Vox i el PP passen del 25 d’Abril: la dreta ignora la commemoració d’una derrota que va arrasar Crevillent, Xàtiva o Vila-real

La Presidència de les Corts Valencianes, que deté Vox amb el suport del PP, passa per segon any consecutiu de celebrar el 25 d’Abril, la ‘diada’ valenciana, que commemora la derrota en la batalla d’Almansa. La dreta i la ultradreta ignoren la celebració de l’esdeveniment històric, un dels pilars de la identitat valenciana i senyal de l’autogovern, que a més recorda la batalla que va arrasar municipis com Xàtiva, Crevillent o Vila-real, i va suposar grans perjudicis a altres com Dénia i Oriola.

El 2025, Vox va decidir ignorar l’efemèride a conseqüència de la dana. Enguany, fonts de la Presidència de la cambra van apuntar a Europa Press que no hi haurà acte de celebració, perquè “en aquests moments de tanta inestabilitat política i institucional, el deure d’aquesta Presidència és buscar la unitat de tots els valencians, alacantins i castellonencs, aquells a qui aquest parlament representa”. El portaveu del PP, Fernando Pastor, va anar més enllà i va considerar que el dia dels valencians és el Nou d’Octubre, resolent el tema, davant les fortes crítiques de l’oposició.

L’historiador Vicent Baydal explica per què els valencians celebren una derrota. “En la contemporaneïtat, els valencians commemorem el 25 d’Abril per a reivindicar el nostre autogovern històric. De la mateixa manera que també celebrem el Nou d’Octubre del 1238 perquè va ser l’inici del Regne de València, commemorem el final d’un estat medieval i modern que es va allargar durant mig mil·lenni, del 1238 al 1707”, apunta l’historiador. Baydal recorda que, igual que es va recuperar la celebració del Nou d’Octubre en el segle XX, en el marc de la reivindicació de l’Espanya plural i federal, es va recuperar la commemoració de la batalla d’Almansa.

“Celebrem el 25 d’Abril precisament perquè va ser la data en què va caure la ciutat de València, es va cremar Xàtiva, i finalment, el 29 de juny de 1707, Felip V de Borbó va posar fi al Regne de València, que havia durat cinc segles. I, per tant, fer memòria, hui dia és fer memòria d’aquest autogovern històric, que de fet és la raó de ser de l’autogovern actual dels valencians”. “És una manera de recordar simbòlicament per què tenim una identitat col·lectiva”, recalca l’expert.

La data no és només un símbol històric. També ha passat a l’imaginari col·lectiu popular, amb expressions com “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”, perquè, assenyala l’historiador, recull fidelment el que va succeir: de l’abolició dels furs, les Corts, la Generalitat i el regne; també el dret públic i privat, cosa que encara hui reclamen insistentment focus de la societat civil com l’Associació de Juristes Valencians, que impulsa una reforma constitucional per a recuperar el dret civil propi. “De sobte es destrueix a sang i foc”, narra Baydal, que relata com confronten dos models d’estat en aquella batalla: “La uniformitat de base castellana i el pluricentralisme i la federalització d’una base territorial, pluricultural i plurihistòrica dels territoris que conformen l’Estat espanyol”

L’historiador considera que evitar la celebració “no és només un menyspreu als pobles assetjats, és un menyspreu al poble valencià”. “El que passa és extremadament greu: les mateixes institucions que tenen autogovern renuncien a les raons per les quals en tenen”, recalca, considerant que és un atac a l’estat autonòmic i fins i tot a la Constitució.