Los partidos políticos son instrumentos para transformar la realidad. Así nacieron y, aunque se han convertido en herramientas para administrar el poder, así lo entienden sus militantes. Enric Bataller, exdiputado de Compromís en la pasada legislatura y que se quedó fuera del Parlamento en las últimas elecciones generales por la debacle de la coalición al pasar de cuatro diputados a uno, se ha dado de baja de la formación.

En su mensaje de despedida cargó duramente contra Compromís porque considera que ha perdido su espíritu “transformador”. “La utilidad de Compromís ha llegado a su punto final”, sentenció. Entre sus argumentos, el político y abogado reconocía que la coalición tiene un papel importante de “gestión” en la política municipal y autonómica pero irrelevante en la estatal y europea, “donde realmente se juega la partida política”. Una verdadera declaración de intenciones.

Estas palabras las dirigió Bataller a sus compañeros de partido el pasado 13 de septiembre. Dos días antes, el 11, el exdiputado y exmilitante de Iniciativa, una de las patas de Compromís, registraba a su nombre en el Ministerio del Interior el partido Via Mediterrània.

El partido tiene las siglas ViaMed y el dominio www.viamediterrania.es. Los interesados ya pueden acceder a la página web que presenta un cartel con el logo y un letrero de “pròximament”. La formación está registrada en un domicilio de València y su presidente y representante legal es Enric Bataller.

El ámbito territorial de Via Mediterrània es autonómico, aunque eldiario.es ha llamado y enviado mensajes a Enric Bataller para preguntar si su intención es presentar lista a las previsibles elecciones generales. De momento, no ha habido respuesta.

Bir Lehlu és una població del desert fundada com a destacament de la Legió espanyola. Actualment acull a unes sis mil persones que escampen per la zona els seus ramats de cabres i camells, i s'abasteixen del seu pou d'aigua dolça. Estem a dos-cents vint quilòmetres de Tinduf, a l'extrem nord dels territoris alliberats per la resistència sahrauí, uns setanta mil quilòmetres quadrats, prop d'un terç del Sàhara Occidental.

Hem vingut a conéixer al President de la RASD, Brahim Ghali, i a saludar als centenars de delegats presents a la conferència extraordinària del Front Polisario per reestructurar la República, davant els nous reptes plantejats rere la deslegitimació formal del Marroc feta pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

A una jaima atapeïda de persones que representen a tot el poble en l'exili, podem comprovar que la construcció de les infraestructures de l'Estat avancen. Esta pensant-se el trasllat de la capitalitat de la RASD a Bir Lehlu, aprofitant l'aeròdrom que MINURSO, l'agència de Nacions Unides desplegada allà, hi manté operatiu. Un trasllat acompanyat del de la Universitat sahrauí, que serà igualment un punt d'atracció poblacional: Bir Lehlu, Tifariti, i altres llocs alliberats fins a arribar al sud, a l'Atlàntic, on els sahrauís ja poden seure davant la mar a l'estratègic punt del Guerguerat.

El més important, però, és recuperar el control sobre els seus recursos naturals: agricultura, pesquera, fosfats, minerals... Uns recursos imprescindibles per bastir un aparell d'Estat del Benestar, què mantinga escoles, hospitals i centres socials.

Ja comencen a cobrar imposts de duana als nombrosos camions que travessen la RASD en la ruta des del sud d'Algèria a Mauritània, països que afortunadament estan mamprenent un tràfec comercial cada cop més intens.

Si l'estat espanyol hi tinguera una política exterior intel·ligent, s'adonaria que els seus interessos estratègics impliquen assegurar l'espai del Sahel enfront de l'amenaça integrista i la desarticulació política i social què espanta l'emigració. I això implica reconéixer la tasca de les forces sahrauís en el control del contraban de haixix que prové del Marroc i què les màfies porten a Mali i Níger, on suposa una important font de finançament per Al Qaeda.

Una RASD estructurada pot contribuir a vertebrar el territori i aportar pau i progrés a la regió. Malauradament, el govern de Rajoy té prou de miopia per a veure més enllà, i sols es limita a mantenir l'statu quo amb el Marroc, pot ser pensant que els privilegiats de la monarquia veïna són els únics a qui ens interessa protegir.

Mentrestant, les xifres de la cooperació estatal espanyola van a la baixa, i al Poble Sahrauí, en augment poblacional, ha de confiar cada vegada més en la solidaritat de la nostra societat civil, a l'espera de la solució definitiva del conflicte què en algun moment proveirà la comunitat internacional.

Diem Sàhara Occidental a una porció mínima d'eixe immens desert, equivalent en grandària a la meitat d'Espanya, què s'hi troba acarada a l'Oceà Atlàntic tot just davant les Illes Canàries. Un territori grapejat; convertit en província pel franquisme, després entregat al Marroc sense demanar opinió a la seua població i per mig d'una violenta ocupació que va forçar la gent a fugir cap Algèria.

Actualment dos-cents mil sahrauís sobreviuen als campaments instal·lats al voltant de la ciutat algeriana de Tinduf, sense perspectives de retornar a la seua terra rere quaranta-dos anys d'exili.

Ara, però, s'han obert noves perspectives gràcies a dues sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que han deixat ben clar que no pertanyen al Marroc els recursos agrícoles i pesquers que extrau il·legalment del Sàhara ocupat, com tampoc ho són els fosfats ni la seua arena. L'explotació colonial, per tant, ha d'acabar; els estrangers interessats a fer-hi negocis hauran de tractar amb el Front Polisario com a legítim representant del Poble Sahrauí; i la gent hauria de poder tornar a les seues cases i governar, per fi, el seu propi destí.

En aquest moment de canvi, diputades i diputats de l'Intergrup del Congrés pel Sàhara acabem d'arribar a l'espai de la República Àrab Sahrauí Democràtica per portar la nostra solidaritat i, alhora, conéixer de primera mà la situació d'una ocupació que hauria d'acabar ja perquè atempta contra els Drets Humans i, com diu Nacions Unides, constitueix un cas de descolonització pendent.

Enric Bataller és diputat al Congrés.

El pleno del Congreso de los Diputados ha aprobado este jueves la propuesta de Compromís que urgía al Gobierno a una reforma del sistema de financiación autonómica que consista en una inversión en consonancia con el número de habitantes, así como a implantar mecanismos que compensen la deuda derivada de la infrafinanciación.

La propuesta ha tenido la abstención de PP y Ciudadanos que de esta forma han evitado apoyar lo que estas mismas formaciones sí hicieron en las Corts Valencianes el pasado 26 de octubre cuando se aprobó un manifiesto en los mismos términos por unanimidad de todos los partidos.

El diputado Enric Bataller, que defendió la postura de Compromís en el Congreso, ha afirmado que la votación ha puesto de relieve la “contradicción” de las posturas que tienen los partidos conservadores según si votan en Madrid o en València, asegurando así que “la abstención de PP y Ciudadanos arrincona a sus respectivos partidos en el País Valenciano”.

En su opinión, el voto favorable del congreso debe traducirse además en el desbloqueo de la reforma de la disposición adicional primera del Estatuto valenciano, “actualmente paralizada por el PP y Ciudadanos” que suman mayoría en la Mesa del Congreso.

El PSOE y Unidos Podemos se han mostrado a favor de una moción presentada este martes por Compromís para instar al Gobierno a establecer una financiación “equitativa” entre las autonomías. Mientras, el PP ha llamado a aprovechar la oportunidad para mejorar la financiación autonómica “desde la máxima lealtad institucional”.

El texto presentado por la coalición llama a abordar una reforma para que “nunca más existan personas discriminadas por pertenecer a un determinado territorio”. Además, señala la importancia de acabar con el “déficit inversor” de la Comunitat Valenciana, así como de otras autonomías y pide que los recursos se ajuste a “al peso poblacional”.

Compromís también reclama al Gobierno que se reconozca el déficit de financiación acumulado por “el mal funcionamiento de los sistemas de financiación” y por lo tanto se establezcan mecanismos de compensación.

En la defensa de la moción, Enric Bataller ha acusado al PP de “dormir el sueño de los justos” en esta materia, por lo que ha reclamado a los 'populares' que hagan bueno el apoyo unánime, también del PP, de las Corts valencianas a una declaración por una financiación justa de la comunidad.

El PP se ha mostrado a favor de reformar el sistema de financiación autonómica, defendiendo que ahora es un buen momento dado los altos índices de recaudación. No obstante, la diputada Ana Madrazo ha defendido que la Comunitat Valenciana está “mucho mejor” que en 2012 y ha reiterado la importancia de los mecanismos especiales para financiar a las comunidades.

Madrazo ha pedido no “buscar las diferencias” y ha llamado a abrir una negociación entre todos los partidos para mejorar la vida de los españoles, “desde la máxima lealtad institucional”.

Patricia Blanquer, del PSOE, ha señalado el apoyo a Compromís en este asunto, entendiendo que el Gobierno debe asumir su responsabilidad y presentar una propuesta en el Consejo de Política Fiscal y Financiera. Así, la socialista ha otorgado a ministro Hacienda, Cristóbal Montoro, el “premio a la ocurrencia”, ya que entiende que no cuenta con una propuesta “seria y formal”, y su postura cambia en función de su interlocutor.

Desde Podemos, la diputada Rosana Pastor ha expresado su apoyo a la iniciativa y ha hecho hincapié en que desde que accedió al poder Mariano Rajoy ha caído un 80 por ciento la inversión en la Comunidad Valenciana. “Aborde de una vez la reforma y deje de secuestrar el dinero de la sanidad, de las escuelas, de todas nuestras familias”, ha subrayado, dirigiéndose la bancada del PP.

Escric l'últim article del meu Quadern de Palestina ja a l'avió què ens porta a Madrid. Avui hem baixat fins a Jericó, a la vora d'un Mar Mort i un riu Jordà amb nivells molt baixos d'aigua a conseqüència de l'explotació agrícola intensiva que fan només deu mil colons repartits per trenta-cinc assentaments il·legals que concentren el gruix de la producció de dàtils que Israel exporta, sovint amagant-se baix l'etiqueta equívoca de “Producte de Palestina”, què tapa la realitat d'una usurpació incessant de les riqueses del poble palestí.

En el camí a Jericó hem travessat paratges desèrtics on sovint vèiem beduïns instal·lats amb els seus ramats a campaments formats per tendes i barraquetes de xapa què són contínuament destruïts pels ocupants, arrasant també instal·lacions fotovoltaiques i infraestructures escolars mínimes proveïdes per la cooperació internacional.

Torne a pensar en una idea que m'han repetit totes les persones, palestines i estrangeres, amb qui he parlat aquests dies: el projecte d'Israel passa per apropiar-se del màxim de terra i el mínim de població palestina, en ordre a obtindre els beneficis econòmics però sense assumir la responsabilitat d'oferir benestar i seguretat a la gent que ha estat ocupada. Avui, Cisjordània és un immens formatge de Gruyère on els assentaments de colons, els espais militars, els murs i carreteres segregades tenen l'efecte d'arraconar la població palestina a les ciutats, com passa a Betlem, on l'eixida dels seus dos-cents mil habitants cap a Jerusalem passa per una porta que pot tancar-se capritxosament.

La terra és la clau del problema: més del 40% de la superfície agrícola útil de Cisjordània és posseïda per Israel, mentre que els palestins estan comprimits en les pitjors terres i han de produir amb uns costs (d'aigua, de transports) molt superiors.

La discriminació provoca retrocés cap a situacions encara més negatives per a les dones: els cooperants espanyols amb qui hem parlat ens indiquen que la poligàmia, ja residual entre la població musulmana de Cisjordània, puja en canvi fins al 40% a les viles adjacents amb les colònies israelianes, perquè l'home què aconsegueix col·locar una esposa com a treballadora domèstica d'una casa de colons pot després col·locar fins altres tres esposes més, perquè ja seran treballadores referenciades. També ens recorden els psicòlegs cooperants que la humiliació infligida pels soldats a un pare de família en un control militar es trasllada sovint, en tornar a casa, en una agressió a la seua esposa, qui per la seua banda es mostrarà violenta amb els seus fills, i aquests també ho seran a l'escola amb els companys.

Pense en què és el que podem fer per deturar aquesta espiral destructiva de tota possibilitat de vida digna i gratificant. I he aprés que, ara, toca fer dues coses molt simples: reconéixer l'estat de Palestina per enviar un missatge de solidaritat moral a la seua gent, i mantenir un nivell important d'ajut humanitari per resoldre les necessitats quotidianes.

Això, i confiar en què el poble d'Israel se n'adone que no li convé continuar dipositant el seu destí en mans d'un govern què es llança de manera suïcida cap a la idea de l'estat-apartheid.

Enric Bataller és diputat de Compromís al Congrés

Per controlar la població palestina en localitats ocupades conflictives com Jenin, les Forces Especials israelianes tenien sempre el mateix modus operandi: localitzaven una casa ben situada, generalment en un punt alt, demanaven autorització al servei secret i, una volta obtinguda, preparaven l'assalt. A mitjanit, un escamot de sis soldats picava a la porta i, quan algú obria, pegaven una patada i es colaven ràpidament a la casa, en fila índia i distribuint-se per totes les habitacions traent del llit els seus habitants i, a la carrera, concentrant-los aterrits en un únic espai, fora la cuina, el bany o qualsevol altre, on quedaven custodiats constantment per un soldat que els amenaçava amb el seu fusell. Mentrestant, dos tiradors es posicionaven en els millors angles de la casa i, ben instal·lades les seues armes, entrava en acció el scout, qui tenia per missió mirar l'espai què els envoltava fins a localitzar blancs susceptibles de ser disparats. El escamot podia romandre a la casa fins a dos o tres dies.

Eixe va ser el servei militar de joves com Nadav Weiman, actualment professor d'institut a Israel, antic scout de les Forces Especials i membre de Breaking the Silence, una ONG pacifista formada per ex-soldats israelians que varen servir a Cisjordània i Gaza i que han decidit contar les seues pròpies experiències sobre la brutalitat desplegada per l'exèrcit ocupant.

Nadav no és un traïdor. Ell i els seus companys ho tenen clar: “Som israelians, amem a Israel, mataríem i moriríem per Israel, però no estem disposats a fer-ho per l'ocupació”. Són gent que ha descobert la naturalesa perversa de l'ocupació, que no està pensada per a donar seguretat a Israel, sinó com a instrument per a la vigilància, subordinació i sotmetiment del poble palestí.

Nadav ens conta la seua primera operació, on en la foscor va agafar el cos adormit d'un xiquet de dotze anys, del qui no pot oblidar la mirada espaordida que li va dirigir en obrir els ulls.

Coneguem la història de Nadav en primera persona, asseguts en les cadires d'un modestíssim centre social ubicat al cim d'una muntanyeta què, segons ens diuen, és el lloc fundacional d'Hebron, una ciutat palestina assetjada i arruïnada econòmicament per l'ocupació i els establiments il·legals però protegits d'uns quants centenars de colons.

Nadav ha vingut a contar-nos la seua experiència i la seua aposta inequívoca per la pau i la fi de l'ocupació, un sistema pervers que està servint per a fanatitzar també a la societat israeliana i fer-la renegar del liberalisme d'esquerres que, encara que ara no ho parega, estava en la base del seu projecte nacional original.

Per a moltes veus d'Israel, acabar amb l'ocupació suposa reconciliar-se amb la dignitat i la humanitat.

UNRWA són les sigles de l'agència creada el 1949 per Nacions Unides amb l'objectiu d'atendre les persones què hagueren d'abandonar les seues llars a Palestina rere la creació de l'estat d'Israel. Actualment s'ocupa de cinc milions d'éssers humans que s'escampen pel Pròxim Orient, 850.000 solament a Cisjordània, un territori amb una superfície un poc superior a la de Cantàbria. A Cisjordània l'ajut de Nacions Unides és general i també sectoritzat: 48.000 xiquetes i xiquets reben educació bàsica, 200.000 persones tenen assistència sanitària, 66.000 es beneficien dels seus serveis socials... UNRWA proveeix de serveis propis d'un estat, però no ho és perquè no recapta imposts ni té un patrimoni propi per mantenir-se. Com es finança tot açò?

Parle amb Paz Fernández, directiva de l'Agència, a la seu central a Jerusalem Oriental, i coincidim en una doble preocupació: assegurar els fons adients per al treball diari, atés que Trump podria congelar l'ajut anual de 470 milions de dòlars que aporten els EE.UU, i establir un mecanisme per obligar l'estat d'Israel a indemnitzar el valor de les destruccions que causa en represàlies sobre béns oferits per les entitats de cooperació, i adquirits amb aportacions fetes per la solidaritat internacional.

El camp de refugiats de Jalazone es troba als afores de Ramalla, i allà s'amunteguen 15.000 persones en un quart de kilòmetre quadrat, situació que resulta especialment ofegadora quan es compara amb l'amplitud i comoditat amb què viuen els 6.000 colons israelians ubicats a l'assentament il·legal de Bet El, separat per uns quants centenars de metres.

Entre eixos dos mon, trobem l'escola d'ensenyament primari sostinguda per UNRWA, amb més de mil alumnes i quaranta-dos professors, alguns dels quals ens conten que pretenen seguir uns estàndards educatius internacionals i, alhora, mantenir la identitat palestina, on es barregen pacíficament cristians i musulmans. Cosa important: el programa acadèmic inclou ensenyament de Drets Humans i mecanismes de resolució de conflictes. El professorat forma part del contingent de 33.000 empleats d'UNRWA, palestins en la seua immensa majoria.

A més de l'escola, hi ha centres per discapacitats i persones majors, i espais amb iniciatives per formar les dones i millorar la seua situació en el si d'una societat encara prou patriarcal. I també trobem el centre de salut, un envellit local ben organitzat on el personal està content perquè, després de tindre la farmàcia prou desabastida durant dos mesos, per fi ha vingut un grapat de caixes de medicaments.

Per arribar a tots aquests llocs cal travessar carrerons estrets i torts, on les cases presenten un estat general prou dolent, i on abunden els solars plens de brutícia, coses totes lògiques quan l'atur passa del 30%, no existeix un estat protector, i on les successives generacions de cada família no tenen més remei que anar construint pisos rudimentaris sobre les simples cases de planta baixa originàries, atesa la impossibilitat física d'eixamplar en horitzontal el campament. Una situació molt opressiva que, malgrat tot, no evita les rialles infantils que escoltem per tot arreu en un dia de fred intens i vacances escolars.

*Enric Bataller i Ruiz, diputat al Congrés per València amb Compromís

Arribem de vesprada a Nabi Saleh, un poblet palestí d'uns 600 habitants, proper a Ramalla, la capital administrativa. Són solament 20 kilòmetres què ens han costat vora mitja hora de trajecte en un taxi què ens ha portat per una carretera plena de corbes i guals fins a enllaçar amb la ruta israeliana, ampla i perfectament mantinguda.

El poble es troba escampat damunt d'una muntanyeta, conformat per cases molt senzilles i separades unes d'altres. Cel gris, fa vent i cau una pluja molt fina. El taxista va preguntant fins arribar a la casa que busquem, una construcció d'una sola planta amb un tros de terreny al davant. A la porta està el seu amo, Bassem Tamimi, amb el gest seriós. Hem vingut a veure al pare d'Ahed Tamimi, la xiqueta de 16 anys que s'ha convertit en icona mundial de la jove resistència a l'ocupació, en donar-li una bufetada a un soldat israelià que havia entrat en la seua casa després de ferir molt greument un cossí seu de 14 anys.

Ahed no està ací, sinó a la presó d'Ofer, on ella i la seua mare es troben tancades a l'espera de la sentència del judici al qual acaben d'estar sotmeses per la jurisdicció militar israeliana. Un país curiós, perquè els colons israelians que han comés el mateix fet que Ahed són jutjats per tribunals civils i solament condemnats a uns pocs dies de privació de llibertat. Però Ahed és palestina dels territoris ocupats i, tot i ser menor d'edat i estar emparada pels convenis internacionals, s'enfronta a la possibilitat d'una dura condemna amb poques vies d'apel·lació.

No és l'única, perquè altres 300 menors s'hi troben en situació pareguda. Però, ens diu el seu pare, el cas d'Ahed s'ha fet conegut mundialment perquè la mentalitat occidental no està acostumada a veure com es reprimeix a una xiqueta d'ulls blaus, pell blanca i llarga cabellera rossa.

Escolte a Bassem i m'impressiona la seua dignitat i absència d'odi, la seua total lucidesa sobre la naturalesa colonial del conflicte que està castigant contínuament les seues vides. I llança reflexions colpidores. Recorda una frase de la seua filla: “No vull que plores per mi, perquè em fas una víctima. Vull que em veges com una lluitadora per la llibertat”. I parlant de la força de la seua pròpia esposa, apunta que per a Palestina és fonamental l'empoderament de les dones com a garantia de generacions futures fortes. Bassem desitja una Palestina com era abans, on convivien jueus, musulmans i cristians; i pensa que un judici per tribunal militar és simple maquillatge.

Ara està a l'espera de la sentència, aplomat però conscient de la dificultat de la situació, patint el drama que suposa viure sota l'ocupació.

*Enric Bataller i Ruiz, diputat de Compromís al Congrés per València

Cal una hora i mitja en automòbil per recórrer els 40 kilòmetres que separen Qalqilia del nostre allotjament. El viatge ha discurrit per una carretera on no pot entrar la policia palestiniana, i on ens hem d’aturar en alguns controls instal·lats per l’exèrcit israelià.

En eixir de Ramalla, tancaments de fil-en-pua i torres de control i, a l’esquerra, el gran assentament israelià de Beit El, què inclou també una base militar. Les colònies van construint-se a les zones més altes, per vigilar millor a la població local. A una vora i altra de la carretera tenim el contrast entre la vida còmoda dels colons i l’existència dels palestinians, molt més humil i entrebancada per les dificultats quotidianes que imposa l’ocupació, com per exemple la necessitat ineludible d’acaparar aigua en bidons per als moments de sequera.

Continuem viatge travessant terra farcida de bancals què sostenen oliveres, el símbol de Palestina, d’una gent que s’ha treballat dur la muntanya per traure-li el suc, explotant també les pedreres que sovintegen pel camí i què donen un material blanc i d’aparença arenisca què s’exporta als païssos del Golf Pèrsic i a Xina.

Passem davant de l’assentament israelià d’Ariel, on es va fer una enèsima demostració de prepotència en construir una universitat sobre territori ocupat il·legalment, amb l’oposició fins i tot del Consell de Presidents d’Universitats d’Israel. A l’entrada vegem cartells escrits en alfabet cirílic, segurament de difícil comprensió per a la població local, però no tant per a les onades d’emigrants russos que estan arribant a Israel.

L’entrada a Qalqilia recorda un poble de La Marina, plena de tarongers, llimeres i figueres, i molts vivers vegetals. Es nota que és una població agrícola.A l’ajuntament, l’alcalde ens fa la primera introducció a la realitat: el mapa municipal mostra una ciudad de 55.000 habitants envoltada en la seua quasi totalitat per un mur que, en alguns punts, arriba als 8 metres d’alçada, combinant el ciment i el fil d’aram.

L’entrada i eixida lliures es limita a una sola carretera, la què ens ha dut allà. Hi han algunes portes habilitades per a què els llauradors puguen eixir a treballar els camps, demanant permissos i soportant esperes d’hora i mitja, i prèvia identificació personalitzada. Estem, doncs, en un lloc sotmés a un règim opressiu, amb la peculiaritat, a més, de que un percentatge important de la població són famílies expulsades de localitats veïnes incloses a Israel rere la partició territorial de 1948. Sensació de tancament i enyorança es combinen, doncs.

Quan l’alcalde ens planteja les necessitats peremptòries de la població, alguns arribem a enrogir per la seua senzillesa: els llauradors volen lliure accés als seus camps, comunicacions més fàcils per abaratir costs i ser competitius, i que es control·len les destrosses causades en les collites pels porcs senglars en augment, perquè ells no tenen mitjans per fer-ho. I la població en general vol que l’autoritat ocupant desbloquetge la construcció de vivendes, que es puga accedir ràpidament a l’hospital de la zona, ubicat a Nablus, i que es normalitze l’accés a l’aigua. O siga, una vida digna per a unes persones que no deixen de mostrar-se esperançades en un possible futur millor.

*Enric Bataller i Ruiz, diputat al Congrés per ValènciaCompromís

Acabe d'arribar per primera vegada a Palestina, un país del qual creia que sabia molt però que m'està fent pensar que realment hi sóc encara un ignorant. El conflicte entre israelians i palestins està a la meua retina, des dels boirosos records infantils de la Guerra del Yom Kippur en telediaris en blanc i negre. Al llarg dels anys, la gent de la meua generació ens hem acostumat a imatges repetides de violència, bel·licisme, destrucció de vides i béns. Però al darrere, hi ha una societat civil què vol viure en pau i llibertat, i que necessita desenvolupar-se amb l'ajut imprescindible de la cooperació i solidaritat internacionals.

En representació de Compromís, forme part de la dotzena de membres del Congrés espanyol que venim a conéixer directament la situació actual de Palestina, precisament en un moment en què Donald Trump acaba de fer un altre pas contra els desitjos mundials de concòrdia, ara anunciant el trasllat de la seua ambaixada a Jerusalem.

Els problemes d'Israel i Palestina no són els propis de dos estats veïns enfrontats, sinó més bé els derivats d'una situació colonial que recorda l'apartheid de Sud-àfrica, què es basava en la compartimentació i segregació de la població autòctona fins a extrems inviables per a una subsistència digna. Una situació que hem confirmat a la nostra primera parada ahir a la ciutat de Qalqilia, cercada pel mur de la vergonya.

Precisament és contra el ghetto que ha de lluitar la comunitat internacional, per fer possible l'exercici efectiu de la sobirania palestina i l'èxit dels programes socioeconòmics, sanitaris i educatius finançats amb els diners d'ONGs i institucions estrangeres, entre les quals la Generalitat Valenciana també hi juga el seu paper solidari.

Toca construir i augmentar, i no haurien de ser temps per a murs, ferros ni repressió dels qui solament volen viure tranquils i lliures a la seua terra. Ací tothom està pendent de l'imminent judici a Ahed Tamimi l'activista de 17 anys que s'exposa a patir tota la cruesa del sistema judicial israelià, què manté empresonats altres 300 menors d'edat. Ahed s'ha convertit en un símbol de la lluita pels drets humans, i l'evolució del seu cas potser done pistes sobre la voluntat d'Israel per contribuir o no la necessària distensió.

*Enric Bataller i Ruiz, diputat de Compromís al Congrés per València

El diputado de Compromís en el Congreso, Enric Bataller, ha presentado una Proposición No de Ley para clausurar definitivamente los CIEs, y ha pedido al Gobierno en funciones un informe detallado sobre la situación actual de los siete centros de Internamiento de Extranjeros que actualmente existen en España.

“Son numerosas las denuncias de varias ONG en defensa de los derechos humanos, que califican estos centros como cárceles encubiertas. Las personas retenidas contra su propia voluntad no han cometido ningún delito, sino que simplemente han cometido la falta administrativa de no tener los papeles en regla, y por ese motivo se les priva de derechos fundamentales para los ciudadanos, como el derecho a la libertad, a la seguridad individual, a la sanidad digna o la libertad religiosa ”.

El diputado de Compromís denuncia que el Ministerio del Interior no haya realizado nunca un informe valorando la situación actual de los CIEs, fomentando la opacidad y la falta de transparencia que rodea a estos centros de internamiento. “La única fuente de información son las ONG, que han denunciado situaciones tan terribles como el internamiento de menores o la aparición de chinches en algunos centros, como por ejemplo el CIE de Zapadores de Valencia, lo que evidencia las deficientes condiciones de salubridad y el consecuente perjuicio hacia las personas retenidas allí dentro ”.

“Es por este motivo que desde Compromís proponemos declarar España Zona Libre de CIE, así como establecer un calendario público de cierre de todos los centros, la creación de un Comité de Expertos que realice una propuesta sobre las políticas migratorias y de asilo, e instar a los responsables competentes a proponer alternativas de uso a los recintos donde actualmente se ubican estos centros ”.

La importancia práctica de los grupos parlamentarios es reconocida actualmente por los Reglamentos vigentes en las Asambleas Legislativa de nuestro país, los cuales les otorgan un trato de favor como instrumento para el mejor ejercicio del derecho fundamental de participación política en su faceta indirecta, consagrado en el artículo 23 de la Constitución Española. Su importancia ha llevado incluso al reconocimiento de la capacidad procesal de los Grupos Parlamentarios, cuestión resuelta favorablemente por las SSTC 64/2002 y 251/2007, así como por la STS, Sala 1ª, de 30 de octubre de 2008 y la STSJCV, Sala de lo Contencioso-Administrativo, nº 718/2006, de 25 de septiembre.

Al amparo de la vigente Ley Orgánica de Régimen Electoral General, se constituyó la coalición A La Valenciana al objeto de presentarse exclusivamente en el ámbito de las tres circunscripciones valencianas, obteniendo en cada una de ellas un porcentaje de votos superior al quince por ciento, a saber, 22’03% en Alicante, 24’09% en Castellón, y 27’70% en Valencia, siendo la media de las tres provincias del 25’37%. Tal coalición nació con la voluntad de configurar un nuevo sujeto político que trascendiese a los partidos que la compusieron, algunos de ámbito estatal y otros de ámbito exclusivamente autonómico. Esta voluntad se plasmó igualmente en un programa electoral conjunto de mil puntos, diferenciado del de otras formaciones.

Consecuencia del carácter específico de A la Valenciana es que el Ministerio del Interior ha venido publicando sus resultados electorales con clara separación de los correspondientes a las restantes formaciones. Igualmente el Jefe del Estado, por intermedio de la Señora Presidenta del Congreso, convocó a audiencia a nuestro compañero Joan Baldoví en su condición expresa de portavoz de la citada coalición, y no de ninguno de los partidos que la componen.

Sabiendo ya que A la Valenciana es una realidad, cabe preguntarse si debe verse reconocida en un específico grupo parlamentario, y la respuesta ha de ser necesariamente positiva. El Reglamento del Congreso, guiado por un evidente criterio finalista, no otorga la posibilidad de conformar grupo a cualquier reunión de diputados electos, sino sólo a aquellas que ofrezcan un mínimo de representatividad que requiera un tratamiento favorecedor de su trabajo conjunto. En una Cámara formada por trescientos cincuenta diputadas y diputados, el artículo 23.1 de su Reglamento ha considerado que quince son suficientemente representativos para formar grupo, y, alternativamente, también lo serán cinco cuando hayan sido elegidos en candidaturas que hayan obtenido un mínimo del quince por ciento en las circunscripciones en que se hubieren presentado.

Y ello es así porque se ha venido entendiendo, con buen criterio, que la representatividad de las diferentes formaciones políticas no sólo debe medirse con respecto al número absoluto de diputados de que disponen, sino conjugándola también con la representatividad territorial, como corresponde a un Estado tan plural como es el español.

Por su parte, el artículo 23.2 de ese mismo Reglamento establece unas prohibiciones claramente guiadas por el estricto propósito de evitar actuaciones en fraude de ley, pero que no deben aplicarse extensivamente más allá de tal finalidad. Es así por lo que Compromís, Podemos y Esquerra Unida del País Valencià, que habían decidido no enfrentarse ante el electorado y concurrir conjuntamente en coalición, tienen lógicamente prohibido ordenar a sus respectivos diputados electos que formen grupos separados del único que debería acogerles a todos, que no es otro que el de A la Valenciana por el que concurrieron.

Sin embargo, la Mesa del Congreso se ha negado arbitrariamente a aceptar la formación del grupo parlamentario que nos corresponde, violando así el artículo 23 de la Constitución, que determina que “los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes, libremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal”. A causa del Acuerdo de la Mesa se perjudica la participación de las diputadas y los diputados de A la Valenciana, que nos vemos obligados a incorporarnos a otros grupos parlamentarios que no son el propio y, de esta manera, tenemos severamente reducidas nuestras capacidades de intervención legislativa, control político y representación popular que el electorado nos encomendó democráticamente en las elecciones del 26 de junio.

En suma, nos hallamos ante una actuación interesadamente partidista que habrá de ser reparada por el Tribunal Constitucional mediante el recurso que pronto presentaremos. Es una lástima que la vieja política quiera seguir cerrando los ojos ante el avance de propuestas que, como A la Valenciana, demuestran que es posible organizar la diversidad política y territorial desde otras bases.

El portavoz de Compromís en el Congreso de los Diputados, Joan Baldoví, ha asegurado este viernes que “bajo ningún concepto” votarán a favor de un Gobierno del que forme parte Ciudadanos, así como también ha descartado una eventual abstención. Baldoví, que ha ofrecido una rueda de prensa en Valencia acompañado de la senadora Dolors Pérez y el diputado Enric Bataller, ha insistido en que su apuesta es por un acuerdo similar al 'Botànic' -suscrito por socialistas, Compromís y Podemos, que ofrece su apoyo parlamentario sin entrar en el Gobierno valenciano- para el Ejecutivo central.

El portavoz de Compromís ha instado a Pablo Iglesias -con quien acompañado de Mónica Oltra se reunirá este mismo viernes- y a Pedro Sánchez -con los socialistas se reunirán en los próximos días- a sentarse a negociar, “no podemos seguir con declaraciones aisladas”. Así, Compromís secunda la propuesta de Alberto Garzón de una negociación a cuatro para intentar alcanzar, primero un acuerdo de investidura y posteriormente de Gobierno.

En cuanto a la posibilidad de incorporarse a un posible Gobierno liderado por Sánchez, Baldoví ha insistido en que no lo descartan pero que primero se debe alcanzar un acuerdo para la investidura, “sólo estamos trabajando en esta línea”. Para ello, entre los puntos que debe aceptar el PSOE se encuentra el nuevo modelo de financiación autonómico, un compromiso para solucionar el problema de la deuda histórica del Estado con la Comunitat Valenciana -actualmente se calcula que asciende a 16.000 millones de euros-, aumentar las inversiones (precisamente este viernes el Tribunal Constitucional admitía a trámite el recurso presentado por la Generalitat Valenciana) y la obligación de retirar los recursos presentados por el Ejecutivo de Rajoy contra algunas leyes valencianas.

Baldoví también ha querido aclarar, en referencia a las críticas recibidas desde determinadas comunidades -principalmente la Andalucía de Susana Díaz- por el posible acuerdo respecto a la deuda histórica, que no se trata de una 'agenda valenciana' contra nadie, sino que se trata de una cuestión de “sentido común”, resolver una situación “injusta” para con los valencianos, “no se trata de una queja ni de victimismo, se trata de que hemos estado fuera de la agenda española y hemos pasado de una deuda de 2.500 millones con Eduardo Zaplana a los 42.000 actuales, y no sólo por malos gobiernos”.

Descartan un adelanto eventual

Otra de las cuestiones a las que ha hecho referencia el representante de la coalición valencianista ha sido a las palabras de Mariano Rajoy, quien este jueves en una conversación con el primer ministro británico, David Cameron, mostraba su convencimiento de que Pedro Sánchez no logrará acuerdos suficientes para la investidura por lo que aseguraba que va a haber nuevas elecciones generales el próximo 26 de junio. A juicio de Baldoví, Rajoy, con su frase “ha presentado su acta de defunción política”.

Por ello, descarta que se vaya a producir un adelanto electoral y se ha mostrado confiado en la formación de un nuevo Ejecutivo liderado por Pedro Sánchez, “llamadme optimista, pero hasta el 2 de mayo hay tiempo para llegar a un acuerdo” que explica que debe ser a cuatro bandas -PSOE, Podemos, Compromís y Unidad Popular-. Este pacto, de alcanzarse, deberá ser ratificado por los cuatro partidos que forman Compromís (Bloc, Iniciativa, Els Verds y Gent de Compromís), “cada uno por medio de la fórmula que considere oportuna”. Para ello, es imprescindible que PSOE y Podemos se pongan de acuerdo, ha concluido Baldoví.

L’article 23 del vigent Reglament del Congrés conté dos parràgrafs al respecte, en cadascun dels quals s’aborden problemàtiques diferents. El paràgraf 1 estableix els requeriments per a la conformació d’un grup, que són comptar amb un mínim de 15 membres o, alternativament, reunir un mínim de 5 i haver obtingut el 15% dels vots emesos a les circumscripcions en què hagueren presentat candidatura o el 5% del total estatal, la qual cosa es compleix per la nostra coalició. Per la seua banda, el paràgraf 2 estableix les cautel.les escaients per evitar que siga burlada la voluntat popular, la qual ha atorgat a “És el Moment” un total de 9 diputades i diputats elegits a títol d’integrants d’una candidatura de coalició degudament protocolitzada i acceptada per la Junta Electoral sense que ningú haja interposat recurs en contra seua; i així ens várem presentar en campanya davant la ciutadania, així ho varen acceptar els nostres 671.071 votants (el 25,09% de les i dels votants de les tres circumscripcions valencianes) i, per tant, ara no venim a representar els nostres diversos partits d’origen, sinò la voluntat expressada en l’acte d’emetre el vot a favor d’una coalició més ampla i en la què també ha resultat electa una persona sense militància partidista.

Malgrat això, hi han veus que ens neguen el dret a representar degudament la voluntat popular mitjançant el grup parlamentari propi que ens pertoca, tot fent una interpretació esbiaixada de la referència que igualment conté l’article 23.2 del Reglament a la impossibilitat de formar grup parlamentari separat que afectaria a les i els diputats que, al temps de les eleccions, “pertanyeren a formacions polítiques que no s’hagen enfrontat davant l’electorat”. Si aquesta expressió fós clara, ens estalviaríem disquisicions però, com que hi ha gent que ho nega, cal anar als mecanismes interpretatius de la norma jurídica que, tal i com ensenyem a l’alumnat de primer curs de la carrera de Dret, sempre han de buscar el seu autèntic sentit i finalitat, sense donar peu a conclusions aberrants per al sentit comú. Atés que la finalitat d’eixe precepte no és cap altra, com he apuntat abans, que la d’impedir el frau a la voluntat popular que ens ha recolzat, la lògica més elemental porta a la conclusió de que allò que se’ns està dient, als 9 electes per Compromís-Podem: És el Moment, és que no hem de traure a colació la prèvia militància partidista de cadascun de nosaltres per intentar formar a posteriori grups representatius d’eixes diverses sigles que vàrem postergar voluntàriament en crear la nostra coalició, sinò que ara estem obligats a ser conseqüents i mantindre-nos coaligats en un mateix grup perquè això és el que diguerem a l’electorat que anàvem a fer. Pacta sunt servanda o, de forma planera, els compromissos obliguen. Nosaltres pretenem cumplir els nostres compromissos amb l’electorat, davant del qual hauran de respondre aquells que intenten impedir-ho amb arguments pseudo-jurídics, impropis a més de la lleialtat i el joc net que hauria d’imperar en seu parlamentària.

Enric Bataller Ruiz és diputat al Congrés per València de Compromís-Podem: És el Moment

Per a aconseguir la majoria de vots possibles, la campanya electoral s’ha de jugar en uns quants fronts. Cal estar present tant en la televisió com al carrer. I s’ha d’apostar per distints formats que ajuden a convéncer diferents votants. Cada vot és important davant d’un panorama tan fragmentat, igualat i incert com el d’aquests comicis generals.

Una mostra que els partits fan actes diferents, i no sols grans mítings com abans, ha estat l’organitzat aquest dimarts per la coalició ‘Compromís-Podemos. És el Moment’. La vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, l’alcalde de València, Joan Ribó, el candidat al Congrés, Enric Bataller, i la candidata al Senat, Dolors Pérez, s’han enfrontat a les preguntes dels ciutadans. En ple carrer –en aquest cas a la plaça la Mare de Déu de València– i de manera oberta. Símptoma que els temps polítics canvien.

Els dos líders més mediàtics de Compromís, Oltra i Ribó, han acaparat les preguntes. “Què farà per a revitalitzar els barris perifèrics de València?”, ha estat el primer dard llançat a Ribó. “Iniciatives com l’obertura del teatre El Musical del Cabanyal van en aqueixa línia”, ha respost l’alcalde, i tot seguit ha reivindicat el bo social i els descomptes de les tarifes noves de l’EMT com a mesura per a reduir l’exclusió social. “Hem apujat un 35% el pressupost per a la renda garantida de ciutadania”, “hem obert un alberg nou al Carme”, han defensat Oltra i Ribó respectivament davant de les preguntes llançades per l’alta desigualtat que pateix la Comunitat Valenciana i Espanya.

“Mentre la meua pime feia fallida, els xoriços que han robat estan pel carrer”, ha exclamat un assistent. Oltra ha contestat: “Estem obrint calaixos i hem firmat un conveni amb Transparència Internacional perquè ens controle, i evitar així que es reproduïsquen aquests comportaments. Sobre els Blasco, Emarsa, Gürtel, Noos que ens han sacsejat, compromet la meua paraula que recuperarem tots els diners que han robat”, ha promés entre els aplaudiments d’un plaça amb destacada afluència de gent.

La reobertura de RTVV també ha estat entre les preocupacions del públic. La líder de Compromís ha assegurat que “vol que com més prompte millor estiga en marxa”. I ha proclamat: “Mentre estiga en el Consell no es permetrà que cap polític cride cap periodista de la nova televisió pública perquè li diga el que ha de dir”.

La presència de col·lectius com els iaioflautes o d’estudiants pels conservatoris ha afegit exigència en la resposta als presents. “No hi haurà copagament als centres de dia per als dependents el 2016”, ha assegurat Oltra després de les preguntes dels indignats. “Passarem d’un model on hi ha dependents perquè alguns facen negoci a un altre d’autonomia personal”, ha afirmat. Sobre la polèmica dels conservatoris ha promés traslladar les queixes al conseller d’educació, Vicent Marzà, però l’ha defensat al·legant que “no es pot revertir el procés injust que el PP va iniciar, ja que hi hauria conseqüències penals”.

“Amb l’ocupació verda es poden crear al País Valencià 107.000 llocs de treball”, ha afirmat Enric Bataller. “Cal canviar la política energètica per no fer-la d’acord amb les elèctriques”, ha censurat Ribó. “Hem de descarbonitzar l’economia”, ha sentenciat Oltra. Les campanyes electorals ja no es juguen com abans.

Para conseguir la mayoría de votos posibles, la campaña electoral se debe jugar por varios frentes. Hay que estar presente tanto en la televisión como en la calle. Y se debe apostar por distintos formatos que ayuden a convencer a diferentes votantes. Cada voto es importante frente a un panorama tan fragmentado, igualado e incierto como el de estos comicios generales.

Una muestra de que los partidos realizan actos diferentes, y no solamente grandes mítines como en antaño, ha sido el organizado este martes por la coalición 'Compromís-Podemos. És el Moment'. La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, el alcalde de Valencia, Joan Ribó, el candidato al Congreso, Enric Bataller, y la candidata al Senado, Dolors Pérez, se han enfrentado a las preguntas de los ciudadanos. En plena calle -en este caso en la Plaza la Virgen de Valencia- y de forma abierta. Síntoma de que los tiempos políticos cambian.

Los dos líderes más mediáticos de Compromís, Oltra y Ribó, han acaparado las preguntas. “Qué va hacer para revitalizar los barrios periféricos de Valencia?”, ha sido el primer dardo lanzando a Ribó. “Iniciativas como la apertura del teatro El Musical de El Cabanyal va en esa línea”, ha respondido el alcalde, para acto seguido reivindicar el bono social y los descuentos de las nuevas tarifas de la EMT como medida para reducir la exclusión social. “Hemos subido un 35% el presupuesto para la renta garantizada de ciudadanía”, “hemos abierto un nuevo albergue en El Carme”, han defendido Oltra y Ribó respectivamente ante las preguntas lanzadas por la alta desigualdad que padece la Comunidad Valenciana y España.

“Mientras mi Pyme quebraba, los chorizos que han robado están por la calle”, ha exclamado un asistente. Oltra ha contestado: “Estamos abriendo cajones y hemos firmado un convenio con Transparencia Internacional para que nos controle, y así evitar que se reproduzcan estos comportamientos. Sobre los Blasco, Emarsa, Gürtel, Nóos que nos han sacudido, comprometo mi palabra que vamos a recuperar todo el dinero que han robado”, ha prometido levantado los aplausos de un plaza con destacada afluencia de gente.

La reapertura de RTVV también ha estado entre las preocupaciones del público. La líder de Compromís ha asegurado que “quiere que lo antes posible esté en marcha”. Y ha proclamado: “Mientras esté en el Consell no se va a permitir que ningún político llame a ningún periodista de la nueva televisión pública para que le diga lo que tiene que decir”.

La presencia de colectivos como los iaioflautas o de estudiantes por los conservatorios ha añadido exigencia en la respuesta a los presentes. “No habrá copago en los centros de día para los dependientes en 2016”, ha asegurado Oltra tras las preguntas de los indignados. “Vamos a pasar de un modelo donde hay dependientes para que algunos hagan negocio a otro de autonomía personal”, ha afirmado. Sobre la polémica de los conservatorios ha prometido trasladar las quejas al conseller de educación, Vicent Marzà, pero lo ha defendido alegando que “no se puede revertir el proceso injusto que el PP inició, ya que habría consecuencias penales”.

“Con el empleo verde se pueden crear en el País Valenciano 107.000 puestos de trabajo”, ha afirmado Enric Bataller. “Hay que cambiar la política energética para no hacerla acorde a las eléctricas”, ha censurado Ribó. “Tenemos que descarbonizar la economía”, ha sentenciado Oltra. Las campañas electorales ya no se juegan como antes.

Encara que els detalls del programa electoral encara estan pendents d’adaptar-se al programa estatal de Podemos, la candidatura Compromís-Podemos. És el moment ja ha anunciat les línies més importants. I també una part de les mesures més destacades amb què la candidatura vol desmarcar-se dels seus competidors. La fórmula proposada: una combinació de reivindicacions socials amb propostes en clau valenciana.

Entre aquestes, la més destacada és la creació d’una Agència Tributària Valenciana, que recapte i gestione els impostos que genere la Comunitat Valenciana. “Es tracta d’establir una relació de tu a tu amb l’Estat”, ha defensat el cap de cartell per València, Joan Baldoví (Compromís, i de la seua pota majoritària: el Bloc), acompanyat per la número dos de la llista, Àngela Ballester (Podem), i el tres, Enric Bataller, pertanyent a Iniciativa, un altre dels tres socis –Bloc, Iniciativa i Els Verds– que componen Compromís. “Els valencians som els més solidaris i l’Estat no ho és”, ha criticat, i ha proclamat: “Volem ser com els bascos i els navarresos. Però no tenir cap privilegi”.

Baldoví ha estat l’encarregat de presentar l’últim bloc del programa, anomenat “finançament just i auditoria del deute”. A banda de reclamar una millora del finançament i una Agència Tributària pròpia, en aquest apartat han inclòs la realització d’una reforma fiscal progressiva, amb què, segons ell, “qui tinga més, pagarà més”. “El que no pot ser és que les pimes valencianes paguen al voltant d’un 30% i les grans empreses només un 6%”, ha denunciat.

“Amb l’economia verda es poden crear al País Valencià 107.000 llocs de treball i més d’un milió a Espanya”, ha assegurat Bataller, que ha presentat les línies dels blocs referits a economia i “a la recuperació de la democràcia”. L’impuls de l’economia verda, deixar de penalitzar l’autoconsum energètic, la diversificació i la desestacionalització de l’oferta turística i la realització d’infraestructures com el corredor mediterrani, la connexió València-Alacant per la costa o la gratuïtat de l’AP-7 són les mesures més significatives de l’apartat d’economia.

“Posar fi a les intencions recentralitzadores de Montoro”, l’elecció directa del fiscal general de l’Estat i del defensor del poble –que no han precisat amb quin mecanisme– i establir una circumscripció autonòmica han estat les propostes de més calat que ha mencionat Bataller. “Derogarem la llei mordassa, acabarem amb la mercantilització que imposa la Lomqe i derogarem la reforma laboral”, ha promés el número tres de la llista per València.

Ballester ha estat l’encarregada d’enumerar les propostes per a eradicar la corrupció. Com a mesures pal·liatives, ha anunciat una llei de transparència, la protecció del denunciant i l’elaboració d’una normativa que frene els casos de portes giratòries. De perfil sancionador, ha anomenat la reducció de la quantitat considerada com a frau fiscal, l’augment de la inspecció fiscal i la prohibició que empreses implicades –no ho ha detallat més– en casos de corrupció no puguen contractar amb l’Administració. “Amb això, l’Administració deixarà de ser el seu cortijo”, ha proclamat, després d’anunciar que la llei que proposen per agilitzar les investigacions judicials “és oposada a l’aplicada pel PP”.

En matèria social, s’aspira a garantir la màxima protecció constitucional als drets socials, a situar a la dependència com a quart puntal de l’estat del benestar o garantir un habitatge per a totes les dones víctimes de la violència masclista.

Aunque los detalles del programa electoral aún están pendientes de adaptarse al programa estatal de Podemos, la candidatura 'Compromís-Podemos. És el moment' ya ha anunciado sus líneas más importantes. Y también parte de las medidas más destacadas con las que la candidatura quiere desmarcarse de sus competidores. La fórmula propuesta: una combinación de reivindicaciones sociales con propuestas en clave valenciana.

De entre ellas, la más destacada es la creación de una Agencia Tributaria Valenciana, que recaude y gestione los impuestos que genere la Comunidad Valenciana. “Se trata de establecer una relación de tu a tu con el Estado”, ha defendido el cabeza de cartel por Valencia, Joan Baldoví (Compromís,y de su pata mayoritaria: el Bloc), acompañado por la número dos de la lista, Àngela Ballester (Podemos), y el tres, Enric Bataller, perteneciente a Iniciativa, otro de los tres socios -Bloc, Iniciativa y Els Verds- que componen Compromís. “Los valencianos somos los más solidarios y el Estado no lo es”, ha criticado, para proclamar: “Queremos ser como los vascos y los navarros. Pero no tener ningún privilegio”.

Baldoví ha sido el encargado de presentar el último bloque del programa, denominado “financiación justa y auditoria de la deuda”. Aparte de reclamar una mejora de la financiación y una Agencia Tributaria propia, en esa apartado han incluido la realización de una reforma fiscal progresiva, con la que, según él, “quien tenga más, pagará más”. “Lo que no puede ser es que las Pymes valencianas paguen sobre un 30% y las grandes empresas solo un 6%”, ha denunciado.

“Con la economía verde se puede crear en la País Valenciano 107.000 trabajos y más de un millón en España”, ha asegurado Bataller, que ha presentado las líneas de los bloques referidos a economía y “a la recuperación de la democracia”. El impulso de la economía verde, dejar de penalizar al autoconsumo energético, la diversificación y desestacionalización de la oferta turística y la realización de infraestructuras como el corredor mediterráneo, la conexión Valencia-Alicante por la costa o la gratuidad de la AP-7 son las medidas más significativas del apartado de economía.

“Acabar con las intenciones recentralizadoras de Montoro”, la elección directa del Fiscal General del Estado y del Defensor del Pueblo -que no han precisado con qué mecanismo- y el establecer una circunscripción autonómica han sido las propuestas de más calado que ha mencionado Bataller. “Derogaremos la ley mordaza, acabaremos con la mercantilación que impone la Lomce y derogaremos la reforma laboral”, ha prometido el número tres de la lista por Valencia.

Ballester ha sido la encargada de enumerar las propuestas para erradicar la corrupción. Como medidas paliativas, ha anunciado una ley de transparencia, la protección del denunciante y la elaboración de una normativa que frene las casos de puertas giratorias. De perfil sancionador, ha nombrado la reducción de la cantidad considerada como fraude fiscal, el aumento de la inspección fiscal y la prohibición de que empresas implicadas -no ha detallado más- en casos de corrupción no puedan contratar con la administración. “Con eso, la administración dejará de ser su cortijo”, ha proclamado, tras anunciar que la ley que proponen para agilizar las investigaciones judiciales “es opuesta a la aplicada por el PP”.

En materia social, se aspira por garantizar la máxima protección constitucional a los derechos sociales, por situar a la dependencia como cuarto pilar del Estado del Bienestar o garantizar una vivienda para todas las mujeres víctimas de la violencia machista

Enric Bataller (Yverdon, Suïssa, 1965) és dirigent i fundador d'Iniciativa, el partit de Mónica Oltra i una de les quatre parts de Compromís. Llicenciat en història, advocat i professor de dret a la Universitat de València. Es presentarà a les primàries de la coalició per a ser diputat de les pròximes eleccions generals.

Catalunya Sí que es pot, la plataforma liderada per Podemos i ICV, ha fracassat a les autonòmiques catalanes….

Els seus resultats no han sigut bons, la qual cosa demostra que en política, de vegades, hi ha sumes que resten. Crec que eixa candidatura ha estat víctima de la conversió interessada d’unes eleccions parlamentàries en un plebiscit. Catalunya Sí que es pot està a favor del dret a decidir, però entenia que ara no era moment de parlar d’això, sinó més bé de drets socials, d’igualtat d’oportunitats per a les persones i d’eradicació de la corrupció. És evident que la gent de Catalunya Sí que es pot tindrà moltes coses per aportar a la nova etapa de canvi encetada el 27S.

A l’eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià, l'espanta un pacte amb Podemos.

La nostra gent està parlant i debatent la qüestió dels possibles pactes, i finalment tindrem una postura col·lectiva acordada democràticament.

Compromís ha obtingut uns resultats extraordinaris a les eleccions autonòmiques i locals de maig. Es necessita el pacte amb Podem?

En la nostra situació actual, amb una important representació institucional, el problema no és de necessitat sinó de conveniència social. Totes les persones que estem a Compromís tenim un objectiu comú, que és portar la nostra veu democràtica i regeneradora a les Corts Generals per fer possible a l’Estat l’espai de ruptura que ja estem construint al País Valencià i, alhora, evitar que l’Estat no asfixie des de Madrid l’experiència valenciana en marxa. Les nostres prioritats polítiques estan clares i crec que hauríem de parlar amb tots aquells projectes que realment les compartisquen, sense imposicions i des de la claredat.

El No a l’acord, sostingut bàsicament pel Bloc i Gent de Compromís, posa en perill la coalició Compromís?

No, en absolut. Compromís és el resultat de l’esforç desinteressat de milers i milers de persones per arribar a cotes més altes de democràcia, participació i benestar. Podem discutir internament sobre si és millor o pitjor una possible oportunitat de pacte, però entenc que el sentit de responsabilitat col·lectiva ens impulsa a continuar units.

Quin són els seus mèrits per a ser diputat?  Que podria aportar?

Sempre he compaginat l’activisme polític i social amb la meua carrera professional com advocat especialista en Dret Civil i Administratiu i amb la dedicació acadèmica com a professor de la Universitat de València. Jo represente un model de ciutadania que Compromís reivindica, el de les persones responsables que actuem en política des de la realitat laboral i social que coneixem directament i de la qual formem part, Per eixos motius, els meus companys de Compromís han confiat en mi per a coordinar els successius programes electorals que hem presentat, i crec que he pogut aportar tant coneixements teòrics com experiència política. Ofereix una voluntat de servir a la ciutadania, amb la perspectiva de participar en el procés de canvi que s’està obrint a l’Estat espanyol.

Ja ha intentat ser senador o europarlamentari, sense èxit. Ha jugat en contra seua pertànyer a Iniciativa, el partit de la coalició liderada per Mónica Oltra?

De 2011 a 2015 Compromís ha passat de ser un partit extraparlamentari a estar present en totes les institucions representatives i governar moltes d’elles. Han sigut quatre anys en un procés vertiginós. Algunes companys estiguérem disponibles quan Compromís era encara un projecte amb poca implantació, i ara mantenim eixa disponibilitat. Afortunadament, en Compromís es valora a les persones per allò que poden aportar i no per les etiquetes partidistes que tinguen.

Les primàries de Compromís donen oportunitat de guanyar als ‘outsiders’, la gent de fora dels aparells?

L’experiència de les primàries és positiva, permet un contacte directe amb els militants i simpatitzants i valora a moltes persones que no tenen responsabilitats directives. Les primàries donen moltes més sorpreses que els processos de cooptació dels candidats.

Quines serien les seues prioritats al Congrés?

Espentar un nou procés constituent. Tothom parla de la necessitat de fer una constitució que supere l’esquema actual, però s’oblida de què les Corts Generals de 1977 no eren en principi constituents, però va ser la pressió de l’esquerra i els nacionalistes la que va obligar a dedicar la legislatura a la redacció de la constitució vigent. Ara hem d’anar al Congrés i al Senat amb voluntat d’exigir un nou pacte polític que canvie l’estructura territorial, que dispense una protecció real i forta als drets socials i que garantisca les llibertats individuals davant un Estat que s’està mostrant repressiu i confessional.

Joan Baldoví, l´únic diputat de Compromís, ha tirat de fotos, samarretes i altres iniciatives poc habituals per a fer visible el seu discurs……

La legislatura vinent a les Corts Espanyoles comptarà amb un grup nombrós de diputats d’esquerres i valencianistes que disposaran dels mitjans adients per fer arribar el nostre missatge transformador en condicions d’igualtat amb els grans partits. Ara, totes les veus seran plenament escoltades, i també la nostra.

Ximo Puig parla del problema valencià. Existeix?

Clar que existeix, i celebre que el PSPV ho haja assumit fins al punt d’acceptar el plantejament transformador que representa Compromís, i convertir-lo en el pal de paller al voltant del qual s’ha articulat un govern de progrés a la Generalitat Valenciana. M’agradaria que eixa conscienciació continuarà viva, al menys el temps necessari per traure el País Valencià del mal somni en què ha estat col·locat pels anys en què el Partit Popular ha detentat el poder.

La Comunitat Valenciana té un greu problema de diners per l´infrafinançament. Com se soluciona això des de Madrid?

El sistema de finançament és tan injust que provoca un dèficit estructural que ja és històric, perquè ve arrossegant-se des de fa anys i ens impedeix anar avant. L'única resposta de l’Estat central, fins ara, ha sigut la d’oferir-nos crèdit mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmic, el qual és una trampa perquè perpètua la injustícia i ens converteix en deutors perpetus. El País Valencià no pot ser la Grècia de l’Estat espanyol. Cal anar a Madrid a exigir el que ens correspon, unes inversions suficients i un finançament just per un poble actiu de 5 milions de persones que vol projectar-se al món amb normalitat, determinació i sense subordinacions.