“L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha de mantindre la seua independència al marge de les interferències, preferències o conviccions polítiques, i esta independència l’ha de guiar pel camí del rigor filològic i acadèmic” ha pronunciat esta vesprada Ramon Ferrer, reelegit president de la institució normativa, en l’acte de la presa de possessió que ha tingut lloc en el Palau de la Generalitat, presidida per Ximo Puig.

Ferrer, que ha apel·lat en el seu discurs a la unitat i al diàleg, ha repassat els grans reptes assolits per la institució, com ara la Gramàtica normativa valenciana i el Diccionari normatiu valencià, del qual ha dit que és “l’obra que ens ajuda a identificar-nos amb el valencià dels nostres avantpassats i a sentir-nos orgullosos com a valencians. El DNV representa la victòria del consens, el diàleg i la integració”.

El president de l’AVL ha vinculat llengua i autogovern per a destacar la necessitat d’enfortir el valencià. “La nostra llengua es troba entre els fonaments que faculten l’exercici del dret d’autogovern. Enfortir el valencià garantix l’autogovern, debilitar-lo ens condemna a ser un poble subaltern”. També ha destacat les fructíferes relacions amb les universitats públiques i amb l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Relacions amb la RACV i l'IEC

Igualment, Ferrer ha qualificat de “meritoris passos” les relacions iniciades amb la Real Acadèmia de Cultura Valencian (RACV), així com de “satisfactoris” els contactes amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), per a facilitar una entesa que permeta una normativa respectuosa amb la diversitat, com també amb altres institucions i entitats culturals de l’àmbit lingüístic amb l’objectiu d’aconseguir una major projecció exterior i internacional.

Per al reelegit president de l’AVL, hui comença una nova etapa, un període basat en la consolidació i projecció de la institució, tant des del punt de vista de la seua estabilitat com del seu prestigi social. L’Acadèmia, en paraules del mateix Ferrer, seguirà apostant pel diàleg seré, treballant perquè la institució represente a tots els valencians i perquè es reconega el seu paper en la codificació de la nostra llengua.

Finalment, la presa de possessió de Ramon Ferrer ha comptat amb l’assistència de conseller Vicent Marzà; del síndic major, Vicent Cucarella; del vicepresident segon de les Corts, Alejandro Font de Mora; dels síndics del Grup Parlamentari Socialista i de Compromís, Manuel Mata i Francesc Ferri, respectivament; del president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner; del rector de la Universitat Politècnica, Francisco Mora, i de la Universitat CEU-Cardenal Herrera, Rosa María Visiedo; del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno; del degà de la RACV, Federico Martínez Roda; del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i dels membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre altres autoritats polítiques i culturals.

Ramon Ferrer ha sigut reelegit president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el ple que la institució ha realitzat aquest divendres. Ferrer repeteix en el càrrec en aconseguir onze vots a favor enfront dels set obtinguts per l'altre candidat, el vicepresident de la institució, Josep Palomero, i dos en blanc.

Com ja va ocórrer el passat mes de desembre, Ramon Ferrer, president en funcions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i el vicepresident, Josep Palomero, han tornat a disputar-se la presidència de la institució normativa després que en aquella primera sessió cap dels candidats obtinguera la majoria absoluta en les tres votacions realitzades.

A més, Rafael Ramos, actual director del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, aspirava a la vicepresidència, ara sense l’oposició d’Antoni Ferrando, que en esta ocasió no s’ha presentat. Per a la resta de càrrecs, la secretària actual, Verònica Cantó, també optava a la reelecció per tercera vegada. Com en el cas de Ramos, ella és també l’única candidata a ocupar el càrrec de la Secretaria.

El presidente de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, ha defendido este martes la necesidad de una radiotelevisión pública en valenciano y cultural que lleve a los valencianos “hacia delante” como pueblo. “Es algo que debería hacerse ya, pero con tranquilidad y bien hecha, no corramos y después nos caigamos en el abismo. Poco a poco pero ya”, ha dicho.

Así se ha pronunciado en declaraciones a los medios tras entregar la Memoria de 2015 de la institución al presidente de las Corts, Enric Morera, al ser preguntado sobre la futura radiotelevisión valenciana.

“Es una necesidad que tenemos”, ha sostenido Ferrer, que ha asegurado que “éste es un país que o lo vertebra la televisión o estará invertebrado”.

Ha explicado, por ejemplo, que “lo que pasa en Orihuela los señores de Morella en la vida se enterarán porque no saldrá nunca en las noticias”. Así, ha insistido en que “o lo vertebramos mediante radio o televisión, sobre todo, o no hacemos nada”.

Ramon Ferrer ha subrayado que la AVL siempre apoyará una radiotelevisión en valenciano y cultural, y ha recordado que “cuando se estaba cerrando RTVV” él mismo estuvo defendiendo la necesidad del medio en las últimas emisiones.

El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, acompanyat pels membres de la Mesa i representants dels grups parlamentaris, han rebut aquest dimarts al president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, el qual ha lliurat al parlament la Memòria de 2015 de l'ens normatiu.

Morera ha destacat “la bona sintonia i la normalitat institucional que s'ha assolit entre el parlament i l'AVL, cosa que hauria de ser el més normal. ”Fruit d'eixa normalitat, es fan les presentacions de les memòries, s'ha comptat amb la col·laboració de l'ens normatiu per a l'edició del mapa comarcal i a novembre vaig ser convidat a presidir una sessió plenària de l'AVL, la qual cosa és d'agrair i demostra eixa col·laboració com a símptoma de la normalitat i del respecte de les institucions valencianes a l'ens normatiu de la nostra llengua“, ha indicat el president de Les Corts.

La memòria de 2015

La iniciativa més destacada de l’any ha sigut el Portal Terminològic Valencià (Porterval), web que conté un recull lexicogràfic integrat per les unitats terminològiques específiques de determinats àmbits i dels neologismes que, pel seu caràcter especialitzat o innovador, no és possible o adequat integrar en el Diccionari normatiu valencià (DNV). El projecte té una naturalesa complementària respecte al DNV, ja que només incorpora aquells termes que no estan continguts en el diccionari. El Porterval inclou, junt amb la paraula i la seua definició, el terme equivalent en castellà, anglés i francés.

D’altra banda, també cal subratllar el tancament de la primera edició en paper del Diccionari normatiu valencià a l’octubre del 2015. Esta obra es va aprovar el 31 de gener del 2014 i es va posar a l’abast del públic en la versió informàtica immediatament. L’impacte de consultes telemàtiques al DNV durant l’any 2015 va ser ben notable, 5.330.680, xifra que duplica les consultes del primer any de funcionament.

En eixa mateixa línia de servici públic a través de les noves tecnologies, l’AVL va posar a l’abast dels usuaris el Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL), aplicació informàtica que permet diferents tipus de consultes sobre la presència de paraules, expressions o estructures sintàctiques en una extensa base de dades de textos des del segle xiii fins als nostres dies.

Entre els treballs filològics específics, cal fer menció del Vocabulari de ciències de la salut, aprovat el 17 de juliol del 2015. És el sèptim vocabulari sectorial elaborat per la institució i recull 6.854 entrades, fet que el converteix en el més extens de tots els redactats per l’Acadèmia.

L’any 2015 l’edició de l’Escriptor de l’Any fou dedicada a Carles Salvador i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va posar en funcionament el Portal de la Transparència al mes d’octubre.

La Junta de Govern ha validat este dimecres les candidatures presentades dins del termini, després de comprovar que reunixen els requisits i els avals necessaris per a accedir a algun dels càrrecs del futur òrgan de direcció, en el qual l’actual president, Ramon Ferrer, i el vicepresident, Josep Palomero, opten a la presidència de la institució normativa del valencià.

Ramon Ferrer, després d’estos cinc anys al capdavant de l’ens, aspira a continuar en el càrrec si aconseguix almenys onze dels vint vots dels seus companys de la institució. La mateixa aspiració té l’encara vicepresident, Josep Palomero, que confia a rebre el suport d’una majoria d’acadèmics.

Dos candidats opten també al càrrec de vicepresident, en concret, els acadèmics Antoni Ferrando, actual president de la Secció Tècnica de Lexicografia i Gramàtica, i Joan Rafael Ramos, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, incorporat a la institució el passat més de juny arran de la renovació interna de l’AVL.

Per a la Secretaria, només s’ha presentat la candidatura de Verònica Cantó, que aspira a revalidar la confiança dels acadèmics per tercera vegada. L’actual secretària ha exercit el càrrec, primer, amb Ascenció Figueres en el segon mandat, i en els últims cinc anys, amb Ramon Ferrer.

Quatre acadèmics s’han presentat per a ostentar els dos vocalies dins de la futura Junta de Govern: Immaculada Cerdà, Àngel Calpe, Artur Ahuir i Honorat Ros. Este divendres tindrà lloc el Ple per a elegir tots els càrrecs, començant per la Presidència. Una vegada conegut el nom del nou president, continuarà el procés amb la resta de votacions.

Només en el suposat cas que ningú dels candidats obtinguera la majoria absoluta dels vots després de tres votacions, el Ple es suspendria i es tornaria a iniciar tot el procediment per a convocar una nova sessió plenària en el termini d’un mes, tal com preveu el reglament intern de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com ja va succeir l’any 2006.

Confirmada la pau lingüística, encara que amb fractura en la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). La junta general de la RACV ha aprovat aquest dilluns la declaració conjunta amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en què totes dues entitats aposten per “superar els conflictes que han descosit la societat valenciana i no han beneficiat gens l’ús social del valencià”. Amb un empat a 17 en la votació, ha calgut el vot de qualitat del degà Federico Martínez Roda perquè l’acadèmia contrària a la unitat de la llengua acate l’AVL com a autoritat lingüística.

Amb un acord que ha tirat avant per la presència en la votació de les regidores de cultura Glòria Tello (Compromís) i María Oliver (València en Comú) i del diputat provincial de cultura Xavier Rius (Compromís), una dotzena de persones s’han manifestat a la porta de la RACV contra l’acord cridant “som valencians, mai catalans”. La declaració conjunta és inèdita, perquè les dues entitats mantenen posicions enfrontades: l’AVL protegeix la unitat entre valencià i català, posició avalada científicament, mentre que la RACV defensa que el valencià és un idioma diferenciat, fet que contradiu els postulats de la filologia.

En la declaració que es va aprovar la setmana passada s’apostava per “afavorir, a través de grups de treball conjunts, les iniciatives i els mecanismes que fan possible la cooperació efectiva entre les dues acadèmies en els aspectes acordats”. Malgrat que remarcaven que les accions conjuntes que impulsen es faran sempre “des del respecte a l’ordenament jurídic valencià i als àmbits competencials propis de cada institució”.

Si l’acord ha fracturat l’entitat secessionista, també ha generat crítiques des de l’AVL. El catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València, Antoni Ferrando, va assenyalar fa uns quant dies que l’acord “posa en pla d’igualtat la institució normativa oficial de tots els valencians i una fundació pública de la província de València que combat la normativa lingüística oficial”. Ferrando va advocar perquè el diàleg amb la RACV s’emmarcara “en una posició global de diàleg amb altres entitats que s’ocupen de l’estudi científic del valencià, com són les universitats valencianes”.

La posició de Ferrando va revelar el malestar que ha creat en sectors acadèmics la formulació d’una declaració amb la pretensió d’acostar a l’entitat de referència dels que afirmen que català i valencià són llengües diferents d’un consens que acabe amb el caliu d’un enfrontament que s’ha superat

Tregua en el conflicto lingüístico. La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) y la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) han firmado este viernes una declaración conjunta para cooperar con el objetivo de “superar los conflictos que han descosido la sociedad valenciana y no han beneficiado en nada el uso social del valenciano”, según recoge el texto. Un hecho clave cuando las dos instituciones mantienen posiciones distintas sobre la lengua: la AVL respalda la unidad entre valenciano y catalán, posición avalada científicamente; mientras que la RACV defiende que el valenciano ese un idioma diferenciado, contradiciendo lo determinado por la filología. 

Aprobada tres días antes de lo previsto, en el documento apuestan por “propiciar, a través de grupos de trabajo conjuntos, las iniciativas y los mecanismos que posibiliten la cooperación efectiva entre las dos academias en los aspectos que se acuerden”. Eso sí, remarcan que las acciones conjuntas que impulsen se realizarán siempre “des del respeto al ordenamiento jurídico valenciano y a los ámbitos competenciales propios de cada institución”. 

La declaración ha sido aprobada por una docena de académicos, mientras tres se han abstenido y uno no ha acudido al plenario celebrado este viernes. Tras esta decisión, será la Junta General de la RACV, institución presidida por Federico Martínez Roda, la que deberá ratificar el documento. 

“La lengua valenciana constituye un centro de interés común de la AVL y la RACV con independencia de las características y las finalidades propias de cada una de ellas”, ha expresado Ramón Ferrer, presidente de la AVL. “Este pacto se hace con el espíritu de convertir nuestra lengua en un instrumento de cohesión social del pueblo valenciano”, ha rematado. 

Les friccions entre el PP i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han estat sonats. Les topades entre els conservadors i l’òrgan que dictamina la normativa lingüística van arribar a un punt àlgid poc abans d’acabar la legislatura passada i van confirmar un distanciament, ara com ara, insalvable. La intervenció del president de l’AVL, Ramon Ferrer, aquest dimarts en les Corts Valencianes ho ha confirmat.

“Estic molt agraït de tenir aquesta oportunitat d’intervenir en les Corts que fins al moment no havia tingut ”, ha afirmat Ferrer. Després de donar compte de les tasques dutes a terme per la institució, ha tornat a criticar la fosa a negre pel PP de Ràdio Televisió Valenciana i ha recordat que aqueixa acció “vulnerava de manera flagrant la carta europea de les llengües regionals i minoritàries”.

El PP, que havia demanat la compareixença de Ferrer, en boca del seu diputat i exconseller Luis Santamaría, ha denunciat que l’AVL “s’està extralimitant en les seues competències. Han de decidir sobre la normativització, però no sobre política lingüística”. “En la seua última declaració aposta per la immersió lingüística”, ha criticat, i ha tret un dels lemes de batalla dels populars: la llibertat d’elecció. “Amb el model d’escolarització que proposa es posa fi a la llibertat de triar dels pares”, ha censurat.

Unes crítiques a què s’ha sumat Ciutadans a través del seu diputat Domingo Rojo. “Nosaltres defenem el trilingüismea les escoles. Un model en què totes les llengües tenen la mateixa proporció.Com hauria de fer-se en la futura RTVV”, ha afirmat, i ha carregat contra el president de l’AVL: “En la seua declaració parlen de prioritzar. I això comporta discriminar un idioma davant de l’altre”. Els tres partits de l’esquerra han donat suport a l’AVL i han criticat l’ús partidista de la llengua de què ha fet gala el PP en el passat i que aravol ressuscitar.

Ferrer ha desmuntat les acusacions de Ciutadans i PP. I ha tret les contradiccions d’aquests últims. “Vosté diu que he comés una desviació de poder pel fet de promoure el valencià, quan aqueixa funció la tenim recollida”,ha respost Ferrer. “Zaplana, Olivas, Camps i Fabra també ho van fer per haver donat suportals pressupostos on es recollien aquestes tasques?”, ha preguntat a Santamaría. Sobre la immersió lingüística, Ferrer no ha volgut expressar la seua opinió, però ha recordat que “el valencià és una llengua minoritzada i que al castellà no li calméssuport”.

També ha capgirat el concepte de llibertat d’elecció plantejat pels dos partits dretans. “L’AVL defensa la llibertat d’elecció. En especial, dels que no poden estudiar en valencià, que cada vegada n’hi ha més demanda”. Una afirmació feta després de defensar el decret de plurilingüisme aprovat per l’exconsellera d’Educació, María José Català (PP). “Totes les emissores emeten en castellà. No en tenim ni una sola en valencià, que ha de ser la funció de la nova RTVV”, ha contestat a Ciutadans.I davant de les crítiques del PP per la diferenciació entre el valencià culte i el col·loquial, Ferrer ha expressat lacònic: “Vosté parla igual ací que a la barra del bar? Vosté defensa que s’escriga i es parle com vulga cadascú?”.

Los roces entre el PP y la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han sido sonados. Los encontronazos entre los conservadores y el órgano que dictamina la normativa lingüística alcanzaron un punto álgido poco antes de terminar la pasada legislatura y confirmaron un distanciamiento, hoy por hoy, insalvable. La intervención este martes en las Corts Valencianes del presidente de la AVL, Ramón Ferrer, lo ha confirmado.

“Estoy muy agradecido de tener esta oportunidad de intervenir en las Cortes que hasta el momento no había tenido ”, ha afirmado Ferrer. Tras dar cuenta de las tareas realizadas por la institución, ha vuelto a criticar el fundido a negro por parte del PP de Ràdio Televisión Valenciana y ha recordado que esa acción “vulneraba de forma flagrante la carta europea de las lenguas regionales y minoritarias”.

El PP, que había pedido la comparecencia de Ferrer, en boca de su diputado y exconseller Luis Santamaría, ha denunciado que la AVL “se está extralimitando en sus competencias. Deben decidir sobre la normativización, pero no sobre política lingüística”. “En su última declaración apuesta por la inmersión lingüística”, ha criticado, para sacar a relucir uno de los lemas de batalla de los populares: la libertad de elección. “Con el modelo de escolarización que propone se acaba con la libertad de elegir de los padres”, ha censurado.

Unas críticas a las que se ha sumado Ciudadanos a través de su diputado Domingo Rojo. “Nosotros defendemos el trilinguismo en las escuelas. Un modelo en que todas las lenguas tienen la misma proporción. Como debería hacerse en la futura RTVV”, ha afirmado, para cargar contra el presidente de la AVL: “En su declaración hablan de priorizar. Y eso conlleva discriminar a un idioma frente al otro”. Los tres partidos de la izquierda han dado apoyo a la AVL y han criticado el uso partidista de la lengua del que ha hecho gala el PP en el pasado y quiere resucitar ahora.

Ferrer ha desmontado las acusaciones de Ciudadanos y PP. Y ha sacado a relucir las contradicciones de estos últimos. “Usted está diciendo que he cometido una desviación de poder por promover el valenciano, cuando ese función la tenemos recogida”, ha respondido Ferrer. “¿Zaplana, Olivas, Camps y Fabra también lo hicieron por apoyar los presupuestos donde se recogían estas labores?”, le ha preguntado a Santamaría. Sobre la inmersión lingüística, Ferrer no ha querido expresar su opinión, pero ha recordado que “el valenciano es una lengua minorizada y que el castellano no precisa de mayor respaldo”.

También le ha dado la vuelta al concepto de libertad de elección planteado por los dos partidos derechistas. “La AVL defiende la libertad de elección. En especial, de los que no pueden estudiar en valenciano, que cada vez hay más demanda”. Una afirmación realizada tras defender el decreto de plurilinguismo aprobado por la exconsellera de Educación, María José Català (PP). “Todas las emisoras emiten en castellano. No tenemos ni una sola en valenciano, que debe ser la función de la nueva RTVV”, ha contestado a Ciudadanos. Y ante las críticas del PP por la diferenciación entre el valenciano culto y coloquial, Ferrer ha expresado lacónico: “¿Usted habla igual aquí que en la barra del bar? ¿Usted defiende que se escriba y hable como cada uno quiera?”.

La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) es “la máxima institución en materia de normativa lingüística de los valencianos” y “un referente para todos nosotros”. De esta forma el conseller de Educación y Cultura, Vicent Marzà (Compromís) firmaba la paz con el presidente de la AVL, Ramon Ferrer, tras la guerra abierta que se vivió especialmente en los últimos años del PP en el Gobierno valenciano.

Marzà se reunió este lunes con el presidente de la AVL para intercambiar puntos de vista sobre la situación actual del valenciano en todos los ámbitos de uso a la vez que han reafirmado la estrechada colaboración entre la Administración y la institución. En este sentido ambos representantes han apostado por coordinar las instituciones fundamentalmente para potenciar una de las principales señas identitarias como es la lengua.

La relación del PP con la AVL ha sido truculenta desde sus inicios, la Acadèmia fue creada en 1997 en la primera legislatura de gobierno conservador con Eduardo Zaplana al frente, con la intención de pacificar el conflicto lingüístico que han mantenido vivo los sectores más derechistas y regionalistas.

La vida de la AVL ha sufrido diversas ingerencias fundamentalmente cuando se abordaba una cuestión: la unidad lingüística del valenciano y del catalán. Así en 2004, el entonces conseller de Educación y Cultura, Alejandro Font de Mora, irrumpió en un pleno de la AVL para evitar que se aprobara el dictamen de la institución que equiparaba valenciano y catalán. Font de Mora llegó a amenazar con que el Consell promovería “acciones legales y legislativas” para evitar dicho acuerdo porque sería “gravemente lesivo” para el interés del pueblo valenciano. La consecuencia: la AVL retiró del orden del día el dictamen de la denominación de la lengua, aunque la unidad lingüística acabó reconociéndose en el dictamen que se aprobó dos meses después.

El último capitulo que reavivó los ataques a la AVL fue la presentación del Diccionari Normatiu Valencia (DNV) cuando en la definición de “valenciano” se incluía la acepción de denominación de la lengua hablada la Comunitat Valenciana que en otros territorios se llama “catalán”. En ese momento los sectores más conservadores y el Pp a través del gobierno valenciano salieron en tromba contra la AVL, entre las acciones la instaron a un cambio en la definición, amenazándola con dejarla sin presupusto, o rechazando que la AVL realmente fuera una “academia” como se indica en el Estatut.

Ante esta situación la AVL recibió el apoyo unánime de las universidades públicas valencianas, mientras por su parte el Consell del PP llegaba a instar a la RAE (Real Academia Española de la Lengua) que no definiera tampoco el valenciano como una variedad del catalán.

Tras no obtener ningún resultado con esta estrategia, el PP optó por otra vía: vaciar a la AVL de autoridad lingüística. Para ello echó mano de la nueva Ley de Señas de Identidad en la que se exigía defender su “individualidad” respecto de otras lenguas del estado. Pero la ley aprobada en solitario por el PP no tiene ninguna viabilidad ya que el nuevo gobierno progresista mostró su disconformidad con su contenido.

Ahora, con la visita de Vicent Marzà al presidente de la AVL, se firma una paz lingüística, al menos dentro de las relaciones entre las instituciones de autogobierno y de la lengua.

Examinarse de certificados como el conocido 'Mitjà', o poder inscribirse en cursos de formación para esta prueba en ciudades como Nueva York, Hong Kong, Estocolmo, Buenos Aires o también Burgos, será posible gracias al acuerdo al que han llegado la Generalitat Valenciana y la AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) para difundir el conocimiento del valenciano.

Así el conseller de Transparencia, Responsabilidad Social, Participación y Cooperación, Manuel Alcaraz, ha cerrado esta propuesta con el presidente de la AVL, Ramón Ferrer, por el cual la red de centros CEVEX (Centres Valencians a l'Exterior) implantados en otras comunidades autónomas y el extranjero se conviertan en sedes para la realización de exámenes y cursos de la Junta Qualificadora de Coneiximents de Valencià (JQCV).

Desde la Generalitat se afirma que esta colaboración con la Academia “servirá para difundir el valenciano y asegurar un derecho ampliando así la nueva visión que tenemos para los CEVEX”, ha expresado Alcaraz. Los exámenes de la Junta se sumarán a otra serie de actividades y productos culturales como exposiciones o presentaciones de libros acordadas recientemente con la secretaría autonómica de Cultura.

Durante la reunión, el conseller Alcaraz también ha informado al presidente de la AVL del proceso de puesta en marcha de la Ley de Transparencia y de la necesidad de ajustar los mecanismos de funcionamiento y el portal de transparencia de la institución. “La AVL ya está trabajando en ello y haciéndolo muy bien, en algunas cuestiones actuando incluso más allá de lo que establece la Ley”, ha dicho el conseller.

Por su parte, Ferrer ha calificado la conversación mantenida con el conseller como “ilusionante” y se ha mostrado partícipe de esta nueva etapa esperanzadora que permitirá llevar adelante una serie de proyectos de colaboración no solo con los CEVEX sino con todo lo que significa la cultura valenciana.

La tensión política alentada por el PP y el Consell después de que la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) equiparara valenciano y catalán en su diccionario normativo ha sido aprovechada por unos desconocidos para hacer pintadas amenazantes en el domicilio de Ramon Ferrer, presidente de la institución.

La fachada de su domicilio ha sido ensuciada con pintadas: “Ramon Ferrer catalanista” y “Academia Valenciana de la Llengua derogació” se dice en una proclama firmada en nombre del Grup d´Acció Valencianista (GAV), una asociación que dice defender las señas de identidad valencianas marcada por su anticatalanismo y su participación en acciones intimidatorias y en algunas ocasiones violentas.

Últimamente, miembros del GAV han increpado a Enric Morera, líder de Compromís, acusándole de “catalanista” e intentaron reventar un concierto en Picassent del cantautor Pep Gimeno “Botifarra”. El GAV nació en 1997, al calor de la llamada Batalla de Valencia, el conflicto azuzado por la derecha en la transición en torno a los símbolos –estatuto, himno, bandera..- de la futura autonomía valenciana.

Varios partidos de la oposición se han solidarizado con Ramon Ferrer, doctor en Historia y nacido en Vila-real, miembro de la AVL, a propuesta del PP, desde su creación, en 1998.