PP i Vox deroguen la llei balear de memòria històrica i evoquen els “assassinats per les hordes roges”

PP i Vox han culminat aquest dimarts un dels compromisos polítics assumits per ambdós partits a l’inici de la legislatura a Balears: la derogació de la llei autonòmica de memòria democràtica. La votació duta a terme al Parlament de les Illes Balears ha suposat l’eliminació definitiva d’una de les primeres normes aprovades a nivell estatal en aquesta matèria, la que per primera vegada a l’arxipèlag va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i el reconeixement públic de qui va ser represaliat després del cop militar de 1936. L’arxipèlag s’afegeix així a les comunitats autònomes que, governades pels populars i l’extrema dreta, ja han tombat els seus textos memorialistes, substituïts en alguns casos per “lleis de la concòrdia” que, sota el pretext de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia.

Malgrat que el desembre de 2024 els conservadors van assolir un insòlit pacte amb els partits d'esquerres per no suprimir la normativa balear, tan sols mig any després van incomplir el seu compromís en pactar novament amb Vox la seva eliminació a canvi d’aconseguir el suport dels de Santiago Abascal per poder tirar endavant els pressupostos autonòmics de 2025. Aquest dimarts, lluny d’expressar cap mena de condemna a la sublevació feixista i a les violacions de drets humans comeses durant la dictadura, PP i Vox han sumat els seus vots per fer caure un document que rebutja expressament “qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic”.

Mentre a les portes de la Cambra un centenar de persones es manifestaven contra l’eliminació de la llei, a l’hemicicle la bancada de l’esquerra exhibia fotografies de víctimes del franquisme i carregava amb duresa contra la derogació i contra “l’assumpció”, per part dels populars, dels postulats de l’extrema dreta “per un grapat de vots per continuar governant”. “Han quedat desdibuixats com a partit democràtic”, els ha retret el diputat d’Unides Podem, José María García, qui ha lamentat que la supressió no només afecta les víctimes del franquisme, sinó el conjunt del sistema democràtic. “Amb la derogació de les lleis de memòria democràtica no només perden les víctimes i els seus familiars: hi perdem totes i tots, i també hi perd la democràcia”, ha subratllat, retraient al PP que utilitzi la seva majoria parlamentària per eliminar una llei que, tal com ha defensat l’oposició, va ser fruit d’un consens previ.

“La història és clara: quan la dreta moderada assumeix el marc ideològic de l’extrema dreta per por de perdre vots, no l’atura, el legitima. I sovint el reforça”, ha expressat per la seva banda la diputada de Més per Mallorca Joana Gomila, assegurant que les seves paraules no són paral·lelismes “simplistes”, sinó un recordatori que Europa “ja ha recorregut aquest camí abans i sap perfectament on acaba quan ningú s’atreveix a plantar-hi cara a temps”.

En aquesta mateixa línia, el portaveu socialista, Iago Negueruela, ha qualificat la jornada com “un dia trist per a aquest Parlament i per a aquesta societat”, retraient als populars que cedeixin davant l’extrema dreta per modificar un marc legal que, ha remarcat, formava part dels consensos bàsics de la convivència democràtica. Negueruela també ha reivindicat la importància de mantenir les polítiques públiques de memòria per explicar a les escoles el que va passar durant la dictadura i evitar que es repeteixi, alhora que ha incidit que les lleis de memòria no busquen reobrir conflictes, sinó garantir que les noves generacions coneguin els fets i comprenguin la gravetat de les vulneracions de drets humans comeses durant el franquisme.

“Mai callaran ni esborraran les víctimes”

“Però els diré una cosa”, ha advertit: “Els asseguro que per moltes lleis que deroguin mai esborraran els grans horrors que es van cometre, mai callaran ni esborraran les víctimes. Veuran les seves cares tantes vegades com faci falta, aquí o al Consolat de Mar, perquè la presidenta [Marga Prohens] vegi què suposa la derogació”. Una apel·lació que la líder autonòmica del PP no ha pogut escoltar atès que no ha estat present durant el debat i només ha acudit per participar en la votació.

Davant les manifestacions de l’esquerra, el portaveu adjunt de Vox, Sergio Rodríguez, ha defensat la derogació de la llei de memòria democràtica recorrent al relat habitualment brandat per l’extrema dreta i rebutjat pel consens historiogràfic: que el govern del Front Popular sorgit després de les eleccions de febrer de 1936 no tenia “legitimitat d’origen” perquè “mig centenar de vots van ser robats” a la comissió d’actes del Congrés.

Malgrat que el cop militar contra la Segona República feia mesos que es preparava per part d’amplis sectors de l’Exèrcit i de la dreta autoritària, i que la repressió es va prolongar de manera sistemàtica durant dècades, el parlamentari d’extrema dreta ha presentat l’assassinat del dirigent monàrquic José Calvo Sotelo com el “tret de sortida” de la contesa i ha assegurat que en ambdós bàndols hi va haver víctimes, com les de Massacres de Paracuellos del Jarama.

Rodríguez ha acabat mostrant a l’hemicicle una fotografia del seu besavi, qui —segons ha explicat— va ser maître de l’Hotel Ritz Barcelona, i ha relatat que va ser tret de casa seva una nit i assassinat. També ha afirmat que un altre familiar seu, de 19 anys, va ser executat i que el seu cos encara podria trobar-se en alguna cuneta.

Vox: “Estan molt acostumats a treure pit pels assassins”

En la seva segona intervenció, Rodríguez ha elevat el to del debat, acusant els socialistes de reivindicar figures històriques a les quals ha considerat responsables d’episodis violents, entre les quals ha citat el fundador del PSOE y de UGT, Pablo Iglesias Posse, o l'exdirigent socialista Francisco Largo Caballero, a qui ha assenyalat com “un dels màxims responsables d’arribar a la guerra civil per les seves declaracions incendiàries, per la seva participació en la Revolució d’Astúries i, per descomptat, en la repressió que es va produir al bàndol republicà durant els primers mesos de la guerra civil”. “Vostès estan, pel que veig, molt acostumats a treure pit pels assassins”, ha etzibat.

El diputat ha acabat mostrant a l’hemicicle una fotografia del seu besavi, qui —segons ha explicat— va ser maître de l’Hotel Ritz Barcelona. “El varen treure una nit de casa seva i li varen pegar un tir”. “I aquest és el seu fill, el meu oncle Salvador”, ha continuat mostrant una altra imatge: “19 anys i sense cap participació política de cap tipus. El seu cos deu estar encara en alguna cuneta, perquè no l’hem recuperat”. “I com es pensen que em sent jo com a víctima quan vostès fan actes de reconeixement, estàtues i posen carrers a Lluís Companys?”, ha afegit, qualificant d’“assassí” l’expresident de la Generalitat de Catalunya i considerant-lo “responsable dels assassinats dels meus familiars”.

“En el fons, l’únic que volen vostès és blanquejar el partit del qual són directament hereus. Perquè aquí no hi ha ni falangistes, ni carlins, ni cap participant del bàndol nacional de la guerra civil”, ha afirmat, per acabar titllant d’“assassins” “tots els responsables de la barbàrie roja a la rereguarda republicana, majoritàriament socialista”.

Després de les paraules de Sergio Rodríguez, Iago Negueruela ha pres la paraula per reprovar la seva intervenció i invocar el reglament de la Cambra. “Li record unes paraules seves a la Junta de Portaveus de la setmana passada”, ha assenyalat adreçant-se al president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne (Vox), “en què vostè ens va dir a tots que no toleraria segons quins comentaris dirigits a grups o a partits”.

“Dir que el Partit Socialista és un partit d’assassins és una falsedat històrica. És una falsedat pròpia d’una persona que no té el més mínim respecte i que es creu superior a la resta de persones que formen part d’aquesta Cambra”, ha continuat el portaveu del PSIB, qui ha instat Le Senne —que està pendent de ser jutjat per un delicte d’odi per haver romput en ple hemicicle la fotografia de tres víctimes del franquisme— a retirar les acusacions abocades per Rodríguez. El màxim responsable de la Cambra legislativa, però, no hi ha accedit.

El PP reivindica les víctimes del bàndol franquista

Per part del PP, la diputada Cristina Gil ha mostrat el seu suport a la iniciativa de Vox en considerar que la llei de memòria “no uneix, sinó que separa i enfronta”. “La memòria és individual i cap llei, excepte en les dictadures més abjectes, es pot imposar”, ha argumentat, acusant l’esquerra d’obviar la memòria de les víctimes que no combreguen amb la seva ideologia. “Són víctimes de segona? Són noms sense memòria?”, s’ha demanat. “Sota el pretext d’una llei que sí que és cert que podia ser justa en el seu inici s’ha dut a terme una veritat oficial, la del costat bo de la història que vostès repeteixen com un mantra marxista”, ha sostingut, per tot seguit insinuar que la normativa memorialista mai no ha estat una “prioritat” per al seu partit. Per al PP, ha asseverat, la veritablement important, i que per tant continuarà vigent, és la llei de recuperació de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme —més coneguda com la ‘llei de fosses’—, aprovada per unanimitat el 2016.

Es tracta d’una norma que ha permès recuperar les restes de més de 280 víctimes del franquisme —de les quals més de 50 han estat identificades— que van ser assassinades de forma violenta i enterrades, la majoria d’elles de manera clandestina, en clots excavats dins i fora dels cementiris. Els investigadors apunten que altres persones van ser llançades a pous i simes. Amb tot, s’estima que més de 1.700 víctimes continuen desaparegudes arreu del territori balear.

Després de la intervenció de la diputada conservadora, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha respost que la memòria “no és una qüestió individual”. “La memòria es construeix com un fet social i col·lectiu, i en aquest país, durant quaranta anys, es va intentar construir una memòria de bons i dolents en què es va culpabilitzar sistemàticament les persones derrotades del bàndol republicà. I vostès no poden entendre que no només cal recuperar els cossos de les persones que van ser assassinades i torturades durant la guerra civil, sigui quin sigui el seu bàndol. Cal recuperar la memòria de totes les persones que durant 40 anys van lluitar per la llibertat”.

Després de la votació, els diputats de Vox han aplaudit mentre els del PP, tot i haver donat suport a l’eliminació, han romàs en silenci, fet que ha portat alguns diputats de l’esquerra a qualificar-los de “covards” des dels seus escons. “Ara no aplaudiu?”, els han etzibat. Entre els diputats de l’extrema dreta han predominat les abraçades i els gestos d’alegria, primer des dels seus escons i després als passadissos del Parlament de les Illes Balears, on s’han trobat amb el diputat al Congrés Jorge Campos, qui havia seguit el debat des de la tribuna de convidats. El mateix Campos ha estès la mà a Marga Prohens, qui li ha correspost amb una encaixada. Per la seva banda, la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, ha fet dos besos a la presidenta balear, mentre que el diputat Sergio Rodríguez ha encaixat la mà amb el líder parlamentari dels populars, Sebastià Sagreras.

En un moment donat, la presidenta de l’entitat Memòria de Mallorca s’ha acostat a Prohens, sobre la taula de la qual ha dipositat un mocador amb el lema “Justícia, reparació i no repetició”, un dels lemes del moviment memorialista. El gest, silenciós i breu, ha servit com a símbol de protesta de les víctimes davant la derogació de la llei. La presidenta del Govern, però, ha recollit immediatament la peça i l’ha guardada a la butxaca.

Fites de la llei de memòria

Entre altres fites, la llei balear de memòria democràtica havia permès delimitar i ampliar la consideració de víctimes de la guerra civil i la dictadura: no només havia possibilitat reconèixer persones represaliades directament, sinó també organitzacions socials, professionals o culturals, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviments feministes o col·lectius LGTBI, així com víctimes de bombardejos, nadons robats o persones perseguides per motius ideològics.

Sota l’empara d’aquesta normativa també es va declarar la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions dictades per raons polítiques en causes penals, civils o administratives durant la dictadura a les illes, una mesura simbòlica destinada a reparar jurídicament aquells que van ser condemnats per tribunals franquistes. La llei també va introduir mesures en l’àmbit educatiu per garantir la transmissió d’aquest període històric a les noves generacions. Entre altres disposicions, establia la incorporació de la memòria democràtica als currículums escolars, l’impuls de programes pedagògics sobre el conflicte bèl·lic i el règim franquista, així com activitats d’investigació i divulgació en col·laboració amb centres educatius i universitats.

Mentrestant, a l’empara d’aquesta norma es van crear els Espais i itineraris de la Memòria i Reconeixement Democràtics com a nova figura de protecció a l’arxipèlag, es va declarar el 29 d’octubre com a data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i de la lluita per la llibertat, i es va elaborar un cens de símbols i mencions franquistes.