El 112 contra el president de la Conferència Episcopal: 'regna et magna latrocinia'

Ja sabeu que gran part d'allò que hui es considera política es redueix a comentar comentaris d'altres, sobretot si provenen dels contrincants i són desafortunats. Esta reducció de la política a comentari, a missatge fàcil de WhatsApp o de xarxa social, ens fa oblidar altres sentits del terme que es refereixen a la gestió de les organitzacions col·lectives. Si em permeteu els anglicismes, la tendència a comentar redueix la política a politics i negligeix la importància de les policies.

Escric tot açò per a criticar uns comentaris de monsenyor Argüello, arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal espanyola, en què ha comparat un Estat sense ètica a una banda de lladres. Després ha reblat el clau i ha justificat la comparació adduint una citació de sant Agustí (354-430). Per si algú està interessat en les paraules d'Agustí, les pot trobar en forma d'interrogació al capítol 4 del llibre 4 del De Civitate Dei :

Remota itaque iustitia, quid sunt regna nisi magna latrocinia?

Eliminada la justícia, què són els regnes si no grans bandes de lladres?

Podeu comprovar com monsenyor ha transformat les paraules del sant, quan ha pronunciat que “cuando un Estado olvida la ética se convierte en una banda de ladrones, y a las pruebas me remito”. Podeu observar que ha canviat el plural regna (regnes) per “un Estado” (serà Espanya?) i el nom abstracte iustitia per “ética” (serà per les últimes sentències i enquestes sobre la parcialitat de la justícia espanyola?).

Respecte a la citació agustiniana, per tant, la fidelitat d’Argüello es limita a traduir magna latrocinia per “una banda de ladrones”. La resta d'opcions de traducció de monsenyor tergiversen els significants per a contribuir a expandir la sensació que l'Estat espanyol està governat per una coalició encapçalada per una organització criminal sense principis ètics: el PSOE. Més paraules per a adornar els missatges recriminadors que inunden el WhatsApp! Més paraules per a alimentar els comentaris sobre un exministre empresonat, un exfiscal general condemnat i un germà del president inhabilitat! ¡A las pruebas me remito!

El cas és que totes estes paraules contra el Govern ens oculten altres aspectes rellevants de l'Estat espanyol que són dignes de lloança.

El cap de setmana passat, una veïna va eixir cridant al corredor demanant auxili. La seua germana havia deixat de respirar. Vaig entrar a la naia de sa casa i, en veure-la immòbil en una cadira, vaig trucar al 112 . Em van contestar que enviaven ja una ambulància i que els indicara un lloc per a l'aterratge d’un helicòpter que la duguera a l'hospital de la Marina. Tot açò mentre la treballadora del 112 em recomanava gitar-la en terra i fer la maniobra de reanimació oprimint el centre del pit al ritme que telefònicament em marcava. S'afegí de seguida un altre veí a fer relleus en la tècnica de reanimació, fins que als set o huit minuts arribaren els policies locals i un poc després les infermeres i un metge.

S'afegí de seguida un altre veí a fer relleus en la tècnica de reanimació, fins que als set o huit minuts arribaren els policies locals i un poc després les infermeres i un metge

El 112 ens ha de fer deixar els comentaris de politics i passar a lloar les policies de l'Estat en què vivim. Monsenyor, per favor, la treballadora del telèfon 112, els policies locals, les infermeres i el metge no són una banda de lladres. Són un exemple de les organitzacions estatals que funcionen eficaçment al regnum d'Espanya.