Egevasa recupera la seua seu original en el valencià carrer Sant Amalia per a accentuar el caràcter públic de l'empresa dependent de la Diputació que s'encarrega del cicle integral de l'aigua. El consell d'administració de l'Empresa General Valenciana de l'Aigua, S.a., presidit per la vicepresidenta Natàlia Enguix i el diputat delegat del cicle de l'aigua, Paco Comes, ha aprovat este dimecres la instal·lació d'una seu única com a centre de treball principal de la societat, que comportarà l'agrupació progressiva del personal en estes instal·lacions.

La nova seu, que passarà a ser el domicili social de la companyia, se situarà en un edifici propietat de la societat, situat al Carrer Santa Amalia, 2. La presidenta de la Junta d'Egevasa, Natàlia Enguix, explica que el canvi aprovat pel consell “permetrà a l'empresa adequar la seua organització a un nou marc que la direcció considera convenient per la seua contribució a l'eficiència i que, a més, obeïx al procés d'adaptació a les noves necessitats organitzatives que marquem des de la Diputació, amb l'objectiu de reforçar el caràcter públic d'Egevasa i oferir un servici de qualitat a municipis i mancomunitats, en un bé tan bàsic per a les persones com l'aigua i la depuració”.

La decisió obri una nova etapa en l'empresa d'aigües de la Diputació, després que Egevasa haja completat quasi la totalitat dels treballs de reconstrucció després de la dana. “Els nostres tècnics i operaris han reparat ja 69 depuradores de les 72 que van patir danys en la riuada”, assenyala el president del Consell d'Egevasa, Paco Comes, qui ha recordat que la societat encarregada de la gestió del cicle integral de l'aigua en nombrosos municipis de la província “va assistir també a més de 90 localitats afectades, tingueren o no el servici amb l'empresa, gràcies a la seua solvència tècnica i capacitat de resposta”.

Reptes del futur

Enguix i Comes coincidixen en “l'extraordinari paper” que exercix Egevasa tant en el proveïment hídric a la província com en matèria de depuració, on l'acord firmat amb la Generalitat a través de l'EPSAR va permetre donar “una resposta immediata a les necessitats sobrevingudes de la dana, en una situació molt delicada”. No obstant això, “el context actual aconsella dur a terme una nova organització que reforce l'estructura de la societat per a assumir amb solvència els reptes de futur”, apunta el diputat, mentre la vicepresidenta insistix que eixa reorganització “incidirà en el caràcter públic del servici que prestem”.

El context del qual parlen els responsables provincials és un marc d'actuació amb major complexitat organitzativa i exigències reguladores, que se suma al risc evident que puguen produir-se nous episodis de fortes pluges que requerisquen l'actuació immediata de les institucions i els efectius d'emergències. En esta línia, Natàlia Enguix ha avançat que Egevasa aprofitarà estos canvis per a “adaptar-se a l'evolució del marc normatiu aplicable al cicle integral d'aigua, que en els últims anys ha vist intensificades les seues obligacions de planificació, control, qualitat, sostenibilitat i compliment tècnic, i que regix ja per a operadors públics de la gestió de l'aigua potable, el sanejament i la depuració”.

La decisió del canvi de seu i la reagrupació del personal no és només logística, sinó que respon a un context regulador més exigent. Amb la centralització del personal i les oficines en un espai unificat, “s'afavoriran aspectes tan rellevants com la coordinació tècnica i jurídica, l'homogeneïtzació de criteris, la traçabilitat de les decisions, la interlocució amb les administracions públiques i organismes de conca o l'adaptació a futures obligacions normatives”, explica el diputat Paco Comes.

La mesura aprovada pel consell d'administració d'Egevasa s'engloba dins d'un procés de millora contínua del sector de gestió de l'aigua, que s'encamina cap a models més professionalitzats i subjectes a majors controls ambientals, sanitaris, tècnics o econòmics. D'esta manera, la societat eixirà reforçada per a complir amb els nous reptes que comporten les obligacions derivades del nou marc normatiu europeu, estatal i sectorial. A més, des de la nova seu, unificada i independent, la firma optimitzarà el seu funcionament intern amb un nou organigrama simplificat, amb una major delimitació funcional dels socis.

Sincerament, no faig més esport ni menge millor. No llig més que abans i tampoc he viatjat. Continue abusant del telèfon i estic més temps del que m'agradaria admetre en xarxes socials. Com és possible? Soc psicòleg, se suposa que sé sobre estes coses d’hàbits saludables, principis del comportament i tècniques de modificació de conducta.

Supose que no soc immune a les contradiccions de l'ésser humà. Hi ha metges que fumen, influencers amb ansietat social i jutges que prevariquen. Haver estudiat Psicologia et permet entendre i acostar-te a la complexitat de la nostra naturalesa i al context en el qual es manifesta, però no em convertix en exemple de res; si potser, m'ensenya a tractar-me amb més compassió i permetre'm errar sense castigar-me massa per això.

És complicat no sentir culpa quan ens bombardegen amb missatges des del positivisme tòxic. Els extenuants “si vols, pots”, “atraus el que desitges” o “el poder està en tu”, que ignoren les circumstàncies particulars de cada persona, les seues limitacions, la seua història i condicionants, posant el focus en l'estrictament individual. Si tot és qüestió d'actitud, llavors eres una birria de persona si no aconseguixes el que et proposes. I després s'omplin les consultes d’autoexigents.

No se’m malentenga. Per descomptat que és lícit voler millorar els teus hàbits i aconseguir metes, el qüestionable és el motiu que et porta a plantejar estos objectius, des d'on, per a què són importants per a tu i si el context ho permet. També paga la pena preguntar-se si és realista i sostenible el que et proposes, si és concret, mesurable i coherent amb el tipus de vida que portes o aspires a portar.

Potser el propòsit d'una mare amb doble jornada laboral, dos xiquetes i una parella absent, és poder menjar tranquil·la tres vegades al dia, dormir més de cinc hores seguides i tindre un parell d'hores el cap de setmana per a asseure's i descansar. Pot ser que el propòsit de qui acaba de perdre a algú important, siga aprendre a viure amb això, acceptar que la seua vida serà diferent i sostindre la tempesta emocional quan aparega.

La força de voluntat no existix. Et suggerisc, en qualsevol cas, passar de l'abstracte al concret, del llarg termini al que pugues fer hui. Valora modificar el teu context per a posar-te'l fàcil, és a dir, si vols menjar millor, no vages a comprar amb fam; si vols fer esport, comença anant caminant al treball o queda amb gent que el practique. Sigues flexible, parla't bonic i actua de manera coherent. La voluntat té més a veure amb els teus valors.

Potser la pregunta no és si estàs complint els propòsits que et vas marcar al gener, sinó si la persona que estàs sent hui s'assembla una miqueta més a la qual t'agradaria ser. La bona notícia és que encara estàs a temps de començar.

La gala anual de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) va transcendir aquest dimarts el lliurament de premis per convertir-se en una contundent reivindicació en defensa de la cultura i de les arts escèniques valencianes. Des de l'escenari del Teatre Principal de València, els representants del sindicat van denunciar la situació de precarietat que travessa el sector i van carregar contra les polítiques culturals de la Generalitat Valenciana, reclamant més recursos i compromisos efectius amb la creació valenciana.

“La cultura no és un luxe”

El moment més reivindicatiu de la gala va arribar amb el discurs pronunciat per la presidenta de l'AAPV, María Almudéver, juntament amb Candela Mora i Paco Alegre. Els representants del col·lectiu van denunciar que, un any després de l'anterior edició, la situació del sector “ha canviat a pitjor”, amb “ajudes que mai arriben, projectes abandonats a mitges i mostres i festivals ofegats”. També van lamentar la retallada patida per la Mostra de Teatre d'Alcoi, la precarització dels professionals, la crisi del circuit teatral i la manca d'impuls a l'audiovisual i al doblatge en valencià.

El discurs va incloure crítiques directes a la Generalitat i a À Punt, a la qual van retreure que no retransmetera la gala per considerar que el sector “no interessa”. Els responsables del sindicat també van reclamar que es deixe de tractar la cultura com una despesa i van resumir la seua posició amb un missatge contundent: “Ja n'hi ha prou de considerar la cultura una despesa, de discursos institucionals que no es transformen en compromisos reals i de silenciar-nos”.

'La Invasió dels Bàrbars' i reconeixement als professionals i trajectòries

En una cerimònia marcada per aquest to crític, La invasió dels bàrbars es va consolidar com una de les grans protagonistes de la nit en acaparar els guardons als millors intèrprets protagonistes d'audiovisual, amb Jordi Ballester i Olga Alamán, a més del premi a millor actriu de repartiment per a Estela Martínez. Toni Agustí va rebre el reconeixement al millor actor de repartiment per La cena, mentre que Paula López i Jorge Motos van ser distingits com a intèrprets revelació. En teatre, els principals premis van recaure en Amparo Fernández i Paco Iváñez, i en doblatge van ser reconeguts Iolanda Muñoz i Rubén Felis.

Malgrat el to reivindicatiu, la cerimònia també va servir per reconéixer la trajectòria de figures destacades del sector. El Premi Taules va distingir l'actor i director Eduardo Casanova pel seu compromís amb una creació artística transformadora, mentre que el Premi Narcís va recaure en Xus Romero en reconeixement a tota una carrera vinculada al doblatge valencià.

Els responsables de l'AAPV van reivindicar igualment el paper de l'associacionisme i del treball col·lectiu com a eina imprescindible per defensar els drets laborals dels professionals de les arts escèniques i van tancar la gala amb un record per a les víctimes de la dana i una crida a continuar exigint “memòria, justícia i reparació”.

“La veritat és que no esperàvem veure les platges tancades i desendreçades, ara per ara, abans de l'estiu. Les obres que estan fent són necessàries i es reclamen des de fa anys perquè la realitat és que en algunes zones ja quasi no quedava sorra i l'aigua s'acostava molt al passeig marítim. Però tots ens preguntem si podien haver començat abans per a tindre-les ja a punt, ja que la calor cada vegada comença abans i al juny ja ve molta gent a prendre el sol i a banyar-se”.

A. D., veïna del Perelló, s'expressa en aquests termes en resposta a les preguntes d'elDiario.es mentre pren un café amb llet en una de les terrasses del passeig marítim, amb muntanyes d'arena, enormes canonades i excavadores com a teló de fons, on en condicions normals hi hauria un mosaic de para-sols i banyistes gaudint del sol i de la platja.

No obstant això, com ha informat aquest diari, les obres que a les platges de Sueca van arrancar el passat 3 de juny i la finalització de les quals estava prevista per al 30 de juny es prolongaran durant el mes de juliol com a conseqüència, principalment, que finalment es farà una aportació d'arena un 10 % superior a la prevista per a millorar l'actuació, cosa que farà que s'allarguen els treballs. Tot i això, la platja hauria de quedar oberta al bany durant la primera setmana de juliol, si no hi ha contratemps. Aquest mateix dimarts va finalitzar l'aportació de sorra mitjançant la draga des dels fons marins de Cullera i els treballs se centren ara en el desmuntatge de la canonada submarina amb què s'ha canalitzat fins a la riba.

Els diferents residents consultats afirmen ser conscients que era urgent regenerar les platges per a poder continuar gaudint-ne en condicions normals en el futur, però tots es pregunten per què no s'han fet abans els treballs. Més molestos s'han mostrat els hotelers i els turistes. Aquests últims, després d'haver contractat allotjaments en primera línia de platja, es veuen obligats a desplaçar-se a altres zones del litoral.

Per exemple, el propietari d'una cafeteria del passeig marítim comenta que “podien haver buscat un altre moment per a fer les obres, per exemple al març, quan no hi havia ningú ací a la platja; ara estem en temporada mitjana-alta i s'ha perdut molta facturació perquè no hi ha ningú, molts apartaments han cancel·lat o ajornat les reserves, i la gent que venia a fer un bany i a prendre alguna cosa, tot això s'ha perdut perquè les platges estan tancades”.

Preguntades pels motius pels quals no s'han executat abans els treballs, fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco) expliquen que es deu a motius tècnics, principalment a qüestions climatològiques, ja que hi ha menys risc de temporals que dificulten els treballs, i a la dinàmica litoral. A més, no es tracta d'una actuació aïllada a la costa de Sueca (el Pouet i les Palmeres, a més del Perelló), sinó que el projecte també engloba les platges de Canet, Almardà, Corint i Malva-rosa (Sagunt), i el Marenyet i l'Estany (Cullera), per la qual cosa cal coordinar els treballs.

Precisament, aquest dimarts es van acostar a comprovar l'evolució dels treballs la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, juntament amb l'alcalde de Sueca, Julián Sáez, i amb el del Perelló, José Codoñer. Bernabé va posar en valor la inversió històrica de 42,6 milions d'euros realitzada pel Miteco per a recuperar 10 quilòmetres de costa en els tres municipis (Sagunt, Sueca i Cullera).

Bernabé va comentar que al llarg d'aquesta setmana i de la que ve s'anirà alliberant la part sud de la platja i, després, de manera progressiva, la del nord: “Intentarem compatibilitzar l'ús de la platja. Crec que, com en totes les obres, sempre dic: en lloc de demanar perdó per les molèsties, demane perdó per les millores, perquè estem davant una millora històrica”.

3,4 milions de metres cúbics d'arena

Mentre que a Sagunt les obres es donen pràcticament per finalitzades, per a la part de Cullera i Sueca s'ha demanat una pròrroga del termini d'ocupació fins al 27 de juliol, tot i que això no significa que s'arribe a aquestes dates. De fet, els treballs que quedaran per fer durant aquest mes seran “menors”, més enfocats a la recuperació dels sistemes dunars.

Les actuacions s'han dut a terme mitjançant l'aportació massiva de sediments dragats dels bancs submarins de Sueca i Cullera, per a estendre i perfilar les platges afectades fins als 22 metres d'amplària mitjana. Aquest procés consisteix a extraure arena mitjançant la draga d'aspiració Bonny River, que es transporta a través de canonades flotants i terrestres fins a les zones de regeneració. En total, s'han aportat 3,4 milions de metres cúbics d'arena per a restaurar i ampliar les platges afectades. Per a executar l'actuació, el Ministeri ha contractat 250 tubs terrestres, quatre bulldòzers, una pala carregadora i una excavadora, que treballaran tant per mar com per terra. L'arena s'abocarà des de la draga fins a la platja a través d'una conducció de 2.000 metres submergits.

L'objectiu d'aquestes intervencions és conciliar el respecte pel medi ambient amb la millora de la qualitat de vida i la seguretat del front litoral, apostant per solucions basades en la naturalesa com a millor defensa davant del canvi climàtic. En aquest sentit, ha destacat que molts d'aquests trams han patit una intensa regressió des de mitjan segle XX, perdent amplària de platja i funcionalitat, en part a causa d'actuacions rígides de defensa. En el cas del Perelló, s'hi afegeix l'efecte ombra del Port de València.

El conjunt de les obres a Sagunt, Sueca i Cullera contempla la regeneració de prop de 10 quilòmetres de costa, així com la creació i restauració de sistemes dunars, la millora dels accessos i l'adaptació de les infraestructures.

A Cullera, a més, s'està actuant sobre estructures existents, combinant la retirada d'elements rígids amb la construcció de nous espigons i la recuperació ambiental de l'entorn, amb l'objectiu d'assolir una amplària de platja suficient i estable en els trams més vulnerables.

La jutgessa de la dana, la magistrada Núria Ruiz Tobarra, estudia obrir un altre focus en la instrucció de la causa que podria suposar la declaració com a testimoni de més consellers de l'Executiu autonòmic de Carlos Mazón, després que la vicepresidenta Susana Camarero lliurara els missatges del 29 d'octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts, compartits al xat de WhatsApp denominat “Consell PP” (reproduït íntegre al final d'aquesta informació). Així es desprèn d'una providència dictada aquest dimarts en la qual s'ofereix a Camarero la possibilitat que aporte voluntàriament els documents en PDF que va compartir el conseller d'Infraestructures, Vicente Martínez Mus, sobre l'estat de les carreteres al llarg del dia dels fets. L'oferiment de la instructora s'emmarca en el pas previ a decidir sobre la citació com a testimoni de Martínez Mus, sol·licitada per l'acusació popular que exerceix en la causa el PSPV-PSOE.

La magistrada s'havia negat prèviament a citar com a testimonis els consellers José Antonio Rovira (titular d'Educació durant l'etapa de Mazón) i Miguel Barrachina (Agricultura), tal com sol·licitava l'acusació popular de Compromís, que va recórrer en apel·lació contra les negatives de la jutgessa a les diligències proposades, de manera que la decisió final haurà de prendre-la la secció segona de l'Audiència Provincial de València.

La instructora es va escudar en el caràcter secret de les deliberacions del Ple del Consell per a rebutjar les declaracions testificals, mentre que el fiscal de la causa va argumentar, per contra, que la resposta a l'emergència no ocupava cap dels punts de la reunió de l'Executiu d'aquella jornada i va concloure que les declaracions de Rovira i Barrachina serien “útils i pertinents”, tal com va informar aquest diari. Per la seua banda, l'aleshores portaveu del Consell, Ruth Merino, està citada a declarar com a testimoni el pròxim 22 de juliol.

Ordres de Mazón als consellers Rovira, Barrachina i Gómez

Tanmateix, el xat “Consell PP” obri un nou escenari. La prova documental incorporada al procediment confirma que Mazón va donar ordres —abans del Ple del Consell d'aquell infaust matí amb alerta roja— a diversos dels seus consellers (entre ells, Rovira i Barrachina, a més del titular de Sanitat, Marciano Gómez) sobre la gestió de l'emergència.

L'aleshores president va aportar la seua visió de la gestió de l'emergència i va demanar als seus consellers “inundar de dades els mitjans”, una tècnica que, segons el seu parer, “desprén sensació d'estar alerta que et cagues”. Malgrat aquestes instruccions, Mazón —que figura personat en la causa com una mena de “preinvestigat”— ja no va intervindre la resta de la jornada, durant la qual va assistir a un llarg dinar i una llarga sobretaula amb Maribel Vilaplana en un reservat del restaurant El Ventorro.

Mentre el recurs de Compromís sobre les declaracions com a testimonis de Rovira i Barrachina continua pendent de resolució per part de l'Audiència de València, l'acusació del PSPV-PSOE va aprofitar la conjuntura propiciada pel xat aportat per Susana Camarero per a sol·licitar la declaració com a testimoni de Martínez Mus, qui va alertar al grup de WhatsApp sobre “situacions crítiques” en infraestructures autonòmiques pròximes al barranc del Poio, com ara el Lloc de Comandament de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), tal com afirma l'escrit del passat 12 de juny de l'advocada Nuria de Antonio.

El “col·lapse progressiu” de la xarxa de Metrovalència

L'acusació popular pretén que Martínez Mus, actualment vicepresident tercer del Govern de Juan Francisco Pérez Llorca, aclarisca el “coneixement precís” de què disposava sobre el “col·lapse progressiu” de la xarxa de Metrovalència al seu pas per les zones afectades per la dana i quan es va comunicar a Emergències.

Abans de decidir sobre la petició, la jutgessa ha oferit a Camarero la possibilitat que aporte voluntàriament els arxius adjunts intercanviats al grup de WhatsApp: els PDF amb els informes sobre carreteres aportats per Martínez Mus i les actualitzacions sobre l'emergència de Salomé Pradas, a més d'un vídeo de les inundacions compartit per l'aleshores portaveu del Consell, Ruth Merino. Tant els informes sobre carreteres com els informes d'Emergències ja consten en el sumari.

La jutgessa pretén així comptar amb tots els elements previs per a decidir sobre l'eventual citació de Martínez Mus, una decisió que podria obrir la porta fins i tot a la compareixença d'altres consellers davant del Palau de Justícia de Catarroja. Un escenari potencialment inquietant per a l'actual Govern de Pérez Llorca, atesa la possibilitat que cada testimoni aporte —sempre voluntàriament— els seus propis missatges de WhatsApp del dia de la catàstrofe.

El llenguatge indecorós de Carlos Mazón

El xat del “Consell PP” ja retratava el llenguatge indecorós de Mazón, a més de la seua completa desaparició durant pràcticament tota la jornada, i les prioritats expressades pel conseller José Antonio Rovira, qui en plena tragèdia al·ludia al fet que “l'esquerra ha començat la seua campanyeta”, en relació amb una publicació a X d'un compte paròdic.

Unes eventuals declaracions com a testimonis de consellers com José Antonio Rovira, Miguel Barrachina, Marciano Gómez o Vicente Martínez Mus podrien suposar la incorporació a la causa de nous missatges de WhatsApp relatius a la gestió de l'emergència, sempre que els testimonis els aportaren voluntàriament —eixa ha sigut la tònica, fins i tot en el cas del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo— i que no hagen sigut esborrats dels seus respectius terminals telefònics.

Els problemes no deixen de créixer en el si de l'Autoritat Portuària de València (APV), que dirigeix la presidenta Mar Chao. En aquest cas, tot ve motivat per un expedient obert per l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant (AIPI), un organisme públic estatal de caràcter independent, que podria acabar amb una sanció administrativa de fins a un milió d'euros per irregularitats en les clàusules del contracte adjudicat a l'empresa Assessors Forenses i Financers, SL (GPartners) per a la gestió del canal intern de denúncies.

La denúncia qüestiona la independència i la correcta gestió del sistema d'alertes intern inclòs en la bústia de denúncies de l'entitat portuària, una funció que hauria delegat en una empresa externa a la qual, a més, se li van atribuir funcions d'investigació reservades legalment al responsable intern del sistema, és a dir, a l'APV. La investigació de l'AIPI conclou que existeixen indicis suficients per a obrir un expedient sancionador específic contra l'Autoritat Portuària de València.

Segons la denúncia, l'APV hauria actuat de manera contrària a la Llei 2/2023, fins al punt que la seua conducta podria constituir una infracció administrativa greu o molt greu, especialment pel que fa a la independència, la imparcialitat i la gestió adequada dels expedients de la bústia interna.

El nucli del problema se situa en el contracte que l'APV va formalitzar el maig de 2023 amb l'empresa Assessors Forenses i Financers, SL (GPartners), per un import de 74.959 euros (IVA inclòs) i per un termini de tres anys, per a gestionar el canal intern de denúncies. La llei permet encarregar a un tercer la gestió tècnica del canal (per exemple, la plataforma informàtica o la recepció inicial de les comunicacions), però limita aquesta externalització a funcions instrumentals, reservant la investigació de fons i la valoració dels fets al responsable intern del sistema.

Per a l'AIPI, el contingut del contracte i del seu plec tècnic excedeix les competències que poden atribuir-se a l'empresa, ja que inclou serveis d'anàlisi de les denúncies, determinació de si existeixen evidències raonables, recomanació de l'abast de les investigacions internes i fins i tot l'emissió d'informes motivats i serveis d'investigació. En la pràctica, això hauria convertit el proveïdor extern en un actor central en la instrucció dels expedients, desdibuixant el paper del responsable intern del sistema i comprometent la independència que exigeix la Llei 2/2023.

L'AIPI conclou que s'ha incomplit la Llei 2/2023 pel que fa a la configuració del sistema intern d'informació, el paper del responsable del sistema i els límits a l'externalització de la gestió del canal. Jurídicament, enquadra els fets en el règim d'infraccions previst en l'article 63.1.g de la llei, que considera infracció molt greu l'incompliment substancial de l'obligació de disposar d'un sistema intern d'informació conforme als requisits legals.

De l'informe a la possible sanció

Amb la fase de comprovació ja tancada, l'AIPI ha finalitzat les actuacions de l'expedient i l'ha remés al procediment sancionador, després de considerar que els fets podrien ser constitutius d'infracció administrativa. Això significa que, a partir d'ara, s'obrirà un expedient específicament sancionador en què es valorarà si l'Autoritat Portuària de València és responsable i quin tipus d'infracció (lleu, greu o molt greu) se li imputa finalment.

Per la seua banda, fonts de l'APV han confirmat que “arran d'una denúncia anònima presentada davant l'AIPI, aquesta, en el marc de les seues competències i en fase de comprovació, va sol·licitar informació en relació amb el funcionament del Canal de Denúncies de l'APV. Per resolució de 14 d'abril de 2026 es va declarar conclosa la fase de comprovació i instrucció, sense que conste l'inici de cap procediment sancionador”, una situació que es dona perquè encara no hi ha cap pronunciament d'aquest organisme al respecte.

L'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant és un organisme públic estatal, de caràcter independent, creat arran de la Llei 2/2023 per a protegir les persones que informen sobre infraccions normatives i lluitar contra la corrupció en el sector públic i privat. Entre les seues funcions figuren gestionar el canal extern de comunicacions, adoptar mesures de protecció davant represàlies i tramitar procediments sancionadors per les infraccions previstes en aquesta llei, entre aquestes la de no constituir els canals ètics en les empreses o organismes o, una vegada constituïts, que no funcionen d'acord amb la llei.

Els jutjats valencians són “els més reticents” a aplicar la llengua cooficial de la comunitat autònoma, segons denuncia Acció Ecologista-Agró, entitat que ha denunciat innombrables desordres urbanístics.

L'entitat ha analitzat la base de dades del Poder Judicial que emmagatzema les principals sentències (no totes), especialment les de les audiències provincials i les dels tribunals superiors de justícia (TSJ), i les conclusions resulten inquietants pel que fa a l'ús del valencià als jutjats.

Agró només ha localitzat 31 sentències escrites en valencià “des del començament del segle”, la majoria (19 resolucions) dictades a la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ pel magistrat Luis Manglano, actualment jubilat. Per altra banda, l'organització ecologista ressenya quatre sentències en valencià de seccions penals i civils de les audiències provincials.

Acció Ecologista-Agró també destaca el perfil d'Ángel Ilario, actualment magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV, que tradicionalment ha dictat totes les seues resolucions en valencià, des de la seua destinació anterior com a titular de la Plaça 9 de la Secció Contenciosa Administrativa del Tribunal d'Instància de València (com que aquests actes o sentències no figuren a la base de dades, l'estadística sobre l'ús del valencià disminueix, encara que sense desvirtuar les conclusions sobre la seua escassa presència).

L'organització ecologista ha demanat a la Generalitat i al TSJ que “facen passes” per a promocionar l'ús del valencià.

A la cua en ús de la llengua cooficial

Agró ha difós estadístiques, extretes de la base de dades del Centre de Documentació Judicial (Cendoj), que situen el País Valencià com l'última comunitat autònoma en ús de la llengua cooficial.

Molt per davall de les 110.248 sentències dictades als jutjats catalans en català que figuren al Cendoj o de les 19.586 resolucions en gallec als jutjats de Galícia.

L’Ajuntament de Paiporta, a través de la regidoria d’Educació, ha destinat 12.864,72 euros a la instal·lació temporal d’equips de climatització al CEIP Lluís Vives amb l’objectiu de garantir el benestar de l’alumnat i del personal educatiu durant els mesos de temperatures més elevades.

L’actuació, finançada íntegrament pel Consistori, consisteix en el lloguer d’equips d’aire condicionat per als mesos de juny, juliol, setembre i octubre. En concret, s’han instal·lat dos equips industrials al menjador del centre i dotze equips més distribuïts entre les aules d’Educació Infantil i de Primària.

La regidora d’Educació, Olga Sandrós, ha destacat que “des de l’àrea d’Educació hem assumit aquesta actuació perquè considerem prioritari garantir que les nostres xiquetes i xiquets disposen d’espais dignes, segurs i adequats per al seu aprenentatge, especialment durant els períodes de calor extrema”, ha assenyalat.

Sandrós ha remarcat que “l’educació és una de les grans prioritats d’aquest equip de govern i, sempre que estiga a les nostres mans, continuarem donant resposta a les necessitats dels centres educatius del municipi”. En aquest sentit, ha explicat que l’Ajuntament ja està treballant per a dotar també de sistemes de climatització el CEIP Ausiàs March, amb l’objectiu de continuar millorant el confort de l’alumnat i del personal docent dels centres educatius paiportins.

Per la seua banda, l’alcalde de Paiporta, Vicent Ciscar, ha subratllat el compromís municipal amb la comunitat educativa. “L’Ajuntament de Paiporta estarà sempre al costat dels seus centres educatius. Creiem fermament en l’educació pública com a ferramenta d’igualtat d’oportunitats i de progrés social, i per això continuarem recolzant totes aquelles actuacions que contribuïsquen a millorar les condicions de l’alumnat i del professorat”, ha afirmat.

Amb aquesta actuació, el Consistori reforça el seu compromís amb la qualitat dels espais educatius del municipi i amb el benestar dels centenars de xiquetes i xiquets que cada dia desenvolupen la seua activitat escolar als centres públics de Paiporta.

La declaració de la primera alcaldessa que compareix davant la comissió d'investigació del Congrés posa de manifest la inoperància del Cecopi, l'òrgan que havia de coordinar les decisions en matèria d'emergències durant la dana del 29 d'octubre de 2024. Les paraules de la popular María José Catalá, alcaldessa de València, on es van registrar 17 víctimes mortals, van servir per a demostrar per enèsima vegada que la Generalitat Valenciana només va traslladar informació als municipis i que aquests van fer el que van poder amb els seus propis mitjans.

Les indagacions dels parlamentaris es van centrar en dos punts: per què l'Ajuntament de la capital, la ciutat més poblada del País Valencià i la que disposa de més mitjans, no va avisar els veïns de les pedanies de les inundacions, i quina informació li va traslladar la Generalitat Valenciana durant el desenvolupament de l'emergència. Dos qüestions estretament relacionades i amb una resposta comuna, segons l'alcaldessa: no es va avisar perquè no es disposava d'informació. “Com podíem avisar la població si ningú no ens va avisar que venia una riuada?”, va plantejar.

La dirigent valenciana va oferir als parlamentaris unes dades significatives: el 29 d'octubre, a la ciutat no tenen constància d'inundacions fins a set minuts abans que arribe l'ES-Alert; no reben cap actualització de l'alerta hidrològica emesa a mig matí i tampoc no sembla que reben més comunicacions de la Generalitat. És l'alcaldessa qui truca a la consellera d'Emergències i al secretari autonòmic a primera hora del matí, i és l'Ajuntament qui contacta amb el 112 per a conéixer la previsió de pluges al migdia.

Catalá va ser la primera dirigent local a telefonar a la consellera d'Emergències, Salomé Pradas, i a parlar amb el secretari autonòmic Emilio Argüeso, tal com confirmen els missatges dels exalts càrrecs aportats al jutjat que instrueix la causa. Ho va fer a les 8.56 del matí i va conversar amb Pradas durant un parell de minuts. El consistori que dirigeix va convocar un Cecopal —Centre de Coordinació Operativa Municipal— a les 10.20 del matí, set minuts després que la Generalitat actualitzara la situació de preemergència, amb una crida als tècnics perquè acudiren com més prompte millor a la sala consistorial i feren un seguiment de les pluges, que ja havien passat a avís roig. Des de les 11 del matí es convoquen tres reunions, l'última a les 18 hores, que es manté activa fins a la nit. A les 13 hores, el Cecopal contacta amb el 112 per a preguntar sobre les previsions meteorològiques. A les 19.30 hores, la Generalitat remet un butlletí en què eleva a nivell 2 la situació d'emergència a tota la província de València.

La dirigent popular, que va acudir a la compareixença molt preparada, dossier en mà, va indicar que la primera informació que van tindre a València sobre inundacions va arribar a través d'un avís a la Policia Local. La incidència entra a les 20.04 hores i procedeix de l'estació de metro de València Sud, a la pedania de Faitanar. L'estació de València Sud és el mateix lloc on queden atrapats el secretari autonòmic d'Infraestructures —càrrec que telefona a Mazón a les 19.34 hores— i personal de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, una informació que trasllada el conseller Vicente Martínez Mus pel grup de WhatsApp del Consell. La Policia Local i els bombers es desplacen cap al centre de comandament de Metrovalència, i és allí on veuen l'aigua desbordada. A partir d'aquell moment, decideixen ubicar un lloc de comandament avançat al pont de la Torre —on quasi queden aïllats durant la nit— perquè ja no poden avançar més enllà.

Del relat de l'alcaldessa es desprén que la Generalitat tampoc va fer un seguiment exhaustiu de les alertes amb els municipis. Segons va explicar Catalá, aquell matí, a les 12.20 hores, València rep una comunicació de la Generalitat sobre una alerta hidrològica del barranc del Poio. En el document, l'Agència d'Emergències indica que tant des de la Confederació Hidrogràfica com des de l'organisme autonòmic “es manté el seguiment de l'evolució del cabal per a informar de qualsevol risc que es poguera produir”. “A l'Ajuntament no va arribar cap comunicació de risc basada en aquesta alerta hidrològica”, va assenyalar Catalá en la seua compareixença, en què va considerar que el pla municipal d'inundacions estava desactualitzat. També va apuntar: “No se'ns incorpora al CordCom —el sistema informàtic que fa servir el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat— fins al 30 d'octubre a les 16 hores.”

L'alcaldessa coneixia el gruix de les dades, havia repassat els plans d'emergència i portava documentació per a reforçar els seus arguments davant els parlamentaris. No va voler assenyalar directament l'Executiu autonòmic, tot i ser l'Administració competent en la gestió d'emergències, conscient que això implicava carregar contra la seua formació política i allunyar-se de les tesis del PP, ni fer sang amb l'expresident, que continua sent el seu company d'escó. Va disparar contra els òrgans estatals, especialment contra la Confederació, i va insistir que en el pla municipal de risc no es contemplen les tres pedanies com a àrea sensible al desbordament del barranc del Poio. “Va als arrossars”, va assenyalar. I va afegir: “Si la planificació de la Generalitat era com la de l'Ajuntament, aquestes tres pedanies no estaven declarades inundables”. Tot i així, d'aquesta falta de referències al Centre de Coordinació d'Emergències es desprén la manca d'informació entre administracions. Si atenguérem només la gestió que va fer la capital, semblaria que no hi havia cap administració superior al comandament ni cap òrgan reunit al costat del 112 analitzant informació i prenent decisions.

Segons la memòria del Cecopal, Emergències de la Generalitat informa per primera vegada d'un cabal que pot afectar la ciutat de València a les 23.47 hores del 29 d'octubre, un avís sobre el Túria. A aquella hora, l'aigua i el fang del barranc del Poio ja havien arrasat mitja província..

La causa que investiga la presumpta trama d'importació de cocaïna a gran escala al Port de València podria sumar una altra tona de pols blanca. Així ho revela el fiscal antidroga Ismael Teruel en un escrit del passat 9 de juny al qual ha tingut accés elDiario.es.

El representant del Ministeri Fiscal sol·licita al titular de la plaça número 15 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València, el magistrat Vicente Ríos, que demane al seu homòleg de la plaça número 9, Miguel Ángel Casañ, que s'inhibisca i que les diligències obertes s'acumulen a les del procediment que investiga la suposada xarxa de l'operació Spider, una macroinvestigació que compta amb desenes i desenes d'imputats del món portuari.

El fiscal aprecia “indicis rellevants de connexitat objectiva i subjectiva” entre ambdós procediments i vincula la trobada d'un carregament de 814 pastilles amb un pes brut aproximat de 936 quilos de cocaïna a la terminal CSP del Port de València el 21 de setembre de 2025 amb la instrucció que dirigeix el jutge Ríos

El carregament, localitzat en un contenidor del buc Contship Zen, guarda una “connexió objectiva” amb sengles carregaments intervinguts el 6 de juny i el 18 de juliol de 2025. En el primer cas, es van confiscar 80 quilos de cocaïna a la terminal CSP, que formaven part d'un carregament molt més gran, segons les sospites policials. I en el segon, es van intervenir 1.160 quilos de cocaïna i es va comptar amb la intervenció secreta de tres agents encoberts de la Secció d'Activitats Especials Policia Nacional.

Mateixa exportadora i coincidència dels logos de la coca

Els investigadors del Grup V de la Unitat de Delinqüència i Crim Organitzat (UDYCO) de València han detectat “elements comuns” entre els tres carregaments: l'empresa exportadora era la mateixa (Marbelize SA, amb seu a la ciutat portuària equatoriana de Guayaquil) i també la modalitat d'introducció de la droga, la del ganxo cec (la tècnica de recuperació de la cocaïna a l'interior del recinte portuari).

D'altra banda, els maons que embolcallaven la droga coincideixen en els seus “logotips o segells” ('Momo', 'Skull', 'King' o '1983'), “fet que reforça indiciàriament l'existència d'una mateixa font de subministrament, un modus operandi idèntic i una mateixa estructura criminal en destinació”, afirma el fiscal.

“La connexió entre ambdós procediments no és únicament objectiva, sinó també subjectiva”, abunda l'escrit del Ministeri Fiscal. I és que la UDYCO, almenys indiciàriament, identifica diversos dels principals suposats narcotraficants detinguts en l'operació Spider com els qui “haurien controlat o gestionat” els tres carregaments.

Es tracta dels presumptes capitostos Iván T. R. i Borja M. R.; dels seus subordinats, Manuel F. M. i Julián L. R., i dels responsables de l'empresa transitària que proporcionaven a la xarxa les vitals ordres de transport, Marcial R. N. i Antonio B. F.

La “mateixa dinàmica criminal organitzada”

L'existència d'investigats comuns o, almenys, d'investigats integrats en la mateixa estructura criminal, així com l'atribució de funcions diferenciades dins d'una organització jerarquitzada, determina la conveniència processal i jurídica que la investigació es desenvolupe de manera unitària“, afirma el fiscal antidroga.

L'escrit considera que el carregament objecte de les diligències en mans del jutge Miguel Ángel Casañ “s'inseriria en la mateixa dinàmica criminal organitzada” que investiga l'instructor Vicente Ríos, “amb coincidència de subjectes rellevants, estructura logística, empresa exportadora, modalitat de contaminació, àmbit portuari, finalitat delictiva i mecanismes de recuperació de la droga”.

El fiscal també recorda que, segons les regles de competència judicial establides en la Llei d'Enjudiciament Criminal, es prioritza l'òrgan que investiga l'organització criminal “en el seu conjunt”, en aquest cas la plaça número 15 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València.

Acumular per a “garantir una investigació completa”

Una investigació “separada”, adverteix el fiscal, “podria provocar una fragmentació artificial de la causa, amb el risc de duplicar diligències, perdre una visió global sobre l'organització criminal, dictar resolucions contradictòries i afectar l'adequada delimitació de la responsabilitat de cada investigat”.

Per contra, l'acumulació de les diligències “permetria preservar la continència de la causa i garantir una investigació completa, ordenada i coherent de l'organització criminal presumptament dedicada a la introducció i extracció de grans quantitats de cocaïna a través del Port de València”, conclou.

La secció quarta de l'Audiència de València, que ha condemnat a una pena de huit anys i mig de presó el futbolista Rafa Mir, demana que es deduïsca un presumpte delicte de fals testimoni contra els tres agents de la Policia Local de Bétera (València) que van aportar en el judici una versió exculpatòria de l'acusat. “El tribunal considera necessària una investigació d'aquest comportament mitjançant l'oportuna deducció de testimoni, donada la flagrant contradicció de la seua versió amb la de les denunciants, a les quals atribuïm prevalença probatòria”, afirma la sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada María Cruz Zabal.

La declaració dels uniformats va ser tan cridanera que fins i tot la fiscal María José Moreno va exposar en la vista oral els seus seriosos recels sobre l'actuació dels primers agents que van acudir a l'habitatge del futbolista el matí de l'1 de setembre de 2024, alertats pels vigilants de la urbanització Torre en Conill, al seu torn requerits per un veí que passejava el gos i que es va topar en ple carrer amb, segons va dir, una “situació violenta”: una jove pràcticament nua i plorant i la seua companya, que li va demanar utilitzar el seu telèfon per a telefonar al seu pare.

Els tres policies locals de Bétera van assegurar a l'uníson que la denunciant de Rafa Mir els va dir que les relacions sexuals amb el futbolista havien estat consentides. Per contra, la víctima va declarar en la vista oral que, “per vergonya”, no va explicar el succeït a dos uniformats homes i que, tanmateix, l'aparició d'una dona policia “li va infondre més confiança i es va aproximar a ella per donar-li compte del que havia passat” (que Rafa Mir l'havia agredida sexualment tant a la piscina com en un dels banys del xalet després d'haver-lo conegut en una coneguda discoteca de València).

La policia va declarar com a testimoni “amb molt nerviosisme i inseguretat, pretextant que això obeïa al fet que era una de les seues primeres actuacions”, observa la sentència, que també al·ludeix a les manifestacions de les denunciants sobre la “indolència” dels agents de la Policia Local “per a protegir-les”. Les dues joves van manifestar que els policies “fins i tot es reien al costat dels acusats”.

Per altra banda, els policies locals van actuar amb una certa passivitat malgrat tindre confirmat que Rafa Mir havia proporcionat una falsa identitat de Pablo Jara, que s'amagava al xalet del seu amic en la luxosa urbanització (en la qual viuen nombrosos jugadors del València CF, club en el qual militava en aquella època) i no va ser identificat en aquell moment malgrat que una de les joves, a la qual Jara havia deixat en ple carrer vestida únicament amb un tanga, denunciava que havia estat agredida per ell.

El pare de la denunciant de Mir va declarar que li “va sorprendre ingratament” que els policies demanaren calma i li digueren, d'entrada, que “l'únic” que havia ocorregut és que l'amiga de la seua filla havia estat colpejada, com si aquesta agressió no fora prou greu en si mateixa, i li va sorprendre la seua actitud de restar importància als fets. Els tres agents van defensar en la vista oral que desconeixien que el resident de la vivenda era futbolista del València CF.

La versió “sense fissures” de les víctimes

El testimoni dels agents no ha servit per a desacreditar els indicis de l'acusació contra els dos futbolistes, tots dos nascuts el 1997 i sense antecedents penals. La sentència de l'Audiència Provincial de València, que no és ferma i contra la qual es pot interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, considera que la prova practicada en el judici oral del passat 28 de maig acredita “sense fissures” la versió de les acusacions, “centrada essencialment en els testimonis de les dues víctimes, com d'ordinari succeeix en aquest tipus de delictes contra la llibertat sexual, en què l'agressió es produeix en la intimitat o, com ocorre en el present cas, també en el contacte dissimulat i tolerat per terceres persones unides a l'agressor per raó d'amistat”.

Tant en l'atestat de la Guàrdia Civil com en les declaracions en la fase d'instrucció i en el judici oral, les dues joves van mantenir un “relat consistent i coherent dels fets, aportant detalls precisos”.

La sentència considera un fet provat que, a la piscina de l'habitatge de Rafa Mir, el futbolista —amb ànim de satisfer els seus desitjos libidinosos— va agafar del rostre la jove per “obligar-la a besar-lo” i va manosejar els seus pits i natges, arribant a introduir-li els dits a la vagina, malgrat que ella intentava apartar-lo.

En una segona agressió, aquesta vegada al bany, el davanter (actualment de l'Elx CF) va reproduir una actuació similar, també amb penetració vaginal amb els dits, contra la jove que “cridava i deia que volia anar-se'n”, segons l'apartat de fets provats de la sentència.

La jove va aconseguir eixir del bany “descomposta, sense respirar bé i xanglotant”, segons el tribunal, que imposa al futbolista la pena en la seua meitat inferior respecte al delicte d'agressió sexual, però no la mínima absoluta “per ser dos actes d'agressió successius” i per la “gravetat” de les conseqüències emocionals i psíquiques patides per la víctima, “certificades mèdicament i no contradites pel perit de part”.

“Sou unes nenes, pirades”

També considera provat que Pablo Jara (condemnat a dos anys per agressió sexual i sis mesos per un delicte contra la integritat moral) li va tocar els pits i la vagina per damunt del tanga a l'altra jove que es banyava a la piscina, també amb ànim de satisfer els seus desitjos libidinosos. La jove va ser expulsada del xalet “a empentes” i el futbolista li va propinar una bufetada a la cara en fer-la fora mentre li etzibava: “Sou unes nenes, pirades”.

El tribunal avala de ple la declaració de la denunciant de Rafa Mir com a “clara, detallada, sense dubtes en les respostes i uniforme amb les seues anteriors manifestacions judicials”. La sentència veu un “context intimidatori general” cap a una jove “envoltada” dels amics del futbolista, amb una “corpulència invasiva” (Mir fa dos metres d'alçària, mentre que la jove només arriba a 1,65).

També destaca que, immediatament després de l'agressió a la piscina, la jove va telefonar al seu pare perquè la recollira: “Evidentment, l'única explicació a aquest comportament de la jove només pot ser el seu disgust per l'agressió que acabava de patir”.

La clau de la petició de la càmera de seguretat

Durant la instrucció de la causa, la defensa del futbolista va aportar un vídeo enregistrat per un amic seu que va presenciar els fets i que demostraria la tesi exculpatòria segons la qual la jove tenia gelosia i estava enfadada amb la seua amiga i amb el davanter per haver mantingut relacions sexuals tots dos en paral·lel. Per contra, la sentència indica que el rostre de la jove en el vídeo és de “greu malestar”. “Aquesta actitud és clarament indiciària de la intimidació i agressió patides, veient-se atrapada contra la seua voluntat pel curs dels esdeveniments”, afirma la secció quarta de l'Audiència de València.

El tribunal aporta una observació rellevant. La denunciant va sol·licitar “insistentment” durant la fase d'instrucció que es comprovara la càmera de videovigilància col·locada a l'interior del xalet del futbolista (finalment es va acreditar que no funcionava el dia dels fets). “La seua persistent petició”, argumenta la sentència, “no tindria sentit si els fets no hagueren ocorregut tal com reiteradament ha manifestat”.

En definitiva, la resolució estima que existeix prova de càrrec suficient per a desvirtuar la presumpció d'innocència dels dos futbolistes. “Arriba aquest tribunal a aquesta conclusió després d'haver escoltat en judici el testimoni tant dels acusats com de les presumptes víctimes, que en tot moment han mantingut una versió sòlida i contundent del succeït en l'essencial, a més d'altres testimonis, informes i peritatges”, afirma.

La corroboració perifèrica exigida pel Tribunal Suprem

La secció quarta de l'Audiència de València esgrimeix la doctrina del Tribunal Suprem (TS) sobre la correcta ponderació del testimoni de la víctima: la prova es considera suficientment adequada per a neutralitzar la presumpció d'innocència si existeix una corroboració addicional (“quan la mecànica dels fets així ho permeta”, postil·la el TS).

L'alt tribunal estableix com a criteris orientatius l'absència d'un eventual mòbil de ressentiment, enemistat o venjança; la versemblança i la corroboració perifèrica de caràcter objectiu, i la persistència en la incriminació, prolongada en el temps, plural i sense ambigüitats ni contradiccions.

En el cas de les denunciants de Rafa Mir i Pablo Jara, “la declaració de les víctimes ha estat convincent, consistent i coherent, mantinguda de forma invariable al llarg de la tramitació de la causa”, diu la sentència, que afegeix: “A més, ve corroborada per dades perifèriques, com són la declaració de testimonis i l'informe forense psicològic, ratificat i explicat en el plenari per les dues perites”.

La reunió del president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, amb el ministre d'Hisenda, Arcadi España, que en principi no anava a ser bilateral ni a abordar la finançament autonòmica, va acabar sent precisament això. I tot i els esforços del cap del Consell per relegar este assumpte a un segon pla, com si s'haguera tractat de forma tangencial i a última hora.

No és per a menys després que la direcció nacional del PP anunciara que cap baró popular —inclòs el president valencià— mantindria reunions bilaterals amb el Govern per a negociar el nou model de finançament autonòmic. No obstant això, Pérez Llorca ja havia sol·licitat una trobada amb el nou ministre valencià, al qual fins i tot va retreure el retard en la resposta.

Finalment, la reunió va arribar i va quedar fixada per a este dilluns. Per això, el cap del Consell —que seguix sense estar oficialment confirmat per Gènova com a candidat a la Presidència de la Generalitat en les pròximes eleccions— va insistir fins a la sacietat en què allò no era una reunió bilateral. “Hui no hi ha hagut una reunió bilateral. Ha sigut una trobada que vaig sol·licitar i que, per cert, ha tardat molt a produir-se, sobre qüestions de necessitat com el Fons de Lliurament Autonòmic (FLA), els lliuraments a compte o els crèdits demana. Ells van a iniciar rondes bilaterals sobre el nou model de finançament, però els presidents autonòmics del PP no van a participar. La Comunitat Valenciana no participarà en reunions bilaterals, sinó dins del Consell de Política Fiscal. Allí anirà a demanar un sistema just, equitatiu i que siga igual per a tots”, va dir Pérez Llorca.

No obstant això, acte seguit va reconéixer que sí havia traslladat al ministre la seua posició sobre el nou model, moment en què va desplegar un complex exercici d'equilibri polític per a justificar el rebuig imposat des de Gènova sense incórrer en una crítica frontal a una proposta que, almenys com a punt de partida, compta amb el suport de la patronal i dels sindicats.

De fet, este mateix dijous, després de reunir-se amb Pérez Llorca, el ministre d'Hisenda va aprofitar la seua visita per a mantindre trobades amb el president de la Confederació Empresarial Valenciana, Vicente Lafuente, i amb els secretaris generals de CCOO PV i UGT PV, Ana García Alcolea i Tino Calero.

Així, el president va valorar positivament que el Govern hagi posat sobre la taula un nou model a partir del qual començar a parlar i negociar. “No em sembla descabellat”, va afirmar. En el cas de la Comunitat Valenciana —la pitjor finançada d’Espanya—, la proposta suposaria una aportació addicional de l’Estat de 3.699 milions d’euros, una millora tan significativa que resulta difícil justificar, com a mínim, no asseure’s a negociar. A més, el pla preveu una quitança de més de 11.000 milions de deute de la Generalitat amb l’Estat, amb la consegüent reducció del pagament d’interessos.

De fet, i anticipant el que es perfila com l’estratègia del PP per frenar un eventual acord, tota la crítica de Pérez Llorca es va centrar en què el nou model no pot debatre’s si no ve acompanyat d’un esborrany de llei orgànica i d’uns Pressupostos Generals de l’Estat que el sustentin. Entre altres raons, va argumentar, perquè no és clar l’origen dels recursos addicionals que es repartirien entre les autonomies. En altres paraules: que la proposta no seria més que focs d’artifici sense base real.

L’exigència dels populars està condicionada per la debilitat parlamentària del Govern, que travessa enormes dificultats per aprovar iniciatives legislatives i, més encara, uns Pressupostos Generals de l’Estat, el projecte del qual l’Executiu s’ha compromès a presentar una vegada més. Malgrat això, Arcadi España va assegurar que l’objectiu del Govern és que el nou sistema de finançament entri en vigor el proper 1 de gener.

El nou model haurà d’aprovar-se en el Consell de Política Fiscal i Financera i posteriorment passar pel Congrés dels Diputats. Allà, tots els grups —incloent-hi PP i Junts— hauran de retratar-se.

Més enllà d’aquesta crítica, i pressionat per les insistents preguntes dels mitjans sobre si aquests 3.699 milions addicionals constituïen un bon punt de partida i a partir de quina xifra es podria assolir un acord, Pérez Llorca es va limitar a insistir que qualsevol model ha d’incorporar “el criteri de població ajustada” i que, tal com està plantejada la proposta del Govern, aquesta resulta inacceptable perquè “la Comunitat queda per sota de la mitjana espanyola”.

Es tracta d'un argument que no comparteixen ni els experts de la Generalitat que treballen en el nou model de finançament ni bona part de la societat civil valenciana. És més, aquests 3.699 milions dupliquen àmpliament els recursos que el propi president va reclamar en la seva primera i única reunió amb el president del Govern, Pedro Sánchez.

Respecte a la condonació de part del deute històric de la Generalitat —11.220 milions d'euros, que previsiblement s'aprovaran al Congrés—, Pérez Llorca va venir a dir que, si finalment tira endavant, no la rebutjarà: “Sóc respectuós amb les institucions. Si s'aprova, ho acatarem encara que no ho compartim”.

Però la línia política sembla clara: la comunitat autònoma governada pel PP que més guanya amb el nou model de finançament —juntament amb Múrcia— s'hi oposa. La pregunta és què faran la resta d'autonomies populars. Tot apunta que acabaran alineades amb les directrius d'Alberto Núñez Feijóo. Encara que costi un dineral a les arques de la Generalitat.

“Se'ns ha dit moltíssimes vegades que opinem, hem opinat i diguem que no se'ns ha fet molt de cas”. La frase, en boca d'una de les xiques de Massanassa que apareixen en “Pas a pas”, resumeix l'esperit d'aquesta nova peça audiovisual produïda per Plan International, un documental d'uns deu minuts en el qual adolescents i joves de Catarroja i Massanassa recorren els seus propis pobles un any i mig després de la dana i mostren, amb les seues pròpies paraules, què s'ha reconstruït i què continuen esperant.

Sense guió preparat i sense veu en off, són els i les protagonistes els qui marquen el recorregut: l'institut que encara funciona en barracons, els parcs que ja no existeixen, la plaça on el fang encara deixa empremta, el local de la societat musical tancat, la papereria del poble que no tornarà a obrir. “Dos mesos després de la dana van dir que els barracons ja estaven llestos, però van tardar mesos a posar-los. Fa molt va fregir a l'hivern i molta calor a l'estiu. Si posem tots l'aire condicionat a l'estiu, salta la llum”, diuen xiques de Catarroja en el documental.

La peça forma part de la metodologia qualitativa de l'informe “De l'urgent a l'important: la joventut en la reconstrucció després de la dana”, el tercer estudi que Plan International dedica a l'impacte de la catàstrofe en la joventut valenciana, presentat aquesta setmana passada al Castell d'Alaquàs. És, a més, una mirada poc habitual en la cobertura mediàtica de la dana, ja que mostra la dels qui la van viure des de l'adolescència i la viuen hui des de l'aula prefabricada, la plaça buida i la necessitat de ser escoltats.

“Pas a pas” dona veu a la generació que es va bolcar a netejar el fang durant els primers dies i que hui denuncia haver quedat fora de les decisions sobre la reconstrucció dels seus propis pobles. “Al principi nosaltres els joves érem herois, tots van comptar amb nosaltres, però ara ja som una altra vegada els últims micos”, sentència un xic de Benetússer en un dels testimoniatges de l'informe que dona context al documental.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publica aquest dilluns el decret del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, pel qual nomena els set nous integrants de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), amb els quals culmina la renovació dels acadèmics triats el 2001.

Els nous acadèmics per als pròxims quinze anys, que van ser triats al març pel ple de l'AVL i són Vicent Beltran, Maria Isabel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura, prendran possessió del seu càrrec en un acte públic, segons assenyala el decret signat pel president el 10 de juny.

El ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va triar el passat 6 de març set nous acadèmics —cinc homes i dues dones— per a completar el relleu dels últims acadèmics que van ser triats el 2001 i que continuaven en el càrrec, el mandat dels quals finalitza aquest dilluns, 15 de juny.

Després d'analitzar les deu candidatures presentades, el ple de la institució normativa del valencià va triar les set persones que substituiran Artur Ahuir, Àngel Calpe, Verònica Cantó, Jordi Colomina, Ramon Ferrer, Josep Palomero i Alfons Vila, els quals continuen exercint les seues funcions fins a la presa de possessió dels nous acadèmics.

L'elecció d'aquests acadèmics s'emmarca en el procés de renovació de l'últim terç dels vint-i-un acadèmics que van ser triats per les Corts Valencianes el 2001, després de les que es van fer posteriorment el 2016 i el 2021.

A diferència de les dues anteriors, en aquesta ocasió no hi ha hagut de fer un sorteig per a decidir quins acadèmics abandonaven la institució, atés que només en quedaven set per renovar.

La llei de creació de l'AVL va establir que quinze anys després de la primera elecció de la institució es procediria a la renovació d'un terç dels acadèmics, i que cada cinc anys es renovaria un terç dels membres.

La llei es va modificar el 2017 per a garantir la igualtat entre dones i homes en els seus òrgans, de manera que en la renovació de 2021 van ser triades set dones. En la composició actual de l'AVL hi ha onze homes i deu dones, i després d'aquest procés de renovació la distribució serà d'onze dones i deu homes.

València inicia dilluns els treballs de transformació de l'artèria comercial de la ciutat: el carrer Colom. La via, repleta de franquícies, aborda canvis a les voreres i al paviment, un rentat de cara del centre que el govern local pretén acabar abans de Nadal per a no interferir amb la campanya més important per als comerços. La remodelació de Colom és el tret d'eixida d'un estiu ple d'obres a la ciutat: carrers, metro i la convivència amb la gran transformació del Parc Central i els treballs a Renfe.

L'actuació de Colom, amb un pressupost d'adjudicació de 2 milions d'euros, afecta un àmbit d'intervenció de 21.900 metres quadrats. S'ampliaran les voreres i s'instal·larà un paviment fonoabsorbent, que reduirà un 20 % les emissions contaminants i uns 10 decibels el soroll del trànsit —que s'ha incrementat notablement després de suprimir el carril bus—. L'objectiu és acabar l'obra en cinc mesos, abans de la campanya nadalenca, que és clau per al comerç.

L'alcaldessa de València, María José Catalá, va explicar divendres que el carrer Colom no es tancarà al trànsit, es mantindrà l'activitat comercial i els accessos a veïns i comerços durant tota l'obra. La dirigent popular va explicar que s'ha elaborat un cronograma per a treballar a les dues voreres de manera simultània, encara que mai en trams enfrontats; asfaltar de nit i programar les actuacions perquè no interferisquen amb la vida del veïnat.

Les obres coincidiran amb altres treballs a la Gran Via del Marqués del Túria, programats per al 22 de juny. La fi del curs escolar donarà pas a un estiu amb la ciutat oberta en canal, que pot donar lloc a més problemes de trànsit. Hi haurà treballs a Pérez Galdós-Giorgeta, Colom i la Gran Via, vies de gran importància per les quals passen diàriament milers de vehicles.

A més, des del 25 de juny fins al 30 d'agost, hi haurà obres de rehabilitació i renovació del túnel que connecta l'Alameda i el Marítim, amb el tancament de les estacions de metro d'aquest tram. Metrovalencia interromprà temporalment la circulació entre les estacions de l'Alameda i el Marítim de les línies 5 i 7 de metro durant l'estiu per a escometre les obres de rehabilitació i renovació de la infraestructura i la superestructura del túnel que connecta ambdues estacions.

En aquest sentit, la portaveu de Compromís per València, Papi Robles, ha exigit que l'EMT reforce les línies 19, 32 i 93, que arriben directament a les zones afectades, a més de la línia 71, que arriba a Tarongers i permet transbordar amb les línies 4 i 6 de tramvia. L'edil valencianista entén que el cost derivat d'aquest reforç de línies l'haurà d'assumir la Generalitat.

Cap dels tres alts càrrecs que formaven part del xat de WhatsApp del Consell de Carlos Mazón va dir res sobre la seua existència en les seues respectives declaracions testificals davant la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa de la dana. El 'politburó' de Mazón (dos dels quals continuen en actiu a l'Executiu de Juan Francisco Pérez Llorca) va guardar silenci sobre el grup de WhatsApp

El xat va eixir a la palestra quasi per casualitat, quan el passat 10 de juny, l'advocat Manolo Mata, que representa l'acusació popular que exerceix Acció Cultural del País Valencià i que va ser portaveu socialista a les Corts durant l'etapa del Pacte del Botànic i coneixia al detall les interioritats del poder autonòmic, va interrogar la vicepresidenta Susana Camarero sobre si els consellers de Mazón formaven part d'algun tipus de grup de WhatsApp de l'Executiu (fins i tot la premsa conservadora reconeix que el lletrat —“gos vell”— va estar “hàbil” en la declaració testifical). La maniobra de Mata (o, segons apunten diverses fonts, la informació precisa que manejava prèviament) va encertar de ple i va fer aflorar que l'aforat Mazón, que figura personat en la causa com una mena de “preinvestigat” o potencial imputat, va transmetre nombroses ordres als seus consellers a primera hora del matí del 29 d'octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts, per a desconnectar-se del xat durant la resta de la jornada, mentre romania en el llarg dinar i la posterior sobretaula amb Maribel Vilaplana en un reservat del restaurant El Ventorro i diversos membres del Consell alertaven pràcticament en directe de l'empitjorament de la catàstrofe.

Després de mostrar-se inicialment reticent davant la proposta de la seua aportació voluntària, Susana Camarero va accedir finalmenta la confrontació els missatges (no debades, fins i tot el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va accedir que un notari plasmara els seus missatges amb Mazón del 29 d'octubre de 2024, que desmentien la versió inicial que havia donat).

Malgrat que es tractava d'un grup de WhatsApp del president i dels seus consellers, també formaven part del xat tres alts càrrecs del nucli dur de Mazón al Palau de la Generalitat, de menor rang orgànic, però amb galons com a guàrdia pretoriana de Presidència: el cap de gabinet, José Manuel Cuenca; el secretari autonòmic Cayetano García Ramírez, i el director general de Comunicació, Francisco González.

L'acta notarial de Cayetano García Ramírez

García Ramírez va aportar a la jutgessa una acta notarial amb els seus missatges de WhatsApp del dia dels fets. El notari va donar fe que l'alt càrrec (actualment secretari autonòmic en la Conselleria d'Economia i Hisenda) incloïa l'intercanvi de missatges específicament relatius a “converses individuals amb diverses persones”, entre elles Carlos Mazón, José Manuel Cuenca i Emilio Argüeso, secretari autonòmic d'Emergències investigat en la causa juntament amb l'exconsellera Salomé Pradas.

En la declaració testifical del passat 22 de gener,, segons consta en l'acta de la seua declaració, la lletrada Carmen Peris va preguntar a García Ramírez si havia “triat” i portat al notari unes “captures de pantalla concretes” dels seus missatges de WhatsApp. El testimoni va contestar: “A mi se'm va fer un requeriment judicial on se'm demanaven tots els WhatsApps vinculats amb el dia 29, vaig anar amb el meu terminal, vaig anar traient les captures de pantalla i les va confrontar [la lletrada de l'Administració de Justícia, LAJ]”. També va confirmar que no havia esborrat cap dels missatges.

L'aportació de qualsevol tipus de comunicació del dia de la dana, en relació amb la gestió de l'emergència, és de caràcter voluntari (atés que no és dolós el presumpte delicte d'homicidi imprudent que investiga la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra). D'aquesta voluntarietat també gaudeix la defensa de la investigada Salomé Pradas, que formava part del xat del Consell i que sí que va aportar, en una primera fase, acta notarial amb totes les seues telefonades del dia de la dana i, quasi huit mesos després, missatges de WhatsApp que va intercanviar amb Mazón i amb el cap de gabinet, José Manuel Cuenca.

Els “cents i centenars” de whatsapps de Francisco González

L'acta de confrontació de la LAJ sobre els missatges de WhatsApp de Cuenca certifica que només conservava uns pocs missatges amb Mazón molt posteriors a la catàstrofe, després d'haver esborrat els anteriors una vegada va retornar a la Generalitat el seu terminal telefònic formatejat. La jutgessa, de fet, està pendent de la resposta a la comissió rogatòria a l'empresa WhatsApp als Estats Units per a intentar recuperar els missatges. La defensa de Mazón, per la seua banda, rebutja de moment l'entrega voluntària dels seus missatges de WhatsApp.

José Manuel Cuenca va declarar com a testimoni dues vegades en el marc de la causa, en interrogatoris molt centrats en les ordres a Pradas la vesprada de la dana. En l'acarament amb l'exconsellera investigada tampoc es va fer al·lusió a l'existència d'un grup de WhatsApp del Consell amb informació rellevant per a la instrucció del procediment.

Per la seua banda, del mòbil de Francisco González, director general en Presidència tant amb Mazón com amb Pérez Llorca, a penes es van confrontar dues telefonades sobre la gestió de l'emergència. En la seua declaració testifical del passat 25 de febrer, segons indica l'acta de la seua declaració, el testimoni va explicar genèricament que rebia “centenars i centenars de missatges de WhatsApp cada dia” com a director general de Comunicació.

La Universitat Cardenal Herrera-CEU de València es va estalviar milers d'euros durant més de 20 anys en permetre, en contra del que establia la normativa vigent, que un tècnic de laboratori —i no un metge titulat— s'encarregara de les tasques d'embalsamament de cadàvers utilitzats en la investigació i la docència per professors i alumnes. Aquesta pràctica, que la Conselleria de Sanitat va considerar irregular i per la qual va imposar una sanció econòmica per una falta molt greu, no ha estat interpretada de la mateixa manera per l'òrgan inspector del departament que dirigeix Marciano Gómez. El motiu? El mateix Col·legi de Metges de València no considera que es tracte d'un cas d'intrusisme professional.

Segons la resolució a la qual ha tingut accés elDiario.es, el Servei d'Inspecció de la Conselleria de Sanitat ha tancat la investigació i ha arxivat la denúncia presentada contra el CEU per un extreballador per presumpte intrusisme professional, després d'analitzar l'informe emés per la Comissió d'Intrusisme i Defensa de la Salut —aprovat per la Junta de Govern del Col·legi de Metges en la seua sessió plenària del 25 de març—. Aquest diari ha intentat recaptar en tres ocasions la versió de la institució que presideix Mercedes Hurtado sobre els motius per no apreciar intrusisme en aquest cas, però no ha obtingut resposta.

En aquest tipus d'investigacions, l'opinió del Col·legi de Metges resulta determinant, ja que es tracta de la corporació de dret públic encarregada de vetlar pel correcte exercici de la Medicina, especialment en un àmbit de col·legiació obligatòria. De fet, els casos d'intrusisme poden derivar tant en importants sancions econòmiques com, en els supòsits més greus, en procediments penals. La denúncia contra la Universitat Cardenal Herrera va ser presentada el 17 de novembre de 2025 i va quedar arxivada el passat 1 de juny.

Com ha vingut publicant elDiario.es en els últims mesos, un tècnic de laboratori va exercir durant anys funcions que no li corresponien i va arribar a embalsamar al voltant de 650 cadàvers. Després d'una denúncia del mateix treballador, la Inspecció Sanitària va concloure que existien elements suficients per a qualificar els fets com una infracció molt greu, d'acord amb els articles 34 i 35.c.1 de la Llei General de Sanitat i amb l'article 102 de la Llei de Salut de la Comunitat Valenciana, en relació amb els articles 35 i 50.3.b del Reglament de policia sanitària mortuòria valencià.

Tot i aquesta qualificació de falta molt greu, la sanció imposada va ser la mínima prevista: 15.100 euros, una quantitat que es reduïa fins als 9.000 euros en cas de pagament ràpid. La Inspecció va considerar com a circumstància atenuant el desconeixement de la norma. Al mateix temps, l'Administració ha iniciat una revisió normativa per a permetre que tècnics de laboratori puguen assumir tasques d'embalsamament de cadàvers.

En aquest sentit, segons va explicar en el seu dia la Conselleria de Sanitat, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar el 4 de juliol de 2025 una Guia de consens sobre sanitat mortuòria “en la qual es preveu que altres professionals, a més dels metges, puguen realitzar pràctiques de tanatopràxia”.

La guia estableix que el personal encarregat d'efectuar la tanatopràxia o de decidir sobre la necessitat de refrigeració o congelació d'un cadàver haurà de ser llicenciat o graduat en Medicina, comptar amb la qualificació professional de Tanatopràxia regulada pel Reial decret 140/2011 o disposar del corresponent certificat de professionalitat recollit en el Reial decret 1535/2011.

El departament que dirigeix Marciano Gómez treballa ara en una modificació de la normativa valenciana per a adaptar-la a aquest nou marc. Un canvi que obriria una activitat fins ara reservada als metges a altres perfils professionals, amb el consegüent abaratiment dels costos laborals.

El Govern central qüestiona els canvis en la llei d'habitatge introduïts pel Consell de Juanfran Pérez Llorca en la llei d'acompanyament als pressupostos. El Ministeri d'Habitatge posa el focus en les reformes del govern popular, introduïdes després de l'escàndol en les adjudicacions d'habitatge protegit d'Alacant, i adverteix que hi ha modificacions que voregen la inconstitucionalitat i no s'adapten a la llei estatal, cosa que podria condicionar els fons del pla d'habitatge.

El ministeri que dirigeix Isabel Rodríguez ha presentat al·legacions a l'avantprojecte de mesures fiscals, que haurà de tramitar-se a les Corts Valencianes en els pròxims mesos i necessita el suport de Vox per a tirar endavant. En l'escrit, al qual ha tingut accés elDiario.es, Habitatge qüestiona els criteris de “vinculació territorial continuada” en les promocions de col·laboració publicoprivada sobre sòl públic, una idea de la vicepresidenta i consellera d'Habitatge, Susana Camarero, que defensa l’“arrelament” per a donar prioritat als veïns de cada localitat en les adjudicacions d'habitatge.

El ministeri considera que aquests criteris suposen “emparar conceptes com el de l'anomenada 'prioritat nacional'”, un concepte que representa “una clara amenaça per a la Constitució espanyola i el seu article 14 i, com a tal, no pot ni ha de ser admés”, exposa. El Govern adverteix la Generalitat que “supervisarà” la redacció de la llei i d'aquests criteris de baremació, que són opcionals per als ajuntaments, “als efectes de garantir que no siguen vulnerats els drets fonamentals al nostre país”.

En les al·legacions, que se centren en quatre punts referents a habitatge, l'Executiu de coalició PSOE-Sumar reclama una revisió del text per a adaptar-lo a la llei estatal. Considera que, si bé els mecanismes de transparència són necessaris després de l'escàndol de Les Naus, falten mecanismes de control i recursos pressupostaris. Així mateix, insta a crear un cos d'inspectors i a dotar les mesures de recursos administratius per a posar-les en pràctica, a més d'incrementar l'oferta d'habitatge protegit.

Les mesures de transparència i publicitat són “clarament necessàries després dels esdeveniments recents derivats de la desregulació aprovada en el procediment d'accés a l'habitatge protegit a la Comunitat Valenciana”, assenyalen les al·legacions, però consideren un error “no aprofitar aquesta modificació per a protegir de forma permanent els habitatges de protecció oficial, ja que la solució estructural a aquesta crisi d'habitatge passa per la conformació d'un gran parc públic d'habitatge a preus assequibles i amb protecció permanent”.

Sobre el registre que han d'elaborar els promotors, la mesura estrela per a evitar l'opacitat en l'adjudicació d'habitatges construïts amb fons públics, l'Executiu central considera que és insuficient i es limita a “un procediment privat”. “No resulta suficient si no va acompanyada de mecanismes eficaços que n'asseguren el compliment real i efectiu en la pràctica administrativa”, assenyala el departament de Rodríguez, que insisteix que els processos no tenen participació pública fins que passen per la comissió de valoració autonòmica.

El Govern recorda que és obligatori que existisquen registres públics de persones demandants “o altres fórmules que garantisquen un procediment objectiu, transparent i públic” en l'adjudicació dels habitatges per a poder optar als fons del Pla Estatal d'Habitatge. Aquest registre existia fins a l'any 2024, quan el Consell, aleshores dirigit per Carlos Mazón, va modificar la llei i el va eliminar. A jutjar per l'escrit del ministeri, els fons públics podrien estar compromesos si l'Executiu no queda convençut amb el registre.

La recuperació pública de la gestió de les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) va ser un dels assumptes que més maldecaps va generar a l'anterior Govern del Botànic, per les traves i l'enorme quantitat de recursos judicials que van presentar les empreses concessionàries per a torpedinar el procés que va impulsar el llavors conseller Rafa Climent (Compromís), en finalitzar els contractes atorgats 25 anys enrere. La idea del Consell era que els beneficis que fins a aquell moment havien obtingut les empreses revertiren en les arques públiques amb l'objectiu de rebaixar les tarifes i millorar el servei ampliant el nombre d'estacions.

L'externalització del servei la va impulsar el llavors president de la Generalitat Eduardo Zaplana (PP). Un procés pel qual, juntament amb el Pla Eòlic, va ser condemnat per l'Audiència de València a 10 anys i cinc mesos de presó com a autor dels delictes de blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document mercantil en el marc del cas Erial. A més, se li va imposar una multa de 25 milions d'euros. L'expresident, en llibertat provisional amb mesures cautelars, va recórrer la sentència al Suprem.

Per a gestionar el nou servei de les ITV, l'executiu dirigit per Ximo Puig va crear el 26 de febrer de 2023 la Societat Valenciana d'ITV SA (Sitval), empresa pública que va assumir les diferents estacions i els empleats. Segons els comptes dipositats per l'entitat en el Registre Mercantil, el 2023 va obtenir uns beneficis després d'impostos de 10,9 milions d'euros; el 2024, de 7 milions, i el 2025, de 5,8 milions d'euros. En total, 23,7 milions que han entrat en les arques públiques.

A més, afegeix que “en aquest exercici no s'han complit les dades previstes d'inspeccions, com ja hem indicat, elevant-se la ràtio de despeses de personal com a conseqüència de l'homogeneïtzació salarial aprovada pel Consell. Malgrat això, el resultat ascendeix a 7 milions d'euros, que es traspassaran a reserves voluntàries per a atendre les inversions futures en noves estacions, que recull el mateix Pla Estratègic per als pròxims anys”.

Segons els pressupostos autonòmics recentment presentats, entre els objectius estratègics de Sitval hi ha “adequar les tarifes, reduint en la majoria dels casos les actuals, als costos del servei”, a més de construir noves estacions “a Xiva, Torrent, Mercavalència i Alcalà de Xivert”.

El servei públic també va tindre inicialment els seus problemes, especialment la manca de cites disponibles. La web de Sitval va patir un pic de col·lapse a causa de les reserves massives per part de tallers que oferien als clients passar-los la ITV. No obstant això, al llarg de 2024 es va instaurar el pagament previ per a aconseguir cita, la qual cosa ha millorat la situació.

Les tarifes més altes d'Espanya durant la privatització

Fins al febrer de 2023, el negoci de les ITV va estar en mans de les diferents empreses adjudicatàries. La privatització dels serveis d'Inspecció Tècnica de Vehicles que va autoritzar Zaplana va provocar un augment de tarifes que va situar la Comunitat Valenciana com a líder d'Espanya pel que fa al preu de la inspecció durant més d'una dècada.

L'operació d'externalització d'un servei que era públic en els anys noranta del segle passat va servir perquè uns pocs anys després de les adjudicacions les concessionàries vengueren els drets per desenes de milions d'euros que són els que, al seu torn, s'haurien utilitzat per a pagar les mossegades a la trama internacional investigada en el cas Erial. Sedesa, propietat de la família Cotino, va vendre la seua concessió per 86 milions d'euros i la va repartir entre molts dels investigats.

La privatització del servei, el 1998, va arribar a triplicar el preu a pagar per una inspecció obligatòria, que va passar d'una mitjana de 18 euros fins als 46, sempre en funció de les característiques del turisme. Segons informes interns del Consell, les ITV van facturar entre 1998, any de la privatització, i 2009 prop de 317 milions d'euros més dels previstos en els càlculs inicials, entre altres coses, per la inclusió de la prova de sonometria, que va fer que els valencians pagaren un 146 % més que altres conductors espanyols. Segons diversos informes de Facua, la Comunitat Valenciana va tindre la ITV més cara d'Espanya almenys fins a l'any 2012.

La sonada polèmica generada per la suspensió del Festival de les Arts després de superar els límits de soroll establerts en l'ordenança de contaminació acústica de València ha posat davall la lupa els grans projectes de la ciutat que poden suposar una font de soroll excessiu. Aquesta situació va estar provocada per una demanda d'un grup de 46 veïns i va derivar en una sentència que va condemnar l'Ajuntament a indemnitzar amb 138.000 euros 46 veïns afectats pel soroll dels festivals a la Ciutat de les Arts i les Ciències, cosa que obre la porta a noves denúncies similars.

En aquest sentit, un dels grans recintes dels quals disposarà la ciutat a partir de l'estiu que ve i que podrà acollir grans concerts és el nou estadi del València CF ubicat a l'avinguda de les Corts Valencianes, les obres del qual avancen segons els terminis previstos.

El Roig Arena és un altre gran contenidor d'espectacles musicals, però en el seu cas la contaminació acústica és més fàcilment controlable en tractar-se d'un recinte tancat, cosa que ha evitat, almenys per ara, queixes veïnals per problemes de contaminació acústica. Cert és que només en insonorització es va realitzar una inversió propera als 45 milions d'euros.

En el cas del nou estadi, segons documentació recaptada per elDiario.es, el despatx d'arquitectura de Mark Fenwick i Javier Iribarren va presentar el 30 de gener de 2024 a l'Ajuntament l'estudi d'impacte acústic de les instal·lacions, que analitza les emissions sonores de la diversa maquinària necessària per al funcionament diari del coliseu, sense entrar en aquest document en el so ambiental de l'estadi.

L'estudi conclou que s'hauran d'escometre mesures correctores perquè no se superen els límits sonors marcats per l'ordenança. D'altra banda, el club va traslladar en una reunió recent amb l'associació de veïns de Benicalap que els possibles concerts es realitzaran sobretot en els mesos de juny i juliol, quan s'atura la competició, i en horaris que generen menys molèsties.

Quant a l'estudi acústic al qual ha tingut accés aquesta redacció, estableix que “els nivells màxims de pressió sonora que poden produir les instal·lacions de l'estadi del València CF sobre les façanes dels edificis afectats, en ser l'ús residencial plurifamiliar el dominant”, són de 55 decibels entre les 8.00 i les 22.00 hores i de 45 decibels entre les 22.00 i les 8.00 hores.

El document descriu totes aquelles instal·lacions previstes per al nou estadi del València CF que, a causa de les seues característiques, poden generar nivells de soroll superiors als permesos en l'ordenança municipal de soroll i vibracions; en concret, el sistema d'extracció d'aire de l'aparcament, les unitats de sistemes d'alimentació ininterrompuda (SAI) i el grup electrogen, així com les instal·lacions de la planta tècnica (unitats refredadores, bombes de circulació d'aigua i climatitzadors d'aire primari).

La determinació dels nivells d'emissió de soroll s'ha realitzat “sobre diferents malles de càlcul vertical, situades a 1 m de distància de les façanes dels edificis afectats a Corts Valencianes, carrer de la Safor, Doctor Nicasio Benlloch i Amics del Corpus”.

L'estudi conclou que “els nivells de pressió sonora obtinguts sobre les façanes dels edificis afectats, considerant totes les fonts de soroll funcionant de forma simultània, superen els valors màxims admissibles segons l'ordenança de soroll i vibracions de València”.

Així, especifica que “segons s'observa en els resultats considerant les fonts per separat, es dedueix que el principal focus d'emissió de soroll són els fumerals del sistema d'extracció d'aire del pàrquing. En conseqüència, serà necessari adoptar una sèrie de mesures correctores per a reduir els nivells de soroll produïts per aquestes instal·lacions”, per la qual cosa es proposa “instal·lar silenciadors embocats en els conductes de descàrrega de l'aire”.

A més, “les unitats refredadores són les úniques instal·lacions de la planta tècnica que superen els valors màxims admesos per al període nocturn”. En concret, “els problemes es localitzen sobre les façanes dels edificis de l'avinguda de les Corts Valencianes, ja que es troben enfrontats a la façana lateral de l'estadi, on s'ubiquen les refredadores; per tant, seran necessàries mesures correctores per a reduir els nivells de soroll generats per aquestes instal·lacions”.

En el cas de les refredadores, “es proposa apantallar tot l'espai de la planta tècnica ocupat per les refredadores i les bombes de circulació, fins a una alçada de 3 metres sobre la cota de paviment d'aquesta planta (26,6 m)”. A més, es preveu “revestir totes les superfícies possibles de parets i sostre de la zona de la planta tècnica que queda tancada per l'apantallament descrit en l'apartat anterior, amb panells fonoabsorbents de xapa perforada”.

L'estudi assegura que “considerant les mesures correctores proposades, s'aconsegueix atenuar les emissions de soroll de les instal·lacions previstes per al nou estadi del València Club de Futbol, complint els objectius fixats”.

Prèviament, al començament de l'activitat i juntament amb les certificacions finals, s'haurà d'aportar un informe de certificació de medicions acústiques, subscrit per tècnic competent i visat pel col·legi professional corresponent, acreditatiu de l'eficàcia de les mesures de prevenció de sorolls i vibracions, amb indicació dels resultats de les medicions in situ efectuades.

Reunió amb els veïnat de Benicalap pels concerts

El Nou Mestalla està concebut per a ser utilitzat els 365 dies de l'any, però pel que fa als concerts aquests es concentraran sobretot durant la temporada d'estiu. Així ho van explicar el passat mes de maig Javier Solís, director general del València CF; Jorge García, director comercial i de màrqueting; Franco Segarra, director d'anàlisi de dades i de l'àrea fan, i el director de projectes de Legends al València CF, Alberto Zambrana, en una entrevista al podcast ‘Sports, Inside’ de 2Playbook.

Pel que fa als esdeveniments, els directius van assenyalar que el Nou Mestalla només acollirà concerts a l'estiu i que establiran horaris compatibles amb el descans del veïnat.

“El nostre pla de negoci no passa per ser un espai de concerts permanents, només en l'època estival i en horaris que siguen compatibles amb la vida del veïnat i amb l'activitat de la zona. També ens hem reunit amb l'Associació de Veïns de Benicalap per explicar-los la nostra estratègia en matèria de concerts”, van apuntar.