En el entorno de la sierra Calderona, entre las provincias de Valencia y Castellón, se ha programado una planta fotovoltaica que prevé la instalacion de unas 250.000 placas en una superficie de unas 250 hectáreas para la generación de 210 megavatios. Este proyecto, que cuenta con el visto bueno del Ayuntamiento de Segorbe (Castellón), en cuyo término municipal está previsto que se ubique, se ha encontrado con la contestación de los vecinos de la zona, que se han constituido en plataforma de afectados y denuncian la falta de transparencia por parte de los promotores y del propio consistorio. Se trata de unos 150 vecinos, algunos de ellos residentes en la zona, otros con segundas residencia o, simplemente, propietarios de terrenos y han iniciado una campaña de recogida de firmas a través de la plataforma Change.org.

EnerHi, “grupo global de gestión de energías renovables”, es la empresa que ha proyectado el 'Parque Solar Fotovoltaico Valentia Edetanorum FV8' de 210 megavatios ubicado al sur de la provincia de Castellón (concretamente, en los municipios de Segorbe, Nules y Moncofa), a las puertas del parque natural de la sierra Calderona -fue publicado el pasado 27 de diciembre en el Boletín Oficial del Estado-. La inversión prevista ronda los 141 millones de euros.

Estos ciudadanos, que aclaran que no están en contra de este tipo de plantas de energía fotovoltaica: “Estamos a favor de las energías renovables y consideramos que son muy necesarias, siempre que se realicen en ubicaciones racionales y se localicen en áreas de menor impacto, desde el punto de vista del medio ambiente y de respeto a sus habitantes”, consideran un “error” el emplazamiento elegido: “Se están cargando un terreno que no deberían, un valle con gran riqueza paisajística y medioambiental en la zona de influencia de los parques naturales de las sierras Calderona y Espadán, cuando hay otros lugares del territorio que seguro serían más adecuados”, apunta Guillermo Andrés, portavoz de la plataforma, en declaraciones a elDiario.es. “El paraje está compuesto por terrenos de cultivo, numerosas viviendas y zonas de bosques, sotobosques y matorrales que dan cobijo a dicha biodiversidad que se verá afectada de forma irreparable por la construcción de la macroplanta”, señalan.

“El proyecto plantea una serie de expropiaciones, y si no te expropian, quedas rodeado de placas solares”, apunta Andrés, quien explica que hace unos meses recibió una carta de la empresa en la que se le explicaba que su parcela era de interés para la implantación del proyecto y le 'invitaban' a vender o alquilar el terreno. No obstante, comenta cómo han tenido que ser los propios vecinos afectados quienes se han tenido que mover para conseguir información sobre el proyecto: “Está siendo todo bastante opaco”, al tiempo que denuncia que “se está vendiendo el territorio a fondos de inversión a precio de saldo, y este suelo acabará convirtiéndose en semidesértico”. “No es una cuestión ideológica, sino algo más transversal”, puntualizan. 

Alegaciones del Ayuntamiento de Segorbe

El Ayuntamiento de Segorbe, en un comunicado publicado en su página web, se refería al proyecto impulsado por Enerhi y explicaba que ha planteado varias alegaciones relacionadas con yacimientos arqueológicos (en la zona de Somat, el Pozo del Moro, Corral de Cotorro, Árguinas, La Foya o Azud de Árguinas, entre otros) y con árboles protegidos, como La Morruda, un olivo incluido en el catálogo valenciano de árboles monumentales, aunque la parcela donde está situado este ejemplar “no se encuentra dentro del proyecto de instalación de energías renovables”.

La Subdelegación de Gobierno de Castellón respondió al Consistorio asegurando que la empresa promotora tendrá en cuenta las alegaciones presentadas y se realizarán los “estudios y modificaciones correspondientes” en el proyecto. Las alegaciones municipales serán remitidas al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico cuando se eleve el expediente para su resolución.

Desde el Ayuntamiento de Segorbe, sostienen: “Apostamos por las energías renovables siempre y cuando cumplan con la legislación vigente y no perjudique a nuestros espacios protegidos”. “Y así lo demuestra la presentación de alegaciones y el exhaustivo seguimiento en los avances de este proyecto”, concluyen.

Dictamen desfavorable de Conselleria

La Conselleria de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición Ecológica ha emitido un dictamen desfavorable al proyecto por la presencia de árboles monumentales y al parque natural de la Sierra Calderona. Este mismo mes de febrero, la Generalitat Valenciana ha remitido este informe desfavorable al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, que es el organismo competente para la autorización de este tipo de proyectos, con una capacidad superior a los 50 megavatios.

Els efectius de les brigades de Divalterra, de la Diputació de València, s'han organitzat en tres torns diaris per garantir l'eficàcia i continuïtat dels treballs realitzats per sufocar l'incendi de Gàtova que es va patir la setmana passada. Igualment, els huit coordinadors que han treballat en l'incendi han estat els encarregats d'executar el procés de mobilització i relleu de les brigades per reduir al mínim el temps de resposta, desenvolupant la seua labor d'acord amb les directrius del Consorci Provincial de Bombers de València.

Les 75 brigades de Divalterra van treballar en l'extinció de l'incendi des del 28 de juny fins al 3 de juliol, en coordinació amb el Consorci Provincial i sota el comandament únic de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a Emergències.

La gerent de Divalterra, Agustina Brines, ha destacat la “gran tasca realitzada per les brigades forestals que, una vegada estabilitzat l'incendi, realitzen treballs de rematada de perímetre, i en última instància examinen possibles reproduccions”.

En aquest sentit, la responsable de l'empresa pública ha accentuat la “importància de l'activitat de vigilància dels efectius en els mesos d'estiu, tant és així que la brigada de Gàtova, en un servei de comprovació de fum, va donar part ràpidament de l’incendi a la central del Consorci Provincial de Bombers, encarregada de mobilitzar als efectius”.

Així mateix, l'actuació no solament es va centrar a la província de València, també es va col·laborar amb el Consorci Provincial de Bombers de Castelló treballant a Soneja, principalment.

Per la seua banda, el responsable de l'Àrea de Gestió Forestal i del Medi Rural de Divalterra, Manuel Carot, ha destacat la “coordinació amb el Consorci de Bombers i la resta d'organismes implicats en la lluita contra el foc, el que fa possible un treball més professional i efectiu”.

Un total de 46 efectius terrestres treballen aquest diumenge en les labors d'extinció de l'incendi declarat dimecres passat en la Serra Calderona, que es troba estabilitzat i sense flames des d'ahir i evoluciona favorablement, i que ja ha cremat 1.289 hectàrees.

El Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat ha informat que 5 vehicles segueixen en la zona afectada, així com un helicòpter de coordinació, mentre que el vehicle de comunicacions i el camió del Lloc de Comandament Avançat han sigut desmobilitzats.

Durant la passada nit no s'han registrat incidències, i aquest matí l'helicòpter C-1 ha fet un vol de reconeixement i el personal terrestre ha treballat repassant i refrescant el perímetre afectat pel foc per a evitar rebrots.

A més, la Unitat Militar d'Emergències (UME) es va retirar anit de la zona, segons les mateixes fonts.

L'incendi ha afectat als termes municipals de Gàtova, Sogorb, Altura i Soneja.

El parc natural de la Serra Calderona, entre les províncies de València i Castelló, és un dels espais naturals protegits més emblemàtics de la geografia valenciana. Declarat parc natural el 15 de gener de 2002, s'estén sobre més de 18.000 hectàrees -la serra Calderona ocupa 60.000 hectàrees en els límits del sistema Ibèric-. La diversitat d'ambients forestals i la importància de les espècies presents, com la surera, defineix a aquest espai natural com un enclavament de gran valor natural i com el pulmó verd més pròxim a la ciutat de València.

No obstant açò, el paratge s'està veient amenaçat per les flames. L'incendi declarat dimecres passat en la localitat valenciana de Gàtova i que ja ha cremat al voltant d'1.300 hectàrees en la zona -el foc afecta a les localitats de Gàtova, Sogorb, Altura i Soneixa, en les províncies de València i Castelló- amenaça seriosament al parc natural, en els límits del qual ja ha cremat unes 600 hectàrees.

Encara que sembla que la millora de les condicions meteorològiques estan facilitant que el foc no s'estenga, el fort vent de ponent que es va produir durant la jornada del dijous va provocar que s'augmentara fins a en prop de quatre vegades l'extensió afectada per les flames. “Per sort, les condicions meteorològiques han millorat considerablement i no estem davant un incendi paorós i descontrolat, i no ha afectat al cor del parc, sinó al perímetre”, ha assegurat el secretari autonòmic de Medi ambient, Julià Àlvaro.

El foc declarat dimecres passat afecta a una zona, en la localitat de Soneja, que ja va patir les flames en 2009 -llavors es van cremar 1.013 hectàrees en la Serra Calderona encara que el foc no va arribar a entrar en el parc-. Precisament, per a trobar l'últim gran incendi forestal que va afectar al paratge natural caldria remuntar-se a 1994, quan 6.717 hectàrees del que avui és espai protegit van ser pastura de les flames. En els últims anys s'han produït incendis de menor magnitud a l'entorn del paratge -Gilet, Serra, Benifairó de les Valls...-, encara que cap d'ells ha arribat a afectar directament al parc natural.

En l'actualitat, s'està treballant en el desenvolupament del nou Pla de Prevenció de la Calderona, un document la vigència del qual va acabar en 2016 i l'actualització del qual -que tindrà una validesa de deu anys- està previst que estiga finalitzada en breu. No obstant açò, és el PORN (Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals) el que dicta com s'ha de realitzar la recuperació: “De moment, caldrà deixar passar un temps, d'uns quatre anys, abans de poder actuar en la reforestació”. Precisament, per a tutelar i controlar aqueixa recuperació, es conformarà una taula de concertació en la qual participaran tots els agents implicats.

Àlvaro ha lamentat que no s'haja gestionat adequadament el mitjà forestal amb el Partit Popular al capdavant de la Generalitat Valenciana: El 60% del territori valencià és forestal, al voltant d'1,3 milions d'hectàrees. En aquest sentit, ha lamentat que no hi haguera tècnics vinculats amb el territori que gestionen al capdavant dels parcs naturals o que no s'haja treballat per a evitar hiperdensitats. Així, ha reconegut que existeixen deficiències: “En tot el territori hi ha un milió d'arbres morts en els boscos que caldria retirar, així com també hem de recuperar espècies autòctones i resistents”, però que s'està treballant per a revertir aquesta situació.

L'extinció de l'incendi forestal de la serra Calderona se centra en dos focus, encara que els agents treballen amb els escenaris complexos que es poden derivar d'un canvi meteorològic com l'ocorregut aquest dijous, quan en menys d'una hora es va produir un “canvi total” en la direcció del foc.

Així ho ha assegurat el director general d'Emergències de la Generalitat Valenciana, José María Ángel, qui ha explicat que l'incendi, que va començar el dimecres a Gàtova (València) i també afecta als termes castellonencs de Sogorb, Altura i Soneixa, ha cremat “unes mil hectàrees” de massa forestal, arbrat i cultius abandonats.

Ángel ha dit davant els periodistes que el canvi de les condicions meteorològiques registrat el dijous, amb un vent de ponent de més de 40 quilòmetres per hora, “va posar moltes vegades en perill als professionals”.

Segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), aquest divendres a primera hora la temperatura en la zona afectada per l'incendi era de 23,5 graus centígrads, la humitat relativa del 33 per cent i bufa un vent fluix del nord-est amb ratxes de 15 quilòmetres per hora.

En l'actualitat es treballa en dos focus, un entre Sogorb i Soneixa, on s'està actuant perquè el foc no afecte a l'Autovia Mudèjar i la línia ferroviària València-Saragossa, i un altre entre Gàtova i Altura, en la carretera CV-25.

En aquest punt, ha dit, “la situació és molt millor que anit, però amb el canvi de vent que es pot produir a mitjan vesprada pot traslladar a situacions complexes”.

Ángel ha destacat la “gran coordinació” que hi ha entre totes les institucions i agències que treballen en l'extinció.

Ha destacat que si no haguera existit aquesta coordinació, els escenaris als quals s'estan enfrontant els professionals, amb una “climatologia hostil i una orografia molt complexa”, avui hauria de parlar “de magnituds de milers i milers d'hectàrees amb perill a infraestructures, amb perill a vides i amb una situació molt mes complexa en aquesta emergència”.

Finalment, ha agraït la col·laboració de totes les institucions de l'Estat, a través de la Unitat Militar d'Emergències (UME) i el Ministeri d'Agricultura, així com a comunitats autònomes “germanes” com Catalunya, Aragó o Castella-la Manxa, i als ajuntaments que han volgut col·laborar en l'extinció de l'incendi.

Les flames ja han cremat un total de 973 hectàrees en la serra Calderona, triplicant quasi en una nit les 350 ha en les quals es xifrava ahir la superfície afectada. El servei d'emergències 112 ha realitzat aquesta primera estimació, mentre informa també que actualment treballen en la zona 482 efectius terrestres, 67 vehicles terrestres i altres 23 aeris.

L'incendi forestal declarat aquest dimecres ha afectat ja els termes municipals de Gàtova (València) i d'Altura, Sogorb i Soneixa (Castelló). Durant la nit han treballat prop de 300 persones, segons el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat, i l'avanç cap al nord va obligar al desallotjament d'una masia i diverses granges, encara que de moment no es preveu el desallotjament de cap nucli de població.

Segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a la Comunitat Valenciana les 21 hores d'ahir va entrar brisa del mar en la zona de l'incendi, la qual cosa va humitejar l'ambient, que va passar d'una humitat del 19 % sobre les set de la vesprada al 47 % dues hores després.

No obstant açò, el vent va tornar a girar a partir de les 22.30 hores i durant tota la nit ha bufat de nord-oest, la qual cosa ha suposat que la humitat, que va arribar a ser del 70 % en la mitjanit, baixara del 40 % entre 01:50 i 03:50 hores.

L'incendi que afecta a la Sierra Calderona, entre la localitat valenciana de Gàtova i les castellonenques d'Altura i Sogorb, continua actiu i avança a aquestes hores cap al nord, en direcció al municipi de Soneixa (Castelló), encara que no ha afectat a la població. El vent ha dificultat el treball dels més de 300 efectius que treballen en les tasques d'extinció del foc, que ha cremat ja més de 350 hectàrees.

L'incendi ha obligat a la Guàrdia Civil a desallotjar una masia situada en el terme municipal de Sogorb (Castelló) en la qual es trobava un matrimoni, segons ha informat Delegació del Govern.

A més, segons ha indicat el 112, les flames estan avançant cap al flanc nord de l'incendi, on s'estan emprant efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME) i el Consorci Provincial de Bombers, i açò ha obligat a desallotjar també diverses granges del municipi de Soneixa (Castelló).

Les mateixes fonts han explicat que el vent ha complicat les tasques d'extinció al llarg de la vesprada, encara que s'espera que l'entrada de vent acompanyat d'humitat a primeres hores d'aquest divendres millore la situació.

En aquest sentit, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha informat que el vent ha sigut de nord-oest molt estable, amb ratxes de 30 quilòmetres per hora durant la vesprada i la previsió és que en general continue el flux de nord-oest, encara que una mica més fluix que durant les últimes hores. Potser puga produir-se una mica d'aire marítim a primera hora de la matinada, segons Aemet.

A més, des de Delegació del Govern han informat que l'Executiu ha ampliat els mitjans que ha enviat per a l'extinció de les flames amb una brigada de reforç procedent de Saragossa. Aquesta s'afegeix a la brigada que ja treballava en el terreny i que havia arribat des de Conca, amb el que per part del Govern estan participant quatre helicòpters i dos amfibis.

300 mitjans terrestres i 21 aeris

En total, més de 300 mitjans terrestres i 21 aeris han treballat en les tasques d'extinció, entre els efectius i mitjans que aporta la Generalitat, els consorcis provincials de bombers de València i Castelló i el propi Govern central.

El Servei d'Emergències de la Generalitat ha informat cap a les 21.20 hores que els mitjans aeris s'han retirat a causa de la falta de llum, mentre que els al voltant de 300 efectius terrestres continuen en la zona.

La Generalitat va decretar sobre les 23.30 d'aquest passat dimecres la situació 1 en aquest incendi forestal, que indica afecció greu, i va sol·licitar la col·laboració de la Unitat Militar d'Emergències (UME) en les tasques d'extinció. Per la seua banda, el delegat del Govern a la Comunitat, Juan Carlos Moragues, ha assenyalat que un raig latent és el possible origen de l'incendi.

Un raig latent és el possible origen de l'incendi declarat aquest dimecres a Gàtova (València) i que afecta a més de 350 hectàrees de superfície, segons ha informat el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, que ha visitat el Lloc de Comandament Avançat.

En declaracions als periodistes, Moragues ha destacat el desplegament “molt important” de mitjans en la zona, entre ells, 126 militars de la Unitat Militar d'Emergències, 12 autobombes, dues nodrisses, dos avions FOCA, amb capacitat per a 5.500 litres, l'activitat dels quals ha obligat a tancar el Port de Sagunt, dues brigades del Ministeri d'Agricultura i 50 efectius de la Guàrdia Civil, per part del Govern.

Sobre les causes, encara que Moragues ha assenyalat que s'ha de ser “prudent i caut”, ha avançat que els indicis apunten a un raig latent de la tempesta elèctrica que va caure sobre la zona en dies passats. En la investigació oberta estan treballant agents del Seprona, tècnics de Medi ambient de la Generalitat i personal de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que són els que determinen les coordinades en les quals han caigut els rajos en les tempestes dels últims dies.

Moragues ha recalcat que un raig latent és aquell que, a pesar que puga haver caigut dies abans, pel vent de ponent de més de 50 quilòmetres i altes temperatures, comença a prendre i es provoca la flama i l'incendi. “Pot ser el causant”, ha insistit el delegat, que ha recordat que hi ha hagut una gran activitat de tempesta elèctrica en la zona i molts rajos, encara que no es pot descartar res.

Delimitar l'incendi

Ara, Moragues ha indicat que l'objectiu és perimetrar l'incendi “en el menor temps possible” ja que, si ben en general ja ho està, queden zones amb flames i encara persisteix el risc que s'estenga. Precisament, el delegat ha apuntat que la zona afectada en la Serra Calderona ja està delimitada i no hi ha risc de “expansió” per aqueixa part, si bé pot girar el vent, ha advertit. És en aquesta part on estan treballant els efectius de la UME.

“El motiu d’aquesta carta és informar-vos que a partir de l’1 de gener de 2017, si he de fer una reunió amb alcaldes i associacions del parc natural [de la serra Calderona], hauran o bé de traslladar-se a la seu de la Conselleria de Medi Ambient a València o hauré de valorar si puc traslladar-me a la seua població si la Conselleria em facilita un vehicle per a anar a la reunió o acte institucional a què haja estat convidat en qualitat de president”.

Amb aquesta carta, Carles Ferris, el president d’un dels paratges naturals més importants de València –18.000 hectàrees declarades parc natural el 2002, un “enclavament de gran valor”, segons la Generalitat– ha anunciat als membres de la Junta Rectora de l’espai la seua negativa a desplaçar-se a l’àrea d’influència del parc.

El motiu? El cost del desplaçament. “Em sap greu haver d’arribar a aquesta situació, ja que, tot i que vaig acceptar aquest càrrec que és honorífic i no remunerat, visc a la ciutat de València i des del meu nomenament al març he fet 35 visites i reunions” a la zona.

Això, continua Ferris, “ha comportat una despesa important en el desplaçament amb el meu cotxe a cada municipi del parc, on a més no he pogut comptar amb la presència o el suport logístic del director conservador, ja que encara no s’ha nomenat aquest càrrec de gestió”.

Ferris és un soci històric del Centre Excursionista de València (CEV) i ha estat membre del Consell Assessor de Medi Ambient de la Generalitat i de la Junta Rectora del parc. Va ser nomenat president al gener per la Generalitat. La junta rectora dels parcs naturals, segons el Consell, ha d’“impulsar... un protagonisme més destacat de la societat civil” en la “conservació, la gestió i el desenvolupament rural sostenible de les àrees protegides”.

Amb el voluntarisme, però, sembla que no n’hi ha prou. Ferris s’ha cansat de treballar posant diners –“en altres comunitats els presidents sí que reben una compensació”, diu en la seua carta– i en soledat. Al cap de 18 mesos del nomenament de l’actual govern, el parc de la serra Calderona –i quatre més de la Comunitat Valenciana– continua sense director.

Un retard incomprensible

Medi Ambient espera nomenar els directors dels parcs encara sense director –Penyal d’Ifac i Serra Gelada; el Montgó i Marjal Pego-Oliva; Illes Columbretes i Desert de les Palmes, Gorges del Cabriol/Xera-Sot de Xera, a més del de Serra Calderona– en breu, a tot estirar al març. Per què s’ha tardat tant? “Ni jo mateix sé explicar-ho”, diu Toni Marzo, director del medi natural i responsable polític d’aquests parcs.

“Nosaltres vam demanar tot just arribar que es proveïren les places, però la pilota està en mans d’altres àrees de la Generalitat”, concretament Funció Pública i Pressupostos. La burocràcia que ofega el govern del Botànic i la falta d’agilitat de l’Administració semblen ser-ne els responsables, encara que un portaveu de la Conselleria demana que es valore el nou procés de selecció.

La Generalitat amb govern del PP elegia a dit els directors, en molts casos professionals sense experiència l’únic mèrit dels quals era la seua filiació política. Ara, els primers set directors van ser elegits entre funcionaris amb coneixements i els cinc que falten per nomenar mitjançant borsa de treball. La idea és que les places isquen a oposició. En aquest moment, potser el president de la Junta Rectora puga visitar el parc natural malgrat el cost de la gasolina.

“El motivo de la presente es para informaros que a partir del 1 de enero de 2017 si tengo que realizar una reunión con alcaldes y asociaciones del parque natural [de la Serra Calderona] deberán o bien trasladarse a la sede de la Conselleria de Medio Ambiente en Valencia o tendré que valorar si puedo trasladarme a su población si la Conselleria me facilita un vehículo para acudir a la reunión o acto institucional al que haya sido invitado en calidad de Presidente”.

Con esta carta, Carles Ferris, el presidente de uno de los parajes naturales más importantes de Valencia -18.000 hectáreas declaradas parque natural en 2002, un “enclave de gran valor”, según la Generalitat- anuncia a los miembros de la junta rectora del espacio su negativa a desplazarse al área de influencia del parque,

¿El motivo? El coste del desplazamiento. “Lamento tener que llegar a esta situación, ya que aunque acepté este cargo que es honorifico y no remunerado, vivo en la ciudad de Valencia y desde mi nombramiento en marzo he realizado 35 visitas y reuniones” en la zona.

Esto, sigue Ferris, “ha supuesto un gasto importante el desplazamiento con mi coche a cada municipio del parque, donde además no he podido contar con la presencia o apoyo logístico del Director-Conservador, ya que todavía está sin nombrar este cargo de gestión”.

Ferris es un socio histórico del Centro Excursionista de Valencia (CEV) y ha sido miembro del  Consell Assessor de Medi Ambient de la Generalitat y de la junta rectora del parque. Fue nombrado presidente en enero por la Generalitat. La junta rectora de los parques naturales, según el Consell, debe “impulsar.... un mayor protagonismo de la socieadad civil” en la “conservación, gestión y desarrollo rural sostenible de las áreas protegidas”. 

El voluntarismo, sin embargo, parece no bastar. Ferris se ha cansado de trabajar poniendo dinero -“en otras comunidades los presidentes si que reciben una compensación”, dice en su carta- y en soledad. 18 meses después del nombramiento del actual gobierno, el parque de la Serra Calderona - y otros cuatro de la Comunidad Valenciana- sigue sin director.

Un retraso incomprensible

Medio Ambiente espera nombrar a los directores de los parques aún sin director -Penyal d'Ifac y Serra Gelada; el Montgó y Marjal Pego-Oliva; Illes Columbretes y Desert de les Palmes, Hoces del Cabriel/Chera-Sot de Cher, además del de Serra Calderona- en breve, como tarde este marzo. ¿Por qué se ha tardado tanto? “Ni yo mismo sé explicarlo”, dice Toni Marzo, director del medio natural y responsable político de estos parques.

“Nosotros pedimos nada más llegar que se proveyeran las plazas, pero la pelota está en manos de otras áreas de la Generalitat”, concretamente Función Pública y Presupuestos. La burocracia que ahoga al gobierno del Botànic y la falta de agilidad de la administración parecen ser los responsables, aunque un portavoz de la conselleria pide que se valore el nuevo proceso de selección.

La Generalitat con gobierno del PP elegía a dedo a los directores, en muchos casos profesionales sin experiencia cuyo único mérito era su filiación política. Ahora, los primeros siete directores fueron elegidos entre funcionarios con conocimientos y los cinco que faltan por nombrar, por bolsa de trabajo. La idea es que las plazas salgan a oposición. En ese momento, tal vez el presidente de la junta rectora pueda visitar el parque natural a pesar del coste de la gasolina.

Alguns dels presents es retrobaren, dècades després, en el mateix objectiu comú, el de la preservació i promoció dels valors mediambientals d'un espai natural com la Calderona.

Situada en l'entorn d'una gran àrea urbana, amb una reconeguda vàlua científica i amb restes històriques de notable interes, la Calderona és el pulmó natural de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

Els canvis econòmics i la modernització viscuda des de la dècada dels anys setanta del segle passat, van portar també la proliferació de construccions de segona residència, urbanitzacions sense ordenació amb els inevitables efectes secundaris per a la serra. Això afegit als quatre grans incendis declarats entre els anys 1978 i 1992 van fer que especialistes, habitants i visitants de la serra donaren la veu d'alarma sobre la necessitat de protegir-la.

Fruït d'eixa mobilització va aparèixer, a les primeries dels anys noranta, la Coordinadora per a la Protecció i Promoció de la Serra. Una plataforma integrada per diverses associacions que prompte van plantejar a la Generalitat la urgent necessitat de protecció.

Algunes de les entitats agrupades en eixa plataforma, com ara, l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, el Centre Excursionista de València o Acció Ecologista AGRÓ, van implicar-se intensament en l'organització d'un important nombre d'activitats. Des de congressos i jornades d'estudi, a travesses i marxes per la serra. També repoblacions d'espècies autòctones i altres activitats totes dirigides a preservar, conscienciar i reivindicar l'ús sostenible del medi natural. Tot amb la permanent reivindicació, davant l'administració, d'un pla de consolidació i reconeixement de la serra com espai natural.

En l'any 2001 la Calderona fou declarada Parc Natural. Eixa declaració portava implícit un seguit de mesures com el manteniment i restauració dels ecosistemes, dels conjunts històrics-culturals o les instal·lacions d'ús públic de la Serra.. També mesures de dinamització soci-econòmiques en els municipis ubicats en el parc.

Així ho van recordar i reclamar els representants dels ajuntaments inclosos en el Parc reunits en desembre de 2003 a la Prunera de Serra on van firmar l'anomenada Declaració de Portaceli. En aquesta declaració es reclamava l'aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) i mesures contemplades en el ja aprovat Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN).

Però més d'una dècada després de la declaració de Parc Natural, i just quan la Conselleria de Medi Ambient ha declarat gener el mes del Parc de la Calderona, els representants de les entitats, reunits a Olocau, no han vist que s'hagen complert els objectius. Apunten greus mancances pel que fa a la conservació i prevenció. També respecte dels equipaments públics per a l'ús recreatiu, educatiu, turístic o esportiu. I absència de mesures de dinamització soci-econòmiques en els municipis ubicats en el parc.

L'actual greu crisi financera de l'administració pública valenciana ha tingut com a conseqüència l'abandó de bona part del patrimoni natural valencià. Escassesa de recursos i reduccions de plantilles de tècnics mediambientals. Qüestions totes que afecten als parcs naturals valencians i que han estat denunciades pels partits de l'oposició i els col.lectius i associacions mediambientals. A Olocau s'ha posat de manifest el desmantellament, quasi total, de l'Oficina del Parc de la Calderona, així com els retalls en les dotacions i en personal de les brigades forestals.

Però hi ha un aspecte en la gestió mediambiental que no necessita de grans partides pressupostaries, el referit a la voluntat política per establir un diàleg constructiu i de col.laboració amb les entitats locals. Així com també les dedicades a la protecció i promoció mediambientals que canalitzen la participació ciutadana. Nul.la voluntat en una qüestió que ens afecta a tots i ha de ser cosa de tots.