¿Qué cambios ha supuesto internet en el avance por la igualdad de las mujeres? ¿Es la red un espacio ideal para la relación y el empoderamiento de éstas? ¿Existe una brecha digital como ocurría durante los primeros años de la existencia de Internet o se ha dado un nuevo paradigma en el uso de la web? El segundo capítulo de Igualtat a fons pone sobre la mesa los diversos debates existentes sobre las posibilidades y los peligros que Internet proporciona a la lucha feminista.

A partir de entrevistas a Lourdes Muñoz Santamaría, ingeniera informática y presidenta de Iniciativa Barcelona Open Data, Lidia Arroyo, socióloga e investigadora de Género y TIC (UOC), y a la periodista Montse Boix, Mujeres e Internet aborda temáticas como el ciberfeminismo, el conocimiento libre o la segunda brecha digital. Cuando Internet nace, supone un cambio de paradigma respecto al resto de medios de comunicación existentes, debido a su estructura horizontal, que permitía a todo el mundo hablar y establecer comunicaciones no jerárquicas. Esta nueva estructura supuso un espacio idóneo de relación para las mujeres, ya que por un lado, posibilitaba establecer redes no presenciales entre ellas y por otra les permitía emitir opinión sin tener que formar parte de los círculos de poder de donde eran marginadas.

Por esta capacidad propagadora, Internet ha proporcionado las herramientas para la extensión de diversas luchas sociales. Son muchos los casos en los que las feministas han usado las redes para hacer llamadas nacionales e internacionales. El caso más sonado en el Estado Español fue la movilización en contra de la reforma del aborto de Gallardón, que unió a mujeres de todo el territorio y de fuera de él en una campaña masiva que hizo un uso efectivo y transversal de las redes. A pesar de ello, recuerdan Lidia y Montse, no hay que olvidar que Internet también está controlado por muchas círculos de poder, y que a pesar de la posibilidad de emitir libremente una opinión, la capacidad de llegar a multitudes es generalmente un privilegio de los poderes fácticos.

Otra característica de Internet en referencia a la igualdad es la posibilidad de que el conocimiento sea libre y accesible a todo el mundo. De forma que si el conocimiento ha sido a lo largo de la historia un reducto para los privilegiados, el movimiento “open” permite a aquellas y aquellos con menos poder, por ejemplo, las mujeres, acceder a aquello que históricamente se les ha negado. Un ejemplo clave en este sentido es el proyecto Wikimujeres, que lucha para que esta enciclopedia en red esté haga memoria de todas las mujeres olvidadas a lo largo de la Historia.

Con Internet nos encontramos, pues, con un espacio que genera muchas posibilidades para empoderar a las mujeres, pero en el que resulta necesario conocer bien cómo usar estratégicamente cada herramienta. De hecho, el problema hoy en día, no es tanto la accesibilidad a Internet, ya que hombres y mujeres están presentes en la red por igual, sino los usos que se hacen de ésta. El fenómeno de la desigualdad en los usos de Internet entre hombres y mujeres se conoce como “segunda brecha digital de género”, y pone sobre la mesa el hecho de que los estereotipos de género se reproducen en el uso de la red, dificultando una vez más el camina hacia la igualdad.

Quins canvis ha suposat Internet en l'avanç per la igualtat de les dones? És la xarxa un espai idoni per la relació i l'empoderament d'aquestes? Existeix la bretxa digital com ocorria als primers anys de l'existència d'Internet o s'ha donat un nou paradigma en l'ús de la web? El segon capítol d'Igualtat a fonsIgualtat a fons posa sobre la taula els diversos debats existents sobre les possibilitats i els perills que Internet proporciona a la lluita feminista.

A partir d'entrevistes a Lourdes Muñoz Santamaría, enginyera informàtica i presidenta d'Iniciativa Barcelona Open Data, Lídia Arroyo, sociòloga i investigadora de Gènere i TIC (UOC), i a la periodista Montse Boix, Dones i Internet aborda temàtiques com el ciberfeminisme, el coneixement lliure o la segona bretxa digital. Quan Internet neix, suposa un canvi de paradigma respecte a la resta de mitjans de comunicació existents, a causa de la seva estructura horitzontal, que permetia a tothom parlar i establir comunicacions no jeràrquiques. Aquesta nova estructura va suposar un espai idoni de relació per les dones, ja que d'una banda, possibilitava generar xarxes no-presencials entre elles, i d'altra, els hi permetia emetre opinió sense haver de formar part dels cercles de poder d'on eren marginades.

Per aquesta capacitat propagadora, Internet ha proporcionat les eines per a l'extensió de diverses lluites socials. Són molts els casos en què les feministes han usat les xarxes per a fer crides nacionals i internacionals. El cas més sonat a l'Estat Espanyol fou la mobilització en contra de la reforma de l'avortament de Gallardón, que va unir a dones de tot el territori i de fora d'ell en una campanya massiva que va fer un ús efectiu i transversal de les xarxes. Tot i això, recorden Lidia i Montse, no s'ha d'oblidar que Internet també està controlat per molts cercles de poder, i que a pesar de la possibilitat d'emetre lliurement una opinió, la capacitat de fer ressò és generalment un privilegi en mans dels poders fàctics.

Altra característica d'Internet en referència a la igualtat és la possibilitat que el coneixement sigui lliure i accessible per tothom. De manera que si el coneixement ha estat al llarg de la Història un reducte pels privilegiats, el moviment “open” permet a aquelles i aquells amb menys poder, entre d'altres, les dones, accedir a allò que històricament se'ls hi ha negat. Un exemple clau en aquest sentit és el projecte Wikidones, que lluita perquè aquesta enciclopèdia a la xarxa faci memòria de totes les dones oblidades al llarg de la Història.

Amb Internet ens trobem, doncs, amb un espai que dóna moltes possibilitats per l'empoderament de les dones, però en què resulta necessari conèixer bé com usar estratègicament cada eina. De fet, el problema d'avui dia, ja no és tant l'accessibilitat a Internet, ja que homes i dones estan presents a la xarxa per iguals, sinó els usos que es fan d'aquesta. El fenomen de la desigualtat en els usos d'Internet entre homes i dones es coneix com a “segona bretxa digital de gènere”, i posa sobre la taula el fet que els estereotips de gènere es reprodueixen en l'ús de la xarxa, dificultant un cop més el camí cap a la igualtat.

Igualtat a fons és una sèrie de vídeos d'opinió que aborden temàtiques relacionades amb la igualtat de gènere. El primer vídeo analitza en profunditat l'escletxa salarial

“L'escletxa salarial és la diferència de salari entre homes i dones per treball igual o d'igual valor. És a dir, que les dones, pel fet de ser-ho, cobren menys que els homes, que pel fet de ser-ho cobren més”, explica Carmen Sarasúa, professora d'Història Econòmica a la UAB. Actualment, l'escletxa salarial gira entorn d'un 25% de diferència entre els dos gèneres*: les dones cobren 77 cèntims de cada dòlar que guanyen els homes. Aquest és un dels molts indicadors que mesuren les desigualtats laborals entre homes i dones, i és especialment significatiu per la importància que té el salari en tots els aspectes de la nostra vida.

L'escletxa salarial és un fenomen provocat per causes diverses, totes amb origen al sistema patriarcal. D'una banda, existeix la segregació horitzontal, que és la diferència d'accés segons gènere a determinats sectors productius. És a dir, que hi ha unes feines considerades masculines que haurien d’executar els homes i d'altres considerades femenines pròpies de les dones. Aquestes últimes solen estar menys valorades i, per tant, també menys remunerades. Una altra causa que explica l'escletxa salarial és el treball de cures no remunerat que les dones carreguen sobre les seves espatlles.

Això té conseqüències negatives sobre elles, com és el fet de no poder dedicar més temps a la seva carrera professional, acceptar contractes a temps parcial per poder fer-se càrrec de les persones dependents de la família o no poder assistir a espais externs a l'horari laboral on es gesten moltes de les ascensions de les empreses. En aquesta línia, les dones no ocupen gairebé espais de decisió, que és on es cobren els majors sous: allò que popularment coneixem com a sostre de vidre.

Per últim, els estereotips de gènere també són una important causa de la discriminació laboral de la dona, ja que existeix un pensament dominant de què determinades tasques no són pròpies d'una dona o que aquesta no tindrà la suficient capacitat per realitzar-les. Al llarg del vídeo les entrevistades expliquen la complexitat d'un fenomen com l'escletxa salarial i proposen algunes possibles solucions per pal·liar-la.

Opinar en audiovisual: un nou projecte de Dones en xarxa i Catalunya Plural

Opinar en audiovisual: un nou projecte de Dones en xarxa i Catalunya PluralA Dones en xarxa portem 13 anys impulsant l'opinió de les dones en matèria d'igualtat i ara volem reinventar la manera de fer-ho. Per això hem ideat el projecte en col·laboració amb Catalunya Plural Igualtat a fons. Consisteix en la creació i difusió a les xarxes de vídeos que tracten amb profunditat temàtiques relacionades amb la igualtat de gènere: l'escletxa salarial, la conciliació, l'explotació sexual, la violència de gènere, les dones i la tecnologia, etc.

Igualtat a fons vol donar visibilitat a dones de diferents sectors i experiències que des del feminisme i la perspectiva de gènere analitzen críticament la nostra societat. Per què les dones cobrem menys que els homes? Per què el sector TIC compta amb tant escassa presència de dones? Quins avenços i retrocessos ha fet la nostra societat entorn de la violència masclista? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que volem anar responent amb cada vídeo, que s'adaptarà a l'agenda feminista de l'actualitat. Perquè si el masclisme travessa cada un dels àmbits de la vida, combatre'l implica igualment una resposta transversal.

Amb Igualtat a fons, Dones en xarxa vol aprofitar les possibilitats comunicatives de l'audiovisual per difondre el pensament feminista a les xarxes socials de forma més accessible i entenedora. Els vídeos tindran una durada d'entre 5 i 10 minuts i s'exhibiran a la web de Dones en xarxa i de Catalunya Plural.

El primer vídeo és una reflexió entorn de l'escletxa salarial a partir de l'anàlisi de quatre entrevistades: Carmen Sarasúa, professora d'Història Econòmica a la UAB; Sara Berbel, doctora en Psicologia Social i directora general de Barcelona Activa; Chelo Chacartegui, professora titular de Dret del Treball a la UPF, i Maria Àngels Viladot, doctora en Psicologia Social i escriptora.

*Cal apuntar que les dades i el vídeo no contemplen identificacions de gènere més enllà d’home/dona

Igualtat a fons

es una serie de videos de opinión que abordan temáticas relacionadass con la igualdad de género. El primer vídeo analiza en profundidad la brecha salarial

“La brecha salarial es la diferencia de salario entre hombres y mujeres por trabajo igual o de igual valor. Es decir, que las mujeres, por el hecho de serlo, cobran menos que los hombres, que por el hecho de serlo cobran más”, explica Carmen Sarasúa, profesora de Historia Económica en la UAB. Actualmente, la brecha salarial gira entorno a un 25% de diferencia entre los dos géneros*: las mujeres cobran 77 céntimos de cada dólar que ganan los hombres. Éste es uno de los muchos indicadores que miden las desigualdades laborales entre hombres y mujeres, y es especialmente significativo por la importancia que tiene el salario en todos los aspectos de nuestra vida.

La brecha salarial es un fenómeno provocado por causas diversas, todas con origen en el sistema patriarcal. Por un lado, existe la segregación horizontal, que es la diferencia de acceso según el género a determinados sectores productivos. Es decir, que hay unos trabajos considerados masculinos que deberían ejecutar los hombres y unos considerados femeninos propios de las mujeres. Estos últimos suelen estar menos valorados y, por tanto, también peor pagados. Otra causa que explica la brecha salarial es el trabajo de cuidados no remunerado que las mujeres cargan sobre sus espaldas.

Esto tiene consecuencias negativas sobre ellas, como es el hecho de no poder dedicar más tiempo a su carrera profesional, aceptar contratos a tiempo parcial para poder hacer cargo de las personas dependientes de la familia o no poder asistir a espacios externos al horario laboral donde se gestan muchos de los ascensos de las empresas. En esta línea, las mujeres no ocupan casi espacios de decisión, que es donde se cobran los mayores sueldos: lo que popularmente conocemos como techo de cristal.

Por último, los estereotipos de género también son una importante causa de discriminación laboral de la mujer, ya que existe un pensamiento dominante de que determinadas tareas no son propias de una mujer o que ésta no tendra la suficiente capacidad para realizar-las. A lo largo del vídeo, las entrevistadas explican la complejidad de un fenómeno como la brecha salarial y proponen algunas posibles soluciones para paliarla.

Opinar en audiovisual: un nuevo proyecto de Dones en xarxa y Catalunya Plural

Opinar en audiovisual: un nuevo proyecto de Dones en xarxa y Catalunya PluralEn Dones en xarxa llevamos 13 años impulsando la opinión de las mujeres en materia de igualdad y ahora queremos reinventar la forma de hacerlo. Por ello hemos ideado el proyecto en colaboración con Catalunya Plural Igualtat a fons. Consiste en la creación y difusión en las redes sociales de vídeos que traten con profundidad temáticas relacionadas con la igualdad de género: la brecha salarial, la conciliación, la explotación sexual, la violència de gènero, las mujeres y la tecnología, etc.

Igualtat a fons quiere dar visibilidad a las mujeres de diferentes sectores y experiencias que desde el feminismo y la perspectiva de gènero analizan críticamente nuestra sociedad. Por qué las mujeres cobramos menos? Qué avances y retrocesos ha hecho nuestra sociedad entorno de la violencia machista? Estas son algunas de las muchas preguntas que queremos ir respondiendo con cada video, que se adaptará a la agenda feminista de la actualidad. Porque el machismo atraviesa cada uno de los ámbitos de nuestra vida, combatirlo implica igualmente una respuesta transversal.

Con Igualtat a fons, Dones en xarxa quiere aprovechar las posibilidades comunicativas del audiovisual para difundir el pensamiento feminista en las redes sociales de forma más accesible. Los vídeos durarán entre 5 y 10 minutos y se exhibirán en la web de Dones en xarxa y de Catalunya Plural.

El primer vídeo es una reflexión entorno de la brecha salarial a partir del análisis de cuatro entrevistadas: Carmen Sarasúa, profesora de Historia Económica a la UAB; Sara Berbel, doctora en Psicología Social y directora general de Barcelona Activa; Chelo Chacartegui, profesora titular de Derecho del Trabajo en la UPF, y Maria Àngels Viladot, doctora en Psicología Social y escritora.

*Cabe apuntar que los datos y el vídeo no contemplan identificaciones de género más allá de hombre/mujer.

Resulta estratégico recuperar y reconocer las mujeres antecesoras en todos los sectores y generar la genealogía femenina, nuestras referentes

‘Figuras ocultas’, es una película de actualidad que explica la historia de tres mujeres afroamericanas que logran hacerse un hueco en la NASA a pesar de la discriminación que sufren de género y raza. Mary Winston Jackson fue la primera mujer ingeniera afroamericana en convertirse en ingeniera aeroespacial de EEUU, pero tuvo que conseguir la sentencia de un juez para poder asistir a clases de ingeniería. Dorothy Vaughan, fue la primera mujer afroamericana en convertirse en supervisora en la NASA, destacando en el manejo de los primeros ordenadores de IBM. Katherine Johnson, la matemática que trabajaba en la NASA como computadora humana, calculó la órbita que logró poner en órbita la primera persona de los Estados Unidos.

Ellas fueron pioneras y formaron parte del equipo estadounidense que consiguió enviar la primera persona al espacio, però nunca antes habíamos oído hablar de ellas. Ellas, como tantas otras, han sido invisibilizadas por la història De hecho no aparecían en la historia oficial. La ausencia de mujeres visibles en el relato sobre los principales retos para nuestra sociedad - tecnológicos, científicos, políticos - tiene como consecuencia la falta de referentes. De este modo se produce un terrible efecto por el que las mujeres que participan en estos entornos masculinizados siempre sienten que son las primeras que ocupan ciertos ámbitos, aunque los años pasen, y algunas otras conquistasen espacios similares, como estas 3 mujeres en la ingeniería aeroespacial.

Es cierto, la mujeres han estado infrarrepresentadas en espacios de decisión económicos o políticos, así como en los ámbitos científicos o tecnológicos, pero no han estado absolutamente ausentes. Han habido mujeres pioneras que en el pasado han abierto camino, han conseguido retos.

Resulta estratégico recuperar y reconocer las mujeres antecesoras en todos los sectores y . generar la genealogía femenina, nuestras referentes. Ya que, precisamente una de las causas de la falta de vocaciones tecnológicas entre las chicas más jóvenes es la falta de referentes.

Para que las mujeres viajemos a la Luna debemos estar presentes en la ciència y tecnología. No solo hablo en el sentido literal de la presencia de mujeres en el sector aereoespacial, sino de la importancia que las mujeres estén en los espacios donde se están creando los instrumentos que transforman nuestra sociedad.

Las TIC, tecnologías de la información y la comunicación, son el ámbito más estratégico. Se trata de las tecnologías que impactan de forma transversal en todos los ámbitos de la vida. Y además, de la configuración de las TIC dependen en gran parte las libertades y las oportunidades en el siglo XXI. Para poder viajar hacia la libertad debemos participar en la construcción de los cohetes y autopistas de la comunicación del siglo XXI.

Precisamente es en el ámbito TIC donde hay una menor presència de mujeres, con tan solo un 15% de mujeres que estudian ingenierías TIC ( telecomunicaciones o informática). Y lamento comunicarles que este porcentaje pràcticamente no se ha incrementado desde que yo misma estudiaba ingeniería informàtica, hace más de 20 años.

Hoy, día internacional de los derechos de las mujeres, quiero recordar que: “las chicas buenas van al cielo, las malas a todas partes”, un llamamiento a romper los límites que socialmente se nos imponen, entre ellos los límites y estereotipos sociales que nos sitúan principalmente en las áreas de cuidado. Las mujeres debemos estar en todas partes para poder ir a todas partes. Estar en todos los ámbitos estratégicos, especialmente en los científicos o de las TIC, es una de las formas más potentes de poder conseguir avances sustanciales en la autonomía de las mujeres.

Es mi anhelo que las mujeres podamos viajar a la Luna o en el futuro a Marte. Este 8 de marzo ambiciono que las mujeres seamos copartícipes creando las tecnologías del siglo XXI. Será un buen síntoma de que habremos conquistado más espacios con libertad y autonomía.

Resulta estratègic recuperar i reconèixer les dones antecessores en tots els sectors i generar la genealogia femenina, les nostres referents

'Figures ocultes', és una pel·lícula d'actualitat que explica la història de tres dones afroamericanes que aconsegueixen fer-se un forat en la NASA tot i la discriminació que pateixen de gènere i raça. Mary Winston Jackson va ser la primera dona enginyera afroamericana en convertir-se en enginyera aeroespacial dels EUA, però va haver d'aconseguir la sentència d'un jutge per poder assistir a classes d'enginyeria. Dorothy Vaughan, va ser la primera dona afroamericana a convertir-se en supervisora a la NASA, destacant en el maneig dels primers ordinadors d'IBM. Katherine Johnson, la matemàtica que treballava a la NASA com ordinador humà, va calcular l'òrbita que va aconseguir posar en òrbita la primera persona dels Estats Units.

Van ser pioneres i van formar part de l'equip nord-americà que va aconseguir enviar la primera persona a l'espai; però mai abans havíem sentit parlar d'elles. Elles, com tantes altres, han estat invisibilitzades. De fet no apareixien en la història oficial. L'absència de dones visibles en el relat sobre els principals reptes per a la nostra societat - tecnològics, científics, polítics - té com a conseqüència la manca de referents. D'aquesta manera es produeix un terrible efecte pel qual les dones que participen en aquests entorns masculinitzats sempre senten que són les primeres que ocupen certs àmbits, encara que els anys passin, i algunes altres conquerissin espais similars, com aquestes 3 dones en l'enginyeria aeroespacial.

És cert, les dones han estat infrarepresentades en espais de decisió econòmics o polítics, així com en els àmbits científics o tecnològics, però no han estat absolutament absents. Hi ha hagut dones pioneres que en el passat han obert camí, han aconseguit reptes.

Resulta estratègic recuperar i reconèixer les dones antecessores en tots els sectors i generar la genealogia femenina, les nostres referents. Precisament una de les causes de la manca de vocacions tecnològiques entre les noies més joves és la manca de referents.

Per a que les dones viatgem a la Lluna hem d'estar presents a la ciència i tecnologia. No només parlo en el sentit literal de la presència de dones en el sector aereoespacial, sinó de la importància que les dones estiguin en els espais on s'estan creant els instruments que transformen la nostra societat.

Les TIC, tecnologies de la informació i la comunicació, són l'àmbit més estratègic. Es tracta de les tecnologies que impacten de forma transversal en tots els àmbits de la vida. A més a més, de la configuració de les TIC, depenen en gran part les llibertats i les oportunitats en el segle XXI. Per poder viatjar cap a la llibertat hem de participar en la construcció dels coets i autopistes de la comunicació del segle XXI.

Precisament és en l'àmbit TIC on hi ha una menor presència de dones, amb tan sols un 15% de dones que estudien enginyeries TIC (telecomunicacions o informàtica). I lamento comunicar-los que aquest percentatge pràcticament no s'ha incrementat des que jo mateixa estudiava enginyeria informàtica, fa més de 20 anys.

Avui, dia internacional dels drets de les dones, vull recordar que: “les noies bones van al cel, les dolentes a tot arreu”. Una crida a trencar els límits que socialment se'ns imposen, entre ells els límits i estereotips socials que ens situen principalment en les àrees de cura. Les dones hem d'estar a tot arreu per a poder anar a tot arreu. Estar en tots els àmbits estratègics, especialment en els científics o de les TIC, és una de les formes més potents de poder aconseguir avenços substancials en l'autonomia de les dones.

És el meu anhel que les dones puguem viatjar a la Lluna o en el futur a Mart. Aquest 8 de març ambiciono que les dones siguem copartíceps creant les tecnologies del segle XXI. Serà un bon símptoma que haurem conquerit més espais amb llibertat i autonomia.

La presència equilibrada de dones a la política no és només un repte d'igualtat sinó un repte democràtic, una democràcia que no pot considerar plena amb una manca de representativitat de més de la meitat de la seva població: la democràcia plena requereix que homes i dones compartim espais de poder i, per tant, co-decidim

“El Congrés amb més dones diputades de la Democràcia” titulaven diversos mitjans després de les eleccions del passat 20 de desembre. Gairebé tenim un Congrés dels Diputats amb representació paritària: dels 350 escons, 138 corresponen a dones, un 39,4%. I no ha estat fruit de la generositat espontània de molts homes que han deixat pas a companyes de files, ni del pas del temps que, evidentment, no fa per ell mateix a les societats més justes, sinó de la Llei d’Igualtat que obliga els partits a incloure un 40% de tots dos sexes en les seves llistes de candidats electorals.

És cert que hi ha moltes més dones en l’espai polític però encara, en aquest àmbit també, queden molts reptes per aconseguir fins a arribar a la democràcia paritària: compartir el 50% de tots els espais de poder. És en aquest context que les deu autores de “Catifa vermella”, vam compartir les nostres trajectòries, aprenentatges i reflexions. Aquest llibre ens ha reunit a dones per reflexionar en veu alta, des de la nostra pròpia experiència, com hem viscut l’exercici de la política institucional. Durant la presentació a Barcelona van estar presents les grans conquestes recents, una certa aturada i / o retrocés actual, sensació d’alguns avenços molt consolidats, cert sabor dolç-amarg ... “Perquè només la llibertat, quan s’acosta, fa visible l’esclavitud” deia la filosofia Maria Zambrano.

Constatem que encara hi ha molts obstacles per arribar a la igualtat en àmbits públics i també en el de la política com, per exemple, la manca de visibilitat de les dones i la rotació de les dones en càrrecs de responsabilitat. Situacions, actituds que impedeixen la consolidació de lideratges polítics perquè el poder dels partits i dels mitjans de comunicació al màxim nivell, continuen estant gairebé en exclusiva en mans d’homes. I la paritat, que primer es varen auto-aplicar els partits d’esquerra i ara la llei obliga a tots a les llistes electorals, ha tingut com a conseqüència la incorporació d’un nombre significatiu de dones, que no és poc i al seu torn resulta bàsic per avançar, però està clar que estem lluny d’una igualtat en aquests espais. Per això és imprescindible compartir i debatre estratègies més enllà de la simple presència numèrica de dones.

Així, les que promovem la paritat creiem que resulta positiu per a totes les dones. Defensem la presència de totes les dones, no només perquè es tracta d’un dret sinó perquè enriqueixen amb la seva visió i raonament qualsevol esfera, tant pública com privada. Sens dubte, el fet que arribin les dones als àmbits de poder, i com més aviat, és imprescindible per empènyer a favor de la igualtat, per aconseguir avanços en totes les polítiques. El sol fet que les dones estiguin presents de forma equilibrada resulta positiu ja que es tracta de corregir un dèficit de representació democràtica. A més, la presència de dones en primers nivells de responsabilitat té un “efecte mirall” positiu. Potser ni Angela Merkel o Soraya Sáez de Santamaria tinguin com a prioritat promoure la igualtat, però sí serveixen de model a moltes altres. Dones diverses i diversos models de lideratge de dones ocupant espais de poder.

Les antecessores, les mestres, les divulgadores, les lluitadores ... així com totes aquelles que són còmplices feministes, amb les seves aportacions i variats punts de vista, s’han demostrat imprescindibles per traçar una trajectòria política o social que promogui els drets de les dones. D’aquí que en el moment de participar i divulgar aquest llibre haguem de recordar i agrair el treball de totes elles ja que els seus esforços han fet que avui nosaltres puguem estar conquerint nous espais. D’aquesta mateixa manera, la diversitat de les dones coautores, contrastos entre mirades i perspectives, ha ajudat a enriquir el debat que vam mantenir. Especialment també, vull recordar amb gratitud a totes les companyes amb qui he compartit taula, estratègies i xarxes per poder fer possible projectes polítics. Les còmplices que resulten imprescindibles en el camí.

La “Catifa vermella” és el nom irònic que Carme Porta, coordinadora del projecte, ha volgut donar a aquest llibre per remarcar que a les dones no se’ns posa precisament una catifa vermella a la política. Recordem que la presència equilibrada de dones a la política no és només un repte d’igualtat sinó un repte democràtic, una democràcia que no pot considerar plena amb una manca de representativitat de més de la meitat de la seva població: la democràcia plena requereix que homes i dones compartim espais de poder i, per tant, co-decidim.

Lourdes Muñoz

coautora

La presencia equilibrada de mujeres en la política no es sólo un reto de igualdad sino un reto democrático, una democracia que no puede considerarse plena con una falta de representatividad de más de la mitad de su población: la democracia plena requiere que hombres y mujeres compartamos espacios de poder y, por tanto, co-decidamos.

“El Congreso con más mujeres diputadas de la Democracia” titulaban diversos medios tras las elecciones del pasado 20 de diciembre. Casi tenemos un Congreso de los Diputados con representación paritaria: de los 350 escaños, 138 corresponden a mujeres, un 39,4%. Y no ha sido fruto de la generosidad espontánea de muchos hombres que han dejado paso a compañeras de filas,  ni del paso del tiempo que, evidentemente, no hace por sí sólo a las sociedades más justas, sino de la Ley de Igualdad que obliga a los partidos a incluir un 40% de ambos sexos en sus listas de candidatos electorales.  

Es cierto que hay muchas más mujeres en el espacio político pero aún, en este ámbito también, quedan muchos retos por conseguir hasta llegar a la democracia paritaria: compartir el 50% de todos los espacios de poder. Es en este contexto que las diez autoras de “Catifa vermella” (Alfombra roja), compartimos nuestras trayectorias, aprendizajes y reflexiones. Este libro nos ha reunido a mujeres para reflexionar en alto, desde nuestra propia experiencia, como hemos vivido el ejercicio de la política institucional. Durante la presentacion en Barcelona estuvieron presentes  los  grandes conquistas recientes, un cierto parón y/o retroceso actual, sensación que algunos avances muy consolidados, cierto sabor dulce-amargo … “Porque solamente la libertad, cuando se acerca, hace visible la esclavitud” decía la filosofa Maria Zambrano.

Constatamos que aún existen muchos obstáculos para llegar a la igualdad en ámbitos públicos y también en el de la política como, por ejemplo, la falta de visibilidad de las mujeres y la rotación de las mujeres en cargos de responsabilidad. Situaciones, actitudes que impiden la consolidación de liderazgos políticos porque el poder de los partidos y de los medios de comunicación al máximo nivel, siguen estando casi en exclusiva en manos de hombres. Y la paridad, que primero se auto aplicaron  los partidos de izquierda y ahora la ley obliga a todos en las listas electorales, ha tenido como consecuencia la incorporación de un número significativo de mujeres, que no es poco y a su vez resulta básico para avanzar, pero está claro que estamos lejos de una igualdad en estos espacios. De ahí que sea imprescindible compartir y debatir estrategias más allá de la simple presencia numérica de mujeres.

Así, las que promovemos la paridad creemos que resulta positivo para todas las mujeres. Defendemos la presencia de todas las mujeres, no sólo porque se trata de un derecho sino porque enriquecen con su visión y razonamiento cualquier esfera, tanto pública como privada. Sin duda, el hecho que lleguen las mujeres a los ámbitos de poder, y cuanto antes, es imprescindible para empujar en favor de la igualdad, para conseguir avances en todas las políticas. El sólo hecho que mujeres estén presentes de forma equilibrada resulta positivo ya que se trata de corregir un déficit de representación democrática. Además, la presencia de mujeres en primeros niveles de responsabilidad tiene un “efecto espejo” positivo. Quizá ni Angela Merkel o Soraya Sáez de Santamaria tengan como prioridad promover la igualdad, pero sí sirven de modelo a muchas otras. Mujeres diversas y diversos moldeos de liderazgo de mujeres ocupando espacios de poder.

Las antecesoras, las maestras, las divulgadoras, las luchadoras…así como todas aquellas que son cómplices feministas, con sus aportaciones y variados puntos de vista, se han demostrado  imprescindibles para trazar una trayectoria política o social que promueva los derechos de las mujeres. De ahí que en el momento de participar y divulgar este libro debamos recordar y agradecer el  trabajo de todas ellas ya que sus esfuerzos han hecho que hoy nosotras podamos estar conquistando nuevos espacios. De esta misma forma, la diversidad de las mujeres coautoras, contrastes entre miradas y perspectivas, ha ayudado a enriquecer el debate que mantuvimos. Especialmente también, quiero recordar con gratitud a todas las compañeras con quienes he compartido mesa, estrategias y redes para poder hacer posible proyectos políticos. Las cómplices que resultan imprescindibles en el camino.

La “Catifa vermella” es el nombre irónico que Carme Porta, coordinadora del del proyecto,  ha querido dar a este libro para remarcar que a las mujeres no se nos pone precisamente una alfombra roja en la política. Recordemos que la presencia equilibrada de mujeres en la política no es sólo un reto de igualdad sino un reto democrático, una democracia que no puede considerarse plena con una falta de representatividad de más de la mitad de su población:  la democracia plena requiere que hombres y mujeres compartamos espacios de poder y, por tanto, codecidamos. 

Lourdes Muñoz

Coautora

Promovem el poder de les dones connectades per canviar les seves vides, fent servir les xarxes socials i generant xarxes amb altres dones per assolir la igualtat.

“Per a nosaltres el poder dels ciutadans i ciutadanes connectats, és el poder de canviar el món” concloïa Yolanda Rueda -@ciberyolanda - en el primer còctels & net que “Dones en xarxa”, organitza a Madrid. Des d'aquesta perspectiva vam començar aquesta nova etapa de còctels & net, convençudes que les xarxes són potencialment una gran oportunitat per a les dones, per a l'èxit dels seus projectes.

Còctels & net sempre té un tema central: “Com utilitzar xarxes per a l'èxit dels nostres projectes i l'apoderament de les dones”, canvien les ponents, dones diverses que fan servir les xarxes per als seus projectes professionals, socials, polítics, empresarials, culturals. .., d'aquesta manera es comparteixen experiències diferents, demostrant com dones en àmbits molt diferents fan servir les xarxes com a espais o bé creen les seves xarxes per fer possibles els seus projectes vitals o professionals.

El pas del temps ens proporciona noves eines, però sempre es tracta d'un espai propi “de dones” per compartir estratègies i establir vincles entre dones.

Espais propis per donar poder a les dones: creiem en espais de dones i protagonitzats per les dones, on compartir les estratègies per empoderar. Estratègies per assenyalar els obstacles i aprendre de les experiències d'altres per superar-los. Espais on visibilitzar dones d'èxit, perquè sempre hi ha antecessores tot i que les dones percebin que totes comencen de zero precisament per la falta de presència equilibrada de les dones en els espais públics.

“Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia” per fer realitat els seus projectes ens va ensenyar Virginia Woolf (Una Habitació Pròpia, 1929); espais individuals que en l'era de les xarxes implica que les dones han de tenir el seu lloc a internet, decidir la seva identitat digital, publicar les seves idees, projectes, continguts, opinions .... També hem de construir àgores comuns entre dones com esdeveniments o xarxes pròpies . Així, com deia Marcela Lagarde “L'aliança de les dones en el compromís ha de crear espais en els que les dones puguin desplegar noves possibilitats de vida”.

Crear xarxes, recolzar xarxes i estimular que s'estableixin ponts de relació entre elles. Obrir vincles. Aquesta és la nostra proposta, ja que en l'era de les xarxes les connexions, els vincles amb altres persones no només generen oportunitats, sinó que marquen la diferència en l'àmbit econòmic i professional.

Començava amb la reflexió de Yolanda Roda sobre ciutadania connectada per canviar el món. Nosaltres promovem el poder de les dones connectades per canviar les seves vides, fent servir les xarxes socials i generant xarxes amb altres dones per assolir la igualtat.

Postdata

Projectes com aquest només són possibles amb companyes de viatge especials, conscienciades i generoses com les impulsores del còctel & Bloc a Madrid Inma Ferragud, Rosa Matias, Reyes Montiel, Bárbara Yuste, Imma Aguilar.Inma FerragudRosa MatiasReyes MontielBárbara YusteImma Aguilar

Promovemos el poder de las mujeres conectadas para cambiar sus vidas, usando las redes sociales y generando redes con otras mujeres para alcanzar la igualdad.

“Para nosotras el poder del ciudadan@ conectad@ es el poder de cambiar el mundo” concluía Yolanda Rueda - @ciberyolanda - en el primer cóctels & net que “Dones en xarxa”, organiza en Madrid. Desde esa perspectiva empezamos esta nueva etapa de coctels&net, convencidas que las redes son potencialmente una gran oportunidad para las mujeres, para el éxito de sus proyectos.

Cóctels & net siempre tiene un tema central: “Cómo usar las redes para el éxito de nuestros proyectos y el empoderamiento de las mujeres”, cambian las ponentes, mujeres diversas que usan las redes para sus proyectos profesionales, sociales, políticos, empresariales , culturales ... , de este modo se comparten experiencias diferentes, demostrando como mujeres en ámbitos muy distintos usan las redes como espacios o bien crean sus redes para hacer posibles sus proyectos vitales o profesionales.

El paso del tiempo nos proporciona nuevas herramientas, pero siempre se trata de un espacio propio “de mujeres” para compartir estrategias y establecer vínculos entre mujeres.

Espacios propios para empoderar a las mujeres: creemos en espacios de mujeres y protagonizados por las mujeres, donde compartir las estrategias para empoderarse. Estrategias para señalar los obstáculos y aprender de las experiencias de otras para superarlos. Espacios donde visibilizar mujeres de éxito, porque siempre existen antecesoras aunque las mujeres perciban que todas empiezan de cero precisamente por la falta de presencia equilibrada de las mujeres en los espacios públicos.

“Una mujer debe tener dinero y un cuarto propio” para hacer realidad sus proyectos nos enseñó Virginia Woolf ( Un Cuarto Propio, 1929); espacios individuales que en la era de las redes implica que las mujeres deben tener su lugar en internet, decidir su identidad digital, publicar sus ideas, proyectos, contenidos, opiniones.... También debemos construir ágoras comunes entre mujeres como eventos o redes propias. Así, como decía Marcela Lagarde “La alianza de las mujeres en el compromiso debe crear espacios en los que las mujeres puedan desplegar nuevas posibilidades de vida”.

Crear redes, apoyar redes y estimular que se establezcan puentes de relación entre ellas. Abrir vínculos. Esta es nuestra propuesta, ya que en la era de las redes las conexiones, los vínculos con otras personas no solo generan oportunidades, sino que marcan la diferencia en el ámbito económico y profesional.

Empezaba con la reflexión de Yolanda Rueda sobre ciudadanía conectada para cambiar el mundo. Nosotras promovemos el poder de las mujeres conectadas para cambiar sus vidas, usando las redes sociales y generando redes con otras mujeres para alcanzar la igualdad.

Postdata

Proyectos como este sólo son posibles con compañeras de viaje especiales, concienciadas y generosas como las impulsoras del cocktel&Bloc en Madrid Inma Ferragud, Rosa Matias, Reyes Montiel, Bárbara Yuste, Imma Aguilar.Inma FerragudRosa MatiasReyes MontielBárbara YusteImma Aguilar

10 anys de llei integral requereixen una avaluació, més enllà d'un govern, una avaluació conjunta integral pròpia d'un repte social de primer ordre, com és garantir la vida sense violència de la meitat de la població. La llei integral no ha estat un fracàs, encara que el seu desplegament ha sofert un gran aturada per les retallades socials del govern de la dreta.

Aquests 10 anys d'aplicació de la llei integral ens mostren que el seu objectiu final és un repte difícil d'assolir, ja que aconseguir una societat lliure de violència contra les dones implica un canvi de fons en els valors de la societat, un canvi en què les dones siguem considerada com a iguals.

És el moment d'avaluar la llei, contemplant tant els avenços, els èxits, com les debilitats i els ajustos que cal realitzar per abordar amb eficàcia la lluita contra la violència masclista. Ja que el seu propòsit és protegir efectivament a totes les dones, per aconseguir que puguin viure lliures de violència. No oblidem que la proporció de dones que han viscut algun episodi de violència o la intensitat de dones assassinades és inacceptable en una democràcia plena, una democràcia en la qual les dones tenen dret a la llibertat i la seguretat.

Les dones tenim més drets i més consciència d'ells. Nomenaré els avenços que ha suposat la llei: el principal és el dret de totes les dones a la prevenció de la violència masclista; a més la llei garanteix l'atenció integral de les víctimes, i a l'obligació d'actuar des de tots els àmbits: judicial, policial, social, sanitari i educatiu per a la prevenció, detecció i atenció davant aquest fenomen.

Aquest 7 de novembre va tenir lloc la marxa estatal contra les violències de gènere, una gran manifestació a Madrid. Es tracta de la segona vegada que en només un any hi ha hagut una gran mobilització feminista que aconsegueix un gran suport social, situació que mai havia succeït en la nostra democràcia. Paradoxalment les feministes hem aconseguit una mobilització social al voltant de la marxa del # 7N en un moment en què els drets de les dones havien desaparegut de l'agenda pública.

El gran activisme feminista de principis de segle, va tenir com a èxit l'aprovació de la llei integral pel govern d'esquerres, i posteriorment la presència de la igualtat i la lluita contra la violència en l'espai públic durant 10 anys, va fer avançar en rebuig social a la violència masclista. Aquesta sembra de fa uns anys, fa que avui encara que la igualtat no és a l'agenda pública i política, quan les feministes reaccionem i decidim mobilitzar-nos, fa que siguem més fortes. Les mobilitzacions socials a favor dels drets de les dones actuals, són fruit de les mobilitzacions de fa 15 anys, i de l'èxit aconseguit amb l'aprovació de la llei, que va resultar en campanyes de sensibilització i presència pública de missatges contra la violència com no havíem viscut abans, i aquestes accions van aconseguir més conscienciació social i més adhesions a favor de la igualtat.

Les que defensem els drets de les dones estem en una situació més forta, per a aquesta nova onada de mobilitzacions necessària per aconseguir pujar un esglaó més. És moment d'aconseguir un pacte d'estat contra la violència de gènere, elevar la importància institucional, els mitjans destinats i les millora dels instruments per garantir la vida lliure de violència de les dones.

“Feminisme per a ser feliç i canviar el país” deia un dels cartells que mostrava una jove a la marxa del #7N, vull subratllar aquest missatge que vaig llegir a la marxa de les dones. Els homes i dones que vàrem participar d'aquesta marxa no només protestàvem contra la xacra social que suposa la violència de gènere, sinó que el feminisme és un moviment polític i social que proposa un model de societat més just, més humà, més solidari; evidentment aquests valors passen pel respecte i la valoració social de les dones, per aconseguir que homes i dones compartim com iguals tots els àmbits de la societat. Una societat compartida i en igualtat és la garantia d'una societat lliure de violència contra les dones.

10 años de ley integral requieren una evaluación, más allá de un gobierno, una evaluación conjunta integral propia de un reto social de primer orden, como es garantizar la vida sin violencia de la mitad de la población. La ley integral no ha sido un fracaso, aunque su despliegue ha sufrido un gran parón por los recortes sociales del gobierno de la derecha.

Estos 10 años de aplicación de la ley integral nos muestran que su objetivo final es un reto difícil de alcanzar, ya que conseguir una sociedad libre de violencia contra las mujeres implica un cambio de fondo en los valores de la sociedad, un cambio en que las mujeres seamos considerada como iguales.

Es el momento de evaluar la ley, contemplando tanto los avances, los logros , como las debilidades y los ajustes que hay que realizar para abordar con eficacia la lucha contra la violencia machista. Ya que su propósito es proteger efectivamente a todas las mujeres, para conseguir que puedan vivir libres de violencia. No olvidemos que la proporción de mujeres que han vivido algún episodio de violencia o la intensidad de mujeres asesinadas es inaceptable en una democracia plena, una democracia en la que las mujeres tienen derecho a la libertad y la seguridad.

Las mujeres tenemos más derechos y más conciencia de ellos. Nombraré los avances que ha supuesto la ley, el principal es el derecho de todas las mujeres a la prevención de la violencia machista; además la ley garantiza la atención integral de las víctimas de ésta, y a la obligación de actuar desde todos los ámbitos: judicial, policial, social, sanitario, educativo para la prevencion, deteccion y atencion ante este fenómeno.

Este 7 de noviembre tuvo lugar la marcha estatal contra las violencias de género, una gran manifestación en Madrid. Se trata de la segunda vez que en sólo un año ha habido una gran movilización feminista que consigue un gran soporte social,  situación que nunca había sucedido en nuestra democracia. Paradójicamente las feministas hemos conseguido una movilización social entorno a la marcha del #7N en un momento en que los derechos de las mujeres habían desaparecido de la agenda pública.

El gran  activismo feminista de principios de siglo, tuvo como éxito la aprobación de la ley integral por el gobierno de izquierdas, y posteriormente la presencia de la igualdad y la lucha contra la violencia en el espacio público durante 10 años, hizo avanzar en rechazo social a la violencia machista. Esa siembra de hace unos años, hace que hoy aunque la igualdad no está en la agenda pública y política, cuando las feministas reaccionamos y decidimos movilizarnos,  hace que seamos más fuertes. Las movilizaciones sociales a favor de los derechos de las mujeres actuales, son fruto de las movilizaciones de hace 15 años, y del éxito conseguido con la aprobación de la ley ,  que resultó en campañas de sensibilización y presencia pública de mensajes contra la violencia como no habíamos vivido antes, y esas acciones consiguieron más concienciación social y más adhesiones a favor de la igualdad.

Quines defendemos los derechos de las mujeres estamos en una situación más fuerte, para esta nueva oleada de movilizaciones necesaria para conseguir subir un peldaño más. Es momento de conseguir un pacto de estado contra la violencia de género, elevar la importancia institucional, los medios  destinados y las mejora de los instrumentos para garantizar la vida libre de violencia de las mujeres.

“Feminismo para ser feliz y cambiar el país” decía uno de los carteles que mostraba una joven en la marcha del #7N, quiero subrayar ese mensaje que leí en la marcha de las mujeres. Los hombre y mujeres que participamos de esa marcha no sólo protestábamos contra la lacra social que supone la violencia de género, sino que el feminismo es un movimiento político y social que propone un modelo de sociedad más justo, más humano, más solidario ; evidentemente estos valores pasan por el respeto y la valoración social de las mujeres, por conseguir que hombres y mujeres compartamos como iguales todos los ámbitos de la sociedad. Una sociedad compartida y en igualdad es la garantía de una sociedad libre de violencia contra las mujeres.

El 25 de novembre, Dia internacional contra la violència vers les dones, a dones en xarxa volem iniciar una marató d'articles amb l'etiqueta #ProuViolenciaMasclista per una societat lliure de #violenciadegenere. Desprès de l'èxit de la marxa del #7N hem de continuar fent accions per denunciar que la violència de gènere es una xacra social intolerable en una democràcia.

Podreu llegir-los al nostre bloc a Catalunya Plural en català i castellà de la mà de dones expertes per commemorar el 25N (Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència contra les Dones).

El 25 de noviembre, Día internacional contra la violencia hacia las mujeres, en Dones en Xarxa queremos iniciar un maratón de artículos con la etiqueta #ProuViolenciaMasclista por una sociedad libre de #violenciadegenere. Después del éxito de la marcha del #7N debemos continuar haciendo acciones para denunciar que la violencia de género es una lacra social intolerable en una democracia.

Podrá leerlos en nuestro blog en Cataluña Plural en catalán y castellano de la mano de mujeres expertas para conmemorar el 25N (Día Internacional para la eliminación de la Violencia contra las Mujeres).

Raons ètiques i pràctiques contra la legalització de prostitució

Hi ha moltes raons pràctiques i ètiques per no legalitzar la prostitució com una feina. Si tenim en compte que el fenomen de la prostitució i la trata i tràfic de dones, estan absolutament relacionats i no es poden deslligar. Suposaria un increment tant de la prostitució com del tràfic i perjudicaria la situació de les dones explotades sexualment, com ha succeït en els països que han optat per la regulació.

No podem regular la prostitució argumentat que beneficia les dones en situació de prostitució voluntària, ja que les polítiques públiques han de prioritzar la protecció als i les més febles, que en aquest cas a més són la majoria com a víctimes d'explotació sexual.

Hi ha raons ètiques, el gran negoci de la prostitució se sosté en l'explotació sexual de dones pobres dels països pobres per consum de prostitució dels homes en els països rics. No té sentit des d'una ètica que promou els drets humans universals, normalitzar el consum de prostitució a costa de les dones amb menys recursos.

Hi ha raons d'ètica personal, per que la meva pregunta a aquells que argumenten que sigui una feina més, ja que es tracta d'un treball dic, seria: ¿es tractaria d'un treball digne per la seva mare, la seva germana o la seva filla quan sigui adulta ?

L'explotació sexual incompatible amb la igualtat

Les dones en societats democràtiques, no podem seguir sent considerades, encara que sigui en el subconscient col·lectiu, com un complement a l'objecte central dels drets: l'home. No estem aquí per ser “les seves dones”, ni “les mares dels seus fills” i menys encara “els seus cossos objectes” per complaure els seus desitjos sexuals.

Els que defensem les igualtat, creiem que l'estat ha de garantir que les dones som ciutadanes de primera, subjectes de dret propi, amb dret a una vida pròpia en llibertat i igualtat, dones autònomes. Dones que des de la nostra autonomia i llibertat podem decidir compartir part de la nostra vida amb un home, que podem ser mares si així ho decidim, i que tenim dret a la vida sexual plena que nosaltres decidim.

Podem decidir ser amigues, companyes, amants, esposes per poc o molt de temps dels homes que triem i ens triïn, sempre amb una relació d'igual a igual.

De la tolerància social al rebuig de la prostitució

La tolerància social que encara existeix amb la prostitució prové d'un estat de dret basat en els correctament denominats “drets de l'home” fruit de la revolució francesa, en la qual les dones no teníem ni dret a vot. Hem anat avançant en igualtat, però segueix pendent de tenir com a objectiu col·lectiu eradicar l'explotació sexual.

Cada un o una de nosaltres hem de passar de tolerar la prostitució a rebutjar el consum de prostitució perquè consumir prostitució contribueix a l'explotació sexual de dones i nenes. Però el canvi fonamental passa pels homes. Hi ha un gran negoci de la prostitució perquè hi ha consum.

En el dia contra l'explotació sexual, fem una crida a aquests homes que ens envolten, els nostres amics, companys de projecte polític, còmplices en el treball, amants o companys sentimentals que diguin “Els homes de debò no compren dones”. Aquest era el lema de la campanya que la JSC va protagonitzar el passat mes de març durant el Mobile World Congress a Barcelona, per denunciar el foment que s'estava fent de prostitució aquesta setmana. Molts homes es van fotografiar amb aquesta frase “Real Men Don't Buy Girls” Els homes de debò no compren dones . Ara, és el moment de tornar-ho a dir.

Disminuir l'explotació sexual requereix d'una clara resposta social i institucional, així, els governs han de tenir en la seva agenda combatre la prostitució i eradicar l'explotació sexual perquè, una societat avançada i digna no pot assumir que part de les dones siguin esclavitzades.

Razones éticas y prácticas contra la legalización de prostitución

Existen muchas razones prácticas y éticas para no legalizar la prostitución como un trabajo. Si tenemos en cuenta que el fenómeno de la prostitución y la trata y tráfico de mujeres, están absolutamente relacionados y no se pueden desligar. Supondría un incremento tanto de la prostitución como de la trata y perjudicaría la situación de las mujeres explotadas sexualmente, como ha sucedido en los países que han optado por la regulación.

No podemos regular la prostitución argumentado que beneficia a las mujeres en situación de prostitución voluntaria , ya que las políticas públicas deben priorizar la protección a los y las más débiles, que en este caso además son la mayoría como víctimas de explotación sexual.

Existen razones éticas, el gran negocio de la prostitución se sostiene en la explotación sexual de mujeres pobres de los países pobres para consumo de prostitución de los hombres en los países ricos. No tiene sentido desde una ética que promueve los derechos humanos universales, normalizar el consumo de prostitución a costa de las mujeres con menos recursos.

Existen razones de ética personal, por que mi pregunta a aquellos que argumentan que sea un trabajo más, ya que se trata de un trabajo digo, sería: ¿se trataría de un trabajo digno para su madre, su hermana o su hija cuando sea adulta?

La explotación sexual incompatible con la igualdad

Las mujeres en sociedades democráticas, no podemos seguir siendo consideradas, aunque sea en el subconsciente colectivo, como un complemento al objeto central de los derechos: el hombre. No estamos aquí para ser “sus mujeres”, ni “las madres se sus hijos” y menos aún “sus cuerpos objetos” para complacer sus deseos sexuales.

Quienes defendemos las igualdad, creemos que el estado debe garantizar que las mujeres somos ciudadanas de primera, sujetos de derecho propio, con derecho a una vida propia en libertad e igualdad, mujeres autónomas. Mujeres que desde nuestra autonomía y libertad podemos decidir compartir parte de nuestra vida con un hombre, que podemos ser madres si así lo decidimos, y que tenemos derecho a la vida sexual plena que nosotras decidamos.

Podemos decidir ser amigas, compañeras, amantes , esposas por poco o mucho tiempo de los hombres que elijamos y nos elijan , siempre con una relación de igual a igual.

De la tolerancia social al rechazo de la prostitución

La tolerancia social que aún existe con la prostitución proviene de un estado de derecho basado en los correctament denominados “derechos del hombre” fruto de la revolución francesa, en la que las mujeres no teníamos ni derecho al voto. Hemos ido avanzando en igualdad, pero sigue pendiente tener como objetivo colectivo erradicar la explotación sexual.

Cada uno o una de nosotras debemos pasar de tolerar la prostitución a rechazar el consumo de prostitución porque consumir prostitución contribuye a la explotación sexual de mujeres y niñas. Pero el cambio fundamental pasa por los hombres. Existe un gran negocio de la prostitución porque hay consumo.

En el día contra la explotación sexual, hacemos una llamada a esos hombres que nos rodean, nuestros amigos, compañeros de proyecto político, cómplices en el trabajo, amantes o compañeros sentimentales a que digan “Los hombres de verdad no compran mujeres”. Este era el lema de la campaña que la JSC protagonizó el pasado mes de marzo durante el Mobile World Congress en Barcelona, para denunciar el fomento que se estaba haciendo de prostitución esa semana. Muchos hombres se fotografiaron con esta frase “Real Men Don’t Buy Girls ”Los hombres de verdad no compran mujeres“. Ahora, es el momento de volverlo a hacer.

Disminuir la explotación sexual requiere de una clara respuesta social e institucional, así, los gobiernos deben tener en su agenda combatir la prostitución y erradicar la explotación sexual porque, una sociedad avanzada y digna no puede asumir que parte de las mujeres sean esclavizadas.

La realitat dels darrers mesos creiem que fa oportú un debat sobre l’estat de la qüestió dels drets de les dones, després d’un període on es va avançar prou amb lleis importants a nivell estatal i català, als darrers mesos la possibilitat de la contrareforma que suposa la llei de l’avortament, les dades laborals sobre la bretxa salarial o el continu degoteig de morts de dones per violència masclista, ens fa reobrir el debat i fer-nos algunes preguntes ...

Els drets de les dones ja no estan a l’agenda social i politica? Hem retrocedit? Com pot ser que continuint matan a dones per violencia masclita quan es van aprovar dues importants lleis a catalunya i a Espanya? Encara està pendent la conquesta de la igualtat efectiva?

Aquest debat, que es podrà serguir per streaming en aquesta adreçawww.uab.cat/campusmedia, està organitzat per “ L’alternativa”, que és laTv digital de catalunyaplural

La realidad de los último meses creemos que hace oportuno un debate sobre el estado de la cuestión de los derechos de las mujeres, después de un periodo donde se avanzó bastante con leyes importantes a nivel estatal y catalán, en los últimos meses la posibilidad de la contrarreforma que supone la ley del aborto, los datos laborales sobre la brecha salarial o el continuo goteo de muertes de mujeres por violencia machista, nos hace reabrir el debate y hacernos algunas preguntas ...

¿Los derechos de las mujeres ya no están en la agenda social y política? ¿Hemos retrocedido?

¿Como es posible que continúen matando a mujeres por violencia machista cuando se aprobaron dos importantes leyes en Cataluña y en España?

¿Aún está pendiente la conquista de la igualdad efectiva?

Este debate, que se podrá serguir por streaming en esta dirección www.uab.cat/campusmedia, está organizado por “La alternativa”, que es la Tv digital de catalunyaplural.

Els homes han de moure fitxa, comprometre’s en la igualtat i actuar en

conseqüència en la seva vida quotidiana. El feminisme és un moviment polític que si bé reivindica els drets de les dones, promou un model social més just i equilibrat, que beneficia homes i dones. Però, els homes activistes per la igualtat continuen sent molt minoritaris, fins i tot en les files de l’esquerra.

La discriminació que pateixen les dones és fruit dels valors que ens assignen rols determinats, diferents i estereotipats a homes i a dones. El nou contracte social per la igualtat, que ja promovien les feministes a principis d’aquest mil•lenni, proposa compartir al cinquanta per cent tots els àmbits de la vida, i es resumeix en tres, un nou contracte entre homes i dones per compartir les decisions públiques, compartir el treball i compartir les responsabilitats familiars.

Per tot això, vull destacar la iniciativa del Dia de Pare Igualitari, que promou la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció, que defensa que només amb permisos iguals i intransferibles i pagats al 100%, la igualtat serà possible. Sens dubte la equiparació dels permisos de progenitors com un dret individual i intransferible, suposa un avanç cap a la igualtat tant per la via del pràctic i per la transformació social que suposa.

Si mares i pares disposessen de permisos de cura de la mateixa durada com un dret individual, si tots dos tenen cura de les seves filles i fills des del primer moment per igual, seria una forma d’evitar la discriminació de les dones en el treball. Si bé, és cert que el 100% de els pares no s’acollirien a aquest dret d’entrada, s’augmentaria substancialment i s’incrementaria progressivament. Aquesta seria la aportació pràctica per disminuir la discriminació, si tots dos sexes poden acollir-se als permisos es disposen de menys excuses per no contractar o promocionar dones.

Si homes i dones tenen cura per igual dels seus fills, sens dubte aquests homes canviarien les seves emocions i la seva forma de veure la vida. El dret dels pares a exercir la plena paternitat és una forma legal promoure el canvi social, que el model actual atribueix als homes un paper en l’àmbit públic, laboral i social. Hem de tenir models de canvi i promoure el valor social dels homes com a protagonistes de les cures, les emocions i la quotidianitat.

“La meitat del cel, la meitat de la terra, la meitat del poder” és un lema feminista i un desideràtum vigent. Compartir tots els àmbits de la vida entre homes i dones implica un canvi social de fons, dels homes i de les dones. Pares igualitaris un gran pas per un món compartit entre homes i dones.

Los hombres deben mover ficha, comprometerse en la igualdad y actuar en consecuencia en su vida cotidiana. El feminismo es un movimiento político que si bien reivindica los derechos de las mujeres, promueve un modelo social más justo y equilibrado, que beneficia a hombres y mujeres. Pero, los hombres activistas por la igualdad siguen siendo muy minoritarios, incluso en las files de la izquierda.

La discriminación que sufren las mujeres es frutó de los valores que nos asignan roles determinados, distintos y estereotipados a hombres y a mujeres. El nuevo contrato social por la igualdad, que ya promovían las feministas a principios de este milenio, propone compartir al cincuenta por ciento todos los ámbitos de la vida, y se resume en tres, un nuevo contrato entre hombres y mujeres para compartir las decisiones públicas, compartir el trabajo y compartir las responsabilidades familiares.

Por todo esto, quiero destacar la iniciativa del Día de Padre Igualitario, que promueve la Plataforma por Permisos Iguales e Intransferibles de Nacimiento y Adopción, que defiende que sólo con permisos iguales e intransferibles y pagados al 100%, la igualdad será posible. Sin duda la equiparación de los permisos de progenitores como un derecho individual e intransferible, supone un avance hacia la igualdad tanto por la vía de lo práctico y por la transformación social que supone.

Si madres y padres dispusieran de permisos de cuidado de la misma duración como un derecho individual, si ambos cuidan a sus hijas e hijos desde el primer momento por igual, sería una forma de evitar la discriminación de las mujeres en el trabajo. Si bien, es cierto que el 100% de los padres no se acogerían a este derecho de entrada, se aumentaría sustancialmente y se incrementaría progresivamente. Esta sería la aportación práctica para disminuir la discriminación, si ambos sexos pueden acogerse a los permisos se disponen de menos escusas para no contratar o promocionar a mujeres.

Si hombres y mujeres cuidan por igual de sus hijos, sin duda esos hombres cambiarían sus emociones y su forma de ver la vida. El derecho de los padres a ejercer la plena paternidad es una forma legal promover el cambio social, que el modelo actual atribuye a los hombres un papel en el ámbito público, laboral y social. Debemos tener modelos de cambio y promover el valor social de los hombres como protagonistas de los cuidados, las emociones y lo cotidiano .

“La mitad del cielo, la mitad de la tierra, la mitad del poder” es un lema feminista y un desideratum vigente. Compartir todos los ámbitos de la vida entre hombres y mujeres implica un cambio social de fondo, de los hombres y de las mujeres. Padres igualitarios un gran paso por un mundo compartido entre hombres y mujeres.