Els jutjats valencians, els “més reticents” a aplicar la llengua cooficial

Els jutjats valencians són “els més reticents” a aplicar la llengua cooficial de la comunitat autònoma, segons denuncia Acció Ecologista-Agró, entitat que ha denunciat innombrables desordres urbanístics.

L'entitat ha analitzat la base de dades del Poder Judicial que emmagatzema les principals sentències (no totes), especialment les de les audiències provincials i les dels tribunals superiors de justícia (TSJ), i les conclusions resulten inquietants pel que fa a l'ús del valencià als jutjats.

Agró només ha localitzat 31 sentències escrites en valencià “des del començament del segle”, la majoria (19 resolucions) dictades a la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ pel magistrat Luis Manglano, actualment jubilat. Per altra banda, l'organització ecologista ressenya quatre sentències en valencià de seccions penals i civils de les audiències provincials.

Acció Ecologista-Agró també destaca el perfil d'Ángel Ilario, actualment magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV, que tradicionalment ha dictat totes les seues resolucions en valencià, des de la seua destinació anterior com a titular de la Plaça 9 de la Secció Contenciosa Administrativa del Tribunal d'Instància de València (com que aquests actes o sentències no figuren a la base de dades, l'estadística sobre l'ús del valencià disminueix, encara que sense desvirtuar les conclusions sobre la seua escassa presència).

L'organització ecologista ha demanat a la Generalitat i al TSJ que “facen passes” per a promocionar l'ús del valencià.

A la cua en ús de la llengua cooficial

Agró ha difós estadístiques, extretes de la base de dades del Centre de Documentació Judicial (Cendoj), que situen el País Valencià com l'última comunitat autònoma en ús de la llengua cooficial.

Molt per davall de les 110.248 sentències dictades als jutjats catalans en català que figuren al Cendoj o de les 19.586 resolucions en gallec als jutjats de Galícia.