<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Alejandro Alcolea]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/alejandro-alcolea/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Alejandro Alcolea]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1029519/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP va gastar el triple del que es va declarar perquè la ciutat de Palma fos candidata a capital europea de la cultura]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-gastar-triple-declarar-perque-ciutat-palma-fos-candidata-capital-europea-cultura_1_13198978.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP va gastar el triple del que es va declarar perquè la ciutat de Palma fos candidata a capital europea de la cultura"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’Ajuntament va informar d’una inversió de 82.500 euros, però una investigació d’elDiario.es revela un desemborsament molt superior a través de contractes menors, publicitat en mitjans de comunicació i personal associat. Finalment, el municipi no va superar el filtre de la Comissió Europea</p><p class="subtitle">L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma</p></div><p class="article-text">
        La pol&egrave;mica candidatura de Palma 2031, el projecte cultural m&eacute;s gran del Partit Popular a la capital de les Balears durant l&rsquo;actual legislatura, va tenir un cost de m&eacute;s de 247.000 euros. Despr&eacute;s del rebuig del jurat al projecte de la ciutat per ser Capital Europea de la Cultura el 2031 i la publicaci&oacute; de l&rsquo;informe de conclusions del passat mes d&rsquo;abril, elDiario.es revela l&rsquo;informe de les despeses, que supera en m&eacute;s de 165.000 euros les xifres oficials aportades pel consistori, cosa que suposa tres vegades la quantitat inicialment declarada.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">rebuig europeu a la candidatura de Palma 2031</a>, l&rsquo;Ajuntament de Palma va organitzar una roda de premsa en qu&egrave; el regidor de Cultura, Javier Bonet (PP), va explicar que la ciutat havia destinat 82.500 euros al projecte, una xifra inferior a la partida pressupost&agrave;ria prevista, dotada amb 100.000 euros. En la presentaci&oacute; als mitjans, que va tenir lloc el passat 18 de mar&ccedil;, Bonet va destacar que les xifres de Palma &ldquo;posen en evid&egrave;ncia que la intel&middot;lig&egrave;ncia cultural i la col&middot;laboraci&oacute; poden generar resultats extraordinaris, fins i tot amb recursos molt limitats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicat posterior, la corporaci&oacute; va recordar que la resta de ciutats que van passar a la seg&uuml;ent fase &mdash;C&agrave;ceres, Granada, Oviedo i Las Palmas de Gran Canaria&mdash; havien invertit &ldquo;quantitats molt importants en les seves candidatures&rdquo;, amb una mitjana d&rsquo;inversi&oacute; &ldquo;que frega el mili&oacute; d&rsquo;euros&rdquo;. &ldquo;C&agrave;ceres ha afrontat una inversi&oacute; propera als 750.000 euros; Granada, de pr&agrave;cticament 650.000 euros nom&eacute;s durant el 2025; Oviedo, de 970.000 euros, i Las Palmas de Gran Canaria, de gaireb&eacute; 1,9 milions d&rsquo;euros&rdquo;, va justificar. elDiario.es ha sol&middot;licitat a l'Ajuntament la seva versi&oacute; dels fets, per&ograve; no ha contestat en el moment de publicaci&oacute; d'aquest reportatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Lona de la candidatura Palma 2031 sobre l’emblemàtic edifici de l’arquitecte José Ferragut Pou"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Lona de la candidatura Palma 2031 sobre l’emblemàtic edifici de l’arquitecte José Ferragut Pou                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Poc despr&eacute;s d&rsquo;aquestes declaracions, gran part del sector cultural local va posar en dubte &mdash;de manera silenciosa, davant la por a les llistes negres&mdash; la xifra oficial. En aquest sentit, despr&eacute;s de la investigaci&oacute; duta a terme per aquest diari, la despesa associada a la candidatura arribaria als 247.766,45 euros, exactament el triple. Aquesta despesa es va repartir a trav&eacute;s de contractes menors &mdash;&eacute;s a dir, sense passar per concurs p&uacute;blic&mdash; al llarg de l&rsquo;any 2025 i el primer trimestre de 2026, un contracte major destinat a publicitat i el sou de Gori Vicens, director general de Projectes Culturals de Palma. Cort va apostar per Vicens per refor&ccedil;ar la candidatura a la capitalitat europea de la cultura.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-Wq3OwIGSfOw-8510', 'youtube', 'Wq3OwIGSfOw', document.getElementById('yt-Wq3OwIGSfOw-8510'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-Wq3OwIGSfOw-8510 src="https://www.youtube.com/embed/Wq3OwIGSfOw?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;examinar els comptes a trav&eacute;s del Portal de Transpar&egrave;ncia de l&rsquo;Ajuntament de Palma, aquest diari ha detectat una inversi&oacute; de 59.227 euros en la comunicaci&oacute; i el disseny de marca del projecte; 64.625 euros en marxandatge i publicitat; 16.373 euros en viatges a Madrid, Londres, Donosti, Berl&iacute;n o Brussel&middot;les &mdash;incloent-hi hotels i vols&mdash;; 11.475 euros en log&iacute;stica i producci&oacute; de diferents esdeveniments de presentaci&oacute; de la candidatura, i 17.064 euros en serveis intel&middot;lectuals per al comit&egrave; d&rsquo;experts, amb imports que varien entre els 600 i els 1.089 euros per persona. A aquestes quantitats caldria afegir la remuneraci&oacute; anual del director general de Projectes Culturals, Gori Vicens, de 46.000 euros anuals, <a href="https://contrataciondelestado.es/FileSystem/servlet/GetDocumentByIdServlet?DocumentIdParam=susqz9p7lULhuSWxAGLww%2FbJa6XHUFAnsQA62ZQR7qhhvcLjxWf9yTMj3g5wr2WR2CzmJVQJJw149rRd9e7LqZDWJy0w3vpawmfvwojrVXsC1%2FzDIE0Kw%2FPWNnLS0Z0z&amp;cifrado=QUC1GjXXSiLkydRHJBmbpw%3D%3D" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">i un contracte major de 33.000 euros adjudicat a RADIO POPULAR, S.A., grup al qual pertany la cadena COPE</a>.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DNX8czZMNNF/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><h2 class="article-text"><strong>Les despeses m&eacute;s cridaneres</strong></h2><p class="article-text">
        Les despeses van comen&ccedil;ar dos mesos abans de la presentaci&oacute; oficial de la candidatura, el juny de 2025, amb l&rsquo;enc&agrave;rrec de la direcci&oacute; creativa i el desenvolupament gr&agrave;fic del logotip a Tom&agrave;s Oliva, per un valor de 17.787 euros. Pel que fa als contractes per a les campanyes de marca i comunicaci&oacute;, destaca un altre de 17.892 euros adjudicat a Play Your Brand, SL, per a la creaci&oacute; i producci&oacute; d&rsquo;un v&iacute;deo promocional per a la candidatura. Pel que fa a les despeses de publicitat, destaquen dos contractes: un adjudicat a Gr&aacute;ficas Planisi S.A., per 13.915 euros, per al subministrament d&rsquo;articles de marxandatge per a la candidatura, i un altre a Libertad Digital, S.A., per 12.100 euros, per un programa especial de r&agrave;dio.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, cal esmentar una certa opacitat pel que fa al total de diners p&uacute;blics invertits en aquest projecte, cosa que dificulta saber si aquesta xifra supera els 246.000 euros desglossats per aquest diari. En aquest sentit, no ha estat possible trobar el contracte o sou vinculat a Antoni Riera, redactor del projecte Palma 2031; tampoc si existeixen altres contractes relacionats amb la campanya publicit&agrave;ria &lsquo;Palma actualitat&rsquo; &mdash;entre els quals destaquen tres despeses que superen els 18.100 euros, una d&rsquo;elles a l&rsquo;ag&egrave;ncia EFE&mdash;; ni respecte al total de viatges relatius al projecte presentat davant el Ministeri de Cultura, que encara no han estat publicats al Portal de Transpar&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, manca informaci&oacute; sobre les despeses relacionades amb la programaci&oacute; desplegada en el marc de la campanya, com ara les grans exposicions dedicades a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa, Cabrita Reis o Julian Opie, entre d&rsquo;altres, aix&iacute; com les fires d&rsquo;art SUMMA Mallorca, Art Cologne Palma o la recentment inaugurada PHOF - Mallorca PhotoFest 2026. La dificultat rau en el fet que molts d&rsquo;aquests contractes menors, que ascendeixen a m&eacute;s de 150.000 euros segons la recopilaci&oacute; feta per aquest diari, no es troben assignats a Palma 2031 tot i que l&rsquo;Ajuntament els va promoure sota la marca de la candidatura.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El desemborsament de l&#039;Ajuntament podria ser més gran, ja que falta informació com el contracte o sou vinculat a Antoni Riera, redactor del projecte Palma 2031, o les despeses relacionades amb grans exposicions com les de Joan Miró o Jaume Plensa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La resposta a aquesta q&uuml;esti&oacute; es pot trobar en un dels punts del dossier del projecte presentat pel consistori al Ministeri de Cultura, on l&rsquo;Ajuntament anticipava que &ldquo;el comprom&iacute;s pol&iacute;tic &eacute;s que l&rsquo;estatus de Capital no generar&agrave; inversions a&iuml;llades, sin&oacute; que accelerar&agrave; i coordinar&agrave; les inversions ja planificades, garantint que el seu disseny i us responguin al m&egrave;tode Mediterrani en Moviment [lema de Palma 2031]&rdquo;. D&rsquo;aquesta manera, es pot entendre que la programaci&oacute; de Palma 2031 no es va assignar al projecte perqu&egrave;, en cas de no haver existit la candidatura, igualment s&rsquo;hauria desenvolupat.
    </p><p class="article-text">
        Entre aquests darrers contractes detectats destaquen quatre de 18.029 euros: dos d&rsquo;ells a Tupasey S.L., relacionats amb l&rsquo;exposici&oacute; de Joan Mir&oacute;; un altre a Xicarandana S.L., per muntatges d&rsquo;exposicions, i un altre a Fractalia Innovation Hubs S.L., per un estudi de viabilitat del projecte Palma Culture &amp; Innovation Bay. L&rsquo;&uacute;nic contracte major es va adjudicar, per 33.000 euros (IVA incl&ograve;s), a la Cadena COPE per al desenvolupament de la segona fase de la campanya de r&agrave;dio amb l&rsquo;objectiu de promocionar Palma com a destinaci&oacute; cultural en el marc de la candidatura Palma 2031.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Correfoc de les festes de Sant Sebastià sota la catedral de la ciutat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Correfoc de les festes de Sant Sebastià sota la catedral de la ciutat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cr&iacute;tiques d'artistes</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Els contractes menors sempre m&rsquo;han semblat problem&agrave;tics. A la pr&agrave;ctica, sovint funcionen com adjudicacions a dit: una mateixa empresa encadena diversos contractes menors que, en conjunt, superen els l&iacute;mits establerts&rdquo;, critica l&rsquo;artista mallorqu&iacute; Ian Waelder. &ldquo;Al final sempre s&oacute;n les mateixes empreses les que es reparteixen el pressupost&rdquo;, afegeix. El creador afirma que, mentre una mateixa empresa encadena diversos contractes menors, a altres companys se&rsquo;ls concedeixen subvencions &ldquo;que es cobren amb un any de retard o m&eacute;s i que en molts casos s&oacute;n quantitats molt redu&iuml;des&rdquo;. &ldquo;S&oacute;n ajudes a les quals tenim dret, concedides despr&eacute;s de passar per un jurat independent que avalua la qualitat dels projectes, per&ograve; tot i aix&iacute; el proc&eacute;s &eacute;s complicat&rdquo;, lamenta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els contractes menors sempre m’han semblat problemàtics. A la pràctica, sovint funcionen com adjudicacions a dit: una mateixa empresa encadena diversos contractes menors que, en conjunt, superen els límits establerts</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ian Waelder</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Waelder nom&eacute;s &eacute;s un dels molts artistes que van criticar el model del PP per optar a ser capital europea de la cultura, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va informar aquest diari</a>. Despr&eacute;s de l&rsquo;informe de la Comissi&oacute; Europea, que descarta el projecte de Palma, l&rsquo;artista Gabriel Peric&agrave;s va assegurar que les conclusions &ldquo;posen en evid&egrave;ncia la flagrant incapacitat dels impulsors de la candidatura per concebre un model cultural que no estigui al servei dels interessos del sector tur&iacute;stic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En la mateixa l&iacute;nia, Waelder assegura que el balan&ccedil; de l&rsquo;Ajuntament en mat&egrave;ria cultural &eacute;s &ldquo;molt pobre&rdquo;. Aquests artistes han assenyalat &ldquo;la instrumentalitzaci&oacute; de la cultura com un altre pol m&eacute;s de la gentrificaci&oacute; tur&iacute;stica&rdquo;. &ldquo;Han tendit a considerar l&rsquo;art, especialment les arts visuals, com un &agrave;mbit elitista, reservat a uns pocs, i tot i que aquesta percepci&oacute; pot tenir alguna base en certs sectors, ignora la realitat de molts artistes que sostenen el teixit cultural amb enormes dificultats&rdquo;. Waelder opina que, mentre els petits creadors locals generen els continguts que omplen museus i galeries, &ldquo;altres capitalitzen aquesta activitat&rdquo;. I afegeix que, quan expressen una opini&oacute; leg&iacute;tima, emparada en la llibertat d&rsquo;expressi&oacute;, acaben sent &ldquo;assenyalats a la premsa&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-gastar-triple-declarar-perque-ciutat-palma-fos-candidata-capital-europea-cultura_1_13198978.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 07 May 2026 04:31:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="904598" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="904598" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP va gastar el triple del que es va declarar perquè la ciutat de Palma fos candidata a capital europea de la cultura]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cultura,Arte,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La izquierda critica la "opacidad" del Ayuntamiento de Palma en el gasto de la candidatura a capital de la cultura]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-critica-opacidad-ayuntamiento-palma-gasto-candidatura-capital-cultura_1_13199215.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0ec9965c-f5c6-4127-a9aa-21ef8a7ba25c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142415.jpg" width="3137" height="1765" alt="La izquierda critica la &quot;opacidad&quot; del Ayuntamiento de Palma en el gasto de la candidatura a capital de la cultura"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">PSOE, Més y Podemos cargan contra el gasto de Palma 2031: denuncian oscurantismo en las cifras, cuestionan la contratación y reprochan al Consistorio no dar explicaciones claras</p><p class="subtitle">El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura</p></div><p class="article-text">
        Los partidos de izquierdas en la oposici&oacute;n &ndash;PSOE, M&eacute;s y Podemos&ndash; han criticado lo que han considerado &ldquo;opacidad&rdquo; en las cifras de gasto anunciadas en relaci&oacute;n a la candidatura de Palma 2031 como Capital Europea de la Cultura, que fue rechazada por el jurado de la Comisi&oacute;n Europea. Denuncian opacidad en la adjudicaci&oacute;n de contratos, se&ntilde;alan un modelo cultural alejado del tejido local, subordinado a la l&oacute;gica del mercado y a la explotaci&oacute;n tur&iacute;stica, y advierten de su papel en la intensificaci&oacute;n de la gentrificaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Palma, a trav&eacute;s del regidor de Cultura, Javier Bonet (PP), inform&oacute; en una rueda de prensa de una inversi&oacute;n de 82.500 euros, pese a que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/pp-gasto-triple-declarado-ciudad-palma-fuera-candidata-capital-europea-cultura_1_13198497.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un an&aacute;lisis de elDiario.es ha elevado esa cifra a m&aacute;s de 247.000</a>, a trav&eacute;s de contratos menores, publicidad en medios de comunicaci&oacute;n y la contrataci&oacute;n de un director general de Proyectos Culturales. El Ayuntamiento de Palma no ha respondido a las consultas planteadas por este diario. En la presentaci&oacute;n a los medios, Bonet destac&oacute; que las cifras de Palma &ldquo;ponen en evidencia que la inteligencia cultural y la colaboraci&oacute;n pueden generar resultados extraordinarios, incluso con recursos muy limitados&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En el caso de los socialistas, principal partido de la oposici&oacute;n, consideran que el PP ha &ldquo;mentido y enga&ntilde;ado&rdquo; tanto a la ciudadan&iacute;a como al sector cultural. &ldquo;Centraron toda su acci&oacute;n de gobierno en una candidatura en la que ni ellos mismos cre&iacute;an, tal y como ha destacado la comisi&oacute;n evaluadora&rdquo;, opina su portavoz, Xisco Ducr&oacute;s, y a&ntilde;ade que tambi&eacute;n &ldquo;han mentido en el coste que ha tenido una propuesta que sab&iacute;an que perder&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Dijeron que hab&iacute;an invertido 80.000 euros cuando, en realidad, ha sido un m&iacute;nimo de tres veces m&aacute;s&rdquo;. &ldquo;Un gasto que, adem&aacute;s, se ha hecho mediante contratos menores muchos de ellos sin publicidad, directamente a dedo&rdquo;, lamenta Ducr&oacute;s. En la misma l&iacute;nea, cree que ha habido una &ldquo;falta de ambici&oacute;n&rdquo; en el proyecto y que &ldquo;no contemplaba ampliar la red cultural existente, dando por hecho que ya bastaba la que existe, cuando realmente no es as&iacute;&rdquo;. Finalmente, el portavoz socialista asegura que la candidatura &ldquo;ha sido opaca, poco transparente y sin ning&uacute;n tipo de sentido&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s per Palma ha ido m&aacute;s all&aacute; en sus cr&iacute;ticas y ha calificado la situaci&oacute;n como &ldquo;grave&rdquo;. &ldquo;El concejal Javier Bonet ha mentido ante la prensa y toda la ciudadan&iacute;a sobre el coste de Palma 2031. Y esto es grav&iacute;simo&rdquo;, afirma Miquel &Agrave;ngel Contreras, concejal de M&eacute;s per Palma. Asimismo, los ecosoberanistas creen que se trata de &ldquo;una falta de respeto hacia el sector cultural y evidencia el abandono de la cultura de base&rdquo;. &ldquo;Si han metido con estas cifras, &iquest;qu&eacute; m&aacute;s estar&aacute; escondiendo este gobierno?&rdquo;, se pregunta Contreras, que considera que el alcalde debe asumir &ldquo;responsabilidades&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, la concejala Luc&iacute;a Mu&ntilde;oz (Podemos) cree que Javier Bonet &ldquo;no pasar&aacute; a la historia por una candidatura exitosa&rdquo; de Palma a capital europea de la cultura, sino por &ldquo;ordenar <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/necesito-lugar-dormir-palma-activa-desalojo-200-personas-malviven-antigua-carcel_1_13018889.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el desalojo de 200 personas que viven en la antigua prisi&oacute;n</a> sin alternativa habitacional&rdquo;. A&ntilde;ade, asimismo, que el fracaso de la candidatura Palma 2031 es &ldquo;un rid&iacute;culo pol&iacute;tico de primer nivel&rdquo;. &ldquo;Han perdido porque presentaron un proyecto vac&iacute;o, sin ambici&oacute;n cultural y pensado m&aacute;s para turistas que para la gente de Palma&rdquo;, critica la portavoz.
    </p><p class="article-text">
        Mu&ntilde;oz lamenta que, a su juicio, tampoco se conoce el gasto exacto de la candidatura. &ldquo;No lo sabemos [cu&aacute;nto ha costado] porque el gobierno municipal ha optado por la opacidad&rdquo;. &ldquo;Han minimizado cifras, han troceado gastos y han evitado dar explicaciones&rdquo;, critica. Asimismo, asegura que el problema &ldquo;no es solo el dinero, el problema es el tiempo&rdquo;. &ldquo;A&ntilde;os dedicados a un proyecto que no ten&iacute;a ninguna base s&oacute;lida&rdquo;, asevera. La concejala de Podemos incide en que, mientras tanto, &ldquo;Palma sufre una crisis de vivienda cada vez m&aacute;s grave&rdquo;, pero que el Ejecutivo local ha estado m&aacute;s preocupado &ldquo;por vender la ciudad al turismo&rdquo; que por &ldquo;garantizar que la gente pueda vivir&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-critica-opacidad-ayuntamiento-palma-gasto-candidatura-capital-cultura_1_13199215.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 07 May 2026 04:31:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0ec9965c-f5c6-4127-a9aa-21ef8a7ba25c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142415.jpg" length="1264135" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0ec9965c-f5c6-4127-a9aa-21ef8a7ba25c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142415.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1264135" width="3137" height="1765"/>
      <media:title><![CDATA[La izquierda critica la "opacidad" del Ayuntamiento de Palma en el gasto de la candidatura a capital de la cultura]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0ec9965c-f5c6-4127-a9aa-21ef8a7ba25c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142415.jpg" width="3137" height="1765"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cultura,Palma,Artistas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/pp-gasto-triple-declarado-ciudad-palma-fuera-candidata-capital-europea-cultura_1_13198497.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ayuntamiento informó de una inversión de 82.500 euros, pero una investigación de elDiario.es revela un desembolso muy superior a través de contratos menores, publicidad en medios de comunicación y personal asociado. Al final, el municipio no pasó el filtro de la Comisión Europea</p><p class="subtitle">El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma</p></div><p class="article-text">
        La pol&eacute;mica candidatura de Palma 2031, el mayor proyecto cultural del Partido Popular en la capital de Balears durante la actual legislatura, tuvo un coste de m&aacute;s de 247.000 euros. Tras el rechazo del jurado al proyecto de la ciudad para ser Capital Europea de la Cultura en 2031 y la publicaci&oacute;n del informe de conclusiones del pasado mes de abril, elDiario.es desvela la documentaci&oacute;n con los gastos, que superan en m&aacute;s de 165.000 euros las cifras oficiales aportadas por el Consistorio, lo que supone tres veces la cantidad inicialmente declarada.
    </p><p class="article-text">
        Tras <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el rechazo europeo a la candidatura de Palma 2031</a>, el Ayuntamiento de Palma organiz&oacute; una rueda de prensa donde el regidor de Cultura, Javier Bonet (PP), explic&oacute; que la ciudad hab&iacute;a destinado 82.500 euros al proyecto, una cifra inferior a la partida presupuestaria destinada al proyecto, dotada con 100.000 euros. En la presentaci&oacute;n a los medios, que tuvo lugar el pasado 18 de marzo, Bonet destac&oacute; que las cifras de Palma &ldquo;ponen en evidencia que la inteligencia cultural y la colaboraci&oacute;n pueden generar resultados extraordinarios, incluso con recursos muy limitados&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado posterior, la corporaci&oacute;n record&oacute; que el resto de ciudades que pasaron a la siguiente fase &ndash;C&aacute;ceres, Granada, Oviedo y Las Palmas de Gran Canaria&ndash; hab&iacute;an invertido &ldquo;cantidades muy importantes en sus candidaturas&rdquo; cuya media de inversi&oacute;n &ldquo;roza el mill&oacute;n de euros&rdquo;. &ldquo;C&aacute;ceres ha afrontado una inversi&oacute;n cercana a los 750.000 euros; Granada, de pr&aacute;cticamente 650.000 euros solo durante el 2025; Oviedo, de 970.000 euros, y Las Palmas de Gran Canaria, de casi 1,9 millones de euros&rdquo;, justific&oacute;. elDiario.es ha solicitado al Ayuntamiento su versi&oacute;n de los hechos, pero no ha contestado en el momento de publicaci&oacute;n de este reportaje.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Lona de la candidatura Palma 2031 sobre el emblemático edificio del arquitecto José Ferragut Pou."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Lona de la candidatura Palma 2031 sobre el emblemático edificio del arquitecto José Ferragut Pou.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Poco despu&eacute;s de estas declaraciones, gran parte del sector cultural local puso en duda &ndash;de manera silenciosa ante el miedo a las listas negras&ndash; la cifra oficial. En este sentido, tras la investigaci&oacute;n llevada a cabo por este diario, el gasto asociado a la candidatura alcanzar&iacute;a los 247.766,45 euros, exactamente el triple. Este gasto se reparti&oacute; a trav&eacute;s de contratos menores &ndash;es decir, sin pasar por concurso p&uacute;blico&ndash; a lo largo del a&ntilde;o 2025 y el primer trimestre de 2026, un contrato mayor dedicado a publicidad y el sueldo de Gori Vicens, director general de Proyectos Culturales de Palma. Cort apost&oacute; por Vicens para reforzar la candidatura a la capitalidad europea de la cultura.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-Wq3OwIGSfOw-4640', 'youtube', 'Wq3OwIGSfOw', document.getElementById('yt-Wq3OwIGSfOw-4640'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-Wq3OwIGSfOw-4640 src="https://www.youtube.com/embed/Wq3OwIGSfOw?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Tras examinar las cuentas a trav&eacute;s del Portal de Transparencia del Ayuntamiento de Palma, este diario ha detectado la inversi&oacute;n de 59.227 euros en la comunicaci&oacute;n y el dise&ntilde;o de marca del proyecto; 64.625 euros en <em>merchandising </em>y publicidad; 16.373 euros en viajes a Madrid, Londres, Donosti, Berl&iacute;n o Bruselas &ndash;incluyendo hoteles y vuelos&ndash;; 11.475 euros en log&iacute;stica y producci&oacute;n de diferentes eventos de presentaci&oacute;n de la candidatura y 17.064 euros en servicios intelectuales para el comit&eacute; de expertos, cuyas cifras var&iacute;an desde los 600 hasta los 1.089 euros por persona. A estas cantidades cabr&iacute;a sumar la remuneraci&oacute;n anual del director general de Proyectos Culturales, de 46.000 euros anuales, y un contrato mayor del valor de 33.000 euros adjudicado a RADIO POPULAR, S.A., grupo al que pertenece la cadena COPE.&nbsp;
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DNX8czZMNNF/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><h2 class="article-text"><strong>Los gastos m&aacute;s llamativos</strong></h2><p class="article-text">
        Los gastos comenzaron dos meses antes de la presentaci&oacute;n oficial de la candidatura en junio de 2025, con el encargo de la direcci&oacute;n creativa y el desarrollo gr&aacute;fico del logo a Tom&agrave;s Oliva, por el valor de 17.787 euros. En cuanto a los contratos para las campa&ntilde;as de <em>branding</em> y comunicaci&oacute;n, destaca otro de 17.892 euros adjudicado a Play Your Brand, SL, por la creaci&oacute;n y producci&oacute;n de un v&iacute;deo promocional para la candidatura. En cuanto a los gastos por publicidad, destacan dos contratos. Uno adjudicado a Gr&aacute;ficas Planisi S.A., por 13.915 euros por el suministro de art&iacute;culos de <em>merchandising </em>para la candidatura y otro a Libertad Digital, S.A. por 12.100 euros por un programa especial de radio.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, cabe mencionar cierta opacidad en cuanto al dinero p&uacute;blico total que se ha invertido en este proyecto, por lo que es dif&iacute;cil saber si esta cifra supera los 246.000 euros desgranados por este diario.&nbsp;En este sentido, no ha sido posible encontrar el contrato o sueldo vinculado a Antoni Riera, redactor del proyecto Palma 2031; tampoco si existen otros contratos relacionados con la campa&ntilde;a publicitaria &lsquo;Palma actualitat&rsquo; -entre los que destacan tres gastos que superaron los 18.100 euros, uno de ellos a la agencia EFE-; o respecto al total de viajes relativos al proyecto presentado ante el Ministerio de Cultura, y que no han sido publicados todav&iacute;a en el Portal de Transparencia.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, falta informaci&oacute;n en cuanto a los gastos relacionados con la programaci&oacute;n desplegada en el marco de la campa&ntilde;a, como las grandes exposiciones dedicadas a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa, Cabrita Reis o Julian Opie, las ferias de arte SUMMA Mallorca, Art Cologne Palma o la recientemente inaugurada PHOF - Mallorca PhotoFest 2026 y otras actividades culturales dedicadas a la m&uacute;sica, el circo y eventos tradicionales de la ciudad. La dificultad se encuentra en que muchos de estos contratos menores, que ascienden a m&aacute;s de 150.000 euros seg&uacute;n la recopilaci&oacute;n que ha hecho este diario, no se encuentran asignados a Palma 2031 pese a que el Ayuntamiento los promovi&oacute; bajo la marca de la candidatura.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El desembolso del Ayuntamiento podría ser mayor, ya que falta información como el contrato o sueldo vinculado a Antoni Riera, redactor del proyecto Palma 2031, o los gastos relacionados con grandes exposiciones como las de Joan Miró o Jaume Plensa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La respuesta a esta cuesti&oacute;n puede encontrarse en uno de los puntos del dossier del proyecto presentado por el Consistorio al Ministerio de Cultura, donde el Ayuntamiento anticipaba que &ldquo;el compromiso pol&iacute;tico es que el estatus de Capital no generar&aacute; inversiones aisladas, sino que acelerar&aacute; y coordinar&aacute; las inversiones ya planificadas, garantizando que su dise&ntilde;o y uso respondan al m&eacute;todo <em>Mediterr&aacute;neo en Movimiento</em> [lema de Palma 2031]&rdquo;. De este modo, puede entenderse que la programaci&oacute;n de Palma 2031 no se asign&oacute; al proyecto porque, de no haber existido la candidatura, toda ella se habr&iacute;a desarrollado de igual manera.
    </p><p class="article-text">
        Entre estos &uacute;ltimos contratos detectados destacan cuatro de 18.029 euros. Dos de ellos a Tupasey S.L., relacionados con la exposici&oacute;n de Joan Mir&oacute;, otro a Xicarandana S.L. por montajes de exposiciones y otro a Fractalia Innovation Hubs S.L por un estudio de viabilidad del proyecto Palma Culture &amp; Innovation Bay. El &uacute;nico contrato mayor <a href="https://contrataciondelestado.es/FileSystem/servlet/GetDocumentByIdServlet?DocumentIdParam=susqz9p7lULhuSWxAGLww%2FbJa6XHUFAnsQA62ZQR7qhhvcLjxWf9yTMj3g5wr2WR2CzmJVQJJw149rRd9e7LqZDWJy0w3vpawmfvwojrVXsC1%2FzDIE0Kw%2FPWNnLS0Z0z&amp;cifrado=QUC1GjXXSiLkydRHJBmbpw%3D%3D" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se adjudic&oacute;, por 33.000 euros (IVA incluido), a la Cadena COPE</a> para el desarrollo de la segunda fase de la campa&ntilde;a de radio con el objetivo de promocionar Palma como destino cultural en el marco de la candidatura Palma 2031.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Correfoc (correfuegos) de las fiestas de Sant Sebastià bajo la catedral de la ciudad."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Correfoc (correfuegos) de las fiestas de Sant Sebastià bajo la catedral de la ciudad.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cr&iacute;ticas de artistas</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Los contratos menores siempre me han parecido problem&aacute;ticos. En la pr&aacute;ctica, funcionan muchas veces como adjudicaciones a dedo: una misma empresa encadena varios contratos menores que, en conjunto, superan los l&iacute;mites establecidos&rdquo;, critica el artista mallorqu&iacute;n Ian Waelder. &ldquo;Al final son siempre las mismas empresas las que se reparten el presupuesto&rdquo;, a&ntilde;ade. El creador afirma que, mientras una misma empresa encadena varios contratos menores, a otros compa&ntilde;eros se les conceden subvenciones &ldquo;que se cobran con un a&ntilde;o de retraso o m&aacute;s y que en muchos casos son cantidades muy reducidas&rdquo;. &ldquo;Son ayudas a las que tenemos derecho, concedidas tras pasar por un jurado independiente que eval&uacute;a la calidad de los proyectos, pero aun as&iacute; el proceso es complicado&rdquo;, lamenta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los contratos menores siempre me han parecido problemáticos. En la práctica, funcionan muchas veces como adjudicaciones a dedo: una misma empresa encadena varios contratos menores que, en conjunto, superan los límites establecidos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ian Waelder</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Waelder solo es uno de los muchos artistas que criticaron el modelo del PP para optar a ser capital europea de la cultura, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>. Tras el informe de la Comisi&oacute;n Europea, que descarta el proyecto de Palma, el artista Gabriel Peric&agrave;s asegur&oacute; que las conclusiones &ldquo;ponen en evidencia la flagrante incapacidad de los impulsores de la candidatura para concebir un modelo cultural que no est&eacute; al servicio de los intereses del sector tur&iacute;stico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En la misma l&iacute;nea, Waelder asegura que el balance del Ayuntamiento en materia cultural es &ldquo;muy pobre&rdquo;. Estos artistas han se&ntilde;alado &ldquo;la instrumentalizaci&oacute;n de la cultura como otro polo m&aacute;s de la gentrificaci&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo;. &ldquo;Han tendido a considerar el arte, especialmente las artes visuales, como un &aacute;mbito elitista, reservado a unos pocos, y aunque esa percepci&oacute;n puede tener algo de base en ciertos sectores, ignora la realidad de muchos artistas que sostienen el tejido cultural con enormes dificultades&rdquo;. Waelder opina que, mientras los peque&ntilde;os creadores locales generan los contenidos que llenan museos y galer&iacute;as, &ldquo;otros capitalizan esa actividad&rdquo;. Y a&ntilde;ade que, cuando expresan una opini&oacute;n leg&iacute;tima, amparada en la libertad de expresi&oacute;n, acaban siendo &ldquo;se&ntilde;alados en la prensa&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/pp-gasto-triple-declarado-ciudad-palma-fuera-candidata-capital-europea-cultura_1_13198497.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 06 May 2026 20:27:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="904598" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="904598" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cultura,Arte,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’estrena d’Aina Frau marcada per la matança d’Atocha: “Vaig pensar que podien metrallar-nos des d’una llotja”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-estrena-d-aina-frau-marcada-per-matanca-d-atocha-vaig-pensar-podien-metrallar-des-d-palco_1_13180810.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’estrena d’Aina Frau marcada per la matança d’Atocha: “Vaig pensar que podien metrallar-nos des d’una llotja”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La referent del teatre espanyol recorda en les jornades d’elDiario.es a les Illes Balears la censura i la por en la Transició, i alerta sobre el present: “Tant de bo algú entengués què significa poder parlar amb llibertat”</p><p class="subtitle">Periodisme, memòria i resistència sota les voltes: elDiario.es reuneix a Palma els seus socis i sòcies</p></div><p class="article-text">
        Aina Frau va descobrir el teatre sent una nena, quan els seus avis la duien al Teatre Principal de Palma, i aquest primer vincle la va portar, amb nom&eacute;s 23 anys, a un Madrid encara sota el franquisme, on es va formar al Teatro Estudio de Madrid amb Miguel Narros. A partir d&rsquo;aquell moment, han passat m&eacute;s de cinc d&egrave;cades de traject&ograve;ria: des dels anys de l&rsquo;antifranquisme &mdash;quan fins i tot assajar podia aixecar sospites&mdash; fins a una carrera consolidada al costat de figures com N&uacute;ria Espert o H&eacute;ctor Alterio, i donant vida a grans autors com Bertolt Brecht, Miguel de Unamuno, Valle-Incl&aacute;n o Federico Garc&iacute;a Lorca.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; ha treballat a televisi&oacute;, especialment en s&egrave;ries dels anys noranta com <em>Farmacia de guardia</em>, <em>M&eacute;dico de familia</em>, <em>El comisario</em> o <em>Hospital Central</em>. Al cinema va participar en pel&middot;l&iacute;cules com <em>El Lute II</em>, de Vicente Aranda; <em>Flores de otro mundo</em>, d&rsquo;Ic&iacute;ar Bolla&iacute;n; o <em>El Bola</em>, d&rsquo;Achero Ma&ntilde;as. Tanmateix, en la seva traject&ograve;ria destaca el fet d&rsquo;haver viscut el teatre en temps convulsos, en paral&middot;lel a moments clau de la hist&ograve;ria recent d&rsquo;Espanya. I, a m&eacute;s d&rsquo;actriu, &eacute;s una gran observadora del m&oacute;n. A les jornades d&rsquo;elDiario.es a les Illes Balears, ella mateixa es va definir com una &ldquo;actriu lenta, una esponja&rdquo;, alg&uacute; que ha anat absorbint hist&ograve;ries, persones i &egrave;poques.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com recorda aquells inicis al Madrid encara franquista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        B&eacute;, aix&ograve; de l&rsquo;escola de Miguel Narros i William Layton&hellip; An&agrave;vem a aquella classe i, &eacute;s clar, havies de preparar els exercicis d&rsquo;improvisaci&oacute; amb companys. Com que &eacute;rem pobres, no ten&iacute;em diners; de vegades ens reun&iacute;em al carrer Barquillo, en una placeta, per parlar i preparar-ho. Aix&ograve; devia ser el 68 o 69. &Eacute;s clar, vivia Franco i est&agrave;vem en plena dictadura. Ens ajunt&agrave;vem cinc o sis i venia la policia i ens deia &ldquo;disperseu-vos&rdquo;, i ens dispers&agrave;vem morts de por. Aix&iacute; era.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En aquells anys tamb&eacute; hi va haver precarietat. Com la van viure?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan passaven aquestes coses an&agrave;vem a un bar &mdash;no recordo com es diu, per&ograve; encara existeix al carrer Barquillo&mdash; i pren&iacute;em un te per a tres, i el re-te. El barrej&agrave;vem per pagar un te entre tres perqu&egrave; no ten&iacute;em per a m&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Recordo que, quan hi era, als companys de classe els enviaven els seus pares llaunes de sardines o coses aix&iacute; perqu&egrave; la Frau, que era jo, no tenia per menjar. Per&ograve; tamb&eacute; va ser una &egrave;poca en qu&egrave; em vaig fer molt gran. Vaig aprendre a viure, vaig aprendre a lluitar, em vaig ficar en tots els embolics importants i em van fer persona. O sigui, que est&agrave; b&eacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“Tant de bo algú entengués què significa poder parlar amb llibertat”, expressa l&#039;actriu sobre l&#039;auge de l&#039;extrema dreta entre la joventut."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Tant de bo algú entengués què significa poder parlar amb llibertat”, expressa l&#039;actriu sobre l&#039;auge de l&#039;extrema dreta entre la joventut.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>En altres ocasions ha parlat d&rsquo;una consci&egrave;ncia social molt primerenca. D&rsquo;on neix?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo vaig anar a un col&middot;legi d&rsquo;alt standing de Mallorca. Fins i tot tenia una monja que era tia meva. I all&agrave; vaig aprendre una cosa: el que no volia. Les monges que tenien estudis eren les mares i, quan entraven al convent, donaven diners, antigament, ara no ho s&eacute;. Les que no en donaven eren les que fregaven, feien el menjar, les feines dures. Aix&ograve; ja em va cridar l&rsquo;atenci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s feien una cosa per a mi espantosa: en algunes ocasions et posaven amb alumnes m&eacute;s pobres i et feien agafar un brioix i una xocolata i donar-los-hi. Jo no ho vaig fer mai, per vergonya absoluta. No entenia gaire b&eacute; per qu&egrave; era, i sempre em castigaven. Van arribar notes a casa meva dient com podia ser que una nina de tan bona fam&iacute;lia tingu&eacute;s tant de pecat d&rsquo;orgull. Era el contrari: em moria de vergonya. No entenia per qu&egrave; calia humiliar-les d&rsquo;aquella manera. Aix&ograve; em va ajudar, sent filla d&rsquo;una fam&iacute;lia burgesa, a canviar la meva manera de ser i de pensar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jo vaig anar a un col·legi d’alt standing de Mallorca. Fins i tot tenia una monja que era tia meva. I allà vaig aprendre una cosa: el que no volia
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Entrant en la seva traject&ograve;ria teatral, s&oacute;n 45 anys damunt dels escenaris. Ha interpretat obres com </strong><em><strong>Divinas palabras</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Do&ntilde;a Rosita la soltera</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Yerma</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Final de partida</strong></em><strong> o tres</strong><em><strong> Medeas</strong></em><strong>&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tres<em> Medeas</em> a M&egrave;rida. Dues amb N&uacute;ria Espert i una altra amb Julieta Serrano. I despr&eacute;s vaig fer una altra vegada <em>Hip&ograve;lit</em> a M&egrave;rida tamb&eacute;. &Eacute;s a dir, quatre vegades a M&egrave;rida. Aix&ograve; &eacute;s un orgull, perqu&egrave; trepitjar aquelles pedres que han trepitjat tantes persones durant tants anys sempre m&rsquo;ha emocionat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De tots aquests papers, quins diria que l&rsquo;han marcat m&eacute;s com a actriu?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan vaig decidir fer teatre, ser actriu, ho vaig fer amb la idea que la feina de l&rsquo;actor era que el poble vei&eacute;s qu&egrave; &eacute;s la societat damunt de l&rsquo;escenari. Era una utopia: que la imatge del que passa al m&oacute;n fos a l&rsquo;escenari, com una manera de fer consci&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        No sempre &eacute;s aix&iacute;, naturalment. Per&ograve; vaig fer una funci&oacute;, <em>Slavs!</em>, de Tony Kushner, en el moment en qu&egrave; la URSS va desapar&egrave;ixer. I all&agrave; s&iacute; que vaig sentir que el que explic&agrave;vem era la imatge del que estava passant al m&oacute;n. Tamb&eacute; he fet Lorca, Medea, <em>Divinas palabras</em>, <em>Luces de Bohemia</em>&hellip; han estat coses molt importants. Per&ograve; emocionalment, potser, aquella va ser especial.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan vaig decidir fer teatre, ser actriu, ho vaig fer amb la idea que la feina de l’actor era que el poble veiés què és la societat damunt de l’escenari. Era una utopia: que la imatge del que passa al món fos a l’escenari, com una manera de fer consciència</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-YQ6nO2lvdLk-5450', 'youtube', 'YQ6nO2lvdLk', document.getElementById('yt-YQ6nO2lvdLk-5450'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-YQ6nO2lvdLk-5450 src="https://www.youtube.com/embed/YQ6nO2lvdLk?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>La seva traject&ograve;ria travessa diferents moments pol&iacute;tics. N&rsquo;hi va haver un especialment dur: l&rsquo;atemptat dels advocats d&rsquo;Atocha.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&agrave;vem assajant <em>Divinas palabras</em> al Teatro Monumental. Era l&rsquo;&uacute;ltima nit d&rsquo;assaig general i l&rsquo;endem&agrave; estren&agrave;vem. Els van matar aquell dia. El carrer estava ple de &ldquo;lleteres&rdquo;. Es va dubtar si fer-ho o no, perqu&egrave; la N&uacute;ria [Espert] sortia despullada. Ja governava Su&aacute;rez, per&ograve; ten&iacute;em por. La por &eacute;s una cosa que durant molts anys m&rsquo;ha perseguit. &Eacute;s un poder molt gran. Recordo pensar que podien metrallar-nos des d&rsquo;una llotja. Aquesta por la recordo perfectament.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En portar-ho al present, quan hi ha qui idealitza la dictadura, com ho viu?</strong>
    </p><p class="article-text">
        M&rsquo;agradaria poder explicar qu&egrave; era all&ograve;. No tenir llibertat per parlar. Tenir amics a la pres&oacute;, torturats. Tant de bo pogu&eacute;s transmetre aquella historieta de quan ens dispersaven a la placeta. &Eacute;s una tonteria, per&ograve; era real. I ens n&rsquo;an&agrave;vem morts de por. Tant de bo alg&uacute; entengu&eacute;s qu&egrave; significa poder parlar amb llibertat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;actriu va marxar a Madrid a finals dels anys seixanta per formar-se al Teatre Estudi de Madrid amb Miguel Narros."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;actriu va marxar a Madrid a finals dels anys seixanta per formar-se al Teatre Estudi de Madrid amb Miguel Narros.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Finalment, hi va haver un moment en qu&egrave; decideix tornar a Mallorca despr&eacute;s d&rsquo;anys de feina a Madrid.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Jo sempre he trobat a faltar la mar. Vaig n&eacute;ixer a Port de Pollen&ccedil;a i trucava a les meves amigues dient quant la trobava a faltar. Ja tenia 64 o 65 anys i vaig decidir tornar. I va sonar el tel&egrave;fon. Era Esteban Ferrer: &ldquo;vens tres mesos a Madrid a fer <em>Toc Toc</em>?&rdquo;. Ho vaig consultar amb la meva parella i me&rsquo;n vaig anar tres mesos&hellip; que van ser nou anys. Nou anys fent <em>Toc Toc</em>, gaireb&eacute; sempre ple. I aix&ograve; ha fet que tingui una bona jubilaci&oacute;. Despr&eacute;s d&rsquo;all&ograve;, ja de tornada a l&rsquo;illa, he fet <em>Desbarats</em>, <em>Mort de dama</em>, <em>Taula italiana</em>&hellip; I m&rsquo;han donat un premi a millor actriu, un tros de vidre mallorqu&iacute; preci&oacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I amb el context internacional actual, torna aquesta por?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Pensar que un boig pot pr&eacute;mer un bot&oacute; i acabar amb tot. Aix&ograve; fa molta por.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El públic de les jornades per a socis i sòcies d&#039;elDiario.es a les Illes Balears."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El públic de les jornades per a socis i sòcies d&#039;elDiario.es a les Illes Balears.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Tornant al teatre, hi ha una q&uuml;esti&oacute; clau: dones, edat i teatre. Ha assenyalat que a partir dels 50 anys escassegen els papers.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Fas d&rsquo;&agrave;via. No s&rsquo;escriu per a persones grans, sobretot dones. En canvi, a la mateixa edat els homes continuen sent galants.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No s’escriu per a persones grans, sobretot dones. En canvi, a la mateixa edat els homes continuen sent galants</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Ha canviat alguna cosa en els darrers anys?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Molt poc. Hi ha excepcions, per&ograve; no &eacute;s el normal.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per acabar, despr&eacute;s de tota una vida al teatre, com li agradaria ser recordada?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Com una actriu seriosa. Lenta, per&ograve; constant. Molt feli&ccedil;. He viscut del que volia. I aix&ograve; &eacute;s un regal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-estrena-d-aina-frau-marcada-per-matanca-d-atocha-vaig-pensar-podien-metrallar-des-d-palco_1_13180810.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Apr 2026 07:51:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="291911" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="291911" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’estrena d’Aina Frau marcada per la matança d’Atocha: “Vaig pensar que podien metrallar-nos des d’una llotja”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Teatro,Matanza de Atocha,Franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El estreno de Aina Frau marcado por la matanza de Atocha: “Pensé que podían ametrallarnos desde un palco”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/estreno-aina-frau-marcado-matanza-atocha-pense-podian-ametrallarnos-palco_1_13179662.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El estreno de Aina Frau marcado por la matanza de Atocha: “Pensé que podían ametrallarnos desde un palco”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La referente del teatro español recuerda en las jornadas de elDiario.es en Illes Balears la censura y el miedo en la Transición y alerta sobre el presente: “Ojalá alguien entendiera lo que significa poder hablar con libertad”</p><p class="subtitle">Periodismo, memoria y resistencia bajo las bóvedas: elDiario.es reúne en Palma a sus socios y socias</p></div><p class="article-text">
        Aina Frau descubri&oacute; el teatro siendo ni&ntilde;a, cuando sus abuelos la llevaban al Teatre Principal de Palma, y ese primer v&iacute;nculo la llev&oacute;, con apenas 23 a&ntilde;os, a un Madrid todav&iacute;a bajo el franquismo, donde se form&oacute; en el Teatro Estudio de Madrid junto a Miguel Narros. A partir de entonces, han pasado m&aacute;s de cinco d&eacute;cadas de trayectoria: desde los a&ntilde;os del antifranquismo &mdash;cuando incluso ensayar pod&iacute;a levantar sospechas&mdash; hasta una carrera consolidada junto a figuras como N&uacute;ria Espert o H&eacute;ctor Alterio, y dando vida a grandes autores como Bertolt Brecht, Miguel de Unamuno, Valle-Incl&aacute;n o Federico Garc&iacute;a Lorca.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n ha trabajado en televisi&oacute;n, especialmente en series de los a&ntilde;os 90 como <em>Farmacia de guardia</em>, <em>M&eacute;dico de familia</em>, <em>El comisario</em> o <em>Hospital Central</em>. En cine particip&oacute; en pel&iacute;culas como <em>El Lute II</em>, de Vicente Aranda; <em>Flores de otro mundo</em>, de Ic&iacute;ar Bolla&iacute;n; o <em>El Bola</em>, de Achero Ma&ntilde;as. Sin embargo, en su trayectoria destaca el hecho de haber vivido el teatro en tiempos convulsos, en paralelo a momentos clave de la historia reciente de Espa&ntilde;a. Y, adem&aacute;s de actriz, es una gran observadora del mundo. En las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/periodismo-memoria-resistencia-bovedas-eldiario-reune-palma-socios-socias_1_13156040.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">jornadas de elDiario.es</a> en Illes Balears<strong>,</strong> ella misma se defini&oacute; como una &ldquo;actriz lenta, una esponja&rdquo;, alguien que ha ido absorbiendo historias, personas y &eacute;pocas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo recuerda aquellos inicios en el Madrid todav&iacute;a franquista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Bueno, lo de la escuela de Miguel Narros y William Layton&hellip; &Iacute;bamos a esa clase y, claro, ten&iacute;as que preparar los ejercicios de improvisaci&oacute;n con compa&ntilde;eros. Como &eacute;ramos pobres, no ten&iacute;amos dinero; a veces nos junt&aacute;bamos en la calle Barquillo, en una plazoleta, para hablar y prepararlo. Esto ser&iacute;a el 68 o 69. Claro, viv&iacute;a Franco y est&aacute;bamos en plena dictadura. Nos junt&aacute;bamos cinco o seis y ven&iacute;a la polic&iacute;a y nos dec&iacute;a &ldquo;disp&eacute;rsense&rdquo;, y nos dispers&aacute;bamos muertos de miedo. As&iacute; era.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <div style="padding:80% 0 0 0;position:relative;"><iframe src="https://player.vimeo.com/video/18099561?badge=0&amp;autopause=0&amp;player_id=0&amp;app_id=58479" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" style="position:absolute;top:0;left:0;width:100%;height:100%;" title="ANA FRAU - Botellón (cortometraje)"></iframe></div><script src="https://player.vimeo.com/api/player.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        <strong>En esos a&ntilde;os tambi&eacute;n hubo precariedad. &iquest;C&oacute;mo la vivieron?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando pasaban estas cosas nos &iacute;bamos a un bar &mdash;no me acuerdo c&oacute;mo se llama, pero existe todav&iacute;a en la calle Barquillo&mdash; y tom&aacute;bamos un t&eacute; para tres, y el re-t&eacute;. Nos lo mezcl&aacute;bamos para pagar un t&eacute; entre tres porque no ten&iacute;amos para m&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Yo recuerdo que, cuando estaba all&iacute;, a los compa&ntilde;eros de clase les mandaban sus padres latas de sardinas o cosas as&iacute; porque la Frau, que era yo, no ten&iacute;a para comer. Pero tambi&eacute;n fue una &eacute;poca en que me volv&iacute; muy mayor. Aprend&iacute; a vivir, aprend&iacute; a pelear, me met&iacute; en todos los fregados importantes y me hicieron persona. O sea, que est&aacute; bien.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“Ojalá alguien entendiera lo que significa poder hablar con libertad”, expresa la actriz sobre el auge de la extrema derecha entre la juventud."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Ojalá alguien entendiera lo que significa poder hablar con libertad”, expresa la actriz sobre el auge de la extrema derecha entre la juventud.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>En otras ocasiones ha hablado de una conciencia social muy temprana. &iquest;De d&oacute;nde nace?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo estuve en un colegio de alto standing de Mallorca. Incluso ten&iacute;a una monja que era t&iacute;a m&iacute;a. Y all&iacute; aprend&iacute; una cosa: lo que no quer&iacute;a. Las monjas que ten&iacute;an estudios eran las madres y cuando entraban en el convento daban dinero, antiguamente, ahora no lo s&eacute;. Las que no lo daban eran las que fregaban, hac&iacute;an la comida, los trabajos duros. Eso a m&iacute; ya me llam&oacute; la atenci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s hac&iacute;an una cosa para m&iacute; espantosa: en algunas ocasiones te pon&iacute;an con alumnas m&aacute;s pobres y te hac&iacute;an coger un bollo y un chocolate y d&aacute;rselo. Yo no lo hice nunca, por verg&uuml;enza absoluta. No entend&iacute;a muy bien por qu&eacute; era, y siempre me castigaron. Llegaron notas a mi casa diciendo que una ni&ntilde;a de tan buena familia ten&iacute;a tanto pecado de orgullo. Era lo contrario: me mor&iacute;a de verg&uuml;enza. No entend&iacute;a por qu&eacute; hab&iacute;a que humillar de esa manera. Eso me ayud&oacute;, siendo hija de una familia burguesa, a cambiar mi manera de ser y de pensar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo estuve en un colegio de alto standing de Mallorca. Incluso tenía una monja que era tía mía. Y allí aprendí una cosa: lo que no quería</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Entrando en su trayectoria teatral, son 45 a&ntilde;os sobre los escenarios. Ha interpretado obras como </strong><em><strong>Divinas palabras</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Do&ntilde;a Rosita la soltera</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Yerma</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Final de partida</strong></em><strong> o </strong><em><strong>Tres Medeas</strong></em><strong>&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tres Medeas en M&eacute;rida. Dos con Nuria Espert y otra con Julieta Serrano. Y luego hice otra vez <em>Hip&oacute;lito</em> en M&eacute;rida tambi&eacute;n. O sea, cuatro veces en M&eacute;rida. Esto es un orgullo, porque pisar aquellas piedras que han pisado tantas gentes durante tantos a&ntilde;os siempre me ha emocionado.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De todos esos papeles, &iquest;cu&aacute;les dir&iacute;a que la han marcado m&aacute;s como actriz?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando me fui a hacer teatro, a ser actriz, lo hice con la idea de que el trabajo del actor era que el pueblo viera lo que es la sociedad sobre el escenario. Era una utop&iacute;a: que la imagen de lo que pasa en el mundo estuviera en el escenario, como una forma de hacer conciencia.
    </p><p class="article-text">
        No siempre es as&iacute;, naturalmente. Pero hice una funci&oacute;n, <em>Slavs!</em>, de Tony Kushner, en el momento en que la URSS desapareci&oacute;. Y ah&iacute; s&iacute; sent&iacute; que lo que cont&aacute;bamos era la imagen de lo que estaba sucediendo en el mundo. Tambi&eacute;n he hecho Lorca, <em>Medea</em>, <em>Divinas palabras</em>, <em>Luces de Bohemia</em>&hellip; han sido cosas muy importantes. Pero emocionalmente, tal vez, esa fue especial.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando me fui a hacer teatro, a ser actriz, lo hice con la idea de que el trabajo del actor era que el pueblo viera lo que es la sociedad sobre el escenario. Era una utopía: que la imagen de lo que pasa en el mundo estuviera en el escenario, como una forma de hacer conciencia</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-YQ6nO2lvdLk-2025', 'youtube', 'YQ6nO2lvdLk', document.getElementById('yt-YQ6nO2lvdLk-2025'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-YQ6nO2lvdLk-2025 src="https://www.youtube.com/embed/YQ6nO2lvdLk?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>Su trayectoria atraviesa distintos momentos pol&iacute;ticos. Hubo uno especialmente duro: el atentado de los abogados de Atocha.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute;bamos ensayando <em>Divinas palabras</em> en el Teatro Monumental. Era la &uacute;ltima noche de ensayo general y al d&iacute;a siguiente estren&aacute;bamos. Los mataron ese d&iacute;a. La calle estaba llena de &ldquo;lecheras&rdquo;. Se dud&oacute; si estren&aacute;bamos o no, porque Nuria sal&iacute;a desnuda. Ya gobernaba Su&aacute;rez, pero ten&iacute;amos miedo. El miedo es algo que durante muchos a&ntilde;os me ha perseguido. Es un poder muy grande. Recuerdo pensar que pod&iacute;an ametrallarnos desde un palco. Ese miedo lo recuerdo perfectamente.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Al traerlo al presente, cuando hay quienes idealizan la dictadura, &iquest;c&oacute;mo lo vive?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Me gustar&iacute;a poder explicar lo que era aquello. No tener libertad para hablar. Tener amigos en la c&aacute;rcel, torturados. Ojal&aacute; pudiera transmitir esa historieta de cuando nos dispersaban en la plazoleta. Es una tonter&iacute;a, pero era real. Y nos &iacute;bamos muertos de miedo. Ojal&aacute; alguien entendiera lo que significa poder hablar con libertad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La actriz marchó a Madrid a finales de los años sesenta para formarse en el Teatro Estudio de Madrid junto a Miguel Narros."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La actriz marchó a Madrid a finales de los años sesenta para formarse en el Teatro Estudio de Madrid junto a Miguel Narros.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Finalmente, hubo un momento en que decide volver a Mallorca despu&eacute;s de a&ntilde;os de trabajo en Madrid.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Yo siempre he echado de menos el mar. Nac&iacute; en Puerto Pollensa y llamaba a mis amigas diciendo cu&aacute;nto lo echaba de menos. Ya ten&iacute;a 64 o 65 a&ntilde;os y decid&iacute; volver. Y son&oacute; el tel&eacute;fono. Era Esteban Ferrer: &ldquo;&iquest;te vienes tres meses a Madrid a hacer <em>Toc Toc</em>?&rdquo;. Consult&eacute; con mi compa&ntilde;ero y me fui tres meses&hellip; que fueron nueve a&ntilde;os. Nueve a&ntilde;os haciendo <em>Toc Toc</em>, casi siempre lleno. Y eso ha hecho que tenga una buena jubilaci&oacute;n.<strong> </strong>Despu&eacute;s de aquello, ya de vuelta a la isla, he hecho <em>Desbarats</em>, <em>Mordedama</em>, <em>Tabla italiana</em>&hellip; y me han dado un premio a mejor actriz, un trozo de cristal mallorqu&iacute;n precioso.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <div style="padding:80% 0 0 0;position:relative;"><iframe src="https://player.vimeo.com/video/18088306?badge=0&amp;autopause=0&amp;player_id=0&amp;app_id=58479" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" style="position:absolute;top:0;left:0;width:100%;height:100%;" title="ANA FRAU"></iframe></div><script src="https://player.vimeo.com/api/player.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        <strong>Y con el contexto internacional actual, &iquest;vuelve ese miedo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Pensar que un loco puede apretar un bot&oacute;n y acabar con todo. Eso da mucho miedo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El público de las jornadas para socios y socias de elDiario.es en Illes Balears."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El público de las jornadas para socios y socias de elDiario.es en Illes Balears.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Volviendo al teatro, hay una cuesti&oacute;n clave: mujeres, edad y teatro. Ha se&ntilde;alado que a partir de los 50 a&ntilde;os escasean los papeles.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Haces de abuela. No se escribe para personas mayores, sobre todo mujeres. Sin embargo, a la misma edad los hombres siguen siendo galanes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No se escribe para personas mayores, sobre todo mujeres. Sin embargo, a la misma edad los hombres siguen siendo galanes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Ha cambiado algo en los &uacute;ltimos a&ntilde;os?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Muy poco. Hay excepciones, pero no es lo normal.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Para terminar, despu&eacute;s de toda una vida en el teatro, &iquest;c&oacute;mo le gustar&iacute;a ser recordada?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Como una actriz seria. Lenta, pero constante. Muy feliz. He vivido de lo que quer&iacute;a. Y eso es un regalo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/estreno-aina-frau-marcado-matanza-atocha-pense-podian-ametrallarnos-palco_1_13179662.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Apr 2026 15:13:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="291911" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="291911" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El estreno de Aina Frau marcado por la matanza de Atocha: “Pensé que podían ametrallarnos desde un palco”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Teatro,Matanza de Atocha,Franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un informe del jurat per a la Capital Europea de la Cultura 2031 sosté que la candidatura de la ciutat semblava “basar-se més en una metodologia turística que en un concepte artístic”, mentre artistes i gestors culturals critiquen la vigència del model i anuncien la creació d’una “plataforma crítica”	</p><p class="subtitle">Joan Punyet Miró, nét de Joan Miró: “El meu avi no pintava per fer-se milionari, estava en contra de l'especulació”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si no actuem aviat, ser&agrave; massa tard&rdquo;. Sota aquest i altres lemes, un grup de persones es va concentrar el passat 9 d&rsquo;abril davant el Palau de Congressos de Palma durant la inauguraci&oacute; d&rsquo;Art Cologne Palma. La protesta, convocada per la plataforma Menys turisme, m&eacute;s vida, denunciava la &ldquo;turistificaci&oacute; de Mallorca mitjan&ccedil;ant esdeveniments culturals elitistes&rdquo; davant la fira d&rsquo;art organitzada en el marc de Palma 2031, la candidatura &mdash;finalment descartada al mar&ccedil;&mdash; de la ciutat per ser Capital Europea de la Cultura el 2031.
    </p><p class="article-text">
        Pocs dies despr&eacute;s, el jurat de la convocat&ograve;ria, presidit per Tanja Mlaker, ha assenyalat en el seu informe de preselecci&oacute; &mdash;sota la signatura de la Comissi&oacute; Europea&mdash; que la candidatura, impulsada per l&rsquo;Ajuntament de la capital balear, &ldquo;sembla basar-se m&eacute;s en una metodologia tur&iacute;stica que en un concepte art&iacute;stic&rdquo;. Una valoraci&oacute; que comparteixen, amb m&eacute;s duresa, artistes i gestors culturals locals.
    </p><p class="article-text">
        En conjunt, les valoracions coincideixen a assenyalar una mateixa preocupaci&oacute;: el pes de l&rsquo;enfocament tur&iacute;stic davant el desenvolupament d&rsquo;una estrat&egrave;gia cultural s&ograve;lida. Segons l&rsquo;artista Gabriel Peric&agrave;s, les conclusions de l&rsquo;informe, publicat pel Ministerio de Cultura, &ldquo;posen en evid&egrave;ncia la flagrant incapacitat dels impulsors de la candidatura per concebre un model cultural que no estigui al servei dels interessos del sector tur&iacute;stic&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                    alt="Concentració del passat 9 d’abril durant la inauguració de la fira d’art Art Cologne Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Concentració del passat 9 d’abril durant la inauguració de la fira d’art Art Cologne Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;informe, que tamb&eacute; valora les candidatures d&rsquo;altres ciutats com Burgos, C&agrave;ceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Potr&iacute;es i Toledo, examina les diferents estrat&egrave;gies, continguts culturals i la capacitat d&rsquo;execuci&oacute;, difusi&oacute; i gesti&oacute; de les propostes, aix&iacute; com la seva dimensi&oacute; europea. En el cas de Palma, destaca a m&eacute;s la &ldquo;manca d&rsquo;informaci&oacute; concreta&rdquo; sobre com es preveia implicar artistes locals i institucions culturals, i assegura que &ldquo;tampoc queda clar si alguns projectes ja existeixen o es crearan espec&iacute;ficament per a l&rsquo;any del t&iacute;tol&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el comissari d&rsquo;art Tolo Ca&ntilde;ellas assegura a elDiario.es que li sorpr&egrave;n &ldquo;la dificultat per identificar quins projectes han estat realment centrals&rdquo; en aquest proc&eacute;s, en el qual percep &ldquo;manca de transpar&egrave;ncia&rdquo; i &ldquo;din&agrave;miques poc definides que dificulten entendre com es construeix realment el projecte des de dins&rdquo;. Al seu parer, el document &ldquo;demostra que &eacute;s un model que ha prioritzat la narrativa i la projecci&oacute; per damunt de la construcci&oacute; d&rsquo;un ecosistema cultural s&ograve;lid&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És un model que ha prioritzat la narrativa i la projecció per damunt de la construcció d’un ecosistema cultural sòlid</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tolo Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Comissari d&#039;art
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La historiadora de l&rsquo;art i comiss&agrave;ria Claudia Desile Abraham, que afirma subscriure les paraules de Ca&ntilde;ellas, lamenta a m&eacute;s la &ldquo;instrumentalitzaci&oacute; que s&rsquo;ha fet amb l&rsquo;alumnat de Belles Arts de l&rsquo;Escola Universit&agrave;ria ADEMA&rdquo; durant la campanya i que hagin tingut &ldquo;oportunitats esbojarrades com, per exemple, exposar a la Biennal de Ven&egrave;cia&rdquo;. Altres veus posen el focus en la manca d&rsquo;un desenvolupament compartit amb el sector art&iacute;stic. L&rsquo;artista Biel Llin&agrave;s assenyala que no veu &ldquo;malament&rdquo; que &ldquo;una ciutat pugui aplicar a una capitalitat europea&rdquo;, per&ograve; critica que &ldquo;des de l&rsquo;entrada de l&rsquo;equip de govern del PP a l&rsquo;ajuntament han passat tres anys i no hi ha hagut di&agrave;leg amb els artistes&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Des de l’entrada de l’equip de govern del PP a l’ajuntament han passat tres anys i no hi ha hagut diàleg amb els artistes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Biel Llinàs</span>
                                        <span>—</span> Artista 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’acció de Menys turisme, més vida va ser una crida a “rebutjar la turistificació de Mallorca amb esdeveniments culturals elitistes”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’acció de Menys turisme, més vida va ser una crida a “rebutjar la turistificació de Mallorca amb esdeveniments culturals elitistes”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Palma evita noves valoracions i remet a les declaracions del 18 de mar&ccedil;, on el regidor de Cultura, Javier Bonet, va recon&egrave;ixer en roda de premsa &ldquo;certa decepci&oacute;&rdquo; pel rebuig de la candidatura, per&ograve; va defensar que l&rsquo;objectiu no era nom&eacute;s el t&iacute;tol, sin&oacute; pensar formes i procediments a trav&eacute;s dels quals &ldquo;la cultura ens pot ajudar a organitzar una ciutat que viu una realitat molt concreta: la de les ciutats mediterr&agrave;nies que reben milions de visitants cada any, fent-nos una pregunta molt espec&iacute;fica i directa: com pot ajudar la cultura a reconciliar una ciutat amb el turisme?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el consistori subratlla que el programa d&rsquo;actuacions vinculat a Palma 2031 preveu per al per&iacute;ode 2026-2036 una inversi&oacute; aproximada de 274,7 milions d&rsquo;euros en infraestructures culturals &mdash;com la transformaci&oacute; de l&rsquo;edifici de Gesa, l&rsquo;impuls del Palma Culture &amp; Innovation Bay, la recuperaci&oacute; de Can Ribas, la futura Caixa de M&uacute;sica o el Districte de les Arts&mdash; i defensa que es tracta de projectes que &ldquo;es duran a terme en qualsevol cas&rdquo;, en comptar ja amb diferents graus de desenvolupament administratiu o pressupostari.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Art, turisme i gentrificaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del cas concret de Palma 2031, el debat remet a un model m&eacute;s ampli present en nombroses ciutats europees, on la cultura s&rsquo;utilitza com a eina d&rsquo;atracci&oacute; econ&ograve;mica i posicionament internacional, sovint en tensi&oacute; amb el teixit local. Tot i que les valoracions a Balears s&oacute;n diverses, la dimensi&oacute; tur&iacute;stica del projecte &eacute;s la que m&eacute;s rebuig ha generat entre alguns artistes, en un context de forta pressi&oacute; tur&iacute;stica i immobili&agrave;ria, amb <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-desboca-balears-comprar-casa-20-3-mes-car-fa-any_1_13147379.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un augment del 20,3% en el preu de l&rsquo;habitatge</a> durant l&rsquo;&uacute;ltim any i pujades continuades dels lloguers.
    </p><p class="article-text">
        En aquest escenari, on <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-presumeix-contencio-turistica-les-balears-mentre-les-illes-marquen-record-historic-19-milions-visitants_1_13142690.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les illes van superar l&rsquo;any passat, per primera vegada, els 19 milions de visitants</a>, l&rsquo;artista Ian Waelder sost&eacute; que &ldquo;aquest enfocament &eacute;s el que crea les condicions de la ciutat del futur&rdquo;. Des d&rsquo;una perspectiva m&eacute;s estructural, critica que avui &ldquo;si no ets ric o heretes propietat no pots ser artista en condicions a les illes&rdquo; i afegeix que la figura de Joan Mir&oacute; s&rsquo;ha utilitzat per &ldquo;justificar pol&iacute;tiques&rdquo; que, al seu parer, van en direcci&oacute; contr&agrave;ria: &ldquo;Parlen de redistribuir el turisme, per&ograve; no el reduiran; probablement l&rsquo;augmentaran&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’artista Ian Waelder sosté que la figura de Joan Miró s’ha utilitzat per ‘justificar polítiques’ que, al seu parer, van en direcció contrària: ‘Parlen de redistribuir el turisme, però no el reduiran; probablement l’augmentaran’</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de l’exposició Paysage Miró a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de l’exposició Paysage Miró a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per a la creadora Manuela Fidalgo, el que senten molts dels artistes &eacute;s que &ldquo;s&rsquo;ha perdut l&rsquo;essencial: es descuiden algunes necessitats fonamentals de l&rsquo;illa&rdquo;. &ldquo;No tenim espais on treballar, els estudis s&oacute;n inaccessibles, els lloguers estan disparats i &eacute;s molt dif&iacute;cil sostenir una pr&agrave;ctica art&iacute;stica aqu&iacute; si no tens suport extern&rdquo;, explica. Segons la seva experi&egrave;ncia, &ldquo;al final sobrevius gr&agrave;cies a ajudes puntuals d&rsquo;amics o subvencions, sobreproduint constantment per poder pagar despeses. I aix&ograve; t&eacute; un cost: acabem esgotats&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No tenim espais on treballar, els estudis són inaccessibles, els lloguers estan disparats i és molt difícil sostenir una pràctica artística aquí si no tens suport extern. Al final sobrevius gràcies a ajudes puntuals d’amics o subvencions, sobreproduint constantment per poder pagar despeses. I això té un cost: acabem esgotats</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuela Fidalgo</span>
                                        <span>—</span> Creadora
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Davant aquestes cr&iacute;tiques, el projecte Palma 2031, anunciat el 2025 sota l&rsquo;esl&ograve;gan Mediterr&agrave;nia in Motion, destacava des dels seus inicis la intenci&oacute; de transformar Palma en un &ldquo;centre cultural din&agrave;mic on es promogui la producci&oacute; de coneixement, l&rsquo;accessibilitat i la participaci&oacute; comunit&agrave;ria&rdquo;. En aquest marc i amb el suport del Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears s&rsquo;han dut a terme diversos projectes entre els quals destaquen les exposicions dedicades a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa &mdash;nomenat ambaixador de la marca juntament amb el cantant Rels B i el cofundador de Filmin Jaume Ripoll&mdash;, Cabrita Reis o Julian Opie, l&rsquo;obertura d&rsquo;una oficina espec&iacute;fica o la promoci&oacute; de noves fires d&rsquo;art a la capital balear, com SUMMA Mallorca o Art Cologne Palma.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, segons la informaci&oacute; aportada per l&rsquo;Ajuntament, el valor de marca cultural generat per la candidatura despr&eacute;s de la campanya &ldquo;s&rsquo;estima entre 1,2 i 2 milions d&rsquo;euros, amb un retorn proper al 1.500%&rdquo;. &ldquo;Aquestes xifres posen en evid&egrave;ncia que la intel&middot;lig&egrave;ncia cultural i la col&middot;laboraci&oacute; poden generar resultats extraordinaris, fins i tot amb recursos molt limitats&rdquo;, va afirmar el regidor Bonet a la roda de premsa del passat 18 de mar&ccedil;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                    alt="Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés i Pedro Vidal durant la mostra de suport del Govern a Palma 2031"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés i Pedro Vidal durant la mostra de suport del Govern a Palma 2031                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tanmateix, juntament amb les cr&iacute;tiques culturals, tamb&eacute; emergeixen dubtes entorn de la gesti&oacute; econ&ograve;mica de Palma 2031 fins ara. L&rsquo;artista Sergio Monje q&uuml;estiona les xifres aportades per l&rsquo;Ajuntament i apunta a possibles incoher&egrave;ncies en el pressupost: &ldquo;Es va parlar de partides de 80.000 euros que, veient els costos b&agrave;sics de personal o producci&oacute;, no quadren ni de lluny&rdquo;. Des del consistori defensen que les despeses, concretament de 82.500 euros, estan &ldquo;molt per sota de la mitjana d&rsquo;un mili&oacute; d&rsquo;euros que han pressupostat les quatre ciutats que han accedit a la fase final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A l’obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el para-sol com una “arquitectura efímera del turisme que privatitza la platja”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A l’obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el para-sol com una “arquitectura efímera del turisme que privatitza la platja”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Propostes contra la &ldquo;turistificaci&oacute; disfressada de cultura&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Una de les primeres cr&iacute;tiques va ser plantejada per l&rsquo;artista i activista Carles Gispert en un manifest dif&oacute;s a trav&eacute;s de la Red de Espacios y Agentes de Cultura Comunitaria (REACC) a l&rsquo;inici de la campanya de Palma 2031. En aquest es reclamava &ldquo;una capitalitat cultural transformadora contra la turistificaci&oacute; disfressada de cultura&rdquo; i una estrat&egrave;gia a deu anys vista. Inspirat en l&rsquo;experi&egrave;ncia de la capitalitat cultural europea Donostia 2016, el text proposava traslladar aquest model a Palma mitjan&ccedil;ant projectes de mediaci&oacute; cultural, tot i que, segons el mateix Gispert, va tenir &ldquo;un efecte estrany&rdquo; i poca atenci&oacute; institucional.
    </p><p class="article-text">
        En la recerca de possibles solucions, molts dels artistes consultats coincideixen en la necessitat de refor&ccedil;ar el suport a la creaci&oacute; contempor&agrave;nia, citant exemples com Tabakalera a Sant Sebasti&agrave;, Matadero a Madrid o espais com Hangar, La Escocesa i Fabra &amp; Coats a Barcelona, Bilbao Arte o la Cit&eacute; internationale des Arts a Par&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Des de la seva experi&egrave;ncia a Alemanya, Ian Waelder explica que a basis Frankfurt i el seu programa HAP &ldquo;tenen un edifici i diversos espais per la ciutat que s&oacute;n comprats per l&rsquo;Estat i llogats com a estudis a artistes a preus per sota del mercat&rdquo;. En la mateixa l&iacute;nia, la creadora Laia Ventayol afegeix que a Berl&iacute;n llogava per setmanes un taller d&rsquo;escultura &ldquo;a un preu molt redu&iuml;t, subvencionat pel Senat i totalment equipat&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El passat mes de setembre es va presentar la candidatura de Palma a la seu del Parlament Europeu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El passat mes de setembre es va presentar la candidatura de Palma a la seu del Parlament Europeu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De la por a les llistes negres a l&rsquo;organitzaci&oacute; cr&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Lluny de les xifres, el malestar en el sector tamb&eacute; t&eacute; a veure amb les condicions de treball i el clima al voltant de la cr&iacute;tica. Alguns dels creadors contactats assenyalen el temor a quedar fora de circuits institucionals si es posicionen p&uacute;blicament: &ldquo;Hi ha por de caure en llistes negres, que se&rsquo;t tanquin portes en convocat&ograve;ries, exposicions o ajudes&rdquo;, explica Sergio Monje. Al seu torn, Ian Waelder apunta a din&agrave;miques d&rsquo;autocensura en un context redu&iuml;t: &ldquo;Mallorca &eacute;s un entorn petit, depenem de les institucions i molta gent prefereix no parlar&rdquo;, cosa que, afegeix, ha debilitat la capacitat del sector per articular una veu conjunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hi ha por de caure en llistes negres, que se’t tanquin portes en convocatòries, exposicions o ajudes	</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio Monje</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com a resposta a aquest escenari, diversos artistes han comen&ccedil;at a organitzar-se amb la intenci&oacute; d&rsquo;articular una &ldquo;plataforma cr&iacute;tica&rdquo; que permeti intervenir en el debat p&uacute;blic. La iniciativa, encara en fase incipient, busca establir les bases d&rsquo;una estructura m&eacute;s estable, propera a un sindicat, que redueixi la vulnerabilitat del sector. &ldquo;Volem construir una eina col&middot;lectiva que ens permeti interlocuci&oacute; i protegir-nos&rdquo;, assenyala Monje. Entre els seus objectius hi hauria &ldquo;trencar el consens entorn de l&rsquo;&uacute;s de l&rsquo;art com a eina de promoci&oacute; tur&iacute;stica&rdquo;, aix&iacute; com reformular associacions existents que, segons expressa l&rsquo;artista, han quedat &ldquo;inoperatives&rdquo; en els darrers anys.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un debat obert al futur</strong></h2><p class="article-text">
        En el pla pol&iacute;tic, les cr&iacute;tiques al model cultural impulsat per l&rsquo;equip de govern s&oacute;n igualment contundents. Des de l&rsquo;Ajuntament, Bonet ha lamentat que els grups municipals de PSIB-PSOE, M&eacute;s i Podem &ldquo;hagin preferit situar-se en la l&ograve;gica de l&rsquo;oposici&oacute; pol&iacute;tica abans que en la l&ograve;gica del projecte de ciutat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, despr&eacute;s de con&egrave;ixer-se la decisi&oacute; negativa del comit&egrave; d&rsquo;avaluaci&oacute; de la candidatura, el secretari general del PSOE de Palma, Iago Negueruela, va criticar que el govern municipal del PP &ldquo;hagi centrat la seva pol&iacute;tica cultural en la candidatura&rdquo; perqu&egrave; aquesta finalment &ldquo;hagi fracassat&rdquo;. D&rsquo;altra banda, el portaveu de M&eacute;s per Palma, Miquel Contreras, considera que l&rsquo;informe europeu &ldquo;no nom&eacute;s rebutja la candidatura, sin&oacute; que suposa una esmena a la totalitat de la gesti&oacute; cultural del Partit Popular a la ciutat&rdquo; i reclama &ldquo;responsabilitats immediates&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, el debat sobre el rumb cultural de Palma continua obert. M&eacute;s enll&agrave; de la candidatura fallida, el model del projecte Palma 2031 continua en marxa i mant&eacute; moltes de les l&iacute;nies estrat&egrave;giques que han estat objecte de controv&egrave;rsia. En un context en qu&egrave; nombroses ciutats europees competeixen per posicionar-se a trav&eacute;s de grans esdeveniments culturals, a la capital balear la discussi&oacute; gira entorn d&rsquo;una q&uuml;esti&oacute; de fons: quin paper ha de jugar la cultura en territoris sotmesos a una forta pressi&oacute; tur&iacute;stica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 06:29:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="688020" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="688020" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Arte,Cultura,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un informe del jurado para la Capital Europea de la Cultura 2031 sostiene que la candidatura de la ciudad parecía "basarse más en una metodología turística que en un concepto artístico", mientras artistas y gestores culturales critican la vigencia del modelo y anuncian la creación de una "plataforma crítica"</p><p class="subtitle">Joan Punyet Miró, nieto de Joan Miró: “Mi abuelo no pintaba para hacerse millonario, estaba en contra de la especulación”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si no actuamos pronto, ser&aacute; demasiado tarde&rdquo;. Bajo este y otros lemas, un grupo de personas se concentr&oacute; el pasado 9 de abril frente al Palau de Congresos de Palma durante la inauguraci&oacute;n de Art Cologne Palma. La protesta, convocada por la plataforma Menys turisme, m&eacute;s vida, denunciaba la &ldquo;turistificaci&oacute;n de Mallorca mediante eventos culturales elitistas&rdquo; ante la feria de arte organizada en el marco de Palma 2031, la candidatura &mdash;finalmente descartada en marzo&mdash; de la ciudad para ser Capital Europea de la Cultura en 2031.
    </p><p class="article-text">
        Pocos d&iacute;as despu&eacute;s, el jurado de la convocatoria, presidido por Tanja Mlaker, ha apuntado en su informe de preselecci&oacute;n &mdash;bajo la firma de la Comisi&oacute;n Europea&mdash; que la candidatura, impulsada por el Ayuntamiento de la capital balear, &ldquo;parece basarse m&aacute;s en una metodolog&iacute;a tur&iacute;stica que en un concepto art&iacute;stico&rdquo;. Una valoraci&oacute;n que comparten, con mayor dureza, artistas y gestores culturales locales.
    </p><p class="article-text">
        En conjunto, las valoraciones coinciden en se&ntilde;alar una misma preocupaci&oacute;n: el peso del enfoque tur&iacute;stico frente al desarrollo de una estrategia cultural s&oacute;lida. Seg&uacute;n el artista Gabriel Peric&agrave;s, las conclusiones del informe, publicado por el Ministerio de Cultura, &ldquo;ponen en evidencia la flagrante incapacidad de los impulsores de la candidatura para concebir un modelo cultural que no est&eacute; al servicio de los intereses del sector tur&iacute;stico&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                    alt="Concentración del pasado 9 de abril durante la inauguración de la feria de arte Art Cologne Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Concentración del pasado 9 de abril durante la inauguración de la feria de arte Art Cologne Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El informe, que tambi&eacute;n valora las candidaturas de otras ciudades como Burgos, C&aacute;ceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Potr&iacute;es y Toledo, examina las distintas estrategias, contenidos culturales y la capacidad de ejecuci&oacute;n, difusi&oacute;n y gesti&oacute;n de las propuestas, as&iacute; como su dimensi&oacute;n europea. En el caso de Palma, destaca adem&aacute;s la &ldquo;falta de informaci&oacute;n concreta&rdquo; sobre c&oacute;mo se preve&iacute;a implicar a artistas locales e instituciones culturales, y asegura que &ldquo;tampoco queda claro si algunos proyectos ya existen o se crear&aacute;n espec&iacute;ficamente para el a&ntilde;o del t&iacute;tulo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el comisario de arte Tolo Ca&ntilde;ellas asegura a elDiario.es que le sorprende &ldquo;la dificultad para identificar qu&eacute; proyectos han sido realmente centrales&rdquo; en este proceso, en el que percibe &ldquo;falta de transparencia&rdquo; y &ldquo;din&aacute;micas poco definidas que dificultan entender c&oacute;mo se construye realmente el proyecto desde dentro&rdquo;. A su juicio, el documento &ldquo;demuestra que es un modelo que ha priorizado la narrativa y la proyecci&oacute;n por encima de la construcci&oacute;n de un ecosistema cultural s&oacute;lido&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es un modelo que ha priorizado la narrativa y la proyección por encima de la construcción de un ecosistema cultural sólido</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tolo Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Comisario de arte
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La historiadora del arte y comisaria Claudia Desile Abraham, que afirma suscribir las palabras de Ca&ntilde;ellas, lamenta adem&aacute;s la &ldquo;instrumentalizaci&oacute;n que se ha hecho con el alumnado de Bellas Artes de la Escuela Universitaria ADEMA&rdquo; durante la campa&ntilde;a y que hayan tenido &ldquo;oportunidades descabelladas como, por ejemplo, exponer en la Bienal de Venecia&rdquo;. Otras voces ponen el foco en la falta de un desarrollo compartido con el sector art&iacute;stico. El artista Biel Llin&agrave;s se&ntilde;ala que no ve &ldquo;mal&rdquo; que &ldquo;una ciudad pueda aplicar a una capitalidad europea&rdquo;, pero critica que &ldquo;desde la entrada del equipo de gobierno del PP en el ayuntamiento han pasado tres a&ntilde;os y no ha habido di&aacute;logo con los artistas&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Desde la entrada del equipo de gobierno del PP en el ayuntamiento han pasado tres años y no ha habido diálogo con los artistas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Biel Llinàs</span>
                                        <span>—</span> Artista 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La acción de Menys turisme, més vida fue una llamada a “rechazar la turistificación de Mallorca con eventos culturales elitistas”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La acción de Menys turisme, més vida fue una llamada a “rechazar la turistificación de Mallorca con eventos culturales elitistas”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Palma evita nuevas valoraciones y remite a las declaraciones del 18 de marzo, donde el regidor de Cultura, Javier Bonet, reconoci&oacute; en rueda de prensa &ldquo;cierta decepci&oacute;n&rdquo; por el rechazo de la candidatura, pero defendi&oacute; que el objetivo no era solo el t&iacute;tulo, sino pensar formas y procedimientos a trav&eacute;s de los cuales &ldquo;la cultura nos puede ayudar a organizar una ciudad que vive una realidad muy concreta: la de las ciudades mediterr&aacute;neas que reciben millones de visitantes cada a&ntilde;o, haci&eacute;ndonos una pregunta muy espec&iacute;fica y directa: &iquest;c&oacute;mo puede ayudar la cultura a reconciliar una ciudad con el turismo?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el consistorio subraya que el programa de actuaciones vinculado a Palma 2031 contempla para el per&iacute;odo 2026-2036 una inversi&oacute;n aproximada de 274,7 millones de euros en infraestructuras culturales &mdash;como la transformaci&oacute;n del edificio de Gesa, el impulso del Palma Culture &amp; Innovation Bay, la recuperaci&oacute;n de Can Ribas, la futura Caixa de M&uacute;sica o el Districte de les Arts&mdash; y defiende que se trata de proyectos que &ldquo;se llevar&aacute;n a cabo en cualquier caso&rdquo;, al contar ya con distintos grados de desarrollo administrativo o presupuestario.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Arte, turismo y gentrificaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del caso concreto de Palma 2031, el debate remite a un modelo m&aacute;s amplio presente en numerosas ciudades europeas, donde la cultura se utiliza como herramienta de atracci&oacute;n econ&oacute;mica y posicionamiento internacional, a menudo en tensi&oacute;n con el tejido local. Aunque las valoraciones en Balears son diversas, la dimensi&oacute;n tur&iacute;stica del proyecto es la que mayor rechazo ha generado entre algunos artistas, en un contexto de fuerte presi&oacute;n tur&iacute;stica e inmobiliaria, con un aumento del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-desboca-balears-comprar-casa-20-3-caro-ano_1_13147225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">20,3% en el precio de la vivienda</a> tras el &uacute;ltimo a&ntilde;o y continuadas subidas en los alquileres.
    </p><p class="article-text">
        En este escenario, donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-presume-contencion-turistica-balears-islas-marcan-record-historico-19-millones-visitantes_1_13141399.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las islas superaron el a&ntilde;o pasado, por primera vez, los 19 millones de visitantes</a>, el artista Ian Waelder sostiene que &ldquo;este enfoque es lo que crea las condiciones de la ciudad del futuro&rdquo;. Desde una perspectiva m&aacute;s estructural, critica que hoy &ldquo;si no eres rico o heredas propiedad no puedes ser artista en condiciones en las islas&rdquo; y a&ntilde;ade que la figura de Joan Mir&oacute; se ha utilizado para &ldquo;justificar pol&iacute;ticas&rdquo; que, a su juicio, van en direcci&oacute;n contraria: &ldquo;Hablan de redistribuir el turismo, pero no van a reducirlo; probablemente lo aumenten&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El artista Ian Waelder sostiene que la figura de Joan Miró se ha utilizado para &#039;justificar políticas&#039;  que, a su juicio, van en dirección contraria: &#039;Hablan de redistribuir el turismo, pero no van a reducirlo; probablemente lo aumenten&#039;
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la exposición Paysage Miró en la Fundación Pilar i Joan Miró de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la exposición Paysage Miró en la Fundación Pilar i Joan Miró de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para la creadora Manuela Fidalgo, lo que sienten muchos de los artistas es que &ldquo;se ha perdido lo esencial: se descuidan algunas necesidades fundamentales de la isla&rdquo;. &ldquo;No tenemos espacios donde trabajar, los estudios son inaccesibles, los alquileres est&aacute;n disparados y es muy dif&iacute;cil sostener una pr&aacute;ctica art&iacute;stica aqu&iacute; si no tienes apoyo externo&rdquo;, explica. Seg&uacute;n su experiencia, &ldquo;al final sobrevives gracias a ayudas puntuales de amigos o subvenciones, sobreproduciendo constantemente para poder pagar gastos. Y eso tiene un coste: acabamos agotados&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No tenemos espacios donde trabajar, los estudios son inaccesibles, los alquileres están disparados y es muy difícil sostener una práctica artística aquí si no tienes apoyo externo. Al final sobrevives gracias a ayudas puntuales de amigos o subvenciones, sobreproduciendo constantemente para poder pagar gastos. Y eso tiene un coste: acabamos agotados
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuela Fidalgo</span>
                                        <span>—</span> Creadora
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Frente a estas cr&iacute;ticas, el proyecto Palma 2031, anunciado en 2025 bajo el eslogan <em>Mediterr&agrave;nia in Motion</em>, destacaba desde sus inicios la intenci&oacute;n de transformar Palma en un &ldquo;centro cultural din&aacute;mico donde se promueva la producci&oacute;n de conocimiento, la accesibilidad y la participaci&oacute;n comunitaria&rdquo;. En este marco y con el apoyo del Consell de Mallorca y el Govern de les Illes Balears se han llevado a cabo diversos proyectos entre los que destacan las exposiciones dedicadas a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa &mdash;nombrado embajador de la marca junto al cantante Rels B y el cofundador de Filmin Jaume Ripoll&mdash;, Cabrita Reis o Julian Opie, la apertura de una oficina espec&iacute;fica o la promoci&oacute;n de nuevas ferias de arte en la capital balear, como SUMMA Mallorca o Art Cologne Palma.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, seg&uacute;n la informaci&oacute;n aportada por el Ayuntamiento, el valor de marca cultural generado por la candidatura tras la campa&ntilde;a &ldquo;est&aacute; estimado entre 1,2 y 2 millones de euros, con un retorno cercano al 1.500 por ciento&rdquo;. &ldquo;Estas cifras ponen en evidencia que la inteligencia cultural y la colaboraci&oacute;n pueden generar resultados extraordinarios, incluso con recursos muy limitados&rdquo;, afirm&oacute; el regidor Bonet en la rueda de prensa del pasado 18 de marzo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                    alt="Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés y Pedro Vidal durante la muestra de apoyo del Govern a Palma 2031"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés y Pedro Vidal durante la muestra de apoyo del Govern a Palma 2031                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sin embargo, junto a las cr&iacute;ticas culturales, tambi&eacute;n emergen dudas en torno a la gesti&oacute;n econ&oacute;mica de Palma 2031 hasta ahora. El artista Sergio Monje cuestiona las cifras aportadas por el Ayuntamiento y apunta a posibles incoherencias en el presupuesto: &ldquo;Se habl&oacute; de partidas de 80.000 euros que, viendo los costes b&aacute;sicos de personal o producci&oacute;n, no cuadran ni de lejos&rdquo;. Desde el Consistorio defienden que los gastos, de concretamente 82.500 euros, est&aacute;n &ldquo;muy por debajo de la media de un mill&oacute;n de euros que han presupuestado las cuatro ciudades que han accedido a la fase final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En la obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el parasol como una “arquitectura efímera del turismo que privatiza la playa”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En la obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el parasol como una “arquitectura efímera del turismo que privatiza la playa”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Propuestas contra la &ldquo;turistificaci&oacute;n disfrazada de cultura&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Una de las primeras cr&iacute;ticas fue planteada por el artista y activista Carles Gispert en un manifiesto difundido a trav&eacute;s de la Red de Espacios y Agentes de Cultura Comunitaria (REACC) al inicio de la campa&ntilde;a de Palma 2031. En &eacute;l se reclamaba &ldquo;una capitalidad cultural transformadora contra la turistificaci&oacute;n disfrazada de cultura&rdquo; y una estrategia a diez a&ntilde;os vista. Inspirado en la experiencia de la capitalidad cultural europea Donostia 2016, el texto propon&iacute;a trasladar ese modelo a Palma mediante proyectos de mediaci&oacute;n cultural, aunque, seg&uacute;n el propio Gispert, tuvo &ldquo;un efecto raro&rdquo; y escasa atenci&oacute;n institucional.
    </p><p class="article-text">
        En la b&uacute;squeda de posibles soluciones, muchos de los artistas consultados coinciden en la necesidad de reforzar el apoyo a la creaci&oacute;n contempor&aacute;nea, citando ejemplos como Tabakalera en San Sebasti&aacute;n, Matadero en Madrid o espacios como Hangar, La Escocesa y Fabra i Coats en Barcelona, Bilbao Arte o la Cit&eacute; internationale des Arts en Par&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Desde su experiencia en Alemania, Ian Waelder explica que en basis Frankfurt y su programa HAP &ldquo;tienen un edificio y varios espacios por la ciudad que son comprados por el estado y alquilados como estudios a artistas a precios por debajo del mercado&rdquo;. En la misma l&iacute;nea, la creadora Laia Ventayol a&ntilde;ade que en Berl&iacute;n alquilaba por semanas un taller de escultura &ldquo;a un precio muy reducido, subvencionado por el Senado y totalmente equipado&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El pasado mes de septiembre se presentó la candidatura de Palma en la sede del Parlamento Europeo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El pasado mes de septiembre se presentó la candidatura de Palma en la sede del Parlamento Europeo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del miedo a las listas negras a la organizaci&oacute;n cr&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Lejos de las cifras, el malestar en el sector tambi&eacute;n tiene que ver con las condiciones de trabajo y el clima en torno a la cr&iacute;tica. Algunos de los creadores contactados se&ntilde;alan el temor a quedar fuera de circuitos institucionales si se posicionan p&uacute;blicamente: &ldquo;Hay miedo a caer en listas negras, a que se te cierren puertas en convocatorias, exposiciones o ayudas&rdquo;, explica Sergio Monje. A su vez, Ian Waelder apunta a din&aacute;micas de autocensura en un contexto reducido: &ldquo;Mallorca es un entorno peque&ntilde;o, dependemos de las instituciones y mucha gente prefiere no hablar&rdquo;, lo que, a&ntilde;ade, ha debilitado la capacidad del sector para articular una voz conjunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay miedo a caer en listas negras, a que se te cierren puertas en convocatorias, exposiciones o ayudas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio Monje</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como respuesta a este escenario, varios artistas han comenzado a organizarse con la intenci&oacute;n de articular una &ldquo;plataforma cr&iacute;tica&rdquo; que permita intervenir en el debate p&uacute;blico. La iniciativa, a&uacute;n en fase incipiente, busca sentar las bases de una estructura m&aacute;s estable, cercana a un sindicato, que reduzca la vulnerabilidad del sector. &ldquo;Queremos construir una herramienta colectiva que nos permita interlocuci&oacute;n y protegernos&rdquo;, se&ntilde;ala Monje. Entre sus objetivos, estar&iacute;a &ldquo;romper el consenso en torno al uso del arte como una herramienta de promoci&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo;, as&iacute; como reformular asociaciones existentes que, seg&uacute;n expresa el artista, han quedado &ldquo;inoperativas&rdquo; en los &uacute;ltimos a&ntilde;os.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un debate abierto al futuro</strong></h2><p class="article-text">
        En el plano pol&iacute;tico, las cr&iacute;ticas al modelo cultural impulsado por el equipo de gobierno son igualmente contundentes. Desde el Ayuntamiento, Bonet ha lamentado que los grupos municipales de PSIB-PSOE, M&eacute;s y Podemos &ldquo;hayan preferido situarse en la l&oacute;gica de la oposici&oacute;n pol&iacute;tica antes que en la l&oacute;gica del proyecto de ciudad&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A este respecto, tras conocerse la decisi&oacute;n negativa del comit&eacute; de evaluaci&oacute;n de la candidatura, el secretario general del PSOE de Palma, Iago Negueruela, critic&oacute; que el gobierno municipal del PP &ldquo;haya centrado su pol&iacute;tica cultural en la candidatura&rdquo; para que esta finalmente &ldquo;haya fracasado&rdquo;. Por otro lado, el portavoz de M&eacute;s per Palma, Miquel Contreras, considera que el informe europeo &ldquo;no solo rechaza la candidatura, sino que supone una enmienda a la totalidad de la gesti&oacute;n cultural del Partido Popular en la ciudad&rdquo; y reclama &ldquo;responsabilidades inmediatas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, el debate sobre el rumbo cultural de Palma sigue abierto. M&aacute;s all&aacute; de la candidatura fallida, el modelo del proyecto Palma 2031 contin&uacute;a en marcha y mantiene muchas de las l&iacute;neas estrat&eacute;gicas que han sido objeto de controversia. En un contexto en el que numerosas ciudades europeas compiten por posicionarse a trav&eacute;s de grandes eventos culturales, en la capital balear la discusi&oacute;n gira en torno a una cuesti&oacute;n de fondo: qu&eacute; papel debe jugar la cultura en territorios sometidos a una fuerte presi&oacute;n tur&iacute;stica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Apr 2026 19:53:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="688020" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="688020" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Arte,Cultura,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El retrat de l’‘infern’ d’Internet de Carla Nyman:  “És un mirall narcisista amb versions retallades  de nosaltres mateixos”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/retrat-l-infern-d-internet-carla-nyman-mirall-narcisista-amb-versions-retallades-nosaltres-mateixos_1_13108406.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El retrat de l’‘infern’ d’Internet de Carla Nyman:  “És un mirall narcisista amb versions retallades  de nosaltres mateixos”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La novel·la El valle del silicio, publicada per Penguin Random House, dibuixa Internet com una perillosa via d’escapament davant del malestar i explora una relació amb un misteriós gurú digital que promet la salvació a una narradora aïllada del món</p><p class="subtitle">Meta i YouTube, condemnades a pagar sis milions de dòlars per resultar addictives i danyar la salut mental d'una usuària</p></div><p class="article-text">
        Carla Nyman (Palma, 1996) acaba de publicar la seva segona novel&middot;la. Tot just arribada de la seva presentaci&oacute; a Barcelona, continua a Madrid el tour promocional d&rsquo;una faula contempor&agrave;nia capa&ccedil; de retratar tota una generaci&oacute;. L&rsquo;obra, titulada <em>El valle del silicio</em>, acosta els lectors a una jove que viu tancada mentre el seu cos sembla diluir-se darrere la pantalla d&rsquo;un xat a Internet que li promet escapar dels grans problemes que l&rsquo;envolten. A partir d&rsquo;aquesta hist&ograve;ria, l&rsquo;autora construeix una novel&middot;la que es desenvolupa com una deriva ps&iacute;quica travessada pel desig, la tecnologia i la necessitat d&rsquo;afecte.
    </p><p class="article-text">
        Mentre afronta un llarg dia d&rsquo;entrevistes, caf&egrave; en m&agrave;, l&rsquo;escriptora i dramaturga debuta a elDiario.es explicant el punt de partida de la trama. La protagonista necessita substituts per a les figures que han desaparegut de la seva vida: des d&rsquo;una companya de feina virtual fins al seu gos que parla, anomenat Averroes, passant per Samuel Pearce, que representa una via tecno-m&iacute;stica d&rsquo;escapisme. &ldquo;Vivim en una negaci&oacute; constant de la realitat, amb conductes compulsives, depressi&oacute; i incertesa&rdquo;, apunta l&rsquo;autora, tot assenyalant com Internet pot funcionar tant com a espai de llibertat com de control, reflectint la tensi&oacute; entre desig, addicci&oacute; i a&iuml;llament que recull la novel&middot;la.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de la narrativa, Nyman ha treballat en projectes que fusionen literatura, performance i tecnologia. Pr&ograve;ximament estrenar&agrave; <em>Hyperb&oacute;rea</em>, una obra de teatre per a actriu i robot a Conde Duque, i desenvolupa <em>Hydra</em>, gr&agrave;cies a una beca de la Real Academia de Espa&ntilde;a en Roma, un projecte que reinterpreta mites h&iacute;brids per explorar l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; com un cos compost de minerals, aigua i tecnologia. La seva escriptura, reflex ficcionat de la realitat, projecta els futurs possibles entre la ment, el cos i els entorns digitals.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La novel&middot;la arrenca amb una protagonista a&iuml;llada, tancada, que lentament es va esvaint a la pantalla, parlant amb Samuel Pearce. &iquest;La idea era plantejar-ho com una nova forma de tancament, no nom&eacute;s f&iacute;sic, sin&oacute; mental i tecnol&ograve;gic?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, justament a ella li passa aix&ograve;: &eacute;s com si s&rsquo;hagu&eacute;s anul&middot;lat tota la seva realitat. Tots els seus vincles interpersonals han desaparegut, com si s&rsquo;haguessin evaporat. La seva feina tamb&eacute; &eacute;s telem&agrave;tica, cosa que for&ccedil;a aquest autoa&iuml;llament gaireb&eacute; autoimposat. A m&eacute;s, viu una orfandat gaireb&eacute; c&ograve;smica &mdash;una paraula que ha sortit molt en presentacions&mdash; perqu&egrave; no t&eacute; lligams ni amb amistats ni amb parella.
    </p><p class="article-text">
        Es dona a entendre que ho ha deixat recentment amb la seva parella, tampoc es relaciona amb la seva fam&iacute;lia, amb els seus pares; &eacute;s com si hi fossin, per&ograve; no hi fossin. Llavors necessita substitucions compensat&ograve;ries per poder subsistir. Aqu&iacute; apareix l&rsquo;ordinador, com si estigu&eacute;s animat a trav&eacute;s d&rsquo;aquest usuari que &eacute;s Samuel Pearce. I tot &eacute;s molt mental, amb gaireb&eacute; cap acci&oacute;. Nom&eacute;s en algunes parts.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La novel·la narra la relació, a través d’un xat, de la protagonista amb un misteriós gurú digital que li promet un refugi contra el malestar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La novel·la narra la relació, a través d’un xat, de la protagonista amb un misteriós gurú digital que li promet un refugi contra el malestar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Clar, com quan Samuel Pearce la convida a anar al teatre, per&ograve; sense trobar-se.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; mateix. I tamb&eacute; quan ell comen&ccedil;a a donar directrius, com anar a la casa de la seva inf&agrave;ncia per enfrontar-se a una mena de demolici&oacute; geneal&ograve;gica. &Eacute;s una novel&middot;la en qu&egrave; l&rsquo;acci&oacute; no &eacute;s f&iacute;sica o anat&ograve;mica &mdash;com en les pel&middot;l&iacute;cules d&rsquo;acci&oacute;&mdash;, sin&oacute; mental, ps&iacute;quica. Hi ha fins i tot &ldquo;agulles ps&iacute;quiques&rdquo; de tant proc&eacute;s mental.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sens dubte. Tamb&eacute; resulta molt interessant com es plantegen els personatges. Fa la sensaci&oacute; que representen diferents sensacions de la contemporane&iuml;tat: el tedi de la narradora, la promesa digital de Samuel Pearce, l&rsquo;acceptaci&oacute; del nou ordre &mdash;un capitalisme amable, verd&mdash; en Lady Kombucha, i Averroes, que &eacute;s pur pensament cr&iacute;tic.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ha estat m&eacute;s aviat accidental. Crec que la novel&middot;la &eacute;s un s&iacute;mptoma d&rsquo;aquest moment contemporani delirant, gaireb&eacute; esquizoide, en qu&egrave; vivim: startups, preocupaci&oacute; per la microbiota m&eacute;s que pel desig&hellip; D&rsquo;aqu&iacute; emergeixen aquests personatges simb&ograve;lics. Ella, en viure aquesta orfandat, necessita substituir figures que no t&eacute;. Per exemple, li falta una mare i la substitueix amb Lady Kombucha, que representa un mandat &egrave;tic hiperbolitzat, molt proper a un mandat capitalista: ser eco-friendly, &egrave;ticament irreprotxable, per&ograve; mediat pel mercat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La novel·la és un símptoma d’aquest moment contemporani delirant, gairebé esquizoide, en què vivim: startups, preocupació per la microbiota més que pel desig</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Samuel Pearce tamb&eacute; sorgeix d&rsquo;un desencant amb el m&oacute;n i proposa una via: una uni&oacute; tecno-m&iacute;stica, una sortida cap al ciberespai. &Eacute;s una fantasia d&rsquo;omnipot&egrave;ncia: autooptimitzar-se, sortir de la mediocritat humana, fondre&rsquo;s en all&ograve; digital, en discursos cripto-capitalistes. Averroes, en canvi, &eacute;s el principi de realitat: li recorda que ha de menjar, complir funcions biol&ograve;giques, ser m&eacute;s un gos que un hum&agrave; atrapat en fantasies filos&ograve;fiques. Tot i que tamb&eacute; &eacute;s un personatge autoritari.
    </p><p class="article-text">
        Tots els personatges monitoritzen la protagonista, la teledirigeixen; ella no t&eacute; ag&egrave;ncia. La mouen com una titella i travessen el seu pensament, fins que acaba dissolent-se en ells. Suposo que per no estar sola: &eacute;s la seva manera d&rsquo;oferir-se a l&rsquo;altre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Crec que la novel·la és un símptoma d’aquest moment contemporani delirant, gairebé esquizoide, en què vivim&quot;, explica l’escriptora"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Crec que la novel·la és un símptoma d’aquest moment contemporani delirant, gairebé esquizoide, en què vivim&quot;, explica l’escriptora                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Durant la lectura sorgeix una associaci&oacute; for&ccedil;a clara amb distopies cl&agrave;ssiques com </strong><em><strong>Matrix</strong></em><strong>, on la IA controla el m&oacute;n alimentant-se dels humans. &iquest;Aquesta distopia ja s&rsquo;ha barrejat amb la realitat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que la distopia &eacute;s el que estem vivint. &Eacute;s delirant: des de voler terraformar Mart fins a moltes altres coses del present. La ci&egrave;ncia-ficci&oacute; ja &eacute;s la nostra quotidianitat. La novel&middot;la seria m&eacute;s aviat ficci&oacute; especulativa: estranya la realitat per assenyalar com n&rsquo;&eacute;s de delirant. Vivim en una fugida i una negaci&oacute; constant de la realitat, amb conductes compulsives a Internet, depressi&oacute;, incertesa&hellip; &Eacute;s la simptomatologia contempor&agrave;nia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ciència-ficció ja és la nostra quotidianitat. La novel·la seria més aviat ficció especulativa: estranya la realitat per assenyalar com n’és de delirant</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Tamb&eacute; en un moment en qu&egrave; sembla desdibuixar-se qualsevol tipus d&rsquo;ordre i tot pot caure, fins i tot el dret internacional.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, un neoliberalisme absolut: els drets humans s&rsquo;aixafen i preval el discurs del m&eacute;s fort.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En la relaci&oacute; amb Samuel Pearce, que &eacute;s completament digital, &iquest;es pot percebre un canvi en els vincles afectius a trav&eacute;s de la tecnologia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Internet &eacute;s una xarxa planet&agrave;ria tentacular: permet acc&eacute;s a informaci&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; est&agrave; travessada pel poder, la vigil&agrave;ncia, l&rsquo;extracci&oacute; de dades i els discursos dominants. A m&eacute;s, funciona com un mirall narcisista: ens retorna versions retallades de nosaltres mateixos. Pengo aquesta foto a Instagram i aix&ograve; soc jo. Publico aquest tuit i aquests no s&eacute; quants car&agrave;cters soc jo. Soc gaireb&eacute; un esl&ograve;gan o una consigna o un pamflet, oi?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Internet funciona com un mirall narcisista: ens retorna versions retallades de nosaltres mateixos. Pengo aquesta foto a Instagram i això soc jo. Pengo aquest tuit i aquests no sé quants caràcters soc jo. Soc gairebé un eslògan o una consigna o un pamflet</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot aix&ograve; impedeix negociar la realitat amb l&rsquo;altre, generar un di&agrave;leg real i la fricci&oacute; amb l&rsquo;altre. A m&eacute;s, perqu&egrave; tu et defineixis identit&agrave;riament, t&rsquo;has de regular amb l&rsquo;altre constantment. I aquest altre no &eacute;s un hum&agrave;, sin&oacute; precisament el medi.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Potser com quan Samuel Pearce demana canviar de xat.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; mateix. Ell proposa passar a un sistema basat en criptomonedes i blockchain, suposadament independent del m&oacute;n terrenal. &Eacute;s un deliri que va creixent fins a semblar una estafa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De fet, plataformes m&eacute;s hegem&ograve;niques com Meta o Google han estat condemnades recentment per un jurat de Los Angeles per fomentar la seva addicci&oacute;.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Exacte, hi ha una dimensi&oacute; d&rsquo;addicci&oacute; i de control. &Eacute;s una mena de dictadura velada, mediada per discursos de poder i vigil&agrave;ncia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carla Nyman està preparant una estrena teatral a Conde Duque i el projecte Hydra a la Real Academia de España a Roma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carla Nyman està preparant una estrena teatral a Conde Duque i el projecte Hydra a la Real Academia de España a Roma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Poc queda de quan Internet es va popularitzar i es va plantejar com una promesa de llibertat.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, per&ograve; acaba sent absorbida pel sistema.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Existeix algun escletxa de llum a la novel&middot;la davant d&rsquo;aquesta sensaci&oacute; de derrota total?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que no &eacute;s completament pessimista. Internet no &eacute;s un lloc terrible en si, per&ograve; s&iacute; inh&ograve;spit. Hi ha un petit escletxa: en abocar el seu inconscient a Internet, la protagonista comen&ccedil;a a recon&egrave;ixer els seus malestars. &Eacute;s un primer pas cap a una certa lucidesa. Hi ha un descens als inferns &mdash;tamb&eacute; literal, perqu&egrave; Internet no &eacute;s al n&uacute;vol, sin&oacute; en infraestructures materials&mdash;, per&ograve; al final hi ha un cert aterratge.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per acabar, &iquest;en quins projectes treballa ara?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estic amb diversos projectes. El 28 de maig estreno a Conde Duque una obra, <em>Hyperb&oacute;rea</em>, sobre la intimitat entre cossos humans i no humans en la cultura digital. &Eacute;s una pe&ccedil;a per a una actriu i un robot. I a la Real Academia de Espa&ntilde;a en Roma treballo en <em>Hydra</em>, una relectura de figures mitol&ograve;giques h&iacute;brides com Aracne o Medusa, per pensar l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; com un cos tamb&eacute; h&iacute;brid, fet de minerals, aigua i tecnologia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/retrat-l-infern-d-internet-carla-nyman-mirall-narcisista-amb-versions-retallades-nosaltres-mateixos_1_13108406.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2026 06:27:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="80933" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="80933" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El retrat de l’‘infern’ d’Internet de Carla Nyman:  “És un mirall narcisista amb versions retallades  de nosaltres mateixos”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Internet,Redes sociales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El retrato del ‘infierno’ de Internet de Carla Nyman: "Es un espejo narcisista con versiones recortadas de nosotros mismos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/retrato-infierno-internet-carla-nyman-espejo-narcisista-versiones-recortadas_1_13108085.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El retrato del ‘infierno’ de Internet de Carla Nyman: &quot;Es un espejo narcisista con versiones recortadas de nosotros mismos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La novela 'El valle del silicio', publicada por Penguin Random House, dibuja Internet como una peligrosa vía de escape frente al malestar y explora una relación con un misterioso gurú digital que le promete la salvación a una narradora aislada del mundo</p><p class="subtitle">Meta y YouTube, condenadas a pagar seis millones de dólares por resultar adictivas y dañar la salud mental de una usuaria</p></div><p class="article-text">
        Carla Nyman (Palma, 1996) acaba de publicar su segunda novela. Reci&eacute;n llegada de su presentaci&oacute;n en Barcelona, contin&uacute;a en Madrid el tour promocional de una f&aacute;bula contempor&aacute;nea capaz de retratar a una generaci&oacute;n entera. La obra, titulada <em>El valle del silicio</em>, acerca a los lectores a una joven mujer que vive encerrada mientras su cuerpo parece diluirse en tras la pantalla de un chat en Internet que le promete escapar de los grandes problemas que la rodean. Desde esa historia, la autora construye una novela que se desarrolla como una deriva ps&iacute;quica atravesada por el deseo, la tecnolog&iacute;a y la necesidad de afecto.
    </p><p class="article-text">
        Mientras encara un largo d&iacute;a de entrevistas, caf&eacute; en mano, la escritora y dramaturga se estrena con elDiario.es explicando el punto de partida de la trama. La protagonista necesita sustitutos para las figuras que han desaparecido de su vida: desde una compa&ntilde;era de trabajo virtual hasta su perro que habla, llamado Averroes, pasando por Samuel Pearce, quien representa una v&iacute;a tecno-m&iacute;stica de escapismo. &ldquo;Vivimos en una negaci&oacute;n constante de la realidad, con conductas compulsivas, depresi&oacute;n e incertidumbre&rdquo;, apunta la autora, se&ntilde;alando c&oacute;mo Internet puede funcionar tanto como espacio de libertad como de control, reflejando la tensi&oacute;n entre deseo, adicci&oacute;n y aislamiento que refleja la novela.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la narrativa, Nyman ha trabajado en proyectos que fusionan literatura, <em>performance</em> y tecnolog&iacute;a. Pr&oacute;ximamente estrenar&aacute; <em>Hyperb&oacute;rea</em>, una obra de teatro para actriz y robot en Conde Duque, y desarrolla el <em>Hydra,</em> gracias a una beca de la Real Academia de Espa&ntilde;a en Roma, un proyecto que reinterpreta mitos h&iacute;bridos para explorar al ser humano como cuerpo compuesto de minerales, agua y tecnolog&iacute;a. Su escritura, reflejo ficcionado de la realidad, proyecta los futuros posibles entre la mente, el cuerpo y los entornos digitales.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La novela arranca con una protagonista aislada, encerrada, que lentamente va desvaneci&eacute;ndose en la pantalla, hablando con Samuel Pearce. &iquest;Era la idea plantearlo como una nueva forma de encierro, no solo f&iacute;sico, sino mental y tecnol&oacute;gico?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, justamente a ella le ocurre eso: es como si se hubiese anulado toda su realidad. Todos sus v&iacute;nculos interpersonales han desaparecido, como si se hubiesen evaporado. Su trabajo tambi&eacute;n es telem&aacute;tico, lo cual fuerza ese autoaislamiento casi autoimpuesto. Adem&aacute;s, vive una orfandad casi c&oacute;smica &mdash;una palabra que ha salido mucho en presentaciones&mdash; porque no tiene lazos con amistades ni con pareja.
    </p><p class="article-text">
        Se da a entender que lo ha dejado recientemente con su pareja, tampoco se relaciona con su familia, con sus padres; es como que est&aacute;n, pero no est&aacute;n. Entonces necesita sustituciones compensatorias para poder subsistir. Ah&iacute; aparece el ordenador, como si estuviese animado a trav&eacute;s de ese usuario que es Samuel Pearce. Y todo es muy mental, sin apenas acci&oacute;n. Solamente en algunas partes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La novela narra la relación, a través de un chat, de la protagonista con un misterioso gurú digital que le promete un refugio contra el malestar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La novela narra la relación, a través de un chat, de la protagonista con un misterioso gurú digital que le promete un refugio contra el malestar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Claro, como cuando Samuel Pearce le invita a ir al teatro, pero sin encontrarse.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Eso es. Y tambi&eacute;n cuando &eacute;l empieza a dar directrices, como ir a la casa de su infancia para enfrentarse a una especie de demolici&oacute;n geneal&oacute;gica. Es una novela en la que la acci&oacute;n no es f&iacute;sica o anat&oacute;mica &mdash;como en las pel&iacute;culas de acci&oacute;n&mdash;, sino mental, ps&iacute;quica. Hay incluso &ldquo;agujetas ps&iacute;quicas&rdquo; de tanto proceso mental.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Desde luego. Tambi&eacute;n resulta muy interesante c&oacute;mo se plantean los personajes. Da la sensaci&oacute;n de que representan distintos sentires de la contemporaneidad: el hast&iacute;o de la narradora, la promesa digital de Samuel Pearce, la aceptaci&oacute;n del nuevo orden &mdash;un capitalismo amable, verde&mdash; en Lady Kombucha, y Averroes, que es puro pensamiento cr&iacute;tico.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ha sido m&aacute;s bien accidental. Creo que la novela es un s&iacute;ntoma de este momento contempor&aacute;neo delirante, casi esquizoide, en el que vivimos: <em>startups</em>, preocupaci&oacute;n por la microbiota m&aacute;s que por el deseo&hellip; De ah&iacute; emergen estos personajes simb&oacute;licos. Ella, al vivir esa orfandad, necesita sustituir figuras que no tiene. Por ejemplo, le falta una madre y la sustituye con Lady Kombucha, que representa un mandato &eacute;tico hiperbolizado, muy cercano a un mandato capitalista: ser eco-friendly, &eacute;ticamente intachable, pero mediado por el mercado.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La novela es un síntoma de este momento contemporáneo delirante, casi esquizoide, en el que vivimos: startups, preocupación por la microbiota más que por el deseo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Samuel Pearce tambi&eacute;n surge de un desencanto con el mundo y propone una v&iacute;a: una uni&oacute;n tecno-m&iacute;stica, una salida hacia el ciberespacio. Es una fantas&iacute;a de omnipotencia: autooptimizarse, salir de la mediocridad humana, fundirse en lo digital, en discursos cripto-capitalistas. Averroes, en cambio, es el principio de realidad: le recuerda que tiene que comer, cumplir funciones biol&oacute;gicas, ser m&aacute;s un perro que un humano atrapado en fantas&iacute;as filos&oacute;ficas. Aunque tambi&eacute;n es un personaje autoritario.
    </p><p class="article-text">
        Todos los personajes monitorizan a la protagonista, la teledirigen; ella no tiene agencia. La mueven como una marioneta y atraviesan su pensamiento, hasta que acaba disolvi&eacute;ndose en ellos. Supongo que para no estar sola: es su forma de ofrecerse al otro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Creo que la novela es un síntoma de este momento contemporáneo delirante, casi esquizoide, en el que vivimos&quot;, explica la escritora."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Creo que la novela es un síntoma de este momento contemporáneo delirante, casi esquizoide, en el que vivimos&quot;, explica la escritora.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Durante la lectura surge una asociaci&oacute;n bastante clara con distop&iacute;as cl&aacute;sicas como </strong><em><strong>Matrix</strong></em><strong>, donde la IA controla el mundo aliment&aacute;ndose de los humanos &iquest;Esa distop&iacute;a ya se ha mezclado con la realidad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que la distop&iacute;a es lo que estamos viviendo. Es delirante: desde querer terraformar Marte hasta muchas otras cosas del presente. La ciencia ficci&oacute;n ya es nuestra cotidianidad. La novela ser&iacute;a m&aacute;s bien ficci&oacute;n especulativa: extra&ntilde;a la realidad para se&ntilde;alar lo delirante que es. Vivimos en una huida y una negaci&oacute;n constante de la realidad, con conductas compulsivas en Internet, depresi&oacute;n, incertidumbre&hellip; Es la sintomatolog&iacute;a contempor&aacute;nea.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ciencia ficción ya es nuestra cotidianidad. La novela sería más bien ficción especulativa: extraña la realidad para señalar lo delirante que es</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n en un momento donde parece desdibujarse cualquier tipo de orden y todo puede tambalearse, incluso el derecho internacional.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, un neoliberalismo absoluto: los derechos humanos se aplastan y prevalece el discurso del m&aacute;s fuerte.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En la relaci&oacute;n con Samuel Pearce, que es completamente digital, &iquest;puede percibirse un cambio en los v&iacute;nculos afectivos a trav&eacute;s de la tecnolog&iacute;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Internet es una red planetaria tentacular: permite acceso a informaci&oacute;n, pero tambi&eacute;n est&aacute; atravesada por poder, vigilancia, extracci&oacute;n de datos y discursos dominantes. Adem&aacute;s, funciona como espejo narcisista: nos devuelve versiones recortadas de nosotros mismos. Subo esta foto a Instagram y esto soy yo. Subo este tweet y estos no s&eacute; cu&aacute;ntos caracteres soy yo. Soy casi un eslogan o una consigna o un panfleto, &iquest;no?&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Internet funciona como espejo narcisista: nos devuelve versiones recortadas de nosotros mismos. Subo esta foto a Instagram y esto soy yo. Subo este tweet y estos no sé cuántos caracteres soy yo. Soy casi un eslogan o una consigna o un panfleto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Todo eso impide negociar la realidad con el otro, generar un di&aacute;logo real y la fricci&oacute;n con el otro. Adem&aacute;s, para que t&uacute; te definas identitariamente, tienes que regularte con el otro constantemente. Y con el otro no es con un humano, sino precisamente con el medio.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quiz&aacute;s como cuando Samuel Pearce pide cambiar de chat.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Eso es. &Eacute;l propone pasar a un sistema basado en criptomonedas y <em>blockchain</em>, supuestamente independiente del mundo terrenal. Es un delirio que va creciendo hasta parecer una estafa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De hecho, plataformas m&aacute;s hegem&oacute;nicas como </strong><a href="https://www.eldiario.es/tecnologia/meta-youtube-condenadas-pagar-3-millones-dolares-resultar-adictivas-danar-salud-mental-usuaria_1_13098288.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Meta o Google han sido condenadas recientemente por un jurado de Los &Aacute;ngeles por fomentar su adicci&oacute;n</strong></a><strong>.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Exacto, hay una dimensi&oacute;n de adicci&oacute;n y de control. Es una especie de dictadura velada, mediada por discursos de poder y vigilancia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carla Nyman se encuentra preparando un estreno teatral en Conde Duque  y el proyecto Hydra en la Real Academia de España en Roma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carla Nyman se encuentra preparando un estreno teatral en Conde Duque  y el proyecto Hydra en la Real Academia de España en Roma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Poco queda de cuando Internet se hizo popular y se plante&oacute; como una promesa de libertad.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, pero acaba siendo absorbida por el sistema.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Existe alg&uacute;n resquicio de luz en la novela frente a esa sensaci&oacute;n de derrota total?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que no es completamente pesimista. Internet no es un lugar terrible en s&iacute;, pero s&iacute; inh&oacute;spito. Hay un peque&ntilde;o resquicio: al volcar su inconsciente en Internet, la protagonista empieza a reconocer sus malestares. Es un primer paso hacia cierta lucidez. Hay un descenso a los infiernos &mdash;tambi&eacute;n literal, porque Internet no est&aacute; en la nube, sino en infraestructuras materiales&mdash;, pero al final hay cierto aterrizaje.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Para cerrar, &iquest;en qu&eacute; proyectos est&aacute; trabajando ahora?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estoy con varios proyectos. El 28 de mayo estreno en Conde Duque una obra, <em>Hyperb&oacute;rea</em>, sobre la intimidad entre cuerpos humanos y no humanos en la cultura digital. Es una pieza para una actriz y un robot. Y en la Real Academia de Espa&ntilde;a en Roma trabajo en <em>Hydra</em>, una relectura de figuras mitol&oacute;gicas h&iacute;bridas como Aracne o Medusa, para pensar al ser humano como un cuerpo tambi&eacute;n h&iacute;brido, hecho de minerales, agua y tecnolog&iacute;a.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/retrato-infierno-internet-carla-nyman-espejo-narcisista-versiones-recortadas_1_13108085.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 30 Mar 2026 20:07:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="80933" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="80933" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El retrato del ‘infierno’ de Internet de Carla Nyman: "Es un espejo narcisista con versiones recortadas de nosotros mismos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Internet,Redes sociales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[María Terremoto, cantaora: “El flamenco sigue siendo un mundo de mucho patriarcado y masculinidad”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/maria-terremoto-cantaora-flamenco-sigue-mundo-patriarcado-masculinidad_1_13066442.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f9811e7d-4b07-4b63-8f4f-f7e37d355132_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138667.jpg" width="4269" height="2402" alt="La cantaora jerezana María Terremoto, una de las voces jóvenes que están impulsando una nueva apertura del flamenco."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La reconocida artista jerezana, que inaugura el Festival Paco de Lucía en Mallorca, defiende la apertura del flamenco hacia el mainstream sin renunciar a la tradición: "La pureza la tengo en mi ADN: vengo de una casa gitana, flamenca y cantadora, y eso nadie me lo va a quitar"</p><p class="subtitle">La Niña de la Puebla: invidente, republicana y mujer empoderada</p></div><p class="article-text">
        Cuando suena el tel&eacute;fono, acaba de salir de comprar ropa para sus dos hijos. Mar&iacute;a Terremoto atiende la llamada con prisa, pero con muy buen humor, mientras se pide un caf&eacute;: al d&iacute;a siguiente viajar&aacute; para inaugurar el Festival Paco de Luc&iacute;a Mallorca en el Teatre Principal, una cita dedicada al maestro de la guitarra en la que compartir&aacute; escenario con Mala Rodr&iacute;guez en un concierto inaugural que mezcla flamenco y rap.
    </p><p class="article-text">
        A sus 25 a&ntilde;os, la cantaora jerezana es heredera de una de las grandes sagas del flamenco. Es nieta del legendario Fernando Fern&aacute;ndez Monje, m&aacute;s conocido como Terremoto de Jerez, e hija de Fernando Terremoto, dos figuras fundamentales del cante que marcaron la historia reciente del g&eacute;nero y cuyo legado pesa, inevitablemente, sobre cualquier paso que da sobre el escenario.
    </p><p class="article-text">
        La Terremoto nieta, que pisa el acelerador como un verdadero terremoto, defiende ese peso de la tradici&oacute;n, pero tambi&eacute;n la necesidad de abrir caminos nuevos. Con dos discos publicados &mdash;<em>La huella de mi sent&iacute;o</em> (2018) y <em>Manifiesto</em> (2025)&mdash;, busca su lugar dentro del flamenco tras un renacer art&iacute;stico y personal que la ha llevado a cuestionar el purismo, reivindicar la libertad creativa de los j&oacute;venes y defender el papel de las mujeres en un flamenco que considera todav&iacute;a marcado por la masculinidad y el patriarcado.	 
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; significa para una cantaora jerezana inaugurar un festival que lleva el nombre de Paco de Luc&iacute;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Para m&iacute; es un honor enorme, porque la admiraci&oacute;n que le tengo &mdash;y que le tenemos todos&mdash; al maestro es inmensa. Me hace mucha ilusi&oacute;n y tengo much&iacute;simas ganas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El concierto mezcla flamenco y rap junto a Mala Rodr&iacute;guez y no parece casual. En otras ocasiones ha trabajado con artistas urbanas como la andaluza Faenna, o Harto Rodr&iacute;guez, que tambi&eacute;n estuvo con C. Tangana. &iquest;C&oacute;mo se siente al actuar con una mujer pionera del rap en Espa&ntilde;a? &iquest;C&oacute;mo ha surgido?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Principalmente por eso mismo que comentas: es una pionera del rap espa&ntilde;ol y, sobre todo, es mujer. Ha sido una mujer que siempre se ha atrevido a decir lo que le ha dado la gana, quitando ese estereotipo de que el rap es un mundo muy complicado y muy liderado por hombres. Despu&eacute;s, porque tambi&eacute;n le tengo mucho cari&ntilde;o. Ya colabor&eacute; con ella en un concierto que hizo el a&ntilde;o pasado en el Palau de la M&uacute;sica Catalana, en Barcelona. Ten&iacute;a ganas de poder tenerla tambi&eacute;n en un concierto m&iacute;o&nbsp;y que est&eacute; dentro de <em>Manifiesto</em>, que es lo que vamos a presentar.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-sC-JoZ7PqO4-2771', 'youtube', 'sC-JoZ7PqO4', document.getElementById('yt-sC-JoZ7PqO4-2771'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-sC-JoZ7PqO4-2771 src="https://www.youtube.com/embed/sC-JoZ7PqO4?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>Hablando de Mala Rodr&iacute;guez y del rap, quer&iacute;a preguntar por el otro lado, por el lado del flamenco. Da la sensaci&oacute;n de que vive un momento especialmente abierto a mezclarse con otros g&eacute;neros, muy probablemente por una renovaci&oacute;n generacional. &iquest;C&oacute;mo se est&aacute; viviendo ese momento? &iquest;Hay realmente una mayor apertura? De hecho, hace poco se lanz&oacute; su versi&oacute;n de </strong><em><strong>La Ni&ntilde;a de la Escuela</strong></em><strong>.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que s&iacute;, y sobre todo seguimos en la lucha. Personalmente estoy intentando deshacerme de ciertas ataduras del flamenco puro. Al venir de una casa de cantaores y de una familia flamenca, se me hace m&aacute;s complicado, porque el p&uacute;blico que tengo es flamenco y eso no quiero perderlo, por supuesto. Pero s&iacute; quiero abrirme un poco y mostrarme a otros o&iacute;dos y otros ojos. Yo nac&iacute; en 1999, estoy entre la generaci&oacute;n millennial y la zeta, y mis necesidades tambi&eacute;n son otras.
    </p><p class="article-text">
        Creo que estamos en esa lucha. Hay un sector dentro del flamenco m&aacute;s puro que a veces no nos deja sentirnos libres del todo. Yo intento apartarme de eso y no escuchar cr&iacute;ticas. La m&uacute;sica es muy grande y muy bonita, y est&aacute; para disfrutarla y hacerla.
    </p><p class="article-text">
        Sobre <em>La ni&ntilde;a de la escuela</em>, tengo que decir que no me qued&eacute; muy conforme con la versi&oacute;n. No se produjo ni se masteriz&oacute; como yo quer&iacute;a. Desde aqu&iacute; le tengo que dar las gracias a Miguel &Aacute;ngel de Black Box Mastering, que fue quien hizo la magia y arregl&oacute; el tema, porque cuando me lo entregaron era un tru&ntilde;o, con perd&oacute;n. Esas cosas me dan coraje, porque quiero que todo salga impecable, sobre todo en esa lucha por acercarme al <em>mainstream</em> sin olvidar de d&oacute;nde vengo. Pero bueno, son pasos que doy.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No me quedé muy conforme con la versión de &#039;La niña de la escuela&#039;. No se produjo ni se masterizó como yo quería. Desde aquí le tengo que dar las gracias a Miguel Ángel de Black Box Mastering, que fue quien hizo la magia y arregló el tema, porque cuando me lo entregaron era un truño, con perdón</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Seguro que habr&aacute; m&aacute;s oportunidades.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Claro. Dentro de poquito saco <em>single</em> otra vez y tambi&eacute;n me voy a meter a grabar un nuevo &aacute;lbum que va a ser muy especial. No puedo decir nada todav&iacute;a, pero seguro que lo ser&aacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sobre ese flamenco m&aacute;s purista: en ese debate tan presente, &iquest;existe realmente la pureza o es m&aacute;s bien un mito?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La pureza existe. Lo que yo no soy es parte del purismo, que para m&iacute; es otra cosa diferente. El purismo muchas veces es una cruz que se le echa al flamenco &mdash;o en este caso a m&iacute;, que vengo de una casa flamenca&mdash; y con la que te fustigan: &ldquo;no te salgas de aqu&iacute;&rdquo;, &ldquo;esto no vale porque no es flamenco&rdquo;. Pero la pureza la tengo en mi ADN: vengo de una casa gitana, flamenca y cantadora, y eso nadie me lo va a quitar.
    </p><p class="article-text">
        Lo que pasa es que necesito explotar mis inquietudes. Creo que mi cante es puro, igual que el de otros compa&ntilde;eros, pero los j&oacute;venes tambi&eacute;n estamos buscando otros caminos y llegar a otros p&uacute;blicos, sobre todo gente joven. Gracias a esa amplitud que le estamos dando al flamenco, muchos j&oacute;venes que no conoc&iacute;an esta m&uacute;sica pueden acercarse m&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En ese debate sobre el purismo muchas veces aparecen sobre todo voces masculinas. &iquest;Sigue siendo el flamenco un mundo muy marcado por la masculinidad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quiz&aacute;s no con las mismas trabas de antes, porque antes la mujer lo ten&iacute;a muy dif&iacute;cil. Lo he dicho en otras entrevistas y me han llovido cr&iacute;ticas, pero me da igual. En mi propia familia ha habido mujeres cantaoras que quiz&aacute; no lo fueron por el hombre que ten&iacute;an al lado.
    </p><p class="article-text">
        La &eacute;poca tambi&eacute;n era distinta, pero s&iacute;, el flamenco sigue siendo un mundo con mucha masculinidad, y de patriarcado. Y yo tambi&eacute;n quiero deshacerme de eso, porque la igualdad es de las cosas m&aacute;s bonitas que hay y las mujeres tenemos mucho que ofrecer.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-OSb7Yi78WqU-2560', 'youtube', 'OSb7Yi78WqU', document.getElementById('yt-OSb7Yi78WqU-2560'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-OSb7Yi78WqU-2560 src="https://www.youtube.com/embed/OSb7Yi78WqU?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n est&aacute; la cuesti&oacute;n generacional. En su caso coincide adem&aacute;s con la maternidad y una carrera art&iacute;stica ya consolidada. &iquest;C&oacute;mo se compagina todo eso en el d&iacute;a a d&iacute;a? &iquest;Influye la maternidad en la manera de cantar o crear?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que s&iacute; y no. Ser madre y trabajadora &mdash;en mi caso madre y artista&mdash; es complicado. Tienes que estar en constante creaci&oacute;n y, de las 24 horas del d&iacute;a, quiz&aacute; no puedo dedicarle 12 a la m&uacute;sica porque tengo dos peque&ntilde;os que me reclaman. Intento compaginarlo de la mejor manera posible, aunque hay d&iacute;as que termino agotada y no tengo ganas de meterme en el estudio. Tengo un estudio en casa donde intento crear mis paranoias, pero no te voy a mentir: es complicado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ser madre y trabajadora —en mi caso madre y artista— es complicado. Tienes que estar en constante creación y, de las 24 horas del día, quizá no puedo dedicarle 12 a la música porque tengo dos pequeños que me reclaman</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Muchos artistas j&oacute;venes est&aacute;n protagonizando esa apertura del flamenco. &iquest;Qu&eacute; est&aacute; aportando esta generaci&oacute;n al g&eacute;nero?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo, viniendo de donde vengo, agradezco mucho el esfuerzo de mis compa&ntilde;eros por poner el flamenco en un sitio un poquito m&aacute;s <em>mainstream </em>y acercarlo a los j&oacute;venes.
    </p><p class="article-text">
        Es completamente necesario. La pureza siempre se mantiene, pero hay que renovarse o morir. Nosotros tenemos un poco esa llave para acercarlo a gente joven sin despreciar, por supuesto, a los cantaores y cantaoras de los que seguimos aprendiendo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Entre el primer trabajo y </strong><em><strong>Manifiesto</strong></em><strong> pasaron siete a&ntilde;os. En otras ocasiones ha hablado de dudas y de un renacer art&iacute;stico. &iquest;Qu&eacute; cambi&oacute; en ese tiempo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Entr&eacute; en un mundo del que no ten&iacute;a ni idea. Yo solo quer&iacute;a subirme a un escenario y cantar, que es lo que he so&ntilde;ado desde peque&ntilde;a. Pero te encuentras con un mundo de gente mayor, con muchas cosas que no entiendes y con preguntas que a veces no te atreves a hacer. Quiz&aacute; lo de renacer tan joven puede chocar, pero para m&iacute; lo ha sido porque me he encontrado a m&iacute; misma. Antes iba un poco como pollo sin cabeza, con muchas inquietudes, m&aacute;s rebelde y m&aacute;s salvaje.
    </p><p class="article-text">
        Ese tiempo me ha dado tranquilidad para pensar las cosas y dar pasos firmes. Antes no ten&iacute;a suficiente madurez. Ha sido un tiempo de encontrar mi camino y tambi&eacute;n de encontrarme como persona.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Una &uacute;ltima curiosidad, m&aacute;s bonita: si su padre o su abuelo pudieran verla hoy sobre el escenario, &iquest;qu&eacute; cree que dir&iacute;an?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mi abuelo seguramente me pondr&iacute;a algunas pegas, porque ten&iacute;a una mentalidad muy antigua y adem&aacute;s era un grand&iacute;simo entendido del cante. Pero espero que, desde donde est&eacute;, est&eacute; orgulloso. Y mi padre s&eacute; que me apoyar&iacute;a en todo: en mis proyectos, en lo que quiero ser y en d&oacute;nde quiero llegar. Aunque era un flamenco puro y ortodoxo, tambi&eacute;n ten&iacute;a la mente muy abierta. Eso es lo que me consuela.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/maria-terremoto-cantaora-flamenco-sigue-mundo-patriarcado-masculinidad_1_13066442.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Mar 2026 16:52:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f9811e7d-4b07-4b63-8f4f-f7e37d355132_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138667.jpg" length="10090956" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f9811e7d-4b07-4b63-8f4f-f7e37d355132_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138667.jpg" type="image/jpeg" fileSize="10090956" width="4269" height="2402"/>
      <media:title><![CDATA[María Terremoto, cantaora: “El flamenco sigue siendo un mundo de mucho patriarcado y masculinidad”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f9811e7d-4b07-4b63-8f4f-f7e37d355132_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138667.jpg" width="4269" height="2402"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Flamenco]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Anatomia d’un espoli arqueològic històric:  d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anatomia-d-espoli-arqueologic-historic-d-moneda-l-epoca-d-alexandre-gran-bust-roma_1_12983644.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Anatomia d’un espoli arqueològic històric:  d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Més de 1.500 peces arqueològiques, confiscades fa més d’un any a un matrimoni alemany a l’aeroport de Palma, comencen a ser catalogades de cara al procés judicial i a l’organització d’una exposició per a aquest estiu</p><p class="subtitle">El matrimoni alemany que ha espoliat més de 1.400 àmfores, llums i espases romanes de valor incalculable a Mallorca</p></div><p class="article-text">
        Va oc&oacute;rrer al control de seguretat de l&rsquo;aeroport de Palma, per&ograve; l&rsquo;abast real de la troballa no es coneixeria fins mesos despr&eacute;s. Fa m&eacute;s d&rsquo;un any, una dona de nacionalitat alemanya va ser interceptada quan intentava treure de Mallorca un grapat de monedes antigues dins la seva maleta. Aquella intervenci&oacute; rutin&agrave;ria va destapar un dels casos d&rsquo;espoli arqueol&ograve;gic m&eacute;s grans coneguts a l&rsquo;illa: m&eacute;s de 1.500 peces &mdash;monedes, &agrave;mfores, ll&agrave;nties, espases i escultures&mdash; acumulades durant anys i ocultes fins aleshores.
    </p><p class="article-text">
        Des de la seva recuperaci&oacute;, tot el material ha rom&agrave;s sota cust&ograve;dia judicial als magatzems del Museu de Mallorca, a l&rsquo;espera d&rsquo;autoritzaci&oacute; per al seu estudi. El vistiplau a aquest perm&iacute;s va arribar fa tot just uns dies i ha perm&egrave;s iniciar, finalment, l&rsquo;inventari t&egrave;cnic que haur&agrave; de servir de base al proc&eacute;s judicial i posteriorment a l&rsquo;organitzaci&oacute; d&rsquo;una exposici&oacute; per a aquest estiu.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La hist&ograve;ria &eacute;s dolorosa, per&ograve; haver pogut aturar l&rsquo;espoli tamb&eacute; ens emociona&rdquo;, explica Maria Gr&agrave;cia Salv&agrave;, directora del museu, a elDiario.es. &ldquo;Ara &eacute;s el moment de fer un bon informe perqu&egrave; el jutge o la jutgessa pugui prendre una decisi&oacute; amb base t&egrave;cnica&rdquo;, afegeix la historiadora de l&rsquo;art, que tamb&eacute; s&rsquo;encarrega de l&rsquo;anatomia d&rsquo;aquest gran saqueig patrimonial juntament amb un equip d&rsquo;experts que l&rsquo;acompanyen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, treballa en la catalogació de totes les peces confiscades."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, treballa en la catalogació de totes les peces confiscades.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juntament amb les monedes, van aparèixer espases prehistòriques de “valor incalculable”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juntament amb les monedes, van aparèixer espases prehistòriques de “valor incalculable”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>1. El recompte: de moment, 1.574 monedes</strong></h2><p class="article-text">
        La feina t&egrave;cnica tot just acaba de comen&ccedil;ar, per&ograve; els terminis ja s&oacute;n damunt la taula. En dos mesos, segons els seus c&agrave;lculs, la catalogaci&oacute; podria donar-se per acabada. L&rsquo;inventari preliminar confirma la magnitud del conjunt de rel&iacute;quies. Nom&eacute;s en monedes, el recompte ja ascendeix a 1.574 exemplars, amb un arc cronol&ograve;gic ampl&iacute;ssim que va des de l&rsquo;&egrave;poca grega fins a l&rsquo;edat mitjana. Predominen les monedes romanes imperials &mdash;gaireb&eacute; la meitat del total&mdash;, per&ograve; tamb&eacute; hi ha peces bizantines, andalusines primerenques i medievals. Entre totes elles destaca una moneda atribu&iuml;da a l&rsquo;&egrave;poca d&rsquo;Alexandre el Gran que t&eacute; m&eacute;s de 2.300 anys d&rsquo;antiguitat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Predominen les monedes romanes imperials —gairebé la meitat del total—, però també hi ha peces bizantines, andalusines primerenques i medievals. Entre totes elles destaca una moneda atribuïda a l’època d’Alexandre el Gran que té més de 2.300 anys d’antiguitat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Juntament amb les monedes han aparegut &agrave;mfores, ll&agrave;nties d&rsquo;oli, cer&agrave;miques, espases prehist&ograve;riques i un bust rom&agrave;, a m&eacute;s d&rsquo;altres materials encara sense classificar. Moltes de les caixes ni tan sols havien estat obertes fins ara, ja que el conjunt romania precintat per ordre judicial. &ldquo;L&rsquo;estat de conservaci&oacute; &eacute;s, en general, deficient&rdquo;, van assenyalar els t&egrave;cnics durant la presentaci&oacute; p&uacute;blica del material. Una circumst&agrave;ncia ben habitual en peces extretes sense criteris arqueol&ograve;gics ni mesures de preservaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’inventari preliminar de l’espoli ascendeix a 1.574 monedes que daten des de l’època grega fins a l’edat mitjana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’inventari preliminar de l’espoli ascendeix a 1.574 monedes que daten des de l’època grega fins a l’edat mitjana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Des de la seva recuperació, tot el material ha romàs sota custòdia judicial al Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Des de la seva recuperació, tot el material ha romàs sota custòdia judicial al Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Volem que la gent prengui consci&egrave;ncia que ja n&rsquo;hi ha prou. Perqu&egrave; amb l&rsquo;espoli pots pensar que nom&eacute;s treus un clau, per&ograve; &eacute;s que aquest clau potser ens pot donar la cronologia d&rsquo;un jaciment i, per tant, ajudar-nos a con&egrave;ixer de manera veritable la nostra hist&ograve;ria&rdquo;, conclou la directora del Museu de Mallorca.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Volem que la gent prengui consciència que ja n’hi ha prou. Perquè amb l’espoli pots pensar que només treus un clau, però és que aquest clau potser ens pot donar la cronologia d’un jaciment i, per tant, ajudar-nos a conèixer de manera veritable la nostra història</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Gràcia Salvà</span>
                                        <span>—</span> Directora del Museu de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Davant el fet cridaner que les peces fossin interceptades a una turista alemanya, l&rsquo;arque&ograve;leg mallorqu&iacute; Antoni Puig no dubta a desviar la mirada dels mals del turisme contemporani i vincular els espolis patrimonials a la &ldquo;desigualtat&rdquo;, ja que, en aquest cas, tot apunta que podria tractar-se d&rsquo;&ldquo;un col&middot;leccionista que ha espoliat peces d&rsquo;arreu del m&oacute;n, comprant-les i acumulant-les durant generacions, cosa que &eacute;s f&agrave;cil si tens diners i pocs escr&uacute;pols&rdquo;, segons l&rsquo;expert.
    </p><h2 class="article-text"><strong>2. El procediment: del dip&ograve;sit judicial a l&rsquo;informe t&egrave;cnic</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Avui tots veurem per primera vegada aquest material encara empaquetat&rdquo;, es va sentir a les sales del museu. Era la veu de la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Ant&ograve;nia Roca, anunciant l&rsquo;obertura in&egrave;dita de les caixes amb els materials confiscats durant una roda de premsa. Va ser la primera vegada que bona part del material es mostrava davant les c&agrave;meres, en una escena a mig cam&iacute; entre l&rsquo;acte institucional i una performance art&iacute;stica.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Veure aquesta publicació a Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></a><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicació compartida per culturamallorca (@culturamallorca)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;objectiu, segons van explicar, ara &eacute;s doble: completar l&rsquo;inventari i elaborar una valoraci&oacute; cient&iacute;fica del conjunt, sol&middot;licitada expressament pel jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; de Manacor, que investiga el cas. Aquest informe ser&agrave; clau per determinar les responsabilitats penals i per valorar si, a m&eacute;s del delicte d&rsquo;espoli arqueol&ograve;gic, podria existir tamb&eacute; contraban de b&eacute;ns culturals. En aquest sentit, el delicte d&rsquo;espoli preveu penes que van dels sis mesos als tres anys de pres&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Per a aquest estiu està previst organitzar una exposició temporal amb algunes de les peces més rellevants"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Per a aquest estiu està previst organitzar una exposició temporal amb algunes de les peces més rellevants                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Segons va explicar en la trobada amb la premsa el capit&agrave; del Servei de Protecci&oacute; de la Natura (Seprona) de la Gu&agrave;rdia Civil de Balears, Pedro Manuel Garc&iacute;a, en la causa hi ha &ldquo;tres persones investigades&rdquo;, totes de nacionalitat alemanya, de les quals una podria estar morta. Davant l&rsquo;estupor dels assistents davant tal escena, Garc&iacute;a va explicar que creu que la dona interceptada a l&rsquo;aeroport &ldquo;no era conscient del delicte de treure-ho, per&ograve; s&iacute; de tenir-ho, tot i que aix&ograve; s&rsquo;ha de demostrar&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la causa hi ha tres persones investigades, totes de nacionalitat alemanya, de les quals una podria estar morta</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una de les grans inc&ograve;gnites que haur&agrave; de resoldre ara l&rsquo;inventari &eacute;s la proced&egrave;ncia real de les peces. Per a l&rsquo;arque&ograve;leg mallorqu&iacute; Antoni Puig, la confiscaci&oacute; a Mallorca pot ser &ldquo;un fet circumstancial&rdquo;. &ldquo;Fins que no veiem l&rsquo;inventari complet no sabrem si el patrimoni t&eacute; un origen local&rdquo;, adverteix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El recent permís judicial ha permès l’estudi tècnic que servirà de base al procés judicial per l’espoli"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El recent permís judicial ha permès l’estudi tècnic que servirà de base al procés judicial per l’espoli                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>3. El dany de l&rsquo;espoli: all&ograve; que ja no es pot recuperar</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del nombre de peces o del seu possible valor econ&ograve;mic, encara per taxar, els especialistes insisteixen que el veritable perjudici de l&rsquo;espoli &eacute;s un altre. &ldquo;Quan una pe&ccedil;a &eacute;s extreta del seu context, es perd una part fonamental del seu valor&rdquo;, va recordar durant la roda de premsa Ant&ograve;nia Roca.
    </p><p class="article-text">
        Sense estratigrafia &mdash;estudi de les capes del terreny que permet datar i contextualitzar les troballes&mdash;, sense localitzaci&oacute; precisa i sense relaci&oacute; amb altres materials, els objectes perden gran part de la informaci&oacute; que permet reconstruir el passat. &ldquo;El que &eacute;s realment greu &eacute;s tot el context que s&rsquo;ha perdut: la cronologia, les relacions entre peces, les dades que ens permeten entendre la hist&ograve;ria&rdquo;, resumeix Puig en conversa amb elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que és realment greu és tot el context que s’ha perdut: la cronologia, les relacions entre peces, les dades que ens permeten entendre la història</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antoni Puig</span>
                                        <span>—</span> Arqueòleg
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Des del Museu de Mallorca subratllen que aquestes pr&agrave;ctiques &ldquo;no nom&eacute;s buiden jaciments&rdquo;, sin&oacute; que tamb&eacute; &ldquo;empobreixen el coneixement col&middot;lectiu sobre una illa hist&ograve;ricament marcada pel comer&ccedil; i l&rsquo;intercanvi cultural a la Mediterr&agrave;nia&rdquo;, tal com va explicar Gr&agrave;cia Salv&agrave; en la seva trobada amb els mitjans de comunicaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La historiadora de l’art i directora del museu s’encarrega de l’inventari de les peces juntament amb un equip d’experts que l’acompanyen"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La historiadora de l’art i directora del museu s’encarrega de l’inventari de les peces juntament amb un equip d’experts que l’acompanyen                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Museu de Mallorca compta amb un important fons d’obres d’arqueologia i art"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Museu de Mallorca compta amb un important fons d’obres d’arqueologia i art                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>4. Desenlla&ccedil;: una exposici&oacute; pedag&ograve;gica per a l&rsquo;estiu</strong></h2><p class="article-text">
        Un cop concl&ograve;s l&rsquo;inventari, est&agrave; previst organitzar una exposici&oacute; temporal amb algunes de les peces m&eacute;s rellevants per a aquest estiu. La directora del museu defensa la iniciativa com una oportunitat per conscienciar la ciutadania.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Volem que la gent entengui que amb l&rsquo;espoli no nom&eacute;s es treu un objecte: s&rsquo;arrenca una part de la hist&ograve;ria comuna&rdquo;, assenyala la directora del Museu de Mallorca. Per la seva banda, Antoni Puig es mostra prudent &mdash;encara que no contrari&mdash; davant aquesta possibilitat. L&rsquo;arque&ograve;leg veu amb bons ulls una mostra sempre que l&rsquo;enfocament sigui &ldquo;pedag&ograve;gic i cr&iacute;tic&rdquo; i no una celebraci&oacute; est&egrave;tica de les peces. &ldquo;El missatge hauria de ser &lsquo;mireu fins on s&rsquo;ha arribat a destrossar&rsquo;, no com s&oacute;n de boniques les peces ni com de b&eacute; et va si tens diners per col&middot;leccionar&rdquo;, adverteix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;edifici, d&#039;època barroca, va ser adquirit per l&#039;Estat el 1971 per ubicar el Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;edifici, d&#039;època barroca, va ser adquirit per l&#039;Estat el 1971 per ubicar el Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;espoli arqueol&ograve;gic no &eacute;s nom&eacute;s un delicte&rdquo;, va concloure la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Ant&ograve;nia Roca, durant la roda de premsa, &ldquo;&eacute;s un dany greu a la nostra hist&ograve;ria col&middot;lectiva&rdquo;. En aquest cas, un dany que va quedar al descobert en una cinta d&rsquo;equipatges, escenari inesperat d&rsquo;un dels espolis arqueol&ograve;gics m&eacute;s grans coneguts a les Illes Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anatomia-d-espoli-arqueologic-historic-d-moneda-l-epoca-d-alexandre-gran-bust-roma_1_12983644.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Feb 2026 05:30:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1999084" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1999084" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Anatomia d’un espoli arqueològic històric:  d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Imperio Romano,Arqueología,Yacimientos arqueológicos,Patrimonio,Alemania]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Anatomía de un saqueo arqueológico histórico: de una moneda de la época de Alejandro Magno a un busto romano]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/anatomia-saqueo-arqueologico-historico-moneda-epoca-alejandro-magno-busto-romano_1_12980499.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Anatomía de un saqueo arqueológico histórico: de una moneda de la época de Alejandro Magno a un busto romano"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Más de 1.500 piezas arqueológicas, incautadas hace más de un año a un matrimonio alemán en el aeropuerto de Palma, comienzan a ser catalogadas de cara al proceso judicial y a la organización de una exposición para este verano</p><p class="subtitle">El matrimonio alemán que ha expoliado más de 1.400 ánforas, lámparas y espadas romanas de valor incalculable en Mallorca</p></div><p class="article-text">
        Ocurri&oacute; en el control de seguridad del aeropuerto de Palma, pero el alcance real del hallazgo no se conocer&iacute;a hasta meses despu&eacute;s. Hace m&aacute;s de un a&ntilde;o, una mujer de nacionalidad alemana fue interceptada cuando intentaba sacar de Mallorca un mont&oacute;n de monedas antiguas en su maleta. Aquella intervenci&oacute;n rutinaria destap&oacute; uno de los mayores casos de expolio arqueol&oacute;gico conocidos en la isla: m&aacute;s de 1.500 piezas &mdash;monedas, &aacute;nforas, l&aacute;mparas, espadas y esculturas&mdash; acumuladas durante a&ntilde;os y ocultas hasta entonces.
    </p><p class="article-text">
        Desde su recuperaci&oacute;n, todo el material ha permanecido bajo custodia judicial en los almacenes del Museu de Mallorca, a la espera de autorizaci&oacute;n para su estudio. La luz verde a ese permiso lleg&oacute; hace apenas unos d&iacute;as y ha permitido iniciar, por fin, el inventario t&eacute;cnico que deber&aacute; servir de base al proceso judicial y posteriormente a la organizaci&oacute;n de una exposici&oacute;n para este verano.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La historia es dolorosa, pero haber podido detener el expolio tambi&eacute;n nos emociona&rdquo;, explica Maria Gr&agrave;cia Salv&agrave;, directora del museo, a elDiario.es. &ldquo;Ahora es el momento de hacer un buen informe para que el juez o la jueza pueda tomar una decisi&oacute;n con base t&eacute;cnica&rdquo;, a&ntilde;ade la historiadora del arte, que tambi&eacute;n se encarga de la anatom&iacute;a de este gran saqueo patrimonial junto a un equipo de expertos que le acompa&ntilde;an.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, trabaja en la catalogación de todas las piezas incautadas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, trabaja en la catalogación de todas las piezas incautadas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Junto a las monedas, aparecieron espadas prehistóricas de &quot;valor incalculable&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Junto a las monedas, aparecieron espadas prehistóricas de &quot;valor incalculable&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>1. El recuento: de momento, 1.574 monedas</strong></h2><p class="article-text">
        El trabajo t&eacute;cnico acaba de comenzar, pero los plazos ya est&aacute;n sobre la mesa. En dos meses, seg&uacute;n sus c&aacute;lculos, la catalogaci&oacute;n podr&iacute;a darse por terminada. El inventario preliminar confirma la magnitud del conjunto de reliquias. Solo en monedas, el recuento asciende ya a 1.574 ejemplares, con un arco cronol&oacute;gico ampl&iacute;simo que va desde la &eacute;poca griega hasta la Edad Media. Predominan las monedas romanas imperiales &mdash;casi la mitad del total&mdash;, pero tambi&eacute;n hay piezas bizantinas, andalus&iacute;es tempranas y medievales. Entre todas ellas destaca una moneda atribuida a la &eacute;poca de Alejandro Magno que tiene m&aacute;s de 2.300 a&ntilde;os de antig&uuml;edad.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Predominan las monedas romanas imperiales —casi la mitad del total—, pero también hay piezas bizantinas, andalusíes tempranas y medievales. Entre todas ellas destaca una moneda atribuida a la época de Alejandro Magno que tiene más de 2.300 años de antigüedad</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Junto a las monedas han aparecido &aacute;nforas, l&aacute;mparas de aceite, cer&aacute;micas, espadas prehist&oacute;ricas y un busto romano, adem&aacute;s de otros materiales a&uacute;n sin clasificar. Muchas de las cajas ni siquiera hab&iacute;an sido abiertas hasta ahora, ya que el conjunto permanec&iacute;a precintado por orden judicial. &ldquo;El estado de conservaci&oacute;n es, en general, deficiente&rdquo;, se&ntilde;alaron los t&eacute;cnicos durante la presentaci&oacute;n p&uacute;blica del material. Una circunstancia bien habitual en piezas extra&iacute;das sin criterios arqueol&oacute;gicos ni medidas de preservaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El inventario preliminar del expolio asciende a 1.574 monedas que datan desde la época griega hasta la Edad Media"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El inventario preliminar del expolio asciende a 1.574 monedas que datan desde la época griega hasta la Edad Media                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desde su recuperación, todo el material ha permanecido bajo custodia judicial en el Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desde su recuperación, todo el material ha permanecido bajo custodia judicial en el Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Queremos que la gente tome conciencia de que ya est&aacute; bien. Porque con el expolio puedes pensar que solo quitas un clavo, pero es que ese clavo quiz&aacute;s pueda darnos la cronolog&iacute;a de un yacimiento y, por tanto, ayudarnos a conocer de forma verdadera nuestra historia&rdquo;, concluye la directora del Museu de Mallorca.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Queremos que la gente tome conciencia de que ya está bien. Porque con el expolio puedes pensar que solo quitas un clavo, pero es que ese clavo quizás pueda darnos la cronología de un yacimiento y, por tanto, ayudarnos a conocer de forma verdadera nuestra historia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Gràcia Salvà</span>
                                        <span>—</span> Directora del Museu de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ante el llamativo hecho de que las piezas fuesen interceptadas a una turista alemana, el arque&oacute;logo mallorqu&iacute;n Antoni Puig no duda en alejar la mirada sobre los males del turismo contempor&aacute;neo y vincular los expolios patrimoniales a la &ldquo;desigualdad&rdquo;, ya que, en este caso, todo apunta a que puede tratarse de &ldquo;un coleccionista que ha expoliado piezas de todo el mundo, compr&aacute;ndolas y acumul&aacute;ndolas durante generaciones, lo cual es f&aacute;cil si tienes dinero y pocos escr&uacute;pulos&rdquo;, seg&uacute;n el experto.
    </p><h2 class="article-text"><strong>2. El procedimiento: del dep&oacute;sito judicial al informe t&eacute;cnico</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Hoy todos veremos por primera vez este material todav&iacute;a empaquetado&rdquo;, se escuch&oacute; en las salas del museo. Era la voz de la consellera insular de Cultura y Patrimonio, Ant&ograve;nia Roca, anunciando la apertura in&eacute;dita de las cajas con los materiales incautados durante una rueda de prensa. Fue la primera vez que buena parte del material se mostr&oacute; ante las c&aacute;maras, en una escena a medio camino entre el acto institucional y una performance art&iacute;stica.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Ver esta publicación en Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></a><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicación compartida por culturamallorca (@culturamallorca)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        El objetivo, seg&uacute;n explicaron, ahora es doble: completar el inventario y elaborar una valoraci&oacute;n cient&iacute;fica del conjunto, solicitada expresamente por el juzgado de Instrucci&oacute;n de Manacor, que investiga el caso. Ese informe ser&aacute; clave para determinar las responsabilidades penales y para valorar si, adem&aacute;s del delito de expolio arqueol&oacute;gico, podr&iacute;a existir tambi&eacute;n contrabando de bienes culturales. En este sentido, el delito de expolio contempla penas que van de los seis meses a los tres a&ntilde;os de prisi&oacute;n.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Para este verano está previsto organizar una exposición temporal con algunas de las piezas más relevantes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Para este verano está previsto organizar una exposición temporal con algunas de las piezas más relevantes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explic&oacute; en la cita con la prensa el capit&aacute;n del Servicio de Protecci&oacute;n de la Naturaleza (Seprona) de la Guardia Civil de Balears, Pedro Manuel Garc&iacute;a, en la causa hay &ldquo;tres personas investigadas&rdquo;, todas de nacionalidad alemana, de las cuales una podr&iacute;a estar fallecida. Ante el asombro de los asistentes ante tal escena, Garc&iacute;a explic&oacute; que cree que la mujer interceptada en el aeropuerto &ldquo;no era consciente del delito de sacarlo, pero de tenerlo s&iacute;, aunque hay que demostrarlo&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la causa hay tres personas investigadas, todas de nacionalidad alemana, de las cuales una podría estar fallecida</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una de las grandes inc&oacute;gnitas que deber&aacute; resolver ahora el inventario es la procedencia real de las piezas. Para el arque&oacute;logo mallorqu&iacute;n Antoni Puig la incautaci&oacute;n en Mallorca puede ser &ldquo;un hecho circunstancial&rdquo;. &ldquo;Hasta que no veamos el inventario completo no sabremos si el patrimonio tiene un origen local&rdquo;, advierte.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El reciente permiso judicial ha permitido el estudio técnico que servirá de base al proceso judicial por el expolio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El reciente permiso judicial ha permitido el estudio técnico que servirá de base al proceso judicial por el expolio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>3. El da&ntilde;o del expolio: lo que ya no se puede recuperar</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del n&uacute;mero de piezas o de su posible valor econ&oacute;mico, todav&iacute;a por tasar, los especialistas insisten en que el verdadero perjuicio del expolio es otro. &ldquo;Cuando una pieza es extra&iacute;da de su contexto, se pierde una parte fundamental de su valor&rdquo;, record&oacute; durante la rueda de prensa Ant&ograve;nia Roca.
    </p><p class="article-text">
        Sin estratigraf&iacute;a &mdash;estudio de las capas del terreno que permite datar y contextualizar los hallazgos&mdash;, sin localizaci&oacute;n precisa y sin relaci&oacute;n con otros materiales, los objetos pierden gran parte de la informaci&oacute;n que permiten reconstruir el pasado. &ldquo;Lo realmente grave es todo el contexto que se ha perdido: la cronolog&iacute;a, las relaciones entre piezas, los datos que nos permiten entender la historia&rdquo;, resume Puig en conversaci&oacute;n con elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo realmente grave es todo el contexto que se ha perdido: la cronología, las relaciones entre piezas, los datos que nos permiten entender la historia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antoni Puig</span>
                                        <span>—</span> Arqueólogo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde el Museu de Mallorca subrayan que estas pr&aacute;cticas &ldquo;no solo vac&iacute;an yacimientos&rdquo;, sino que tambi&eacute;n &ldquo;empobrecen el conocimiento colectivo sobre una isla hist&oacute;ricamente marcada por el comercio y el intercambio cultural en el Mediterr&aacute;neo&rdquo;, tal y como explic&oacute; Gr&agrave;cia Salv&agrave; en su encuentro con los medios de comunicaci&oacute;n.	
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La historiadora del arte y directora del museo se encarga del inventariado de las piezas junto a un equipo de expertos que le acompañan."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La historiadora del arte y directora del museo se encarga del inventariado de las piezas junto a un equipo de expertos que le acompañan.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Museu de Mallorca cuenta con un importante fondo de obras de arqueología y arte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Museu de Mallorca cuenta con un importante fondo de obras de arqueología y arte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>4. Desenlace: una exposici&oacute;n pedag&oacute;gica para el verano	</strong></h2><p class="article-text">
        Una vez concluido el inventario, est&aacute; previsto organizar una exposici&oacute;n temporal con algunas de las piezas m&aacute;s relevantes para este verano. La directora del museo defiende la iniciativa como una oportunidad para concienciar a la ciudadan&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Queremos que la gente entienda que con el expolio no solo se quita un objeto: se arranca una parte de la historia com&uacute;n&rdquo;, se&ntilde;ala la directora del Museu de Mallorca. Por otro lado, Antoni Puig se muestra prudente &mdash;aunque no contrario&mdash; ante esa posibilidad. El arque&oacute;logo ve con buenos ojos una muestra siempre que el enfoque sea &ldquo;pedag&oacute;gico y cr&iacute;tico&rdquo; y no una celebraci&oacute;n est&eacute;tica de las piezas. &ldquo;El mensaje deber&iacute;a ser 'mirad lo que se ha llegado a destrozar', no lo bonitas que son las piezas ni lo bien que te va si tienes dinero para coleccionar&rdquo;, advierte.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El edificio, de época barroca, fue adquirido por el Estado en 1971 para ubicar el Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El edificio, de época barroca, fue adquirido por el Estado en 1971 para ubicar el Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El expolio arqueol&oacute;gico no es solo un delito&rdquo;, concluy&oacute; la consellera insular de Cultura y Patrimonio, Ant&ograve;nia Roca, durante la rueda de prensa, &ldquo;es un da&ntilde;o grave a nuestra historia colectiva&rdquo;. En este caso, un da&ntilde;o que qued&oacute; al descubierto en una cinta de equipajes, escenario inesperado de uno de los mayores expolios arqueol&oacute;gicos conocidos en las Illes Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/anatomia-saqueo-arqueologico-historico-moneda-epoca-alejandro-magno-busto-romano_1_12980499.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Feb 2026 21:58:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1999084" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1999084" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Anatomía de un saqueo arqueológico histórico: de una moneda de la época de Alejandro Magno a un busto romano]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Imperio Romano,Arqueología,Yacimientos arqueológicos,Patrimonio,Alemania]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joan Alcover, el poeta que va abordar el consentiment sexual fa més d'un segle: "La seva prosa és un tresor literari"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/joan-alcover-poeta-abordar-consentiment-sexual-fa-mes-d-segle-seva-prosa-tresor-literari_1_12931939.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" width="409" height="230" alt="Joan Alcover, el poeta que va abordar el consentiment sexual fa més d&#039;un segle: &quot;La seva prosa és un tresor literari&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La celebració de l'Any Alcover recupera el llegat d'un dels grans escriptors del català modern que es va avançar al seu temps en debats socials de l'època com la pena de mort, el desig sexual o la defensa de la llengua catalana</p><p class="subtitle">Josep Maria Llompart, cent anys del “poeta insobornable” que no va callar davant Franco i va mantenir viva la llengua catalana
</p></div><p class="article-text">
        Un pescador es troba amb una sirena. Ella canta, ell desitja. Per&ograve; el poema no avan&ccedil;a cap a la conquesta ni cap a l&rsquo;encanteri rom&agrave;ntic: avan&ccedil;a cap a la ren&uacute;ncia d&rsquo;ella. En una versi&oacute; primerenca de <em>La sirena</em>, el poeta mallorqu&iacute; Joan Alcover (1854&ndash;1926) va arribar a anomenar el personatge que encarnava el pescador com a &ldquo;violador&rdquo;, abans d&rsquo;atenuar el terme en el text finalment publicat a <em>Cap al tard</em> (1909), el poemari que va consagrar la seva obra. En aquell moment, el poeta dels paisatges mallorquins va escriure sobre els l&iacute;mits del desig, un fet poc habitual en el seu temps.
    </p><p class="article-text">
        Aquella primera versi&oacute; del poema, molt menys coneguda i datada el 1907, va apar&egrave;ixer al n&uacute;mero 11 del segon any de la <em>Revista Empori</em>, publicat el maig de 1908. Segons el fil&ograve;leg catal&agrave; Ignasi Moreta, aquest fet exemplifica com Alcover va ser un escriptor que es va avan&ccedil;ar al seu temps. &ldquo;&Eacute;s un text que va m&eacute;s enll&agrave; del romanticisme, on parla del consentiment sexual, i que ens demostra que Alcover va ser un autor que va formar part dels debats del seu temps, de vegades fins i tot en contra del consens general de l&rsquo;&egrave;poca&rdquo;, explica a <em>elDiario.es</em>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">‘La sirena’ és un text que va més enllà del romanticisme, on parla del consentiment sexual, i que ens demostra que Alcover va ser un autor que va formar part dels debats del seu temps, de vegades fins i tot en contra del consens general de l’època
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ignasi Moreta</span>
                                        <span>—</span> Filòleg català
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Primera versió del poema ‘La sirena’ de Joan Alcover el 1907, publicada a la Revista Empori"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Primera versió del poema ‘La sirena’ de Joan Alcover el 1907, publicada a la Revista Empori                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquesta actitud tamb&eacute; es reafirma en el seu al&middot;legat contra la pena de mort a <em>El vianant</em>, un poema que parla d&rsquo;una persona que es perd a la muntanya i que, despr&eacute;s de passar una nit d&rsquo;acollida en una ermita, es troba, en tornar a la ciutat, amb una execuci&oacute; p&uacute;blica en una pla&ccedil;a envoltada de gent i aldarull. Tal com aclareix Moreta, a partir d&rsquo;aquesta imatge Alcover &ldquo;construeix un al&middot;legat molt contundent contra la pena de mort i acusa l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; d&rsquo;usurpar el lloc de D&eacute;u, un fet que considera il&middot;l&iacute;cit i profundament horror&oacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, la mirada contempor&agrave;nia de Moreta cap a un cl&agrave;ssic de la poesia en llengua catalana com Joan Alcover forma part d&rsquo;una constel&middot;laci&oacute; m&eacute;s &agrave;mplia: l&rsquo;Any Alcover, una celebraci&oacute; en qu&egrave;, al llarg del 2026, la seva obra i el seu llegat seran revisitats amb diferents activitats amb motiu del centenari de la mort del poeta i assagista mallorqu&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        En el marc d&rsquo;aquesta efem&egrave;ride, el fil&ograve;leg i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona presentar&agrave; al mar&ccedil; <em>Poesies</em> (Edicions 62), la primera edici&oacute; cr&iacute;tica de l&rsquo;obra po&egrave;tica que portar&agrave; al present l&rsquo;obra de l&rsquo;escriptor. A aix&ograve; s&rsquo;hi suma una nova edici&oacute; de les obres completes en dos volums, que recolliran la poesia i la prosa, a c&agrave;rrec de la investigadora i bi&ograve;grafa del poeta Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute;, i que es publicar&agrave; al febrer.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ignasi Moreta presentarà al març Poesies, la primera edició crítica de l’obra poètica que portarà al present l’obra d’Alcover, a la qual se sumarà al febrer una nova edició de les seves obres completes en dos volums, que recolliran la poesia i la prosa, a càrrec de la investigadora i biògrafa del poeta Maria Antònia Perelló
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Durant l&#039;Any Alcover es presentarà una nova edició de les obres completes d&#039;Alcover, a càrrec de Maria
Antònia Perelló a Nova Editorial Moll, i la primera edició crítica de la seva obra poètica, d&#039;Ignasi Moreta, a
el segell Edicions 62"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Durant l&#039;Any Alcover es presentarà una nova edició de les obres completes d&#039;Alcover, a càrrec de Maria
Antònia Perelló a Nova Editorial Moll, i la primera edició crítica de la seva obra poètica, d&#039;Ignasi Moreta, a
el segell Edicions 62                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquest volum inclour&agrave;, a m&eacute;s, confer&egrave;ncies, articles, pr&ograve;legs, presentacions i discursos, perqu&egrave; el poeta i magistrat de professi&oacute; tamb&eacute; es va dedicar temporalment a la pol&iacute;tica durant la Restauraci&oacute; borb&ograve;nica a Espanya, primer en l&rsquo;&agrave;mbit local a l&rsquo;Ajuntament de Palma i despr&eacute;s a l&rsquo;estatal com a diputat a les Corts, despr&eacute;s de llicenciar-se en Dret el 1878. Despr&eacute;s de vint anys dedicats a l&rsquo;estudi de la seva obra, Perell&oacute; explica que la prosa d&rsquo;Alcover &eacute;s &ldquo;un veritable tresor literari&rdquo; que pot servir-nos per con&egrave;ixer el &ldquo;testimoni d&rsquo;un moment hist&ograve;ric i cultural&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Balanguera, un himne d&rsquo;infinites veus</strong></h2><p class="article-text">
        Molts dels poemes d&rsquo;Alcover han estat tradu&iuml;ts a diverses lleng&uuml;es i han convertit la seva veu en un cl&agrave;ssic irrenunciable de la literatura catalana. Un dels m&eacute;s destacats &eacute;s <em>La Balanguera</em>, on l&rsquo;autor utilitza la imatge d&rsquo;una filadora per representar el pas del temps i el dest&iacute; col&middot;lectiu del seu poble. Convertit en l&rsquo;himne oficial de Mallorca des de fa trenta anys i amb m&uacute;sica d&rsquo;Amadeu Vives, ha estat interpretat, entre d&rsquo;altres, per m&uacute;sics de la talla de Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet o Chenoa.		 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-MnHqYxzMa_0-8017', 'youtube', 'MnHqYxzMa_0', document.getElementById('yt-MnHqYxzMa_0-8017'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-MnHqYxzMa_0-8017 src="https://www.youtube.com/embed/MnHqYxzMa_0?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Alcover creia que la poesia ho devia tot al poble i que mai no se&rsquo;n podia divorciar&rdquo;, comenta Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute;. Aquest poema, que transmet la idea que el futur nom&eacute;s pot construir-se sense trencar amb les arrels, &eacute;s interpretat per l&rsquo;estudiosa del poeta mallorqu&iacute; com &ldquo;un retorn al que &eacute;s popular i una reivindicaci&oacute; que aspira a recuperar l&rsquo;ess&egrave;ncia m&eacute;s pura de les arrels, les tradicions i, per descomptat, la llengua catalana, tot encoratjant el poble&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Un dels grans fets de l&rsquo;Any Alcover ser&agrave;, de fet, un acte coral multitudinari i simultani d&rsquo;aquest himne a les places de tots els pobles i ciutats de Mallorca el pr&ograve;xim 29 de maig. Segons Antoni Llabr&eacute;s, president de l&rsquo;entitat organitzadora Obra Cultural Balear (OCB), &ldquo;volem que es canti a tota l&rsquo;illa a la mateixa hora i, per aix&ograve;, ens hem adre&ccedil;at als 53 ajuntaments perqu&egrave; les corals dels pobles, les bandes municipals, els ve&iuml;ns i els xeremiers participin en aquest acte popular de la manera m&eacute;s massiva possible&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Alcover, en primera fila, al costat de Miquel Costa i Llobera, al Primer Congrés Internacional de la
Llengua Catalana a Barcelona el 1906"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Alcover, en primera fila, al costat de Miquel Costa i Llobera, al Primer Congrés Internacional de la
Llengua Catalana a Barcelona el 1906                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un dels grans fets de l’Any Alcover serà un acte coral multitudinari i simultani de l’himne de La Balanguera a les places de tots els pobles i ciutats de Mallorca el pròxim 29 de maig. “Volem que es canti a tota l’illa a la mateixa hora i que els ajuntaments participin en aquest acte popular de la manera més massiva possible”, subratlla Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;OCB, explica el seu president, tamb&eacute; est&agrave; organitzant una s&egrave;rie de reivindicacions estrictament liter&agrave;ries, com la inauguraci&oacute; de la Casa Museu Joan Alcover el pr&ograve;xim 25 de febrer, coincidint amb el dia de la mort del poeta; visites guiades a la casa de l&rsquo;autor &mdash;on t&eacute; la seu l&rsquo;entitat&mdash;; confer&egrave;ncies i presentacions, com les de les obres que presentaran Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute; i Ignasi Moreta; aix&iacute; com rutes liter&agrave;ries, lectures dramatitzades i un espectacle po&egrave;tic-musical. El Govern de les Illes Balears, que va declarar l&rsquo;Any Alcover a finals de l&rsquo;any passat, tamb&eacute; formar&agrave; part de la celebraci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Les tert&uacute;lies que van connectar les lletres catalanes</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del seu valor patrimonial, aquella casa, que aviat tamb&eacute; ser&agrave; museu, va ser el punt d&rsquo;ebullici&oacute; d&rsquo;una xarxa intel&middot;lectual de primer ordre en la transici&oacute; del segle XIX al XX. Hi van passar escriptors, poetes, artistes i pensadors tan destacats com Rub&eacute;n Dar&iacute;o, Santiago Rusi&ntilde;ol, Miquel Costa i Llobera, Josep Carner, Joan Rossell&oacute; de Son Forteza o Antoni Maura.
    </p><p class="article-text">
        Les tert&uacute;lies a Ca n&rsquo;Alcover, situada al carrer Sant Alonso de Palma, es van convertir aix&iacute; en un espai de trobada i di&agrave;leg que va permetre connectar la cultura illenca amb els grans moviments literaris catalans del moment, com la Renaixen&ccedil;a, el modernisme i el noucentisme, a m&eacute;s de tenir un paper clau en la normalitzaci&oacute; i el prestigi de la llengua catalana a Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_50p_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_50p_1134900.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_75p_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_75p_1134900.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.jpg"
                    alt="El clàssic poeta mallorquí amb el seu fill Pau Alcover"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El clàssic poeta mallorquí amb el seu fill Pau Alcover                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les tertúlies a Ca n’Alcover es van convertir en un espai de trobada i diàleg que va permetre connectar la cultura illenca amb els grans moviments literaris catalans del moment, a més de tenir un paper clau en la normalització i el prestigi de la llengua catalana a Mallorca
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;origen d&rsquo;aquestes trobades va comen&ccedil;ar a casa de Josep Maria Quadrado i s&rsquo;hi van desenvolupar fins que va emmalaltir i morir. Aleshores les van traslladar a casa d&rsquo;Alcover. En aquells moments, tots llegien les seves obres davant la resta com una primera mostra entre ells&rdquo;, relata Perell&oacute;, recordant que el grup estava format per &ldquo;deixebles de Josep Llu&iacute;s Pons i Gallarza, que els va guiar cap a la poesia i l&rsquo;humanisme, cosa que es veu clarament en la confer&egrave;ncia extraordin&agrave;ria <em>Humanitzaci&oacute; de l&rsquo;art</em> d&rsquo;Alcover, de 1904&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una defensa liter&agrave;ria i literal del catal&agrave;</strong></h2><p class="article-text">
        Segons els especialistes en la seva obra, Alcover va comen&ccedil;ar escrivint en castell&agrave; sense gaire &egrave;xit fins que la mort dels seus &eacute;ssers m&eacute;s estimats &mdash;entre ells, quatre dels seus cinc fills i la seva primera esposa&mdash; el va emp&egrave;nyer a escriure en la seva &ldquo;llengua viscuda&rdquo;, tal com ell mateix la definia: la llengua de la seva vida quotidiana, en la qual va ser capa&ccedil; d&rsquo;expressar de manera m&eacute;s aut&egrave;ntica els seus sentiments i el seu dolor. A partir d&rsquo;aleshores, la seva vida i la seva obra van adquirir una densitat emocional i liter&agrave;ria definitiva.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_50p_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_50p_1134901.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_75p_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_75p_1134901.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.jpg"
                    alt="Joan Alcover va començar escrivint en castellà sense massa èxit fins que la mort dels seus éssers més
estimats el va dur a expressar-se en català"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Alcover va començar escrivint en castellà sense massa èxit fins que la mort dels seus éssers més
estimats el va dur a expressar-se en català                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Poeta de la intimitat i de la p&egrave;rdua, figura clau del tr&agrave;nsit cap a la modernitat liter&agrave;ria en catal&agrave;, Alcover retorna cent anys despr&eacute;s no nom&eacute;s com a objecte d&rsquo;homenatge, sin&oacute; com a s&iacute;mbol d&rsquo;una llengua i una tradici&oacute; que tornen a necessitar ser defensades. No per nost&agrave;lgia, sin&oacute; per superviv&egrave;ncia. En un context pol&iacute;tic advers per al catal&agrave;, marcat per les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-impone-pp-ejecuta-consell-mallorca-fulmina-ayudas-entidades-volcadas-fomento-catalan_1_12793023.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pol&iacute;tiques ling&uuml;&iacute;stiques impulsades pel PP amb el suport de Vox a les illes</a>, la seva veu recupera una vig&egrave;ncia inesperada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Poeta de la intimitat i de la pèrdua, figura clau del trànsit cap a la modernitat literària en català, Alcover retorna cent anys després no només com a objecte d’homenatge, sinó com a símbol d’una llengua i una tradició que tornen a necessitar ser defensades. No per nostàlgia, sinó per supervivència</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquesta <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalan-lengua-fragil-balears_1_9948869.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fragilitat no &eacute;s nom&eacute;s una percepci&oacute; cultural, sin&oacute; una realitat mesurable</a>. Segons dades recents de la Primera Enquesta de la Joventut del Govern, nom&eacute;s un 21% dels joves d&rsquo;entre 15 i 34 anys a les Illes Balears t&eacute; la llengua pr&ograve;pia com a llengua inicial, davant del 47% que t&eacute; el castell&agrave;. Unes dades que dibuixen, en paraules del president de l&rsquo;Obra Cultural Balear, Antoni Llabr&eacute;s, un estat de salut &ldquo;precari&rdquo; per al catal&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Davant d&rsquo;aquest escenari, Llabr&eacute;s reclama un &ldquo;gir copernic&agrave;&rdquo; basat en un doble eix: d&rsquo;una banda, una major presa de consci&egrave;ncia social; de l&rsquo;altra, pol&iacute;tiques ling&uuml;&iacute;stiques &ldquo;valentes i decidides&rdquo; i el compliment del mandat de l&rsquo;Estatut d&rsquo;Autonomia en mat&egrave;ria ling&uuml;&iacute;stica. Una defensa que, com en temps d&rsquo;Alcover, torna a situar la llengua al centre del debat cultural i pol&iacute;tic.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;&uacute;nic fill de Joan Alcover que va aconseguir sobreviure a la trag&egrave;dia familiar, Pau Alcover, va ser precisament qui va garantir que aquella veu no s&rsquo;apagu&eacute;s del tot. A la seva mort, va donar Ca n&rsquo;Alcover a l&rsquo;Obra Cultural Balear, convertint l&rsquo;espai dom&egrave;stic del poeta en un refugi col&middot;lectiu per a la llengua i la cultura de les illes. Un segle despr&eacute;s, quan el catal&agrave; torna a sentir-se amena&ccedil;at, la casa heretada recorda que l&rsquo;obra d&rsquo;Alcover &mdash;com la llengua que va triar per escriure el seu dolor i el seu m&oacute;n&mdash; nom&eacute;s pot sobreviure si continua sent habitada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/joan-alcover-poeta-abordar-consentiment-sexual-fa-mes-d-segle-seva-prosa-tresor-literari_1_12931939.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 24 Jan 2026 05:30:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" length="189008" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" type="image/jpeg" fileSize="189008" width="409" height="230"/>
      <media:title><![CDATA[Joan Alcover, el poeta que va abordar el consentiment sexual fa més d'un segle: "La seva prosa és un tresor literari"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" width="409" height="230"/>
      <media:keywords><![CDATA[Escritores,Literatura,Poesía,Novela,Catalán,Inmersión lingüística,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joan Alcover, el poeta que abordó el consentimiento sexual hace más de un siglo: "Su prosa es un tesoro literario"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-alcover-poeta-abordo-consentimiento-sexual-siglo-prosa-tesoro-literario_1_12930854.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" width="409" height="230" alt="Joan Alcover, el poeta que abordó el consentimiento sexual hace más de un siglo: &quot;Su prosa es un tesoro literario&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La celebración del Año Alcover recupera el legado de uno de los grandes escritores del catalán moderno que se adelantó a su tiempo en debates sociales de la época como la pena de muerte, el deseo sexual o la defensa de la lengua catalana</p><p class="subtitle">Josep Maria Llompart, cien años del “poeta insobornable” que no calló ante Franco y mantuvo viva la lengua catalana
</p></div><p class="article-text">
        Un pescador se encuentra con una sirena. Ella canta, &eacute;l desea. Pero el poema no avanza hacia la conquista ni el embrujo rom&aacute;ntico: avanza hacia la renuncia de ella. En una versi&oacute;n temprana de <em>La sirena</em>, el poeta mallorqu&iacute;n Joan Alcover (1854 &ndash; 1926) lleg&oacute; a nombrar al personaje que encarnaba a su pescador como &ldquo;violador&rdquo;, antes de suavizar el t&eacute;rmino en el texto finalmente publicado en <em>Cap al tard</em> (1909), el poemario que consagr&oacute; su obra. En aquel momento, el poeta de los paisajes mallorquines escribi&oacute; sobre los l&iacute;mites del deseo, algo poco frecuente en su tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Aquella primera versi&oacute;n del poema, mucho menos conocida y con fecha de 1907, apareci&oacute; en el n&uacute;mero 11 del segundo a&ntilde;o de la <em>Revista Empori</em>, publicado en mayo de 1908. Seg&uacute;n el fil&oacute;logo catal&aacute;n Ignasi Moreta,<strong> </strong>este hecho ejemplifica c&oacute;mo Alcover fue un escritor que se adelant&oacute; a su propio tiempo. &ldquo;Es un texto que va m&aacute;s all&aacute; de lo rom&aacute;ntico, donde habla del consentimiento sexual,&nbsp;y que nos demuestra que Alcover fue un autor que form&oacute; parte en los debates de su tiempo, a veces incluso contra el consenso general de la &eacute;poca&rdquo;, explica a elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[&#039;La sirena&#039;] es un texto que va más allá de lo romántico, donde habla del consentimiento sexual, y que nos demuestra que Alcover fue un autor que formó parte en los debates de su tiempo, a veces incluso contra el consenso general de la época</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ignasi Moreta</span>
                                        <span>—</span> Filólogo catalán
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Primera versión del poema ‘La sirena’ de Joan Alcover en 1907, publicada en la Revista Empori"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Primera versión del poema ‘La sirena’ de Joan Alcover en 1907, publicada en la Revista Empori                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n reafirma esta actitud su alegato contra la pena de muerte en <em>El vianant </em>[El viandante], un poema que habla de una persona que se pierde en la monta&ntilde;a y que tras pasar una noche de acogida en una ermita, se encuentra, cuando vuelve a la ciudad, con una ejecuci&oacute;n p&uacute;blica en una plaza rodeada de gente y alboroto. Tal y como aclara Moreta, a partir de esa imagen Alcover &ldquo;construye un alegato muy contundente contra la pena de muerte y acusa al ser humano de usurpar el lugar de Dios, algo que considera il&iacute;cito y tremendamente horroroso&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, la mirada contempor&aacute;nea de Moreta hacia un cl&aacute;sico de la poes&iacute;a en lengua catalana como Joan Alcover forma parte de una constelaci&oacute;n mayor, como es el A&ntilde;o Alcover, una celebraci&oacute;n donde, a lo largo del 2026, su obra y legado ser&aacute; revisitados con diferentes actividades con motivo del centenario de la muerte del poeta y ensayista mallorqu&iacute;n.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En el marco de esta efem&eacute;ride, el fil&oacute;logo y profesor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona presentar&aacute; en marzo <em>Poesies</em> (Edicions 62), la primera edici&oacute;n cr&iacute;tica de la obra po&eacute;tica que traer&aacute; al presente la obra del escritor, a la que se suma una nueva edici&oacute;n de las obras completas en dos vol&uacute;menes, que recoger&aacute;n la poes&iacute;a y la prosa, a cargo de la investigadora y bi&oacute;grafa del poeta Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute; y que se publicar&aacute; en febrero.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ignasi Moreta presentará en marzo &#039;Poesies&#039;, la primera edición crítica de la obra poética que traerá al presente la obra de Alcover, a la que se sumará en febrero una nueva edición de sus obras completas en dos volúmenes, que recogerán la poesía y la prosa, a cargo de la investigadora y biógrafa del poeta Maria Antònia Perelló</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Durante el Año Alcover se presentará una nueva edición de las obras completas de Alcover, a cargo de Maria
Antònia Perelló en Nova Editorial Moll, y la primera edición crítica de su obra poética, de Ignasi Moreta, en
el sello Edicions 62"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Durante el Año Alcover se presentará una nueva edición de las obras completas de Alcover, a cargo de Maria
Antònia Perelló en Nova Editorial Moll, y la primera edición crítica de su obra poética, de Ignasi Moreta, en
el sello Edicions 62                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Este volumen incluir&aacute;, adem&aacute;s, conferencias, art&iacute;culos, pr&oacute;logos, presentaciones y discursos porque el poeta y magistrado de oficio tambi&eacute;n se dedic&oacute; temporalmente a la pol&iacute;tica durante la Restauraci&oacute;n borb&oacute;nica en Espa&ntilde;a, en primer lugar desde el &aacute;mbito local en el Ayuntamiento de Palma y despu&eacute;s el estatal como diputado en las Cortes, tras licenciarse en Derecho en 1878. Despu&eacute;s de veinte a&ntilde;os dedicados al estudio de su obra, Perell&oacute; cuenta que la prosa de Alcover es &ldquo;un verdadero tesoro literario&rdquo; que puede servirnos para conocer el &ldquo;testimonio de un momento hist&oacute;rico y cultural&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><em><strong>La Balanguera</strong></em><strong>, un himno de infinitas voces</strong></h2><p class="article-text">
        Muchos de los poemas de Alcover han sido traducidos a diversas lenguas y han hecho de su voz un cl&aacute;sico irrenunciable para la literatura catalana. Uno de los m&aacute;s destacados es <em>La Balanguera</em>, donde el autor utiliza la imagen de una hilandera para representar el paso del tiempo y el destino colectivo de su pueblo. Convertido en el himno oficial de Mallorca desde hace treinta a&ntilde;os y con m&uacute;sica de Amadeo Vives, ha sido interpretado, entre otros, por m&uacute;sicos de la talla de Joan Manuel Serrat, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_del_Mar_Bonet" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Maria del Mar Bonet</a> o Chenoa.		 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-MnHqYxzMa_0-6598', 'youtube', 'MnHqYxzMa_0', document.getElementById('yt-MnHqYxzMa_0-6598'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-MnHqYxzMa_0-6598 src="https://www.youtube.com/embed/MnHqYxzMa_0?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Alcover cre&iacute;a que la poes&iacute;a se lo deb&iacute;a todo al pueblo y que nunca podr&iacute;a divorciarse de &eacute;l&rdquo;, comenta Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute;. Este poema, que transmite la idea de que el futuro solo puede edificarse sin romper con las ra&iacute;ces, es interpretado por la estudiosa del poeta mallorqu&iacute;n como &ldquo;un retorno a lo popular y una reivindicaci&oacute;n que espera recuperar la esencia m&aacute;s pura de las ra&iacute;ces, las tradiciones y por supuesto la lengua catalana, animando al pueblo&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Uno de los grandes hitos para el A&ntilde;o Alcover ser&aacute;, de hecho, un acto coral multitudinario y simult&aacute;neo de este himno en las plazas de todos los pueblos y ciudades de Mallorca el pr&oacute;ximo 29 de mayo. Seg&uacute;n Antoni Llabr&eacute;s, presidente de la entidad organizadora Obra Cultural Balear (OCB), &ldquo;queremos que se cante en toda la isla a la misma hora y para ello nos hemos dirigido a los 53 ayuntamientos para que las corales de los pueblos, las bandas municipales, los vecinos y los <em>xeremiers </em>[personas que tocan un instrumento tradicional de Mallorca] participen en este acto popular de la forma m&aacute;s masiva posible&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Alcover, en primera fila, junto a Miquel Costa i Llobera, en el Primer Congreso Internacional de la
Lengua Catalana en Barcelona en 1906"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Alcover, en primera fila, junto a Miquel Costa i Llobera, en el Primer Congreso Internacional de la
Lengua Catalana en Barcelona en 1906                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Uno de los grandes hitos para el Año Alcover será un acto coral multitudinario y simultáneo del himno de &#039;La Balanguera&#039; en las plazas de todos los pueblos y ciudades de Mallorca el próximo 29 de mayo. &#039;Queremos que se cante en toda la isla a la misma hora y que los ayuntamientos participen en este acto popular de la forma más masiva posible&#039;, subraya Antoni Llabrés, presidente de la Obra Cultural Balear</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La OCB, explica su presidente, tambi&eacute;n est&aacute; organizando una serie de reivindicaciones puramente literarias como la inauguraci&oacute;n de la Casa Museo Joan Alcover el pr&oacute;ximo 25 de febrero, coincidiendo con el d&iacute;a de la muerte del poeta, visitas guiadas a la casa del autor -donde se aloja la entidad-, conferencias y presentaciones, como las de las obras que presentar&aacute;n Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute; e Ignasi Moreta, as&iacute; como rutas literarias, lecturas dramatizadas y un espect&aacute;culo po&eacute;tico-musical. El Govern de les Illes Balears, que declar&oacute; el A&ntilde;o Alcover a finales del a&ntilde;o pasado, tambi&eacute;n se sumar&aacute; a la celebraci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Las tertulias que conectaron las letras catalanas</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de su valor patrimonial, esa casa, que pronto ser&aacute; tambi&eacute;n museo, fue el punto de ebullici&oacute;n de una red intelectual de primer orden en la transici&oacute;n del siglo XIX al XX. Por all&iacute; pasaron escritores, poetas, artistas y pensadores tan destacados como Rub&eacute;n Dar&iacute;o, Santiago Rusi&ntilde;ol, Miquel Costa i Llobera, Josep Carner, Joan Rossell&oacute; de Son Forteza o Antoni Maura.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las tertulias en Ca n&rsquo;Alcover (la casa de la familia Alcover, como se denomina en mallorqu&iacute;n), situado en la calle Sant Alonso de Palma, se conviertieron as&iacute; en un espacio de encuentro y di&aacute;logo que permiti&oacute; conectar la cultura isle&ntilde;a con los grandes movimientos literarios catalanes del momento, como la Renaixen&ccedil;a, el modernismo y el noucentisme, adem&aacute;s de desempe&ntilde;ar un papel clave en la normalizaci&oacute;n y prestigio de la lengua catalana en Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_50p_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_50p_1134900.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_75p_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_75p_1134900.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.jpg"
                    alt="El clásico poeta mallorquín con su hijo Pau Alcover"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El clásico poeta mallorquín con su hijo Pau Alcover                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las tertulias en Ca n’Alcover (la casa de la familia Alcover), situado en la calle Sant Alonso de Palma, se conviertieron en un espacio de encuentro y diálogo que permitió conectar la cultura isleña con los grandes movimientos literarios catalanes del momento, además de desempeñar un papel clave en la normalización y prestigio de la lengua catalana en Mallorca</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;El origen de estos encuentros comenz&oacute; en la casa de Josep Maria Quadrado y se desarrollaron all&iacute; hasta que se puso enfermo y muri&oacute;. Entonces las trasladaron a la casa de Alcover. En aquellos momentos, todos le&iacute;an sus obras ante el resto como una primera muestra entre ellos&rdquo;, relata Perell&oacute;, recordando que el grupo estaba formado por &ldquo;disc&iacute;pulos de Josep Llu&iacute;s Pons i Gallarza, quien les gui&oacute; hacia la poes&iacute;a y el humanismo, algo que se ve claramente en la conferencia extraordinaria <em>Humanitzaci&oacute; de l&rsquo;art </em>[Humanizaci&oacute;n del arte] de Alcover de 1904&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una defensa literaria y literal del catal&aacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los especialistas en su obra, Alcover empez&oacute; escribiendo en castellano sin demasiado &eacute;xito hasta que la muerte de sus seres m&aacute;s queridos -entre ellos, cuatro de sus cinco hijos y su primera mujer- le empuj&oacute; a escribir en su &ldquo;lengua vivida&rdquo;, tal y como el autor lo expresaba, es decir, la lengua de su vida cotidiana donde fue capaz de expresar de manera m&aacute;s aut&eacute;ntica sus sentimientos y su dolor. A partir de entonces, su vida y su obra adquirieron una densidad emocional y literaria definitiva.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_50p_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_50p_1134901.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_75p_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_75p_1134901.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.jpg"
                    alt="Joan Alcover empezó escribiendo en castellano sin demasiado éxito hasta que la muerte de sus seres más
querido le llevó a expresarse en catalán"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Alcover empezó escribiendo en castellano sin demasiado éxito hasta que la muerte de sus seres más
querido le llevó a expresarse en catalán                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Poeta de la intimidad y de la p&eacute;rdida, figura clave del tr&aacute;nsito hacia la modernidad literaria en catal&aacute;n, Alcover regresa cien a&ntilde;os despu&eacute;s no solo como objeto de homenaje, sino como s&iacute;mbolo de una lengua y una tradici&oacute;n que vuelven a necesitar ser defendidas. No por nostalgia, sino por supervivencia. En un contexto pol&iacute;tico adverso para el catal&aacute;n, marcado por las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-impone-pp-ejecuta-consell-mallorca-fulmina-ayudas-entidades-volcadas-fomento-catalan_1_12793023.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pol&iacute;ticas ling&uuml;&iacute;sticas impulsadas por el PP con el apoyo de Vox </a>en las islas, su voz recupera una vigencia inesperada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Poeta de la intimidad y de la pérdida, figura clave del tránsito hacia la modernidad literaria en catalán, Alcover regresa cien años después no solo como objeto de homenaje, sino como símbolo de una lengua y una tradición que vuelven a necesitar ser defendidas. No por nostalgia, sino por supervivencia</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esa <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalan-lengua-fragil-balears_1_9948869.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fragilidad no es solo una percepci&oacute;n cultural, sino una realidad medible</a>. Seg&uacute;n datos recientes de la Primera Encuesta de la Juventud del Govern, apenas un 21% de los j&oacute;venes de entre 15 y 34 a&ntilde;os en las Illes Balears tiene la lengua propia como lengua inicial, frente al 47% que tiene el castellano. Unos datos que dibujan, en palabras del presidente de la Obra Cultural Balear, Antoni Llabr&eacute;s, un estado de salud &ldquo;precario&rdquo; para el catal&aacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Ante este escenario, Llabr&eacute;s reclama un &ldquo;giro copernicano&rdquo; basado en un doble eje: por un lado, una mayor toma de conciencia social; por otro, pol&iacute;ticas ling&uuml;&iacute;sticas &ldquo;valientes y decididas&rdquo; y el cumplimiento del mandato del Estatuto de Autonom&iacute;a en materia lingu&iacute;stica. Una defensa que, como en tiempos de Alcover, vuelve a situar la lengua en el centro del debate cultural y pol&iacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        El &uacute;nico hijo de Joan Alcover que logr&oacute; sobrevivir a la tragedia familiar, Pau Alcover, fue precisamente quien garantiz&oacute; que aquella voz no se apagara del todo. A su muerte, don&oacute; Ca n&rsquo;Alcover a la Obra Cultural Balear, convirtiendo el espacio dom&eacute;stico del poeta en un refugio colectivo para la lengua y la cultura de las islas. Un siglo despu&eacute;s, cuando el catal&aacute;n vuelve a sentirse amenazado, la casa heredada recuerda que la obra de Alcover &mdash;como la lengua que eligi&oacute; para escribir su dolor y su mundo&mdash; solo puede sobrevivir si sigue siendo habitada.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-alcover-poeta-abordo-consentimiento-sexual-siglo-prosa-tesoro-literario_1_12930854.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 23 Jan 2026 22:30:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" length="189008" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" type="image/jpeg" fileSize="189008" width="409" height="230"/>
      <media:title><![CDATA[Joan Alcover, el poeta que abordó el consentimiento sexual hace más de un siglo: "Su prosa es un tesoro literario"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" width="409" height="230"/>
      <media:keywords><![CDATA[Escritores,Literatura,Poesía,Novela,Catalán,Inmersión lingüística,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dollar Selmouni, música contra els trucs del màrqueting: “Em mata haver de vendre polèmica perquè un disc funcioni”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dollar-selmouni-musica-els-trucs-marqueting-em-mata-haver-vendre-polemica-perque-disc-funcioni_1_12928054.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/08263681-eaa9-440d-8879-b38fd8a7e588_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134789.jpg" width="5472" height="3078" alt="Dollar Selmouni, música contra els trucs del màrqueting: “Em mata haver de vendre polèmica perquè un disc funcioni”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Després de cinc anys des del seu últim àlbum, Dollar Selmouni torna pròximament amb Paso a paso, un nou disc que barreja diferents gèneres i reflecteix la seva filosofia de vida, allunyada d’estratègies de màrqueting i polèmiques forçades</p><p class="subtitle">ENTREVISTA - Sor Estiércol, el flagell ‘queer’ de Vox i de l’Església: “Només escampen odi, són uns ofendidets”
</p></div><p class="article-text">
        La veu de Dollar (Jamel Selmouni Guerrero) &eacute;s una de les m&eacute;s singulars de l&rsquo;escena urbana espanyola. Una veu que aquest cap de setmana es podr&agrave; escoltar en directe a Inverfest, el festival d&rsquo;hivern de Madrid, i que ara torna amb un nou disc del qual ja se&rsquo;n coneixen alguns avan&ccedil;aments i que desafia, des d&rsquo;una honestedat radical, les regles i els trucs del m&agrave;rqueting musical actual. Va n&eacute;ixer a la pres&oacute; de Soto del Real, va cr&eacute;ixer a Mallorca i resideix a Madrid des de fa dos anys, amb la idea de pujar un esgla&oacute; en la seva carrera. La seva barreja de rap, soul, flamenc i R&amp;B l&rsquo;ha convertit en un referent allunyat dels clix&eacute;s musicals.
    </p><p class="article-text">
        Lluny de voler construir un personatge artificial, el cantant reivindica la m&uacute;sica com a eix principal de la seva obra i q&uuml;estiona la l&ograve;gica de la pol&egrave;mica i dels conceptes for&ccedil;ats que dominen la ind&uacute;stria. El seu nou projecte, <em>Paso a paso</em>, reflecteix aquesta recerca d&rsquo;autenticitat i de connexi&oacute; genu&iuml;na amb un p&uacute;blic cada vegada m&eacute;s ampli que, segons l&rsquo;artista, comen&ccedil;a als barris m&eacute;s desafavorits i arriba &ldquo;fins al Palau de la Zarzuela&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s de la seva carrera musical, Selmouni ha ampliat la seva creativitat viatjant cap al m&oacute;n audiovisual, participant com a actor en projectes de cinema i televisi&oacute;. Va formar part del repartiment de la pel&middot;l&iacute;cula <em>Hasta el cielo</em> (2020), dirigida per Daniel Calparsoro, i va repetir col&middot;laboraci&oacute; amb el mateix cineasta a <em>Centauro</em> (2022). Tamb&eacute; ha participat en la s&egrave;rie <em>Fan&aacute;tico</em> (2022) per a Netflix, consolidant aix&iacute; el seu perfil d&rsquo;artista total que combina m&uacute;sica, interpretaci&oacute; i pres&egrave;ncia en pantalla m&eacute;s enll&agrave; dels escenaris.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dollar Selmouni: &quot;No em disfressaré de res que no sigui jo&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dollar Selmouni: &quot;No em disfressaré de res que no sigui jo&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Han passat cinc anys des de </strong><em><strong>Dollar Selmouni</strong></em><strong>, l&rsquo;&uacute;ltim &agrave;lbum. Com han estat aquests anys i en quin punt vital i art&iacute;stic arriba ara aquest nou moment?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Doncs hem estat vivint m&eacute;s, vivint la m&uacute;sica, vivint el que &eacute;s ser artista i col&middot;laborant molt amb gent, fent moltes coses. Tamb&eacute; hem canviat de m&agrave;nager, d&rsquo;oficina i tot plegat, i ara ja est&agrave; tot molt millor. Al mateix temps, estic girant per molts concerts, molts festivals, cosa que abans no feia. Abans tenia el millor: m&eacute;s de mig mili&oacute; de seguidors i feia dos concerts.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Durant aquest temps, hi ha hagut pressi&oacute; per publicar un nou disc?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La veritat &eacute;s que no. A veure, el que em mata de la llei actual del disc, de fer un disc, &eacute;s la merda que s&rsquo;hi posa. El fet d&rsquo;haver-lo de vendre, no? El fet d&rsquo;haver de vendre la pol&egrave;mica perqu&egrave; el teu disc vagi b&eacute;. Fer alguna cosa que no t&eacute; res a veure amb la m&uacute;sica, per&ograve; que &eacute;s el que far&agrave; que el teu disc funcioni.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que em mata de la llei actual del disc, de fer un disc, és la merda que s’hi posa. El fet d’haver de vendre’l, no? El fet d’haver de vendre la polèmica perquè el teu disc vagi bé</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dollar Selmouni: &quot;Estic rotant per molts concerts, molts festivals, cosa que abans no feia&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dollar Selmouni: &quot;Estic rotant per molts concerts, molts festivals, cosa que abans no feia&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Ja. Dedicar-se al m&agrave;rqueting quan es fa m&uacute;sica, no?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No m&rsquo;agrada aix&ograve; que s&rsquo;est&agrave; fent ara. No m&rsquo;agrada gens. Abans un artista treia un disc i deia: &ldquo;Jo soc en Pepe i faig m&uacute;sica, i aquest &eacute;s el meu disc&rdquo;, on s&iacute; que parles de la vida i tal. Aix&ograve; &eacute;s el m&iacute;nim que se li pot dir a alg&uacute;. &ldquo;Mira, en aquest disc es parla de viol&egrave;ncia&rdquo;, o &ldquo;aquest altre tracta no s&eacute; qu&egrave;&rdquo;. Per&ograve; ara &eacute;s com que fins i tot has de ser astronauta. No s&eacute; si m&rsquo;explico.
    </p><p class="article-text">
        Cal tenir un missatge amb el qual la gent s&rsquo;hagi de sentir identificada perqu&egrave; el disc vagi b&eacute;. Despr&eacute;s les xarxes i tot plegat&hellip; &Eacute;s una merda com s&rsquo;est&agrave; portant la direcci&oacute; de tot aix&ograve;. Jo soc dels artistes que no busquen pol&egrave;mica. Fer la meva m&uacute;sica, la meva feina i prou. Que parlin de la pol&egrave;mica, d&rsquo;acord, per&ograve; pol&egrave;mica de la m&uacute;sica: de per qu&egrave; aquests puntejos, de per qu&egrave; sona aix&iacute; una can&ccedil;&oacute; concreta.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-WlOEABZTBXg-3877', 'youtube', 'WlOEABZTBXg', document.getElementById('yt-WlOEABZTBXg-3877'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-WlOEABZTBXg-3877 src="https://www.youtube.com/embed/WlOEABZTBXg?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>El disc ja est&agrave; gravat. Ha estat un proc&eacute;s llarg de preparaci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No, ha estat molt r&agrave;pid. B&eacute;, uns mesos. Una mica de mal de cap s&iacute; que queda, &eacute;s clar. Perqu&egrave; la gent ara, doncs ja m&rsquo;ho dir&agrave;s, no sap quin concepte donar a les coses. Pensen que avui dia cal utilitzar moltes coses. Mira, Fercho &mdash;alter ego del cantant colombi&agrave; Feid&mdash;, per exemple: tothom amb la caixa verda. JC Reyes va tot de verd tamb&eacute;. Molts artistes han estat aix&iacute; sense voler, per&ograve; molts ho busquen, molt rebuscat. I jo el que no vull &eacute;s que es vegi alguna cosa for&ccedil;ada. Sempre he pensat que no cal. Aquest &eacute;s una mica el missatge del meu disc.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La gent ara no sap quin concepte donar a les coses. Pensen que avui dia cal utilitzar moltes coses [...]. Molts artistes han estat així sense voler, però molts ho busquen, molt rebuscat. I jo el que no vull és que es vegi alguna cosa forçada. Sempre he pensat que no cal. Aquest és una mica el missatge del meu disc</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En aquest context, ha estat possible mantenir una postura centrada nom&eacute;s en la m&uacute;sica amb el nou disc?</strong>
    </p><p class="article-text">
        B&eacute;, simplement hem comptat amb gent per a les xarxes i algunes col&middot;laboracions. Ara, per exemple, per a un v&iacute;deo hem agafat en Manu Lombardo, de <em>Mujeres y Hombres y Viceversa</em>. Un tio molt normal, amb molts seguidors, que apareix en un teaser i al v&iacute;deo d&rsquo;<em>AY NO</em>. Donar&agrave; joc, perqu&egrave; la gent es preguntar&agrave;: &ldquo;Aquest qu&egrave; fa amb el Dollar?&rdquo;. Per&ograve; &eacute;s per posar sorpresa amb persones conegudes. Res m&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Els avan&ccedil;aments publicats fins ara s&oacute;n for&ccedil;a diferents entre si. Aquest car&agrave;cter defineix el disc?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo sempre he estat aix&iacute;, molt vers&agrave;til. El disc mostra qu&egrave; &eacute;s Dollar: un tio molt vers&agrave;til, que pot estar en qualsevol pal, en qualsevol g&egrave;nere, i c&ograve;mode. No em veig fent m&uacute;sica cl&agrave;ssica, com ha fet Rosal&iacute;a, per&ograve; mai dic mai.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En aquest tipus de propostes, creu que pesa m&eacute;s el concepte que la m&uacute;sica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No ho s&eacute;, no m&rsquo;hi he centrat gaire. &Eacute;s all&ograve; de la religi&oacute;, no? Per&ograve; avui dia s&rsquo;estudia molt els artistes. Tots tenen un concepte: un deixa la droga, un altre es posa una m&agrave;scara, un altre una espasa. Jo no em disfressar&eacute; d&rsquo;alguna cosa que no soc. Estic segur que m&eacute;s d&rsquo;un es mira a si mateix i diu: &ldquo;Qui soc?&rdquo;. Jo no vull aix&ograve;. A mi, el dia de dem&agrave;, se&rsquo;m coneixer&agrave; com a Dollar, res m&eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dollar Selmouni: &quot;Tenim una cultura musical brutal a Espanya. Des del flamenc, el pop i fins al rock. Hi ha un munt de gent bona&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dollar Selmouni: &quot;Tenim una cultura musical brutal a Espanya. Des del flamenc, el pop i fins al rock. Hi ha un munt de gent bona&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>I Dollar &eacute;s molt de &ldquo;carrer&rdquo; per al &ldquo;carrer&rdquo;, no?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo faig m&uacute;sica per a la gent. Els meus missatges connecten m&eacute;s amb gent patidora, &eacute;s veritat, per&ograve; qualsevol pot sentir-s&rsquo;hi identificat, fins i tot al Palau de la Zarzuela. Aix&ograve; del &ldquo;carrer&rdquo; abans tenia un altre sentit. Ara ja no existeix aquesta idea. El rap ha canviat molt&iacute;ssim. Abans veure un pijo fent rap era rar&iacute;ssim. Avui veus pijos fent rap i s&oacute;n els millors, encara que no hagin patit res. I est&agrave; b&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En aquest sentit, recentment tamb&eacute; ha sorgit el debat sobre els pol&egrave;mics rapers de dretes o afins a VOX.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo aqu&iacute; no m&rsquo;hi fico. Respecto tothom per la llibertat d&rsquo;expressi&oacute;, per&ograve; no hi entro.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quin llegat li agradaria deixar com a artista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Que se&rsquo;m recordi per la m&uacute;sica. Que es digui: &ldquo;Artist&agrave;s&rdquo;. Com quan penses en Zatu, en La Mala Rodr&iacute;guez. Penses en la seva m&uacute;sica, no en res m&eacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[M’agradaria] que se’m recordi per la música. Que es digui: “Artistàs”. Com quan penses en Zatu, en La Mala Rodríguez. Penses en la seva música, no en res més</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Pensant en artistes d&rsquo;aquesta talla, amb qui li agradaria col&middot;laborar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        N&rsquo;hi ha molt&iacute;ssims. Et puc dir Estopa, El Barrio, Alejandro Sanz, El Cigala, Chambao, Manuel Carrasco, Pablo Albor&aacute;n&hellip; Tenim una cultura musical brutal a Espanya. Des del flamenc, el pop i fins al rock. Hi ha un munt de gent bona.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per acabar. El nou disc es titula </strong><em><strong>Paso a Paso</strong></em><strong>. Quins s&oacute;n aquests pr&ograve;xims passos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        B&eacute;, ve de la filosofia amb qu&egrave; jo m&rsquo;agafo la vida. Saps?
    </p><p class="article-text">
        <strong>Una cosa aix&iacute; com anar a poc a poc, amb calma?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A poc a poc no, aix&ograve; &eacute;s de perdedors. Perqu&egrave; dir-se a un mateix &ldquo;a poc a poc&rdquo; &eacute;s com dir-se una cosa que mai arribar&agrave;. <em>Paso a Paso</em>, per a mi, &eacute;s posar-se objectius, baixar i arribar all&agrave; on un vol. Doncs, com hi arribo? Amb pas a pas. Ja sigui caminant o en cadira de rodes. Per aix&ograve; el disc t&eacute; aquest pes per a mi. &Eacute;s aquest estira, estira, aquest &ldquo;vesteix-me a poc a poc que tinc pressa&rdquo;. Hi ha moltes dites aix&iacute;. &Eacute;s tot un continuar avan&ccedil;ant.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dollar-selmouni-musica-els-trucs-marqueting-em-mata-haver-vendre-polemica-perque-disc-funcioni_1_12928054.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 22 Jan 2026 15:38:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/08263681-eaa9-440d-8879-b38fd8a7e588_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134789.jpg" length="7903793" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/08263681-eaa9-440d-8879-b38fd8a7e588_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134789.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7903793" width="5472" height="3078"/>
      <media:title><![CDATA[Dollar Selmouni, música contra els trucs del màrqueting: “Em mata haver de vendre polèmica perquè un disc funcioni”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/08263681-eaa9-440d-8879-b38fd8a7e588_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134789.jpg" width="5472" height="3078"/>
      <media:keywords><![CDATA[Música,Marketing,Arte,Artistas,Islas Baleares,Mallorca,Madrid,Festivales,Rap]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dollar Selmouni, música contra los trucos del marketing: “Me mata tener que vender polémica  para que un disco funcione”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/dollar-selmouni-musica-trucos-marketing-mata-vender-polemica-disco-funcione_1_12926647.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/08263681-eaa9-440d-8879-b38fd8a7e588_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134789.jpg" width="5472" height="3078" alt="Dollar Selmouni, música contra los trucos del marketing: “Me mata tener que vender polémica  para que un disco funcione”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tras cinco años desde su último álbum, Dollar Selmouni regresa próximamente con Paso a paso, un nuevo álbum que mezcla distintos géneros y refleja su filosofía de vida, alejado de estrategias de marketing y polémicas forzadas</p><p class="subtitle">ENTREVISTA - Sor Estiércol, el azote ‘queer’ de Vox y la Iglesia: “Solo sueltan odio, son unos ofendiditos”</p></div><p class="article-text">
        La voz de Dollar (Jamel Selmouni Guerrero) es una de las m&aacute;s singulares de la escena urbana espa&ntilde;ola. Una voz que este fin de semana se podr&aacute; escuchar en directo en Inverfest, el festival de invierno de Madrid, y que ahora regresa con un nuevo disco del que ya se conocen algunos adelantos y que desaf&iacute;a, desde una honestidad radical, las reglas y los trucos del marketing musical actual. Naci&oacute; en la c&aacute;rcel de Soto del Real, creci&oacute; en Mallorca y reside en Madrid desde hace dos a&ntilde;os, con la idea de subir un escal&oacute;n en su carrera. Su mezcla de rap, soul, flamenco y R&amp;B le ha convertido en referente alejado de los clich&eacute;s musicales.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Lejos de querer construir un personaje artificial, el cantante reivindica la m&uacute;sica como eje principal de su obra y cuestiona la l&oacute;gica de la pol&eacute;mica y los conceptos forzados que dominan la industria. Su nuevo proyecto, <em>Paso a paso</em>, refleja esa b&uacute;squeda de autenticidad y de conexi&oacute;n genuina con un p&uacute;blico cada vez m&aacute;s amplio que, seg&uacute;n el artista, empieza en los barrios m&aacute;s desfavorecidos y llega &ldquo;hasta el Palacio de la Zarzuela&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de su carrera musical, Selmouni ha ampliado su creatividad viajando al mundo audiovisual, participando como actor en proyectos de cine y televisi&oacute;n. Form&oacute; parte del reparto de la pel&iacute;cula <em>Hasta el cielo </em>(2020), dirigida por Daniel Calparsoro, y repiti&oacute; colaboraci&oacute;n con el mismo cineasta en <em>Centauro </em>(2022). Tambi&eacute;n ha intervenido en la serie <em>Fan&aacute;tico</em> (2022) para Netflix, consolidando as&iacute; su perfil de artista total que combina m&uacute;sica, interpretaci&oacute;n y presencia en pantallas m&aacute;s all&aacute; de los escenarios.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c42b2c23-4058-4f71-90cc-c671164df030_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dollar Selmouni:  &quot;No me voy a disfrazar de algo que no soy&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dollar Selmouni:  &quot;No me voy a disfrazar de algo que no soy&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Han pasado cinco a&ntilde;os desde </strong><em><strong>Dollar Selmouni</strong></em><strong>, el &uacute;ltimo &aacute;lbum. &iquest;C&oacute;mo han sido estos a&ntilde;os y en qu&eacute; punto vital y art&iacute;stico llega ahora este nuevo momento?	</strong>
    </p><p class="article-text">
        Pues hemos estado viviendo m&aacute;s, viviendo la m&uacute;sica, viviendo lo que es el ser artista y colaborando mucho con gente, haciendo muchas cosas. Tambi&eacute;n hemos cambiado de m&aacute;nager, de oficina y todo, y ahora ya est&aacute; todo mucho mejor. Al mismo tiempo, estoy rotando por muchos conciertos, muchos festivales, cosa que antes no hac&iacute;a. Antes ten&iacute;a lo mejor: m&aacute;s de medio mill&oacute;n de seguidores y daba dos conciertos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Durante este tiempo, &iquest;ha habido presi&oacute;n por publicar un nuevo disco?	</strong>
    </p><p class="article-text">
        La verdad es que no. A ver, a m&iacute; lo que me mata de la ley de ahora del disco, de hacer un disco, es la mierda que se le pone. El tener que venderlo, &iquest;no? El tener que vender la pol&eacute;mica para que tu disco vaya bien. Hacer algo que no tiene nada que ver con la m&uacute;sica, pero que es lo que va a hacer que tu disco funcione.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A mí lo que me mata de la ley de ahora del disco, de hacer un disco, es la mierda que se le pone. El tener que venderlo, ¿no? El tener que vender la polémica para que tu disco vaya bien</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6351d842-c549-4689-845a-804c3f0b6c0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dollar Selmouni: &quot;Estoy rotando por muchos conciertos, muchos festivales, cosa que antes no hacía&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dollar Selmouni: &quot;Estoy rotando por muchos conciertos, muchos festivales, cosa que antes no hacía&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Ya. Dedicarse al marketing cuando se hace m&uacute;sica, &iquest;no?	</strong>
    </p><p class="article-text">
        No me gusta eso que se est&aacute; haciendo ahora. No me mola nada. Antes un artista sacaba un disco y dec&iacute;a: &ldquo;Yo soy Pepe y hago m&uacute;sica, y este es mi disco&rdquo;, donde s&iacute; que hablas de la vida y de tal. Eso es lo m&iacute;nimo que se le puede decir a alguien. &ldquo;Mira, en este disco se habla de violencia&rdquo;, o &ldquo;este otro trata de no s&eacute; qu&eacute;&rdquo;. Pero ahora es como que hasta hay que ser astronauta. No s&eacute; si me explico.
    </p><p class="article-text">
        Hay que tener un mensaje con el que la gente se tenga que sentir identificada para que el disco vaya bien. Luego las redes y todo&hellip; Es una mierda c&oacute;mo se est&aacute; llevando la direcci&oacute;n de todo esto. Yo soy de los artistas que no buscan pol&eacute;mica. Hacer mi m&uacute;sica, mi trabajo y ya est&aacute;. Que hablen de la pol&eacute;mica, bien, pero pol&eacute;mica de la m&uacute;sica: de por qu&eacute; estos punteos, de por qu&eacute; suena as&iacute; una canci&oacute;n concreta.&nbsp;
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-WlOEABZTBXg-7339', 'youtube', 'WlOEABZTBXg', document.getElementById('yt-WlOEABZTBXg-7339'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-WlOEABZTBXg-7339 src="https://www.youtube.com/embed/WlOEABZTBXg?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>El disco ya est&aacute; grabado. &iquest;Ha sido un proceso largo de preparaci&oacute;n?	</strong>
    </p><p class="article-text">
        No, ha sido muy r&aacute;pido. Bueno, unos meses. Un poco de dolor de cabeza s&iacute; queda, claro. Porque la gente ahora, pues t&uacute; me dir&aacute;s, no sabe qu&eacute; concepto darle a las cosas. Piensan que hay que utilizar muchas cosas hoy en d&iacute;a. Mira, Fercho -alter ego del cantante colombiano Feid-, por ejemplo: todos con la caja verde. JC Reyes va todo de verde tambi&eacute;n. Muchos artistas han sido as&iacute; sin querer, pero muchos son buscados, muy rebuscados. Y yo lo que no quiero es que se vea algo forzado. Siempre he pensado que no hace falta. Ese es un poco el mensaje de mi disco.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La gente ahora no sabe qué concepto darle a las cosas. Piensan que hay que utilizar muchas cosas hoy en día [...]. Muchos artistas han sido así sin querer, pero muchos son buscados, muy rebuscados. Y yo lo que no quiero es que se vea algo forzado. Siempre he pensado que no hace falta. Ese es un poco el mensaje de mi disco</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En ese contexto, &iquest;ha sido posible mantener una postura centrada solo en la m&uacute;sica con el nuevo disco?		</strong>
    </p><p class="article-text">
        Bueno, simplemente hemos contado con gente para redes y algunas colaboraciones. Ahora, por ejemplo, para un v&iacute;deo hemos cogido a Manu Lombardo, de <em>Mujeres y Hombres y Viceversa</em>. Un t&iacute;o muy normal, con muchos seguidores, que aparece en un <em>teaser</em> y en el v&iacute;deo de <em>AY NO</em>. Va a dar juego, porque la gente se preguntar&aacute; &ldquo;&iquest;Este qu&eacute; hace con el Dollar?&rdquo;.&nbsp;Pero es por meter sorpresa con personas conocidas. Nada m&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Los adelantos publicados hasta ahora son bastante distintos entre s&iacute;. &iquest;Ese car&aacute;cter define el disco?	</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo siempre he sido as&iacute;, muy vers&aacute;til. El disco muestra lo que es Dollar: un t&iacute;o muy vers&aacute;til, que puede estar en cualquier palo, en cualquier g&eacute;nero, y c&oacute;modo. No me veo haciendo m&uacute;sica cl&aacute;sica, como ha hecho Rosal&iacute;a, pero nunca digo nunca.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En ese tipo de propuestas, &iquest;cree que pesa m&aacute;s el concepto que la m&uacute;sica?	</strong>
    </p><p class="article-text">
        No lo s&eacute;, no me he centrado mucho en ella. Es lo de la religi&oacute;n, &iquest;no? Pero hoy en d&iacute;a se estudia mucho a los artistas. Todos tienen un concepto: uno deja la droga, otro se pone una m&aacute;scara, otro una espada. Yo no me voy a disfrazar de algo que no soy. Estoy seguro de que m&aacute;s de uno se mira a s&iacute; mismo y dice: &ldquo;&iquest;Qui&eacute;n soy?&rdquo;. Yo no quiero eso. A m&iacute; el d&iacute;a de ma&ntilde;ana se me conocer&aacute; como Dollar, nada m&aacute;s.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f214440d-fe96-42ec-bb09-331ca561d671_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dollar Selmouni: &quot;Tenemos una cultura musical brutal en España. Desde el flamenco, el pop y hasta el rock. Hay un montón de gente buena&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dollar Selmouni: &quot;Tenemos una cultura musical brutal en España. Desde el flamenco, el pop y hasta el rock. Hay un montón de gente buena&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Y Dollar es muy de &ldquo;la calle&rdquo; para &ldquo;la calle&rdquo;, &iquest;no?	</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo hago m&uacute;sica para la gente. Mis mensajes conectan m&aacute;s con gente sufridora, es verdad, pero cualquiera puede sentirse identificado, hasta en el Palacio de la Zarzuela. Eso de &ldquo;la calle&rdquo; antes ten&iacute;a otro sentido. Ahora ya no existe esa idea. El rap ha cambiado much&iacute;simo. Antes ver a un pijo haciendo rap era rar&iacute;simo. Hoy ves a pijos haciendo rap y son los mejores, aunque no hayan sufrido nada. Y est&aacute; bien.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En ese sentido, recientemente tambi&eacute;n ha surgido el debate sobre los pol&eacute;micos raperos de derechas o afines a VOX. 	 </strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo ah&iacute; no me meto. Respeto a todo el mundo por la libertad de expresi&oacute;n, pero no entro ah&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; legado le gustar&iacute;a dejar como artista?	</strong>
    </p><p class="article-text">
        Que se me recuerde por la m&uacute;sica. Que se diga: &ldquo;Artistazo&rdquo;. Como cuando piensas en Zatu, en La Mala Rodr&iacute;guez. Piensas en su m&uacute;sica, no en nada m&aacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[Me gustaría] que se me recuerde por la música. Que se diga: &#039;Artistazo&#039;. Como cuando piensas en Zatu, en La Mala Rodríguez. Piensas en su música, no en nada más</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Pensando en artistas de esa talla &iquest;Con qui&eacute;n le gustar&iacute;a colaborar?	</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay much&iacute;simos. Te puedo decir Estopa, El Barrio, Alejandro Sanz, El Cigala, Chambao, Manuel Carrasco, Pablo Albor&aacute;n&hellip; Tenemos una cultura musical brutal en Espa&ntilde;a. Desde el flamenco, el pop y hasta el rock. Hay un mont&oacute;n de gente buena.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Por terminar. El nuevo disco se titula </strong><em><strong>Paso a Paso</strong></em><strong>. &iquest;Cu&aacute;les son esos pr&oacute;ximos pasos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Bueno, viene de la filosof&iacute;a que me tomo yo de la vida. &iquest;Sabes?&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Algo as&iacute; como ir poco a poco, con calma?</strong>	
    </p><p class="article-text">
        Poco a poco no, eso de perdedores. Porque decirse a uno mismo &ldquo;poco a poco&rdquo; es como decirse a uno mismo algo que nunca va a llegar. <em>Paso a Paso, para m&iacute;,</em> es ponerse objetivos, bajar y llegar a donde uno quiere. Pues, &iquest;c&oacute;mo llego ah&iacute;? Con <em>Paso a Paso</em>. Ya sea caminando o en silla de ruedas. Por eso el disco tiene ese peso para m&iacute;. Es ese <em>tira, tira</em>, ese v<em>&iacute;steme despacio que tengo prisa</em>. Hay muchos dichos as&iacute;. Es todo un seguir continuando.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/dollar-selmouni-musica-trucos-marketing-mata-vender-polemica-disco-funcione_1_12926647.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 22 Jan 2026 10:48:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/08263681-eaa9-440d-8879-b38fd8a7e588_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134789.jpg" length="7903793" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/08263681-eaa9-440d-8879-b38fd8a7e588_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134789.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7903793" width="5472" height="3078"/>
      <media:title><![CDATA[Dollar Selmouni, música contra los trucos del marketing: “Me mata tener que vender polémica  para que un disco funcione”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/08263681-eaa9-440d-8879-b38fd8a7e588_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134789.jpg" width="5472" height="3078"/>
      <media:keywords><![CDATA[Música,Marketing,Arte,Artistas,Islas Baleares,Mallorca,Madrid,Festivales,Rap]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ben Rivers, el cineasta que va crear la seva pròpia pel·lícula des d'un rodatge d'Oliver Laxe: “És el meu doble”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ben-rivers-cineasta-crear-seva-propia-pel-licula-des-d-rodatge-d-oliver-laxe-meu-doble_1_12803474.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/61eccb9b-122f-4d1f-a771-98c4af9e4295_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131340.jpg" width="7728" height="4347" alt="Ben Rivers, el cineasta que va crear la seva pròpia pel·lícula des d&#039;un rodatge d&#039;Oliver Laxe: “És el meu doble”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El reconegut artista i cineasta britànic inaugura el festival de cinema MajorDocs amb la projecció de ‘The Sky Trembles’, realitzada al Marroc fa deu anys des de l'interior del set de ‘Mimoses’, del director de cinema guardonat a Cannes

</p><p class="subtitle">MajorDocs, el refugi secret del cinema davant d'un món accelerat: “Vivim sota un règim d'imatges víriques”
</p></div><p class="article-text">
        Ben Rivers &eacute;s un dels noms essencials del cinema experimental contemporani. Les seves poderoses imatges, exhibides en museus i festivals, s&oacute;n un gest purament art&iacute;stic que reivindica la pr&ograve;pia naturalesa de l'&eacute;sser hum&agrave;. Fa justament deu anys va presentar&nbsp;<em>The Sky Trembles</em>&nbsp;<em>and the Earth Is Afraid</em>&nbsp;<em>and the Two Eyes Llauri Not Brothers</em>, una pel&middot;l&iacute;cula que tra&ccedil;a un viatge dins d'un altre: comen&ccedil;a dins del rodatge al Marroc de la pel&middot;l&iacute;cula&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/andalucia/lacajanegra/seff2016/oliver-laxe_1_3748165.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&lsquo;Mimosas&rsquo;, d'Oliver Laxe</a>, amic de Rivers, fins a dissoldre's lentament en el seu context real.
    </p><p class="article-text">
        Una d&egrave;cada despr&eacute;s, Rivers recupera aquesta cinta amb una vig&egrave;ncia sorprenent amb motiu de la seva projecci&oacute; al&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/majordocs-refugio-secreto-cine-frente-mundo-acelerado-vivimos-regimen-imagenes-viricas_1_11711700.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">festival MajorDocs</a>&nbsp;com a convidat d'honor. Despr&eacute;s del seu pas pel Festival Internacional de Cinema de Gij&oacute;n, on ha presentat la seva &uacute;ltima pel&iacute;cula&nbsp;<em>The Mare&rsquo;s Nest</em>, guanyadora del Premi Especial del Jurat en el Festival Internacional de Cinema de Locarno, el creador arriba a Mallorca a la setena edici&oacute; del festival, on ahir va impartir una masterclass sobre la necessitat de la incertesa i el risc en els processos creatius.
    </p><p class="article-text">
        L'autor, habitual de festivals com Rotterdam, Viennale o FIDMarseille &mdash;on ha rebut m&uacute;ltiples premis al llarg de la seva carrera&mdash;, defensa un cinema personal, artesanal, allunyat de la fartanera audiovisual quotidiana i, sobretot, de tota pretensi&oacute; per mostrar la realitat. Les seves pel&middot;l&iacute;cules, contemplatives i honestes, mostren a un artista que narra ficcions conscient que, en realitat, no pot mostrar una altra cosa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;autor, habitual de festivals com Rotterdam, Viennale o FIDMarseille —on ha rebut múltiples premis al llarg de la seva carrera—, defensa un cinema personal, artesanal, allunyat de la fartanera audiovisual quotidiana i, sobretot, de tota pretensió per mostrar la realitat 

</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="en Rivers: “El cinema no hauria de consistir només a executar un pla, necessito sorprendre&#039;m”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                en Rivers: “El cinema no hauria de consistir només a executar un pla, necessito sorprendre&#039;m”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>MajorDocs es va inaugurar amb la projecci&oacute; de The Sky Trembles, una pel&middot;l&iacute;cula filmada fa deu anys i en di&agrave;leg amb el rodatge de &lsquo;Mimosas&rsquo;, d'Oliver Laxe. El festival la presenta precisament vinculada a ell, m&eacute;s reconegut a Espanya despr&eacute;s de rebre el Premi del Jurat a Cannes per la seva pel&middot;l&iacute;cula &lsquo;Sirat&rsquo;. Qu&egrave; li va portar a recuperar aquesta pel&middot;l&iacute;cula per a obrir el festival? T&eacute; algun significat especial recuperar-la avui?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La pel&middot;l&iacute;cula sempre ha estat especial per a mi. Estava molt content quan la vaig fer i continuo sentint-me orgull&oacute;s d'ella. Crec que parla molt de la meva manera de treballar: interrogar la imatge documental, la seva veritat, la seva fragilitat i la seva flexibilitat. Quan ens van convidar a proposar quina pel&middot;l&iacute;cula podria inaugurar el festival, vaig pensar que aquesta funcionaria b&eacute;, en part perqu&egrave; Oliver apareix en ella i la gent el coneix. Existeix aquesta associaci&oacute; natural. Per&ograve; no vaig pensar massa en la seva figura; &eacute;s un vell amic, i el seu &egrave;xit no canvia res de la nostra relaci&oacute;. Per a mi &eacute;s simplement una altra pel&middot;l&iacute;cula. Una de les coses que m&eacute;s em va alegrar en proposar-li el projecte a Oliver Laxe va ser la seva generositat. Li vaig demanar entrar en el seu rodatge de ficci&oacute; al Marroc &mdash;que implica un gran desplegament t&egrave;cnic&mdash; per a filmar &ldquo;a la meva manera&rdquo;, gaireb&eacute; de manera parasit&agrave;ria, registrant el que volgu&eacute;s. I en un cert moment ell deixa el seu propi rodatge i es converteix en la meva marioneta. Aquesta inversi&oacute; de rols &eacute;s tamb&eacute; un dels temes de la pel&middot;l&iacute;cula: com s'inverteixen els poders dins de les estructures cinematogr&agrave;fiques.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-PNapgNaZZGM-4283', 'youtube', 'PNapgNaZZGM', document.getElementById('yt-PNapgNaZZGM-4283'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-PNapgNaZZGM-4283 src="https://www.youtube.com/embed/PNapgNaZZGM?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>Una altra figura important en&nbsp;</strong><em><strong>The Sky Trembles</strong></em><strong>&nbsp;&eacute;s Paul Bowles, molt vinculat al Marroc. Quin paper juga el seu imaginari literari, musical i vital en la seva aproximaci&oacute; al paisatge i a les ficcions que l'habiten?</strong>
    </p><p class="article-text">
        M'encanta la seva escriptura, sobretot els relats. Per&ograve; tamb&eacute; soc conscient del problem&agrave;tic: un estatunidenc blanc vivint al Marroc, apropiant-se d'unes certes hist&ograve;ries i reimaginant-les. Aquesta ambival&egrave;ncia m'interessa; no la defuig. Molts dels seus relats tenen alguna cosa de malson, derivada en part de la seva por a l'altre. La hist&ograve;ria en el cor de&nbsp;<em>The Sky Trembles</em>&nbsp;&eacute;s<strong>&nbsp;A Distant Episode</strong>: un ling&uuml;ista al nord d'&Agrave;frica, arrogant i segur de poder anar a qualsevol part, pren el cam&iacute; equivocat i ho perd tot: la identitat, el cos i el jo. Jo vaig traslladar aquest relat al cos d'un cineasta europeu; podia ser Oliver, per&ograve; tamb&eacute; podia ser jo.
    </p><p class="article-text">
        Oliver Laxe &eacute;s el meu doble. Tots dos tenim l'impuls de filmar fora de casa. Aquest impuls &eacute;s una arma de doble tall: &eacute;s necessari que existeixin mirades forasteres &mdash;si tot fos autobiogr&agrave;fic seria terrible&mdash;, per&ograve; al mateix temps has de ser conscient de com filmes a altres persones i altres paisatges. La pel&middot;l&iacute;cula intenta, a trav&eacute;s de Bowles i d'Oliver, reflexionar sobre aquest desig de crear realitats en un lloc ali&egrave; i preguntar-se qu&egrave; pot sortir malament. Bowles parla d'aquesta p&egrave;rdua, d'aquesta ment que quan torna a recon&egrave;ixer-se embogeix i corre cap al desert. I tamb&eacute; volia plantejar al p&uacute;blic quin nivell de realitat veu a cada moment: qu&egrave; &eacute;s construcci&oacute; i qu&egrave; &eacute;s real.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Oliver Laxe és el meu doble. Tots dos tenim l&#039;impuls de filmar fora de casa. Aquest impuls és una arma de doble tall: és necessari que existeixin mirades forasteres —si tot fos autobiogràfic seria terrible—, però al mateix temps has de ser conscient de com filmes a altres persones i altres paisatges

</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ben Rivers</span>
                                        <span>—</span> Cineasta
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miguel Eek i Ben Rivers, minuts abans de la projecció de &#039;The Sky Trembles&#039; a Palma "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miguel Eek i Ben Rivers, minuts abans de la projecció de &#039;The Sky Trembles&#039; a Palma                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Passats els deu anys d'aquest rodatge, com afrontar avui el debat sobre la descolonitzaci&oacute; de filmar en terres alienes? A&nbsp;</strong><em><strong>Krabi</strong></em><strong>, pel&middot;l&iacute;cula rodada a Tail&agrave;ndia, va codirigir el projecte amb la directora tailandesa Anocha Suwichakornpong, i fins i tot a&nbsp;</strong><em><strong>The Mare&rsquo;s Nest</strong></em><strong>, rodada en gran part a Menorca, va comptar amb la participaci&oacute; d'alguns nens i nenes de l'illa.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Intent que a les pel&middot;l&iacute;cules hi hagi un reconeixement expl&iacute;cit de la meva posici&oacute;. A&nbsp;<em>The Sky Trembles</em>, Oliver actua com el meu doble: jo tamb&eacute; soc aquest personatge. T&eacute; a veure amb l'enfocament: no pretendre con&egrave;ixer un lloc ni explicar-lo. Aquest &eacute;s l'error d'alguns cineastes. Jo mai afirmaria que mostro una realitat objectiva; &eacute;s impossible. Quan filmo a altres llocs, procuro deixar clar que &eacute;s una mirada forastera i ser autocr&iacute;tic. A&nbsp;<em>Krabi</em>&nbsp;va ser distint: em van convidar a fer una pel&middot;l&iacute;cula a Tail&agrave;ndia i vaig dir que no podia simplement anar all&agrave; i filmar.
    </p><p class="article-text">
        Hi havia raons per a rodar&nbsp;<em>The Sky Trembles</em>&nbsp;al Marroc, per&ograve; no volia repetir aquest gest d&rsquo;&ldquo;anar i treure una pel&middot;l&iacute;cula&rdquo;. Per aix&ograve; vaig convidar a codirigir a una cineasta tailandesa brillant. Desenvolupem junts la hist&ograve;ria, i la pel&middot;l&iacute;cula reconeix constantment el dispositiu cinematogr&agrave;fic: es veuen rodatges, una sala de cinema i senyals per a recordar que &eacute;s una construcci&oacute; feta per persones en un lloc. No pret&eacute;n ser &ldquo;aut&egrave;ntica&rdquo;; &eacute;s ficci&oacute;. Per aix&ograve; m'agrada barrejar documental i ficci&oacute;: no crec en la veritat objectiva ni en un documental que la garanteixi. Tot cineasta decideix qu&egrave; mostrar i qu&egrave; deixar fora, i el muntatge &mdash;una eina molt manipuladora&mdash; ho canvia tot.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Conversa de l&#039;autor amb Miguel Eek, director artístic del festival, durant l&#039;acte d&#039;obertura"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Conversa de l&#039;autor amb Miguel Eek, director artístic del festival, durant l&#039;acte d&#039;obertura                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Podria considerar-se que porta el documental cap a la ficci&oacute; per a intentar ser m&eacute;s honest.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, espero que s&iacute;. Busco una veritat obertament subjectiva i dir &ldquo;aquesta &eacute;s la meva visi&oacute; del m&oacute;n; no &eacute;s el m&oacute;n mateix&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Passem a la seva &uacute;ltima pel&middot;l&iacute;cula,&nbsp;</strong><em><strong>The Mare&rsquo;s Nest</strong></em><strong>, premi Marr&oacute; Verd al Festival de Cinema de Locarno. Com va arribar a imaginar aquest m&oacute;n postapocal&iacute;ptic a Menorca?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Va ser curi&oacute;s. Una amiga, la comiss&agrave;ria Garbi&ntilde;e Ortega, em va cridar des d'una pedrera dient-me: &ldquo;Estic a un lloc que t&eacute; el teu nom; hauries de venir a filmar aqu&iacute;&rdquo;. Vaig venir a veure la pedrera i vaig con&egrave;ixer al cineasta local Pep Salvador, qui em va ensenyar l'illa: coves, un complex militar abandonat, cales, estructures antigues&hellip; Fins i tot la cultura talay&oacute;tica. Aquells llocs em van impressionar. Jo havia escrit&nbsp;<em>Mare&rsquo;s Nest</em>&nbsp;pensant a rodar-la al Regne Unit, per&ograve; despr&eacute;s de veure Menorca vaig pensar: &ldquo;Vull filmar aqu&iacute;; aquests paisatges s&oacute;n incre&iuml;bles&rdquo;. Vaig imaginar un escenari de canvi clim&agrave;tic. El Regne Unit s'escalfa: de fet, ja es conrea vi blanc al sud; i potser en cent anys el paisatge angl&egrave;s se sembla m&eacute;s al de Menorca. Vaig jugar amb aquesta idea. A la pel&middot;l&iacute;cula no saps realment on est&agrave;s: se sent angl&egrave;s i catal&agrave;; el viatge de la protagonista &eacute;s ambigu. Per&ograve; per a mi l'illa &eacute;s un personatge essencial.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jo havia escrit Mare’s Nest pensant a rodar-la al Regne Unit, però després de veure Menorca vaig pensar: &#039;Vull filmar aquí; aquests paisatges són increïbles&#039;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ben Rivers</span>
                                        <span>—</span> Cineasta
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-VhYFsVVqPIA-4975', 'youtube', 'VhYFsVVqPIA', document.getElementById('yt-VhYFsVVqPIA-4975'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-VhYFsVVqPIA-4975 src="https://www.youtube.com/embed/VhYFsVVqPIA?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>A la seva masterclass com a convidat d'honor del festival va parlar sobre el proc&eacute;s creatiu com a territori incert i obert. Com gestiona el dubte durant el rodatge i el muntatge? Com influeixen les desviacions inesperades?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s dif&iacute;cil resumir vint anys. Per&ograve; per a mi es tracta de mantenir un equilibri: comen&ccedil;o amb idees i imatges clares, per&ograve; el cinema no hauria de consistir nom&eacute;s en executar un pla. Vull que sigui una aventura; necessito sorprendre'm. Treball amb baix pressupost i equips petits, el que em permet comprar temps: detenir-me, observar, descobrir. Tinc un ull a l&rsquo;idea original i un altre en tot el inesperat, que sovint &eacute;s el millor. El muntatge funciona igual: no treballo amb guions lineals, aix&iacute; que puc canviar l'ordre i transformar la pel&middot;l&iacute;cula. El so tamb&eacute; &eacute;s crucial: obre la imatge i la porta a una altra direcci&oacute;. Sempre intento fer alguna cosa que nom&eacute;s pugui existir al cinema, no a un reportatge.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I buscant l'aventura es pot fallar, un verb que no agrada.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Per descomptat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Diria que, en aquest sentit, el seu &eacute;s un treball a contra corrent?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, sens dubte. A ning&uacute; li agrada fallar, per&ograve; si no arrisques vas a all&ograve; segur, i tot el que es segur et porta a f&oacute;rmules repetides. Hi ha moltes pel&middot;l&iacute;cules de tres actes que funcionen, s&iacute;, per&ograve; a vegades resulten planes. No tenim per qu&egrave; cenyir-nos a aquestes regles. Les persones que filmo solen haver triat vides fora del statu quo: viuen a la naturalesa, fora del capitalisme. No s&oacute;n necess&agrave;riament anarquistes, nom&eacute;s han triat una altra vida. I crec que m'atreuen perqu&egrave; jo tamb&eacute; vull fer cinema fora de la forma industrial dictada pel mercat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A ningú li agrada fallar, però si no arrisques vas a allò segur, i el que es segur et porta a fórmules repetides. Hi ha moltes pel·lícules de tres actes que funcionen, sí, però a vegades resulten planes. No tenim per què cenyir-nos a aquestes regles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ben Rivers</span>
                                        <span>—</span> Cineasta
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Un cinema literalment hum&agrave;.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, aix&ograve; &eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per acabar. La intimitat i la mirada lenta del seu cinema s'enfronta, d'algun mode, a un m&oacute;n saturat per la cerca de l'atenci&oacute; de tots. Creu que detenir-se a observar i escoltar pot ser un gest pol&iacute;tic?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, crec que pot ser pol&iacute;tic. Demanar a la gent que adopti una atenci&oacute; m&eacute;s lenta &mdash;detenir-se, mirar&mdash; &eacute;s una manera de resistir la urg&egrave;ncia capitalista del consum constant. Hi ha molts exemples a les meves pel&middot;l&iacute;cules. A&nbsp;<em>Mare&rsquo;s Nest</em>, sovint col&middot;loco la cambra i observo als nens: els deixo jugar i portar l'escena. No els dicto qu&egrave; fer. Ho deixo oc&oacute;rrer i observo amb el p&uacute;blic: &ldquo;Aix&ograve; &eacute;s incre&iuml;ble. Aquests nens s&oacute;n incre&iuml;bles. Observem-los, un minut&rdquo;. Aix&ograve; &eacute;s la vida: bella, real, inspiradora, i no t&eacute; res a veure amb comprar coses. Aix&ograve; &eacute;s tot.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ben-rivers-cineasta-crear-seva-propia-pel-licula-des-d-rodatge-d-oliver-laxe-meu-doble_1_12803474.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Nov 2025 06:30:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/61eccb9b-122f-4d1f-a771-98c4af9e4295_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131340.jpg" length="18114815" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/61eccb9b-122f-4d1f-a771-98c4af9e4295_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131340.jpg" type="image/jpeg" fileSize="18114815" width="7728" height="4347"/>
      <media:title><![CDATA[Ben Rivers, el cineasta que va crear la seva pròpia pel·lícula des d'un rodatge d'Oliver Laxe: “És el meu doble”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/61eccb9b-122f-4d1f-a771-98c4af9e4295_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131340.jpg" width="7728" height="4347"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cine,Cineastas,Festivales de cine,Arte,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Películas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ben Rivers, el cineasta que creó su propia película desde un rodaje de Oliver Laxe: “Es mi doble”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/ben-rivers-cineasta-creo-propia-pelicula-rodaje-oliver-laxe-doble_1_12801508.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/61eccb9b-122f-4d1f-a771-98c4af9e4295_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131340.jpg" width="7728" height="4347" alt="Ben Rivers, el cineasta que creó su propia película desde un rodaje de Oliver Laxe: “Es mi doble”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El reconocido artista y cineasta británico inaugura el festival de cine MajorDocs con la proyección de The Sky Trembles, realizada en Marruecos hace diez años desde el interior del set de Mimosas, del director de cine galardonado en Cannes</p><p class="subtitle">MajorDocs, el refugio secreto del cine frente a un mundo acelerado: “Vivimos bajo un régimen de imágenes víricas”
</p></div><p class="article-text">
        Ben Rivers es uno de los nombres esenciales del cine experimental contempor&aacute;neo. Sus poderosas im&aacute;genes, exhibidas en museos y festivales, son un gesto puramente art&iacute;stico que reivindica la propia naturaleza del ser humano. Hace justamente diez a&ntilde;os present&oacute;&nbsp;<em>The Sky Trembles and the Earth Is Afraid and the Two Eyes Are Not Brothers,&nbsp;</em>una pel&iacute;cula que traza un viaje dentro de otro: comienza dentro del rodaje en Marruecos de la pel&iacute;cula&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/andalucia/lacajanegra/seff2016/oliver-laxe_1_3748165.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mimosas, de Oliver Laxe</a>, amigo de Rivers, hasta disolverse lentamente en su contexto real.
    </p><p class="article-text">
        Una d&eacute;cada despu&eacute;s, Rivers recupera esta cinta&nbsp;con una vigencia sorprendente con motivo de su proyecci&oacute;n en&nbsp;el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/majordocs-refugio-secreto-cine-frente-mundo-acelerado-vivimos-regimen-imagenes-viricas_1_11711700.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">festival MajorDocs&nbsp;</a>como invitado de honor<em>.&nbsp;</em>Tras su paso por el Festival Internacional de Cine de Gij&oacute;n, donde ha presentado su &uacute;ltima pel&iacute;cula<em>The Mare&rsquo;s Nest</em>, ganadora&nbsp;del Premio Especial del Jurado en el&nbsp;Festival Internacional de Cine de Locarno, el creador llega a Mallorca en la s&eacute;ptima edici&oacute;n del festival, donde ayer imparti&oacute; una masterclass sobre la necesidad de la incertidumbre y el riesgo en los procesos creativos.
    </p><p class="article-text">
        El autor, habitual de festivales como Rotterdam, Viennale o FIDMarseille &mdash;donde ha recibido m&uacute;ltiples premios a lo largo de su carrera&mdash;, defiende un cine personal, artesanal, alejado del atrac&oacute;n audiovisual cotidiano y, sobre todo, de toda pretensi&oacute;n por mostrar la realidad. Sus pel&iacute;culas, contemplativas y honestas, muestran a un artista que narra ficciones consciente de que, en realidad, no puede mostrar otra cosa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El autor, habitual de festivales como Rotterdam, Viennale o FIDMarseille —donde ha recibido múltiples premios a lo largo de su carrera—, defiende un cine personal, artesanal, alejado del atracón audiovisual cotidiano y, sobre todo, de toda pretensión por mostrar la realidad</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39a2fcbb-3872-4f7a-8e42-b7184e621de1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ben Rivers: “El cine no debería consistir solo en ejecutar un plan, necesito sorprenderme”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ben Rivers: “El cine no debería consistir solo en ejecutar un plan, necesito sorprenderme”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>MajorDocs se inaugur&oacute; con la proyecci&oacute;n de&nbsp;</strong><em><strong>The Sky Trembles</strong></em><strong>, una pel&iacute;cula filmada hace diez a&ntilde;os y en di&aacute;logo con el rodaje de&nbsp;</strong><em><strong>Mimosas</strong></em><strong>, de Oliver Laxe. El festival la presenta precisamente vinculada a &eacute;l, m&aacute;s reconocido en Espa&ntilde;a tras recibir el&nbsp;Premio del Jurado&nbsp;en Cannes por su pel&iacute;cula&nbsp;</strong><em><strong>Sirat.&nbsp;</strong></em><strong>&iquest;Qu&eacute; le llev&oacute; a&nbsp;recuperar esta pel&iacute;cula para abrir el festival? &iquest;Tiene alg&uacute;n significado especial recuperarla hoy?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La pel&iacute;cula siempre ha sido especial para m&iacute;. Estaba muy contento cuando la hice y sigo sinti&eacute;ndome orgulloso de ella. Creo que habla mucho de mi manera de trabajar: interrogar la imagen documental, su verdad, su fragilidad y su flexibilidad. Cuando nos invitaron a proponer qu&eacute; pel&iacute;cula podr&iacute;a inaugurar el festival, pens&eacute; que esta funcionar&iacute;a bien, en parte porque Oliver aparece en ella y la gente lo conoce. Existe esa asociaci&oacute;n natural. Pero no pens&eacute; demasiado en su figura;&nbsp;es un viejo amigo, y su &eacute;xito no cambia nada en nuestra relaci&oacute;n. Para m&iacute; es simplemente otra pel&iacute;cula.&nbsp;Una de las cosas que m&aacute;s me alegr&oacute; al proponerle el proyecto a Oliver Laxe fue su generosidad.&nbsp;Le ped&iacute; entrar en su rodaje de ficci&oacute;n en Marruecos &mdash;que implica un gran despliegue t&eacute;cnico&mdash; para filmar &ldquo;a mi manera&rdquo;, casi de forma parasitaria, registrando lo que quisiera. Y en cierto momento &eacute;l deja su propio rodaje y se convierte en mi marioneta. Esa inversi&oacute;n de roles es tambi&eacute;n uno de los temas de la pel&iacute;cula: c&oacute;mo se invierten los poderes dentro de las estructuras cinematogr&aacute;ficas.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-PNapgNaZZGM-2599', 'youtube', 'PNapgNaZZGM', document.getElementById('yt-PNapgNaZZGM-2599'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-PNapgNaZZGM-2599 src="https://www.youtube.com/embed/PNapgNaZZGM?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>Otra figura importante en&nbsp;</strong><em><strong>The Sky Trembles</strong></em><strong>&nbsp;es Paul Bowles, muy vinculado a Marruecos. &iquest;Qu&eacute; papel juega su imaginario literario, musical y vital en&nbsp;su aproximaci&oacute;n al paisaje y a las ficciones que lo habitan?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Me encanta su escritura, sobre todo los relatos. Pero tambi&eacute;n&nbsp;soy consciente de lo problem&aacute;tico: un estadounidense blanco viviendo en Marruecos, apropi&aacute;ndose de ciertas historias y reimagin&aacute;ndolas. Esa ambivalencia me interesa; no la reh&uacute;yo. Muchos de sus relatos tienen algo pesadillesco, derivado en parte de su miedo al otro. La historia en el coraz&oacute;n de&nbsp;<em>The Sky Trembles</em>&nbsp;es&nbsp;<em>A Distant Episode</em>: un ling&uuml;ista en el norte de &Aacute;frica, arrogante y seguro de poder ir a cualquier parte, toma el camino equivocado y lo pierde todo: identidad, cuerpo y el yo. Yo traslad&eacute; ese relato al cuerpo de un cineasta europeo; pod&iacute;a ser Oliver, pero tambi&eacute;n pod&iacute;a ser yo.
    </p><p class="article-text">
        Oliver Laxe es mi doble. Ambos tenemos el impulso de filmar fuera de casa. Ese impulso es un arma de doble filo: es necesario que existan miradas forasteras &mdash;si todo fuera autobiogr&aacute;fico ser&iacute;a terrible&mdash;, pero al mismo tiempo debes ser consciente de c&oacute;mo filmas a otras personas y otros paisajes. La pel&iacute;cula intenta, a trav&eacute;s de Bowles y de Oliver, reflexionar sobre ese deseo de crear realidades en un lugar ajeno y preguntarse qu&eacute; puede salir mal. Bowles habla de esa p&eacute;rdida, de esa mente que cuando vuelve a reconocerse enloquece y corre hacia el desierto. Y tambi&eacute;n quer&iacute;a plantear al p&uacute;blico qu&eacute; nivel de realidad ve en cada momento: qu&eacute; es construcci&oacute;n y qu&eacute; es real.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Oliver Laxe es mi doble. Ambos tenemos el impulso de filmar fuera de casa. Ese impulso es un arma de doble filo: es necesario que existan miradas forasteras —si todo fuera autobiográfico sería terrible—, pero al mismo tiempo debes ser consciente de cómo filmas a otras personas y otros paisajes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ben Rivers</span>
                                        <span>—</span> Cineasta
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6391ee9f-c8c7-4e3c-b755-445bfd14e4b5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miguel Eek y Ben Rivers, minutos antes de la proyección de &#039;The Sky Trembles&#039; en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miguel Eek y Ben Rivers, minutos antes de la proyección de &#039;The Sky Trembles&#039; en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Pasados los diez a&ntilde;os de ese rodaje, &iquest;c&oacute;mo afrontar&nbsp;hoy el debate sobre la descolonizaci&oacute;n al filmar en tierras ajenas? En&nbsp;</strong><em><strong>Krabi</strong></em><strong>, pel&iacute;cula rodada en Tailandia, codirigi&oacute; el proyecto con la directora tailandesa Anocha Suwichakornpong, e incluso en&nbsp;</strong><em><strong>The Mare&rsquo;s Nest</strong></em><strong>, rodada en gran parte en Menorca, cont&oacute; con la participaci&oacute;n de algunos ni&ntilde;os y ni&ntilde;as de la isla.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Intento que en las pel&iacute;culas haya un reconocimiento expl&iacute;cito de mi posici&oacute;n. En&nbsp;<em>The Sky Trembles</em>, Oliver act&uacute;a como mi doble: yo tambi&eacute;n soy ese personaje. Tiene que ver con el enfoque: no pretender conocer un lugar ni explicarlo.&nbsp;Ese es el error de algunos cineastas. Yo nunca afirmar&iacute;a que muestro una realidad objetiva; es imposible. Cuando filmo en otros lugares, procuro dejar claro que es una mirada forastera y ser autocr&iacute;tico. En&nbsp;<em>Krabi</em>&nbsp;fue distinto: me invitaron a hacer una pel&iacute;cula en Tailandia y dije que no pod&iacute;a simplemente ir all&iacute; y filmar.
    </p><p class="article-text">
        Hab&iacute;a razones para rodar&nbsp;<em>The Sky Trembles</em>&nbsp;en Marruecos, pero no quer&iacute;a repetir ese gesto de &ldquo;ir y sacar una pel&iacute;cula&rdquo;. Por eso invit&eacute; a codirigir a una cineasta tailandesa brillante. Desarrollamos juntos la historia, y la pel&iacute;cula reconoce constantemente el dispositivo cinematogr&aacute;fico: se ven rodajes, una sala de cine y se&ntilde;ales para recordar que es una construcci&oacute;n hecha por personas en un lugar. No pretende ser &ldquo;aut&eacute;ntica&rdquo;; es ficci&oacute;n. Por eso me gusta mezclar documental y ficci&oacute;n:&nbsp;no creo en la verdad objetiva ni en un documental que la garantice. Todo cineasta decide qu&eacute; mostrar y qu&eacute; dejar fuera, y el montaje &mdash;una herramienta muy manipuladora&mdash; lo cambia todo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ed27cd8-5ac2-4737-8cc5-5ac6124e48e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Conversación del autor con Miguel Eek, director artístico del festival, durante el acto de apertura"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Conversación del autor con Miguel Eek, director artístico del festival, durante el acto de apertura                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Podr&iacute;a considerarse que lleva el documental hacia la ficci&oacute;n para intentar ser m&aacute;s honesto.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, espero que s&iacute;. Busco una verdad abiertamente subjetiva y decir &ldquo;esta es mi visi&oacute;n del mundo; no es el mundo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pasemos a su &uacute;ltima pel&iacute;cula,&nbsp;</strong><em><strong>The Mare&rsquo;s Nest</strong></em><strong>, premio Pardo Verde en el Festival de Cine de Locarno. &iquest;C&oacute;mo lleg&oacute; a imaginar ese mundo postapocal&iacute;ptico en Menorca?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Fue curioso. Una amiga, la comisaria Garbi&ntilde;e Ortega, me llam&oacute; desde una cantera dici&eacute;ndome: &ldquo;Estoy en un lugar que tiene tu nombre; deber&iacute;as venir a filmar aqu&iacute;&rdquo;. Vine a ver la cantera y conoc&iacute; al cineasta local Pep Salvador, que me ense&ntilde;&oacute; la isla: cuevas, un complejo militar abandonado, calas, estructuras antiguas&hellip; Incluso la cultura talay&oacute;tica. Aquellos lugares me impresionaron. Yo hab&iacute;a escrito&nbsp;<em>Mare&rsquo;s Nest</em>&nbsp;pensando en rodarla en Reino Unido, pero despu&eacute;s de ver Menorca pens&eacute;: &ldquo;Quiero filmar aqu&iacute;; estos paisajes son incre&iacute;bles&rdquo;. Imagin&eacute; un escenario de cambio clim&aacute;tico.&nbsp;El Reino Unido se calienta: de hecho, ya se cultiva vino blanco en el sur; y quiz&aacute; en cien a&ntilde;os el paisaje ingl&eacute;s se parezca m&aacute;s al de Menorca. Jugu&eacute; con esa idea. En la pel&iacute;cula no sabes realmente d&oacute;nde est&aacute;s: se oye ingl&eacute;s y catal&aacute;n; el viaje de la protagonista es ambiguo. Pero para m&iacute; la isla es un personaje esencial.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo había escrito Mare’s Nest pensando en rodarla en Reino Unido, pero después de ver Menorca pensé: &#039;Quiero filmar aquí; estos paisajes son increíbles&#039;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ben Rivers</span>
                                        <span>—</span> Cineasta
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-VhYFsVVqPIA-9172', 'youtube', 'VhYFsVVqPIA', document.getElementById('yt-VhYFsVVqPIA-9172'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-VhYFsVVqPIA-9172 src="https://www.youtube.com/embed/VhYFsVVqPIA?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>En su masterclass como invitado de honor en el festival habl&oacute; sobre el proceso creativo como territorio incierto y abierto. &iquest;C&oacute;mo gestiona la duda durante el rodaje y el montaje? &iquest;C&oacute;mo influyen las desviaciones inesperadas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es dif&iacute;cil resumir veinte a&ntilde;os. Pero para m&iacute; se trata de mantener un equilibrio: empiezo con ideas e im&aacute;genes claras, pero&nbsp;el cine no deber&iacute;a consistir solo en ejecutar un plan. Quiero que sea una aventura; necesito sorprenderme. Trabajo con bajo presupuesto y equipos peque&ntilde;os, lo que me permite comprar tiempo: detenerme, observar, descubrir.&nbsp;Tengo un ojo en la idea original y otro en lo inesperado, que a menudo es lo mejor. El montaje funciona igual: no trabajo con guiones lineales, as&iacute; que puedo cambiar el orden y transformar la pel&iacute;cula. El sonido tambi&eacute;n es crucial: abre la imagen y la lleva a otra direcci&oacute;n. Siempre intento hacer algo que solo pueda existir en el cine, no en un reportaje.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Y al buscar la aventura se puede fallar, un verbo que no gusta.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Por supuesto.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Dir&iacute;a que, en ese sentido, el suyo es un trabajo a contracorriente?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, sin duda. A nadie le gusta fallar, pero&nbsp;si no arriesgas vas a lo seguro, y lo seguro te lleva a f&oacute;rmulas repetidas. Hay muchas pel&iacute;culas de tres actos que funcionan, s&iacute;, pero a veces resultan planas. No tenemos por qu&eacute; ce&ntilde;irnos a esas reglas.&nbsp;Las personas que filmo suelen haber elegido vidas fuera del&nbsp;<em>statu quo:</em>&nbsp;viven en la naturaleza, fuera del capitalismo. No son necesariamente anarquistas, solo han elegido otra vida. Y creo que me atraen porque yo tambi&eacute;n quiero hacer cine fuera de la forma industrial dictada por el mercado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A nadie le gusta fallar, pero si no arriesgas vas a lo seguro, y lo seguro te lleva a fórmulas repetidas. Hay muchas películas de tres actos que funcionan, sí, pero a veces resultan planas. No tenemos por qué ceñirnos a esas reglas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ben Rivers</span>
                                        <span>—</span> Cineasta
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Un cine literalmente humano.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, eso es.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Por terminar. La intimidad y la mirada lenta de su cine se enfrenta, de alg&uacute;n modo, a un mundo saturado por la b&uacute;squeda de la atenci&oacute;n de todos. &iquest;Cree que detenerse a observar y escuchar puede ser un gesto pol&iacute;tico?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, creo que&nbsp;puede ser pol&iacute;tico. Pedir a la gente que adopte una atenci&oacute;n m&aacute;s lenta &mdash;detenerse, mirar&mdash; es una forma de resistir la urgencia capitalista del consumo constante.&nbsp;Hay muchos ejemplos en mis pel&iacute;culas. En&nbsp;<em>Mare&rsquo;s Nest</em>, a menudo coloco la c&aacute;mara y observo a los ni&ntilde;os: les dejo jugar y llevar la escena. No les dicto qu&eacute; hacer. Lo dejo ocurrir y observo con el p&uacute;blico: &ldquo;Esto es incre&iacute;ble. Estos ni&ntilde;os son incre&iacute;bles. Observ&eacute;moslos, un minuto&rdquo;. Eso es la vida: bella, real, inspiradora, y no tiene nada que ver con comprar cosas. Eso es todo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/ben-rivers-cineasta-creo-propia-pelicula-rodaje-oliver-laxe-doble_1_12801508.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 27 Nov 2025 21:09:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/61eccb9b-122f-4d1f-a771-98c4af9e4295_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131340.jpg" length="18114815" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/61eccb9b-122f-4d1f-a771-98c4af9e4295_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131340.jpg" type="image/jpeg" fileSize="18114815" width="7728" height="4347"/>
      <media:title><![CDATA[Ben Rivers, el cineasta que creó su propia película desde un rodaje de Oliver Laxe: “Es mi doble”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/61eccb9b-122f-4d1f-a771-98c4af9e4295_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131340.jpg" width="7728" height="4347"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cine,Cineastas,Festivales de cine,Arte,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Películas,Oliver Laxe]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Siri Hustvedt: "La situació que Trump vol imposar a les universitats recorda molt l'era nazi"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/siri-hustvedt-situacio-trump-vol-imposar-les-universitats-recorda-molt-l-nazi_1_12655495.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3c6293b4-a13c-4c82-96c1-ffcc7a41a4a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127141.jpg" width="4272" height="2403" alt="Siri Hustvedt: &quot;La situació que Trump vol imposar a les universitats recorda molt l&#039;era nazi&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La reconeguda escriptora nord-americana, Premi Princesa d'Astúries de les Lletres, reflexiona a Mallorca sobre el seu proper llibre 'Ghost Stories' en homenatge al seu marit, Paul Auster, i critica Israel: "El meu marit era jueu. A hores d'ara no podem discutir que a Gaza hi ha un genocidi"</p><p class="subtitle">De les pintores del Barroc a l'artista ignorada a la novel·la de Siri Hustvedt: la literatura revisa el cànon de l'art</p></div><p class="article-text">
        Qui li ho diria, per&ograve; aquest mat&iacute; l'escriptora Siri Hustvedt s'ha despertat a Magaluf. Mai abans no havia visitat Mallorca, nom&eacute;s sabia algunes coses que li havia explicat la seva filla, la cantant i actriu Sophie Auster. En la seva &uacute;nica visita a Espanya, la reconeguda autora nord-americana Siri Hustvedt, guardonada amb el Premi Princesa d'Ast&uacute;ries de les Lletres el 2019, ha reconegut sentir-se en pau per estar a Europa, davant de la &ldquo;por&rdquo; que comen&ccedil;a a sentir al seu pa&iacute;s. El motiu de la visita &eacute;s el Festival de Literatura Expandida de Magaluf (FLEM), del qual &eacute;s una de les grans protagonistes.
    </p><p class="article-text">
        A l'habitaci&oacute; de l'hotel que acull el festival, envoltat per un vist&oacute;s paisatge de souvenirs, turistes i restaurants de menjar r&agrave;pid en temporada baixa, l'autora de novel&middot;les tan influents com <em>All&ograve; que vaig estimar</em> i <em>El m&oacute;n resplendent</em>&nbsp;&mdash;tradu&iuml;des a m&eacute;s de trenta idiomes&mdash; ha tingut una trobada amb la premsa on ha expressat, des de la serenitat que la caracteritza, el seu rebuig a l'administraci&oacute; nord-americana de Donald Trump: &ldquo;El moviment MAGA [Make America Great Again] beu de tres elements essencials, que s&oacute;n molt antics en la hist&ograve;ria de la humanitat: la misog&iacute;nia, la xenof&ograve;bia i el racisme&rdquo;, ha dit, contundent, a l'inici de la seva cita amb els mitjans.	
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, Hustvedt ha mostrat la seva preocupaci&oacute; i les seves pors per una situaci&oacute; que s'assembla a l'&ldquo;era nazi&rdquo;, en relaci&oacute; amb &ldquo;les universitats i els contractes que se'ls volen imposar per obligaci&oacute;. En aquest sentit, Hustvedt ha explicat que fa pocs dies va pronunciar una confer&egrave;ncia a Palerm, It&agrave;lia, on va parlar del perqu&egrave; de l'ascens de l'extrema dreta a tot el m&oacute;n, m&eacute;s enll&agrave; dels Estats Units, i del retorn a la &rdquo;figura del gran pare paternalista&ldquo; i les &rdquo;respostes senzilles&ldquo; com a &rdquo;s&iacute;mptoma d'una societat que s'ha tornat molt m&eacute;s vulnerable despr&eacute;s de la pand&egrave;mia provocada per la COVID-19&ldquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Siri Hustvedt durant la roda de premsa al Festival de Literatura Expandida de Magaluf (FLEM)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Siri Hustvedt durant la roda de premsa al Festival de Literatura Expandida de Magaluf (FLEM)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant d'aquesta situaci&oacute; global, l'autora defensa la necessitat de &ldquo;crear una gran alian&ccedil;a a l'esquerra, oblidant-ne les difer&egrave;ncies, per poder donar una resposta democr&agrave;tica&rdquo; al que als Estats Units comencen a denominar, segons l'autora, &ldquo;una guerra civil freda&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un portaavions americ&agrave;	</strong></h2><p class="article-text">
        Des de l'habitaci&oacute; de l'hotel on Siri Hustvedt s'ha reunit amb la premsa, es podia veure, a trav&eacute;s de la finestra, el portaavions americ&agrave; USS Gerald R. Ford que recentment ha arribat a la vora de l'illa. Aquesta nau, que transporta m&eacute;s de 4.500 militars, prop de 90 aeronaus i dos reactors nuclears sota coberta, no ha deixat indiferent l'escriptora i ha despertat les sensacions davant el genocidi a Gaza. &ldquo;El govern dels Estats Units est&agrave; armant l'ex&egrave;rcit d'Israel i perpetuant el genocidi&rdquo;, ha expressat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El govern dels Estats Units està armant l&#039;exèrcit d&#039;Israel i perpetuant el genocidi
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista al portaavions americà USS Gerald R. Ford, des de Magaluf."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista al portaavions americà USS Gerald R. Ford, des de Magaluf.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
         &ldquo;El meu marit era jueu i la meva filla &eacute;s mig jueva. Recordo que abans de la mort de Paul [Auster] ja vam parlar sobre aquesta q&uuml;esti&oacute; i, realment, avui dia no hi pot haver discussi&oacute; legal al voltant d'identificar-lo com un genocidi. Ho diu el Lincoln Institute des del 2023, una instituci&oacute; creada per Abraham Lincoln, que tamb&eacute; va ser jueu i va perdre part de la seva fam&iacute;lia a l'Holocaust. De fet, ell va ser la primera persona a utilitzar la paraula genocidi. Tamb&eacute; ho han dit l'escriptor israeli&agrave; David Grossman i Philippe Sands, al seu llibre <em>Calle Este-Oeste</em>, ha comentat.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, l'autora ha declarat que &ldquo;ning&uacute; al partit dem&ograve;crata dels Estats Units no pot fer front a l'extrema dreta&rdquo;, tot i que ha reivindicat l'exist&egrave;ncia d'&ldquo;una oposici&oacute; que els mitjans de comunicaci&oacute; del pa&iacute;s est&agrave; mostrant&rdquo; a l'opini&oacute; p&uacute;blica. De fet, l'escriptora ha explicat que abans del segon mandat presidencial de Donald Trump va fundar juntament amb altres escriptors l'organitzaci&oacute; <em>Writers Against Trump</em> [Escriptors contra Trump], actualment anomenada <em>Writers for Democratic Action </em>[Escriptors per l'Acci&oacute; Democr&agrave;tica]<em>.</em>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;escriptora ha reconegut sentir-se en pau per estar a Europa, davant de la&quot;por&quot;que comença a sentir al seu país."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;escriptora ha reconegut sentir-se en pau per estar a Europa, davant de la&quot;por&quot;que comença a sentir al seu país.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un homenatge a l'amor despr&eacute;s de la mort de Paul Auster</strong></h2><p class="article-text">
        Es tracta de l'&uacute;nica aparici&oacute; de l'escriptora, establerta a Brooklyn, a Espanya, una ocasi&oacute; especial atesa la seva rellev&agrave;ncia com a figura clau de la literatura i el pensament contemporani. La seva participaci&oacute; al festival &eacute;s un reconeixement a la traject&ograve;ria d'una escriptora, assagista i acad&egrave;mica nord-americana ben coneguda per la seva obra liter&agrave;ria, que combina narrativa, filosofia, neuroci&egrave;ncia, art i feminisme com poques vegades s'ha fet abans. Tamb&eacute; se'l coneix per haver compartit vida amb <a href="https://www.eldiario.es/cultura/libros/ultima-novela-paul-auster-sido-ensayo-persona-fantasma-amputada_1_11334135.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el tamb&eacute; escriptor Paul Auster, mort l'any passat</a>. De fet, una de les grans novetats de l'autora &eacute;s 'Ghost Stories: A memoir', el nou llibre amb qu&egrave; reviu la relaci&oacute; amb el seu marit.
    </p><p class="article-text">
        Al nou llibre, l'autora reflexiona sobre el dol, la mem&ograve;ria i l'amor a trav&eacute;s d'un collage d'entrades de diari, cartes, notes i l'&uacute;ltim text d'Auster. &ldquo;&Eacute;s l'&uacute;nic que podia escriure despr&eacute;s de la seva mort&rdquo;, ha explicat Hustvedt, que ha dit que les relacions amoroses &ldquo;no poden funcionar com una m&agrave;quina, sin&oacute; que m&eacute;s aviat s&oacute;n com una planta que de vegades necessita que la podem per poder seguir creixent, com un arbre, amb noves arbres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les relacions amoroses no poden funcionar com una màquina, sinó que més aviat són com una planta que a vegades necessita que la podem per a poder continuar creixent, com un arbre, amb noves branques
</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un suport a casa davant del masclisme	</strong></h2><p class="article-text">
        En aquest sentit, sobre la seva relaci&oacute; amb Auster, la tamb&eacute; acad&egrave;mica per la Universitat de Columbia ha recordat que &ldquo;ell va ser el seu primer lector i ella la seva primera lectora&rdquo;, quan es llegien els seus manuscrits en veu alta i que, &ldquo;malgrat el masclisme&rdquo; que s'ha trobat fora de la seva relaci&oacute;, l'escriptor sempre va ser el seu &ldquo;gran suport&rdquo;. El llibre, que es publicar&agrave; el maig del proper any, va ser una petita aturada davant la seva situaci&oacute; personal davant del duel per la mort del seu marit. Tot i aix&ograve;, l'autora ha explicat que est&agrave; reprenent la seva escriptura amb altres projectes que havia deixat aturats, entre ells, una novel&middot;la titulada <em>Hunted beloved</em>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;obra de Hustvedt combina narrativa, filosofia, neurociència, art i feminisme"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;obra de Hustvedt combina narrativa, filosofia, neurociència, art i feminisme                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Al llarg de la seva carrera, Hustvedt ha estat guardonada amb nombrosos reconeixements internacionals, entre els quals hi ha el Premi Princesa d'Ast&uacute;ries de les Lletres el 2019, el Premi Man Booker, el Prix europ&eacute;en de l'essai de la Fundaci&oacute; Charles Veillon o el Premi de Literatura de l'Acad&egrave;mia Nord-americana d'Arts i Lletres. La seva obra ha estat tradu&iuml;da a m&eacute;s de trenta idiomes i, pel que sembla, ho continuar&agrave; sent molt m&eacute;s.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/siri-hustvedt-situacio-trump-vol-imposar-les-universitats-recorda-molt-l-nazi_1_12655495.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Oct 2025 15:09:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3c6293b4-a13c-4c82-96c1-ffcc7a41a4a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127141.jpg" length="2312007" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3c6293b4-a13c-4c82-96c1-ffcc7a41a4a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127141.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2312007" width="4272" height="2403"/>
      <media:title><![CDATA[Siri Hustvedt: "La situació que Trump vol imposar a les universitats recorda molt l'era nazi"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3c6293b4-a13c-4c82-96c1-ffcc7a41a4a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127141.jpg" width="4272" height="2403"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Israel,Palestina,Conflicto Palestina-Israel,Donald Trump,Benjamin Netanyahu]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Siri Hustvedt: "La situación que Trump quiere imponer a las universidades recuerda mucho a la era nazi”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/siri-hustvedt-situacion-trump-quiere-imponer-universidades-recuerda-nazi_1_12655040.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3c6293b4-a13c-4c82-96c1-ffcc7a41a4a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127141.jpg" width="4272" height="2403" alt="Siri Hustvedt: &quot;La situación que Trump quiere imponer a las universidades recuerda mucho a la era nazi”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La reconocida escritora norteamericana, Premio Princesa de Asturias de las Letras, reflexiona en Mallorca sobre su próximo libro ‘Ghost Stories’ en homenaje a su marido Paul Auster y critica a Israel: "Mi marido era judío. A día de hoy no podemos discutir que en Gaza hay un genocidio"</p><p class="subtitle">De las pintoras del Barroco a la artista ignorada en la novela de Siri Hustvedt: la literatura revisa el canon del arte</p></div><p class="article-text">
        Qui&eacute;n se lo iba a decir, pero esta ma&ntilde;ana la escritora Siri Hustvedt se ha despertado en Magaluf. Nunca antes hab&iacute;a visitado Mallorca, solamente sab&iacute;a algunas cosas que le hab&iacute;a contado su hija, la cantante y actriz Sophie Auster. En su &uacute;nica visita a Espa&ntilde;a, la reconocida autora norteamericana Siri Hustvedt, galardonada con el Premio Princesa de Asturias de las Letras en 2019, ha reconocido sentirse en paz por estar en Europa, frente al &ldquo;miedo&rdquo; que comienza a sentir en su pa&iacute;s. El motivo de su visita es el Festival de Literatura Expandida de Magaluf (FLEM), del cual es una de las grandes protagonistas.
    </p><p class="article-text">
        En la habitaci&oacute;n del hotel que acoge el festival, rodeado por un llamativo paisaje de souvenirs, turistas y restaurantes de comida r&aacute;pida en temporada baja, la autora de novelas tan influyentes como <em>Todo cuanto am&eacute;</em> y <em>El mundo deslumbrante</em> &mdash;traducidas a m&aacute;s de treinta idiomas&mdash; ha tenido un encuentro con la prensa donde ha expresado, desde la serenidad que le caracteriza, su rechazo a la administraci&oacute;n estadounidense de Donald Trump: &ldquo;El movimiento MAGA [Make America Great Again] bebe de tres elementos esenciales, que son muy antiguos en la historia de la humanidad: la misoginia, la xenofobia y el racismo&rdquo;, ha dicho, contundente, al inicio de su cita con los medios.	
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, Hustvedt ha mostrado su preocupaci&oacute;n y sus miedos por una situaci&oacute;n que se asemeja a la &ldquo;era nazi&rdquo;, en relaci&oacute;n a &ldquo;las universidades y los contratos que se les quieren imponer por obligaci&oacute;n&rdquo;. En este sentido, Hustvedt ha explicado que hace pocos d&iacute;as pronunci&oacute; una conferencia en Palermo, Italia, donde habl&oacute; del por qu&eacute; del ascenso de la extrema derecha en todo el mundo, m&aacute;s all&aacute; de Estados Unidos, y del retorno a la &ldquo;figura del gran padre paternalista&rdquo; y las &ldquo;respuestas sencillas&rdquo; como &ldquo;s&iacute;ntoma de una sociedad que se ha vuelto mucho m&aacute;s vulnerable tras la pandemia provocada por la COVID-19&rdquo;.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e2705be8-3a10-4054-9ffc-d460680f930e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Siri Hustvedt durante la rueda de prensa en el Festival de Literatura Expandida de Magaluf (FLEM)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Siri Hustvedt durante la rueda de prensa en el Festival de Literatura Expandida de Magaluf (FLEM)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Frente a esta situaci&oacute;n global, la autora defiende la necesidad de &ldquo;crear una gran alianza en la izquierda, olvidando sus diferencias, para poder dar una respuesta democr&aacute;tica&rdquo; a lo que en Estados Unidos comienzan a denominar, seg&uacute;n la autora, &ldquo;una guerra civil fr&iacute;a&rdquo;.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un portaviones americano	</strong></h2><p class="article-text">
        Desde la habitaci&oacute;n del hotel donde Siri Hustvedt se ha reunido con la prensa, pod&iacute;a verse, a trav&eacute;s de la ventana, el portaviones americano USS Gerald R. Ford que recientemente ha llegado a orillas de la isla. Esta nave, que transporta m&aacute;s de 4.500 militares, cerca de 90 aeronaves y dos reactores nucleares bajo cubierta, no ha dejado indiferente a la escritora, despertando sus sensaciones ante el genocidio en Gaza. &ldquo;El gobierno de Estados Unidos est&aacute; armando el ej&eacute;rcito de Israel y perpetuando el genocidio&rdquo;, ha expresado.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El gobierno de Estados Unidos está armando el ejército de Israel y perpetuando el genocidio</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/682a81de-88e2-4bb7-8cc2-5681f492bce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista al portaviones americano USS Gerald R. Ford, desde Magaluf."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista al portaviones americano USS Gerald R. Ford, desde Magaluf.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Mi marido era jud&iacute;o y mi hija es medio jud&iacute;a. Recuerdo que antes de la muerte de Paul [Auster] ya hablamos sobre esta cuesti&oacute;n y, realmente, a d&iacute;a de hoy no puede haber discusi&oacute;n legal en torno a identificarlo como un genocidio. Lo dice el Lincoln Institute desde 2023, una instituci&oacute;n creada por Abraham Lincoln, que tambi&eacute;n fue jud&iacute;o y perdi&oacute; a parte de su familia en el Holocausto. De hecho, &eacute;l fue la primera persona en utilizar la palabra genocidio. Tambi&eacute;n lo han dicho el escritor israel&iacute; David Grossman y Philippe Sands, en su libro <em>Calle Este-Oeste</em>, ha comentado.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, la autora ha declarado que &ldquo;nadie en el partido dem&oacute;crata de Estados Unidos puede hacer frente a la extrema derecha&rdquo;, aunque ha reivindicado la existencia de &ldquo;una oposici&oacute;n que los medios de comunicaci&oacute;n del pa&iacute;s est&aacute; mostrando&rdquo; a la opini&oacute;n p&uacute;blica. De hecho, la escritora ha explicado que, antes del segundo mandato presidencial de Donald Trump, fund&oacute; junto con otros escritores la organizaci&oacute;n <em>Writers Against Trump</em> [Escritores contra Trump], actualmente denominada <em>Writers for Democratic Action </em>[Escritores por la Acci&oacute;n Democr&aacute;tica]<em>.</em>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7700fa58-a90c-494c-84df-c2c1996667e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La escritora ha reconocido sentirse en paz por estar en Europa, frente al “miedo” que comienza a sentir en su país."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La escritora ha reconocido sentirse en paz por estar en Europa, frente al “miedo” que comienza a sentir en su país.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un homenaje al amor tras la muerte de Paul Auster</strong></h2><p class="article-text">
        Se trata de la &uacute;nica aparici&oacute;n de la escritora, afincada en Brooklyn, en Espa&ntilde;a, una ocasi&oacute;n especial dada su relevancia como figura clave de la literatura y el pensamiento contempor&aacute;neo. Su participaci&oacute;n en el festival es un reconocimiento a la trayectoria de una escritora, ensayista y acad&eacute;mica estadounidense bien conocida por su obra literaria, que combina narrativa, filosof&iacute;a, neurociencia, arte y feminismo como pocas veces se ha hecho antes. Tambi&eacute;n se le conoce por haber compartido vida con <a href="https://www.eldiario.es/cultura/libros/ultima-novela-paul-auster-sido-ensayo-persona-fantasma-amputada_1_11334135.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el tambi&eacute;n escritor Paul Auster, fallecido el a&ntilde;o pasado</a>. De hecho, una de las grandes novedades de la autora es 'Ghost Stories: A memoir', el nuevo libro con el que revive la relaci&oacute;n con su marido.
    </p><p class="article-text">
        En el nuevo libro, la autora reflexiona sobre el duelo, la memoria y el amor a trav&eacute;s de un &ldquo;collage&rdquo; de entradas de diario, cartas, notas y el &uacute;ltimo texto de Auster. &ldquo;Es lo &uacute;nico que pod&iacute;a escribir tras su muerte&rdquo;, ha explicado Hustvedt, que ha definido las relaciones amorosas &ldquo;no pueden funcionar como una m&aacute;quina, sino que m&aacute;s bien son como una planta que a veces necesita que la podemos para poder seguir creciendo, como un &aacute;rbol, con nuevas ramas&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las relaciones amorosas no pueden funcionar como una máquina, sino que más bien son como una planta que a veces necesita que la podemos para poder seguir creciendo, como un árbol, con nuevas ramas</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un apoyo en casa frente al machismo	</strong></h2><p class="article-text">
        En este sentido, sobre su relaci&oacute;n con Auster, la tambi&eacute;n acad&eacute;mica por la Universidad de Columbia ha recordado que &ldquo;&eacute;l fue su primer lector y ella su primera lectora&rdquo;, cuando se le&iacute;an sus manuscritos en voz alta y que, &ldquo;pese al machismo&rdquo; que se ha encontrado fuera de su relaci&oacute;n, el escritor siempre fue su &ldquo;gran apoyo&rdquo;.&nbsp;El libro, que se publicar&aacute; en mayo del pr&oacute;ximo a&ntilde;o, fue un peque&ntilde;o par&oacute;n ante su situaci&oacute;n personal frente al duelo por la muerte de su marido. Sin embargo, la autora ha explicado que est&aacute; retomando su escritura con otros proyectos que hab&iacute;a dejado parados, entre ellos, una novela titulada <em>Hunted beloved</em>.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b0ed971-ba8c-432a-8274-cb066ce672f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La obra de Hustvedt combina narrativa, filosofía, neurociencia, arte y feminismo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La obra de Hustvedt combina narrativa, filosofía, neurociencia, arte y feminismo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A lo largo de su carrera, Hustvedt ha sido galardonada con numerosos reconocimientos internacionales, entre ellos el Premio Princesa de Asturias de las Letras en 2019, el Premio Man Booker, el Prix europ&eacute;en de l'essai de la Fundaci&oacute;n Charles Veillon o el Premio de Literatura de la Academia Estadounidense de Artes y Letras. Su obra ha sido traducida a m&aacute;s de treinta idiomas y, por lo que parece, lo seguir&aacute; siendo mucho m&aacute;s.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/siri-hustvedt-situacion-trump-quiere-imponer-universidades-recuerda-nazi_1_12655040.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Oct 2025 14:29:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3c6293b4-a13c-4c82-96c1-ffcc7a41a4a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127141.jpg" length="2312007" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3c6293b4-a13c-4c82-96c1-ffcc7a41a4a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127141.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2312007" width="4272" height="2403"/>
      <media:title><![CDATA[Siri Hustvedt: "La situación que Trump quiere imponer a las universidades recuerda mucho a la era nazi”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3c6293b4-a13c-4c82-96c1-ffcc7a41a4a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127141.jpg" width="4272" height="2403"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Israel,Palestina,Conflicto Palestina-Israel,Donald Trump,Benjamin Netanyahu]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
