An education

Demà estudiaré a la sala de manuscrits de la biblioteca de la Universitat d'Oxford.

Hi arribaré amb la meua família: amb el seu temps, suport, conducció i afany de superació. Estudiar per a superar-se u! Estudiar per a ser algú! Quines coses hem aprés! De Benimaclet a Oxford!

Miraré arrere i recordaré d'on he eixit: de les primeres paraules dels pares i els iaios, de l'escoleta i les mestres de Benimaclet que m'han ensenyat a llegir, a escriure i a escoltar educadament, però també a dir la meua. Regraciaré les professores de la Universitat de València que han cregut quan jo no creia que podia escriure bé i investigar. M'ameraran també les esperances i les preguntes exigents dels meus alumnes de l'institut del Puig.

Al capdavall, superar-se u és un treball col·lectiu. Sincerament. No cal ni posar-se medalles ni declarar-se massa marxista i caure en la polarització nostra de cada dia. Sols cal estar agraïts per tots els esforços dels altres que ens han ajudat a fer les coses que fem.

Demà estaré orgullós d'haver fet un llibre i que la biblioteca de la Universitat d’Oxford n’haja adquirit un exemplar fa uns anys. Un llibre que podria estar molt millor, però que, al cap i a la fi, hi està. Està a l'abast dels lectors d'una de les institucions més prestigioses de l'àmbit universitari mundial. El valor del meu llibre seria escàs, si no estiguera determinat per la quantitat de temps de treball socialment necessari per a la seua producció. El seu valor, de fet, augmenta quan pense en el treball dels meus iaios carnissers i llauradors, mos pares gestors, la meua dona providencial o els meus professors dedicats de cor a ensenyar.

Demà estaré nerviós perquè no podré estar a l'altura dels millors. Com en la pel·lícula An education (2009), no es fàcil entrar en els cercles més elitistes de la universitat anglesa. Però tampoc no cal. És una educació i, com qualsevol altra, és fruit d'un treball col·lectiu. No ho oblidem. Tant l'educació més elitista com la pública són resultat d'uns esforços col·lectius. Això sí, l'última ho deixa més clar i ho ensenya millor. No ho oblidem, perquè cal que ens enorgullim d'alguns aspectes del nostre sistema educatiu: públic, inclusiu i, encara, de qualitat.