Una de les incògnites dels últims mesos en la política catalana s'ha aclarit de sobte aquest dilluns, amb la sentència del TSJC pel 9-N: no hi haurà una llista electoral amb el nom d'Artur Mas com a mínim en els pròxims dos anys. La condemna arriba en un moment especial, en què la imatge del líder del PDECat –l'antiga Convergència– mostrava importants símptomes d'esgotament pels presumptes casos de corrupció que no paren d'aflorar al seu partit.

La setmana passada van ser les confessions dels saquejadors del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, les que van aconseguir tirar per terra tot un any d'aspiracions de Mas a la reelecció. Mentrestant, el cas del 3% continua imparable, amb noves revelacions cada setmana i l'ombra de la imputació estenent-se sobre el diputat de JxSí Germà Gordó, que va ser mà dreta de Mas en la seva primera etapa a la presidència i posteriorment conseller de Justícia.

Malgrat aquesta successió de cops a la seva imatge, l'expresident no havia donat cap mostra de pensar en renunciar definitivament a la cursa electoral. Més aviat al contrari, Mas va acabar la setmana passada conreant la imatge d'un líder que respon pel partit –no va dubtar a carregar-se sobre les seves espatlles la culpa política de tot el que passés–, i que dóna la cara, redoblant la seva agenda de convocatòries de premsa i entrevistes a mitjans de comunicació.

No obstant, la sentència del TSJC tanca la porta a que Mas es presenti a la reelecció en els propers dos anys. L'article 6.2 de la llei electoral declara inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per “delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les Institucions de l'Estat”, dins dels quals s'emmarca la condemna per desobediència de Mas.

Abans de la sentència d'aquest dilluns, la llarga setmana de desfilada de confessions als jutjats, amb acusacions que afecten directament a l'etapa en la qual Mas va ser màxim responsable de Convergència, no li va sortit gratis ni tan sols en el si del seu partit.

Al PDECat, l'actual coordinadora Marta Pascal, elegida pel mateix Mas i sortida de les joventuts de CDC, va llançar diumenge un missatge que representa bé tot un corrent d'opinió en la formació quan va expressar un desig nítid de distància entre el nou partit i el vell. “No és l'època d'un petit individu que treballa per a l'agenda personal i el projecte propi”, va assegurar la dirigent, que va afegir que al partit havia d'haver la gent “que s'ho treballa i no els que toquen”.

Ni Mas ni Puigdemont

Ni 24 hores després d'aquest intent de trencar amb el passat, el passat, en aquest cas el recent, ha tornat a trucar a la porta del PDECat per inhabilitar al seu president. El partit haurà d'accelerar ara una successió que fins el moment ha preferit ajornar i per a la qual no poden comptar amb el seu principal actiu, Carles Puigdemont, que no ha donat el seu braç a tòrcer en el seu desig que el seu pas pel Palau sigui anecdòtic i per una raó concreta, la de la independència.

El president prefereix que, en plena recta final de la legislatura en què es va prometre dur a terme la desconnexió, la seva imatge sigui la d'un líder amb les mans totalment deslligades del partit, evitant per tots els mitjans fer lloc a acusacions de maniobres partidistes per afavorir la seva formació. Malgrat això, l'entorn del partit, que les últimes setmanes ha estat escenari de l'enèsim ball de noms, es resisteix a descartar definitivament Puigdemont.

L'exalcalde de Girona i president accidental és vist com un valor a l'alça en la major part dels estaments del partit. No obstant, tots són comprensibles amb el seu autodescartament per l'exigència del repte de celebrar un referèndum, amb el qual Puigdemont s'ha compromès personalment.

I, a més, un referèndum que després de la inhabilitació de Mas s'ha convertit en un objecte encara més ineludible. Si en vigílies del 9-N Artur Mas sempre va observar com a pla B convocar unes eleccions anticipades, per les que exigia que ERC se sotmetés a una llista encapçalada per ell, en aquesta ocasió si Puigdemont premés el botó del pànic i convoqués eleccions davant la incapacitat de fer el referèndum podria trobar-se un PDECat sense un candidat consolidat a la presidència. O, com a mal menor, amb un candidat que hauria incomplert dues promeses, la de celebrar un referèndum i la de no tornar a presentar-se. És a dir, ell mateix.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat Artur Mas a dos anys d'inhabilitació per desobediència en la consulta del 9-N. Les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau també han estat condemnades a un any i nou mesos i un any i sis mesos d'inhabilitació. Així mateix, hauran d'abonar una multa de 36.500, 30.000 i 24.000 euros, respectivament. Els tres polítics han estat absolts del delicte de prevaricació, el que comportava més anys d'inhabilitació.

Segons el parer del TSJC, Mas, Rigau i Ortega “van ignorar i van imposar la seva voluntat” sobre la suspensió de la consulta que havia ordenat el Constitucional el 4 de novembre de 2014. “Es va veure alterat en termes inacceptables el normal funcionament de l'Estat de Dret” , afegeix el tribunal en la seva sentència, que els advocats dels condemnats acusats ja han anunciat que recorreran al Tribunal Suprem.

El president del TSJC, Jesús María Barrientos, que va presidir el judici a Mas, Ortega i Rigau, ha estat el ponent de la sentència, a la qual s'han adherit per unanimitat els altres dos magistrats que van formar el tribunal, Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez . En paral·lel a la sentència coneguda aquest dilluns, el Tribunal Suprem està pendent de dictar la seva sentència del 9-N sobre l'exconseller de Presidència i ara líder del PDECat al Congrés, Francesc Homs.

Barrientos ha trigat poc més d'un mes a redactar la sentència. El judici va quedar vist per a sentència el passat 10 de febrer. Mas, en el seu torn d'última paraula, va proclamar davant el tribunal: “No vam desobeir al Constitucional, vam plantar cara al Govern espanyol”. La frase resumeix l'estratègia de defensa seguida per Mas, Ortega i Rigau: capitalitzar políticament el 9-N davant del tribunal sense declarar-se desobedient.

El tribunal rebutja els dos arguments que van al·legar els tres polítics per negar la desobediència, és a dir, que la suspensió del Constitucional era inconcreta i que després de l'ordre de l'Alt Tribunal van deixar la consulta en mans dels voluntaris un cop el Constitucional la va suspendre. “Els voluntaris van estar sempre sota el control organitzatiu del Govern de la Generalitat”, assegura la sentència.

A més, els togats sentencien que la providència del Constitucional que va suspendre la consulta “resultava d'una claredat meridiana per a qualsevol intel·ligència mitjana”, i titllen de “pretext inconsistent” l'argument defensiu de Mas. Així mateix, el TSJC considera “manifestament infundada” i un “subterfugi” la sol·licitud d'aclariment que va demanar el Govern el 4 de novembre sobre la suspensió de la consulta.

I tampoc accepta el tribunal l'al·legat que va llançar Mas, assegurant que després de la suspensió es va veure obligat a escollir entre “dos deures”, l'ordre del Constitucional i els mandats del Parlament per dur a terme la votació.

“Aquest conflicte no és real, i d'existir, estaria exclusivament en la incumbència del Tribunal Constitucional”, conclou el tribunal, que assenyala que Mas “va pervertir els principis democràtics de divisió de poders i va trencar una regla bàsica i imprescindible per a una convivència pacífica , la qual passa indefectiblement per la submissió de tots a l'imperi de la llei i al compliment de les resolucions judicials ”.

Mentre el Suprem no resolgui el recurs, Irene Rigau –l'única dels tres condemnats que manté un càrrec públic– podrà conservar el seu escó al Parlament. No obstant això, tot i no ser ferma, la sentència del TSJC sí que tanca la porta, segons les fonts jurídiques consultades, a que Mas es presenti a la reelecció en unes eventuals eleccions al Parlament la propera tardor. I és que l'article 6.2 de la llei electoral declara inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per “delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les Institucions de l'Estat”, dins dels quals s'emmarca la condemna per desobediència de Mas.

Absolts de la prevaricació

No obstant això, el TSJC ha decidit absoldre Mas, Rigau i Ortega del delicte de prevaricació pel qual també estaven acusats. La Fiscalia demanava 10 anys d'inhabilitació per a Mas i altres nou per a les exconselleres pels dos delictes. El tribunal considera que Mas, Rigau i Ortega no van actuar amb l'“arbitrarietat” que exigeix el delicte de prevaricació.

Així mateix, els magistrats argumenten que si els condemnessin per prevaricació castigarien amb dos delictes (prevaricació i desobediència) un mateix fet, una cosa que el tribunal recorda que no pot fer. “Mantenir [la consulta] en contra de l'ordenat pel Constitucional no pot incorporar més elements que els inherents a l'acte desobedient”, resol la sentència.

El judici del 9-N va acabar el divendres, però les seves derivades continuen fora de la sala de vistes. La fiscal cap de Barcelona, Ana Magaldi, ha explicat aquest dimarts que un jove la va increpar al carrer a la sortida de la penúltima sessió del judici. “Tu ets la Fiscalia. Tu ens condemnes per posar les urnes. Quina vergonya!”, li va dir, segons la versió de la representant del ministeri públic. Magaldi ha afegit que estudiarà “amb rigor, sosiego i el cap fred” si obre diligències i denuncia penalment al jove.

Els fets van passar divendres passat al migdia davant de la porta principal del Palau de Justícia de Barcelona després que l'última jornada del judici se suspengués fins a primera hora de la tarda. Una vintena de persones, concentrades rere d'unes tanques, li van cridar “feixista”, “ets una merda” i “fora de Catalunya”. Magaldi, segons la seva pròpia versió, va baixar “tranquil·lament” els graons de les escales del Palau de Justícia. “Cada vegada que sentia els insults em parava, em girava i els mirava”, ha explicat la fiscal cap.

Una de les persones que va insultar la fiscal des de darrere de les tanques, a més, la va seguir i va aconseguir apropar-se a ella i li va dir: “Tu ets la Fiscalia. Tu ens condemnes per posar les urnes. Quina vergonya!”. Magaldi va respondre: “Els fiscals no condemnem, els fiscals acusen. Els que condemnen o absolen són els jutges o els tribunals”.

“En els meus 64 anys de vida mai havia vist una mirada d'odi així en una persona”, ha afirmat Magaldi aquest dimarts. El mateix jove, en declaracions a El Nacional, ha avalat el relat de la fiscal cap. La cosa no va arribar a majors, tot i que Magaldi ha dit que “va témer per la seva integritat física”, però que es va tranquil·litzar en veure que el jove no portava res a la mà.

Magaldi ha qualificat els fets de “molt greu” i d'“atac i insult” a una representació de l'Estat com és el ministeri fiscal. “Tot el món no és la fiscal en cap de Barcelona. Sóc conegudíssima i no només per la meva meravellós cabell. Sabien perfectament a qui estaven insultant. Jo no sóc una altra gent, jo sóc la fiscal en cap de Barcelona”, ha asseverat. Preguntada sobre si els insults que va rebre no eren assimilables als que habitualment també reben polítics i periodistes, Magaldi ha tancat: “Ells estan molt acostumats però nosaltres [els fiscals] no. Jo no sóc un polític i això no va amb el càrrec”.

En aquest sentit, Magaldi ha explicat que divendres va ser l'únic dia de la setmana del judici –va acudir a totes les sessions– que va sortir per la porta principal del Palau de Justícia. Segons ha explicat, la resta de la setmana va sortir per una de les portes laterals dels jutjats acompanyada pel tinent fiscal del TSJC, Francisco Bañeres, i el fiscal del 9-N, Emilio Sánchez Ulled, que amb motiu del judici van portar escorta.

Magaldi va posar els fets en coneixement del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, el mateix divendres. Aquest dilluns, en un insòlit comunicat, la Fiscalía General va lamentar “l'incident d'assetjament i insult a fiscals de Catalunya”. La roda de premsa que ha convocat Magaldi aquest dimarts per valorar l'incident és la segona que convoca en tres anys –els seus antecessors, com és habitual, no en van fer mai. L'anterior va ser per pronunciar-se sobre la querella del 9-N que finalment va imposar la Fiscalia General de l'Estat després que els fiscals de Catalunya rebutgessin presentar-la.

Els insults a Magaldi són el segon fet insòlit que es va produir fora de la sala de vistes del 9-N. Després de declarar com a testimoni, l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, va interpel·lar al fiscal Sánchez Ulled: “Quina llàstima que no m'hagis preguntat!”, al que el fiscal va replicar irònicament en referència al judici pel 9-N que Homs afrontarà a partir del 27 de febrer: “Ascendeix-me al Suprem i t'interrogo!”.

Artur Mas, acusat de prevaricació i desobediència i per a qui el fiscal demana deu anys d'inhabilitació, ha tornat a vestir-se d'equilibrista per defensar que va acatar al Constitucional i que al mateix temps va ser el responsable de la consulta del 9-N. “No vam desobeir al Constitucional, vam plantar cara al Govern espanyol”, ha afirmat l'expresident de la Generalitat en el seu últim torn de paraula del judici del 9-N, que ha quedat vist per sentència aquest divendres

“Que un govern s'enfronti a un altre pot agradar més o menys, però no és un delicte”, ha sostingut l'expresident en la seva intervenció final de 23 minuts. Així mateix, Mas ha recordat que abans i després de la suspensió del 9-N va dir que la consulta “no tindria efectes legals ni vinculants”, sinó que era un mecanisme per recollir l'opinió dels ciutadans.

“El 9-N va ser una jornada de la qual ens hauríem de sentir orgullosos, i en comptes d'això el volen convertir en un delicte. Quina pena, quina gran error, què immens error!”, ha asseverat l'expresident. Al matí, el fiscal Emilio Sánchez havia recordat a Mas que el judici del 9-N “també és democràcia” i que “no es pot contraposar democràcia amb Estat de dret”. L'expresident no ha desaprofitat l'ocasió per respondre-li: “Una democràcia s'enforteix amb un bon Estat de dret. No entenc que per enfortir una democràcia el 9-N es pugui considerar un delicte”.

Després de la contundent acusació d'aquest matí de Sánchez Ulled, l'expresident ha carregat contra la Fiscalia barrejant les recents operacions policials contra la suposada corrupció de Convergència amb les conspiracions policials contra líders independentistes. “He patit calúmnies i difamacions. S'han organitzat operacions de guerra bruta o males arts, i mai ningú, tampoc cap fiscal, ha sortit en la meva defensa”, ha conclòs Mas.

L'expresident s'ha mostrat convençut que ha anat a judici “no per haver desobeït al TC sinó per l'èxit del 9-N”, la participació massiva del qual, sota el seu punt de vista, “no va agradar al Govern espanyol”. “Ara es pretén que paguem l'anomenat 'desafiament'”, ha afegit.

Per la seva banda, l'exvicepresidenta Joana Ortega, que s'enfronta a nou anys d'inhabilitació, ha fet servir el seu últim torn de paraula per lamentar que es jutgi els tres exdirigents “per una actuació política”. I l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha optat per citar Antonio Machado –“per dialogar, pregunteu primer; després, escolteu”– i ha conclòs: “No em va depurar el franquisme i ho farà la democràcia? Estic convençuda que no he comès cap delicte ”.

La defensa dels lletrats

Abans de la seva última paraula, els advocats dels acusats han llegit els seus informes finals. L'advocat de l'expresident, Xavier Melero, ha reclamat l'absolució del seu client perquè, al seu parer, Mas no va cometre “desobediència penal”. En aquest sentit, ha tirat de defensa tècnica i ha sostingut que la providència del Constitucional que va suspendre el procés participatiu “no imposava un deure positiu d'impedir” el 9-N perquè no incloïa un “mandat precís i singular”. Així mateix, ha indicat que Mas mai va mostrar una intenció explícita de desobeir, cosa indispensable, des del punt de vista de Melero, per condemnar-lo.

Amb tot, igual que el seu client, Melero ha argumentat que no haver desobeït al TC no va impedir a Mas liderar políticament el 9-N, encara que la seva execució va quedar en mans dels voluntaris. “Mas no s'ha amagat mai darrere d'una multitud de voluntaris, no ha negat mai l'impuls polític del seu govern al 9-N, no ha amagat que l'executiu va donar mitjans materials als voluntaris i que no va ordenar retirar els mitjans posats a seva disposició ”, ha asseverat Melero.

En el mateix sentit s'han expressat els advocats de Joana Ortega i Irene Rigau, Rafael Entrena i Jordi Pina, “Les resolucions [del TC] no eren vinculants. Ni la va requerir personalment ni la va advertir”, ha defensat Pina per sostenir que no es donen els requisits per a una condemna per desobediència. I ha tancat: “El Govern espanyol vol la mort política dels tres acusats”. Per la seva banda, Entrena, que ha lamentat un judici per “una actuació de naturalesa estrictament política, ha afirmat que la providència del TC” no deia que es tanqués el web, ni que es cremessin les urnes o trenquessin les paperetes “

“Si Mas es va equivocar, ho va fer de la mà de molta gent, de les més altes instàncies d'aquest país”, ha explicat Melero, que, parafrasejant el principi judicial d'“in dubio pro reo” (en cas de dubte, a favor de l'acusat), ha demanat l'absolució de Mas perquè en cas de dubte el tribunal ha sentenciar a favor de la llibertat: “In dubio pro libertate”.

El fiscal del cas del 9-N, Emilio Sánchez Ulled, ha convertit la lectura del seu informe final en una elèctrica intervenció de contingut polític. “No es pot contraposar democràcia amb Estat de dret”, ha dit el fiscal, en el que ha sonat a avís a navegants sobre el procés sobiranista. La munició no ha acabat aquí. “No s'està jutjant la democràcia”, ha proclamat Sánchez Ulled, en referència a les crítiques que Mas i el sobiranisme han llançat contra la causa. En aquest sentit, el fiscal s'ha encarregat de recordar en nombroses ocasions els fets enjudiciats: si la Generalitat va desobeir l'ordre del 4 de novembre del Constitucional que va suspendre el 9-N. “Aquest judici també és democràcia”, ha conclòs.

El fiscal ha explicat la gestació de la querella, cosa inusual però que el sobiranisme ha criticat en veure-hi darrere la mà del Govern de Rajoy. Sánchez Ulled ha revelat les paraules que li va dir la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, quan li va ordenar presentar la querella: “Vull una valoració tècnica i rigorosa. Si és d'arxivar, arxivar i si és d'acusar, acusar”. Així mateix, Sánchez Ulled ha negat pressió o indicació del Govern central per actuar contra el 9-N. “No ho hauria permès”, ha afirmat.

Unes paraules insòlites durant la lectura d'un informe final de la Fiscalia, però motivades pel rerefons polític del cas. Ho ha reconegut el propi Sánchez Ulled: “És un judici pertorbador, de transcendència pública i mediàtica que a tots ens afecta. He tingut la sensació que estàvem en una batalla entre demòcrates i leguyelos, i no és així”.

Sánchez Ulled ha mostrat el seu disgust per l'actuació de Mas, Ortega i Rigau, però ha remarcat que els acusats van desobeir al TC. “El president de la Generalitat, que ho és de tots nosaltres, em fa mal dir-ho, jo no estic gaudint amb això –ha emfatitzat Sánchez Ulled– va articular una estratègia de desafiament obert a l'ordenat pel Constitucional i va tenir la col·laboració de les altres acusades ”.

Fonaments de l'acusació

Les valoracions polítiques no han impedit al fiscal desplegar un ampli argumentari de proves per sostenir la petició de deu anys d'inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau. Així, Sánchez Ulled ha intentat desmuntar els dos arguments de les defenses: que l'ordre del Constitucional va ser imprecisa (el que impedeix condemnar per desobediència) i que després de la seva suspensió, el Govern es va retirar de l'organització del 9-N i tot ho van fer els voluntaris.

Sobre l'ordre del TC, Sánchez Ulled, en vista del desplegament de jurisprudència que faran les defensas sobre la inconcreció de la providència del TC, ha citat sentències del Suprem que l'afavoreixen. “No cal que sigui palmària i oberta [la desobediència]. També pot ser subtil, sense exterioritzar plenament el seu propòsit”, ha dit el fiscal.

Pel que fa al segon, ha recordat la carta que els serveis jurídics de la Generalitat, encapçalats per Francesc Homs, van enviar el 7 de novembre –tres dies després de la suspensió del 9-N–, a l'empresa T-Systems en què van instar a continuar amb els treballs encarregats per a la votació. També ha acusat la Generalitat d'obrir els instituts el 9-N fent ús de la seva propietat en comptes del “ús social” dels centres que van fer els voluntaris, precisament el que al·leguen les defenses.

Comptes pendents amb Mas

Mas ha fet equilibris al llarg de tot el procés judicial, presentant-se com el president que “va posar les urnes” el 9-N i, al mateix temps, assegurant que després del veto va acatar per complet el TC. El fiscal no es creu aquesta tesi i ha assegurat que els tres acusats “van decidir capritxosament prescindir del mandat constitucional”, pel que demana deu anys d'inhabilitació per Mas i nou per les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega.

Però a més de negar la desobediència, Mas ha fet al·legats polítics contra el fiscal i els magistrats, començant per titllar la causa de “judici polític”. Sánchez Ulled també ha volgut respondre: “Això no és enfrontament entre senyors de negre i senyors investits d'autoritat democràtica. Això va de si hi va haver una desobediència, un incompliment o desacatament del mandat constitucional de suspensió” del 9-N.

Així mateix, Mas va acusar Sánchez Ulled de no fer res el dia de la votació, en què el fiscal estava de guàrdia. Sánchez Ulled ha contestat que el 9-N no hi havia elements per, tal com havien demanat alguns partits com UPyD, retirar les urnes de les taules de votació. “Ha portat un any d'investigació veure que sota l'actuació de voluntaris hi havia emmascarada una actuació dels poders públics, que és el que TC va suspendre”, ha tancat Sánchez Ulled, bèstia negra dels convergents en el cas Palau i altres casos de corrupció.

I, usant una de les paraules preferides de l'expresident per definir l'estratègia contra l'Estat per aconseguir la independència de Catalunya, Sánchez Ulled ha reblat: “No parlem d'astúcia, sinó d'arbitrarietat”. Artur Mas ha volgut respondre al fiscal –a diferència de dilluns, quan només va contestar les preguntes de la seva defensa. El jutge Barrientos l'ha tallat i li ha hagut de recordar que tindrà oportunitat de parlar aquesta tarda en la seva última paraula.

Mas, Rigau i Ortega, a la Generalitat

Sánchez Ulled és el primer a intervenir en l'última sessió del judici del 9-N. Un cop el fiscal acabi de llegir el seu informe, serà el torn per l'acusació popular, exercida per Mans Netes i els sindicats policials SPP i UPF, que reclamen dotze anys d'inhabilitació pels tres acusats. Les defenses, per la seva banda, demanaran l'absolució al·legant que els acusats no van desobeir el Constitucional, que la suspensió del 9-N va ser imprecisa i que després del veto la consulta va quedar completament en mans dels voluntaris.

Abans que el judici quedi vist per sentència aquesta tarda, els tres acusats faran ús del seu últim torn de paraula. Encara que el que diguin fora de la sala no és rellevant per la sentència, Mas, Ortega i Rigau acudiran al Palau de la Generalitat aquesta tarda després del judici, on seran rebuts per Carles Puigdemont i faran una compareixença davant la premsa.

Compàs d'espera al judici del 9-N fins als informes finals de les parts que es llegiran aquest divendres. La Fiscalia es ratificarà en demanar deu anys inhabilitació per Artur Mas i la seva defensa reclamarà l'absolució. Davant el tribunal han comparegut aquest dijous testimonis proposats per la defensa de l'exvicepresidenta Joana Ortega, majoritàriament voluntaris el 9-N, que han descrit un context de la votació festiu, democràtic i, respecte als fets que es jutgen, sense cap participació de la Generalitat després del veto del Constitucional a la votació.

Els quatre voluntaris que han declarat han explicat que no van rebre ordres o indicacions de funcionaris o càrrecs de la Generalitat per desenvolupar la votació, sinó que es van limitar a apuntar-se, abans de la suspensió del Constitucional, al web del 9-N impulsada pel Govern. Així mateix, han afirmat que els ordinadors, les paperetes i les urnes ja estaven en els espais de votació el 9-N, i que en cap document hi havia un segell de la Generalitat, en línia amb la defensa dels tres polítics, que sosté que després del veto del TC el Govern es va retirar per complet de l'organització de la consulta, quedant en mans dels voluntaris.

En el mateix sentit s'ha expressat Gemma Calvet, l'única testimoni vinculada a ERC –va ser diputada al Parlament la passada legislatura– que ha declarat al judici. “En cap moment vaig rebre cap indicació de la Generalitat”, ha afirmat.

Un cop han acabat els testimonis, ha estat el torn dels agents de la Guàrdia Civil encarregats de presentar la pericial. Han explicat que de l'anàlisi de la pàgina web del 9-N es desprèn que es van seguir pujant i modificant fitxers després de la suspensió del TC, en concret els dies 7, 9 i 12 de novembre i el 10 de desembre. També han indicat que el web del 9-N es podia esborrar en 48 hores, a diferència del que va declarar el número 2 de Joana Ortega, Joan Cañada, que va dir que eliminar-la era inviable.

La sessió ha brillat més per les anècdotes que per la rellevància dels testimonis. El fiscal, Emilio Sánchez Ulled, ha tornat a tirar d'ironia, i ha preguntat a una testimoni si en els espais de votació havia una mena de cens o una llista amb noms i cognoms dels potencials votants –“de Mas Gavarró a Sánchez Ulled”, ha bromejat. I en una pregunta que ha deixat sorpresos al tribunal i a les altres parts, l'advocat de l'acusació popular, exercida per Manos Limpias i dos sindicats policials, ha preguntat a un testimoni si una “organització de qualsevol tipus” li va dir a quin punt de votació havia de presentar-se per ser voluntari. “Si hagués estat un web falsa, ens l'haurien colat”, ha respost el testimoni.

El judici del 9-N arribarà aquest divendres al seu final. Cada part ha elevat a definitives les seves conclusions i llegirà els seus informes finals. La Fiscalia i l'acusació popular es ratificaran en demanar la inhabilitació dels tres polítics; les defenses seva absolució en una exposició que durarà diverses hores. Previsiblement, almenys Artur Mas farà servir el seu dret a l'últim torn de paraula, en una intervenció des del banc dels acusats que, igual que dilluns, combinarà el discurs polític amb l'al·legat absolutori.

El judici del 9-N ha sobrepassat el seu equador aquest dimecres amb els testimonis de les defenses d'Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. El més esperat era el conseller de Presidència de la Generalitat durant el 9-N i avui diputat al Congrés pel PDECat, Francesc Homs, que ha explicat que va ser ell qui va assegurar al Govern que no incorria en cap il·legalitat al mantenir la consulta després de la suspensió del Tribunal Constitucional.

En resposta a Xavier Melero, advocat de Mas, Homs ha explicat que, després de demanar l'opinió dels serveis jurídics de la Generalitat i com a màxim responsable dels mateixos, va informar a Artur Mas i a la resta de membres de l'Executiu català que “a més de no incomplir la llei ni cometre cap irregularitat tampoc incorria en cap tipus penal”. Així mateix, s'ha encarregat de recordar que va ser el màxim responsable del dictamen jurídic i no un “mer transmissor”. “Jo vaig configurar la decisió final”, ha reblat.

No obstant això, com que Homs també anirà a judici per el 9-N –en el seu cas davant el Suprem per ser diputat al Congrés–, s'ha acollit al seu dret a no contestar a les preguntes que l'incriminen. D'aquesta manera, quan les defenses de Mas li han preguntat sobre la carta que va enviar al centre de telecomunicacions de la Generalitat (CTTI) en la qual ordenava a una empresa seguir amb el 9-N després de la suspensió del Constitucional, l'advocada d'Homs, Eva Labarta, ha aturat l'interrogatori.

La falta de resposta d'Homs sobre la carta ha restat transcendència a la seva declaració, encara que el diputat no s'ha guardat la ironia. Després que el fiscal, Emilio Sánchez Ulled, es declarés “respectuós” amb el seu dret a no contestar a preguntes que l'incriminessin, Homs ha respost: “Quina llàstima”

Al marge de recolzar la tesi de defensa de Mas al·legant que el TC no va advertir de les conseqüències legals d'incomplir la suspensió de la consulta, acordada el 4 de novembre, la declaració d'Homs s'ha mogut en el terreny polític. Així, ha retret al Govern de l'Estat la seva “falta de presentació” a l'hora de presentar el recurs al 9-N davant del TC, i ha acusat a l'Alt Tribunal d'“adaptar-se a l'agenda” de l'Executiu per suspendre la consulta.

Acaben de declarar els testimonis de l'acusació

Abans de la intervenció d'Homs han acabat de declarar els testimonis de l'acusació, en aquest cas els proposats per la popular que exerceixen dos sindicats policials. Si les paraules del diputat han donat suport a la tesi de defensa de Mas, la intervenció de dos responsables d'empreses que la Generalitat va contractar per al 9-N ha reforçat les tesis de la Fiscalia, com ja van fer els testimonis d'aquest dimarts, consistent en que el Govern va mantenir els preparatius de la consulta tot i el veto del Constitucional.

Una directiva de l'empresa Sertrans ha certificat que van lliurar les urnes i paperetes en els punts de votació entre el 7 i el 8 de novembre de 2014, sense que la Generalitat els donés cap instrucció per paralitzar el transport després del veto del Constitucional. Per la seva banda, un apoderat de la companyia Fujitsu, a qui la Generalitat va contractar per introduir en els ordinadors comprats per al 9-N el programa informàtic per facilitar la votació, ha afirmat que no li constava que s'hagués modificat el projecte arran de la suspensió acordada pel TC.

La Fiscalia ha aconseguit desmuntar en bona mesura un dels dos puntals de la defensa d'Artur Mas, el consistent a defensar que, després de la suspensió del 9-N, el Govern es va retirar per complet de la gestió de la consulta deixant-la en mans dels voluntaris. Quatre testimonis han avalat la participació del Govern al 9-N malgrat l'ordre del Constitucional que ho impedia. A les defenses només els queda l'argument que la providència del TC va ser imprecisa i no va advertir personalment dels riscos de desobeir, quelcom clau per a una eventual condemna. El tribunal dirimirà aquesta qüestió sobre la base de la jurisprudència i l'anàlisi del document del TC que va prohibir a la Generalitat continuar amb els preparatius del 9-N.

En la seva declaració com a testimoni en la tarda d'aquest dimarts, el director del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI) el 2014, Jordi Escalé, ha assegurat, a preguntes del fiscal, que diversos ordinadors necessaris pel 9-N “es van repartir el cap de setmana”, és a dir, tres dies després de la suspensió. El motiu, segons Escalé, va ser no entorpir l'activitat dels instituts durant la setmana amb la votació, que es va celebrar diumenge 9 de novembre. Un flac favor a les defenses de Mas, Rigau i Ortega.

Un dels contractistes que va repartir els ordinadors, Carlos G., ha avalat el relat d'Escalé, i ha afegit que el dia 9-N va estar de guàrdia per controlar que l'encàrrec s'havia complert. Per ambdues feines va cobrar 400 euros. I un responsable de l'empresa Fujitsu, que va instal·lar els programes en els prop de 7.000 ordinadors usats en la consulta, ha explicat que fins al 8 de novembre va mantenir reunions i va romandre en contacte amb càrrecs del CTTI per analitzar l'evolució dels seus treballs.

Les paraules d'Escalé, ara a l'empresa privada, ajuden l'acusació de la Fiscalia, que sosté que la Generalitat no va aturar els treballs per al 9-N, tal com li va ordenar el Constitucional, sinó que va tirar endavant amb la consulta. “Fins i tot el 7, 8 i 9 de novembre –diu l'escrit d'acusació de la Fiscalia– Fujitsu va procedir a instal·lar físicament els ordinadors a les taules de votació”. Una tesi que Escalé ha avalat amb la seva declaració.

Escalé no ha estat l'únic torpede a la línia de flotació de la defensa de Mas, Rigau i Ortega. Bernat Rigau, de l'empresa T-Systems, a qui el Govern va encarregar diversos programes informàtics per a la votació, ha assegurat que va lliurar l'aplicació sobre el registre de resultats el 7 de novembre. I s'ha reiterat en el contingut d'una carta enviada per la Generalitat el dia 7 en que va ordenar seguir amb el 9-N a T-Systems. Aquesta carta va servir perquè l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, fos imputat pel seu paper en la consulta –anirà a judici en el Suprem en les pròximes setmanes– ja que va ser ell qui va indicar per escrit al CTTI que els treballs informàtics contractats no estaven afectats per la suspensió.

També ha donat aire a les tesis de l'acusació Daniel Martínez, conseller delegat de Focus, que va rebre en encàrrec sobre el muntatge del centre internacional de premsa al pavelló italià de la Fira de Barcelona on Artur Mas va fer la roda de premsa per valorar el 9-N. Ha assegurat que va rebre l'encàrrec uns 15 o 20 dies abans del 9-N, és a dir, abans de la suspensió del Constitucional, però que va continuar els seus treballs el mateix dia 7, tres dies després de la providència del TC.

A mig camí s'ha quedat el número dos de Joana Ortega i encarregat de coordinar la votació, Joan Cañada. Ha declarat que la Generalitat no va introduir cap dada al web del 9-N després de la suspensió. Tanmateix, sí que va interpretar, a diferència de Mas, Ortega i Rigau, la providència del TC com una suspensió del 9-N, i en va informar a l'exvicepresidenta. En un exercici de desmemòria que ha sorprès el fiscal, Canyada també ha dit “no saber” com es van destruir els arxius de voluntaris del 9-N.

Contradiccions dels docents

Per contra, els primers testimonis del cas que han declarat al matí no han aportat llum, sinó més aviat confusió, sobre l'actuació d'Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, acusats de desobediència i prevaricació. Fins i tot el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha arribat a advertir la Fiscalia després d'una pregunta del ministeri públic: “El tribunal s'està perdent”.

Del que han dit els directors i inspectors d'Ensenyament es desprèn certa confusió sobre què va fer la Generalitat en relació als instituts. I és que la conselleria d'Ensenyament no va contestar als directors que van demanar per escrit què fer amb els centres el 9-N. No obstant això, els instituts es van acabar obrint per a la votació, i als directors se'ls va lliurar un rebut, dos dies abans del 9-N i amb segell de la Generalitat, conforme havien lliurat les claus dels seus centres als voluntaris.

La Fiscalia busca, amb les declaracions d'aquests testimonis, demostrar que la Generalitat va continuar amb el 9-N al no impedir l'obertura dels col·legis i instituts per a la votació. El primer inspector a declarar ha denunciat que la Generalitat va “forçar” i “pressionar” una directora d'un institut per obrir el 9-N, tot i que la directora que suposadament va rebre les pressions ho ha negat. Amb tot, les pressions denunciades per l'inspector es van produir en una reunió del 16 d'octubre, dies abans del 4 de novembre, la data en què el Constitucional va suspendre qualsevol actuació de la Generalitat relativa a la votació. A més, els fets enjudiciats van del 4 al 9 de novembre.

L'inspector també ha explicat que des de la conselleria d'Ensenyament es van negar a donar ordres per escrit als directors que l'havien reclamat sobre què fer el 9-N amb els instituts. Una de les encarregades de donar aquestes explicacions, la directora de serveis territorials d'Ensenyament del Barcelonès, ha declarat que no va considerar “pertinent” respondre per escrit als directors, i no ha recordat si va consultar aquesta petició amb els seus superiors. I davant la insistència del fiscal sobre qui va autoritzar lliurar les claus dels centres als voluntaris –un aspecte clau per a la acusació–, ha conclòs: “Deixar les claus va ser més simbòlic que una altra cosa”.

La directora que no va obrir el seu institut el 9-N

Un dels testimonis més esperats era el Dolores Agenjo, l'única directora que no va obrir el seu institut pel 9-N i que va tancar la llista de Ciutadans a les passades eleccions municipals a l'Hospitalet. Ha explicat que el dia 7 de novembre, tres dies després de la suspensió, va rebre una trucada de la directora de serveis territorials d'Ensenyament, que la va comminar a lliurar les claus del seu centre. Agenjo va demanar una ordre per escrit que mai va arribar.

D'altra banda, l'exdirectora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció de la Generalitat (Cire) i avui senadora del PDECat, Elisabet Abad, ha afirmat que el material que el Govern els va encarregar per a la consulta ja estava “fet i facturat” abans de que el Constitucional suspengués el 9-N. “El 30 d'octubre –de 2014– els transportistes van venir per portar el material per al procés participatiu”, ha sostingut a preguntes del fiscal en la seva declaració com a testimoni.

Artur Mas s'ha trobat amb un dilema al banc dels acusats: el relat que més li convenia per intentar sortir absolt és poc atractiu políticament, alhora que el que més el beneficiava com a polític el porta directe a la inhabilitació. Les dues situacions són poc desitjables per un polític que encara no ha descartat tornar a presentar-se com a candidat a unes eleccions.

Aquest difícil equilibri ha estat la nota predominant en la declaració que aquest dilluns ha pronunciat l'expresident davant el tribunal que el jutja pels suposats delictes de desobediència i prevaricació. Mas s'ha atorgat tota la responsabilitat del procés participatiu del 9-N, però ha argumentat que aquest no constituïa un acte de desobediència, descarregant la seva execució en els voluntaris.

El capital polític del 9-N

Per Artur Mas en el terreny personal i per al PDECat com a partit, el 9-N és una data talismà, d'enorme valor polític. Aquella jornada va representar el ritual de conversió del seu partit a l'independentisme, un moviment que creixia imparable però en el qual, fins aleshores, molts veien a Convergència com un intrús. Més encara, en plena caiguda electoral entre els anys 2013 i 2014, convertir-se en “el president que va posar les urnes” va ser gairebé l'única carta que Mas va poder jugar davant unes bases convergents cada vegada més convençudes de la secessió i que es fugaven cap a ERC .

Aquesta és una de les raons més poderoses perquè, en el judici que tindrà lloc aquesta setmana, Mas intenti retenir a tot preu el capital polític que representa ser l'“ideòleg i responsable” del 9-N, com ha presumit aquest dilluns. Una altra raó no menor és blindar les altres acusades, les seves subordinades en la jerarquia governamental, de carregar amb les decisions d'un Executiu que ell presidia.

Però ha d'encaixar aquest relat, de tints èpics i compromesos amb la voluntat popular, amb una argumentació jurídica que afirma que ell es va sotmetre en tot moment a les ordres del Tribunal Constitucional, és a dir, de l'Estat. Fins i tot tenint un “mandat clar del Parlament” per celebrar una consulta, com ha explicat davant el TSJC. I malgrat això, segons ha declarat Mas, el seu govern va actuar en gairebé tot moment a toc de notificació del TC: primer rebaixant la consulta a procés participatiu i, després, a un esdeveniment sense participació governamental.

Les aclaracions que no van arribar

Mas ha explicat que quan el dia 4 novembre 2014 va rebre al seu correu electrònic la notificació del Constitucional que suspenia la consulta, el primer que va fer l'equip jurídic de la Generalitat va ser demanar uns aclariments al tribunal. La raó, segons el relat de Mas, és que Generalitat ja no podia “aturar certes coses” que ja estaven en mans dels voluntaris. Però l'Alt Tribunal no va respondre aquesta petició, ha afegit Mas.

“La nostra voluntat va ser aclarir què era, a criteri del Constitucional, el que havíem de suspendre, i de poder-li comunicar que hi havia coses que simplement no les podíem aturar, encara que haguéssim volgut, que òbviament no volíem... davant d'això no vam rebre cap resposta”, ha asseverat Mas, en una explicació de com va ser el 9-N que s'allunya de l'èpica del “president que va posar les urnes”.

Aquesta manca de resposta del Constitucional entre els dies 4 i 9 de novembre és el principal fonament jurídic de la no desobediència que ha argumentat Mas. Però aquest raonament és al mateix temps l'admissió que, si el 9-N va passar, no va ser per un mandat parlamentari ni de bon tros per la creença en un dret d'autodeterminació inalienable, sinó simplement perquè el TC no va paralitzar el 9-N a temps i forma adequades.

El mateix expresident ha posat de relleu aquesta circumstància ee explicar com, després de la suspensió, va haver de “contraposar” dos deures: d'una banda, el mandat del Parlament per celebrar la consulta. De l'altra, acatar al Constitucional. “Era un deure que, en la mesura que demanem aclariments, vam entendre que ho havíem complert”, ha indicat Mas sobre el segon.

Per justificar que va complir amb tots dos deures, Mas ha carregat contra el Constitucional i la Fiscalia. “Si tan evident era que era un delicte, com pot ser que el Constitucional no fes res per fer complir la seva resolució?”, s'ha preguntat l'expresident, abans de mirar al fiscal Emilio Sánchez Ulled, que estava de guàrdia el dia de la votació, i reblar: “El fiscal no va fer cap actuació per impedir que es fes el 9-N”.

Desobediència contra astúcia

Si alguna cosa ha caracteritzat el masisme en la seva conducció del procés independentista és la idea, si no creguda sí almenys transmesa, que hi havia una forma legal d'exercir l'autodeterminació, una mena de forat jurídic que podia trobar-se amb l'astúcia suficient i que permetia avançar cap a la independència sense desobediència. La compareixença d'aquest dijous ha estat tota una lliçó pràctica en aquest sentit, descansant sobre el truc processal de reclamar uns aclariments quan ja és massa tard per aturar el procés, i fins i tot per rebre una resposta a temps.

Però aquesta idea contrària a la desobediència té un altre efecte negatiu més enllà de la seva pròpia imatge com a líder independentista: tanca el camí de Puigdemont en el seu avanç cap a un referèndum no acordat com el que promet. En la mesura que, segons la doctrina de Mas, una actuació com la del 9-N va ser possible gràcies a que el TC no va contestar un requeriment i el 27-S va ser un plebiscit davant la conclusió que l'Estat té capacitat per evitar un referèndum, Puigdemont no té forma de complir la seva paraula al setembre de 2017 sense passar per sobre del seu antecessor i líder del seu partit.

La declaració d'Artur Mas d'aquest dilluns era el plat fort d'un judici, el del 9-N, al qual li queden encara quatre sessions. El judici s'allargarà fins divendres amb les declaracions de testimonis i la presentació de les pericials i documentals. Un cop han parlat els acusats –encara que només contestant les preguntes dels seus advocats– és el torn dels testimonis que donaran suport o rebutjaran el relat de Mas, Rigau i Ortega.

Aquest dimarts està previst que declarin fins a 16 testimonis, després que el tribunal hagi admès la compareixença proposada pel fiscal Emilio Sánchez Ulled d'un treballador de Fujitsu, una de les empreses a les quals la Generalitat va externalitzar el 9-N. Entre la resta de persones que declararan –la majoria a proposta de les acusacions– figuren càrrecs de la Generalitat i persones sense rellevància pública, com directors de centres educatius i inspectors d'Ensenyament.

Van ser persones que o bé van demanar ordres concretes de la Generalitat sobre què fer amb el 9-N si actuava el Constitucional o directament es van negar a obrir el seu centre educatiu, com la directora de l'IES Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat (l'únic que no va obrir el 9-N). “Ens trobem amb una directora amb la qual hi havia un estira i arronsa, i hi havia cert rerefons polític en les seves decisions, perquè feia unes peticions que anaven més enllà de les que eren normals”, ha dit sobre ella aquest dilluns Irene Rigau, en referència al fet que la docent va ser simpatitzant de Ciutadans.

També declararà aquest dimarts el director gerent del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI), Jordi Escalé, que va respondre a l'empresa T-Systems que “cap de les activitats” de l'encàrrec de la Generalitat pel 9-N resultaven “explícitament afectades” per la suspensió de la consulta ordenada pel Constitucional.

Dimecres serà el torn dels testimonis de més pes polític, sol·licitats per les defenses. Declararan Francesc Homs, exconseller de Presidència que anirà a judici en les pròximes setmanes també pel 9-N davant el Suprem; els expresidents del Parlament, Núria de Gispert i Joan Rigol; i l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias.

Les proves pericials s'exposaran davant el tribunal aquest dijous, i després arribarà el torn de les documentals, amb el judici ja en la seva recta final. Aquest punt és clau, especialment després de les declaracions d'aquest dilluns de Mas, Rigau i Ortega. Els tres acusats han al·legat que no van rebre cap requeriment formal del Constitucional després que el tribunal suspengués la consulta i que el 9-N es rebaixés a “procés participatiu”. La manca d'un avís clar i contundent del Constitucional sobre les conseqüències de desobeir, a més del protagonisme exclusiu dels voluntaris en la votació, és la principal base de les defenses.

El plat fort del judici pel 9-N no tardarà a arribar: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat pel pròxim 6 de febrer, primera jornada del judici, l'interrogatori de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i de les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.

L'arrencada del judici del 9-N tindrà dos focus d'atenció: primer, el de les més de 10.000 persones que ja s'han inscrit per fer costat als tres acusats a les portes del TSJC. Després vindrà la declaració dels tres expolítics davant el tribunal, en que defensaran que no van desobeir al Constitucional doncs un cop es va suspendre la consulta del 9-N la seva execució va quedar en mans de voluntaris.

En aquest sentit, Mas ha considerat aquest dimarts que el seu judici no té “base legal” perquè és “polític”, pel que preveu recórrer a instàncies europees en cas d'una sentència d'inhabilitació, que només ha garantit complir si Catalunya continua dins de Espanya. En una entrevista a Onda Cero, Mas ha avançat que un altre argument de defensa en el procés contra ell i les exconselleres Ortega i Rigau serà que “no és un judici de base legal”.

“És un judici instat per la Fiscalia General de l'Estat en connivència amb el Govern del PP”, ha denunciat Mas. Així mateix, ha negat “rotundament” que la concentració organitzada el proper 6 de febrer sigui per pressionar els jutges i ha afirmat que els funcionaris tenen el “dret” de demanar dies festius, sempre que sigui “compatible” amb el bon funcionament del servei públic, que és el que “preval”.

D'acord amb el guió establert per la sala civil i penal del TSJC, que podia patir variacions en funció del transcurs del judici, la vista oral pel judici del 9-N s'iniciarà a les 9 del matí del 6 de febrer vinent amb l'exposició de les qüestions prèvies plantejades per acusacions i defenses davant del tribunal.

Després del tràmit de qüestions prèvies, estan previstos, per aquest ordre, els interrogatoris de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, els qui estan acusats de desobediència i prevaricació per mantenir la consulta independentista del 9 -N malgrat la seva suspensió pel Tribunal Constitucional (TC).

El judici, d'acord amb aquestes previsions, acabarà el proper 10 de febrer amb l'exposició de les conclusions i dels informes finals de les parts, després del qual els acusats tindran dret a l'ús de l'última paraula.

El Tribunal Suprem avança passos per inhabilitar el portaveu parlamentari del PDECat al Congrés dels Diputats. La Fiscalia del Suprem acaba de presentar el seu escrit de conclusions provisionals, en el qual sol·licita nou anys d'inhabilitació per al polític català per haver impulsat la consulta sobiranista del 9N.

El ministeri fiscal considera que Francesc Homs hauria comès un delicte de prevaricació administrativa i un altre de desobediència greu. A més, sol·licita el pagament d'una multa de 200 euros diaris durant un any i un mes: un total de 78.000 euros.

En el seu escrit, el fiscal afirma que “Francesc Homs no va adoptar la suspensió de cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració d'aquesta consulta que depenien directament del departament de la Presidència del qual era titular, va impulsar activament els treballs preparatoris de la convocatòria (...) i, en definitiva, va potenciar després d'haver conegut la providència de suspensió dictada pel Tribunal Constitucional el desenvolupament de l'anomenat ”procés participatiu“.

La decisió de la fiscalia del Suprem arriba en ple procés d'acostament entre el Govern i la Generalitat, en el que s'ha denominat com la “operació diàleg” que Rajoy hauria encarregat a Soraya Sáenz de Santamaría.

Amb la qualificació presentada per la Fiscalia, Homs queda una mica més a prop del banc dels acusats. Els seus companys d'Executiu durant el 9-N, Artur Mas, Irene Rigay i Joana Ortega, ja tenen data de judici: començarà el pròxim 6 de febrer.

Els tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que jutjaran Artur Mas pel 9-N han rebutjat que el president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, declarin com a testimonis durant el judici. Tots dos eren els testimonis més destacats que havien proposat les defenses de Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega.

El judici contra Mas, Rigau i Ortega per presumpta desobediència al Constitucional i prevaricació en la consulta del 9-N començarà el pròxim 6 de febrer. Els tres havien proposat que declaressin Rajoy i Catalá perquè expliquessin les seves declaracions en els dies previs a la consulta on van considerar que el 9-N “no produïa efectes”.

El tribunal ha rebutjat la petició dels tres acusats al no considerar-la pertinent. Els magistrats consideren les declaracions del president i el ministre “absolutament alienes” a la causa. Els tres magistrats també han rebutjat un altre testimoni proposat per Mas, el president del Greco i jutge del Tribunal Suprem de Croàcia, Marin Mrcela.

Sí que s'han acceptat les compareixences de la qual era presidenta del Parlament, Núria De Gispert; el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer; l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias; l'expresident del Parlament Joan Rigol; el president de l'ACM, Miquel Buch; i els catedràtics de Dret Constitucional Enoch Albertí i Joan Vintró.