Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El Supremo se contradice para intentar tumbar la amnistía
CRÓNICA | Sánchez abona las deudas pendientes para amarrar el apoyo de ERC a Illa
OPINIÓN | Estese a lo acordado, por Elisa Beni

El president del Parlament balear de Vox trenca la foto d'una víctima afusellada per Franco i fa fora dues diputades socialistes

La diputada socialista Pilar Costa, dempeus, després d'ordenar la seva expulsió el president del Parlament, Gabriel Le Senne

Esther Ballesteros

Mallorca —

0

En una escena inèdita, el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), ha desencadenat la polèmica aquest dimarts en arrencar i destrossar en ple debat un retrat de Aurora Picornell, icona del republicanisme a Mallorca afusellada pel franquisme, atès que ha ordenat retirar les fotografies d'altres víctimes del feixisme que els diputats del PSIB-PSOE i els ecosobiranistes de Més han col·locat a les taules durant la presa en consideració de la Proposició amb la que Vox, amb el suport del PP, pretén derogar la Llei de memòria democràtica balear.

Dirigint-se a la vicepresidenta segona i la secretària segona de la Mesa, Mercedes Garrido i Pilar Costa, respectivament, Le Senne els ha exigit que retiressin els retrats de Picornell i les 'Roges del Molinar' que tenien exposades: “Ja els han tingut una bona estona”, els ha proferit, a la qual cosa Garrido li ha respost: “Aquests retrats són aquí com a acte de justícia i com a acte de reparació de dones assassinades per botxins falangistes”. Tot seguit, el president del Parlament ha tancat violentament l'ordinador de Garrido, ha trencat les imatges i ha ordenat l'expulsió de les socialistes, lamentant-se que “això no havia passat en 40 anys. La Mesa ha de ser neutral”. “M'hauria agradat comportar-me d'una altra manera, però no m'han deixat alternativa”, ha dit.

“Ja tenen l'espectacle que han vingut a buscar?”, ha continuat el màxim responsable de la Cambra autonòmica, mentre el portaveu socialista, Iago Negueruela, li preguntava “quins desordres poden promoure les fotos de dones assassinades durant el franquisme ”. Davant la indignació expressada pels diputats de l'oposició, Le Senne ha seguit aplacant les crítiques. “Si no accepten l'ordre els hauré d'expulsar tots. Podria ser més estricte i he tingut màniga ampla”, ha manifestat entre les rialles dels seus companys de partit i les picades d'ullet del portaveu del PP, Sebastià Sagreras, a l'oposició. Tant el PSIB com Podem i Més per Mallorca han demanat en bloc la dimissió del president parlamentari.

L'episodi ha tingut lloc immediatament després de la intervenció del parlamentari del PSIB Omar Lamín, que ha criticat el “retrocés inadmissible” que suposarà la derogació de la Llei i, amb això, “el seu compromís amb la veritat, la justícia i la reparació”. “No podem permetre que la veu de la memòria i de les víctimes sigui esborrada i silenciada. No podem permetre que el passat sigui oblidat. Les víctimes del franquisme mereixen que la seva lluita sigui reconeguda i els seus drets, respectats. No podem permetre que la seva memòria sigui atacada”, ha recalcat.

La tensió ha continuat sobrevolant la sessió plenària quan, en un altre moment, la diputada de Podem Cristina Gómez, en pujar a la tarima, s'ha girat per dirigir-se a Le Senne i li ha criticat que “hagi emprat la força física” i “permeti que [Vox] hagi acusat el PSOE de ser els únics amb les mans tacades de sang”, com havia manifestat moments abans el diputat d'extrema dreta Sergio Rodríguez. “No és que hagi de demanar disculpes, és que està trigant a dimitir”, li ha etzibat.

Per la seva banda, el PP ha deixat aquest dimarts el camí lliure a Vox per derogar la Llei balear de memòria i reconeixement democràtics. Durant l'últim ple ordinari celebrat al Parlament abans de l'estiu, els conservadors han confirmat el seu suport a la supressió de la normativa al·ludint a suposades “duplicitats, disfuncions i solapaments” amb la Llei de memòria democràtica estatal, contra la qual els populars van votar a contra.

La diputada popular Cristina Gil ha lamentat durant la seva intervenció, recollint el testimoni de l'extrema dreta, que “la memòria, lluny d'unir-nos, ens separa”, alhora que ha apel·lat a posar-la “al marge d'intencionalitats polítiques”. En aquesta línia, ha asseverat que, amb la derogació de la normativa balear, continuarà essent “plenament aplicable” la Llei estatal 20/2022 de memòria democràtica. Alhora, ha criticat les formacions de l'oposició que “parlin de drets humans” i que al·ludeixin “a l'opinió personal d'uns relators de l'ONU als quals Pedro Sánchez va encarregar un informe en un supòsit que no és el nostre”.

Per la seva banda, el diputat de Vox Sergio Rodríguez, encarregat de defensar la iniciativa, ha assenyalat als socialistes que “el primer que haurien de fer , abans de realitzar lleis de memòria, és demanar perdó per part seva de responsabilitat en l'inici de la Guerra Civil i en la repressió posterior del bàndol republicà”, acusant el PSOE de ser “l'únic partit hereu d'aquell període i l'únic partit en aquesta Cambra que té les mans tacades de sang”. “Poden enderrocar creus i intentar falsejar la història però no aconseguiran enfrontar els espanyols de forma violenta i fratricida”, ha dit, recriminant que la llei que preveuen derogar “dona llibertats”.

La ja pràctica derogació de la normativa balear ha provocat la reacció d'organismes internacionals com l'ONU i Amnistia Internacional així com de nombroses organitzacions ciutadanes. Aquest mateix matí unes 200 persones han clamat a les portes de la Cambra autonòmica contra l'eliminació d'una normativa pionera a nivell estatal que ha permès a les institucions públiques investigar les violacions de drets comeses pels feixistes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista .

Al crit de “sense memòria no hi ha democràcia”, “feixistes, fora del Parlament” i “Memòria, justícia, veritat i reparació” i amb diverses banderes republicanes onejant, la protesta ha estat convocada per l'associació Memòria de Mallorca amb l'objectiu de mostrar el rebuig a la iniciativa de l'extrema dreta.

A través d'una carta adreçada al PP, el col·lectiu ha exigit dels conservadors la seva consideració cap a “les més de 2.000 víctimes assassinades” pel feixisme a Balears, “les més de 10.000 víctimes tancades a la presó” durant el període de la Guerra Civil i la dictadura franquista, les que “van patir condemnes i sentències a mort manifestament injustes”, les que van ser “executades extrajudicialment” i les que “van patir desaparicions forçades”, a més de tenir present “el patiment que estan ocasionant de nou a les seves famílies”.

“Totes elles estan reconegudes a la Llei esmentada i totes elles tenen la consideració de víctimes de violacions dels drets humans amb els drets a la veritat, la justícia, la reparació, les garanties de no repetició i la memòria”. “Agafin els seus noms i els facin seus com a persones que ens van precedir en la lluita per la democràcia demostrant així que són un partit democràtic; posicióense al costat de les víctimes, defensin, amb la no presa en consideració de la derogació a petició de l'extrema dreta d'una Llei que només ha atorgat drets i beneficis, que la memòria no és una qüestió de partits polítics sinó de drets humans” .

Etiquetas
stats