<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Julio López Ramón]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/julio-lopez-ramon/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Julio López Ramón]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1055794/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Son Coletes, "el cementiri de les dones represaliades" del franquisme que va albergar les restes de la ‘Passionària de Mallorca’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/son-coletes-cementiri-les-dones-represaliades-franquisme-albergar-les-restes-passionaria-mallorca_1_13458473.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" width="1200" height="675" alt="Son Coletes, &quot;el cementiri de les dones represaliades&quot; del franquisme que va albergar les restes de la ‘Passionària de Mallorca’"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’historiador Toni Tugores realitza en la seva darrera obra un recorregut per la història d’aquesta necròpoli on es van trobar els cossos de, entre altres persones, Aurora Picornell
</p><p class="subtitle">El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica</p></div><p class="article-text">
        Les empremtes que les necr&ograve;polis darrere seu voltant s&oacute;n un testimoni immaterial de la nostra hist&ograve;ria i prova d&rsquo;aix&ograve; &eacute;s Son Coletes. Ubicat en Manacor (Mallorca), &eacute;s un cementiri que va passar de ser un dels testimonis muts de l&rsquo;epid&egrave;mia de pesta durant el segle XIX  a convertir-se en una de les zones amb major nombre de foses comunes a les illes fruit de la Guerra Civil i el franquisme, juntament amb el cementiri de Porreres. Un cementiri on es van descobrir les restes de s&iacute;mbols de la repressi&oacute; franquista de tal rellev&agrave;ncia com les d'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-autopsia-d-aurora-picornell-passionaria-mallorca-confirma-copejada-i-crivellada-trets-pels-franquistes_1_11706614.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a> i la resta de les represaliades conegudes com les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/identifican-restos-cinco-roges-molinar_1_9898587.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Roges del Molinar</a>. Un lloc que impedeix que es difumini l&rsquo;empremta que va deixar la dictadura a les illes i a Espanya, tot i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la derogaci&oacute; de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica a les Balears</a>, la qual, no obstant aix&ograve;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/constitucional-suspen-derogacio-impulsada-per-pp-i-vox-llei-balear-memoria-democratica_1_13362958.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Tribunal Constitucional va suspendre el passat 7 de juliol</a>.
    </p><p class="article-text">
        Precisament per a ressaltar la rellev&agrave;ncia de Son Coletes dins la hist&ograve;ria de les Balears, l&rsquo;historiador Toni Tugores va publicar recentment l&rsquo;assaig <em>Son Coletes: hist&ograve;ria de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressi&oacute; de la Guerra Civil</em>, en la qual narra l&rsquo;evoluci&oacute; del camp sant manacor&iacute; i el reflex de com els successos hist&ograve;rics ressignifiquen el concepte d&rsquo;un lloc amb un canvi tan dr&agrave;stic.
    </p><p class="article-text">
        Tugores estableix una l&iacute;nia cronol&ograve;gica de l&rsquo;evoluci&oacute; d&rsquo;aquest cementiri a trav&eacute;s de tres etapes. En primer lloc, &ldquo;quan es va inaugurar, el 1820 un tros de terra de conr&oacute; de 3.550 m2, voltats de paret seca i sense la m&eacute;s m&iacute;nima iconografia funer&agrave;ria, amb la finalitat d&rsquo;enterrar-hi les v&iacute;ctimes de la pesta que afectava la zona de Llevant&rdquo;. Una segona etapa fa un salt de m&eacute;s d&rsquo;un segle i &ldquo;seria la de la utilitzaci&oacute; d&rsquo;aquell espai allunyat de Manacor com a lloc de repressi&oacute; i extermini, entre agost de 1936 i gener de 1937&rdquo;. Finalment, Son Coletes arriba a una fase final, &ldquo;la seva inauguraci&oacute; com a cementeri cat&ograve;lic municipal el 1953, realitzat amb una certa fastuositat i degudament ampliat&rdquo;, detalla l&rsquo;historiador.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La fossa en la qual van ser trobades les restes d’Aurora Picornell"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La fossa en la qual van ser trobades les restes d’Aurora Picornell                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot i la seva vasta cronologia, resulta pr&agrave;cticament impossible parlar de Son Coletes sense incidir en el fet que va ser el testimoni mut dels assassinats fruit de la Guerra Civil a les Balears, fins al punt de considerar-se, juntament amb el cementiri de Porreres, l&rsquo;epicentre de la repressi&oacute; a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El fet que aquesta zona de l&rsquo;illa concentr&eacute;s la repressi&oacute; no es deu a un &uacute;nic motiu. &ldquo;La Falange tenia molta for&ccedil;a a Manacor i alguns falangistes es mostraren ben disposats a fer la feina bruta&rdquo;, afirma Tugores. &ldquo;Per una altra banda, no es pot oblidar que el desembarcament republic&agrave; (desembarcament de Mallorca) havia comen&ccedil;at a la costa manacorina i que hi havia p&agrave;nic al quintacolumnisme i a les tropes de Bayo. Altrament, Son Coletes oferia una certa &lsquo;discreci&oacute;&rsquo; perqu&egrave; estava allunyat del nucli urb&agrave;; i en darrer terme, perqu&egrave; un pres havia estat cavant rases m&eacute;s que suficients que oferien &lsquo;facilitats&rsquo; a l&lsquo;hora dels enterraments&rdquo;, desgrana l&rsquo;historiador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Falange tenia molta força a Manacor i alguns falangistes es mostraren ben disposats a fer la feina bruta.  Altrament, Son Coletes oferia una certa ‘discreció’ perquè estava allunyat del nucli urbà; i en darrer terme, perquè un pres havia estat cavant rases més que suficients que oferien ‘facilitats’ a l‘hora dels enterraments</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Tugores </span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aurora Picornell, &#039;any 1930."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aurora Picornell, &#039;any 1930.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Exhumaci&oacute; i identificaci&oacute; de les v&iacute;ctimes</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de l&rsquo;aprovaci&oacute; de la Llei de Fosses el juny del 2016 a les Balears, Son Coletes ha estat pressent en tots els plans de Fosses del Govern balear. L&rsquo;arque&ograve;loga Almudena Garc&iacute;a-Rubio ha sigut la coordinadora dels diferents plans de fosses a les Balears, juntament amb les entitats Atics i Aranzadi. &ldquo;Vam fer una investigaci&oacute; d&rsquo;arxiu on vam trobar unes fotos brit&agrave;niques del 1941 que reflectien el lloc exacte del cementiri antic davall del nou, fet que ens va permetre que en 2020 es dugu&eacute;s a terme la primera exhumaci&oacute;, en la qual es van localitzar les tres primeres fosses i es van identificar les primeres v&iacute;ctimes&rdquo;, explica la investigadora. &ldquo;Posteriorment, a partir del 2021, vam treballar junts i vam documentar les primeres restes trobades a les fosses&rdquo;, afegeix Garc&iacute;a-Rubio.
    </p><p class="article-text">
        Respecte a les v&iacute;ctimes, &ldquo;el nombre d&rsquo;individus recuperats &eacute;s de 129; alguns els hem recuperat de forma completa i altres nom&eacute;s de forma parcial. Sabem que part de les fosses que hem documentat es van quedar davall de les tombes modernes; per tant, &eacute;s un m&iacute;nim&rdquo;, detalla l&rsquo;arque&ograve;loga.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El nombre d’individus recuperats és de 129; alguns els hem recuperat de forma completa i altres només de forma parcial. Sabem que part de les fosses que hem documentat es van quedar davall de les tombes modernes; per tant, és un mínim</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Arqueòloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;El cementiri de les dones represaliades&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Les caracter&iacute;stiques f&iacute;siques d&rsquo;aquestes v&iacute;ctimes conclouen que &ldquo;hi ha principalment individus de sexe biol&ograve;gic estimat mascul&iacute;&rdquo;, ratifica Garc&iacute;a-Rubio. No obstant aix&ograve;, la proporci&oacute; de dones assassinades trobades a les fosses -Tugores afirma que s&rsquo;han trobat 14 de les 17 dones assassinades a l&rsquo;illa- permet sostenir que Son Coletes &eacute;s el &lsquo;cementiri de les dones represaliades&rsquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;S&rsquo;han trobat un grup important de dones, que s&oacute;n les que ja s&rsquo;han pogut identificar al 100%, que s&oacute;n Francesca Llull i Francesca Salas (mare i filla), a m&eacute;s del grup d&rsquo;Aurora Picornell, Belarmina Gonz&aacute;lez i les Roges del Molinar [Ant&ograve;nia i Maria Pascual Flaquer], que tamb&eacute; van poder ser identificades&rdquo;, agrega la investigadora.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A m&eacute;s, trobam un conjunt d&rsquo;esquelets femenins que encara no han pogut identificar-se per ADN, per&ograve; que la hip&ograve;tesi d&rsquo;identificaci&oacute; &eacute;s que siguin les milicianes-infermeres de Bayo, ja que &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic grup de dones que falta per trobar a Mallorca, per&ograve; encara &eacute;s nom&eacute;s una hip&ograve;tesi&rdquo;, especifica. Aix&iacute; mateix, segons destaca Toni Tugores, tamb&eacute; &ldquo;Va ser clau comptar amb l&rsquo;ADN de la fam&iacute;lia Picornell i trobar la ploma estilogr&agrave;fica de n&rsquo;Aurora. Va ser igualment decisiu l&rsquo;excel&middot;lent treball dels t&egrave;cnics d&rsquo;Aranzadi i &Agrave;tics, aix&iacute; com dels centres d&rsquo;investigaci&oacute; gen&egrave;tica&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ploma estilogràfica trobada entre les restes d’Aurora Picornell"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ploma estilogràfica trobada entre les restes d’Aurora Picornell                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una altra de les particularitats del cementiri manacor&iacute; &eacute;s &ldquo;la seva ubicaci&oacute; i la conviv&egrave;ncia entre v&iacute;ctimes locals i v&iacute;ctimes de fronts, &eacute;s a dir, els milicians que van ser afusellats i enterrats all&agrave;&rdquo;. &ldquo;Una peculiaritat de Son Coletes respecte al qu&egrave; hem trobat fins ara&rdquo;, detalla Garc&iacute;a-Rubio. A m&eacute;s de Porreres, s&rsquo;han localitzat tamb&eacute; alguns cossos a zones com Calvi&agrave;, Marratx&iacute; o el Pou de s&rsquo;&Agrave;guila (Llucmajor).
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, amb una de les caixes amb les restes mortals d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, amb una de les caixes amb les restes mortals d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>V&iacute;ctimes sense filiaci&oacute; pol&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Respecte a les caracter&iacute;stiques de les v&iacute;ctimes, &ldquo;el patr&oacute; com&uacute; era la ideologia, per&ograve; hi ha moltes v&iacute;ctimes que no tenien cap filiaci&oacute; pol&iacute;tica i que, a hores d&rsquo;ara, desconeixem els motius de la seva mort violenta&rdquo;, explica Tugores qui, aix&iacute; mateix, rebutja la idea que els cossos enterrats a les fosses nom&eacute;s pertanyien al front republic&agrave;. &ldquo;La gran majoria de les v&iacute;ctimes correspon a civils que no tenien res a veure amb el desembarcament. Hi hagu&eacute; un pretext &ndash;totalment fals&ndash; d&rsquo;una fantasmag&ograve;rica revoluci&oacute; comunista preparada per a finals de juliol de 1936, que es va fer servir per eliminar de manera arbitr&agrave;ria i indiscriminada persones que no tenien res a veure amb cap mena de complot, ni tan sols amb la pol&iacute;tica&rdquo;, exposa l&rsquo;historiador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La gran majoria de les víctimes correspon a civils que no tenien res a veure amb el desembarcament. Hi hagué un pretext –totalment fals– d’una fantasmagòrica revolució comunista preparada per a finals de juliol de 1936, que es va fer servir per eliminar de manera arbitrària i indiscriminada persones que no tenien res a veure amb cap mena de complot, ni tan sols amb la política</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Tugores</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per una altra banda, desgranar l&rsquo;origen dels cossos trobats al cementiri ha sigut senzill: &ldquo;En Son Coletes es distingeix perfectament les restes antigues del segle XIX de les restes de les fosses (de la Guerra Civil) perqu&egrave; les restes del segle XIX estan en tombes individuals i en posicions totalment ritualitzades, &eacute;s a dir, amb les mans sobre el t&ograve;rax o sobre l&rsquo;abdomen, i cada persona amb el seu propi enterrament&rdquo;, assevera Garc&iacute;a-Rubio.
    </p><p class="article-text">
        Un fet que dista radicalment de les v&iacute;ctimes represaliades: &ldquo;Estan enterrades en foses comunes, s&oacute;n enterraments col&middot;lectius en els quals hi ha diversos individus enterrats amb simultane&iuml;tat al mateix temps, en posicions que no s&oacute;n les &lsquo;adequades&rsquo; -boca avall, de lateral, amb les mans lligades a l&rsquo;esquena- i, per descomptat, amb signes de mort violenta&rdquo;, afegeix la investigadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El procés d’exhumació de les foses en el cementiri Son Coletes es va iniciar l’any 2020. Cedida per Antoni Tugores."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El procés d’exhumació de les foses en el cementiri Son Coletes es va iniciar l’any 2020. Cedida per Antoni Tugores.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Proc&eacute;s d&rsquo;investigaci&oacute; i dignificaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Per a poder arribar a la conclusi&oacute; de qu&egrave; les restes trobades es tractaven de les v&iacute;ctimes de la Guerra Civil, l&rsquo;equip va dur a terme els desenterraments de les fosses ubicades a Son Coletes, format per arque&ograve;legs, antrop&ograve;legs i genetistes que han fet feina a distintes campanyes, amb un total de 30 persones.
    </p><p class="article-text">
        Aquest proc&eacute;s d&rsquo;exhumaci&oacute; compr&egrave;n distintes fases: &ldquo;La primera &eacute;s la de la informaci&oacute; hist&ograve;rica o <em>ante mortem</em> de les v&iacute;ctimes que cercam; &eacute;s a dir, a quins estem buscant, quina edat, quins signes identificables o caracter&iacute;stics tenien, d&rsquo;on eren, qu&egrave; se sap de la seva detenci&oacute; o desaparici&oacute; i si van ser detinguts de forma individual o en grups&rdquo;, detalla Almudena Garc&iacute;a-Rubio. &ldquo;Per exemple, en el cas d&rsquo;Aurora Picornell, sabem que de la pres&oacute; van sortir cinc dones juntes i hem trobat cinc dones juntes... O la saca del Castell de Bellver, de la qual tamb&eacute; es va identificar un grup a Son Coletes&rdquo;, afegeix la investigadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Govern va confirmar la identificació genètica i antropològica de les cinc Roges del Molinar el 2023."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Govern va confirmar la identificació genètica i antropològica de les cinc Roges del Molinar el 2023.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Garc&iacute;a-Rubio sost&eacute; que, despr&eacute;s de la seg&uuml;ent passa, que seria la fase arqueol&ograve;gica -en la qual es troben fosses i individus- es procedeix a la fase de laboratori. &ldquo;All&agrave;, les antrop&ograve;logues hem de recavar l&rsquo;estimaci&oacute; de sexe, edat, altura, documentaci&oacute; de patologies, documentaci&oacute; d&rsquo;estat dental i causes i circumst&agrave;ncies de la mort&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Posteriorment, es procedeix a la &lsquo;materialitat&rsquo;, &eacute;s a dir, &ldquo;l&rsquo;estudi dels materials que apareixen, de la bal&iacute;stica, dels objectes que localitzam; per exemple, a Son Coletes van trobar medalles religioses, vestimenta, la ploma estilogr&agrave;fica de l&rsquo;Aurora Picornell... distints elements que ens parlen d&rsquo;estatus i de la persona que hem descobert&rdquo;, desgrana Garc&iacute;a-Rubio.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, la investigadora detalla una fase final: &ldquo;La realitzaci&oacute; de proves gen&egrave;tiques, la recerca de familiars, a part d&rsquo;aquells que ja s&rsquo;han posat en contacte amb nosaltres perqu&egrave; estan en cerca activa dels seus desapareguts, i l&rsquo;an&agrave;lisi gen&egrave;tica de les restes per a arribar a la identificaci&oacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El relator de Nacions Unides Fabián Salvioli visita les feines d’exhumacions del Govern a Son Coletes l’any 2023."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El relator de Nacions Unides Fabián Salvioli visita les feines d’exhumacions del Govern a Son Coletes l’any 2023.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El fet que Son Coletes fos un testimoni mut de les morts fruit de la repressi&oacute; de la Guerra Civil ha convertit aquest espai en un escenari de dignificaci&oacute; i recuperaci&oacute; de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica, tot i que Tugores matisa que &ldquo;potser de manera insuficient&rdquo;. &ldquo;El 1985 es va instal&middot;lar un petit monument al&middot;lusiu als morts de la guerra i el 2016, s&rsquo;hi va instal&middot;lar un impressionant mural de ferro de grans dimensions, que avui &eacute;s l&rsquo;emblema de diversos col&middot;lectius memorial&iacute;stics&rdquo;, assenyala l&rsquo;historiador.
    </p><p class="article-text">
        La reclamaci&oacute; de les restes per part dels familiars forma part tamb&eacute; d&rsquo;aquesta dignificaci&oacute; de les v&iacute;ctimes: &ldquo;Hi ha molt&iacute;ssims casos a Mallorca, Eivissa i Formentera. En el cas dels represaliats en El Penal de Formentera, la majoria de les fam&iacute;lies, si s&rsquo;arriba a la identificaci&oacute;, volen la recuperaci&oacute; de les restes i enterrar-los amb les seves fam&iacute;lies&rdquo;, relata Almudena Garc&iacute;a-Rubio. &ldquo;A Son Coletes, s&rsquo;han realitzat tamb&eacute; actes d&rsquo;homenatge, actes de devoluci&oacute; digna de les restes, i en les quals les institucions i l&rsquo;equip que formam acompanyam als familiars de les v&iacute;ctimes, qui les enterren al lloc que han elegit&rdquo;, afegeix l&rsquo;arque&ograve;loga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fossa de Son Coletes on s&#039;han trobat restes d&#039;Aurora Picornell."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fossa de Son Coletes on s&#039;han trobat restes d&#039;Aurora Picornell.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contra l&rsquo;oblit</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;historiador Toni Tugores assegura que la seva obra <em>Son Coletes: hist&ograve;ria de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressi&oacute; de la Guerra Civil</em> &eacute;s &ldquo;un llibre contra l&rsquo;oblit&rdquo;: &ldquo;Hi havia un desconeixement generalitzat sobre el paper d&rsquo;aquest cementeri tant al segle XIX com al XX. Perqu&egrave; el llibre no parla solament de Son Coletes, tamb&eacute; del protagonisme del cementeri del Jard&iacute; del Rector els primers dies despr&eacute;s del desembarcament, on es van afusellar un n&uacute;mero que pot anar de 100 a 200 persones, que varen ser cremades en tres caramulls. &Eacute;s un fet documentat que sovint s&rsquo;oblida, com si Son Coletes hagu&eacute;s estat l&rsquo;&uacute;nic lloc d&rsquo;extermini massiu&rdquo;, sost&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        Un oblit contra el qual vol lluitar que tamb&eacute; s&rsquo;ha fet patent a les institucions p&uacute;bliques despr&eacute;s de la derogaci&oacute; de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica el passat mes de mar&ccedil; -que finalment fou anul&middot;lada pel Tribunal Constitucional el 7 de juliol- i l&rsquo;expulsi&oacute; el 2024 de dues diputades socialistes del Parlament despr&eacute;s de mostrar una instant&agrave;nia d&rsquo;Aurora Picornell i les Roges del Molinar i la posterior <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/president-parlament-balear-vox-trenca-foto-d-victima-afusellada-per-franco-i-fa-fora-dues-diputades-socialistes_1_11458954.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ruptura de la fotografia per part del president del Parlament</a>, Gabriel Le Senne (Vox), <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-cita-com-acusat-president-ultra-parlament-balear-per-trencar-foto-tres-victimes-franquisme_1_13294680.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fet que encara segueix sent investigat</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Un fet que Tugores considera de gravetat, ja que &ldquo;&eacute;s un greuge que comet la persona que presideix la instituci&oacute; democr&agrave;tica m&eacute;s important de les Illes, la que representa el poble. I, a m&eacute;s, la seva vexaci&oacute; afecta persones i fam&iacute;lies que patiren persecuci&oacute;, humiliacions i mort i que no mereixen ser menystingudes en un acte d&rsquo;altivesa i manca d&rsquo;empatia que no ha tengut cap mena de conseq&uuml;&egrave;ncia. Per no parlar de delicte d&rsquo;odi &ndash;veurem que diuen els jutjats&ndash; i misog&iacute;nia&rdquo;, agrega l&rsquo;investigador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per a l’historiador Tugores, que el president del Parlament, de Vox, trenqués una fotografia de la víctima franquista Aurora Picornell és una «vexació» que «afecta persones i famílies que van patir persecucions, humiliacions i la mort i que no mereixen ser menystingudes en un acte d’arrogància i falta d’empatia</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entrega de les restes mortals de les víctimes del franquisme a Manacor."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entrega de les restes mortals de les víctimes del franquisme a Manacor.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una tasca parcialment acabada</strong></h2><p class="article-text">
        Respecte al proc&eacute;s d&rsquo;exhumaci&oacute; a Balears -el qual inclou Son Coletes-, Almudena Garc&iacute;a-Rubio celebra que estan &ldquo;en un moment positiu&rdquo;. &ldquo;Estam molt a prop de poder dir que a les Balears s&rsquo;han cercat totes les foses de les v&iacute;ctimes de la Guerra Civil i de la dictadura&rdquo;, afegeix. Sobre Son Coletes en concret, la investigadora sost&eacute; que ja han acabat &ldquo;amb la part arqueol&ograve;gica&rdquo;, i que ara nom&eacute;s estan treballant &ldquo;amb la part gen&egrave;tica&rdquo;. &ldquo;Ens queda molt per identificar, aix&iacute; que a nivell de gen&egrave;tica i identificacions encara ens queda un recorregut al davant&rdquo;, comenta.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, Toni Tugores indica tamb&eacute; que falta &ldquo;continuar treballant en la difusi&oacute; de la tasca realitzada entre 2020 i 2023, especialment entre la gent jove. Intentar identificar el major nombre d&rsquo;individus exhumats,  senyalitzar els espais m&eacute;s ic&ograve;nics i, si &eacute;s possible crear a Son Coletes un espai que, com deia abans, es poguessin exposar documents (cartes, dietaris, sent&egrave;ncies, etc.), fotografies i els objectes que s&rsquo;han anat trobant al costat de les v&iacute;ctimes i que demostren que Son Coletes es va convertir en un aut&egrave;ntic epicentre de la repressi&oacute; feixista a Mallorca&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tot i el cam&iacute; que encara queda per rec&oacute;rrer, Garc&iacute;a-Rubio destaca &ldquo;el fruct&iacute;fer que &eacute;s tot quan col&middot;laboren els investigadors i les associacions memorial&iacute;stiques amb els equips t&egrave;cnics&rdquo;. L&rsquo;arque&ograve;loga agraeix la implicaci&oacute; de Toni Tugores en les exhumacions a Son Coletes: &ldquo;La seva col&middot;laboraci&oacute; des del primer minut ha sigut vital, ens ha compartit la seva informaci&oacute; i ha sigut un membre m&eacute;s de l&rsquo;equip per a les visites guiades, per als seus treballs amb els instituts i he tingut, a m&eacute;s, l&rsquo;honor d&rsquo;escriure el pr&ograve;leg del seu llibre&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/son-coletes-cementiri-les-dones-represaliades-franquisme-albergar-les-restes-passionaria-mallorca_1_13458473.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 21 Aug 2026 07:05:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" length="733183" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" type="image/jpeg" fileSize="733183" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Son Coletes, "el cementiri de les dones represaliades" del franquisme que va albergar les restes de la ‘Passionària de Mallorca’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Franquismo,Dictadura franquista,Represión franquista,Francisco Franco,Dictadura,Víctimas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Son Coletes, "el cementerio de las mujeres represaliadas" del franquismo que albergó los restos de la 'Pasionaria de Mallorca']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/son-coletes-cementerio-mujeres-represaliadas-franquismo-albergo-restos-pasionaria-mallorca_1_13455325.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" width="1200" height="675" alt="Son Coletes, &quot;el cementerio de las mujeres represaliadas&quot; del franquismo que albergó los restos de la &#039;Pasionaria de Mallorca&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El historiador Toni Tugores realiza en su última obra un recorrido por la historia de este camposanto en el que se hallaron los cuerpos de, entre otras personas, Aurora Picornell</p><p class="subtitle">El Constitucional suspende la derogación impulsada por PP y Vox de la ley balear de memoria democrática</p></div><p class="article-text">
        Las huellas que las necr&oacute;polis dejan tras de s&iacute; son un testimonio inmaterial nuestra historia y prueba de ello es Son Coletes. Ubicado en Manacor (Mallorca), es un cementerio que pas&oacute; de ser uno de los testigos mudos de la epidemia de peste durante el siglo XIX a convertirse en una de las zonas con mayor n&uacute;mero de fosas comunes en las islas fruto de la Guerra Civil y el franquismo, junto al cementerio de Porreres. Un cementerio donde se hallaron los restos de s&iacute;mbolos de la represi&oacute;n franquista de tal relevancia como los de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autopsia-aurora-picornell-pasionaria-mallorca-confirma-golpeada-acribillada-tiros-franquistas_1_11706196.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a> y el resto de las represaliadas conocidas como les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/identifican-restos-cinco-roges-molinar_1_9898587.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Roges del Molinar</a>. Un lugar que impide que se difumine la impronta que dej&oacute; la dictadura en las islas y en Espa&ntilde;a, pese a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica en Balears</a>, la cual, sin embargo, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Tribunal Constitucional suspendi&oacute; el pasado 7 de julio</a>.
    </p><p class="article-text">
        Precisamente para resaltar la relevancia de Son Coletes en la historia de Balears, el historiador Toni Tugores public&oacute; recientemente el ensayo <em>Son Coletes: hist&ograve;ria de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressi&oacute; de la Guerra Civil</em>, en el cual narra la evoluci&oacute;n del camposanto <em>manacor&iacute;</em> y el reflejo de c&oacute;mo los sucesos hist&oacute;ricos resignifican el concepto de un lugar con un cambio tan dr&aacute;stico.
    </p><p class="article-text">
        Tugores establece una l&iacute;nea cronol&oacute;gica de la evoluci&oacute;n de este cementerio a trav&eacute;s de tres etapas. En primer lugar, &ldquo;cuando se inaugur&oacute; en 1820, el cual era un trozo de tierra de 3.550 metros cuadrados, rodeados de pared seca y sin la m&aacute;s m&iacute;nima iconograf&iacute;a funeraria con la finalidad de enterrar all&iacute; las v&iacute;ctimas de la peste que afectaba la zona del Llevant de Mallorca&rdquo;. Una segunda etapa realiza un salto de m&aacute;s de un siglo y &ldquo;ser&iacute;a la utilizaci&oacute;n de aquel espacio alejado de Manacor como lugar de represi&oacute;n y exterminio, entre agosto de 1936 y enero de 1937&rdquo;. Finalmente, Son Coletes alcanza una fase final, &ldquo;su inauguraci&oacute;n como cementerio cat&oacute;lico municipal en 1953, realizado con una cierta fastuosidad y debidamente ampliado&rdquo;, detalla el historiador.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La fosa en la que fueron hallados los restos de Aurora Picornell."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La fosa en la que fueron hallados los restos de Aurora Picornell.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pese a su vasta cronolog&iacute;a, resulta pr&aacute;cticamente imposible hablar de Son Coletes sin incidir en que fue el testigo mudo de los asesinatos fruto de la Guerra Civil en Balears, hasta el punto de considerarse, junto al cementerio de Porreres, el epicentro de la represi&oacute;n en Mallorca. 
    </p><p class="article-text">
        El hecho de que esa zona de la isla concentrara la represi&oacute;n no se debe a un &uacute;nico motivo. &ldquo;La Falange ten&iacute;a mucha fuerza en Manacor y algunos falangistas se mostraban bien dispuestos a hacer el trabajo sucio&rdquo;, afirma Tugores. Por otra parte, &ldquo;no se puede olvidar que el desembarco republicano [desembarco de Mallorca] hab&iacute;a comenzado en la costa <em>manacorina</em> y que hab&iacute;a p&aacute;nico al quintacolumnismo y a las tropas del capit&aacute;n Alberto Bayo. Adem&aacute;s, Son Coletes ofrec&iacute;a una cierta 'discreci&oacute;n' porque estaba alejada del casco urbano y tambi&eacute;n un preso hab&iacute;a estado cavando zanjas m&aacute;s que suficientes que ofrec&iacute;an 'facilidades' a la hora de los enterramientos&rdquo;, desgrana el historiador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Falange tenía mucha fuerza en Manacor y algunos falangistas se mostraban bien dispuestos a hacer el trabajo sucio. Además, Son Coletes ofrecía una cierta ‘discreción’ porque estaba alejada del casco urbano y también un preso había estado cavando zanjas más que suficientes que ofrecían ‘facilidades’ a la hora de los enterramientos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Tugores </span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aurora Picornell, en 1930."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aurora Picornell, en 1930.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Exhumaci&oacute;n e identificaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas</strong></h2><p class="article-text">
        Tras la aprobaci&oacute;n de la Ley de Fosas aprobada en junio de 2016 en Balears, Son Coletes ha estado presente en todos los planes de Fosas del Govern. La arque&oacute;loga Almudena Garc&iacute;a-Rubio ha sido la coordinadora de los diferentes planes de fosas en Balears, junto a las entidades Atics y Aranzadi. &ldquo;Hicimos una investigaci&oacute;n de archivo donde encontramos unas fotos brit&aacute;nicas de 1941 que reflejan el lugar exacto del cementerio antiguo debajo del nuevo, con los que se permiti&oacute; que en 2020 se realizara la primera exhumaci&oacute;n, en la cual se localizaron las tres primeras fosas y se identificaron a las primeras v&iacute;ctimas&rdquo;, explica la investigadora. &ldquo;Luego, a partir de 2021, trabajamos juntos y documentamos los primeros restos encontrados en las fosas&rdquo;, a&ntilde;ade Garc&iacute;a-Rubio.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a las v&iacute;ctimas, &ldquo;el n&uacute;mero de individuos recuperados es de 129; algunos los hemos recuperado de forma completa y otros solo de forma parcial. &rdquo;Sabemos que parte de las fosas que hemos documentado se quedan debajo de las tumbas modernas, por lo que es un m&iacute;nimo&ldquo;, detalla la arque&oacute;loga.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El número de individuos recuperados es de 129; algunos los hemos recuperado de forma completa y otros solo de forma parcial. Sabemos que parte de las fosas que hemos documentado se quedan debajo de las tumbas modernas, por lo que es un mínimo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Arqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;El cementerio de las mujeres represaliadas</strong>&rdquo; </h2><p class="article-text">
        Las caracter&iacute;sticas f&iacute;sicas de esas v&iacute;ctimas concluyen que &ldquo;hay principalmente individuos de sexo biol&oacute;gico estimado masculino&rdquo;, corrobora Garc&iacute;a-Rubio. No obstante, la proporci&oacute;n de mujeres asesinadas encontradas en las fosas &ndash; Tugores afirma que se han encontrado a 14 de las 17 mujeres asesinadas en la isla&ndash;  permite sostener que Son Coletes es el 'cementerio de las mujeres represaliadas'. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se han encontrado un grupo importante de mujeres, que son las que ya se han podido identificar al 100%, que son Francesca Llull y Francesca Salas (madre e hija), adem&aacute;s del grupo de Aurora Picornell, Belarmina Gonz&aacute;lez y las Roges del Molinar [Ant&ograve;nia y Maria Pascual Flaquer], que tambi&eacute;n pudieron identificarse&rdquo;, agrega la investigadora. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Adem&aacute;s, encontramos un conjunto de esqueletos femeninos que a&uacute;n no han podido identificarse por ADN, pero que la hip&oacute;tesis de identificaci&oacute;n es que sean las milicianas-enfermeras de Bayo, ya que es el &uacute;nico grupo de mujeres que falta por encontrar en Mallorca, pero todav&iacute;a es solo una hip&oacute;tesis&rdquo;, especifica. Asimismo, seg&uacute;n destaca Toni Tugores, tambi&eacute;n &ldquo;fue clave contar con el ADN de la familia Picornell y encontrar la pluma estilogr&aacute;fica de Aurora, junto con el excelente trabajo de los t&eacute;cnicos, as&iacute; como de los centros de investigaci&oacute;n gen&eacute;tica&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pluma estilográfica hallada entre los restos de Aurora Picornell"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pluma estilográfica hallada entre los restos de Aurora Picornell                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otras de las particularidades del cementerio<em> manacor&iacute; </em>es &ldquo;su ubicaci&oacute;n y la convivencia entre v&iacute;ctimas locales y v&iacute;ctimas frentes, es decir, los milicianos que fueron fusilados y enterrados all&iacute;&rdquo;. &ldquo;Una peculiaridad de Son Coletes respecto a lo que hemos encontrado hasta ahora&rdquo;, detalla Garc&iacute;a-Rubio. Adem&aacute;s de en Porreres, se han encontrado tambi&eacute;n algunos cuerpos en zonas como Calvi&agrave;, Marratx&iacute; o el Pou de s'&Agrave;guila (Llucmajor).
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La presidenta de Memoria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, con una de las cajas con los restos mortales de Aurora Picornell y las Roges del Molinar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La presidenta de Memoria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, con una de las cajas con los restos mortales de Aurora Picornell y las Roges del Molinar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>V&iacute;ctimas sin filiaci&oacute;n pol&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Respecto a las caracter&iacute;sticas de las v&iacute;ctimas, &ldquo;el patr&oacute;n com&uacute;n era la ideolog&iacute;a, pero hay muchas v&iacute;ctimas que no ten&iacute;an ninguna filiaci&oacute;n pol&iacute;tica y que, hoy en d&iacute;a, desconocemos los motivos de su muerte violenta&rdquo;, explica Tugores quien, asimismo, desecha la idea de que los cuerpos enterrados en las fosas solo pertenec&iacute;an al bando republicano. &ldquo;La gran mayor&iacute;a de v&iacute;ctimas corresponde a civiles que no ten&iacute;an nada que ver con el desembarco de Mallorca. Hay un pretexto &ndash;totalmente falso&ndash; de una fantasmag&oacute;rica revoluci&oacute;n comunista preparada para finales de julio de 1936, que se emple&oacute; para eliminar de manera arbitraria a personas que no ten&iacute;an nada que ver con ning&uacute;n tipo de complot, ni tan solo con la pol&iacute;tica&rdquo;, expone el historiador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La gran mayoría de víctimas corresponde a civiles que no tenían nada que ver con el desembarco de Mallorca. Hay un pretexto –totalmente falso– de una fantasmagórica revolución comunista preparada para finales de julio de 1936, que se empleó para eliminar de manera arbitraria a personas que no tenían nada que ver con ningún tipo de complot, ni tan solo con la política</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Tugores</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por otra parte, desgranar el origen de los cuerpos hallados en el cementerio ha sido sencillo: &ldquo;En Son Coletes se distingue perfectamente los restos antiguos del siglo XIX de los restos de las fosas [de la Guerra Civil] porque los restos del siglo XIX est&aacute;n en tumbas individuales y en posiciones totalmente ritualizadas, es decir, con las manos sobre el t&oacute;rax o sobre el abdomen y, cada persona con su propio enterramiento&rdquo;, asevera Garc&iacute;a-Rubio. 
    </p><p class="article-text">
        Algo que dista radicalmente de las v&iacute;ctimas represaliadas: &ldquo;Est&aacute;n enterradas en fosas comunes, son enterramientos colectivos en los que hay varios individuos enterrados con simultaneidad al mismo tiempo, en posiciones que no son las 'adecuadas' &ndash;boca abajo, de lateral, con las manos atadas a la espalda&ndash; y, por supuesto, con signos de muerte violenta&rdquo;, a&ntilde;ade la investigadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El proceso de exhumación de fosas en el cementerio Son Coletes se inició en 2020."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El proceso de exhumación de fosas en el cementerio Son Coletes se inició en 2020.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Proceso de investigaci&oacute;n y dignificaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Para poder llegar a la conclusi&oacute;n de que los restos hallados se trataban de v&iacute;ctimas de la Guerra Civil, el equipo llev&oacute; a cabo los desenterramientos de las fosas ubicadas en Son Coletes, formado por arque&oacute;logos, antrop&oacute;logos y genetistas que han trabajado en distintas campa&ntilde;as, con un total de 30 personas. 
    </p><p class="article-text">
        Este proceso de exhumaci&oacute;n se compone de distintas fases: &ldquo;La primera es la de la informaci&oacute;n hist&oacute;rica o <em>ante mortem</em> de las v&iacute;ctimas que buscamos; es decir, a qui&eacute;nes estamos buscando, qu&eacute; edad, qu&eacute; signos identificables o caracter&iacute;sticos f&iacute;sicos ten&iacute;an, de d&oacute;nde eran, qu&eacute; se saben de su detenci&oacute;n o desaparici&oacute;n y si fueron detenidos de forma individual o en grupos&rdquo;, detalla Almudena Garc&iacute;a-Rubio. &ldquo;Por ejemplo, en el caso de Aurora Picornell, sabemos que de la c&aacute;rcel salieron cinco mujeres juntas y hemos encontrado cinco mujeres juntas&hellip; O la saca del Castell de Bellver, de la que tambi&eacute;n se identific&oacute; un grupo en Son Coletes&rdquo;, a&ntilde;ade la investigadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Govern confirmó la identificación genética y antropológica de las cinco Roges del Molinar en 2023."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Govern confirmó la identificación genética y antropológica de las cinco Roges del Molinar en 2023.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Garc&iacute;a-Rubio sostiene que, tras el siguiente paso, que ser&iacute;a la fase arqueol&oacute;gica &ndash;en el que se encuentran fosas e individuos, adem&aacute;s de hallazgos de restos relativos a los cuerpos&ndash; se procede a la fase de laboratorio. &ldquo;Ah&iacute; las antrop&oacute;logas tenemos que recabar la estimaci&oacute;n de sexo, edad, altura, documentaci&oacute;n de patolog&iacute;as, documentaci&oacute;n de estado dental y causas y circunstancias de muerte&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Posteriormente, se procede a la 'materialidad', es decir, &ldquo;el estudio de los materiales que aparecen, de la bal&iacute;stica, de los objetos que encontramos; por ejemplo, en Son Coletes hallamos medallas religiosas, vestimenta, la pluma estilogr&aacute;fica de Aurora Picornell&hellip; distintos elementos que nos hablan de estatus y de la persona que hemos encontrado&rdquo;, desgrana Garc&iacute;a-Rubio. 
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, la investigadora detalla una fase final: &ldquo;La realizaci&oacute;n de pruebas gen&eacute;ticas, la b&uacute;squeda de familiares, aparte de aquellos que ya se han puesto en contacto con nosotros porque est&aacute;n en b&uacute;squeda activa de sus desaparecidos, y el an&aacute;lisis gen&eacute;tico de los restos para llegar a la identificaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El relator de Naciones Unidas Fabián Salvioli visita los trabajos de exhumaciones del Govern en Son Coletes en 2023"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El relator de Naciones Unidas Fabián Salvioli visita los trabajos de exhumaciones del Govern en Son Coletes en 2023                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El hecho de que Son Coletes fuera un testigo mudo de las muertes fruto de la represi&oacute;n de la Guerra Civil ha convertido este espacio en un escenario de dignificaci&oacute;n y recuperaci&oacute;n de la memoria hist&oacute;rica, aunque Tugores matiza que &ldquo;quiz&aacute; de manera insuficiente&rdquo;. &ldquo;Desde 1984 se vienen celebrando actos peri&oacute;dicos de homenaje a las v&iacute;ctimas, gracias al comit&eacute; de Son Coletes. En 1985 se instal&oacute; un peque&ntilde;o monumento alusivo a los muertos de la guerra y en 2016 se erigi&oacute; un impresionante mural de hierro de grandes dimensiones, que hoy en d&iacute;a es el emblema de diversos colectivos memorial&iacute;sticos&rdquo;, se&ntilde;ala el historiador.
    </p><p class="article-text">
        La reclamaci&oacute;n de los restos por parte de los familiares forma parte tambi&eacute;n de esta dignificaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas: &ldquo;Hay much&iacute;simos casos en Mallorca, Eivissa y Formentera. En los casos de los represaliados en El Penal de Formentera, la mayor&iacute;a de las familias, si se llega a la identificaci&oacute;n, quieren la recuperaci&oacute;n de esos restos y enterrarlos con sus familias&rdquo;, relata Almudena Garc&iacute;a-Rubio. &ldquo;En Son Coletes, se han realizado tambi&eacute;n actos de homenaje, actos de devoluci&oacute;n digna de restos, y en el que las instituciones y el equipo que formamos acompa&ntilde;amos a los familiares de las v&iacute;ctimas, quienes los entierran en el lugar que han elegido&rdquo;, a&ntilde;ade la arque&oacute;loga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fosa de Son Coletes donde se han encontrado restos de Aurora Picornell."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fosa de Son Coletes donde se han encontrado restos de Aurora Picornell.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contra el olvido</strong></h2><p class="article-text">
        El historiador Toni Tugores asegura que su obra <em>Son Coletes: hist&ograve;ria de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressi&oacute; de la Guerra Civil</em> es &ldquo;un libro contra el olvido&rdquo;: &ldquo;Hab&iacute;a un desconocimiento general del papel de este cementerio tanto en el siglo XIX como en el XX. El libro no solo habla de Son Coletes, sino tambi&eacute;n del protagonismo del cementerio del Jard&iacute; del Rector los primeros d&iacute;as despu&eacute;s del desembarco de Mallorca, donde se fusilaron a entre 100 y 200 personas, que fueron quemadas en tres montones. Es un hecho que a menudo se olvida, como si Son Coletes hubiera sido el &uacute;nico lugar de exterminio masivo&rdquo;, sostiene.
    </p><p class="article-text">
        Un olvido contra el que quiere luchar que tambi&eacute;n se ha hecho patente en las instituciones p&uacute;blicas tras la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica el pasado mes de marzo &ndash;que finalmente fue anulada por el Tribunal Constitucional el 7 de julio&ndash; y la expulsi&oacute;n en 2024 de dos diputadas socialistas del Parlament tras mostrar una instant&aacute;nea de Aurora Picornell y las Roges del Molinar y la posterior <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidente-parlament-balear-vox-expulsa-diputadas-socialistas-ordena-retirar-fotos-victimas-franquismo_1_11458430.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ruptura de la fotograf&iacute;a por parte del presidente del Parlament</a>, Gabriel Le Senne (Vox), <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/justicia-cita-acusado-presidente-ultra-parlament-balear-romper-foto-victimas-franquismo_1_13294220.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hecho que todav&iacute;a sigue siendo investigado</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Algo que Tugores considera de gravedad, ya que &ldquo;es un agravio que comete la persona que preside la instituci&oacute;n democr&aacute;tica m&aacute;s importante de las islas, la que representa el pueblo&rdquo;, asevera. &ldquo;Y, adem&aacute;s, la vejaci&oacute;n afecta a personas y familias que padecieron persecuciones, humillaciones y la muerte, y que no merecen ser menospreciadas en un acto de arrogancia y falta de empat&iacute;a que no ha tenido ning&uacute;n tipo de consecuencia. Por no hablar del delito de odio &ndash;veremos lo que dicen los juzgados&ndash; y la misoginia&rdquo;, agrega el investigador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Para el historiador Tugores, que el presidente del Parlament, de Vox, rompiera una fotografía de la víctima franquista Aurora Picornell es una &#039;vejación&#039; que &#039;afecta a personas y familias que padecieron persecuciones, humillaciones y la muerte y que no merecen ser menospreciadas en un acto de arrogancia y falta de empatía&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entrega de los restos mortales de las víctimas del franquismo en Manacor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entrega de los restos mortales de las víctimas del franquismo en Manacor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una tarea parcialmente acabada</strong></h2><p class="article-text">
        Respecto al proceso de exhumaci&oacute;n en Balears &ndash;el cual incluye Son Coletes&ndash;, Almudena-Garc&iacute;a Rubio celebra que est&aacute;n &ldquo;en un momento positivo&rdquo;. &ldquo;Estamos muy cerca de poder decir que en Balears se han buscado todas las fosas de las v&iacute;ctimas de la Guerra Civil y de la dictadura&rdquo;, a&ntilde;ade. Sobre Son Coletes en particular, la investigadora sostiene que ya han acabado &ldquo;con la parte arqueol&oacute;gica&rdquo;, ahora solo est&aacute;n trabajando &ldquo;con la parte gen&eacute;tica&rdquo;. &ldquo;Nos queda mucho por identificar, as&iacute; que a nivel de gen&eacute;tica e identificaciones todav&iacute;a nos queda un recorrido por delante&rdquo;, comenta.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, Toni Tugores indica tambi&eacute;n que falta &ldquo;continuar trabajando en la difusi&oacute;n del trabajo realizado entre 2020 y 2023, especialmente entre la gente joven, se&ntilde;alizar los espacios m&aacute;s ic&oacute;nicos y, si es posible, crear en Son Coletes un espacio en el que se puedan exponer documentos, fotograf&iacute;as y objetos que se hayan ido encontrando al lado de las v&iacute;ctimas y que demuestren que el cementerio se convirti&oacute; en un aut&eacute;ntico epicentro de la represi&oacute;n fascista en Mallorca&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pese al camino que a&uacute;n queda por recorrer, Garc&iacute;a-Rubio destaca &ldquo;lo fruct&iacute;fero que es todo cuando colaboran los investigadores y las asociaciones memorial&iacute;sticas con los equipos t&eacute;cnicos&rdquo;. La arque&oacute;loga agradece la implicaci&oacute;n de Toni Tugores en las exhumaciones en Son Coletes: &ldquo;Su colaboraci&oacute;n desde el primer minuto ha sido vital, nos ha compartido su informaci&oacute;n y ha sido un miembro m&aacute;s del equipo para las visitas guiadas, para los trabajos con los institutos, y he tenido, adem&aacute;s, el honor de escribir el pr&oacute;logo de su libro&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/son-coletes-cementerio-mujeres-represaliadas-franquismo-albergo-restos-pasionaria-mallorca_1_13455325.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 20 Aug 2026 19:21:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" length="733183" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" type="image/jpeg" fileSize="733183" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Son Coletes, "el cementerio de las mujeres represaliadas" del franquismo que albergó los restos de la 'Pasionaria de Mallorca']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Franquismo,Dictadura franquista,Represión franquista,Francisco Franco,Dictadura,Víctimas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mediterrani, ‘enfonsat’ per la creixent contaminació per plàstics]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mediterrani-enfonsat-per-creixent-contaminacio-per-plastics_1_13274315.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d348b1a7-9163-472f-ba1f-af2aa0340078_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Mediterrani, ‘enfonsat’ per la creixent contaminació per plàstics"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La mallorquina Danna Ayelén Bosch és la creadora d’ ‘Un darrer capfico’, un documental que denuncia la contaminació marítima per un material que afecta la fauna i amb alts costs de tractament, però al qual se li pot donar també una segona vida</p><p class="subtitle">L'augment de pellets a Balears alerta els ecologistes: “S'ha detectat un 30% més que a la resta del Mediterrani”</p></div><p class="article-text">
        El mar Mediterrani es troba en una profunda crisi per la contaminaci&oacute; de residus, fruit del model de sobreproducci&oacute; i de la m&agrave; del turisme de masses. Aix&ograve; propicia tamb&eacute; que zones verges s&rsquo;hagin vist deteriorades per l&rsquo;efecte d&rsquo;un turisme massiu potenciat en part per l&rsquo;efecte de les xarxes socials. D&rsquo;aquests desfets, el pl&agrave;stic i els seus derivats, d&rsquo;acord amb el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF), en l&rsquo;actualitat suposa el 95% dels residus que floten en el Mediterrani i les seves platges. WWF sost&eacute;, a m&eacute;s, que entre 70.000 i 130.000 tones de micropl&agrave;stics &ndash; aquells fragments d&rsquo;una grand&agrave;ria inferior a 5 mil&middot;l&iacute;metres &ndash; acaben en el Mediterrani i altres mars europeus cada any.
    </p><p class="article-text">
        La necessitat imminent d&rsquo;actuar contra la contaminaci&oacute; dels pl&agrave;stics &eacute;s el que va emp&egrave;nyer a Danna Ayel&eacute;n Bosch a crear el documental <em>Un darrer capfico</em>, el qual aborda des de diferents perspectives com s&rsquo;afronta aquesta lluita contra la contaminaci&oacute; per pl&agrave;stics a la mar a trav&eacute;s d&rsquo;entrevistes amb diferents experts i artesans que treballen amb aquest material. Aquests testimonis fan &egrave;mfasi en qu&egrave; el m&eacute;s important &eacute;s reduir el consum individual abans de generar nous residus. No obstant aix&ograve;, Bosch recorda que &ldquo;a m&eacute;s de la responsabilitat individual, &eacute;s fonamental el paper de les institucions i els marcs regulatoris&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Efectes sobre la fauna marina</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels testimonis que major &egrave;mfasi posa pel que fa al dany dels pl&agrave;stics a l&rsquo;ecosistema mar&iacute; &eacute;s el de Xisca Pujol, responsable de la Xarxa d&rsquo;avaraments de Fauna marina de la Fundaci&oacute; Palma Aquarium. Dins el seu equip, Pujol s&rsquo;encarrega d&rsquo;atendre animals danyats a la mar. El cas que m&eacute;s es posa de manifest &eacute;s l&rsquo;atenci&oacute; a les tortugues tot i que, a m&eacute;s, tamb&eacute; atenen &ldquo;casos relacionats amb cetacis i condrictis&rdquo;, assenyala Pujol. En aquests dos darrers casos, &ldquo;les actuacions es realitzen <em>in situ</em> a la mar, ja que no solen ingressar en centres de recuperaci&oacute; com ocorre amb les tortugues marines&rdquo;, afegeix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els plàstics dins els ecosistemes marins poden derivar en problemes en la fauna com la ingesta o les ferides pels emmallaments."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els plàstics dins els ecosistemes marins poden derivar en problemes en la fauna com la ingesta o les ferides pels emmallaments.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de la Fundaci&oacute; Palma Aquarium tamb&eacute; duen a terme &ldquo;investigacions <em>post-mortem</em>&rdquo; que els permet &ldquo;avaluar l&rsquo;impacte real d&rsquo;aquests contaminants&rdquo;, explica Pujol. L&rsquo;especialista desgrana que els cetacis tenen la capacitat de diferenciar entre aliment i residu, per&ograve;, per exemple, &ldquo;en animals com el catxalot&rdquo; han trobat &ldquo;bosses de r&agrave;fia dins l&rsquo;est&oacute;mac i en una tintorera es van trobar fragments d&rsquo;un tass&oacute; de pl&agrave;stic&rdquo;. Aquests casos &ldquo;evidencien que incl&uacute;s esp&egrave;cies amb sistemes sensorials molt desenvolupats no estan completament a resguard del problema de la contaminaci&oacute; marina&rdquo;, agrega Pujol.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot i que els cetacis tenen la capacitat de diferenciar entre aliment i residu, en animals com el catxalot, han trobat ‘bosses de ràfia dins l’estómac i a una tintorera es van trobar fragment d’un tassó de plàstic’, segons la investigadora Xisca Pujol</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot i que, com assenyala la t&egrave;cnica, dins la Fundaci&oacute; Palma Aquarium, &ldquo;la taxa de superviv&egrave;ncia dels animals que ingressen al centre de recuperaci&oacute; se situa entre el 80 i el 90%&rdquo;, els animals que s&oacute;n tractats solen tenir un patr&oacute; com&uacute;. &ldquo;En el cas de les Balears, la principal problem&agrave;tica &eacute;s l&rsquo;emmallament en dispositius d&rsquo;agregaci&oacute; de peixos perduts o abandonats, que provoquen embolics, ferides greus i dificultats per a nadar i alimentar-se&rdquo;, relata Pujol.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el cas de les Balears, la principal problemàtica és l’emmallament en dispositius d’agregació de peixos perduts o abandonats, que provoquen embolics, ferides greus i dificultats per a nedar i alimentar-se</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xisca Pujol</span>
                                        <span>—</span> Responsable de la Xarxa d’avaraments de Fauna marina de la Fundació Palma Aquarium
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En cas d&rsquo;observaci&oacute; d&rsquo;animals emmallats o atrapats dins pl&agrave;stics fruit de l&rsquo;emmallament, Pujol recalca que &ldquo;el primer pas ha de ser cridar al 112, ja que aquest servei activa el protocol oficial de rescat i posa en marxa a l&rsquo;equip especialitzat de la xarxa d&rsquo;avaraments&rdquo;. Tamb&eacute; &eacute;s igual d&rsquo;important saber el qu&egrave; no fer: &ldquo;No s&rsquo;han de retirar pl&agrave;stics, xarxes ni hams, perqu&egrave; una manipulaci&oacute; incorrecta pot agreujar les lesions. Tampoc s&rsquo;ha de retornar a l&rsquo;animal al mar ni donar-li la volta, ja que aix&ograve; pot causar-li un alt nivell d&rsquo;estr&egrave;s o fins i tot danys interns&rdquo;, insisteix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Danna Ayelén Bosch és la creadora del documental &#039;Un darrer capfico&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Danna Ayelén Bosch és la creadora del documental &#039;Un darrer capfico&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El cas de les Balears i el Mediterrani</strong></h2><p class="article-text">
        La insularitat caracter&iacute;stica de les Balears s&rsquo;aprecia tamb&eacute; com a un factor afegit: &ldquo;En el cas de Mallorca, la problem&agrave;tica es veu especialment accentuada. Segons WWF Espanya, la concentraci&oacute; assoleix els 1,25 milions de fragments de pl&agrave;stic per quil&ograve;metre quadrat en la mar Mediterr&agrave;nia&rdquo;, recorda Bosch. Un fet que s&rsquo;explica, en gran part, perqu&egrave;, segons apunta Xisca Pujol, el Mediterrani &ldquo;&eacute;s un mar semitancat, amb una renovaci&oacute; d&rsquo;aig&uuml;es lenta i rodejada de zones molt pobles, el qual afavoreix l&rsquo;acumulaci&oacute; de residus&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta insularitat, &ldquo;a m&eacute;s, introdueix limitacions clares en termes d&rsquo;espai i capacitat. La gesti&oacute; de residus &eacute;s m&eacute;s complexa, i qualsevol exc&eacute;s t&eacute; un impacte immediat i molt visible a l&rsquo;entorn&rdquo;, explica Bosch. &ldquo;A aix&ograve; se suma que la contaminaci&oacute; no ent&eacute;n de fronteres. Tot i que una illa implementi bones pr&agrave;ctiques, continua rebent residus que arriben a trav&eacute;s de corrents marins des d&rsquo;altres punts del Mediterrani&rdquo;, recorda.
    </p><p class="article-text">
        Uns impactes a la mar Mediterr&agrave;nia que, com destaca Pujol, &ldquo;ja s&oacute;n evidents&rdquo; en els ecosistemes marins. &ldquo;Per una banda, estan els efectes f&iacute;sics directes, com la ingesta [de pl&agrave;stics] i els emmallaments, que afecten especialment les tortugues marines. Impactes que provoquen lesions, problemes de flotaci&oacute;, obstruccions digestives i fins i tot la mort&rdquo;, apunta l&rsquo;especialista.
    </p><p class="article-text">
        Precisament, a conseq&uuml;&egrave;ncia d&rsquo;aquest moviment de residus, &ldquo;per una altra banda, existeix un problema menys visible, per&ograve; igual d&rsquo;important: la fragmentaci&oacute; en micropl&agrave;stics, que ja estan presents en tota la columna d&rsquo;aigua i en els sediments&rdquo;, ressalta Pujol. &ldquo;El principal risc &eacute;s que aquests micropl&agrave;stics s&rsquo;integren cada cop m&eacute;s dins la cadena tr&ograve;fica. Aix&ograve; pot afectar a la salut dels organismes marins i alterar processos biol&ograve;gics, com la reproducci&oacute; o el creixement&rdquo;, afegeix.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un model que atempta contra la sostenibilitat</strong></h2><p class="article-text">
        La responsabilitat ciutadana &eacute;s significativa per a revertir aquest problema urgent tot i que, com recorda Bosch, &ldquo;per si mateixa no &eacute;s suficient per a frenar aquest problema a gran escala. El volum de producci&oacute; i contaminaci&oacute; actual supera &agrave;mpliament tot el que pugui compensar-se &uacute;nicament des del fet individual&rdquo;. Aquesta situaci&oacute;, &ldquo;cada cop m&eacute;s dif&iacute;cil de revertir&rdquo;, en paraules de Xisca Pujol, arriba a tal punt que &ldquo;incl&uacute;s si avui es detengu&eacute;s l&rsquo;abocament de pl&agrave;stics, els residus ja presents continuarien degradant-se durant d&egrave;cades, amb conseq&uuml;&egrave;ncies encara dif&iacute;cils de quantificar dins la seva totalitat&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fins i tot si es detengués avui l’abocament de plàstics, els residus ja presents continuarien degradant-se durant dècades, amb conseqüències encara difícils de quantificar dins la seva totalitat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com a factor influent en el consum de pl&agrave;stics i en la contaminaci&oacute; dels mars, no passa inadvertit el turisme de masses, especialment a zones tensionades com s&oacute;n les Illes Balears. &ldquo;Als mesos d&rsquo;aflu&egrave;ncia m&eacute;s elevada, la pressi&oacute; sobre el territori es multiplica, i aix&ograve; es tradueix directament en un augment de residus, incl&ograve;s el pl&agrave;stic, que acaba afectant els nostres mars&rdquo;, ressalta Bosch, qui afegeix tamb&eacute; un mat&iacute;s: &ldquo;Crec que &eacute;s molt important no simplificar el problema ni responsabilitzar &uacute;nicament al turisme. El vertader problema &eacute;s l&rsquo;exc&eacute;s. Mallorca rep un volum de visitants molt elevat en un breu per&iacute;ode de temps, el qual genera un &uacute;s intensiu de recursos i una gran capacitat de residus en molt poc temps&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunes empreses estan aportant solucions alternatives i segons usos de plàstics per a aprofitar aquests materials ja emprats amb anterioritat."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunes empreses estan aportant solucions alternatives i segons usos de plàstics per a aprofitar aquests materials ja emprats amb anterioritat.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tractar i donar una segona vida al pl&agrave;stic</strong></h2><p class="article-text">
        Aina Canaleta, cap d&rsquo;Economia Circular i Desenvolupament Sostenible del Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca (TIRME), explica tamb&eacute; en el documental com es procedeix al tractament i separaci&oacute; dels residus pl&agrave;stics i es fa &egrave;mfasi en la dificultat d&rsquo;aquest tractament un cop els residus arriben a la planta de reciclatge. Un fet que succeeix per la naturalesa del material: &ldquo;Molts pl&agrave;stics estan dissenyats per a ser funcionals, per&ograve; no per a reciclar-los, i aix&ograve; dificulta el seu aprofitament&rdquo;, insisteix Bosch.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A aix&ograve; s&rsquo;hi afegeix una q&uuml;esti&oacute; clau: l&rsquo;escala. Perqu&egrave; el reciclatge sigui realment eficient, es necessiten infraestructures molt especialitzades i, en territoris com Mallorca, amb limitacions d&rsquo;espai i capacitat, resulta dif&iacute;cil disposar de plantes espec&iacute;fiques per a cada tipus de pl&agrave;stic&rdquo;, subratlla.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat els riscs d&rsquo;aquest &uacute;s excessiu dels pl&agrave;stics, existeixen alternatives que, lluny de ser ut&ograve;piques i, com recorda Bosch, &ldquo;encara no estan prou esteses per a substituir de manera real al model actual&rdquo;, comencen a albirar un raig d&rsquo;esperan&ccedil;a. &ldquo;Avui dia, ja veim avan&ccedil;os en materials biodegradables, sistemes de reutilitzaci&oacute; o iniciatives que aposten per reduir envasos innecessaris&rdquo;, afirma Bosch. &ldquo;No obstant aix&ograve;, moltes d&rsquo;aquestes solucions encara no s&oacute;n les m&eacute;s accessibles ni les m&eacute;s econ&ograve;miques per al consumidor mitj&agrave;&rdquo;, lamenta la creadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aina Canaleta és la cap d’Economia Circular i Desenvolupament Sostenible del Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca (TIRME)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aina Canaleta és la cap d’Economia Circular i Desenvolupament Sostenible del Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca (TIRME).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot i que el nombre d&rsquo;alternatives de segones vides al pl&agrave;stic continuen sent molt concretes i tenen lloc a petita escala, no s&oacute;n inexistents. Mostra d&rsquo;aix&ograve; &eacute;s Elena Fensie, de Cleanwave, qui explica com han desenvolupat un sistema per a reduir l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;ampolles d&rsquo;aigua potable per tota Mallorca. &ldquo;Aix&ograve; permet una cosa tan senzilla com que les persones puguin emplenar la seva pr&ograve;pia ampolla reutilitzable, eliminant la necessitat de comprar aigua embotellada de manera repetida. &Eacute;s una soluci&oacute; pr&agrave;ctica, accessible i basada en la transformaci&oacute; d&rsquo;h&agrave;bits quotidians&rdquo;, desgrana Bosch.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva part, Roc&iacute;o Taberner, de Thalassa Surf Wax, ofereix tamb&eacute; una alternativa a la cera tradicional de surf, la qual sol estar feta a base de parafina, un derivat del petroli. Aquesta alternativa consisteix en una cera ecol&ograve;gica elaborada localment. &ldquo;Aquests exemples reflecteixen que el canvi no dep&egrave;n d&rsquo;&uacute;nica gran soluci&oacute;, sin&oacute; de moltes iniciatives que, des de diferents &agrave;mbits, replantegen la manera en la qual consumim&rdquo;, destaca Ayel&eacute;n Bosch. &ldquo;El repte est&agrave; en el fet que aquestes alternatives deixin de ser anecd&ograve;tiques i puguin estar a l&rsquo;abast de la majoria&rdquo;, afegeix. Cridanera &eacute;s tamb&eacute; la incorporaci&oacute; dels pl&agrave;stics que l&rsquo;artista conceptual mallorqu&iacute; Juli&agrave; Panad&egrave;s (qui tamb&eacute; interv&eacute; en el documental) executa dins les seves obres, en les quals dona una &lsquo;segona vida&rsquo; a objectes com llaunes de refresc, ampolles, taps, encenedors o palletes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un tema que &ldquo;em travessa personalment&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Amb aquest documental, que compta amb la gravaci&oacute; en c&agrave;mera de Samuel de Pau i amb l&rsquo;edici&oacute; a c&agrave;rrec de De Pau, Gabriel Mart&iacute;nez i la mateixa Ayel&eacute;n Bosch, es tra&ccedil;a &ldquo;un viatge per la meva illa per a con&egrave;ixer a quins lluiten per protegir-la. Persones que, des de la tradici&oacute;, la ci&egrave;ncia i la innovaci&oacute;, cerquen solucions locals a un problema global&rdquo;, relata la creadora.
    </p><p class="article-text">
        En aquest documental, a m&eacute;s dels anteriorment mencionats, Bosch inclou tamb&eacute; els testimonis d&rsquo;Elena Fensie i Lucian Fern&aacute;ndez, de CleanWave Foundation, la cient&iacute;fica Carme Alomar, del Centre Oceanogr&agrave;fic de les Balears de l&rsquo;Institut Espanyol d&rsquo;Oceanograf&iacute;a i Francisco Panario, d&lsquo;UpSailing Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Bosch, com ella mateixa narra dins la pe&ccedil;a documental, ha sentit des de nena &ldquo;una profunda connexi&oacute; amb la mar&rdquo;. Per aix&ograve;, la q&uuml;esti&oacute; sobre la qual versa el documental no &eacute;s f&uacute;til. &ldquo;&Eacute;s un tema que em travessa personalment. Soc mallorquina i he vist amb els meus propis ulls com l&rsquo;illa en la qual vaig n&eacute;ixer es deteriora a poc a poc&rdquo;, subratlla Bosch.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És un tema que em travessa personalment. Sóc mallorquina i he vist amb els meus propis ulls com la illa en què vaig néixer es deteriora a poc a poc</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Danna Ayelén Bosch </span>
                                        <span>—</span> Creadora de &#039;Un darrer capficó&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La seva formaci&oacute; tamb&eacute; influeix en la perspectiva presa: &ldquo;A part de viure aquesta realitat, vaig estudiar un m&agrave;ster en empreses de moda sostenible, on profunditzam en els impactes negatius que generam sobre el medi ambient; entre ells, l&rsquo;&uacute;s excessiu del pl&agrave;stic&rdquo;, afegeix. Com a exemple, Bosch il&middot;lustra que &ldquo;la ind&uacute;stria del <em>fast fashion</em> empra majorment materials sint&egrave;tics, que no deixen de ser derivats del pl&agrave;stic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que pugui par&egrave;ixer que estem dins un panorama allunyat de ser id&iacute;l&middot;lic, Bosch inocula en el seu documental un sentiment d&rsquo;esperan&ccedil;a davant una possibilitat de revertir aquesta situaci&oacute;. De fet, una de les coses que m&eacute;s li va marcar de manera positiva a Bosch va ser &ldquo;el f&agrave;cil&rdquo; que li va resultar &ldquo;connecta amb totes aquestes persones que participen en el documental, la quantitat de gent compromesa, disposta a implicar-se, a compartir el seu treball i a regalar el seu temps d&rsquo;una manera totalment desinteressada. Aix&ograve;, en si mateix, ja &eacute;s un indicador de qu&egrave; alguna cosa est&agrave; canviant&rdquo;, subratlla.
    </p><p class="article-text">
        Per aquest motiu, conclou Bosch, creu que &ldquo;aquest canvi ja est&agrave; en marxa, per&ograve; &eacute;s un proc&eacute;s que requereix temps&rdquo;. Recalca, a m&eacute;s, que &ldquo;aquestes associacions i entitats no sols estan actuants directament sobre el problema, sin&oacute; que tamb&eacute; estan generant consci&egrave;ncia, inspirant a altres persones i demostrant que hi ha alternatives reals&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mediterrani-enfonsat-per-creixent-contaminacio-per-plastics_1_13274315.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 10 Jun 2026 04:31:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d348b1a7-9163-472f-ba1f-af2aa0340078_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="524991" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d348b1a7-9163-472f-ba1f-af2aa0340078_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="524991" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Mediterrani, ‘enfonsat’ per la creixent contaminació per plàstics]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d348b1a7-9163-472f-ba1f-af2aa0340078_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Microplásticos,Contaminación,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mediterráneo, ‘hundido’ por la creciente contaminación por plásticos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mediterraneo-hundido-creciente-contaminacion-plasticos_1_13272456.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Mediterráneo, ‘hundido’ por la creciente contaminación por plásticos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La mallorquina Danna Ayelén Bosch es la creadora de ‘Un darrer capfico’, un documental que denuncia la contaminación marítima por un material que afecta a la fauna y con altos costes de tratamiento, pero al cual se le puede dar también una segunda vida</p><p class="subtitle">El aumento de pellets en Balears alerta a los ecologistas: “Se ha detectado un 30% más que en el resto del Mediterráneo”</p></div><p class="article-text">
        El mar Mediterr&aacute;neo se halla en una profunda crisis por la contaminaci&oacute;n de residuos, fruto del modelo de sobreproducci&oacute;n y de la mano del turismo de masas. Ello propicia tambi&eacute;n que zonas v&iacute;rgenes se hayan visto deterioradas por el efecto de un turismo masivo potenciado en parte por el efecto de las redes sociales. De estos desechos, el pl&aacute;stico y sus derivados, de acuerdo con el Fondo Mundial para la Naturaleza (WWF), en la actualidad suponen el 95% de los residuos que flotan en el Mediterr&aacute;neo y sus playas. WWF sostiene, adem&aacute;s, que entre 70.000 y 130.000 toneladas de micropl&aacute;sticos &ndash;aquellos fragmentos de tama&ntilde;o inferior a 5 mil&iacute;metros&ndash; acaban en el Mediterr&aacute;neo y otros mares europeos cada a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        La necesidad inminente de actuar contra la contaminaci&oacute;n de los pl&aacute;sticos es lo que empuj&oacute; a Danna Ayel&eacute;n Bosch a crear el documental <em>Un darrer capfico, </em>el cual aborda desde diversas perspectivas c&oacute;mo se afronta esta lucha contra la contaminaci&oacute;n por pl&aacute;sticos en el mar a trav&eacute;s de entrevistas con diferentes expertos y artesanos que trabajan con este material. Dichos testimonios ponen el foco en que lo m&aacute;s importante es reducir el consumo individual antes de generar nuevos residuos. No obstante, Bosch recuerda que &ldquo;adem&aacute;s de la responsabilidad individual, es fundamental el papel de las instituciones y los marcos regulatorios&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Efectos sobre la fauna marina</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los testimonios que mayor &eacute;nfasis pone en el da&ntilde;o de los pl&aacute;sticos en el ecosistema marino es el de Xisca Pujol, responsable de la Red de varamientos de Fauna marina de la Fundaci&oacute;n Palma Aquarium. Entre su equipo, Pujol se encarga de atender animales da&ntilde;ados en el mar. El caso que m&aacute;s se pone de manifiesto en la pieza es la atenci&oacute;n a las tortugas, aunque, adem&aacute;s, tambi&eacute;n atienden &ldquo;casos relacionados con cet&aacute;ceos y condrictios&rdquo;, se&ntilde;ala Pujol. En estos dos &uacute;ltimos casos, &ldquo;las actuaciones se realizan <em>in situ</em> en el mar, ya que no suelen ingresar en centros de recuperaci&oacute;n como ocurre con las tortugas marinas&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los plásticos en los ecosistemas marinos pueden derivar en problemas en la fauna como la ingesta o las heridas por los enmallamientos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los plásticos en los ecosistemas marinos pueden derivar en problemas en la fauna como la ingesta o las heridas por los enmallamientos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde la Fundaci&oacute;n Palma Aquarium tambi&eacute;n llevan a cabo &ldquo;investigaciones post-mortem&rdquo; que les permiten &ldquo;evaluar el impacto real de estos contaminantes&rdquo;, explica Pujol. La especialista desgrana que los cet&aacute;ceos tienen la capacidad de diferenciar entre alimento y residuos, pero, por ejemplo, &ldquo;en animales como el cachalote&rdquo; han encontrado &ldquo;bolsas de rafia en el est&oacute;mago y en una tintorera se hallaron fragmentos de un vaso de pl&aacute;stico&rdquo;. Estos casos &ldquo;evidencian que incluso especies con sistemas sensoriales muy desarrollados no est&aacute;n completamente a salvo del problema de la contaminaci&oacute;n marina&rdquo;, agrega Pujol.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aunque los cetáceos tienen la capacidad de diferenciar entre alimento y residuos, en animales como el cachalote han encontrado &#039;bolsas de rafia en el estómago y en una tintorera se hallaron fragmentos de un vaso de plástico&#039;, según la investigadora Xisca Pujol</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pese a que, como se&ntilde;ala la t&eacute;cnica, en la Fundaci&oacute;n Palma Aquarium, &ldquo;la tasa de supervivencia de los animales que ingresan en el centro de recuperaci&oacute;n se sit&uacute;a entre el 80 y el 90%&rdquo;, los animales que son tratados suelen tener un patr&oacute;n com&uacute;n. &ldquo;En el caso de Baleares, la principal problem&aacute;tica es el enmallamiento en dispositivos de agregaci&oacute;n de peces perdidos o abandonados, que provocan enredos, heridas graves y dificultades para nadar y alimentarse&rdquo;, relata Pujol.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el caso de Baleares, la principal problemática es el enmallamiento en dispositivos de agregación de peces perdidos o abandonados, que provocan enredos, heridas graves y dificultades para nadar y alimentarse</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xisca Pujol</span>
                                        <span>—</span> Responsable de la Red de varamientos de Fauna marina de la Fundación Palma Aquarium
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En caso de avistamiento de animales enmallados o atrapados en pl&aacute;sticos fruto del enmallamiento, Pujol recalca que &ldquo;el primer paso debe ser llamar al 112, ya que este servicio activa el protocolo oficial de rescate y pone en marcha al equipo especializado de la red de varamientos&rdquo;. Tambi&eacute;n es igual de importante saber qu&eacute; no hacer: &ldquo;No se deben retirar pl&aacute;sticos, redes ni anzuelos, ya que una manipulaci&oacute;n incorrecta puede agravar las lesiones. Tampoco se debe devolver al animal al mar ni darle la vuelta, ya que esto puede causarle un alto nivel de estr&eacute;s o incluso da&ntilde;os internos&rdquo;, insiste.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3876c053-fb5a-447d-a7db-a9d70c79c97b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Danna Ayelén Bosch es la creadora del documental &#039;Un darrer capfico&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Danna Ayelén Bosch es la creadora del documental &#039;Un darrer capfico&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El caso de Balears y el Mediterr&aacute;neo</strong></h2><p class="article-text">
        La insularidad caracter&iacute;stica de Balears se aprecia tambi&eacute;n como un factor a&ntilde;adido: &ldquo;En el caso de Mallorca, la problem&aacute;tica se ve especialmente acentuada. Seg&uacute;n WWF Espa&ntilde;a, la concentraci&oacute;n alcanza los 1,25 millones de fragmentos de pl&aacute;stico por kil&oacute;metro cuadrado en el mar Mediterr&aacute;neo&rdquo;, recuerda Bosch. Algo que se explica, en gran parte, porque, seg&uacute;n apunta Xisca Pujol, el Mediterr&aacute;neo &ldquo;es un mar semicerrado, con una renovaci&oacute;n de aguas lenta y rodeado de zonas muy pobladas, lo que favorece la acumulaci&oacute;n de residuos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Dicha insularidad, &ldquo;adem&aacute;s, introduce limitaciones claras en t&eacute;rminos de espacio y capacidad. La gesti&oacute;n de residuos es m&aacute;s compleja, y cualquier exceso tiene un impacto inmediato y muy visible en el entorno&rdquo;, explica Bosch. &ldquo;A esto se suma que la contaminaci&oacute;n no entiende de fronteras. Aunque una isla implemente buenas pr&aacute;cticas, sigue recibiendo residuos que llegan a trav&eacute;s de corrientes marinas desde otros puntos del Mediterr&aacute;neo&rdquo;, recuerda.
    </p><p class="article-text">
        Unos impactos en el mar Mediterr&aacute;neo que, como destaca Pujol, &ldquo;ya son evidentes&rdquo; en los ecosistemas marinos. &ldquo;Por un lado, est&aacute;n los efectos f&iacute;sicos directos, como la ingesta [de pl&aacute;sticos] y los enmallamientos, que afectan especialmente a las tortugas marinas. Impactos que provocan lesiones, problemas de flotaci&oacute;n, obstrucciones digestivas e incluso la muerte&rdquo;, apunta la especialista.
    </p><p class="article-text">
        Precisamente, como consecuencia de este movimiento de residuos, &ldquo;por otro lado, existe un problema menos visible, pero igual de importante: la fragmentaci&oacute;n en micropl&aacute;sticos, que ya est&aacute;n presentes en toda la columna de agua y en los sedimentos&rdquo;, resalta Pujol. &ldquo;El mayor riesgo es que estos micropl&aacute;sticos se integren cada vez m&aacute;s en la cadena tr&oacute;fica. Esto puede afectar a la salud de los organismos marinos, alterar procesos biol&oacute;gicos, como la reproducci&oacute;n o el crecimiento&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un modelo que atenta contra la sostenibilidad</strong></h2><p class="article-text">
        La responsabilidad ciudadana es significativa para revertir este problema acuciante aunque, como recuerda Bosch, &ldquo;por s&iacute; sola no es suficiente para frenar este problema a gran escala. El volumen de producci&oacute;n y contaminaci&oacute;n actual supera ampliamente lo que puede compensarse &uacute;nicamente desde lo individual&rdquo;. Esta situaci&oacute;n, &ldquo;cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil de revertir&rdquo;, en palabras de Xisca Pujol, llega al punto de que &ldquo;incluso si se detuviera hoy el vertido de pl&aacute;sticos, los residuos ya presentes seguir&iacute;an degrad&aacute;ndose durante d&eacute;cadas, con consecuencias todav&iacute;a dif&iacute;ciles de cuantificar en su totalidad&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Incluso si se detuviera hoy el vertido de plásticos, los residuos ya presentes seguirían degradándose durante décadas, con consecuencias todavía difíciles de cuantificar en su totalidad&quot;.</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como factor influyente en el consumo de pl&aacute;sticos y en la contaminaci&oacute;n de los mares, no pasa inadvertido el turismo de masas, especialmente en zonas tensionadas como son las Illes Balears. &ldquo;En los meses de mayor afluencia, la presi&oacute;n sobre el territorio se multiplica, y eso se traduce directamente en un aumento de residuos, incluido el pl&aacute;stico, que acaba afectando a nuestros mares&rdquo;, resalta Bosch, quien a&ntilde;ade tambi&eacute;n un matiz: &ldquo;Creo que es importante no simplificar el problema ni responsabilizar &uacute;nicamente al turismo. El verdadero problema es el exceso. Mallorca recibe un volumen de visitantes muy elevado en un corto periodo de tiempo, lo que genera un uso intensivo de recursos y una gran cantidad de residuos en muy poco tiempo&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/27f15420-72fa-4796-aa6d-a1d31d27f5b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunas empresas están aportando soluciones alternativas y segundos usos de plásticos para aprovechar estos materiales ya empleados con anterioridad."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunas empresas están aportando soluciones alternativas y segundos usos de plásticos para aprovechar estos materiales ya empleados con anterioridad.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tratar y dar una segunda vida al pl&aacute;stico</strong></h2><p class="article-text">
        Aina Canaleta, jefa de Econom&iacute;a Circular y Desarrollo Sostenible del Parque de Tecnolog&iacute;as Ambientales de Mallorca (TIRME), explica tambi&eacute;n en la pieza c&oacute;mo se procede al tratamiento y separaci&oacute;n de los residuos pl&aacute;sticos y se hace &eacute;nfasis en la dificultad de dicho tratamiento una vez los residuos llegan a la planta de reciclado. Algo que sucede por la naturaleza del material: &ldquo;Muchos pl&aacute;sticos est&aacute;n dise&ntilde;ados para ser funcionales, pero no para reciclarlos, y eso dificulta su aprovechamiento&rdquo;, insiste Bosch. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A esto se suma una cuesti&oacute;n clave: la escala. Para que el reciclaje sea realmente eficiente, se necesitan infraestructuras muy especializadas y, en territorios como Mallorca, con limitaciones de espacio y capacidad, resulta dif&iacute;cil disponer de plantas espec&iacute;ficas para cada tipo de pl&aacute;stico&rdquo;, subraya.
    </p><p class="article-text">
        Pese a los riesgos del uso de ese uso excesivo de los pl&aacute;sticos, existen alternativas que, lejos de ser ut&oacute;picas y, como recuerda Bosch, &ldquo;todav&iacute;a no est&aacute;n lo suficientemente extendidas como para sustituir de forma real al modelo actual&rdquo;, empiezan a vislumbrar un rayo de esperanza. &ldquo;Hoy en d&iacute;a, ya vemos avances en materiales biodegradables, sistemas de reutilizaci&oacute;n o iniciativas que apuestan por reducir envases innecesarios&rdquo;, afirma Bosch. &ldquo;Sin embargo, muchas de estas soluciones a&uacute;n no son las m&aacute;s accesibles ni las m&aacute;s econ&oacute;micas para el consumidor medio&rdquo;, lamenta la creadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7bad2dbc-dd8d-4ec6-9f80-3dc4e43a43a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aina Canaleta es jefa de Economía Circular y Desarrollo Sostenible del Parque de Tecnologías Ambientales de Mallorca (TIRME)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aina Canaleta es jefa de Economía Circular y Desarrollo Sostenible del Parque de Tecnologías Ambientales de Mallorca (TIRME)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aunque el n&uacute;mero de alternativas de segundas vidas al pl&aacute;stico siguen siendo muy concretas y tienen lugar a peque&ntilde;a escala, no son inexistentes. Muestra de ello es Elena Fensie, de Cleanwave, quien explica c&oacute;mo han desarrollado un sistema para reducir el uso de botellas de pl&aacute;stico de un solo uso mediante la instalaci&oacute;n de fuentes de agua potable por toda Mallorca. &ldquo;Esto permite algo tan sencillo como que las personas puedan rellenar su propia botella reutilizable, eliminando la necesidad de comprar agua embotellada de forma repetida. Es una soluci&oacute;n pr&aacute;ctica, accesible y basada en la transformaci&oacute;n de h&aacute;bitos cotidianos&rdquo;, desgrana Bosch.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Roc&iacute;o Taberner, de Thalassa Surf Wax, ofrece tambi&eacute;n una alternativa a la cera tradicional de surf, la cual suele estar hecha a base de parafina, un derivado del petr&oacute;leo. Dicha alternativa consiste en una cera ecol&oacute;gica elaborada localmente. &ldquo;Estos ejemplos reflejan que el cambio no depende de una &uacute;nica gran soluci&oacute;n, sino de muchas iniciativas que, desde distintos &aacute;mbitos, replantean la forma en la que consumimos&rdquo;, destaca Ayel&eacute;n Bosch. &ldquo;El reto est&aacute; en que estas alternativas dejen de ser un nicho y pasen a estar al alcance de la mayor&iacute;a&rdquo;, a&ntilde;ade. Llamativa es tambi&eacute;n la incorporaci&oacute;n de los pl&aacute;sticos que el artista conceptual mallorqu&iacute;n Juli&agrave; Panad&egrave;s, (quien tambi&eacute;n interviene en el documental) realiza en sus obras, en las que da una &lsquo;segunda vida&rsquo; a objetos como latas de refresco, botellas, tapones, mecheros o pajitas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un tema que &ldquo;atraviesa personalmente&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Con este documental, que cuenta con la grabaci&oacute;n en c&aacute;mara de Samuel de Pau y con la edici&oacute;n a cargo de De Pau, Gabriel Mart&iacute;nez y la propia Ayel&eacute;n Bosch, se traza &ldquo;un viaje por mi isla para conocer a quienes luchan por protegerla. Personas que, desde la tradici&oacute;n, la ciencia y la innovaci&oacute;n, buscan soluciones locales a un problema global&rdquo;, relata la creadora.
    </p><p class="article-text">
        En este documental, adem&aacute;s de los anteriormente mencionados, Bosch incluye tambi&eacute;n los testimonios de Elena Fensie y Lucian Fern&aacute;ndez, de CleanWave Foundation, la cient&iacute;fica Carme Alomar, del Centro Oceanogr&aacute;fico de Baleares del Instituto Espa&ntilde;ol de Oceanograf&iacute;a y Francisco Panario, de UpSailing Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Bosch, como ella misma narra en la pieza, ha sentido desde ni&ntilde;a &ldquo;una profunda conexi&oacute;n con el mar&rdquo;. Por ello, la cuesti&oacute;n sobre la que versa el documental no es balad&iacute;. &ldquo;Es un tema que me atraviesa personalmente. Soy mallorquina y he visto con mis propios ojos c&oacute;mo la isla en la que nac&iacute; se deteriora poco a poco&rdquo;, subraya Bosch.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es un tema que me atraviesa personalmente. Soy mallorquina y he visto con mis propios ojos cómo la isla en la que nací se deteriora poco a poco</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Danna Ayelén Bosch </span>
                                        <span>—</span> Creadora de &#039;Un darrer capficó&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Su formaci&oacute;n tambi&eacute;n influye en la perspectiva tomada: &ldquo;Aparte de vivir esta realidad, estudi&eacute; un m&aacute;ster en empresas de moda sostenibles, donde profundizamos en los impactos negativos que generamos sobre el medio ambiente; entre ellos, el uso excesivo del pl&aacute;stico&rdquo;, a&ntilde;ade. Como ejemplo, Bosch ilustra que &ldquo;la industria del <em>fast fashion</em> utiliza mayoritariamente materiales sint&eacute;ticos, que no dejan de ser derivados del pl&aacute;stico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pese a que pueda parecer que estemos en un panorama lejos de ser id&iacute;lico, Bosch inocula en su documental un sentimiento de esperanza ante una posibilidad de revertir esta situaci&oacute;n. De hecho, una de las cosas que m&aacute;s le marc&oacute; de manera positiva a Bosch fue &ldquo;lo f&aacute;cil&rdquo; que le result&oacute; &ldquo;conectar con todas las personas que participan en el documental, la cantidad de gente comprometida, dispuesta a implicarse, a compartir su trabajo y a regalar su tiempo de forma totalmente desinteresada. Eso, en s&iacute; mismo, ya es un indicador de que algo est&aacute; cambiando&rdquo;, subraya.
    </p><p class="article-text">
        Por este motivo, concluye Bosch, cree que &ldquo;este cambio ya est&aacute; en marcha, pero es un proceso que requiere tiempo&rdquo;. Recalca, adem&aacute;s, que &ldquo;estas asociaciones y entidades no solo est&aacute;n actuando directamente sobre el problema, sino que tambi&eacute;n est&aacute;n generando conciencia, inspirando a otros y demostrando que hay alternativas reales&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mediterraneo-hundido-creciente-contaminacion-plasticos_1_13272456.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Jun 2026 19:41:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="928049" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="928049" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Mediterráneo, ‘hundido’ por la creciente contaminación por plásticos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cf614700-541b-4270-9595-1e9b0254f64c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Microplásticos,Contaminación,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Amílcar Cabral, el líder que va alliberar dos països: "Era complicat trobar a l’ésser humà, semblava una divinitat"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/amilcar-cabral-lider-alliberar-paisos-complicat-trobar-l-esser-huma-semblava-divinitat_1_13134873.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Amílcar Cabral, el líder que va alliberar dos països: &quot;Era complicat trobar a l’ésser humà, semblava una divinitat&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El mallorquí Miguel Eek és el director d’‘Almícar’, un documental sobre la vida d’aquest polític guineà que va capitalitzar la lluita per la independència de Guinea-Bissau i Cap Verd
</p><p class="subtitle">MajorDocs, el refugi secret del cinema davant un món accelerat: “Vivim sota un règim d'imatges víriques”</p></div><p class="article-text">
        Un home format com a enginyer agr&ograve;nom, per&ograve; que va unir dos pa&iuml;sos (Guinea-Bissau i Cap Verd) amb poc en com&uacute;, excepte el seu idioma -el portugu&egrave;s de la metr&ograve;poli que els va colonitzar &ndash; per encap&ccedil;alar la lluita per l&rsquo;alliberaci&oacute; anticolonial. Un l&iacute;der assassinat nom&eacute;s vuit mesos abans de la declaraci&oacute; unilateral d&rsquo;independ&egrave;ncia del seu pa&iacute;s natal el setembre del 1973, sent reconeguda per l&rsquo;ONU i m&eacute;s de vuitanta pa&iuml;sos, i poc m&eacute;s d&rsquo;un any abans que la metr&ograve;poli portuguesa acab&eacute;s amb la dictadura. Un referent en la hist&ograve;ria contempor&agrave;nia d&rsquo;&Agrave;frica, que va ser incl&ograve;s segons la revista brit&agrave;nica <em>BBC World Histories </em>dins els cinc millors l&iacute;ders de tots els temps. Unir totes aquestes peces suposa parlar de la vida d&rsquo;Am&iacute;lcar Cabral (1924 &ndash; 1973).
    </p><p class="article-text">
        Aquestes peculiaritats s&oacute;n les que van motivar al cineasta mallorqu&iacute; Miguel Eek a crear i dirigir el documental &lsquo;Am&iacute;lcar&rsquo;, en el qual tracta tant la traject&ograve;ria pol&iacute;tica d&rsquo;aquest l&iacute;der guine&agrave; com aspectes de la seva vida in&egrave;dits, incloent-hi la seva esfera personal. Una pe&ccedil;a, a m&eacute;s, que ha rebut el premi extraordinari del Festival Internacional de Cinema Documental d&rsquo;Amsterdam (IDFA), li ha valgut la seva participaci&oacute; en el Festival Internacional de Cinema de Gij&oacute;n i que, a m&eacute;s, hagi sigut seleccionada pel Museum of Modern Art de Nova York (MoMA) com a pel&middot;l&iacute;cula destacable, una fita que no succe&iuml;a amb una pe&ccedil;a espanyola des de fa sis anys.
    </p><p class="article-text">
        Miguel Eek es va inclinar per aprofundir en la vida d&rsquo;aquest l&iacute;der coincidint amb una crisi econ&ograve;mica i pol&iacute;tica a Espanya: &laquo;Em ressona en aqueixa &egrave;poca veure que hi ha qualc&uacute; a una latitud i temps tan allunyats al meu que, per primera vegada, com que interpel&middot;la el que diu, m&eacute;s que pol&iacute;tics contemporanis del meu territori&raquo;, assenyala el director.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta cridada a l&rsquo;acci&oacute; motiva a Eek a dedicar tres anys a entrevistar a m&eacute;s de 40 familiars, companys de lluita i bi&ograve;grafs per a con&egrave;ixer en profunditat al personatge. Entre ells, la historiadora Iva Cabral (a m&eacute;s, filla del l&iacute;der guine&agrave;), Pedro Pires, expresident de Cap Verd i el pol&iacute;tic i opositor de la dictadura salazarista Manuel Alegre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Per a l&#039;elaboració d‘Amílcar&#039;, es va entrevistar a 40 persones properes a l&#039;entorn del líder guineà."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Per a l&#039;elaboració d‘Amílcar&#039;, es va entrevistar a 40 persones properes a l&#039;entorn del líder guineà.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, la tasca d&rsquo;investigaci&oacute; per a la confecci&oacute; del documental no tenia com a &uacute;nic objectiu explica qui va ser Am&iacute;lcar Cabral o qu&egrave; va fer. &laquo;&Eacute;s una pel&middot;l&iacute;cula d&rsquo;autor, que no pret&eacute;n ser un documental arquet&iacute;pic de <em>biopic</em> televisiu&raquo;, afirma Eek. &laquo;&Eacute;s una pe&ccedil;a que t&eacute; una proposta en la qual l&rsquo;espectador viu des del personatge i no cap al personatge; ning&uacute; et parla d&rsquo;Am&iacute;lcar, sin&oacute; que &eacute;s una temptativa d&rsquo;encarnar al personatge a trav&eacute;s dels seus textos &iacute;ntims mitjan&ccedil;ant imatges subjectives&raquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És una peça que té una proposta en la qual l’espectador viu des del personatge i no cap al personatge; ningú et parla d’Amílcar, sinó que és una temptativa d’encarnar al personatge a través dels seus textos íntims mitjançant imatges subjectives</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Avan&ccedil;at al seu temps, Am&iacute;lcar Cabral, tal com narra l&rsquo;historiador panafric&agrave; Omer Freixa, &laquo;l&rsquo;any 1956 fund&agrave; la primera organitzaci&oacute; per a la independ&egrave;ncia, ja observant des de prest les injust&iacute;cies presents en les dues societats&raquo;. Aquesta organitzaci&oacute; pol&iacute;tica va ser el Partit Afric&agrave; per a la Independ&egrave;ncia de Guinea i Cap Verd (PAIGC). El fet d&rsquo;haver residit a la capital portuguesa durant la seva formaci&oacute; com a enginyer agr&ograve;nom a la Universitat T&egrave;cnica de Lisboa li va permetre fer &ldquo;causa com&uacute; amb altres estudiants que, m&eacute;s tard, es convertirien en importants dirigents, com el cas de M&aacute;rio Pinto de Andrade, un dels fundadors del Moviment Popular d&rsquo;Alliberaci&oacute; d&rsquo;Angola (MPLA)&rdquo;, agrega Freixa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_50p_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_50p_1140547.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_75p_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_75p_1140547.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.jpg"
                    alt="El director de cinema mallorquí Miguel Eek"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El director de cinema mallorquí Miguel Eek                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una figura amb llums i ombres</strong></h2><p class="article-text">
        La mirada subjectiva que Miguel Eek ha plasmat sobre la figura d&rsquo;Am&iacute;lcar Cabral permet que es plasmi un personatge amb llums i ombres. &ldquo;En les entrevistes preliminars que vaig fer, em resultava complicat trobar a l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; perqu&egrave; tot era tan id&iacute;l&middot;lic, es parlava d&rsquo;una divinitat, quasi d&rsquo;un mite&rdquo;, afirma Eek. Aquestes ombres &ldquo;tenen a veure amb com gestionar un proc&eacute;s d&rsquo;alliberaci&oacute; amb guerres pel mig, amb tensions enormes dins un partit, amb molta falta de mitjans i d&rsquo;ideologia en la mateixa lluita, el qual generava abusos de poder dins del mateix partir que ell havia de depurar&rdquo;, afegeix. Per aix&ograve;, &ldquo;va haver d&rsquo;exercir l&rsquo;autoritat d&rsquo;una forma que podria ser q&uuml;estionable; un exc&eacute;s de lideratge o de concentraci&oacute; de poder que potser ell entenia que era l&rsquo;&uacute;nica manera d&rsquo;assegurar l&rsquo;&egrave;xit, per&ograve; que tamb&eacute; va generar certs desequilibris&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Va haver d’exercir l’autoritat d’una forma que podria ser qüestionable; un excés de lideratge o de concentració de poder que potser ell entenia que era l’única manera d’assegurar l’èxit, però que també va generar certs desequilibris</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Un dels majors reptes va ser unir dos pa&iuml;sos amb gaireb&eacute; poc en com&uacute;: &ldquo;Am&iacute;lcar va somiar molt alt a l&rsquo;hora d&rsquo;imaginar la independ&egrave;ncia de dos pa&iuml;sos amb dues realitats colonials, socials, tribals i econ&ograve;miques molt diferents. Cap Verd &eacute;s un arxip&egrave;lag i Guinea-Bissau &eacute;s un petit pa&iacute;s continental amb moltes tribus&rdquo;, admet Miguel Eek. Fet pel qual es van alimentar moltes discrep&agrave;ncies: &ldquo;Els capverdians eren fonamentalment mestissos i els guineans eren negres, de diferents tribus i amb diferents ambicions i desitjos de no perdre el seu poder, cosa la qual gener&agrave; moltes tensions intestines&rdquo;, afegeix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell promocional del documental ‘Amílcar’, dirigit per Miguel Eek."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell promocional del documental ‘Amílcar’, dirigit per Miguel Eek.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;estrat&egrave;gia amb la qual es va abordar la lluita anticolonial gener&agrave; tamb&eacute; molts recels: &ldquo;En general, els que estaven al capdavant de la lluita eren els guineans, quan els capverdians estaven m&eacute;s en la rereguarda i en la part estrat&egrave;gica&rdquo;, indica. &ldquo;Unir a dos pa&iuml;sos en una lluita comuna va ser una fita tremendament dificultosa que va comprometre la seva pr&ograve;pia vida&rdquo;, agrega el director.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Una altra de les peculiaritats del posicionament ideol&ograve;gic revolucionari de Cabral va ser la ferma aposta per la lluita armada com a &uacute;nic mitj&agrave; de consecuci&oacute; de la independ&egrave;ncia: &ldquo;No es van donar altres canals de resoluci&oacute; del conflicte, en Portugal tampoc va existir democr&agrave;cia. A m&eacute;s, una vaga pac&iacute;fica va terminar en la massacre de Pidjiguiti (1959) que va accelerar els passos per a una sortida revolucion&agrave;ria&rdquo;. Sumat a aix&ograve;, &ldquo;a difer&egrave;ncia d&rsquo;altres administracions colonials, la intransig&egrave;ncia de Lisboa contra la independ&egrave;ncia o a negociar-la va accelerar la via armada, entenent-se com a eina de pol&iacute;tica per assolir la llibertat i no com a un fi en si mateix&rdquo;, afegeix l&rsquo;historiador.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; i tot, &eacute;s cridaner el fet que ambd&oacute;s pa&iuml;sos finalment van aconseguir la independ&egrave;ncia per separat: mentre Guinea-Bissau es va declarar independent el 24 de setembre del 1973. Cap Verd ho va aconseguir el 5 de juliol del 1975. Omer Freixa exposa que tots dos camins van ser distints: &ldquo;El cas de Guinea-Bissau va ser violent, ubicant-se l&rsquo;inici de la guerra per a l&rsquo;alliberaci&oacute; l&rsquo;any 1963 i incloent en el seu curs, deu anys m&eacute;s tard, l&rsquo;assassinat de Cabral, que va no impedir que el PAIGC continu&eacute;s el seu combat&rdquo;, explica l&rsquo;historiador. En canvi, &ldquo;el cam&iacute; capverdi&agrave; no va ser violent. A difer&egrave;ncia de la majoria de les independ&egrave;ncies del bloc lusoafric&agrave;, l&rsquo;emancipaci&oacute; de l&rsquo;arxip&egrave;lag va ser negociada i el pa&iacute;s no va sofrir cap cop d&rsquo;Estat&rdquo;, afegeix. Per aix&ograve;, Freixa ressalta que &eacute;s &ldquo;notori&rdquo; que &ldquo;totes dues nacions hagin restat unides seguint els preceptes del PAIGC, tot i que de manera nominal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El cas de Guinea-Bissau va ser violent, ubicant-se l’inici de la guerra per a l’alliberació l’any 1963 i incloent en el seu curs, deu anys més tard, l’assassinat de Cabral. [En canvi] El camí capverdià no va ser violent i el país no va sofrir cap cop d’Estat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Omer Freixa</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;ambici&oacute; de Cabral per organitzar dos pa&iuml;sos i capitalitzar una revoluci&oacute; no va passar inadvertida per a la metr&ograve;poli portuguesa: &ldquo;En paral&middot;lel, la policia portuguesa anava observant el que el partit i el mateix Am&iacute;lcar feien. Estaven molt infiltrats i hi havia una informaci&oacute; molt precisa dels seus moviments, per&ograve; ell no sabia fins a quin punt tots els seus plans estaven sent monitorats&rdquo;, narra Eek.
    </p><p class="article-text">
        Per una altra banda, Cabral tamb&eacute; era conscient de la situaci&oacute; pol&iacute;tica que travessava la metr&ograve;poli portuguesa, amb una dictadura que anava debilitant-se cada cop m&eacute;s: &ldquo;Cabral va tenir informants dins la metr&ograve;poli mitjan&ccedil;ant una xarxa del partit, sumat al testimoni de presoners de guerra portuguesos. Va saber que la moral dels soldats metropolitans era molt baixa i que Portugal tamb&eacute; es trobava bastant a&iuml;llat dins el context internacional&rdquo;, afirma Omer Freixa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Amílcar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Amílcar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La cultura com a motor de la revoluci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        &iacute;lcar Cabral va reivindicar la cultura pr&ograve;pia com a motor de la revoluci&oacute; i de la resist&egrave;ncia enfront del domini estranger. Omer Freixa destaca la necessitat del moviment d&rsquo;alliberaci&oacute; de con&egrave;ixer profundament la cultura del poble. No obstant aix&ograve;, es partia d&rsquo;un punt de negaci&oacute;: &ldquo;Per a ell, l'assimilaci&oacute; progressiva [de la cultura de la metr&ograve;poli] era un intent violent de negar la cultura pr&ograve;pia i, com a tal, un acte inhum&agrave;&rdquo;, assenyala Freixa.
    </p><p class="article-text">
        Per a Cabral, l&rsquo;educaci&oacute; i la cultura dels pobles guineans i capverdians era fonamental, &ldquo;dos pobles que devien ren&eacute;ixer i recuperar la seva identitat&rdquo;. &ldquo;El nacionalisme havia de ser el motor principal per a una reestructuraci&oacute; social. Com va plantejar el dirigent, si la lluita per l&rsquo;alliberaci&oacute; &eacute;s un acte cultural, recuperar la cultura implicava obres concretes per al progr&eacute;s&rdquo;, detalla Omer Freixa.
    </p><p class="article-text">
        Un altre dels conceptes que Cabral va proposar va ser la idea del su&iuml;cidi de la classe burgesa per al seu posterior &lsquo;renaixement&rsquo; com a treballador revolucionari. Per a poder sortejar aquesta acceptaci&oacute; de la burgesia, &ldquo;Cabral va oferir a la burgesia l&rsquo;oportunitat de radicalitzar-se, identificar-se amb les masses i no adoptar una actitud contr&agrave;ria a l&rsquo;ideal revolucionari. No tots els sectors van obrar d&rsquo;una forma monol&iacute;tica davant d&rsquo;aquesta proposta&rdquo;, explica Freixa.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de la seva esfera pol&iacute;tica i filos&ograve;fica, Miguel Eek parla tamb&eacute; en &lsquo;Alm&iacute;car&rsquo; dels seus dos matrimonis. El primer d&rsquo;ells va ser amb Maria Helena Rodrigues, una enginyera agr&ograve;noma que va con&egrave;ixer durant els seus estudis a Lisboa i amb la qual va haver de lidiar amb els prejudicis tant dels portuguesos com dels guineans: &ldquo;Les relacions entre blancs i negres en la Lisboa dels anys 60 no comptaven amb el benepl&agrave;cit ni de les fam&iacute;lies ni de l&rsquo;&agrave;mbit social. Fins i tot, quan Maria Helena va anar amb Am&iacute;lcar a Guinea, tampoc va ser ben rebuda, no era el seu lloc en una societat que veia al blanc com l&rsquo;opressor&rdquo;, relata Eek.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les relacions entre blancs i negres en la Lisboa dels anys 60 no comptaven amb el beneplàcit ni de les famílies ni de l’àmbit social. Fins i tot, quan Maria Helena va anar amb Amílcar a Guinea, tampoc va ser ben rebuda, no era el seu lloc en una societat que veia al blanc com l’opressor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cabral es tornaria a casar, aquesta vegada amb Ana Maria Cabral, amb qui estaria fins al seu assassinat l&rsquo;any 1973. &ldquo;Gr&agrave;cies a ella, he pogut construir aquesta pel&middot;l&iacute;cula, en aquesta aproximaci&oacute; &iacute;ntima que descobrim en l&rsquo;altre costat d&rsquo;un l&iacute;der revolucionari&rdquo;, subratlla Miguel Eek.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cabral va proposar la idea del ‘suïcidi’ de la classe burgesa per ‘néixer de nou’ com a classe treballadora revolucionària."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cabral va proposar la idea del ‘suïcidi’ de la classe burgesa per ‘néixer de nou’ com a classe treballadora revolucionària.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mort i llegat</strong></h2><p class="article-text">
        Am&iacute;lcar Cabral va ser assassinat el 20 de gener del 1973 i, com assenyala Omer Freixa, &ldquo;dos dels autors materials de l&rsquo;homicidi eren part de les files del partit nacionalista&rdquo;, cosa la qual &ldquo;dona una mostra de la fins a quin punt no tot era unitat a l&rsquo;interior del PAIGC si es considera la tesi d&rsquo;un complot &lsquo;des de dins&rsquo;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No obstant, tot i la seva prematura mort, &ldquo;Cabral s&rsquo;ha erigit com un dels grans referents de l&rsquo;&egrave;poca de les independ&egrave;ncies d&rsquo;&Agrave;frica, juntament amb altres figures com Patrice Lumumba, Jomo Kenyatta o Eduardo Mondlane&rdquo;. &ldquo;Gr&agrave;cies a ell, es va poder coordinar i articular la lluita de les possessions portugueses contra el colonialisme&rdquo;, recorda Freixa.
    </p><p class="article-text">
        Com a figura filos&ograve;fica i pol&iacute;tica, &ldquo;encara continua sent una figura tremendament inspiradora per a un pensament progressista i panafric&agrave;&rdquo;, afegeix Eek, qui destaca que &ldquo;era un home tremendament visionari i ens parla sobre fins a quin punt la utopia encara &eacute;s un motor de canvi i que cada generaci&oacute; ha de continuar reconquistant els drets aconseguits&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve;, Am&iacute;lcar s&rsquo;ha convertit en el documental, com el mateix Eek descriu, m&eacute;s &ldquo;ambici&oacute;s&rdquo; que ha fet: &ldquo;Sobretot, per la necessitat d&rsquo;entendre b&eacute; a un personatge, a una cultura i a un territori del qual sabia molt poc i que em va portar a un proc&eacute;s de documentar-me molt per a no sentir-me m&eacute;s intr&uacute;s del que ja soc&rdquo;. &ldquo;El repte era no caure en mirades colonials, condescendents o romantitzades&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;&egrave;xit que ha tingut el documental des de la seva estrena i la peculiaritat de qu&egrave; un director i cineasta espanyol hagi abordat la hist&ograve;ria d&rsquo;un l&iacute;der que va encaminar la revoluci&oacute; cap a la independ&egrave;ncia de dos pa&iuml;sos com Guinea-Bissau i Cap Verd &eacute;s una mostra de qu&egrave; &ldquo;es poden fer pel&middot;l&iacute;cules que vagin m&eacute;s enll&agrave; del que &eacute;s local, que viatgin i que facin que la ind&uacute;stria del cinema espanyol estigui present&rdquo;, comenta el director. &ldquo;I que es vegi que som capa&ccedil;os de contar hist&ograve;ries que connecten amb nosaltres no necess&agrave;riament des d&rsquo;all&ograve; pr&ograve;xim, sin&oacute; que all&ograve; pr&ograve;xim est&agrave; en l&rsquo;universal&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/amilcar-cabral-lider-alliberar-paisos-complicat-trobar-l-esser-huma-semblava-divinitat_1_13134873.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Apr 2026 11:07:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="124696" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="124696" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Amílcar Cabral, el líder que va alliberar dos països: "Era complicat trobar a l’ésser humà, semblava una divinitat"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cine,Cineastas,Descolonización]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Amílcar Cabral, el líder que liberó dos países: "Era complicado encontrar al ser humano, rozaba la divinidad"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/amilcar-cabral-lider-libero-paises-complicado-encontrar-humano-rozaba-divinidad_1_13133440.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Amílcar Cabral, el líder que liberó dos países: &quot;Era complicado encontrar al ser humano, rozaba la divinidad&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El mallorquín Miguel Eek es el director de ‘Amílcar’, un documental sobre la vida de este político guineano que capitalizó la lucha por la independencia de Guinea-Bissau y Cabo Verde</p><p class="subtitle">MajorDocs, el refugio secreto del cine frente a un mundo acelerado: “Vivimos bajo un régimen de imágenes víricas”</p></div><p class="article-text">
        Un hombre formado como ingeniero agr&oacute;nomo, pero que uni&oacute; a dos pa&iacute;ses (Guinea-Bissau y Cabo Verde) con poco en com&uacute;n salvo su idioma &ndash;el portugu&eacute;s de la metr&oacute;poli que los coloniz&oacute;&ndash; para encabezar la lucha por la liberaci&oacute;n anticolonial. Un l&iacute;der asesinado solo ocho meses antes de la declaraci&oacute;n unilateral de independencia de su pa&iacute;s natal en septiembre de 1973, siendo reconocida por la ONU y m&aacute;s de ochenta pa&iacute;ses, y poco m&aacute;s de un a&ntilde;o antes de que la metr&oacute;poli portuguesa acabara con la dictadura. Un referente en la historia contempor&aacute;nea de &Aacute;frica, que fue incluido seg&uacute;n la revista brit&aacute;nica <em>BBC World Histories</em> entre los cinco mejores l&iacute;deres de todos los tiempos. Unir todas estas piezas supone hablar de la vida de Am&iacute;lcar Cabral (1924 &ndash; 1973).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Estas peculiaridades son las que motivaron al cineasta mallorqu&iacute;n Miguel Eek a crear y dirigir el documental &lsquo;Am&iacute;lcar&rsquo;, en el que aborda tanto la trayectoria pol&iacute;tica de este l&iacute;der guineano como aspectos de su vida in&eacute;ditos, incluyendo la esfera personal. Una pieza, adem&aacute;s, que ha recibido el premio extraordinario del Festival Internacional de Cine Documental de &Aacute;msterdam (IDFA), le ha valido su participaci&oacute;n el Festival Internacional de Cine de Gij&oacute;n y que, adem&aacute;s, haya sido seleccionada por el Museum of Modern Art de Nueva York (MoMA) como pel&iacute;cula destacable, algo que no suced&iacute;a con una pieza espa&ntilde;ola desde hace seis a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Miguel Eek se inclin&oacute; por profundizar en la vida de este l&iacute;der coincidiendo con una crisis econ&oacute;mica y pol&iacute;tica en Espa&ntilde;a: &ldquo;Me resuena en esa &eacute;poca ver que hay alguien en una latitud y tiempo tan alejados al m&iacute;o que, por primera vez, como que me interpela lo que dice, m&aacute;s que pol&iacute;ticos contempor&aacute;neos de mi territorio&rdquo;, se&ntilde;ala el director.
    </p><p class="article-text">
        Esta llamada a la acci&oacute;n motiva a Eek a dedicar tres a&ntilde;os a entrevistar a m&aacute;s de 40 familiares, compa&ntilde;eros de lucha y bi&oacute;grafos para conocer en profundidad al personaje. Entre ellos, la historiadora Iva Cabral (adem&aacute;s, hija del l&iacute;der guineano), Pedro Pires, expresidente de Cabo Verde y el pol&iacute;tico y opositor de la dictadura salazarista Manuel Alegre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53cbd608-8a14-4082-85a7-4cb851abe76f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Para la elaboración de ‘Amílcar’, se entrevistó a 40 personas cercanas al entorno del líder guineano."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Para la elaboración de ‘Amílcar’, se entrevistó a 40 personas cercanas al entorno del líder guineano.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pero la tarea de investigaci&oacute;n para la confecci&oacute;n del documental no ten&iacute;a como &uacute;nico fin explicar qui&eacute;n fue Am&iacute;lcar Cabral o qu&eacute; hizo. &ldquo;Es una pel&iacute;cula de autor, que no pretende ser un documental arquet&iacute;pico de <em>biopic</em> televisivo&rdquo;, afirma Eek. &ldquo;Es una pieza que tiene una propuesta en la que el espectador viva desde el personaje y no hacia el personaje; nadie te habla de Am&iacute;lcar, sino que es una tentativa de encarnar al&nbsp;personaje a trav&eacute;s de sus textos &iacute;ntimos a trav&eacute;s de im&aacute;genes subjetivas&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es una pieza que tiene una propuesta en la que el espectador viva desde el personaje y no hacia el personaje; nadie te habla de Amílcar, sino que es una tentativa de encarnar al personaje a través de sus textos íntimos a través de imágenes subjetivas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Adelantado a su tiempo, Am&iacute;lcar Cabral, tal y como narra el historiador panafricano Omer Freixa, &ldquo;en 1956 fund&oacute; la primera organizaci&oacute;n pol&iacute;tica por la independencia ya observando desde temprano las injusticias presentes en las dos sociedades&rdquo;. Esta organizaci&oacute;n pol&iacute;tica fue el Partido Africano para la Independencia de Guinea y Cabo Verde (PAIGC). El hecho de que residiera en la capital portuguesa durante su formaci&oacute;n como ingeniero agr&oacute;nomo en la Universidad T&eacute;cnica de Lisboa permiti&oacute; que hiciera &ldquo;causa com&uacute;n con otros estudiantes que m&aacute;s tarde se convertir&iacute;an&nbsp;en importantes dirigentes, como el caso de M&aacute;rio Pinto de Andrade, uno de los fundadores del Movimiento Popular de Liberaci&oacute;n de Angola (MPLA)&rdquo;, agrega Freixa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_50p_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_50p_1140547.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_75p_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_75p_1140547.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/85c44c57-993c-44f1-bf3d-cd1477592f76_16-9-aspect-ratio_default_1140547.jpg"
                    alt="El director de cine mallorquín Miguel Eek"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El director de cine mallorquín Miguel Eek                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una figura con luces y sombras</strong></h2><p class="article-text">
        La mirada subjetiva que Miguel Eek ha plasmado sobre la figura de Am&iacute;lcar Cabral permite que se plasme un personaje con luces y sombras. &ldquo;En las entrevistas preliminares que hice me resultaba complicado encontrar al ser humano porque todo era tan id&iacute;lico, se hablaba de una divinidad, casi de un mito&rdquo;, afirma Miguel Eek. Estas sombras &ldquo;tienen que ver con c&oacute;mo gestionar un proceso de liberaci&oacute;n con guerras de por medio, con tensiones enormes dentro de un partido, con mucha falta de medios y&nbsp;de ideolog&iacute;a en la propia lucha, lo cual generaba abusos de poder dentro del propio partido que &eacute;l ten&iacute;a que depurar&rdquo;, a&ntilde;ade. Por ello, &ldquo;tuvo que ejercer la autoridad de una forma que podr&iacute;a ser cuestionable; un exceso de liderazgo o de concentraci&oacute;n de poder que quiz&aacute; &eacute;l entend&iacute;a que era la &uacute;nica forma de asegurar el &eacute;xito, pero que tambi&eacute;n granje&oacute; ciertos desequilibrios&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tuvo que ejercer la autoridad de una forma que podría ser cuestionable; un exceso de liderazgo o de concentración de poder que quizá él entendía que era la única forma de asegurar el éxito, pero que también granjeó ciertos desequilibrios</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Uno de los mayores retos fue unir a dos pa&iacute;ses con poco en com&uacute;n: &ldquo;Am&iacute;lcar so&ntilde;&oacute; muy alto a la hora de imaginar la independencia de dos pa&iacute;ses cuya realidad colonial, social, tribal y econ&oacute;mica muy diferente. Cabo Verde es un archipi&eacute;lago y Guinea-Bissau es un peque&ntilde;o pa&iacute;s continental con muchas tribus&rdquo;, admite Miguel Eek. Algo que aliment&oacute; dichas discrepancias: &ldquo;Los caboverdianos eran fundamentalmente mestizos y los guineanos eran negros, de diferentes tribus y con diferentes ambiciones y deseos de no perder su poder, lo que gener&oacute; muchas tensiones intestinas&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bab7272a-e65b-4af5-81ee-74458de66888_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel promocional del documental ‘Amílcar’, dirigido por Miguel Eek."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel promocional del documental ‘Amílcar’, dirigido por Miguel Eek.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La estrategia con la que se abord&oacute; la lucha anticolonial gener&oacute; tambi&eacute;n muchos roces: &ldquo;En general, los que estaban al frente de la lucha eran los guineanos, cuando los caboverdianos estaban m&aacute;s en la retaguardia y en la parte estrat&eacute;gica&rdquo;, indica. &ldquo;Unir a dos pa&iacute;ses en una lucha com&uacute;n fue algo tremendamente dificultoso que comprometi&oacute; su propia vida&rdquo;, agrega el director.
    </p><p class="article-text">
        Otra de las peculiaridades del posicionamiento ideol&oacute;gico revolucionario de Cabral fue la firme apuesta por la lucha armada como &uacute;nico medio de consecuci&oacute;n de la independencia: &ldquo;No se dieron otros canales de resoluci&oacute;n del conflicto, en Portugal tampoco existi&oacute; democracia. Adem&aacute;s, una huelga pac&iacute;fica termin&oacute; en la masacre de Pidjiguiti (1959) que aceler&oacute; los pasos para una salida revolucionaria&rdquo;. Sumado a ello, &ldquo;a diferencia de otras administraciones coloniales, la intransigencia de Lisboa a conceder la independencia o a negociarla aceler&oacute; la v&iacute;a armada, en tanto herramienta pol&iacute;tica para alcanzar la libertad y no como un fin en s&iacute; misma&rdquo;, a&ntilde;ade el historiador.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, es llamativo el hecho de que ambos pa&iacute;ses finalmente consiguieran la independencia por separado: mientras Guinea-Bissau se declar&oacute; independiente el 24 de septiembre de 1973, Cabo Verde hizo lo propio el 5 de julio de 1975. Omer Freixa expone que ambos caminos fueron distintos: &ldquo;El caso de Guinea Bissau fue violento, ubic&aacute;ndose el comienzo de la guerra por la liberaci&oacute;n en 1963 e incluyendo en su curso, diez a&ntilde;os m&aacute;s tarde, el asesinato de Cabral, que no impidi&oacute; que el PAIGC continuase el combate&rdquo;, explica el historiador. En cambio, &ldquo;el camino caboverdiano no fue violento. A diferencia de la mayor&iacute;a de las independencias del bloque lusoafricano, la emancipaci&oacute;n del archipi&eacute;lago fue negociada y el pa&iacute;s no sufri&oacute; ning&uacute;n golpe de Estado&rdquo;, a&ntilde;ade. Por ello, Freixa resalta lo &ldquo;notorio&rdquo; que es, pues, &ldquo;que ambas naciones hayan permanecido unidas siguiendo los preceptos del PAIGC, aunque de forma nominal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El caso de Guinea Bissau fue violento, ubicándose el comienzo de la guerra por la liberación en 1963 e incluyendo en su curso, diez años más tarde, el asesinato de Cabral. [En cambio] El camino caboverdiano no fue violento y el país no sufrió ningún golpe de Estado</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Omer Freixa</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La ambici&oacute;n de Cabral por organizar a dos pa&iacute;ses y capitalizar una revoluci&oacute;n no pas&oacute; inadvertida para la metr&oacute;poli lusa: &ldquo;En paralelo, la polic&iacute;a portuguesa iba observando y lo que el partido y el propio Am&iacute;lcar hac&iacute;an. Estaban muy infiltrados y hab&iacute;a una informaci&oacute;n muy precisa de sus movimientos, pero &eacute;l no sab&iacute;a hasta qu&eacute; punto todos sus planes estaban siendo monitorizados&rdquo;, narra Eek.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, Cabral tambi&eacute;n era consciente de la situaci&oacute;n pol&iacute;tica que atravesaba la metr&oacute;poli portuguesa, con una dictadura que iba debilit&aacute;ndose cada vez m&aacute;s: &ldquo;Cabral tuvo informantes en la metr&oacute;poli a trav&eacute;s de una red del partido sumado al testimonio de prisioneros de guerra portugueses. Supo que la moral de los soldados metropolitanos estaba por los suelos y que Portugal tambi&eacute;n se encontraba bastante aislado en el contexto internacional&rdquo;, afirma Omer Freixa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f732929-7439-4ebe-97e0-755f25359c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="AMILCAR 4"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                AMILCAR 4                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La cultura como motor de la revoluci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Am&iacute;lcar Cabral reivindica la cultura propia como motor de la revoluci&oacute;n y de la resistencia frente al dominio extranjero. Omar Freixa destaca la necesidad del movimiento de liberaci&oacute;n de conocer profundamente la cultura del pueblo. No obstante, se part&iacute;a de un punto de negaci&oacute;n: &ldquo;Para &eacute;l, la asimilaci&oacute;n progresiva [de la cultura de la metr&oacute;poli] era un intento violento de negar la cultura propia y, como tal, un acto inhumano&rdquo;, se&ntilde;ala Freixa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para Cabral, la educaci&oacute;n y la cultura de los pueblos guineanos y caboverdianos era fundamental, &ldquo;dos pueblos que deb&iacute;an renacer y recuperar su identidad&rdquo;. &ldquo;El nacionalismo deb&iacute;a ser el motor principal para una reestructuraci&oacute;n social. Como plante&oacute; el dirigente, si la lucha por la liberaci&oacute;n es un acto cultural, recuperar la cultura implicaba obras concretas por el progreso&rdquo;, detalla Omer Freixa.
    </p><p class="article-text">
        Otro de los conceptos que Cabral propuso fue la idea del &lsquo;suicidio&rsquo; de la clase burguesa para su posterior &lsquo;renacimiento&rsquo; como trabajador revolucionario. Para poder sortear esta aceptaci&oacute;n de la burgues&iacute;a, &ldquo;Cabral ofrec&iacute;a a la burgues&iacute;a la oportunidad de radicalizarse, identificarse con las masas y no adoptar una actitud contraria al ideal revolucionario. No todos los sectores obraron de forma monol&iacute;tica ante esa propuesta&rdquo;, explica Freixa.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de su esfera pol&iacute;tica y filos&oacute;fica, Miguel Eek habla tambi&eacute;n en &lsquo;Am&iacute;lcar&rsquo; de sus dos matrimonios. El primero de ellos fue con Mar&iacute;a Helena Rodrigues, una ingeniera agr&oacute;noma a la que conoci&oacute; durante sus estudios en Lisboa y con la que tuvo que lidiar con los prejuicios tanto de los portugueses como de los guineanos: &ldquo;Las relaciones entre blancos y negros en la Lisboa de los a&ntilde;os 60 no gozaban del benepl&aacute;cito ni de las familias ni del &aacute;mbito social. Incluso cuando Mar&iacute;a Helena fue con Am&iacute;lcar a Guinea, tampoco fue bien recibida, no era su lugar en una sociedad que ve&iacute;a al blanco como el opresor&rdquo;, relata Eek.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las relaciones entre blancos y negros en la Lisboa de los años 60 no gozaban del beneplácito ni de las familias ni del ámbito social. Incluso cuando María Helena fue con Amílcar a Guinea, tampoco fue bien recibida, no era su lugar en una sociedad que veía al blanco como el opresor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Eek</span>
                                        <span>—</span> Director del documental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cabral se volver&iacute;a a casar, esta vez con Ana Mar&iacute;a Cabral, con quien estar&iacute;a hasta su asesinato en 1973. &ldquo;Gracias a ella he podido construir esta pel&iacute;cula, en esa aproximaci&oacute;n &iacute;ntima que descubrimos el otro lado de un l&iacute;der revolucionario&rdquo;, subraya Miguel Eek.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1bb97e7-202d-4b03-b459-f44151f2c933_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cabral propuso la idea del ‘suicidio’ de la clase burguesa para ‘renacer’ como clase trabajadora revolucionaria."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cabral propuso la idea del ‘suicidio’ de la clase burguesa para ‘renacer’ como clase trabajadora revolucionaria.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Muerte y legado</strong></h2><p class="article-text">
        Am&iacute;lcar Cabral fue asesinado el 20 de enero de 1973 y, como se&ntilde;ala Omer Freixa, &ldquo;dos de los autores materiales del homicidio eran parte de las filas del partido nacionalista&rdquo;, lo que &ldquo;da una muestra de la medida en que no todo era unidad al interior del PAIGC si se considera la tesis de un complot 'desde adentro'&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, pese a su prematuro fallecimiento, &ldquo;Cabral se ha erigido como uno de los grandes referentes de la &eacute;poca de las independencias de &Aacute;frica junto a otras figuras como Patrice Lumumba, Jomo Kenyatta o Eduardo Mondlane&rdquo;. &ldquo;Gracias a &eacute;l, se pudo coordinar y articular la lucha de las posesiones portuguesas contra el colonialismo&rdquo;, recuerda Freixa.
    </p><p class="article-text">
        Como figura filos&oacute;fica y pol&iacute;tica, &ldquo;sigue siendo una figura tremendamente inspiradora para un pensamiento progresista y panafricano&rdquo;, a&ntilde;ade Eek, quien destaca&nbsp;que &ldquo;era un tipo tremendamente visionario y nos habla sobre hasta qu&eacute; punto la utop&iacute;a sigue siendo un motor de cambio y que cada generaci&oacute;n tiene que seguir reconquistando los derechos conseguidos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, Am&iacute;lcar se ha convertido en el documental, como el propio Eek describe, m&aacute;s &ldquo;ambicioso&rdquo; que ha hecho: &ldquo;Sobre todo por la necesidad de entender bien a un personaje, a una cultura y a un territorio del cual sab&iacute;a muy poco y que me llev&oacute; a un proceso de documentarme mucho para no sentirme m&aacute;s intruso de lo que ya soy&rdquo;. &ldquo;El reto era no caer en miradas coloniales, condescendientes o romantizadas&rdquo;, a&ntilde;ade.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El &eacute;xito que ha tenido el documental desde su estreno y la peculiaridad de que un director y cineasta espa&ntilde;ol haya abordado la historia de un l&iacute;der que encamin&oacute; la revoluci&oacute;n hacia la independencia de dos pa&iacute;ses como Guinea-Bissau y Cabo Verde es una muestra de que &ldquo;se pueden hacer pel&iacute;culas que trasciendan lo local, que viajen y que hagan que la industria del cine espa&ntilde;ol est&eacute; presente&rdquo;, comenta el director. &ldquo;Y que se vea que somos capaces de contar historias que conectan con nosotros no necesariamente desde lo pr&oacute;ximo, sino que lo pr&oacute;ximo est&aacute; en lo universal&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/amilcar-cabral-lider-libero-paises-complicado-encontrar-humano-rozaba-divinidad_1_13133440.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Apr 2026 04:02:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="124696" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="124696" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Amílcar Cabral, el líder que liberó dos países: "Era complicado encontrar al ser humano, rozaba la divinidad"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/db100ccb-2550-4673-8d8d-83a91fce7a64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cine,Cineastas,Descolonización]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
