<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Joan Miró]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/joan-miro/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Joan Miró]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1015536/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Fang, calç i tres colors: l’univers del siurell que va fascinar Joan Miró]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fang-calc-i-tres-colors-l-univers-siurell-fascinar-joan-miro_1_13216444.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Fang, calç i tres colors: l’univers del siurell que va fascinar Joan Miró"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’artista va trobar en aquestes figures un llenguatge mediterrani, proper, fet de la mateixa terra que trepitjava cada dia</p><p class="subtitle">El PP va gastar el triple del que es va declarar perquè la ciutat de Palma fos candidata a capital europea de la cultura</p></div><p class="article-text">
        En el silenci llumin&oacute;s del Taller Sert, a Cala Major, hi havia un objecte que semblava passar desapercebut entre pinzells, teles i cer&agrave;miques. Era petit, emblanquinat, amb taques vermelles i verdes damunt la cal&ccedil;. Una jugueta popular, dirien alguns. Un t&ograve;tem mediterrani, diria Joan Mir&oacute;. El pintor l&rsquo;observava constantment. L&rsquo;estudiava com qui estudia un rostre.
    </p><p class="article-text">
        Aquell objecte era un siurell mallorqu&iacute;. I el seu origen era a pocs quil&ograve;metres del taller, a les mans de les dones artesanes de Sa Cabaneta (Marratx&iacute;). Un vincle humil i profund que connecta un dels artistes m&eacute;s universals del segle XX amb una de les tradicions populars m&eacute;s antigues de Mallorca. Una hist&ograve;ria que avui continua ben viva en tallers com el de Ca Mad&ograve; Bet des Siurells, on Coloma Ca&ntilde;ellas, n&eacute;ta de la llegend&agrave;ria siurellera de confian&ccedil;a del mateix Mir&oacute;, continua modelant fang amb les mans i insuflant vida a les mateixes figures que feia la seva padrina i que varen fascinar el pintor.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Coloma Cañellas treballa al seu taller de Sa Cabaneta modelant artesanalment figures de siurell, una de les expressions més emblemàtiques de la ceràmica popular mallorquina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Coloma Cañellas treballa al seu taller de Sa Cabaneta modelant artesanalment figures de siurell, una de les expressions més emblemàtiques de la ceràmica popular mallorquina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una jugueta de quatre mil anys</strong></h2><p class="article-text">
        Per entendre qu&egrave; va veure Mir&oacute; en el siurell, primer cal entendre qu&egrave; &eacute;s. I no &eacute;s f&agrave;cil reduir-lo a una definici&oacute;, perqu&egrave; el siurell &eacute;s moltes coses alhora: jugueta, xiulet, amulet, ofrena, record de romeria i pe&ccedil;a de col&middot;leccionista. El seu origen es perd dins el temps. Els estudiosos apunten influ&egrave;ncies fen&iacute;cies i paral&middot;lelismes amb figuretes de l&rsquo;Edat del Bronze trobades en nombrosos jaciments mediterranis, inclosa la civilitzaci&oacute; minoica de Creta. Mallorca, cru&iuml;lla de cultures i rutes comercials durant mil&middot;lennis, sembla haver conservat en aquest objecte humil una mem&ograve;ria antiqu&iacute;ssima. Una mem&ograve;ria que les mans de les artesanes de Marratx&iacute; han transm&egrave;s de generaci&oacute; en generaci&oacute; gaireb&eacute; sense interrupci&oacute; fins avui.
    </p><p class="article-text">
        La producci&oacute; tradicional del siurell era una feina familiar i amb rols ben definits. Les dones modelaven les figures &mdash;homes a cavall, m&uacute;sics, figures amb els bra&ccedil;os aixecats en forma de banyes&mdash;. Tot fet a m&agrave;, sense motlles, amb argila extreta de les possessions properes. Cada artesana tenia el seu propi repertori de formes i la seva manera particular de combinar els colors. La pe&ccedil;a m&eacute;s popular, abans i ara, &eacute;s el cavallet: un genet damunt la seva muntura que resumeix en pocs cent&iacute;metres tota l&rsquo;economia de signes del siurell.
    </p><p class="article-text">
        Durant segles, aquestes figures varen circular per les romeries de l&rsquo;illa com a objectes de devoci&oacute; popular i entreteniment infantil, venudes pels mateixos artesans a les paradetes de fira. Amb el temps varen anar perdent la seva funci&oacute; de jugueta, i el boom tur&iacute;stic dels anys seixanta i setanta les va rescatar d&rsquo;un declivi que podria haver estat definitiu, reconvertint-les en souvenir i pe&ccedil;a de col&middot;leccionista.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura policromada de siurell mallorquí pertanyent a l’Arxiu de la Fundació Miró Mallorca. Realitzada amb fang cuit i pintada en blanc, vermell i verd, la peça reflecteix l’estètica simbòlica i esquemàtica característica de la ceràmica popular tradicional de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura policromada de siurell mallorquí pertanyent a l’Arxiu de la Fundació Miró Mallorca. Realitzada amb fang cuit i pintada en blanc, vermell i verd, la peça reflecteix l’estètica simbòlica i esquemàtica característica de la ceràmica popular tradicional de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;encontre a la romeria de la Bonanova</strong></h2><p class="article-text">
        Joan Mir&oacute; es va retrobar amb el siurell en una romeria, la de la Bonanova de Palma. Va ser als anys cinquanta, quan el pintor &mdash;ja aleshores un dels grans noms de l&rsquo;avantguarda europea, establert a l&rsquo;illa des de feia anys&mdash; va coincidir per primera vegada amb l&rsquo;amo en Felip, que acud&iacute;a a vendre les peces creades al taller familiar de Sa Cabaneta. Un encontre aparentment casual, entre m&uacute;sica i paradetes d&rsquo;artesania, que acabaria convertint-se en qualque cosa molt m&eacute;s significativa.
    </p><p class="article-text">
        Perqu&egrave; Mir&oacute; no es va limitar a comprar una pe&ccedil;a i continuar el seu cam&iacute;. Va voler saber-ne m&eacute;s: d&rsquo;on venien aquelles figures, qui les feia i com. Aix&iacute; que es va despla&ccedil;ar a Sa Cabaneta, al taller d&rsquo;en Felip i na Bet. Coloma Ca&ntilde;ellas &mdash;n&eacute;ta del matrimoni, que avui regenta el taller familiar amb el nom de la seva padrina&mdash; recorda la visita: &ldquo;No va venir tot sol. L&rsquo;acompanyava Robert Graves&rdquo;, el poeta i novel&middot;lista brit&agrave;nic establert a Dei&agrave;, un dels intel&middot;lectuals estrangers que m&eacute;s profundament s&rsquo;havia enamorat de Mallorca i de la seva cultura popular.
    </p><p class="article-text">
        Va ser all&agrave; on varen con&egrave;ixer mad&ograve; Bet i pogueren veure amb els seus propis ulls com feia feina. Graves, autor de <em>La Deessa Blanca</em> &mdash;obra on apareix esmentat el siurell&mdash;, compartia amb Mir&oacute; aquesta fascinaci&oacute; pels objectes que conserven una mem&ograve;ria arcaica, anterior a les convencions de l&rsquo;art culte.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró bufa un siurell durant el documental Miró: Theatre of Dreams, dirigit per Robin Lough per a la BBC l’any 1978."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró bufa un siurell durant el documental Miró: Theatre of Dreams, dirigit per Robin Lough per a la BBC l’any 1978.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La visita no va ser la d&rsquo;un turista que cercava souvenirs, sin&oacute; la d&rsquo;un artista que anava darrere all&ograve; que les avantguardes europees, amb tota la seva sofisticaci&oacute;, no li havien sabut proporcionar. &ldquo;Les coses m&eacute;s senzilles em donen idees&rdquo;, diria el mateix Mir&oacute;. &ldquo;La meva padrina els va ensenyar all&ograve; que feia&rdquo;, recorda Coloma, i el que mad&ograve; Bet feia &mdash;modelar fang amb les mans, pintar amb tres colors, donar vida a figures amb cara i actitud pr&ograve;pies&mdash; era exactament el tipus de coneixement que Mir&oacute; feia d&egrave;cades que cercava.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;art popular sempre m&rsquo;emociona&rdquo;, va confessar en una entrevista de 1959. &ldquo;Hi ha una gran unitat entre els siurells de Mallorca i les coses gregues&rdquo;. Per a Coloma, l&rsquo;atracci&oacute; de Mir&oacute; pel siurell tenia una explicaci&oacute; ben clara: &ldquo;El que li agradava era la senzillesa de les coses del poble. Els siurells s&oacute;n molt na&iuml;f, molt humils, per&ograve; al mateix temps molt expressius, i aix&ograve; el fascinava&rdquo;. I afegeix: &ldquo;Tamb&eacute; li atreia molt l&rsquo;&uacute;s dels colors, i els colors dels siurells s&oacute;n molt caracter&iacute;stics&rdquo;. Aquell dia, el pintor es va endur peces del taller, algunes sense pintar i d&rsquo;altres ja acabades, tal com sortien de les mans de mad&ograve; Bet.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que li agradava era la senzillesa de les coses del poble. Els siurells són molt naïf, molt humils, però al mateix temps molt expressius, i això el fascinava</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Coloma Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Artesana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Joan Punyet, n&eacute;t del pintor, explica l&rsquo;admiraci&oacute; de Mir&oacute; pels oficis manuals: &ldquo;Mir&oacute; sempre va treballar molt a prop d&rsquo;artesans amb qui estampava, feia cer&agrave;mica, fonia bronze o confeccionava tapissos, i sovint remarcava que no deixava mai d&rsquo;aprendre d&rsquo;ells i com n&rsquo;era d&rsquo;enriquidor&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrat de Joan Miró realitzat pel fotògraf Oscar Pipkin."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrat de Joan Miró realitzat pel fotògraf Oscar Pipkin.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els siurells que mad&ograve; Bet va entregar a Mir&oacute; es varen incorporar a aquell univers de &ldquo;guspires m&agrave;giques&rdquo; que sempre aliment&agrave; la seva recerca creativa: objectes trobats, regals de la natura, art primitiu i popular, personatges de l&rsquo;entorn, moments i indrets que marquen un punt d&rsquo;inflexi&oacute;. &Eacute;s precisament aquesta dimensi&oacute; la que explorava l&rsquo;exposici&oacute; <em>La guspira m&agrave;gica</em> de la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca, dedicada a la import&agrave;ncia de l&rsquo;encontre fortu&iuml;t i de la troballa inesperada en la concepci&oacute; de la seva obra, recuperant petites figuretes que poblaven els estudis del pintor a Par&iacute;s, Mont-roig i Cala Major.
    </p><p class="article-text">
        Aquelles petites peces blanques varen travessar aix&iacute; la frontera entre el taller popular de Sa Cabaneta i la col&middot;lecci&oacute; d&rsquo;un dels artistes m&eacute;s importants del segle XX, on avui formen part del fons de la Fundaci&oacute;. Punyet explica qu&egrave; representaven aquelles figures dins l&rsquo;espai de feina del seu padr&iacute;: &ldquo;Quan es va instal&middot;lar a Mallorca, encara meravellat i entusiasmat amb l&rsquo;estudi que li havia constru&iuml;t Sert, li va costar acostumar-s&rsquo;hi, fer feina&hellip; fins que, a poc a poc, els objectes artesans es varen anar apropiant de l&rsquo;espai i, entre ells, hi havia els siurells&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Foren aquelles figures de fang &mdash;juntament amb altres objectes de tota mena que omplien els seus estudis&mdash; les que convertiren aquell espai de l&iacute;nies racionalistes en un lloc habitable per a la seva imaginaci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan es va instal·lar a Mallorca, li va costar acostumar-s’hi, fer feina… fins que, a poc a poc, els objectes artesans es varen anar apropiant de l’espai i, entre ells, hi havia els siurells</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyent</span>
                                        <span>—</span> Net de Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró a Mallorca durant els darrers anys de la seva vida."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró a Mallorca durant els darrers anys de la seva vida.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>All&ograve; que Mir&oacute; va trobar al fang</strong></h2><p class="article-text">
        Des de ben jove, Mir&oacute; havia sentit una atracci&oacute; poderosa per les anomenades arts primitives: les m&agrave;scares africanes, les <em>kachinas</em> dels pobles nadius nord-americans, les figures precolombines. En tots aquells objectes hi trobava la capacitat de condensar, dins un gest m&iacute;nim, una pres&egrave;ncia m&agrave;xima. Quan va arribar a Mallorca i entr&agrave; en contacte profund amb els siurells, hi va recon&egrave;ixer aquell mateix llenguatge. Un llenguatge mediterrani, proper, fet de la mateixa terra que trepitjava cada dia. &ldquo;Per a mi aquests ninots tenen una import&agrave;ncia extraordin&agrave;ria&rdquo;, va confessar en una entrevista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per a mi aquests ninots tenen una importància extraordinària</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Miró</span>
                                        <span>—</span> Pintor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El siurell va entrar dins el proc&eacute;s de feina de Mir&oacute;, va apar&egrave;ixer en els seus esbossos i va informar decisions formals ben concretes. Va ser, en el sentit m&eacute;s prec&iacute;s de la paraula, una font. La paleta &eacute;s el primer lloc on aquesta afinitat es fa visible. Els siurells empren tres colors damunt el blanc de la cal&ccedil;: vermell, verd i, a vegades, negre. La pintura de Mir&oacute; va orbitar durant d&egrave;cades entorn exactament d&rsquo;aquesta mateixa combinaci&oacute;. El blanc no com a abs&egrave;ncia, sin&oacute; com a espai de respiraci&oacute;. El vermell com a esclat d&rsquo;energia. El verd com a accent vital.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura de cavall inspirada en la tradició del siurell mallorquí conservada a l’Arxiu de la Fundació Miró Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura de cavall inspirada en la tradició del siurell mallorquí conservada a l’Arxiu de la Fundació Miró Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per&ograve;, m&eacute;s enll&agrave; del color, all&ograve; que Mir&oacute; i el siurell comparteixen &eacute;s una gestualitat, una actitud davant la forma, all&ograve; que el pintor anomenava &ldquo;una petita &agrave;nima&rdquo;. Punyet confirma que aquesta influ&egrave;ncia va deixar rastres ben concrets dins l&rsquo;obra del seu padr&iacute;: &ldquo;&Eacute;s visible en pintura, obra gr&agrave;fica, cer&agrave;mica, escultura&hellip; i en algun cas totalment relacionat, com ho demostra qualque esb&oacute;s per a un projecte d&rsquo;escultura&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura de fang cuit sense policromar inspirada en la tradició del siurell mallorquí. Arxiu de la Fundació Miró Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura de fang cuit sense policromar inspirada en la tradició del siurell mallorquí. Arxiu de la Fundació Miró Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un exemple especialment revelador. Entre 1972 i 1975, Mir&oacute; va concebre una de les obres m&eacute;s ambicioses i menys conegudes de la seva traject&ograve;ria: una escultura monumental destinada a un parc infantil de Central Park, impulsada per Margit Rowell, conservadora del Guggenheim Museum. El projecte no arrib&agrave; a materialitzar-se, per&ograve; la documentaci&oacute; conservada &mdash;maquetes, fotomuntatges, cartes i notes&mdash; revela una idea sorprenent: Mir&oacute; volia convertir el siurell mallorqu&iacute; en un t&ograve;tem universal al cor de Nova York.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Taula de feina de Joan Miró al taller Sert de Cala Major."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Taula de feina de Joan Miró al taller Sert de Cala Major.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La maqueta del projecte mostra una figura clarament emparentada amb els siurells de Marratx&iacute;: cos blanc, textura d&rsquo;argila, colors primaris, ulls circulars i bra&ccedil;os aixecats. Mir&oacute; imaginava una pe&ccedil;a gegantina, d&rsquo;entre quinze i vint metres d&rsquo;al&ccedil;ada &mdash;molt per damunt del que proposaven els promotors&mdash;, amb la intenci&oacute; que actu&agrave;s com un protector simb&ograve;lic del joc i de la inf&agrave;ncia. A trav&eacute;s de fotomuntatges, va imaginar la figura emergint enmig de la gespa de Central Park com un guardi&agrave; mediterrani transportat a la gran metr&ograve;poli.
    </p><p class="article-text">
        La complexitat t&egrave;cnica i les discrep&agrave;ncies sobre l&rsquo;escala varen fer inviable la seva construcci&oacute;. Tot i aix&iacute;, l&rsquo;episodi exemplifica com un objecte humil, creat als tallers de Sa Cabaneta, podia convertir-se en s&iacute;mbol universal en ple Manhattan. El fang de Marratx&iacute;, dins la imaginaci&oacute; de Mir&oacute;, no tenia l&iacute;mits geogr&agrave;fics.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_50p_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_50p_1142815.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_75p_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_75p_1142815.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.jpg"
                    alt="Retall de premsa del segle XX amb il·lustracions de siurells mallorquins dins l’estudi de Miró"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retall de premsa del segle XX amb il·lustracions de siurells mallorquins dins l’estudi de Miró                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retall de premsa sobre l’homenatge francès a Joan Miró amb un pastís gegant inspirat en un siurell mallorquí, símbol del vincle de l’artista amb la cultura popular de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retall de premsa sobre l’homenatge francès a Joan Miró amb un pastís gegant inspirat en un siurell mallorquí, símbol del vincle de l’artista amb la cultura popular de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El nom com a llegat, el taller com a continu&iuml;tat</strong></h2><p class="article-text">
        Coloma Ca&ntilde;ellas no &eacute;s nom&eacute;s una de les guardianes de la cer&agrave;mica popular mallorquina. &Eacute;s tamb&eacute; qualc&uacute; que ent&eacute;n que una tradici&oacute; que no evoluciona acaba convertint-se en rel&iacute;quia. Per aix&ograve;, dins el seu taller conviuen les figures de sempre &mdash;el cavallet, el m&uacute;sic, el personatge amb els bra&ccedil;os aixecats&mdash; amb incorporacions innovadores que dialoguen amb la cultura popular m&eacute;s contempor&agrave;nia: figures de dones que recorden la pintora Frida Kahlo, dimonis pintats de negre i vermell que evoquen Darth Vader de <em>Star Wars</em>, peces que amplien l&rsquo;imaginari sense rompre la gram&agrave;tica essencial de l&rsquo;objecte.Les seves mans fan avui el mateix que feien les de mad&ograve; Bet: agafar un grapat de fang i decidir quina forma mereix existir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_50p_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_50p_1142809.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_75p_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_75p_1142809.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.jpg"
                    alt="Nous dissenys de siurells inspirats en Darth Vader i la princesa Leia reinterpreten l’imaginari tradicional mallorquí des d’una estètica contemporània i pop"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nous dissenys de siurells inspirats en Darth Vader i la princesa Leia reinterpreten l’imaginari tradicional mallorquí des d’una estètica contemporània i pop                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquesta tensi&oacute; entre preservaci&oacute; i renovaci&oacute; &eacute;s, curiosament, un altre dels punts de contacte m&eacute;s profunds amb la figura de Mir&oacute;. Perqu&egrave; el pintor tampoc no va ser mai ni un conservador ni un rupturista pur. Va ser qualc&uacute; que cercava en all&ograve; m&eacute;s antic l&rsquo;energia per arribar m&eacute;s enfora.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fang-calc-i-tres-colors-l-univers-siurell-fascinar-joan-miro_1_13216444.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 May 2026 08:13:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2017210" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2017210" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Fang, calç i tres colors: l’univers del siurell que va fascinar Joan Miró]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Mallorca,Arte]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Barro, cal y tres colores: el universo del 'siurell' que fascinó a Joan Miró]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/barro-cal-tres-colores-universo-siurell-fascino-joan-miro_1_13213610.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Barro, cal y tres colores: el universo del &#039;siurell&#039; que fascinó a Joan Miró"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El artista encontró en estas figuras un lenguaje mediterráneo, cercano, hecho de la misma tierra que pisaba cada día</p><p class="subtitle">El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura</p></div><p class="article-text">
        En el silencio luminoso del Taller Sert, en Cala Major, hab&iacute;a un objeto que parec&iacute;a pasar desapercibido entre pinceles, telas y cer&aacute;micas. Era peque&ntilde;o, encalado, con manchas rojas y verdes sobre la cal. Un juguete popular, dir&iacute;an algunos. Un t&oacute;tem mediterr&aacute;neo, dir&iacute;a Joan Mir&oacute;. El pintor lo observaba constantemente. Lo estudiaba como quien estudia un rostro.
    </p><p class="article-text">
        Ese objeto era un <em>siurell </em>mallorqu&iacute;n. Y su origen estaba a pocos kil&oacute;metros del taller, en las manos de las mujeres artesanas de Sa Cabaneta (Marratx&iacute;). Un v&iacute;nculo humilde y profundo que conecta a uno de los artistas m&aacute;s universales del siglo XX con una de las tradiciones populares m&aacute;s antiguas de Mallorca. Una historia que hoy contin&uacute;a viva en talleres como el de Ca Mad&ograve; Bet des Siurells, donde Coloma Ca&ntilde;ellas, nieta de la legendaria siurellera de cabecera del propio Mir&oacute;, sigue modelando barro con las manos e insuflando vida a las mismas figuras que realizaba su abuela y fascinaron al pintor.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Coloma Cañellas trabaja en su taller de Sa Cabaneta modelando artesanalmente figuras de siurell, una de las expresiones más emblemáticas de la cerámica popular mallorquina."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Coloma Cañellas trabaja en su taller de Sa Cabaneta modelando artesanalmente figuras de siurell, una de las expresiones más emblemáticas de la cerámica popular mallorquina.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un juguete de cuatro mil a&ntilde;os</strong></h2><p class="article-text">
        Para entender qu&eacute; vio Mir&oacute; en el siurell hay que entender primero qu&eacute; es. Y no es f&aacute;cil reducirlo a una definici&oacute;n, porque el siurell es muchas cosas a la vez: juguete, silbato, amuleto, ofrenda, recuerdo de romer&iacute;a y pieza de coleccionista. Su origen se pierde en el tiempo. Los estudiosos apuntan a influencias fenicias y a paralelismos con figuritas de la Edad de Bronce halladas en m&uacute;ltiples yacimientos mediterr&aacute;neos, incluida la civilizaci&oacute;n minoica de Creta. Mallorca, encrucijada de culturas y rutas comerciales durante milenios, parece haber conservado en este objeto humilde una memoria muy antigua. Una memoria que las manos de las artesanas de Marratx&iacute; han transmitido de generaci&oacute;n en generaci&oacute;n sin apenas interrupciones hasta nuestros d&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        La producci&oacute;n tradicional del siurell era un trabajo familiar y de roles bien definidos. Las mujeres modelaban las figuras &mdash;hombres a caballo, m&uacute;sicos, figuras con los brazos alzados en forma de cuernos&mdash;. Todo a mano, sin moldes, con una arcilla extra&iacute;da de las fincas cercanas. Cada artesana ten&iacute;a su propio repertorio de formas y su manera particular de combinar los colores. La pieza m&aacute;s popular, entonces y ahora, es el cavallet: un jinete sobre su montura que resume en pocos cent&iacute;metros toda la econom&iacute;a de signos del siurell. Durante siglos, estas figuras circularon por las romer&iacute;as de la isla como objetos de devoci&oacute;n popular y entretenimiento infantil, vendidas por los propios artesanos en los puestos de feria. Con el tiempo fueron perdiendo su funci&oacute;n de juguete y el <em>boom </em>del turismo de los a&ntilde;os sesenta y setenta las rescat&oacute; de un declive que podr&iacute;a haber sido definitivo, reconvirti&eacute;ndolas en souvenir y pieza de coleccionista.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura policromada de siurell mallorquín perteneciente al Arxiu de la Fundació Miró Mallorca. Realizada en barro cocido y pintada en blanco, rojo y verde, la pieza refleja la estética simbólica y esquemática característica de la cerámica popular tradicional de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura policromada de siurell mallorquín perteneciente al Arxiu de la Fundació Miró Mallorca. Realizada en barro cocido y pintada en blanco, rojo y verde, la pieza refleja la estética simbólica y esquemática característica de la cerámica popular tradicional de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El encuentro en la romer&iacute;a de la Bonanova</strong></h2><p class="article-text">
        Joan Mir&oacute; se reencontr&oacute; con el siurell en una romer&iacute;a, la de la Bonanova de Palma. Fue en los a&ntilde;os cincuenta donde el pintor &mdash;ya entonces uno de los grandes nombres de la vanguardia europea, afincado en la isla desde hac&iacute;a a&ntilde;os&mdash; coincidi&oacute; por primera vez con l'amo Felip, que acud&iacute;a a vender las piezas creadas en el taller familiar de Sa Cabaneta. Un encuentro aparentemente casual, entre m&uacute;sica y puestos de artesan&iacute;a, que terminar&iacute;a convirti&eacute;ndose en algo mucho m&aacute;s significativo.
    </p><p class="article-text">
        Porque Mir&oacute; no se limit&oacute; a comprar una pieza y seguir su camino. Quiso saber m&aacute;s, de d&oacute;nde ven&iacute;an aquellas figuras, qui&eacute;n las hac&iacute;a y c&oacute;mo. As&iacute; que se desplaz&oacute; a Sa Cabaneta, al taller de Felip y Bet. Coloma Ca&ntilde;ellas &mdash;nieta del matrimonio, que hoy regenta el taller familiar con el nombre de su abuela&mdash; recuerda la visita: &ldquo;No vino solo. Lo acompa&ntilde;aba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/deia-refugio-robert-graves-escaparate-turistas-lujo_1_12449101.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Robert Graves</a>&rdquo;, el poeta y novelista brit&aacute;nico afincado en Dei&agrave;, uno de los intelectuales extranjeros que m&aacute;s profundamente se hab&iacute;a enamorado de Mallorca y de su cultura popular. Fue all&iacute; donde conocieron a mad&ograve; Bet y pudieron ver con sus propios ojos c&oacute;mo trabajaba. Graves, autor de <em>La Diosa Blanca</em> &mdash;obra en la que el siurell aparece mencionado&mdash;, compart&iacute;a con Mir&oacute; esa fascinaci&oacute;n por los objetos que conservan una memoria arcaica, anterior a las convenciones del arte culto.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró sopla un siurell durante el documental Miró: Theatre of Dreams, dirigido por Robin Lough para la BBC en 1978."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró sopla un siurell durante el documental Miró: Theatre of Dreams, dirigido por Robin Lough para la BBC en 1978.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La visita no fue la de un turista en busca de souvenirs, sino la de un artista en busca de algo que las vanguardias europeas, con toda su sofisticaci&oacute;n, no hab&iacute;an sabido proporcionarle. &ldquo;Las cosas m&aacute;s simples me dan ideas&rdquo;, dir&iacute;a el propio Mir&oacute;. &ldquo;Mi abuela les ense&ntilde;&oacute; lo que hac&iacute;a&rdquo;, recuerda Coloma, y lo que mad&ograve; Bet hac&iacute;a &mdash;modelar barro con las manos, pintar con tres colores, dar vida a figuras con cara y actitud propias&mdash; era exactamente el tipo de conocimiento que Mir&oacute; llevaba d&eacute;cadas buscando. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El arte popular me conmueve siempre&rdquo;, confes&oacute; en una entrevista de 1959. &ldquo;Hay una gran unidad entre los siurells de Mallorca y las cosas griegas&rdquo;. Para Coloma, la atracci&oacute;n de Mir&oacute; por el siurell ten&iacute;a una explicaci&oacute;n clara: &ldquo;Lo que le atra&iacute;a era la sencillez de las cosas del pueblo. Los siurells son muy na&iuml;f, muy humildes, pero al mismo tiempo muy expresivos y eso le fascinaba&rdquo;. Y a&ntilde;ade: &ldquo;A &eacute;l el uso de los colores tambi&eacute;n le atra&iacute;a mucho y los colores de los siurells son muy caracter&iacute;sticos&rdquo;. Ese d&iacute;a, el pintor se llev&oacute; piezas del taller, algunas sin pintar y otras acabadas, tal como sal&iacute;an de las manos de mad&ograve; Bet.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que le atraía era la sencillez de las cosas del pueblo. Los siurells son muy naïf, muy humildes, pero al mismo tiempo muy expresivos y eso le fascinaba</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Coloma Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Artesana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-punyet-miro-nieto-joan-miro-abuelo-no-pintaba-hacerse-millonario-especulacion_1_12532944.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Punyent, nieto del pintor</a>, explica la admiraci&oacute;n de Mir&oacute; por los trabajos manuales: &ldquo;Mir&oacute; trabaj&oacute; siempre muy cerca de artesanos con los que estampaba, realizaba cer&aacute;mica, fund&iacute;a en bronce o hac&iacute;a tapices y recalcaba a menudo que no dejaba de aprender con ellos y lo enriquecedor que le resultaba&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrato de Joan Miró realizado por el fotógrafo Oscar Pipkin."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrato de Joan Miró realizado por el fotógrafo Oscar Pipkin.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los siurells que mad&ograve; Bet entreg&oacute; a Mir&oacute; se incorporaron a ese universo de &ldquo;chispas m&aacute;gicas&rdquo; que siempre aliment&oacute; su b&uacute;squeda creativa: objetos encontrados, regalos de la naturaleza, arte primitivo y popular, personajes del entorno, momentos y lugares que marcan un punto de inflexi&oacute;n. Es precisamente esa dimensi&oacute;n la que explor&oacute; la exposici&oacute;n <em>La guspira m&agrave;gica</em> de la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca, dedicada a la importancia del encuentro fortuito y del hallazgo inesperado en la concepci&oacute;n de su obra, recuperando peque&ntilde;as figurillas que poblaban los estudios del pintor en Par&iacute;s, Mont-roig y Cala Major.
    </p><p class="article-text">
        Aquellas peque&ntilde;as piezas blancas cruzaron as&iacute; la frontera entre el taller popular de Sa Cabaneta y la colecci&oacute;n de uno de los artistas m&aacute;s importantes del siglo XX, donde hoy forman parte del fondo de la Fundaci&oacute;. Punyent explica lo que representaban estas figuras en el espacio de trabajo de su abuelo: &ldquo;Cuando se instal&oacute; en Mallorca, a&uacute;n maravillado y entusiasmado con el estudio que le hab&iacute;a construido Sert, le result&oacute; dif&iacute;cil habituarse, trabajar&hellip; hasta que poco a poco los objetos artesanales empezaron a apropiarse del espacio y, entre ellos, estaban los siurells&rdquo;. Fueron esas figuras de barro &mdash;junto a otros objetos de diversa &iacute;ndole que poblaban sus estudios&mdash; las que convirtieron aquel espacio de l&iacute;neas racionalistas en un lugar habitable para su imaginaci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando se instaló en Mallorca, le resultó difícil habituarse, trabajar… hasta que poco a poco los objetos artesanales empezaron a apropiarse del espacio y, entre ellos, estaban los siurells</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyent</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró en Mallorca durante los últimos años de su vida. Oscar Pipkin."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró en Mallorca durante los últimos años de su vida. Oscar Pipkin.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Lo que Mir&oacute; encontr&oacute; en el barro</strong></h2><p class="article-text">
        Desde muy joven, Mir&oacute; hab&iacute;a sentido una atracci&oacute;n poderosa por las llamadas artes primitivas: las m&aacute;scaras africanas, las <em>kachinas</em> de los pueblos nativos norteamericanos, las figuras precolombinas. En todos esos objetos encontraba la capacidad de condensar en un gesto m&iacute;nimo una presencia m&aacute;xima. Cuando lleg&oacute; a Mallorca y entr&oacute; en contacto profundo con los siurells, reconoci&oacute; en ellos ese mismo lenguaje. Un lenguaje mediterr&aacute;neo, cercano, hecho de la misma tierra que pisaba cada d&iacute;a. &ldquo;Para m&iacute; estos ninots tienen una importancia extraordinaria&rdquo;, confes&oacute; en una entrevista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Para mí estos ninots tienen una importancia extraordinaria</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Miró</span>
                                        <span>—</span> Pintor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El siurell entr&oacute; en el proceso de trabajo de Mir&oacute;, apareci&oacute; en sus bocetos e inform&oacute; decisiones formales concretas. Fue, en el sentido m&aacute;s preciso del t&eacute;rmino, una fuente. La paleta es el primer lugar donde esa afinidad se hace visible. Los siurells emplean tres colores sobre el blanco de la cal: rojo, verde y, a veces, negro. La pintura de Mir&oacute; orbit&oacute; durante d&eacute;cadas alrededor de exactamente esa misma combinaci&oacute;n. El blanco no como ausencia, sino como espacio de respiraci&oacute;n. El rojo como estallido de energ&iacute;a. El verde como acento vital. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura de caballo inspirada en la tradición del siurell mallorquín conservada en el Arxiu de la Fundació Miró Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura de caballo inspirada en la tradición del siurell mallorquín conservada en el Arxiu de la Fundació Miró Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pero, m&aacute;s all&aacute; del color, lo que Mir&oacute; y el siurell comparten es una gestualidad, una actitud ante la forma, lo que el pintor llamaba &ldquo;una peque&ntilde;a alma&rdquo;. Punyent confirma que esta influencia dej&oacute; rastros concretos en la obra de su abuelo: &ldquo;Es visible en pintura, obra gr&aacute;fica, cer&aacute;mica, escultura&hellip; y en alg&uacute;n caso totalmente relacionado, como lo prueba alg&uacute;n boceto para proyecto de escultura&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura de barro cocido sin policromar inspirada en la tradición del siurell mallorquín."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura de barro cocido sin policromar inspirada en la tradición del siurell mallorquín.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un ejemplo especialmente revelador. Entre 1972 y 1975, Mir&oacute; concibi&oacute; una de las obras m&aacute;s ambiciosas y menos conocidas de su trayectoria: una escultura monumental destinada a un parque infantil de Central Park, impulsada por Margit Rowell, conservadora del Guggenheim Museum. El proyecto no lleg&oacute; a materializarse, pero la documentaci&oacute;n conservada &mdash;maquetas, fotomontajes, cartas y notas&mdash; revela una idea sorprendente: Mir&oacute; quer&iacute;a convertir el siurell mallorqu&iacute;n en un t&oacute;tem universal en el coraz&oacute;n de Nueva York.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mesa de trabajo de Joan Miró en Cala Major"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mesa de trabajo de Joan Miró en Cala Major                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La maqueta del proyecto muestra una figura claramente emparentada con los siurells de Marratx&iacute;: cuerpo blanco, textura de arcilla, colores primarios, ojos circulares y brazos alzados. Mir&oacute; imaginaba una pieza gigantesca, de entre quince y veinte metros de altura &mdash;muy por encima de lo que propon&iacute;an los promotores&mdash;, con la intenci&oacute;n de que actuara como un protector simb&oacute;lico del juego y la infancia. A trav&eacute;s de fotomontajes, imagin&oacute; la figura emergiendo en medio del c&eacute;sped de Central Park como un guardi&aacute;n mediterr&aacute;neo transportado a la gran metr&oacute;poli.
    </p><p class="article-text">
        La complejidad t&eacute;cnica y las discrepancias sobre la escala hicieron inviable su construcci&oacute;n. Aun as&iacute;, el episodio ejemplifica c&oacute;mo un objeto humilde, creado en los talleres de Sa Cabaneta, pod&iacute;a convertirse en s&iacute;mbolo universal en pleno Manhattan. El barro de Marratx&iacute;, en la imaginaci&oacute;n de Mir&oacute;, no ten&iacute;a l&iacute;mites geogr&aacute;ficos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_50p_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_50p_1142815.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_75p_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_75p_1142815.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.jpg"
                    alt="Recorte de prensa del siglo XX con ilustraciones de siurells mallorquines en el estudio de Miró"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recorte de prensa del siglo XX con ilustraciones de siurells mallorquines en el estudio de Miró                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recorte de prensa sobre el homenaje francés a Joan Miró con una gigantesca tarta inspirada en un siurell mallorquín, símbolo del vínculo del artista con la cultura popular de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recorte de prensa sobre el homenaje francés a Joan Miró con una gigantesca tarta inspirada en un siurell mallorquín, símbolo del vínculo del artista con la cultura popular de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El nombre como legado, el taller como continuidad</strong></h2><p class="article-text">
        Coloma Ca&ntilde;ellas no es solo una de las guardianas de la cer&aacute;mica popular mallorquina. Es tambi&eacute;n alguien que entiende que una tradici&oacute;n que no evoluciona termina por convertirse en reliquia. Por eso en su taller conviven las figuras de siempre &mdash;el cavallet, el m&uacute;sico, el personaje con los brazos alzados&mdash; con incorporaciones innovadoras que dialogan con la cultura popular m&aacute;s contempor&aacute;nea: figuras de mujeres que recuerdan a la pintora Frida Kahlo, demonios pintados en negro y rojo que evocan a Darth Vader de <em>Star Wars</em>, piezas que ampl&iacute;an el imaginario sin romper la gram&aacute;tica esencial del objeto. Sus manos hacen hoy lo mismo que hac&iacute;an las de mad&ograve; Bet: tomar un pu&ntilde;ado de barro y decidir qu&eacute; forma merece existir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_50p_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_50p_1142809.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_75p_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_75p_1142809.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.jpg"
                    alt="Nuevos diseños de siurells inspirados en Darth Vader y la Princesa Leia reinterpretan el imaginario tradicional mallorquín desde una estética contemporánea y pop."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nuevos diseños de siurells inspirados en Darth Vader y la Princesa Leia reinterpretan el imaginario tradicional mallorquín desde una estética contemporánea y pop.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Esta tensi&oacute;n entre preservaci&oacute;n y renovaci&oacute;n es, curiosamente, otro de los puntos de contacto m&aacute;s profundos con la figura de Mir&oacute;. Porque el pintor tampoco fue nunca un conservador ni un rupturista puro. Fue alguien que buscaba en lo m&aacute;s antiguo la energ&iacute;a para ir m&aacute;s lejos.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/barro-cal-tres-colores-universo-siurell-fascino-joan-miro_1_13213610.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 May 2026 19:53:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2017210" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2017210" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Barro, cal y tres colores: el universo del 'siurell' que fascinó a Joan Miró]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Mallorca,Arte]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un informe del jurat per a la Capital Europea de la Cultura 2031 sosté que la candidatura de la ciutat semblava “basar-se més en una metodologia turística que en un concepte artístic”, mentre artistes i gestors culturals critiquen la vigència del model i anuncien la creació d’una “plataforma crítica”	</p><p class="subtitle">Joan Punyet Miró, nét de Joan Miró: “El meu avi no pintava per fer-se milionari, estava en contra de l'especulació”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si no actuem aviat, ser&agrave; massa tard&rdquo;. Sota aquest i altres lemes, un grup de persones es va concentrar el passat 9 d&rsquo;abril davant el Palau de Congressos de Palma durant la inauguraci&oacute; d&rsquo;Art Cologne Palma. La protesta, convocada per la plataforma Menys turisme, m&eacute;s vida, denunciava la &ldquo;turistificaci&oacute; de Mallorca mitjan&ccedil;ant esdeveniments culturals elitistes&rdquo; davant la fira d&rsquo;art organitzada en el marc de Palma 2031, la candidatura &mdash;finalment descartada al mar&ccedil;&mdash; de la ciutat per ser Capital Europea de la Cultura el 2031.
    </p><p class="article-text">
        Pocs dies despr&eacute;s, el jurat de la convocat&ograve;ria, presidit per Tanja Mlaker, ha assenyalat en el seu informe de preselecci&oacute; &mdash;sota la signatura de la Comissi&oacute; Europea&mdash; que la candidatura, impulsada per l&rsquo;Ajuntament de la capital balear, &ldquo;sembla basar-se m&eacute;s en una metodologia tur&iacute;stica que en un concepte art&iacute;stic&rdquo;. Una valoraci&oacute; que comparteixen, amb m&eacute;s duresa, artistes i gestors culturals locals.
    </p><p class="article-text">
        En conjunt, les valoracions coincideixen a assenyalar una mateixa preocupaci&oacute;: el pes de l&rsquo;enfocament tur&iacute;stic davant el desenvolupament d&rsquo;una estrat&egrave;gia cultural s&ograve;lida. Segons l&rsquo;artista Gabriel Peric&agrave;s, les conclusions de l&rsquo;informe, publicat pel Ministerio de Cultura, &ldquo;posen en evid&egrave;ncia la flagrant incapacitat dels impulsors de la candidatura per concebre un model cultural que no estigui al servei dels interessos del sector tur&iacute;stic&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                    alt="Concentració del passat 9 d’abril durant la inauguració de la fira d’art Art Cologne Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Concentració del passat 9 d’abril durant la inauguració de la fira d’art Art Cologne Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;informe, que tamb&eacute; valora les candidatures d&rsquo;altres ciutats com Burgos, C&agrave;ceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Potr&iacute;es i Toledo, examina les diferents estrat&egrave;gies, continguts culturals i la capacitat d&rsquo;execuci&oacute;, difusi&oacute; i gesti&oacute; de les propostes, aix&iacute; com la seva dimensi&oacute; europea. En el cas de Palma, destaca a m&eacute;s la &ldquo;manca d&rsquo;informaci&oacute; concreta&rdquo; sobre com es preveia implicar artistes locals i institucions culturals, i assegura que &ldquo;tampoc queda clar si alguns projectes ja existeixen o es crearan espec&iacute;ficament per a l&rsquo;any del t&iacute;tol&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el comissari d&rsquo;art Tolo Ca&ntilde;ellas assegura a elDiario.es que li sorpr&egrave;n &ldquo;la dificultat per identificar quins projectes han estat realment centrals&rdquo; en aquest proc&eacute;s, en el qual percep &ldquo;manca de transpar&egrave;ncia&rdquo; i &ldquo;din&agrave;miques poc definides que dificulten entendre com es construeix realment el projecte des de dins&rdquo;. Al seu parer, el document &ldquo;demostra que &eacute;s un model que ha prioritzat la narrativa i la projecci&oacute; per damunt de la construcci&oacute; d&rsquo;un ecosistema cultural s&ograve;lid&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És un model que ha prioritzat la narrativa i la projecció per damunt de la construcció d’un ecosistema cultural sòlid</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tolo Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Comissari d&#039;art
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La historiadora de l&rsquo;art i comiss&agrave;ria Claudia Desile Abraham, que afirma subscriure les paraules de Ca&ntilde;ellas, lamenta a m&eacute;s la &ldquo;instrumentalitzaci&oacute; que s&rsquo;ha fet amb l&rsquo;alumnat de Belles Arts de l&rsquo;Escola Universit&agrave;ria ADEMA&rdquo; durant la campanya i que hagin tingut &ldquo;oportunitats esbojarrades com, per exemple, exposar a la Biennal de Ven&egrave;cia&rdquo;. Altres veus posen el focus en la manca d&rsquo;un desenvolupament compartit amb el sector art&iacute;stic. L&rsquo;artista Biel Llin&agrave;s assenyala que no veu &ldquo;malament&rdquo; que &ldquo;una ciutat pugui aplicar a una capitalitat europea&rdquo;, per&ograve; critica que &ldquo;des de l&rsquo;entrada de l&rsquo;equip de govern del PP a l&rsquo;ajuntament han passat tres anys i no hi ha hagut di&agrave;leg amb els artistes&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Des de l’entrada de l’equip de govern del PP a l’ajuntament han passat tres anys i no hi ha hagut diàleg amb els artistes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Biel Llinàs</span>
                                        <span>—</span> Artista 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’acció de Menys turisme, més vida va ser una crida a “rebutjar la turistificació de Mallorca amb esdeveniments culturals elitistes”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’acció de Menys turisme, més vida va ser una crida a “rebutjar la turistificació de Mallorca amb esdeveniments culturals elitistes”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Palma evita noves valoracions i remet a les declaracions del 18 de mar&ccedil;, on el regidor de Cultura, Javier Bonet, va recon&egrave;ixer en roda de premsa &ldquo;certa decepci&oacute;&rdquo; pel rebuig de la candidatura, per&ograve; va defensar que l&rsquo;objectiu no era nom&eacute;s el t&iacute;tol, sin&oacute; pensar formes i procediments a trav&eacute;s dels quals &ldquo;la cultura ens pot ajudar a organitzar una ciutat que viu una realitat molt concreta: la de les ciutats mediterr&agrave;nies que reben milions de visitants cada any, fent-nos una pregunta molt espec&iacute;fica i directa: com pot ajudar la cultura a reconciliar una ciutat amb el turisme?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el consistori subratlla que el programa d&rsquo;actuacions vinculat a Palma 2031 preveu per al per&iacute;ode 2026-2036 una inversi&oacute; aproximada de 274,7 milions d&rsquo;euros en infraestructures culturals &mdash;com la transformaci&oacute; de l&rsquo;edifici de Gesa, l&rsquo;impuls del Palma Culture &amp; Innovation Bay, la recuperaci&oacute; de Can Ribas, la futura Caixa de M&uacute;sica o el Districte de les Arts&mdash; i defensa que es tracta de projectes que &ldquo;es duran a terme en qualsevol cas&rdquo;, en comptar ja amb diferents graus de desenvolupament administratiu o pressupostari.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Art, turisme i gentrificaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del cas concret de Palma 2031, el debat remet a un model m&eacute;s ampli present en nombroses ciutats europees, on la cultura s&rsquo;utilitza com a eina d&rsquo;atracci&oacute; econ&ograve;mica i posicionament internacional, sovint en tensi&oacute; amb el teixit local. Tot i que les valoracions a Balears s&oacute;n diverses, la dimensi&oacute; tur&iacute;stica del projecte &eacute;s la que m&eacute;s rebuig ha generat entre alguns artistes, en un context de forta pressi&oacute; tur&iacute;stica i immobili&agrave;ria, amb <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-desboca-balears-comprar-casa-20-3-mes-car-fa-any_1_13147379.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un augment del 20,3% en el preu de l&rsquo;habitatge</a> durant l&rsquo;&uacute;ltim any i pujades continuades dels lloguers.
    </p><p class="article-text">
        En aquest escenari, on <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-presumeix-contencio-turistica-les-balears-mentre-les-illes-marquen-record-historic-19-milions-visitants_1_13142690.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les illes van superar l&rsquo;any passat, per primera vegada, els 19 milions de visitants</a>, l&rsquo;artista Ian Waelder sost&eacute; que &ldquo;aquest enfocament &eacute;s el que crea les condicions de la ciutat del futur&rdquo;. Des d&rsquo;una perspectiva m&eacute;s estructural, critica que avui &ldquo;si no ets ric o heretes propietat no pots ser artista en condicions a les illes&rdquo; i afegeix que la figura de Joan Mir&oacute; s&rsquo;ha utilitzat per &ldquo;justificar pol&iacute;tiques&rdquo; que, al seu parer, van en direcci&oacute; contr&agrave;ria: &ldquo;Parlen de redistribuir el turisme, per&ograve; no el reduiran; probablement l&rsquo;augmentaran&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’artista Ian Waelder sosté que la figura de Joan Miró s’ha utilitzat per ‘justificar polítiques’ que, al seu parer, van en direcció contrària: ‘Parlen de redistribuir el turisme, però no el reduiran; probablement l’augmentaran’</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de l’exposició Paysage Miró a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de l’exposició Paysage Miró a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per a la creadora Manuela Fidalgo, el que senten molts dels artistes &eacute;s que &ldquo;s&rsquo;ha perdut l&rsquo;essencial: es descuiden algunes necessitats fonamentals de l&rsquo;illa&rdquo;. &ldquo;No tenim espais on treballar, els estudis s&oacute;n inaccessibles, els lloguers estan disparats i &eacute;s molt dif&iacute;cil sostenir una pr&agrave;ctica art&iacute;stica aqu&iacute; si no tens suport extern&rdquo;, explica. Segons la seva experi&egrave;ncia, &ldquo;al final sobrevius gr&agrave;cies a ajudes puntuals d&rsquo;amics o subvencions, sobreproduint constantment per poder pagar despeses. I aix&ograve; t&eacute; un cost: acabem esgotats&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No tenim espais on treballar, els estudis són inaccessibles, els lloguers estan disparats i és molt difícil sostenir una pràctica artística aquí si no tens suport extern. Al final sobrevius gràcies a ajudes puntuals d’amics o subvencions, sobreproduint constantment per poder pagar despeses. I això té un cost: acabem esgotats</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuela Fidalgo</span>
                                        <span>—</span> Creadora
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Davant aquestes cr&iacute;tiques, el projecte Palma 2031, anunciat el 2025 sota l&rsquo;esl&ograve;gan Mediterr&agrave;nia in Motion, destacava des dels seus inicis la intenci&oacute; de transformar Palma en un &ldquo;centre cultural din&agrave;mic on es promogui la producci&oacute; de coneixement, l&rsquo;accessibilitat i la participaci&oacute; comunit&agrave;ria&rdquo;. En aquest marc i amb el suport del Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears s&rsquo;han dut a terme diversos projectes entre els quals destaquen les exposicions dedicades a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa &mdash;nomenat ambaixador de la marca juntament amb el cantant Rels B i el cofundador de Filmin Jaume Ripoll&mdash;, Cabrita Reis o Julian Opie, l&rsquo;obertura d&rsquo;una oficina espec&iacute;fica o la promoci&oacute; de noves fires d&rsquo;art a la capital balear, com SUMMA Mallorca o Art Cologne Palma.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, segons la informaci&oacute; aportada per l&rsquo;Ajuntament, el valor de marca cultural generat per la candidatura despr&eacute;s de la campanya &ldquo;s&rsquo;estima entre 1,2 i 2 milions d&rsquo;euros, amb un retorn proper al 1.500%&rdquo;. &ldquo;Aquestes xifres posen en evid&egrave;ncia que la intel&middot;lig&egrave;ncia cultural i la col&middot;laboraci&oacute; poden generar resultats extraordinaris, fins i tot amb recursos molt limitats&rdquo;, va afirmar el regidor Bonet a la roda de premsa del passat 18 de mar&ccedil;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                    alt="Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés i Pedro Vidal durant la mostra de suport del Govern a Palma 2031"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés i Pedro Vidal durant la mostra de suport del Govern a Palma 2031                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tanmateix, juntament amb les cr&iacute;tiques culturals, tamb&eacute; emergeixen dubtes entorn de la gesti&oacute; econ&ograve;mica de Palma 2031 fins ara. L&rsquo;artista Sergio Monje q&uuml;estiona les xifres aportades per l&rsquo;Ajuntament i apunta a possibles incoher&egrave;ncies en el pressupost: &ldquo;Es va parlar de partides de 80.000 euros que, veient els costos b&agrave;sics de personal o producci&oacute;, no quadren ni de lluny&rdquo;. Des del consistori defensen que les despeses, concretament de 82.500 euros, estan &ldquo;molt per sota de la mitjana d&rsquo;un mili&oacute; d&rsquo;euros que han pressupostat les quatre ciutats que han accedit a la fase final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A l’obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el para-sol com una “arquitectura efímera del turisme que privatitza la platja”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A l’obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el para-sol com una “arquitectura efímera del turisme que privatitza la platja”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Propostes contra la &ldquo;turistificaci&oacute; disfressada de cultura&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Una de les primeres cr&iacute;tiques va ser plantejada per l&rsquo;artista i activista Carles Gispert en un manifest dif&oacute;s a trav&eacute;s de la Red de Espacios y Agentes de Cultura Comunitaria (REACC) a l&rsquo;inici de la campanya de Palma 2031. En aquest es reclamava &ldquo;una capitalitat cultural transformadora contra la turistificaci&oacute; disfressada de cultura&rdquo; i una estrat&egrave;gia a deu anys vista. Inspirat en l&rsquo;experi&egrave;ncia de la capitalitat cultural europea Donostia 2016, el text proposava traslladar aquest model a Palma mitjan&ccedil;ant projectes de mediaci&oacute; cultural, tot i que, segons el mateix Gispert, va tenir &ldquo;un efecte estrany&rdquo; i poca atenci&oacute; institucional.
    </p><p class="article-text">
        En la recerca de possibles solucions, molts dels artistes consultats coincideixen en la necessitat de refor&ccedil;ar el suport a la creaci&oacute; contempor&agrave;nia, citant exemples com Tabakalera a Sant Sebasti&agrave;, Matadero a Madrid o espais com Hangar, La Escocesa i Fabra &amp; Coats a Barcelona, Bilbao Arte o la Cit&eacute; internationale des Arts a Par&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Des de la seva experi&egrave;ncia a Alemanya, Ian Waelder explica que a basis Frankfurt i el seu programa HAP &ldquo;tenen un edifici i diversos espais per la ciutat que s&oacute;n comprats per l&rsquo;Estat i llogats com a estudis a artistes a preus per sota del mercat&rdquo;. En la mateixa l&iacute;nia, la creadora Laia Ventayol afegeix que a Berl&iacute;n llogava per setmanes un taller d&rsquo;escultura &ldquo;a un preu molt redu&iuml;t, subvencionat pel Senat i totalment equipat&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El passat mes de setembre es va presentar la candidatura de Palma a la seu del Parlament Europeu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El passat mes de setembre es va presentar la candidatura de Palma a la seu del Parlament Europeu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De la por a les llistes negres a l&rsquo;organitzaci&oacute; cr&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Lluny de les xifres, el malestar en el sector tamb&eacute; t&eacute; a veure amb les condicions de treball i el clima al voltant de la cr&iacute;tica. Alguns dels creadors contactats assenyalen el temor a quedar fora de circuits institucionals si es posicionen p&uacute;blicament: &ldquo;Hi ha por de caure en llistes negres, que se&rsquo;t tanquin portes en convocat&ograve;ries, exposicions o ajudes&rdquo;, explica Sergio Monje. Al seu torn, Ian Waelder apunta a din&agrave;miques d&rsquo;autocensura en un context redu&iuml;t: &ldquo;Mallorca &eacute;s un entorn petit, depenem de les institucions i molta gent prefereix no parlar&rdquo;, cosa que, afegeix, ha debilitat la capacitat del sector per articular una veu conjunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hi ha por de caure en llistes negres, que se’t tanquin portes en convocatòries, exposicions o ajudes	</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio Monje</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com a resposta a aquest escenari, diversos artistes han comen&ccedil;at a organitzar-se amb la intenci&oacute; d&rsquo;articular una &ldquo;plataforma cr&iacute;tica&rdquo; que permeti intervenir en el debat p&uacute;blic. La iniciativa, encara en fase incipient, busca establir les bases d&rsquo;una estructura m&eacute;s estable, propera a un sindicat, que redueixi la vulnerabilitat del sector. &ldquo;Volem construir una eina col&middot;lectiva que ens permeti interlocuci&oacute; i protegir-nos&rdquo;, assenyala Monje. Entre els seus objectius hi hauria &ldquo;trencar el consens entorn de l&rsquo;&uacute;s de l&rsquo;art com a eina de promoci&oacute; tur&iacute;stica&rdquo;, aix&iacute; com reformular associacions existents que, segons expressa l&rsquo;artista, han quedat &ldquo;inoperatives&rdquo; en els darrers anys.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un debat obert al futur</strong></h2><p class="article-text">
        En el pla pol&iacute;tic, les cr&iacute;tiques al model cultural impulsat per l&rsquo;equip de govern s&oacute;n igualment contundents. Des de l&rsquo;Ajuntament, Bonet ha lamentat que els grups municipals de PSIB-PSOE, M&eacute;s i Podem &ldquo;hagin preferit situar-se en la l&ograve;gica de l&rsquo;oposici&oacute; pol&iacute;tica abans que en la l&ograve;gica del projecte de ciutat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, despr&eacute;s de con&egrave;ixer-se la decisi&oacute; negativa del comit&egrave; d&rsquo;avaluaci&oacute; de la candidatura, el secretari general del PSOE de Palma, Iago Negueruela, va criticar que el govern municipal del PP &ldquo;hagi centrat la seva pol&iacute;tica cultural en la candidatura&rdquo; perqu&egrave; aquesta finalment &ldquo;hagi fracassat&rdquo;. D&rsquo;altra banda, el portaveu de M&eacute;s per Palma, Miquel Contreras, considera que l&rsquo;informe europeu &ldquo;no nom&eacute;s rebutja la candidatura, sin&oacute; que suposa una esmena a la totalitat de la gesti&oacute; cultural del Partit Popular a la ciutat&rdquo; i reclama &ldquo;responsabilitats immediates&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, el debat sobre el rumb cultural de Palma continua obert. M&eacute;s enll&agrave; de la candidatura fallida, el model del projecte Palma 2031 continua en marxa i mant&eacute; moltes de les l&iacute;nies estrat&egrave;giques que han estat objecte de controv&egrave;rsia. En un context en qu&egrave; nombroses ciutats europees competeixen per posicionar-se a trav&eacute;s de grans esdeveniments culturals, a la capital balear la discussi&oacute; gira entorn d&rsquo;una q&uuml;esti&oacute; de fons: quin paper ha de jugar la cultura en territoris sotmesos a una forta pressi&oacute; tur&iacute;stica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 06:29:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="688020" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="688020" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Arte,Cultura,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un informe del jurado para la Capital Europea de la Cultura 2031 sostiene que la candidatura de la ciudad parecía "basarse más en una metodología turística que en un concepto artístico", mientras artistas y gestores culturales critican la vigencia del modelo y anuncian la creación de una "plataforma crítica"</p><p class="subtitle">Joan Punyet Miró, nieto de Joan Miró: “Mi abuelo no pintaba para hacerse millonario, estaba en contra de la especulación”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si no actuamos pronto, ser&aacute; demasiado tarde&rdquo;. Bajo este y otros lemas, un grupo de personas se concentr&oacute; el pasado 9 de abril frente al Palau de Congresos de Palma durante la inauguraci&oacute;n de Art Cologne Palma. La protesta, convocada por la plataforma Menys turisme, m&eacute;s vida, denunciaba la &ldquo;turistificaci&oacute;n de Mallorca mediante eventos culturales elitistas&rdquo; ante la feria de arte organizada en el marco de Palma 2031, la candidatura &mdash;finalmente descartada en marzo&mdash; de la ciudad para ser Capital Europea de la Cultura en 2031.
    </p><p class="article-text">
        Pocos d&iacute;as despu&eacute;s, el jurado de la convocatoria, presidido por Tanja Mlaker, ha apuntado en su informe de preselecci&oacute;n &mdash;bajo la firma de la Comisi&oacute;n Europea&mdash; que la candidatura, impulsada por el Ayuntamiento de la capital balear, &ldquo;parece basarse m&aacute;s en una metodolog&iacute;a tur&iacute;stica que en un concepto art&iacute;stico&rdquo;. Una valoraci&oacute;n que comparten, con mayor dureza, artistas y gestores culturales locales.
    </p><p class="article-text">
        En conjunto, las valoraciones coinciden en se&ntilde;alar una misma preocupaci&oacute;n: el peso del enfoque tur&iacute;stico frente al desarrollo de una estrategia cultural s&oacute;lida. Seg&uacute;n el artista Gabriel Peric&agrave;s, las conclusiones del informe, publicado por el Ministerio de Cultura, &ldquo;ponen en evidencia la flagrante incapacidad de los impulsores de la candidatura para concebir un modelo cultural que no est&eacute; al servicio de los intereses del sector tur&iacute;stico&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                    alt="Concentración del pasado 9 de abril durante la inauguración de la feria de arte Art Cologne Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Concentración del pasado 9 de abril durante la inauguración de la feria de arte Art Cologne Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El informe, que tambi&eacute;n valora las candidaturas de otras ciudades como Burgos, C&aacute;ceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Potr&iacute;es y Toledo, examina las distintas estrategias, contenidos culturales y la capacidad de ejecuci&oacute;n, difusi&oacute;n y gesti&oacute;n de las propuestas, as&iacute; como su dimensi&oacute;n europea. En el caso de Palma, destaca adem&aacute;s la &ldquo;falta de informaci&oacute;n concreta&rdquo; sobre c&oacute;mo se preve&iacute;a implicar a artistas locales e instituciones culturales, y asegura que &ldquo;tampoco queda claro si algunos proyectos ya existen o se crear&aacute;n espec&iacute;ficamente para el a&ntilde;o del t&iacute;tulo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el comisario de arte Tolo Ca&ntilde;ellas asegura a elDiario.es que le sorprende &ldquo;la dificultad para identificar qu&eacute; proyectos han sido realmente centrales&rdquo; en este proceso, en el que percibe &ldquo;falta de transparencia&rdquo; y &ldquo;din&aacute;micas poco definidas que dificultan entender c&oacute;mo se construye realmente el proyecto desde dentro&rdquo;. A su juicio, el documento &ldquo;demuestra que es un modelo que ha priorizado la narrativa y la proyecci&oacute;n por encima de la construcci&oacute;n de un ecosistema cultural s&oacute;lido&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es un modelo que ha priorizado la narrativa y la proyección por encima de la construcción de un ecosistema cultural sólido</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tolo Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Comisario de arte
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La historiadora del arte y comisaria Claudia Desile Abraham, que afirma suscribir las palabras de Ca&ntilde;ellas, lamenta adem&aacute;s la &ldquo;instrumentalizaci&oacute;n que se ha hecho con el alumnado de Bellas Artes de la Escuela Universitaria ADEMA&rdquo; durante la campa&ntilde;a y que hayan tenido &ldquo;oportunidades descabelladas como, por ejemplo, exponer en la Bienal de Venecia&rdquo;. Otras voces ponen el foco en la falta de un desarrollo compartido con el sector art&iacute;stico. El artista Biel Llin&agrave;s se&ntilde;ala que no ve &ldquo;mal&rdquo; que &ldquo;una ciudad pueda aplicar a una capitalidad europea&rdquo;, pero critica que &ldquo;desde la entrada del equipo de gobierno del PP en el ayuntamiento han pasado tres a&ntilde;os y no ha habido di&aacute;logo con los artistas&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Desde la entrada del equipo de gobierno del PP en el ayuntamiento han pasado tres años y no ha habido diálogo con los artistas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Biel Llinàs</span>
                                        <span>—</span> Artista 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La acción de Menys turisme, més vida fue una llamada a “rechazar la turistificación de Mallorca con eventos culturales elitistas”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La acción de Menys turisme, més vida fue una llamada a “rechazar la turistificación de Mallorca con eventos culturales elitistas”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Palma evita nuevas valoraciones y remite a las declaraciones del 18 de marzo, donde el regidor de Cultura, Javier Bonet, reconoci&oacute; en rueda de prensa &ldquo;cierta decepci&oacute;n&rdquo; por el rechazo de la candidatura, pero defendi&oacute; que el objetivo no era solo el t&iacute;tulo, sino pensar formas y procedimientos a trav&eacute;s de los cuales &ldquo;la cultura nos puede ayudar a organizar una ciudad que vive una realidad muy concreta: la de las ciudades mediterr&aacute;neas que reciben millones de visitantes cada a&ntilde;o, haci&eacute;ndonos una pregunta muy espec&iacute;fica y directa: &iquest;c&oacute;mo puede ayudar la cultura a reconciliar una ciudad con el turismo?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el consistorio subraya que el programa de actuaciones vinculado a Palma 2031 contempla para el per&iacute;odo 2026-2036 una inversi&oacute;n aproximada de 274,7 millones de euros en infraestructuras culturales &mdash;como la transformaci&oacute;n del edificio de Gesa, el impulso del Palma Culture &amp; Innovation Bay, la recuperaci&oacute;n de Can Ribas, la futura Caixa de M&uacute;sica o el Districte de les Arts&mdash; y defiende que se trata de proyectos que &ldquo;se llevar&aacute;n a cabo en cualquier caso&rdquo;, al contar ya con distintos grados de desarrollo administrativo o presupuestario.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Arte, turismo y gentrificaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del caso concreto de Palma 2031, el debate remite a un modelo m&aacute;s amplio presente en numerosas ciudades europeas, donde la cultura se utiliza como herramienta de atracci&oacute;n econ&oacute;mica y posicionamiento internacional, a menudo en tensi&oacute;n con el tejido local. Aunque las valoraciones en Balears son diversas, la dimensi&oacute;n tur&iacute;stica del proyecto es la que mayor rechazo ha generado entre algunos artistas, en un contexto de fuerte presi&oacute;n tur&iacute;stica e inmobiliaria, con un aumento del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-desboca-balears-comprar-casa-20-3-caro-ano_1_13147225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">20,3% en el precio de la vivienda</a> tras el &uacute;ltimo a&ntilde;o y continuadas subidas en los alquileres.
    </p><p class="article-text">
        En este escenario, donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-presume-contencion-turistica-balears-islas-marcan-record-historico-19-millones-visitantes_1_13141399.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las islas superaron el a&ntilde;o pasado, por primera vez, los 19 millones de visitantes</a>, el artista Ian Waelder sostiene que &ldquo;este enfoque es lo que crea las condiciones de la ciudad del futuro&rdquo;. Desde una perspectiva m&aacute;s estructural, critica que hoy &ldquo;si no eres rico o heredas propiedad no puedes ser artista en condiciones en las islas&rdquo; y a&ntilde;ade que la figura de Joan Mir&oacute; se ha utilizado para &ldquo;justificar pol&iacute;ticas&rdquo; que, a su juicio, van en direcci&oacute;n contraria: &ldquo;Hablan de redistribuir el turismo, pero no van a reducirlo; probablemente lo aumenten&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El artista Ian Waelder sostiene que la figura de Joan Miró se ha utilizado para &#039;justificar políticas&#039;  que, a su juicio, van en dirección contraria: &#039;Hablan de redistribuir el turismo, pero no van a reducirlo; probablemente lo aumenten&#039;
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la exposición Paysage Miró en la Fundación Pilar i Joan Miró de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la exposición Paysage Miró en la Fundación Pilar i Joan Miró de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para la creadora Manuela Fidalgo, lo que sienten muchos de los artistas es que &ldquo;se ha perdido lo esencial: se descuidan algunas necesidades fundamentales de la isla&rdquo;. &ldquo;No tenemos espacios donde trabajar, los estudios son inaccesibles, los alquileres est&aacute;n disparados y es muy dif&iacute;cil sostener una pr&aacute;ctica art&iacute;stica aqu&iacute; si no tienes apoyo externo&rdquo;, explica. Seg&uacute;n su experiencia, &ldquo;al final sobrevives gracias a ayudas puntuales de amigos o subvenciones, sobreproduciendo constantemente para poder pagar gastos. Y eso tiene un coste: acabamos agotados&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No tenemos espacios donde trabajar, los estudios son inaccesibles, los alquileres están disparados y es muy difícil sostener una práctica artística aquí si no tienes apoyo externo. Al final sobrevives gracias a ayudas puntuales de amigos o subvenciones, sobreproduciendo constantemente para poder pagar gastos. Y eso tiene un coste: acabamos agotados
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuela Fidalgo</span>
                                        <span>—</span> Creadora
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Frente a estas cr&iacute;ticas, el proyecto Palma 2031, anunciado en 2025 bajo el eslogan <em>Mediterr&agrave;nia in Motion</em>, destacaba desde sus inicios la intenci&oacute;n de transformar Palma en un &ldquo;centro cultural din&aacute;mico donde se promueva la producci&oacute;n de conocimiento, la accesibilidad y la participaci&oacute;n comunitaria&rdquo;. En este marco y con el apoyo del Consell de Mallorca y el Govern de les Illes Balears se han llevado a cabo diversos proyectos entre los que destacan las exposiciones dedicadas a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa &mdash;nombrado embajador de la marca junto al cantante Rels B y el cofundador de Filmin Jaume Ripoll&mdash;, Cabrita Reis o Julian Opie, la apertura de una oficina espec&iacute;fica o la promoci&oacute;n de nuevas ferias de arte en la capital balear, como SUMMA Mallorca o Art Cologne Palma.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, seg&uacute;n la informaci&oacute;n aportada por el Ayuntamiento, el valor de marca cultural generado por la candidatura tras la campa&ntilde;a &ldquo;est&aacute; estimado entre 1,2 y 2 millones de euros, con un retorno cercano al 1.500 por ciento&rdquo;. &ldquo;Estas cifras ponen en evidencia que la inteligencia cultural y la colaboraci&oacute;n pueden generar resultados extraordinarios, incluso con recursos muy limitados&rdquo;, afirm&oacute; el regidor Bonet en la rueda de prensa del pasado 18 de marzo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                    alt="Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés y Pedro Vidal durante la muestra de apoyo del Govern a Palma 2031"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés y Pedro Vidal durante la muestra de apoyo del Govern a Palma 2031                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sin embargo, junto a las cr&iacute;ticas culturales, tambi&eacute;n emergen dudas en torno a la gesti&oacute;n econ&oacute;mica de Palma 2031 hasta ahora. El artista Sergio Monje cuestiona las cifras aportadas por el Ayuntamiento y apunta a posibles incoherencias en el presupuesto: &ldquo;Se habl&oacute; de partidas de 80.000 euros que, viendo los costes b&aacute;sicos de personal o producci&oacute;n, no cuadran ni de lejos&rdquo;. Desde el Consistorio defienden que los gastos, de concretamente 82.500 euros, est&aacute;n &ldquo;muy por debajo de la media de un mill&oacute;n de euros que han presupuestado las cuatro ciudades que han accedido a la fase final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En la obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el parasol como una “arquitectura efímera del turismo que privatiza la playa”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En la obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el parasol como una “arquitectura efímera del turismo que privatiza la playa”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Propuestas contra la &ldquo;turistificaci&oacute;n disfrazada de cultura&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Una de las primeras cr&iacute;ticas fue planteada por el artista y activista Carles Gispert en un manifiesto difundido a trav&eacute;s de la Red de Espacios y Agentes de Cultura Comunitaria (REACC) al inicio de la campa&ntilde;a de Palma 2031. En &eacute;l se reclamaba &ldquo;una capitalidad cultural transformadora contra la turistificaci&oacute;n disfrazada de cultura&rdquo; y una estrategia a diez a&ntilde;os vista. Inspirado en la experiencia de la capitalidad cultural europea Donostia 2016, el texto propon&iacute;a trasladar ese modelo a Palma mediante proyectos de mediaci&oacute;n cultural, aunque, seg&uacute;n el propio Gispert, tuvo &ldquo;un efecto raro&rdquo; y escasa atenci&oacute;n institucional.
    </p><p class="article-text">
        En la b&uacute;squeda de posibles soluciones, muchos de los artistas consultados coinciden en la necesidad de reforzar el apoyo a la creaci&oacute;n contempor&aacute;nea, citando ejemplos como Tabakalera en San Sebasti&aacute;n, Matadero en Madrid o espacios como Hangar, La Escocesa y Fabra i Coats en Barcelona, Bilbao Arte o la Cit&eacute; internationale des Arts en Par&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Desde su experiencia en Alemania, Ian Waelder explica que en basis Frankfurt y su programa HAP &ldquo;tienen un edificio y varios espacios por la ciudad que son comprados por el estado y alquilados como estudios a artistas a precios por debajo del mercado&rdquo;. En la misma l&iacute;nea, la creadora Laia Ventayol a&ntilde;ade que en Berl&iacute;n alquilaba por semanas un taller de escultura &ldquo;a un precio muy reducido, subvencionado por el Senado y totalmente equipado&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El pasado mes de septiembre se presentó la candidatura de Palma en la sede del Parlamento Europeo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El pasado mes de septiembre se presentó la candidatura de Palma en la sede del Parlamento Europeo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del miedo a las listas negras a la organizaci&oacute;n cr&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Lejos de las cifras, el malestar en el sector tambi&eacute;n tiene que ver con las condiciones de trabajo y el clima en torno a la cr&iacute;tica. Algunos de los creadores contactados se&ntilde;alan el temor a quedar fuera de circuitos institucionales si se posicionan p&uacute;blicamente: &ldquo;Hay miedo a caer en listas negras, a que se te cierren puertas en convocatorias, exposiciones o ayudas&rdquo;, explica Sergio Monje. A su vez, Ian Waelder apunta a din&aacute;micas de autocensura en un contexto reducido: &ldquo;Mallorca es un entorno peque&ntilde;o, dependemos de las instituciones y mucha gente prefiere no hablar&rdquo;, lo que, a&ntilde;ade, ha debilitado la capacidad del sector para articular una voz conjunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay miedo a caer en listas negras, a que se te cierren puertas en convocatorias, exposiciones o ayudas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio Monje</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como respuesta a este escenario, varios artistas han comenzado a organizarse con la intenci&oacute;n de articular una &ldquo;plataforma cr&iacute;tica&rdquo; que permita intervenir en el debate p&uacute;blico. La iniciativa, a&uacute;n en fase incipiente, busca sentar las bases de una estructura m&aacute;s estable, cercana a un sindicato, que reduzca la vulnerabilidad del sector. &ldquo;Queremos construir una herramienta colectiva que nos permita interlocuci&oacute;n y protegernos&rdquo;, se&ntilde;ala Monje. Entre sus objetivos, estar&iacute;a &ldquo;romper el consenso en torno al uso del arte como una herramienta de promoci&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo;, as&iacute; como reformular asociaciones existentes que, seg&uacute;n expresa el artista, han quedado &ldquo;inoperativas&rdquo; en los &uacute;ltimos a&ntilde;os.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un debate abierto al futuro</strong></h2><p class="article-text">
        En el plano pol&iacute;tico, las cr&iacute;ticas al modelo cultural impulsado por el equipo de gobierno son igualmente contundentes. Desde el Ayuntamiento, Bonet ha lamentado que los grupos municipales de PSIB-PSOE, M&eacute;s y Podemos &ldquo;hayan preferido situarse en la l&oacute;gica de la oposici&oacute;n pol&iacute;tica antes que en la l&oacute;gica del proyecto de ciudad&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A este respecto, tras conocerse la decisi&oacute;n negativa del comit&eacute; de evaluaci&oacute;n de la candidatura, el secretario general del PSOE de Palma, Iago Negueruela, critic&oacute; que el gobierno municipal del PP &ldquo;haya centrado su pol&iacute;tica cultural en la candidatura&rdquo; para que esta finalmente &ldquo;haya fracasado&rdquo;. Por otro lado, el portavoz de M&eacute;s per Palma, Miquel Contreras, considera que el informe europeo &ldquo;no solo rechaza la candidatura, sino que supone una enmienda a la totalidad de la gesti&oacute;n cultural del Partido Popular en la ciudad&rdquo; y reclama &ldquo;responsabilidades inmediatas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, el debate sobre el rumbo cultural de Palma sigue abierto. M&aacute;s all&aacute; de la candidatura fallida, el modelo del proyecto Palma 2031 contin&uacute;a en marcha y mantiene muchas de las l&iacute;neas estrat&eacute;gicas que han sido objeto de controversia. En un contexto en el que numerosas ciudades europeas compiten por posicionarse a trav&eacute;s de grandes eventos culturales, en la capital balear la discusi&oacute;n gira en torno a una cuesti&oacute;n de fondo: qu&eacute; papel debe jugar la cultura en territorios sometidos a una fuerte presi&oacute;n tur&iacute;stica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Apr 2026 19:53:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="688020" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="688020" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Arte,Cultura,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Qué quiso decir Miró con su escultura más alta? Barcelona aún debate una obra que nadie entendió del todo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/quiso-decir-miro-escultura-alta-barcelona-debate-obra-nadie-entendio-pm_1_12955599.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/22df0594-db49-4a38-9285-8097475d62fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Qué quiso decir Miró con su escultura más alta? Barcelona aún debate una obra que nadie entendió del todo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Obra enigmática - La obra sigue saludando a quienes entran a la ciudad cerca de Sants y se fotografía sin parar aunque la mayoría de personas desconoce su origen o lo que intenta contar</p></div><p class="article-text">
        El desconcierto que a veces provocan ciertas <strong>esculturas</strong> es parte de su encanto. Hay piezas que te obligan a detenerte y mirar otra vez, porque no se entiende del todo qu&eacute; quiso contar su autor. En <strong>Barcelona</strong> hay una que cumple esa funci&oacute;n desde hace d&eacute;cadas. Es enorme, llena de color y con una forma que parece una mezcla de cosas que no encajan a primera vista.
    </p><p class="article-text">
        Hablar de<strong> </strong><em><strong>Dona i Ocell</strong></em>, la obra de <strong>Joan Mir&oacute;, </strong>es hablar de esa frontera entre el juego visual y el s&iacute;mbolo. Su tama&ntilde;o y su silueta dejan claro que no est&aacute; ah&iacute; para pasar desapercibida, y con ello abri&oacute; una etapa en la que el arte empez&oacute; a salir a las calles de la ciudad.
    </p><h2 class="article-text">Las valoraciones chocaron desde el primer d&iacute;a y nunca se cerraron</h2><p class="article-text">
        La escultura <em>Dona i Ocell</em>, creada por Mir&oacute; y levantada en 1983, marc&oacute; <strong>el inicio del arte p&uacute;blico en la Barcelona democr&aacute;tica</strong>. Con m&aacute;s de 20 metros de altura, se convirti&oacute; en un emblema del parque que tambi&eacute;n lleva su nombre. Mir&oacute; no lleg&oacute; a verla inaugurada, pero s&iacute;<strong> aprob&oacute; cada detalle antes de su muerte</strong>, seg&uacute;n <em>Barcelona Turisme</em>.
    </p><p class="article-text">
        Las opiniones sobre esta obra no fueron un&aacute;nimes. <strong>Rosa Maria Malet</strong>, directora de la Fundaci&oacute;n Joan Mir&oacute;, explic&oacute; que resum&iacute;a toda la trayectoria del artista, aunque en una forma distinta a su pintura. <strong>Llu&iacute;s Permanyer </strong>defendi&oacute; que deb&iacute;a ser el nuevo s&iacute;mbolo de la ciudad y dijo que &ldquo;una ciudad que apoya el vanguardismo cultural necesita un emblema as&iacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Otros, como<strong> Alexandre de Cirici</strong>, resaltaron su feminidad y recordaron que el propio Mir&oacute; la llam&oacute; en su d&iacute;a <em><strong>Dama-bolet amb barret de lluna</strong></em><strong>.</strong> La cr&iacute;tica<strong> Vict&ograve;ria Combalia </strong>valor&oacute; el contraste del color y la forma, mientras que<strong> Isidre Vall&egrave;s</strong> habl&oacute; de la uni&oacute;n entre lo masculino y lo femenino como &ldquo;una afinidad tel&uacute;rica&rdquo;. En cambio<strong>, Baltasar Porcel la consider&oacute; una obra hecha en una etapa de decadencia</strong> y sin la vitalidad de los trabajos anteriores del artista.
    </p><h2 class="article-text">La forma y los colores esconden referencias claras al cuerpo de la mujer y al vuelo</h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el <em>Centre Europeu de Barcelona</em>, la escultura mide 22 metros, aunque tambi&eacute;n se le atribuyen 21 en algunos casos, y est&aacute;<strong> hecha de hormig&oacute;n y cer&aacute;mica pintada con la t&eacute;cnica del trencad&iacute;s</strong>. Mir&oacute; cont&oacute; con la colaboraci&oacute;n del ceramista<strong> Joan Gardy Artigas</strong>, que aplic&oacute; los mosaicos de colores primarios que cubren toda la superficie.
    </p><p class="article-text">
        La obra juega con las formas org&aacute;nicas: recuerda a una seta, un tallo o un cuerpo humano. Una incisi&oacute;n negra en la parte baja <strong>simboliza la feminidad</strong>, mientras que la media luna amarilla en la cima representa el <strong>p&aacute;jaro</strong>, una figura recurrente en el universo de Mir&oacute; que une la tierra con el cielo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/71f30d39-a72e-40cc-b8a0-684b2993b456_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/71f30d39-a72e-40cc-b8a0-684b2993b456_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/71f30d39-a72e-40cc-b8a0-684b2993b456_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/71f30d39-a72e-40cc-b8a0-684b2993b456_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/71f30d39-a72e-40cc-b8a0-684b2993b456_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/71f30d39-a72e-40cc-b8a0-684b2993b456_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/71f30d39-a72e-40cc-b8a0-684b2993b456_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La pieza provoca dudas desde el primer vistazo y obliga a mirarla dos veces"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La pieza provoca dudas desde el primer vistazo y obliga a mirarla dos veces                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El encargo vino del<strong> Ayuntamiento de Barcelona</strong> durante la transformaci&oacute;n del antiguo matadero en un nuevo parque. La obra completaba un proyecto m&aacute;s amplio iniciado en los a&ntilde;os 70, cuando Mir&oacute; se comprometi&oacute; a crear<strong> tres piezas para dar la bienvenida a los visitantes</strong> que llegasen por tierra, mar o aire.
    </p><p class="article-text">
        En el aeropuerto coloc&oacute; un mural cer&aacute;mico, en el puerto dise&ntilde;&oacute; el mosaico del Pla de la Boqueria y, en el caso de <em>Dona i Ocell</em>, ide&oacute; la escultura para quienes entraban a la ciudad desde el sur. El<strong> proyecto se qued&oacute; sin la tercera pieza prevista</strong>, que deb&iacute;a ir en el parque Cervantes, pero la obra vertical de Mir&oacute; acab&oacute; cumpliendo de sobra con esa idea de bienvenida.
    </p><h2 class="article-text">El paso del tiempo la convirti&oacute; en un icono poco entendido</h2><p class="article-text">
        De acuerdo con <em>Barcelona Turisme</em>, la pieza<strong> se levanta sobre un estanque y se adapta al entorno </strong>del parque dedicado al propio artista. La colaboraci&oacute;n con Artigas permiti&oacute; aplicar los colores que Mir&oacute; usaba desde siempre: amarillos, rojos, verdes y azules. La media luna y la incisi&oacute;n negra completan el juego de s&iacute;mbolos que recorre toda su obra, donde el cuerpo femenino y el vuelo del p&aacute;jaro se repiten como temas esenciales.
    </p><p class="article-text">
        El parque donde se encuentra la escultura fue dise&ntilde;ado tras un concurso p&uacute;blico celebrado en 1978. La propuesta ganadora, ejecutada por un equipo de arquitectos dirigido por <strong>Antoni Solanas y Beth Gal&iacute;,</strong> transform&oacute; los terrenos del antiguo matadero.
    </p><p class="article-text">
        La inauguraci&oacute;n de <em>Dona i Ocell</em> se retras&oacute; hasta abril de 1983 y cont&oacute; con la presencia del alcalde<strong> Pasqual Maragall</strong> y del regidor de Urbanismo, <strong>Oriol Bohigas</strong>. Mir&oacute; no pudo asistir, convaleciente en Baleares, y falleci&oacute; meses despu&eacute;s a los 90 a&ntilde;os. Desde entonces, su obra da la bienvenida a quienes llegan a Barcelona por tren, ya que est&aacute; muy pr&oacute;xima a la estaci&oacute;n de Sants, y se ha convertido en uno de los<strong> monumentos secundarios m&aacute;s fotografiados de la capital catalana</strong>, aunque pr&aacute;cticamente nadie sepa qu&eacute; esta viendo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Héctor Farrés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/quiso-decir-miro-escultura-alta-barcelona-debate-obra-nadie-entendio-pm_1_12955599.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 07 Feb 2026 13:06:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/22df0594-db49-4a38-9285-8097475d62fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="93890" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/22df0594-db49-4a38-9285-8097475d62fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="93890" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Qué quiso decir Miró con su escultura más alta? Barcelona aún debate una obra que nadie entendió del todo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/22df0594-db49-4a38-9285-8097475d62fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Esculturas,Arte,Joan Miró,Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Alfred Jarry, el intelectual extravagante que marcó a Picasso, Miró y muchas otras leyendas del siglo XX]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/alfred-jarry-intelectual-extravagante-marco-picasso-miro-leyendas-siglo-xx_1_12798365.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9550b732-1090-4508-a032-3b597f11e236_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Alfred Jarry, el intelectual extravagante que marcó a Picasso, Miró y muchas otras leyendas del siglo XX"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Museu Picasso de Barcelona acoge la muestra 'Ubú pintor', que aborda la influencia que el crítico, bohemio y autor teatral tuvo sobre todos los ámbitos artísticos de las primeras décadas del siglo XX</p><p class="subtitle">Víctor Monte canta la historia de amor entre Lorca y Dalí para saldar “una deuda con la gente que vivió en la represión”</p></div><p class="article-text">
        A pesar de su corta vida, Alfred Jarry (1873&ndash;1907) tuvo una existencia tremendamente rica y compleja, llena de evoluciones y cambios de actividad. Dramaturgo, novelista, cr&iacute;tico de arte &ndash;descubridor de artistas menospreciados como Charles Filiger y reivindicador tanto del arte bruto como del salvaje&ndash; o editor de revistas entre otras ocupaciones, Jarry nunca dej&oacute; indiferente ni a amigos ni a detractores.
    </p><p class="article-text">
        Sus excesos y su extravagancia vital, su provocaci&oacute;n continua y su costumbre de andar en bicicleta borracho de absenta por las calles de Par&iacute;s, disparando su rev&oacute;lver al cielo a la m&iacute;nima ocasi&oacute;n, le definieron como un personaje estramb&oacute;tico. Pero, por otro lado, la creaci&oacute;n del personaje del s&aacute;trapa Ub&uacute; Padre, que protagoniza una serie de obras teatrales entre las que destaca la c&eacute;lebre <em>Ub&uacute; rey</em>, le permitieron definir un prototipo tanto de individuo como de estilo expresivo, lo <em>ubuesco</em> &ndash;en referencia al modo de ser y hablar cruel, grosero, escatol&oacute;gico y c&oacute;mico que caracteriza al Ub&uacute; en las obras de Jarry&ndash;, que ha pasado al imaginario global. 
    </p><p class="article-text">
        La idea de Ub&uacute; Padre, un tirano cruel, arbitrario, maleducado y a la vez rid&iacute;culo, ha sido uno de los principales legados de Jarry, ya que la figura ha sido utilizada con recurrencia desde su creaci&oacute;n por artistas de todo &aacute;mbito para criticar los abusos del poder, as&iacute; como para denunciar la injerencia de la racionalidad en la creaci&oacute;n art&iacute;stica. Tambi&eacute;n a &eacute;l se debe la creaci&oacute;n de la llamada Escuela Pataf&iacute;sica, que estudia el universo en base a m&eacute;todos absurdos salidos no de la l&oacute;gica sino de la creatividad art&iacute;stica. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb5642e3-0570-4041-90d7-1b3c9d856a29_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb5642e3-0570-4041-90d7-1b3c9d856a29_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb5642e3-0570-4041-90d7-1b3c9d856a29_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb5642e3-0570-4041-90d7-1b3c9d856a29_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb5642e3-0570-4041-90d7-1b3c9d856a29_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb5642e3-0570-4041-90d7-1b3c9d856a29_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fb5642e3-0570-4041-90d7-1b3c9d856a29_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una imagen de la exposición &#039;Ubú pintor&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una imagen de la exposición &#039;Ubú pintor&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De este modo, la figura de Ub&uacute; ha obsesionado a artistas pl&aacute;sticos tan variados como Picasso, Mir&oacute;, Le Corbusier, Max Erns, Marcel Duchamp y muchos otros. Sobra decir que su influencia sobre dada&iacute;stas, surrealistas y otros &ldquo;ismos&rdquo; fue m&aacute;xima &ndash;numerosos de ellos, como Mir&oacute;, fueron miembros de la Escuela Pataf&iacute;sica&ndash;, pero tambi&eacute;n alcanz&oacute; a grupos de teatro como Els Joglars, que en los ochenta, y posteriormente en los 90, adaptaron <em>Ub&uacute; rey </em>al contexto de la Catalunya convergente de Jordi Pujol con <em>Ub&uacute; president</em>. 
    </p><h2 class="article-text">Ub&uacute; pintor, una muestra con 496 piezas</h2><p class="article-text">
        Precisamente esta gran influencia que tuvo Jarry sobre las vanguardias art&iacute;sticas del siglo XX es la base de la nueva exposici&oacute;n que presenta el Museu Picasso de Barcelona, hasta el 6 de abril de 2026:<em> </em><a href="https://museupicassobcn.cat/es/actualidad/exposicion/ubu-pintor-alfred-jarry-y-las-artes" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Ub&uacute; pintor. Alfred Jarry y las artes</em></a><a href="https://museupicassobcn.cat/es/actualidad/exposicion/ubu-pintor-alfred-jarry-y-las-artes" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">. </a>Tal como ha explicado en la presentaci&oacute;n de la exposici&oacute;n Emanuel Guigon, director del museo y a la vez comisario principal de la muestra, esta comprende &ldquo;496 piezas entre revistas, grabados, esculturas, pinturas, instalaciones e incluso t&iacute;teres, que proceden de la inspiraci&oacute;n en Ub&uacute; o directamente tratan de representar al personaje&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66da7122-4779-4eb9-ae00-ea1098abba25_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66da7122-4779-4eb9-ae00-ea1098abba25_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66da7122-4779-4eb9-ae00-ea1098abba25_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66da7122-4779-4eb9-ae00-ea1098abba25_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66da7122-4779-4eb9-ae00-ea1098abba25_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66da7122-4779-4eb9-ae00-ea1098abba25_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66da7122-4779-4eb9-ae00-ea1098abba25_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Reproducción en mecano de los personajes de &#039;Ubú rey&#039;, obra de Enric Baj, en la muestra &#039;Ubú pintor&#039;, en el Museu Picasso de Barcelona."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Reproducción en mecano de los personajes de &#039;Ubú rey&#039;, obra de Enric Baj, en la muestra &#039;Ubú pintor&#039;, en el Museu Picasso de Barcelona.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No obstante, Guigon ha explicado que adem&aacute;s de obras de arte, la exposici&oacute;n aporta material epistolar entre Jarry y los artistas con los que tuvo contacto y amistad en su tiempo, entre ellos Paul Gaugin, siendo unos de los primeros defensores de su trabajo en la Polinesia. 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n ha destacado que durante las visitas a la muestra podr&aacute; escucharse m&uacute;sica influenciada por Jarry, como la de Satie, as&iacute; como que &ldquo;los j&oacute;venes compositores del Conservatorio del Liceu est&aacute;n creando piezas espec&iacute;ficas para <em>Ub&uacute; pintor</em>&rdquo; que sonar&aacute;n en el recorrido expositivo. As&iacute; mismo, el museo ha financiado una performance titulada <em>Poes&iacute;a Indispensable N&uacute;mero 1b&uacute;</em> que se representar&aacute; tambi&eacute;n durante el recorrido, sorprendiendo a los visitantes. 
    </p><h2 class="article-text">De Max Erns al gui&ntilde;ol de Mir&oacute;</h2><p class="article-text">
        Guigon, que ya comisari&oacute; <a href="https://ivam.es/exposiciones/alfred-jarry-de-los-nabis-a-la-patafisica-2/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en el 2000 una muestra sobre Jarry en el IVAM</a>, asegura que &ldquo;esta es la exposici&oacute;n m&aacute;s importante sobre el creador de Ub&uacute; que se ha hecho en Espa&ntilde;a&rdquo;. Entre las aportaciones de distintos museos e instituciones a <em>Ub&uacute; pintor</em> &ndash;entre los que destaca el Pompidou parisino, el Musee d'Orsay o Es Baluard de Palma&ndash;, el director del Picasso destaca en especial el cuadro de Max Erns <em>Ub&uacute; imperator</em>.  
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El Pompidou [su propietario] casi nunca lo cede pero este a&ntilde;o [acaso porque se est&aacute; renovando la instalaci&oacute;n y las obras han tenido que ser removidas y guardadas en almacenes] nos lo ha cedido&rdquo;, comenta Guigon. Tambi&eacute;n menciona las tres series de ilustraciones sobre Ub&uacute; creadas por Mir&oacute;, as&iacute; como los mu&ntilde;ecos a gran tama&ntilde;o para la representaci&oacute;n de <em>Ub&uacute; rey</em> que cre&oacute; el pintor catal&aacute;n en 1978. &ldquo;Un montaje que fue uno de los &uacute;ltimos deseos cumplidos por Mir&oacute;, que hab&iacute;a dicho, adem&aacute;s, en repetidas ocasiones que quer&iacute;a morir gritando 'merde!', como Ub&uacute; Padre&rdquo;, a&ntilde;ade al respecto. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1d68b8e-7c6a-4767-9b78-aa294ab9b896_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1d68b8e-7c6a-4767-9b78-aa294ab9b896_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1d68b8e-7c6a-4767-9b78-aa294ab9b896_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1d68b8e-7c6a-4767-9b78-aa294ab9b896_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1d68b8e-7c6a-4767-9b78-aa294ab9b896_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1d68b8e-7c6a-4767-9b78-aa294ab9b896_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1d68b8e-7c6a-4767-9b78-aa294ab9b896_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Panorámica de la muestra &#039;Ubú pintor&#039; en el Museu Picasso de Barcelona."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panorámica de la muestra &#039;Ubú pintor&#039; en el Museu Picasso de Barcelona.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre aquella m&iacute;tica representaci&oacute;n, que se llam&oacute; <em>Mori el Merma</em> y fue llevada a cabo por la compa&ntilde;&iacute;a de t&iacute;teres La Claca, existe una pel&iacute;cula grabada por Francesc Catal&agrave; Roca que se exhibe tambi&eacute;n en <em>Ub&uacute; pintor</em>, junto a las enormes marionetas que utilizaron los miembros de La Claca. Otra cinta que se puede ver en la muestra es <em>Anemic Cinema</em>, una filmaci&oacute;n de Marcel Duchamp de 1926 jugando con el efecto &oacute;ptico de la espiral, en referencia a la&nbsp;espiral en la panza&nbsp;del personaje Ub&uacute;, s&iacute;mbolo del egocentrismo y la ambici&oacute;n desmedida. 
    </p><h2 class="article-text">Picasso y Ub&uacute; en Catalunya, gracias a Pilar Aymerich</h2><p class="article-text">
        Pero tanto Guigon como la otra comisaria de la muestra, la experta en Jarry Mar&iacute;a Gonz&aacute;lez Men&eacute;ndez, han querido dejar claro que la exposicion tiene lugar por la especial influencia que tuvo el personaje de Ub&uacute; en Picasso que, seg&uacute;n cuenta Gonz&aacute;lez, &ldquo;lo descubre en una representaci&oacute;n en Par&iacute;s en 1905 y desde entonces se obsesiona con el personaje&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Hasta tal punto influencia a Picasso que este recurre al personaje de Ub&uacute; para criticar a Franco seis meses despu&eacute;s del estallido de la guerra civil. El malague&ntilde;o dibuja una serie de vi&ntilde;etas que se expusieron al lado del Guernica, en el Pabell&oacute;n Espa&ntilde;ol de la Exposici&oacute;n Internacional de Par&iacute;s de 1937. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c13c4ab-0e5e-4dff-82b1-673fc0db7738_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c13c4ab-0e5e-4dff-82b1-673fc0db7738_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c13c4ab-0e5e-4dff-82b1-673fc0db7738_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c13c4ab-0e5e-4dff-82b1-673fc0db7738_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c13c4ab-0e5e-4dff-82b1-673fc0db7738_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c13c4ab-0e5e-4dff-82b1-673fc0db7738_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c13c4ab-0e5e-4dff-82b1-673fc0db7738_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los muñecos de guiñol obra de Joan Miró que se usaron para la representación de &#039;Mori el Merma&#039; de 1978, inspirada en &#039;Ubú rey&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los muñecos de guiñol obra de Joan Miró que se usaron para la representación de &#039;Mori el Merma&#039; de 1978, inspirada en &#039;Ubú rey&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En ellas, evoca al general fascista como una especie de caballero cristiano con armadura medieval, deambulando por las trincheras con un falo desmesurado o montando a un cerdo. Adem&aacute;s, Picasso coleccion&oacute; grabados de Ub&uacute; e incluso se rumorea que se hizo con la pistola que usaba Jarry y la conservaba como una reliquia. 
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, en el apartado la influencia de Jarry en Catalunya, no puede pasarse por alto el <em>Ub&uacute; president </em>que Els Joglars le dedicaron en su d&iacute;a a Jordi Pujol. Aunque <em>Ub&uacute; pintor</em> tambi&eacute;n quiere ser un homenaje a la fot&oacute;grafa <a href="https://www.eldiario.es/cultura/arte/pilar-aymerich-fotografa-no-quiso-objetiva-acerca-memoria-brujas-adulteras-feministas_1_10578113.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pilar Aymerich</a>. El motivo es que la primera traducci&oacute;n de la obra <em>Ub&uacute; rey</em> que se hizo en Espa&ntilde;a fue la suya, aunque no al castellano sino al catal&aacute;n en 1964. 
    </p><p class="article-text">
        Aquel libro sirvi&oacute; de base a la entonces joven fot&oacute;grafa para organizar el primer montaje de la obra en la Espa&ntilde;a franquista, aunque, como ha recordado Aymerich durante la presentaci&oacute;n, &ldquo;se hizo a puerta cerrada, ya que una cr&iacute;tica tan obvia a la figura de un dictador no se hubiera podido hacer de otra manera estando Franco vivo&rdquo;. Aymerich, que ha explicado que supo de la obra &ldquo;en 1960 yendo a bailar rock'n'roll los domingos&rdquo;, a&ntilde;ade que a la representaci&oacute;n acudi&oacute; Joan de Segarra, &ldquo;que luego hizo una cr&oacute;nica para el Noticiero Universal. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Sabaté]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/alfred-jarry-intelectual-extravagante-marco-picasso-miro-leyendas-siglo-xx_1_12798365.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Nov 2025 16:03:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9550b732-1090-4508-a032-3b597f11e236_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="173120" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9550b732-1090-4508-a032-3b597f11e236_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="173120" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Alfred Jarry, el intelectual extravagante que marcó a Picasso, Miró y muchas otras leyendas del siglo XX]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9550b732-1090-4508-a032-3b597f11e236_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Pintura,Arte,Museos,Museo Picasso,Pablo Picasso,Joan Miró,Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La exposición 'Miró i els Estats Units', reúne en Barcelona cuadros y esculturas de más de 40 artistas clave del siglo XX]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/exposicion-miro-i-els-estats-units-reune-barcelona-cuadros-esculturas-40-artistas-clave-siglo-xx_1_12670950.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/63cc1b3c-d494-4919-8533-9609a1037bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La exposición &#039;Miró i els Estats Units&#039;, reúne en Barcelona cuadros y esculturas de más de 40 artistas clave del siglo XX"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Fundació Joan Miró expone la influencia recíproca entre el pintor y el país norteamericano en una amplia muestra que supone una gran oportunidad de apreciar el arte estadounidense posterior a la Segunda Guerra Mundial</p><p class="subtitle">García Montero, director del Cervantes, critica que la RAE esté en manos de un “experto en llevar negocios desde su despacho”
</p></div><p class="article-text">
        A partir de ma&ntilde;ana, la Fundaci&oacute;n Joan Mir&oacute; de Barcelona acoger&aacute; una nueva gran muestra de pintura y escultura que aborda las relaciones del artista catal&aacute;n con otros contempor&aacute;neos suyos, siempre dentro del marco de las celebraciones del 50 aniversario de la fundaci&oacute;n, que fue auspiciada en 1975 por el propio Mir&oacute; y su esposa. Anteriormente, esta instituci&oacute;n sin &aacute;nimo de lucro acogi&oacute; una muestra sobre las relaciones entre Paul Klee y Mir&oacute;; la siguiente exposici&oacute;n estudi&oacute; las influencias entre Pablo Picasso y Mir&oacute; y, finalmente, en la pasada temporada, la fundaci&oacute;n abord&oacute; las carreras de Matisse &ndash;cuyo hijo fue marchante de Mir&oacute;&ndash; y el pintor barcelon&eacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        Ahora le toca el turno a los artistas estadounidenses de un periodo muy concreto, el que abarca las primeras d&eacute;cadas de la postguerra, en los a&ntilde;os 40 y 50 del siglo pasado y antes del advenimiento del <em>pop art</em>. &ldquo;Es un momento muy especial en la historia del arte del siglo XX, porque tras la Segunda Guerra Mundial, el eje gravitacional de la vanguardia art&iacute;stica se mueve de golpe a Nueva York desde Par&iacute;s, que deja de tener el peso que tuvo en la primera mitad del siglo&rdquo;, explica Marko Daniel, director de la fundaci&oacute;n y uno de los comisarios de la muestra, que recibe el nombre de <em>Mir&oacute; i els Estats Units</em>. 
    </p><p class="article-text">
        La misma pretende ser un estudio comparado de las influencias cruzadas entre Joan Mir&oacute; y los numerosos pintores y artistas pl&aacute;sticos de postguerra que colonizaron la isla de Manhattan con sus talleres, muchos de ellos refugiados europeos, otros veteranos de guerra y otros tantos espectadores de la sinraz&oacute;n b&eacute;lica que suced&iacute;a en todo el mundo, todos ellos deseosos de superar el trauma de la guerra a trav&eacute;s del arte. A este respecto, Daniel ha hecho hincapi&eacute; en que &ldquo;la muestra se entiende mejor si se tiene en cuenta los sucesos internacionales actuales&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text">49 artistas en di&aacute;logo con Mir&oacute;</h2><p class="article-text">
        La muestra re&uacute;ne una selecci&oacute;n importante de pinturas, dibujos, esculturas, grabados, films y material de archivo procedentes de colecciones americanas y europeas. En total son 49 los artistas que comparecen con sus obras en di&aacute;logo, en las paredes, con algunas de Joan Mir&oacute;, estructuradas de forma que la conversaci&oacute;n pict&oacute;rica fluya entre las distintas salas del edificio de la fundaci&oacute;n, creado por Josep Lluis Sert, un actor fundamental en la relaci&oacute;n de Mir&oacute; con el pa&iacute;s norteamericano, ya que el arquitecto fue nombrado en 1953 decano de la Escuela de Dise&ntilde;o de la Universidad de Harvard, cargo que ejerci&oacute; hasta 1969. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1430e9a-86cb-460b-b212-217eb85ebf80_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1430e9a-86cb-460b-b212-217eb85ebf80_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1430e9a-86cb-460b-b212-217eb85ebf80_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1430e9a-86cb-460b-b212-217eb85ebf80_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1430e9a-86cb-460b-b212-217eb85ebf80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1430e9a-86cb-460b-b212-217eb85ebf80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e1430e9a-86cb-460b-b212-217eb85ebf80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Eyes in the heat&#039;, de Jackson Pollock, junto a &#039;Dona i ocell&#039;, de Miró."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Eyes in the heat&#039;, de Jackson Pollock, junto a &#039;Dona i ocell&#039;, de Miró.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde esa posici&oacute;n en el exilio, Sert hizo de puente entre Mir&oacute; y los artistas americanos, algunos tan importantes como Jackson Pollock, Robert Motherwell, Arshile Gorky, Mark Rotko, Helen Frankenthaler, Louise Bouirgeois o Lee Krasner, entre muchos otros. &ldquo;La presencia del edificio es un elemento m&aacute;s de la muestra, dada la importancia de Sert en las sinergias que se crearon entre Mir&oacute; y los estadounidenses&rdquo;, afirma Dolors Rodr&iacute;guez, otra de las comisarias de esta amplia exposici&oacute;n que acoge 138 obras entre cuadros, ilustraciones y esculturas,  y ocupa 22 salas, casi el grueso del edificio.  
    </p><p class="article-text">
        Rodr&iacute;guez, que puntualiza que el comisariado &ldquo;ha jugado con la disposici&oacute;n de las salas en el edificio y tambi&eacute;n con las diferentes corrientes estil&iacute;sticas a la hora de colocar las obras, para situarlas en di&aacute;logo con las distintas creaciones de Mir&oacute;&rdquo;, aclara que del total de artistas expuestos &ldquo;19 son mujeres fundamentales en sus distintos movimientos que en su momento no fueron valoradas como merec&iacute;an&rdquo;. Cita la comisaria a Lee Krasner, pareja de Jackson Pollock y recientemente reivindicada como <a href="https://www.eldiario.es/cultura/arte/autorretrato-femenino-reclama-lugar-mundo-arte_1_8509186.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">gran dama el expresionismo abstracto</a>. Pero tambi&eacute;n hace menci&oacute;n a la escultora y pintora Louise Bourgeois, la expresionista Grace Hartigan, la surrealista Peter Miller o la tambi&eacute;n expresionista abstracta Michael West. &ldquo;Las tres &uacute;ltimas tienen como caracter&iacute;stica que se masculinizaron el nombre para poder sobrevivir en el mundo art&iacute;stico&rdquo;, hace notar Rodr&iacute;guez. 
    </p><h2 class="article-text">En busca de la libertad creativa desde la Espa&ntilde;a de Franco</h2><p class="article-text">
        Respecto a las influencias cruzadas entre Mir&oacute; y la mayor&iacute;a de los artistas expuestos, Marko Daniel destaca que &ldquo;Estados Unidos en los 40 y 50 representan para &eacute;l [Mir&oacute;] la libertad est&eacute;tica, creativa y de pensamiento, en un momento sumamente represivo en aquella brutal Espa&ntilde;a franquista en la que viv&iacute;a un exilio interior&rdquo;. Los viajes a Estados Unidos que inicia en la segunda mitad de los a&ntilde;os 40 le sirven de nuevo impulso creativo en un momento en que se encuentra aislado y profundamente entristecido por la realidad de la posguerra. 
    </p><p class="article-text">
        Tal como explica el tercer comisario de la muestra, el historiador brit&aacute;nico Matthew Gale, &ldquo;en 1979, Mir&oacute; afirm&oacute; en una entrevista que su motor creativo tras la guerra fue la pintura americana&rdquo;. Gale agrega que 25 a&ntilde;os antes, Pollock hab&iacute;a manifestado que Mir&oacute;, junto con Picasso, era su principal referencia art&iacute;stica&ldquo;. &rdquo;A pesar de que ni ellos hablaban catal&aacute;n ni espa&ntilde;ol, y Mir&oacute; no hablaba ingl&eacute;s, el entendimiento durante las estancias de Mir&oacute; principalmente en Nueva York, fue absoluto; se admiraban rec&iacute;procamente&ldquo;, apostilla Gale. En algunos de aquellos viajes, Mir&oacute; colabor&oacute; con numerosos artistas en sus talleres. Tal es el caso del llamado Atelier 17 del grabador Stanley Willian Hayter, donde Mir&oacute; pas&oacute; varios meses en 1947 trabajando con Louise Bourgeois, la grabadora Minna Citron y la pintora abstracta Trumbull Mason, todas ellas presentes en <em>Mir&oacute; i el Estats Units</em>. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6192eab7-f92d-4951-8ffa-545732569875_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6192eab7-f92d-4951-8ffa-545732569875_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6192eab7-f92d-4951-8ffa-545732569875_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6192eab7-f92d-4951-8ffa-545732569875_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6192eab7-f92d-4951-8ffa-545732569875_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6192eab7-f92d-4951-8ffa-545732569875_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6192eab7-f92d-4951-8ffa-545732569875_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Deizquierda a derecha, &#039;La premiere étincelle du jour II&#039;, de Miró (1966); &#039;Canyon&#039;, de Helen Frankenthaler (1965) y &#039;Untittled&#039; de Mark Rotko (1962)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Deizquierda a derecha, &#039;La premiere étincelle du jour II&#039;, de Miró (1966); &#039;Canyon&#039;, de Helen Frankenthaler (1965) y &#039;Untittled&#039; de Mark Rotko (1962).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La muestra aborda desde las relaciones retomadas de Mir&oacute; con el surrealismo, merced al reencuentro en Estados Unidos con antiguos colegas surrealistas europeos, al contacto con diferentes estilos, como el expresionismo abstracto, la abstracci&oacute;n de Robert Motherwell, Sam Francis, Mark Rotko o Arshile Gorky, y las esculturas tanto para espacios p&uacute;blicos como en peque&ntilde;o formato, tan peculiares en Mir&oacute; pero que se revelan muy cercanas a algunas de las obras de Bourgeois, Jeanne Reynal o John Chamberlaine, todas ellas expuestas en la sala 12, donde, en palabras de Dolors Rodr&iacute;guez, &ldquo;se pueden apreciar desde m&aacute;s de una perspectiva&rdquo;. Sin duda estas esculturas muestran una sinergia entre el artista catal&aacute;n y los estadounidenses, ya que todos trabajaban la escultura con materiales reciclados y con conceptos del llamado <em>arte povera</em>. 
    </p><h2 class="article-text">De Krasner a Pollock, Motherwell, Rotko o Frankenthaler</h2><p class="article-text">
        En numerosas salas, por otro lado, los cuadros de Mir&oacute; est&aacute;n situados estrat&eacute;gicamente, a veces al margen, para que se pueda contrastar su influencia sobre otros artistas. Tal es el caso de su serie <em>Constelaciones</em> o del cuadro <em>Naturaleza muerta con zapato viejo</em> de Mir&oacute;, una obra que a pesar de ser de 1937, o tal vez por ello, muestra una rabiosa modernidad que incluso la lleva m&aacute;s all&aacute; de la abstracci&oacute;n para vincularla con el <em>pop art</em> de los 60. El cuadro est&aacute; presente en <em>Mir&oacute; i els Estats Units</em> y justo a su lado cuelga la interpretaci&oacute;n que de &eacute;l hizo el armenio-estadounidense Arshile Gorky. Tambi&eacute;n en otra de las salas <em>Mujer y p&aacute;jaro</em> de Mir&oacute; se sit&uacute;a entre medio de un cuadro de Jackson Pollock y otro de Lee Krasner, como si mediara en el convulso matrimonio de artistas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Miró i els Estats Units&#039; supone a la vez una excelente oportunidad de apreciar las influencias mutuas entre el genial artista español y sus pares estadounidenses, a la par que resulta un amplio compendio de arte del país norteamericano de postguerra, que difícilmente se podrá volver a ver en unos cuantos años</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Finalmente, merece menci&oacute;n especial la sala dedicada a la relaci&oacute;n entre Mir&oacute;, Sert y Alexander Calder, ya que el escultor de las estructuras m&oacute;viles fue el gran amigo americano, con quien siempre estableci&oacute; una fuerte correlaci&oacute;n estil&iacute;stica &ndash;&ldquo;somos como hermanos&rdquo;, dir&iacute;a Mir&oacute; en m&aacute;s de una ocasi&oacute;n respecto de Calder&ndash; que cada uno desarroll&oacute; a su manera. En la citada sala, se puede contemplar la cabeza de alambre con la forma de Mir&oacute; que Calder realiz&oacute;, adem&aacute;s de otras obras de ambos. La muestra se acompa&ntilde;a de abundante material bibliogr&aacute;fico, como im&aacute;genes de Mir&oacute; en Estados Unidos, por ejemplo recibiendo un galard&oacute;n de manos del presidente Eisenhower, pel&iacute;culas de cine o revistas, hasta un total de 260 ilustraciones. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a43ff49a-5546-48c6-a4f7-7620fdc082aa_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a43ff49a-5546-48c6-a4f7-7620fdc082aa_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a43ff49a-5546-48c6-a4f7-7620fdc082aa_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a43ff49a-5546-48c6-a4f7-7620fdc082aa_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a43ff49a-5546-48c6-a4f7-7620fdc082aa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a43ff49a-5546-48c6-a4f7-7620fdc082aa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a43ff49a-5546-48c6-a4f7-7620fdc082aa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Four square de Franz Kline y Seasons de lee Krasner."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Four square de Franz Kline y Seasons de lee Krasner.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En resumen, <em>Mir&oacute; i els Estats Units</em> supone a la vez una excelente oportunidad de apreciar las influencias mutuas entre el genial artista espa&ntilde;ol y sus pares estadounidenses, a la par que resulta un amplio compendio de arte del pa&iacute;s norteamericano de postguerra, que dif&iacute;cilmente se podr&aacute; volver a ver en unos cuantos a&ntilde;os. La &uacute;ltima exposici&oacute;n en este sentido fue en 2007 en el Museu d'Art Contemporari de Barcelona (MACBA), que supuso la despedida de <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/manuel-borja-villel-imagina-museo-futuro-debe-decolonial-generos-binarismos_1_12447404.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Manuel Borja Villel </a>como director de esta instituci&oacute;n. Se llam&oacute; <em>Bajo la bomba: El jazz de la guerra de im&aacute;genes transatl&aacute;ntica. 1946-1956.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Sabaté]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/exposicion-miro-i-els-estats-units-reune-barcelona-cuadros-esculturas-40-artistas-clave-siglo-xx_1_12670950.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Oct 2025 16:17:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/63cc1b3c-d494-4919-8533-9609a1037bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="85876" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/63cc1b3c-d494-4919-8533-9609a1037bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="85876" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La exposición 'Miró i els Estats Units', reúne en Barcelona cuadros y esculturas de más de 40 artistas clave del siglo XX]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/63cc1b3c-d494-4919-8533-9609a1037bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Arte,Joan Miró,Estados Unidos,Pintura,Esculturas,Catalunya,Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Més enllà del llenç de Joan Miró]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-enlla-llenc-joan-miro_1_12550577.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Més enllà del llenç de Joan Miró"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'àmbit menys conegut del pintor català: la seva passió per col·leccionar objectes, el seu vincle amb la naturalesa, el seu compromís social i les tertúlies que van marcar els seus viatges</p><p class="subtitle">L'obra de Joan Miró, l'artista de formes simples i força simbòlica: “No sols va ser un gran pintor, era molt generós”</p></div><p class="article-text">
        Potser sigui la intensa policromia de blaus, vermells, negres, grocs i verds la composici&oacute; o record visual que tots tenim del pintor catal&agrave; Joan Mir&oacute; (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) en els seus quadres. O tal vegada s&oacute;n les formes de les seves escultures o les seves cer&agrave;miques c&ograve;smiques. Malgrat aix&ograve;, existeix un &agrave;mbit menys conegut, vinculat al seu comprom&iacute;s amb els esdeveniments existencials del seu moment, que s&oacute;n sobretot els de la postguerra; la seva col&middot;lecci&oacute; d'objectes, algunes de les tert&uacute;lies que van marcar la seva vida i la seva especial vinculaci&oacute; amb la naturalesa. Les seg&uuml;ents l&iacute;nies pretenen endinsar-se en aquest altre Mir&oacute;: el que atorgava vida al que per a alguns nom&eacute;s es tractava de desfets inservibles; el que dibuixava en les seves obres la for&ccedil;a de la vegetaci&oacute;; o el que amb el seu art i discurs segellava un exercici de rebel&middot;lia.
    </p><p class="article-text">
        L'espai de treball de Mir&oacute;, el seu taller, no era nom&eacute;s un lloc per a pintar, sin&oacute; un santuari de descobriments. En les seves prestatgeries s'acumulaven vells &uacute;tils de cultiu, corrioles de vaixells, fustes rosegades per la mar, ossos d'animals, pedres deformades o claus oxidats. En definitiva, objectes en des&uacute;s, oblidats, als quals l'artista catal&agrave; els atorgava una segona vida o que b&eacute; servien com a elements integrats en un nou llenguatge simb&ograve;lic i on&iacute;ric.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El pintor en el seu estudi de Barcelona en 1963, envoltat d&#039;alguna de les seves obres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El pintor en el seu estudi de Barcelona en 1963, envoltat d&#039;alguna de les seves obres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els objectes tenien per a l'artista una vida secreta, que calia aprendre a escoltar. A <em>Objeto </em>(1931), per exemple, s'aprecia una obra composta per a&iuml;llant, claus, fusta cremada, sorra i peces de rellotgeria sobre fusta. A m&eacute;s, dona vida l'artista a <em>Su Majestad el rey</em> (1974) a partir d'utensilis, joguines o branques que parlen per si sols sense necessitat d'explicaci&oacute;. Cada pe&ccedil;a a&iuml;llada t&eacute; mem&ograve;ria, la que de manera individual amaga all&ograve; que s'ha fet amb ella: el record i les viv&egrave;ncies de qui ha crescut amb una joguina de fusta i sent nost&agrave;lgia amb el batec del pas del temps; amb uns claus que tal vegada van sostenir dos taulons que van conformar una taula de fusta o amb una rosca d'un rellotge centenari que va passar d'una generaci&oacute; a una altra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Aidez l&#039;Espagne&#039; (1937), de Joan Miró."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Aidez l&#039;Espagne&#039; (1937), de Joan Miró.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La terra: origen i refugi</strong></h2><p class="article-text">
        La filia pels objectes trobats de Mir&oacute; explica aix&iacute; mateix la seva sensibilitat global: apreciava valor en all&ograve; accessori, all&ograve; rebutjat, all&ograve; perif&egrave;ric. Aplicat tant a les obres a les quals donava vida amb les seves mans com a la vida mateixa i a la terra que ho envoltava. En l'element natural, va trobar part de la seva arrel est&egrave;tica i espiritual. Mont-roig del Camp (Tarragona) no va anar nom&eacute;s un lloc de sanaci&oacute; (va arribar malalt&iacute;s) i estiueig per a aquest artista total. Entre els ametllers i els camps de blat va trobar una forma de vida senzilla, d'austeritat potser envejable, que el va marcar per sempre. &ldquo;Mont-roig &eacute;s per a mi una revelaci&oacute;. Tot neix all&agrave;&rdquo;, afirmava.
    </p><p class="article-text">
        El medi rural li va ensenyar les formes i estructura de la naturalesa, el pols de les estacions, la dimensi&oacute; del paisatge. Aquella terra de gresos vermells, dura i f&egrave;rtil alhora, en part per la seva riquesa en &ograve;xid de ferro, es va convertir en el color de fons del seu m&oacute;n interior. En les seves obres apareixen constantment elements naturals: estrelles, ocells, llunes, insectes. No com a <em>atrezzo</em>, sin&oacute; com a protagonistes d'un cosmos org&agrave;nic, viu i essencial.
    </p><p class="article-text">
        A Mallorca, on va viure els seus &uacute;ltims anys, va tornar a refugiar-se en un entorn similar. El seu taller a Son Boter &eacute;s gaireb&eacute; una extensi&oacute; del camp. All&agrave; treballava a l'aire lliure, envoltat d'arbres i observant la llum i el vent. Per a ell, naturalesa i creaci&oacute; eren una mateixa cosa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Any 1954. Retrat de l&#039;artista català Joan Miró."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Any 1954. Retrat de l&#039;artista català Joan Miró.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un comprom&iacute;s amb la llibertat </strong></h2><p class="article-text">
        En l'aparent lleugeresa dels colors i les formes de Joan Mir&oacute; existeix una pulsi&oacute; &egrave;tica profunda. Lluny de ser un artista tancat en el seu retir creatiu, va ser una persona compromesa amb el temps que li va tocar viure, defensor ferri de la llibertat individual i col&middot;lectiva sensible a la injust&iacute;cia, sempre reivindicat a partir de la for&ccedil;a de l'art i la seva emulsi&oacute;. Va fer costat activament al govern republic&agrave; en l'exili durant la Guerra Civil espanyola amb el seu cartell titulat <em>Aidez l&rsquo;Espagne </em>(1937), que va ser realitzat amb motiu d'una exposici&oacute; antifeixista a Par&iacute;s i es va convertir en una crida directa a la solidaritat internacional. A l'<em>affiche</em>, una figura humana en tons groc, vermell i negre aixeca el puny enlaire sobre un fons blau i el fa amb una crida, un crit mut. &ldquo;Em fa mal profundament el que ocorre al meu pa&iacute;s. No puc callar&rdquo;, expressava en una carta amb tint de dolor, impot&egrave;ncia i reivindicaci&oacute; durant aquests anys.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miró va donar suport activament al govern republicà en l&#039;exili. &#039;Em fa mal profundament el que ocorre al meu país. No puc callar&#039;, expressava en una carta</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartes i postals de Miró, escrites entre el 1911 i el 1945 a amics, col·legues i familiars com Pablo Picasso, Sebastià Gasch, Salvador Dalí, Joan Prats o Lola Anglada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartes i postals de Miró, escrites entre el 1911 i el 1945 a amics, col·legues i familiars com Pablo Picasso, Sebastià Gasch, Salvador Dalí, Joan Prats o Lola Anglada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Amb el transcurs de la dictadura de Franco, Mir&oacute; va adoptar una forma de resist&egrave;ncia amb car&agrave;cter m&eacute;s simb&ograve;lic, per&ograve; igualment ferm. El seu art es va mantenir al marge de la propaganda m&eacute;s directa i fero&ccedil;, per&ograve; va expressar una tensi&oacute; constant, una rebel&middot;lia soterrada. Un dels exemples m&eacute;s contundents va ser el seu mural <em>El Segador</em> que, encarregat per al pavell&oacute; espanyol de l'Exposici&oacute; Universal de Par&iacute;s de 1937 (all&agrave; tamb&eacute; es trobava el <em>Guernica </em>del malagueny Picasso), representa la figura del pag&egrave;s catal&agrave; en empipament rebel, amb una fal&ccedil; al&ccedil;ada, s&iacute;mbol de resist&egrave;ncia popular i connexi&oacute; amb la terra, aquesta arrel a la qual tot &eacute;sser hum&agrave; s'aferra en algun moment vital. Amb tot, el mural va desapar&egrave;ixer despr&eacute;s de l'exposici&oacute;, per&ograve; el gest va quedar en la hist&ograve;ria.
    </p><p class="article-text">
        Durant l'etapa franquista, va realitzar Joan Mir&oacute; Constelaciones, una s&egrave;rie de petites obres en paper que, malgrat semblar innocents i po&egrave;tiques, amaguen una visi&oacute; cr&iacute;tica del m&oacute;n, una crida subtil contra la foscor de la guerra i el cruent totalitarisme. &ldquo;Quan pinto, em rebel&middot;lo. &Eacute;s la meva manera de dir no&rdquo;, resumeix la seva visi&oacute; de l'art com una forma d'insurrecci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Posteriorment, quan Espanya comen&ccedil;ava a despertar de la ferocitat de la dictadura, Joan Mir&oacute; va secundar activament el moviment democr&agrave;tic i, d'altra banda, es va sumar als homenatges al l&iacute;der pol&iacute;tic Salvador Allende, en iniciatives a favor de l'amnistia i en exposicions que denunciaven la repressi&oacute;. En els seus discursos p&uacute;blics, parlava cada vegada amb m&eacute;s contund&egrave;ncia. En un dels seus textos m&eacute;s coneguts, es pot llegir: &ldquo;Estic per destruir tot el que no sigui essencial, per a defensar el que &eacute;s pur. L'art ha de ser una arma contra l'opressi&oacute;&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miró va secundar activament el moviment democràtic després de la mort de Franco i es va sumar als homenatges al líder polític Salvador Allende: &#039;Estic per destruir tot el que no sigui essencial, per a defensar el que és pur. L&#039;art ha de ser una arma contra l&#039;opressió&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Entre tert&uacute;lies i camins</strong></h2><p class="article-text">
        Encara que era un home reservat, Mir&oacute; valorava profundament les tert&uacute;lies, les trobades i intercanvis d'idees i tend&egrave;ncies amb altres artistes o personalitats, els intercanvis que anaven m&eacute;s enll&agrave; de la seva pr&ograve;pia frontera d'origen. En els seus anys en la capital francesa, va compartir caf&egrave;s i debats amb els surrealistes &mdash;especialment amb Andr&eacute; Breton, qui li va comprar diversos quadres, entre ells, <em>Le pi&egrave;ge </em>(1924)&mdash;, encara que va mantenir sempre una certa dist&agrave;ncia ideol&ograve;gica. I &eacute;s que es va resistir a ser domesticat per qualsevol moviment, al mateix temps que va preferir el di&agrave;leg lliure en comptes de la milit&agrave;ncia est&egrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, la seva amistat amb Pablo Picasso va estar marcada pel respecte mutu i algunes arrels: el Mediterrani, la inf&agrave;ncia popular o la fascinaci&oacute; per l'art primitiu. Tamb&eacute; va ser pr&ograve;xim a l'artista estatunidenc Alexander Calder, a qui admirava per la seva capacitat de combinar joc i estructura.
    </p><p class="article-text">
        Mir&oacute; va viatjar amb freq&uuml;&egrave;ncia, encara que sempre amb un objectiu clar, tornar a la base: primer Barcelona i Mont-roig i despr&eacute;s Palma. Va visitar els Estats Units, on la seva obra va tenir una enorme influ&egrave;ncia sobre l'expressionisme abstracte, i al Jap&oacute; va trobar una afinitat est&egrave;tica amb el buit, la s&iacute;ntesi i el gest. Mentrestant, a Am&egrave;rica Llatina alguns estudiosos van notar una certa connexi&oacute; amb els pobles ind&iacute;genes i les seves formes ancestrals d'expressi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aquests viatges, Mir&oacute; mai va abandonar el costum de treballar de matinada i la necessitat de silenci. Pintava en solitud i en comuni&oacute; amb els materials, tal vegada a vegades vivint la paradoxa de l'artista que viatja sense realment arribar a fer-ho o que busca l'arrel estant allunyat de l'origen.
    </p><p class="article-text">
        En aquest desenvolupament personal i professional, el catal&agrave; no va estar sol. I &eacute;s que darrere d'un gran home hi ha o sol haver-hi una gran dona. Pilar Juncosa (Palma, 1904 - Palma 1995) no sols va ser la seva esposa, sin&oacute; un fort pilar emocional i una figura essencial per al seu equilibri existencial i la conservaci&oacute; del seu llegat com a artista. Va ser una de les impulsores de la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca &mdash;creada en 1981&mdash; i des de l'ombra el va ajudar en l'organitzaci&oacute; dels seus quefers diaris, de la seva correspond&egrave;ncia postal i de les seves relacions de diversa &iacute;ndole, sobretot a mesura que la fama del creador anava en augment. &ldquo;Pilar, la meva esposa, &eacute;s una companya ideal per a mi. Sense ella, jo seria un orfe perdut en aquest m&oacute;n. Fora del meu treball, no tinc cap noci&oacute; sobre altres coses i de com &eacute;s necessari organitzar-se. Ella &eacute;s el meu &agrave;ngel de la guarda&rdquo;, comentava el pintor catal&agrave; sobre la seva dona.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miró mai va abandonar el costum de treballar de matinada i la necessitat de silenci. Pintava en solitud i en comunió amb els materials</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Una mirada compromesa, atenta i lliure</strong></h2><p class="article-text">
        Parlar de Joan Mir&oacute; &eacute;s parlar d'una manera de mirar el m&oacute;n: atenta, lliure, humil. No va ser un artista que fora a la recerca de fama, alguna cosa que, no obstant aix&ograve;, s&iacute; que va aconseguir en vida. Tampoc va buscar agradar. El seu va ser un altre cam&iacute;: el de qui s'ajup a recollir un objecte oblidat, l'observa en silenci i l'uneix a altres elements inanimats per a convertir-los en una sola obra d'art.
    </p><p class="article-text">
        Aquest mateix gest, el d'observar i engrandir el petit i l'invisible, &eacute;s tamb&eacute; un gest de lliurament, de resist&egrave;ncia enfront de la viol&egrave;ncia, la censura i el soroll. El seu art, lluny d'envellir, continua parlant avui amb for&ccedil;a, com el rastre que deixa un animal en la neu: &eacute;s subtil, ef&iacute;mer, per&ograve; al seu torn est&agrave; carregat de bellesa i de veritat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-enlla-llenc-joan-miro_1_12550577.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 23 Aug 2025 05:30:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="598979" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="598979" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Més enllà del llenç de Joan Miró]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Miró,Islas Baleares,Arte,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Más allá del lienzo de Joan Miró]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/lienzo-joan-miro_1_12529166.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Más allá del lienzo de Joan Miró"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El lado menos conocido del pintor catalán: su pasión por coleccionar objetos, su vínculo con la naturaleza, su compromiso social y las tertulias que marcaron sus viajes</p><p class="subtitle">La obra de Joan Miró, el artista de formas simples y fuerza simbólica: “No solo fue un gran pintor, era muy generoso”</p></div><p class="article-text">
        Acaso sea la intensa policrom&iacute;a de azules, rojos, negros, amarillos y verdes la composici&oacute;n o recuerdo visual que todos tenemos del pintor catal&aacute;n Joan Mir&oacute; (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) en sus cuadros. O tal vez sean las formas de sus esculturas o sus cer&aacute;micas c&oacute;smicas. A pesar de ello, existe un lado menos conocido, vinculado a su compromiso con los acontecimientos existenciales de su momento, que son sobre todo los de la posguerra; su colecci&oacute;n de objetos, algunas de las tertulias que marcaron su vida y su especial vinculaci&oacute;n con la naturaleza. Las siguientes l&iacute;neas pretenden adentrarse en ese otro Mir&oacute;: el que otorgaba vida a lo que para algunos solo se trataba de deshechos inservibles; el que dibujaba en sus obras la fuerza de la vegetaci&oacute;n; o el que con su arte y discurso sellaba un ejercicio de rebeld&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        El espacio de trabajo de Mir&oacute;, su taller, no era solo un lugar para pintar, sino un santuario de descubrimientos. En sus estanter&iacute;as se acumulaban viejos &uacute;tiles de labranza, poleas de barcos, maderas ro&iacute;das por el mar, huesos de animales, piedras deformadas o clavos oxidados. En definitiva, objetos en desuso, olvidados, a los que el artista catal&aacute;n les otorgaba una segunda vida o que bien serv&iacute;an como elementos integrados en un nuevo lenguaje simb&oacute;lico y on&iacute;rico. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El pintor en su estudio de Barcelona en 1963, rodeado de alguna de sus obras."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El pintor en su estudio de Barcelona en 1963, rodeado de alguna de sus obras.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los objetos ten&iacute;an para el artista una vida secreta, que hab&iacute;a que aprender a escuchar. En <em>Objeto </em>(1931), por ejemplo, se aprecia una obra compuesta por aislante, clavos, madera quemada, arena y piezas de relojer&iacute;a sobre madera. Adem&aacute;s, da vida el artista a <em>Su Majestad el rey</em> (1974) a partir de utensilios, juguetes o ramas que hablan por s&iacute; solos sin necesidad de explicaci&oacute;n. Cada pieza aislada tiene memoria, la que de forma individual esconde aquello que se ha hecho con ella: el recuerdo y las vivencias de quien ha crecido con un juguete de madera y siente nostalgia con el latido del paso del tiempo; con unos clavos que tal vez sostuvieron dos tablones que conformaron una mesa de madera o con una rosca de un reloj centenario que pas&oacute; de una generaci&oacute;n a otra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Aidez l&#039;Espagne&#039; (1937), de Joan Miró."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Aidez l&#039;Espagne&#039; (1937), de Joan Miró.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La tierra: origen y refugio</strong></h2><p class="article-text">
        La filia por los objetos encontrados de Mir&oacute; explica asimismo su sensibilidad global: apreciaba valor en lo accesorio, en lo rechazado, en lo perif&eacute;rico. Aplicado tanto a las obras a las que daba vida con sus manos como a la vida misma y a la tierra que lo rodeaba. En el elemento natural, hall&oacute; parte de su ra&iacute;z est&eacute;tica y espiritual. Mont-roig del Camp (Tarragona) no fue solo un lugar de sanaci&oacute;n (lleg&oacute; enfermizo) y veraneo para este artista total. Entre los almendros y los campos de trigo encontr&oacute; una forma de vida sencilla, de austeridad acaso envidiable, que lo marc&oacute; para siempre. &ldquo;Mont-roig es para m&iacute; una revelaci&oacute;n. Todo nace all&iacute;&rdquo;, afirmaba. 
    </p><p class="article-text">
        El medio rural le ense&ntilde;&oacute; las formas y estructura de la naturaleza, el pulso de las estaciones, la dimensi&oacute;n del paisaje. Aquella tierra de areniscas rojas, dura y f&eacute;rtil a la vez, en parte por su riqueza en &oacute;xido de hierro, se convirti&oacute; en el color de fondo de su mundo interior. En sus obras aparecen constantemente elementos naturales: estrellas, p&aacute;jaros, lunas, insectos. No como <em>atrezzo</em>, sino como protagonistas de un cosmos org&aacute;nico, vivo y esencial.
    </p><p class="article-text">
        En Mallorca, donde vivi&oacute; sus &uacute;ltimos a&ntilde;os, volvi&oacute; a refugiarse en un entorno similar. Su taller en Son Boter es casi una extensi&oacute;n del campo. All&iacute; trabajaba al aire libre, rodeado de &aacute;rboles y observando la luz y el viento. Para &eacute;l, naturaleza y creaci&oacute;n eran una misma cosa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Año 1954. Retrato del artista catalán Joan Miró."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Año 1954. Retrato del artista catalán Joan Miró.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un compromiso con la libertad </strong></h2><p class="article-text">
        En la aparente ligereza de los colores y las formas de Joan Mir&oacute; existe una pulsi&oacute;n &eacute;tica profunda. Lejos de ser un artista encerrado en su retiro creativo, fue una persona comprometida con el tiempo que le toc&oacute; vivir, defensor f&eacute;rreo de la libertad individual y colectiva sensible a la injusticia, siempre reivindicado a partir de la fuerza del arte y su emulsi&oacute;n. Apoy&oacute; activamente al gobierno republicano en el exilio durante la Guerra Civil espa&ntilde;ola con su cartel titulado <em>Aidez l&rsquo;Espagne</em> (1937), que fue realizado con motivo de una exposici&oacute;n antifascista en Par&iacute;s y se convirti&oacute; en una llamada directa a la solidaridad internacional. En el <em>affiche, </em>una figura humana en tonos amarillo, rojo y negro levanta el pu&ntilde;o en alto sobre un fondo azul y lo hace con un llamamiento, un grito mudo. &ldquo;Me duele profundamente lo que ocurre en mi pa&iacute;s. No puedo callar&rdquo;, expresaba en una carta con tinte de dolor, impotencia y reivindicaci&oacute;n durante esos a&ntilde;os.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miró apoyó activamente al gobierno republicano en el exilio. &#039;Me duele profundamente lo que ocurre en mi país. No puedo callar&#039;, expresaba en una carta</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartas y postales de Miró, escritas entre 1911 y 1945 a amigos, colegas y familiares como Pablo Picasso, Sebastiá Gasch, Salvador Dalí, Joan Prats o Lola Anglada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartas y postales de Miró, escritas entre 1911 y 1945 a amigos, colegas y familiares como Pablo Picasso, Sebastiá Gasch, Salvador Dalí, Joan Prats o Lola Anglada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Con el transcurso de la dictadura de Franco, Mir&oacute; adopt&oacute; una forma de resistencia con car&aacute;cter m&aacute;s simb&oacute;lico, pero igualmente firme. Su arte se mantuvo al margen de la propaganda m&aacute;s directa y feroz, pero expres&oacute; una tensi&oacute;n constante, una rebeld&iacute;a soterrada. Uno de los ejemplos m&aacute;s contundentes fue su mural <em>El Segador</em> que, encargado para el pabell&oacute;n espa&ntilde;ol de la Exposici&oacute;n Universal de Par&iacute;s de 1937 (all&iacute; tambi&eacute;n se hallaba el Guernica del malague&ntilde;o Picasso), representa la figura del campesino catal&aacute;n en enfado rebelde, con una hoz alzada, s&iacute;mbolo de resistencia popular y conexi&oacute;n con la tierra, esa ra&iacute;z a la que todo ser humano se aferra en alg&uacute;n momento vital. Con todo, el mural desapareci&oacute; tras la exposici&oacute;n, pero el gesto qued&oacute; en la historia. 
    </p><p class="article-text">
        Durante la etapa franquista, realiz&oacute; Joan Mir&oacute; <em>Constelaciones</em>, una serie de peque&ntilde;as obras en papel que, a pesar de parecer inocentes y po&eacute;ticas, esconden una visi&oacute;n cr&iacute;tica del mundo, una llamada sutil contra la oscuridad de la guerra y el cruento totalitarismo. &ldquo;Cuando pinto, me rebelo. Es mi manera de decir no&rdquo;, resume su visi&oacute;n del arte como una forma de insurrecci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Posteriormente, cuando Espa&ntilde;a comenzaba a despertar de la ferocidad de la dictadura, Joan Mir&oacute; apoy&oacute; activamente el movimiento democr&aacute;tico y, por otra parte, se sum&oacute; a los homenajes al l&iacute;der pol&iacute;tico Salvador Allende, en iniciativas a favor de la amnist&iacute;a y en exposiciones que denunciaban la represi&oacute;n. En sus discursos p&uacute;blicos, hablaba cada vez con m&aacute;s contundencia. En uno de sus textos m&aacute;s conocidos, se puede leer: &ldquo;Estoy por destruir todo lo que no sea esencial, para defender lo que es puro. El arte debe ser un arma contra la opresi&oacute;n&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miró apoyó activamente el movimiento democrático tras la muerte de Franco y se sumó a los homenajes al líder político Salvador Allende: &#039;Estoy por destruir todo lo que no sea esencial, para defender lo que es puro. El arte debe ser un arma contra la opresión&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Entre tertulias y caminos</strong></h2><p class="article-text">
        Aunque era un hombre reservado, Mir&oacute; valoraba profundamente las tertulias, los encuentros e intercambios de ideas y tendencias con otros artistas o personalidades, los intercambios que iban m&aacute;s all&aacute; de su propia frontera de origen. En sus a&ntilde;os en la capital francesa, comparti&oacute; caf&eacute;s y debates con los surrealistas &mdash;especialmente con Andr&eacute; Breton, quien le compr&oacute; varios cuadros, entre ellos,<em> Le pi&egrave;ge</em> (1924)&mdash;, aunque mantuvo siempre una cierta distancia ideol&oacute;gica. Y es que se resisti&oacute; a ser domesticado por cualquier movimiento, a la par que prefiri&oacute; el di&aacute;logo libre en vez de la militancia est&eacute;tica. 
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, su amistad con Pablo Picasso estuvo marcada por el respeto mutuo y algunas ra&iacute;ces pivotantes: el Mediterr&aacute;neo, la infancia popular o la fascinaci&oacute;n por el arte primitivo. Tambi&eacute;n fue cercano al artista estadounidense Alexander Calder, a quien admiraba por su capacidad de combinar juego y estructura.
    </p><p class="article-text">
        Mir&oacute; viaj&oacute; con frecuencia, aunque siempre con un objetivo claro, volver a la base: primero Barcelona y Mont-roig y luego Palma. Visit&oacute; Estados Unidos, donde su obra tuvo una enorme influencia sobre el expresionismo abstracto, y en Jap&oacute;n encontr&oacute; una afinidad est&eacute;tica con el vac&iacute;o, la s&iacute;ntesis y el gesto. Mientras, en Am&eacute;rica Latina algunos estudiosos notaron una cierta conexi&oacute;n con los pueblos ind&iacute;genas y sus formas ancestrales de expresi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de estos viajes, Mir&oacute; nunca abandon&oacute; la costumbre de trabajar de madrugada y la necesidad de silencio. Pintaba en soledad y en comuni&oacute;n con los materiales, tal vez en ocasiones viviendo la paradoja del artista que viaja sin realmente llegar a hacerlo o que busca la ra&iacute;z estando alejado del origen. 
    </p><p class="article-text">
        En ese desarrollo personal y profesional, el catal&aacute;n no estuvo solo. Y es que detr&aacute;s de un gran hombre hay o suele haber una gran mujer. Pilar Juncosa (Palma, 1904 - Palma 1995) no solo fue su esposa, sino un fuerte pilar emocional y una figura esencial para su equilibrio existencial y la conservaci&oacute;n de su legado como artista. Fue una de las impulsoras de la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca  &mdash;creada en 1981&mdash; y desde la sombra le ayud&oacute; en la organizaci&oacute;n de sus quehaceres diarios, de su correspondencia postal y de sus relaciones de diversa &iacute;ndole, sobre todo a medida que la fama del creador iba en aumento. &ldquo;Pilar, mi esposa, es una compa&ntilde;era ideal para m&iacute;. Sin ella, yo ser&iacute;a un hu&eacute;rfano perdido en este mundo. Fuera de mi trabajo, no tengo ninguna noci&oacute;n sobre otras cosas y de c&oacute;mo es necesario organizarse. Ella es mi &aacute;ngel de la guarda&rdquo;, comentaba el pintor catal&aacute;n sobre su mujer.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miró nunca abandonó la costumbre de trabajar de madrugada y la necesidad de silencio. Pintaba en soledad y en comunión con los materiales</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Una mirada comprometida, atenta y libre</strong></h2><p class="article-text">
        Hablar de Joan Mir&oacute; es hablar de una forma de mirar el mundo: atenta, libre, humilde. No fue un artista que fuera en busca de fama, algo que, sin embargo, s&iacute; alcanz&oacute; en vida. Tampoco busc&oacute; agradar. Lo suyo fue otro camino: el de quien se agacha a recoger un objeto olvidado, lo observa en silencio y lo une a otros elementos inanimados para convertirlos en una sola obra de arte.
    </p><p class="article-text">
        Ese mismo gesto, el de observar y engrandecer lo peque&ntilde;o y lo invisible, es tambi&eacute;n un gesto de entrega, de resistencia frente a la violencia, la censura y el ruido. Su arte, lejos de envejecer, sigue hablando hoy con fuerza, como el rastro que deja un animal en la nieve: es sutil, ef&iacute;mero, pero a su vez est&aacute; cargado de belleza y de verdad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/lienzo-joan-miro_1_12529166.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 22 Aug 2025 20:25:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="598979" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="598979" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Más allá del lienzo de Joan Miró]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Miró,Islas Baleares,Arte,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joan Punyet Miró, nét de Joan Miró: "El meu avi no pintava per fer-se milionari, estava en contra de l'especulació"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/joan-punyet-miro-net-joan-miro-meu-avi-no-pintava-per-fer-milionari-estava-l-especulacio_1_12540454.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33f8b2e0-37ff-4d30-8c03-b5ae438b4413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Joan Punyet Miró, nét de Joan Miró: &quot;El meu avi no pintava per fer-se milionari, estava en contra de l&#039;especulació&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El pintor, escriptor i marmessor del geni català defensa que el seu avi "sempre buscava l'anonimat i fugia del protagonisme". Segons la seva opinió, Picasso, Dalí i Miró són "una mena de regal diví" l'obra del qual s'ha de difondre "a tot el món" perquè la gent "entengui la força d'Espanya i els seus artistes"</p><p class="subtitle">L'obra de Joan Miró, l'artista de formes simples i força simbòlica: “No només va ser un gran pintor, era molt generós”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;El meu avi sempre buscava l'anonimat, fugia del protagonisme, no volia ser una persona important&rdquo;. Joan Punyet Mir&oacute; (Palma, 1968), pintor, escriptor i marmessor de Joan Mir&oacute; (1893-1983), porta d&egrave;cades consagrat a preservar i difondre el llegat art&iacute;stic i hum&agrave; del geni catal&agrave;, l'obra del qual palpita aquest estiu a Palma gr&agrave;cies a <em>Paysage Mir&oacute;</em>, un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/obra-joan-miro-artista-formas-simples-fuerza-simbolica-no-gran-pintor-generoso_1_12517286.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">projecte sense precedents </a>que reuneix m&eacute;s d'un centenar de pintures i escultures de Mir&oacute; a quatre espais expositius simultanis de la capital balear: la Llotja, el Casal Solleric, el museu Es Baluard i la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Per al seu n&eacute;t, qui cita elDiario.es al mateix taller en qu&egrave; el seu avi va vessar sobre els seus quadres la llum i el color de Mallorca -amb qu&egrave; l'artista barcelon&iacute; va mantenir una profunda vinculaci&oacute; al llarg de la seva vida-, <em>Paysage Mir&oacute;</em> salda un deute moral amb ell despr&eacute;s de d&egrave;cades d'ostracisme a casa seva: &ldquo;Mir&oacute; era un geni. I aix&ograve; es paga car perqu&egrave; est&agrave;s repudiat, la gent riu de tu, ning&uacute; t'ent&eacute;n. La teva feina triomfa als Estats Units i al Jap&oacute;, per&ograve; a casa teva la gent diu que nom&eacute;s pintes un nen&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durant aquesta entrevista, Punyet Mir&oacute; defensa que la major her&egrave;ncia del pintor catal&agrave; no &eacute;s nom&eacute;s la seva obra, sin&oacute; una filosofia vital basada en &ldquo;la filantropia i la generositat&rdquo;, les que va transmetre un artista que &ldquo;no pintava per fer-se milionari&rdquo; i que, en protesta contra l'especulaci&oacute; en el m&oacute;n de l'art, va arribar a cremar cinc llen&ccedil;os per demostrar que la seva obra era un manifest i no una mercaderia. Recorda, a m&eacute;s, com Mir&oacute; trobava en la llum i el paisatge mediterranis &ldquo;una comuni&oacute; constant amb la naturalesa&rdquo; que no trobaria avui, at&egrave;s que l'illa que el seu avi va con&egrave;ixer, ja no existeix. &ldquo;Si Mir&oacute; estigu&eacute;s viu, evidentment ja no seria a Mallorca. &Eacute;s una jungla de ciment&rdquo;, incideix, asseverant que el model tur&iacute;stic balear s'ha de redefinir &ldquo;per no morir d'&egrave;xit&rdquo;: &ldquo;Cal reinventar-se per no fracassar d'aqu&iacute; a deu anys&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Punyet Miró, al taller del seu avi: &quot;Era un home sempre molt avançat al seu temps i era el poeta dels pobres. Li agradava recollir branques, pedres, petxines, ossos a les seves passejades per les muntanyes de Cala Major, a la platja...&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Punyet Miró, al taller del seu avi: &quot;Era un home sempre molt avançat al seu temps i era el poeta dels pobres. Li agradava recollir branques, pedres, petxines, ossos a les seves passejades per les muntanyes de Cala Major, a la platja...&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; significa per a vost&egrave; custodiar ja no nom&eacute;s l'obra, sin&oacute; tamb&eacute; el pensament del seu avi? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Estic content que faci aquesta pregunta, perqu&egrave; moltes vegades cal veure la persona que s'amagava darrere del pinzell. Perqu&egrave; Mir&oacute; era un geni. I aix&ograve; es paga car perqu&egrave; est&agrave;s repudiat, la gent riu de tu, ning&uacute; no t'ent&eacute;n. La teva feina est&agrave; tot el temps triomfant als Estats Units i al Jap&oacute;, per&ograve; a casa teva la gent diu que nom&eacute;s pintes un nen. Per mi ha estat el pensament, la filosofia existencial de Joan Mir&oacute;, el que m&eacute;s m'ha agradat transmetre al p&uacute;blic en general, i crec que es pot explicar amb una paraula: generositat. Generositat a les exposicions, a les donacions, als pr&eacute;stecs, en crear tres fundacions, el que jo anomeno el triangle Mir&oacute;: la Fundaci&oacute; Joan Mir&oacute; de Barcelona, que ara fa 50 anys, la de Palma, creada el 1992, i la de Mont-roig del Camp a Tarragona, creada el 2015. I tot aix&ograve; ha estat gr&agrave;cies a la fam&iacute;lia Mir&oacute;. Aix&ograve; &eacute;s el que vull transmetre, que la filantropia, la generositat i tamb&eacute; l'&agrave;nim de ser una persona responsable amb els seus principis &eacute;s el que m&eacute;s em va marcar de Joan Mir&oacute;, a banda, evidentment, del seu llegat art&iacute;stic, que &eacute;s molt complicat de gestionar. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miró era un geni. I això es paga car perquè estàs repudiat [en la teva pròpia casa], la gent riu de tu, ningú t&#039;entén. El teu treball està tot el temps triomfant als Estats Units i al Japó, però en la teva pròpia casa la gent diu que només pintes a un nen
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Nét de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Parla del repudi d'un artista a casa seva i Palma exposa aquest estiu </strong><em><strong>Paysage Mir&oacute;</strong></em><strong>, un </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/paysage-miro-gran-proyecto-reunira-100-obras-pintor-transformo-luz-mallorca_1_12433545.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>projecte sense precedents </strong></a><strong>que reuneix m&eacute;s d'un centenar d'obres del seu avi. Creieu que amb aquesta exposici&oacute; s'ha saldat un deute moral amb ell?</strong>  
    </p><p class="article-text">
        Exacte. Cal tenir en compte la generositat de Joan Mir&oacute; i de la meva fam&iacute;lia. Despr&eacute;s de la mort del meu avi el 1983, la meva &agrave;via, Pilar Juncosa, la meva mare, Dolores Mir&oacute;, els meus germans, el David, l'Emilio, el Teo i jo, hem seguit fent molt&iacute;ssimes donacions a l'Estat espanyol i a les Balears perqu&egrave; sabem que &eacute;s la nostra obligaci&oacute; moral. Nosaltres, un dia, morirem, per&ograve; abans hem de consolidar el llegat de Mir&oacute; a Espanya. I aix&ograve; ha estat el que hem apr&egrave;s del meu avi. Hem fet, doncs, tot el cat&agrave;leg raonat de l'obra i hem creat les tres fundacions.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha tres estudis de Joan Mir&oacute; oberts al p&uacute;blic i aix&ograve; &eacute;s un miracle. &Eacute;s una cosa que, evidentment, d&oacute;na molta for&ccedil;a a tot all&ograve; que &eacute;s el llegat cultural del meu avi i nosaltres, des de la humilitat i des del bon fer, amb grans valors morals i &egrave;tics, hem seguit l'educaci&oacute; del meu avi, la seva filantropia i la seva generositat per apuntalar i consolidar aquest llegat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com va ser la filosofia existencial de Mir&oacute;, la manera de viure? </strong>
    </p><p class="article-text">
        El que em sorprenia m&eacute;s era que sempre buscava l'anonimat, fugia del protagonisme, no volia ser una persona important. No li agradaven les entrevistes ni els mitjans, els agradava treballar els seus quadres. Aqu&iacute;, al taller de la Fundaci&oacute; Mir&oacute; de Mallorca, li agradava llegir poesia, escoltar m&uacute;sica i cultivar el seu esperit dins la m&agrave;xima privadesa i en comuni&oacute; constant amb l'energia de la llum del Mediterrani, la llum de Mallorca, el cel, el mar, aquests paisatges ataronjats, crepusculars, que anuncien vents de l'endem&agrave;. &Eacute;s a dir, la comuni&oacute; amb la terra i la natura eren una font d'energia. Es nodria de la llum i el paisatge i aix&ograve; era per a ell fonamental.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Punyet Miró"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Punyet Miró                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Creieu que el seu avi va ser un avan&ccedil;at de la consci&egrave;ncia mediambiental?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Era un home sempre molt avan&ccedil;at i era el poeta dels pobres. Li agradava recollir branques, pedres, petxines, ossos als seus passejos per les muntanyes de Cala Major, a la platja... Li agradava tamb&eacute; poder agafar tot all&ograve; que el mar portava a la sorra despr&eacute;s de la tempesta. Trossos de fusta, residus, petxines. I amb aix&ograve; feia una mena d'orquestraci&oacute; d'elements trobats pel m&agrave;gic instint de l'atzar i de la m&agrave; de Mir&oacute;, que era una persona intu&iuml;tiva que sempre deixava que el subconscient col&middot;lectiu dirig&iacute;s la m&agrave; cap a algun element en particular que despr&eacute;s ell podia utilitzar en un assemblatge escult&ograve;ric. Era una mica la filosofia de Marcel Duchamp de l'<em>objet trouv&eacute;</em>. Despr&eacute;s, en els seus estudis els posava tots a terra. Tamb&eacute; era el que feia Breton al despatx d'investigaci&oacute; del m&oacute;n dels somnis a l'&egrave;poca del surrealisme a Par&iacute;s. I era com all&ograve; que deia Sigmund Freud amb el seu gran llibre <em>La interpretaci&oacute; dels somnis</em>, publicat el 1900. Mir&oacute; feia un proc&eacute;s de recol&middot;lecci&oacute; d'elements per despr&eacute;s, de nit, doncs portar-los al seu interior, al seu col&middot;lectiu, i despr&eacute;s l'endem&agrave; ells mateixos demanaven estar al costat d'un altre objecte, i per aix&ograve; sorgia una escultura en bronze.  
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[Joan Miró] era un home sempre molt avançat al seu temps i era el poeta dels pobres. Li agradava recollir branques, pedres, petxines, ossos en els seus passejos per les muntanyes de Cala Major, a la platja... Li agradava també poder agafar tot el que la mar portava a la sorra després de la tempesta
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Marmessor de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Mir&oacute; va arribar a cremar cinc quadres com a protesta davant l'especulaci&oacute; al mercat de l'art... </strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, va ser el desembre del 1973. El maig del 1974 es va inaugurar una retrospectiva al Grand Palais i en lloc de fer-la de manera cronol&ograve;gica, des dels anys vint o trenta, va comen&ccedil;ar amb les cinc teles cremades al vest&iacute;bul de recepci&oacute; de l'edifici. Era una mena de manifest del que Mir&oacute; volia: acabar amb el Mir&oacute; decoratiu cremat&iacute;stic que utilitzaven per especular amb la seva obra. Ell deia: &ldquo;Tinc 80 anys, s&oacute;c jove, s&oacute;c radical, s&oacute;c violent. A Picasso l'heu titllat de cubista, a mi m'heu titllat de surrealista. Despr&eacute;s de la segona guerra mundial, creieu que soc ja un vell retirat i acomodat en el seu xalet de Cala Major, que pinta llums i ombres, nits i dies o llunes, estrelles i dones. Doncs no. Vull mostrar-vos que estic viu, que s&oacute;c un artista contemporani i encara tinc molt a demostrar&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró, al seu estudi de Palma, en una fotografia del 1978"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró, al seu estudi de Palma, en una fotografia del 1978                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El meu avi deia: &#039;Tinc 80 anys, soc jove, soc radical, soc violent. A Picasso ho heu titllat de cubista, a mi m&#039;heu titllat de surrealista. Després de la segona guerra mundial, creieu que soc ja un vell retirat i acomodat en el seu xalet de Cala Major. Doncs no. Vull mostrar-vos que estic viu, que soc un artista contemporani i encara tinc molt a demostrar&#039;
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Nét de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Com era la lluita que mantenia per defensar la seva postura davant del mercat globalitzat de l'art i les subhastes desorbitades?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ell estava en contra del mercat especulatiu. Per aix&ograve; va crear les fundacions, per poder deixar el seu llegat aqu&iacute; i evitar que qualsevol altre col&middot;leccionista les pogu&eacute;s comprar i emportar-se-les a un altre pa&iacute;s. Estava en contra dels preus astron&ograve;mics a qu&egrave; venien les seves obres als Estats Units. Deia que era una manera de treballar que no es corresponia amb la seva filosofia personal. Aleshores va cremar les teles per demostrar al m&oacute;n que ell no les pintava per fer-se milionari, sin&oacute; per fer un manifest en contra de l'especulaci&oacute; al m&oacute;n de l'art. A partir d'aix&ograve; el que va fer va ser treballar molt els gravats i la litografia a Par&iacute;s, amb Adrian Maeght, per fer tiratges de 25, 50, 75 o 100 exemplars amb preus m&eacute;s assequibles perqu&egrave; la gent hi pogu&eacute;s accedir.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[Joan Miró] estava en contra dels preus astronòmics als quals venien les seves obres als Estats Units. Deia que era una manera de treballar que no es corresponia amb la seva filosofia personal. Va cremar les teles per a demostrar al món que ell no les pintava per a fer-se milionari, sinó com a manifest en contra de l&#039;especulació en el món de l&#039;art
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Pintor, escritor i marmessor de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró, per Man Ray"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró, per Man Ray                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Creieu que aquest car&agrave;cter existencial i po&egrave;tic de l'obra de Mir&oacute; s'ent&eacute;n igual a Occident que a pa&iuml;sos orientals la cultura dels quals es troba m&eacute;s propera a aquesta visi&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Un quadre de Joan Mir&oacute; necessita que l'espectador es pregunti tres coses: primer, d'on vinc; segon, on s&oacute;c, i tercer, on vaig a partir de l'estructuraci&oacute; filos&ograve;fica de la meva pr&ograve;pia exist&egrave;ncia. La pintura de Mir&oacute; est&agrave; per obrir-te un m&oacute;n d'interrogants, perqu&egrave; tot el temps et puguis q&uuml;estionar quina &eacute;s la teva missi&oacute; a la vida, a qu&egrave; has vingut aqu&iacute; i qu&egrave; pots aportar a la societat. Mir&oacute; era una persona que sempre va tenir aquest aspecte social molt marcat. &Eacute;s per aix&ograve; que la seva obra &eacute;s atemporal. &Eacute;s una obra que pertany al m&oacute;n dels somnis, de la poesia, del surrealisme. A m&eacute;s, no &eacute;s una pintura figurativa ni &eacute;s una pintura cl&agrave;ssica.
    </p><p class="article-text">
        La pintura de Mir&oacute; &eacute;s una pintura molt, molt dif&iacute;cil d'interpretar perqu&egrave; pertany al m&oacute;n dels somnis, de l'art, de la poesia, de la filosofia. Per aix&ograve; t&eacute; tant arrelament a &Agrave;sia. Al Jap&oacute;, per exemple, hi ha una exposici&oacute; -'Joan Mir&oacute;. Poesia a la pintura'- a la qual acudeixen 2.000 persones di&agrave;ries per veure-la. Aix&ograve; &eacute;s per a mi una demostraci&oacute; de la seva filosofia budista d'entendre la vida, una concepci&oacute; molt m&eacute;s espiritual, una percepci&oacute; de la mort gaireb&eacute;, a la qual no d&oacute;na tanta import&agrave;ncia, perqu&egrave; l'important &eacute;s el que tu fas com a persona i el llegat que deixar&agrave;s a la terra quan moris. Per aix&ograve; l'obra de Mir&oacute; t&eacute; aquesta for&ccedil;a tan existencial, tan po&egrave;tica i tan universal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La pintura de Miró és una pintura molt, molt difícil d&#039;interpretar perquè pertany al món dels somnis, de l&#039;art, de la poesia, de la filosofia. Per això té tant d&#039;arrelament a Àsia. Al Japó, per exemple, hi ha una exposició -&#039;Joan Miró. Poesia en la pintura&#039;- a la qual acudeixen 2.000 persones diàries per a veure-la
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Nét de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exposició &#039;Joan Miró. Poesia a la pintura&#039;, al Museu Metropolità de Tòquio "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exposició &#039;Joan Miró. Poesia a la pintura&#039;, al Museu Metropolità de Tòquio                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Creieu que Espanya ha sabut cuidar la mem&ograve;ria dels seus grans artistes? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo crec que se'n pot fer m&eacute;s, perqu&egrave; no es poden guardar quadres de Joan Mir&oacute; als magatzems del Reina Sofia de Madrid o als de la Fundaci&oacute; Mir&oacute;. Cal deixar-los a museus de Bilbao, Sevilla o Mallorca perqu&egrave; estiguin exposats. &Eacute;s com tenir un Ferrari tapat al garatge de casa. Si us plau, veneu-lo o traieu-lo a passejar. Cal entendre la import&agrave;ncia de Picasso o Dal&iacute;. Han de ser vistos, ensenyats, en itiner&agrave;ncia, al Jap&oacute;, a Se&uuml;l, a Washington, perqu&egrave; la gent entengui la for&ccedil;a d'Espanya i els artistes. Els quadres i escultures es poden llogar i cal posar preus a aquests lloguers i que Dal&iacute;, Picasso i Mir&oacute; facin la volta al m&oacute;n sense parar. Poden llogar-se per 500.000 euros en sis mesos i l'Estat podria generar ingressos. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No es poden guardar quadres de Joan Miró en els magatzems del Reina Sofia de Madrid o els de la Fundació Miró. Cal deixar-los a museus de Bilbao, de Sevilla o de Mallorca perquè estiguin exposats. És com tenir un Ferrari tapat en el garatge de casa. Si us plau, veneu-ho o traieu-ho a passejar
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Marmessor de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Creieu que Mallorca ha sabut trobar una identitat cultural pr&ograve;pia?</strong> 
    </p><p class="article-text">
        Crec que no. Per&ograve; s&oacute;c optimista perqu&egrave; la presidenta del Govern [Marga Prohens] i l'actual alcalde de Palma [Jaime Mart&iacute;nez] estan fent un esfor&ccedil; extraordinari perqu&egrave; el 2031 Palma es converteixi en capital cultural. S&oacute;n conscients que el m&oacute;n de l'art porta turisme de qualitat i que tamb&eacute; han fet una aposta molt important per Joan Mir&oacute; i la cultura en general.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1123422.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1123422.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1123422.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1123422.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg"
                    alt="Part de la mostra instal·lada a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, un dels quatre espais expositius del projecte &#039;Paysage Miró&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Part de la mostra instal·lada a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, un dels quatre espais expositius del projecte &#039;Paysage Miró&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>De quina manera el llegat de Mir&oacute;, Picasso o Dal&iacute; pot convertir-se en una eina per projectar la imatge de Mallorca i Espanya a la resta del m&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que tenir Picasso o Dal&iacute; a Espanya &eacute;s una mena de regal div&iacute;, perqu&egrave; s&oacute;n ambaixadors gratu&iuml;ts que tenim i cal aprofitar aquest moment per fer exposicions sobre ells a tot el m&oacute;n. En el cas de Joan Mir&oacute;, hi ha l'exposici&oacute; de T&ograve;quio. Al mar&ccedil; farem una exposici&oacute; a Se&uuml;l. Tamb&eacute; anirem a la Collection de Washington, al costat de la Casa Blanca. El 2026 anirem a Xangai i a la Xina, i aix&ograve; per a Mallorca &eacute;s un potencial cultural extraordinari. Cal aprofitar aquests moments com un <em>win-win</em>, com una col&middot;laboraci&oacute; m&agrave;xima per vendre Mallorca a trav&eacute;s de Mir&oacute; a l'estranger.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, cal entendre que Europa est&agrave; passant moments molt complicats i si no redefinim la seva imatge a nivell continental, no podem lluitar contra els gegants que ens volen treure el protagonisme cultural, com ja va passar despr&eacute;s de la segona guerra mundial. La <a href="https://www.eldiario.es/internacional/theguardian/exposicion-cuestiona-influencia-cia-occidental_1_3024137.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">CIA comprava quadres de Rothko, Pollock i Motherwell</a>, pagava exposicions al MoMA, va prendre la capital cultural de Par&iacute;s per donar-la a Nova York. Estem a aquest nivell. Per tant, o Europa desperta o no podrem tenir marge de reacci&oacute;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró, a la seva residència de Son Abrines (Palma), el 1981"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró, a la seva residència de Son Abrines (Palma), el 1981                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>I de quina manera hauria de despertar? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Per comen&ccedil;ar, jo donaria m&eacute;s for&ccedil;a al que s&oacute;n Picasso, Mir&oacute;, Dal&iacute; o Gaud&iacute;. Acabar amb l'especulaci&oacute; del 'pelotazo', com va passar amb <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/marina-d-or-ciudad-vacaciones-guay-castellon-recuperar-epoca-dorada-principios-siglo_1_10451381.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Marina d'Or </a>o el <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/aeropuerto-aviones-castello-librarse-corrupcion_1_2008782.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">aeroport sense avions de Castell&oacute;</a>. Exemples aix&iacute; s&oacute;n els que realment arrasen amb el paisatge d'aquest pa&iacute;s. Hem de recuperar la ind&uacute;stria costi el que costi. No podem viure nom&eacute;s del turisme, no podem ser els cambrers d'Europa. Hem de tornar a cuidar el camp. En cas contrari, no ens podrem autoabastir en cas de conflicte nuclear o mundial. S'han de tornar a tenir les f&agrave;briques d'Espanya, perqu&egrave; si no, no tindrem manera de competir.  
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cal donar més força al que són Picasso, Miró, Dalí o Gaudí. Acabar amb l&#039;especulació del pelotazo, com va ocórrer amb Marina d&#039;Or o l&#039;aeroport sense avions de Castelló. Hem de recuperar la indústria costi el que costi. No podem viure només del turisme, no podem ser els cambrers d&#039;Europa
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Pintor i escriptor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>William Morris [mestre t&egrave;xtil fundador de les Arts &amp; Crafts, activista socialista i amant de la bellesa i l'art] ja criticava a finals del XIX com les ciutats s'estaven deshumanitzant com a conseq&uuml;&egrave;ncia del capitalisme industrial i el comercialisme massiu, i apel&middot;lava a recuperar els m&egrave;todes artesanals. Est&agrave; passant el mateix actualment?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Evidentment, la deshumanitzaci&oacute; est&agrave; galopant per Europa. Tenim reptes socials molt grans. L'emigraci&oacute; per mi &eacute;s important&iacute;ssima. Estic content&iacute;ssim que arribin colombians, algerians, marroquins i vene&ccedil;olans, gent de tot el m&oacute;n. Nom&eacute;s faltaria. Ells salven el pa&iacute;s. Sense ells, Espanya estaria enfonsada a la mis&egrave;ria. Per&ograve; tamb&eacute; s&oacute;c ordenat. Si aqu&iacute; ve alg&uacute; a robar, cal ficar-lo en un avi&oacute; i portar-lo a casa de seguida. &Eacute;s important que entenguem el que va fer Pablo Neruda amb el <a href="https://www.eldiario.es/internacional/exilio-espanol-chile-winnipeg-aceitunas_1_1370862.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">vaixell Winnipeg</a>, que va noliejar un vaixell de c&agrave;rrega per portar 1.300 exiliats espanyols de l'exili de la segona guerra mundial cap a Xile, i Xile ho va rebre amb mans obertes. &Eacute;rem un vaixell de c&agrave;rrega amb gent amb fam, &eacute;rem com gent que des d'Espanya va en pastera cap a Xile. Espanya va passar una guerra civil molt greu i nosaltres ens en vam anar. I ara el canvi clim&agrave;tic i l'escalfament global fan que la gent d'&Agrave;frica pugi cap a Mallorca. &Eacute;s inevitable, no es pot aturar.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Winnipeg, la primera acció política de Pablo Neruda"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Winnipeg, la primera acció política de Pablo Neruda                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Des de fa anys es debat a les Balears com caminar cap a un turisme m&eacute;s sostenible i m&eacute;s amable amb el resident. Cal repensar el model actual?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A Mallorca tenim la sort de comptar amb els millors empresaris d'Espanya, del m&oacute;n de l'hostaleria, amb cadenes internacionals. Mir&oacute; va fer el sol de Mallorca per fomentar el turisme a l'illa i el rol del turisme a Espanya. Sol i platja. Mir&oacute; sempre va estar a favor del turisme. El que passa &eacute;s que va morir el 1983. Han passat m&eacute;s de 30 anys i el turisme ha canviat molt. &Eacute;s la baula m&eacute;s fr&agrave;gil de la ind&uacute;stria d'un pa&iacute;s, perqu&egrave; si les coses van malament no et traur&agrave;s el menjar, el pagar lloguer, la roba, per&ograve; et traur&agrave;s 1.000 euros per anar-te'n una setmana a la platja a l'agost. No t'ho gastar&agrave;s perqu&egrave; no en tens i a les prioritats d'una fam&iacute;lia l'&uacute;ltima cosa que es mant&eacute; &eacute;s la despesa per a les vacances. Per aix&ograve; &eacute;s una ind&uacute;stria fr&agrave;gil.
    </p><p class="article-text">
        Sobre el turisme sempre &eacute;s present l'espasa de D&agrave;mocles i &eacute;s important que puguem definir, a partir d'un concepte m&eacute;s ambici&oacute;s, un model tur&iacute;stic que pugui aportar capital natural i cultural, i no pas les borratxeres, a l'oferta tur&iacute;stica. Si Mir&oacute; fos viu, evidentment ja no estaria a Mallorca, i tampoc a Cala Major. I despr&eacute;s hi ha un problema amb el canvi clim&agrave;tic que afecta els nostres recursos naturals. Per aix&ograve;, la ind&uacute;stria del turisme s'ha de redefinir per poder estar a l'al&ccedil;ada dels reptes que tenim actualment a Balears. No cal morir d'&egrave;xit, cal reinventar-se per no fracassar d'aqu&iacute; a deu anys.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si Miró estigués viu, evidentment ja no estaria a Mallorca, i tampoc en Cala Major. La indústria del turisme ha de redefinir-se per a poder estar a l&#039;altura dels reptes que tenim actualment en Balears. No cal morir d&#039;èxit, cal reinventar-se per a no fracassar dins de deu anys
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Nét de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; Mir&oacute; no seria a Mallorca actualment? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Perqu&egrave; &eacute;s una illa insostenible. No s'hi pot viure aqu&iacute;. Cal anar-se'n. El meu avi va venir aqu&iacute; quan li pujaven amb un carro i una mula, quan repartien la barra de pa i el litre de llet cada dia. Li agradava ser aqu&iacute; perqu&egrave; a Cala Major no hi havia ve&iuml;ns. Aix&ograve; era un paratge d'ametllers i garrofers. I aix&ograve; ja no existeix. Estem entre una jungla de ciment.  
    </p><p class="article-text">
        <strong>Som al costat del Palau de Marivent. Una de les reivindicacions duna part de la societat balear &eacute;s la</strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/papeles-marivent-donacion-museo-durante-dictadura-acabo-casa-privada-reyes_1_10064096.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong> recuperaci&oacute; de la mansi&oacute; </strong></a><strong>per destinar-la o per reconvertir-la en un </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/picasso-delacroix-goya-seria-museo-marivent-franquismo-usurpo-pueblo-cederlo-reyes_1_10070146.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>espai muse&iacute;stic</strong></a><strong>. Qu&egrave; opina sobre aix&ograve;? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo hi estic en contra perqu&egrave; tenir la fam&iacute;lia reial a Balears &eacute;s una meravella per la imatge i la publicitat que d&oacute;na a les illes, a m&eacute;s de la regata de la Copa del Rei de Mapfre. I a m&eacute;s &eacute;s un aspecte tamb&eacute; per lluitar contra l'independentisme de l'1 d'octubre del 2017, quan Puigdemont va declarar la declaraci&oacute; unilateral d'independ&egrave;ncia que ha provocat que se n'hagin anat 8.000 empreses de Catalunya i ha creat desconfian&ccedil;a legal i jur&iacute;dica. No podem permetre en cap concepte que l'independentisme pugui cr&eacute;ixer a Balears. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del Museu Saridakis abans de convertir-se en residència estiuenca dels reis"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del Museu Saridakis abans de convertir-se en residència estiuenca dels reis                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>I aix&ograve; li sembla m&eacute;s important que donar compliment a les </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>pretensions del pintor i filantrop Ionannes Saridakis </strong></a><strong>[expropietari de Marivent que al seu testament va disposar que l'edifici es transform&eacute;s en museu i escola d'art per a gaudi de tota la ciutadania]? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Sens dubte, perqu&egrave; [Saridakis] no &eacute;s Picasso, no &eacute;s un pintor important. T'asseguro que si el fiques all&agrave; es buidar&agrave; i no hi haur&agrave; ning&uacute; que el vegi. De fet, nosaltres hem deixat 15 escultures de Mir&oacute; a Marivent. &Eacute;s un frac&agrave;s. La gent no hi va. Aquestes reivindicacions s&oacute;n somnis, utopies de qu&egrave; la gent parla per atacar la monarquia. La monarquia &eacute;s la garant de l'Estat, i si no tenim garantia de legalitat jur&iacute;dica sobre l'Estat, les inversions estrangeres no vindran m&eacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hem parlat sobretot del seu avi, per&ograve; m'agradaria saber com va influir en vost&egrave; l'obra de Joan Mir&oacute; </strong>
    </p><p class="article-text">
        El color. Em va fascinar el color. Quan jo tenia deu anys, el 1978, vaig baixar a l'estudi d'aquesta fundaci&oacute; amb el meu avi. Ell tenia 85 anys i jo estava sempre a casa dels avis menjant paella i jugant, quan de sobte em va sorprendre el m&oacute;n del color i l'olor de sentina, d'aiguarr&agrave;s, de dissolvents, les taques de colors, les tintes, els acr&iacute;lics. Aix&ograve; va ser fascinant per a mi. Despr&eacute;s pujava a veure'l al despatx i el trobava sempre immers en una lectura de poesia francesa i escoltant Erik Satie. I aix&ograve; tamb&eacute; va ser el que em va fascinar. Com podia conjugar dos mons tan aparentment antag&ograve;nics com la poesia i la m&uacute;sica. Doncs ell estava a la butaca llegint poesia i escoltant un vinil al tocadiscos. Tots els vinils cuidad&iacute;ssims en una vitrina amb els seus noms. Era un home que tenia molta admiraci&oacute; per la m&uacute;sica. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un marc recorda el lloc des d&#039;on es va inspirar Joan Miró per pintar &#039;Mont-roig, l&#039;església i el poble&#039; de 1919"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un marc recorda el lloc des d&#039;on es va inspirar Joan Miró per pintar &#039;Mont-roig, l&#039;església i el poble&#039; de 1919                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan jo tenia deu anys, en 1978, vaig baixar a l&#039;estudi d&#039;aquesta fundació amb el meu avi. Ell tenia 85 anys i jo estava sempre a casa dels avis menjant paella i jugant, quan de sobte em va sorprendre el món del color i l&#039;olor de sentina, a aguarrás, a dissolvents, les taques de colors, les tintes, els acrílics. Això va ser fascinant per a mi
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Nét de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Es defineix m&eacute;s com a creador d'espais que com a pintor?</strong>
    </p><p class="article-text">
         S&iacute;. &Eacute;s el que coment&agrave;vem abans del meu avi, que el quadre ha de ser un espai per a una reflexi&oacute; personal. I la meva pintura t&eacute; aquest aspecte. Les monocromies que ara tinc exposades parlen precisament de l'impacte del color sobre el subconscient col&middot;lectiu de l'espectador. Tamb&eacute; estic preparant una nova exposici&oacute; per al proper maig a Manila, Filipines. I vull fer tamb&eacute; una nova s&egrave;rie que es dir&agrave; <em>Policromia</em>. Dins l'aspecte de l'espai pict&ograve;ric, conjugar&eacute; el vermell, el negre, el groc i el verd. I el blau, &eacute;s clar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quina &eacute;s avui l'amena&ccedil;a m&eacute;s gran per a la cultura? La censura, la precarietat...? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo crec que &eacute;s la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial (IA). La IA &eacute;s fant&agrave;stica per a la medicina i les matem&agrave;tiques, per&ograve; no per a la m&uacute;sica, la pintura o la poesia, perqu&egrave; &eacute;s una manera de posar fi a la creativitat de l'&eacute;sser hum&agrave;. La IA pot crear m&uacute;sica, pot escriure el gui&oacute; d'una pel&middot;l&iacute;cula o novel&middot;la, pot pintar un quadre, per&ograve; no pot substituir la capacitat de l'error. Nosaltres som humans, amb molts problemes i molts errors. I aquesta intu&iuml;ci&oacute; va ser la que va crear la penicil&middot;lina. Cal entendre que del frac&agrave;s se'n pot fer un &egrave;xit. Aquesta &eacute;s la capacitat que l'&eacute;sser hum&agrave; t&eacute; de reinventar-se i que la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial ens est&agrave; robant. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/joan-punyet-miro-net-joan-miro-meu-avi-no-pintava-per-fer-milionari-estava-l-especulacio_1_12540454.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 Aug 2025 08:50:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33f8b2e0-37ff-4d30-8c03-b5ae438b4413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2550886" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33f8b2e0-37ff-4d30-8c03-b5ae438b4413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2550886" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Joan Punyet Miró, nét de Joan Miró: "El meu avi no pintava per fer-se milionari, estava en contra de l'especulació"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33f8b2e0-37ff-4d30-8c03-b5ae438b4413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Miró,Pintura,Arte,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joan Punyet Miró, nieto de Joan Miró: "Mi abuelo no pintaba para hacerse millonario, estaba en contra de la especulación"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-punyet-miro-nieto-joan-miro-abuelo-no-pintaba-hacerse-millonario-especulacion_1_12532944.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33f8b2e0-37ff-4d30-8c03-b5ae438b4413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Joan Punyet Miró, nieto de Joan Miró: &quot;Mi abuelo no pintaba para hacerse millonario, estaba en contra de la especulación&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El pintor, escritor y albacea del genio catalán defiende que su abuelo "siempre buscaba el anonimato y huía del protagonismo". En su opinión, Picasso, Dalí y Miró son "una especie de regalo divino" cuya obra debe difundirse "en todo el mundo" para que la gente "entienda la fuerza de España y sus artistas"</p><p class="subtitle">La obra de Joan Miró, el artista de formas simples y fuerza simbólica: “No solo fue un gran pintor, era muy generoso”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Mi abuelo siempre buscaba el anonimato, hu&iacute;a del protagonismo, no quer&iacute;a ser una persona importante&rdquo;. Joan Punyet Mir&oacute; (Palma, 1968), pintor, escritor y albacea de Joan Mir&oacute; (1893-1983), lleva varias d&eacute;cadas consagrado a preservar y difundir el legado art&iacute;stico y humano del genio catal&aacute;n, cuya obra palpita este verano en Palma gracias a <em>Paysage Mir&oacute;</em>, un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/obra-joan-miro-artista-formas-simples-fuerza-simbolica-no-gran-pintor-generoso_1_12517286.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">proyecto sin precedentes </a>que re&uacute;ne m&aacute;s de un centenar de pinturas y esculturas de Mir&oacute; en cuatro espacios expositivos simult&aacute;neos de la capital balear: la Llotja, el Casal Solleric, el museo Es Baluard y la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        Para su nieto, quien cita a elDiario.es en el mismo taller en el que su abuelo derram&oacute; sobre sus cuadros la luz y el color de Mallorca -con la que el artista barcelon&eacute;s mantuvo una profunda vinculaci&oacute;n a lo largo de su vida-, <em>Paysage Mir&oacute;</em> salda una deuda moral con &eacute;l despu&eacute;s de d&eacute;cadas de ostracismo en su propio hogar: &ldquo;Mir&oacute; era un genio. Y eso se paga caro porque est&aacute;s repudiado, la gente se r&iacute;e de ti, nadie te entiende. Tu trabajo triunfa en Estados Unidos y en Jap&oacute;n, pero en tu propia casa la gente dice que solo pintas a un ni&ntilde;o&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Durante esta entrevista, Punyet Mir&oacute; defiende que la mayor herencia del pintor catal&aacute;n no es solo su obra, sino una filosof&iacute;a vital basada en &ldquo;la filantrop&iacute;a y la generosidad&rdquo;, las que transmiti&oacute; un artista que &ldquo;no pintaba para hacerse millonario&rdquo; y que, en protesta contra la especulaci&oacute;n en el mundo del arte, lleg&oacute; a quemar cinco lienzos para demostrar que su obra era un manifiesto y no una mercanc&iacute;a. Recuerda, adem&aacute;s, c&oacute;mo Mir&oacute; encontraba en la luz y el paisaje mediterr&aacute;neos &ldquo;una comuni&oacute;n constante con la naturaleza&rdquo; que no hallar&iacute;a hoy, dado que la isla que su abuelo conoci&oacute;, ya no existe. &ldquo;Si Mir&oacute; estuviera vivo, evidentemente ya no estar&iacute;a en Mallorca. Es una jungla de cemento&rdquo;, incide, aseverando que el modelo tur&iacute;stico balear debe redefinirse &ldquo;para no morir de &eacute;xito&rdquo;: &ldquo;Hay que reinventarse para no fracasar dentro de diez a&ntilde;os&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/86baf52d-b650-4411-bd68-434d0940c3a1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Punyet Miró, en el taller de su abuelo: &quot;Era un hombre siempre muy avanzado a su tiempo y era el poeta de los pobres. Le gustaba recoger ramas, piedras, conchas, huesos en sus paseos por las montañas de Cala Major, en la playa...&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Punyet Miró, en el taller de su abuelo: &quot;Era un hombre siempre muy avanzado a su tiempo y era el poeta de los pobres. Le gustaba recoger ramas, piedras, conchas, huesos en sus paseos por las montañas de Cala Major, en la playa...&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; significa para usted custodiar ya no solo la obra, sino tambi&eacute;n el pensamiento de su abuelo? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Estoy contento de que haga esta pregunta, porque muchas veces hay que ver a la persona que se escond&iacute;a detr&aacute;s del pincel. Porque Mir&oacute; era un genio. Y eso se paga caro porque est&aacute;s repudiado, la gente se r&iacute;e de ti, nadie te entiende. Tu trabajo est&aacute; todo el tiempo triunfando en Estados Unidos y en Jap&oacute;n, pero en tu propia casa la gente dice que solo pintas a un ni&ntilde;o. Para m&iacute; ha sido el pensamiento, la filosof&iacute;a existencial de Joan Mir&oacute;, lo que m&aacute;s me ha gustado transmitir al p&uacute;blico en general, y creo que se puede explicar con una palabra: generosidad. Generosidad en las exposiciones, en las donaciones, en los pr&eacute;stamos, al crear tres fundaciones, lo que yo llamo el tri&aacute;ngulo Mir&oacute;: la Fundaci&oacute;n Joan Mir&oacute; de Barcelona, que ahora cumple 50 a&ntilde;os, la de Palma, creada en 1992, y la de Mont-roig del Camp en Tarragona, creada en 2015. Y todo eso ha sido gracias a la familia Mir&oacute;. Eso es lo que yo quiero transmitir, que la filantrop&iacute;a, la generosidad y tambi&eacute;n el &aacute;nimo de ser una persona responsable con sus principios es lo que m&aacute;s me marc&oacute; de Joan Mir&oacute;, aparte, evidentemente, de su legado art&iacute;stico, que es muy complicado de gestionar. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miró era un genio. Y eso se paga caro porque estás repudiado [en tu propia casa], la gente se ríe de ti, nadie te entiende. Tu trabajo está todo el tiempo triunfando en Estados Unidos y en Japón, pero en tu propia casa la gente dice que solo pintas a un niño</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Habla del repudio de un artista en su propia casa y Palma expone este verano </strong><em><strong>Paysage Mir&oacute;</strong></em><strong>, un </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/paysage-miro-gran-proyecto-reunira-100-obras-pintor-transformo-luz-mallorca_1_12433545.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>proyecto sin precedentes </strong></a><strong>que re&uacute;ne m&aacute;s de un centenar de obras de su abuelo. &iquest;Cree que con esta exposici&oacute;n se ha saldado una deuda moral con &eacute;l?</strong>  
    </p><p class="article-text">
        Exacto. Hay que tener en cuenta la generosidad de Joan Mir&oacute; y de mi familia. Tras la muerte de mi abuelo en 1983, mi abuela, Pilar Juncosa, mi madre, Dolores Mir&oacute;, mis hermanos, David, Emilio, Teo y yo, hemos seguido haciendo much&iacute;simas donaciones al Estado espa&ntilde;ol y a las Balears porque sabemos que es nuestra obligaci&oacute;n moral. Nosotros, un d&iacute;a, vamos a morir, pero antes tenemos que consolidar el legado de Mir&oacute; en Espa&ntilde;a. Y eso ha sido lo que hemos aprendido de mi abuelo. Por tanto, hemos hecho todo el cat&aacute;logo razonado de la obra y hemos creado las tres fundaciones.
    </p><p class="article-text">
        Hay tres estudios de Joan Mir&oacute; abiertos al p&uacute;blico y eso es un milagro. Es algo que, evidentemente, da mucha fuerza a todo lo que es el legado cultural de mi abuelo y nosotros, desde la humildad y desde el buen hacer, con grandes valores morales y &eacute;ticos, hemos seguido la educaci&oacute;n de mi abuelo, la filantrop&iacute;a y la generosidad para apuntalar y consolidar este legado. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo fue la filosof&iacute;a existencial de Mir&oacute;, su modo de vivir? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Lo que m&aacute;s me sorprend&iacute;a era que siempre buscaba el anonimato, hu&iacute;a del protagonismo, no quer&iacute;a ser una persona importante. No le gustaban las entrevistas ni los medios, le gustaba trabajar sus cuadros. Aqu&iacute;, en el taller de la Fundaci&oacute;n Mir&oacute; de Mallorca, le gustaba leer poes&iacute;a, escuchar m&uacute;sica y cultivar su esp&iacute;ritu dentro de la m&aacute;xima privacidad y en comuni&oacute;n constante con la energ&iacute;a de la luz del Mediterr&aacute;neo, la luz de Mallorca, el cielo, el mar, estos paisajes anaranjados, crepusculares, que anuncian vientos del d&iacute;a siguiente. Es decir, la comuni&oacute;n con la tierra y la naturaleza eran una fuente de energ&iacute;a. Se nutr&iacute;a de la luz y el paisaje y eso era para &eacute;l fundamental.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4d585a9d-e594-4472-83c9-7f526909e5e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Punyet Miró"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Punyet Miró                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cree que su abuelo fue un adelantado de la conciencia medioambiental?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Era un hombre siempre muy avanzado a su tiempo y era el poeta de los pobres. Le gustaba recoger ramas, piedras, conchas, huesos en sus paseos por las monta&ntilde;as de Cala Major, en la playa... Le gustaba tambi&eacute;n poder coger todo lo que el mar tra&iacute;a a la arena despu&eacute;s de la tormenta. Trozos de madera, residuos, conchas. Y con eso hac&iacute;a una especie de orquestaci&oacute;n de elementos encontrados por el m&aacute;gico instinto del azar y de la mano de Mir&oacute;, que era una persona intuitiva que siempre dejaba que el subconsciente colectivo dirigiese su mano hacia alg&uacute;n elemento en particular que luego &eacute;l pod&iacute;a utilizar en un ensamblaje escult&oacute;rico. Era un poco la filosof&iacute;a de Marcel Duchamp del <em>objet trouv&eacute;</em>. Luego, en sus estudios los pon&iacute;a todos en el suelo. Tambi&eacute;n era lo que hac&iacute;a Breton en el despacho de investigaci&oacute;n del mundo de los sue&ntilde;os en la &eacute;poca del surrealismo en Par&iacute;s. Y era como lo que dec&iacute;a Sigmund Freud con su gran libro <em>La interpretaci&oacute;n de los sue&ntilde;os</em>, publicado en 1900. Mir&oacute; hac&iacute;a un proceso de recolecci&oacute;n de elementos para luego, de noche, llevarlos a su interior, a su colectivo, y luego al d&iacute;a siguiente ellos mismos ped&iacute;an estar al lado de otro objeto, y de ah&iacute; surg&iacute;a una escultura en bronce.  
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[Joan Miró] era un hombre siempre muy avanzado a su tiempo y era el poeta de los pobres. Le gustaba recoger ramas, piedras, conchas, huesos en sus paseos por las montañas de Cala Major, en la playa... Le gustaba también poder coger todo lo que el mar traía a la arena después de la tormenta</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Albacea de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Mir&oacute; lleg&oacute; a quemar cinco cuadros como protesta ante la especulaci&oacute;n en el mercado del arte... </strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, fue en diciembre de 1973. En mayo de 1974 se inaugur&oacute; una retrospectiva en el Grand Palais y en lugar de hacerla de manera cronol&oacute;gica, desde los a&ntilde;os veinte o treinta, comenz&oacute; con las cinco telas quemadas en el <em>hall </em>de recepci&oacute;n del edificio. Era una especie de manifiesto de lo que Mir&oacute; quer&iacute;a: acabar con el Mir&oacute; decorativo cremat&iacute;stico que utilizaban para especular con su obra. &Eacute;l dec&iacute;a: &ldquo;Tengo 80 a&ntilde;os, soy joven, soy radical, soy violento. A Picasso lo hab&eacute;is tachado de cubista, a m&iacute; me hab&eacute;is tachado de surrealista. Despu&eacute;s de la segunda guerra mundial, cre&eacute;is que soy ya un viejo retirado y acomodado en su chalet de Cala Major, que pinta luces y sombras, noches y d&iacute;as o lunas, estrellas y mujeres. Pues no. Quiero mostraros que estoy vivo, que soy un artista contempor&aacute;neo y a&uacute;n tengo mucho que demostrar&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09185a62-b233-44dd-a7da-30a69586bd95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró, en su estudio de Palma, en una fotografía de 1978"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró, en su estudio de Palma, en una fotografía de 1978                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mi abuelo decía: &#039;Tengo 80 años, soy joven, soy radical, soy violento. A Picasso lo habéis tachado de cubista, a mí me habéis tachado de surrealista. Después de la segunda guerra mundial, creéis que soy ya un viejo retirado y acomodado en su chalet de Cala Major. Pues no. Quiero mostraros que estoy vivo, que soy un artista contemporáneo y aún tengo mucho que demostrar&#039;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo era la lucha que manten&iacute;a para defender su postura frente al mercado globalizado del arte y las subastas desorbitadas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;l estaba en contra del mercado especulativo. Por eso cre&oacute; las fundaciones, para poder dejar su legado aqu&iacute; y escapar de que cualquier otro coleccionista las pudiese comprar y llev&aacute;rselas a otro pa&iacute;s. Estaba en contra de los precios astron&oacute;micos a los que vend&iacute;an sus obras en Estados Unidos. Dec&iacute;a que era una manera de trabajar que no se correspond&iacute;a con su filosof&iacute;a personal. Entonces quem&oacute; las telas para demostrar al mundo que &eacute;l no las pintaba para hacerse millonario, sino para hacer un manifiesto en contra de la especulaci&oacute;n en el mundo del arte. A partir de eso lo que hizo fue trabajar mucho los grabados y la litograf&iacute;a en Par&iacute;s, con Adrian Maeght, para hacer tirajes de 25, 50, 75 &oacute; 100 ejemplares con precios m&aacute;s asequibles para que la gente pudiese tener acceso a ellos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[Joan Miró] estaba en contra de los precios astronómicos a los que vendían sus obras en Estados Unidos. Decía que era una manera de trabajar que no se correspondía con su filosofía personal. Quemó las telas para demostrar al mundo que él no las pintaba para hacerse millonario, sino como manifiesto en contra de la especulación en el mundo del arte</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Pintor, escritor y albacea de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró, por Man Ray"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró, por Man Ray                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cree que ese car&aacute;cter existencial y po&eacute;tico de la obra de Mir&oacute; se entiende igual en Occidente que en pa&iacute;ses orientales cuya cultura se halla m&aacute;s pr&oacute;xima a esa visi&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Un cuadro de Joan Mir&oacute; necesita que el espectador se pregunte tres cosas: primero, de d&oacute;nde vengo; segundo, d&oacute;nde estoy, y tercero, a d&oacute;nde voy a partir de la estructuraci&oacute;n filos&oacute;fica de mi propia existencia. La pintura de Mir&oacute; est&aacute; para abrirte un mundo de interrogantes, para que todo el tiempo te puedas cuestionar cu&aacute;l es tu misi&oacute;n en la vida, a qu&eacute; has venido aqu&iacute; y qu&eacute; puedes aportar a la sociedad. Mir&oacute; era una persona que siempre tuvo ese aspecto social muy marcado. Por ello, su obra es atemporal. Es una obra que pertenece al mundo de los sue&ntilde;os, de la poes&iacute;a, del surrealismo. Adem&aacute;s, no es una pintura figurativa ni es una pintura cl&aacute;sica.
    </p><p class="article-text">
        La pintura de Mir&oacute; es una pintura muy, muy dif&iacute;cil de interpretar porque pertenece al mundo de los sue&ntilde;os, del arte, de la poes&iacute;a, de la filosof&iacute;a. Por eso tiene tanto arraigo en Asia. En Jap&oacute;n, por ejemplo, hay una exposici&oacute;n -'Joan Mir&oacute;. Poes&iacute;a en la pintura'- a la que acuden 2.000 personas diarias para verla. Eso es para m&iacute; una demostraci&oacute;n de su filosof&iacute;a budista de entender la vida, una concepci&oacute;n mucho m&aacute;s espiritual, una percepci&oacute;n de la muerte casi, a la que no le da tanta importancia, porque lo importante es lo que t&uacute; haces como persona y el legado que dejar&aacute;s en la tierra cuando fallezcas. Por eso la obra de Mir&oacute; posee esa fuerza tan existencial, tan po&eacute;tica y tan universal. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La pintura de Miró es una pintura muy, muy difícil de interpretar porque pertenece al mundo de los sueños, del arte, de la poesía, de la filosofía. Por eso tiene tanto arraigo en Asia. En Japón, por ejemplo, hay una exposición -&#039;Joan Miró. Poesía en la pintura&#039;- a la que acuden 2.000 personas diarias para verla</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a9fea803-b593-4f0c-9439-c1091ca76df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exposición &#039;Joan Miró. Poesía en la pintura&#039;, en el Museo Metropolitano de Tokio "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exposición &#039;Joan Miró. Poesía en la pintura&#039;, en el Museo Metropolitano de Tokio                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cree que Espa&ntilde;a ha sabido cuidar la memoria de sus grandes artistas? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que se puede hacer m&aacute;s, porque no se pueden guardar cuadros de Joan Mir&oacute; en los almacenes del Reina Sof&iacute;a de Madrid o los de la Fundaci&oacute;n Mir&oacute;. Hay que dejarlos a museos de Bilbao, de Sevilla o de Mallorca para que est&eacute;n expuestos. Es como tener un Ferrari tapado en el garaje de casa. Por favor, vendedlo o sacadlo a pasear. Hay que entender la importancia de Picasso o Dal&iacute;. Deben ser vistos, ense&ntilde;ados, en itinerancia, en Jap&oacute;n, en Se&uacute;l, en Washington, para que la gente entienda la fuerza de Espa&ntilde;a y sus artistas. Los cuadros y esculturas pueden alquilarse y hay que poner precios a esos alquileres y que Dal&iacute;, Picasso y Mir&oacute; den la vuelta al mundo sin parar. Pueden alquilarse por 500.000 euros en seis meses y el Estado podr&iacute;a as&iacute; generar ingresos. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No se pueden guardar cuadros de Joan Miró en los almacenes del Reina Sofía de Madrid o los de la Fundación Miró. Hay que dejarlos a museos de Bilbao, de Sevilla o de Mallorca para que estén expuestos. Es como tener un Ferrari tapado en el garaje de casa. Por favor, vendedlo o sacadlo a pasear</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Albacea de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cree que Mallorca ha sabido encontrar una identidad cultural propia?</strong> 
    </p><p class="article-text">
        Creo que no. Pero soy optimista porque la presidenta del Govern [Marga Prohens] y el actual alcalde de Palma [Jaime Mart&iacute;nez] est&aacute;n haciendo un esfuerzo extraordinario para que en 2031 Palma se convierta en capital cultural. Son conscientes de que el mundo del arte trae turismo de calidad y tambi&eacute;n han hecho una apuesta muy importante por Joan Mir&oacute; y la cultura en general.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1123422.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1123422.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1123422.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1123422.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg"
                    alt="Parte de la muestra instalada en la Fundación Pilar i Joan Miró de Palma, uno de los cuatro espacios expositivos del proyecto &#039;Paysage Miró&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parte de la muestra instalada en la Fundación Pilar i Joan Miró de Palma, uno de los cuatro espacios expositivos del proyecto &#039;Paysage Miró&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;De qu&eacute; forma puede el legado de Mir&oacute;, Picasso o Dal&iacute; convertirse en una herramienta para proyectar la imagen de Mallorca y Espa&ntilde;a en el resto del mundo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que tener a Picasso o Dal&iacute; en Espa&ntilde;a es una especie de regalo divino, porque son embajadores gratuitos que tenemos y hay que aprovechar este momento para hacer exposiciones sobre ellos en todo el mundo. En el caso de Joan Mir&oacute;, est&aacute; la exposici&oacute;n de Tokio. En marzo haremos una exposici&oacute;n en Se&uacute;l. Tambi&eacute;n iremos a la Collection de Washington, al lado de la Casa Blanca. En 2026 iremos a Shangh&aacute;i y a China, y esto para Mallorca es un potencial cultural extraordinario. Hay que aprovechar estos momentos como un <em>win-win</em>, como una colaboraci&oacute;n m&aacute;xima para vender Mallorca a trav&eacute;s de Mir&oacute; en el extranjero. 
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, hay que entender que Europa est&aacute; pasando momentos muy complicados y si no redefinimos su imagen a nivel continental, no podemos luchar contra los gigantes que nos quieren quitar el protagonismo cultural, como ya pas&oacute; tras la segunda guerra mundial. La <a href="https://www.eldiario.es/internacional/theguardian/exposicion-cuestiona-influencia-cia-occidental_1_3024137.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">CIA compraba cuadros de Rothko, Pollock y Motherwell</a>, pagaba exposiciones en el MoMA, arrebat&oacute; la capital cultural de Par&iacute;s para d&aacute;rsela a Nueva York. Estamos a ese nivel. Por lo tanto, o Europa despierta o no podremos tener margen de reacci&oacute;n. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b4e2e8c0-6413-4f9a-8af4-2101e16c8c96_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró, en su residencia de Son Abrines (Palma), en 1981"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró, en su residencia de Son Abrines (Palma), en 1981                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y de qu&eacute; modo deber&iacute;a despertar? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Para empezar, yo dar&iacute;a m&aacute;s fuerza a lo que son Picasso, Mir&oacute;, Dal&iacute; o Gaud&iacute;. Acabar con la especulaci&oacute;n del pelotazo, como ocurri&oacute; con <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/marina-d-or-ciudad-vacaciones-guay-castellon-recuperar-epoca-dorada-principios-siglo_1_10451381.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Marina d'Or </a>o el <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/aeropuerto-aviones-castello-librarse-corrupcion_1_2008782.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">aeropuerto sin aviones de Castell&oacute;n</a>. Ejemplos as&iacute; son los que realmente arrasan con el paisaje de este pa&iacute;s. Tenemos que recuperar la industria cueste lo que cueste. No podemos vivir solo del turismo, no podemos ser los camareros de Europa. Tenemos que volver a cuidar el campo. De lo contrario, no podremos autoabastecernos en caso de conflicto nuclear o mundial. Hay que volver a tener las f&aacute;bricas de Espa&ntilde;a, porque si no, no tendremos manera de competir.  
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay que dar más fuerza a lo que son Picasso, Miró, Dalí o Gaudí. Acabar con la especulación del pelotazo, como ocurrió con Marina d&#039;Or o el aeropuerto sin aviones de Castellón. Tenemos que recuperar la industria cueste lo que cueste. No podemos vivir solo del turismo, no podemos ser los camareros de Europa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Pintor y escritor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>William Morris [maestro textil fundador de las Arts &amp; Crafts, activista socialista y amante de la belleza y el arte] ya criticaba a finales del XIX c&oacute;mo las ciudades se estaban deshumanizando como consecuencia del capitalismo industrial y el comercialismo masivo, y apelaba a recuperar los m&eacute;todos artesanales. &iquest;Est&aacute; sucediendo lo mismo en la actualidad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Evidentemente, la deshumanizaci&oacute;n est&aacute; galopando por Europa. Tenemos retos sociales muy grandes. La emigraci&oacute;n para m&iacute; es important&iacute;sima. Estoy content&iacute;simo de que lleguen colombianos, argelinos, marroqu&iacute;es y venezolanos, gente de todo el mundo. Solo faltar&iacute;a. Ellos salvan el pa&iacute;s. Sin ellos, Espa&ntilde;a estar&iacute;a hundida en la miseria. Pero tambi&eacute;n soy ordenado. Si aqu&iacute; viene alguien a robar, hay que meterlo en un avi&oacute;n y llevarlo a su casa enseguida. Es importante que entendamos lo que hizo Pablo Neruda con el <a href="https://www.eldiario.es/internacional/exilio-espanol-chile-winnipeg-aceitunas_1_1370862.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">barco Winnipeg</a>, que flet&oacute; un carguero para llevar a 1.300 exiliados espa&ntilde;oles del exilio de la segunda guerra mundial hacia Chile, y Chile lo recibi&oacute; con manos abiertas. &Eacute;ramos un carguero de gente con hambruna, &eacute;ramos como gente que desde Espa&ntilde;a va en patera hacia Chile. Espa&ntilde;a pas&oacute; una guerra civil muy grave y nosotros nos fuimos. Y ahora el cambio clim&aacute;tico y el calentamiento global hacen que la gente de &Aacute;frica suba hacia Mallorca. Es inevitable, no se puede parar.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bc4fee8c-bcd4-4253-a21c-b7ec315ade68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Winnipeg, la primera acción política de Pablo Neruda"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Winnipeg, la primera acción política de Pablo Neruda                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Desde hace a&ntilde;os se debate en Balears c&oacute;mo caminar hacia un turismo m&aacute;s sostenible y m&aacute;s amable con el residente. &iquest;Hay que repensar el actual modelo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En Mallorca tenemos la suerte de contar con los mejores empresarios de Espa&ntilde;a, del mundo de la hosteler&iacute;a, con cadenas internacionales. Mir&oacute; hizo el sol de Mallorca para fomentar el turismo en la isla y el rol del turismo en Espa&ntilde;a. Sol y playa. Mir&oacute; siempre estuvo a favor del turismo. Lo que ocurre es que falleci&oacute; en 1983. Han pasado m&aacute;s de 30 a&ntilde;os y el turismo ha cambiado mucho. Es el eslab&oacute;n m&aacute;s fr&aacute;gil de la industria de un pa&iacute;s, porque si las cosas van mal no te quitar&aacute;s el comer, el pagar alquiler, la ropa, pero te quitar&aacute;s 1.000 euros para irte una semana a la playa en agosto. No te los gastar&aacute;s porque no los tienes y en las prioridades de una familia lo &uacute;ltimo que se mantiene es el gasto para las vacaciones. Por eso es una industria fr&aacute;gil.
    </p><p class="article-text">
        Sobre el turismo siempre est&aacute; presente la espada de Damocles y es importante que podamos definir, a partir de un concepto m&aacute;s ambicioso, un modelo tur&iacute;stico que pueda aportar capital natural y cultural, y no las borracheras, a la oferta tur&iacute;stica. Si Mir&oacute; estuviera vivo, evidentemente ya no estar&iacute;a en Mallorca, y tampoco en Cala Major. Y despu&eacute;s hay un problema con el cambio clim&aacute;tico que afecta a nuestros recursos naturales. Por ello la industria del turismo debe redefinirse para poder estar a la altura de los retos que tenemos actualmente en Balears. No hay que morir de &eacute;xito, hay que reinventarse para no fracasar dentro de diez a&ntilde;os. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si Miró estuviera vivo, evidentemente ya no estaría en Mallorca, y tampoco en Cala Major. La industria del turismo debe redefinirse para poder estar a la altura de los retos que tenemos actualmente en Balears. No hay que morir de éxito, hay que reinventarse para no fracasar dentro de diez años
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; Mir&oacute; no estar&iacute;a en Mallorca en la actualidad? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Porque es una isla insostenible. No se puede vivir aqu&iacute;. Hay que irse. Mi abuelo vino aqu&iacute; cuando le sub&iacute;an con un carro y una mula, cuando repart&iacute;an la barra de pan y el litro de leche cada d&iacute;a. Le gustaba estar aqu&iacute; porque en Cala Major no hab&iacute;a vecinos. Esto era un paraje de almendros y algarrobos. Y eso ya no existe. Estamos entre una jungla de cemento.  
    </p><p class="article-text">
        <strong>Estamos al lado del Palacio de Marivent. Una de las reivindicaciones de una parte de la sociedad balear es la</strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/papeles-marivent-donacion-museo-durante-dictadura-acabo-casa-privada-reyes_1_10064096.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong> recuperaci&oacute;n de la mansi&oacute;n </strong></a><strong>para destinarla o para reconvertirla en un </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/picasso-delacroix-goya-seria-museo-marivent-franquismo-usurpo-pueblo-cederlo-reyes_1_10070146.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>espacio muse&iacute;stico</strong></a><strong>. &iquest;Qu&eacute; opina al respecto? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo estoy en contra de eso porque tener a la familia real en Balears es una maravilla por la imagen y la publicidad que da a las islas, adem&aacute;s de la regata de la Copa del Rey de Mapfre. Y adem&aacute;s es un aspecto tambi&eacute;n para luchar contra el independentismo del 1 de octubre de 2017, cuando Puigdemont declar&oacute; la declaraci&oacute;n unilateral de independencia que ha provocado que se hayan ido 8.000 empresas de Catalunya y ha creado desconfianza legal y jur&iacute;dica. No podemos permitir bajo ning&uacute;n concepto que el independentismo pueda crecer en Balears. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c27a8a34-fcdd-4bc4-ac34-a8f3328cd69a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del Museo Saridakis antes de convertirse en residencia veraniega de los reyes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del Museo Saridakis antes de convertirse en residencia veraniega de los reyes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y eso le parece m&aacute;s importante que dar cumplimiento a las </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>pretensiones del pintor y fil&aacute;ntropo Ionannes Saridakis </strong></a><strong>[expropietario de Marivent que en su testamento dispuso que el edificio se transformarse en museo y escuela de arte para disfrute de toda la ciudadan&iacute;a]? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Sin duda, porque [Saridakis] no es Picasso, no es un pintor importante. Te aseguro que si lo metes all&iacute; se va a vaciar y no va a haber nadie que vaya a verlo. De hecho, nosotros hemos dejado 15 esculturas de Mir&oacute; en Marivent. Es un fracaso. La gente no va. Estas reivindicaciones son sue&ntilde;os, utop&iacute;as de las que la gente habla para atacar a la monarqu&iacute;a. La monarqu&iacute;a es la garante del Estado, y si no tenemos una garant&iacute;a de legalidad jur&iacute;dica sobre el Estado, las inversiones extranjeras no vendr&aacute;n m&aacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hemos hablado sobre todo de su abuelo, pero me gustar&iacute;a saber c&oacute;mo influy&oacute; en usted la obra de Joan Mir&oacute;. </strong>
    </p><p class="article-text">
        El color. Me fascin&oacute; el color. Cuando yo ten&iacute;a diez a&ntilde;os, en 1978, baj&eacute; al estudio de esta fundaci&oacute;n con mi abuelo. &Eacute;l ten&iacute;a 85 a&ntilde;os y yo estaba siempre en casa de los abuelos comiendo paella y jugando, cuando de repente me sorprendi&oacute; el mundo del color y el olor a sentina, a aguarr&aacute;s, a disolventes, las manchas de colores, las tintas, los acr&iacute;licos. Eso fue fascinante para m&iacute;. Luego sub&iacute;a a verle al despacho y lo encontraba siempre inmerso en una lectura de poes&iacute;a francesa y escuchando a Erik Satie. Y eso fue tambi&eacute;n lo que me fascin&oacute;. C&oacute;mo pod&iacute;a conjugar dos mundos tan aparentemente antag&oacute;nicos como la poes&iacute;a y la m&uacute;sica. Pues &eacute;l estaba en su sill&oacute;n leyendo poes&iacute;a y escuchando un vinilo en el tocadiscos. Todos los vinilos cuidad&iacute;simos en una vitrina con sus nombres. Era un hombre que ten&iacute;a mucha admiraci&oacute;n por la m&uacute;sica. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c02f112d-e477-478f-a6d6-3f1348a8a849_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un marco recuerda el lugar desde donde se inspiró Joan Miró para pintar &#039;Mont-roig, l&#039;esglèsia i el poble&#039; de 1919"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un marco recuerda el lugar desde donde se inspiró Joan Miró para pintar &#039;Mont-roig, l&#039;esglèsia i el poble&#039; de 1919                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando yo tenía diez años, en 1978, bajé al estudio de esta fundación con mi abuelo. Él tenía 85 años y yo estaba siempre en casa de los abuelos comiendo paella y jugando, cuando de repente me sorprendió el mundo del color y el olor a sentina, a aguarrás, a disolventes, las manchas de colores, las tintas, los acrílicos. Eso fue fascinante para mí</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyet Miró</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Joan Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Se define m&aacute;s como un creador de espacios que como pintor?</strong>
    </p><p class="article-text">
         S&iacute;. Es lo que coment&aacute;bamos antes de mi abuelo, que el cuadro tiene que ser un espacio para una reflexi&oacute;n personal. Y mi pintura tiene ese aspecto. Las monocrom&iacute;as que tengo ahora expuestas hablan precisamente del impacto del color sobre el subconsciente colectivo del espectador. Tambi&eacute;n estoy preparanto una nueva exposici&oacute;n para el pr&oacute;ximo mayo en Manila, Filipinas. Y quiero hacer tambi&eacute;n una nueva serie que se llamar&aacute; <em>Policrom&iacute;a</em>. Dentro del aspecto del espacio pict&oacute;rico, voy a conjugar el rojo, el negro, el amarillo y el verde. Y el azul, claro.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;l es hoy la mayor amenaza para la cultura? &iquest;La censura, la precariedad...? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que es la inteligencia artificial (IA). La IA es fant&aacute;stica para la medicina y las matem&aacute;ticas, pero no para la m&uacute;sica, la pintura o la poes&iacute;a, porque es una manera de acabar con la creatividad del ser humano. La IA puede crear m&uacute;sica, puede escribir el guion de una pel&iacute;cula o una novela, puede pintar un cuadro, pero no puede sustituir la capacidad del error. Nosotros somos humanos, con muchos problemas y muchos errores. Y esa intuici&oacute;n fue la que cre&oacute; la penicilina. Hay que entender que del fracaso se puede hacer un &eacute;xito. Esa es la capacidad que tiene el ser humano de reinventarse y que la inteligencia artificial nos est&aacute; robando. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-punyet-miro-nieto-joan-miro-abuelo-no-pintaba-hacerse-millonario-especulacion_1_12532944.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 17 Aug 2025 20:51:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33f8b2e0-37ff-4d30-8c03-b5ae438b4413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2550886" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33f8b2e0-37ff-4d30-8c03-b5ae438b4413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2550886" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Joan Punyet Miró, nieto de Joan Miró: "Mi abuelo no pintaba para hacerse millonario, estaba en contra de la especulación"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33f8b2e0-37ff-4d30-8c03-b5ae438b4413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Miró,Pintura,Arte,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Casa Real ya no posa, sube 'stories' e irrita a los monárquicos escribiendo "Illes Balears" en 'X']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/contracronica-de-raquel/casa-real-no-posa-sube-stories-e-irrita-monarquicos-escribiendo-illes-balears-x_129_12520988.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2a1da71e-e986-4808-a42f-23016cfa85de_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123500.jpg" width="1900" height="1069" alt="La Casa Real ya no posa, sube &#039;stories&#039; e irrita a los monárquicos escribiendo &quot;Illes Balears&quot; en &#039;X&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Felipe, Letizia y sus hijas afinan su estrategia visual en Mallorca. En lugar del típico posado herencia de los reyes eméritos, ahora es un paseo o varios. Las 'stories' que cuelga la Casa Real en su cuenta oficial de Instagram inmediatamente después circulan por TikTok, la red social estrella de los más jóvenes</p><p class="subtitle">Toni Nadal rompe un tabú de la derecha en el Congreso del PP: “En Mallorca se habla catalán”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si pudiera votarla, la votar&iacute;a&rdquo;, confes&oacute; por mensaje privado de Instagram un joven invitado a la recepci&oacute;n de Marivent nada m&aacute;s salir del palacio. Se refiere a Letizia, a la reina de Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        -&iquest;T&uacute; eres republicano?
    </p><p class="article-text">
        -Ni si ni no. Los reyes de ahora me gustan, pero no soy s&uacute;per pro corona.
    </p><p class="article-text">
        -&iquest;Y por qu&eacute; te gustan? 
    </p><p class="article-text">
        -Yo creo que han sabido darle la vuelta a la monarqu&iacute;a tal y como la comprend&iacute;amos con los reyes precedentes, que era m&aacute;s de estatus y de vivir. Creo tambi&eacute;n que el hecho de que Letizia no sea de sangre azul y sea una mujer de ideas claras cero sumisa y con una voz y una presencia fuerte es interesante. Y que las hijas est&eacute;n con una formaci&oacute;n tan estricta y no viviendo del cuento les da credibilidad. Pero claro el <em>birthright</em> que no s&eacute; c&oacute;mo se llama en espa&ntilde;ol, que todo esto sea por nacer en cierta familia siempre chirr&iacute;a&hellip;
    </p><p class="article-text">
        Es s&oacute;lo un testimonio, otro m&aacute;s, pero resume de forma certera la percepci&oacute;n actual de una parte de la gente joven con la que han sabido conectar los reyes y sus hijas. Si no, f&iacute;jense en las <em>stories</em> de Instagram que cuelga la cuenta oficial de Casa Real. Son v&iacute;deos muy cortos y cuidadosamente editados que inmediatamente despu&eacute;s circulan por TikTok, la red social estrella de los m&aacute;s j&oacute;venes. No tendr&iacute;a nada de raro si no fuera porque Casa Real todav&iacute;a no tiene TikTok, al menos de forma oficial, pero s&iacute; <a href="https://www.youtube.com/@casarealtv/videos" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Youtube</a>. Contrasta con el hecho de que las publicaciones fijas en Instagram sean mayoritariamente de fotos. 
    </p><p class="article-text">
        En un momento de transici&oacute;n como el actual, en septiembre se incorpora Marta Carazo a la secretar&iacute;a de la reina y Rosa Lerchundi asumir&aacute; la direcci&oacute;n de comunicaci&oacute;n, y despu&eacute;s de otro verano m&aacute;s en Mallorca, podr&iacute;a decirse que los informativos ganan a la prensa rosa sin renunciar a ella. Quiz&aacute;s sea una afirmaci&oacute;n injusta por categ&oacute;rica, pero lo cierto es que la familia del Jefe del Estado ha aumentado su presencia en las noticias de la televisi&oacute;n, siempre en movimiento. Hace a&ntilde;os que trabajan en eso con la idea de que se les vea haciendo cosas. 
    </p><p class="article-text">
        Un ejemplo es el tradicional posado que hac&iacute;an en Marivent, herencia de los em&eacute;ritos. Ya no hay posado como tal, ahora es un paseo o varios: la heredera yendo al Real Club N&aacute;utico de Palma a despedir a su padre un d&iacute;a de regata, acompa&ntilde;ando a su madre a ver un documental, de visita a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/obra-joan-miro-artista-formas-simples-fuerza-simbolica-no-gran-pintor-generoso_1_12517286.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la exposici&oacute;n de Mir&oacute;</a> o junto a sus padres por primera vez en la recepci&oacute;n del palacio. La monarqu&iacute;a es tele, la monarqu&iacute;a son fotos, <a href="https://www.youtube.com/@casarealtv/videos" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la monarqu&iacute;a es Youtube</a>. Por eso, los actos privados a los que asiste la familia se programan con alrededor de media hora antes de las noticias de las 9. En Casa Real se refieren a &ldquo;visita privada&rdquo; cuando el acto en s&iacute; no consta en la agenda oficial, en la institucional. En estos casos, Casa Real avisa telef&oacute;nicamente a fot&oacute;grafos y periodistas para que capten y cuenten la imagen. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Lo que escuece, &iquest;cura?</strong></h2><p class="article-text">
        Esa es otra, el escozor que provoc&oacute; en los mon&aacute;rquicos que rechazan el catal&aacute;n la publicaci&oacute;n en la red social X del siguiente mensaje: 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Recepci&oacute;n ofrecida por los Reyes, acompa&ntilde;ados por la Princesa de Asturias, la Infanta Sof&iacute;a y la Reina Sof&iacute;a, a las autoridades de las Illes Balears y a una representaci&oacute;n de la sociedad balear en el Palacio de Marivent&rdquo;. &iexcl;Ay, las Illes Balears! &iexcl;Illes Balears! As&iacute;, en catal&aacute;n, sin cortarse&hellip; Del&eacute;itense con los comentarios, merece la pena.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/1952478433612595494?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        Illes Balears se dice as&iacute;. Y, en plural, &ldquo;las Illes Balears&rdquo; es la traducci&oacute;n correcta porque el nombre oficial es Illes Balears. Un ardor similar al enfado que provoca en la gente de aqu&iacute; que en los medios nacionales se refieran a Palma de Mallorca como la capital de Mallorca. El nombre oficial es Palma, a secas. Por cierto, que la reina Sof&iacute;a reivindic&oacute; su mallorquinidad con la Medalla d&rsquo;Or de las Illes Balears al cuello. 
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute; siendo un verano muy raro, al menos en comparaci&oacute;n con otros. No ha habido manifestaciones contra <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/sanchez-procesamiento-fiscal-general-filtracion-correo-pareja-ayuso-creemos-inocencia_1_12501407.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pedro S&aacute;nchez </a>ni contra Felipe VI, a excepci&oacute;n de unos pocos <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/marivent-llena-reclamos-gritos-reyes-devuelvan-palacio-han-sido-50-anos-espolio_1_10428638.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">manifestantes a las puertas de Marivent</a> para que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mallorca recupere su palacio</a>. Pero ese, el del palacio, es otro mel&oacute;n. Hablando del presidente, al lado del rey parec&iacute;a un chuchito con el pelo mojado y los ojos hacia abajo en busca de una caricia. Lo de los p&oacute;mulos no es maquillaje, es que est&aacute; en los huesos. Palabra.
    </p><p class="article-text">
        El cielo est&aacute; brumoso, como tapado. No son las nubes, son el humo y las cenizas del incendio de Francia que llegan a Menorca y a Mallorca. Los hoteles est&aacute;n llenos, pero no a rebosar, hay ofertas bien jugosas de &uacute;ltima hora y los restaurantes y el comercio est&aacute;n a medio gas. Lo &uacute;nico que se ha agotado en Palma y alrededores son las guayaberas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Raquel Agüeros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/contracronica-de-raquel/casa-real-no-posa-sube-stories-e-irrita-monarquicos-escribiendo-illes-balears-x_129_12520988.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 07 Aug 2025 14:53:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2a1da71e-e986-4808-a42f-23016cfa85de_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123500.jpg" length="422816" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2a1da71e-e986-4808-a42f-23016cfa85de_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123500.jpg" type="image/jpeg" fileSize="422816" width="1900" height="1069"/>
      <media:title><![CDATA[La Casa Real ya no posa, sube 'stories' e irrita a los monárquicos escribiendo "Illes Balears" en 'X']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2a1da71e-e986-4808-a42f-23016cfa85de_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123500.jpg" width="1900" height="1069"/>
      <media:keywords><![CDATA[Casa Real,Monarquía,Monarquía española,Reyes,Felipe VI,Reina Letizia,Leonor de Borbón,Catalán,Instagram,Youtube,TikTok,Marivent,Islas Baleares,Mallorca,Joan Miró]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'obra de Joan Miró, l'artista de formes simples i força simbòlica: “No sols va ser un gran pintor, era molt generós”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-obra-joan-miro-l-artista-formes-simples-i-forca-simbolica-no-sols-gran-pintor-molt-generos_1_12518818.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg" width="1825" height="1026" alt="L&#039;obra de Joan Miró, l&#039;artista de formes simples i força simbòlica: “No sols va ser un gran pintor, era molt generós”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">'Paysage Miró' reuneix a la capital balear més d'un centenar d'obres del geni català distribuïdes simultàniament en quatre seus. "Miró s'ha convertit en el catalitzador més gran del turisme cultural", subratlla el seu nét, Joan Punyet Miró</p><p class="subtitle">El racó creatiu de Manuel de Falla que l'especulació va convertir en un bloc de formigó
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Espanya, que no t&eacute; petroli, gas, liti ni or, t&eacute; Picasso, Dal&iacute;, Mir&oacute;. I ara Palma ha saldat un deute moral amb el meu avi&rdquo;. Qui parla aix&iacute; &eacute;s Joan Punyet Mir&oacute;, n&eacute;t i &uacute;nic hereu del pintor Joan Mir&oacute;, l'obra del qual inunda des de la setmana passada el paisatge expositiu de la capital balear. I &eacute;s que la ciutat mai no havia rendit un homenatge tan ambici&oacute;s a l'artista catal&agrave;, que, gr&agrave;cies a la profunda vinculaci&oacute; que va mantenir amb Mallorca al llarg de la seva vida, va convertir la llum i el color de l'illa en part de la seva obra.
    </p><p class="article-text">
        Aquest estiu, Palma s'ha convertit en epicentre internacional de l'art amb <em>Paysage Mir&oacute;</em>, un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/paysage-miro-gran-proyecto-reunira-100-obras-pintor-transformo-luz-mallorca_1_12433545.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">projecte sense precedents </a>que reuneix m&eacute;s d'un centenar d'obres del geni barcelon&iacute; a quatre espais expositius simultanis: la Llotja, el Casal Solleric, el museu Es Baluard i la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute;. Per primera vegada, aquests centres culturals acullen una visi&oacute; integral de l'univers pict&ograve;ric, escult&ograve;ric i vital de l'artista, &ldquo;referent mundial i un dels grans ambaixadors&rdquo; d'Espanya, tal com Punyet Mir&oacute; destaca en declaracions a elDiario.es.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;El meu avi va ser una persona molt generosa&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;El meu avi no nom&eacute;s va ser un gran pintor; va ser una persona molt generosa i filantr&ograve;pica. Va fer molt per Espanya&rdquo;, comenta el n&eacute;t del pintor, que, entre altres fites, recorda com Mir&oacute; va donar la seva col&middot;lecci&oacute; privada per crear la Fundaci&oacute; Joan Mir&oacute; de Barcelona, que va obrir les portes el 1975 amb l'objectiu d'apropar a la societat l'art del pintor. &ldquo;&Eacute;s un ambaixador que porta turisme de qualitat i que ho seguir&agrave; sent per a la candidatura de Palma com a capital europea de la cultura el 2031&rdquo;, recalca Punyet. &ldquo;Mir&oacute; s'ha convertit en el catalitzador m&eacute;s gran del turisme cultural i de qualitat per a Mallorca en particular i Balears en el seu conjunt&rdquo;, afegeix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró, per Man Ray"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró, per Man Ray                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El projecte impulsat a Palma s'ha convertit en l'exposici&oacute; conjunta m&eacute;s gran dedicada a Mir&oacute; a Mallorca i, per a molts, constitueix una reparaci&oacute; hist&ograve;rica, ja que, si b&eacute; l'artista va viure a l'illa durant gaireb&eacute; tres d&egrave;cades &mdash;des del 1956 fins a la seva mort el 1983&mdash;, la seva obra no ha tingut el lloc central que s&iacute; que se li ha brindat a Barcelona, Par&iacute;s o Tokio. Precisament, el Museu d'Art Metropolit&agrave; de la capital japonesa reuneix des del mes de febrer passat cent de les obres mestres de Mir&oacute; a la in&egrave;dita retrospectiva 'Joan Mir&oacute;. Poesia a la pintura'.
    </p><p class="article-text">
        <em>Paysage Mir&oacute;, </em>que es presenta gaireb&eacute; cinc d&egrave;cades despr&eacute;s de la gran exposici&oacute; antol&ograve;gica dedicada a Joan Mir&oacute; a Palma el 1978, desplega un recorregut poli&egrave;dric a trav&eacute;s de quatre mostres diferenciades que ofereixen una visi&oacute; &agrave;mplia i articulada de l'obra del geni, amb enfocaments complementaris que permeten explorar diferents facetes del seu univers creatiu des de la ciutat on l'artista va viure. La mostra acull m&eacute;s de m&eacute;s de cent peces, seleccionades per oferir una lectura coral i plural de la seva traject&ograve;ria, entre les quals hi ha pintures, escultures, dibuixos i objectes quotidians que van acompanyar el proc&eacute;s creatiu de l'artista.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Paysage de Mont-roig (1916), una de les primeres obres de Joan Miró, exposada al Museu Es Baluard de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Paysage de Mont-roig (1916), una de les primeres obres de Joan Miró, exposada al Museu Es Baluard de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Quatre mirades, un &uacute;nic paisatge</strong></h2><p class="article-text">
        Cada seu proposa una mirada espec&iacute;fica sobre l'univers de Mir&oacute; a partir d'obres que abasten gaireb&eacute; tota la seva traject&ograve;ria art&iacute;stica: del 1916 al 1981. A la Llotja es presenten deu escultures monumentals en bronze de p&agrave;tina fosca, instal&middot;lades en un di&agrave;leg contundent amb l'arquitectura de l'edifici. A la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca, una selecci&oacute; de pintures es mostra amb objectes personals i obres d'artistes propers a l'autor. Baluard Museu aborda la seva contribuci&oacute; radical a la hist&ograve;ria de la pintura contempor&agrave;nia. El Casal Solleric explora la relaci&oacute; entre la pintura i l'escultura com a disciplines clau en la seva producci&oacute; art&iacute;stica. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Femme, oiseau, étoile&#039; (1966-1973), obra que homenatja Pablo Picasso, model artístic per a Miró des del començament de la seva carrera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Femme, oiseau, étoile&#039; (1966-1973), obra que homenatja Pablo Picasso, model artístic per a Miró des del començament de la seva carrera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Precisament, els reis, Felip VI i Letizia, juntament amb la princesa Leonor i la infanta Sofia, es despla&ccedil;aven aquest diumenge des de Marivent, on es troben allotjats amb motiu de les seves vacances estivals, i visitaven la Llotja per contemplar les deu escultures de bronze creades per Mir&oacute; entre el 1949 i el 1970. Joan Punyet va rec&oacute;rrer amb ells l'exposici&oacute; sota l'atenta mirada dels turistes que en aquell moment eren a l'hist&ograve;ric edifici.
    </p><p class="article-text">
        En concret, les quatre exposicions compten amb obres procedents del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia -que ha aportat un destacat conjunt de peces- aix&iacute; com de la Fundaci&oacute; Joan Mir&oacute; Barcelona, el Museu d'Art Contemporani MACBA de Barcelona, la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute; de Mallorca, Es Baluard i diverses col&middot;leccions particulars. Aix&iacute; mateix, compta amb la col&middot;laboraci&oacute; del Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Palma aix&iacute; com amb el suport de Successi&oacute; Mir&oacute; -entitat que administra el llegat de l'artista- i la Galeria Pelaires.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manuel Segade, director del Museu Nacional Centre d&#039;Art Reina Sofia, durant la presentació de &#039;Paysage Miró&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manuel Segade, director del Museu Nacional Centre d&#039;Art Reina Sofia, durant la presentació de &#039;Paysage Miró&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El rei Felip, la reina Letizia, la princesa Leonor i la infanta Sofia, aquest diumenge, en la visita a l&#039;exposició &#039;La força inicial&#039; de Joan Miró a la Llotja"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El rei Felip, la reina Letizia, la princesa Leonor i la infanta Sofia, aquest diumenge, en la visita a l&#039;exposició &#039;La força inicial&#039; de Joan Miró a la Llotja                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La Llotja</strong></h2><p class="article-text">
        A la Llotja de Palma, un dels exemples principals de l'arquitectura civil g&ograve;tica del segle XV, es presenta l'exposici&oacute; 'Paysage Mir&oacute;. La for&ccedil;a inicial', centrada a l'escultura monumental de Joan Mir&oacute;. La mostra reuneix un conjunt de deu obres en bronze amb p&agrave;tina fosca realitzades entre els anys 1940 i 1970, moltes d'elles produ&iuml;des a les foneries Susse (Arcueil, Fran&ccedil;a) i Bonvicini (Verona, It&agrave;lia), amb les quals Mir&oacute; va col&middot;laborar estretament. Les escultures exposades -entre elles, les espectaculars <em>Oiseau lunaire</em>, <em>Oiseau solaire</em>, <em>Maternitat </em>o <em>Conque</em>- mostren l'inter&egrave;s de l'artista per transformar objectes naturals i formes simples en figures de gran for&ccedil;a simb&ograve;lica, amb refer&egrave;ncies tant al cos hum&agrave; com al m&oacute;n vegetal, animal o astral. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Oseau dans un paysage&#039; (1972)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Oseau dans un paysage&#039; (1972)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Maternité&#039; (1973)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Maternité&#039; (1973)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La selecci&oacute; permet apreciar el proc&eacute;s t&egrave;cnic i conceptual de Mir&oacute;, que va abordar l'escultura amb un coneixement profund del medi i amb el desig de crear formes aut&ograve;nomes, h&iacute;brides i carregades de significats. En aquest context, La Llotja esdev&eacute; un espai de di&agrave;leg entre l'arquitectura hist&ograve;rica i les escultures, tot subratllant la dimensi&oacute; f&iacute;sica, simb&ograve;lica i po&egrave;tica de l'obra tridimensional de Mir&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Per la seva banda, la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute; presenta una exposici&oacute; que aprofundeix en el proc&eacute;s creatiu del geni a trav&eacute;s de les guspires m&agrave;giques, concepte que el mateix artista va definir com el paper de l'atzar, els objectes trobats i els senyals fortu&iuml;ts que desencadenen la creaci&oacute; art&iacute;stica. El recorregut parteix de l'univers material que envoltava Mir&oacute; als seus tallers mallorquins, on acumulava, classificava i combinava objectes naturals i manufacturats, imatges, retallades i records que conformaven un m&oacute;n visual tan ca&ograve;tic com ordenat, i que actuava com a detonant per a la seva obra. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exposició a la Fundació Pilar i Joan Miró"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exposició a la Fundació Pilar i Joan Miró                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Jeune fille s&#039;évadant&#039; (1967)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Jeune fille s&#039;évadant&#039; (1967)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pedres, siurells, retallades de premsa i postals conviuen amb eines de camp i restes de cer&agrave;mica, reconstruint l'entorn material on l'artista alimentava la seva intu&iuml;ci&oacute; i deixava actuar l'atzar. Al costat d'aquestes peces, la mostra reuneix pintures, escultures i obra sobre paper que il&middot;lustren les etapes fonamentals de la seva obra despr&eacute;s de la seva instal&middot;laci&oacute; definitiva a Mallorca el 1956. Per situar l'univers de Mir&oacute; en un context col&middot;lectiu, l'exposici&oacute; incorpora obres d'artistes del seu cercle m&eacute;s &iacute;ntim. figuraven a la seva col&middot;lecci&oacute; personal.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>Museu Es Baluard</strong></h2><p class="article-text">
        Al Museu Es Baluard, l'exposici&oacute; 'Paysage Mir&oacute;. Pintar entre les coses' aborda la dimensi&oacute; m&eacute;s radical i contempor&agrave;nia de Joan Mir&oacute;. La mostra proposa una lectura de l'artista com a figura clau en l'evoluci&oacute; de la pintura del segle XX a partir d'una selecci&oacute; d'obres de la darrera etapa, en qu&egrave; q&uuml;estiona els l&iacute;mits tradicionals del llenguatge pict&ograve;ric i explora noves formes d'expressi&oacute; pl&agrave;stica. Entre les peces exposades destaquen dues grans teles sense t&iacute;tol, datades el 1973 i pertanyents a la col&middot;lecci&oacute; de la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute; a Mallorca. Les obres, que dominen l'entrada del museu, es mostren en la posici&oacute; invertida que el mateix artista va triar durant el proc&eacute;s creatiu, revelant la seva voluntat de transformar la mirada de l'espectador i el seu inter&egrave;s constant per experimentar amb l'espai pict&ograve;ric. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pintures que donen la benvinguda a l&#039;exposició de Joan Miró a Es Baluard"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pintures que donen la benvinguda a l&#039;exposició de Joan Miró a Es Baluard                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mostra &#039;Paysage Miró. Pintar entre les coses&#039;, a Es Baluard"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mostra &#039;Paysage Miró. Pintar entre les coses&#039;, a Es Baluard                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'exposici&oacute; recorre algunes de les claus m&eacute;s representatives de la seva producci&oacute; als anys setanta: l'economia de signes, les taques flotants, l'&uacute;s expansiu del color i l'exploraci&oacute; del buit com a element compositiu. A trav&eacute;s d'aquestes obres, es posa en relleu l'inter&egrave;s de Mir&oacute; pel que &eacute;s mat&egrave;ric, gestual i inconcl&uacute;s, aix&iacute; com el seu desig de trencar amb les convencions formals des d'una actitud plenament contempor&agrave;nia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Casal Solleric</strong></h2><p class="article-text">
        Al centre de Palma, al Passeig des Born, el Casal Solleric exposa 'Paysage Mir&oacute;. El color i la seva ombra', centrada en la relaci&oacute; que l'artista va establir entre pintura i escultura per posar en evid&egrave;ncia com les dues disciplines s'entrellacen i dialoguen en la seva producci&oacute;. L'exposici&oacute; destaca com Mir&oacute; va fer servir un llenguatge visual propi, basat en signes, formes esquem&agrave;tiques i s&iacute;mbols que evolucionen amb el temps, per&ograve; que sempre conserven una dimensi&oacute; po&egrave;tica i ambigua. El recorregut permet rastrejar com l'artista transforma figures com la dona, l'estrella o l'ocell en elements essencials del seu univers creatiu, tant a les pintures austeres i gr&agrave;fiques com a les escultures de bronze, sovint constru&iuml;des a partir d'objectes quotidians i troballes fortu&iuml;tes. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Paysage Miró. El color i la seva ombra&#039;, al Casal Solleric"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Paysage Miró. El color i la seva ombra&#039;, al Casal Solleric                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses de les obres exposades al Casal Solleric"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses de les obres exposades al Casal Solleric                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        'El color i la seva ombra' revela, aix&iacute; mateix, l'inter&egrave;s de Mir&oacute; pel que &eacute;s ancestral, popular i primitiu, refer&egrave;ncies constants que travessen la seva feina. A les seves escultures, moltes amb formes tosques i expressives, l'artista experimenta amb el volum, l'equilibri i el pes, buscant sempre una connexi&oacute; directa amb la terra. El resultat &eacute;s un cos d'obra que, m&eacute;s que no pas oferir respostes, planteja interrogants visuals i emocionals, consolidant Mir&oacute; com un creador essencial de l'art del segle XX.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'arribada de Mir&oacute; a Mallorca</strong></h2><p class="article-text">
        L'artista no va arribar a Mallorca per atzar. La seva mare era mallorquina, igual que la seva dona, Pilar Juncosa. &ldquo;El meu somni, quan em pugui fixar en algun lloc, &eacute;s tenir un estudi molt gran, no per raons d'il&middot;luminaci&oacute;, llum del nord, etc., a les quals s&oacute;c indiferent, sin&oacute; per tenir lloc, molts llen&ccedil;os, ja que com m&eacute;s treballo m&eacute;s ganes tinc de treballar. Voldria provar l'escultura, la cer&agrave;mica, el gravat, tenir una premsa&rdquo;, escrivia un jove Joan Mir&oacute; en 1938. En 1956 es va instal&middot;lar definitivament a Son Abrines, on va fer construir el seu m&iacute;tic taller dissenyat per l'arquitecte racionalista Josep Llu&iacute;s Sert, que el va materialitzar amb l&iacute;nies pures i grans finestrals. A partir de llavors, l'illa es va convertir en refugi i laboratori de Mir&oacute;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Taller Sert"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Taller Sert                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Com recorda Punyet Mir&oacute; a elDiario.es, el seu avi va utilitzar Son Boter, una casa mallorquina de la segona meitat del segle XVIII, com a segon estudi de pintura i escultura. A aquest es va sumar l'edifici Moneo, seu de la fundaci&oacute;, dissenyat per Rafael Moneo i inaugurat el 1992.
    </p><p class="article-text">
        El 1958, dos anys despr&eacute;s de veure inaugurat el seu taller, Mir&oacute; va escriure aquestes paraules al marxant i col&middot;leccionista franc&egrave;s Aim&eacute; Maeght: &ldquo;Ho poso tot en ordre per preparar-me a arrencar a tota marxa. La llum &eacute;s tan bonica com el fons d'una petxina&rdquo;. El seu taller era ple de taques, tinta i colors. Sobre aquest caos art&iacute;stic, el pintor confessava el 1978 a l'historiador i poeta angl&egrave;s Roland Penrose: &ldquo;La meva dona es posa nerviosa, per&ograve; qu&egrave; se li far&agrave;. &Eacute;s aix&iacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró, amb el ceramista Llorens Artigas, el 1954"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró, amb el ceramista Llorens Artigas, el 1954                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Amb l'objectiu de crear un espai creatiu propici, Mir&oacute; va anar poblant el taller amb un conjunt heterogeni d'elements que convivien en perfecta harmonia amb els estris de treball. Encara en l'actualitat el taller mostra aquest entorn creatiu, i les teles, els olis, les aquarel&middot;les, els llapis, els pinzells, els raspalls o les esponges continuen relacionant-se amb la seva col&middot;lecci&oacute; d'objectes de la m&eacute;s variada proced&egrave;ncia: postals, retallades de diari, elements naturals com pedres, papallones o petxines, objectes figuretes de pessebre, i altres de cultures llunyanes com les 'katxines' dels indis Hopi o les m&agrave;scares d'Oceania.
    </p><p class="article-text">
        En l'actualitat, juntament amb les dues fundacions creades per tal de vetllar per la seva obra, la Fundaci&oacute; Mir&oacute; de Barcelona i la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute; a Mallorca, inaugurada el 1993, la seva obra forma part de les col&middot;leccions de museus nacionals i internacionals: The Museum of Modern Art (Nova York), Centre Pompidou (Madrid), The Art Institute of Chicago, Neue Nationalgalerie (Berl&iacute;n), Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Philadelphia Museum of Art, Fondation Maeght (Saint-Paul-de-Vence), Fondation Beyeler (Basel), Tate (Londres) i Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani.
    </p><p class="article-text">
        L'obra del geni catal&agrave;, profundament on&iacute;rica i simb&ograve;lica, busca transcendir els llenguatges convencionals per connectar amb all&ograve; essencial: el paisatge, el silenci, la llibertat, aquella que va trobar a Mallorca. M&eacute;s de quaranta anys despr&eacute;s de la seva mort, <em>Paysage Mir&oacute;</em> permet retrobar-se amb el Mir&oacute; m&eacute;s &iacute;ntim que va convertir l'illa a la seva casa definitiva.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-obra-joan-miro-l-artista-formes-simples-i-forca-simbolica-no-sols-gran-pintor-molt-generos_1_12518818.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 07 Aug 2025 08:26:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg" length="1779481" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1779481" width="1825" height="1026"/>
      <media:title><![CDATA[L'obra de Joan Miró, l'artista de formes simples i força simbòlica: “No sols va ser un gran pintor, era molt generós”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg" width="1825" height="1026"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Miró,Pintura,Arte,Artistas,Museos,Agenda cultural,Museo Reina Sofía,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La obra de Joan Miró, el artista de formas simples y fuerza simbólica: "No solo fue un gran pintor, era muy generoso"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/obra-joan-miro-artista-formas-simples-fuerza-simbolica-no-gran-pintor-generoso_1_12517286.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg" width="1825" height="1026" alt="La obra de Joan Miró, el artista de formas simples y fuerza simbólica: &quot;No solo fue un gran pintor, era muy generoso&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">'Paysage Miró' reúne en Palma más de un centenar de obras del genio catalán distribuidas en cuatro sedes de forma simultánea. "Miró se ha convertido en el mayor catalizador del turismo cultural", subraya su nieto, Joan Punyet Miró</p><p class="subtitle">El rincón creativo de Manuel de Falla que la especulación convirtió en un bloque de hormigón
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Espa&ntilde;a, que no tiene petr&oacute;leo, gas, litio ni oro, tiene a Picasso, a Dal&iacute;, a Mir&oacute;. Y ahora Palma ha saldado una deuda moral con mi abuelo&rdquo;. Quien as&iacute; habla es Joan Punyet Mir&oacute;, nieto y &uacute;nico heredero del pintor Joan Mir&oacute;, cuya obra inunda recientemente el paisaje expositivo de la capital balear. Y es que la ciudad nunca hab&iacute;a rendido tan ambicioso homenaje al artista catal&aacute;n, quien, gracias a la profunda vinculaci&oacute;n que mantuvo con Mallorca a lo largo de su vida, convirti&oacute; la luz y el color de la isla en parte de su obra.
    </p><p class="article-text">
        Este verano, Palma se ha convertido en epicentro internacional del arte con <em>Paysage Mir&oacute;</em>, un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/paysage-miro-gran-proyecto-reunira-100-obras-pintor-transformo-luz-mallorca_1_12433545.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">proyecto sin precedentes </a>que re&uacute;ne m&aacute;s de un centenar de obras del genio barcelon&eacute;s en cuatro espacios expositivos simult&aacute;neos: la Llotja, el Casal Solleric, el museo Es Baluard y la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute;. Por primera vez, estos centros culturales acogen una visi&oacute;n integral del universo pict&oacute;rico, escult&oacute;rico y vital del artista, &ldquo;referente mundial y uno de los grandes embajadores&rdquo; de Espa&ntilde;a, tal como destaca Punyet Mir&oacute; en declaraciones a elDiario.es.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Mi abuelo hizo mucho por Espa&ntilde;a&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Mi abuelo no solo fue un gran pintor; fue una persona muy generosa y filantr&oacute;pica. Hizo mucho por Espa&ntilde;a&rdquo;, comenta el nieto del pintor, quien, entre otros hitos, recuerda c&oacute;mo Mir&oacute; don&oacute; su colecci&oacute;n privada para crear la Fundaci&oacute; Joan Mir&oacute; de Barcelona, que abri&oacute; sus puertas en 1975 con el objetivo acercar a la sociedad el arte del pintor, adem&aacute;s de promover la creatividad y el pensamiento cr&iacute;tico. &ldquo;Es un embajador que trae turismo de calidad y que lo seguir&aacute; siendo para la candidatura de Palma como capital europea de la cultura en 2031&rdquo;, recalca Punyet. &ldquo;Mir&oacute; se ha convertido en el mayor catalizador del turismo cultural y de calidad para Mallorca en particular y Balears en su conjunto&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3924d5af-d45c-4cb5-aa97-a0ed3cc7fbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró, por Man Ray"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró, por Man Ray                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El proyecto impulsado en Palma se ha convertido en la mayor exposici&oacute;n conjunta dedicada a Mir&oacute; en Mallorca y, para muchos, constituye una reparaci&oacute;n hist&oacute;rica, dado que, si bien el artista vivi&oacute; en la isla durante casi tres d&eacute;cadas &mdash;desde 1956 hasta su muerte en 1983&mdash;, su obra no ha tenido el lugar central que s&iacute; se le ha brindado en Barcelona, Par&iacute;s o Tokio. Precisamente, el Museo de Arte Metropolitano de la capital japonesa re&uacute;ne desde el pasado mes de febrero cien de las obras maestras de Mir&oacute; en la in&eacute;dita retrospectiva 'Joan Mir&oacute;. Poes&iacute;a en la pintura'.
    </p><p class="article-text">
        <em>Paysage Mir&oacute;, </em>que se presenta casi cinco d&eacute;cadas despu&eacute;s de la gran exposici&oacute;n antol&oacute;gica dedicada a Joan Mir&oacute; en Palma en 1978, despliega un recorrido poli&eacute;drico a trav&eacute;s de cuatro muestras diferenciadas que ofrecen una visi&oacute;n amplia y articulada de la obra del genio, con enfoques complementarios que permiten explorar distintas facetas de su universo creativo desde la ciudad en la que el artista vivi&oacute; y trabaj&oacute; durante d&eacute;cadas. La muestra acoge m&aacute;s de m&aacute;s de cien piezas, seleccionadas para ofrecer una lectura coral y plural de su trayectoria, entre las que se encuentran pinturas, esculturas, dibujos y objetos cotidianos que acompa&ntilde;aron el proceso creativo del artista.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a9873d72-f89c-4b16-9f55-080d13c4a531_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Paysage de Mont-roig (1916), una de las primeras obras de Joan Miró, expuesta en el Museu Es Baluard de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Paysage de Mont-roig (1916), una de las primeras obras de Joan Miró, expuesta en el Museu Es Baluard de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cuatro miradas, un &uacute;nico paisaje</strong></h2><p class="article-text">
        Cada sede propone una mirada espec&iacute;fica sobre el universo de Mir&oacute; a partir de obras que abarcan casi toda su trayectoria art&iacute;stica: desde 1916 hasta 1981. En la Llotja se presentan diez esculturas monumentales en bronce de p&aacute;tina oscura, instaladas en un di&aacute;logo contundente con la arquitectura del edificio. En la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca, una selecci&oacute;n de pinturas se muestra junto a objetos personales y obras de artistas cercanos al autor. Es Baluard Museu aborda su contribuci&oacute;n radical a la historia de la pintura contempor&aacute;nea. El Casal Solleric explora la relaci&oacute;n entre la pintura y la escultura como disciplinas clave en su producci&oacute;n art&iacute;stica. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/635b5d44-5111-4053-a6b1-987afac4f883_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Femme, oiseau, étoile&#039; (1966-1973), obra que homenajea a Pablo Picasso, modelo artístico para Miró desde el comienzo de su carrera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Femme, oiseau, étoile&#039; (1966-1973), obra que homenajea a Pablo Picasso, modelo artístico para Miró desde el comienzo de su carrera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Precisamente, los reyes, Felipe VI y Letizia, junto con la princesa Leonor y la infanta Sof&iacute;a, se desplazaban este domingo desde Marivent, donde se encuentran alojados con motivo de sus vacaciones estivales, y visitaban la Llotja para contemplar las diez esculturas de bronce creadas por Mir&oacute; entre 1949 y 1970, que muestran el v&iacute;nculo del artista con el paisaje. Joan Punyet recorri&oacute; junto a ellos la exposici&oacute;n bajo la atenta mirada de los turistas que en ese momento se encontraban en el hist&oacute;rico edificio.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, las cuatro exposiciones cuentan con obras procedentes del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof&iacute;a -que ha aportado un destacado conjunto de piezas- as&iacute; como de la Fundaci&oacute; Joan Mir&oacute; Barcelona, el MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona, la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute; de Mallorca, Es Baluard y diversas colecciones particulares. Asimismo, cuenta con la colaboraci&oacute;n del Govern de les Illes Balears y el Ajuntament de Palma, as&iacute; como con el apoyo de Successi&oacute; Mir&oacute; -entidad que administra el legado del artista- y la Galer&iacute;a Pelaires.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5f2801c-eb95-47f8-b5d3-fe8b1878a8e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manuel Segade, director el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, durante la presentación de &#039;Paysage Miró&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manuel Segade, director el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, durante la presentación de &#039;Paysage Miró&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/26c79718-f987-4693-a586-b2e89a52cbd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El rey Felipe, la reina Letizia, la princesa Leonor y la infanta Sofía, este domingo, en su visita a la exposición ‘La força inicial’ de Joan Miró en la Llotja"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El rey Felipe, la reina Letizia, la princesa Leonor y la infanta Sofía, este domingo, en su visita a la exposición ‘La força inicial’ de Joan Miró en la Llotja                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La Llotja</strong></h2><p class="article-text">
        En la Llotja de Palma, uno de los principales ejemplos de la arquitectura civil g&oacute;tica del siglo XV, se presenta la exposici&oacute;n 'Paysage Mir&oacute;. La for&ccedil;a inicial', centrada en la escultura monumental de Joan Mir&oacute;. La muestra re&uacute;ne un conjunto de diez obras en bronce con p&aacute;tina oscura realizadas entre los a&ntilde;os 1940 y 1970, muchas de ellas producidas en las fundiciones Susse (Arcueil, Francia) y Bonvicini (Verona, Italia), con las que Mir&oacute; colabor&oacute; estrechamente. Las esculturas expuestas -entre ellas, las espectaculares <em>Oiseau lunaire</em>, <em>Oiseau solaire</em>, <em>Maternit&eacute; </em>o <em>Conque</em>- muestran el inter&eacute;s del artista por la transformaci&oacute;n de objetos naturales y formas simples en figuras de gran fuerza simb&oacute;lica, con referencias tanto al cuerpo humano como al mundo vegetal, animal o astral. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f719d707-fd47-4fc0-9126-a4b66cd198aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Oseau dans un paysage&#039; (1972)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Oseau dans un paysage&#039; (1972)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/85f2e178-e696-46d2-8954-a6976d61bb87_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Maternité&#039; (1973)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Maternité&#039; (1973)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La selecci&oacute;n permite apreciar el proceso t&eacute;cnico y conceptual de Mir&oacute;, que abord&oacute; la escultura con un conocimiento profundo del medio y con el deseo de crear formas aut&oacute;nomas, h&iacute;bridas y cargadas de significados. En este contexto, La Llotja se convierte en un espacio de di&aacute;logo entre la arquitectura hist&oacute;rica y las esculturas, subrayando la dimensi&oacute;n f&iacute;sica, simb&oacute;lica y po&eacute;tica de la obra tridimensional de Mir&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Por su parte, la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute; presenta una exposici&oacute;n que profundiza en el proceso creativo del genio a trav&eacute;s de las 'guspires m&agrave;giques' ('chispas m&aacute;gicas'), concepto que el propio artista defini&oacute; como el papel del azar, los objetos encontrados y las se&ntilde;ales fortuitas que desencadenan la creaci&oacute;n art&iacute;stica. El recorrido parte del universo material que rodeaba a Mir&oacute; en sus talleres mallorquines, donde acumulaba, clasificaba y combinaba objetos naturales y manufacturados, im&aacute;genes, recortes y recuerdos que conformaban un mundo visual tan ca&oacute;tico como ordenado, y que actuaba como detonante para su obra. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5408f90e-7b61-4690-96e3-b1ad0b97eed9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exposición en la Fundació Pilar i Joan Miró"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exposición en la Fundació Pilar i Joan Miró                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/23237de7-8232-4deb-ad71-a4e1f45b6106_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Jeune fille s&#039;évadant&#039; (1967)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Jeune fille s&#039;évadant&#039; (1967)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Piedras, <em>siurells</em>, recortes de prensa y postales conviven con herramientas de campo y restos de cer&aacute;mica, reconstruyendo el entorno material en el que el artista alimentaba su intuici&oacute;n y dejaba actuar el azar. Junto a estas piezas, la muestra re&uacute;ne pinturas, esculturas y obra sobre papel que ilustran las etapas fundamentales de su obra tras su instalaci&oacute;n definitiva en Mallorca en 1956. Para situar el universo de Mir&oacute; en un contexto colectivo, la exposici&oacute;n incorpora obras de artistas de su c&iacute;rculo m&aacute;s &iacute;ntimo -Picasso, Calder, Klee, Giacometti, Braque, L&eacute;ger o Kandinsky, entre otros-, muchos de los cuales figuraban en su colecci&oacute;n personal.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>Museu Es Baluard</strong></h2><p class="article-text">
        En el Museu Es Baluard, la exposici&oacute;n 'Paysage Mir&oacute;. Pintar entre las cosas' aborda la dimensi&oacute;n m&aacute;s radical y contempor&aacute;nea de Joan Mir&oacute;. La muestra propone una lectura del artista como figura clave en la evoluci&oacute;n de la pintura del siglo XX a partir de una selecci&oacute;n de obras de su &uacute;ltima etapa, en la que cuestiona los l&iacute;mites tradicionales del lenguaje pict&oacute;rico y explora nuevas formas de expresi&oacute;n pl&aacute;stica. Entre las piezas expuestas destacan dos grandes telas sin t&iacute;tulo, datadas en 1973 y pertenecientes a la colecci&oacute;n de la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute; a Mallorca. Las obras, que dominan la entrada del museo, se muestran en la posici&oacute;n invertida que el propio artista eligi&oacute; durante su proceso creativo, revelando su voluntad de transformar la mirada del espectador y su constante inter&eacute;s por experimentar con el espacio pict&oacute;rico. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bb4fb420-9ce4-4606-8c19-cc87ae9e9e88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pinturas que dan la bienvenida a la exposición de Joan Miró en Es Baluard"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pinturas que dan la bienvenida a la exposición de Joan Miró en Es Baluard                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7365e615-d278-4d67-94f8-ade56df787e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Muestra &#039;Paysage Miró. Pintar entre las cosas&#039;, en Es Baluard"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Muestra &#039;Paysage Miró. Pintar entre las cosas&#039;, en Es Baluard                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La exposici&oacute;n recorre algunas de las claves m&aacute;s representativas de su producci&oacute;n en los a&ntilde;os setenta: la econom&iacute;a de signos, las manchas flotantes, el uso expansivo del color y la exploraci&oacute;n del vac&iacute;o como elemento compositivo. A trav&eacute;s de estas obras, se pone de relieve el inter&eacute;s de Mir&oacute; por lo mat&eacute;rico, lo gestual y lo inconcluso, as&iacute; como su deseo de romper con las convenciones formales desde una actitud plenamente contempor&aacute;nea.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Casal Solleric</strong></h2><p class="article-text">
        En pleno centro de Palma, en el Passeig des Born, el Casal Solleric expone 'Paysage Mir&oacute;. El color y su sombra', centrada en la relaci&oacute;n que el artista estableci&oacute; entre pintura y escultura para poner en evidencia c&oacute;mo ambas disciplinas se entrelazan y dialogan en su producci&oacute;n. La exposici&oacute;n destaca c&oacute;mo Mir&oacute; utiliz&oacute; un lenguaje visual propio, basado en signos, formas esquem&aacute;ticas y s&iacute;mbolos que evolucionan con el tiempo, pero que siempre conservan una dimensi&oacute;n po&eacute;tica y ambigua. El recorrido permite rastrear c&oacute;mo el artista transforma figuras como la mujer, la estrella o el p&aacute;jaro en elementos esenciales de su universo creativo, tanto en sus pinturas austeras y gr&aacute;ficas como en sus esculturas de bronce, a menudo construidas a partir de objetos cotidianos y hallazgos fortuitos. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/04dec04e-aeb7-4a00-9b64-29c31ab8959f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Paysage Miró. El color y su sombra&#039;, en el Casal Solleric"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Paysage Miró. El color y su sombra&#039;, en el Casal Solleric                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/93faa207-5bfa-42cf-8cdf-ce7f87d1033b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias de las obras expuestas en el Casal Solleric"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias de las obras expuestas en el Casal Solleric                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        'El color y su sombra' revela, asimismo, el inter&eacute;s de Mir&oacute; por lo ancestral, lo popular y lo primitivo, referencias constantes que atraviesan su trabajo. En sus esculturas, muchas de ellas con formas toscas y expresivas, el artista experimenta con el volumen, el equilibrio y el peso, buscando siempre una conexi&oacute;n directa con la tierra. El resultado es un cuerpo de obra que, m&aacute;s que ofrecer respuestas, plantea interrogantes visuales y emocionales, consolidando a Mir&oacute; como un creador esencial del arte del siglo XX.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La llegada de Mir&oacute; a Mallorca</strong></h2><p class="article-text">
        El artista no lleg&oacute; a Mallorca por azar. Su madre era mallorquina, al igual que su mujer, Pilar Juncosa. &ldquo;Mi sue&ntilde;o, cuando pueda fijarme en alg&uacute;n sitio, es tener un estudio muy grande, no por razones de iluminaci&oacute;n, luz del norte, etc., a las que soy indiferente, sino para tener sitio, muchos lienzos, pues cuanto m&aacute;s trabajo m&aacute;s ganas tengo de trabajar. Querr&iacute;a probar la escultura, la cer&aacute;mica, el grabado, tener una prensa&rdquo;, escrib&iacute;a un joven Joan Mir&oacute; en 1938. En 1956 se instal&oacute; definitivamente en Son Abrines, donde mand&oacute; construir su m&iacute;tico taller dise&ntilde;ado por el arquitecto racionalista Josep Llu&iacute;s Sert, quien lo materializ&oacute; con l&iacute;neas puras y grandes ventanales. A partir de entonces, la isla se convirti&oacute; en el refugio y en el laboratorio de Mir&oacute;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d002b8c-3832-42d5-876d-8edbf0f5cc3c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Taller Sert"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Taller Sert                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como recuerda Punyet Mir&oacute; a elDiario.es, su abuelo utiliz&oacute; Son Boter, una casa mallorquina de la segunda mitad del siglo XVIII, como segundo estudio de pintura y escultura. A este se sum&oacute; el edificio Moneo, sede de la fundaci&oacute;, dise&ntilde;ado por Rafael Moneo e inaugurado en 1992. 
    </p><p class="article-text">
        En 1958, dos a&ntilde;os despu&eacute;s de ver inaugurado su taller, Mir&oacute; escribi&oacute; estas palabras al marchante y coleccionista franc&eacute;s Aim&eacute; Maeght: &ldquo;Lo pongo todo en orden para prepararme a arrancar a todo gas. La luz es tan bonita como el fondo de una concha&rdquo;. Su taller estaba lleno de manchas, tinta y colores. Sobre este caos art&iacute;stico, el pintor confesaba en 1978 al historiador y poeta ingl&eacute;s Roland Penrose: &ldquo;Mi mujer se pone nerviosa, pero qu&eacute; se le va a hacer. Es as&iacute;&rdquo;.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b8e51827-f593-4305-a865-b72dde76778e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró, junto al ceramista Llorens Artigas, en 1954"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró, junto al ceramista Llorens Artigas, en 1954                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Con el objetivo de crear un espacio creativo propicio, Mir&oacute; fue poblando su taller con un conjunto heterog&eacute;neo de elementos que conviv&iacute;an en perfecta armon&iacute;a con sus utensilios de trabajo. Todav&iacute;a en la actualidad el taller muestra este entorno creativo, y las telas, los aceites, las acuarelas, los l&aacute;pices, los pinceles, los cepillos o las esponjas contin&uacute;an relacion&aacute;ndose con su colecci&oacute;n de objetos de la m&aacute;s variada procedencia: postales, recortes de diario, elementos naturales como piedras, mariposas o conchas, objetos procedentes de la cultura popular mediterr&aacute;nea como 'siurells' o figuritas de bel&eacute;n, y otros de culturas lejanas como las 'katxinas' de los indios Hopi o las m&aacute;scaras de Ocean&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        En la actualidad, junto a las dos fundaciones creadas con el fin de velar por su obra, la Fundaci&oacute; Mir&oacute; de Barcelona y la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute; a Mallorca, inaugurada en 1993, su obra forma parte de las colecciones de museos nacionales e internacionales: The Museum of Modern Art (Nueva York), Centre Pompidou (Par&iacute;s), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof&iacute;a (Madrid), The Art Institute of Chicago, Neue Nationalgalerie (Berl&iacute;n), Museu d&rsquo;Art Contemporani de Barcelona, Philadelphia Museum of Art, Fondation Maeght (Saint-Paul-de-Vence), Fondation Beyeler (Basel), Tate (Londres) y Es Baluard Museu d&rsquo;Art Modern i Contemporani de Palma, entre otros.
    </p><p class="article-text">
        La obra del genio catal&aacute;n, profundamente on&iacute;rica y simb&oacute;lica, busca trascender los lenguajes convencionales para conectar con lo esencial: el paisaje, el silencio, la libertad, aquella que encontr&oacute; en Mallorca. M&aacute;s de cuarenta a&ntilde;os despu&eacute;s de su muerte, <em>Paysage Mir&oacute;</em> permite reecontrarse con el Mir&oacute; m&aacute;s &iacute;ntimo que convirti&oacute; la isla en su casa definitiva.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/obra-joan-miro-artista-formas-simples-fuerza-simbolica-no-gran-pintor-generoso_1_12517286.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 06 Aug 2025 19:55:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg" length="1779481" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1779481" width="1825" height="1026"/>
      <media:title><![CDATA[La obra de Joan Miró, el artista de formas simples y fuerza simbólica: "No solo fue un gran pintor, era muy generoso"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/27d71bd8-36d8-4b7d-b3d1-73e4c1d04b51_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123422.jpg" width="1825" height="1026"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Miró,Pintura,Arte,Artistas,Museos,Agenda cultural,Museo Reina Sofía,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Paysage Miró': el gran projecte que reunirà més de 100 obres del pintor que va transformar la llum de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/paysage-miro-gran-projecte-reunira-mes-100-obres-pintor-transformar-llum-mallorca_1_12435057.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/20755b32-9e4d-4e31-bda8-02881ab420cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&#039;Paysage Miró&#039;: el gran projecte que reunirà més de 100 obres del pintor que va transformar la llum de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es tracta d'una ambiciosa iniciativa que aglutinarà quatre exposicions simultànies distribuïdes als principals centres culturals de Palma: La Llotja, el museu Es Baluard, el Casal Solleric i la Fundació Miró. Al llarg de la seva vida, l'artista català va mantenir una llarga i profunda vinculació amb l'illa</p><p class="subtitle">Misteri sota el blau: desvetllen en una singular obra de Joan Miró el retrat ocult de la seva mare
</p></div><p class="article-text">
        Palma viur&agrave; un estiu d'art amb accent mironi&agrave;. La capital balear acollir&agrave; 'Paysage Mir&oacute;', un ambici&oacute;s projecte que reunir&agrave; m&eacute;s d'un centenar d'obres del pintor catal&agrave; distribu&iuml;des en quatre seus de manera simult&agrave;nia: La Llotja, el museu Es Baluard, el Casal Solleric i la Fundaci&oacute; Mir&oacute;. Es tracta d'una de les mostres m&eacute;s grans impulsades en les darreres d&egrave;cades sobre l'art de Mir&oacute;, que al llarg de la seva vida va mantenir una llarga i profunda vinculaci&oacute; amb Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa pret&eacute;n ser un homenatge a l'artista que va convertir la llum i el color de Mallorca en part de la seva obra. No en va, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha destacat durant la presentaci&oacute; que el pintor &ldquo;no nom&eacute;s va estimar Mallorca, sin&oacute; que la va fer seva; va convertir la nostra llum i el nostre paisatge en refugi&rdquo;. Per aix&ograve;, ha ressaltat que 'Paysage Mir&oacute;' &ldquo;&eacute;s molt m&eacute;s que una exposici&oacute;. &Eacute;s la narraci&oacute; de la hist&ograve;ria i la traject&ograve;ria de l'artista, tan lligat a la nostra terra&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La magnitud de 'Paysage Mir&oacute;' &eacute;s fruit d'una alian&ccedil;a pionera entre l'Executiu balear, l'Ajuntament de Palma, Es Baluard, Casal Solleric i el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sof&iacute;a. Les obres exposades provenen del Reina Sofia, la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Barcelona, el MACBA, Es Baluard, la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca aix&iacute; com tamb&eacute; de col&middot;leccions privades
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La presidenta del Govern, Marga Prohens, durant la presentació de &#039;Paysage Miró&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La presidenta del Govern, Marga Prohens, durant la presentació de &#039;Paysage Miró&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Quatre exposicions, un &uacute;nic paisatge</strong></h2><p class="article-text">
        En concret, 'Paysage Mir&oacute;' s'articula en quatre exposicions independents per&ograve; complement&agrave;ries, que abasten la traject&ograve;ria de l'artista entre 1916 i 1981.
    </p><p class="article-text">
        A La Llotja, la mostra 'La fuerza inicial' reunir&agrave; escultures en bronze que reflecteixen l'inter&egrave;s que Mir&oacute; va mantenir pel volum i les formes metam&ograve;rfiques, amb peixos com Oiseau lunaire, Maternit&eacute; i Conque, que encarnen la tensi&oacute; entre all&ograve; ancestral i contemporani, entre all&ograve; natural i fant&agrave;stic.
    </p><p class="article-text">
        La instal&middot;laci&oacute; a l'espai g&ograve;tic de La Llotja, a criteri de Prohens, refor&ccedil;a el vincle entre les formes escult&ograve;riques i el paisatge, ressaltant la dimensi&oacute; c&ograve;smica, po&egrave;tica i vitalista del seu univers pl&agrave;stic. 
    </p><p class="article-text">
        La mostra combina obra pl&agrave;stica, material documental i objectes personals per a construir un relat &iacute;ntim i coral que il&middot;lumina el proc&eacute;s mironiano des d'una perspectiva relacional i po&egrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, en la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca s'exposar&agrave; 'La chispa m&aacute;gica', una mostra que revela el paisatge interior i creatiu de Joan Mir&oacute; a trav&eacute;s d'un recorregut articulat en sis &agrave;mbits tem&agrave;tics -naturalesa, vocabulari, cultures, arts, amics i llocs- amb el poc lloc en les relacions personals i art&iacute;stiques que van alimentar el seu univers visual. En aquest context, la pres&egrave;ncia d'obres d'artistes com Picasso, Calder, Klee, Giacometti, Braque o L&eacute;ger cobra especial rellev&agrave;ncia, no nom&eacute;s com a referents, sin&oacute; com a interlocutors creatius de Mir&oacute;, com ha manifestat la presidenta balear.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, es tracen connexions entre la seva obra pict&ograve;rica, escult&ograve;rica i performativa, destacant el seu car&agrave;cter antipict&ograve;ric i la seva cerca d'una pintura m&eacute;s mental, t&agrave;ctil i po&egrave;tica. Finalment, 'El color y su sombra' ser&agrave; la mostra que s'exposar&agrave; en el Casal Solleric i que proposa un recorregut no lineal per l'univers pl&agrave;stic de l'artista, centrat en el di&agrave;leg entre la seva pintura i la seva escultura.
    </p><h2 class="article-text"><strong>A partir del 31 de juliol</strong></h2><p class="article-text">
        En concret, les exposicions es podran visitar a la Llotja del 31 de juliol al 8 de febrer; del 30 de juliol a l'11 de febrer a la Fundaci&oacute; Mir&oacute;, i de l'1 d'agost fins al 9 de novembre a Es Baluard i Casal Solleric. La iniciativa cerca consolidar la identitat de Palma com a ciutat d'art contemporani i apropar a la ciutadania una figura tan lligada a Mallorca com a Joan Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquest projecte refor&ccedil;a la nostra identitat cultural i consolida Palma com un centre de di&agrave;leg viu entre patrimoni, art contemporani i cultura&rdquo;, ha subratllat Prohens. Per la seva banda, l'alcalde de Palma, Jaime Mart&iacute;nez, ha assenyalat que 'Paysage Mir&oacute;' &ldquo;marca un punt d'inflexi&oacute;&rdquo; a la cultura de la ciutat. Tamb&eacute; ha subratllat que aquest projecte &eacute;s el millor tribut possible cap al somni de convertir Palma en Capital Europea de la Cultura el 2031.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/paysage-miro-gran-projecte-reunira-mes-100-obres-pintor-transformar-llum-mallorca_1_12435057.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Jul 2025 16:27:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/20755b32-9e4d-4e31-bda8-02881ab420cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="295051" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/20755b32-9e4d-4e31-bda8-02881ab420cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="295051" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA['Paysage Miró': el gran projecte que reunirà més de 100 obres del pintor que va transformar la llum de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/20755b32-9e4d-4e31-bda8-02881ab420cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Miró,Pintura,Arte,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Paysage Miró': el gran proyecto que reunirá más de 100 obras del pintor que transformó la luz de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/paysage-miro-gran-proyecto-reunira-100-obras-pintor-transformo-luz-mallorca_1_12433545.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/20755b32-9e4d-4e31-bda8-02881ab420cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&#039;Paysage Miró&#039;: el gran proyecto que reunirá más de 100 obras del pintor que transformó la luz de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se trata de una ambiciosa iniciativa que aglutinará cuatro exposiciones simultáneas distribuidas en los principales centros culturales de Palma: La Llotja, el museo Es Baluard, el Casal Solleric y la Fundació Miró. A lo largo de su vida, el artista catalán mantuvo una larga y profunda vinculación con la isla</p><p class="subtitle">Misterio bajo el azul: desvelan en una singular obra de Joan Miró el retrato oculto de su madre
</p></div><p class="article-text">
        Palma vivir&aacute; un verano de arte con acento mironiano. La capital balear acoger&aacute; 'Paysage Mir&oacute;', un ambicioso proyecto que reunir&aacute; m&aacute;s de un centenar de obras del pintor catal&aacute;n distribuidas en cuatro sedes de forma simult&aacute;nea: La Llotja, el museo Es Baluard, el Casal Solleric y la Fundaci&oacute; Mir&oacute;. Se trata de una de las mayores muestras impulsadas en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas sobre el arte de Mir&oacute;, quien a lo largo de su vida mantuvo una larga y profunda vinculaci&oacute;n con Mallorca. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa pretende ser un homenaje al artista que convirti&oacute; la luz y el color de Mallorca en parte de su obra. No en vano, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha destacado durante la presentaci&oacute;n que el pintor &ldquo;no solo am&oacute; Mallorca, sino que la hizo suya; convirti&oacute; nuestra luz y nuestro paisaje en refugio&rdquo;. Por ello, ha resaltado que 'Paysage Mir&oacute;' &ldquo;es mucho m&aacute;s que una exposici&oacute;n. Es la narraci&oacute;n de la historia y la trayectoria del artista, tan ligado a nuestra tierra&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La magnitud de &lsquo;Paysage Mir&oacute;&rsquo; es fruto de una alianza pionera entre el Ejecutivo balear, el Ayuntamiento de Palma, Es Baluard, Casal Solleric y el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof&iacute;a, con la colaboraci&oacute;n de la Successi&oacute; Mir&oacute; y la Galer&iacute;a Pelaires.. Las obras expuestas provienen del Reina Sof&iacute;a, la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Barcelona, el MACBA, Es Baluard, la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca as&iacute; como tambi&eacute;n de colecciones privadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68e6d3b5-8ba9-459c-8d3f-c546de9216e6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La presidenta del Govern, Marga Prohens, durante la presentación de &#039;Paysage Miró&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La presidenta del Govern, Marga Prohens, durante la presentación de &#039;Paysage Miró&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cuatro exposiciones, un &uacute;nico paisaje</strong></h2><p class="article-text">
        En concreto, &lsquo;Paysage Mir&oacute;&rsquo; se articula en cuatro exposiciones independientes pero complementarias, que abarcan la trayectoria del artista entre 1916 y 1981.
    </p><p class="article-text">
        En La Llotja, la muestra &lsquo;La fuerza inicial&rsquo; reunir&aacute; esculturas en bronce que reflejan el inter&eacute;s que Mir&oacute; mantuvo por el volumen y las formas metam&oacute;rficas, con piezas como Oiseau lunaire, Maternit&eacute; y Conque, que encarnan la tensi&oacute;n entre lo ancestral y lo contempor&aacute;neo, entre lo natural y lo fant&aacute;stico, y que reflejan el di&aacute;logo constante de Mir&oacute; con la escultura moderna.
    </p><p class="article-text">
        La instalaci&oacute;n en el espacio g&oacute;tico de La Llotja, a criterio de Prohens, refuerza el v&iacute;nculo entre las formas escult&oacute;ricas y el paisaje, resaltando la dimensi&oacute;n c&oacute;smica, po&eacute;tica y vitalista de su universo pl&aacute;stico.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, en la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca se expondr&aacute; 'La chispa m&aacute;gica', una muestra que revela el paisaje interior y creativo de Joan Mir&oacute; a trav&eacute;s de un recorrido articulado en seis &aacute;mbitos tem&aacute;ticos -naturaleza, vocabulario, culturas, artes, amigos y lugares- con el poco puesto en las relaciones personales y art&iacute;sticas que alimentaron su universo visual. En este contexto, la presencia de obras de artistas como Picasso, Calder, Klee, Giacometti, Braque o L&eacute;ger cobra especial relevancia, no solo como referentes, sino como interlocutores creativos de Mir&oacute;, como ha manifestado la presidenta balear.
    </p><p class="article-text">
        La muestra combina obra pl&aacute;stica, material documental y objetos personales para construir un relato &iacute;ntimo y coral que ilumina el proceso mironiano desde una perspectiva relacional y po&eacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, en Es Baluard se podr&aacute; visita la muestra 'Pintar entre las cosas', una exposici&oacute;n que propone una relectura de la pintura contempor&aacute;nea a partir de Mir&oacute;, figura clave en la expansi&oacute;n conceptual y material del medio. El proyecto explora c&oacute;mo, a lo largo de su trayectoria, Mir&oacute; desbord&oacute; los l&iacute;mites de la pintura tradicional mediante una pr&aacute;ctica que combina gesto, signo y materia, con una metodolog&iacute;a rigurosa pero siempre abierta a la experimentaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, se trazan conexiones entre su obra pict&oacute;rica, escult&oacute;rica y performativa, destacando su car&aacute;cter antipict&oacute;rico y su b&uacute;squeda de una pintura m&aacute;s mental, t&aacute;ctil y po&eacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, 'El color y su sombra' ser&aacute; la muestra que se expondr&aacute; en el Casal Solleric y que propone un recorrido no lineal por el universo pl&aacute;stico del artista, centrado en el di&aacute;logo entre su pintura y su escultura.
    </p><h2 class="article-text"><strong>A partir del 31 de julio</strong></h2><p class="article-text">
        En concreto, las exposiciones se podr&aacute;n visitar en La Llotja del 31 de julio hasta el 8 de febrero; del 30 de julio al 11 de febrero en la Fundaci&oacute; Mir&oacute;, y del 1 de agosto hasta el 9 de noviembre en Es Baluard y Casal Solleric. La iniciativa busca consolidar la identidad de Palma como ciudad de arte contempor&aacute;neo y acercar a la ciudadan&iacute;a una figura tan ligada a Mallorca como Joan Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Este proyecto refuerza nuestra identidad cultural y consolida Palma como un centro de di&aacute;logo vivo entre patrimonio, arte contempor&aacute;neo y cultura&rdquo;, ha subrayado Prohens. Por su parte, el alcalde de Palma, Jaime Mart&iacute;nez, ha se&ntilde;alado que &lsquo;Paysage Mir&oacute;&rsquo; &ldquo;marca un punto de inflexi&oacute;n&rdquo; en la cultura de la ciudad y es &ldquo;el mejor tributo posible&rdquo; a Mir&oacute;, toda vez que ha subrayado que el proyecto representa un paso m&aacute;s hacia el sue&ntilde;o de convertir Palma en Capital Europea de la Cultura en 2031.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/paysage-miro-gran-proyecto-reunira-100-obras-pintor-transformo-luz-mallorca_1_12433545.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Jul 2025 16:09:54 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/20755b32-9e4d-4e31-bda8-02881ab420cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="295051" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/20755b32-9e4d-4e31-bda8-02881ab420cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="295051" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA['Paysage Miró': el gran proyecto que reunirá más de 100 obras del pintor que transformó la luz de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/20755b32-9e4d-4e31-bda8-02881ab420cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Miró,Pintura,Arte,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia condena a Mango por usar cuadros de Miró, Tàpies y Barceló como publicidad en el metaverso]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/justicia-condena-mango-cuadros-miro-tapies-barcelo-publicidad-metaverso_1_12412589.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4290b8e7-f6bc-467a-a3fc-011bf8603c08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justicia condena a Mango por usar cuadros de Miró, Tàpies y Barceló como publicidad en el metaverso"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los jueces reprochan a la firma de moda que buscara "generar una aparente asociación no consentida" entre la obra de los artistas y la apertura de una tienda en Nueva York</p><p class="subtitle">Más allá del arte digital: así pueden cambiar los NFT nuestra forma de consumir
</p></div><p class="article-text">
        La realidad siempre supera el metaverso. As&iacute; se ha vuelto a demostrar en el pleito que ha enfrentado a la entidad VEGAP, que gestiona los derechos de varios pintores, contra Mango. La Audiencia de Barcelona ha sentenciado que la firma de moda vulner&oacute; los derechos de autor de Miquel Barcel&oacute;, Antoni T&agrave;pies y Joan Mir&oacute; <a href="https://www.eldiario.es/consumoclaro/arte-digital-cambiar-nft-forma-consumir_1_9606542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">al usar reproducciones en NFT (copias digitales</a>) de sus obras como parte de una campa&ntilde;a de publicidad.
    </p><p class="article-text">
        El pleito se remonta a la utilizaci&oacute;n sin autorizaci&oacute;n (admitida por la propia firma de moda) de obras de T&agrave;pies, Barcel&oacute; y Mir&oacute; como parte de la publicidad de la apertura de una tienda de Mango en Nueva York. La compa&ntilde;&iacute;a alegaba que, al recibir un aviso de VEGAP, ces&oacute; inmediatamente la exhibici&oacute;n de las obras en el metaverso, muestra de que no quer&iacute;a causar da&ntilde;o alguno.
    </p><p class="article-text">
        En primera instancia, una jueza de lo mercantil aval&oacute; la versi&oacute;n de Mango, pero ahora la Audiencia de Barcelona he estimado el recurso de VEGAB y ha condenado a Mango, en una sentencia que la compa&ntilde;&iacute;a recurrir&aacute; ante el Tribunal Supremo. La resoluci&oacute;n condena a Mango a indemnizar a la entidad de artistas con 500.000 por da&ntilde;os patrimoniales y otros 250.000 por da&ntilde;os morales.
    </p><p class="article-text">
        Los jueces han concluido que Mango reprodujo digitalmente sin autorizaci&oacute;n media docena de obras de las artistas y las transform&oacute; para crear &ldquo;nuevas composiciones digitales&rdquo;, como v&iacute;deos con animaciones y gr&aacute;ficos, adem&aacute;s de generar NFT de las obras y comunicarlas en el metaverso Decentraland as&iacute; como en su nueva tienda f&iacute;sica de Nueva York.
    </p><p class="article-text">
        Todo ello fue destacado por la compa&ntilde;&iacute;a en la nota de prensa y los mensajes en redes sociales de la nueva tienda, lo que, seg&uacute;n los jueces, acent&uacute;a el objetivo comercial de la acci&oacute;n. La &ldquo;explotaci&oacute;n&rdquo; de las obras, remarcan los jueces, se llev&oacute; a cabo a trav&eacute;s de Mango &ldquo;con fines claramente vinculados a su estrategia comercial y de posicionamiento empresarial&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La sentencia reprocha a Mango que su campa&ntilde;a de publicidad con las obras de Mir&oacute;, Barcel&oacute; y T&agrave;pies supuso &ldquo;no solo una intromisi&oacute;n en los derechos patrimoniales de propiedad intelectual&rdquo;, sino tambi&eacute;n &ldquo;la afectaci&oacute;n del prestigio y la imagen p&uacute;blica de los autores&rdquo;. Para los jueces, Mango quiso &ldquo;genera una aparente asociaci&oacute;n no consentida&rdquo; entre la obra de los artistas y su nueva tienda, algo que para lo que ten&iacute;a permiso.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Resulta evidente que la reproducci&oacute;n y transformaci&oacute;n no consentidas de las obras reportan un beneficio directo&rdquo; a Mango, contin&uacute;an los jueces, que lanzan otro reproche a la firma de moda al concluir que &ldquo;se aprovech&oacute; del prestigio y reputaci&oacute;n art&iacute;stica de creadores de gran reconocimiento internacional como Joan Mir&oacute;, Antoni T&agrave;pies y Miquel Barcel&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los jueces inciden en que es &ldquo;especialmente significativo&rdquo; que el nombre de los autores haya sido utilizado &ldquo;de forma reiterada&rdquo; en el material publicitario de la apertura de la tienda de moda, lo que supone un &ldquo;reclamo comercial expl&iacute;cito para atraer al p&uacute;blico&rdquo; y &ldquo;refuerza el car&aacute;cter mercantil de la actividad desarrollada con base en la explotaci&oacute;n no autorizada de dichas obras&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de Mango han indicado a la agencia Europa Press que la compa&ntilde;&iacute;a &ldquo;ha actuado siempre de buena fe durante todo el proceso&rdquo; y que la acci&oacute;n no persegu&iacute;a lucro ni explotaci&oacute;n comercial alguna de las obras en cuesti&oacute;n, ni en particular de los NFT. Desde la empresa tambi&eacute;n han alegado que hasta este caso no exist&iacute;a jurisprudencia previa que resolviera un caso de las mismas caracter&iacute;sticas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/justicia-condena-mango-cuadros-miro-tapies-barcelo-publicidad-metaverso_1_12412589.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Jun 2025 09:10:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4290b8e7-f6bc-467a-a3fc-011bf8603c08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="30196" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4290b8e7-f6bc-467a-a3fc-011bf8603c08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="30196" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia condena a Mango por usar cuadros de Miró, Tàpies y Barceló como publicidad en el metaverso]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4290b8e7-f6bc-467a-a3fc-011bf8603c08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Arte,Derechos de autor,Derechos digitales,Joan Miró,Mango]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Misteri sota el blau: desvelen en una singular obra de Joan Miró el retrat ocult de la seva mare]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/misteri-sota-blau-desvelen-singular-obra-joan-miro-retrat-ocult-seva-mare_1_12170275.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2d651a34-fae8-4f6e-9ad3-b4177793dc08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Misteri sota el blau: desvelen en una singular obra de Joan Miró el retrat ocult de la seva mare"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En un informe de l'any 1978, en què es descriu el mal estat de conservació de la pintura, ja hi ha una primera radiografia del quadre que va revelar al seu moment la presència d'un retrat subjacent, encara que no es va poder identificar en aquell moment</p><p class="subtitle">Miquel Barceló, pintor: “Admiro gent políticament incorrecta com Picasso, no m'agrada cancel·lar”
</p></div><p class="article-text">
        Un equip d'investigadors de la Fundaci&oacute; Joan Mir&oacute; ha fet una descoberta in&egrave;dita: un retrat de Dolors Ferr&agrave; i Orom&iacute;, mare de Joan Mir&oacute;, sota l'obra 'Pintura' (1925-1927). Gr&agrave;cies a avan&ccedil;ades t&egrave;cniques d'an&agrave;lisi, com ara raigs X, llum ultraviolada i imatges hiperespectrals, ha estat possible recuperar aquesta imatge ins&ograve;lita.
    </p><p class="article-text">
        La troballa, que uneix la hist&ograve;ria personal de Mir&oacute; amb la seva obra, es recull al documental <em>El secret de Mir&oacute;</em>, on es narra el minuci&oacute;s i fascinant proc&eacute;s que ha tret a la llum aquest tresor ocult.
    </p><p class="article-text">
        El descobriment ha estat presentat aquest dijous a la seu de la fundaci&oacute; a Barcelona per part del seu director, Marko Daniel, amb la cap de Conservaci&oacute; i Restauraci&oacute;, Elisabet Serrat, que ha liderat la investigaci&oacute;, la cap de Col&middot;leccions, Teresa Montaner, i la directora de Caixa F&ograve;rum+, Mireia Gubern.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Obra &#039;Pintura&#039;, en què ha estat descobert el retrat de Dolors Ferrà i Oromí, mare de Joan Miró"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Obra &#039;Pintura&#039;, en què ha estat descobert el retrat de Dolors Ferrà i Oromí, mare de Joan Miró                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'obra, un oli sobre tela, va ser un regal de Mir&oacute; al seu amic Joan Prats el 1975 i, tres anys despr&eacute;s, va passar a formar part del fons de la Fundaci&oacute;. Tot i aix&ograve;, ja el 1978 una primera radiografia realitzada despr&eacute;s de la seva incorporaci&oacute; a la col&middot;lecci&oacute; va suggerir la pres&egrave;ncia d'una imatge subjacent. En aquell moment, el retrat no es va poder identificar i va romandre al misteri fins ara.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un viatge al passat a trav&eacute;s de la llum i la radiaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Recentment, els experts van detectar subtils relleus a la superf&iacute;cie del quadre, cosa que va despertar noves sospites. Llavors van decidir ampliar l'an&agrave;lisi amb t&egrave;cniques de raigs X, llum ultraviolada i imatges hiperespectrals.
    </p><p class="article-text">
        El descobriment clau va arribar despr&eacute;s d'un viatge a Mallorca, a casa de Son Boter, on l'equip es va trobar amb un retrat de Dolors Ferr&agrave; penjat a la paret. &ldquo;Vam comparar la imatge infraroja amb el retrat i vam veure que el retrat era igual, i que el penjoll i el pendent eren els mateixos&rdquo;, explica Serrat.
    </p><p class="article-text">
        Un altre detall que fa singular aquesta obra &eacute;s l'abs&egrave;ncia de signatura i data, a difer&egrave;ncia de la majoria de les pintures d'aquesta s&egrave;rie. Montaner ha explicat &ldquo;aquesta &eacute;s una excepci&oacute;&rdquo; que els fa q&uuml;estionar-se el perqu&egrave;.
    </p><p class="article-text">
        El retrat original, datat el 1907, &eacute;s obra del pintor catal&agrave; Crist&ograve;fol Montserrat Jorba, conegut pel seu mestratge en el g&egrave;nere del retrat.
    </p><p class="article-text">
        Aquest descobriment &eacute;s tamb&eacute; un testimoni del treball minuci&oacute;s que els museus realitzen m&eacute;s enll&agrave; de les sales d'exposici&oacute;. &ldquo;L'art no nom&eacute;s es contempla, tamb&eacute; s'investiga&rdquo;, conclou Daniel. El proc&eacute;s de recerca i les t&egrave;cniques que han perm&egrave;s desvelar aquest secret es poden veure al documental <em>El secret de Mir&oacute;</em>, dirigit per Llu&iacute;s Jen&eacute; i amb producci&oacute; executiva de Valti Roda. Una hist&ograve;ria que demostra que, a l'art, sempre queden secrets per descobrir.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/misteri-sota-blau-desvelen-singular-obra-joan-miro-retrat-ocult-seva-mare_1_12170275.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 27 Mar 2025 16:42:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2d651a34-fae8-4f6e-9ad3-b4177793dc08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="272538" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2d651a34-fae8-4f6e-9ad3-b4177793dc08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="272538" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Misteri sota el blau: desvelen en una singular obra de Joan Miró el retrat ocult de la seva mare]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2d651a34-fae8-4f6e-9ad3-b4177793dc08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Arte,Pintura,Joan Miró]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Misterio bajo el azul: desvelan en una singular obra de Joan Miró el retrato oculto de su madre]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/misterio-azul-desvelan-singular-obra-joan-miro-retrato-oculto-madre_1_12170019.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2d651a34-fae8-4f6e-9ad3-b4177793dc08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Misterio bajo el azul: desvelan en una singular obra de Joan Miró el retrato oculto de su madre"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En un informe del año 1978, en el que se describe el mal estado de conservación de la pintura, ya hay una primera radiografía del cuadro que reveló en su momento la presencia de un retrato subyacente, aunque no pudo identificarse en ese momento

</p><p class="subtitle">Miquel Barceló, pintor: “Admiro a gente políticamente incorrecta como Picasso, no me gusta cancelar”
</p></div><p class="article-text">
        Un equipo de investigadores de la Fundaci&oacute; Joan Mir&oacute; ha realizado un descubrimiento in&eacute;dito: un retrato de Dolors Ferr&agrave; i Orom&iacute;, madre de Joan Mir&oacute;, bajo la obra 'Pintura' (1925-1927). Gracias a avanzadas t&eacute;cnicas de an&aacute;lisis, como rayos X, luz ultravioleta e im&aacute;genes hiperespectrales, ha sido posible recuperar esta ins&oacute;lita imagen.
    </p><p class="article-text">
        El hallazgo, que une la historia personal de Mir&oacute; con su obra, se recoge en el documental <em>El secret de Mir&oacute;</em>, donde se narra el minucioso y fascinante proceso que ha sacado a la luz este tesoro oculto.
    </p><p class="article-text">
        El descubrimiento ha sido presentado este jueves en la sede de la fundaci&oacute;n en Barcelona por parte de su director, Marko Daniel, junto a la jefa de Conservaci&oacute;n y Restauraci&oacute;n, Elisabet Serrat, quien ha liderado la investigaci&oacute;n, la jefa de Colecciones, Teresa Montaner, y la directora de Caixa F&ograve;rum+, Mireia Gubern.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/abc283ff-66e4-4f44-bcfd-4f249516e149_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Obra &#039;Pintura&#039;, en la que ha sido descubierto el retrato de Dolors Ferrà i Oromí, madre de Joan Miró"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Obra &#039;Pintura&#039;, en la que ha sido descubierto el retrato de Dolors Ferrà i Oromí, madre de Joan Miró                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La obra, un &oacute;leo sobre tela, fue un regalo de Mir&oacute; a su amigo Joan Prats en 1975 y, tres a&ntilde;os despu&eacute;s, pas&oacute; a formar parte del fondo de la Fundaci&oacute;. Sin embargo, ya en 1978 una primera radiograf&iacute;a realizada tras su incorporaci&oacute;n a la colecci&oacute;n sugiri&oacute; la presencia de una imagen subyacente. En aquel momento, el retrato no pudo identificarse y permaneci&oacute; en el misterio hasta ahora.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un viaje al pasado a trav&eacute;s de la luz y la radiaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Recientemente, los expertos detectaron sutiles relieves en la superficie del cuadro, lo que despert&oacute; nuevas sospechas. Decidieron entonces ampliar el an&aacute;lisis con t&eacute;cnicas de rayos X, luz ultravioleta e im&aacute;genes hiperespectrales.
    </p><p class="article-text">
        El descubrimiento clave lleg&oacute; tras un viaje a Mallorca, a la casa de Son Boter, donde el equipo se encontr&oacute; con un retrato de Dolors Ferr&agrave; colgado en la pared. &ldquo;Comparamos la imagen infrarroja con el retrato y vimos que el retrato era igual, y que el colgante y el pendiente eran los mismos&rdquo;, explica Serrat.
    </p><p class="article-text">
        Otro detalle que hace singular a esta obra es la ausencia de firma y fecha, a diferencia de la mayor&iacute;a de pinturas de esta serie. Montaner ha explicado &ldquo;esta es una excepci&oacute;n&rdquo; que les hace cuestionarse el por qu&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        El retrato original, fechado en 1907, es obra del pintor catal&aacute;n Crist&oacute;fol Montserrat Jorba, conocido por su maestr&iacute;a en el g&eacute;nero del retrato.
    </p><p class="article-text">
        Este descubrimiento es tambi&eacute;n un testimonio del trabajo minucioso que los museos realizan m&aacute;s all&aacute; de sus salas de exposici&oacute;n. &ldquo;El arte no solo se contempla, tambi&eacute;n se investiga&rdquo;, concluye Daniel. El proceso de investigaci&oacute;n y las t&eacute;cnicas que han permitido desvelar este secreto pueden verse en el documental <em>El secret de Mir&oacute;</em>, dirigido por Llu&iacute;s Jen&eacute; y con producci&oacute;n ejecutiva de Valti Roda. Una historia que demuestra que, en el arte, siempre quedan secretos por descubrir.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/misterio-azul-desvelan-singular-obra-joan-miro-retrato-oculto-madre_1_12170019.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 27 Mar 2025 16:25:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2d651a34-fae8-4f6e-9ad3-b4177793dc08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="272538" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2d651a34-fae8-4f6e-9ad3-b4177793dc08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="272538" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Misterio bajo el azul: desvelan en una singular obra de Joan Miró el retrato oculto de su madre]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2d651a34-fae8-4f6e-9ad3-b4177793dc08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Arte,Pintura,Joan Miró]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La mirada cautiva de Colm Tóibín, artistas y ensayismo de alto voltaje]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/libros/mirada-cautiva-colm-toibin-artistas-ensayismo-alto-voltaje_1_11266054.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/018ca3b6-50a4-447a-b564-eb48e6562cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La mirada cautiva de Colm Tóibín, artistas y ensayismo de alto voltaje"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El periodista y escritor irlandés reúne en un volumen quince ensayos sobre artistas visuales en los que, con un estilo abierto y vigoroso, radiografía su vida y obra</p><p class="subtitle">Antoni Muntadas: “La derecha quiere ocuparse de la cultura, pero no tiene gente preparada para ello”</p></div><p class="article-text">
        Bajo el t&iacute;tulo de <em>La Mirada cautiva</em> (Arcadia, 2024) se edita un libro que sin duda constituir&aacute; una sorpresa muy grata para quien se decida a abrirlo y sumergirse en sus p&aacute;ginas. La obra, que tambi&eacute;n tiene una versi&oacute;n en catal&aacute;n (<em>La Mirada captiva</em>),<em> </em>recoge quince ensayos breves sobre arte y artistas visuales realizados por el escritor y periodista irland&eacute;s Colm T&oacute;ib&iacute;n, autor de obras de ficci&oacute;n de &eacute;xito como <em>Brooklyn</em> (Lumen, 2009), <em>El maestro </em>(Edhasa, 2006) y <em>El Mago</em> (Lumen, 2021). 
    </p><p class="article-text">
        Aunque es la primera vez que T&oacute;ib&iacute;n publica sus ensayos sobre arte en formato de libro, no se trata de escritos realizados especialmente para la ocasi&oacute;n, sino que fueron en su d&iacute;a publicados en ingl&eacute;s en diferentes revistas y peri&oacute;dicos. Entre ellos, The New York Review of Books y la revista de la Biblioteca Chester Beatty de Dublin. 
    </p><p class="article-text">
        Tal como explica el escritor a este peri&oacute;dico por correo electr&oacute;nico, &ldquo;la idea surgi&oacute; directamente de los responsables de Arcadia, que examinaron todos los ensayos y rese&ntilde;as que he escrito sobre arte y artistas y eligieron los mejores escritos&rdquo;. El ejemplar cuenta con una excelente traducci&oacute;n de Cristina Zelich al castellano y otra de Helena Lamuela al catal&aacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        El m&eacute;rito de que la primera antolog&iacute;a ensay&iacute;stica del autor de <em>Nora Webster</em> (Lumen, 2014) se haga en ambas lenguas se debe a la precoz y prolongada relaci&oacute;n de T&oacute;ib&iacute;n con Barcelona, ciudad en la que residi&oacute; entre 1975 y 1978, cuando era un reci&eacute;n licenciado. Actualmente comparte con viejos amigos de aquella &eacute;poca una casa en el Pirineo catal&aacute;n, en la comarca del Pallars. &ldquo;Por esas tierras hay gente que conozco desde hace cincuenta a&ntilde;os y suelo pasar una temporada todos los a&ntilde;os, aunque siempre por menos tiempo del que desear&iacute;a&rdquo;, asegura.
    </p><p class="article-text">
        Fue en buena medida en Barcelona, seg&uacute;n confiesa en el presente volumen, donde se consolid&oacute; su fascinaci&oacute;n por la pintura. &ldquo;Especialmente en el antiguo Museo de Arte, en lo que hoy es el Parlamento catal&aacute;n, me interes&eacute; por los cuadros de Joaquim Mir e Isidre Nonell&rdquo;, precisa el autor irland&eacute;s, que agrega: &ldquo;Aunque no conoc&iacute; a Mir&oacute;, admir&eacute; enormemente su trabajo y he estado en la Fundaci&oacute;n en Barcelona m&aacute;s veces de las que pueda recordar&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Entre el reportaje, el an&aacute;lisis y la radiograf&iacute;a humana</h3><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <img style="border: 1px solid white; margin: 20px 20px 10px 0px; box-shadow: 5px 5px 10px 0px rgba(0,0,0,0.1);" src="https://static.eldiario.es/clip/ee73b1c6-12e4-4026-b5b0-29d3f4ffb6a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg" alt="" width="158" height="" align="left" data-title="" />
    </figure><p class="article-text">
        <em>La mirada cautiva</em> no es un compendio de sesudos ensayos realizados por un cr&iacute;tico experto y acaso acad&eacute;mico en la materia, algo inaccesible para el com&uacute;n de los lectores. Al contrario, se trata de una serie de escritos que navegan tanto en las aguas del reportaje period&iacute;stico como de la cr&oacute;nica humana y, a la vez, se sumergen en el an&aacute;lisis del vinculo entre los distintos artistas abordados y su obra. El resultado es una radiograf&iacute;a humana de unos seres distintos, que a pesar de habitar entre nosotros tienen en ocasiones unos patrones vitales que  parecen misteriosos y turbadores. 
    </p><p class="article-text">
        T&oacute;ib&iacute;n no trata de desentra&ntilde;ar estos patrones con una mirada fr&iacute;a y distante, sino que a trav&eacute;s de su eficaz prosa ayuda a penetrar de alg&uacute;n modo en el tejido vital y las circunstancias de los creadores a los que dedica sus estudios. As&iacute;, en el caso de Mir&oacute; y Calder, a los que dedica uno de los primeros ensayos, habla de su relaci&oacute;n personal, del modo en que se conocieron e influenciaron mutuamente, pero tambi&eacute;n de c&oacute;mo su obra digiri&oacute; el tiempo que les toc&oacute; vivir. 
    </p><p class="article-text">
        Respecto <a href="https://www.eldiario.es/cultura/arte/reina-sofia-honra-monumentalidad-tapies-exposicion-rinde-vigencia_1_10940142.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a T&agrave;pies</a>, otro de los artistas espa&ntilde;oles a los que dedica un cap&iacute;tulo, T&oacute;ib&iacute;n relata la evoluci&oacute;n de su carrera siempre referida a la &eacute;poca en la que se desarroll&oacute;, sobre todo inicialmente. De este modo, radiograf&iacute;a la pobreza art&iacute;stica del panorama intelectual de la postguerra espa&ntilde;ola. De T&aacute;pies salta a Miquel Barcel&oacute;, en un cambio de estilo que se antoja casi como pasar del blanco y negro al color.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A través de su eficaz prosa, Colm Tóibín nos ayuda a penetrar de algún modo en el tejido vital y las circunstancias de los creadores a los que dedica sus estudios</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Lo que era reflexi&oacute;n y an&aacute;lisis se convierte ahora en un reportaje de experiencia vital, en el cual T&oacute;ib&iacute;n narra en tres escenarios (Felanix, Par&iacute;s y Ginebra) su relaci&oacute;n con el artista mallorqu&iacute;n. &ldquo;Conoc&iacute; a Barcel&oacute; y escrib&iacute; sobre &eacute;l por primera vez cuando Enrique Juncosa, que fue un brillante director del Museo Irland&eacute;s de Arte Moderno, me invit&oacute; a contribuir a un cat&aacute;logo sobre su obra&rdquo;, aclara.
    </p><p class="article-text">
        En la misma l&iacute;nea se desenvuelve con Howard Hodgkin, el laureado pintor brit&aacute;nico del que relata sus no siempre satisfactorios intentos de entrevista. Quiz&aacute;s para escribir una biograf&iacute;a, algo que a todas luces incomoda a Hodgkin, conocido como &ldquo;pintor de emociones&rdquo; que durante todo el cap&iacute;tulo intenta esconder a T&oacute;ib&iacute;n las suyas. 
    </p><h3 class="article-text">Arbus, una mirada perturbadora a la fot&oacute;grafa de 'freaks'</h3><p class="article-text">
        El libro tambi&eacute;n contiene interesantes ensayos/radiograf&iacute;as/reportajes sobre Francis Bacon o Lucien Freud, Josef Albers o Emily Kame Kngwarreye. &ldquo;En la d&eacute;cada de 1980 pas&eacute; un tiempo en Londres y me encant&oacute; la antigua Tate Gallery, ahora Tate Britain, prestando especial atenci&oacute;n a la obra de Bacon, Freud y Frank Auerbach&rdquo;, apostilla. T&oacute;ib&iacute;n tambi&eacute;n escribe sobre Goya, Lorenzo Lotto, John B. Yeats o Tintoretto, todos ellos textos encargados por Robert Silvers, editor de The New York Review of Books. 
    </p><p class="article-text">
        Pero tal vez el m&aacute;s inquietante de los cap&iacute;tulos de <em>La mirada cautiva</em> sea el que aborda la vida de la fot&oacute;grafa Diane Arbus. Nacida en una acomodada familia jud&iacute;a neoyorquina con negocios en grandes almacenes, Arbus desarroll&oacute; su carrera art&iacute;stica en los a&ntilde;os 50 y 60 del siglo pasado. Una trayectoria que se centr&oacute; en un perturbador objeto de fascinaci&oacute;n: los <em>freaks</em>. Las personas diferentes, ya sea por defectos f&iacute;sicos, diversidad intelectual o actitud vital extravagante. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tal vez el más inquietante de los capítulos de &#039;La mirada cautiva&#039; sea el que aborda la vida de la fotógrafa Diane Arbus, que dedicó su vida a fotografiar &#039;freaks&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        T&oacute;ib&iacute;n repasa el periplo vital de esta mujer que confesaba haber visto cientos de veces la pel&iacute;cula <em>Freaks</em> de Tod Browning. Arbus, una de las pioneras de la fotograf&iacute;a art&iacute;stica, tuvo grandes dificultades no ya para obtener el reconocimiento para su obra, sino para que esta no fuera rechazada por la opini&oacute;n p&uacute;blica, que la calific&oacute; en numerosas ocasiones de obscena y denigratoria para las personas retratadas. 
    </p><p class="article-text">
        Es por ello que el autor irland&eacute;s bucea tanto por el historial psiqui&aacute;trico de Arbus como por sus diferentes biograf&iacute;as para explicar las complejas y sospechosamente incestuosas relaciones que mantuvo con su hermano: el poeta dos veces laureado Howard Nemerov. As&iacute; como la dependencia que estableci&oacute; primero con su marido y despu&eacute;s con su amante, el pintor y escen&oacute;grafo Marvin Israel, quien encontr&oacute; su cuerpo tras su suicidio a los 48 a&ntilde;os, en 1971. De este modo, el autor trata de desentra&ntilde;ar el proceso por el que Arbus se fue identificando, fotograf&iacute;a a fotograf&iacute;a, con la &ldquo;peculiaridad&rdquo; de sus modelos. 
    </p><h3 class="article-text">Reivindicaci&oacute;n del azul</h3><p class="article-text">
        Menci&oacute;n especial merece el cap&iacute;tulo inicial, <em>En un fascinante tono azulado. </em>Este versa sobre las razones (econ&oacute;micas en gran parte) por las que hist&oacute;ricamente el azul fue un color ignorado para las culturas hel&eacute;nica y romana; si bien en la baja edad media empieza a utilizarse en la pintura y la ilustraci&oacute;n gracias a la mejora de las rutas de comercio, que abarataba el coste de los materiales que lo generaban. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En 2004 me pidieron que eligiera una selecci&oacute;n de obra de la Biblioteca Chester Beatty de Dubl&iacute;n; una maravillosa colecci&oacute;n de arte isl&aacute;mico, oriental y asi&aacute;tico&rdquo;, relata el escritor. Decidi&oacute; seleccionar s&oacute;lo objetos azules: &ldquo;El espect&aacute;culo se llam&oacute; <em>Azul</em> y para justificarlo escrib&iacute; un largo ensayo sobre la historia de este color, que implic&oacute; pasar varios meses leyendo todos los libros que pude sobre el tema&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Sabaté]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/libros/mirada-cautiva-colm-toibin-artistas-ensayismo-alto-voltaje_1_11266054.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Apr 2024 20:05:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/018ca3b6-50a4-447a-b564-eb48e6562cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="76218" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/018ca3b6-50a4-447a-b564-eb48e6562cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="76218" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La mirada cautiva de Colm Tóibín, artistas y ensayismo de alto voltaje]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/018ca3b6-50a4-447a-b564-eb48e6562cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Arte,Pintura,Joan Miró,Ensayos,Literatura]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
