Sa Feixina, el monument franquista recentment blindat pel PP que honora els autors de la massacre de 'La Desbandá'

El monòlit de Sa Feixina, erigit pel franquisme el 1947 per glorificar els “herois” del Crucero Baleares, enfonsat el març de 1938 i responsable del bombardeig dut a terme un any abans contra la població civil que fugia de Màlaga a Almeria en plena ofensiva feixista –episodi històricament conegut com 'la Desbandá'– ha tornat al centre del debat públic. Convertit en un dels símbols més controvertits del paisatge urbà de Palma, aquest vestigi de l'arquitectura feixista ha estat durant dècades focus de diversos intents de resignificació, campanyes en pro de la seva demolició i diverses batalles judicials. Ara, l'Ajuntament de la capital balear, governat per PP i Vox, vol incloure'l, amb la màxima protecció integral, al catàleg municipal de béns d'interès històric, artístic i arquitectònic.

La proposta implica dotar el monument d'una figura de protecció legal que impediria la seva demolició sense autorització expressa, malgrat el seu origen vinculat a la dictadura. Les reaccions no s'han fet esperar, tant a favor de la conservació del monument per considerar que recorda “un gratacel art decó'” i fins i tot “representa un clam per la pau”, com en contra d'un símbol que entitats memorialistes sostenen que constitueix una ofensa a les víctimes del franquisme i a la memòria democràtica, així com una vulneració de la Llei de Memòria Històrica.

Encara que en 2010 es van eliminar els símbols explícits del règim de Franco i es va reinterpretar el monument com un homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil, les associacions memorialistes assenyalen que es tracta d'un gest cosmètic insuficient. Al seu judici, no n'hi ha prou amb resignificar l'espai: l'única solució justa seria la seva demolició o el seu trasllat a un context museístic, com ja ha ocorregut amb altres símbols franquistes en diferents parts d'Espanya. Entitats com Memòria de Mallorca sostenen que mantenir el monòlit en l'espai públic és una forma més de blanquejar el feixisme, a més de perpetuar el dolor de les víctimes, retardant amb això els processos de justícia i reparació.

L'associació calcula que més de 2.000 víctimes van ser assassinades pel franquisme a les Balears i més de 10.000 van ser tancades a la presó durant el període de la Guerra Civil i la dictadura, mentre que moltes altres van patir desaparicions forçades, van rebre condemnes i sentències a mort manifestament injustes i van ser executades extrajudicialment.

Paco Ferrer, víctima: “No vull morir sense veure la seva desaparició”

Una de les víctimes que van sobreviure als bombardejos del Crucero Baleares va ser Paco Ferrer, que al llarg de tota la seva vida va lluitar perquè el monument de sa Feixina fos enderrocat. La massacre patida a La Desbandá va ser per a ell una experiència traumàtica que mai no va poder oblidar. Tenia set anys quan va travessar la “carretera de la mort” i les forces franquistes van perpetrar el seu atac contra milers de civils que fugien de Màlaga a Almeria. En una entrevista a Diari de Balears, va explicar que va arribar a Mallorca als anys seixanta per incorporar-se al sector de l'hostaleria, i que, quan un dia va passar al costat del monòlit, se li “regirà l'estómac” en veure qui estava dedicat i mai més va tornar a passar per la zona.

En una altra conversa amb Memòria de Mallorca, va manifestar: “És un monument franquista, un monument feixista; a dalt de tot té un far, i jo dic que aquest és l'ull del Gran Germà que ens vigila i ens diu: No us mogueu que encara som aquí!”. Durant la seva intervenció en un dels plens de l'Ajuntament de Palma en què es debatia sobre el manteniment o enderrocament del monòlit, Ferrer va demanar el torn de paraula i va deixar anar davant els presents: “No vull morir-me sense haver vist la seva desaparició”. Va morir el març del 2017, però el monument continua dret.

Paco Ferrer, un dels supervivents als bombardejos del Crucero Baleares, va lluitar tota la seva vida perquè fos derruït. Mai va oblidar 'La Desbandá'. Tenia set anys. Ja adult, a Mallorca, quan un dia va passar al costat del monòlit, se li 'va regirar l'estómac' en veure a qui estava dedicat i mai més va tornar a passar per la zona

Inclusió al cens estatal de simbologia franquista

Des de les entitats memorialistes critiquen els intents de determinats sectors polítics i socials de defensar el monòlit com a “patrimoni històric” deslligat de la seva càrrega ideològica, atès que aquesta postura, segons Memòria de Mallorca, “ignora el context en què va ser construït i els valors que representava”. Al llarg dels anys, aquestes associacions han organitzat concentracions i actes d'homenatge a les víctimes de la repressió franquista als voltants del monument, i n'exigeixen la retirada. Adverteixen que mantenir aquest tipus de símbols en espais públics va en contra dels principis democràtics i de la memòria col·lectiva.

Després de conèixer les pretensions del PP amb el monument, Memòria de Mallorca ha reclamat que aquest s'inclogui en el cens estatal de simbologia franquista. “Per molt que es pretengui disfressar de democràtic o justificar com un element protegible, continua sent un monument franquista que vulnera la memòria democràtica del nostre poble i ofèn la dignitat de les milers de víctimes civils innocents que van ser bombardejades per la tripulació d'aquest creuer militar que s'honra”, asseveren des de l'entitat, bolcada des de fa més de vint anys en la cerca de les restes de víctimes del franquisme de Balears.

Davant d'això, defensors de la conservació -incloent-hi arquitectes, associacions veïnals i partits conservadors- argumenten que es tracta d'una obra d'interès arquitectònic racionalista i de valor testimonial que s'ha de preservar com a part del patrimoni urbà. Una de les entitats que ha lluitat per la seva preservació és ARCA, que considera que, un cop desproveït de qualsevol simbologia, el monument “representa un clam per la pau i contra les dictadures”. “Hi ha pocs monuments que superin al 100% un test de drets humans, de criteris ecològics, de justícia social o d'igualtat entre homes i dones. El pas de la història deixa la seva empremta en elements patrimonials i ens ajuda a conèixer, entendre i no repetir errors”, assenyalaven des de l'associació després de l'anunci del PP de dotar sa Feixina de màxima protecció.

Un monument “per a exaltació i glòria del franquisme”

“No hauria d'existir res que recordi a un fet com el que va protagonitzar aquest vaixell l'única vinculació del qual amb les illes era el seu nom”, assenyala l'investigador Manel Suárez Salvà, autor, entre altres obres, de La presó de Can Mir. Un exemple de la repressió franquista durant la Guerra Civil a Mallorca (Lleonard Muntaner). En declaracions a elDiario.es, Suárez recorda que aquests monuments eren construïts “per a major exaltació i glòria del franquisme” en record de “els caiguts per Déu i per Espanya”, una expressió que, com assenyala l'historiador Miguel Ángel del Arco, es va convertir en puntal clau per a fixar “la dicotomia entre els bons i els mals espanyols” i “forjar una memòria de la 'Croada' en mans del franquisme”.

“El mite va quedar cristal·litzat en la construcció dels anomenats monuments als caiguts mitjançant la participació popular, però amb l'immediat control i canalització del procés de construcció (i estètica) dels monuments en mans de les autoritats rebels”, incideix l'investigador, qui en el seu llibre Cruces de la memoria y olvido assenyala que el significat, l'estil i l'estètica dels monuments franquistes “no deixaven lloc a dubtes”: “Eren excloents, presidits per la creu, concebuts per a honrar només als caiguts del bàndol insurgent i oblidant als republicans, negant-los qualsevol individualitat i sotmetent (i segrestant) la seva memòria als fins polítics de la dictadura franquista”. A través de l'honra i record dels caiguts, “van ser dissenyats per a definir i enaltir una Espanya, la de Franco”, mitjançant materials que buscaven “perdurar eternament”.

No hauria d'existir res que recordi a un fet com el que va protagonitzar aquest vaixell l'única vinculació del qual amb les illes era el seu nom

Manel Suárez Salvà — Investigador

Els monuments van ser, a més, inserits a l'espai públic, visibles a tots, condicionat el relat, el record i el paisatge de la història contemporània d'Espanya, tal com va passar amb el monòlit de sa Feixina. Suárez lamenta que la “tebior” de l'esquerra impedís durant la legislatura passada enderrocar el monument. “Després va venir el Partit Popular amb el seu desvergonyiment”, assevera l'historiador, que recorda que el PP “en aquest país té una assignatura pendent”: condemnar el franquisme, cosa que els conservadors mai han fet ni en els documents oficials ni en les declaracions institucionals. Tot i que alguns dels seus líders han reconegut que Espanya va viure una dictadura, el partit com a tal ha evitat històricament una condemna clara del franquisme i ha mostrat una actitud ambigua davant del llegat d'aquesta etapa.

“Les dretes europees, si volem al·ludir a les dretes civilitzades en què s'integraria el Partit Popular a Europa, no dubtarien ni mig segon a condemnar el franquisme i el nazisme. Totes, menys el PP espanyol, a qui ara ve molt bé Vox com a excusa”, recrimina Suárez. Aquest assevera que si la presidenta del Govern, Marga Prohens, “volgués, les pocavergonyes de Vox, que fa pintes a l'oposició, que recrimina a una periodista que faci la seva feina o que desitja Feliç dia de la victòria en un ple [en referència al diputat d'extrema dreta Sergio Rodríguez], no es produirien”.

Els polèmics actes de Vox, Falange i HazteOir a sa Feixina

Tot i això, no només aquestes entitats s'han manifestat al voltant del monument. Amb la seva silueta de formigó armat i la seva empremta monumental, sa Feixina ha servit, a més, d'escenari per a alguns els actes polítics de Vox. Des de la seva irrupció institucional a les illes el 2019, la formació d'extrema dreta ha utilitzat aquest lloc com a escenari simbòlic per a les seves manifestacions en defensa del que anomenen “la història d'Espanya sense complexos”. El 20 de novembre del 2023, coincidint amb l'aniversari de la mort de Franco, diversos membres del partit van acudir al lloc en una acció no oficial, però àmpliament difosa en xarxes socials. Va ser a més en aquesta zona on el líder de Vox, Santiago Abascal, va celebrar l'abril del 2023 el míting principal de precampanya del partit a Balears.

En altres ocasions, Falange ha organitzat ofrenes florals al monòlit com a homenatge als “caiguts per Déu i per Espanya”, mentre que l'organització ultracatòlica HazteOir ha convocat concentracions a sa Feixina en diverses ocasions, especialment el 2016 i 2017, quan es va intensificar el debat sobre la possible demolició del monòlit. Sota el lema “No esborrin la nostra història”, defensaven el seu valor com a patrimoni cultural i històric, minimitzant el seu origen franquista.

El monument, inaugurat en 1947 amb la presència del dictador Francisco Franco i dissenyat pels arquitectes Francisco Roca Simó i Antoni Roca Cabanellas, va ser construït gràcies a les abundants donacions de particulars i empreses que van reunir les 100.000 pessetes que va costar la seva execució en record dels mariners morts en l'enfonsament del Baleares: el creuer del bàndol revoltat havia estat torpedinat per la flota republicana en 1938 durant la batalla del cap de Pals, en la Guerra Civil. El vaixell es va enfonsar amb més de 700 homes a bord, molts d'ells reclutats a Mallorca.

Un any abans, el vaixell havia estat responsable de llançar metralla contra els milers de civils que el 7 de febrer de 1937 es van llançar des de Màlaga a la carretera rumb a Almeria. Durant dies, desenes de milers de persones van fugir en direcció est dels regulars marroquins i els tancs italians que venien per l'oest. En la seva fugida, van ser bombardejades pels avions Heinkel de la Luftwaffe i tres vaixells que els disparaven des de la mar: l'Almirall Cervera, el Baleares i el Canarias. Els historiadors calculen que van morir entre 5.000 i 10.000 civils. No obstant això, durant la dictadura totes elles van acabar en l'oblit, mentre l'enfonsament del Baleares va ser convertit pel règim franquista en un emblema d'heroisme i martiri nacional i utilitzat com a eina de propaganda en tot el país.

El Crucero Baleares va ser torpedinat per la flota republicana en 1938 durant la batalla del cap de Pals, en la Guerra Civil. El vaixell es va enfonsar amb més de 700 homes a bord, molts d'ells reclutats a Mallorca. Els historiadors calculen que van morir entre 5.000 i 10.000 civils pels seus bombardejos quan estava operatiu

Durant dècades, el monòlit de sa Feixina va mantenir inscripcions, símbols i emblemes que glorificaven la dictadura, fins que el 2010 l'Ajuntament de la capital balear –llavors en mans del Pacte de Progrés– va retirar els elements més explícits, com la creu llorejada i les llegendes franquistes, en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Tot i aquestes modificacions, moltes entitats consideren que el monument no ha perdut la seva càrrega simbòlica original, perpetuant un relat de poder que encara pesa sobre la democràcia.