En el marc del Dia del Poble Gitano, celebrat el 8 d’abril, Pastora Filigrana, advocada, feminista gitana i defensora dels drets humans, va assistir el 10 d’abril a la Facultat de Dret de la Universitat de València per a posar en relleu les realitats romanís i els problemes socioculturals pels quals continua passant de manera històrica aquesta ètnia, especialment en el territori nacional.

Natural de Sevilla i llicenciada en Dret per la Universitat de Sevilla, la seua vida com a dona gitana li ha marcat el periple de la seua visió del món i la idiosincràsia que defensa: el feminisme interseccional i el desafiament als models de resistència tradicional amb una mirada més inclusiva, la seua tesi principal en El pueblo gitano contra el sistema-mundo. La seua especialització en dret laboral i sindical l’ha situada en l’avantguarda de la defensa dels drets dels treballadors. Un dels casos en què va treballar i que va rebre una certa rellevància mediàtica va ser el de les temporeres marroquines de maduixes a Huelva el 2019. “Enguany es commemoren 600 anys de presència del poble gitano a Espanya, sovint invisibilitzat i estigmatitzat, i per això és fonamental reconéixer figures com Pastora, amb una veu potent en la lluita per la nostra llibertat”, va exposar la moderadora de l’esdeveniment i exalumna de la universitat que va participar en un informe que analitzava els obstacles a què s’enfronta l’estudiantat gitano a l’hora d’accedir a estudis superiors. 

L’activista va explicar que, quan va ingressar en la universitat, es va veure en la necessitat de participar en la creació d’Amuradi, una associació de dones gitanes universitàries d’Andalusia. Més tard, ja llicenciada, les pràctiques les va fer en un sindicat menut sobre el dret de les persones treballadores del camp. “El meu exercici del dret va estar vinculat des del principi amb les persones treballadores, sobretot en els sectors més precaris”, concreta. A més, la seua vinculació amb aspectes relacionats amb l’estrangeria es van presentar de manera espontània: “La racialització en treballs inestables és més alta i on els drets bàsics estan vulnerats, com el cas d’alguns àmbits de l’hostaleria o el sector de les cures”. Durant la seua intervenció, Filigrana va incidir també en la dimensió cultural del terme gitano, la connotació del qual en la resta dels països europeus es considera pejorativa i els quals, en substitució seua, prefereixen usar romaní. 

“Fins ara hi havia un discurs hegemònic dels drets humans, lamentablement el negacionisme cada vegada està més present i el missatge que es defensa és que hi ha humanitats de primera i de segona”, destaca. 

Així mateix, Filigrana va posar de manifest la necessitat d’enfocaments que pogueren corresponsabilitzar “les estructures de les decisions econòmiques, polítiques i econòmiques de la situació del poble gitano”, i especialment de les dones gitanes, ja que, “sense aquesta perspectiva”, les polítiques públiques seran insuficients, perquè es posarà el focus en el canvi del comportament, com el cas dels matrimonis primerencs d’algunes dones gitanes: “Si el paquet de mesures es basa en tallers destinats a canviar el pensament de les mares, probablement no tindrem resultats. Cal fer canvis estructurals i centrar-nos en on s’esdevenen aquestes situacions, com són els barris o les escoles segregades amb condicions de rendes mínimes, on moltes vegades es ven a aquestes joves que, a través de l’estudi, prosperaran en la vida, tot i que no tenen cap referència d’altres persones que l’haja acompanyada en una inserció professional.

En aquesta línia, l’advocada laboralista titla de “càncer” els col·legis guetos, perquè són centres en què s’encasellen els “fills de la migració i de les famílies més pobres”, situats en barris amb “realitats materials i violència física”. “L’amor romàntic es presenta quasi com l’única esperança de felicitat. Costa molt somiar de ser jutgessa i que la teua realitat és la d’aquests llocs tancats”. A això, insta les institucions que assumisquen la seua part de responsabilitat i a millorar la inserció de totes les capes poblacionals. 

El poble gitano ha patit sempre una persecució històrica, una de les més conegudes és la que va esdevindre el 1749 amb el nom de La Gran Batuda, un intent d’extermini que va acabar amb centenars de persones gitanes a la presó i la seua mort posterior per les condicions insalubres a què se sotmetien. Un fet que hauria de plasmar-se en els llibres d’història d’Espanya i que, “lamentablement, no es té en compte aquest episodi transcendental per a la memòria històrica”.

Lligat amb això, l’advocada natural de Sevilla va manifestar l’existència d’un “trauma col·lectiu” entre la comunitat gitana cap a la seua posició com a ciutadans dins de l’imaginari col·lectiu i en els espais de poder. “La desconfiança de la població gitana, sobretot en perifèries com ara zones rurals, cap a les institucions és perquè no s’ha donat una reparació històrica real quan les condicions materials continuen sent dures d’habitar. Sempre anime les persones gitanes que denuncien, i el que em trobe en el meu dia a dia és por de la policia, perquè aquestes [estructures] han vulnerat drets de manera històrica”, advoca.

Feminisme gitano i el mite de la meritocràcia

“Més del 80% dels romanís a Europa estan en risc de pobresa i/o exclusió. Hi ha dificultat d’accés en igualtat per al sosteniment bàsic de la vida com l’habitatge, la cultura o la igualtat”, subratlla aquestes xifres Filigrana, dades extretes de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA, pel nom en anglés). En aquest sentit, comparant amb els números del 2016, la condició de vulnerabilitat d’aquesta comunitat no ha variat.

En el cas espanyol, el 86% de les famílies gitanes viuen per davall el llindar de la pobresa, segons la Fundació Secretariat Gitano (FSG), i la pobresa infantil afecta el 89% dels xiquets (70,2% pobresa extrema). Al seu torn, el 86% de l’estudiantat gitano abandona els estudis en Secundària (13,3% població general), i només el 0,4% acaba l’educació superior. Juntament amb aquestes dades, el 63% no acaben l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) davant del 4% de taxa global. S’estima que en el territori nacional resideixen 725.000 persones romanís, sobre la base de les dades proporcionades per l’FSG.

“Ser visiblement una dona gitana o tindre un cognom que s’associa a una família gitana complica l’accés a un lloguer d’una casa, que et contracten en una faena o que estigues més exposada al fet que t’acomiaden. Ho tenen més complicat que la resta de les dones i que els mateixos homes gitanos”, exposa l’advocada. A més, en paraules de Filigrana, el moviment feminista gitano és “molt heterogeni” i hi ha “dones evangèliques, catòliques, atees”, etc. A qui les travessen diferents generacions i on es creen alhora “debats molt potents”.

Segons la jurista, el discurs hegemònic imposat i normalitzat és que la cultura de l’esforç “marca els béns bàsics de la vida”: “La mateixa manera de ser és la responsable de no poder accedir a les mateixes condicions d’igualtat o els itineraris de formació adequada que la resta de la societat. Aquest enfocament que els gitanos deixen de ser com són ha sigut durant molts anys un idea defensada en les polítiques públiques”, va subratllar. A preguntes dels participants sobre la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació aprovada el 2022, la jurista va denunciar que, a pesar que existisca aquest text legislatiu, falta una voluntat política sincera per a aplicar-la de manera efectiva contra el racisme estructural.

El II balanç anual “Discriminació quotidiana per racisme i xenofòbia a València” pretén posar el focus en les “discriminacions estructurals” que continuen havent d’afrontar les persones migrants en la capital del Túria i en l’àrea metropolitana.

A diferència de l’estudi del 2023, aquesta vegada, les associacions que vetlen pels drets fonamentals d’aquest col·lectiu han afegit dos agreujants: la qüestió laboral i com la catàstrofe de la DANA ha condicionat encara més la situació d’aquestes persones.

A partir d’exemples concrets i la recollida de testimoniatges, els integrants presents han posat de manifest les demandes dels afectats en diferents blocs temàtics i des d’una perspectiva qualitativa. Aquest segon balanç s’ha elaborat amb la participació d’Accem, Campaña CIEs NO, CEAR-PV, Convive Fundación Cepaim, Elche Acoge, Movimiento por la Paz, Rumiñahui i València Acull. En commemoració del Dia de les Persones Migrants, el dimecres 18 de desembre a les 19.00 hi haurà una concentració en la plaça de la Mare de Déu sota el lema “El poble que salva també és migrant”, en al·lusió a les persones que van col·laborar en la neteja del fang i la provisió d’aliments arran de la catàstrofe del 29 d’octubre passat.

Augment de delictes i discursos d’odi

Els discursos d’odi en xarxes socials continuen a l’alça. El descrèdit que pateix la comunitat migrant o persones racialitzades, juntament amb “la deshumanització i la degradació de les persones” és un atac constant que es magnifica en les plataformes digitals, nius en què els perfils anònims i les figures ultres deixen fluir els seus pensaments més estigmatitzats.

Segons l’última anàlisi mensual de setembre de l’Observatori Espanyol del Racisme i la xenofòbia (Oberaxe), dependent del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el 48% dels discursos d’odi contra els migrants són de caràcter “agressiu i explícit”, mentre que un 26% “inciten a la violència amb amenaces directes o indirectes”. A més, un altre 26% presenten aquest col·lectiu com una amenaça, fet que es va veure plasmat en l’última enquesta del CIS com a principal problema per als espanyols.

SI parlem dels delictes d’odi denunciats, segons les últimes dades disponibles en el Ministeri de l’Interior, el 2023 es van registrar 856 fets relacionats “amb el racisme i/o la xenofòbia” davant dels 755 de l’any anterior (2022), una variació percentual del 13,38%.

En declaracions de les organitzacions participants, “els discursos d’odi constitueixen l’avantsala de la violència”, i després d’aquesta afirmació, han denunciat els arguments i les faules racistes perpetrades per representants polítics, com la regidora de Vox, Cecilia Herrero, i el tinent d’alcalde de València, Juan Manuel Badenas denunciats per la fiscalia de delictes d’odi. “El gros de la ciutadania intenta frenar aquesta mena de discursos”, va declarar una integrant de la jornada.

DANA, institucions absents i vulneració de drets

La riuada ha suposat un estrall afegit a la situació de vulnerabilitat i estigmatització per a aquest col·lectiu. Segons denuncien aquestes organitzacions i en una informació ja publicada per aquest mitjà, hi ha una “doble afectació en les persones en situació administrativa irregular”, que temen a l’hora de demanar ajuda per por de ser deportades.

En aquest sentit, les faules han responsabilitzat “directament la població procedent del Magreb i comunitats gitanes” dels pillatges durant la crisi de la DANA. A això se suma un cas registrat de dones que portaven el hijab “a qui es va negar el repartiment de menjar, amb l’argument que ja havien sigut ateses, confonent-les amb altres persones”.

“Sense padró o contracte de lloguer no es té dret a atur, no pots sol·licitar prestacions o tramitar la targeta sanitària. A més, les forces policials desplegades en la zona identifiquen i escorcollen persones pels seus trets ètnics”, subratllen.

La mala alimentació o la “deshumanització” de les persones internades en el CIE de Sapadors ha sigut un altre dels punts abordats durant el matí. Una de les representants de CIEs NO ha compartit algunes de les vulneracions que s’esdevenen entre les parets del centre d’internament; entre aquestes, ha destacat que als immigrants tancats “se’ls posen traves en el dret a l’asil, les visites que reben són sense contacte físic, els plats se serveixen freds a l’hivern i no hi ha un servei d’assistència sanitària a càrrec de l’Estat”, per la qual cosa l’empresa encarregada no té accés a l’historial clínic.

Així mateix, des de l’entitat que defensa el tancament del CIE, el pròxim 31 de desembre es concentraran al voltant del centre com a símbol de “suport” i protesta contra les institucions que continuen privant la llibertat de les persones afectades i deportant de manera injusta.

En un sentit similar, les organitzacions insten l’Administració pública que pose en funcionament el sistema de cites per a sol·licitar asil a València: “S’allarga en el temps. Volem que es respecte l’accés a la protecció internacional. No hi ha interés per part de les institucions”, destaquen. I afigen que amb els refugiats ucraïnesos sí que es van agilitzar els tràmits i s’hi van posar totes les facilitats.

Aquesta situació ha suposat que les persones hagen de buscar informació a través de “xarxes i contactes desplaçant-se per tot Espanya per a aconseguir una cita per a una entrevista d’asil”. “S’ha creat un mercat negre davant la falta de respostes administratives. És un factor que demostra que la situació dels migrants s’ha agreujat”, ressalten.

L’exclusió financera o l’explotació laboral també es recullen en l’estudi com dues circumstàncies que compliquen l’accés als mateixos drets bàsics que la resta de la ciutadania nacionalitzada o regulada. “En els bancs, es rebutgen documents vàlids, com la targeta de sol·licitud de protecció internacional; exigeixen el certificat d’empadronament o les entitats no informen els seus clients dels comptes de pagament bàsics i gratuïts”, exposen.

Pel que fa a la faena, les dones amb contracte fix discontinu són “relegades a l’últim lloc per a treballar i al primer per a despatxar-les” o alguns empresaris, davant la falta de coneixement o por d’alguns treballadors, s’aprofiten per a registrar un contracte de 8 hores setmanals i obligar-los a fer una jornada completa. Aquestes són algunes de les males pràctiques que han denunciat durant la roda de premsa i que posen en relleu que el racisme estructural no és un fenomen aïllat. “Cada dia ens arriben casos, però són les administracions les que han de tindre voluntat política perquè funcione el sistema”, sentencien.

És efectiu el dret a la justícia de les persones majors? És la premissa de què es parteix en el II Congrés Internacional de Dret, Drets i Persones Majors: Accés a la Justícia que se celebra en l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València (ICAV) per a plantejar solucions d’inclusió de les persones majors en l’ecosistema judicial i garantir els seus drets amb un acompanyament eficaç davant operadors jurídics, advocats, fiscals, notaris, jutges, registradors i funcionaris que “solen tractar-los de manera paternalista”, explica Fernando Flores, professor de dret constitucional de la Facultat de Dret de la Universitat de València i codirector del congrés.

Durant la trobada, dividida en tres jornades, s’han abordat els prejudicis que es tenen sobre les persones d’edat avançada en relació amb els tribunals, o la mateixa por que senten els protagonistes davant la falta d’informació, la complexitat del llenguatge o la bretxa digital que els suposa un desincentiu més en la seua quotidianitat.

En paraules de Flores, arran de la pandèmia, la discriminació cap a aquest grup poblacional és cada vegada més patent: “Hi ha una quantitat enorme d’abusos cap a aquest col·lectiu, per exemple, per part d’algunes empreses de telefonia, que intenten estafar-te. La incapacitat d’accés a la justícia per a reclamar o la violació del dret del consumidor és altíssima”.

Aquesta segona edició s’ha inaugurat de la mà de José Soriano Poves, degà de l’ICAV; Clara Viana, degana de la Facultat de Dret de la UV; Isabel Martínez Lozano, presidenta de HelpAge España; José García Añón, de l’Institut de Drets Humans de la UV; la directora general de Justícia i Autogovern de la Conselleria de Justícia María José Adalid Hinarejos i el professor Fernando Flores, el congrés abordarà durant tres dies aquestes qüestions i moltes altres.

Col·laboren en el Congrés la Facultat de Dret i l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, HelpAge International España, Observatori de l’Edatisme, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València, la Generalitat Valenciana, el Col·legi Notarial de València, l’editorial Tirant lo Blanch, el Projecte R+D Injustice i Jubilara-Registradors d’Espanya.

“Desmitificar les persones majors com a consumidors”

“Qui se sent vell als 60?”. Així iniciava Sofía de Andrés García, primera diputada de la Junta de Govern de l’ICAV, en una de les taules de la sessió de dijous. La citació, extreta d’un article d’opinió de La Vanguardia, va servir com a exemple per a explicar que el concepte d’edat i vellesa varia segons la percepció sociocultural d’una regió o d’un país.

Després d’això, va donar pas al torn de Patricia Fita Ríos, advocada de la Fundació Fernando Pombo. Aquesta entitat es va crear l’any 2010 amb el propòsit de crear una advocacia “ètica, responsable i sostenible per a protegir els drets humans”. Entre les seues línies d’actuació, Fita Ríos destaca que se centren a investigar i conscienciar com des de la seua posició poden millorar la societat; així com l’accés als drets d’alguns col·lectius vulnerables a partir dels treballs que duen a terme.

“Envellir amb dret: que l’edat no siga un límit” és un dels projectes en què es van centrar a promoure les garanties de les persones majors i identificar i tallar situacions de discriminació: “Vam començar el 2019 juntament amb la Fundació Grans Amics i la Universitat d’Alcalá de Henares. Ens vam posar en contacte amb la fundació per si necessitaven ajuda amb el tema de les residències. Ens van contar uns quants casos d’abandó per part de familiars i la prohibició que anaren els seus voluntaris a veure’ls, perquè podia posar en risc la salut dels altres residents. I el que vam fer va ser començar a analitzar la legislació vigent i vam explicar a les residències el dret d’aquestes persones. Després d’això, van començar a permetre aquestes visites”.

Així mateix, destaca que volien continuar lluitant perquè les persones majors tingueren la capacitat de reclamar. Per a fer-ho, van crear una “sèrie de píndoles informatives” en què es posava de manifest de quina manera els drets fonamentals que es representaven en el dia a dia podien veure’s afectats: “Com que el nostre públic objectiu estava molt acostumat a la ràdio, a part de fer-ho en fullets impresos, també vam crear audiollibres”.

“Ens vam adonar que també era important crear un espai de debat i reflexió per a explicar-nos les seues experiències. I vam decidir impulsar tallers jurídics juntament amb les organitzacions socials. Vam començar amb la Fundació Grans Amics i anàvem als berenars de barri. Solien vindre 20 o 30 persones a les xarrades i ens hi emportàvem també l’estudiantat de dret per a afavorir aquesta intergeneracionalitat”, ressalta l’advocada.

“Si no coneixem els drets, com hem de demanar que se satisfacen les nostres necessitats?”, manifestava una testimoni en un vídeo projectat durant la sessió. En aquesta línia, Fita Ríos incideix en el fet que els tallers han sigut essencials perquè les persones d’edat avançada senten que estan acompanyades i puguen compartir diversos problemes estructurals, com l’accés a la salut, les negligències mèdiques o els fraus digitals. El material es pot trobar en la pàgina web d’Envejecerconderechos.org, impulsada pels tres col·laboradors esmentats.

“Jo volia explicar el dret sense ser el típic advocat encorbatat”, introduïa en la seua intervenció l’advocat CEO en Nosoloderecho.com, Jorge Mora García, per a destacar que el seu blog naix amb el propòsit de traslladar aquest coneixement jurídic a un vocabulari més senzill per a la societat: “Crec que cal fugir de l’esnobisme, que moltes vegades s’associa a la nostra professió, d’una manera una mica injusta, i una altra una mica encoratjada per alguns companys a qui els agrada aquesta posa”.

Per part seua, Mora García ha incidit en la importància del consum d’aquest grup social i com les marques estan “cada vegada més pendents d’això”. A Espanya segons dades de l’INE, hi ha aproximadament deu milions de persones de més de 65 anys, cosa que representa prop del 21,6% de la població total. En el cas dels majors de 55, s’estima que hi ha 15,2 milions d’habitants en aquest rang d’edat, cosa que es tradueix en el 32% del total. Els sèniors ja suposen el 60% de la despesa espanyola, segons la tercera edició de l’informe “Monitor d’empreses de l’economia sènior” del Centre Ageingnomics de la Fundació Mapfre.

“Cal desmitificar les persones majors com a consumidors”, destaca el creador del blog i esmenta el baròmetre del consumidor sènior, de la Fundació Mapfre, per a “bandejar tòpics” sobre aquest grup i cap a on destinen els seus ingressos. Concretament, el 77% d’ells cuiden la seua alimentació, buscant receptes en línia; el 66% disposen d’habitatge; els tutorials són uns dels vídeos a què recorren més; i el 48% aconsegueixen estalviar per a destinar-ho a activitats turístiques: “Les marques estan observant-ho i, encara que algunes tenen bones intencions per no oblidar-se d’aquest públic, són lentes”.

“El marc legal encara és escàs”

Els ponents han destacat que una de les principals novetats legislatives és la Llei 4/2022, del 25 de febrer, de protecció dels consumidors i usuaris davant situacions de vulnerabilitat social i econòmica. En la norma s’introdueix un “component transversal de gènere”. A aquesta circumstància, Mora García manifesta la necessitat de centrar-se en aquesta qüestió, perquè “les dones entre 65 i 99 anys representen quasi el 60% del col·lectiu d’edat avançada”: “L’Institut de les Dones ens mostra que les dones que comprenen aquest rang solen viure soles més sovint que els homes, tenen ingressos més baixos, pateixen més malalties cròniques i tenen pitjor percepció subjectiva de la seua salut i de la qualitat de vida”. No obstant això, el CEO considera que el marc legal encara és escàs i es pot reforçar“.

En declaracions de l’advocada de la Fundació Pombo, agraeix que amb la Llei 15/2022, del 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, les entitats socials tinguen més poder legal i puguen col·laborar amb experts jurídics per a solucionar el problema de la possible víctima, sense involucrar-la directament en el procés.

Revés a la lluita del consistori d'Ada Colau contra els pisos buits. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la taxa que l'Ajuntament de Barcelona va aprovar l'any passat per gravar els habitatges que portin més de dos anys buits. L'alt tribunal català ha considerat que el consistori es va excedir en les seves competències en introduir el gravamen.

En la sentència, la sala contenciosa administrativa del TSJC estima el recurs que l'Associació Espanyola de la Banca (AEB) va presentar contra la taxa de pisos buits, que va ser aprovada pel ple municipal amb els vots dels grups de Barcelona en Comú, el PSC i ERC. La taxa anul·lada obligava als propietaris de Barcelona a pagar 633 euros per cadascun dels pisos buits que tinguessin a la ciutat de forma injustificada durant dos anys.

El TSJC considera que l'Ajuntament no pot imposar una taxa d'aquest tipus sobre pisos injustificadament buits, atès que és la Generalitat qui té competències exclusives en la matèria, com estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i els consistoris només les poden exercir en relació amb l'habitatge públic i de protecció oficial.

La taxa implantada per la Generalitat recapta uns 25 milions a l'any i es destina íntegrament a ajudes a l'habitatge per a famílies vulnerables, encara que el seu objectiu és dissuadir els propietaris, especialment entitats financeres, de mantenir els seus pisos buits.

En la sentència, el TSJC recorda que l'Ajuntament no pot implantar una taxa contra els pisos buits “donada l'absència d'habilitació legal suficient conforme de les normes tributàries estatals i l'atribució de les competències exclusives en matèria d'habitatge de l'administració de la Generalitat” a l'Estatut de 2006 i en la Llei autonòmica 18/2007 de dret a l'habitatge.

“Tot això –afegeix el TSJC– sense perjudici de les possibles mesures fiscals o incentivadores de l'ocupació d'habitatges buits o penalitzadores de la desocupació permanent i injustificada per més de dos anys, sempre d'acord amb les competències legalment establertes amb l'impost sobre habitatges buits” aprovat pel Parlament. Contra aquesta sentència anul·latòria de la taxa, que a data de 20 de juny s'ha imposat només en una desena de casos, es pot presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

En els propers dies, sobre les mantes dels venedors ambulants de Barcelona hi haurà una nova firma. No serà l'enèsima falsificació. “Top manta” serà la primera marca comercial creada pels manters, i al principi s'estamparà en sabatilles i samarretes comprades a majoristes. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que impulsarà el projecte dins de la cooperativa que el col·lectiu va crear el passat mes d'octubre (aliena a la impulsada per l'Ajuntament de Barcelona), pretén amb aquesta acció “reforçar l'autonomia del col·lectiu”.

El Sindicat ha explicat a aquest mitjà que els advocats pròxims al col·lectiu ja treballen en el registre de la marca, que servirà -segons el col·lectiu- per esquivar el delicte de propietat industrial que es comet amb l'ús de material falsificat. “Volem estar per sobre dels discursos que diuen que venem còpies i falsificacions”, ha destacat un portaveu del col·lectiu.

Els manters han jugat a despistar amb el nom utilitzat: “Top manta” ha estat la designació amb tons pejoratius que s'ha fet de la seva activitat fins ara. “El que durant molt de temps va ser un acte de discriminació, quan ens deien 'top manta', ja no ho és. Ara reivindiquem el concepte i dignifiquem la paraula. Per a nosaltres és un terme de solidaritat, de lluita, de reivindicació”, ha destacat el mateix portaveu.

El logotip creat per “Top manta”, al qual ha tingut accés Catalunya Plural, té dues lectures: en primer lloc es distingeix el característic tros de tela utilitzat per la venda; en segon, una onada, que vol mostrar el trajecte marítim que molts venedors realitzen fins arribar a Europa.

Malgrat que en un principi s'elaboraran estampats de la marca en sabatilles i samarretes comprades a majoristes, l'objectiu és treballar també sobre motxilles i carteres. I fins i tot fer roba pròpia; alguns dels membres del col·lectiu tenen experiència en la confecció. El Sindicat també treballa en la venda de llibres comunitaris africans, una idea que molts dels venedors que han passat per Itàlia han importat de les cooperatives locals.

Al principi, la cooperativa pròpia creada pel Sindicat serà la que distribueixi el material, del qual el col·lectiu ja ha rebut algunes còpies. Aquests dies ja treballa per trobar alguns espais a Barcelona. Segons el Sindicat en menys d'un mes hi haurà una tirada més gran, però per a això necessiten fons. El col·lectiu apel·la a “consumidors ètics de la ciutat” per aconseguir-los.

Hi haurà calfreds. Així ho asseguren diferents testimonis d'altres tancaments a Barcelona, preguntats per les experiències de lluita migrant que van regirar la ciutat fa uns anys. El record de les reivindicacions del 2001, 2005 i 2013 pesarà al cap de molts quan, aquest divendres a les 18h, després d'una concentració a la rambla del Raval, torni a produir-se una tancada. Aquest cop exigint una resposta a la crisi dels refugiats, però també amb el focus posat en la migració que ja és al territori.

Malgrat que és impossible no traçar paral·lelismes entre les protestes d'anys anteriors i la que començarà aquest divendres, les diferències pesen. El “papers per a tots, treball i un sostre sota el qual viure”, va portar el 2001 350 persones a ocupar l'església del Pi, a més d'altres a tot el territori català. Al gener del 2001, la imminent aprovació de la llei d'estrangeria del PP va provocar que un miler d'immigrants –pakistanesos, bengalís, subsaharians o marroquins– es tanquessin a una dotzena de parròquies de la ciutat i d'alguns municipis veïns per exigir la regularització de la seva situació a Espanya. Va ser probablement el primer acte d'autoafirmació i reconeixement del col·lectiu immigrant no només a Catalunya, sinó a la resta de l'estat, com recordava Norma Falconi a Catalunya Plural, activista i en aquell moment portaveu dels tancats.

L'acció va durar 47 dies. L'Eli en va viure la majoria d'ells. Va ser una de les moltes persones no migrants que es van sumar en solidaritat a la lluita dels migrants. L'Eli era una veïna del nucli antic de Barcelona, i va participar en la tancada de l'església de la Medalla Miraculosa, al carrer Rocafort. En aquell moment formava part de la Casa de la Solidaritat, i estava implicada en la lluita dels brigadistes de Nicaragua. “Allò era un moviment molt potent. Allò va ser un cop sobre la taula molt gran”. El fet que hi hagués una vaga de fam la va motivar a ajudar.

Si bé després dels tancaments del 2001 molts dels participants van obtenir els seus reclamats papers, gràcies a un acord amb la Delegació del Govern, no totes les situacions es van resoldre. De fet, els oblidats del 2001 van ser els responsables de tornar a encendre la flama de la protesta uns anys després.

L'Aziz va arribar el 2004 del Marroc. No tenia papers i va trucar a la porta de diferents associacions a la recerca de suport, fins que va donar amb Cornellà Sense Fronteres. Allà va compartir espai amb companys que van estar a les tancades del 2001. Els testimonis de les assemblees que l'entitat celebrava assíduament van demostrar que, tot i les protestes uns anys abans, molta gent seguia en la mateixa situació, precària. Sense papers.

Amb l'objectiu de revertir la situació van començar diverses manifestacions, de nou. Col·laboraven amb entitats religioses o moviments estudiantils. Es van tancar tres dies, l'any 2004, a la Universitat Pompeu Fabra. “Les manifestacions no eren prou”, comenta a aquest mitjà l'Aziz.

Finalment es va fixar una lluita oberta i permanent, i les persones implicades en la mobilització es van posar d'acord després de la sortida de la universitat per acabar tot allò en una tancada: van entrar a la parròquia del carrer del Carme, el 2005 ja. També es van tancar a l'església del Pi, més de 200 persones magribines i pakistaneses. Després seguirien la tancada a Can Vies, durant dos mesos. D'allí van marxar a Sant Boi, un altre mes.

“Per a mi és un altre context, però hi donaré suport”, diu l'Aziz, que encara no té la nacionalitat. Té permís de treball, això sí, i fa feina en un centre social. Fos com fos, l'Aziz, prop dels 40 anys, entén aquells tancaments com a part clau de la seva adaptació i creixement. “Va ser clau la tancada, van haver de modificar els temps de permís per al padró! Això va ser el que vam aconseguir. Encara que, si et dic la veritat, més enllà d'això, els tancaments van ser una escola. En el terreny personal. El català el vaig aprendre en les lluites, a Can Vies”.

Si bé l'esperit del 2001 i el 2005 bategarà amb força en la tancada d'aquest divendres, la reivindicació més propera serà la que es va produir el 2013, i que va tenir com a protagonista el col·lectiu ferroveller. Un centenar de persones, procedents de les naus desallotjades al barri del Poblenou, van optar per tancar-se en l'església Bernat Calbó com a mesura de pressió perquè l'Ajuntament de Barcelona els proporcionés un sostre sota el qual viure. L'acció va comptar amb el suport dels veïns i del propi cura. “Volem que l'alcalde compleixi la seva promesa”, expressava, assegut en un banc de l'església, el veterà activista Manel Andreu en aquell moment.

Més organitzats, igual de discriminats

“És similar perquè començarà com una cosa de només alguns sectors. No s'ha fet una gran publicitat i esperem adhesions a poc a poc”, comenta l'Esteban, de Tras la Manta, un dels responsables d'organitzar la tancada. L'Esteban espera que, aproximadament, unes 300 persones, entre migrants i activistes, donin suport als tancaments. No tothom és tan optimista: “Tinc els meus dubtes de fins a quin punt podria haver-hi un moviment tan gran com el del 2001, en aquell moment la societat civil es va llançar a ajudar, gent del carrer, veïns. Una barra de pa la posava tothom; quan ja es podia menjar, és clar”, explica l'Eli.

L'Esteban assegura que, respecte a altres ocupacions, ara als migrants se'ls hi sumen la crisi i la desocupació. No és l'única particularitat del nou capítol de tancaments que viurà la ciutat. Ara la protesta s'amplia a refugiats. Però també als treballadors de la neteja a les cases, per exemple. “Les promeses han estat incomplertes, fins i tot la llei d'asil: estem a la cua de rebre gent. Però, més enllà d'això, posarem el focus en igualar als refugiats amb els immigrats interns, que també els queda un llarg camí per adquirir drets. Com tractarem als que vinguin? Aquesta és la gran pregunta”, analitza l'Esteban, veterà activista.

El moviment, que comptarà amb el suport de col·lectius com el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Tras la Manta o Papers per a Tothom, té ara –respecte a les protestes del 2001, 2005 o 2013– una major organització en temes laborals: manters, llauners, persones que treballen en cases, caminen més organitzats que anys enrere. “Abans era més una organització per comunitats”, recorda l'Esteban, que espera que aquesta organització serveixi per ampliar el radi d'acció de la tancada.

Papers sense necessitat de contracte; nacionalitat sense examen ni taxes; tancament dels Centre d'Internaments per a Estrangers; llibertat per als immigrants detinguts; drets per a les persones que es dediquen a la venda ambulant; o igualtat de les treballadores de la llar i de la cura amb la resta de treballadors. Aquestes són algunes de les mesures concretes per les quals lluitaran els organitzadors de la protesta, que decidiran després del tancament –en una assemblea oberta– si l'ocupació es perllongarà en el temps, i per quants dies. Per a alguns dels participants en mobilitzacions anteriors, una cosa està clara: la força de la tancada passarà perquè sigui indefinida. “Cal anar a mesures extremes, i nosaltres hi donarem suport”, etziba l'Eli.

Junts pel Sí ha posat sobre la taula, finament, la seva proposta econòmica de Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que fa tres anys que es debat al Parlament de Catalunya. La coalició que governa Catalunya proposa que d’aquí a cinc anys una parella amb un fill rebi mil euros al mes gràcies a la RGC. El 2017, en cobraria 609 a partir de l'1 de juliol. Aquesta proposta ha resultat molt decebedora pels membres del grup promotor de la iniciativa legislativa popular (ILP) que va portar la Renda Garantida al Parlament i per tots els grups que formen la ponència que l’està analitzant, tret de JxSí.

Mentre el portaveu de JxSí a la ponència, Chakir el Homrani, plantejava la proposta dins la ponència parlamentària, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, publicava al seu compte de Twitter els seus trets principals. Feia especial incidència en què una parella amb un fill rebria mil euros mensuals. Al tuit, però, no especificava que això seria d’aquí a cinc anys.

Si la Renda Garantida comencés a aplicar-se a partir de l’1 de juliol de l’any vinent, tal i com assumeix JxSí en el document que ha presentat aquest divendres, una parella amb un fill rebria 609 euros. Això representa només 75 euros del que reben actualment un grup familiar com aquest gràcies a la vigent Renda Mínima d’Inserció. Per aquest motiu, el portaveu del grup promotor de la ILP, Diosdado Toledano, ha mostrat la seva indignació: “Per rentar la cara a la Renda Mínima d’Inserció no valia la pena aquests tres anys de treball”. Toledano ha utilitzat termes com “frau total”, “escàndol” o “vergonya” per referir-se a la proposta de JxSí .

El Homrani ha sortit de la reunió de la ponència conscient del rebuig de la resta de grups parlamentaris, als quals s’ha compromès a fer-los arribar dilluns un document amb tots els detalls del contingut econòmic de la seva proposta. Ha explicat, però, que la primera persona d’una família beneficiària de la Renda Garantida rebria l’1 de juliol el 75% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), la qual cosa equivaldria a 500 mensuals. La segona persona d’aquest grup familiar rebria 55 euros, i la tercera, 54 euros més. També ha explicat que d’aquí a cinc anys, a partir de la tercera persona beneficiària s’assignaria un increment lineal de 100 euros, anuals per cada membre del nucli familiar arribar a sis beneficiaris.

Aquest darrer apartat ha molestat especialment els portaveus dels altres grups parlamentaris. Raul Moreno, del PSC, ha considerat quasi una broma que es destinin uns 8 euros mensuals als nens que formen part d’una família vulnerable. En termes semblants s’han expressat, a la sortida de la reunió, la portaveu de Ciutadans, Noemí de la Calle, i Marta Ribas, de Catalunya Sí que es Pot.

Marta Ribas ha qualificat de “totalment insuficient” la proposta de JxSí. “Han calcul·lat la quantitat que volien gastar-se en aquesta Renda Garantida i l’han ajustada en funció d’aquests diners”, ha dit. Actualment, el Govern de la Generalitat dedica 173 milions d’euros a la Renda Mínima d’Inserció i, si s’apliqués la seva proposta, el 2017 n’hi dedicaria 220 milions. El 2022, quan s’assolís el màxim de les aportacions fetes pel govern català n’hi dedicaria 544. L’acord consensuat per la resta de grups parlamentaris elevaria a uns 2.000 milions anuals la partida dedicada a la RGC, segons Diosdado Toledano.

La consellera Dolors Bassa ha demanat reunir-se la setmana que ve amb portaveus dels grups parlamentaris que avui han rebutjat la seva proposta. Si en la nova reunió de la ponencia, el proper dia 14, no s’arriba a un acord entre les posicions de JxSí i els altres grups, és previsible que s’aprovi la proposta consensuada per part d’aquests. Aquest acord passaria, tot seguit, a la Comissió que hauria de donar el vist-i-plau perquè el debatés el Ple del Parlament. El Homrani ha afirmat que és possible que la llei s’aprovi abans no acabi l’any però ha deixat entendre que això exigiria el vot positiu de JxSí, circumstància que, ara per ara, sembla molt difícil d’assolir.

Els promotors de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania, que representen les més de 120.000 firmes a favor seu que van entregar al Parlament la tardor del 2013, ja han anunciat que convocaran manifestacions i un dejuni a la plaça de Sant Jaume coincidint amb el debat dels pressupostos de la Generalitat, si no s’aprova la llei amb els continguts mínims que reclamen.

Ultimàtum dels grups parlamentaris perquè Junts pel Sí se sumi a l'acord que determina en 664 euros la quantia mensual de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). En un acte aquest dimecres davant la Cambra catalana, tots els grups amb representació parlamentària han demanat a la formació independentista que detalli el seu plantejament pressupostari sobre la prestació. Junts pel Sí donarà a conèixer la seva proposta divendres.

El novembre del 2013, el grup promotor de la iniciativa legislativa popular que reclama aquesta renda de ciutadania va entregar més de 120.000 firmes a l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) perquè tots els catalans i catalanes rebin una quantitat mínima mensual que els permeti una vida mínimament digna. Tres anys després que aquestes firmes arribessin al Parlament encara no s'ha aprovat la Llei que ha de regular la RGC.

Els impulsors de la iniciativa exigeixen que s'aprovi abans que s'acabi l'any perquè sinó no podria entrar en vigor fins el 2018. Diosdado Toledano, portaveu del grup promotor d'aquesta iniciativa, ha afirmat que encara confia que JxSí “faci un moviment” aquest divendres, en la propera reunió de la ponència parlamentària que debat aquesta llei.

Chakir el Homrani, portaveu de JxSí en aquesta comissió, ha afirmat, en declaracions a Catalunya Plural, que “ja vam dir que aquest divendres presentaríem una proposta i així ho farem”. El Homrani no ha volgut avançar el contingut d'aquesta proposta però ha assegurat que es basa en afegir una segona partida a la base econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania i en ampliar el període de transitorietat fins que no s'assoleixi la quantia màxima prevista.

En el treball de la ponència, JxSí ha acceptat que la Renda Garantida de Ciutadania es quedi en 498 euros i que s'hi pugui afegir un segon tram, que rep el nom de “renda complementària”, vinculat al compromís dels beneficiaris d'incorporar-se als circuïts de recerca de treball o de formació professional. Per la seva banda, Toledano ha afirmat que tota quantitat que estigui per sota dels 664 euros és “misèria”.

Els 664 euros mensuals resulten de dividir en 12 mesos la que determina l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya. Aquest indicador avalua en 569 euros mensuals, amb catorze pagues anuals, els ingressos mínims que necessita una persona per viure dignament a Catalunya. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya incloïa una petició al Govern perquè garantís aquest compromís, que mai no s'ha complert fins ara.

Pressió social a JxSí

Representants de tots els grups de l'oposició del Parlament han participat en l'acte d'aquest matí, juntament amb portaveus d'entitats socials que donen suport a la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania, com la PAH, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, CCOO, UGT o personalitats com l'activista per la pau, Arcadi Oliveres. ERC va donar suport a la recollida de firmes d'aquesta ILP però no ha estat present a l'acte d'avui.

Els impulsors de la ILP i els partits que han consensuat els 664 euros de la Renda Garantida de Ciutadania són conscients que els nous pressupostos de la Generalitat han d'incloure una partida que la faci possible. No estan disposats a acceptar una proposta que redueixi aquesta quantitat però sí a una aplicació progressiva. Així, la seva proposta és que es comenci a pagar a partir de l'1 de maig, per donar temps a l'administració catalana a organitzar adequadament la seva gestió, i que el primer any només faci front al 90% de la despesa prevista. Seria a partir de l'1 de maig de 2018 que el Govern català hauria d'assumir el seu pagament íntegre.

Per pressionar JxSí, els organitzadors de l'acte han anunciat la convocatòria d'una manifestació al proper 19 de novembre en defensa d'uns pressupostos socials i un dejuni a la plaça de Sant Jaume que coincidiria amb les dates en que el Govern té previst presentar els comptes. El Homrani ha considerat que la llei podria aprovar-se aquest 2016 i incloure's als pressupostos corresponents “sempre i quan arribem a un acord econòmic abans”.

La setmana de repressió que han patit els manters de Barcelona ha tingut aquest dissabte un nou capítol i una resposta amb un mercat ambulant a la Rambla, al centre de la ciutat. La jutgessa, a petició de la Fiscalia, ha decretat aquest dissabte a la tarda presó provisional per quatre dels set manters detinguts aquest dijous, entre ells el de M.L.S., un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Els altres tres manters detinguts han quedat en llibertat amb càrrecs. La notícia s'ha conegut quan més de 200 venedors tenien plantades les seves mantes i venien samarretes, bosses i sabates als turistes que passejaven per la Rambla. Es tracta d'un dels “mercats rebels” que el col·lectiu organitza periòdicament per fer front a la “persecució” que denuncia patir per part de policia i administracions públiques.

Sobre la base de l'atestat policial dels Mossos d'Esquadra, els set manters estan acusats d'un delicte continuat contra la propietat industrial i un altre de pertinença a organització criminal. Un dels que entrarà a la presó Model de Barcelona, a més, està acusat de blanqueig de capitals. El fiscal contra els delictes d'odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, havia demanat l'ingrés a presó de cinc manters, però finalment la jutgessa l'ha decretat per a quatre venedors.

Fonts judicials han assenyalat que l'ordre d'ingrés a la presó es basa en més en circumstàncies personals, econòmiques i familiars dels manters que en els indicis de criminalitat que recull la investigació dels Mossos.

D'altra banda, fonts de l'entorn dels manters veuen l'ingrés a presó de M.L.S. com un intent de desestabilitzar i perseguir al sindicat. A més d'un dels seus portaveus, M.L.S. és un dels manters que té un paper més actiu en el Sindicat Popular de Venedors Ambulants. “Volen esborrar els que orienten i ajuden més als altres manters”, afegeixen les mateixes fonts.

Així mateix, les mateixes fonts han desmentit la versió policial que el pis del carrer Calàbria de Barcelona on els Mossos d'Esquadra van detenir els set manters dijous passat fos un “gran magatzem” de productes per a la venda ambulant. Per contra, han assenyalat que a l'habitatge els manters guardaven una quantitat petita de productes que ells mateixos venien, i han recordat que els “autèntics magatzems” no estan en un pis d'un barri del centre de Barcelona.

El mercat rebel ha començat pocs minuts abans de les cinc de la tarda. Passades les set del vespre, alguns venedors han començat a replegar les mantes, però d'altres, els que estaven a la zona de Canaletes, les han mantingut.

Una patrulla de quatre agents de la Guàrdia Urbana ha pujat en motocicleta la part de vianants de La Rambla per anar fent fora els manters que quedaven. Ha estat en aquest moment quan un grup de suport dels manters ha frenat l'avenç dels agents per tal que els venedors, la majoria d'ells nerviosos per la presència de la policia, poguessin tancar el mercat amb tranquil·litat.

Els venedors han celebrat una assemblea un cop ha finalitzat el mercat per tal de començar a decidir els passos a seguir després de la detenció i l'arrest provisional de quatre dels seus companys.

Amb les detencions, l'ambient entre els manters i l'Ajuntament es tensiona encara més coincidint amb l'inici del mes d'agost. L'entorn dels manters ha lamentat que el consistori no hagi estat receptiu amb les seves propostes i que s'hagi “alineat” amb els grans comerciants i restauradors.

A més de l'ingrés a la presó de quatre venedors aquest dissabte, un altre venedor està tancat en el recentment reobert CIE de Barcelona des de diumenge passat després de ser identificat per la Guàrdia Urbana. I un altre venedor va haver de ser operat la setmana passada a la cama després d'una suposada agressió d'un urbà de paisà a la Rambla.

Els diners mensuals de Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que haurien de ser rebre els seus beneficiaris es mantenen com l'únic i gairebé insalvable obstacle únic perquè el Parlament culmini la seva aprovació. La proposició de llei està sent estudiada en fase de ponència a la Cambra catalana des de fa mesos. El Parlament ha optat per aparcar fins després de les vacances el debat sobre la quantitat concreta que comportarà el dret a rebre la RGC. Gairebé un any després de les eleccions del 27-S encara no hi ha consens parlamentari per aprovar la RGC, malgrat que va estar a punt de tancar-se en la passada legislatura.

Els ponents dels grups que participen a la ponència es van posar d’acord per debatre primer el model de Renda Garantida abans d’entrar en la discussió sobre les quantitats econòmiques a què dóna dret, conscients que això portaria molt probablement a un cul de sac.

A les discussions de la ponència hi són presents representants del grup promotor de la Iniciativa Legislativa Popular que va portar la RGC al Parlament. El 25 d’octubre del 2013, aquest grup va presentar a l’Institut d’Estadística de Catalunya els plecs amb les 121.191 firmes que donaven suport a la iniciativa. La proposta es basa en l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que estableix que les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims ingressos per dur una vida digna.

Aquests mínims serien, segons els impulsors de la ILP, els equivalents a repartir en 12 mesos el nivell de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquest índex està fixat en 7.967,73 euros anuals, la qual cosa equival als 664 euros mensuals que reclama la ILP pels beneficiaris de la RGC.

Diferències sobre la quantia

Junts pel Sí manté la posició més conservadora pel que fa a la quantitat corresponent a la RGC. A les seves esmenes la fixa en 426,84 euros. Catalunya Sí Que es Pot i la CUP estan d’acord amb la quantitat proposada a la ILP mentre que PSC, PP i Ciutadans aposten per quantitats intermèdies.

La ponència ha acceptat la proposta de JxSí de desglossar aquesta renda en dos trams, una Renda Mínima Garantida, no subjecta a contraprestacions de cap tipus, i una Renda d’Inserció, vinculada al seguiment d’un Pla d’inserció laboral. Aquesta Renda d’Inserció, però, només es cobraria un cop cada quatre anys. Així, durant tres anys el beneficiari rebria 426,84 euros mensuals i en el quart, 576,84.

Els mesos de treball de la ponència que estudia aquesta proposició de llei s’han centrat a perfilar el model de la Renda Garantida de Ciutadania i aspectes com el seu possible doble tram, les condicions que han de complir els beneficiaris o a partir de quina edat s’hi té dret i a quina edat és substituïda o no per la pensió de jubilació. Aquests debats també han estat lents.

Després de l'última sessió de la ponència abans de les vacances del mes d'agost només s’han tancat les discussions relacionades amb els 8 primers articles d’una proposició de llei –que en té 22– a més de les disposicions addicionals.

Els diferents portaveus dels grups que intervenen en aquest debat reconeixen la seva lentitud però confien que es pugui tancar abans de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per l'any 2017. Només el portaveu socialista, Raúl Moreno, reconeix obertament que veu quasi impossible que la Renda Garantida de Ciutadania pugui entrar en vigor abans de l’1 de gener de 2018.

Noemí de la Ccalle, ponent de Ciutadans, manifesta que estaria disposada a tancar-se tot un cap de setmana per cloure el debat de tot l’articulat de la Llei mentre que Chakir el Homrani, de JxSí; Marta Ribas, de CSQP; i Mireia Vehí, de la CUP, no descarten que es pugui aprovar a temps per entrar-la als pressupostos de la Generalitat per l'any vinent. Per fer-ho caldria un acord sobre el cost de la Renda Garantida que es preveu complicat.

Diosdado Toledano, del comitè promotor de la ILP, calcula que podria costar uns 2.100 milions d’euros a l’erari públic. Aquest comitè té la potestat de retirar la Proposició de Llei si veu que queda molt allunyada de les seves pretensions. “Què farem si s’arriba a una proposta de despesa de 1.500 milions d’euros?” es pregunta el propi Toledano. La resposta queda a l'aire en funció tant de la quantitat mensual que s'assigni finalment a cada beneficiari com el procés d’aplicació gradual que es pugui aprovar fins a assolir la quantitat dels 664 euros a la qual s’aspira.

Debat després de les vacances

Les sessions de treball de la ponència a la tornada de vacances seran determinants per saber si la il·lusió de les més de 120.000 persones que van signar aquesta ILP ara fa tres anys es converteix en una realitat palpable o acaba aparcada definitivament.

“Podem fer una bona llei consensuada però veig el perill que Junts pel Sí es faci enrere quan s’hagi de definir les quantitats corresponents”, adverteix Marta Ribas. “Al final tothom s’haurà de moure”, replica Chakir el Homrani. La CUP se sumarà a allò que decideixin els impulsors de la ILP tot i que considera que la Renda Garantida de Ciutadania que es debat “se'ns queda petita”, segons Mireia Vehí.

La CUP seria partidària d’una Renda Bàsica on “la gent no hagi d’acreditar permanentment que és pobre perquè li donin 664 euros, que és poquíssim”. I és que els problemes per aprovar una Renda Garantida de Ciutadania de 664 euros al mes permeten entendre que cap col·lectiu vulgui posar en marxa una iniciativa legislativa popular per una Renda Bàsica de caràcter universal.

El pagament del deute ha comportat la minva de drets via retallades socials en bona part dels països europeus durant els anys de crisi. Juan Pablo Boholavsky s'encarrega d'estudiar la relació entre endeutament i minva o gaudi de drets. És l'expert actual independent de les Nacions Unides sobre l'impacte del deute extern en els drets humans, sobretot els econòmics, socials i culturals. Boholavsky ha estat aquesta setmana a Barcelona, on s'ha reunit amb representants de l'Ajuntament de Barcelona i ha presentat el seu últim informe sobre la situació a Grècia.

Què pot aportar l'ONU en l'escenari internacional en relació al deute i als drets socials?

El dret internacional dels drets humans permet donar pautes o un marc als governs i als creditors sobre el que poden i el que no poden fer. Hi ha maneres de minimitzar el cost social associat a l'austeritat i a les crisis financeres, però també hi ha opcions i decisions que l'exacerben.

Com afecta a la població la prioritat absoluta del pagament del deute públic sobre qualsevol altra rúbrica pressupostària, que a Espanya es va plasmar en l'article 135 de la Constitució?que a Espanya es va plasmar en l'article 135 de la Constitució

Afecta d'una manera molt profunda i dramàtica. Prenent el cas de Grècia, quan a fi de pagar el deute s'implementen retallades i polítiques de consolidació fiscal vol dir que cal prendre recursos d'un sector per transferir-los al financer. Això implica que sectors de la població deixaran de percebre serveis o que han de ser de pitjor qualitat de la que marquen els seus drets. Per exemple, en el camp de l'aigua, si no es mantenen les xarxes de provisió d'aigua potable les persones començaran a beure aigua no apta per al consum.

No hi ha alternativa al fet que el pagament del deute hagi de repercutir en minva de drets?

Sí que n'hi ha. A Islàndia es van implementar mesures d'austeritat d'una manera respectuosa amb els drets humans. Hi va haver un consens generalitzat en què certs sectors, com l'educació dels nens més petits, no havia de patir retallades. També hi va haver investigacions criminals dels banquers que van participar en esquemes de frau i participació popular per decidir com es repartien les pèrdues.

Islàndia no és un país massa petit per prendre com a exemple a exportar?

Cada país té les seves característiques. El que estic dient és que ha estat possible implementar mesures d'austeritat tendents a sanejar l'economia i recuperar camí del creixement. No és una cosa teòrica, l'hem pogut veure en concret.

Alguns representants de l'esquerra europea han llançat un Pla B per a Europa antiausteritat. És a la Unió Europea on han de començar els canvis?un Pla B per a Europa antiausteritat

La Unió Europea ha perdut l'equilibri històric que havia tingut entre objectius macroeconòmics i d'estabilitat financera, d'una banda, i els objectius socials, el respecte als drets humans i la cohesió social, de l'altra. Això està més o menys clar amb diferents expressions i amb diferents nivells de profunditat segons el país. Hi ha una dissociació entre els objectius socials i els objectius macroeconòmics.

Un creditor de deute grec li dirà que amb les quitances la seva inversió ha perdut valor i que té dret a recuperar el que va invertir.

El dret internacional en drets humans ve a oferir pautes per harmonitzar dos drets. El dret de propietat dels creditors i el dels titulars dels drets econòmics de l'Estat que ha de pagar, és a dir, la població dels estats. L'Estat té els seus recursos, l'activitat econòmica produïda al país. Exigir el 100% d'un deute insostenible basant-se en el sacrifici de demanar-li als jubilats que cobrin la meitat de les seves jubilacions és una cosa que no passa un test de legalitat. No obstant això, ho veiem sovint tant en països en desenvolupament com en països desenvolupats.

Amb governs del PSOE o del PP, Espanya no ha proposat una recepta anticrisi alternativa a l'europea.

Espanya, igual que la resta de països que transiten pel procés de reducció del dèficit i d'altres en situació més greu com Grècia, té dèficits en drets humans. Només cal veure els indicadors de desenvolupament humà, que han empitjorat en tots els països amb problemes de dèficit. A Grècia entre el 2008 i 2013 les retallades en Salut van ascendir a un 41% i en Educació al 15%. Les taxes d'atur també van créixer. En conjunt, són indicadors socials que donen la pauta de la massivitat de l'afectació de drets econòmics i socials quan s'implementen mesures d'austeritat. La violació de drets econòmics i socials ha estat massiva.

Com pot la ciutadania incidir perquè les decisions dels seus governs no minvin els seus drets?

És molt important mantenir canals de participació efectiva ciutadana, que la gent demani i participi en els processos de presa de decisió. Això no es redueix només a una reforma més o menys ortodoxa en el camp laboral com la que aquests dies es debat a França, sinó que es refereix en general a les polítiques econòmiques tant a nivell regional com estatal.

Una participació més activa dels col·lectius en defensa dels drets de les dones permetria, per exemple, millorar l'enteniment de la incidència de gènere en certes polítiques d'austeritat i al mateix temps posar límits a l'actuació de les autoritats en el moment de definir polítiques, per exemple d'ajustos en serveis socials vinculats a la cura de menors o escoles bressol que solen impactar de manera més costosa en les dones.

Una de les formes perquè el deute no llastrés la resta de la despesa seria augmentar els ingressos combatent més l'elusió i l'evasió fiscal?

És important la diferència entre elusió i evasió. Evasió és directament evitar pagar un impost mitjançant el frau o la tergiversació. Elusió és l'exercici legítim, en principi, d'opcions fiscals decidides a partir d'una determinada planificació tributària. El problema és que moltes vegades l'elusió implica erosionar l'esperit d'una llei tributària. Ho vam poder comprovar amb els Papers de Panamà: es triangulen activitats econòmiques en llocs que ofereixen legalitat per basar-hi activitats econòmiques quan de totes totes és fals, però s'ofereix un mantell de legalitat. En aquests casos és molt difícil parlar només d'elusió.

Què podem aprendre dels Papers de Panamà a més de que a alguns rics no els agrada pagar impostos?

Una de les lliçons dels Papers de Panamà és que és molt important conèixer la veritat. Un cop vam conèixer la punta de l'iceberg que ens ofereixen els papers, ens vam adonar de la necessitat d'abordar el problema. Una de les maneres d'abordar-lo és fent més global i automàtic l'intercanvi d'informació desagregada de les empreses que operen en més d'un país per tal que els fiscos dels diferents estats tinguin una visió clara sobre el volum dels seus actius econòmics.

Els problemes d'endeutament i drets socials són similars en tots els països del món? Hi ha algun patró comú a nivell global?

Depèn de la regió i del país. Moçambic, per exemple, està travessant problemes perquè van aparèixer contractes que no eren coneguts ni tan sols pel Fons Monetari Internacional (FMI). Alguns creditors multilaterals oficials han suspès la provisió de préstecs per aquests passius que es desconeixien i ha generat l'aprovació d'un comitè d'auditoria al Parlament. D'altra banda hi ha l'Argentina, que acaba de pagar-li el 100% als fons voltors i en alguns casos amb taxes que superen el 1.000% de guany. El ventall de problemes financers vinculats al deute és molt ampli i molt més ric que el que ofereix només Europa.

Hi ha alguna solució global per als problemes d'endeutament dels països?

L'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar l'any passat els principis de reestructuració de deute sobirà i els drets humans formen part d'ells. També ofereix als països l'exercici de defensa de l'estat de necessitat quan pagar el 100% de deute implicaria imposar sacrificis il·legals sobre la seva pròpia població.