Quan falten dos mesos perquè s’acabe el termini límit d’obertura dels centres de crisi que marca la Llei orgànica 10/2022, del 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual o més coneguda com a llei del només sí és sí, solament set comunitats espanyoles han posat en marxa aquest recurs.

Fins al moment, Múrcia, Navarra, el País Basc, Cantàbria, Melilla i Castella-la Manxa ja brinden una atenció directa en matèria de violència sexual. Madrid i Astúries comptaven anteriorment amb un d’aquests centres.

Davant l’incompliment de les autonomies que no havien iniciat el seu funcionament, la Comissió Europea en va prorrogar l’aplicació fins al 31 de desembre de 2024.

Segons la norma, cal implantar-ne com a mínim un en cada província, tanmateix, en el cas de la Comunitat Valenciana, aquest recurs no s’ha creat íntegrament, tal com denuncien les treballadores del Centre Dona 24 h –destinat a la violència de gènere– en el seu compte d’Instagram.

“Hi ha un telèfon dedicat exclusivament a la violència sexual, però que continuen atenent les mateixes treballadores del Centre Dona. No s’ha impulsat cap centre per a això”, explica María, extreballadora del centre i que prefereix mantindre’s en l’anonimat.

En línia similar, la plataforma de treballadores contra la violència de gènere denuncia en els seus apunts que la Conselleria d’Igualtat no amplia la plantilla i que presumeix d’haver invertit dos milions d’euros propis, declaracions de la mateixa Susana Camarero, vicepresidenta i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, en un anunci de la inversió a l’agost.

El pressupost destinat a la lluita contra la violència sexual prové dels fons Next Generation de la UE, concretament 83 milions d’euros repartits entre les diferents comunitats autònomes.

La consellera va assegurar que la finalització del centre en València estava prevista a l’octubre. No obstant això, segons fonts de la vicepresidència del Consell, el procés de licitació s’ha iniciat fa poc i el servei estarà disponible al final d’any.

“Pretenen que continuem tenint paciència i creguem les seues promeses tot i que se’ns acumula més faena i pitjors sous. Volen que continuem atenent el màxim nombre de dones sense cap millora laboral”, denuncien les afectades en una publicació del seu compte en Instagram.

Preguntats per la millora de les condicions laborals de les empleades del Centre Dona, des del gabinet d’Igualtat asseguren que els centres de crisi 24 hores tindran un personal diferenciat, i deixen sense aclarir la millora salarial d’aquest col·lectiu.

Augment d’agressions sexuals

Els delictes contra la llibertat sexual a Espanya el 2023 van ascendir a 21.825, davant dels 19.013 de l’any anterior, i dels quals el 42% corresponen a menors. En el cas de la Comunitat Valenciana, cinquena autonomia més afectada, el total de fets coneguts se situa en 2.575, i és València la província amb més agressions comeses: 1.245, segons xifres del Ministeri de l’Interior.

Quant al balanç de criminalitat, durant el segon trimestre de l’any 2024 –de gener a juny–, la xifra de denúncies registrades ha augmentat un 4,8%, cosa que es traduiria en unes 10.010; i en el cas valencià, el percentatge registrat superaria la mitjana nacional, amb un 8,7%.

Els Centres Dona 24 hores de la Comunitat Valenciana, solament durant el primer semestre del 2024, van atendre un total de 35.494 telefonades davant les 34.431 del 2023, mentre que l’atenció directa ha augmentat a 6.999 dones respecte de les quasi 6.000.

A Espanya només l’11% de les dones majors de 16 anys denuncien que han patit violència sexual, mentre que més del 2,2% (450.000) asseguren que han sigut víctimes, tal com recull la macroenquesta de Violència contra la Dona 2019.

Per a fer front a les agressions sexuals, la Comunitat Valenciana ha habilitat el número 900 22 00 22 per a atendre les víctimes. En el cas estatal, el 016 actua davant de totes les formes de violència contra la dona. La línia és totalment gratuïta i confidencial.

El judici per les agressions i amenaces a la manifestació del 9 d'octubre del 2017 a València ja té sentència: la secció primera de l'Audiència provincial ha concretat les conformitats assolides entre defensa i acusacions sobre 26 acusats i ha resolt sobre els altres dos que sí que van anar a judici: per a un ha dictat absolució i l'altre complirà dos anys de presó per coaccions amb l'agreujant de discriminació ideològica, més una multa per amenaces, fet que suposa la condemna més alta per aquests fets.

Així consta en una sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en què la sala concreta les conformitats dels 26 acusats que van reconèixer els fets i, en algun cas, rebaixa la condemna acceptada: un pagarà una multa per lesions; a un altre li imposa cinc mesos per amenaces; un altre un any per coaccions i als 23 restants, un any i cinc mesos per delicte comès en ocasió de l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques garantits per la Constitució, amb l'agreujant de discriminació ideològica i atenuant molt qualificada de reparació del dany. A més de multes per lesions.

La sala assenyala en la resolució que en el judici es van reconèixer els fets per tots els acusats menys dos, que van negar la seua participació en els termes descrits per les acusacions, per la qual cosa no es tracta d'una vista de conformitat, sinó d'un enjudiciament “amb plena contradicció”, en què s'ha de preservar la presumpció d'innocència dels que en ús legítim dels seus interessos neguen els fets, conjugant també el dret dels que volen reconèixer-los per obtindre algun tipus de benefici penològic.

Respecte als acusats que han reconegut els fets, considera la sala que ha quedat acreditada la seua participació i responsabilitat i com les seues conductes encaixen en els tipus pels quals han estat acusats, procedeix la seua condemna segons la qualificació plantejada per les acusacions.

Una condemna i una absolució

Respecte als altres dos, la sala ha decidit condemnar Francisco M. a dos anys de presó per coaccions amb l'agreujant de discriminació ideològica, en considerar provat que sí que es donen els elements del tipus del delicte, ja que hi va haver “una ocupació de violència”, per impedir que es repartissin exemplars del diari Jornada, que va intentar arrabassar i va cridar a altres persones per tal que ho feren i impediren aquest repartiment.

D'altra banda, ha absolt José Antonio G., qui en els dies previs a la manifestació va escriure missatges on feia una crida a acudir a la Plaça de Sant Agustí, en considerar que va ser present al lloc, va gravar el que va considerar i ho va retransmetre per una xarxa social, “abocant, en diferents moments, la seua opinió del que estava passant”.

Per a la sala, aquest comportament no té encaix penal perquè “si bé és cert que la llibertat d'expressió no pot oferir cobertura a l'anomenat discurs d'odi (...), no és menys cert que l'element que caracteritza aquests delictes és l'ànim” subjectiu que condueix a l'autor, consistent en l'animadversió cap al col·lectiu per la seua ideologia, i cal tindre present la realitat social del temps en què s'haja d'aplicar la norma“.

Per tant, assenyala, “el que és objecte de càstig no pot ser l'expressió d'una idea, per si mateixa, sinó quan es fa de manera que incorpora una provocació a l'odi o a la violència, infringint el valor constitucional de la dignitat i no discriminació, havent de tenir, des del punt de vista de la tipicitat objectiva, aquelles expressions o actes, la gravetat suficient com per lesionar la dignitat dels esmentats col·lectius”. I tampoc considera que hi hagués una manifestació il·lícita convocada per ell, paral·lela a la principal.

La vista es va celebrar el 14 de febrer passat i va acabar amb acord per a la major part dels 28 acusats, molts dels quals pertanyents a l'extinta penya Yomus i que van exhibir simbologia neonazi durant la manifestació. La pena de presó quedarà suspesa --al no ser superior als dos anys-- en una resolució contra la qual es pot presentar recurs al TSJCV.

Inicialment, la Fiscalia sol·licitava per als acusats en el seu escrit de qualificació provisional penes que oscil·laven entre tres i set anys i mig de presó per delictes d'odi, desordres públics, coaccions, amenaces lleus, lesions i maltractament d'obra.

A més, tots tenen la prohibició d'aproximar-se a 100 metres de les seus de la Comissió 9 d'Octubre i de les víctimes de les lesions. Els conformats ja havien fet front al pagament de 46.000 euros en indemnitzacions a les víctimes i 49.000 euros per les costes del procediment.

Manifestació

Els fets es remunten al 9 d'octubre del 2017 --Dia de la Comunitat Valenciana-- i el punt de partida de les agressions va ser una crida a concentrar-se a través de xarxes socials, a la qual va respondre un nombrós grup de persones que es van concentrar al matí al costat del camp de futbol de Mestalla darrere d'una pancarta de 'Yomus CN10'. Els congregants es van dirigir al centre de la ciutat amb el propòsit d'obstaculitzar el desenvolupament de la manifestació i enfrontar-se als que hi assistien.

A la vesprada, el conegut com 'El Alfarrasí', que havia ostentat el lideratge de l'extinta penya del València CF Yomus, i condemnat a un any i cinc mesos de presó, va accedir a la Plaça de Sant Agustí, lloc d'inici de la manifestació, juntament amb altres persones entonant càntics, crits i realitzant la salutació que consistia a mantenir el braç enlaire, propi de moviments feixistes i neonazis.

L'actuació d'aquestes persones, que increpaven els manifestants i s'abalançaven cap on eren, malgrat el cordó policial, va fer que, finalment, el cordó cedís. Això va donar lloc a una estampida que feia totalment impossible el normal transcurs de la marxa convocada.

Tot i això, i després de la intervenció policial, la manifestació va seguir el seu curs cap al carrer Colon, sent en tot moment custodiats els manifestants per la Policia. Si bé no va poder concloure com estava previst, amb la lectura del manifest a l'estàtua del Rei Jaume I a la Plaça d'Alfons el Magnànim, sinó que es va haver de donar per acabada a la Plaça d'Amèrica. Diversos acusats van agredir manifestants i redactors gràfics i van llançar amenaces.

El juicio por las agresiones y amenazas en la manifestación del 9 d'Octubre de 2017 en València ya tiene sentencia: la sección primera de la Audiencia provincial ha concretado las conformidades alcanzadas entre defensa y acusaciones sobre 26 acusados y ha resuelto sobre los otros dos que sí que fueron a juicio: para uno ha dictado absolución y el otro cumplirá dos años de cárcel por coacciones con la agravante de discriminación ideológica, más una multa por amenazas, en lo que supone la condena más alta por estos hechos.

Así consta en una sentencia, a la que ha tenido acceso Europa Press, en la que la sala concreta las conformidades de los 26 acusados que reconocieron los hechos y, en algún caso, rebaja la condena aceptada: uno pagará una multa por lesiones; a otro le impone cinco meses por amenazas; a otro un año por coacciones y a los 23 restantes, un año y cinco meses por delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y libertades públicas garantizados por la Constitución, con la agravante de discriminación ideológica y atenuante muy cualificada de reparación del daño. Además de multas por lesiones.

La sala señala en su resolución que en el juicio se reconocieron los hechos por todos los acusados menos dos, que negaron su participación en los términos descritos por las acusaciones, por lo que no se trata de una vista de conformidad, sino de un enjuiciamiento “con plena contradicción”, en el que debe preservarse la presunción de inocencia de quienes en uso legítimo de sus intereses niegan los hechos, conjugando también el derecho de quienes quieren reconocerlos para obtener algún tipo de beneficio penológico.

Respecto a los acusados que han reconocido los hechos, considera la sala que ha quedado acreditada su participación y su responsabilidad y como sus conductas encajan en los tipos por los que han sido acusados, procede su condena según la calificación planteada por las acusaciones.

Una condena y una absolución

Respecto a los otros dos, la sala ha decidido condenar a Francisco M. a dos años de prisión por coacciones con la agravante de discriminación ideológica, al considerar probado que sí se dan los elementos del tipo del delito, puesto que hubo “un empleo de violencia”, para impedir que se repartieran ejemplares del periódico Jornada, que intentó arrebatar y llamó a otras personas a fin de que lo hicieran e impidieran ese reparto.

Por otro lado, ha absuelto a a José Antonio G., quien en los días previos a la manifestación escribió mensajes donde llamaba a acudir a la Plaza de San Agustín, al considerar que estuvo presente en el lugar, grabó lo que consideró y lo retransmitió por una red social, “vertiendo, en distintos momentos, su opinión de lo que estaba sucediendo”.

Para la sala, este comportamiento no tiene encaje penal porque “si bien es cierto que la libertad de expresión no puede ofrecer cobertura al llamado discurso de odio (...), no es menos cierto que el elemento que caracteriza dichos delitos es el ánimo subjetivo que conduce al autor, consistente en la animadversión hacia el colectivo por su ideología, debiendo tenerse presente la realidad social del tiempo en que deba de aplicarse la norma”.

Por lo tanto, señala, “lo que es objeto de castigo no puede ser la expresión de una idea, por sí misma, sino cuando se hace de un modo que incorpora una provocación al odio o a la violencia, infringiendo el valor constitucional de la dignidad y no discriminación, debiendo tener, desde el punto de vista de la tipicidad objetiva, aquellas expresiones o actos, la gravedad suficiente como para lesionar la dignidad de dichos colectivos”. Y tampoco considera que hubiera una manifestación ilícita convocada por él, paralela a la principal.

La vista se celebró el pasado 14 de febrero y acabó con acuerdo para la mayor parte de los 28 acusados, muchos de ellos pertenecientes a la extinta peña Yomus y que exhibieron simbología neonazi durante la manifestación. La pena de prisión quedará suspendida --al no ser superior a los dos años-- en una resolución contra la que cabe recurso al TSJCV.

Inicialmente, la Fiscalía solicitaba para los acusados en su escrito de calificación provisional penas que oscilaban entre los tres y los siete años y medio de prisión por delitos de odio, desórdenes públicos, coacciones, amenazas leves, lesiones y maltrato de obra.

Además, todos ellos tienen la prohibición de aproximarse a 100 metros de las sedes de la Comissió 9 d'Octubre y de las víctimas de las lesiones. Los conformados habían hecho ya frente al pago de 46.000 euros en indemnizaciones a las víctimas y 49.000 euros por las costas del procedimiento.

Manifestación

Los hechos se remontan al 9 d'Octubre de 2017 --Dia de la Comunitat Valenciana-- y el punto de partida de las agresiones fue un llamamiento a concentrarse a través de redes sociales, al que respondió un numeroso grupo de personas que se concentraron en la mañana junto al campo de fútbol de Mestalla tras una pancarta de 'Yomus CN10'. Los congregantes se dirigieron al centro de la ciudad con el propósito de obstaculizar el desarrollo de la manifestación y enfrentarse a quienes asistieran.

Por la tarde, el conocido como 'El Alfarrasí', quien había ostentado el liderazgo de la extinta peña del Valencia CF Yomus, y condenado a un año y cinco meses de cárcel, accedió a la Plaza de San Agustín, lugar de inicio de la manifestación, junto a otras personas entonando cánticos, gritos y realizando el saludo que consistía en mantener el brazo en alto, propio de movimientos fascistas y neonazis.

La actuación de estas personas, que increpaban a los manifestantes y se abalanzaban hacia donde se encontraban, a pesar del cordón policial, hizo que, finalmente, el cordón cediera. Esto dio lugar a una estampida que hacía de todo punto imposible el normal transcurso de la marcha convocada.

No obstante, y tras la intervención policial, la manifestación siguió su curso hacia la calle Colón, siendo en todo momento custodiados los manifestantes por la Policía. Si bien no pudo concluir como estaba previsto, con la lectura del manifiesto en la estatua del Rey Jaume I en la Plaza de Alfons el Magnànim, sino que hubo de darse por terminada en la Plaza de América. Varios acusados agredieron a manifestantes y a redactores gráficos y lanzaron amenazas.

La madrugada de este sábado, alrededor de las 4:30 horas de la madrugada, una conductora de la línea de autobuses nocturnos de Barcelona expulsó a uno de los pasajeros, que le habría hecho comentarios sexistas de manera repetida. Los hechos se conocieron a través de un usuario de TikTok, que ha publicado un vídeo con la reacción de la trabajadora.

En las imágenes se puede ver cómo la conductora toma del brazo al pasajero y le insta a bajar del vehículo. “Estoy hasta la mismísima polla. Bájate del bus”, le espeta. “Te he pedido por favor que te sientes y te calles. La próxima vez o bebes menos o te callas”. El Área Metropolitana de Barcelona (administración competente en la gestión de los autobuses nocturnos) ha confirmado los hechos a elDiario.es y ha informado que la empresa operadora del servicio ha iniciado una investigación y que la conductora se encuentra bien.

Esta escena se habría dado después de que el pasajero se hubiera quedado de pie, al lado del asiento del conductor, haciendo comentarios sobre el físico de la trabajadora, a lo que ésta, después de advertirle en diversas ocasiones, habría parado el vehículo para abroncar al hombre.

Después de eso, algunos pasajeros mostraron su apoyo a la conductora, igual que lo han hecho miles de usuarios de redes sociales, que han reaccionado en masa a las imágenes. El vídeo tiene cerca de un millón de reproducciones y más de 5.000 comentarios.

Al haberse hecho viral, el autor de las imágenes ha decidido publicar un segundo vídeo en TikTok para explicar el contexto en el que se produjo el incidente. “La conductora no echa al tío de primeras, sino que tiene mucho aguante”, cuenta el usuario, que explica que el pasajero iba “muy borracho” y estuvo de pie “mucho rato” al lado de la conductora, mientras le decía cosas como “eres la tía más guapa que he visto en mi vida”.

El usuario de TikTok ha explicado en esta última publicación que el hombre que protagoniza las imágenes se ha puesto en contacto con él para pedirle que borre el vídeo. El usuario afirma que se ha puesto en manos de abogados para que especifiquen hasta qué punto puede publicar las imágenes -que, en su publicación original no pixelaba las caras de los implicados.

“Des de la Regidoria de Polítiques Inclusives continuarem treballant en campanyes de sensibilització contra la violència masclista, contra les agressions sexuals, treballant per la prevenció de totes aqueixes conductes que al final sabem que treballant en l’origen d’aquestes violències, que és la desigualtat estructural de gènere, és la millor manera de previndre i, sobretot, donar un context de seguretat a les dones perquè facen el pas de la denúncia quan es troben en aqueix tipus de situacions, que compten amb aqueix suport social per a fer-ho”.

Així s’ha pronunciat la regidora de Polítiques Inclusives, Isabel Lozano, pel que fa a l’estudi elaborat per la Universitat Pública de Navarra, segons el qual entre els anys 2004 i 2017 es van registrar 74 denúncies d’agressions o abusos en els Sanfermines, 64 en les Falles, 58 en la Fira de Màlaga, 52 en el Pilar i 4 en la Tomatina.

Després d’analitzar els resultats de l’informe, l’edil ha confirmat a eldiario.es que les pròximes Falles continuaran “amb les campanyes de prevenció de les agressions sexuals i homòfobes que l’any passat es van començar a treballar des de les comissions falleres amb els cartells amb la llegenda ‘Casal segur i lliure de masclisme i de LGTBfòbia’ i amb el decàleg de #VolemUnesFalles que feia referència al tema de les agressions sexuals; l’any que ve s’ampliaran aquestes campanyes amb missatges preventius a tota la ciutat”.

Amb tot, Lozano ha puntualitzat que, tal com es destaca en l’estudi, “les dades de denúncies no són indicadors fiables dels fets que es produeixen realment, sinó que donen compte dels fets denunciats, per tant, sempre és una xifra relativa en referència a la incidència real que pot haver-hi de delictes contra la llibertat sexual”.

En segon lloc, l’edil ha volgut diferenciar els contextos en què es produeixen aquestes agressions: “no és el mateix parlar del context dels Sanfermines, en què han tingut lloc situacions de molta gravetat pel que fa a la violència sexual contra les dones, és un context d’alarma social molt diferent al que pot haver-hi en les Falles

Sobre aquest tema, l’estudi reflecteix una diferència important entre la incidència de les agressions sexuals en les festes de Pamplona respecte de les Falles i la resta de les festes analitzades, ja que el percentatge de denúncies registrades en els Sanfermines és més alt respecte dels que es presenten la resta de l’any, una dada que les autores de l’estudi atribueixen a les campanyes de sensibilització que es venen fent des de l’any 2013 per fomentar la interposició d’aquestes denúncies.

En concret, segons l’estudi, en el cas dels Sanfermines, les 74 denúncies registrades durant la setmana festiva del període analitzat suposen el 13,41% de totes les rebudes pels cossos policials en aqueixos 13 anys.

En la Tomatina de Bunyol, en el transcurs d’aqueix dia de la festa en els últims 13 anys, es van registrar el 19,52% de tots els casos registrats en aqueix període. La fira de Màlaga, amb huit dies de festes, recull un 4,29% del total dels casos durant aqueixes dates.

Les Falles de València, amb cinc dies de durada, registren un 2,35% dels abusos i les agressions sexuals per al conjunt d’aqueix període 2004-2017. El Pilar de Saragossa, per la seua banda, rep en els 9 dies de festes el 2,94% de denúncies totals.

Lozano ha remarcat que de la dada de les 64 agressions sexuals registrades entre els anys 2004 i 2017 en les Falles, “seria interessant saber quina distribució tenen en aqueixos 13 anys d’estudi per comprovar si en els últims anys en què hi ha hagut més sensibilitat social i més accions a escala municipal sobre temes de prevenció han tingut el seu correlat en un nombre de denúncies més alt”.

A més, ha recordat que en els casos de delictes contra la llibertat sexual “es produeix un fenomen que no es dona en altres casos i és que moltes vegades les dones, que són el 90% de les víctimes, no denuncien per diferents motius, com ara vergonya o sentiment de culpabilitat, per por de no ser compreses en el context policial o judicial, o no considerar que han sigut víctimes d’un abús”.

El 9 d’Octubre passat, diada de la Comunitat Valenciana, els Ultras Yomus van ser els protagonistes de les mobilitzacions de l’extrema dreta a la ciutat de València. En els actes oficials del matí van protagonitzar la processó cívica, primerament insultant els càrrecs electes d’esquerra i posteriorment desfilant pels carrers del centre de la ciutat amb pancartes i cants contra Catalunya i taral·larejant l’himne d’Espanya. Uns sis-cents joves –també més veterans de la vella escola– es van col·locar darrere de la pancarta de la històrica penya del València CF fundada el 1983 i dissolta el 2013 pels problemes constants amb la policia.

El nucli dur de la penya, que no per dissolta legalment impedeix que se’ls continue veient a la graderia del Mestalla i en desplaçaments de l’equip i tinguen alguna trobada amb altres ultres enemics, es va traslladar de vesprada a la manifestació il·legal que va rebentar la marxa vespertina per la llengua que històricament munten els col·lectius d’esquerres. Segons vídeos aportats a la investigació que du a terme el Jutjat d’Instrucció número 15 de València, uns 50 o 60 membres de Yomus, que al matí ja havien estat en la processó cívica, van arribar en grup i cantant a la contramanifestació liderats per històrics membres de la penya com Vicent Estruch “Alfarrassí”, imputat en la causa per les agressions, o Joan Josep Martínez, condemnat per haver apunyalat un jove a València, però, de moment fora d’aquest procés.

En les dues hores que van generar el caos al centre de València, aquest grup de persones, alguns dels quals amb equipatges i banderes del València CF, van cantar consignes dels Ultras Yomus i es van arengar quan alguns dels seus membres van agredir una dotzena de manifestants per la llengua. Així i ja en la primera interlocutòria, el mateix jutge instructor i el Tribunal Superior de Justícia van assenyalar entre els 18 imputats que 13 eren membres actius dels Ultras Yomus. El mateix Alfarrassí ha reivindicat en xarxes la seua pertinença a aquesta associació i que el nombre podria arribar a 14.

En aquest sentit està el jutge instructor interessat a conéixer la situació jurídica i real dels Ultras Yomus i per això ha ordenat a la Brigada d’Informació de la policia nacional perquè esbrinen dades d’aquests que s’han incorporat a les diligències prèvies. Aquesta pota de la investigació naix de les denúncies inicials de Moviment contra la Intolerància –acusació popular– i de l’ONG Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat. En les denúncies, ambdós denunciants asseguren que, a més del rastre de delictes que se’ls imputen als agressors del 9 d’octubre, se’ls podrien acusar d’associació il·lícita.

La Generalitat va respondre a la policia que Yomus es va donar de baixa del registre el 28 d’octubre de 2013 i el València CF que no té constància que els ultres continuen pertanyent a la Curva Nord 10, la penya que ocupa la grada jove d’animació de Mestalla i va resultar de la fusió entre Gol Gran i Ultras Yomus. L’exlíder de CN10 Javier Cervera és un dels imputats en les agressions. Però qualsevol que acudisca al Mestalla ha estat testimoni que Ultras Yomus continua amb vida i no és estrany veure’ls en desplaçaments de l’equip.

En el cas que prosperen les perquisicions sobre associació il·lícita, és cert que la penya no es podria dissoldre, perquè ja ho està, però els 14 imputats presumptament pertanyents a Yomus podrien enfrontar-se a un delicte d’associació il·lícita. Per aqueixa via sembla que també anirà alguna de les acusacions que pretenen aconseguir imputar el nombre més gran de delictes perquè la causa no acabe en res. “És evident que van actuar en grup i coordinats, que no va ser una actuació espontània”, apunta un dels advocats de la defensa en la causa.

Segons el Codi Penal reformat el 2015:

Article 239:

Són punibles les associacions il·lícites, i tenen aquesta consideració:

Els dos capitostos dels ultres d’extrema dreta que van protagonitzar les agressions als assistents a la manifestació per la llengua el 9 d’Octubre passat a València s’han negat a declarar davant del jutge i les parts. Vicente Estruch, àlies Alfarrassí i líder de Yomus, i Javier Cervera, que va dimitir com a president de la Curva Nord després que se’l “caçara” capitanejant les accions violentes, han estat els primers citats a declarar i han optat per l’estratègia del silenci per a afrontar el complicat procés penal.

Javier Cervera s’ha negat aquest matí a ser interrogat pel jutge, la fiscal i les parts. El jove no ha donat peu a la preguntes després que el jutge instructor, Vicente Ríos, li relatara els fets de què se l’acusa. Ríos li ha explicat que se l’observa en les imatges agredint una parella que va caure a terra i que va ser correguda per mitja dotzena d’ultres. A més, li ha recordat que durant els moments dels atacs anava tapat, un fet que en aquest tipus de casos es considera un agreujant.

També es va negar a declarar divendres passat 1 de desembre Alfarrasí, l’advocat del qual havia demanat dos dies abans temps per a poder estudiar la causa. Els motius que al·lega la defensa del líder de Yomus és que “no interessa declarar en aquests moments” i que necessita més temps per a mirar-se tota la causa. “L’única cosa que he vist són vídeos d’una banda de porcs cridant visca Terra Lliure”, assegura, alhora que defensa que el seu client no va pegar a ningú. A pesar d’aquesta negativa a respondre a la jutgessa, Vicente Estruch es deixarà interrogar en un futur per a poder defensar-se.

La gran quantitat d’evidències sobre les agressions i els moviments anteriors compliquen la defensa dels acusats. I això que encara falten els vídeos de les càmeres de seguretat de trànsit de la Policia Local de València, que poden acabar d’acreditar com van començar els atacs i tots els que hi van participar. De moment els imputats són 17.

Mentre la investigació judicial continua en marxa, la setmana que ve està citat a declarar Néstor Franco, un dels ultres amb antecedents que va pegar al fotoperiodista d’El País, continuen apareixent nous vídeos en què es veu l’arribada organitzada dels Yomus a la contramanifestació no autoritzada que va rebentar la manifestació per la llengua organitzada per la Comissió 9 d’Octubre.

En les imatges s’observa que membres destacats de Yomus i Curva Nord, les penyes que ocupen la grada jove del València CF, arriben a la manifestació i comencen els atacs contra els manifestants concentrats a la plaça de Sant Agustí de València. Seria tot una operació orquestrada i premeditada per a impedir una manifestació autoritzada i legítima.

En la instrucció serà clau si el jutge, la fiscal i les acusacions són capaços de demostrar que les agressions es van fer per motius ideològics. De fet, un dels delictes més importants que se’ls imputen és contra els drets dels treballadors. A més, i com va recordar el jutge a Javier Cervera, alguns dels agressors anaven tapats amb passamuntanyes o caputxes, la qual cosa podria complicar encara més la seua situació penal.

Un jutjat d’instrucció de València investigarà les agressions de l’extrema dreta –liderada pels Ultras Yomus del València CF– després d’haver-se presentat ja unes quantes denúncies de les víctimes. La fiscal delegada de delictes d’odi, Carmen Andreu, ja ha rebut els atestats de la policia nacional sobre les detencions dels tretze ultres i se sumarà a les perquisicions judicials quan finalment es designe el jutjat competent, previsiblement el d’Instrucció núm. 15 que, entre moltes altres causes, ha portat el cas Emarsa.

Fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià han assegurat que la investigació de les agressions a assistents a la manifestació vespertina de les forces d’esquerra del 9 d’Octubre està pendent de repartiment. Quan es designe s’unificaran totes les denúncies i la investigació policial i fiscal. La denúncia que va presentar la Generalitat per l’assetjament d’Espanya 2000 a la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, en el seu domicili particular quan estaven presents els seus fills està també presentada en la Fiscalia, encara que seguirà una altra via i no s’investigarà amb les agressions.

Entre les víctimes denunciants hi ha persones agredides per una quinzena d’ultres i periodistes que estaven treballant i repartint revistes abans de la manifestació. També s’ha sumat la denúncia per insults i vexacions homòfobes contra persones en acabar la manifestació i dutes a terme per contramanifestants d’extrema dreta.

Diumenge que ve se celebra l’Aplec del Puig, una caminada i una trobada posterior al costat del monestir de Santa Maria del Puig en què nacionalistes i sobiranistes valencians rememoren que des d’aquest municipi Jaume I va iniciar la reconquista de València el 1238. A pocs metres, en la “muntanyeta de la Patà”, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) celebra també un acte amb el mateix motiu.

España 2000 i altres col·lectius d’extrema dreta han convocat una contramanifestació prop de la trobada d’ERPV que ha posat en alerta els convocants de les manifestacions cíviques, que ho han comunicat a la Delegació del Govern.

Aquest dijous hi ha hagut un nou altercat protagonitzat per ultres, i com dilluns passat ha comptat amb la presència de membres del grup valencià Yomus. En aquest cas, els disturbis s'han produït a Barcelona a la finalització de la marxa del 12 d'Octubre en favor de la unitat d'Espanya, quan aficionats radicals de diferents equips de futbol -entre ells, els valencianistes, el Frente Atlético o els Hooligans del Sabadell- s'han enfrontat a colps de cadira en una terrassa del centre de la ciutat comtal, la qual cosa ha provocat la intervenció dels agents de la Guàrdia Urbana per a frenar la batalla campal.

Aquesta baralla, que investiguen els Mossos d'Esquadra, es produeix a penes 72 hores després dels disturbis del passat dilluns, festivitat del 9 d'Octubre, quan membres de la ultradreta valenciana, amb una destacada presència dels Yomus, van agredir a alguns dels participants en la manifestació convocada per col·lectius d'esquerres i nacionalistes. “Era l'extrema dreta de cacera”, va denunciar un dels agredits després d'eixir en defensa d'una xica a la qual estaven colpejant diversos ultres.

Arran d'aquests fets, tant la Fiscalia (d'ofici) com la pròpia Policia Nacional han obert una recerca que ha provocat el primer detingut, un home de 41 anys resident a València que ja ha sigut posat en llibertat “amb càrrecs” després de prestar declaració davant el jutge. No obstant açò, el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, anunciava que en les pròximes hores es produiran noves detencions derivades de la investigació policial, que ja ha permès identificar a alguns dels agressors.

Yomus, braç armat de la ultradreta valenciana

Diversos centenars d'integrants del grup ultra del València Club de Futbol van participar en la processó cívica del passat dilluns, insultant a càrrecs públics valencians, representants de Compromís i Podemos, mentre a la vesprada van liderar la confrontació amb els participants en la manifestació del Dia de la Comunitat Valenciana -entre els agredits es trobava algun periodista-. Alguns d'aquests 'yomus' ja tenen antecedents penals i policials.

El grup ultra ha reivindicat amb càntics a Mestalla, en més d'una ocasió, l'assassinat de Guillem Agulló, l'autor del qual va ser Pedro Cuevas, integrant de la penya, com també ho són Joan Josep Martínez o Sergio Ochando, condemnats per apunyalar a un jove en 2008 a València.

La Policia creu que no hi ha més de 200 'yomus' actius i que la majoria estan identificats, però en els actes del 9 d'Octubre en la plaça de l'Ajuntament de València van participar alguns més. La penya ultra s'ha convertit en els últims temps en un catalitzador de la violència de la ultra dreta a València.

El delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, ha assegurat aquest dijous que en les pròximes hores hi haurà noves detencions en relació amb les agressions ocorregudes el passat 9 d'octubre i remetran a Fiscalia informació complementària sobre aquests fets. La investigació “segueix oberta”.

Respecte a la persona detinguda aquest dimecres per la seua suposada implicació en les agressions de grups d'ultradreta a manifestants nacionalistes i d'esquerra durant la manifestació vespertina del passat 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, ha indicat que es troba “en llibertat amb càrrecs” després de prestar declaració.

Segons Moragues, la investigació “segueix oberta”, el cas “està judicialitzat” i en les pròximes hores Delegació del Govern remetrà informació complementària a Fiscalia respecte dels fets ocorreguts “i no es descarten noves detencions”.

“Seguim treballant i actuant a través de les pesquisicions de la Policia Nacional, el primer informe de la qual ja s'ha remès a la Fiscalia”, ha indicat, per a agregar que seran els jutges i els tribunals els que hauran de decidir el tipus de responsabilitat penal dels fets ocorreguts.

Preguntat per si alguns dels identificats pertanyen al grup Yomus, Moragues ha dit que el cas està “sota el paraigua de la justícia” i són dades “reservades i íntimes”.

“Agilitat, rapidesa i fermesa”

“Des que van succeir aquestes agressions la vesprada el 9 d'Octubre hi ha hagut agilitat, rapidesa i fermesa per part de la Delegació del Govern i de totes les institucions implicades i aqueixa mateixa nit es va iniciar una investigació”, ha indicat.

Derivada d'aqueixes pesquisicions va haver-hi una sèrie d'identificacions, es va remetre informació a la Fiscalia i ahir a la vesprada es va detenir a una persona, segons el delegat.

“Aquestes quatre fites han transcorregut en menys de 48 hores, la qual cosa demostra que no hi ha impunitat davant fets greus, les imatges dels quals molt dures han ocorregut”, ha destacat.

L'ambient es presentava tibant i calent de cara les manifestacions convocades per a aquest dilluns a la vesprada a València amb el rerefons del conflicte de Catalunya i finalment per desgràcia s'han produït incidents i els antidisturbis s'han vist obligats a intervenir.

Una de les manifestacions estava convocada, com tots els anys, per la Comissió 9 d'Octubre, que encapçala Acció Cultural del País Valencià (ACPV), sota el lema 'Sí al valencià'.

A més, n'hi havia una altra convocada per la CUP i Arran, entitats separatistes, sota el lema 'La independència és l'únic camí'. Ambdues partien a les 18.00 hores de la plaça de Sant Agustí.

No obstant això, una contramanifestació sense permís encapçalada pel grup d'ultradreta Yomus, s'ha situat enmig del recorregut, paralitzant la marxa i proferint tot tipus d'insults als manifestants.

La tensió ha anat en augment fins que una desena individus d'extrema dreta han donat una pallissa a un jove, a una parella i a un fotoperiodista de El País, la qual cosa ha obligat a intervenir els antidisturbis. Al fotoperiodista li han intentat furtar la càmera.

Una vegada dispersats els agressors, el grup d'ultradreta s'ha dirigit a l'estàtua eqüestre del rei Jaime I, en el Parterre, on estava previst que finalitzaren les manifestacions. Això ha obligat la policia a desviar-les cap a la plaça d'Amèrica per a evitar mals majors.

Podemos i Compromís demanen la dimissió del delegat del Govern

Podemos, en un comunicat, ha demanat la dimissió del delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, “per haver permès que una contramanifestació il·legal de grups d'ultradreta es creuara amb la convocada de forma legal que sota el lema ”Sí al valencià“ havia organitzat la Comissió 9 d’Octubre.

“Aquesta manifestació, convocada en defensa del valencià com a espai de trobada, diàleg i consens per organitzacions polítiques, socials i culturals i sindicals”, ha afegit la formació morada, “s'ha trobat des de la seua arrencada amb grups d'extrema dreta que han trencat la manifestació i han agredit brutalment diversos manifestants”.

Per la seua banda, Compromís també ha demanat la dimissió de Moragues, “per no garantir la seguretat i el dret de manifestació de les persones que han acudit aquest dilluns a la marxa convocada per la Comissió 9 d'Octubre.

Per a Compromís, “la falta de previsió per part de Delegació de Govern ha provocat nombroses agressions a manifestants per part de grups d'extrema dreta que s'han pogut concentrar de forma il·legal davant la tradicional manifestació del 9 d'octubre”. La coalició ha recordat que “és responsabilitat de l'Estat garantir la seguretat i el dret constitucional a la llibertat de reunió pacífica i de manifestació, drets que recull la Constitució en l'article 21, i en aquest cas no han estat protegits”.

Llúcia (nom fictici) té una faena i una família formada de membres “de quatre potes” de què cuidar. Fora d’això, la seua ocupació principal és acudir a festejos taurins per a evitar que es duguen a terme o, almenys, poder gravar-los. Fa lustres que ho fa i té moltes anècdotes. S’ha amagat en canyissos per parar la caça d’ànecs. S’ha lligat al piló de la plaça d’un poble per a evitar un festeig taurí. Fins i tot s’ha disfressat de flamenca per a passar desapercebuda en un tancament de jònecs i poder gravar-ho.

L’activista oculta el seu nom real perquè té por. Les seues accions antitaurines solen portar-la a pobles menuts sense vigilància policial, on es troba amb veïns normalment ebris després d’una jornada de festes patronals. En aquest ambient, els aficionats solen rebre amb hostilitat qualsevol que pretenga privar-los de les seues tradicions. Els inconvenients de Llúcia a mostrar la seua identitat tenen a veure, a més, amb els seus dubtes sobre la completa legalitat de tots els seus boicots als festejos, que ella considera formes de tortura. No obstant això, l’activista accedeix a contar la seua història.

Contra els “bous al carrer”

Llúcia i les seues dues companyes habituals recorren pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana i Catalunya. La seua activitat creix a l’estiu, època en què gran part de les localitats celebren les seues festes patronals. En aquestes zones, el protagonista involuntari de molts d’aquests festejos és un bou. Són els anomenats “bous al carrer”.

Entre les modalitats d’aquesta festa, n’hi ha una d’especialment odiada i denunciada. És el “bou embolat”, que consisteix a col·locar una bola d’un material inflamable en cada banya del cap i pegar-li foc. Després, l’animal queda solt per uns quants carrers, delimitats per barreres. Corre de banda a banda durant una estona, mentre les boles apegades a les seues astes continuen cremant i els participants en el festeig corren al seu voltant.

L’objectiu principal de Llúcia i les seues companyes és gravar els actes per a “demostrar que ells (els que organitzen i executen l’”embolada“) incompleixen la seua pròpia normativa”, afirma, pel que fa al Reglament de festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana. Llúcia conta que ha vist nombroses infraccions de la llei. Com ara que els participants arruixen amb líquid inflamable el cap del bou per a revifar el foc de les boles quan sembla que estan a punt d’apagar-se.

Que “els punxen amb pals perquè es moguen”, afig. Explica també que nombrosos participants estan visiblement borratxos. També ha vist, assegura, que alguns pares permeten l’entrada al recinte a xiquets menors de cinc anys, i fins i tot romanen ells mateixos en l’interior portant xiquets de bolquers al braç. Afirma, a més, que han mort bous després d’estar tota una vesprada d’estiu dins d’un remolc metàl·lic, a l’espera de l’hora del festeig.

Reglament o paper mullat

El problema principal, explica, és “la impunitat”. “Volem demostrar que no val gens una normativa perquè la incompleixen. La majoria són pobles molt menuts i no hi ha ningú per a obligar a complir les normes”. Aqueixa mateixa impunitat, relata, és el caldo de cultiu per a les agressions de nombrosos participants contra els activistes antitaurins.

El panorama que Llúcia i les seues amigues solen trobar-se és el d’una localitat menuda després d’un dia de festes patronals, amb moltes persones que han consumit alcohol i poca vigilància policial. A vegades, gens. Un exemple va tenir lloc a l’estiu del 2016 a Olocau del Rei (Castelló). Llúcia i 30 activistes més es van citar a través de les xarxes socials per acudir a aquest poble de 118 habitants. Enmig d’una gran tensió, es van lligar al piló que havia de servir per a subjectar el bou. 

Van aconseguir evitar l’“embolada”, però van patir agressions: “Una lesió en el coll i em van partir el llavi”. En el cas d’Olocau, la falta d’agents es va deure al fet que els mateixos antitaurins havien anunciat prèviament que estarien en una altra localitat, i va ser allà on es van concentrar els efectius. Però, més enllà d’aqueixa circumstància, la falta de vigilància policial és habitual en les festes dels municipis menuts.

Objectiu: documentar les infraccions

“Per això no volen que els gravem”, es queixa Llúcia. Seria “la prova que se salten la normativa”. Lamenta que les ocasions que hi ha policia, els agents els demanen a ella i als seus companys que s’identifiquen i, fins i tot, les conviden a anar-se’n del poble. Segons la seua opinió, aquestes actuacions haurien d’anar dirigides als aficionats que les agredeixen.

L’últim lloc en què Llúcia diu que ha patit agressions és a Sant Joan de Moró, a final del juny. Allí es practica una modalitat d’embolada sorgida en els últims anys i que no està prevista en el Reglament. Consisteix en el fet que uns quants homes pugen al sostre del remolc on viatgen al voltant de sis caps de bestiar.

Amb torxes, boten foc a tots els bous al mateix temps i després obrin la porta perquè isquen en desbandada. La tècnica es pot observar en el vídeo que es mostra a continuació. És una pràctica diferent de l’habitual, en què uns quants aficionats subjecten un sol bou, el lliguen a un piló i peguen foc a les boles.

Era la segona vegada que Llúcia i les seues companyes visitaven aquest poble. Per això, “tots em van reconéixer. Van dir ‘ja han vingut, ja estan ací’. Érem tres xiques. Uns quants homes es van llevar les camisetes i les van alçar perquè no poguérem gravar. Ens pegaven colzades a les costelles, ens pegaven i ens insultaven”. Llúcia i les seues dues companyes van presentar una denúncia davant de la Guàrdia Civil.

En la denúncia, expliquen que uns quants veïns del poble les van insultar (“gossa, filla de puta, vine que et portaré a un lloc fosc, puta, bagassa”), els van escopir, les van llançar a terrades de dalt de les barreres i els van causar moradures en l’intent per evitar que gravaren. També explica que hi havia quatre agents de l’Institut Armat i dos policies locals en el poble, un d’ells present en els fets, “que es va quedar quiet”.

“Tenim llicència”, diu l’alcalde

L’alcalde del poble, Vicente Pallarés, nega categòricament les agressions. Accepta que pogué haver-hi insults “com en el futbol”, però “puc jurar que ningú els va tocar un pèl. No va passar absolutament res. Si hi haguera hagut una agressió, la Guàrdia Civil no ho hauria permés”. Pallarés, encara que es qualifica a si mateix com una persona “a qui no agraden els bous”, defensa la manera de procedir dels seus veïns quan embolen uns quants bous dins d’un camió.

“Tenim totes les llicències. Ens permeten fer-ho, i a més es fa en la meitat de pobles de Castelló”, afirma. Diu que l’embolada des del sostre del camió “no dura ni cinc segons” i que els bous “no es cremen”. Lamenta que la centraleta del Consistori, i fins i tot el seu correu personal, pateix una allau de telefonades i missatges de protesta dels activistes antitaurins.

Assegura que per les xarxes socials circulen faules que esperonen la gent contra el seu poble. “Es conten moltes mentires. L’altre dia una dona va cridar des de Màlaga per queixar-se que cremàvem un camió amb bous dins. Com hem de fer això? Creuen que som cromanyons?”, sospira.

Per la seua banda, la Generalitat Valenciana comparteix l’opinió de l’alcalde. L’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, encarregada dels festejos taurins, afirma que la pràctica és legal perquè és la “integració” de dues modalitats reconegudes pel Reglament, com són la celebració de bous embolats i els tancaments. Anuncien que estan preparant “una nova disposició en el Reglament” perquè l’embolada “no done peu al maltractament animal i garantisca el seu benestar”.

Denúncies en curs

Aquestes explicacions difícilment convenceran els defensors dels drets dels animals. La moda de l’embolada d’uns quants bous alhora dins d’un camió no sols ha indignat Llúcia i els seus companys habituals de protestes. També ha causat una onada de mobilitzacions entre conegudes organitzacions animalistes.

Anima Naturalis planeja denunciar el cas del Grau de Castelló. FEDENVA, la federació valenciana de protectores, ha enviat cartes advertint de la falta de legalitat amb destinació a l’Ajuntament de Sant Joan de Moró, a la Guàrdia Civil i a la Generalitat Valenciana.

José Manuel Gil, president de FEDENVA, opina que es tracta de “maltractament pur i dur”. Afig que “és una incongruència, tu no pots maltractar un gos, però un bou, sí. Tot el que fan als bous, en un animal domèstic està penat”. En el pla legal, recorda que el Reglament detalla com ha de fer-se una embolada. I l’opció de pegar foc a uns quants bous alhora temps no hi està prevista. Per això, opina que en aquests moments “no hi ha la possibilitat legal” de fer-ho.

L’oposició a la nova modalitat d’embolada és unànime entre les organitzacions i els activistes consultats. No obstant això, no hi ha el mateix consens sobre de la manera d’intentar evitar-les. Activistes com Llúcia aposten per gravar els episodis de maltractament, però també d’evitar que els festejos es consumen quan és possible. Ella se sent desprotegida i culpa les grans organitzacions de no protegir activistes “independents” com ella.

Rebuig social als boicots antitaurins

Aïda Gascó, presidenta d’Anima Naturalis a Espanya, respon a aquestes crítiques. Considera vital que les il·legalitats dels festejos taurins es graven. Però es mostra contrària als intents de boicot. “Creiem que és perillós per als activistes, que estan sent sancionats amb multes altíssimes. (...) Es pot convéncer l’opinió pública millor amb imatges impactants que amb aquest tipus d’accions, que en general la societat rebutja. Nosaltres no donem suport a actes com el de l’any passat a Olocau”, explica.

La falta de suport no fa efecte en la voluntat de Llúcia ni en la de les seues companyes. L’acció directa és per a ella l’única manera eficaç d’evitar la utilització d’animals per a fins recreatius. Acumula a favor seu una llista variada d’accions de boicot. Inclosa una visita a l’Albufera de bon matí, on es va amagar fins que va arribar el moment de cridar amb totes les seues forces, i espantar així els ànecs, davant de l’enuig dels caçadors que esperaven per a caçar-los amb les escopetes.

Segons el seu punt de vista, haver evitat una embolada a Olocau va ser un gran èxit. Recorda que a Algemesí, les festes van deixar d’incloure el 2015 les ferides amb espases als jònecs, “i va ser gràcies a activistes anònims, que van patir agressions molt fortes”. Va ser llavors que va haver de disfressar-se de sevillana, “amb una flor als cabells”, per a poder internar-se en la festa sense cridar l’atenció.

En cada una de les seues accions, Llúcia té por de ser reconeguda pels taurins. Però afirma que seguirà avant, i que aquest estiu tornarà a anar de gira pels festejos populars. Dels canyars de l’Albufera als volants flamencs en la falda, les circumstàncies diran quin tipus de camuflatge tria aquesta vegada.

El Col·legi de Metges de València (ICOMV) ha donat a conèixer l'informe d'agressions a metges pertanyent a 2016 en la província de València.

Aquesta informació ha sigut publicada coincidint amb la commemoració del Dia Nacional Contra les Agressions a Personal Sanitari que se celebra cada any el 16 de març.

L'informe conclou que han augmentat un 30% les agressions a metges respecte a l'exercici del 2015, consolidant així la tendència d'augment en les xifres dels últims anys.

Així, des de l'entitat han informat que s'han registrat un total de 18 casos, dels quals set corresponen a insults i vexacions greus, en cinc dels casos es van registrar amenaces i sis van comportar lesions físiques als agredits.

L'any 2014 es van registrar 10 casos d'agressions i des d'aqueix moment, coincidint amb l'atribució del metge com a autoritat pública en la Llei Valenciana de Salut, es van comptabilitzar 12 agressions el 2015 i 18 episodis violents en el passat any 2016 en la província de València.

Pel que fa a les causes de les agressions s'ha observat principalment la disconformitat amb l'atenció mèdica, discrepàncies en el diagnòstic i tractament davant la patologia del pacient i els temps d'espera.

En l'informe citat s'observa que la majoria de les agressions són en l'exercici públic, computant 13 agressions en centres públics i cinc en consultes privades.

En relació amb les conseqüències, en 12 dels 18 casos es va presentar denúncia per part de l'agredit, i en quatre casos va haver-hi baixa mèdica del professional.

Així mateix, des del ICOMV lamenten que hagen augmentat els casos d'agressions a metges malgrat que s'haja reconegut com a autoritat el personal sanitari en exercici de les seues funcions en la Llei de Salut Valenciana promulgada el 2014.

Aquesta legislació i el codi penal qualifiquen l'agressió al personal sanitari com a atemptat a l'autoritat i ho tipifiquen com a delicte amb penes que poden arribar fins als quatre anys de presó per a l'agressor.

La corporació mèdica detalla que les xifres exposades no representen la totalitat d'agressions que es produeixen en la província de València, sinó les que denuncien els facultatius al Col·legi de Metges.

Així mateix, consideren que es produeixen moltes més agressions de les denunciades. En aquest sentit, apunten que el metge valencià, en general, és passiu a l'hora de denunciar agressions patides.

Per això, animen tots els metges a posar en coneixement del Col·legi qualsevol tipus d'agressió ja siga verbal, física o de caràcter intimidatori.

De la mateixa manera, recorden als facultatius valencians que tenen a la seua total disposició els serveis jurídics de la corporació per a gestionar-los les accions judicials i donar-los suport davant qualsevol agressió patida.

Finalment, des del Col·legi de Metges de València insten l'administració a potenciar els controls de seguretat i incidir en l'educació a la ciutadania per a tractar de revertir la tendència en l'augment de les agressions al personal sanitari.

Pugen les agressions en infermeria

Per la seua banda, el Consell d'Infermeria de la Comunitat Valenciana (Cecova) també ha denunciat la creixent violència contra els professionals de la salut.

L'organisme recorda que el d'Infermeria és el col·lectiu sanitari que més insults, vexacions i violència física rep en ser els primers a mantenir contacte amb els pacients, familiars o acompanyants, especialment en els serveis d'Urgències i Atenció Primària.

Així, en la província de València es van registrar l'any passat sis agressions a infermers i infermeres, dues més que el 2015. En el total de la Comunitat Valenciana, es van registrar 14 casos pels 10 de l'exercici anterior.

L'Audiència de Barcelona jutjarà aquest dilluns un Mosso d'Esquadra per haver agredit i amenaçat un detingut que tenia sota la seva custòdia. “Com no deixis de plorar i callis, et pegaré”, va dir l'agent abans de clavar una bufetada al detingut, tal com recullen les gravacions del moment dels fets que la Fiscalia ha demanat mostrar durant el judici. El ministeri públic demana quinze mesos de presó i tres anys d'inhabilitació per l'agent de la policia catalana.

Els fets van passar el 15 gener del 2014 cap a la una del migdia a Mataró (Barcelona). L'agent, amb la categoria de Mosso ras, va participar en la custòdia d'un detingut juntament amb un altre agent i sota la supervisió del sotsinspector en cap de la Unitat de Seguretat Ciutadana (USC) de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de Mataró.

Segons l'escrit de conclusions provisionals de la Fiscalia, quan el detingut estava a la sala de custòdia, l'agent acusat li va ordenar romandre emmanillat en posició de genolls i davant de la paret “com a mesura per garantir la màxima seguretat”.

“El detingut plorava de manera ostensible –afegeix el ministeri públic– per la qual cosa els agents li van demanar que es tranquil·litzés”. Va ser llavors quan l'acusat li va dir al detingut “com no deixis de plorar i callis, et pegaré”. A les 13:15, segons l'escrit del fiscal, va ser quan es va produir l'agressió.

El fiscal assegura que el Mosso va propinar al detingut una “forta bufetada amb la mà oberta al costat dret de la cara, entre el clatell i l'orella, el que va provocar que el plor del detingut augmentés”, tal com es recull en les gravacions del moment dels fets que es presentaran durant el judici. L'agredit va refusar ser visitat pel metge forense i no reclama res pels fets.

La Fiscalia considera que l'agent policial “va abusar del seu càrrec amb intenció d'humiliar” el detingut, pel que considera l'amenaça i l'agressió com a constitutius d'un delicte contra la integritat moral menys greu. En conseqüència, sol·licita imposar al Mosso acusat una pena de 15 mesos de presó i tres anys d'inhabilitació especial de la seva feina com a policia o qualsevol altre càrrec públic. El judici, que se celebrarà a la secció tercera de l'Audiència de Barcelona, també quedarà vist per a sentència aquest mateix dilluns.