<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Julio López Ramón]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/julio-lopez-ramon/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Julio López Ramón]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1055794/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mediterrani, ‘enfonsat’ per la creixent contaminació per plàstics]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mediterrani-enfonsat-per-creixent-contaminacio-per-plastics_1_13274315.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d348b1a7-9163-472f-ba1f-af2aa0340078_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Mediterrani, ‘enfonsat’ per la creixent contaminació per plàstics"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La mallorquina Danna Ayelén Bosch és la creadora d’ ‘Un darrer capfico’, un documental que denuncia la contaminació marítima per un material que afecta la fauna i amb alts costs de tractament, però al qual se li pot donar també una segona vida</p><p class="subtitle">L'augment de pellets a Balears alerta els ecologistes: “S'ha detectat un 30% més que a la resta del Mediterrani”</p></div><p class="article-text">
        El mar Mediterrani es troba en una profunda crisi per la contaminaci&oacute; de residus, fruit del model de sobreproducci&oacute; i de la m&agrave; del turisme de masses. Aix&ograve; propicia tamb&eacute; que zones verges s&rsquo;hagin vist deteriorades per l&rsquo;efecte d&rsquo;un turisme massiu potenciat en part per l&rsquo;efecte de les xarxes socials. D&rsquo;aquests desfets, el pl&agrave;stic i els seus derivats, d&rsquo;acord amb el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF), en l&rsquo;actualitat suposa el 95% dels residus que floten en el Mediterrani i les seves platges. WWF sost&eacute;, a m&eacute;s, que entre 70.000 i 130.000 tones de micropl&agrave;stics &ndash; aquells fragments d&rsquo;una grand&agrave;ria inferior a 5 mil&middot;l&iacute;metres &ndash; acaben en el Mediterrani i altres mars europeus cada any.
    </p><p class="article-text">
        La necessitat imminent d&rsquo;actuar contra la contaminaci&oacute; dels pl&agrave;stics &eacute;s el que va emp&egrave;nyer a Danna Ayel&eacute;n Bosch a crear el documental <em>Un darrer capfico</em>, el qual aborda des de diferents perspectives com s&rsquo;afronta aquesta lluita contra la contaminaci&oacute; per pl&agrave;stics a la mar a trav&eacute;s d&rsquo;entrevistes amb diferents experts i artesans que treballen amb aquest material. Aquests testimonis fan &egrave;mfasi en qu&egrave; el m&eacute;s important &eacute;s reduir el consum individual abans de generar nous residus. No obstant aix&ograve;, Bosch recorda que &ldquo;a m&eacute;s de la responsabilitat individual, &eacute;s fonamental el paper de les institucions i els marcs regulatoris&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Efectes sobre la fauna marina</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels testimonis que major &egrave;mfasi posa pel que fa al dany dels pl&agrave;stics a l&rsquo;ecosistema mar&iacute; &eacute;s el de Xisca Pujol, responsable de la Xarxa d&rsquo;avaraments de Fauna marina de la Fundaci&oacute; Palma Aquarium. Dins el seu equip, Pujol s&rsquo;encarrega d&rsquo;atendre animals danyats a la mar. El cas que m&eacute;s es posa de manifest &eacute;s l&rsquo;atenci&oacute; a les tortugues tot i que, a m&eacute;s, tamb&eacute; atenen &ldquo;casos relacionats amb cetacis i condrictis&rdquo;, assenyala Pujol. En aquests dos darrers casos, &ldquo;les actuacions es realitzen <em>in situ</em> a la mar, ja que no solen ingressar en centres de recuperaci&oacute; com ocorre amb les tortugues marines&rdquo;, afegeix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els plàstics dins els ecosistemes marins poden derivar en problemes en la fauna com la ingesta o les ferides pels emmallaments."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els plàstics dins els ecosistemes marins poden derivar en problemes en la fauna com la ingesta o les ferides pels emmallaments.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de la Fundaci&oacute; Palma Aquarium tamb&eacute; duen a terme &ldquo;investigacions <em>post-mortem</em>&rdquo; que els permet &ldquo;avaluar l&rsquo;impacte real d&rsquo;aquests contaminants&rdquo;, explica Pujol. L&rsquo;especialista desgrana que els cetacis tenen la capacitat de diferenciar entre aliment i residu, per&ograve;, per exemple, &ldquo;en animals com el catxalot&rdquo; han trobat &ldquo;bosses de r&agrave;fia dins l&rsquo;est&oacute;mac i en una tintorera es van trobar fragments d&rsquo;un tass&oacute; de pl&agrave;stic&rdquo;. Aquests casos &ldquo;evidencien que incl&uacute;s esp&egrave;cies amb sistemes sensorials molt desenvolupats no estan completament a resguard del problema de la contaminaci&oacute; marina&rdquo;, agrega Pujol.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot i que els cetacis tenen la capacitat de diferenciar entre aliment i residu, en animals com el catxalot, han trobat ‘bosses de ràfia dins l’estómac i a una tintorera es van trobar fragment d’un tassó de plàstic’, segons la investigadora Xisca Pujol</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot i que, com assenyala la t&egrave;cnica, dins la Fundaci&oacute; Palma Aquarium, &ldquo;la taxa de superviv&egrave;ncia dels animals que ingressen al centre de recuperaci&oacute; se situa entre el 80 i el 90%&rdquo;, els animals que s&oacute;n tractats solen tenir un patr&oacute; com&uacute;. &ldquo;En el cas de les Balears, la principal problem&agrave;tica &eacute;s l&rsquo;emmallament en dispositius d&rsquo;agregaci&oacute; de peixos perduts o abandonats, que provoquen embolics, ferides greus i dificultats per a nadar i alimentar-se&rdquo;, relata Pujol.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el cas de les Balears, la principal problemàtica és l’emmallament en dispositius d’agregació de peixos perduts o abandonats, que provoquen embolics, ferides greus i dificultats per a nedar i alimentar-se</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xisca Pujol</span>
                                        <span>—</span> Responsable de la Xarxa d’avaraments de Fauna marina de la Fundació Palma Aquarium
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En cas d&rsquo;observaci&oacute; d&rsquo;animals emmallats o atrapats dins pl&agrave;stics fruit de l&rsquo;emmallament, Pujol recalca que &ldquo;el primer pas ha de ser cridar al 112, ja que aquest servei activa el protocol oficial de rescat i posa en marxa a l&rsquo;equip especialitzat de la xarxa d&rsquo;avaraments&rdquo;. Tamb&eacute; &eacute;s igual d&rsquo;important saber el qu&egrave; no fer: &ldquo;No s&rsquo;han de retirar pl&agrave;stics, xarxes ni hams, perqu&egrave; una manipulaci&oacute; incorrecta pot agreujar les lesions. Tampoc s&rsquo;ha de retornar a l&rsquo;animal al mar ni donar-li la volta, ja que aix&ograve; pot causar-li un alt nivell d&rsquo;estr&egrave;s o fins i tot danys interns&rdquo;, insisteix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Danna Ayelén Bosch és la creadora del documental &#039;Un darrer capfico&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Danna Ayelén Bosch és la creadora del documental &#039;Un darrer capfico&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El cas de les Balears i el Mediterrani</strong></h2><p class="article-text">
        La insularitat caracter&iacute;stica de les Balears s&rsquo;aprecia tamb&eacute; com a un factor afegit: &ldquo;En el cas de Mallorca, la problem&agrave;tica es veu especialment accentuada. Segons WWF Espanya, la concentraci&oacute; assoleix els 1,25 milions de fragments de pl&agrave;stic per quil&ograve;metre quadrat en la mar Mediterr&agrave;nia&rdquo;, recorda Bosch. Un fet que s&rsquo;explica, en gran part, perqu&egrave;, segons apunta Xisca Pujol, el Mediterrani &ldquo;&eacute;s un mar semitancat, amb una renovaci&oacute; d&rsquo;aig&uuml;es lenta i rodejada de zones molt pobles, el qual afavoreix l&rsquo;acumulaci&oacute; de residus&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta insularitat, &ldquo;a m&eacute;s, introdueix limitacions clares en termes d&rsquo;espai i capacitat. La gesti&oacute; de residus &eacute;s m&eacute;s complexa, i qualsevol exc&eacute;s t&eacute; un impacte immediat i molt visible a l&rsquo;entorn&rdquo;, explica Bosch. &ldquo;A aix&ograve; se suma que la contaminaci&oacute; no ent&eacute;n de fronteres. Tot i que una illa implementi bones pr&agrave;ctiques, continua rebent residus que arriben a trav&eacute;s de corrents marins des d&rsquo;altres punts del Mediterrani&rdquo;, recorda.
    </p><p class="article-text">
        Uns impactes a la mar Mediterr&agrave;nia que, com destaca Pujol, &ldquo;ja s&oacute;n evidents&rdquo; en els ecosistemes marins. &ldquo;Per una banda, estan els efectes f&iacute;sics directes, com la ingesta [de pl&agrave;stics] i els emmallaments, que afecten especialment les tortugues marines. Impactes que provoquen lesions, problemes de flotaci&oacute;, obstruccions digestives i fins i tot la mort&rdquo;, apunta l&rsquo;especialista.
    </p><p class="article-text">
        Precisament, a conseq&uuml;&egrave;ncia d&rsquo;aquest moviment de residus, &ldquo;per una altra banda, existeix un problema menys visible, per&ograve; igual d&rsquo;important: la fragmentaci&oacute; en micropl&agrave;stics, que ja estan presents en tota la columna d&rsquo;aigua i en els sediments&rdquo;, ressalta Pujol. &ldquo;El principal risc &eacute;s que aquests micropl&agrave;stics s&rsquo;integren cada cop m&eacute;s dins la cadena tr&ograve;fica. Aix&ograve; pot afectar a la salut dels organismes marins i alterar processos biol&ograve;gics, com la reproducci&oacute; o el creixement&rdquo;, afegeix.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un model que atempta contra la sostenibilitat</strong></h2><p class="article-text">
        La responsabilitat ciutadana &eacute;s significativa per a revertir aquest problema urgent tot i que, com recorda Bosch, &ldquo;per si mateixa no &eacute;s suficient per a frenar aquest problema a gran escala. El volum de producci&oacute; i contaminaci&oacute; actual supera &agrave;mpliament tot el que pugui compensar-se &uacute;nicament des del fet individual&rdquo;. Aquesta situaci&oacute;, &ldquo;cada cop m&eacute;s dif&iacute;cil de revertir&rdquo;, en paraules de Xisca Pujol, arriba a tal punt que &ldquo;incl&uacute;s si avui es detengu&eacute;s l&rsquo;abocament de pl&agrave;stics, els residus ja presents continuarien degradant-se durant d&egrave;cades, amb conseq&uuml;&egrave;ncies encara dif&iacute;cils de quantificar dins la seva totalitat&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fins i tot si es detengués avui l’abocament de plàstics, els residus ja presents continuarien degradant-se durant dècades, amb conseqüències encara difícils de quantificar dins la seva totalitat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com a factor influent en el consum de pl&agrave;stics i en la contaminaci&oacute; dels mars, no passa inadvertit el turisme de masses, especialment a zones tensionades com s&oacute;n les Illes Balears. &ldquo;Als mesos d&rsquo;aflu&egrave;ncia m&eacute;s elevada, la pressi&oacute; sobre el territori es multiplica, i aix&ograve; es tradueix directament en un augment de residus, incl&ograve;s el pl&agrave;stic, que acaba afectant els nostres mars&rdquo;, ressalta Bosch, qui afegeix tamb&eacute; un mat&iacute;s: &ldquo;Crec que &eacute;s molt important no simplificar el problema ni responsabilitzar &uacute;nicament al turisme. El vertader problema &eacute;s l&rsquo;exc&eacute;s. Mallorca rep un volum de visitants molt elevat en un breu per&iacute;ode de temps, el qual genera un &uacute;s intensiu de recursos i una gran capacitat de residus en molt poc temps&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunes empreses estan aportant solucions alternatives i segons usos de plàstics per a aprofitar aquests materials ja emprats amb anterioritat."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunes empreses estan aportant solucions alternatives i segons usos de plàstics per a aprofitar aquests materials ja emprats amb anterioritat.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tractar i donar una segona vida al pl&agrave;stic</strong></h2><p class="article-text">
        Aina Canaleta, cap d&rsquo;Economia Circular i Desenvolupament Sostenible del Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca (TIRME), explica tamb&eacute; en el documental com es procedeix al tractament i separaci&oacute; dels residus pl&agrave;stics i es fa &egrave;mfasi en la dificultat d&rsquo;aquest tractament un cop els residus arriben a la planta de reciclatge. Un fet que succeeix per la naturalesa del material: &ldquo;Molts pl&agrave;stics estan dissenyats per a ser funcionals, per&ograve; no per a reciclar-los, i aix&ograve; dificulta el seu aprofitament&rdquo;, insisteix Bosch.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A aix&ograve; s&rsquo;hi afegeix una q&uuml;esti&oacute; clau: l&rsquo;escala. Perqu&egrave; el reciclatge sigui realment eficient, es necessiten infraestructures molt especialitzades i, en territoris com Mallorca, amb limitacions d&rsquo;espai i capacitat, resulta dif&iacute;cil disposar de plantes espec&iacute;fiques per a cada tipus de pl&agrave;stic&rdquo;, subratlla.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat els riscs d&rsquo;aquest &uacute;s excessiu dels pl&agrave;stics, existeixen alternatives que, lluny de ser ut&ograve;piques i, com recorda Bosch, &ldquo;encara no estan prou esteses per a substituir de manera real al model actual&rdquo;, comencen a albirar un raig d&rsquo;esperan&ccedil;a. &ldquo;Avui dia, ja veim avan&ccedil;os en materials biodegradables, sistemes de reutilitzaci&oacute; o iniciatives que aposten per reduir envasos innecessaris&rdquo;, afirma Bosch. &ldquo;No obstant aix&ograve;, moltes d&rsquo;aquestes solucions encara no s&oacute;n les m&eacute;s accessibles ni les m&eacute;s econ&ograve;miques per al consumidor mitj&agrave;&rdquo;, lamenta la creadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aina Canaleta és la cap d’Economia Circular i Desenvolupament Sostenible del Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca (TIRME)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aina Canaleta és la cap d’Economia Circular i Desenvolupament Sostenible del Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca (TIRME).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot i que el nombre d&rsquo;alternatives de segones vides al pl&agrave;stic continuen sent molt concretes i tenen lloc a petita escala, no s&oacute;n inexistents. Mostra d&rsquo;aix&ograve; &eacute;s Elena Fensie, de Cleanwave, qui explica com han desenvolupat un sistema per a reduir l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;ampolles d&rsquo;aigua potable per tota Mallorca. &ldquo;Aix&ograve; permet una cosa tan senzilla com que les persones puguin emplenar la seva pr&ograve;pia ampolla reutilitzable, eliminant la necessitat de comprar aigua embotellada de manera repetida. &Eacute;s una soluci&oacute; pr&agrave;ctica, accessible i basada en la transformaci&oacute; d&rsquo;h&agrave;bits quotidians&rdquo;, desgrana Bosch.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva part, Roc&iacute;o Taberner, de Thalassa Surf Wax, ofereix tamb&eacute; una alternativa a la cera tradicional de surf, la qual sol estar feta a base de parafina, un derivat del petroli. Aquesta alternativa consisteix en una cera ecol&ograve;gica elaborada localment. &ldquo;Aquests exemples reflecteixen que el canvi no dep&egrave;n d&rsquo;&uacute;nica gran soluci&oacute;, sin&oacute; de moltes iniciatives que, des de diferents &agrave;mbits, replantegen la manera en la qual consumim&rdquo;, destaca Ayel&eacute;n Bosch. &ldquo;El repte est&agrave; en el fet que aquestes alternatives deixin de ser anecd&ograve;tiques i puguin estar a l&rsquo;abast de la majoria&rdquo;, afegeix. Cridanera &eacute;s tamb&eacute; la incorporaci&oacute; dels pl&agrave;stics que l&rsquo;artista conceptual mallorqu&iacute; Juli&agrave; Panad&egrave;s (qui tamb&eacute; interv&eacute; en el documental) executa dins les seves obres, en les quals dona una &lsquo;segona vida&rsquo; a objectes com llaunes de refresc, ampolles, taps, encenedors o palletes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un tema que &ldquo;em travessa personalment&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Amb aquest documental, que compta amb la gravaci&oacute; en c&agrave;mera de Samuel de Pau i amb l&rsquo;edici&oacute; a c&agrave;rrec de De Pau, Gabriel Mart&iacute;nez i la mateixa Ayel&eacute;n Bosch, es tra&ccedil;a &ldquo;un viatge per la meva illa per a con&egrave;ixer a quins lluiten per protegir-la. Persones que, des de la tradici&oacute;, la ci&egrave;ncia i la innovaci&oacute;, cerquen solucions locals a un problema global&rdquo;, relata la creadora.
    </p><p class="article-text">
        En aquest documental, a m&eacute;s dels anteriorment mencionats, Bosch inclou tamb&eacute; els testimonis d&rsquo;Elena Fensie i Lucian Fern&aacute;ndez, de CleanWave Foundation, la cient&iacute;fica Carme Alomar, del Centre Oceanogr&agrave;fic de les Balears de l&rsquo;Institut Espanyol d&rsquo;Oceanograf&iacute;a i Francisco Panario, d&lsquo;UpSailing Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Bosch, com ella mateixa narra dins la pe&ccedil;a documental, ha sentit des de nena &ldquo;una profunda connexi&oacute; amb la mar&rdquo;. Per aix&ograve;, la q&uuml;esti&oacute; sobre la qual versa el documental no &eacute;s f&uacute;til. &ldquo;&Eacute;s un tema que em travessa personalment. Soc mallorquina i he vist amb els meus propis ulls com l&rsquo;illa en la qual vaig n&eacute;ixer es deteriora a poc a poc&rdquo;, subratlla Bosch.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És un tema que em travessa personalment. Sóc mallorquina i he vist amb els meus propis ulls com la illa en què vaig néixer es deteriora a poc a poc</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Danna Ayelén Bosch </span>
                                        <span>—</span> Creadora de &#039;Un darrer capficó&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La seva formaci&oacute; tamb&eacute; influeix en la perspectiva presa: &ldquo;A part de viure aquesta realitat, vaig estudiar un m&agrave;ster en empreses de moda sostenible, on profunditzam en els impactes negatius que generam sobre el medi ambient; entre ells, l&rsquo;&uacute;s excessiu del pl&agrave;stic&rdquo;, afegeix. Com a exemple, Bosch il&middot;lustra que &ldquo;la ind&uacute;stria del <em>fast fashion</em> empra majorment materials sint&egrave;tics, que no deixen de ser derivats del pl&agrave;stic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que pugui par&egrave;ixer que estem dins un panorama allunyat de ser id&iacute;l&middot;lic, Bosch inocula en el seu documental un sentiment d&rsquo;esperan&ccedil;a davant una possibilitat de revertir aquesta situaci&oacute;. De fet, una de les coses que m&eacute;s li va marcar de manera positiva a Bosch va ser &ldquo;el f&agrave;cil&rdquo; que li va resultar &ldquo;connecta amb totes aquestes persones que participen en el documental, la quantitat de gent compromesa, disposta a implicar-se, a compartir el seu treball i a regalar el seu temps d&rsquo;una manera totalment desinteressada. Aix&ograve;, en si mateix, ja &eacute;s un indicador de qu&egrave; alguna cosa est&agrave; canviant&rdquo;, subratlla.
    </p><p class="article-text">
        Per aquest motiu, conclou Bosch, creu que &ldquo;aquest canvi ja est&agrave; en marxa, per&ograve; &eacute;s un proc&eacute;s que requereix temps&rdquo;. Recalca, a m&eacute;s, que &ldquo;aquestes associacions i entitats no sols estan actuants directament sobre el problema, sin&oacute; que tamb&eacute; estan generant consci&egrave;ncia, inspirant a altres persones i demostrant que hi ha alternatives reals&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mediterrani-enfonsat-per-creixent-contaminacio-per-plastics_1_13274315.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 10 Jun 2026 04:31:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d348b1a7-9163-472f-ba1f-af2aa0340078_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="524991" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d348b1a7-9163-472f-ba1f-af2aa0340078_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="524991" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Mediterrani, ‘enfonsat’ per la creixent contaminació per plàstics]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d348b1a7-9163-472f-ba1f-af2aa0340078_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Microplásticos,Contaminación,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mediterráneo, ‘hundido’ por la creciente contaminación por plásticos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mediterraneo-hundido-creciente-contaminacion-plasticos_1_13272456.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Mediterráneo, ‘hundido’ por la creciente contaminación por plásticos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La mallorquina Danna Ayelén Bosch es la creadora de ‘Un darrer capfico’, un documental que denuncia la contaminación marítima por un material que afecta a la fauna y con altos costes de tratamiento, pero al cual se le puede dar también una segunda vida</p><p class="subtitle">El aumento de pellets en Balears alerta a los ecologistas: “Se ha detectado un 30% más que en el resto del Mediterráneo”</p></div><p class="article-text">
        El mar Mediterr&aacute;neo se halla en una profunda crisis por la contaminaci&oacute;n de residuos, fruto del modelo de sobreproducci&oacute;n y de la mano del turismo de masas. Ello propicia tambi&eacute;n que zonas v&iacute;rgenes se hayan visto deterioradas por el efecto de un turismo masivo potenciado en parte por el efecto de las redes sociales. De estos desechos, el pl&aacute;stico y sus derivados, de acuerdo con el Fondo Mundial para la Naturaleza (WWF), en la actualidad suponen el 95% de los residuos que flotan en el Mediterr&aacute;neo y sus playas. WWF sostiene, adem&aacute;s, que entre 70.000 y 130.000 toneladas de micropl&aacute;sticos &ndash;aquellos fragmentos de tama&ntilde;o inferior a 5 mil&iacute;metros&ndash; acaban en el Mediterr&aacute;neo y otros mares europeos cada a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        La necesidad inminente de actuar contra la contaminaci&oacute;n de los pl&aacute;sticos es lo que empuj&oacute; a Danna Ayel&eacute;n Bosch a crear el documental <em>Un darrer capfico, </em>el cual aborda desde diversas perspectivas c&oacute;mo se afronta esta lucha contra la contaminaci&oacute;n por pl&aacute;sticos en el mar a trav&eacute;s de entrevistas con diferentes expertos y artesanos que trabajan con este material. Dichos testimonios ponen el foco en que lo m&aacute;s importante es reducir el consumo individual antes de generar nuevos residuos. No obstante, Bosch recuerda que &ldquo;adem&aacute;s de la responsabilidad individual, es fundamental el papel de las instituciones y los marcos regulatorios&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Efectos sobre la fauna marina</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los testimonios que mayor &eacute;nfasis pone en el da&ntilde;o de los pl&aacute;sticos en el ecosistema marino es el de Xisca Pujol, responsable de la Red de varamientos de Fauna marina de la Fundaci&oacute;n Palma Aquarium. Entre su equipo, Pujol se encarga de atender animales da&ntilde;ados en el mar. El caso que m&aacute;s se pone de manifiesto en la pieza es la atenci&oacute;n a las tortugas, aunque, adem&aacute;s, tambi&eacute;n atienden &ldquo;casos relacionados con cet&aacute;ceos y condrictios&rdquo;, se&ntilde;ala Pujol. En estos dos &uacute;ltimos casos, &ldquo;las actuaciones se realizan <em>in situ</em> en el mar, ya que no suelen ingresar en centros de recuperaci&oacute;n como ocurre con las tortugas marinas&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los plásticos en los ecosistemas marinos pueden derivar en problemas en la fauna como la ingesta o las heridas por los enmallamientos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los plásticos en los ecosistemas marinos pueden derivar en problemas en la fauna como la ingesta o las heridas por los enmallamientos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde la Fundaci&oacute;n Palma Aquarium tambi&eacute;n llevan a cabo &ldquo;investigaciones post-mortem&rdquo; que les permiten &ldquo;evaluar el impacto real de estos contaminantes&rdquo;, explica Pujol. La especialista desgrana que los cet&aacute;ceos tienen la capacidad de diferenciar entre alimento y residuos, pero, por ejemplo, &ldquo;en animales como el cachalote&rdquo; han encontrado &ldquo;bolsas de rafia en el est&oacute;mago y en una tintorera se hallaron fragmentos de un vaso de pl&aacute;stico&rdquo;. Estos casos &ldquo;evidencian que incluso especies con sistemas sensoriales muy desarrollados no est&aacute;n completamente a salvo del problema de la contaminaci&oacute;n marina&rdquo;, agrega Pujol.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aunque los cetáceos tienen la capacidad de diferenciar entre alimento y residuos, en animales como el cachalote han encontrado &#039;bolsas de rafia en el estómago y en una tintorera se hallaron fragmentos de un vaso de plástico&#039;, según la investigadora Xisca Pujol</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pese a que, como se&ntilde;ala la t&eacute;cnica, en la Fundaci&oacute;n Palma Aquarium, &ldquo;la tasa de supervivencia de los animales que ingresan en el centro de recuperaci&oacute;n se sit&uacute;a entre el 80 y el 90%&rdquo;, los animales que son tratados suelen tener un patr&oacute;n com&uacute;n. &ldquo;En el caso de Baleares, la principal problem&aacute;tica es el enmallamiento en dispositivos de agregaci&oacute;n de peces perdidos o abandonados, que provocan enredos, heridas graves y dificultades para nadar y alimentarse&rdquo;, relata Pujol.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el caso de Baleares, la principal problemática es el enmallamiento en dispositivos de agregación de peces perdidos o abandonados, que provocan enredos, heridas graves y dificultades para nadar y alimentarse</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xisca Pujol</span>
                                        <span>—</span> Responsable de la Red de varamientos de Fauna marina de la Fundación Palma Aquarium
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En caso de avistamiento de animales enmallados o atrapados en pl&aacute;sticos fruto del enmallamiento, Pujol recalca que &ldquo;el primer paso debe ser llamar al 112, ya que este servicio activa el protocolo oficial de rescate y pone en marcha al equipo especializado de la red de varamientos&rdquo;. Tambi&eacute;n es igual de importante saber qu&eacute; no hacer: &ldquo;No se deben retirar pl&aacute;sticos, redes ni anzuelos, ya que una manipulaci&oacute;n incorrecta puede agravar las lesiones. Tampoco se debe devolver al animal al mar ni darle la vuelta, ya que esto puede causarle un alto nivel de estr&eacute;s o incluso da&ntilde;os internos&rdquo;, insiste.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Danna Ayelén Bosch es la creadora del documental &#039;Un darrer capfico&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Danna Ayelén Bosch es la creadora del documental &#039;Un darrer capfico&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El caso de Balears y el Mediterr&aacute;neo</strong></h2><p class="article-text">
        La insularidad caracter&iacute;stica de Balears se aprecia tambi&eacute;n como un factor a&ntilde;adido: &ldquo;En el caso de Mallorca, la problem&aacute;tica se ve especialmente acentuada. Seg&uacute;n WWF Espa&ntilde;a, la concentraci&oacute;n alcanza los 1,25 millones de fragmentos de pl&aacute;stico por kil&oacute;metro cuadrado en el mar Mediterr&aacute;neo&rdquo;, recuerda Bosch. Algo que se explica, en gran parte, porque, seg&uacute;n apunta Xisca Pujol, el Mediterr&aacute;neo &ldquo;es un mar semicerrado, con una renovaci&oacute;n de aguas lenta y rodeado de zonas muy pobladas, lo que favorece la acumulaci&oacute;n de residuos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Dicha insularidad, &ldquo;adem&aacute;s, introduce limitaciones claras en t&eacute;rminos de espacio y capacidad. La gesti&oacute;n de residuos es m&aacute;s compleja, y cualquier exceso tiene un impacto inmediato y muy visible en el entorno&rdquo;, explica Bosch. &ldquo;A esto se suma que la contaminaci&oacute;n no entiende de fronteras. Aunque una isla implemente buenas pr&aacute;cticas, sigue recibiendo residuos que llegan a trav&eacute;s de corrientes marinas desde otros puntos del Mediterr&aacute;neo&rdquo;, recuerda.
    </p><p class="article-text">
        Unos impactos en el mar Mediterr&aacute;neo que, como destaca Pujol, &ldquo;ya son evidentes&rdquo; en los ecosistemas marinos. &ldquo;Por un lado, est&aacute;n los efectos f&iacute;sicos directos, como la ingesta [de pl&aacute;sticos] y los enmallamientos, que afectan especialmente a las tortugas marinas. Impactos que provocan lesiones, problemas de flotaci&oacute;n, obstrucciones digestivas e incluso la muerte&rdquo;, apunta la especialista.
    </p><p class="article-text">
        Precisamente, como consecuencia de este movimiento de residuos, &ldquo;por otro lado, existe un problema menos visible, pero igual de importante: la fragmentaci&oacute;n en micropl&aacute;sticos, que ya est&aacute;n presentes en toda la columna de agua y en los sedimentos&rdquo;, resalta Pujol. &ldquo;El mayor riesgo es que estos micropl&aacute;sticos se integren cada vez m&aacute;s en la cadena tr&oacute;fica. Esto puede afectar a la salud de los organismos marinos, alterar procesos biol&oacute;gicos, como la reproducci&oacute;n o el crecimiento&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un modelo que atenta contra la sostenibilidad</strong></h2><p class="article-text">
        La responsabilidad ciudadana es significativa para revertir este problema acuciante aunque, como recuerda Bosch, &ldquo;por s&iacute; sola no es suficiente para frenar este problema a gran escala. El volumen de producci&oacute;n y contaminaci&oacute;n actual supera ampliamente lo que puede compensarse &uacute;nicamente desde lo individual&rdquo;. Esta situaci&oacute;n, &ldquo;cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil de revertir&rdquo;, en palabras de Xisca Pujol, llega al punto de que &ldquo;incluso si se detuviera hoy el vertido de pl&aacute;sticos, los residuos ya presentes seguir&iacute;an degrad&aacute;ndose durante d&eacute;cadas, con consecuencias todav&iacute;a dif&iacute;ciles de cuantificar en su totalidad&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Incluso si se detuviera hoy el vertido de plásticos, los residuos ya presentes seguirían degradándose durante décadas, con consecuencias todavía difíciles de cuantificar en su totalidad&quot;.</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como factor influyente en el consumo de pl&aacute;sticos y en la contaminaci&oacute;n de los mares, no pasa inadvertido el turismo de masas, especialmente en zonas tensionadas como son las Illes Balears. &ldquo;En los meses de mayor afluencia, la presi&oacute;n sobre el territorio se multiplica, y eso se traduce directamente en un aumento de residuos, incluido el pl&aacute;stico, que acaba afectando a nuestros mares&rdquo;, resalta Bosch, quien a&ntilde;ade tambi&eacute;n un matiz: &ldquo;Creo que es importante no simplificar el problema ni responsabilizar &uacute;nicamente al turismo. El verdadero problema es el exceso. Mallorca recibe un volumen de visitantes muy elevado en un corto periodo de tiempo, lo que genera un uso intensivo de recursos y una gran cantidad de residuos en muy poco tiempo&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunas empresas están aportando soluciones alternativas y segundos usos de plásticos para aprovechar estos materiales ya empleados con anterioridad."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunas empresas están aportando soluciones alternativas y segundos usos de plásticos para aprovechar estos materiales ya empleados con anterioridad.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tratar y dar una segunda vida al pl&aacute;stico</strong></h2><p class="article-text">
        Aina Canaleta, jefa de Econom&iacute;a Circular y Desarrollo Sostenible del Parque de Tecnolog&iacute;as Ambientales de Mallorca (TIRME), explica tambi&eacute;n en la pieza c&oacute;mo se procede al tratamiento y separaci&oacute;n de los residuos pl&aacute;sticos y se hace &eacute;nfasis en la dificultad de dicho tratamiento una vez los residuos llegan a la planta de reciclado. Algo que sucede por la naturaleza del material: &ldquo;Muchos pl&aacute;sticos est&aacute;n dise&ntilde;ados para ser funcionales, pero no para reciclarlos, y eso dificulta su aprovechamiento&rdquo;, insiste Bosch. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A esto se suma una cuesti&oacute;n clave: la escala. Para que el reciclaje sea realmente eficiente, se necesitan infraestructuras muy especializadas y, en territorios como Mallorca, con limitaciones de espacio y capacidad, resulta dif&iacute;cil disponer de plantas espec&iacute;ficas para cada tipo de pl&aacute;stico&rdquo;, subraya.
    </p><p class="article-text">
        Pese a los riesgos del uso de ese uso excesivo de los pl&aacute;sticos, existen alternativas que, lejos de ser ut&oacute;picas y, como recuerda Bosch, &ldquo;todav&iacute;a no est&aacute;n lo suficientemente extendidas como para sustituir de forma real al modelo actual&rdquo;, empiezan a vislumbrar un rayo de esperanza. &ldquo;Hoy en d&iacute;a, ya vemos avances en materiales biodegradables, sistemas de reutilizaci&oacute;n o iniciativas que apuestan por reducir envases innecesarios&rdquo;, afirma Bosch. &ldquo;Sin embargo, muchas de estas soluciones a&uacute;n no son las m&aacute;s accesibles ni las m&aacute;s econ&oacute;micas para el consumidor medio&rdquo;, lamenta la creadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aina Canaleta es jefa de Economía Circular y Desarrollo Sostenible del Parque de Tecnologías Ambientales de Mallorca (TIRME)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aina Canaleta es jefa de Economía Circular y Desarrollo Sostenible del Parque de Tecnologías Ambientales de Mallorca (TIRME)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aunque el n&uacute;mero de alternativas de segundas vidas al pl&aacute;stico siguen siendo muy concretas y tienen lugar a peque&ntilde;a escala, no son inexistentes. Muestra de ello es Elena Fensie, de Cleanwave, quien explica c&oacute;mo han desarrollado un sistema para reducir el uso de botellas de pl&aacute;stico de un solo uso mediante la instalaci&oacute;n de fuentes de agua potable por toda Mallorca. &ldquo;Esto permite algo tan sencillo como que las personas puedan rellenar su propia botella reutilizable, eliminando la necesidad de comprar agua embotellada de forma repetida. Es una soluci&oacute;n pr&aacute;ctica, accesible y basada en la transformaci&oacute;n de h&aacute;bitos cotidianos&rdquo;, desgrana Bosch.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Roc&iacute;o Taberner, de Thalassa Surf Wax, ofrece tambi&eacute;n una alternativa a la cera tradicional de surf, la cual suele estar hecha a base de parafina, un derivado del petr&oacute;leo. Dicha alternativa consiste en una cera ecol&oacute;gica elaborada localmente. &ldquo;Estos ejemplos reflejan que el cambio no depende de una &uacute;nica gran soluci&oacute;n, sino de muchas iniciativas que, desde distintos &aacute;mbitos, replantean la forma en la que consumimos&rdquo;, destaca Ayel&eacute;n Bosch. &ldquo;El reto est&aacute; en que estas alternativas dejen de ser un nicho y pasen a estar al alcance de la mayor&iacute;a&rdquo;, a&ntilde;ade. Llamativa es tambi&eacute;n la incorporaci&oacute;n de los pl&aacute;sticos que el artista conceptual mallorqu&iacute;n Juli&agrave; Panad&egrave;s, (quien tambi&eacute;n interviene en el documental) realiza en sus obras, en las que da una &lsquo;segunda vida&rsquo; a objetos como latas de refresco, botellas, tapones, mecheros o pajitas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un tema que &ldquo;atraviesa personalmente&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Con este documental, que cuenta con la grabaci&oacute;n en c&aacute;mara de Samuel de Pau y con la edici&oacute;n a cargo de De Pau, Gabriel Mart&iacute;nez y la propia Ayel&eacute;n Bosch, se traza &ldquo;un viaje por mi isla para conocer a quienes luchan por protegerla. Personas que, desde la tradici&oacute;n, la ciencia y la innovaci&oacute;n, buscan soluciones locales a un problema global&rdquo;, relata la creadora.
    </p><p class="article-text">
        En este documental, adem&aacute;s de los anteriormente mencionados, Bosch incluye tambi&eacute;n los testimonios de Elena Fensie y Lucian Fern&aacute;ndez, de CleanWave Foundation, la cient&iacute;fica Carme Alomar, del Centro Oceanogr&aacute;fico de Baleares del Instituto Espa&ntilde;ol de Oceanograf&iacute;a y Francisco Panario, de UpSailing Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Bosch, como ella misma narra en la pieza, ha sentido desde ni&ntilde;a &ldquo;una profunda conexi&oacute;n con el mar&rdquo;. Por ello, la cuesti&oacute;n sobre la que versa el documental no es balad&iacute;. &ldquo;Es un tema que me atraviesa personalmente. Soy mallorquina y he visto con mis propios ojos c&oacute;mo la isla en la que nac&iacute; se deteriora poco a poco&rdquo;, subraya Bosch.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es un tema que me atraviesa personalmente. Soy mallorquina y he visto con mis propios ojos cómo la isla en la que nací se deteriora poco a poco</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Danna Ayelén Bosch </span>
                                        <span>—</span> Creadora de &#039;Un darrer capficó&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Su formaci&oacute;n tambi&eacute;n influye en la perspectiva tomada: &ldquo;Aparte de vivir esta realidad, estudi&eacute; un m&aacute;ster en empresas de moda sostenibles, donde profundizamos en los impactos negativos que generamos sobre el medio ambiente; entre ellos, el uso excesivo del pl&aacute;stico&rdquo;, a&ntilde;ade. Como ejemplo, Bosch ilustra que &ldquo;la industria del <em>fast fashion</em> utiliza mayoritariamente materiales sint&eacute;ticos, que no dejan de ser derivados del pl&aacute;stico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pese a que pueda parecer que estemos en un panorama lejos de ser id&iacute;lico, Bosch inocula en su documental un sentimiento de esperanza ante una posibilidad de revertir esta situaci&oacute;n. De hecho, una de las cosas que m&aacute;s le marc&oacute; de manera positiva a Bosch fue &ldquo;lo f&aacute;cil&rdquo; que le result&oacute; &ldquo;conectar con todas las personas que participan en el documental, la cantidad de gente comprometida, dispuesta a implicarse, a compartir su trabajo y a regalar su tiempo de forma totalmente desinteresada. Eso, en s&iacute; mismo, ya es un indicador de que algo est&aacute; cambiando&rdquo;, subraya.
    </p><p class="article-text">
        Por este motivo, concluye Bosch, cree que &ldquo;este cambio ya est&aacute; en marcha, pero es un proceso que requiere tiempo&rdquo;. Recalca, adem&aacute;s, que &ldquo;estas asociaciones y entidades no solo est&aacute;n actuando directamente sobre el problema, sino que tambi&eacute;n est&aacute;n generando conciencia, inspirando a otros y demostrando que hay alternativas reales&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mediterraneo-hundido-creciente-contaminacion-plasticos_1_13272456.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Jun 2026 19:41:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="928049" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="928049" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Mediterráneo, ‘hundido’ por la creciente contaminación por plásticos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Microplásticos,Contaminación,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Amílcar Cabral, el líder que va alliberar dos països: "Era complicat trobar a l’ésser humà, semblava una divinitat"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/amilcar-cabral-lider-alliberar-paisos-complicat-trobar-l-esser-huma-semblava-divinitat_1_13134873.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Amílcar Cabral, el líder que va alliberar dos països: &quot;Era complicat trobar a l’ésser humà, semblava una divinitat&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El mallorquí Miguel Eek és el director d’‘Almícar’, un documental sobre la vida d’aquest polític guineà que va capitalitzar la lluita per la independència de Guinea-Bissau i Cap Verd
</p><p class="subtitle">MajorDocs, el refugi secret del cinema davant un món accelerat: “Vivim sota un règim d'imatges víriques”</p></div><p class="article-text">
        Un home format com a enginyer agr&ograve;nom, per&ograve; que va unir dos pa&iuml;sos (Guinea-Bissau i Cap Verd) amb poc en com&uacute;, excepte el seu idioma -el portugu&egrave;s de la metr&ograve;poli que els va colonitzar &ndash; per encap&ccedil;alar la lluita per l&rsquo;alliberaci&oacute; anticolonial. Un l&iacute;der assassinat nom&eacute;s vuit mesos abans de la declaraci&oacute; unilateral d&rsquo;independ&egrave;ncia del seu pa&iacute;s natal el setembre del 1973, sent reconeguda per l&rsquo;ONU i m&eacute;s de vuitanta pa&iuml;sos, i poc m&eacute;s d&rsquo;un any abans que la metr&ograve;poli portuguesa acab&eacute;s amb la dictadura. Un referent en la hist&ograve;ria contempor&agrave;nia d&rsquo;&Agrave;frica, que va ser incl&ograve;s segons la revista brit&agrave;nica <em>BBC World Histories </em>dins els cinc millors l&iacute;ders de tots els temps. Unir totes aquestes peces suposa parlar de la vida d&rsquo;Am&iacute;lcar Cabral (1924 &ndash; 1973).
    </p><p class="article-text">
        Aquestes peculiaritats s&oacute;n les que van motivar al cineasta mallorqu&iacute; Miguel Eek a crear i dirigir el documental &lsquo;Am&iacute;lcar&rsquo;, en el qual tracta tant la traject&ograve;ria pol&iacute;tica d&rsquo;aquest l&iacute;der guine&agrave; com aspectes de la seva vida in&egrave;dits, incloent-hi la seva esfera personal. Una pe&ccedil;a, a m&eacute;s, que ha rebut el premi extraordinari del Festival Internacional de Cinema Documental d&rsquo;Amsterdam (IDFA), li ha valgut la seva participaci&oacute; en el Festival Internacional de Cinema de Gij&oacute;n i que, a m&eacute;s, hagi sigut seleccionada pel Museum of Modern Art de Nova York (MoMA) com a pel&middot;l&iacute;cula destacable, una fita que no succe&iuml;a amb una pe&ccedil;a espanyola des de fa sis anys.
    </p><p class="article-text">
        Miguel Eek es va inclinar per aprofundir en la vida d&rsquo;aquest l&iacute;der coincidint amb una crisi econ&ograve;mica i pol&iacute;tica a Espanya: &laquo;Em ressona en aqueixa &egrave;poca veure que hi ha qualc&uacute; a una latitud i temps tan allunyats al meu que, per primera vegada, com que interpel&middot;la el que diu, m&eacute;s que pol&iacute;tics contemporanis del meu territori&raquo;, assenyala el director.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta cridada a l&rsquo;acci&oacute; motiva a Eek a dedicar tres anys a entrevistar a m&eacute;s de 40 familiars, companys de lluita i bi&ograve;grafs per a con&egrave;ixer en profunditat al personatge. Entre ells, la historiadora Iva Cabral (a m&eacute;s, filla del l&iacute;der guine&agrave;), Pedro Pires, expresident de Cap Verd i el pol&iacute;tic i opositor de la dictadura salazarista Manuel Alegre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Per a l&#039;elaboració d‘Amílcar&#039;, es va entrevistar a 40 persones properes a l&#039;entorn del líder guineà."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Per a l&#039;elaboració d‘Amílcar&#039;, es va entrevistar a 40 persones properes a l&#039;entorn del líder guineà.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, la tasca d&rsquo;investigaci&oacute; per a la confecci&oacute; del documental no tenia com a &uacute;nic objectiu explica qui va ser Am&iacute;lcar Cabral o qu&egrave; va fer. &laquo;&Eacute;s una pel&middot;l&iacute;cula d&rsquo;autor, que no pret&eacute;n ser un documental arquet&iacute;pic de <em>biopic</em> televisiu&raquo;, afirma Eek. &laquo;&Eacute;s una pe&ccedil;a que t&eacute; una proposta en la qual l&rsquo;espectador viu des del personatge i no cap al personatge; ning&uacute; et parla d&rsquo;Am&iacute;lcar, sin&oacute; que &eacute;s una temptativa d&rsquo;encarnar al personatge a trav&eacute;s dels seus textos &iacute;ntims mitjan&ccedil;ant imatges subjectives&raquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És una peça que té una proposta en la qual l’espectador viu des del personatge i no cap al personatge; ningú et parla d’Amílcar, sinó que és una temptativa d’encarnar al personatge a través dels seus textos íntims mitjançant imatges subjectives</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Avan&ccedil;at al seu temps, Am&iacute;lcar Cabral, tal com narra l&rsquo;historiador panafric&agrave; Omer Freixa, &laquo;l&rsquo;any 1956 fund&agrave; la primera organitzaci&oacute; per a la independ&egrave;ncia, ja observant des de prest les injust&iacute;cies presents en les dues societats&raquo;. Aquesta organitzaci&oacute; pol&iacute;tica va ser el Partit Afric&agrave; per a la Independ&egrave;ncia de Guinea i Cap Verd (PAIGC). El fet d&rsquo;haver residit a la capital portuguesa durant la seva formaci&oacute; com a enginyer agr&ograve;nom a la Universitat T&egrave;cnica de Lisboa li va permetre fer &ldquo;causa com&uacute; amb altres estudiants que, m&eacute;s tard, es convertirien en importants dirigents, com el cas de M&aacute;rio Pinto de Andrade, un dels fundadors del Moviment Popular d&rsquo;Alliberaci&oacute; d&rsquo;Angola (MPLA)&rdquo;, agrega Freixa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_50p_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_50p_1140547.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_75p_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_75p_1140547.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.jpg"
                    alt="El director de cinema mallorquí Miguel Eek"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El director de cinema mallorquí Miguel Eek                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una figura amb llums i ombres</strong></h2><p class="article-text">
        La mirada subjectiva que Miguel Eek ha plasmat sobre la figura d&rsquo;Am&iacute;lcar Cabral permet que es plasmi un personatge amb llums i ombres. &ldquo;En les entrevistes preliminars que vaig fer, em resultava complicat trobar a l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; perqu&egrave; tot era tan id&iacute;l&middot;lic, es parlava d&rsquo;una divinitat, quasi d&rsquo;un mite&rdquo;, afirma Eek. Aquestes ombres &ldquo;tenen a veure amb com gestionar un proc&eacute;s d&rsquo;alliberaci&oacute; amb guerres pel mig, amb tensions enormes dins un partit, amb molta falta de mitjans i d&rsquo;ideologia en la mateixa lluita, el qual generava abusos de poder dins del mateix partir que ell havia de depurar&rdquo;, afegeix. Per aix&ograve;, &ldquo;va haver d&rsquo;exercir l&rsquo;autoritat d&rsquo;una forma que podria ser q&uuml;estionable; un exc&eacute;s de lideratge o de concentraci&oacute; de poder que potser ell entenia que era l&rsquo;&uacute;nica manera d&rsquo;assegurar l&rsquo;&egrave;xit, per&ograve; que tamb&eacute; va generar certs desequilibris&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Va haver d’exercir l’autoritat d’una forma que podria ser qüestionable; un excés de lideratge o de concentració de poder que potser ell entenia que era l’única manera d’assegurar l’èxit, però que també va generar certs desequilibris</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Un dels majors reptes va ser unir dos pa&iuml;sos amb gaireb&eacute; poc en com&uacute;: &ldquo;Am&iacute;lcar va somiar molt alt a l&rsquo;hora d&rsquo;imaginar la independ&egrave;ncia de dos pa&iuml;sos amb dues realitats colonials, socials, tribals i econ&ograve;miques molt diferents. Cap Verd &eacute;s un arxip&egrave;lag i Guinea-Bissau &eacute;s un petit pa&iacute;s continental amb moltes tribus&rdquo;, admet Miguel Eek. Fet pel qual es van alimentar moltes discrep&agrave;ncies: &ldquo;Els capverdians eren fonamentalment mestissos i els guineans eren negres, de diferents tribus i amb diferents ambicions i desitjos de no perdre el seu poder, cosa la qual gener&agrave; moltes tensions intestines&rdquo;, afegeix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell promocional del documental ‘Amílcar’, dirigit per Miguel Eek."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell promocional del documental ‘Amílcar’, dirigit per Miguel Eek.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;estrat&egrave;gia amb la qual es va abordar la lluita anticolonial gener&agrave; tamb&eacute; molts recels: &ldquo;En general, els que estaven al capdavant de la lluita eren els guineans, quan els capverdians estaven m&eacute;s en la rereguarda i en la part estrat&egrave;gica&rdquo;, indica. &ldquo;Unir a dos pa&iuml;sos en una lluita comuna va ser una fita tremendament dificultosa que va comprometre la seva pr&ograve;pia vida&rdquo;, agrega el director.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Una altra de les peculiaritats del posicionament ideol&ograve;gic revolucionari de Cabral va ser la ferma aposta per la lluita armada com a &uacute;nic mitj&agrave; de consecuci&oacute; de la independ&egrave;ncia: &ldquo;No es van donar altres canals de resoluci&oacute; del conflicte, en Portugal tampoc va existir democr&agrave;cia. A m&eacute;s, una vaga pac&iacute;fica va terminar en la massacre de Pidjiguiti (1959) que va accelerar els passos per a una sortida revolucion&agrave;ria&rdquo;. Sumat a aix&ograve;, &ldquo;a difer&egrave;ncia d&rsquo;altres administracions colonials, la intransig&egrave;ncia de Lisboa contra la independ&egrave;ncia o a negociar-la va accelerar la via armada, entenent-se com a eina de pol&iacute;tica per assolir la llibertat i no com a un fi en si mateix&rdquo;, afegeix l&rsquo;historiador.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; i tot, &eacute;s cridaner el fet que ambd&oacute;s pa&iuml;sos finalment van aconseguir la independ&egrave;ncia per separat: mentre Guinea-Bissau es va declarar independent el 24 de setembre del 1973. Cap Verd ho va aconseguir el 5 de juliol del 1975. Omer Freixa exposa que tots dos camins van ser distints: &ldquo;El cas de Guinea-Bissau va ser violent, ubicant-se l&rsquo;inici de la guerra per a l&rsquo;alliberaci&oacute; l&rsquo;any 1963 i incloent en el seu curs, deu anys m&eacute;s tard, l&rsquo;assassinat de Cabral, que va no impedir que el PAIGC continu&eacute;s el seu combat&rdquo;, explica l&rsquo;historiador. En canvi, &ldquo;el cam&iacute; capverdi&agrave; no va ser violent. A difer&egrave;ncia de la majoria de les independ&egrave;ncies del bloc lusoafric&agrave;, l&rsquo;emancipaci&oacute; de l&rsquo;arxip&egrave;lag va ser negociada i el pa&iacute;s no va sofrir cap cop d&rsquo;Estat&rdquo;, afegeix. Per aix&ograve;, Freixa ressalta que &eacute;s &ldquo;notori&rdquo; que &ldquo;totes dues nacions hagin restat unides seguint els preceptes del PAIGC, tot i que de manera nominal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El cas de Guinea-Bissau va ser violent, ubicant-se l’inici de la guerra per a l’alliberació l’any 1963 i incloent en el seu curs, deu anys més tard, l’assassinat de Cabral. [En canvi] El camí capverdià no va ser violent i el país no va sofrir cap cop d’Estat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Omer Freixa</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;ambici&oacute; de Cabral per organitzar dos pa&iuml;sos i capitalitzar una revoluci&oacute; no va passar inadvertida per a la metr&ograve;poli portuguesa: &ldquo;En paral&middot;lel, la policia portuguesa anava observant el que el partit i el mateix Am&iacute;lcar feien. Estaven molt infiltrats i hi havia una informaci&oacute; molt precisa dels seus moviments, per&ograve; ell no sabia fins a quin punt tots els seus plans estaven sent monitorats&rdquo;, narra Eek.
    </p><p class="article-text">
        Per una altra banda, Cabral tamb&eacute; era conscient de la situaci&oacute; pol&iacute;tica que travessava la metr&ograve;poli portuguesa, amb una dictadura que anava debilitant-se cada cop m&eacute;s: &ldquo;Cabral va tenir informants dins la metr&ograve;poli mitjan&ccedil;ant una xarxa del partit, sumat al testimoni de presoners de guerra portuguesos. Va saber que la moral dels soldats metropolitans era molt baixa i que Portugal tamb&eacute; es trobava bastant a&iuml;llat dins el context internacional&rdquo;, afirma Omer Freixa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Amílcar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Amílcar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La cultura com a motor de la revoluci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        &iacute;lcar Cabral va reivindicar la cultura pr&ograve;pia com a motor de la revoluci&oacute; i de la resist&egrave;ncia enfront del domini estranger. Omer Freixa destaca la necessitat del moviment d&rsquo;alliberaci&oacute; de con&egrave;ixer profundament la cultura del poble. No obstant aix&ograve;, es partia d&rsquo;un punt de negaci&oacute;: &ldquo;Per a ell, l'assimilaci&oacute; progressiva [de la cultura de la metr&ograve;poli] era un intent violent de negar la cultura pr&ograve;pia i, com a tal, un acte inhum&agrave;&rdquo;, assenyala Freixa.
    </p><p class="article-text">
        Per a Cabral, l&rsquo;educaci&oacute; i la cultura dels pobles guineans i capverdians era fonamental, &ldquo;dos pobles que devien ren&eacute;ixer i recuperar la seva identitat&rdquo;. &ldquo;El nacionalisme havia de ser el motor principal per a una reestructuraci&oacute; social. Com va plantejar el dirigent, si la lluita per l&rsquo;alliberaci&oacute; &eacute;s un acte cultural, recuperar la cultura implicava obres concretes per al progr&eacute;s&rdquo;, detalla Omer Freixa.
    </p><p class="article-text">
        Un altre dels conceptes que Cabral va proposar va ser la idea del su&iuml;cidi de la classe burgesa per al seu posterior &lsquo;renaixement&rsquo; com a treballador revolucionari. Per a poder sortejar aquesta acceptaci&oacute; de la burgesia, &ldquo;Cabral va oferir a la burgesia l&rsquo;oportunitat de radicalitzar-se, identificar-se amb les masses i no adoptar una actitud contr&agrave;ria a l&rsquo;ideal revolucionari. No tots els sectors van obrar d&rsquo;una forma monol&iacute;tica davant d&rsquo;aquesta proposta&rdquo;, explica Freixa.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de la seva esfera pol&iacute;tica i filos&ograve;fica, Miguel Eek parla tamb&eacute; en &lsquo;Alm&iacute;car&rsquo; dels seus dos matrimonis. El primer d&rsquo;ells va ser amb Maria Helena Rodrigues, una enginyera agr&ograve;noma que va con&egrave;ixer durant els seus estudis a Lisboa i amb la qual va haver de lidiar amb els prejudicis tant dels portuguesos com dels guineans: &ldquo;Les relacions entre blancs i negres en la Lisboa dels anys 60 no comptaven amb el benepl&agrave;cit ni de les fam&iacute;lies ni de l&rsquo;&agrave;mbit social. Fins i tot, quan Maria Helena va anar amb Am&iacute;lcar a Guinea, tampoc va ser ben rebuda, no era el seu lloc en una societat que veia al blanc com l&rsquo;opressor&rdquo;, relata Eek.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les relacions entre blancs i negres en la Lisboa dels anys 60 no comptaven amb el beneplàcit ni de les famílies ni de l’àmbit social. Fins i tot, quan Maria Helena va anar amb Amílcar a Guinea, tampoc va ser ben rebuda, no era el seu lloc en una societat que veia al blanc com l’opressor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cabral es tornaria a casar, aquesta vegada amb Ana Maria Cabral, amb qui estaria fins al seu assassinat l&rsquo;any 1973. &ldquo;Gr&agrave;cies a ella, he pogut construir aquesta pel&middot;l&iacute;cula, en aquesta aproximaci&oacute; &iacute;ntima que descobrim en l&rsquo;altre costat d&rsquo;un l&iacute;der revolucionari&rdquo;, subratlla Miguel Eek.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cabral va proposar la idea del ‘suïcidi’ de la classe burgesa per ‘néixer de nou’ com a classe treballadora revolucionària."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cabral va proposar la idea del ‘suïcidi’ de la classe burgesa per ‘néixer de nou’ com a classe treballadora revolucionària.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mort i llegat</strong></h2><p class="article-text">
        Am&iacute;lcar Cabral va ser assassinat el 20 de gener del 1973 i, com assenyala Omer Freixa, &ldquo;dos dels autors materials de l&rsquo;homicidi eren part de les files del partit nacionalista&rdquo;, cosa la qual &ldquo;dona una mostra de la fins a quin punt no tot era unitat a l&rsquo;interior del PAIGC si es considera la tesi d&rsquo;un complot &lsquo;des de dins&rsquo;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No obstant, tot i la seva prematura mort, &ldquo;Cabral s&rsquo;ha erigit com un dels grans referents de l&rsquo;&egrave;poca de les independ&egrave;ncies d&rsquo;&Agrave;frica, juntament amb altres figures com Patrice Lumumba, Jomo Kenyatta o Eduardo Mondlane&rdquo;. &ldquo;Gr&agrave;cies a ell, es va poder coordinar i articular la lluita de les possessions portugueses contra el colonialisme&rdquo;, recorda Freixa.
    </p><p class="article-text">
        Com a figura filos&ograve;fica i pol&iacute;tica, &ldquo;encara continua sent una figura tremendament inspiradora per a un pensament progressista i panafric&agrave;&rdquo;, afegeix Eek, qui destaca que &ldquo;era un home tremendament visionari i ens parla sobre fins a quin punt la utopia encara &eacute;s un motor de canvi i que cada generaci&oacute; ha de continuar reconquistant els drets aconseguits&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve;, Am&iacute;lcar s&rsquo;ha convertit en el documental, com el mateix Eek descriu, m&eacute;s &ldquo;ambici&oacute;s&rdquo; que ha fet: &ldquo;Sobretot, per la necessitat d&rsquo;entendre b&eacute; a un personatge, a una cultura i a un territori del qual sabia molt poc i que em va portar a un proc&eacute;s de documentar-me molt per a no sentir-me m&eacute;s intr&uacute;s del que ja soc&rdquo;. &ldquo;El repte era no caure en mirades colonials, condescendents o romantitzades&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;&egrave;xit que ha tingut el documental des de la seva estrena i la peculiaritat de qu&egrave; un director i cineasta espanyol hagi abordat la hist&ograve;ria d&rsquo;un l&iacute;der que va encaminar la revoluci&oacute; cap a la independ&egrave;ncia de dos pa&iuml;sos com Guinea-Bissau i Cap Verd &eacute;s una mostra de qu&egrave; &ldquo;es poden fer pel&middot;l&iacute;cules que vagin m&eacute;s enll&agrave; del que &eacute;s local, que viatgin i que facin que la ind&uacute;stria del cinema espanyol estigui present&rdquo;, comenta el director. &ldquo;I que es vegi que som capa&ccedil;os de contar hist&ograve;ries que connecten amb nosaltres no necess&agrave;riament des d&rsquo;all&ograve; pr&ograve;xim, sin&oacute; que all&ograve; pr&ograve;xim est&agrave; en l&rsquo;universal&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/amilcar-cabral-lider-alliberar-paisos-complicat-trobar-l-esser-huma-semblava-divinitat_1_13134873.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Apr 2026 11:07:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="124696" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="124696" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Amílcar Cabral, el líder que va alliberar dos països: "Era complicat trobar a l’ésser humà, semblava una divinitat"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cine,Cineastas,Descolonización]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Amílcar Cabral, el líder que liberó dos países: "Era complicado encontrar al ser humano, rozaba la divinidad"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/amilcar-cabral-lider-libero-paises-complicado-encontrar-humano-rozaba-divinidad_1_13133440.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Amílcar Cabral, el líder que liberó dos países: &quot;Era complicado encontrar al ser humano, rozaba la divinidad&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El mallorquín Miguel Eek es el director de ‘Amílcar’, un documental sobre la vida de este político guineano que capitalizó la lucha por la independencia de Guinea-Bissau y Cabo Verde</p><p class="subtitle">MajorDocs, el refugio secreto del cine frente a un mundo acelerado: “Vivimos bajo un régimen de imágenes víricas”</p></div><p class="article-text">
        Un hombre formado como ingeniero agr&oacute;nomo, pero que uni&oacute; a dos pa&iacute;ses (Guinea-Bissau y Cabo Verde) con poco en com&uacute;n salvo su idioma &ndash;el portugu&eacute;s de la metr&oacute;poli que los coloniz&oacute;&ndash; para encabezar la lucha por la liberaci&oacute;n anticolonial. Un l&iacute;der asesinado solo ocho meses antes de la declaraci&oacute;n unilateral de independencia de su pa&iacute;s natal en septiembre de 1973, siendo reconocida por la ONU y m&aacute;s de ochenta pa&iacute;ses, y poco m&aacute;s de un a&ntilde;o antes de que la metr&oacute;poli portuguesa acabara con la dictadura. Un referente en la historia contempor&aacute;nea de &Aacute;frica, que fue incluido seg&uacute;n la revista brit&aacute;nica <em>BBC World Histories</em> entre los cinco mejores l&iacute;deres de todos los tiempos. Unir todas estas piezas supone hablar de la vida de Am&iacute;lcar Cabral (1924 &ndash; 1973).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Estas peculiaridades son las que motivaron al cineasta mallorqu&iacute;n Miguel Eek a crear y dirigir el documental &lsquo;Am&iacute;lcar&rsquo;, en el que aborda tanto la trayectoria pol&iacute;tica de este l&iacute;der guineano como aspectos de su vida in&eacute;ditos, incluyendo la esfera personal. Una pieza, adem&aacute;s, que ha recibido el premio extraordinario del Festival Internacional de Cine Documental de &Aacute;msterdam (IDFA), le ha valido su participaci&oacute;n el Festival Internacional de Cine de Gij&oacute;n y que, adem&aacute;s, haya sido seleccionada por el Museum of Modern Art de Nueva York (MoMA) como pel&iacute;cula destacable, algo que no suced&iacute;a con una pieza espa&ntilde;ola desde hace seis a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Miguel Eek se inclin&oacute; por profundizar en la vida de este l&iacute;der coincidiendo con una crisis econ&oacute;mica y pol&iacute;tica en Espa&ntilde;a: &ldquo;Me resuena en esa &eacute;poca ver que hay alguien en una latitud y tiempo tan alejados al m&iacute;o que, por primera vez, como que me interpela lo que dice, m&aacute;s que pol&iacute;ticos contempor&aacute;neos de mi territorio&rdquo;, se&ntilde;ala el director.
    </p><p class="article-text">
        Esta llamada a la acci&oacute;n motiva a Eek a dedicar tres a&ntilde;os a entrevistar a m&aacute;s de 40 familiares, compa&ntilde;eros de lucha y bi&oacute;grafos para conocer en profundidad al personaje. Entre ellos, la historiadora Iva Cabral (adem&aacute;s, hija del l&iacute;der guineano), Pedro Pires, expresidente de Cabo Verde y el pol&iacute;tico y opositor de la dictadura salazarista Manuel Alegre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Para la elaboración de ‘Amílcar’, se entrevistó a 40 personas cercanas al entorno del líder guineano."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Para la elaboración de ‘Amílcar’, se entrevistó a 40 personas cercanas al entorno del líder guineano.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pero la tarea de investigaci&oacute;n para la confecci&oacute;n del documental no ten&iacute;a como &uacute;nico fin explicar qui&eacute;n fue Am&iacute;lcar Cabral o qu&eacute; hizo. &ldquo;Es una pel&iacute;cula de autor, que no pretende ser un documental arquet&iacute;pico de <em>biopic</em> televisivo&rdquo;, afirma Eek. &ldquo;Es una pieza que tiene una propuesta en la que el espectador viva desde el personaje y no hacia el personaje; nadie te habla de Am&iacute;lcar, sino que es una tentativa de encarnar al&nbsp;personaje a trav&eacute;s de sus textos &iacute;ntimos a trav&eacute;s de im&aacute;genes subjetivas&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es una pieza que tiene una propuesta en la que el espectador viva desde el personaje y no hacia el personaje; nadie te habla de Amílcar, sino que es una tentativa de encarnar al personaje a través de sus textos íntimos a través de imágenes subjetivas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Adelantado a su tiempo, Am&iacute;lcar Cabral, tal y como narra el historiador panafricano Omer Freixa, &ldquo;en 1956 fund&oacute; la primera organizaci&oacute;n pol&iacute;tica por la independencia ya observando desde temprano las injusticias presentes en las dos sociedades&rdquo;. Esta organizaci&oacute;n pol&iacute;tica fue el Partido Africano para la Independencia de Guinea y Cabo Verde (PAIGC). El hecho de que residiera en la capital portuguesa durante su formaci&oacute;n como ingeniero agr&oacute;nomo en la Universidad T&eacute;cnica de Lisboa permiti&oacute; que hiciera &ldquo;causa com&uacute;n con otros estudiantes que m&aacute;s tarde se convertir&iacute;an&nbsp;en importantes dirigentes, como el caso de M&aacute;rio Pinto de Andrade, uno de los fundadores del Movimiento Popular de Liberaci&oacute;n de Angola (MPLA)&rdquo;, agrega Freixa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_50p_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_50p_1140547.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_75p_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_75p_1140547.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.jpg"
                    alt="El director de cine mallorquín Miguel Eek"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El director de cine mallorquín Miguel Eek                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una figura con luces y sombras</strong></h2><p class="article-text">
        La mirada subjetiva que Miguel Eek ha plasmado sobre la figura de Am&iacute;lcar Cabral permite que se plasme un personaje con luces y sombras. &ldquo;En las entrevistas preliminares que hice me resultaba complicado encontrar al ser humano porque todo era tan id&iacute;lico, se hablaba de una divinidad, casi de un mito&rdquo;, afirma Miguel Eek. Estas sombras &ldquo;tienen que ver con c&oacute;mo gestionar un proceso de liberaci&oacute;n con guerras de por medio, con tensiones enormes dentro de un partido, con mucha falta de medios y&nbsp;de ideolog&iacute;a en la propia lucha, lo cual generaba abusos de poder dentro del propio partido que &eacute;l ten&iacute;a que depurar&rdquo;, a&ntilde;ade. Por ello, &ldquo;tuvo que ejercer la autoridad de una forma que podr&iacute;a ser cuestionable; un exceso de liderazgo o de concentraci&oacute;n de poder que quiz&aacute; &eacute;l entend&iacute;a que era la &uacute;nica forma de asegurar el &eacute;xito, pero que tambi&eacute;n granje&oacute; ciertos desequilibrios&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tuvo que ejercer la autoridad de una forma que podría ser cuestionable; un exceso de liderazgo o de concentración de poder que quizá él entendía que era la única forma de asegurar el éxito, pero que también granjeó ciertos desequilibrios</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Uno de los mayores retos fue unir a dos pa&iacute;ses con poco en com&uacute;n: &ldquo;Am&iacute;lcar so&ntilde;&oacute; muy alto a la hora de imaginar la independencia de dos pa&iacute;ses cuya realidad colonial, social, tribal y econ&oacute;mica muy diferente. Cabo Verde es un archipi&eacute;lago y Guinea-Bissau es un peque&ntilde;o pa&iacute;s continental con muchas tribus&rdquo;, admite Miguel Eek. Algo que aliment&oacute; dichas discrepancias: &ldquo;Los caboverdianos eran fundamentalmente mestizos y los guineanos eran negros, de diferentes tribus y con diferentes ambiciones y deseos de no perder su poder, lo que gener&oacute; muchas tensiones intestinas&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel promocional del documental ‘Amílcar’, dirigido por Miguel Eek."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel promocional del documental ‘Amílcar’, dirigido por Miguel Eek.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La estrategia con la que se abord&oacute; la lucha anticolonial gener&oacute; tambi&eacute;n muchos roces: &ldquo;En general, los que estaban al frente de la lucha eran los guineanos, cuando los caboverdianos estaban m&aacute;s en la retaguardia y en la parte estrat&eacute;gica&rdquo;, indica. &ldquo;Unir a dos pa&iacute;ses en una lucha com&uacute;n fue algo tremendamente dificultoso que comprometi&oacute; su propia vida&rdquo;, agrega el director.
    </p><p class="article-text">
        Otra de las peculiaridades del posicionamiento ideol&oacute;gico revolucionario de Cabral fue la firme apuesta por la lucha armada como &uacute;nico medio de consecuci&oacute;n de la independencia: &ldquo;No se dieron otros canales de resoluci&oacute;n del conflicto, en Portugal tampoco existi&oacute; democracia. Adem&aacute;s, una huelga pac&iacute;fica termin&oacute; en la masacre de Pidjiguiti (1959) que aceler&oacute; los pasos para una salida revolucionaria&rdquo;. Sumado a ello, &ldquo;a diferencia de otras administraciones coloniales, la intransigencia de Lisboa a conceder la independencia o a negociarla aceler&oacute; la v&iacute;a armada, en tanto herramienta pol&iacute;tica para alcanzar la libertad y no como un fin en s&iacute; misma&rdquo;, a&ntilde;ade el historiador.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, es llamativo el hecho de que ambos pa&iacute;ses finalmente consiguieran la independencia por separado: mientras Guinea-Bissau se declar&oacute; independiente el 24 de septiembre de 1973, Cabo Verde hizo lo propio el 5 de julio de 1975. Omer Freixa expone que ambos caminos fueron distintos: &ldquo;El caso de Guinea Bissau fue violento, ubic&aacute;ndose el comienzo de la guerra por la liberaci&oacute;n en 1963 e incluyendo en su curso, diez a&ntilde;os m&aacute;s tarde, el asesinato de Cabral, que no impidi&oacute; que el PAIGC continuase el combate&rdquo;, explica el historiador. En cambio, &ldquo;el camino caboverdiano no fue violento. A diferencia de la mayor&iacute;a de las independencias del bloque lusoafricano, la emancipaci&oacute;n del archipi&eacute;lago fue negociada y el pa&iacute;s no sufri&oacute; ning&uacute;n golpe de Estado&rdquo;, a&ntilde;ade. Por ello, Freixa resalta lo &ldquo;notorio&rdquo; que es, pues, &ldquo;que ambas naciones hayan permanecido unidas siguiendo los preceptos del PAIGC, aunque de forma nominal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El caso de Guinea Bissau fue violento, ubicándose el comienzo de la guerra por la liberación en 1963 e incluyendo en su curso, diez años más tarde, el asesinato de Cabral. [En cambio] El camino caboverdiano no fue violento y el país no sufrió ningún golpe de Estado</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Omer Freixa</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La ambici&oacute;n de Cabral por organizar a dos pa&iacute;ses y capitalizar una revoluci&oacute;n no pas&oacute; inadvertida para la metr&oacute;poli lusa: &ldquo;En paralelo, la polic&iacute;a portuguesa iba observando y lo que el partido y el propio Am&iacute;lcar hac&iacute;an. Estaban muy infiltrados y hab&iacute;a una informaci&oacute;n muy precisa de sus movimientos, pero &eacute;l no sab&iacute;a hasta qu&eacute; punto todos sus planes estaban siendo monitorizados&rdquo;, narra Eek.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, Cabral tambi&eacute;n era consciente de la situaci&oacute;n pol&iacute;tica que atravesaba la metr&oacute;poli portuguesa, con una dictadura que iba debilit&aacute;ndose cada vez m&aacute;s: &ldquo;Cabral tuvo informantes en la metr&oacute;poli a trav&eacute;s de una red del partido sumado al testimonio de prisioneros de guerra portugueses. Supo que la moral de los soldados metropolitanos estaba por los suelos y que Portugal tambi&eacute;n se encontraba bastante aislado en el contexto internacional&rdquo;, afirma Omer Freixa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="AMILCAR 4"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                AMILCAR 4                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La cultura como motor de la revoluci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Am&iacute;lcar Cabral reivindica la cultura propia como motor de la revoluci&oacute;n y de la resistencia frente al dominio extranjero. Omar Freixa destaca la necesidad del movimiento de liberaci&oacute;n de conocer profundamente la cultura del pueblo. No obstante, se part&iacute;a de un punto de negaci&oacute;n: &ldquo;Para &eacute;l, la asimilaci&oacute;n progresiva [de la cultura de la metr&oacute;poli] era un intento violento de negar la cultura propia y, como tal, un acto inhumano&rdquo;, se&ntilde;ala Freixa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para Cabral, la educaci&oacute;n y la cultura de los pueblos guineanos y caboverdianos era fundamental, &ldquo;dos pueblos que deb&iacute;an renacer y recuperar su identidad&rdquo;. &ldquo;El nacionalismo deb&iacute;a ser el motor principal para una reestructuraci&oacute;n social. Como plante&oacute; el dirigente, si la lucha por la liberaci&oacute;n es un acto cultural, recuperar la cultura implicaba obras concretas por el progreso&rdquo;, detalla Omer Freixa.
    </p><p class="article-text">
        Otro de los conceptos que Cabral propuso fue la idea del &lsquo;suicidio&rsquo; de la clase burguesa para su posterior &lsquo;renacimiento&rsquo; como trabajador revolucionario. Para poder sortear esta aceptaci&oacute;n de la burgues&iacute;a, &ldquo;Cabral ofrec&iacute;a a la burgues&iacute;a la oportunidad de radicalizarse, identificarse con las masas y no adoptar una actitud contraria al ideal revolucionario. No todos los sectores obraron de forma monol&iacute;tica ante esa propuesta&rdquo;, explica Freixa.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de su esfera pol&iacute;tica y filos&oacute;fica, Miguel Eek habla tambi&eacute;n en &lsquo;Am&iacute;lcar&rsquo; de sus dos matrimonios. El primero de ellos fue con Mar&iacute;a Helena Rodrigues, una ingeniera agr&oacute;noma a la que conoci&oacute; durante sus estudios en Lisboa y con la que tuvo que lidiar con los prejuicios tanto de los portugueses como de los guineanos: &ldquo;Las relaciones entre blancos y negros en la Lisboa de los a&ntilde;os 60 no gozaban del benepl&aacute;cito ni de las familias ni del &aacute;mbito social. Incluso cuando Mar&iacute;a Helena fue con Am&iacute;lcar a Guinea, tampoco fue bien recibida, no era su lugar en una sociedad que ve&iacute;a al blanco como el opresor&rdquo;, relata Eek.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las relaciones entre blancos y negros en la Lisboa de los años 60 no gozaban del beneplácito ni de las familias ni del ámbito social. Incluso cuando María Helena fue con Amílcar a Guinea, tampoco fue bien recibida, no era su lugar en una sociedad que veía al blanco como el opresor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cabral se volver&iacute;a a casar, esta vez con Ana Mar&iacute;a Cabral, con quien estar&iacute;a hasta su asesinato en 1973. &ldquo;Gracias a ella he podido construir esta pel&iacute;cula, en esa aproximaci&oacute;n &iacute;ntima que descubrimos el otro lado de un l&iacute;der revolucionario&rdquo;, subraya Miguel Eek.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cabral propuso la idea del ‘suicidio’ de la clase burguesa para ‘renacer’ como clase trabajadora revolucionaria."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cabral propuso la idea del ‘suicidio’ de la clase burguesa para ‘renacer’ como clase trabajadora revolucionaria.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Muerte y legado</strong></h2><p class="article-text">
        Am&iacute;lcar Cabral fue asesinado el 20 de enero de 1973 y, como se&ntilde;ala Omer Freixa, &ldquo;dos de los autores materiales del homicidio eran parte de las filas del partido nacionalista&rdquo;, lo que &ldquo;da una muestra de la medida en que no todo era unidad al interior del PAIGC si se considera la tesis de un complot 'desde adentro'&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, pese a su prematuro fallecimiento, &ldquo;Cabral se ha erigido como uno de los grandes referentes de la &eacute;poca de las independencias de &Aacute;frica junto a otras figuras como Patrice Lumumba, Jomo Kenyatta o Eduardo Mondlane&rdquo;. &ldquo;Gracias a &eacute;l, se pudo coordinar y articular la lucha de las posesiones portuguesas contra el colonialismo&rdquo;, recuerda Freixa.
    </p><p class="article-text">
        Como figura filos&oacute;fica y pol&iacute;tica, &ldquo;sigue siendo una figura tremendamente inspiradora para un pensamiento progresista y panafricano&rdquo;, a&ntilde;ade Eek, quien destaca&nbsp;que &ldquo;era un tipo tremendamente visionario y nos habla sobre hasta qu&eacute; punto la utop&iacute;a sigue siendo un motor de cambio y que cada generaci&oacute;n tiene que seguir reconquistando los derechos conseguidos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, Am&iacute;lcar se ha convertido en el documental, como el propio Eek describe, m&aacute;s &ldquo;ambicioso&rdquo; que ha hecho: &ldquo;Sobre todo por la necesidad de entender bien a un personaje, a una cultura y a un territorio del cual sab&iacute;a muy poco y que me llev&oacute; a un proceso de documentarme mucho para no sentirme m&aacute;s intruso de lo que ya soy&rdquo;. &ldquo;El reto era no caer en miradas coloniales, condescendientes o romantizadas&rdquo;, a&ntilde;ade.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El &eacute;xito que ha tenido el documental desde su estreno y la peculiaridad de que un director y cineasta espa&ntilde;ol haya abordado la historia de un l&iacute;der que encamin&oacute; la revoluci&oacute;n hacia la independencia de dos pa&iacute;ses como Guinea-Bissau y Cabo Verde es una muestra de que &ldquo;se pueden hacer pel&iacute;culas que trasciendan lo local, que viajen y que hagan que la industria del cine espa&ntilde;ol est&eacute; presente&rdquo;, comenta el director. &ldquo;Y que se vea que somos capaces de contar historias que conectan con nosotros no necesariamente desde lo pr&oacute;ximo, sino que lo pr&oacute;ximo est&aacute; en lo universal&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/amilcar-cabral-lider-libero-paises-complicado-encontrar-humano-rozaba-divinidad_1_13133440.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Apr 2026 04:02:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="124696" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="124696" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Amílcar Cabral, el líder que liberó dos países: "Era complicado encontrar al ser humano, rozaba la divinidad"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cine,Cineastas,Descolonización]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
