S’accepta generalment que l’exercici físic regular (un cert exercici, moderat, s’entén) és bo per als nostres cossos. Moltes persones, de fet, dediquen temps i diners a aquesta activitat. Segons l’enquesta sobre hàbits esportius de 2024 de CIS, un 47,9% de persones afirmava practicar un o més esports i un 66,2% assegurava que caminava o passejava amb l’objectiu de “millorar o mantenir la forma física”.

No sé si s’assumeix de la mateixa manera, tanmateix, que la lectura habitual de llibres és igualment beneficiosa per a la salut mental i física. Comptem amb estudis que han mostrat que la lectura té efectes positius, com ara l’increment de la concentració, la memòria i l’atenció, l’estímul a la intel·ligència, la reducció del risc de patir malalties neurodegeneratives així com la disminució de l’estrés i, per tant, de l’insomni, en desviar l’atenció de preocupacions quotidianes.

Així mateix també millora la capacitat de comunicació, oral i escrita; l’empatia envers el proïsme, tan necessària en un moment on el narcisisme i la intolerància avancen sense fre; la imaginació i el sentit crític, imprescindible sempre i potser encara més en un món polaritzat. Tot plegat, pot incrementar l’autoestima i assuavir la tristesa i la depressió.

I, per descomptat, llegir també és una manera d’accedir al coneixement i alhora d’entreteniment i de gaudi. Per a mi aquest és el valor fonamental, aprendre i gojar. Potser en aquest aspecte s’ha insistit poc. N’hi ha bons llibres per a tota mena de gent, però no tots els bons llibres ho són per a tota la gent. En aquest sentit, els clubs de lectura incrementen els beneficis, en encertar les lectures, posar-les en comú i trobar gent amb gustos comuns.

Probablement la lectura continuada de novel·les, assaigs, poesia i teatre estalvia una part de la plaga d’insatisfacció que patim i, per tant, alleugereix una mica la necessitat de química i de psicòlegs. Aquest, però, és un sistema molt exigent. I la lectura, no ens enganyem, no té efectes miraculosos.

Certament, és falsa la idea que “la gent ja no llig”. El Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres de 2025, encarregat, com és habitual, pel Gremi d’Editors, considera que el 95,1% dels enquestats són “lectors”, en el benentès que lligen una vegada al trimestre en qualsevol suport, incloses webs i les mal dites xarxes socials (els casals fallers o les comparses de Moros i Cristians també ho són).

Pel que fa a la lectura de llibres el percentatge baixa al 69,8%. Dubte que una persona que llig una vegada al trimestre puguem considerar-la, però, “lector”. Faríem el mateix respecte de l’activitat física? Per descomptat, el Gremi d’Editors està interessat en donar una imatge que el sector del llibre funciona bé. Cal ser sempre crític amb les fonts. Tot amb tot, com repetim sovint els sociòlegs, sempre serà millor informació que mirar amb distància que l’absència de dades.

Sembla que el percentatge de lectors de llibres va pujant molt a poc a poc (en 2012 era el 63%) i a hores d’ara el 55,7% de la població espanyola declara ser lectora habitual, si més no una vegada per setmana, de llibres. Aquests sí són lectors veritables. I, certament, no en són pocs.

Continuen havent-ne diferències importants, però: lligen llibres molt més els universitaris, les dones, els joves i la població urbana. També hi ha diferències territorials importants. El País Valencià roman lleugerament per davall de la mitjana estatal. Madrid, País Basc i Catalunya és on més es llig. I Extremadura, Cantàbria i Canàries on menys.

D’altra banda, encara hi ha un 30,2%, quasi un de cada tres, que no lligen mai llibres. Els principals motius que argumenten són l’absència de temps (42%), la preferència d’unes altres alternatives d’esplai (32,6%) i la falta d’interés (20%). Certament, a la lectura de llibres li han eixit en les darreres dècades competidors poderosos, que exigeixen molta atenció.

No es tracta de culpar ningú de res. Si la meua generació (vaig nàixer el 1971) llegia, que n’hauríem de parlar, en part també era com a resposta a una més reduïda oferta d’oci que no ara. Els nadius digitals, com les generacions precedents, s’adapten al seu temps. Què n’han de fer? Si l’analfabetisme fins entrat el segle XX ajudava a entendre que una part molt important de la població no llegia, ara, salvant totes les distàncies, les potents xarxes virtuals i la velocitat de la informació ha generat el costum de lectura (i visió) fragmentàries. Canviar ràpid, una vegada i una altra. La lectura només fragmentària, però, redueix la capacitat analítica i fins i tot la discriminació de la qualitat de les fonts.

Quan semblava que abordàvem el debat sobre un equilibri entre lectura fragmentària i de llibres està irrompent la IA. Fa poc coneguérem la baixada important durant febrer de consultes a mitjans digitals per la irrupció d’aquesta intel·ligència. El futur de la comunicació és incert, però com afectarà la IA als llibres? És difícil de predir.

La família, l’escola i els mitjans de comunicació són institucions que haurien de facilitar l’hàbit, i el plaer, de la lectura de llibres. Combatre el fracàs escolar a còpia de lectures fragmentàries mastegades i d’aprovats generalitzats és una mala opció, sobretot a llarg termini, com s’està veient. Igualment que no es pot córrer una marató sense entrenament ni esforç no es pot entendre ni analitzar textos complexos sense entrenament ni esforç.

Al cap i a la fi, una lectura, a més de l’acció de llegir, també és una interpretació del sentit d’un text, ser capaç d’aprehendre’l. Per a fer-ho, ens calen claus, mecanismes de comparació i hàbits crítics.

Fa temps que els apocalíptics anunciaven la crisi quasi definitiva dels llibres en paper. Tanmateix, sembla que disposa d’una mala salut de ferro. La tecnologia de Gutenberg encara no ha sigut superada. I llegir continua sent una activitat estimulant i divertida. I necessària.

Fa pocs dies hem sabut que l’escriptor Biel Mesquida serà reconegut amb el 58é Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Tot i que Mesquida nasqué a Castelló de la Plana, és fill de mestres mallorquins i visqué a Mallorca des de xiquet. Són nou els autors baleàrics que han sigut dignificats amb aquest guardó. A banda de Mesquida, també l’han rebut Francesc de Borja Moll, Josep Maria Llompart, Marià Villangómez, Baltasar Porcel, Josep Massot, Joan Veny i dues dones, Maria Antònia Oliver i Antònia Vicens.

Quants valencians l’han obtingut? Fins ara vuit, tots ells incontestables. Per ordre temporal Manuel Sanchis Guarner (1974), Joan Fuster (1975), Vicent Andrés Estellés (1978), Enric Valor (1987), Joan Francesc Mira (2004), Raimon (2014), Isabel Clara Simó (2017), l’única dona, i Josep Piera (2023). No seré jo qui negue la valencianitat del xativí i ni de l’alcoiana (de fet, els he inclòs en la llista), però és conegut que feren carrera artística, i personal, a Barcelona. Com una part important dels illencs.

El resultat del partit, 9-8 a favor dels insulars, no pot explicar-se pel pes demogràfic. Si ens limitem a les comunitats autònomes de Catalunya, País Valencià i Illes Balears el percentatge de població respecte del conjunt respectivament és 55%, 36,6% i 8,4%. Contràriament, l’assignació fins ara dels Premis d’Honor són un 70,7% de catalans, un 13,8% de valencians i un 15,5% de balears.

Si ens fixem en un altre guardó molt important, el Premi Sant Jordi, a obres inèdites de narrativa, el resultat és encara pitjor. Només tres valencians l’han assolit: novament Isabel Clara-Simó i Joan Francesc Mira i, en aquest cas, Ferran Torrent i Ferran Cremades d’un total de seixanta-quatre edicions en què no ha quedat desert, la qual cosa representa un esquifit 6,3% (5,3% si comptem les onze primeres edicions en què el premi dugué el nom de Joanot Martorell i que, per cert, no guanyà cap valencià).

Potser és una casualitat l’escàs percentatge de valencians? No ho sembla. No n’hi ha més valencians vius que meresquen el Premi d’Honor? I tant! Les bases afirmen que “haurà de ser una figura reconeguda per alguns sectors de la cultura catalana. La seua obra ha d’haver assolit una maduresa i ha d’haver estat publicada”. Vet ací una relació no exhaustiva (que ningú s’enfade) i limitada a escriptors de més de setanta anys que tenen tants mèrits com més d’un dels guanyadors: els dramaturgs Manuel Molins i Rodolf Sirera, els poetes Marc Granell, Jaume Pérez Muntaner i Teresa Pascual i els narradors Ferran Torrent i Josep Lozano.

Si es volguera, doncs, en tindríem el doble. Fins i tot en aquest cas, estaríem per davall del pes poblacional. Què passa aleshores? Potser aquesta anàlisi provisional molestarà a algú, però trobe que cal preguntar-s’ho. A parer meu, en són tres les causes principals: la centralitat (i el centralisme) de Barcelona en la literatura catalana; l’exigu pes d’aquesta al País Valencià així com l’esmorteïda presència de mitjans en valencià i, també, l’escassa connexió entre València i Barcelona. Anem a pams.

Per un cantó, el Premi d’Honor l’atorga Òmnium Cultural, entitat estrictament de Catalunya. Quina és la procedència dels jurats d’enguany, sense anar més lluny? Només dos, de nou, són valencians (l’11%). A propòsit d’això, en el Sant Jordi, cap ni un.

Barcelona, agrade o no, és la capital de la cultura escrita en català. València, no. Ho fou al segle XV, però no ara. Les elits econòmiques i polítiques estan massa ocupades fent diners fàcils i ofrenant noves glòries a Espanya. Amb una capitalitat regional, de pa sucat amb oli, i ser la platja de Madrid ja els va bé. El valencià? Per als cadafals fallers i cantar l’Himno. Qui vol una literatura pròpia si ja té l’espanyola? Qui vol una indústria editorial potent?

No és responsabilitat només de Barcelona, en conseqüència. És de València, sobretot. Tot amb tot, no és un problema de producció. La nòmina d’escriptors valencians de literatura catalana és diversa, notable i digna de rebre més atenció. La presència de mitjans de comunicació en valencià, tanmateix, és escarransida i la literatura pròpia als mitjans en castellà molt minoritària, fins i tot anecdòtica. Estaria bé que algun investigador en fera un treball acadèmic o una tesi doctoral.

Els premis literaris en valencià, meritoris, tampoc no aconsegueixen enlairar els autors que els guanyen. Fins i tot alguns tenen dificultats per a poder continuar publicant sense presentar-se a premis. Ras i curt, al País Valencià, més enllà dels Instituts, falten lectors. Només el 6,6% s’estima més llegir en català.

Així mateix, pensem quins són els autors valencians vius que més venen a Catalunya. No tinc dades a l’abast, però probablement encara serà Ferran Torrent. I potser li acompanyaran noms com ara Martí Domínguez, Joan Benesiu, Xavier Aliaga, Manuel Baixauli i, per descomptat, Núria Cadenes, que combina mitja vida vivint a Catalunya i l’altra mitja al País Valencià i podem considerar-la, ja m’enteneu, una autora valencianocatalana. Què tenen en comú tots sis? Que publiquen en editorials barcelonines.

Però, com he denunciat sovint, Barcelona i València, les dues ciutats més poblades de l’àmbit lingüístic, i la segona i tercera de l’Estat, viuen d’esquena, en part per miopia de les forces vives locals i, en bona part, per una política rotundament centralista des de Madrid. Una dada: València compta amb el triple de trens amb Madrid que amb Barcelona, que costen molt més, en temps i en diners. Per a fer una presentació de llibre a les dues ciutats si eres de l’altra àrea metropolitana has de fer nit. La despesa s’incrementa. I una situació significativa: vaig assistir a una presentació en una llibreria de València d’una famosa autora barcelonina on només s’hi anunciava, i es venia, la traducció castellana i no l’original en català.

Els autors en valencià pateixen, doncs, una invisibilitat innegable. I no és només, pel barcinocentrisme, fórmula de Cadenes. És una realitat més profunda encara. Caldria pensar com trencar-la.  

Dues xifres il·lustren l’intensíssim canvi social que s’ha produït al País Valencià en els darrers seixanta-cinc anys. Mentre que el 1960 no s’arribava a dos milions i mig d’habitants, el 2025 hi vivien més del doble: 5.425.182, si fa no fa el mateix que Finlàndia, Eslovàquia i Irlanda.

Som l’11% del conjunt de l’Estat, la quarta comunitat autònoma més poblada, només per darrere d’Andalusia, Catalunya i Madrid i a molta de distància de la cinquena, Galícia, a la que pràcticament doblem en població. Certament, el pes polític i social no acompanya el pes demogràfic. Aquest tema, però, potser serà matèria d’un altre article.

Com és conegut, aquest esclafit poblacional no s’ha produït sobretot per l’increment de la fertilitat de les valencianes oriündes sinó per un important procés migratori, que ha tingut dues grans procedències i etapes.

El primer període, durant els seixanta i els setanta del segle passat principalment, comportà la vinguda de persones de territoris pobres d’Espanya, principalment de Castella-la Manxa i d’Andalusia. Així, de 1960 a 1975 es passà de 2.498.905 a 3.397.314 habitants. De fet, el 1970 els migrants suposaven el 22,1% del conjunt i el 1981 hi residien pràcticament un milió de persones no nascudes al país que representaven un 25,5% del total. El sociòleg Rafael Castelló qualificà aquesta arribada com “la fase més expansiva de tot el seu cicle demogràfic modern” i fins i tot “el creixement demogràfic vegetatiu més elevat de la història d’aquest territori”.

Aquest procés anà acompanyat també d’una intensa mobilitat territorial interna. De fet, si el 1960 un 40,2% vivia en municipis inferiors a 10.000 habitants, en baixà al 29,1% només deu anys més tard i encara al 23% l’any 1986. En poc més de vint-i-cinc anys, doncs, la població en municipis petits havia abaixat pràcticament a la meitat i s’intensificà la dualitat costa-interior. Bona part de les localitats muntanyenques i rurals de secà es despoblaren, sobretot de gent jove, a la recerca de treball a la indústria i als serveis, en un procés que encara, matisat, continua avui (els migrants estrangers s’estableixen més a la costa i a les grans urbs), i del qual es feu esment fa unes setmanes.

Tot plegat, tingué conseqüències importants, com un descontrolat desenvolupament urbanístic, sovint especulatiu, provocat també pel creixement turístic. Una dada només per a il·lustrar-ho: a la ciutat de València, respecte de principis dels noranta, el 45% del total dels habitatges es construïren entre 1961 i 1980.

Aquest, però, no és l’únic gran creixement demogràfic. N’ha vingut un altre, tan important o més, encara viu. El segon període, a cavall entre els dos segles i intensificat darrerament, amb la crisi migratòria global, ha estat protagonitzat per població estrangera. Així, el 2025 1.308.152 persones havien nascut fora del Regne d’Espanya. Quasi 400.000 s’hi han establert en els darrers cinc anys.

Representen a hores d’ara el 24,1% de la població valenciana (el 18,2% el 2020) i el 13,8% del total dels nascuts a l’estranger de l’Estat. De fet, som el tercer territori amb més migrants en números absoluts, només per darrere de Catalunya i de Madrid.

Els dos grans processos immigratoris no són idèntics, ja que el marc nacional espanyol tracta la migració espanyola com a interior i l’estrangera com a exterior. De fet, els estrangers no gaudeixen de drets polítics, a diferència dels qui posseeixen la ciutadania espanyola, amb l’única excepció del dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions locals als ciutadans membres de la Unió Europea. Són, amb papers o, encara pitjor, sense papers, membres de segona de la societat valenciana. I, en ser percebuts com a aliens a la comunitat espanyola, són vistos com un problema i com una alteritat, la qual cosa els ho posa encara més difícil.

En el llibre La immigració estrangera al País Valencià. Espills per a una societat diversa i canviant, publicat el 2023 (el darrer volum de la col·lecció Descobrim, dirigida per Antonio Ariño, de la Institució Alfons el Magnànim), l’antropòleg Albert Moncusí apunta diverses claus. No puc parlar-ne de moltes, però sí apuntar que aquesta migració és molt plural.

De fet, en tenim dos grans tipus, la residencial, d’europeus benestants que busquen bons preus i bon clima i que és prèvia (el 1981 els guiris representaven el 79% dels residents estrangers), i la laboral, de fa temps molt més nombrosa, a la recerca de condicions de vida dignes, cridada per un model productiu centrat en serveis de baixa productivitat que genera llocs de treball poc atractius per als autòctons.

Tot amb tot, també hi ha elements en comú com ara que la gran majoria no està de pas (en una enquesta de 2007 quatre de cada cinc manifestaven que pensaven quedar-s’hi els cinc anys següents) i que acostumen a disposar de xarxes de suport (el 78% tenia contactes en arribar a la península), per la qual cosa es tendeix a una certa concentració territorial per procedència.

Segons la darrera Enquesta Nacional d’Immigrants de l’INE, només l’11,8% dels immigrants valencians de més de quinze anys tenen més de seixanta-quatre anys, la qual cosa dona una idea clara que és un col·lectiu molt més jove que no l’oriünd. La migració laboral (no la residencial, però) rejoveneix una societat valenciana envellida, a més d’incrementar la taxa de fecunditat, i aporta dinamisme en interrelacionar els punts d’origen i de destí.

El País Valencià ha estat un territori històric de mobilitat poblacional. No ha estat un espai aïllat. Una part molt important dels migrants dels seixanta ençà s’han establert ací definitivament. No és possible tornar a cap puresa ètnica imaginada. En lloc de veure’ls com un problema, cal compensar-lo amb imatges reals i positives dels migrants: fan possible el sistema de pensions i les cures de la gent gran, ocupen treballs imprescindibles, generen fluxos, entre molts altres. Aquesta és també una manera eficaç de lluitar contra la ultradreta.

Una exposició, anàlogament a altres creacions culturals, conta una història. A València no abunda la crítica museogràfica, com si només es pogueren analitzar pel·lícules, llibres, representacions teatrals o concerts. Les exposicions, més enllà de la qualitat de les peces que es mostren, són produccions d’una certa complexitat i d’un cost mitjà o alt, amb introducció, nus i desenllaç, que fan servir un llenguatge específic, visual i escrit alhora. Mereixen, doncs, ser llegides i ressenyades.

De fet, sense crítica ni estudis de públics, comissaris, conservadors de museus i dissenyadors són invidents. I la ceguesa no és bona consellera per a cap productor de continguts culturals. Perquè un museu, i encara més un museu públic, té l’obligació de fer pensar els visitants (què és el dret a la cultura, si no?), de sacsejar-los, d’invitar-los a anar més enllà... I això es pot fer millor o pitjor.

“Solsida: transformació de les comunitats rurals valencianes”, exposició de l’ETNO oberta del 16 de juliol de 2025 fins a l’1 de febrer d’enguany, ha aconseguit reflexionar sobre el despoblament i el desarrelament dels pobles de l’interior. Ara és hora de fer-ne balanç.

Potser més d’un urbanita no coneix la paraula. Una solsida és un despreniment de terres, roques o parets. Per posar-ne un cas, el camí del mirador del Xap, a la Vall de Gallinera, està tallat de fa quasi quatre anys, per una solsida per pluges fortes que la Diputació d’Alacant, deixada i clientelar, encara no ha solucionat.

Una ensulsida també és la desfeta d’un marge que subjecta la terra productiva. Els moriscos, obligats a incrementar la producció per als senyors en un espai limitat, construïren molts bancals, de vegades petits, per a conrear algun ametller o olivera, amb el mètode de la pedra seca. De tant en tant, la natura es revoltava i calia refer-los.

Gràcies a l’ETNO, solsida esdevé també una metàfora, la de l’esfondrament de les comunitats tradicionals (Rafael Arnal l’havia fet servir prèviament al títol d’una novel·la, amb un sentit diferent). El món rural patí un fortíssim i desconegut fins aleshores sotrac en la segona meitat del segle XX. Si en la dècada dels cinquanta la majoria de la població activa del País Valencià es dedicava al sector primari, només dues dècades després llauradors, ramaders i pescadors eren una minoria rotunda. Els pobles de l’interior es despoblaren, particularment de joves. La duresa, i la incertesa, de les feines agrícoles i la temptació de la modernització foren definitives.

La disrupció demogràfica trencà lligams comunitaris que atorgaven sentit a la gent. Moltes poblacions encara no se n’han recuperat. El títol de l’exposició està, per tant, molt ben trobat. La dualitat costa-interior és un dels principals esquinçaments territorials, de fet. L’he anomenada en un altre lloc com la fractura vertical valenciana. Per a no fer-ho pesat, només aportaré dues dades amb què il·lustrar-la: números redons, quatre de cada cinc valencians viuen en una ciutat o poble que té costa i en cent setanta-un municipis, tot i l’important creixement demogràfic general, disminuí la població l’any 2021.

El disseny de “Solsida” era net, elegant, amb ús del color groc, que destacava sobre el blanc i el marfil. La introducció de vídeos amb què intentar mostrar el passat desaparegut oferia moviment, igualment com les figures blanques, gent del camp, bescanviables, anònimes fora del terme. Destacava un aparador que imitava productes frescos d’un supermercat amb objectes del món tradicional i les diferents significacions. La reproducció d’un teleclub tenia gràcia. La “ciutat seductora” es mostrava per mitjà de dues cuines contigües, una de moderna i una de tradicional. La modernitat es feia palesa amb frigorífics i vehicles de motor privats, comoditats i estatus per a les noves classes mitjanes.

L’exposició també reflexionava sobre el paper de l’antropologia, per mitjà de l’etnografia, com un mètode que pot ajudar a superar estereotips, però que també ressignifica l’objecte a estudiar.

La part final, amb una gran fotografia a color d’habitants de Fageca (el Comtat) per professió, lloc de treball i procedència, il·lustrava els canvis demogràfics i l’acomodació entre oriünds i nouvinguts neorurals de què parla el sociòleg Xavier Ginés. Tal vegada, tanmateix, oferia una imatge massa optimista i contradeia el missatge ombrívol general de pèrdua de les comunitats tradicionals. Precisament, tot i que l’exposició estava també en anglés, un encert, es trobava a faltar alguna reflexió sobre la migració estrangera establerta i la creació d’urbanitzacions-guetos.

D’altra banda, un catàleg, on pensadors i treballadors del museu reflexionaren amb més detall de les qüestions que planteja “Solsida”, hauria dotat de més densitat a la iniciativa. Al cap i a la fi, les exposicions temporals s’inauguren i es clouen i els llibres romanen.

El Museu Valencià d’Etnologia, que comparteix espai amb el Museu de Prehistòria de València al centre cultural La Beneficència, un espai incert, indefinit per al visitant, fa temps que superà la temptació de ser un museu només del passat. Tot i que “fou creat el 1982 per a recollir, estudiar i difondre tot allò relacionat amb la cultura popular i tradicional valenciana”, sap dialogar amb el present i la modernitat avançada. No debades, el 2005, a més d’una exposició sobre dones fadrines i l’esmentada “Solsida”, tingueren cabuda propostes sobre els clàssics del còmic i sobre fotografies de Gervasio Sánchez de víctimes de mines antipersones.

L’ETNO, de fet, té un gran percentatge de producció expositiva pròpia gràcies a un bon equip professional, no sempre ben valorat pels diputats de cultura i de personal de torn de la Diputació de València, que de vegades creuen que una exposició és un pim-pam-pum, i gràcies també a una col·lecció significativa i creixent a la qual poder recórrer sense necessitat de préstecs.

Calen noves iniciatives com aquesta “Solsida”, que ha posat en relleu la necessitat de polítiques públiques per al desenvolupament rural més enllà de l’orgull, necessari, de ser de poble. Transport? Serveis? Cultura? Al capdavall, és una qüestió d’equilibri, d’igualtat i de justícia. O no volem un país per a tothom?

Cada vegada els valencians som més i més pobres, en un doble sentit: ens situem per davall, com més va més, respecte de la riquesa mitjana estatal i ens mantenim amb un percentatge alt, massa alt, de persones pobres. Les dades són preocupants, de fa temps. Mostren una tendència negativa consolidada.

Per una banda, el País Valencià, en conjunt, és pobre, si comparem la riquesa valenciana amb la mitjana espanyola i europea. Ara per ara ja ens situem per davall del 85% de la mitjana estatal. Cal tenir present que a primeries de segle XX érem rics respecte d’Espanya i que durant la dècada dels vuitanta vorejàvem la mitjana. Certament, si fem servir la ironia, continuem sent rics respecte de la majoria dels països del Tercer Món. Respecte del nostre entorn, però, ens hem empobrit notòriament durant les darreres quatre dècades.

En la renda mitjana per persona també podem comprovar l’empobriment. Cada valencià hauria gaudit d’una renda anyal de 13.374 € el 2024, inferior a la mitjana espanyola (14.807 €) i molt allunyada de la de Navarra (17.253 €), Madrid (17.275 €) i País Basc (19.078 €). Si ens fixem en la renda per família la situació és semblant: mentre que el País Valencià s’havia d’acontentar amb 33.031 €, la dada general d’Espanya abastava els 36.996 € (i Madrid comptava amb el millor resultat, 44.889 €).

Per una altra banda, el percentatge de valencians pobres no sols no es redueix sinó que creix lleugerament. La taxa de risc de pobresa, tot i que disminueix en l’àmbit estatal ininterrompudament des de 2021, el 2025 arribà al 26% al País Valencià, més d’un de cada quatre. Si fem una mirada més àmplia, observem que és un problema estructural si més no des de fa quinze anys. Entre 2008 i 2025 ha oscil·lat entre el 20,9% (2009) i el 26,2% (2014). La darrera xifra disponible és significativament superior que la mitjana estatal (19,5%) i molt més alta que uns altres territoris, com País Basc (9,3%), Illes Balears (11,6%) o Navarra (12,3%).  

A més a més, la taxa de risc de pobresa i d’exclusió social, el 2025 superà el 30% (30,7% exactament), la qual cosa significa que més d’un milió sis-cents cinquanta-cinc valencians estan afectats per diferents graus de privació. No en són desenes o milers sinó centenars de milers, no massa lluny d’un de cada tres. Aquesta dada és significativament superior a la mitjana estatal (25,7%) i supera el doble de la del País Basc (14,7%).

Cal tenir en compte que aquest indicador, conegut com la taxa AROPE, és el principal mecanisme per a resseguir els objectius socials de la Unió Europea per a 2030. De fet, si ampliem la mirada al continent, Espanya se situa com la quarta pitjor de la Unió Europea (21% de taxa mitjana), només per davall de Bulgària, Romania i Grècia (dades de 2024) i, per tant, és l’estat que presenta pitjors resultats de l’Europa occidental i central. Per resumir-ho: Espanya molt pitjor que Europa i València molt pitjor que Espanya.

A més, aquestes dades negatives coincideixen en un context de creixement econòmic. Sense anar més lluny, el PIB per habitant del País Valencià augmentà un 4,2% el 2024. Caldrà recordar que no sempre el creixement va acompanyat de redistribució.

La pobresa no sols implica una més gran carestia de productes i serveis bàsics. També s’interrelaciona amb uns altres factors, com ara la salut i el nombre d’anys viscuts. Així, l’esperança de vida al nàixer al País Valencià el 2024 era de 83,40 anys mentre que a Madrid era de 85,58 anys, novament la xifra més alta de l’estat. Dos anys més de vida, amb una certa salut, és un bon regal. El País Valencià, de fet, té la taxa de fumadors més alta de l’estat: un 24,76% de la població de més de catorze anys fuma diàriament. Contràriament, tenim menys consumidors diaris d’alcohol (o això diem als enquestadors quan ens pregunten).

Per a aportar un punt parcialment positiu, el País Valencià està per davall de la mitjana estatal pel que fa a població amb carència material i social extrema. El 6,9% dels valencians es troben en aquesta situació duríssima, xifra inferior al 10,9% d’Andalusia o fins i tot al 8,9% de Catalunya i al 8,4% de Madrid. La vida a les grans ciutats és encara més dura per als desposseïts.

Progressivament, per tot plegat, ens acostem més a l’Espanya més pobra (Canàries, Extremadura, Andalusia, Múrcia i Castella-la Manxa) i ens allunyem més de l’Espanya més rica (Madrid, País Basc i Navarra). Al capdavall, la riquesa no és fixa. Igualment que hi ha persones que experimenten processos de mobilitat ascendent o descendent, hi ha territoris que guanyen i uns altres que perden. La riquesa i la pobresa, com tantes altres indicadors socials, són relatives i canviants.

Per què ens empobrim? Ací no pot desenvolupar-se’n les causes. N’hi ha territoris que ho fan millor i n’hi ha que ho fan pitjor, certament. I n’hi ha de privilegiats i de castigats. El cas valencià, no em cansaré de repetir-lo, és excepcional: pobres tractats com a rics. Cada any, tot i les xifres aportades en aquest text, el finançament i la inversió estatal per habitant és inferior a la mitjana. N’hi ha un altre factor fonamental, a parer meu: la desindustrialització del País Valencià i l’especialització en serveis de productivitat baixa, com ara el turisme. Tampoc em cansaré d’insistir que esdevenir cambrers del turisme internacional és un mal negoci.

Davant d’aquesta situació hem de preguntar-nos: de la pobresa valenciana se’n parla molt, ací i a Madrid? A qui li importa? És imperiós generar un debat públic sobre com revertir aquesta situació. Continuar fent com els estruços és suïcida, ja que afectarà molta gent a curt i a llarg termini. Cal alçar la veu. I denunciar-ho. Ens hi juguem molt.

La literatura catalana té dos escriptors excepcionals, Josep Pla i Joan Fuster, grans dietaristes també. “El País Valencià és potser el darrer domicili conegut de Montaigne”, apunta Ferran Archilés. De fet, tenim una nòmina notable amb Josep Iborra, Vicent Alonso, Enric Sòria, Joan Garí, Josep Igual, Lourdes Toledo i altres.

Ramon Ramon (Catarroja, 1970) i l’esmentat Archilés (Castelló de la Plana, 1971) hi han fet aportacions destacables. El primer és autor de Dins el camp d’herba (Perifèric, 2014); Llum a l’atzucac (Bromera, 2017); No sé què mor (3i4, 2021) i L’any dels cinquanta (Lleonard Muntaner i Afers, 2025). I el segon de Dues o tres pintes més tard (Bullent, 2019) i Ofici de moralista (Afers, 2023).

Tres d’aquests sis llibres han sigut premiats: assaig dels Alzira (2017) i Ciutat de València (2018) i narrativa dels Octubre (2020). Això dona idea de la qualitat de tots dos i del gènere, capaç d’encabir-se en diferents modalitats. És xocant que s’hagen publicat en sis editorials diferents. N’hi ha de més acurats i de menys.

Tot i compartir generació (“jo hauré viscut a cavall dels segles XX i XXI. No tinc dret a desconèixer ni a callar”, assegura Ramon), ideologia (més explícita al cas del catarrogí) i classe social d’origen (“els enganys metafísics no ens estan permesos als desposseïts”, sosté el castellonenc, establert de fa dècades a València), presenten diferències.

Ramon ha estudiat filologia, Archilés història (“les revolucions no avisen. Només a posteriori semblen inevitables”). Un cresqué en la vaqueria del pare, en “una societat mediterrània més o menys de mentalitat agrària”, i es considera “no-urbanita”, i l’altre afirma que el seu món “és de ciutats. [...] La natura em mareja”. Un és poeta (ha publicat sis poemaris) i l’altre... n’ha publicat un. Tot plegat es trasllueix temàticament i estilísticament.

D’altra banda, Ramon s’obri més. Narra el neguit pel naixement complicat del fill, la malaltia de COVID de la germana, el suïcidi d’un amic de joventut, l’ansietat... Al cap i a la fi, “en la història de la literatura el dolor ha estat l’esperó més eficaç”. I l’Horta senyoreja: “tot és ànima i la idea de resurrecció s’encomana”. Archilés mostra poca vida personal, com si només importaren les idees. “Potser una mesura de misantropia és, ben pensat, allò que més convé a l’espècie”.

També presenten diferències formals. Ramon opta per entrades llargues, datades cronològicament i ininterrompuda des de 2009 fins a 2020, a raó de tres o quatre anys per volum —tret del darrer, l’any de la pandèmia, amb més temps per a escriure—, i reivindica explícitament la condició de “dietari”.

Archilés, en canvi, s’inclina per les “notes” i només orienta el lector per any (2012, 2013 i 2014 i entre 2018 i primeries de 2022, sense cap indicació addicional, respectivament). Al pròleg d’Ofici de moralista reconeix que “és un llibre definitivament desordenat”.

Els textos d’Archilés varien molt d’extensió. Alguns semblen aforismes. Li agraden les paradoxes: “desconfiar dels autors que en comptes de vida, portem un dietari. Desconfiar si, a més a més, no resta inèdit”. I les frases incisives: “sempre que esmentem ‘la condició humana’ és, inexorablement, per a parlar-ne del pitjor de la humana condició”, “tot acte de creació és un acte de violència, contra un mateix sobretot, però també contra els altres” o encara “la soledat és contagiosa. La soledat sovint és asimptomàtica”. La influència de Fuster hi és innegable. La seua tesi doctoral sobre el suecà és excel·lent.

La veta poètica de Ramon cimeja als escrits, amb fragments de gran bellesa com ara “des del monestir d’Agres, que aquest migdia solellós té un gris perlejant, la serra de Mariola comença a alçar els braços” o “els cimalls dels arbres semblen celles despentinades”. Destil·la pessimisme sobre els temps actuals: “en la nostra societat el silenci no té atmosfera”. Sovint és contundent (“només hi veig rostres de perdedors radicals”) i remugó (“soc l’histèric que no suporta que els gossos lladren”). Bellesa, emprenyament i, si l’hem de creure, vellesa.

Però no podem passar per alt les similituds. D’entrada, cap dels dos és escriptor a temps complet. El país dona per al que dona. Ramon es passa la jornada laboral corregint llibres en Afers i Archilés exerceix de professor universitari, una ocupació exigent a hores d’ara. Publica molt i bé sobre història contemporània (mireu-ne la trajectòria en Dialnet).

Són, a més, grans lectors. Tots els dietaris destaquen per les referències erudites. Necessiten lectors exigents. Archilés admet que “he llegit molt i m’he equivocat molt. Aquesta podria ser la meua autobiografia”. Ramon se’n queixa: “escriure en català és entrar de ple en una crisi cultural i viure-la com a normalitat”. I remata: “mai no havíem estat tan fàcils de dominar”.

Comparteixen reflexions de vegades amargues o càustiques, sobre la realitat, que “lladra”, i la societat: “el País Valencià ve de quatre gats, es manté gràcies a quatre gats i no morirà en silenciosa inanició sinó en una cridadissa mioladora de quatre gats”, escriu Ramon, qui sentència que “als valencians els agrada copiar Madrid”.

Ramon freqüenta les crítiques als anticatalanistes d’un poble “menor i de merda”. Archilés empoma anticomunistes i socialdemòcrates. Així, “la història europea prou que ha demostrat que l’anticomunisme és un dels principals perills de la democràcia. Si fa no fa, tan perillós com el comunisme” i “si el socialisme ha de sobreviure serà sense socialdemocràcia”.

Tots dos defensen el paper de la literatura enfront de la barbàrie. És una “resistència” per a Archilés. I remata: “no hi pot haver llibertat sense memòria”. La cultura i l’art esdevenen refugis per a Ramon: “l’art salva dels terrabastalls polítics, dels ermots de la història”. I el dietarisme és com la vida, “un assaig, un intent: com el jo de Montaigne, [...] una provatura contínua”.

Caldria prestar més atenció a aquests dos homenots. “Quan un bon escriptor calla, o no és llegit, o és arraconat [...] la humanitat es desnodreix”. Ramon, a més, adverteix que “la felicitat caduca cada dia”. Gaudim-ne, doncs.

El malestar, la frustració i fins i tot la ràbia s’amplien pertot. Es podria dir, exagerant una mica (la realitat sempre és més complexa que el que un article permet analitzar), que som societats del malestar. Vivim un període d’incerteses i angoixes que la dreta radical i la ultradreta aprofita per a acréixer. L’assalt a les democràcies liberals, des de dins, disposa d’un context propici o, si més no, molt més favorable que els anys daurats de la societat del benestar.

El malestar en concret dels joves actuals, i aquesta seria la novetat relativa, procedeix no només de carències materials, que continuen havent-hi, com ara l’accés a l’habitatge o a ocupacions estables, sinó també d’unes altes expectatives culturals insatisfetes. Aquests temps exigeixen molt. Cal triomfar... sobre els altres, és clar, ja que no podem sobreeixir tothom alhora.

La vida és així una competició constant, quotidiana. La felicitat s’aconseguiria a còpia d’un molt bon treball, una molt bona residència, un molt bon cos, un molt bon amant (o molts, els màxims possibles), un molt bon esplai (el millor, el més original) i alhora de posseir els més avançats dispositius tecnològics. Podem burlar-nos-en, però anàlogament a com en la meua generació els vehicles privats servien per a mostrar com de bé ens anava ara uns altres objectes, associats a la modernitat avançada, també acompleixen aquesta funció.

No és, doncs, que siguen febles de caràcter, malcriats, inconsistents. És que han de fer per satisfer unes urgències creixents que la resta no teníem, de la mateixa manera. El capitalisme és un sistema insaciable que, si no el controlem, es perfecciona i exigeix més i més.

Les xarxes virtuals (les associacions i les manifestacions també són xarxes socials) s’han convertit en un aparador, aclaparador, anguniós, on cal mostrar periòdicament els aconseguiments. En no pocs casos, ensenyem, a tot estirar, el que aspirem a ser i no el que veritablement som. De vegades, la dissonància arriba a ser cruel, patològica. Per a la majoria lluir el punt desitjat és inassolible, descoratjador. I per a molts només ho és parcialment i a un alt cost.

Així, s’acumulen les frustracions. Aquest greu problema social, però, es tracta d’individualitzar. Psicòlegs i coachers se n’encarreguen. No sembla que amb molt d’èxit. Com poden solucionar una falla estructural treballant només amb individus solts?

L’article acadèmic “The declining mental health of the young and the global disappearance of the unhappiness hump shape in age” mostra el deteriorament general de la salut mental dels joves. A partir d’una enquesta, Global Minds, feta en quaranta-quatre estats durant el període 2020-2025, es conclou un canvi molt preocupant: tant en termes absoluts com en comparació amb les generacions anteriors, estan perdent vigor mental. No sembla que són queixosos sense motiu, doncs. Patim una plaga d’ansietat i de depressió... que té implicacions polítiques.

Ells són fills del seu temps, com nosaltres ho fórem del nostre. Per als boomers, en general, la joventut era un període de relativa felicitat que acabava quan la gent tractava d’asseure el cap i venien les obligacions laborals i familiars. Ara, però, la joventut es perllonga. I la pressió també.

És conegut que entre generacions diferents s’acostuma a malparlar els uns dels altres, amb generalitzacions sovint injustes. Alguns, com ara la madrilenya Analía Plaza, sosté que els boomers, a l’engròs, han sigut uns privilegiats. O, en castizo, que s’haurien pegat la vida cañón. Que Santa Llúcia li conserve la vista! També respecte dels joves actuals, des de les posicions establertes, predomina la difamació arrogant a l’anàlisi, la qual cosa no sembla el millor camí per a intentar entendre què està passant. Entendre, per cert, no és el mateix que comprendre. Caldrà recordar-lo.

Tot plegat, no serien mostres d’un neguit al qual no som capaços d’oferir una resposta eficaç? No tinc respostes concloents, però com a mínim cal qüestionar-nos-ho. Som nets de la Il·lustració i, per tant, de la idea de progrés. I també de la tesi de la laïcitat. Però expliquen bé la realitat actual? No som peresosos per a capir l’esperit del temps? Sovint confonem el que ens agradaria i la realitat.

Al cap i a la fi, quina resposta es pot donar a la fallida de les utopies? Com en altres grans crisis, assistim a formes de nihilisme, hedonisme o mil·lenarisme. L’extrema dreta proposa tornar al passat, imaginat idíl·lic. Retrotopia, en deia l’agut Zygmunt Bauman. És una altra mentida. Fins i tot ells saben que no podem tornar-hi. Però, com la resta de falsedats, els funciona. Així, un cert retorn a la tradició (no se n’havia anat mai), a la família, la nació i la religió, també és una eixida per a segons quins joves.

Fa poc una amiga em comentava, entre sorpresa i preocupada, que la seua filla de quinze anys, tot i que a casa no es consideren catòlics i sempre ha anat a una escola laica, no falla ni un diumenge a missa.

És cert que els joves, sobretot els barons, voten més a Vox del que seria desitjable. No és fàcil ser empàtic amb ells, certament. Tanmateix, segons les dades del baròmetre d’opinió d’octubre del CIS, mentre que un 21,3% del total considera que la dictadura franquista foren anys “bons o molt bons per a Espanya i els espanyols” la xifra baixa lleugerament entre els 18 i 24 anys (19,6%) i encara més entre els 25 i els 34 anys (15,9%). En són menys que la mitjana.

Ferran Archilés escrivia al dietari Dues o tres pintes més tard que “els joves decebuts fan, amb el temps, uns reaccionaris terribles”. Com de decebuts els joves actuals? Per què ho estarien, si, a parer d’alguns, tenen més que en cap altre moment de la història? Hauria de preocupar-nos. Aquest historiador també escriví que “la indiferència en un sistema democràtic és el preludi de l’abisme”. No podem continuar indiferents davant dels neguits de les noves generacions. L’abisme és una opció molt pitjor.

Hi ha persones, associacions i partits que es dediquen a fer país. És una expressió que ha fet fortuna, si més no entre valencianistes. Alguns, com ara l’escriptor Joan Francesc Mira, la mestra i activista, actualment presidenta d’Escola Valenciana, Rosanna Martínez o l’editor Vicent Olmos contribueixen a una societat més moderna i més valenciana. De fa dècades. Uns altres ja no poden fer-ne perquè no estan. Però el seu llegat encara il·lumina. Els noms de Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner o Vicent Andrés Estellés, entre molts altres, pertanyen a la memòria col·lectiva. Mereixen el nostre reconeixement i agraïment. Qualsevol dia és bo per a fer-ho. Un nou d’octubre potser encara més.

Contràriament, hi ha gent que en desfà, de país, amb resultats innegables. En són molts. I, alguns, de molt poderosos. De fet, són hegemònics. Ells, en compte de fer país, són de fer diners, per a ells només, com si foren alguns líders africans. I, de cremar-los. Amb ostentació. No se n’amaguen. Ací també en tenim noms, com ara Pedro Agramunt, Eduardo Zaplana o Rita Barberà (o José Luis Ábalos, però aquest és un altre cas, no de proximitat a empresaris sinó a l’administració de l’Estat), vividors, hipòcrites i, no ho oblidem, antivalencianistes. Aquests mereixen una altra memòria, la de recordar un llegat fosc, molt fosc.

Evidentment, la realitat és més complexa que aquest traç que dibuixe, però la dualitat hi és. I en té conseqüències econòmiques, socials i culturals. El projecte per a la societat valenciana d’aquesta dreta que patim (és, de fet, un dolor), maldestra i maleducada, és bàsicament a la contra, més enllà d’alguns rampells regionalistes bien entendidos i una aposta pel turisme i la construcció il·limitats.

No debades Carlos Mazón s’estrenà de president amb un acte contra la taxa turística. És a dir, les despeses públiques que generen els visitants les assumim els ciutadans i els beneficis són per als empresaris. Governar per a una minoria. Certament, podríem parlar de l’escàs interés que posà el principal partit dels governs del Botànic en aplicar aquesta taxa. La política turística del president Ximo Puig no en fou el millor llegat. L’oposició frontal de Francesc Colomer, secretari autonòmic de turisme, a què els turistes pagaren part de la despesa que generen no pot ser oblidada. Quan al segon paràgraf escrivia sobre l’hegemonia de la dreta no ho deia per dir.

Com desfan país les elits econòmiques, socials i polítiques valencianes? Descuidant els interessos de la majoria i empobrint-nos, bàsicament. Aquest empobriment es pot mostrar no sols en euros sinó també en autogovern i en identitat. Ens afebleixen, doncs, també com a país. Veurem alguns apunts en cada camp.

D’una banda, el model productiu que sostenen els grups dirigents ens empobreix com més va més respecte de l’entorn europeu i peninsular. Colp a colp ens situem més lluny de la mitjana espanyola, colp a colp amb les butxaques més escurades. Des de la dècada dels vuitanta del segle passat, que ens situàvem si fa no fa al voltant de la mitjana, n’hem perdut posicions. Ara ja hem baixat del 85%. Cada vegada més lluny de Madrid, del País Basc i de Navarra i cada vegada més a prop d’Andalusia, Extremadura i Canàries.

Per què? No és una pregunta senzilla, perquè n’hi ha diverses causes. Però, sense dubte, la desindustrialització i la turistització de l’economia n’ha sigut un factor important. Especialitzar-se en serveis de baix producte afegit, per al qual calen treballadors precaris i poc formats (el valor del capital humà per càpita és un 15% inferior a la mitjana espanyola) és, en general, un mal negoci, tot i que uns quants guanyen molta pasta. Així, el nivell educatiu valencià està per davall de l’espanyol, amb només un 40,4% amb estudis universitaris, a diferència del País Basc, amb un 57,5%.

Així mateix, la baixa inversió en R+D+i, inferior a la mitjana europea i fins i tot a la mitjana espanyola, és un altre indicador que alguna cosa no rutlla bé i que encara tindrà conseqüències a mitjà i a llarg termini. Tampoc no ajuda gens l’escàs ús del coneixement. El pes de l’ocupació universitària en la indústria, com de les ocupacions altament qualificades i del VAB basat en el coneixement és inferior al País Valencià que a Espanya. El percentatge d’ocupats en sectors d’intensitat digital alta només representa el 16,1% del total, mentre que Madrid, País Basc i Catalunya superen el 20%.

És ben conegut, a més, que el turisme és un sector de l’economia amb una alta volatilitat. Les crisis econòmiques, polítiques i, bé que ho sabem ara, també sanitàries l’afecten especialment. A més a més, comptem amb una competència creixent, amb noves rutes, també de sol i platja, més barates i cada vegada més accessibles per a més gent. Els destins turístics es poden saturar i fer-se menys atractius. Què passaria aleshores?

L’excés de turisme també té conseqüències mediambientals, com el consum excessiu de recursos. D’aigua i de sòl, per exemple, no anem precisament sobrats. Tampoc podem passar per alt la dualitat costa-interior. Així, a tall d’exemple, mentre que en 2022 l’Horta Nord abastava els 1.751 hab./km², en deu comarques valencianes no superaven els 40 hab./km². La densitat mitjana era de 219,3 hab./km². Aquesta diferència intensa és una mostra del que he anomenat en algun altre text la fractura vertical del País Valencià.

Per arrodonir-ho, aquest model productiu va estretament relacionat amb la corrupció, que tant ha danyat la imatge col·lectiva dels valencians, particularment en el període dels governs de Zaplana, Olivas, Camps i Fabra.

Si se li afegeix l’escassa inversió pública estatal, tenim un panorama preocupant. Cal recordar que els valencians són pobres tractats pels diferents governs espanyols com a rics, és a dir, amb un finançament a l’autogovern i una inversió per habitant inferior a la mitjana, la qual cosa és un escàndol. Tanmateix, a Madrid, entotsolada, aquest maltractament sistemàtic no li interessa a pràcticament a ningú.

Per tot plegat, l’estat del benestar, amenaçat arreu, presenta encara símptomes més preocupants a casa nostra. Aquest escull és encara més gran per als col·lectius més vulnerables, com ara els pobres i els ancians. De fet, la pobresa ha crescut més que al País Valencià que a Espanya. En 2023 se situava en un 29,6%, quasi un de cada tres. També ha crescut el nombre de persones amb mancança material i social extremes. Així mateix, cal tenir present que el país envelleix. Més del 20% dels valencians són persones de més de seixanta-quatre anys. Una sanitat pública potent és una garantia perquè els ancians tinguen un tram final de vida digne, amb independència de la classe social. En cas contrari, només els més acomodats tindran assegurat aquest dret. La darrera campanya contra el sistema de pensions i l’irresponsable enfrontament entre generacions que alguns plantegen, com si el problema actual de l’habitatge, fora, a l’engròs de tots els boomers, tampoc no ajuda.

Pel que fa a la desfeta cultural i identitària, assistim a una campanya en tota regla contra el valencià, en diversos fronts. El de Mazón és, sense dubte, el govern més contrari a l’ús, amb perdó, del català. Volen perseverar amb la subordinació i la substitució lingüístiques, amb el castellà com a única llengua de l’administració, l’economia i l’alta cultura. Volen convertir la llengua pròpia en un patués inútil, un idioma restringit als camps tradicional i festiu. Ells no estan pel multilingüisme sinó per la jerarquització cultural. Veuen la diversitat lingüística com un problema i no com una riquesa. Volen reduir els ciutadans al monolingüisme.

Per això, carreguen contra el valencià precisament en els àmbits que té un cert prestigi, com l’escola, alguns mitjans de comunicació i la cultura, amb editorials i autors de qualitat, grups de música amb grans audiències, etc. La consulta Rovira anava amb l’objectiu inequívoc d’acabar amb el valencià a l’escola. Els isqué, però, el tret per la culata.

Tampoc es pot passar per alt la desfeta d’À Punt, un nou joguet trencat, com ho fou Canal 9. El model que estan aplicant, de nou, és Telemadrid i no la BBC. Al capdavall, volen mitjans de comunicació públics desvalencianitzadors i submisos amb el poder, que encobrisquen el seu discurs farcit de mentides i de mitges veritats.

Finalment, desfan l’autogovern per la via de la incompetència i del desprestigi. Ja no som una “nacionalitat” sinó un simple “vixca, vixca, vixca”. De què serveix una Generalitat Valenciana si ni tan sols saben enviar un missatge per a evitar la mort de més de dues-centes vint persones? Per a què aprofita una institució que no vetla per tothom, particularment pels més desafavorits?

Per als dirigents actuals la Generalitat no passa de ser una mena de diputació provincial gran amb què traslladar el que fa dècades que practiquen en la Diputació d’Alacant: clientelisme i afavorir només els grups afins. De fet, el govern de Mazón copia els governs conservadors anteriors. I, en un context d’exacerbació de desigualtats i deterioració de les condicions de vida per a determinats sectors, incrementa el pes de l’ensenyament, també universitari, concertat i privat. Així, augmenten la fractura educativa i les conseqüències que se’n deriven. Un país més desigual, amb una lògica mercantilitzadora, té conseqüències per al present i per al futur. Allunyar-se dels problemes col·lectius i de la solidaritat no és casual.

Per tot plegat, desfan el país. El monocultiu de rajola i turisme té resultats molt negatius. De fet, la gran majoria dels indicadors socioeconòmics del País Valencià són inferiors, en alguns casos de manera pronunciada, als d’Espanya. Però la desfeta no és només econòmica, insistisc. Volen una comunitat autònoma desarticulada i castellanitzada, dòcil per als seus interessos. Cal, doncs, continuar fent societat, fent país. És la millor manera de fer-los front.

No negaré que haberlos haylos, però, en general, els valencians tampoc ho som, d’idiotes. Malgrat això, alguns encara s’entesten en tractar-nos com si ho fórem, tots plegats. Al capdavall, continuen fent servir la confusió, interessada, entre valencià i català per a intentar amagar l’aposta per la substitució del valencià pel castellà. Però ja no cola. O, millor dit, tot i la insistència als mitjans de comunicació i les xarxes, i la col·laboració d’alguns beneits, cada vegada cola menys.

Actualment, assistim a un atac, fortíssim, organitzat i insistent, contra l’ús de la llengua de Vicent Andrés Estellés per banda del govern del PP i Vox. No és casual, doncs, l’intent d’arraconar-la a l’ensenyament per mitjà d’un plebiscit trampós a les famílies, la desaparició del requisit lingüístic que implantà el govern del Botànic, massa tardà (ai, PSPV-PSOE!), la reducció de subvencions per a la llengua minoritzada i, en concret, per a l’AVL i un llarg etcètera.

El govern valencià de Carlos Mazón és el més valencianòfob des de la recuperació de l’autogovern, sense dubte. María José Català intenta copiar el President indigne en aquest i en altres afers. No debades és l’alcaldessa del tercer municipi amb més morts per la barrancada del 29 d’octubre i també pretén fer com si no en tinguera cap responsabilitat. Els veïns de La Torre i de les pedanies del sud saben que sí que en té. I en política lingüística, també com el Consell, pretén esborrar el valencià de l’esfera pública.

Així, amb el suport novament de Vox, decidí retornar a la denominació bilingüe València-Valencia només accedir a l’alcaldia. Per què? Perquè no podien suportar que el nom de la capital del País Valencià estiguera només en valencià. València era un topònim que s’estava assentant. El govern municipal de València, encapçalat per Joan Ribó, prengué el 2016 una decisió del tot normal: deixar la denominació de la ciutat en l’idioma de Manuel Sanchis Guarner. Un ple de l’AVL n’informà a favor. Més enllà d’alguns grupuscles radicals, l’oposició a València ha sigut residual... fins ara.

Català, però, no s’acontenta amb el bilingüisme. Vol impugnar fins i tot el mateix topònim en valencià. Legalment, ho té complicat. Segons l’Estatut d’Autonomia, que la dreta valenciana gosa afirmar, hipòcrites, que tant respecta, l’AVL té per funció determinar la normativa lingüística del valencià. I l’AVL s’ha manifestat: el nom és València.

Com ha tractat burlar una llei orgànica de l’estat la primera alcaldessa que ha participat en l’Ofrena vestida de lagarterana, perdó, de valenciana? Doncs ha encarregat un informe per a justificar el topònim Valéncia a un acadèmic prèviament ben predisposat. En lloc de sol·licitar, com correspondria, un informe a la mateixa AVL, que l’hauria fet de manera gratuïta, pagarà a un professor jubilat fa sis anys perquè faça la feina bruta.

Ja sé que en la parla valenciana pronunciem València amb la vocal accentuada tancada, també que Dénia s’escriu amb accent tancat i que, com en la majoria de disciplines humanístiques, n’hi ha opinions divergents. Tanmateix, amb independència de consideracions pròpies de lingüistes, qui veritablement creu que el govern municipal de València encarrega un informe, en aquesta conjuntura, per a triar el topònim més idoni? Qui s’empassa que la forma en valencià, siga la que siga, serà el principal topònim del cap i casal amb aquesta gent? Qui considere que, en aquesta conjuntura, assistim a un debat fonamentalment filològic, com repetia ma iaia, que Santa Llúcia li conserve la vista.

Estem, doncs, en un nou episodi del conflicte lingüístic valencià. I, com ja he escrit anteriorment, aquesta pugna es produeix entre els qui aspiren a restringir el valencià merament a la cultura popular i a l’esfera privada enfront dels que exigeixen fer del català també una llengua d’alta cultura i d’ús habitual. I els blavers, o els particularistes extrems, acostumen a ubicar-se, conscientment (sovint) o inconscient, entre els primers. Contràriament, gairebé ningú, tampoc ells, qüestiona la unitat de llengües molt diverses, com el castellà, l’anglés o l’alemany. El secessionisme lingüístic és només una ferramenta per a acabar amb el valencià.

Per tot plegat, qui se’n beneficia de carregar-se la denominació oficial de València? Aquesta és la pregunta que cal fer-se. Amb el debat del doble topònim València-Valéncia es pretén conflictivititzar el valencià, amb l’objectiu de sempre: que s’use només, o fonamentalment, el castellà. Como que estos no se aclaran, en español nos entendemos todos. Valéncia, doncs, és el camí de Valencia. I de la Valencia del Cid perquè no gosen... encara, ja que el franquisme els sura pels porus.

La baralla en defensa o en contra d’un acadèmic que defensa una tesi minoritària entre la filologia catalana, també entre la del País Valencià, doncs, és estèril i interessat. Jo en tinc, d’opinió. Però no hi contribuiré perquè el tema és aquest: a qui beneficia trencar, o impugnar directament o indirecta, la unitat de la llengua que encara parlem centenars de milers de valencians? I a qui beneficia la polèmica sobre el topònim de València? Veig a més d’un despistat. Vinga, va, que no és tan difícil. Cui bono. De València a Valéncia per arribar aValencia. O no?

La dreta extrema espanyola és antifeminista, sense cap mena de dubte. El fet que no expliciten el terme antifeminisme no significa que no ho siguen. Tampoc afirmen ser antipluralistes i ho són. De fet, constantment líders de Vox i fins i tot del PP i de la dreta social més dura parlen d’il·legalitzar partits no nacionalistes espanyols. Sense anar més lluny, el mateix Santiago Abascal declarà fa unes setmanes que el seu objectiu era «deixar fora de la llei als partits que volen destruir la unitat nacional». Els noms, doncs, no haurien de despistar-nos. El fet que, ni més ni menys, neguen la violència de gènere, o que anomenen “hembrismo” i «odi patològic contra el baró» l’intent d’aturar la terrible ona de feminicidis i agressions contra dones és una dada inequívoca en aquest sentit. La intervenció en el Congrés dels Diputats de la diputada de Vox Macarena Olona el passat 23 de juny, arran precisament d’una iniciativa parlamentària contra el negacionisme de la violència masclista, a més d’impresentable en les formes, fou contundent: «com a dona, espanyola, mare, germana i política afirme que la violència no té gènere i no assumirem que es criminalitze a l'home perquè no acceptem que la violència estiga en l'ADN masculí, no acceptem les seues lleis ideològiques i totalitàries». 

Per descomptat que, dissortadament, en les societats actuals hi ha molts tipus de violència i, de tant en tant, també existeix violència d’algunes dones contra alguns hòmens. Però aquesta és una violència puntual (condemnable, com tota violència, però puntual) i no és, doncs, una violència estructural. Tanmateix, la violència de gènere sí que és estructural (des de 2003 han mort assassinades més de mil dones per les seues parelles i exparelles). I, per tant, requereix mesures polítiques, socials i judicials per a intentar frenar-la o, si més no, disminuir-la. Els antifeministes, però, neguen aquesta violència i fan bandera d’aquest negacionisme.

Certament, l’antifeminisme no és propi només de l’extrema dreta (o dreta extrema) espanyola. També ho és a Itàlia. De fet, és molt recomanable llegir el llibre Feixisme Persistent de la periodista Alba Sidera. En qualsevol dels casos a Espanya és un dels trets ideològics més importants de Vox i d’altres grups ultres com Hatze Oír. De fet, a l’estat hi ha una lluita ideològica també entre feminisme (darrerament més potent) i la seua reacció en contra. I per què? Doncs, trobe jo, perquè amb totes les contradiccions i dificultats que vulgueu, el feminisme darrerament ha esdevingut un potent moviment de masses. I a la dreta espanyola no li agrada que els dominats, ni les dominades, s’organitzen i mostren el seu poder.

El mite de les denúncies falses d'assetjament sexual que difonia Toni Cantó, la criminalització de les mobilitzacions del #8M (que tant els fot, per l'èxit de convocatòria) o les condemnes laxes de certa judicatura tenen un nom: antifeminisme. N’existeix i és potent, per dissort.

A molts els agradaria un món sense conflictes però em tem que no és possible. La reivindicació dels drets de les dones genera reaccions conservadores. Els conservadors volen seguir imposant els seus valors en el segle XXI i veuen el feminisme com una “provocació”. Què haurien de fer les feministes? Callar per a no “provocar”? Doncs no. Però assistim a una lluita pels valors hegemònics. I els antifeministes tenen poder. No veure-ho no disminueix precisament el seu poder. La partida, trobe jo, no està guanyada per endavant. Cal jugar-la. I, amb intel·ligència, guanyar-la.

En sociologia, per exemple, anomenàrem hiperglobalitzadors a aquells fervents de la globalització que defensaven, en general, que la globalització només comportaria conseqüències positives per a la humanitat i que, a més a més, era inevitable i no tindria cap mena d’aturador. Així mateix, hi hagué caloroses defenses al principi de les noves xarxes socials com a fenomen “democratitzador” de la informació on tothom esdevindríem igualment emissors i receptors i generador d’una comunitat crítica. D’altra banda, haguérem de sentir que els llibres en paper pràcticament desapareixerien (gairebé com si foren LPs i, tot amb tot, aquests no han desaparegut del tot) i que tothom llegiríem en tauletes perquè era el futur i perquè no hi havia marxa enrere. Fins i tot el sexe virtual ens proporcionaria plaers i satisfaccions il·limitades. I podríem viure una vida paral·lela exitosa i meravellosa en Second Life.

La realitat, tanmateix, ha sigut una altra, molt més matisada. Ara no puc desenvolupar-ho però apuntaré que la globalització no ha fet desaparéixer precisament els estats-nació, les xarxes socials han esdevingut també una manera de propagació de l’odi i de l’extrema dreta, els llibres físics continuen gojant d’una mala salut de ferro (Gutenberg somriu) i conec poca gent que realment preferisca tindre sexe o conversar amb personatges virtuals que amb persones reals. No crec, en cap cas, que la globalització, els llibres digitals, tota mena de joguets sexuals “avançats” o els videojocs de rol siguen perniciosos ni que vagen a esvair-se després d’un període de moda. Han vingut probablement per a conviure amb nosaltres. Tot amb tot, això no significa que el que és virtual s’imposarà sobre el que és presencial. Si més no, a mi no m’ho sembla.

De fet, ¿és equiparable l’experiència de visitar el Museu d’Orsay a observar un documental sobre aquesta instal·lació?; ¿i visitar Berlín a veure un bon documental en la cadena Viajar?; ¿i escoltar a València en directe, posem per cas, a Enzo Traverso i poder dialogar amb ell que veure un vídeo en Youtube? I són veritablement equiparables les classes presencials i virtuals? Gràcies a la meua experiència de dues dècades de professor sé que no ho són. En una aula observes els alumnes, saps per les seues cares d’alguna manera si estan entenent el que dius o no, si els generes interés o no, si els estimules i generes dubtes o no. I, per tant, pots fer canvis de guió. Una classe presencial és com un teatre en directe en el que pogueres interactuar amb els actors. Una classe digital és teatre per televisió. Podria posar més exemples però crec que en són suficients.

I per què generen experiències diferents el que és presencial i el que és virtual? Doncs bàsicament perquè els humans som animals socials. I socials també significa de contacte físic (de tacte, però també visual, auditiu i fins i tot olfactiu). De fet, les trobades presencials són infinitament més comunicatives que les virtuals. No podem allunyar-nos els uns dels altres per sempre ni limitar els nostres contactes als produïts per mitjà de pantalles o d’altres mecanismes.

Sí que podem, però, combinar el millor de les dues maneres d’estar en contacte. De fet, fer-ho sembla l’opció més intel·ligent. Per exemple, per a reduir la jornada laboral presencial. Una jornada de quatre dies (o fins i tot de menys, amb una combinació de presencialitat i virtualitat), com proposa ja el laborisme britànic i les primeres ministres finlandesa i nova zelandesa, ajudaria a dividir en dues parts la setmana, una de més productiva (els qui tenen treball), i una altra per a conciliar i poder fruir més temps de la família, dels amics i de la natura, que al nostre cas, podria ajudar a reviscolar els municipis no costaners i equilibrar així una mica el territori.

No idealitzem la realitat no presencial, fem-la servir per a millorar la nostra vida fins on siga possible i pensem un futur més lliure per a més gent. Aquest sí és el repte: com fer servir la tecnologia per a millorar la qualitat de vida de la gent en un sentit integral.

És conegut que els partits entre el València Club de Futbol i el Futbol Club Barcelona desperten passions i que les passions poden conduir a excessos. Tanmateix, hi ha gent interessada en distorsionar la rivalitat entre dos dels cinc dels clubs més importants de la lliga estatal del futbol.

És sabut que l’esport i, en concret, l’esport de masses, és alguna cosa més que una simple activitat física regulada. També, per dir-ho molt ràpid, és, en un sentit ampli, cultura i política. Afecta les identitats col·lectives i molts clubs de futbol, entre ells el València i el Barça, “representen” amb més o menys intensitat segons quins contextos, identitats determinades.

El València, com al club esportiu, amb molta diferència, amb més seguidors del País Valencià, té una base social plural i diversa, tant ideològicament, com socialment i territorialment. Certament no té la mateixa penetració social en tots els grups de la societat valenciana. Per posar un exemple, té molt més de suport en La Ribera que en la Vega Baixa. Tot i que, encara que puga semblar sorprenent, no tenim investigacions serioses per conéixer amb detall la base social del club, sí sabem que una part molt important d’aquesta està fora de la ciutat de València, a comarques. És fals, doncs, que seria un club de “senyorets” de la capital.

Com a club esportiu valencià amb més suport, és lògic que estiga molt lligat a la història de la ciutat de València i del seu hinterland. D’aquesta manera, el València CF (originàriament FC), que nasqué en 1919 (i que el pròxim mes de març farà cent anys), ha anat molt lligat a la identitat hegemònica d’aquest territori, la identitat regional valenciana. Aquesta identitat, tal com l’han estudiada historiadors com Manel Martí i Ferran Archilés, nasqué en el segle XIX i es desenvolupà durant el període de la Restauració. És prèvia, doncs, al franquisme, tot i que aquest la instrumentalitzà al seu favor (com també, d’acord amb la recerca del sociòleg Gil-Manuel Hernàndez, feu amb les falles). A la dictadura, al capdavall, li convenia la construcció de “regionalismos bien entendidos” per a fornir una legitimitat més enllà d’un alçament militar.

Aquest regionalisme sa fou contestat per l’antifranquisme valencianista, particularment a partir de la dècada dels seixanta, amb el desenvolupament d’allò que Manuel Alcaraz anomenà el “paradigma fusteria”, una proposta nacionalista valenciana d’esquerres i, per tant, contrària al nacionalisme espanyol i, en concret, al regionalisme conservador (o, segons com, reaccionari). Durant la transició democràtica, per dir-ho d’una manera molt esquemàtica, s’enfrontaren aquestes dues visions de la identitat valenciana en allò que ha vingut a denominar-se, amb més o menys encert, com a Batalla de València. D’aquest enfrontament, el VCF, lògicament, no en fou alié. De fet, en particular durant la presidència de Ramos Costa, el club se situà al costat del regionalisme anticatalanista conegut com a “blaverisme”. Certament, l’anticatalanisme no és patrimoni exclusiu de la societat valenciana. De fet, és una reacció nacionalista espanyola contra el catalanisme o el nacionalisme català que se’n dóna tant a Madrid, a València, com fins i tot a la mateixa Barcelona. Però ací n’ha tingut formes pròpies.

El posicionament a favor d’un dels bàndols per banda del VCF fou, a parer meu, una errada estratègica perquè, si més no en certa manera, allunyà una part significativa de la seua massa social natural del club. Aleshores, a més a més, el Barça era vist com un club que representava l’antifranquisme i l’anticentralisme. No era fàcil en aquell context de lluites identitàries, però el València CF havia de continuar sent el club “de tots”. I no ho fou del tot. Caldria estudiar-ho amb detall, però fins on jo sé tant els regionalistes espanyolistes com els arbetzales de Navarra acostumen a ser de l’Osasuna (i en aquell territori la violència i, per tant, l’enfrontament polític fou molt superior a València). El cas és que el VFC prengué partit. I es pegà un tret al peu.

Per tot plegat, els València-Barça de la transició i de la dècada dels huitanta del segle passat foren més “calents” del que era habitual. Certament, hi havia hagut rivalitat històrica però en aquell període els culers es configuraren com un dels antagonistes principals de l’afició de Mestalla. Foren temporades amb una tensió afegida. Sempre ha hagut rivalitat entre el València i el Barça però si més no des dels anys quaranta el principal antagonista dels seguidors del VCF ha sigut el Reial Madrid. No ha estat una rivalitat creada, com sostenen alguns periodistes madrilenys, a partir del fitxatge de Pedja Mijatovic al Madrid.

L’anticatalanisme no desaparegué per complet a Mestalla en la dècada dels noranta i a primeries del segle XXI però anà minvant de manera progressiva. De fet, el partit del passat 7 d’octubre ni tan sols hi hagué a Mestalla els crits que havien esdevingut habituals contra el Barça i contra Catalunya. A fora de l’estadi sí que n’hi hagué, però. I foren enllestits per una minoria organitzada i dissortadament influent, els Yomus (que controlen la graderia d’animació per mitjà de la dita Curva Nord), que són d’ideologia feixista. I perillosos. De fet, han protagonitzat multitud d’incidents violents i el club, en general, no ha sigut contundent amb ells. I han gojat, a més a més, d’una certa complicitat policial i judicial.

Tot amb tot, els Yomus no representen a l’aficionat mitjà del València. La majoria de socis i d’aficionats són demòcrates (amb totes les contradiccions, com en totes bandes). La imatge d’una afició del València parafeixista és rotundament falsa. I interessada. Certament, tot i les demandes en aquest sentit, el club no ha expulsat a aquesta minoria que danya molt la imatge de l’entitat. Però convertir en còmplices del feixisme a tots els socis i accionistes del club és anar massa lluny.

Els cent anys d’història, amb els seus múltiples èxits i fracassos esportius, no poden entelar-se per aquesta minoria violenta. Cal contundència des del club i, tant o més important, també des de les autoritats polítiques contra el feixisme però també cal ser justos. En definitiva, el VCF i el FCB són dos grans equips de futbol amb una històrica rivalitat esportiva. Aquesta rivalitat ha tingut moments foscos (com els càntics xenòfobs a Mestalla o les agressions dels Boixos Nois a aficionats del València als afores del Camp Nou) però també moments de fraternitat. Fem per arraconar cada vegada més a les minories antidemocràtiques de tots els camps socials. També dels camps de futbol. També de Mestalla. I gogem en pau de la rivalitat.

*Vicent Flor, sociòleg, director de la Institució Alfons El Magnànim

Aunque es una profesión que me gusta (me gusta la profesión, no las condiciones laborales actuales para la mayoría de trabajadores), no soy periodista. Ellos siempre me piden titulares, y resumir una realidad social en apenas unas palabras me parecía una impostura. Al principio me resistía. Pero me han ganado la partida. Obviamente, la realidad es muy más compleja que un titular, pero este sería para mí el resumen de algunos de los principales cambios que se han producido en nuestro país en dos o tres generaciones: hemos pasado de una sociedad agraria a una claramente terciarizada, hemos doblado de población y estamos profundizando en la dualidad costa-interior, una fractura territorial creciente y prácticamente invisible en los medios. Por supuesto que las transformaciones sociales van mucho más allá: la incorporación de las mujeres (aún desigual) al mercado laboral y a la vida política, la generalización de la educación universitaria y un largo etcétera.

El 9 de octubre de 1977 cientos de miles de personas llenaron las calles de Valencia al grito de Libertad, Amnistía y Estatuto de Autonomía. Es una fecha, de hecho, muy significativa de nuestra historia. Este año se cumplen cuarenta años de aquella gran movilización ciudadana. Sin embargo, ¿cómo hemos cambiado los valencianos en estas cuatro décadas?

El País Valenciano ha sufrido una profundísima transformación social en los últimos sesenta años. Aún en la década de los cincuenta del siglo XX prácticamente el cincuenta por ciento de la población activa trabajaba en el sector primario. Éramos, pues, todavía un país mayoritariamente de campesinos y ganaderos. Hoy, como es patente, ya no. En el decurso de poco más de medio siglo nos hemos transformado en un país de servicios. Sin embargo, exactamente ¿a qué nos dedicamos ahora?

Si me permitís la caricatura, hemos pasado a ser un país de camareros y de albañiles, una sociedad que ha invertido en exceso en turismo y en la construcción de segundas residencias. De hecho, el sector servicios es muy amplio y heterogéneo. Y aquí hemos apostado por lo más fácil: sol y playa. Y con consecuencias dolorosas: la destrucción importante de una parte de nuestro territorio y, atención, un modelo productivo con una productividad baja y poco o nada innovador. Solo recordaré que se dedica únicamente un 1% del PIB a I+D+i y que la mayoría de esta inversión es pública. No es de extrañar que la crisis que empezó en 2008 haya tenido consecuencias devastadoras. Solo un dato: uno de cada tres valencianos es pobre o está en riesgo de exclusión social. De hecho, los valencianos, en general, nos hemos empobrecido. En la década de los ochenta del siglo pasado estábamos ligeramente por encima de la media estatal de riqueza. Hoy, en cambio, no alcanzamos ni el 90%.

No tengo espacio para desarrollarlo: sin embargo, entre muchos otros factores, el alto fracaso escolar y el bajo índice de lectura, en mi opinión, se encuentran interrelacionados con el modelo productivo por el que los nuestros dirigentes políticos y económicos habían apostado hasta hace unos días. De una manera profundamente irresponsable. Esta elección, interesada y estrechamente ligada a la corrupción, la estamos pagando y la pagaremos a lo largo de décadas.

Otra de las profundas transformaciones sociales ha sido la demográfica. Quizá el dato que mejor puede ilustrar la importancia de las migraciones a nuestras comarcas es que, en cifras redondas, el País Valenciano tenía dos millones y medio de personas a principios de la década de los sesenta del siglo pasado y en la primera década del siglo XXI alcanzamos los cinco millones, una población similar a la de Dinamarca, Finlandia o Eslovaquia. Poco más o menos hoy somos el doble de valencianos que hace solo dos generaciones.

Y aunque hubo un fenómeno conocido coloquialmente como baby boom (mi madre, sin ir más lejos, parió a sus cuatro hijos en la década de los setenta), la natalidad de los valencianos oriundos no explica ni de lejos este crecimiento. Cifras también redondas, de los cinco millones de valencianos, aproximadamente un 35% son nuevos valencianos. Más de uno de cada tres. ¿Cómo se encuentran ahora, después una crisis larguísima? Pues, en general, no demasiado bien.

Básicamente ha habido dos grandes oleadas de migrantes al País Valenciano: españoles (castellano-manchegos y andaluces fundamentalmente) en las décadas de los setenta y ochenta, y no españoles a finales de siglo y principios de la nueva centuria. Entre estos últimos, por una parte, europeos occidentales con rentas medias-altas y, en general, propietarios y, de otra, un grueso de migrantes de naturaleza económica, pero también, en mucha menor medida, política (refugiados), en particular pero no solo del Magreb y de América Latina. Estos son los que más difícil lo tienen, ya que no disponen ni tan siquiera de derechos políticos.

Uno de los gran retos que tenemos, pues, es considerarnos iguales, a pesar de las leyes que excluyen a los no españoles de esta consideración, excluidos de los derechos más elementales. Ellos, si quieren, evidentemente, son igual de valencianos que los valencianos oriundos. Perdón por la autocita, pero escribí en el libro Societat anònima. Els valencians, els diners i la política que hay que utilizar el término de valenciano “con independencia de la lengua que hablan, la religión (en su caso) que profesan, la procedencia geográfica de ellos o de sus antepasados, su ideología, etc. En mi opinión, todos las personas que habitan las comarcas valencianas tienen derecho (si quieren, insisto) a ser considerados valencianos, tan valencianos como los de toda la vida.” Al fin y al cabo esta ha sido una tierra históricamente de migrantes. Pero ahora nos ha hace falta un modo distinto de gestionar la convivencia.

De hecho, esta nueva pluralidad, bien articulada, es decir, desde el pluralismo político y cultural, es una oportunidad para la mayoría y, en concreto, una oportunidad de crecimiento económico y social. Entre otras cosas, la migración ha rejuvenecido el país, ha incrementado el consumo interior y ha llenado el país de iniciativas económicas y, también, culturales. Estos nuevos valencianos, lejos de ser un problema, son una oportunidad.

A pesar de este brutal crecimiento demográfico, paradójicamente sufrimos despoblamiento en el interior del país. ¿Cómo es posible? Pues porque, en pocas palabras, hemos concentrado los recursos y los servicios en la costa y porque la agricultura lo tiene muy más difícil con la globalización. Incluso este proceso se puede ver en municipios interiores de comarcas costeras. Veamos el caso de La Vall de Gallinera, en La Marina Alta. Los ocho pueblos del valle tenían casi dos mil habitantes a principios del siglo XX. Hoy escasamente superan los seiscientos cincuenta. Hay que fijarse que en la década de los 70, cuando reclamábamos el autogobierno, superaba el millar de personas. Sí, eso significa que durante el período de la autonomía este bellísimo municipio (todos los valencianos deberíamos visitarlo y apreciarlo) ha perdido más de un 30% de la población. Los jóvenes, me dicen, se van a Pego o más lejos.

Esta fractura territorial es dramática. Y son necesarias políticas públicas para reconducir este problema. Los científicos sociales tenemos una responsabilidad al pensar alternativas también para estos valencianos. Por todo lo dicho, necesitamos conocernos para reconocernos como ciudadanos de una sociedad donde vale la pena de vivir. Necesitamos conocer bien el País Valenciano y este es diverso y plural, también por lo que respecta a la vertiente territorial.

Es necesario, por todo lo que he apuntado aquí, un autogobierno político y económico real, que trabaje por los ciudadanos reales y, en concreto, por los que más sufren la escasez. Y no como ahora, que el poder de gasto se concentra en un Madrid insaciable, insensible y que reparte de manera injusta los recursos de todo el mundo. De hecho, ¿qué le importan al gobierno español los residentes de La Vall de Gallinera? Al fin y al cabo el autogobierno que reclamaban los valencianos del 9 de octubre de 1977 solo tendrá sentido si sirve para mejorar la calidad de vida de nuestros vecinos. Viva el Nueve de Octubre, pues, porque queremos seguir siendo valencianos y porque somos merecedores de una vida mejor. ¿O no?

Vicent Flor es sociólogo y director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació

Tot i que és una professió que m’agrada (m’agrada la professió, no les condicions laborals actuals per a la majoria de treballadors), no sóc periodista. Ells sempre em demanen titulars i resumir una realitat social en a penes unes paraules em semblava una impostura. Al principi m’hi resistia. Però m’han guanyat la partida. Òbviament, la realitat és molt més complexa que un titular però aquest seria per a mi el resum d’alguns dels principals canvis que s’han produït en el nostre país en dos o tres generacions: hem passat d’una societat agrària a una clarament terciaritzada, hem doblat de població i estem aprofundint en la dualitat costa-interior, una fractura territorial creixent i pràcticament invisible en els mitjans. Per descomptat que les transformacions socials van molt més enllà: la incorporació de les dones (encara desigual) al mercat laboral i a la vida política, la generalització de l’educació universitària i un llarg etcètera.

El 9 d’octubre de 1977 centenars de milers de persones ompliren els carrers de València al crit de Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. És una data, de fet, molt significativa de la nostra història. Enguany fa quaranta anys d’aquella gran mobilització ciutadana. Tanmateix, ¿com hem canviat els valencians en aquestes quatre dècades?

El País Valencià ha patit una profundíssima transformació social en els darrers seixanta anys. Encara en la dècada dels cinquanta del segle XX pràcticament el cinquanta per cent de la població activa treballava en el sector primari. Érem, doncs, encara un país majoritàriament de llauradors i ramaders. Hui, com és palès, ja no. En el decurs de poc més de mig segle ens hem transformat en un país de serveis. Però, exactament a què ens dediquem ara?

Si em permeteu la caricatura, hem esdevingut un país de cambrers i d’obrers, una societat que ha invertit en excés en turisme i en la construcció de segones residències. De fet, el sector serveis és molt ampli i heterogeni. I ací hem apostat pel més fàcil: sol i platja. I amb conseqüències doloroses: la destrucció important d’una part del nostre territori i, atenció, un model productiu amb una productivitat baixa i poc o gens innovador. Només recordaré que es dedica només un 1% del PIB a I+D+i i que la majoria d’aquesta inversió és pública. No és d’estranyar que la crisi que començà en 2008 haja tingut conseqüències devastadores. Només una dada: un de cada tres valencians és pobre o està en risc d’exclusió social. De fet, els valencians, en general, ens hem empobrit. En la dècada dels huitanta del segle passat estàvem lleugerament per damunt de la mitjana estatal de riquesa. Hui, en canvi, no abastem ni el 90%.

No tinc espai per a desenvolupar-ho: però, entre molts altres factors, l’alt fracàs escolar i el baix índex de lectura, al meu parer, es troben interrelacionats amb el model productiu pel qual els nostres dirigents polítics i econòmics havien apostat fins fa uns dies. D’una manera profundament irresponsable. Aquesta tria, interessada i estretament lligada a la corrupció, l’estem pagant i la pagarem al llarg de dècades.

Una altra de les profundes transformacions socials ha estat la demogràfica. Potser la dada que millor pot il·lustrar la importància de les migracions a les nostres comarques és que, en números redons, el País Valencià tenia dos milions i mig de persones a primeries de la dècada dels seixanta dels segle passat i en la primera dècada del segle XXI n’abastàrem els cinc milions, una població semblant a la de Dinamarca, Finlàndia o Eslovàquia. Si fa no fa hui som el doble de valencians que fa només dos generacions.

I tot i que hi hagué un fenomen conegut col·loquialment com a baby boom (ma mare, sense anar més lluny, parí els seus quatre fills en la dècada dels setanta), la natalitat dels valencians oriünds no explica ni de lluny aquest creixement. Números també redons, dels cinc milions de valencians, aproximadament un 35% són nous valencians. Més d’un de cada tres. ¿Com es troben ara, després una crisi llarguíssima? Doncs, en general, no massa bé.

Bàsicament ha hagut dues grans onades de migrants al País Valencià: espanyols (castellano-manxecs i andalusos fonamentalment) en les dècades dels setanta i huitanta i no espanyols a finals de segle i principis de la nova centúria. Entre aquests darrers, d’una banda, europeus occidentals amb rendes mitjanes-altes i, en general, propietaris i, d’una altra, un gruix de migrants de naturalesa econòmica però també, en molta menor mesura, política (refugiats), en particular però no només del Magrib i d’Amèrica Llatina. Aquests són els que més difícil ho tenen, ja que no disposen ni tan sols de drets polítics.

Un dels gran reptes que tenim, doncs, és considerar-nos iguals, malgrat les lleis que exclouen als no espanyols d’aquesta consideració, exclosos dels drets més elementals. Ells, si volen, és clar, són igual de valencians que els valencians oriünds. Perdó per l’autocita però vaig escriure en el llibre Societat anònima. Els valencians, els diners i la política que cal fer servir el terme de valencià “amb independència de la llengua que parlen, la religió (si és el cas) que professen, la procedència geogràfica d’ells o dels seus avantpassats, la seua ideologia, etc. Al meu parer, tots les persones que habiten les comarques valencianes tenen dret (si volen, insistisc) a ser considerats valencians, igualment valencians que els de tota la vida.” Al cap i a la fi esta aquesta ha sigut una terra històricament de migrants. Però ara ens cal una manera distinta de gestionar la convivència.

De fet, aquesta nova pluralitat, ben articulada, és dir, des del pluralisme polític i cultural, és una oportunitat per a la majoria i, en concret, una oportunitat de creixement econòmic i social. Entre d’altres, la migració ha rejovenit el país, ha incrementat el consum interior i ha omplit el país d’iniciatives econòmiques i, també, culturals. Aquests nous valencians, lluny de ser un problema, són una oportunitat.

Malgrat aquest brutal creixement demogràfic, paradoxalment patim despoblament en l’interior del país. Com és possible? Doncs perquè, ras i curt, hem concentrat els recursos i els serveis en la costa i perquè l’agricultura ho té molt més difícil amb la globalització. Fins i tot aquest procés es pot veure en municipis interiors de comarques costaneres. Vegem el cas de la Vall de Gallinera, a la Marina Alta. Els huit pobles de la Vall tenien quasi dos mil habitants a principis del segle XX. Hui escassament superen els sis-cents cinquanta. Cal fixar-se que la dècada dels 70, quan reclamàvem l’autogovern, superava el miler de persones. Sí, això significa que durant el període de l’autonomia aquest bellíssim municipi (tots els valencians hauríem de visitar-lo i estimar-lo) ha perdut més d’un 30% de la població. Els joves, em diuen, se’n van a Pego o més enllà.

Aquesta fractura territorial és dramàtica. I calen polítiques públiques per redreçar aquest problema. Els científics socials tenim una responsabilitat en pensar alternatives també per a aquests valencians. Per tot plegat, necessitem conèixer-nos per a reconèixer-nos com a ciutadans d’una societat on pague la pena de viure. Necessitem conèixer bé el País Valencià i aquest és divers i plural, també pel que fa a la vessant territorial.

És necessari, per tot el que he apuntat ací, un autogovern polític i econòmic real, que treballe pels ciutadans reals i, en concret, pels que més pateixen l’escassesa. I no com ara, que el poder de despesa se concentra en un Madrid insaciable, insensible i que reparteix de manera injusta els recursos de tothom. De fet, què li importa al govern espanyol els residents de la Vall de Gallinera? Al cap i a la fi l’autogovern que reclamaven els valencians del 9 d’octubre de 1977 només tindrà sentit si serveix per a millorar la qualitat de vida dels nostres veïns. Visca el 9 d’octubre, doncs, perquè volem seguir sent valencians i perquè som mereixedors d’una vida millor. O no?

Vicent Flor és sociòleg i director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació.