La política de transparència és la pedra angular de la democràcia. Sense això, ens enfrontaríem a un poder més opac i, en definitiva, menys submís al control ciutadà. Primer de tot, hem de reconéixer que la normativa de transparència és molt recent a Espanya —la primera llei de transparència es va aprovar el 2013—, per la qual cosa el fet de tindre dades públiques —des dels pressupostos i els contractes públics signats, passant per les declaracions de béns i retribucions dels alts càrrecs, fins a la informació sobre alguns actes administratius i interadministratius, entre altres coses— ajuda a lluitar contra la corrupció existent, al mateix temps que la prevé.

En aquest sentit, els registres de transparència són una de les eines més poderoses en mans de la ciutadania. En aquest cas, i partint del compromís cívic amb el compliment de la transparència, hem decidit recopilar les declaracions de béns i rendes de les i els diputats que formen part de les diputacions de Castelló, València i Alacant. Ací tenim algunes troballes particulars i exposem una sèrie de conclusions generals a què ens ha portat la investigació.

En primer lloc, cal destacar l’opacitat intrínseca de les dades presentades per les diputacions, així com la falta de depuració i precisió tècnica. En consultar els portals de transparència, identifiquem una estructura de publicació que dificulta l’auditoria ciutadana. Per exemple, hi ha totals de valors patrimonials que no corresponen matemàticament amb la suma de les parts declarades. Després, s’evidencia una profunda simplificació: els béns no figuren desglossats —no es detallen ni els tipus d’immobles, ni la seua ubicació, ni la modalitat de propietat—, sinó que únicament es presenta el valor total en euros, estimat de manera opaca segons el valor cadastral i el percentatge de titularitat. Aquesta metodologia contrasta dràsticament amb altres esferes del govern autonòmic. En els articles anteriors ja vam analitzar els béns dels membres del Consell i de les Corts Valencianes; en tots dos casos, els béns estaven desglossats detalladament. La negativa de les diputacions a ajustar als mateixos estàndards de detall pel que fa a la transparència no sembla una mera fallada burocràtica, sinó un mecanisme de protecció de la privacitat patrimonial que xoca amb el dret a la informació pública.

Ara, vegem algunes dades concretes en perspectiva comparada. De les tres diputacions analitzades, la mitjana de salari de la Diputació d’Alacant destaca com la més alta. Segons les dades extretes dels seus portals oficials, la mitjana salarial en la corporació alacantina se situa en 63.762,39 euros anuals, superant significativament la Diputació de València —55.790,95 euros— i la de Castelló —37.371,32 euros—. De fet, sembla que, en el cas d’Alacant, els valors declarats corresponen estrictament amb els salaris bruts percebuts en concepte de retribució per la seua tasca com a diputats/des provincials. Això s’infereix del fet que hi ha molts salaris que són idèntics, fins a l’últim cèntim, com les múltiples assignacions declarades de 74.451,86 euros o 79.664,90 euros.

Per contra, en les diputacions de València i de Castelló no hi ha ni dos salaris que siguen idèntics, cosa que ens porta a pensar que cada diputat/da, a l’hora de fer la declaració, ha interpretat a la seua manera el que se li demanava. En alguns casos, les declaracions inclouen, simultàniament, les retribucions per l’exercici de tots els càrrecs públics (per exemple, sumant les dietes per assistència a plens municipals o càrrecs anteriors), mentre que, en altres casos, es reflecteixen solament les retribucions rebudes per la seua condició de diputat/da provincial. Un dels pares de la sociologia moderna, Max Weber, en la seua obra Economia i societat, deia que la falta d’homogeneïtat destrueix el propòsit de la burocràcia racional. Això vol dir que les institucions públiques requereixen normatives estandarditzades per a evitar l’arbitrarietat; llavors, permetre que cada representant decidisca quins ingressos reportar converteix el portal de transparència en una “il·lusió òptica”.

D’altra banda, per a comprendre la bretxa material entre les persones representades i els que les representen, destacarem els salaris més alts i els patrimonis més robustos dels membres de les tres diputacions. Pel que fa a l’acumulació de béns (tant immobles com “altres”), les bases de dades situen en la cúspide Sergio Fornas Tuzón (Partit Popular, Castelló), que declara un patrimoni total d’1.463.325,02 euros. Li segueixen Bernabé Cano García (Partit Popular, Alacant), amb 810.063,92 euros, i Ricardo Gabaldón Gabaldón (Partit Popular, València), amb 745.696,42 euros. Els tres càrrecs declaren, a més, una absència total de deutes o crèdits pendents. Aquesta realitat certifica que les corporacions provincials acullen individus pertanyents als decils econòmics més alts del país, cosa que suposa un distanciament clar de les urgències materials del votant mitjà.

No obstant això, amb tot l’anterior no pretenem dir que “tots els polítics són iguals”. En absolut, perquè també s’han identificat representants amb un patrimoni mínim o nul, al mateix temps que declaren deutes. El cas més representatiu d’aquesta dinàmica és el de Jordi Mayor Vallet (Partit Socialista Obrer Espanyol, València), que declara un dels patrimonis consolidats més reduïts de les corporacions analitzades, xifrat en tot just 20.340,24 euros. No obstant això, els seus deutes són excepcionalment grans, ja que ascendeixen a 203.012,50 euros. Encara que, tot siga dit, aquest nivell d’endeutament és sostingut financerament pel seu salari, que és el més alt de tota la base de dades: 97.257,84 euros anuals. Tindre la falta d’homogeneïtat de les dades en les declaracions —que ja hem assenyalat abans—, per la qual cosa tot indica que aquest salari comprén tant la retribució per la seua condició de diputat provincial com per ser alcalde de Cullera. Per tant, i tenint en compte les investigacions anteriors que vam fer des d’eldiario.es, el seu salari no és el més alt de tots els alcaldes-diputats.

En aquest sentit, ja queda clar que les corporacions actuen com a potents maquinàries de generació d’ingressos salarials. Segons les dades dels portals de transparència de les diputacions analitzades, els tres representants amb els sous més elevats són Jordi Mayor Vallet (Partit Socialista Obrer Espanyol, València), amb uns ingressos declarats de 97.257,84 euros; Antonio Pérez Pérez (Partit Popular, Alacant), amb 90.527,50 euros; i Empar Folgado Ros (Partit Socialista Obrer Espanyol, València), amb 88.702,74 euros. Aquests salaris quasi quadrupliquen el sou mitjà a Espanya, fet que promou un blindatge econòmic a les elits i, amb això, incentivant l’obediència a les cúpules dels partits. Robert Michels, un politòleg i sociòleg clàssic —que, per cert, va ser alumne de Max Weber, a qui hem citat anteriorment— especialitzat en l’estudi de les organitzacions polítiques, en la seua cèlebre obra Els partits polítics, va evidenciar que les retribucions institucionals desproporcionades transformen la representació en una professió lucrativa, i desincentiven la dissidència interna per la por de la pèrdua de l’estatus adquirit.

Ara bé, a tall de conclusió, podríem destacar que la transparència aplicada actualment en les diputacions és una mena d’exercici de “burocràcia defensiva”. Això és, es publiquen dades, però són confuses i agregades, sense possibilitat de desagregar-les. D’aquesta manera, les institucions compleixen el tràmit legal, però ho fan de manera que les dades publicades no tenen prou qualitat ni quantitat per a la comprensió i l’encreuament analític consistents. Per tant, la transparència, encara que s’agraeix la que es té, no està al nivell del que la ciutadania es mereix i/o podria desitjar.

La Conselleria de Sanitat va publicar fa poc la memòria de gestió de l’exercici 2024, que dona dades preocupants pel que fa al pla de cribratge de càncer de mama. Si bé és cert que cal tindre en compte que va ser l’any de la dana del 29 d’octubre, amb l’afectació que aquest desastre va poder tindre en les zones afectades durant els mesos de novembre i desembre, no és menys cert que, així i tot, les dades de participació són fins i tot pitjors que en els anys de la pandèmia.

I això, tenint en compte que el conseller de Sanitat del PP, Marciano Gómez, va ser molt crític amb la gestió del Govern del Pacte del Botànic quant al programa de cribratge de càncer de mama, una política que ja està dècades en marxa i que és fonamental per a la detecció precoç i la supervivència. En una compareixença, va mesclar dades de població elegible i població convidada i va assegurar que s’havia deixat fora 250.000 dones del programa. Carlos Mazón mateix va dir en un ple de les Corts que estava abandonant-se les dones amb càncer.

No obstant això, les dades de l’any 2024, pel que fa a participació, són les més baixes de l’última dècada. El programa abasta dones entre 45 i 69 anys, i el 2022 es va ampliar la xifra de l’anomenada “població diana” a les dones de fins a 74 anys. La confiança en el sistema és fonamental perquè acudisquen a la cita. En concret, hi van participar 230.268 dones, cosa que suposa un 65,52% de les que van ser convidades, cinc punts per davall del 70%, percentatge que es fixa com a objectiu mínim.

L’any 2023, la taxa de participació va ser del 67%, el 2022 del 70% i el 2021 del 68,7%. L’any 2020, en què va irrompre la pandèmia, hi van participar 156.869 dones, un 70,8% de les que van ser convidades. Entre el 2015 i el 2019 la taxa de participació va oscil·lar entre el 73,4% i el 70, 3% (vegeu la taula).

Sobre aquest tema, fonts de Sanitat han explicat a preguntes d’elDiario.es que estan impulsant “el procés d’invitacions i recordatoris automatitzats amb l’objectiu d’augmentar la participació per damunt del 70%”.

Per a fer-ho, han afegit, “va implantant-se progressivament un sistema de comunicació nou perquè les dones reben tota la informació del procés, (invitació, cites per a proves o informe de resultats), a través de la nova versió de l’app GVA Salut i a través del canal que trien, siga correu electrònic, SMS o altres mitjans digitals”. D’aquesta manera, “la carta en paper enviada per correu postal deixarà de ser l’únic canal disponible”.

A més, les mateixes fonts han comentat que, “coincidint amb la culminació del nou sistema de comunicació, es farà una campanya de conscienciació per a promoure la participació”.

El PP i Vox no creuen convenient millorar les mesures de control i les garanties en les adjudicacions d’habitatges protegits després de l’escàndol de les adjudicacions presumptament fraudulentes dels HPO de Les Naus, a Alacant, a càrrecs i persones relacionades amb els populars. Un cas pel qual ja hi ha 15 persones investigades, entre elles, l’exregidora d’Urbanisme, Rocío Gómez, i l’actual cap de contractació, María Pérez-Hickman.

Tots dos partits han tombat la proposta de Compromís, secundada pel PSPV, perquè els habitatges protegits ho siguen de manera indefinida i perquè s’adjudiquen per sorteig. Després del canvi normatiu aprovat pel PP el 2024, els habitatges protegits de promoció privada passen a ser de renda lliure en un termini entre 15 i 30 anys.

Sobre aquest tema, l’oposició ha defensat la necessitat d’aquest canvi davant l’“escàndol” de Les Naus d’Alacant i per a evitar que hi haja “barra lliure” en l’adjudicació dels habitatges protegits, mentre que el PP i Vox han acusat el *Botànic d’haver fet “zero” habitatges públics en els seus huit anys de govern i ara volen “blindar el no-res”.

En acabar les votacions, Compromís ha desplegat una pancarta al jardí de les Corts, en què es llegia ‘Lladres, torneu els pisos’, i el seu síndic, Joan Baldoví, ha lamentat que el PP i Vox hagen votat en contra que “hi haja habitatge públic i que s’adjudique de manera transparent”.

Com va informar elDiario.es, la normativa de l’any 2024 aprovada pels populars, llavors presidits per Carlos Mazón, va eliminar l’obligatorietat d’inscriure’s en el registre de demandants d’habitatge protegit en les promocions de gestió privada, com és el cas de les d’Alacant. Una inscripció que havia d’anar acompanyada d’una declaració responsable que, en cas d’incomplir-se, implicava l’expulsió del registre, cosa que impedia optar a aquesta mena d’immobles.

Quant a l’apartat judicial, de les 15 persones citades a declarar com a investigades, cinc romanen en actiu en les administracions en diferents càrrecs, sense comptar l’exregidora Rocío Gómez, que va presentar la dimissió. Així doncs, Francisco Nieto manté el seu lloc com a arquitecte municipal per ser funcionari i María Pérez-Hickman (també funcionària), malgrat que va renunciar com a cap del Servei d’Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons del Govern municipal de Barcala, es manté com a cap de Contractació.

Dos càrrecs públics més són parella: es tracta d’Elsa Lloret, també arquitecta de l’Ajuntament d’Alacant, i Roberto Palencia, ex-cap de la Secció d’Habitatge Protegit de la conselleria, encarregat de comprovar que els adjudicataris complien els requisits. Va ser expedientat inicialment i suspés del càrrec i fa poc s’ha reincorporat i s’ha reassignat a altres funcions dins de l’Administració.

L’últim càrrec públic investigat és l’esmentada Sira Pérez. Sobre aquest tema, l’alcalde de Sant Joan, Santiago Román, ha descartat prendre mesures amb la tresorera de moment. L’informe de la conselleria no va poder acreditar si complia els requisits per no disposar de la documentació acreditativa dels ingressos ni de les propietats del cònjuge.

De la resta dels investigats, destaquen el sogre de l’exregidora d’Urbanisme, Rocío Gómez, així com l’administrador únic de la mercantil Fraorgi SL, gestora de la cooperativa Residencial Les Naus.

Les alqueries abandonades podran ser hotels rurals o apartaments turístics. Les zones d’horta més degradades, aparcaments dissuasius vinculats al transport públic. Les zones amb més protecció, “horts d’oci” o socials. Fins i tot es pot, en les zones en desús, construir una hípica. Són alguns dels detalls del pla que el PP projecta per a l’horta de València, que arranca la seua exposició pública.

L’Ajuntament de València va aprovar dijous sotmetre al procés participatiu la memòria per a adaptar el pla municipal al pla aprovat per la Generalitat Valenciana, que va modificar la llei de l’horta amb els vots del PP i Vox. L’equip de govern de María José Catalá —amb el vot del qual també es va aprovar en les Corts aquesta modificació— assegura que el procés busca l’encaix jurídic de les normes que regulen els usos de l’horta i de les infraestructures agrícoles. En la pràctica, la norma farà compatible l’ús turístic i esportiu d’espais en horta protegida. “Obri la possibilitat de la recuperació d’horta abandonada i de les alqueries i habitatges agrícoles”, va apuntar el regidor d’Urbanisme, Juan Giner, en la presentació del procés.

El pla preveu diferents nivells de protecció de l’horta, amb mesures més o menys restrictives. Aquest puzle normatiu és ja un senyal d’identitat del govern de Catalá, que parla de nivells de “cadenats” per als apartaments turístics i divideix les ZAS de Russafa per carrers. Una fórmula que crea confusió en els processos d’anàlisis i participació ciutadana.

Així i tot, en la zona més protegida es permetran usos terciaris (restauració, allotjament turístic rural i venda directa dels agricultors locals) en construccions tradicionals amb la condició que la superfície lliure de parcel·la es destine al cultiu i es mantinga en bon estat.

La proposta ha encés les alarmes dels col·lectius que lluiten per la conservació del territori. Per l’Horta destaca la possibilitat de facilitar la implantació d’allotjaments turístics, hostaleria i altres activitats terciàries en plena horta, “en un moment en què la ciutat ja pateix una forta pressió turistificadora”. Segons denuncien, “l’experiència acumulada en els últims anys demostra que aquestes activitats comporten problemes de mobilitat, increment del trànsit privat, aparcaments improvisats, saturació de camins”.

En el ple, el PSPV ha defensat que el pla municipal podria ser “més restrictiu”. És “una amalgama d’usos que no té a veure amb l’horta productiva”, ha replicat Elisa Valía.

En compromís, Sergi Campillo ha denunciat que “és una adaptació regressiva”, “un desficaci”. “Ara turistificarem també l’horta”, ha criticat el regidor, que ha insistit en la inconveniència “d’obrir la porta a nous usos i a la transformació d’un espai clau per a la sobirania alimentària i l’equilibri ambiental de València”.

En el ple han participat agrupacions veïnals i entitats socials, molt crítiques amb el model plantejat, que han demanat retirar la proposta i presentaran al·legacions.

“Revitalitzar no és especular”

L’edil d’Urbanisme, Juan Giner, ha insistit que “revitalitzar no és especular”. Defensa que l’horta degradada siga compatible amb altres usos per a recuperar-la. L’edil va assegurar que les mesures s’apliquen únicament a l’horta més degradada de la perifèria metropolitana, indicada en el PAT com a zona H3, i ja eren vigents des del 2018. “Aquesta adaptació no rebaixa gens la protecció de l’horta de València. El que sí que fa és obrir la possibilitat de recuperar alqueries i habitatges tradicionals per a donar-los un ús vinculat amb el cultiu de les terres i amb la seua conservació”, va apuntar l’edil d’Urbanisme.

Russafa serà zona acústicament saturada (ZAS). Les sigles, que poden sonar a onomatopeia, impliquen limitacions a l’activitat hostalera i d’oci per a tractar de minvar les molèsties a un veïnat que sí que està completament saturat pel soroll. El popular barri valencià, que competeix amb el Carme com a epicentre del vespreig, dels comiats de solter i de l’oci turístic, veurà alguns canvis en el moment en què es publique la normativa en el Butlletí Oficial de la Província de València, que es preveu d’ací a poc. Així doncs, les limitacions aprovades dijous en el ple municipal veuran la llum durant el mes de maig, sis anys després que el Tribunal Superior de Justícia ho decretara.

Les limitacions seran, grosso modo, les següents: les terrasses hauran de tancar mitja hora abans entre setmana (a les 00.30 de diumenge a dijous, entre març i octubre), no podran ampliar la superfície i els pubs i les discoteques no podran obrir més enllà de les 3.30 de diumenge a dijous, mentre que divendres, dissabtes i vespres de festius podran estirar-se fins a les 4.30. En la pràctica, a penes afecta dues discoteques, que amb la norma anterior podien obrir fins a les 7.00. Per als pubs, la retallada és de tot just mitja hora. Tampoc es podran obrir més terrasses en el barri.

Les restriccions no calaran en tot el barri. El projecte aprovat per l’equip de govern del PP i Vox afectarà 18 carrers: Baró de Cortés, Cadis, Carles Cervera, els Centelles, el Consolat de Mar, Mossén Femenia, Doctor Landete, Doctor Serrano, Doctor Sumsi, Literat Azorín, Maties Perelló, Pare Perera, Puerto Rico, Reina Na Maria, Romeu de Corbera, Sueca, els Tomasos, els Vivons. Dins seu, es preveu la creació d’una “zona de respecte”, amb alguna restricció més.

El pla preveu la constitució d’una taula permanent de treball integrada per representants de l’Administració municipal, de les associacions veïnals, d’associacions de consumidors i d’entitats del sector hostaler i turístic de València. Amb tot, el model no contenta ni veïns ni les associacions hostaleres. Els primers creuen que és una regulació “falsa” i veuen escasses les restriccions: “Només redueix 2 discoteques en un barri de més de 360 locals hostalers i al voltant de les 300 terrasses”, assenyalen des de la plataforma Russafa Descansa.

Els hostalers i els empresaris de l’oci, per contra, estan en peus de guerra. L’Associació Empresarial de Discoteques de València (AD) i l’Associació per una Hostaleria Responsable a Russafa, es van concentrar dilluns a les portes de l’edifici municipal de la Tabaquera, seu de la Regidoria de Millora Climàtica, per a exigir la dimissió del seu titular, Carlos Mundina, pel que consideren “una campanya de criminalització injustificada” contra els locals, i han acusat l’edil de convertir el barri de Russafa “en el parallamps i boc expiatori” per les seues “polítiques fallides” i la seua “incompetència” en la lluita contra el soroll a la ciutat de València.

En el ple, Mundina va defensar que les mesures d’aquesta ZAS “tenen com a objectiu buscar la conciliació entre el dret al descans dels veïns de Russafa i l’activitat cultural i gastronòmica del barri”. I ha explicat que l’aplicació de la ZAS “suposa complir un mandat judicial”. De fet, Mundina ha assenyalat que “l’Ajuntament aprova de manera definitiva la ZAS de Russafa, arran dels mesuraments duts a terme i de les resolucions judicials, i després de sotmetre també a exposició pública les mesures i obrir un termini d’al·legacions”.

Animals polítics és un pòdcast independent que es publica des de fa mesos en l'èdició valenciana d'elDiario.es i en les plataformes d'audio iVoox i Spotify, amb segell propi. Al capdavant d'aquest espai de reflexió política hi ha Ignacio Blanco i Aurora Mora, qui també lidera el programa de música electrònica Sampleòpolis.

Blanco i Mora són funcionaris de professió, i el primer va ser diputat en les Corts Valencianes i candidat d'Esquerra Unida a la Generalitat en 2015. També va ser secretari autonòmic del Govern del Botànic. En el seu temps lliure —com qui decideix formar part d'una falla, una filà de moros i cristians o militar en el Partit Popular—, Blanco i Mora dediquen les hores en què no estàn treballant o dormint a entrevistar persones que reflexionen sobre el genocidi del Govern d'Israel contra els palestins a Gaza, la corrupció política o la sobretaula de cinc hores de Carlos Mazón el 29 d'octubre de 2024, mentre morien 230 persones a les quals havia de protegir la Generalitat.

A algú en la conselleria en la què treballa Blanco se li ha ocorregut airejar que el funcionari no ha sol·licitat la compatibilitat per produir un pòdcast pel qual elDiario.es, Spotify o iVoox no els paguen un sol euro. Al contrari, les dues plataformes els costen diners per poder allotjar els seus programes de reflexió política. En el cas del nostre mitjà, per a nosaltres és un honor ajudar a difondre aquest projecte independent, amb el què compartim valors i agenda temàtica. Com fem amb tants altres que compleixen amb la nostra línia editorial, siguen produïts per funcionàries de carrera, jubilats, llanterners o enginyeres en telecomunicacions.

I ja tenim la màquina del fang en marxa per atacar dos funcionaris que, en lloc de donar catecisme per a comunioners en una església, es proposen setmanalment donar veu a les dones afganeses o als perseguits pel Govern de Trump, temes que deuen molestar bastantes persones. Un mitjà de comunicació escrit i un altre digital han assumit la tesi de la persona molesta amb Animals polítics i han posat el focus en què Blanco estaria cometent una sèrie d'irregularitats per gravar aquest pòdcast.

Doncs anem a vore què diu la llei. La normativa que regula les incompatibilitats dels funcionaris públics a tot Espanya és la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques. En el seu article 14 diu: “L'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de les Administracions Públiques requerirà el previ reconeixement de compatibilitat”. Evidentment, no és el cas de Blanco i Mora, que no reben cap remuneració econòmica ni han creat una mercantil per a la seva comercialització.

Per la seva banda, l'article 103 de la Llei 4/2021, de 16 d'abril, de la Funció Pública Valenciana, que cita un dels mitjans inquisidors, resa en el seu apartat primer: “El personal comprès en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei no podrà compatibilitzar les seves activitats amb el desenvolupament, per si o mitjançant substitució, de qualsevol càrrec, professió o activitat, públics o privats, per compte pròpia o aliena, retribuïts o merament honorífics, si impedeix o minva l'exacte compliment dels seus deures, compromet la seva imparcialitat o independència o perjudica els interessos generals”. I ací rau la clau: ni Blanco podria fer el pòdcast en horari laboral ni un president de falla absentar-se de la seva feina a les onze del matí per a una junta o per comprar petards.

¿Compromet aquest pòdcast la seva imparcialitat? Exactament de la mateixa manera que ser funcionari de carrera i militant del PP. Cap. I, en tercer lloc, ¿perjudica els interessos generals? Jo diria que més aviat al contrari: milloren el debat públic i plantegen qüestions poc presents en la majoria dels mitjans de comunicació de masses, inclosos els dos que han denunciat la no sol·licitud de compatibilitat.

Ignacio Blanco i Aurora Mora milloren el debat públic i plantegen qüestions poc presents en la majoria dels mitjans de comunicació de masses

Per cert, l'eurodiputat Esteban González Pons escriu setmanalment en un dels mitjans que han airejat el 'cas Blanco'. El polític valencià tampoc ha sol·licitat la compatibilitat al Parlament Europeu per col·laborar en aquesta empresa periodística. Per què? Perquè no cobra pels seus articles. Doncs això.

El fiscal antidroga apunta a un “entramat estructurat i conscient”, en el marc de la presumpta trama de narcotràfic a gran escala en el port de València, “destinat a facilitar la comissió de delictes de tràfic de drogues, mitjançant la utilització instrumental de societats mercantils”. Així figura en una interlocutòria del jutge instructor, a què ha tingut accés elDiario.es, que desestima el recurs de la representació jurídica de l’empresa Castellón Renting SL contra la resolució que va ordenar el decomís cautelar i l’ús policial d’un Audi model Q8 i d’un camió Man, a més d’un semiremolc marca Kassboher. El fiscal vincula el camió amb l’extracció d’una partida de 1.160 quilos de cocaïna en el port.  

El representant del ministeri fiscal detalla els indicis de la “intervenció directa” de l’investigat Julio E. G. en la “posada a la disposició de vehicles per a l’organització criminal” i recorda el “lliurament de quantitats importants de diners (40.000 euros) feta en les mateixes instal·lacions de l’empresa, sense emissió de cap justificant ni suport documental que empare l’operació”.

L’acusació pública té un element fonamental per a apuntalar els indicis: el paper dels agents encoberts de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (Udyco, pel nom en castellà) de la Policia Nacional, especialment de dos: identificats amb el nom en codi d’Orca i Rande). 

L’investigat Julio E. G. va fer davant un dels infiltrats policials una “manifestació expressa” que els contractes d’arrendament, subordinats al lliurament previ de l’efectiu, “es configuren per a evitar el decomís dels vehicles en cas d’intervenció policial”, tal com va passar fet i fet amb l’operació Spider. 

El fiscal considera que no es tractava precisament d’una “activitat mercantil ordinària”, sinó d’una “operativa per a ocultar la veritable naturalesa de la transacció” amb vista a “desvincular formalment els béns de la seua utilització delictiva”.

“En conseqüència”, postil·la, “no es tracta de meres conjectures, sinó d’una vinculació directa, concreta i acreditada entre els béns intervinguts i l’activitat delictiva investigada, sustentada en elements objectius obtinguts mitjançant activitat encoberta”.

Una empresa integrada en l’“operativa delictiva”

D’altra banda, l’empresa al·legava l’“adquisició lícita” i l’“ús alié als fets investigats” de l’Audi model Q8, un dels nombrosos vehicles d’alta gamma intervinguts a la presumpta xarxa. 

Per contra, el fiscal antidroga sosté que, segons es desprén de la investigació, el vehicle es va usar “de manera directa i habitual” per part de l’investigat Julio E. G. 

La mercantil Castellón Renting SL “no pot considerar-se un tercer de bona fe, sinó que apareix com un instrument funcional integrat en l’operativa delictiva, utilitzat per a facilitar la disponibilitat de mitjans materials per a l’organització criminal i evitar la traçabilitat i l’eventual decomís dels béns”.

El fiscal conclou que resulta “plenament justificat” el decomís i l’autorització de l’ús policial dels vehicles intervinguts. El jutge instructor, Vicente Ríos, “no té res més a afegir” a les al·legacions del ministeri fiscal i acorda la desestimació del recurs, confirmant així la mesura.

Els correus interns, revelats per elDiario.es, entre la presidenta de l’Autoritat Portuària de València (APV), Mar Chao, i el seu equip directiu, en què s’acredita que va participar de manera directa en l’elaboració dels plecs dels processos selectius que investiga la Fiscalia Anticorrupció, incloïen els esborranys de les bases per als llocs. No obstant això, comparant aquests documents provisionals amb els oficials que finalment es van signar el 26 d’abril de 2024, s’hi observen diferències notables.

Les places a què es refereixen els correus són tres i les bases figuren signades per Chao, segons la documentació publicada en el web de l’APV. Es tracta dels llocs de subdirector d’Infraestructures, Instal·lacions i Conservació, de cap de Suport a Gestió Economicofinancera i de subdirector de Gestió de Domini Públic. D’aquestes, les dues primeres són les que investigaria Anticorrupció, adjudicades a dues extreballadores del Consorci València 2007.

En tots dos casos, en els esborranys de les bases ja figura una proposta de tribunal idèntica per a totes dues places que, en comparació amb el document final publicat, experimenta tan sols dos canvis: el vocal tercer i el seu suplent.

D’altra banda, en les bases finals figuren dos requisits que no estaven previstos en els esborranys. En el cas de la Subdirecció d’Infraestructures s’afig com a requisit per a poder inscriure’s en el procés almenys “10 anys d’experiència professional en administració, organisme o ens de dret públic, fent tasques de prefectura d’obres, conservació, direcció de projectes i gestió d’instal·lacions, tot això en un entorn port-ciutat”, un requisit que encaixava com l’anell al dit en el perfil de l’adjudicatària que havia exercit com a cap d’Infraestructures del Consorci València 2007 quasi des de la seua creació (el 2004).

En el cas de la plaça de cap de Suport a la Gestió Economicofinancera, també es va afegir com a requisit “un mínim de 10 anys d’experiència professional en administració, organisme o ens de dret públic, fent funcions similars a les requerides per a aquest lloc”. L’adjudicatària va ser la que fins llavors havia exercit com a cap d’Administració del Consorci.

Quant a la puntuació dels mèrits i de l’entrevista, també va haver-hi canvis. Mentre que en els esborranys els mèrits tenien un pes d’un màxim de 50 punts i l’entrevista d’altres tant, finalment es va donar més pes als mèrits. En els documents finals es podia aconseguir fins a 70 punts per mèrits i 30 per l’entrevista. En tots dos casos es podien obtindre fins a 40 punts “per cada any d’experiència addicional” als 10 exigits com a requisit.

Els correus de Mar Chao

Els correus electrònics intercanviats per Mar Chao confirmen la participació de la presidenta de l’APV en l’elaboració de les bases de les places i augmenten la pressió del Govern central perquè la Generalitat la destituïsca. En un correu electrònic datat el 16 d’abril de 2024, Chao va escriure que Ports de l’Estat havia “revisat les bases, tot això amb la millor intenció d’ajudar i col·laborar” i tenint en compte els “incendis oberts” en el si de l’organisme.

El correu de la presidenta de l’organisme en contestava un altre d’anterior remés per la cap de Recursos Humans llavors, que aportava “consideracions” sobre les “febleses del procediment”. La interlocutora suggeria que es definira la necessitat de personal, que s’incorporaren avaluacions de competències genèriques i proves psicotècniques i que se sumara el seu departament al tribunal encarregat de la selecció de places.

El correu acabava amb un advertiment directe a la presidenta de l’APV: “Finalment, desaconselle que les bases es redacten en primera persona per tu, Mar, sense prejudici que dones les indicacions pertinents respecte del perfil que creus idoni per al lloc o que s’ha de buscar”.

Les possibles irregularitats detectades per la Intervenció

Un informe de la Intervenció General de l’Estat, publicat en exclusiva per elDiario.es, va detectar presumptes irregularitats pel fet d’haver-se incomplit, pretesament, els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

“Les places convocades per al personal exclòs de conveni contenen requisits o mèrits que predeterminen d’una manera o una altra el candidat seleccionat. Per tant, podrien no respectar-se els principis constitucionals d’accés a ocupació pública”, afirma la Intervenció.

Sobre la prefectura de Suport a la Gestió Economicofinancera, l’informe destaca “l’exigència d’un mínim d’experiència de 10 anys en administració, organisme, o ens de dret públic, fent funcions similars a les requerides per a aquest lloc”.

“Òbviament, i de manera final, dels 11 candidats que s’hi presenten, només dos superen la primera fase d’experiència. Hi ha un candidat que ha treballat en l’ens a què es fa referència expressa en les funcions. Així mateix, les bases exigeixen una llicenciatura, i a diferència d’altres, no assenyala expressament quines concretes. Es dona la circumstància que la persona que finalment obté la plaça, és llicenciada en Ciències Empresarials”, postil·la l’informe, que posa en relleu que es descarta un treballador per a un dels llocs sense que hi haja “suport legal per a aquesta exclusió”.

La Intervenció també retrau, en referència a la plaça de Subdirecció d’Infraestructures, que, d’11 sol·licituds, únicament se n’admeten cinc i que “les funcions que s’exigeixen no sols estan relacionades amb la pròxima liquidació del Consorci, que està en aquest entorn, sinó que les inversions més rellevants no són precisament aquestes de l’entorn port-ciutat, i que l’experiència, en aquest cas, exclou totalment el sector privat, circumstància que preval sobre l’experiència en obra portuària, siga del sector que siga”.

Els sindicats d'ensenyament STEPV, CCOO i UGT han acordat aquest dimecres, en una reunió telemàtica, iniciar el pròxim 11 de maig una vaga indefinida de docents a la Comunitat Valenciana, així com altres accions reivindicatives que es definiran pròximament, han confirmat fonts sindicals.

La intenció dels sindicats presents a la taula sectorial d'educació és pressionar al Consell perquè s'assega a negociar una millora salarial i de les condicions laborals del professorat de la Comunitat Valenciana, atès que les reunions mantingudes fins ara han estat infructuoses davant la “negativa” del Consell a negociar les seues reivindicacions, segons els sindicats.

L'anunci de vaga indefinida es concretarà aquest dijous en un acord conjunt i unitari de reivindicacions sindicals, i vindrà acompanyada de manifestacions, accions descentralitzades i mobilitzacions de cara a aconseguir el màxim suport possible del professorat, la comunitat educativa i les famílies.

Els convocants asseguren que aquesta mesura suposa un “gran sacrifici” per al professorat però ressalten que està “molt conscienciat” de la necessitat d'aquesta vaga.

Dissabte passat els sindicats van donar a conèixer el resultat d'una enquesta elaborada entre gairebé 10.000 docents, segons el qual la majoria del professorat valencià recolza iniciar aquest 11 de maig una vaga indefinida.

Estava previst que aquest dimecres es convocara una assemblea per prendre una decisió sobre la convocatòria, que finalment ha tingut lloc de forma telemàtica i que ha decidit fixar aquesta data d'inici.

En la citada consulta van participar 9.817 docents de totes les etapes educatives de tota la Comunitat Valenciana, dels quals el 38,05 % va indicar que prefereix que la vaga indefinida comence l'11 de maig i el 23,21 % va triar el 25 de maig.

Així mateix, un 28 % recolzava mantindre la vaga “tots els dies que siga necessari”, seguits dels qui recolzaven que es faça en uns períodes concrets, com un màxim de 5 a 7 dies (el 17 %), un màxim de dues setmanes (14 %) o un màxim de tres o quatre dies (12 %).

L'enquesta reflectia així mateix que el 77 % dels docents consultats estan disposats a recolzar la vaga “en el format que siga”, enfront d'un 22 % que no ho faria, no perquè estiguen en desacord amb la vaga, sinó per qüestions econòmiques, càrregues familiars o el context de final de curs, segons els sindicats docents.

En Compromís acostumen a dir que primer el què i després el qui. És la fórmula que va adoptar Mónica Oltra en la negociació dels pactes amb el PSPV i Podem-Esquerra Unida per als acords de govern. Ara, una dècada després, preparant la candidatura a l’alcaldia de València, en la coalició ja saben qui, però el com i amb quines condicions són assumptes que estan embullant-se en un espai polític acostumat a profunds debats.

El qui ho sospitaven des de fa mesos i ho van confirmar el 28 de març passat, quan en el congrés d’Iniciativa, una de les branques de la coalició, l’ex-vicepresidenta va acceptar el repte d’encapçalar la candidatura a les eleccions municipals de València. El repte implica, a més de tornar a la primera línia política, sacsejar les dinàmiques d’una coalició i els seus nou regidors, que estan tres anys treballant a fer oposició al PP de María José Catalá, que té tot el suport de Génova. I fer un aterratge programat per a compatibilitzar el treball de l’aclamada candidata, que no forma part de cap òrgan de la coalició ni de cap institució, amb el de l’equip ja conformat.

En aquest com rau la qüestió. I en aquest interrogant és en el que estan embullant-se les diferents potes de Compromís, fins i tot dins de si mateixes. Dimecres, la coalició tenia convocada una executiva extraordinària amb un únic punt: “Candidatura València”. En la reunió passada, fa tres setmanes, es va acordar convocar aquesta trobada per a abordar una assemblea que ungira Oltra com a candidata, i convidar-la a participar en la reunió, ja que no forma part de l’òrgan executiu.

Però en les últimes hores la cosa ha anat canviant, segons apunten fonts d’Iniciativa, el partit en què Oltra milita. Segons aquestes fonts, dimecres mateix la portaveu a València, Papi Robles, va traslladar a l’equip d’Oltra que l’òrgan no formalitzaria la petició, sinó “tractar qüestions de procediments interns sobre la candidatura”. L’ex-vicepresidenta, que no forma part d’aquest òrgan, va decidir finalment no assistir-hi, pel fet de considerar que les qüestions internes no li competeixen.

La decisió ha agafat per sorpresa els integrants de l’executiva, que esperaven lex-vicepresidenta. També el canvi d’opinió que atribueixen a Robles. Les fonts consultades per elDiario.es apunten que l’objecte de la convocatòria era una cosa indefinida, encara que des de Més van negar rotundament que la reunió s’haguera convocat per a decidir sobre l’ex-vicepresidenta. Dimecres, abans de la reunió, un dirigent d’Iniciativa emmarcava la trobada en la normalitat del treball de la coalició, i recalcava que l’estratègia és remar conjuntament, encaixar el treball dins i fora de l’hemicicle.

Qualsevol ciutadà que empre un vehicle a València se’n deu haver adonat: el trànsit està disparat. Moure’ amb cotxe o amb autobús per la ciutat és una autèntica odissea, travessar una avinguda implica un exercici de paciència i entrar o eixir de la ciutat suposa jugar-se-la en cues quilomètriques en les hores punta.

Les dades de l’Ajuntament de València són clares: el trànsit ha augmentat un 42% en dos anys en el conjunt de la ciutat. Així ho denuncia Compromís, que empra les xifres del centre municipal de trànsit per a denunciar la falta de polítiques de mobilitat efectiva. Els valencianistes presentaran en el ple de dijous una moció per a revertir els problemes amb el trànsit, que cada vegada augmenten i s’han convertit en un maldecap per als ciutadans.

En paral·lel, el PSPV també adverteix d’un increment del trànsit rodat en punts concrets, com les grans vies i les avingudes de la ciutat. Els socialistes apunten a increments de 16.000 vehicles al mes en Germanies, que en va registrar més de 70.543 el març del 2026, o en l’avinguda dels Tarongers, on s’ha passat de 45.204 vehicles al mes a 49.716.

Segons les dades que aporta la coalició valencianista, el Centre de Gestió de Trànsit certifica un augment de trànsit de fins al 42% de vehicles en comparació amb el mateix període de l’any 2023. La reversió de les limitacions al carrer de Colom mostren increments de fins al 221% en alguns trams, com en la Porta de la Mar, on s’ha passat de 5.000 vehicles, incloent-hi les línies de l’EMT, a 15.805 sense els autobusos ara desviats. A Xàtiva, on acaba el carrer de Colom, l’augment del trànsit és del 35%. “La reversió de Colom ho contamina tot”, apunta l’edil Giuseppe Grezzi en la moció que es debatrà dijous.

En el text, els valencianistes apunten que el trànsit i la mobilitat han passat a ser el quart problema per a un 5,1% dels veïns, mentre que abans era el huité, segons les enquestes municipals. El trànsit rodat empitjora per a més d’un 30% dels enquestats.

En la mateixa línia es manifesta l’edil del PSPV Elisa Valía, que remarca la situació de Ciutat Vella, on els vehicles privats no paren de créixer des que el govern de Catalá “va decidir ampliar carrils al carrer de Colom i convertir el centre en una drecera per a travessar la ciutat”. L’augment del trànsit en la cèntrica via es deixa veure també al carrer de la Pau, on en un any han augmentat en mil els vehicles que hi circulen cada mes, i han arribat a 11.130 actuals. I al seu torn, en el tram final de Guillem de Castro, on puja el trànsit en la mateixa mesura.

El ple de la Diputació de València, amb els vots a favor de Vox i del PP, l’abstenció d’Ens Uneix i els vots en contra del PSPV-PSOE i Compromís, va aprovar dimarts una moció del partit de Santiago Abascal que insta el Govern d’Espanya i el Congrés a prohibir l’accés amb burca a instal·lacions públiques. Un supòsit que, segons va reconéixer el portaveu de Vox, Sergio Pastor, mai s’ha donat en la institució provincial. “Que no haja passat mai no implica que no estem preparats quan passe”, va argüir Sergio Pastor, portaveu de Vox.

El diputat provincial de Vox va al·ludir a l’ocultació del rostre a l’hora d’accedir a les dependències de la institució “amb una peça com poguera ser el nicab, el burca o altres elements com un escafandre o un passamuntanyes”.

El partit d’extrema dreta, seguint el criteri de l’informe jurídic elaborat pel secretari general de la Diputació, ha transformat la moció per a evitar caure en un supòsit il·legal que incomplia la llibertat religiosa reconeguda constitucionalment i pel Tribunal Suprem. El text va passar de demanar la prohibició d’accés amb el rostre tapat a instar que es legisle.

“Passen d’una moció il·legal a una moció que reconeix que això no és competència de la Diputació”, va retraure el portaveu socialista, Carlos Fernández Bielsa.

Tant el PSPV-PSOE com Compromís hi van votar en contra. No obstant això, l’abstenció de la formació municipalista Ens Uneix, la portaveu de la qual, Natàlia Enguix, no va intervindre en el debat, va propiciar que s’aprovara finalment la moció.

Carlos Fernández Bielsa va acusar Vox d’exercir d’“altaveu d’odi” i del “racisme”. “No és un problema social en aquesta Diputació, el problema el generen vostés”, va dir Fernández Bielsa.

El representant de Vox va afirmar que “un dret no està per damunt d’una llei”. I va posar un exemple: “La llibertat religiosa no implica que, si una persona ve un diumenge de missa, si el para la Guàrdia Civil, puga dir que és que ha begut vi”.

Per part seua, la portaveu de Compromís, Dolors Gimeno, li va etzibar que “els drets fonamentals estan per damunt de les lleis”, en referència a la llibertat religiosa.

Amparo Folgado, diputada provincial del PP, va adduir que la qüestió debatuda “aquests moments inquieta en alguns ajuntaments i algunes comunitats, és igual el color polític”. Gimeno va exposar que el text aprovat, malgrat seguir el criteri de l’informe jurídic, “continua tenint els mateixos tints racistes que tenia la primera moció”.

Els correus interns entre la presidenta de l’Autoritat Portuària de València (APV) i el seu equip directiu revelats per elDiario.es, en què s’acredita que va participar de manera directa en l’elaboració de les bases dels processos selectius que investiga la Fiscalia Anticorrupció, han generat una enorme preocupació en tots els estaments.

Com va avançar aquest diari, en un correu electrònic datat el 16 d’abril de 2024, Chao va escriure a diversos responsables de l’APV que Ports de l’Estat havia “revisat les bases, tot això amb la millor intenció d’ajudar i col·laborar” i tenint en compte els “incendis oberts” en el si de l’organisme.

El correu de la presidenta contestava un altre correu electrònic anterior remés per la cap de Recursos Humans llavors, que aportava “consideracions” sobre les “febleses del procediment”. La interlocutora suggeria que es definira la necessitat de personal, que s’incorporaren avaluacions de competències genèriques i proves psicotècniques i que se sumara el seu departament al tribunal encarregat de la selecció de places. El correu electrònic acabava amb un advertiment a la presidenta de l’APV: “Finalment, desaconselle que les bases es redacten en primera persona per tu, Mar, sense prejudici que dones les indicacions pertinents respecte del perfil que creus idoni per al lloc o que s’ha de buscar”.

Sobre aquest tema, a preguntes d’aquesta redacció sobre la situació de Chao, fonts del Govern central han reconegut la seua preocupació per la gravetat dels fets que van coneixent-se en les últimes setmanes i han recordat: “Mazón la va nomenar i és Pérez Llorca qui l’ha de cessar. És un tema del PP”. La raó és que, encara que l’APV depén de Ports de l’Estat i, per extensió, del Ministeri de Transports, tant la responsabilitat del nomenament del president o presidenta de l’organisme portuari com, si escau, el cessament recau directament sobre el president autonòmic, en aquest cas Juan Francisco Pérez Llorca.

En aquest sentit, des de Presidència de la Generalitat Valenciana han declinat fer comentaris de moment sobre la situació de la responsable del Port de València.

El mes de desembre passat, el president d’MSC España, Francisco Lorente, adjudicatari de la nova terminal nord els molls de la qual estan ja en obres, va amenaçar de deixar el port de València si Pérez Llorca la cessava, una amenaça poc creïble, però que redobla la pressió sobre el cap del Consell.

La crisi que viu l’APV, permanentment en el focus de la polèmica per la investigació oberta per Anticorrupció, però també pel degoteig de dimissions en la seua cúpula i per les irregularitats que investiguen tant el Tribunal de Comptes com l’Oficina de Conflicte d’Interessos (OCI), han afeblit sensiblement la seua presidenta.

Dimarts la portaveu de Compromís en l’Ajuntament de València, Papi Robles, va tornar a demanar la dimissió de Chao i la creació d’una comissió d’investigació després de saber-se el contingut dels correus destapats per aquest diari: “L’alcaldessa María José Catalá no pot continuar mirant cap a una altra banda. Aquest escàndol afecta el cor de les institucions de la ciutat i exigeix explicacions immediates, transparència total i l’assumpció de responsabilitats polítiques. Catalá té dijous en el ple una bona oportunitat de demostrar que vol aclarir tota la veritat. Recordem que Compromís per València demana una comissió d’investigació, la destitució del regidor José Marí Olano i instar a l’APV a la destitució de Mar Chao”.

Mar Chao mateixa va descartar la setmana passada la seua dimissió, abans de saber-se que va participar en l’elaboració de les bases de les places qüestionades. Chao va afirmar que tota la documentació que s’ha requerit a l’Autoritat Portuària s’ha facilitat al procediment, sobre el qual ha expressat la seua màxima col·laboració i respecte a les decisions judicials.

La Fiscalia Anticorrupció va encetar una investigació a Mar Chao i a l’alcaldessa de València, María José Catalá, entre altres càrrecs públics, per pretesos delictes de prevaricació i tràfic d’influències comesos, pel que sembla, en processos de col·locació d’extreballadors del Consorci València 2007, entitat pública que gestionava la Marina de València liquidada el 2024.

Bases qüestionades per la Intervenció

Les places a què es refereixen els correus intercanviats entre Mar Chao i el seu equip són tres i les bases figuren signades per ella el 26 d’abril de 2024, segons la documentació publicada en el web de l’APV. Es tracta de les places de subdirector d’Infraestructures, Instal·lacions i Conservació, de cap de Suport a Gestió Economicofinancera i de subdirector de Gestió de Domini Públic.

Fonts de l’APV consultades per aquest diari van comentar sobre el contingut dels correus electrònics que no informen “de qüestions derivades de processos judicials o investigacions en marxa” i hi van afegir: “En tot cas, és clar que les bases estan signades per la presidenta, per la qual cosa assumeix íntegrament el seu contingut”.

Els tres procediments estan assenyalats en l’informe de la Intervenció General de l’Estat publicat en exclusiva per elDiario.es, per haver-se incomplit presumptament els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

“Les places convocades per al personal exclòs de conveni contenen requisits o mèrits que predeterminen d’una manera o una altra el candidat seleccionat. Per tant, podrien no respectar-se els principis constitucionals d’accés a ocupació pública”, afirma la Intervenció.

De les tres places, dues formarien part de la investigació de la Fiscalia Anticorrupció, per estar relacionades amb altres procediments oberts a l’Ajuntament de València per tractar de reubicar extreballadors del Consorci València 2007, en fase de liquidació durant l’any 2024.

Es tracta de la plaça de subdirector d’Infraestructures, que es va adjudicar a M. G., exdirectiva de l’ens públic que gestionava la Marina, i de la de cap de Gestió Economicofinancera, que es va adjudicar a A. G., també exresponsable del Consorci. Ambdues es van presentar a un procés selectiu obert en dates coincidents en la Fundació Esportiva Municipal (FEM) i després de confirmar-se que van obtindre els llocs en l’APV, van renunciar al concurs de l’FEM, entitat que també el va deixar sense efecte.

Es dona la circumstància, a més, que exempleats del Consorci València 2007 van registrar davant notari els noms de les dues persones que es van adjudicar els llocs directius 20 dies abans que finalitzara el termini per a presentar-se al concurs convocat per l’APV, ja que estaven convençuts que el procediment estava falsejat.

L’Agència Valenciana Antifrau investiga la polèmica adjudicació a la parella del president Juan Francisco Pérez Llorca d’una plaça de secretària de direcció en la Diputació de València. Així ho ha revelat la portaveu del PP, Reme Mazzolari, al final del ple de la institució provincial de dimarts. Antifrau, segons Mazzolari, ha sol·licitat un informe a la Diputació, “que està treballant-se des de l’Àrea de Personal”.

“La veritat és que hi ha poc a amagar en aquest tema”, ha afirmat la portaveu popular, que ha recordat que l’expedient es va lliurar a l’oposició arran d’haver-lo sol·licitat.

Vanesa Soler, parella de Pérez Llorca, va obtindre la plaça en comissió de servei de secretària de direcció el 3 de març passat, amb una remuneració d’uns 52.000 euros.

Cinc dies després, tal com ha informat aquest diari, es van aprovar les bases del procés perquè aquesta plaça es cobrisca de manera definitiva, un procés a què es podran presentar altres candidats a més de la parella del cap del Consell.

La Diputació va oferir el 28 de gener passat en comissió de serveis la plaça de secretària de direcció per al Centre d’Assistència a Municipis de la institució provincial. L’oferta es va publicar dos mesos després de la presa de possessió de Pérez Llorca com a president.

Una vegada presentades les cinc candidatures al lloc, la corporació provincial va triar una fórmula de valoració que tan sols va tindre en compte els dies treballats en la categoria C1 i en funcions específiques pròpies de llocs de secretària de direcció —i no l’experiència en altres llocs amb rang C2—,cosa que va descartar la resta dels aspirants amb més anys com a funcionàries.

Després de set anys de silenci, Svaters tornen als escenaris amb un concert molt especial. Un concert que naix de les ganes de retrobar-se amb la seua gent i de fer-ho a casa.

Inicialment previst per al 7 de març, el concert va haver de ser ajornat a causa de la pluja i se celebrarà finalment el pròxim 9 de maig.

L’oportunitat arriba amb el 30 aniversari del MercaRock, organitzat per la Falla del Mercat d’Alcàsser. Un festival estretament lligat a la història del grup. Al llarg dels anys, Svaters hi han participat de manera recurrent, compartint escenari, amistats i nits memorables amb altres bandes del rock en valencià. Més que una actuació, per al grup és tornar a un lloc carregat de significat.

Aquest concert és, sobretot, un retrobament humà i generacional. Amb amics, amb família, i amb filles i fills que, quan el grup estava en actiu, eren massa menuts o encara no havien nascut. Ara, per primera vegada, tindran l’oportunitat de veure’ls en directe.

Lluny de plantejar-ho com una actuació anecdòtica, Svaters fa mesos que assagen amb una idea molt clara: oferir un directe potent, treballat i honest, a l’altura del que va ser el grup i del que encara és. Un repertori cuidat, energia intacta i el respecte que mereix tornar a pujar a un escenari després de tant de temps.

Però el concert no és l’únic que importa. El procés també importa: retrobar-se, tornar a assajar junts, compartir dinars, converses i rialles. En el fons, hi havia també la sensació que aquest era el moment, sense grans plans més enllà de gaudir del present.

El 9 de maig, Svaters protagonitzaran un retrobament que connecta passat i present, i que forma part de la memòria col·lectiva del poble.

Per al grup, tocar al MercaRock és, senzillament, tornar a casa.

L’alcaldessa de Picassent, la socialista Conxa García Ferrer, va mobilitzar la Policia Local del municipi de la comarca de l’Horta Sud el dia de la dana per a “mantindre una vigilància permanent del terme municipal” i “particularment” del barranc de la localitat, que forma part de la rambla de Poio. Això es desprén d’un escrit oficial, signat per la primera edil el 7 de gener passat i incorporat fa poc a la causa de la dana.

L’alcaldessa explica que el 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts, no va convocar “formalment” el Centre de Coordinació Operativa de l’Administració Local (Cecopal, la versió municipal del Cecopi), encara que la corporació municipal, “davant la situació i la magnitud dels fets esdevinguts, va prendre les mesures al seu abast per a pal·liar les conseqüències i els efectes de la dana sobre el municipi”.

Des de les sis de la matinada, els regidors “responsables dels serveis més involucrats en l’emergència es van comunicar per a anar controlant tots els passos inundables en el terme municipal i prohibir el pas en els més perillosos”.

Arran de l’increment de les alertes, “es van prendre les decisions adequades en cadascun dels nivells”, indica l’escrit, a què ha tingut accés aquest diari. Al migdia, es van suspendre les classes i les activitats en els centres educatius de la localitat“. També es van senyalitzar els passos inundables, especialment en la zona sud del municipi.

D’altra banda, també es va mobilitzar la brigada municipal per a les “faenes urgents” de neteja i desenrunament, a més de la vigilància del barranc, que forma part de la rambla de Poio.

Rescats “dins de les possibilitats operatives”

A partir de les 19.00, davant les notícies de cotxes i persones atrapades, “se les va rescatar dins de les possibilitats operatives de l’Ajuntament”, afig l’escrit.

Cap a les 21.00, es va habilitar l’espai del Poliesportiu per a allotjar-hi els veïns del barri de l’Omet els habitatges del qual es van veure afectats pel desbordament del barranc.

L’espai també va allotjar els passatgers del comboi del metro que es va quedar atrapat a l’altura de Picassent.

L’escrit s’ha remés a la jutgessa de Catarroja per la fiscal en cap de València, María Pilar Tomás, que, al seu torn, el va rebre de part de Juan Antonio Cosín, representant d’Esquerra Valenciana a Picassent.

En la política municipal valenciana, els pactes entre el PSPV-PSOE i Compromís, on tots dos partits han tingut resultats similars, han introduït una fórmula cada vegada més freqüent i que municipis on es van imposar forces de dretes també han utilitzat: l’alternança en l’alcaldia dins d’una mateixa legislatura, siga un any o dos. Aquest mecanisme, que busca equilibrar forces entre socis de govern, ha tingut especial rellevància en municipis com Dénia, Montcada i Manises, on el bastó de comandament passa de mans socialistes a nacionalistes en l’últim any de legislatura.

El cas de Dénia és paradigmàtic d’aquesta transició pactada. Després de les eleccions municipals, el socialista Vicent Grimalt va retindre l’alcaldia en un govern compartit, però amb un acord clar: el relleu a favor de Compromís es produiria l’últim any de la legislatura. Aquest moment ja té data. El vicealcalde Rafa Carrió assumirà l’alcaldia el juny del 2026, complint el pacte subscrit entre totes dues formacions. Aquesta mena d’acords no sols responen a una aritmètica electoral, sinó també a una voluntat política de visibilitzar la coalició i repartir el lideratge institucional.

A Montcada, el model és el mateix. Allí, el pacte entre el PSPV i Compromís va establir des de l’inici una alternança temporal perfectament definida: tres anys d’alcaldia socialista, encapçalada per Amparo Orts, i un últim any per a Compromís, representat per Álvaro Gonzalvo. Aquest sistema permet que tots dos partits gestionen directament l’alcaldia durant el mandat, però també introdueix un element de transició interna que exigeix coordinació i estabilitat política. No es tracta d’una moció de censura ni d’una ruptura, sinó d’un relleu previst, quasi contractual.

Malgrat les turbulències que va experimentar l’acord arran de la polèmica baralla en què va participar el regidor del PSPV-PSOE Martín Pérez Aranda, finalment no va haver-hi ruptura de l’acord de govern ni tampoc dimissió de l’edil.

Manises segueix una lògica similar dins dels governs progressistes valencians. Encara que el canvi d’alcalde s’ha hagut d’avançar. El socialista Javier Mansilla va haver de deixar l’alcaldia de Manises per problemes de salut i l’entrada de Jesús Borrás, d’APM-Compromís, es va avançar, si bé encara no han començat les converses entre partits per a la nova etapa i no s’han posat damunt la taula els acords per escrit als quals es van arribar per a tancar l’acord.

El ple de Manises haurà de votar la proposta de Jesús Borrás com a alcalde de Manises el mes de juny i hi calen els vots de tots els edils d’APM-Compromís, del PSPV-PSOE i l’edil de Podem, que va decantar la balança per a les forces d’esquerra.

Un altre municipi que tindrà nou alcalde en les pròximes setmanes serà la Pobla de Vallbona. En aquest cas, ha de ser l’edil del PP Abel Martí qui cedisca el bastó de comandament a Jaime Ruix, edil del partit local Centrats en la Pobla, que té el suport en aquesta negociació del partit d’urbanitzacions CUPO. CUPO i Centrats tenen quatre regidors, que donen la majoria absoluta en el ple als conservadors.

Correus electrònics interns de l’Autoritat Portuària de València (APV), a què ha tingut accés elDiario.es, acrediten que la presidenta de l’organisme, Mar Chao, va participar directament en l’elaboració de les bases de les dues places que investiga la Fiscalia Anticorrupció. Chao, en un correu electrònic datat el 16 d’abril de 2024, va escriure a diversos responsables de l’APV que Ports de l’Estat havia “revisat les bases, tot això amb la millor intenció d’ajudar i col·laborar” i d’acord amb els “incendis oberts” en el si de l’organisme.

“Intente ajudar com una companya més i per això em tire al llom coses, tenint en compte la imperiosa necessitat que tenim de tirar avant coses en temps rècord”, afirma Chao en el correu. “Per favor, llancem els processos com més prompte millor”, postil·la.

El correu de Chao en contestava un altre d’anterior remés per la cap de Recursos Humans llavors, que aportava “consideracions” sobre les “debilitats del procediment”. La interlocutora suggeria que es definira la necessitat de personal, que s’incorporaren avaluacions de competències genèriques i proves psicotècniques i que se sumara el seu departament al tribunal encarregat de la selecció de places.

El correu electrònic acabava amb un advertiment a la presidenta de l’APV: “Finalment, desaconselle que les bases es redacten en primera persona per tu, Mar, sense prejudici que dones les indicacions pertinents respecte del perfil que creus idoni per al lloc o que s’ha de buscar”.

“I això”, abundava la cap de Recursos Humans, “perquè tant tu com el director sou alts càrrecs, cosa que implica que esteu sotmesos a mandat i això us impedeix participar directament en els processos de selecció”.

El correu acabava amb un advertiment clar: “La lògica del funcionament hauria de ser que es constituïsca el tribunal i que aquest plantege unes bases que regulen el procés i no al revés, recolzant-vos suport en els professionals que integren el vostre equip”.

Mar Chao, en l’últim correu electrònic enviat, adjuntava les bases “per a publicar ASAP [as soon as possible, al més prompte possible]”. “Cal fer les resolucions dels tribunals que ja estan posats en el text i ajustar les numeracions que toque”, afig el correu.

Fonts de l’APV consultades per aquest diari afirmen que no informen “de qüestions derivades de processos judicials o investigacions en marxa” i afigen: “En tot cas, és clar que les bases estan signades per la presidenta, per la qual cosa assumeix íntegrament el seu contingut”. Per part seua, Ports de l’Estat no ha contestat les preguntes d’aquest diari.

Bases qüestionades per la Intervenció

Les places a què es refereixen els correus són tres i les bases figuren signades per Chao el 26 d’abril de 2024, segons la documentació publicada en el web de l’APV. Es tracta de les places de subdirector d’Infraestructures, Instal·lacions i Conservació; del cap de Suport a Gestió Economicofinancera; i de subdirector de Gestió de Domini Públic.

Els tres procediments estan assenyalats en l’informe de la Intervenció General de l’Estat publicat en exclusiva per elDiario.es, per haver-se incomplit presumptament els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

“Les places convocades per al personal exclòs de conveni contenen requisits o mèrits que predeterminen d’una manera o una altra el candidat seleccionat. Per tant, podrien no respectar-se els principis constitucionals d’accés a ocupació pública”, afirma la Intervenció.

De les tres places, dues formarien part de la investigació de la Fiscalia Anticorrupció, per estar relacionades amb altres procediments oberts en l’Ajuntament de València per a tractar de reubicar extreballadors del Consorci València 2007, en fase de liquidació durant l’any 2024.

Es tracta de la plaça de subdirector d’Infraestructures que es va adjudicar a M. G., exdirectiva de l’ens públic que gestionava la Marina, i de la de cap de Gestió Economicofinancera, que es va adjudicar a A. G., també exresponsable del Consorci. Ambdues es van presentar a un procés selectiu obert en dates coincidents en la Fundació Esportiva Municipal (FEM) i després de confirmar-se que van obtindre els llocs en l’APV, van renunciar al concurs de l’FEM, entitat que també el va deixar sense efecte.

Es dona la circumstància, a més, que exempleats del Consorci València 2007 van registrar davant notari els noms de les dues persones que es van adjudicar els llocs directius 20 dies abans que finalitzara el termini per a presentar-se al concurs convocat per l’APV, ja que estaven convençuts que el procediment estava falsejat.

Recta final en les obres que transformaran l’antiga base de l’Alinghi en una extensió de Marina de Empresas, pol d’emprenedoria i innovació impulsat per Juan Roig situat en la Marina de València, amb una inversió al voltant de 15 milions d’euros. Fonts de l’entitat han informat a elDiario.es que les faenes avancen a bon ritme i que es preveu la finalització i l’obertura de les noves instal·lacions al setembre.

Com va informar aquesta redacció, l’Autoritat Portuària de València va atorgar a Marina de Empresas el maig del 2024 el dret de superfície sobre la parcel·la de l’antiga base de la Copa Amèrica per 40 anys, amb possibilitat de pròrroga de 25 anys addicionals, a canvi del pagament d’un cànon de 220.000 euros.

El futur edifici, que serà de nova construcció i el projecte del qual executa l’estudi valencià ERRE Arquitectura, multiplicarà la capacitat de Marina de Empresas: tindrà tres plantes i 7.600 metres quadrats de superfície construïble amb capacitat per a acollir-hi prop de mil treballadors. Situat just a continuació dels edificis originals de Marina de Empresas, el nou espai complirà així l’objectiu del pol emprenedor de créixer en la Marina de València.

L’edifici, que es caracteritzarà per un sistema constructiu innovador i per tindre zones diàfanes per a llocs de treball, sales de reunions i menjador amb zona de preparació de menjar, permetrà a Marina de Empresas ampliar el seu espai complint les necessitats d’expansió de les seues tres iniciatives i amb la seua determinació per ser un projecte de ciutat amb vocació internacional.

Des del 2015, Roig ha invertit més de 100 milions d’euros en Marina de Empresas, el principal ecosistema emprenedor i innovador de la Mediterrània, pel qual continua apostant amb l’objectiu de crear la “fàbrica” d’empreses més gran d’Espanya, cosa que ha sigut possible també gràcies a la predisposició de l’Ajuntament de València i de la de l’Autoritat Portuària de València en tot el procés administratiu.

Marina de Empresas, que impulsa el talent de les persones per a potenciar teixit empresarial que millore la societat, està formada per l’escola de negocis i centre universitari EDEM, que l’any passat va formar 4.600 persones; l’acceleradora Lanzadera, que ja ha impulsat a més de 1.400 empreses emergents; i la societat d’inversió Angels, que ha invertit més de 37 milions d’euros en 55 empreses.

L’entitat es va fundar el 2015, ha anat creixent al llarg dels anys, cosa que l’ha obligada a expandir-se a nous espais més enllà dels seus 18.000 metres quadrats originals repartits en dos edificis situats al carrer Moll de la Duana de la Marina de València. Per això, l’agost del 2021 va sumar unes noves oficines, de 1.700 metres quadrats en total, en la Marina Sud. Quan es finalitze el nou edifici en l’antiga base de l’Alinghi, tindrà amb una superfície total de més de 27.000 metres quadrats.

El reportatge que fa poc vam publicar en elDiario.es sobre una dècada de pujades sense treva del lloguer evidencia la dimensió estructural d’una realitat que transcendeix la mera conjuntura econòmica: la consolidació de l’habitatge com un actiu financer en detriment de la seua funció social primària, que és la de ser una llar per a les persones. Però aquesta situació no és recent, perquè és el resultat de les polítiques d’habitatge que, sense dependre significativament del partit en el govern, han seguit la mateixa línia: un mercat d’habitatge privat, amb un parc d’habitatge públic mínim, molt per darrere de la mitjana europea. L’evolució del mercat d’habitatge evidencia que, actualment, la província de València s’erigeix en el paradigma d’aquesta crisi a l’Estat espanyol.

La magnitud del fenomen

Les dades mostren una bretxa enorme entre el que costa viure i el que es cobra. Nombrosos informes han assenyalat que el preu de vida puja més ràpidament que els salaris. L’Institut Nacional d’Estadística ja va advertir el 2025 que la Comunitat Valenciana liderava les pujades dels lloguers al país, amb la ciutat de València acumulant un augment de quasi el 30% entre el 2015 i el 2023. D’altra banda, l’anàlisi de la Universitat Politècnica de València mostra que els lloguers a la ciutat de València s’han disparat un 78% en cinc anys només (del final del 2019 al final del 2024). Això ha empés el preu mitjà en la capital per damunt de 17 €/m². Aquesta pujada de preus xoca frontalment amb uns salaris que, ni de lluny, han crescut a aquest ritme.

La coexistència paradoxal de l’èxode rural i l’èxode urbà

Moltes persones, en vista de les pujades imparables de preus de lloguer, van haver de migrar de la ciutat als municipis confrontants; o, fins i tot, més lluny. La publicació d’elDiario.es que hem esmentat al començament conté un mapa interactiu que permet veure quant ha crescut el preu mitjà dels lloguers —el valor central en ordenar totes les dades de més a menys, és a dir, la meitat dels lloguers són més cars i la meitat, més barats— des del 2015 fins al 2024 en cada secció censal (la unitat administrativa més menuda) de la major part de les ciutats espanyoles. Per a comoditat seua, a continuació figura el mapa en qüestió, encara que recomanem consultar la publicació original per a obtindre una imatge més completa del fenomen.

Després de consultar la part del mapa corresponent a la província de València, s’ha detectat que moltes seccions censals de la capital presenten increments pròxims al 100%, superant aquesta barrera en alguns casos (a Ciutat Vella, l’Eixample, la Saïdia, el Cabanyal, els Poblats Marítims, entre altres). Increments similars són observables en els municipis més pròxims a València. Per exemple, a Castellar-l’Oliveral el preu mitjà de lloguer va passar de 228 € el 2015 a 500 € el 2024; en algunes seccions censals de Xirivella, Mislata, Paterna o Burjassot, les xifres són molt semblants. Però si ens allunyem encara més… la història continua sent molt semblant, especialment en els casos dels municipis que estan ben connectats amb València per tren o metro: Silla, Alfafar, Torrent, Godella, Alboraia, Xest… També destaquen molts municipis costaners, com Dénia, Cullera, Miramar, Sagunt… Són tants els municipis que van experimentar un augment exponencial de preus de lloguer que, en essència, resulta més fàcil indicar les zones on els preus no han pujat tant.

Per a donar una imatge aproximada, el creixement de preus no ha sigut tan dràstic, en termes generals, en les zones següents. Pel sud de València, a partir de Benifaió; pel sud-oest, passant Torrent, Alaquàs i Aldaia; per l’est, a partir de Manises i Quart de Poblet; pel nord-oest, a partir de Bétera; pel nord, entre Sagunt i València, en algunes seccions censals de Massamagrell o Museros, entre altres. No obstant això, convidem a consultar amb deteniment el mapa interactiu per a accedir a una panoràmica més completa i precisa de la situació.

Les regions més allunyades de la capital també han experimentat un augment considerable dels preus de lloguer, però aquest ha sigut més moderat. Primer de tot, advertim que no disposem de (prou) dades sobre algunes seccions censals (o, fins i tot, municipis sencers): com més lluny de la capital i de la costa, menys dades hi ha.

Per anar acabant, tornem un moment al panorama general espanyol. No podem perdre de vista que la pujada dels lloguers continua afectant municipis de totes les grandàries: no hi ha cap subgrup els valors del qual hagen crescut, en conjunt, menys del 40,2% o més del 49,5% (per a més informació, consulteu la imatge de la portada).

Així mateix, en termes relatius, el lloguer puja de manera bastant similar en les zones més cares i més barates: entre el 41,4% i el 46,3%. Això es veu en el gràfic següent:

En definitiva, veiem que el problema de l’habitatge no és una cosa del moment de cicle econòmic. Tot indica que estem en una situació diferent de la de la bambolla immobiliària. Afig llenya al foc el fet que, en realitat, no és que falte habitatge a Espanya, sinó que la immensa majoria de les persones volen viure en unes zones molt concretes, que normalment coincideixen amb les grans ciutats, les seues proximitats, així com les regions costaneres. Mentrestant, veiem centenars de pobles amb nombrosos habitatges buits i deteriorats.

Per a revertir aquesta emergència residencial, és imperatiu un canvi de paradigma profund. Per a fer-ho, caldria intervindre, de manera efectiva, per a frenar l’especulació rendista i apostar per la creació d’un parc públic d’habitatge massiu i no privatitzable. Aquests són els únics camins rals per a tornar a les cases la seua única funció legítima: ser una llar per a viure-hi.