<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Alejandro Alcolea]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/alejandro-alcolea/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Alejandro Alcolea]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1029519/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Aina Ferrero, la directora de museu que lluita contra la 'McDonalització': "El que més interessa és el que ens fa únics"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/aina-ferrero-directora-museu-lluita-mcdonalitzacio-mes-interessa-ens-fa-unics_1_13310698.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" width="6960" height="3915" alt="Aina Ferrero, la directora de museu que lluita contra la &#039;McDonalització&#039;: &quot;El que més interessa és el que ens fa únics&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La museòloga i responsable del Museu del Calçat i de la Indústria d'Inca publica '12+1 heretgies museològiques', un assaig en què qüestiona els dogmes del sector artístic i reivindica institucions més obertes, crítiques i connectades amb la societat</p><p class="subtitle">El PP va gastar el triple del declarat perquè la ciutat de Palma fos candidata a capital europea de la cultura</p></div><p class="article-text">
        1. Estimar&agrave;s el museu per damunt de totes les coses. 2. Honrar&agrave;s la teva comunitat. 3. No consentir&agrave;s elitismes impurs. Aquests s&oacute;n alguns dels antimanaments de <em>12+1 heretgies museol&ograve;giques</em>, el nou llibre d'Aina Ferrero Horrach (Palma, 1985), publicat per Ediciones Asim&eacute;tricas, que proposa un conjunt de mesures per convertir els museus en espais m&eacute;s oberts, cr&iacute;tics i connectats amb la societat. La muse&ograve;loga i directora del Museu del Cal&ccedil;at i de la Ind&uacute;stria d'Inca fa anys que defensa una idea que encara incomoda una gran part del sector art&iacute;stic: que els museus no haurien de limitar-se a conservar objectes, sin&oacute; convertir-se en espais vius, capa&ccedil;os de dialogar amb les comunitats a les quals serveixen.
    </p><p class="article-text">
        En aquest assaig breu i il&middot;lustrat, l'autora contraposa la &laquo;McDonalditzaci&oacute;&raquo; dels museus a una aposta ferma per l'autenticitat, les experi&egrave;ncies amb sentit i els relats arrelats al territori, a m&eacute;s de desmuntar alguns dels dogmes que han marcat l'evoluci&oacute; dels museus contemporanis. Amb humor i voluntat de provocar debat, Ferrero planteja una s&egrave;rie d&rsquo;&laquo;antimanaments&raquo; per &laquo;trencar amb la lit&uacute;rgia&raquo; d&rsquo;aquells que entren en un museu com si entressin en una esgl&eacute;sia, amb por de molestar i de no entendre qu&egrave; hi passa a dins.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute; se suma a una traject&ograve;ria investigadora que inclou treballs sobre la mem&ograve;ria dels presos republicans al Castell de Bellver (Mallorca) durant el franquisme, la coordinaci&oacute; d'una obra dedicada a la museografia industrial i un nou volum, derivat de la seva tesi doctoral, que veur&agrave; la llum a finals d'aquest any. <em>12+1 heretgies museol&ograve;giques</em> es presentar&agrave; el pr&ograve;xim 24 de juny en una trobada en l&iacute;nia organitzada per l'editorial.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El llibre 12+1 heretgies museològiques desmunta alguns dels dogmes que han marcat l&#039;evolució dels museus contemporanis"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El llibre 12+1 heretgies museològiques desmunta alguns dels dogmes que han marcat l&#039;evolució dels museus contemporanis                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Com sorgeix la idea del llibre? T&eacute; un to molt diferent del dels seus treballs anteriors. Es pot llegir com una obra m&eacute;s personal i vinculada a experi&egrave;ncies laborals.</strong>
    </p><p class="article-text">
        La idea parteix, d'alguna manera, de la meva tesi doctoral. Quan publiques una tesi t'adones que s&oacute;n textos llargu&iacute;ssims, dif&iacute;cils de llegir per al gran p&uacute;blic, i molt poques arriben realment a la gent. Vaig transformar una part d'aquesta investigaci&oacute; en aquest llibre i en un altre una mica m&eacute;s especialitzat, que es publicar&agrave; a finals d'aquest any.
    </p><p class="article-text">
        Sempre he pensat que els qui treballem en cultura tamb&eacute; tenim la responsabilitat de fer accessible el coneixement. La cultura elitista m'incomoda. De fet, una de les raons per les quals em vaig anar allunyant de determinats &agrave;mbits de l'art va ser precisament perqu&egrave; els trobava massa tancats, massa orientats als experts i, en ocasions, fins i tot intimidatoris.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La cultura elitista m&#039;incomoda. De fet, una de les raons per les quals em vaig anar allunyant de determinats àmbits de l&#039;art va ser precisament perquè els trobava massa tancats, massa orientats als experts i, en ocasions, fins i tot intimidatoris</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Aix&iacute; doncs, ha aplicat l'antimanament de l'accessibilitat a la seva pr&ograve;pia tesi.</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s clar. Volia intentar comunicar d'una manera m&eacute;s &uacute;til i propera. La idea de fons &eacute;s senzilla: si creiem que els museus no han d'intimidar la gent, el llibre tampoc no podia fer-ho. Volia escriure una mena de manifest contra la solemnitat. Un assaig que trenqu&eacute;s amb la lit&uacute;rgia d'entrar en un museu com qui entra en un santuari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Volia escriure una mena de manifest contra la solemnitat. Un assaig que trenqués amb la litúrgia d&#039;entrar en un museu com qui entra en un santuari</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Una de les idees centrals del llibre &eacute;s precisament aquesta visi&oacute; del museu com una mena de catedral laica. Quin &eacute;s avui el principal dogma que continua impedint que els museus connectin amb la societat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que un dels principals obstacles &eacute;s precisament la percepci&oacute; social que encara existeix sobre els museus. Quan molta gent hi pensa, imagina silenci, seriositat i normes. Aquesta imatge forma part de l'imaginari col&middot;lectiu.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per&ograve; aquesta percepci&oacute; tamb&eacute; &eacute;s constru&iuml;da per les institucions.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Sens dubte, tamb&eacute; &eacute;s constru&iuml;da pels mateixos museus. Et posar&eacute; un exemple molt senzill. Fa poc llegia un conte a la meva filla, que t&eacute; dos anys. A la hist&ograve;ria, el personatge viatjava pel m&oacute;n, arribava a Roma, entrava en un museu, s'avorria immediatament i se n'anava a menjar un gelat. Des de ben petits interioritzem la idea que els museus s&oacute;n llocs avorrits.
    </p><p class="article-text">
        Trencar aquest imaginari &eacute;s una tasca educativa, per&ograve; tamb&eacute; una responsabilitat dels mateixos museus. Tots hem estat en un museu on un vigilant ens fa callar immediatament. Aix&ograve; refor&ccedil;a la idea que continuem entrant en una mena de temple.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aina Ferrero Horrach és museòloga i directora del Museu del Calçat i de la Indústria d&#039;Inca des del 2017"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aina Ferrero Horrach és museòloga i directora del Museu del Calçat i de la Indústria d&#039;Inca des del 2017                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Al llibre es convida a entrar als museus com a heretges. Quina seria avui l'heretgia m&eacute;s urgent i necess&agrave;ria?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Probablement la m&eacute;s important sigui entendre que l'objecte no pot ser l'&uacute;nica cosa rellevant. Els objectes s&oacute;n fonamentals. S&oacute;n la ra&oacute; de ser dels museus, igual que respirar &eacute;s essencial per viure. Per&ograve; no poden situar-se per damunt de les persones. Els museus han de tendir ponts amb aquells que construeixen la mem&ograve;ria col&middot;lectiva perqu&egrave; els objectes, per si sols, no diuen res. Necessiten context, mediaci&oacute; i molt m&eacute;s di&agrave;leg. El problema apareix quan es presenten objectes sense cap mena d'acompanyament, com si tothom tingu&eacute;s les mateixes eines per interpretar-los.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema apareix quan es presenten objectes sense cap mena d&#039;acompanyament, com si tothom tingués les mateixes eines per interpretar-los</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Aquesta visi&oacute; exigeix temps, recursos i personal. En un context de precarietat cultural, &eacute;s realista pensar en processos de mediaci&oacute; m&eacute;s ambiciosos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Precisament aqu&iacute; hi ha una part del problema. Quan entenguem que connectar amb la societat no &eacute;s una tasca secund&agrave;ria, sin&oacute; el nucli de la nostra feina, potser comen&ccedil;arem a prioritzar d'una altra manera. Potser &eacute;s millor fer una exposici&oacute; menys cada any i dedicar m&eacute;s esfor&ccedil;os a construir vincles amb la comunitat. La rellev&agrave;ncia social dels museus en dep&egrave;n. Vivim en una cultura de la immediatesa, dels &laquo;likes&raquo; i del consum accelerat de continguts. Els museus encara poden ser espais de resist&egrave;ncia cultural davant aquesta l&ograve;gica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vivim en una cultura de la immediatesa, dels &#039;likes&#039; i del consum accelerat de continguts. Els museus encara poden ser espais de resistència cultural davant aquesta lògica</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Sempre poso el mateix exemple: prova de situar-te davant d'una obra durant set segons. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis i set. Set segons &eacute;s tot just el temps m&iacute;nim per comen&ccedil;ar a percebre'n els detalls. Com m&eacute;s observes, m&eacute;s entens i m&eacute;s gaudeixes. Tanmateix, avui estem acostumats a passar constantment d'una imatge a una altra. Els museus encara poden oferir una experi&egrave;ncia diferent, basada en l'atenci&oacute;, la reflexi&oacute; i el temps lent.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El llibre es presentarà el pròxim 24 de juny en una trobada en línia organitzada per l&#039;editorial"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El llibre es presentarà el pròxim 24 de juny en una trobada en línia organitzada per l&#039;editorial                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>El llibre q&uuml;estiona moltes in&egrave;rcies del sector cultural. Ha sentit vertigen en publicar-lo en un &agrave;mbit on no sempre abunden les cr&iacute;tiques p&uacute;bliques i encara menys l'autocr&iacute;tica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La veritat &eacute;s que no. Fins que no vaig veure el t&iacute;tol definitiu ni tan sols m'havia plantejat que pogu&eacute;s resultar inc&ograve;mode. A m&eacute;s, crec que moltes de les institucions a les quals podria interpel&middot;lar ni tan sols se senten al&middot;ludides. Dit aix&ograve;, tamb&eacute; crec que s'estan fent moltes coses b&eacute; i que cada vegada est&agrave; m&eacute;s estesa la idea que els museus no poden continuar funcionant com palaus tancats.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Fa poc, </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>diversos artistes cr&iacute;tics amb el model cultural de Palma explicaven en aquest diari que els costa expressar determinades cr&iacute;tiques per por de quedar exclosos del circuit art&iacute;stic</strong></a><strong>. Ent&eacute;n aquesta preocupaci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, l'entenc perfectament. Jo, per sort, em sento for&ccedil;a lliure perqu&egrave; mai no he tingut una vinculaci&oacute; pol&iacute;tica p&uacute;blica amb ning&uacute; i, a m&eacute;s, soc una persona bastant directa. Dic el que penso. Per&ograve; entenc que molts artistes se sentin condicionats. El m&oacute;n de l'art funciona sovint a trav&eacute;s de xarxes d'afinitat, de relacions personals i de posicionaments. Comprenc que hi hagi por de criticar determinades pol&iacute;tiques perqu&egrave; existeix la sensaci&oacute; que aix&ograve; pot tenir conseq&uuml;&egrave;ncies.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El món de l&#039;art funciona sovint a través de xarxes d&#039;afinitat, de relacions personals i de posicionaments. Comprenc que hi hagi por de criticar determinades polítiques perquè existeix la sensació que això pot tenir conseqüències</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El problema &eacute;s que, si ning&uacute; no s'atreveix a expressar el que pensa, acabem perpetuant determinades din&agrave;miques. I aleshores passa el que passa: s'impulsen projectes que no funcionen o que no responen a les necessitats reals del territori i ning&uacute; no ho q&uuml;estiona fins que arriben les cr&iacute;tiques des de fora.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, les ajudes p&uacute;bliques de les quals viuen molts artistes s&oacute;n necess&agrave;ries i positives, per&ograve; tamb&eacute; generen depend&egrave;ncies. No &eacute;s una cosa nova. Hist&ograve;ricament, els artistes sempre han dep&egrave;s d'algun tipus de mecenes. Avui, moltes vegades, aquest paper el representen les administracions p&uacute;bliques. Hi ha una part molt positiva, per&ograve; tamb&eacute; una dimensi&oacute; que pot limitar la llibertat cr&iacute;tica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les ajudes públiques de les quals viuen molts artistes són necessàries i positives, però també generen dependències</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En aquesta l&iacute;nia, </strong><a href="https://www.eldiario.es/galicia/xunta-ignora-expertos-asalta-direccion-principal-centro-arte-contemporaneo-galicia_1_13251893.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>casos recents com el del Centre Gallec d'Art Contemporani (CGAC) a Gal&iacute;cia</strong></a><strong> han reobert el debat sobre les bones pr&agrave;ctiques en l'elecci&oacute; de direccions de museus. Continuen sent una refer&egrave;ncia &uacute;til?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que, sense una normativa que les avali, les bones pr&agrave;ctiques corren el risc de quedar-se en una declaraci&oacute; d'intencions. Tant de bo existissin mecanismes legals que obliguessin a complir determinats criteris perqu&egrave;, en cas contrari, veiem constantment com s'incompleixen sense conseq&uuml;&egrave;ncies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ferrero Horrach confronta en aquest assaig la “McDonalització” dels museus amb una ferma aposta per l&#039;autenticitat i els relats situats."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ferrero Horrach confronta en aquest assaig la “McDonalització” dels museus amb una ferma aposta per l&#039;autenticitat i els relats situats.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Per acabar. Una q&uuml;esti&oacute; molt present al llibre quan es refereix a la McDonalditzaci&oacute; dels museus: l'&uacute;s de l'art com a eina de promoci&oacute; tur&iacute;stica. Li preocupa aquesta tend&egrave;ncia? En el cas de Palma, hi ha exemples com la idea de portar la col&middot;lecci&oacute; Thyssen a Gesa o les grans exposicions a la Llotja de Palma.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No em sembla negatiu que la cultura es converteixi en un atractiu tur&iacute;stic. Al contrari. Tant de bo cada vegada m&eacute;s persones visitin Mallorca pel seu patrimoni, el seu art o les seves tradicions. La q&uuml;esti&oacute; &eacute;s qui decideix quina cultura es promociona i amb quins criteris. S'han fet estudis de p&uacute;blics? S'ha consultat la comunitat? S'han valorat les necessitats reals del territori? Aqu&iacute; &eacute;s on hi ha el problema.
    </p><p class="article-text">
        No estic dient que determinades iniciatives s'hagin de fer o no. El que reclamo &eacute;s rigor, reflexi&oacute; i participaci&oacute;. Ja tenim un museu d'art contemporani a Palma. En necessitem un altre? Potser s&iacute;. Per&ograve; abans ens haur&iacute;em de preguntar qu&egrave; aportar&agrave;, quines necessitats cobreix i qu&egrave; vol realment la ciutadania.
    </p><p class="article-text">
        Els turistes que m&eacute;s ens interessen s&oacute;n precisament aquells que busquen all&ograve; que ens fa &uacute;nics. Per aix&ograve; crec que hem d'apostar per propostes vinculades a la nostra hist&ograve;ria, la nostra identitat i les nostres particularitats culturals. I tamb&eacute; dir&eacute; una cosa: Mir&oacute; est&agrave; molt b&eacute;, per&ograve; despr&eacute;s de Mir&oacute; han passat moltes coses. Potser ha arribat el moment de refrescar una mica el relat i mirar tamb&eacute; cap a altres propostes i altres creadors.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/aina-ferrero-directora-museu-lluita-mcdonalitzacio-mes-interessa-ens-fa-unics_1_13310698.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Jun 2026 04:31:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" length="3245352" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3245352" width="6960" height="3915"/>
      <media:title><![CDATA[Aina Ferrero, la directora de museu que lluita contra la 'McDonalització': "El que més interessa és el que ens fa únics"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" width="6960" height="3915"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Cultura,Arte,Museos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Aina Ferrero, la directora de museo que lucha contra la 'McDonalización': "Lo que más interesa es lo que nos hace únicos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/aina-ferrero-directora-museo-lucha-mcdonalizacion-interesa-unicos_1_13310016.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" width="6960" height="3915" alt="Aina Ferrero, la directora de museo que lucha contra la &#039;McDonalización&#039;: &quot;Lo que más interesa es lo que nos hace únicos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La museóloga y responsable del Museu del Calçat i de la Indústria d'Inca publica '12+1 herejías museológicas', un ensayo en el que cuestiona los dogmas del sector artístico y reivindica instituciones más abiertas, críticas y conectadas con la sociedad</p><p class="subtitle">El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura</p></div><p class="article-text">
        1. Amar&aacute;s al museo sobre todas las cosas. 2. Honrar&aacute;s a tu comunidad. 3. No consentir&aacute;s elitismos impuros. Estos son algunos de los antimandamientos de <em>12+1 herej&iacute;as museol&oacute;gicas</em>, el nuevo libro de Aina Ferrero Horrach (Palma, 1985), publicado por Ediciones Asim&eacute;tricas, que propone una bater&iacute;a de propuestas para convertir los museos en espacios m&aacute;s abiertos, cr&iacute;ticos y conectados con la sociedad. La muse&oacute;loga y directora del Museu del Cal&ccedil;at i de la Ind&uacute;stria d'Inca lleva a&ntilde;os defendiendo una idea que todav&iacute;a incomoda a gran parte del sector art&iacute;stico: que los museos no deber&iacute;an limitarse a conservar objetos, sino convertirse en espacios vivos, capaces de dialogar con las comunidades a las que sirven.
    </p><p class="article-text">
        En este ensayo breve e ilustrado, la autora enfrenta la &ldquo;McDonalizaci&oacute;n&rdquo; de los museos con una firme apuesta por la autenticidad, las experiencias con sentido y los relatos situados en el territorio, adem&aacute;s de desmontar algunos de los dogmas que han marcado la evoluci&oacute;n de los museos contempor&aacute;neos. Con humor y voluntad de provocar debate, Ferrero plantea una serie de &ldquo;antimandamientos&rdquo; para &ldquo;romper con la liturgia&rdquo; de quien entra a un museo como si entrase en una iglesia con miedo a molestar y a no entender lo que pasa all&iacute; dentro.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute;n se suma a una trayectoria investigadora que incluye trabajos sobre la memoria de los presos republicanos en el Castell de Bellver (Mallorca) durante el franquismo, la coordinaci&oacute;n de una obra dedicada a la museograf&iacute;a industrial y un nuevo volumen, derivado de su tesis doctoral, que ver&aacute; la luz a finales de este a&ntilde;o. <em>12+1 herej&iacute;as museol&oacute;gicas</em> se presentar&aacute; el pr&oacute;ximo 24 de junio en un encuentro online organizado la editorial.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El libro &#039;12+1 herejías museológicas&#039; desmonta algunos de los dogmas que han marcado la evolución de los museos contemporáneos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El libro &#039;12+1 herejías museológicas&#039; desmonta algunos de los dogmas que han marcado la evolución de los museos contemporáneos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo surge la idea del libro? Tiene un tono muy diferente al de trabajos anteriores. Puede leerse como m&aacute;s personal y vinculado a experiencias laborales.</strong>
    </p><p class="article-text">
        La idea parte, de alguna forma, de mi tesis doctoral. Cuando publicas una tesis te das cuenta de que son textos largu&iacute;simos, dif&iacute;ciles de leer para el gran p&uacute;blico, y muy pocas acaban llegando realmente a la gente. Transform&eacute; una parte de esa investigaci&oacute;n en este libro y en otro algo m&aacute;s especializado, que se publicar&aacute; a finales de este a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Siempre he pensado que quienes trabajamos en cultura tenemos tambi&eacute;n la responsabilidad de hacer accesible el conocimiento. La cultura elitista me incomoda. De hecho, una de las razones por las que me fui alejando de ciertos &aacute;mbitos del arte fue precisamente porque los encontraba demasiado cerrados, demasiado dirigidos a expertos y, en ocasiones, incluso intimidantes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La cultura elitista me incomoda. De hecho, una de las razones por las que me fui alejando de ciertos ámbitos del arte fue precisamente porque los encontraba demasiado cerrados, demasiado dirigidos a expertos y, en ocasiones, incluso intimidantes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Entonces, ha aplicado el anti-mandamiento de la accesibilidad a su propia tesis.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Claro. Quer&iacute;a intentar comunicar de una forma m&aacute;s &uacute;til y cercana. La idea de fondo es sencilla: si creemos que los museos no deben intimidar a la gente, el libro tampoco pod&iacute;a hacerlo. Quer&iacute;a escribir una especie de manifiesto contra la solemnidad. Un ensayo que rompiera con la liturgia de entrar en un museo como quien entra en un santuario.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quería escribir una especie de manifiesto contra la solemnidad. Un ensayo que rompiera con la liturgia de entrar en un museo como quien entra en un santuario</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Una de las ideas centrales del libro es precisamente esa visi&oacute;n del museo como una especie de catedral laica. &iquest;Cu&aacute;l es hoy el principal dogma que sigue impidiendo que los museos conecten con la sociedad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que uno de los principales obst&aacute;culos es precisamente la percepci&oacute;n social que todav&iacute;a existe sobre los museos. Cuando mucha gente piensa en ellos imagina silencio, seriedad y normas. Esa imagen forma parte del imaginario colectivo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pero esa percepci&oacute;n es tambi&eacute;n construida por las instituciones.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Desde luego, es construida tambi&eacute;n por los propios museos. Te pondr&eacute; un ejemplo muy sencillo. Hace poco le&iacute;a un cuento a mi hija, que tiene dos a&ntilde;os. En la historia, el personaje viajaba por el mundo, llegaba a Roma, entraba en un museo, se aburr&iacute;a inmediatamente y se iba a comer un helado. Desde muy peque&ntilde;os vamos interiorizando la idea de que los museos son lugares aburridos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Romper ese imaginario es una tarea educativa, pero tambi&eacute;n una responsabilidad de los propios museos. Todos hemos estado en un museo donde un vigilante nos manda callar de inmediato. Eso refuerza la idea de que seguimos entrando en una especie de templo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aina Ferrero Horrach es museóloga y directora del Museu del Calçat i de la Indústria d&#039;Inca desde 2017."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aina Ferrero Horrach es museóloga y directora del Museu del Calçat i de la Indústria d&#039;Inca desde 2017.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>En el libro se invita a entrar en los museos como herejes. &iquest;Cu&aacute;l ser&iacute;a hoy la herej&iacute;a m&aacute;s urgente y necesaria?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Probablemente la m&aacute;s importante sea entender que el objeto no puede ser lo &uacute;nico relevante. Los objetos son fundamentales. Son la raz&oacute;n de ser de los museos, igual que respirar es esencial para vivir. Pero no pueden situarse por encima de las personas. Los museos tienen que tender puentes con quienes construyen la memoria colectiva porque los objetos, por s&iacute; solos, no dicen nada. Necesitan contexto, mediaci&oacute;n y mucho m&aacute;s di&aacute;logo. El problema aparece cuando se presentan objetos sin ning&uacute;n tipo de acompa&ntilde;amiento, como si todo el mundo tuviera las mismas herramientas para interpretarlos.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema aparece cuando se presentan objetos sin ningún tipo de acompañamiento, como si todo el mundo tuviera las mismas herramientas para interpretarlos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Esa visi&oacute;n exige tiempo, recursos y personal. En un contexto de precariedad cultural, &iquest;es realista pensar en procesos de mediaci&oacute;n m&aacute;s ambiciosos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Precisamente ah&iacute; est&aacute; parte del problema. Cuando entendamos que conectar con la sociedad no es una tarea secundaria, sino el n&uacute;cleo de nuestro trabajo, quiz&aacute; empezaremos a priorizar de otra manera. Tal vez sea mejor hacer una exposici&oacute;n menos al a&ntilde;o y dedicar m&aacute;s esfuerzos a construir v&iacute;nculos con la comunidad. La relevancia social de los museos depende de ello. Vivimos en una cultura de la inmediatez, de los <em>likes</em> y del consumo acelerado de contenidos. Los museos todav&iacute;a pueden ser espacios de resistencia cultural frente a esa l&oacute;gica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vivimos en una cultura de la inmediatez, de los likes y del consumo acelerado de contenidos. Los museos todavía pueden ser espacios de resistencia cultural frente a esa lógica</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Siempre pongo el mismo ejemplo: prueba a situarte delante de una obra durante siete segundos. Uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis y siete. Siete segundos es apenas el tiempo m&iacute;nimo para empezar a percibir detalles. Cuanto m&aacute;s observas, m&aacute;s entiendes y m&aacute;s disfrutas. Sin embargo, hoy estamos acostumbrados a pasar de una imagen a otra constantemente. Los museos todav&iacute;a pueden ofrecer una experiencia distinta, basada en la atenci&oacute;n, la reflexi&oacute;n y el tiempo lento.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El libro se presentará el próximo 24 de junio en un encuentro online organizado la editorial."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El libro se presentará el próximo 24 de junio en un encuentro online organizado la editorial.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>El libro cuestiona muchas inercias del sector cultural. &iquest;Ha sentido v&eacute;rtigo al publicarlo en un &aacute;mbito donde no siempre abundan las cr&iacute;ticas p&uacute;blicas y mucho menos la autocr&iacute;tica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La verdad es que no. Hasta que vi el t&iacute;tulo definitivo ni siquiera me hab&iacute;a planteado que pudiera resultar inc&oacute;modo. Adem&aacute;s, creo que muchas de las instituciones a las que podr&iacute;a interpelar ni siquiera se sienten aludidas. Dicho esto, tambi&eacute;n creo que se est&aacute;n haciendo muchas cosas bien y que cada vez est&aacute; m&aacute;s extendida la idea de que los museos no pueden seguir funcionando como palacios cerrados.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hace poco, </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>varios artistas cr&iacute;ticos con el modelo cultural de Palma explicaban en este diario que les cuesta expresar determinadas cr&iacute;ticas por miedo a quedar excluidos del circuito art&iacute;stico</strong></a><strong>. &iquest;Entiende esa preocupaci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, la entiendo perfectamente. Yo, por suerte, me siento bastante libre porque nunca he tenido una vinculaci&oacute;n pol&iacute;tica p&uacute;blica con nadie y, adem&aacute;s, soy una persona bastante directa. Digo lo que pienso. Pero entiendo que muchos artistas se sientan condicionados. El mundo del arte funciona a menudo a trav&eacute;s de redes de afinidad, de relaciones personales y de posicionamientos. Comprendo que exista miedo a criticar determinadas pol&iacute;ticas porque existe la sensaci&oacute;n de que eso puede tener consecuencias.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El mundo del arte funciona a menudo a través de redes de afinidad, de relaciones personales y de posicionamientos. Comprendo que exista miedo a criticar determinadas políticas porque existe la sensación de que eso puede tener consecuencias</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El problema es que, si nadie se atreve a expresar lo que piensa, terminamos perpetuando determinadas din&aacute;micas. Y entonces pasa lo que pasa: se impulsan proyectos que no funcionan o que no responden a las necesidades reales del territorio y nadie lo cuestiona hasta que llegan las cr&iacute;ticas desde fuera.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, las ayudas p&uacute;blicas de las que viven muchos artistas son necesarias y positivas, pero tambi&eacute;n generan dependencias. No es algo nuevo. Hist&oacute;ricamente los artistas siempre han dependido de alg&uacute;n tipo de mecenas. Hoy muchas veces ese papel lo desempe&ntilde;an las administraciones p&uacute;blicas. Hay una parte muy positiva, pero tambi&eacute;n una dimensi&oacute;n que puede limitar la libertad cr&iacute;tica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las ayudas públicas de las que viven muchos artistas son necesarias y positivas, pero también generan dependencias</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En esa l&iacute;nea, </strong><a href="https://www.eldiario.es/galicia/xunta-ignora-expertos-asalta-direccion-principal-centro-arte-contemporaneo-galicia_1_13251893.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>casos recientes como el del Centro Galego de Arte Contempor&aacute;neo (CGAC) en Galicia</strong></a><strong> han reabierto el debate sobre las buenas pr&aacute;cticas en la elecci&oacute;n de direcciones de museos. &iquest;Siguen siendo una referencia &uacute;til?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que, sin una normativa que las respalde, las buenas pr&aacute;cticas corren el riesgo de quedarse en una declaraci&oacute;n de intenciones. Ojal&aacute; existieran mecanismos legales que obligaran a cumplir determinados criterios porque, de lo contrario, vemos constantemente c&oacute;mo se incumplen sin consecuencias.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ferrero Horrach  enfrenta en este ensayo la “McDonalización” de los museos con una firme apuesta por la autenticidad y los relatos situados."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ferrero Horrach  enfrenta en este ensayo la “McDonalización” de los museos con una firme apuesta por la autenticidad y los relatos situados.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Para terminar. Una cuesti&oacute;n muy presente en el libro cuando se refiere a la McDonalizaci&oacute;n de los museos: el uso del arte como herramienta de promoci&oacute;n tur&iacute;stica. &iquest;Le preocupa esa tendencia? En el caso de Palma, se dan ejemplos como la idea de llevar la colecci&oacute;n del Thyssen a Gesa o las grandes exposiciones en la Llotja de Palma.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No me parece negativo que la cultura se convierta en un atractivo tur&iacute;stico. Al contrario. Ojal&aacute; cada vez m&aacute;s personas visiten Mallorca por su patrimonio, su arte o sus tradiciones. La cuesti&oacute;n es qui&eacute;n decide qu&eacute; cultura se promociona y con qu&eacute; criterios. &iquest;Se han realizado estudios de p&uacute;blicos? &iquest;Se ha consultado a la comunidad? &iquest;Se han valorado las necesidades reales del territorio? Ah&iacute; est&aacute; el problema. No estoy diciendo que determinadas iniciativas deban hacerse o no hacerse. Lo que reclamo es rigor, reflexi&oacute;n y participaci&oacute;n. Ya tenemos un museo de arte contempor&aacute;neo en Palma &iquest;Necesitamos otro? Quiz&aacute; s&iacute;. Pero antes deber&iacute;amos preguntarnos qu&eacute; aportar&aacute;, qu&eacute; necesidades cubre y qu&eacute; quiere realmente la ciudadan&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Los turistas que m&aacute;s nos interesan son precisamente aquellos que buscan aquello que nos hace &uacute;nicos. Por eso creo que debemos apostar por propuestas vinculadas a nuestra historia, nuestra identidad y nuestras particularidades culturales. Y tambi&eacute;n dir&eacute; una cosa: Mir&oacute; est&aacute; muy bien, pero despu&eacute;s de Mir&oacute; han pasado muchas cosas. Quiz&aacute; ha llegado el momento de refrescar un poco el relato y mirar tambi&eacute;n hacia otras propuestas y otros creadores.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/aina-ferrero-directora-museo-lucha-mcdonalizacion-interesa-unicos_1_13310016.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 21 Jun 2026 20:27:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" length="3245352" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3245352" width="6960" height="3915"/>
      <media:title><![CDATA[Aina Ferrero, la directora de museo que lucha contra la 'McDonalización': "Lo que más interesa es lo que nos hace únicos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" width="6960" height="3915"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Cultura,Arte,Museos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els papers de Gaudí surten a la llum: les cartes, factures  i tècniques de “l'arquitecte de Déu” a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-papers-gaudi-surten-llum-les-cartes-factures-i-tecniques-l-arquitecte-deu-mallorca_1_13300302.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els papers de Gaudí surten a la llum: les cartes, factures  i tècniques de “l&#039;arquitecte de Déu” a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La catalogació de més de 900 documents permet seguir el rastre quotidià de la reforma de la Catedral impulsada pel geni català entre 1904 i 1915. “Moltes de les idees que després va desenvolupar a la Sagrada Família ja eren presents a l’illa”, comenta el cineasta Cesc Mulet</p><p class="subtitle">El Papa beneeix la Sagrada Família i reivindica el temple de Gaudí com a “far obert al Mediterrani”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No val la pena fer res que no sigui etern&rdquo;. Tan contundent i tan rom&agrave;ntica, la frase hist&ograve;ricament atribu&iuml;da a l&rsquo;arquitecte Antoni Gaud&iacute; (1852-1926) cobra una nova vida en el centenari de la seva mort. El motiu &eacute;s l&rsquo;obertura al p&uacute;blic de m&eacute;s de 900 documents &mdash;molts d&rsquo;ells fins ara inaccessibles per a la ciutadania i per a bona part de la comunitat investigadora&mdash; que permeten reconstruir, m&eacute;s d&rsquo;un segle despr&eacute;s, una de les transformacions arquitect&ograve;niques m&eacute;s profundes que ha viscut la Catedral de Mallorca, coneguda popularment com la Seu.
    </p><p class="article-text">
        Entre factures, cartes, pressupostos, rebuts i correspond&egrave;ncia administrativa es conserva una part fonamental de la hist&ograve;ria contempor&agrave;nia de la Seu. S&oacute;n els papers de la reforma impulsada pel bisbe Pere Joan Campins i executada per Gaud&iacute; entre 1904 i 1915, una intervenci&oacute; que va modificar radicalment l&rsquo;espai interior del temple i que avui continua sent una de les obres m&eacute;s singulars de l&rsquo;arquitectura espanyola del segle XX.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Catedral de Mallorca és un dels màxims exponents de l&#039;estil gòtic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Catedral de Mallorca és un dels màxims exponents de l&#039;estil gòtic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Coincidint amb el centenari de la mort de l&rsquo;arquitecte catal&agrave; i amb la celebraci&oacute; del Dia Internacional dels Arxius, l&rsquo;Arxiu Capitular de Mallorca ha posat a disposici&oacute; d&rsquo;investigadors i p&uacute;blic aquests materials en un moment especialment rellevant. Tot plegat s&rsquo;emmarca en l&rsquo;anomenat Any Gaud&iacute; 2026, una iniciativa amb qu&egrave; es pret&eacute;n reivindicar la import&agrave;ncia de la reforma mallorquina dins del conjunt de l&rsquo;obra de &ldquo;l&rsquo;arquitecte de D&eacute;u&rdquo; &mdash;un apel&middot;latiu popularitzat despr&eacute;s de la seva mort el 1926 i revitalitzat recentment per l&rsquo;impuls del papa Francesc al seu proc&eacute;s de canonitzaci&oacute;, que el 2025 va recon&egrave;ixer oficialment les seves virtuts heroiques.
    </p><p class="article-text">
        La catalogaci&oacute; ha estat realitzada durant m&eacute;s de set anys de feina pel responsable d&rsquo;&agrave;rea de l&rsquo;Arxiu Capitular, Rafel Morro, qui destaca a elDiario.es que el principal valor del fons rau precisament en les m&uacute;ltiples lectures que permet. &ldquo;Un historiador de l&rsquo;art hi trobar&agrave; unes coses; un fil&ograve;leg, unes altres; un especialista en vitralls o en t&egrave;cniques constructives es fixar&agrave; en aspectes diferents&rdquo;, explica, afegint que &ldquo;cada document obre noves possibilitats d&rsquo;investigaci&oacute;&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un historiador de l’art hi trobarà unes coses; un filòleg, unes altres; un especialista en vitralls o en tècniques constructives es fixarà en aspectes diferents. Cada document obre noves possibilitats d’investigació</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rafel Morro</span>
                                        <span>—</span> Responsable d&#039;àrea de l&#039;Arxiu Capitular
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&rsquo;aquesta manera, els materials permeten seguir el rastre d&rsquo;arquitectes, artesans, prove&iuml;dors, obrers i empreses implicades en la reforma. El fons tamb&eacute; mostra quins materials es van utilitzar, com es van finan&ccedil;ar determinades actuacions i quins van ser els desafiaments quotidians d&rsquo;una obra que es va prolongar durant m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada. Es tracta d&rsquo;una col&middot;lecci&oacute; que ajuda a comprendre no nom&eacute;s el resultat final de les obres, sin&oacute; tamb&eacute; els processos que les van fer possibles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El fons, catalogat recentment, reuneix més de 900 documents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El fons, catalogat recentment, reuneix més de 900 documents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Rafel Morro ha treballat en la catalogació de l&#039;arxiu des de l&#039;any 2019"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rafel Morro ha treballat en la catalogació de l&#039;arxiu des de l&#039;any 2019                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els documents permeten conèixer els arquitectes, els artesans, els proveïdors, els obrers i les empreses implicades en la reforma, així com els materials utilitzats o quins van ser els reptes quotidians de l&#039;obra</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La gran transformaci&oacute; de la Seu</strong></h2><p class="article-text">
        Quan Gaud&iacute; va arribar a Mallorca ja era una figura reconeguda dins l&rsquo;arquitectura espanyola. El seu desembarcament a la Catedral responia al desig del bisbe Campins d&rsquo;impulsar una profunda renovaci&oacute; lit&uacute;rgica del temple. La intervenci&oacute; va modificar de manera radical l&rsquo;espai interior de la Seu. L&rsquo;arquitecte va eliminar elements afegits durant segles, va ampliar el presbiteri, va recuperar finestrals cegats, va reorganitzar el mobiliari i va dissenyar noves peces destinades a refor&ccedil;ar la dimensi&oacute; simb&ograve;lica i ceremonial de l&rsquo;edifici.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;imponent rosetó gòtic de la Seu destaca per la seva grandària i els seus colors."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;imponent rosetó gòtic de la Seu destaca per la seva grandària i els seus colors.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre les seves creacions m&eacute;s conegudes figuren el baldaqu&iacute; susp&egrave;s damunt l&rsquo;altar major, els llums penjants, diverses baranes de ferro forjat, el revestiment cer&agrave;mic del presbiteri, l&rsquo;obertura de finestrals amb nous vitralls, la introducci&oacute; de sistemes d&rsquo;il&middot;luminaci&oacute; i diferents elements de mobiliari lit&uacute;rgic desenvolupats juntament amb col&middot;laboradors com Joan Rubi&oacute; i Bellver i Josep Maria Jujol. En aquest sentit, la reforma va generar debat des del primer moment. Algunes de les seves decisions van ser rebudes amb recel per aquells que consideraven excessives les modificacions introdu&iuml;des en un temple g&ograve;tic d&rsquo;enorme valor hist&ograve;ric. Amb el pas dels anys, tanmateix, la intervenci&oacute; ha estat reconeguda com una de les aportacions m&eacute;s singulars al patrimoni de la Catedral.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La reforma va generar debat al principi, ja que algunes de les decisions de Gaudí van ser rebudes amb recel, però, amb el pas dels anys, la intervenció ha estat reconeguda com una de les aportacions més singulars</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per a la historiadora de l&rsquo;art Merc&egrave; Gamb&uacute;s, la intervenci&oacute; de Gaud&iacute; va ser profundament &ldquo;radical&rdquo;. L&rsquo;especialista situa l&rsquo;origen de la reforma en les transformacions lit&uacute;rgiques impulsades per la Santa Seu a partir del Concordat de 1851, que promovia la reorganitzaci&oacute; dels espais catedralicis i la supressi&oacute; dels cors situats al centre de les naus. Segons explica, la Catedral de Mallorca constitueix, a m&eacute;s, una excepci&oacute; dins tota la traject&ograve;ria professional de l&rsquo;arquitecte catal&agrave;. &ldquo;Va ser l&rsquo;&uacute;nica catedral i l&rsquo;&uacute;nic gran edifici hist&ograve;ric en qu&egrave; va intervenir una vegada ja constru&iuml;t&rdquo;, assenyala. Mentre altres restauracions contempor&agrave;nies apostaven per criteris neog&ograve;tics i conservacionistes, Gaud&iacute; va aplicar a la Seu una visi&oacute; moderna i experimental guiada per criteris lit&uacute;rgics compartits amb el bisbe Campins.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Va ser l’única catedral i l’únic gran edifici històric en què va intervenir Gaudí una vegada ja construït</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Mercè Gambús</span>
                                        <span>—</span> Historiadora de l&#039;art
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, Gamb&uacute;s considera que l&rsquo;experi&egrave;ncia mallorquina va exercir un paper decisiu en l&rsquo;evoluci&oacute; creativa de l&rsquo;arquitecte. Durant els anys en qu&egrave; va treballar a la Catedral, entre 1904 i 1915, Gaud&iacute; desenvolupava simult&agrave;niament alguns dels conceptes espacials i simb&ograve;lics que despr&eacute;s traslladaria a la Sagrada Fam&iacute;lia. L&rsquo;exemple m&eacute;s visible &eacute;s el baldaqu&iacute; de l&rsquo;altar major, concebut inicialment com una estructura ef&iacute;mera i convertit amb el temps en una de les imatges m&eacute;s reconeixibles de la reforma. Per a la historiadora, aquesta pe&ccedil;a anticipa solucions que l&rsquo;arquitecte utilitzaria posteriorment a Barcelona.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrat d&#039;Antoni Gaudí l&#039;any 1878, obra de Pablo Audouard Deglaire"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrat d&#039;Antoni Gaudí l&#039;any 1878, obra de Pablo Audouard Deglaire                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La imminent exposici&oacute; gaudiniana</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels principals eixos de l&rsquo;Any Gaud&iacute; a l&rsquo;illa ser&agrave; l&rsquo;exposici&oacute; <em>Gaud&iacute; a la Seu de Mallorca. Lit&uacute;rgia, Art i Modernitat</em>, que s&rsquo;inaugura el pr&ograve;xim 18 de juny i que pret&eacute;n acostar al gran p&uacute;blic una intervenci&oacute; arquitect&ograve;nica que, malgrat la seva rellev&agrave;ncia internacional, continua sent poc coneguda per bona part de la societat mallorquina. Comissariada per les t&egrave;cniques de gesti&oacute; cultural Cristina Ortiz, Marta de Castro i Aina Rotger, la mostra ha estat concebuda amb un marcat car&agrave;cter divulgatiu i amb una atenci&oacute; especial a l&rsquo;accessibilitat dels continguts. &ldquo;De vegades ens adonem que &eacute;s la mateixa societat mallorquina la que t&eacute; un major desconeixement de la seva pr&ograve;pia hist&ograve;ria, del seu propi patrimoni i de la seva pr&ograve;pia identitat&raquo;, explica Ortiz. &laquo;La idea &eacute;s donar a con&egrave;ixer la reforma de Gaud&iacute; al gran p&uacute;blic&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        La mostra s&rsquo;articula en tres espais complementaris que permeten con&egrave;ixer en profunditat l&rsquo;empremta de Gaud&iacute; a la Catedral. El recorregut comen&ccedil;a al mateix temple, on es mostren les principals intervencions de l&rsquo;arquitecte a trav&eacute;s de plafons, imatges i peces originals com maquetes pr&egrave;vies a la reforma, mobiliari lit&uacute;rgic, faristols, bancs i una singular escala considerada una de les joies de l&rsquo;art gaudini&agrave; conservades a Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell promocional de la Catedral de Mallorca per a l&#039;Any Gaudí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell promocional de la Catedral de Mallorca per a l&#039;Any Gaudí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El claustre acull el nucli interpretatiu de la mostra, amb fotografies, pl&agrave;nols i documents que reconstrueixen el context hist&ograve;ric de la reforma, des de les transformacions del segle XIX fins a la influ&egrave;ncia posterior de l&rsquo;obra de Gaud&iacute; en creadors com Miquel Barcel&oacute;. &ldquo;&Eacute;s la part m&eacute;s interpretativa de la mostra&rdquo;, assenyala la comiss&agrave;ria, que resumeix l&rsquo;objectiu del recorregut com una manera d&rsquo;explicar &ldquo;tot el que va ser i va suposar la reforma de Gaud&iacute;&rdquo;. Finalment, l&rsquo;exposici&oacute; es completa al Museu d&rsquo;Art Sacre de Mallorca, on s&rsquo;exhibiran vitralls, elements de ferro forjat i altres peces dissenyades per l&rsquo;arquitecte.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, aquest projecte constitueix nom&eacute;s una part de la programaci&oacute; que s&rsquo;ha dissenyat des de la Seu per a l&rsquo;Any Gaud&iacute;. La instituci&oacute; prepara tamb&eacute; un p&ograve;dcast divulgatiu sobre la reforma, un ampli programa de visites guiades i activitats educatives que arrencar&agrave; a partir del setembre, aix&iacute; com propostes espec&iacute;fiques adre&ccedil;ades a centres escolars, fam&iacute;lies i col&middot;lectius en situaci&oacute; de vulnerabilitat. A m&eacute;s, el programa assolir&agrave; el seu punt culminant el pr&ograve;xim 8 de desembre amb un gran acte commemoratiu que recordar&agrave; la inauguraci&oacute; de la primera fase de la reforma impulsada per Gaud&iacute; i Campins.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Gaudí va dur a terme una reforma a la Seu entre 1904 i 1915"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Gaudí va dur a terme una reforma a la Seu entre 1904 i 1915                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els documents darrere del mite</strong></h2><p class="article-text">
        La nova accessibilitat del fons documental permet, a m&eacute;s, aproximar-se a una imatge menys idealitzada de Gaud&iacute;. Davant la figura del geni a&iuml;llat, els documents mostren el funcionament quotidi&agrave; d&rsquo;una gran obra col&middot;lectiva. Les cartes, factures i contractes reflecteixen negociacions, enc&agrave;rrecs, problemes t&egrave;cnics i decisions pr&agrave;ctiques que rarament apareixen en els relats tradicionals sobre l&rsquo;arquitectura. Tamb&eacute; permeten identificar nombrosos professionals la contribuci&oacute; dels quals va resultar indispensable per materialitzar les idees de l&rsquo;arquitecte.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta dimensi&oacute; humana i coral de la reforma va ser un dels aspectes explorats en el documental <em>El Bisbe, l&rsquo;arquitecte i el baldaqu&iacute;. Gaud&iacute; a la Catedral de Mallorca</em>, dirigit per Cesc Mulet el 2015. La producci&oacute; va reconstruir el proc&eacute;s de transformaci&oacute; de la Seu mitjan&ccedil;ant testimonis d&rsquo;especialistes en patrimoni, hist&ograve;ria de l&rsquo;art i arquitectura. Mulet recorda aquell projecte com una immersi&oacute; en un dels moments m&eacute;s fascinants de la hist&ograve;ria contempor&agrave;nia de la Catedral.
    </p><p class="article-text">
        Segons explica el cineasta a elDiario.es, la investigaci&oacute; va permetre descobrir fins a quin punt l&rsquo;estada de Gaud&iacute; a Mallorca va coincidir amb una &egrave;poca de profundes transformacions t&egrave;cniques, socials i culturals. &ldquo;Era un moment de canvi comparable a les revolucions tecnol&ograve;giques actuals&rdquo;, assenyala el cineasta, que destaca com la reforma de la Seu &ldquo;va conviure amb l&rsquo;arribada de l&rsquo;electricitat, els aven&ccedil;os industrials i una nova concepci&oacute; de l&rsquo;arquitectura religiosa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mulet, que recorda amb gr&agrave;cia i estima haver interpretat el bisbe Campins al documental, considera, a m&eacute;s, que la intervenci&oacute; mallorquina va funcionar com un aut&egrave;ntic &ldquo;laboratori creatiu&rdquo; per a Gaud&iacute;. Durant el rodatge va poder accedir a espais normalment inaccessibles i observar de prop elements com el baldaqu&iacute; de l&rsquo;altar major o les intervencions decoratives realitzades juntament amb Josep Maria Jujol. De la mateixa manera que Merc&egrave; Gamb&uacute;s, assegura que &ldquo;moltes de les idees que despr&eacute;s va desenvolupar a la Sagrada Fam&iacute;lia ja eren presents a Mallorca&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Moltes de les idees que després va desenvolupar a la Sagrada Família ja eren presents a Mallorca</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cesc Mulet </span>
                                        <span>—</span> Director del documental El Bisbe, l’arquitecte i el baldaquí. Gaudí a la Catedral de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Arxius que expliquen una societat</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;obertura d&rsquo;aquest fons coincideix amb una creixent reivindicaci&oacute; del paper dels arxius com a eines fonamentals per preservar i comprendre la mem&ograve;ria col&middot;lectiva. La celebraci&oacute; del Dia Internacional dels Arxius ha servit tamb&eacute; per visibilitzar altres projectes de conservaci&oacute; patrimonial a les illes, com l&rsquo;Arxiu de Casa Planas. Considerat un dels fons fotogr&agrave;fics m&eacute;s importants vinculats a la construcci&oacute; de l&rsquo;imaginari tur&iacute;stic de la Mediterr&agrave;nia, conserva milions d&rsquo;imatges que documenten l&rsquo;evoluci&oacute; social, econ&ograve;mica i paisatg&iacute;stica de les Balears des de la d&egrave;cada de 1940.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;anys de reivindicacions per garantir-ne la conservaci&oacute;, l&rsquo;arxiu ha iniciat recentment una primera fase de catalogaci&oacute; i inventari gr&agrave;cies al suport del Govern. El projecte pret&eacute;n ordenar milers de postals, registrar centenars de milers d&rsquo;imatges i establir les bases per a futures tasques de digitalitzaci&oacute; i conservaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La comparaci&oacute; entre tots dos casos revela una mateixa preocupaci&oacute;: la necessitat de protegir i fer accessible un patrimoni documental que resulta essencial per comprendre la hist&ograve;ria de les Illes. Si l&rsquo;arxiu de la Catedral permet reconstruir la transformaci&oacute; d&rsquo;un dels edificis m&eacute;s emblem&agrave;tics de Mallorca, el de Casa Planas ajuda a explicar com es va construir la imatge tur&iacute;stica que acabaria definint bona part de l&rsquo;economia i la identitat contempor&agrave;nia de les illes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-papers-gaudi-surten-llum-les-cartes-factures-i-tecniques-l-arquitecte-deu-mallorca_1_13300302.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Jun 2026 08:01:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="11110175" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="11110175" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els papers de Gaudí surten a la llum: les cartes, factures  i tècniques de “l'arquitecte de Déu” a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Gaudí,Mallorca,Catedrales,Palma,Arquitectura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los papeles de Gaudí salen a la luz: las cartas, facturas y técnicas del 'arquitecto de Dios' en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/papeles-gaudi-salen-luz-cartas-facturas-tecnicas-arquitecto-dios-mallorca_1_13296104.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los papeles de Gaudí salen a la luz: las cartas, facturas y técnicas del &#039;arquitecto de Dios&#039; en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La catalogación de más de 900 documentos permite seguir el rastro cotidiano de la reforma de la Catedral impulsada por el genio catalán entre 1904 y 1915. "Muchas de las ideas que después desarrolló en la Sagrada Familia ya estaban presentes en la isla", comenta el cineasta Cesc Mulet</p><p class="subtitle">El Papa bendice la Sagrada Família y reivindica el templo de Gaudí como “faro abierto al Mediterráneo”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No vale la pena hacer nada que no sea eterno&rdquo;. Tan rotunda y tan rom&aacute;ntica, la frase hist&oacute;ricamente atribuida al arquitecto Antoni Gaud&iacute; (1852-1926) cobra nueva vida en el centenario de su muerte. El motivo es la apertura al p&uacute;blico de m&aacute;s de 900 documentos &mdash;muchos de ellos hasta ahora inaccesibles para la ciudadan&iacute;a y para buena parte de la comunidad investigadora&mdash; que permiten reconstruir, m&aacute;s de un siglo despu&eacute;s, una de las transformaciones arquitect&oacute;nicas m&aacute;s profundas que ha vivido la Catedral de Mallorca, conocida popularmente como La Seu.
    </p><p class="article-text">
        Entre facturas, cartas, presupuestos, recibos y correspondencia administrativa se conserva una parte fundamental de la historia contempor&aacute;nea de la Seu. Son los papeles de la reforma impulsada por el obispo Pere Joan Campins y ejecutada por Gaud&iacute; entre 1904 y 1915, una intervenci&oacute;n que modific&oacute; radicalmente el espacio interior del templo y que hoy sigue siendo una de las obras m&aacute;s singulares de la arquitectura espa&ntilde;ola del siglo XX.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Catedral de Mallorca es uno de los mayores exponentes del estilo gótico."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Catedral de Mallorca es uno de los mayores exponentes del estilo gótico.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Coincidiendo con el centenario de la muerte del arquitecto catal&aacute;n y con la celebraci&oacute;n del D&iacute;a Internacional de los Archivos, el Arxiu Capitular de Mallorca ha puesto a disposici&oacute;n de investigadores y p&uacute;blico estos materiales en un momento especialmente relevante. Todo ello se enmarca en el denominado A&ntilde;o Gaud&iacute; 2026, una iniciativa con la que pretenden reivindicar la importancia de la reforma mallorquina dentro del conjunto de la obra del &ldquo;arquitecto de Dios&rdquo; &mdash;un apelativo popularizado tras su muerte en 1926 y revitalizado recientemente por el impulso del papa Francisco a su proceso de canonizaci&oacute;n, que en 2025 reconoci&oacute; oficialmente sus virtudes heroicas&mdash;.
    </p><p class="article-text">
        La catalogaci&oacute;n ha sido realizada durante m&aacute;s de siete a&ntilde;os de trabajo por el responsable de &aacute;rea del Arxiu Capitular, Rafel Morro, quien destaca a elDiario.es que el principal valor del fondo radica precisamente en las m&uacute;ltiples lecturas que permite. &ldquo;Un historiador del arte encontrar&aacute; unas cosas; un fil&oacute;logo, otras; un especialista en vitrales o en t&eacute;cnicas constructivas se fijar&aacute; en aspectos distintos&rdquo;, explica, a&ntilde;adiendo que &ldquo;cada documento abre nuevas posibilidades de investigaci&oacute;n&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un historiador del arte encontrará unas cosas; un filólogo, otras; un especialista en vitrales o en técnicas constructivas se fijará en aspectos distintos. Cada documento abre nuevas posibilidades de investigación</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rafel Morro</span>
                                        <span>—</span> Responsable de área del Arxiu Capitular
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De esta manera, los materiales permiten seguir el rastro de arquitectos, artesanos, proveedores, obreros y empresas implicadas en la reforma. El fondo tambi&eacute;n muestra qu&eacute; materiales se utilizaron, c&oacute;mo se financiaron determinadas actuaciones y cu&aacute;les fueron los desaf&iacute;os cotidianos de una obra que se prolong&oacute; durante m&aacute;s de una d&eacute;cada. Se trata de una colecci&oacute;n que ayuda a comprender no solo el resultado final de las obras, sino tambi&eacute;n los procesos que las hicieron posibles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El fondo, recientemente catalogado, reúne más de 900 documentos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El fondo, recientemente catalogado, reúne más de 900 documentos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Rafel Morro ha trabajado en la catalogación del archivo desde el año 2019."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rafel Morro ha trabajado en la catalogación del archivo desde el año 2019.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los documentos permiten conocer los arquitectos, los artesanos, los proveedores, los obreros y las empresas implicadas en la reforma, así como los materiales utilizados o cuáles fueron los desafíos cotidianos de la obra</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La gran transformaci&oacute;n de la Seu</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando Gaud&iacute; lleg&oacute; a Mallorca ya era una figura reconocida dentro de la arquitectura espa&ntilde;ola. Su desembarco en la Catedral respond&iacute;a al deseo del obispo Campins de impulsar una profunda renovaci&oacute;n lit&uacute;rgica del templo. La intervenci&oacute;n modific&oacute; de manera radical el espacio interior de la Seu. El arquitecto elimin&oacute; elementos a&ntilde;adidos durante siglos, ampli&oacute; el presbiterio, recuper&oacute; ventanales cegados, reorganiz&oacute; el mobiliario y dise&ntilde;&oacute; nuevas piezas destinadas a reforzar la dimensi&oacute;n simb&oacute;lica y ceremonial del edificio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El imponente rosetón gótico de La Seu destaca por su tamaño y colores."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El imponente rosetón gótico de La Seu destaca por su tamaño y colores.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre sus creaciones m&aacute;s conocidas figuran el baldaquino suspendido sobre el altar mayor, las l&aacute;mparas colgantes, diversas barandillas de hierro forjado, el revestimiento cer&aacute;mico del presbiterio, abri&oacute; ventanales con nuevas vidrieras, introdujo sistemas de iluminaci&oacute;n y distintos elementos de mobiliario lit&uacute;rgico desarrollados junto a colaboradores como Joan Rubi&oacute; i Bellver y Josep Maria Jujol. En este sentido, la reforma gener&oacute; debate desde el primer momento. Algunas de sus decisiones fueron recibidas con recelo por quienes consideraban excesivas las modificaciones introducidas en un templo g&oacute;tico de enorme valor hist&oacute;rico. Con el paso de los a&ntilde;os, sin embargo, la intervenci&oacute;n ha sido reconocida como una de las aportaciones m&aacute;s singulares al patrimonio de la Catedral.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La reforma generó debate al inicio, ya que algunas de las decisiones de Gaudí fueron recibidas con recelo, pero, con el paso de los años, la intervención ha sido reconocida como una de las aportaciones más singulares</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Para la historiadora del arte Merc&egrave; Gamb&uacute;s, la intervenci&oacute;n de Gaud&iacute; fue profundamente &ldquo;radical&rdquo;. La especialista sit&uacute;a el origen de la reforma en las transformaciones lit&uacute;rgicas impulsadas por la Santa Sede a partir del Concordato de 1851, que promov&iacute;a la reorganizaci&oacute;n de los espacios catedralicios y la supresi&oacute;n de los coros situados en el centro de las naves. Seg&uacute;n explica, la Catedral de Mallorca constituye adem&aacute;s una excepci&oacute;n dentro de toda la trayectoria profesional del arquitecto catal&aacute;n. &ldquo;Fue la &uacute;nica catedral y el &uacute;nico gran edificio hist&oacute;rico en el que intervino una vez ya levantado&rdquo;, se&ntilde;ala. Mientras otras restauraciones contempor&aacute;neas apostaban por criterios neog&oacute;ticos y conservacionistas, Gaud&iacute; aplic&oacute; en la Seu una visi&oacute;n moderna y experimental guiada por criterios lit&uacute;rgicos compartidos con el obispo Campins.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fue la única catedral y el único gran edificio histórico en el que intervino Gaudí una vez ya levantado</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Mercè Gambús</span>
                                        <span>—</span> Historiadora del arte
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Asimismo, Gamb&uacute;s considera que la experiencia mallorquina desempe&ntilde;&oacute; un papel decisivo en la evoluci&oacute;n creativa del arquitecto. Durante los a&ntilde;os en que trabaj&oacute; en la Catedral, entre 1904 y 1915, Gaud&iacute; desarrollaba simult&aacute;neamente algunos de los conceptos espaciales y simb&oacute;licos que despu&eacute;s llevar&iacute;a a la Sagrada Familia. El ejemplo m&aacute;s visible es el baldaquino del altar mayor, concebido inicialmente como una estructura ef&iacute;mera y convertido con el tiempo en una de las im&aacute;genes m&aacute;s reconocibles de la reforma. Para la historiadora, esta pieza anticipa soluciones que el arquitecto utilizar&iacute;a posteriormente en Barcelona.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrato de Antoni Gaudí en 1878, por Pablo Audouard Deglaire."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrato de Antoni Gaudí en 1878, por Pablo Audouard Deglaire.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La inminente exposici&oacute;n gaudiniana&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los principales ejes del A&ntilde;o Gaud&iacute; en la isla ser&aacute; la exposici&oacute;n <em>Gaud&iacute; en la Seu de Mallorca. Liturgia, Arte y Modernidad</em>, que se inaugura el pr&oacute;ximo 18 de junio y que pretende acercar al gran p&uacute;blico una intervenci&oacute;n arquitect&oacute;nica que, pese a su relevancia internacional, sigue siendo poco conocida para buena parte de la sociedad mallorquina. Comisariada por las t&eacute;cnicas de gesti&oacute;n cultural Cristina Ortiz, Marta de Castro y Aina Rotger, la muestra ha sido concebida con un marcado car&aacute;cter divulgativo y con especial atenci&oacute;n a la accesibilidad de los contenidos. &ldquo;A veces nos damos cuenta de que la propia sociedad mallorquina es la que tiene una mayor falta de conocimiento sobre su propia historia, su propio patrimonio y su propia identidad&rdquo;, explica Ortiz. &ldquo;La idea es dar a conocer la reforma de Gaud&iacute; al gran p&uacute;blico&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        La muestra se articula en tres espacios complementarios que permiten conocer en profundidad la huella de Gaud&iacute; en la Catedral. El recorrido comienza en el propio templo, donde se muestran las principales intervenciones del arquitecto a trav&eacute;s de paneles, im&aacute;genes y piezas originales como maquetas previas a la reforma, mobiliario lit&uacute;rgico, atriles, bancos y una singular escalera considerada una de las joyas del arte gaudiniano conservadas en Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel promocional de la Catedral de Mallorca para el Año Gaudí."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel promocional de la Catedral de Mallorca para el Año Gaudí.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El claustro acoge el n&uacute;cleo interpretativo de la muestra, con fotograf&iacute;as, planos y documentos que reconstruyen el contexto hist&oacute;rico de la reforma, desde las transformaciones del siglo XIX hasta la influencia posterior de la obra de Gaud&iacute; en creadores como Miquel Barcel&oacute;.&nbsp;&ldquo;Es la parte m&aacute;s interpretativa de la muestra&rdquo;, se&ntilde;ala la comisaria, que resume el objetivo del recorrido como una forma de explicar &ldquo;todo lo que fue y supuso la reforma de Gaud&iacute;&rdquo;. Finalmente, la exposici&oacute;n se completa en el Museu d&rsquo;Art Sacre de Mallorca, donde se exhibir&aacute;n vitrales, elementos de hierro forjado y otras piezas dise&ntilde;adas por el arquitecto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, este proyecto constituye solo una parte de la programaci&oacute;n que han dise&ntilde;ado desde la Seu para el A&ntilde;o Gaud&iacute;. La instituci&oacute;n prepara tambi&eacute;n un podcast divulgativo sobre la reforma, un amplio programa de visitas guiadas y actividades educativas que arrancar&aacute; a partir de septiembre, as&iacute; como propuestas espec&iacute;ficas dirigidas a centros escolares, familias y colectivos en situaci&oacute;n de vulnerabilidad. Adem&aacute;s, el programa alcanzar&aacute; su punto m&aacute;s alto el pr&oacute;ximo 8 de diciembre con un gran acto conmemorativo que recordar&aacute; la inauguraci&oacute;n de la primera fase de la reforma impulsada por Gaud&iacute; y Campins.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Gaudí realizó una reforma en La Seu entre 1904 y 1915."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Gaudí realizó una reforma en La Seu entre 1904 y 1915.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los documentos detr&aacute;s del mito</strong></h2><p class="article-text">
        La nueva accesibilidad del fondo documental permite adem&aacute;s aproximarse a una imagen menos idealizada de Gaud&iacute;. Frente a la figura del genio aislado, los documentos muestran el funcionamiento cotidiano de una gran obra colectiva. Las cartas, facturas y contratos reflejan negociaciones, encargos, problemas t&eacute;cnicos y decisiones pr&aacute;cticas que rara vez aparecen en los relatos tradicionales sobre la arquitectura. Tambi&eacute;n permiten identificar a numerosos profesionales cuya contribuci&oacute;n result&oacute; indispensable para materializar las ideas del arquitecto.
    </p><p class="article-text">
        Esa dimensi&oacute;n humana y coral de la reforma fue uno de los aspectos explorados en el documental <em>El Bisbe, l'arquitecte i el baldaqu&iacute;. Gaud&iacute; a la Catedral de Mallorca</em>, dirigido por Cesc Mulet en 2015. La producci&oacute;n reconstruy&oacute; el proceso de transformaci&oacute;n de la Seu mediante testimonios de especialistas en patrimonio, historia del arte y arquitectura. Mulet recuerda aquel proyecto como una inmersi&oacute;n en uno de los momentos m&aacute;s fascinantes de la historia contempor&aacute;nea de la Catedral.&nbsp;
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <div style="padding:56.25% 0 0 0;position:relative;"><iframe src="https://player.vimeo.com/video/118699367?badge=0&amp;autopause=0&amp;player_id=0&amp;app_id=58479" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" style="position:absolute;top:0;left:0;width:100%;height:100%;" title="TRAILER El Bisbe, l&#039;Arquitecte i el Baldaquí. Gaudí a la Catedral de Mallorca"></iframe></div><script src="https://player.vimeo.com/api/player.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explica el cineasta a elDiario.es, la investigaci&oacute;n permiti&oacute; descubrir hasta qu&eacute; punto la estancia de Gaud&iacute; en Mallorca coincidi&oacute; con una &eacute;poca de profundas transformaciones t&eacute;cnicas, sociales y culturales. &ldquo;Era un momento de cambio comparable a las revoluciones tecnol&oacute;gicas actuales&rdquo;, se&ntilde;ala el cineasta, que destaca c&oacute;mo la reforma de la Seu &ldquo;convivi&oacute; con la llegada de la electricidad, los avances industriales y una nueva concepci&oacute;n de la arquitectura religiosa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mulet, quien recuerda con gracia y cari&ntilde;o interpretar al obispo Campins en el documental, considera, adem&aacute;s, que la intervenci&oacute;n mallorquina funcion&oacute; como un aut&eacute;ntico &ldquo;laboratorio creativo&rdquo; para Gaud&iacute;. Durante el rodaje pudo acceder a espacios normalmente inaccesibles y observar de cerca elementos como el baldaquino del altar mayor o las intervenciones decorativas realizadas junto a Josep Maria Jujol. Del mismo modo que Merc&egrave; Gamb&uacute;s, asegura que &ldquo;muchas de las ideas que despu&eacute;s desarroll&oacute; en la Sagrada Familia ya estaban presentes en Mallorca&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muchas de las ideas que después desarrolló en la Sagrada Familia ya estaban presentes en Mallorca</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cesc Mulet </span>
                                        <span>—</span> Director del documental &#039;El Bisbe, l&#039;arquitecte i el baldaquí. Gaudí a la Catedral de Mallorca&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Archivos que explican una sociedad</strong></h2><p class="article-text">
        La apertura de este fondo coincide con una creciente reivindicaci&oacute;n del papel de los archivos como herramientas fundamentales para preservar y comprender la memoria colectiva. La celebraci&oacute;n del D&iacute;a Internacional de los Archivos ha servido tambi&eacute;n para visibilizar otros proyectos de conservaci&oacute;n patrimonial en las islas, como el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/gran-coleccion-fotografica-europea-boom-turistico-borde-olvido_1_12401154.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Archivo de Casa Planas</a>. Considerado uno de los fondos fotogr&aacute;ficos m&aacute;s importantes vinculados a la construcci&oacute;n del imaginario tur&iacute;stico del Mediterr&aacute;neo, conserva millones de im&aacute;genes que documentan la evoluci&oacute;n social, econ&oacute;mica y paisaj&iacute;stica de Baleares desde la d&eacute;cada de 1940.
    </p><p class="article-text">
        Tras a&ntilde;os de reclamaciones para garantizar su conservaci&oacute;n, el archivo ha iniciado recientemente una primera fase de catalogaci&oacute;n e inventariado gracias al apoyo del Govern. El proyecto pretende ordenar miles de postales, registrar centenares de miles de im&aacute;genes y sentar las bases para futuras tareas de digitalizaci&oacute;n y conservaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La comparaci&oacute;n entre ambos casos revela una misma preocupaci&oacute;n: la necesidad de proteger y hacer accesible un patrimonio documental que resulta esencial para comprender la historia de las Islas. Si el archivo de la Catedral permite reconstruir la transformaci&oacute;n de uno de los edificios m&aacute;s emblem&aacute;ticos de Mallorca, el de Casa Planas ayuda a explicar c&oacute;mo se construy&oacute; la imagen tur&iacute;stica que acabar&iacute;a definiendo buena parte de la econom&iacute;a y la identidad contempor&aacute;nea de las islas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/papeles-gaudi-salen-luz-cartas-facturas-tecnicas-arquitecto-dios-mallorca_1_13296104.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 13 Jun 2026 20:13:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="11110175" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="11110175" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los papeles de Gaudí salen a la luz: las cartas, facturas y técnicas del 'arquitecto de Dios' en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Gaudí,Mallorca,Catedrales,Palma,Arquitectura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dues dècades de revetlles queer del bar Flexas:  “Veïnes i travestis comparteixen més que una festa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dues-decades-revetlles-queer-bar-flexas-veines-i-travestis-comparteixen-mes-festa_1_13279941.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dues dècades de revetlles queer del bar Flexas:  “Veïnes i travestis comparteixen més que una festa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En paraules de Pepa Charro, La Terremoto de Alcorcón, "sempre ha estat un lloc molt lliure i molt transversal"</p><p class="subtitle">Desig, VIH i autodestrucció en temps de Grindr amb Marcos Augusto: “L’amor necessita la seva dosi de mentida”</p></div><p class="article-text">
        Fa m&eacute;s de vint anys, una parella va llogar el m&iacute;tic Bar Flexas. Despr&eacute;s d&rsquo;haver estat tancat durant anys, carregat de velles ampolles sense obrir i amb una tassa de caf&egrave; encara damunt la barra, les seves portes es van tornar a obrir. Davant el descr&egrave;dit dels ve&iuml;ns d&rsquo;una zona completament degradada, el local va comen&ccedil;ar a caminar l&rsquo;any 2004. I ho va fer amb tant d&rsquo;entusiasme que, just un any despr&eacute;s, va tenir lloc la primera edici&oacute; de la seva pr&ograve;pia festa, una celebraci&oacute; estiuenca i reivindicativa que no deixaria de cr&eacute;ixer fins a desbordar completament la ciutat.
    </p><p class="article-text">
        La primera revetlla es va fer al carrer davant del bar. L&rsquo;any seg&uuml;ent, la festa es va expandir a dos carrers. El seg&uuml;ent, es va traslladar a una pla&ccedil;a propera. Finalment, el 2009 va haver de mudar-se al Parc de la Mar davant el creixent nombre d&rsquo;assistents, convertint-se aix&iacute; en un dels esdeveniments estiuencs m&eacute;s multitudinaris de Palma. L&rsquo;&egrave;xit d&rsquo;aquesta hist&ograve;rica festa del bar, impulsada per Pepa Charro &mdash;La Terremoto de Alcorc&oacute;n&mdash; i Xavier Aloy, es deu en gran part a la uni&oacute; de dos ingredients fonamentals: el seu paper en la revitalitzaci&oacute; del barri de Canamunt i el seu esperit reivindicatiu, cabareter i inclusiu.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;esperit de la festa defensa un espai intergeneracional on &quot;caben totes les formes de ser, de vestir, de ballar, d&#039;existir&quot;, segons Pepa Charro."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;esperit de la festa defensa un espai intergeneracional on &quot;caben totes les formes de ser, de vestir, de ballar, d&#039;existir&quot;, segons Pepa Charro.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el cinquè aniversari hi van participar La Prohibida, Óscar (Las Fellini) i Maria Jesús amb el seu acordió."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el cinquè aniversari hi van participar La Prohibida, Óscar (Las Fellini) i Maria Jesús amb el seu acordió.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Amb una mitjana de 15.000 assistents en les darreres edicions, al llarg de m&eacute;s de dues d&egrave;cades han passat pels seus escenaris artistes com Falete, Az&uacute;car Moreno, Massiel, Leo Bassi, Samantha Fox, Ni&ntilde;o de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya. &ldquo;El que va passar va ser un miracle molt bonic: de sobte tot el barri es va omplir de gent que no coneix&iacute;em, que es barrejava amb les ve&iuml;nes de sempre, amb travestis, amb curiosos, amb gent gran que sortia al balc&oacute;. I aleshores vam entendre que all&ograve; no era nom&eacute;s una festa, era una cosa que estava creant comunitat&rdquo;, explica Pepa Charro a elDiario.es, que recorda que van comen&ccedil;ar al bar i van acabar &ldquo;rebent milers de persones; va ser una bogeria&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Al llarg de més de dues dècades han passat pels seus escenaris artistes com Falete, Azúcar Moreno, Massiel, Leo Bassi, Samantha Fox, Niño de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La uni&oacute; de cultura, espectacle i activisme LGTBI ha estat sempre al centre del bar, que, en paraules de Charro, &ldquo;sempre ha estat un lloc molt lliure i molt transversal&rdquo;. &ldquo;Aix&ograve; ha fet que la festa tamb&eacute; sigui un espai on hi caben totes les formes de ser, de vestir, de ballar, d&rsquo;existir. I aix&ograve;, encara que ara sembli molt f&agrave;cil de dir, durant molts anys no ho era tant a Palma&rdquo;, recorda la cantant i actriu espanyola.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-V-fNBhbkoVg-7729', 'youtube', 'V-fNBhbkoVg', document.getElementById('yt-V-fNBhbkoVg-7729'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-V-fNBhbkoVg-7729 src="https://www.youtube.com/embed/V-fNBhbkoVg?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        La Festa del Flexas ha funcionat sempre, segons els seus organitzadors, com una barreja molt precisa entre caos organitzat i una xarxa afectiva teixida a base de favors, complicitats i una log&iacute;stica gaireb&eacute; artesanal. &ldquo;Aqu&iacute; mai no hi ha hagut un gran caixet ni una producci&oacute; convencional; hi havia gent que venia de tot Espanya a demanar-te cantar dues can&ccedil;ons, literalment dues, i amb aix&ograve; constru&iacute;em una nit que podia tenir perfectament vint actuacions o m&eacute;s&rdquo;, recorda Pepa Charro, que subratlla com aquesta acumulaci&oacute; de miniintervencions era part de l&rsquo;ADN de la festa. &ldquo;Era una desfilada cont&iacute;nua, sense jerarquies, on tant podia pujar-hi un artista consagrat com una amiga que feia setmanes que assajava a casa seva&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que va passar va ser un miracle molt bonic: de sobte tot el barri es va omplir de gent que no coneixíem, que es barrejava amb les veïnes de sempre, amb travestis, amb curiosos, amb gent gran que sortia al balcó. I aleshores vam entendre que allò no era només una festa, era una cosa que estava creant comunitat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pepa Charro</span>
                                        <span>—</span> La Terremoto de Alcorcón
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Un dels segells m&eacute;s celebrats d&rsquo;aquestes nits d&rsquo;estiu era el fam&oacute;s &ldquo;artista sorpresa internacional&rdquo;, la identitat del qual no es revelava ni a part de l&rsquo;equip fins a l&rsquo;&uacute;ltim moment. Tamb&eacute; van estar plenes d&rsquo;enamoraments que encara avui perduren, en parelles que celebren el seu aniversari assistint cada any a la festa. Aix&iacute; mateix, hi va haver actuacions tan inesperades com la de Massiel, que va visitar la festa sense voler cantar despr&eacute;s d&rsquo;haver-se retirat i que, tanmateix, despr&eacute;s d&rsquo;escoltar el p&uacute;blic cantar <em>El Noa, Noa</em>, no va poder resistir-se a pujar a l&rsquo;escenari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hi ha hagut actuacions tan inesperades com la de Massiel, que va visitar la festa sense voler cantar després d’haver-se retirat i que, tanmateix, després d’escoltar el públic cantar El Noa, Noa, no va poder resistir-se a pujar a l’escenari</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El bar Flexas es troba a Canamunt, un barri del centre de Palma en transformació per la pressió immobiliària i la turistificació."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El bar Flexas es troba a Canamunt, un barri del centre de Palma en transformació per la pressió immobiliària i la turistificació.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una xarxa de suport entre ve&iuml;ns</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;escenari, l&rsquo;impacte del Flexas s&rsquo;est&eacute;n al barri de Canamunt i no es pot entendre sense la dimensi&oacute; comunit&agrave;ria que ha generat al llarg del temps. Una de les veus m&eacute;s properes al Flexas &eacute;s Tina Codina, ve&iuml;na del bar i col&middot;laboradora durant molts anys en les seves activitats. Ella situa la festa com un element que va ajudar a articular la vida ve&iuml;nal en un moment de transformaci&oacute; urbana: &ldquo;Quan vam arribar, el barri estava completament degradat i el Flexas va ajudar a crear una xarxa, juntament amb l&rsquo;associaci&oacute; de ve&iuml;ns, i a regenerar una forma de vida que despr&eacute;s s&rsquo;ha anat perdent amb la gentrificaci&oacute;&rdquo;, apunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan vam arribar, el barri estava completament degradat i el Flexas va ajudar a crear una xarxa, juntament amb l’associació de veïns, i a regenerar una forma de vida que després s’ha anat perdent amb la gentrificació</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Veïna i col·laboradora d&#039;activitats
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Durant els primers anys, abans que existissin les xarxes socials, els organitzadors van rec&oacute;rrer a m&egrave;todes gaireb&eacute; anal&ograve;gics per implicar el ve&iuml;nat: &ldquo;Van deixar cartes als portals de la zona per localitzar l&rsquo;antiga associaci&oacute; de ve&iuml;ns i saber qui continuava vivint-hi&rdquo;, recorda Codina. Aquella recerca va derivar en el renaixement d&rsquo;una entitat ve&iuml;nal que feia anys que estava pr&agrave;cticament inactiva, en un context de reconstrucci&oacute; del teixit comunitari del barri.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Moment en què es reobre, per primer cop, el local del bar Flexas el 2004."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Moment en què es reobre, per primer cop, el local del bar Flexas el 2004.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les festes celebrades a l&#039;interior del reconegut bar palmesà."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les festes celebrades a l&#039;interior del reconegut bar palmesà.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquesta tensi&oacute; entre arrelament i transformaci&oacute; travessa tota la hist&ograve;ria del Flexas. Codina ho resumeix com una resist&egrave;ncia quotidiana: &ldquo;Vivim envoltats de canvis molt forts, edificis comprats per fons estrangers, cases convertides en un &uacute;nic habitatge, gent que desapareix del barri... i, en aquest context, espais com el Flexas et fan sentir que encara pertanys a algun lloc&rdquo;, assenyala. Aquesta dimensi&oacute; de refugi, gaireb&eacute; dom&egrave;stica, ha estat clau per entendre per qu&egrave; la festa ha transcendit all&ograve; purament festiu.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vivim envoltats de canvis molt forts, edificis comprats per fons estrangers, cases convertides en un únic habitatge, gent que desapareix del barri... i, en aquest context, espais com el Flexas et fan sentir que encara pertanys a algun lloc</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Veïna i col·laboradora d&#039;activitats
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En aquesta mateixa l&iacute;nia, el llegat d&rsquo;un dels grans col&middot;laboradors de les festes, Fernando Estrella, mort el 2023, continua molt present en l&rsquo;imaginari del bar. M&uacute;sic de la movida madrilenya, fundador de Peor Impossible i figura central del projecte, la seva personalitat excessiva, performativa i profundament lliure ha estat recuperada recentment en el documental <em>Estrella, cometa, sat&eacute;lite y planeta</em>, dirigit per Pedro de Echave. El film reuneix testimonis d&rsquo;amistats properes i repassa el seu paper com a &agrave;nima creativa del Flexas, a m&eacute;s de la seva traject&ograve;ria com a artista, cuiner i activista LGTBI. Per a qui el va con&egrave;ixer, Estrella representava la festa com una forma de vida, una idea que encara avui travessa la identitat de l&rsquo;espai.
    </p><p class="article-text">
        Al llarg de la seva hist&ograve;ria, la intensa traject&ograve;ria del bar Flexas li ha valgut nombrosos reconeixements: el 2017 l&rsquo;Ajuntament va declarar la festa Activitat d&rsquo;Inter&egrave;s P&uacute;blic; el 2019 l&rsquo;establiment va ser incorporat al Cat&agrave;leg de Locals Emblem&agrave;tics de Palma; i el 2022 va rebre un Solete Repsol, renovat posteriorment, consolidant el seu prestigi com un dels espais culturals i socials m&eacute;s singulars de la ciutat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El llegendari músic de la movida madrilenya Fernando Estrella (al centre) segueix molt present en l&#039;imaginari del bar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El llegendari músic de la movida madrilenya Fernando Estrella (al centre) segueix molt present en l&#039;imaginari del bar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Moment d&#039;una actuació de diferents nenes a l&#039;escenari davant del públic al Parc de la Mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Moment d&#039;una actuació de diferents nenes a l&#039;escenari davant del públic al Parc de la Mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Sant Reprimoni Bene&iuml;t&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria del Flexas forma part d&rsquo;una tradici&oacute; molt m&eacute;s llarga d&rsquo;activisme i cultura LGTBI a Mallorca. Abans que existissin les celebracions institucionals de l&rsquo;Orgull, col&middot;lectius com el Front d'Alliberament Gai de les Illes Balears (FAGI) protagonitzaven accions reivindicatives en plena Transici&oacute;. El periodista i escriptor Marcos Augusto recorda que aquells primers moviments tenien un car&agrave;cter &ldquo;profundament contracultural&rdquo; i &ldquo;estaven molt allunyats de les estructures institucionals actuals&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre els episodis m&eacute;s recordats hi figura l&rsquo;anomenat &ldquo;Sant Reprimoni Bene&iuml;t&rdquo;, una singular protesta de mitjan anys vuitanta organitzada despr&eacute;s del tancament de diversos locals d&rsquo;ambient a Palma. &ldquo;Totes les marietes d&rsquo;aquell moment es van vestir com si anessin en un pas de Setmana Santa i van portar un sant que simbolitzava el batle&rdquo;, explica Augusto. Mentre recorrien els carrers corejaven consignes com &ldquo;Ram&oacute;n, te asusta, a ti tambi&eacute;n te gusta&rdquo;, en refer&egrave;ncia a l&rsquo;aleshores batle socialista Ram&oacute;n Aguil&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les festes al mític bar sempre han mantingut un esperit reivindicatiu, cabareter i inclusiu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les festes al mític bar sempre han mantingut un esperit reivindicatiu, cabareter i inclusiu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquelles mobilitzacions combinaven s&agrave;tira, irrever&egrave;ncia i reivindicaci&oacute; pol&iacute;tica. Una f&oacute;rmula que d&egrave;cades m&eacute;s tard reapareixeria a l&rsquo;univers Flexas. El periodista tamb&eacute; recorda figures com Juanito L&oacute;pez, hist&ograve;ric activista vinculat al moviment d&rsquo;alliberament gai, que recorria Palma amb faldilla a finals dels anys setanta desafiant les convencions socials de l&rsquo;&egrave;poca. Tot i que les formes han canviat, existeix un fil conductor entre aquelles primeres expressions de resist&egrave;ncia i l&rsquo;esperit que va acabar convertint el Flexas en un s&iacute;mbol cultural de la ciutat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fernando Estrella en una de les seves actuacions a les festes organitzades pel bar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fernando Estrella en una de les seves actuacions a les festes organitzades pel bar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De la mobilitzaci&oacute; al &ldquo;tardeo tur&iacute;stic&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Tanmateix, malgrat l&rsquo;&egrave;xit de totes les seves convocat&ograve;ries i el reconeixement social, aquest estiu la hist&ograve;ria de les seves festes d&rsquo;aniversari s&rsquo;ha aturat per primera vegada. Els organitzadors han anunciat la cancel&middot;laci&oacute; de la 22a edici&oacute; despr&eacute;s de setmanes de negociacions amb l&rsquo;Ajuntament de Palma. Mentre el consistori sost&eacute; que va oferir suport suficient per garantir-ne la celebraci&oacute;, els organitzadors consideren que les condicions plantejades feien inviable mantenir el model que caracteritza l&rsquo;esdeveniment.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;any 2009 la històrica festa es va traslladar al Parc de la Mar, on va arribar a assolir una mitjana de més de 15.000 assistents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;any 2009 la històrica festa es va traslladar al Parc de la Mar, on va arribar a assolir una mitjana de més de 15.000 assistents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les festes del Flexas al Parc de la Mar han arribat a assolir els 15.000 assistents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les festes del Flexas al Parc de la Mar han arribat a assolir els 15.000 assistents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La situaci&oacute; adquireix una dimensi&oacute; m&eacute;s gran perqu&egrave; coincideix amb una altra circumst&agrave;ncia que ha sacsejat recentment el moviment LGTBI de les Balears. Nom&eacute;s uns dies abans, l&rsquo;associaci&oacute; Ben Amics anunciava tamb&eacute; la cancel&middot;laci&oacute; de la tradicional revetlla de l&rsquo;Orgull a Palma despr&eacute;s de trencar les negociacions amb l&rsquo;Ajuntament. Per a Jan G&oacute;mez, coordinador de l&rsquo;associaci&oacute; Ben Amics, &ldquo;aquests no s&oacute;n dos problemes a&iuml;llats&rdquo;. &ldquo;Forma part d&rsquo;una estrat&egrave;gia de desmantellament de les pol&iacute;tiques LGTBI del PP i Vox&rdquo;, afirma a aquest diari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La capital mallorquina no celebrarà l’Orgull LGTBI</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Aquest equip de govern ens ha volgut apartar per poder organitzar un <em>tardeo</em> tur&iacute;stic buit de contingut, de cr&iacute;tica i de defensa dels drets&rdquo;, critica G&oacute;mez, que assenyala tamb&eacute; la desaparici&oacute; d&rsquo;activitats de visibilitat i programes educatius durant aquesta legislatura. Segons el coordinador de Ben Amics, el que est&agrave; en joc va molt m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;una festa: &ldquo;Parlam de la mobilitzaci&oacute; de milers de persones amb un enorme valor social i cultural per a la ciutat&rdquo;. En aquest sentit, Ben Amics mantindr&agrave; la manifestaci&oacute; de l&rsquo;Orgull el 28 de juny, tot i que traslladar&agrave; part dels seus actes principals a Manacor despr&eacute;s de la invitaci&oacute; d&rsquo;aquest municipi. L&rsquo;Orgullosament Inca d&rsquo;enguany tamb&eacute; acollir&agrave; activitats LGTBI a l&rsquo;illa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell de la tretzena edició de l&#039;aniversari, amb un fotomuntatge dedicat a Elvis Presley."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell de la tretzena edició de l&#039;aniversari, amb un fotomuntatge dedicat a Elvis Presley.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Resistir a la ciutat canviant</strong></h2><p class="article-text">
        La cancel&middot;laci&oacute; de la Festa del Flexas arriba, a m&eacute;s, en un moment especialment delicat per al barri que va veure n&eacute;ixer el projecte. Vint anys despr&eacute;s de la reobertura del bar, Canamunt travessa una transformaci&oacute; accelerada marcada per la pressi&oacute; immobili&agrave;ria, la turistificaci&oacute; i l&rsquo;arribada d&rsquo;inversors internacionals. &ldquo;Van arribar les classes creatives, es va dinamitzar el barri i despr&eacute;s va venir l&rsquo;especulaci&oacute;&rdquo;, resumeix Codina, que destaca diferents esfor&ccedil;os del barri a trav&eacute;s del repartiment de menjar a persones vulnerables o una assemblea pedag&ograve;gica per a infants.
    </p><p class="article-text">
        Vint anys despr&eacute;s d&rsquo;aquella primera festa improvisada davant del bar, el Flexas continua representant molt m&eacute;s que una revetlla multitudin&agrave;ria. &Eacute;s la hist&ograve;ria d&rsquo;una ciutat que va trobar en la diversitat, l&rsquo;humor i la cultura popular una manera de construir comunitat. La seva cancel&middot;laci&oacute; deixa un buit al calendari estival de Palma, per&ograve; tamb&eacute; planteja una pregunta m&eacute;s profunda: quin lloc ocupen avui els espais que durant d&egrave;cades han servit per celebrar la difer&egrave;ncia, teixir vincles i resistir davant la uniformitat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dues-decades-revetlles-queer-bar-flexas-veines-i-travestis-comparteixen-mes-festa_1_13279941.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 06 Jun 2026 07:12:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="144730" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="144730" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dues dècades de revetlles queer del bar Flexas:  “Veïnes i travestis comparteixen més que una festa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,LGTBI,Orgullo LGTBI,Vox,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos décadas de verbenas queer en el bar de La Terremoto de Alcorcón: “Vecinas y travestis comparten más que una fiesta"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/decadas-verbenas-queer-bar-terremoto-alcorcon-vecinas-travestis-comparten-fiesta_1_13278413.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" width="1029" height="579" alt="Dos décadas de verbenas queer en el bar de La Terremoto de Alcorcón: “Vecinas y travestis comparten más que una fiesta&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En palabras de Pepa Charro, el Flexas "siempre ha sido un sitio muy libre y muy transversal"</p><p class="subtitle">Deseo, VIH y autodestrucción en tiempos de Grindr con Marcos Augusto: “El amor necesita su dosis de mentira”</p></div><p class="article-text">
        Hace m&aacute;s de 20 a&ntilde;os, una pareja alquil&oacute; el m&iacute;tico Bar Flexas. Tras estar cerrado durante a&ntilde;os, cargado de viejas botellas sin abrir y una taza de caf&eacute; todav&iacute;a sobre la barra, sus puertas volvieron a abrirse. Ante el descr&eacute;dito de los vecinos de una zona completamente degradada, el local ech&oacute; a andar en 2004. Y lo hizo con tal entusiasmo que, justo un a&ntilde;o despu&eacute;s, tuvo lugar la primera edici&oacute;n de su propia fiesta, una celebraci&oacute;n veraniega y reivindicativa que crecer&iacute;a sin parar hasta desbordar del todo la ciudad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La primera verbena fue en la calle frente al bar. Al a&ntilde;o siguiente, la fiesta se expandi&oacute; a dos calles. Al siguiente, se traslad&oacute; a una plaza cercana. Finalmente, en 2009 tuvo que mudarse al Parc de la Mar ante el creciente n&uacute;mero de asistentes, convirti&eacute;ndose as&iacute; en uno de los eventos veraniegos m&aacute;s multitudinarios de Palma. 
    </p><p class="article-text">
        El &eacute;xito de esta hist&oacute;rica fiesta del bar, impulsado por Pepa Charro &mdash;La Terremoto de Alcorc&oacute;n&mdash; y Xavier Aloy se debe, en gran parte, a la uni&oacute;n de dos ingredientes fundamentales: su papel en la revitalizaci&oacute;n del barrio de Canamunt y su esp&iacute;ritu reivindicativo, cabaretero e inclusivo.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El espíritu de la fiesta defiende un espacio intergeneracional donde &quot;caben todas las formas de ser, de vestir, de bailar, de existir&quot;, según Pepa Charro."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El espíritu de la fiesta defiende un espacio intergeneracional donde &quot;caben todas las formas de ser, de vestir, de bailar, de existir&quot;, según Pepa Charro.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el quinto aniversario participaron La Prohibida, Óscar (Las Fellini) y María Jesús con su acordeón."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el quinto aniversario participaron La Prohibida, Óscar (Las Fellini) y María Jesús con su acordeón.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Con una media de 15.000 asistentes en sus &uacute;ltimas ediciones, a lo largo de m&aacute;s de dos d&eacute;cadas han pasado por sus escenarios artistas como Falete, Az&uacute;car Moreno, Massiel, Leo Bassi,&nbsp;Samantha Fox, Ni&ntilde;o de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya. &ldquo;Lo que pas&oacute; fue un milagro muy bonito: de repente el barrio entero se llen&oacute; de gente que no conoc&iacute;amos, que se mezclaba con las vecinas de siempre, con travestis, con curiosos, con gente mayor que sal&iacute;a al balc&oacute;n. Y ah&iacute; entendimos que aquello no era solo una fiesta, era algo que estaba creando comunidad&rdquo;, explica Pepa Charro a elDiario.es, quien recuerda que empezaron en el bar y acabaron &ldquo;recibiendo a miles de personas, fue muy loco&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A lo largo de más de dos décadas han pasado por sus escenarios artistas como Falete, Azúcar Moreno, Massiel, Leo Bassi, Samantha Fox, Niño de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La uni&oacute;n de cultura, espect&aacute;culo y activismo LGTBI han estado siempre en el centro del bar, que, en palabras de Charro, &ldquo;siempre ha sido un sitio muy libre y muy transversal&rdquo;. &ldquo;Eso ha hecho que la fiesta tambi&eacute;n sea un sitio donde caben todas las formas de ser, de vestir, de bailar, de existir. Y eso, aunque ahora suene muy f&aacute;cil de decir, durante muchos a&ntilde;os no lo era tanto en Palma&rdquo;, recuerda la cantante y actriz espa&ntilde;ola.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-V-fNBhbkoVg-9737', 'youtube', 'V-fNBhbkoVg', document.getElementById('yt-V-fNBhbkoVg-9737'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-V-fNBhbkoVg-9737 src="https://www.youtube.com/embed/V-fNBhbkoVg?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        La Fiesta del Flexas ha funcionado siempre, seg&uacute;n sus organizadores, como una mezcla muy precisa entre caos organizado y una red afectiva tejida a base de favores, complicidades y una log&iacute;stica casi artesanal. &ldquo;Aqu&iacute; nunca ha habido un gran cach&eacute; ni una producci&oacute;n convencional; hab&iacute;a gente que ven&iacute;a de toda Espa&ntilde;a a pedirte cantar dos canciones, literalmente dos, y con eso constru&iacute;amos una noche que pod&iacute;a tener perfectamente veinte o m&aacute;s actuaciones&rdquo;, recuerda Pepa Charro, que subraya c&oacute;mo esa acumulaci&oacute;n de mini-intervenciones era parte del ADN de la fiesta. &ldquo;Era un desfile continuo, sin jerarqu&iacute;as, donde lo mismo te sub&iacute;a un artista consagrado que una amiga que llevaba semanas ensayando en su casa&rdquo;, concluye.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que pasó fue un milagro muy bonito: de repente el barrio entero se llenó de gente que no conocíamos, que se mezclaba con las vecinas de siempre, con travestis, con curiosos, con gente mayor que salía al balcón. Y ahí entendimos que aquello no era solo una fiesta, era algo que estaba creando comunidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pepa Charro</span>
                                        <span>—</span> La Terremoto de Alcorcón
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Uno de los sellos m&aacute;s celebrados de estas noches de verano era el famoso &ldquo;artista sorpresa internacional&rdquo;, cuya identidad no se desvelaba ni a parte del equipo hasta el &uacute;ltimo momento. Tambi&eacute;n estuvieron llenas de enamoramientos que hoy todav&iacute;a perduran, en parejas que celebran su aniversario asistiendo cada a&ntilde;o a la fiesta. As&iacute; como de actuaciones tan inesperadas&nbsp;como la de Massiel, quien visit&oacute; la fiesta sin querer cantar tras haberse retirado y que, sin embargo, tras escuchar cantar <em>El Noa, Noa </em>al p&uacute;blico no pudo resistirse a subir al escenario.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ha habido actuaciones tan inesperadas como la de Massiel, quien visitó la fiesta sin querer cantar tras haberse retirado y que, sin embargo, tras escuchar cantar &#039;El Noa, Noa&#039; al público no pudo resistirse a subir al escenario</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El bar Flexas se encuentra en Canamunt, un barrio del centro de Palma en transformación por la presión inmobiliaria y la turistificación."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El bar Flexas se encuentra en Canamunt, un barrio del centro de Palma en transformación por la presión inmobiliaria y la turistificación.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una red de apoyo entre vecinos</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del escenario, el impacto del Flexas se extiende al barrio de Canamunt y no puede entenderse sin la dimensi&oacute;n comunitaria que ha generado a lo largo del tiempo. Una de las voces m&aacute;s cercanas al Flexas es Tina Codina, vecina del bar y colaboradora durante muchos a&ntilde;os en sus actividades. Ella sit&uacute;a la fiesta como un elemento que ayud&oacute; a articular la vida vecinal en un momento de transformaci&oacute;n urbana: &ldquo;Cuando llegamos, el barrio estaba completamente degradado y el Flexas ayud&oacute; a crear una red, junto a la asociaci&oacute;n de vecinos, y regenerar una forma de vida que despu&eacute;s se ha ido perdiendo con la gentrificaci&oacute;n&rdquo;, apunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando llegamos, el barrio estaba completamente degradado y el Flexas ayudó a crear una red, junto a la asociación de vecinos, y regenerar una forma de vida que después se ha ido perdiendo con la gentrificación</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Vecina y colaboradora de actividades
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En los primeros a&ntilde;os, antes de que existieran redes sociales, los organizadores recurrieron a m&eacute;todos casi anal&oacute;gicos para implicar al vecindario: &ldquo;Dejaron cartas en los portales de la zona para localizar a la antigua asociaci&oacute;n de vecinos y saber qui&eacute;n segu&iacute;a all&iacute;&rdquo;, recuerda Codina. Aquella b&uacute;squeda deriv&oacute; en el renacer de una entidad vecinal que llevaba a&ntilde;os pr&aacute;cticamente inactiva, en un contexto de reconstrucci&oacute;n del tejido comunitario del barrio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Momento en el que reabren, por primera vez, el local del bar Flexas en 2004."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Momento en el que reabren, por primera vez, el local del bar Flexas en 2004.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las fiestas celebradas en el interior del reconocido bar palmesano."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las fiestas celebradas en el interior del reconocido bar palmesano.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Esa tensi&oacute;n entre arraigo y transformaci&oacute;n atraviesa toda la historia del Flexas. Codina lo resume como una resistencia cotidiana: &ldquo;Vivimos rodeados de cambios muy fuertes, edificios comprados por fondos extranjeros, casas convertidas en una sola vivienda, gente que desaparece del barrio&hellip; y, en ese contexto, espacios como el Flexas te hacen sentir que todav&iacute;a perteneces a alg&uacute;n sitio&rdquo;, se&ntilde;ala. Esa dimensi&oacute;n de refugio, casi dom&eacute;stica, ha sido clave para entender por qu&eacute; la fiesta ha trascendido lo puramente festivo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vivimos rodeados de cambios muy fuertes, edificios comprados por fondos extranjeros, casas convertidas en una sola vivienda, gente que desaparece del barrio… y, en ese contexto, espacios como el Flexas te hacen sentir que todavía perteneces a algún sitio</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Vecina y colaboradora de actividades
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En esa misma l&iacute;nea, el legado de uno de los grandes colaboradores en las fiestas Fernando Estrella, fallecido en 2023, sigue muy presente en el imaginario del bar. M&uacute;sico de la movida madrile&ntilde;a, fundador de Peor Impossible y figura central del proyecto, su personalidad excesiva, performativa y profundamente libre ha sido recientemente recuperada en el documental &ldquo;Estrella, cometa, sat&eacute;lite y planeta&rdquo;, dirigido por Pedro de Echave. El filme re&uacute;ne testimonios de amistades cercanas y repasa su papel como alma creativa del Flexas, adem&aacute;s de su trayectoria como artista, cocinero y activista LGTBI. Para quienes lo conocieron, Estrella representaba la fiesta como forma de vida, una idea que a&uacute;n hoy atraviesa la identidad del espacio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A lo largo de su historia, la intensa trayectoria del bar Flexas le ha valido numerosos reconocimientos: en 2017 el Ayuntamiento declar&oacute; la fiesta Actividad de Inter&eacute;s P&uacute;blico; en 2019 el establecimiento fue incorporado al Cat&aacute;logo de Locales Emblem&aacute;ticos de Palma; y en 2022 recibi&oacute; un Solete Repsol, renovado posteriormente, consolidando su prestigio como uno de los espacios culturales y sociales m&aacute;s singulares de la ciudad.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El legendario músico de la movida madrileña Fernando Estrella (en el centro) sigue muy presente en el imaginario del bar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El legendario músico de la movida madrileña Fernando Estrella (en el centro) sigue muy presente en el imaginario del bar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Momento de una actuación de diferentes niñas en el escenario frente al público en el Parc de la Mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Momento de una actuación de diferentes niñas en el escenario frente al público en el Parc de la Mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;San Reprimonio Bendito&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La historia del Flexas forma parte de una tradici&oacute;n mucho m&aacute;s larga de activismo y cultura LGTBI en Mallorca. Antes de que existieran las celebraciones institucionales del Orgullo, colectivos como el Front d'Alliberament Gai de les Illes Balears (FAGI) protagonizaban acciones reivindicativas en plena Transici&oacute;n. El periodista y escritor Marcos Augusto recuerda que aquellos primeros movimientos ten&iacute;an un car&aacute;cter &ldquo;profundamente contracultural&rdquo; y &ldquo;estaban muy alejados de las estructuras institucionales actuales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre los episodios m&aacute;s recordados figura el llamado &ldquo;San Reprimonio Bendito&rdquo;, una singular protesta a mediados de los a&ntilde;os ochenta organizada tras el cierre de varios locales de ambiente en Palma. &ldquo;Se vistieron todas las maricas de aquel momento como si fueran a un paso de Semana Santa y llevaron a un santo que simbolizaba al alcalde&rdquo;, cuenta Augusto. Mientras recorr&iacute;an las calles coreaban consignas como &ldquo;Ram&oacute;n, te asusta, a ti tambi&eacute;n te gusta&rdquo;, en referencia al entonces alcalde socialista Ram&oacute;n Aguil&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las fiestas en el mítico bar siempre han mantenido un espíritu reivindicativo, cabaretero e inclusivo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las fiestas en el mítico bar siempre han mantenido un espíritu reivindicativo, cabaretero e inclusivo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquellas movilizaciones mezclaban s&aacute;tira, irreverencia y reivindicaci&oacute;n pol&iacute;tica. Una f&oacute;rmula que d&eacute;cadas m&aacute;s tarde reaparecer&iacute;a en el universo Flexas. El periodista tambi&eacute;n recuerda figuras como Juanito L&oacute;pez, hist&oacute;rico activista vinculado al movimiento de liberaci&oacute;n gay, que recorr&iacute;a Palma con falda a finales de los a&ntilde;os setenta desafiando las convenciones sociales de la &eacute;poca. Aunque las formas han cambiado, existe un hilo conductor entre aquellas primeras expresiones de resistencia y el esp&iacute;ritu que acab&oacute; convirtiendo al Flexas en un s&iacute;mbolo cultural de la ciudad.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fernando Estrella en una de sus actuaciones en las fiestas organizadas por el bar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fernando Estrella en una de sus actuaciones en las fiestas organizadas por el bar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De la movilizaci&oacute;n al &ldquo;tardeo tur&iacute;stico&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Sin embargo, pese al &eacute;xito de todas sus convocatorias y reconocimiento social, este verano la historia de sus fiestas de aniversario se ha detenido por primera vez. Los organizadores han anunciado la cancelaci&oacute;n de la 22&ordf; edici&oacute;n tras semanas de negociaciones con el Ayuntamiento de Palma. Mientras el Consistorio sostiene que ofreci&oacute; apoyo suficiente para garantizar la celebraci&oacute;n, los organizadores consideran que las condiciones planteadas hac&iacute;an inviable mantener el modelo que caracteriza al evento.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En 2009 la histórica fiesta se mudó al Parc de la Mar, donde llegó a alcanzar una media de más de 15.000 asistentes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En 2009 la histórica fiesta se mudó al Parc de la Mar, donde llegó a alcanzar una media de más de 15.000 asistentes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las fiestas del Flexas en el Parc de la Mar han llegado a alcanzar los 15.000 asistentes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las fiestas del Flexas en el Parc de la Mar han llegado a alcanzar los 15.000 asistentes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n adquiere una dimensi&oacute;n mayor porque coincide con otra circunstancia que ha sacudido recientemente al movimiento LGTBI de Balears. Apenas unos d&iacute;as antes, la asociaci&oacute;n Ben Amics anunciaba tambi&eacute;n la cancelaci&oacute;n de la tradicional verbena del Orgullo en Palma tras romper las negociaciones con el Ayuntamiento. Para Jan G&oacute;mez, coordinador de la asociaci&oacute;n Ben Amics &ldquo;esto no son dos problemas aislados&rdquo;. &ldquo;Forma parte de una estrategia de desmantelamiento de las pol&iacute;ticas LGTBI del PP y Vox&rdquo;, afirma a este diario.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La capital mallorquina no celebrará ni el Orgullo LGTBI ni la fiesta del bar Flexas este año</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Este equipo de gobierno ha querido quitarnos de en medio para poder organizar un tardeo tur&iacute;stico vac&iacute;o de contenido, cr&iacute;tica y defensa de derechos&rdquo;, critica G&oacute;mez, quien se&ntilde;ala adem&aacute;s la desaparici&oacute;n de actividades de visibilidad y programas educativos en esta legislatura. Seg&uacute;n el coordinador de Ben Amics, lo que est&aacute; en juego va mucho m&aacute;s all&aacute; de una fiesta: &ldquo;Estamos hablando de la movilizaci&oacute;n de miles de personas con un enorme valor social y cultural para la ciudad&rdquo;. En este sentido, Ben Amics mantendr&aacute; la manifestaci&oacute;n del Orgullo el 28 de junio, aunque trasladar&aacute; parte de sus actos principales a Manacor tras la invitaci&oacute;n de ese municipio.&nbsp;El Orgullosament Inca de este a&ntilde;o tambi&eacute;n acoger&aacute; actividades LGTBI en la isla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel de la decimotercera edición del aniversario, con un fotomontaje dedicado a Elvis Presley."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel de la decimotercera edición del aniversario, con un fotomontaje dedicado a Elvis Presley.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Resistir en la ciudad cambiante&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        La cancelaci&oacute;n de la Fiesta del Flexas llega adem&aacute;s en un momento especialmente delicado para el barrio que vio nacer el proyecto. Veinte a&ntilde;os despu&eacute;s de la reapertura del bar, Canamunt atraviesa una transformaci&oacute;n acelerada marcada por la presi&oacute;n inmobiliaria, la turistificaci&oacute;n y la llegada de inversores internacionales. &ldquo;Llegaron las clases creativas, se dinamiz&oacute; el barrio y despu&eacute;s vino la especulaci&oacute;n&rdquo;, resume Codina, que argumenta diferentes esfuerzos del barrio a trav&eacute;s del reparto de comida a personas vulnerables o una asamblea pedag&oacute;gica para ni&ntilde;os y ni&ntilde;as.
    </p><p class="article-text">
        Veinte a&ntilde;os despu&eacute;s de aquella primera fiesta improvisada frente al bar, el Flexas sigue representando mucho m&aacute;s que una verbena multitudinaria. Es la historia de una ciudad que encontr&oacute; en la diversidad, el humor y la cultura popular una forma de construir comunidad. Su cancelaci&oacute;n deja un vac&iacute;o en el calendario estival de Palma, pero tambi&eacute;n plantea una pregunta m&aacute;s profunda: qu&eacute; lugar ocupan hoy los espacios que durante d&eacute;cadas han servido para celebrar la diferencia, tejer v&iacute;nculos y resistir frente a la uniformidad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/decadas-verbenas-queer-bar-terremoto-alcorcon-vecinas-travestis-comparten-fiesta_1_13278413.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 20:29:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" length="128348" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" type="image/jpeg" fileSize="128348" width="1029" height="579"/>
      <media:title><![CDATA[Dos décadas de verbenas queer en el bar de La Terremoto de Alcorcón: “Vecinas y travestis comparten más que una fiesta"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" width="1029" height="579"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,LGTBI,Orgullo LGTBI,Vox,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desig, VIH i autodestrucció en temps de Grindr amb Marcos Augusto: “L’amor necessita la seva dosi de mentida”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desig-vih-i-autodestruccio-temps-grindr-amb-marcos-augusto-l-amor-necessita-seva-dosi-mentida_1_13247275.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Desig, VIH i autodestrucció en temps de Grindr amb Marcos Augusto: “L’amor necessita la seva dosi de mentida”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">
L’escriptor mallorquí debuta en la novel·la amb Te hice dios (Random House), una història sobre desig, malaltia i pulsió de mort que es publicarà el pròxim 4 de juny i que l’autor presentarà el 6 de juny a Palma juntament amb el crític literari Nadal Suau</p><p class="subtitle">Alana S. Portero revisa i posa llum a 'Mi querida señorita': “Hi ha més persones intersexuals que pèl-rojos”</p></div><p class="article-text">
        Marcos Augusto (Palma) riu nerviosament abans de comen&ccedil;ar l&rsquo;entrevista. &ldquo;Estic nervi&oacute;s de veritat&rdquo;, admet per tel&egrave;fon mentre intenta treure ferro a la situaci&oacute; i lluita amb el cord&oacute; d&rsquo;una bota que no para de desfer-se mentre camina. Despr&eacute;s d&rsquo;anys dedicat a la gesti&oacute; cultural i a la pol&iacute;tica institucional &mdash;va ser director general de Promoci&oacute; i Difusi&oacute; Cultural de l&rsquo;Ajuntament de Palma entre 2019 i 2023&mdash;, l&rsquo;escriptor mallorqu&iacute; afronta ara un altre tipus d&rsquo;exposici&oacute;, si &eacute;s possible encara m&eacute;s gran: la de publicar la seva primera novel&middot;la.
    </p><p class="article-text">
        Fins ara havia transitat pel territori de la poesia amb t&iacute;tols com <em>Barriga</em> (C&aacute;ntico, 2020), <em>Suceden tardes</em> (Sloper, 2021) o <em>Palmer</em> (2023), juntament amb el pintor Tom&aacute;s Piz&aacute;, per&ograve; <em>Te hice dios</em> (Random House) suposa un salt ben diferent: una hist&ograve;ria travessada pel desig, la malaltia, la mentida i l&rsquo;autodestrucci&oacute; que parteix d&rsquo;una premissa radical &mdash;un jove vol infectar-se de VIH i un altre promet contagiar-l&rsquo;hi&mdash; per explorar les formes contempor&agrave;nies de l&rsquo;amor i de la intimitat queer.
    </p><p class="article-text">
        Augusto presentar&agrave; la novel&middot;la a la Fira del Llibre de Palma juntament amb el cr&iacute;tic Nadal Suau el pr&ograve;xim 6 de juny i posteriorment a la Fira del Llibre de Madrid, on ja t&eacute; programades diverses signatures i presentacions. Ho far&agrave; mentre comen&ccedil;a a enfrontar-se a una cosa ben diferent del que havia conegut fins ara: el llan&ccedil;ament d&rsquo;una primera novel&middot;la que incomoda, travessa certs consensos sobre el desig i l&rsquo;amor contemporani i s&rsquo;endinsa en alguns dels marges menys transitats de l&rsquo;experi&egrave;ncia LGTBI+.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La novel&middot;la parteix d&rsquo;una premissa molt extrema: alg&uacute; vol infectar-se de VIH i una altra persona promet contagiar-l&rsquo;hi. Per&ograve; fa la impressi&oacute; que el veritable tema del llibre &eacute;s un altre de molt m&eacute;s profund: la necessitat d&rsquo;estimar fins i tot quan aix&ograve; implica lliurar-se al desig de mort. Era aquesta la idea?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, totalment. El que pot cridar m&eacute;s l&rsquo;atenci&oacute; &eacute;s la hist&ograve;ria en el seu sentit m&eacute;s literal, per&ograve; evidentment hi ha molt&iacute;ssimes capes. Hi ha la pulsi&oacute; de mort, el desig, la mentida&hellip; La idea de la mentida &eacute;s un element que pivota tota la narraci&oacute; i resulta molt important.
    </p><p class="article-text">
        Per a mi, totes les hist&ograve;ries consisteixen a traduir universals a partir de particulars. Aix&iacute; doncs, des de la seva pr&ograve;pia singularitat, la novel&middot;la parla de l&rsquo;autodestrucci&oacute;, de l&rsquo;amor, de qu&egrave; estam disposats a fer per amor o fins a quin punt &eacute;s l&iacute;cit mentir. S&oacute;n diferents l&iacute;nies que constitueixen el nucli del llibre. S&eacute; que el m&eacute;s cridaner pot ser la hist&ograve;ria dels <em>bugchasers</em> &mdash;persones que practiquen el risc de cercar activament contraure una infecci&oacute; de transmissi&oacute; sexual&mdash; o altres pr&agrave;ctiques, per&ograve; la novel&middot;la parla efectivament d&rsquo;una altra cosa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sé que el més cridaner pot ser la història dels bugchasers —persones que practiquen el risc de cercar activament contraure una infecció de transmissió sexual— o altres pràctiques, però la novel·la parla efectivament d’una altra cosa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>A la literatura i al cinema queer existeix, de vegades, una necessitat de representar desigs &ldquo;correctes&rdquo;, relacions sanes o identitats molt llegibles. Aquesta novel&middot;la, en canvi, se situa gaireb&eacute; al lloc oposat. T&rsquo;interessava incomodar certs consensos dins del mateix &agrave;mbit LGTBI?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, &eacute;s clar. Dins la producci&oacute; LGTBI hi va haver un moment en qu&egrave; es cercava una visibilitat molt concreta i, a m&eacute;s, en un sentit positiu. Moltes editorials han fet una feina estupenda publicant narrativa queer amb una voluntat de normalitzaci&oacute;. Per&ograve; la meva novel&middot;la entronca m&eacute;s amb una altra tradici&oacute;. Est&agrave; lligada, potser, a certa literatura dels anys setanta en el sentit que proposa una ruptura. I aix&ograve; tamb&eacute; t&eacute; una traducci&oacute; pol&iacute;tica i activista.
    </p><p class="article-text">
        Abans que la reivindicaci&oacute; principal fos el matrimoni homosexual, una part de l&rsquo;activisme queer plantejava directament abolir el matrimoni. Despr&eacute;s aquesta l&iacute;nia va deixar de ser priorit&agrave;ria i es va imposar una l&ograve;gica m&eacute;s integradora. Crec que aquests dos corrents &mdash;la ruptura i l&rsquo;assimilaci&oacute;&mdash; tamb&eacute; es poden llegir a la literatura. Existeix una narrativa LGTBI m&eacute;s integrada i una altra que reivindica espais propis, marginals o inc&ograve;modes. Pens en certes pel&middot;l&iacute;cules de John Cameron Mitchell o en <em>L&rsquo;inconnu du lac</em>, que s&iacute; que parlen espec&iacute;ficament d&rsquo;espais de la comunitat queer.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Abans que la reivindicació principal fos el matrimoni homosexual, una part de l’activisme queer plantejava directament abolir el matrimoni. Després aquesta línia va deixar de ser prioritària i es va imposar una lògica més integradora</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Malgrat la duresa de la trama, el llibre transmet molta llum i empatia des dels seus personatges.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que aix&ograve; t&eacute; a veure amb el llenguatge. Encara que la hist&ograve;ria sigui dura, la narraci&oacute; t&eacute; una dimensi&oacute; molt l&iacute;rica i po&egrave;tica. Hi ha par&agrave;grafs on la tensi&oacute; l&iacute;rica &eacute;s molt intensa i aix&ograve; suavitza la lectura o, almenys, la despla&ccedil;a cap a un altre lloc emocional. Qui es quedi &uacute;nicament amb el resum de la trama pensar&agrave; que es tracta d&rsquo;una novel&middot;la molt m&eacute;s agressiva o freda del que realment &eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portada de Te hice dios (Random House), un llibre que explora les relacions queer contemporànies travessades pel desig, la malaltia i la mentida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portada de Te hice dios (Random House), un llibre que explora les relacions queer contemporànies travessades pel desig, la malaltia i la mentida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Un altre dels espais importants del llibre s&oacute;n les aplicacions. Grindr no apareix nom&eacute;s com a escenari, sin&oacute; com una atmosfera emocional molt concreta del present.</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s clar. Les aplicacions formen part d&rsquo;aquests espais protot&iacute;pics del queer contemporani. I, a m&eacute;s, m&rsquo;interessava escriure una novel&middot;la sobre el VIH des del present. Com s&rsquo;escriu avui una novel&middot;la sobre el VIH en temps de la PrEP, dels indetectables i de la idea que &ldquo;indetectable &eacute;s igual a intransmissible&rdquo;? Aix&ograve; canvia completament la narrativa. Amb la COVID ho v&agrave;rem veure molt clar. Les hist&ograve;ries que es podien contar al principi de la pand&egrave;mia no s&oacute;n les mateixes que van apar&egrave;ixer despr&eacute;s, quan va arribar la vacuna o quan comen&ccedil;&agrave;rem a parlar de la COVID persistent. Les narratives canvien amb el context hist&ograve;ric i m&egrave;dic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les aplicacions formen part d’aquests espais prototípics del queer contemporani</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Amb el VIH passa igual. No t&eacute; res a veure escriure abans dels tractaments antiretrovirals que fer-ho ara. Per aix&ograve; m&rsquo;interessaven autors com Herv&eacute; Guibert, Reinaldo Arenas o Pedro Lemebel, que parlen des de contextos hist&ograve;rics molt diferents. En aquest sentit, la novel&middot;la parla de Grindr perqu&egrave; situa aquestes relacions en el present.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A la hist&ograve;ria conviuen constantment el pensament cient&iacute;fic i una mena de pensament m&agrave;gic. Creus que quan es parla del cos o de la malaltia es fa d&rsquo;una manera menys racional del que es pensa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, completament. Aquesta &eacute;s una de les idees centrals del llibre. El pensament cient&iacute;fic conviu constantment amb rituals, supersticions o mecanismes emocionals que utilitzam per intentar controlar all&ograve; que ens desborda.
    </p><p class="article-text">
        Ho v&agrave;rem veure tamb&eacute; durant la pand&egrave;mia. Hi havia una necessitat de creure que certes conductes o certs rituals podien protegir-nos. Introdueixo aquesta dimensi&oacute; del pensament m&agrave;gic molt influ&iuml;t per Joan Didion i per la seva manera d&rsquo;entendre com les met&agrave;fores o el mateix llenguatge serveixen per intentar sostenir el dolor o el dol. La novel&middot;la &eacute;s plena d&rsquo;elements que remeten a aquesta idea.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hi ha una frase a la sinopsi del llibre que crida molt l&rsquo;atenci&oacute;: &ldquo;una novel&middot;la sobre les mentides sobre les quals a vegades es construeixen les hist&ograve;ries d&rsquo;amor&rdquo;. L&rsquo;amor necessita sempre algun grau de ficci&oacute; o d&rsquo;autoengany?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que darrere d&rsquo;aix&ograve; tamb&eacute; hi ha una reivindicaci&oacute; de l&rsquo;autonomia individual. Tendim a pensar l&rsquo;amor com un lliurament total i absolut. Fins i tot l&rsquo;amor rom&agrave;ntic m&eacute;s cl&agrave;ssic est&agrave; travessat per aquesta idea de dissoluci&oacute; en l&rsquo;altre. I s&iacute;, crec que l&rsquo;amor necessita una certa dosi de mentida. La q&uuml;esti&oacute; &eacute;s quin tipus de mentida estam disposats a acceptar i fins on volem arribar amb ella. Al final, fins i tot pots mentir a alg&uacute; per evitar que es faci mal a si mateix. Aqu&iacute; apareix una pregunta profundament moral: si el fi justifica els mitjans. &Eacute;s un plantejament molt maquiav&egrave;l&middot;lic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tendim a pensar l’amor com un lliurament total i absolut</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>El mateix t&iacute;tol, </strong><em><strong>Te hice dios</strong></em><strong>, sembla parlar tamb&eacute; de la contemporane&iuml;tat i de l&rsquo;afany incessant de protagonisme: convertir l&rsquo;altre en una de&iuml;tat, idealitzar-lo, necessitar que salvi. Qu&egrave; significa &ldquo;fer d&eacute;u&rdquo; alg&uacute; avui?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El t&iacute;tol funciona en diversos nivells. D&rsquo;una banda hi ha aquesta idea literal de convertir l&rsquo;altre en una de&iuml;tat, de glorificar l&rsquo;&eacute;sser estimat. Per&ograve; tamb&eacute; m&rsquo;interessava la figura de D&eacute;u com a donador de vida i de mort. A la novel&middot;la tot pivota constantment entre la vida i la mort, i el virus ocupa precisament aquest lloc ambigu. D&rsquo;alguna manera, &ldquo;et vaig fer d&eacute;u&rdquo; tamb&eacute; significa &ldquo;et vaig donar la vida i et vaig donar la mort&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“La meva novel·la no pretén jutjar els seus personatges. No hi ha una càrrega moral tancada”, explica Marcos Augusto. Foto: Alejandro Sepúlveda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “La meva novel·la no pretén jutjar els seus personatges. No hi ha una càrrega moral tancada”, explica Marcos Augusto. Foto: Alejandro Sepúlveda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>M&eacute;s enll&agrave; de la ficci&oacute; i com a persona del col&middot;lectiu LGTBI, com creus que s&rsquo;hauria de posicionar avui el col&middot;lectiu davant l&rsquo;auge de les extremes dretes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que l&rsquo;activisme ha de fer una reflexi&oacute; &agrave;mplia i tamb&eacute; demanar-se qui queda fora de determinats discursos. Per exemple, quan parlam que &ldquo;indetectable &eacute;s igual a intransmissible&rdquo;, &eacute;s una eina important&iacute;ssima per combatre l&rsquo;estigma. Per&ograve; tamb&eacute; em demanava: qu&egrave; passa amb aquells que no tenen acc&eacute;s a la medicaci&oacute;? Qu&egrave; ocorre amb els qui continuen sent transmissibles? A la novel&middot;la m&rsquo;interessava precisament mirar cap a aquests marges i demanar-me qui queda fora dels relats oficials o m&eacute;s visibles.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A les Balears s&rsquo;est&agrave; produint, a m&eacute;s, un conflicte al voltant de l&rsquo;organitzaci&oacute; de l&rsquo;Orgull a Palma que l&rsquo;organitzaci&oacute; Ben Amics est&agrave; criticant a l&rsquo;Ajuntament.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Sens dubte, em sembla terrible. Una de les reivindicacions de Ben Amics era una cosa tan simb&ograve;lica com penjar la bandera LGTBI a l&rsquo;Ajuntament de Palma i se&rsquo;ls va dir que no. A canvi es van proposar <em>opis</em> repartits per la ciutat, per&ograve; no &eacute;s el mateix. La bandera a la fa&ccedil;ana de l&rsquo;Ajuntament t&eacute; un valor institucional i simb&ograve;lic evident. Era una cosa que feia anys que es feia i que ara, amb un PP influ&iuml;t per Vox, s&rsquo;ha eliminat. Aix&ograve; demostra molt poca voluntat pol&iacute;tica d&rsquo;arribar a acords.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desig-vih-i-autodestruccio-temps-grindr-amb-marcos-augusto-l-amor-necessita-seva-dosi-mentida_1_13247275.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 25 May 2026 08:54:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1043647" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1043647" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Desig, VIH i autodestrucció en temps de Grindr amb Marcos Augusto: “L’amor necessita la seva dosi de mentida”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,LGTBI]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Deseo, VIH y autodestrucción en tiempos de Grindr con Marcos Augusto: "El amor necesita su dosis de mentira"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/deseo-vih-autodestruccion-tiempos-grindr-marcos-augusto-amor-necesita-dosis-mentira_1_13247070.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Deseo, VIH y autodestrucción en tiempos de Grindr con Marcos Augusto: &quot;El amor necesita su dosis de mentira&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El escritor mallorquín debuta en la novela con Te hice dios (Random House), una historia sobre deseo, enfermedad y pulsión de muerte que se publica el próximo 4 de junio y que el autor presentará el 6 de junio en Palma junto al crítico literario Nadal Suau</p><p class="subtitle">Alana S. Portero revisa y pone luz a 'Mi querida señorita': “Hay más personas intersexuales que pelirrojos”</p></div><p class="article-text">
        Marcos Augusto (Palma) se r&iacute;e nervioso antes de empezar la entrevista. &ldquo;Estoy nervioso de verdad&rdquo;, admite al tel&eacute;fono mientras intenta quitar hierro a la situaci&oacute;n y pelea con el cord&oacute;n de una bota que no deja de soltarse mientras camina. Despu&eacute;s de a&ntilde;os dedicado a la gesti&oacute;n cultural y a la pol&iacute;tica institucional &mdash;fue director general de Promoci&oacute;n y Difusi&oacute;n Cultural del Ayuntamiento de Palma entre 2019 y 2023&mdash;, el escritor mallorqu&iacute;n encara ahora otro tipo de exposici&oacute;n, si cabe, todav&iacute;a mayor: la de publicar su primera novela.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Hasta el momento hab&iacute;a transitado el territorio de la poes&iacute;a con t&iacute;tulos como <em>Barriga</em> (C&aacute;ntico, 2020), <em>Suceden tardes</em> (Sloper, 2021) o <em>Palmer</em> (2023), junto al pintor Tom&aacute;s Piz&aacute;, pero <em>Te hice dios</em> (Random House) supone un salto bien distinto: una historia atravesada por el deseo, la enfermedad, la mentira y la autodestrucci&oacute;n que parte de una premisa radical &mdash;un joven quiere infectarse de VIH y otro promete contagi&aacute;rselo&mdash; para explorar las formas contempor&aacute;neas del amor y de la intimidad queer.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Augusto presentar&aacute; la novela en la Fira del Llibre de Palma junto al cr&iacute;tico Nadal Suau&nbsp;el pr&oacute;ximo 6 de junio y posteriormente en la Feria del Libro de Madrid, donde ya tiene agendadas diferentes firmas y presentaciones. Lo har&aacute; mientras empieza a enfrentarse a algo bien distinto a lo conocido hasta ahora: el lanzamiento de una primera novela que incomoda, atraviesa ciertos consensos sobre el deseo y el amor contempor&aacute;neo y que se adentra en algunos de los m&aacute;rgenes menos transitados de la experiencia LGTBI+.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La novela parte de una premisa muy extrema: alguien quiere infectarse de VIH y otra persona promete contagi&aacute;rselo. Pero da la sensaci&oacute;n de que el verdadero tema del libro es otro mucho m&aacute;s profundo: la necesidad de amar incluso cuando eso implica entregarse al deseo de muerte. &iquest;Era esa la idea?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, totalmente. Lo llamativo puede parecer la historia en su sentido m&aacute;s literal, pero evidentemente hay much&iacute;simas capas. Est&aacute; la pulsi&oacute;n de muerte, el deseo, la mentira&hellip; La idea de la mentira es un elemento que pivota en toda la narraci&oacute;n y resulta muy importante.
    </p><p class="article-text">
        Para m&iacute;, todas las historias consisten en traducir universales a partir de particulares. Entonces, desde su propia singularidad, la novela habla de la autodestrucci&oacute;n, del amor, de qu&eacute; estamos dispuestos a hacer por amor o hasta qu&eacute; punto es l&iacute;cito mentir. Son diferentes l&iacute;neas que constituyen el n&uacute;cleo del libro. S&eacute; que lo m&aacute;s llamativo puede ser la historia de los <em>bugchasers</em> -personas que practican el riesgo de buscar activamente contraer una infecci&oacute;n de transmisi&oacute;n sexual- u otras pr&aacute;cticas, pero la novela habla efectivamente de otra cosa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> Sé que lo más llamativo puede ser la historia de los bugchasers -personas que practican el riesgo de buscar activamente contraer una infección de transmisión sexual- u otras prácticas, pero la novela habla efectivamente de otra cosa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En la literatura y el cine queer existe, a veces, una necesidad de representar deseos &ldquo;correctos&rdquo;, relaciones sanas o identidades muy legibles. Esta novela, en cambio, se sit&uacute;a casi en el lugar opuesto. &iquest;Interesaba incomodar ciertos consensos dentro del propio &aacute;mbito LGTBI?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, claro. Dentro de la producci&oacute;n LGTBI ha habido un momento en el que se busc&oacute; una visibilidad muy concreta y adem&aacute;s en un sentido positivo. Muchas editoriales han hecho un trabajo estupendo publicando narrativa queer con una voluntad de normalizaci&oacute;n. Pero mi novela entronca m&aacute;s con otra tradici&oacute;n. Est&aacute; ligada, quiz&aacute;, a cierta literatura de los a&ntilde;os setenta en el sentido de que propone una ruptura. Y eso tambi&eacute;n tiene una traducci&oacute;n pol&iacute;tica y activista.
    </p><p class="article-text">
        Antes de que la reivindicaci&oacute;n principal fuese el matrimonio homosexual, una parte del activismo queer planteaba directamente abolir el matrimonio. Luego esa l&iacute;nea dej&oacute; de ser prioritaria y pas&oacute; a imponerse una l&oacute;gica m&aacute;s integradora. Creo que esas dos corrientes &mdash;la ruptura y la asimilaci&oacute;n&mdash; tambi&eacute;n se pueden leer en la literatura. Existe una narrativa LGTBI m&aacute;s integrada y otra que reivindica espacios propios, marginales o inc&oacute;modos. Pienso en ciertas pel&iacute;culas de John Cameron Mitchell o en <em>El desconocido del lago</em>, que s&iacute; hablan espec&iacute;ficamente de espacios de la comunidad queer.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Antes de que la reivindicación principal fuese el matrimonio homosexual, una parte del activismo queer planteaba directamente abolir el matrimonio. Luego esa línea dejó de ser prioritaria y pasó a imponerse una lógica más integradora</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Pese a dureza la trama, el libro transmite mucha luz y empat&iacute;a desde sus personajes.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que eso tiene que ver con el lenguaje. Aunque la historia sea dura, la narraci&oacute;n tiene una dimensi&oacute;n muy l&iacute;rica y po&eacute;tica. Hay p&aacute;rrafos donde la tensi&oacute;n l&iacute;rica es muy intensa y eso suaviza la lectura o, al menos, la desplaza hacia otro lugar emocional. Quien se quede &uacute;nicamente con el resumen de la trama pensar&aacute; que se trata de una novela mucho m&aacute;s agresiva o fr&iacute;a de lo que realmente es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portada de Te hice dios (Random House), un libro que explora las relaciones queer contemporáneas atravesadas por el deseo, la enfermedad y la mentira."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portada de Te hice dios (Random House), un libro que explora las relaciones queer contemporáneas atravesadas por el deseo, la enfermedad y la mentira.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Otro de los espacios importantes del libro son las aplicaciones. Grindr no aparece solo como escenario, sino como una atm&oacute;sfera emocional muy concreta del presente.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Claro. Las aplicaciones forman parte de esos espacios protot&iacute;picos de lo queer contempor&aacute;neo. Y adem&aacute;s me interesaba escribir una novela sobre el VIH desde el presente. &iquest;C&oacute;mo se escribe hoy una novela sobre el VIH en tiempos de la PrEP, de los indetectables y de la idea de &ldquo;indetectable es igual a intransmisible&rdquo;? Eso cambia completamente la narrativa. Con el COVID lo vimos muy claro. Las historias que pod&iacute;an contarse al principio de la pandemia no son las mismas que aparecieron despu&eacute;s, cuando lleg&oacute; la vacuna o cuando empezamos a hablar del COVID persistente. Las narrativas cambian con el contexto hist&oacute;rico y m&eacute;dico.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las aplicaciones forman parte de esos espacios prototípicos de lo queer contemporáneo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Con el VIH sucede igual. No tiene nada que ver escribir antes de los tratamientos antirretrovirales que hacerlo ahora. Por eso me interesaban autores como Herv&eacute; Guibert, Reinaldo Arenas o Pedro Lemebel, que hablan desde contextos hist&oacute;ricos muy distintos. En ese sentido, la novela habla de Grindr porque sit&uacute;a esas relaciones en el presente.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En la historia conviven constantemente el pensamiento cient&iacute;fico y una especie de pensamiento m&aacute;gico. &iquest;Cree que cuando se habla del cuerpo o de la enfermedad se hace de una manera menos racionales de lo que se cree?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, completamente. Esa es una de las ideas centrales del libro. El pensamiento cient&iacute;fico convive constantemente con rituales, supersticiones o mecanismos emocionales que usamos para intentar controlar aquello que nos desborda.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Lo vimos tambi&eacute;n durante la pandemia. Hab&iacute;a una necesidad de creer que ciertas conductas o ciertos rituales pod&iacute;an protegernos. Introduzco esa dimensi&oacute;n del pensamiento m&aacute;gico muy influido por Joan Didion y por su manera de entender c&oacute;mo las met&aacute;foras o el propio lenguaje sirven para intentar sostener el dolor o el duelo. La novela est&aacute; llena de elementos que remiten a esa idea.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hay una frase en la sinopsis del libro que llama mucho la atenci&oacute;n: &ldquo;una novela sobre las mentiras sobre las que a veces se construyen las historias de amor&rdquo;. &iquest;El amor necesita siempre alg&uacute;n grado de ficci&oacute;n o de autoenga&ntilde;o?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que detr&aacute;s de eso tambi&eacute;n hay una reivindicaci&oacute;n de la autonom&iacute;a individual. Tendemos a pensar el amor como una entrega total y absoluta. Incluso el amor rom&aacute;ntico m&aacute;s cl&aacute;sico est&aacute; atravesado por esa idea de disoluci&oacute;n en el otro. Y s&iacute;, creo que el amor necesita cierta dosis de mentira. La cuesti&oacute;n es qu&eacute; tipo de mentira estamos dispuestos a aceptar y hasta d&oacute;nde queremos llegar con ella. Al final, incluso puedes mentirle a alguien para evitar que se haga da&ntilde;o a s&iacute; mismo. Ah&iacute; aparece una pregunta profundamente moral: si el fin justifica los medios. Es un planteamiento muy maquiav&eacute;lico.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> Tendemos a pensar el amor como una entrega total y absoluta</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>El propio t&iacute;tulo, &lsquo;Te hice dios&rsquo;, parece hablar tambi&eacute;n de la contemporaneidad y el af&aacute;n incesante de protagonismos: convertir al otro en una deidad, idealizarlo, necesitar que&nbsp;salve. &iquest;Qu&eacute; significa &ldquo;hacer dios&rdquo; a alguien hoy?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El t&iacute;tulo funciona en varios niveles. Por un lado est&aacute; esa idea literal de convertir al otro en una deidad, de glorificar al ser amado. Pero tambi&eacute;n me interesaba la figura de Dios como dador de vida y de muerte. En la novela todo pivota constantemente entre la vida y la muerte, y el virus ocupa precisamente ese lugar ambiguo. De alguna forma, &ldquo;te hice dios&rdquo; tambi&eacute;n significa &ldquo;te di la vida y te di la muerte&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“Mi novela no pretende juzgar a sus personajes. No hay una carga moral cerrada”, explica Marcos Augusto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Mi novela no pretende juzgar a sus personajes. No hay una carga moral cerrada”, explica Marcos Augusto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>M&aacute;s all&aacute; de la ficci&oacute;n y como persona del colectivo LGTBI, &iquest;c&oacute;mo cree que deber&iacute;a posicionarse hoy el colectivo ante el auge de las extremas derechas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que el activismo tiene que hacer una reflexi&oacute;n amplia y tambi&eacute;n preguntarse qui&eacute;n est&aacute; quedando fuera de determinados discursos. Por ejemplo, cuando hablamos de &ldquo;indetectable es igual a intransmisible&rdquo;, es una herramienta important&iacute;sima para combatir el estigma. Pero tambi&eacute;n me preguntaba: &iquest;qu&eacute; pasa con quienes no tienen acceso a la medicaci&oacute;n? &iquest;Qu&eacute; ocurre con quienes siguen siendo transmisibles? En la novela me interesaba precisamente mirar hacia esos m&aacute;rgenes y preguntarme qui&eacute;n queda fuera de los relatos oficiales o m&aacute;s visibles.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En Baleares se est&aacute; produciendo, adem&aacute;s, un conflicto alrededor de la organizaci&oacute;n del Orgullo en Palma que la organizaci&oacute;n Ben Amics est&aacute; criticando al Ayuntamiento.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Desde luego, me parece terrible. Una de las reivindicaciones de Ben Amics era algo tan simb&oacute;lico como colgar la bandera LGTBI en el Ayuntamiento de Palma y se les dijo que no. A cambio se propusieron <em>opis</em> repartidos por la ciudad, pero no es lo mismo. La bandera en la fachada del Ayuntamiento tiene un valor institucional y simb&oacute;lico evidente. Era algo que llevaba haci&eacute;ndose durante a&ntilde;os y que ahora, con un PP influido por Vox, se ha eliminado. Eso demuestra muy poca voluntad pol&iacute;tica de llegar a acuerdos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/deseo-vih-autodestruccion-tiempos-grindr-marcos-augusto-amor-necesita-dosis-mentira_1_13247070.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 25 May 2026 07:10:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1043647" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1043647" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Deseo, VIH y autodestrucción en tiempos de Grindr con Marcos Augusto: "El amor necesita su dosis de mentira"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,LGTBI]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP va gastar el triple del que es va declarar perquè la ciutat de Palma fos candidata a capital europea de la cultura]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-gastar-triple-declarar-perque-ciutat-palma-fos-candidata-capital-europea-cultura_1_13198978.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP va gastar el triple del que es va declarar perquè la ciutat de Palma fos candidata a capital europea de la cultura"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’Ajuntament va informar d’una inversió de 82.500 euros, però una investigació d’elDiario.es revela un desemborsament molt superior a través de contractes menors, publicitat en mitjans de comunicació i personal associat. Finalment, el municipi no va superar el filtre de la Comissió Europea</p><p class="subtitle">L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma</p></div><p class="article-text">
        La pol&egrave;mica candidatura de Palma 2031, el projecte cultural m&eacute;s gran del Partit Popular a la capital de les Balears durant l&rsquo;actual legislatura, va tenir un cost de m&eacute;s de 247.000 euros. Despr&eacute;s del rebuig del jurat al projecte de la ciutat per ser Capital Europea de la Cultura el 2031 i la publicaci&oacute; de l&rsquo;informe de conclusions del passat mes d&rsquo;abril, elDiario.es revela l&rsquo;informe de les despeses, que supera en m&eacute;s de 165.000 euros les xifres oficials aportades pel consistori, cosa que suposa tres vegades la quantitat inicialment declarada.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">rebuig europeu a la candidatura de Palma 2031</a>, l&rsquo;Ajuntament de Palma va organitzar una roda de premsa en qu&egrave; el regidor de Cultura, Javier Bonet (PP), va explicar que la ciutat havia destinat 82.500 euros al projecte, una xifra inferior a la partida pressupost&agrave;ria prevista, dotada amb 100.000 euros. En la presentaci&oacute; als mitjans, que va tenir lloc el passat 18 de mar&ccedil;, Bonet va destacar que les xifres de Palma &ldquo;posen en evid&egrave;ncia que la intel&middot;lig&egrave;ncia cultural i la col&middot;laboraci&oacute; poden generar resultats extraordinaris, fins i tot amb recursos molt limitats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicat posterior, la corporaci&oacute; va recordar que la resta de ciutats que van passar a la seg&uuml;ent fase &mdash;C&agrave;ceres, Granada, Oviedo i Las Palmas de Gran Canaria&mdash; havien invertit &ldquo;quantitats molt importants en les seves candidatures&rdquo;, amb una mitjana d&rsquo;inversi&oacute; &ldquo;que frega el mili&oacute; d&rsquo;euros&rdquo;. &ldquo;C&agrave;ceres ha afrontat una inversi&oacute; propera als 750.000 euros; Granada, de pr&agrave;cticament 650.000 euros nom&eacute;s durant el 2025; Oviedo, de 970.000 euros, i Las Palmas de Gran Canaria, de gaireb&eacute; 1,9 milions d&rsquo;euros&rdquo;, va justificar. elDiario.es ha sol&middot;licitat a l'Ajuntament la seva versi&oacute; dels fets, per&ograve; no ha contestat en el moment de publicaci&oacute; d'aquest reportatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Lona de la candidatura Palma 2031 sobre l’emblemàtic edifici de l’arquitecte José Ferragut Pou"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Lona de la candidatura Palma 2031 sobre l’emblemàtic edifici de l’arquitecte José Ferragut Pou                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Poc despr&eacute;s d&rsquo;aquestes declaracions, gran part del sector cultural local va posar en dubte &mdash;de manera silenciosa, davant la por a les llistes negres&mdash; la xifra oficial. En aquest sentit, despr&eacute;s de la investigaci&oacute; duta a terme per aquest diari, la despesa associada a la candidatura arribaria als 247.766,45 euros, exactament el triple. Aquesta despesa es va repartir a trav&eacute;s de contractes menors &mdash;&eacute;s a dir, sense passar per concurs p&uacute;blic&mdash; al llarg de l&rsquo;any 2025 i el primer trimestre de 2026, un contracte major destinat a publicitat i el sou de Gori Vicens, director general de Projectes Culturals de Palma. Cort va apostar per Vicens per refor&ccedil;ar la candidatura a la capitalitat europea de la cultura.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-Wq3OwIGSfOw-9318', 'youtube', 'Wq3OwIGSfOw', document.getElementById('yt-Wq3OwIGSfOw-9318'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-Wq3OwIGSfOw-9318 src="https://www.youtube.com/embed/Wq3OwIGSfOw?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;examinar els comptes a trav&eacute;s del Portal de Transpar&egrave;ncia de l&rsquo;Ajuntament de Palma, aquest diari ha detectat una inversi&oacute; de 59.227 euros en la comunicaci&oacute; i el disseny de marca del projecte; 64.625 euros en marxandatge i publicitat; 16.373 euros en viatges a Madrid, Londres, Donosti, Berl&iacute;n o Brussel&middot;les &mdash;incloent-hi hotels i vols&mdash;; 11.475 euros en log&iacute;stica i producci&oacute; de diferents esdeveniments de presentaci&oacute; de la candidatura, i 17.064 euros en serveis intel&middot;lectuals per al comit&egrave; d&rsquo;experts, amb imports que varien entre els 600 i els 1.089 euros per persona. A aquestes quantitats caldria afegir la remuneraci&oacute; anual del director general de Projectes Culturals, Gori Vicens, de 46.000 euros anuals, <a href="https://contrataciondelestado.es/FileSystem/servlet/GetDocumentByIdServlet?DocumentIdParam=susqz9p7lULhuSWxAGLww%2FbJa6XHUFAnsQA62ZQR7qhhvcLjxWf9yTMj3g5wr2WR2CzmJVQJJw149rRd9e7LqZDWJy0w3vpawmfvwojrVXsC1%2FzDIE0Kw%2FPWNnLS0Z0z&amp;cifrado=QUC1GjXXSiLkydRHJBmbpw%3D%3D" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">i un contracte major de 33.000 euros adjudicat a RADIO POPULAR, S.A., grup al qual pertany la cadena COPE</a>.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DNX8czZMNNF/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><h2 class="article-text"><strong>Les despeses m&eacute;s cridaneres</strong></h2><p class="article-text">
        Les despeses van comen&ccedil;ar dos mesos abans de la presentaci&oacute; oficial de la candidatura, el juny de 2025, amb l&rsquo;enc&agrave;rrec de la direcci&oacute; creativa i el desenvolupament gr&agrave;fic del logotip a Tom&agrave;s Oliva, per un valor de 17.787 euros. Pel que fa als contractes per a les campanyes de marca i comunicaci&oacute;, destaca un altre de 17.892 euros adjudicat a Play Your Brand, SL, per a la creaci&oacute; i producci&oacute; d&rsquo;un v&iacute;deo promocional per a la candidatura. Pel que fa a les despeses de publicitat, destaquen dos contractes: un adjudicat a Gr&aacute;ficas Planisi S.A., per 13.915 euros, per al subministrament d&rsquo;articles de marxandatge per a la candidatura, i un altre a Libertad Digital, S.A., per 12.100 euros, per un programa especial de r&agrave;dio.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, cal esmentar una certa opacitat pel que fa al total de diners p&uacute;blics invertits en aquest projecte, cosa que dificulta saber si aquesta xifra supera els 246.000 euros desglossats per aquest diari. En aquest sentit, no ha estat possible trobar el contracte o sou vinculat a Antoni Riera, redactor del projecte Palma 2031; tampoc si existeixen altres contractes relacionats amb la campanya publicit&agrave;ria &lsquo;Palma actualitat&rsquo; &mdash;entre els quals destaquen tres despeses que superen els 18.100 euros, una d&rsquo;elles a l&rsquo;ag&egrave;ncia EFE&mdash;; ni respecte al total de viatges relatius al projecte presentat davant el Ministeri de Cultura, que encara no han estat publicats al Portal de Transpar&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, manca informaci&oacute; sobre les despeses relacionades amb la programaci&oacute; desplegada en el marc de la campanya, com ara les grans exposicions dedicades a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa, Cabrita Reis o Julian Opie, entre d&rsquo;altres, aix&iacute; com les fires d&rsquo;art SUMMA Mallorca, Art Cologne Palma o la recentment inaugurada PHOF - Mallorca PhotoFest 2026. La dificultat rau en el fet que molts d&rsquo;aquests contractes menors, que ascendeixen a m&eacute;s de 150.000 euros segons la recopilaci&oacute; feta per aquest diari, no es troben assignats a Palma 2031 tot i que l&rsquo;Ajuntament els va promoure sota la marca de la candidatura.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El desemborsament de l&#039;Ajuntament podria ser més gran, ja que falta informació com el contracte o sou vinculat a Antoni Riera, redactor del projecte Palma 2031, o les despeses relacionades amb grans exposicions com les de Joan Miró o Jaume Plensa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La resposta a aquesta q&uuml;esti&oacute; es pot trobar en un dels punts del dossier del projecte presentat pel consistori al Ministeri de Cultura, on l&rsquo;Ajuntament anticipava que &ldquo;el comprom&iacute;s pol&iacute;tic &eacute;s que l&rsquo;estatus de Capital no generar&agrave; inversions a&iuml;llades, sin&oacute; que accelerar&agrave; i coordinar&agrave; les inversions ja planificades, garantint que el seu disseny i us responguin al m&egrave;tode Mediterrani en Moviment [lema de Palma 2031]&rdquo;. D&rsquo;aquesta manera, es pot entendre que la programaci&oacute; de Palma 2031 no es va assignar al projecte perqu&egrave;, en cas de no haver existit la candidatura, igualment s&rsquo;hauria desenvolupat.
    </p><p class="article-text">
        Entre aquests darrers contractes detectats destaquen quatre de 18.029 euros: dos d&rsquo;ells a Tupasey S.L., relacionats amb l&rsquo;exposici&oacute; de Joan Mir&oacute;; un altre a Xicarandana S.L., per muntatges d&rsquo;exposicions, i un altre a Fractalia Innovation Hubs S.L., per un estudi de viabilitat del projecte Palma Culture &amp; Innovation Bay. L&rsquo;&uacute;nic contracte major es va adjudicar, per 33.000 euros (IVA incl&ograve;s), a la Cadena COPE per al desenvolupament de la segona fase de la campanya de r&agrave;dio amb l&rsquo;objectiu de promocionar Palma com a destinaci&oacute; cultural en el marc de la candidatura Palma 2031.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Correfoc de les festes de Sant Sebastià sota la catedral de la ciutat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Correfoc de les festes de Sant Sebastià sota la catedral de la ciutat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cr&iacute;tiques d'artistes</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Els contractes menors sempre m&rsquo;han semblat problem&agrave;tics. A la pr&agrave;ctica, sovint funcionen com adjudicacions a dit: una mateixa empresa encadena diversos contractes menors que, en conjunt, superen els l&iacute;mits establerts&rdquo;, critica l&rsquo;artista mallorqu&iacute; Ian Waelder. &ldquo;Al final sempre s&oacute;n les mateixes empreses les que es reparteixen el pressupost&rdquo;, afegeix. El creador afirma que, mentre una mateixa empresa encadena diversos contractes menors, a altres companys se&rsquo;ls concedeixen subvencions &ldquo;que es cobren amb un any de retard o m&eacute;s i que en molts casos s&oacute;n quantitats molt redu&iuml;des&rdquo;. &ldquo;S&oacute;n ajudes a les quals tenim dret, concedides despr&eacute;s de passar per un jurat independent que avalua la qualitat dels projectes, per&ograve; tot i aix&iacute; el proc&eacute;s &eacute;s complicat&rdquo;, lamenta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els contractes menors sempre m’han semblat problemàtics. A la pràctica, sovint funcionen com adjudicacions a dit: una mateixa empresa encadena diversos contractes menors que, en conjunt, superen els límits establerts</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ian Waelder</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Waelder nom&eacute;s &eacute;s un dels molts artistes que van criticar el model del PP per optar a ser capital europea de la cultura, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va informar aquest diari</a>. Despr&eacute;s de l&rsquo;informe de la Comissi&oacute; Europea, que descarta el projecte de Palma, l&rsquo;artista Gabriel Peric&agrave;s va assegurar que les conclusions &ldquo;posen en evid&egrave;ncia la flagrant incapacitat dels impulsors de la candidatura per concebre un model cultural que no estigui al servei dels interessos del sector tur&iacute;stic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En la mateixa l&iacute;nia, Waelder assegura que el balan&ccedil; de l&rsquo;Ajuntament en mat&egrave;ria cultural &eacute;s &ldquo;molt pobre&rdquo;. Aquests artistes han assenyalat &ldquo;la instrumentalitzaci&oacute; de la cultura com un altre pol m&eacute;s de la gentrificaci&oacute; tur&iacute;stica&rdquo;. &ldquo;Han tendit a considerar l&rsquo;art, especialment les arts visuals, com un &agrave;mbit elitista, reservat a uns pocs, i tot i que aquesta percepci&oacute; pot tenir alguna base en certs sectors, ignora la realitat de molts artistes que sostenen el teixit cultural amb enormes dificultats&rdquo;. Waelder opina que, mentre els petits creadors locals generen els continguts que omplen museus i galeries, &ldquo;altres capitalitzen aquesta activitat&rdquo;. I afegeix que, quan expressen una opini&oacute; leg&iacute;tima, emparada en la llibertat d&rsquo;expressi&oacute;, acaben sent &ldquo;assenyalats a la premsa&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-gastar-triple-declarar-perque-ciutat-palma-fos-candidata-capital-europea-cultura_1_13198978.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 07 May 2026 04:31:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="904598" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="904598" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP va gastar el triple del que es va declarar perquè la ciutat de Palma fos candidata a capital europea de la cultura]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cultura,Arte,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La izquierda critica la "opacidad" del Ayuntamiento de Palma en el gasto de la candidatura a capital de la cultura]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-critica-opacidad-ayuntamiento-palma-gasto-candidatura-capital-cultura_1_13199215.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0ec9965c-f5c6-4127-a9aa-21ef8a7ba25c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142415.jpg" width="3137" height="1765" alt="La izquierda critica la &quot;opacidad&quot; del Ayuntamiento de Palma en el gasto de la candidatura a capital de la cultura"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">PSOE, Més y Podemos cargan contra el gasto de Palma 2031: denuncian oscurantismo en las cifras, cuestionan la contratación y reprochan al Consistorio no dar explicaciones claras</p><p class="subtitle">El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura</p></div><p class="article-text">
        Los partidos de izquierdas en la oposici&oacute;n &ndash;PSOE, M&eacute;s y Podemos&ndash; han criticado lo que han considerado &ldquo;opacidad&rdquo; en las cifras de gasto anunciadas en relaci&oacute;n a la candidatura de Palma 2031 como Capital Europea de la Cultura, que fue rechazada por el jurado de la Comisi&oacute;n Europea. Denuncian opacidad en la adjudicaci&oacute;n de contratos, se&ntilde;alan un modelo cultural alejado del tejido local, subordinado a la l&oacute;gica del mercado y a la explotaci&oacute;n tur&iacute;stica, y advierten de su papel en la intensificaci&oacute;n de la gentrificaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Palma, a trav&eacute;s del regidor de Cultura, Javier Bonet (PP), inform&oacute; en una rueda de prensa de una inversi&oacute;n de 82.500 euros, pese a que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/pp-gasto-triple-declarado-ciudad-palma-fuera-candidata-capital-europea-cultura_1_13198497.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un an&aacute;lisis de elDiario.es ha elevado esa cifra a m&aacute;s de 247.000</a>, a trav&eacute;s de contratos menores, publicidad en medios de comunicaci&oacute;n y la contrataci&oacute;n de un director general de Proyectos Culturales. El Ayuntamiento de Palma no ha respondido a las consultas planteadas por este diario. En la presentaci&oacute;n a los medios, Bonet destac&oacute; que las cifras de Palma &ldquo;ponen en evidencia que la inteligencia cultural y la colaboraci&oacute;n pueden generar resultados extraordinarios, incluso con recursos muy limitados&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En el caso de los socialistas, principal partido de la oposici&oacute;n, consideran que el PP ha &ldquo;mentido y enga&ntilde;ado&rdquo; tanto a la ciudadan&iacute;a como al sector cultural. &ldquo;Centraron toda su acci&oacute;n de gobierno en una candidatura en la que ni ellos mismos cre&iacute;an, tal y como ha destacado la comisi&oacute;n evaluadora&rdquo;, opina su portavoz, Xisco Ducr&oacute;s, y a&ntilde;ade que tambi&eacute;n &ldquo;han mentido en el coste que ha tenido una propuesta que sab&iacute;an que perder&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Dijeron que hab&iacute;an invertido 80.000 euros cuando, en realidad, ha sido un m&iacute;nimo de tres veces m&aacute;s&rdquo;. &ldquo;Un gasto que, adem&aacute;s, se ha hecho mediante contratos menores muchos de ellos sin publicidad, directamente a dedo&rdquo;, lamenta Ducr&oacute;s. En la misma l&iacute;nea, cree que ha habido una &ldquo;falta de ambici&oacute;n&rdquo; en el proyecto y que &ldquo;no contemplaba ampliar la red cultural existente, dando por hecho que ya bastaba la que existe, cuando realmente no es as&iacute;&rdquo;. Finalmente, el portavoz socialista asegura que la candidatura &ldquo;ha sido opaca, poco transparente y sin ning&uacute;n tipo de sentido&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s per Palma ha ido m&aacute;s all&aacute; en sus cr&iacute;ticas y ha calificado la situaci&oacute;n como &ldquo;grave&rdquo;. &ldquo;El concejal Javier Bonet ha mentido ante la prensa y toda la ciudadan&iacute;a sobre el coste de Palma 2031. Y esto es grav&iacute;simo&rdquo;, afirma Miquel &Agrave;ngel Contreras, concejal de M&eacute;s per Palma. Asimismo, los ecosoberanistas creen que se trata de &ldquo;una falta de respeto hacia el sector cultural y evidencia el abandono de la cultura de base&rdquo;. &ldquo;Si han metido con estas cifras, &iquest;qu&eacute; m&aacute;s estar&aacute; escondiendo este gobierno?&rdquo;, se pregunta Contreras, que considera que el alcalde debe asumir &ldquo;responsabilidades&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, la concejala Luc&iacute;a Mu&ntilde;oz (Podemos) cree que Javier Bonet &ldquo;no pasar&aacute; a la historia por una candidatura exitosa&rdquo; de Palma a capital europea de la cultura, sino por &ldquo;ordenar <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/necesito-lugar-dormir-palma-activa-desalojo-200-personas-malviven-antigua-carcel_1_13018889.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el desalojo de 200 personas que viven en la antigua prisi&oacute;n</a> sin alternativa habitacional&rdquo;. A&ntilde;ade, asimismo, que el fracaso de la candidatura Palma 2031 es &ldquo;un rid&iacute;culo pol&iacute;tico de primer nivel&rdquo;. &ldquo;Han perdido porque presentaron un proyecto vac&iacute;o, sin ambici&oacute;n cultural y pensado m&aacute;s para turistas que para la gente de Palma&rdquo;, critica la portavoz.
    </p><p class="article-text">
        Mu&ntilde;oz lamenta que, a su juicio, tampoco se conoce el gasto exacto de la candidatura. &ldquo;No lo sabemos [cu&aacute;nto ha costado] porque el gobierno municipal ha optado por la opacidad&rdquo;. &ldquo;Han minimizado cifras, han troceado gastos y han evitado dar explicaciones&rdquo;, critica. Asimismo, asegura que el problema &ldquo;no es solo el dinero, el problema es el tiempo&rdquo;. &ldquo;A&ntilde;os dedicados a un proyecto que no ten&iacute;a ninguna base s&oacute;lida&rdquo;, asevera. La concejala de Podemos incide en que, mientras tanto, &ldquo;Palma sufre una crisis de vivienda cada vez m&aacute;s grave&rdquo;, pero que el Ejecutivo local ha estado m&aacute;s preocupado &ldquo;por vender la ciudad al turismo&rdquo; que por &ldquo;garantizar que la gente pueda vivir&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-critica-opacidad-ayuntamiento-palma-gasto-candidatura-capital-cultura_1_13199215.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 07 May 2026 04:31:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0ec9965c-f5c6-4127-a9aa-21ef8a7ba25c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142415.jpg" length="1264135" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0ec9965c-f5c6-4127-a9aa-21ef8a7ba25c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142415.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1264135" width="3137" height="1765"/>
      <media:title><![CDATA[La izquierda critica la "opacidad" del Ayuntamiento de Palma en el gasto de la candidatura a capital de la cultura]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0ec9965c-f5c6-4127-a9aa-21ef8a7ba25c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142415.jpg" width="3137" height="1765"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cultura,Palma,Artistas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/pp-gasto-triple-declarado-ciudad-palma-fuera-candidata-capital-europea-cultura_1_13198497.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ayuntamiento informó de una inversión de 82.500 euros, pero una investigación de elDiario.es revela un desembolso muy superior a través de contratos menores, publicidad en medios de comunicación y personal asociado. Al final, el municipio no pasó el filtro de la Comisión Europea</p><p class="subtitle">El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma</p></div><p class="article-text">
        La pol&eacute;mica candidatura de Palma 2031, el mayor proyecto cultural del Partido Popular en la capital de Balears durante la actual legislatura, tuvo un coste de m&aacute;s de 247.000 euros. Tras el rechazo del jurado al proyecto de la ciudad para ser Capital Europea de la Cultura en 2031 y la publicaci&oacute;n del informe de conclusiones del pasado mes de abril, elDiario.es desvela la documentaci&oacute;n con los gastos, que superan en m&aacute;s de 165.000 euros las cifras oficiales aportadas por el Consistorio, lo que supone tres veces la cantidad inicialmente declarada.
    </p><p class="article-text">
        Tras <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el rechazo europeo a la candidatura de Palma 2031</a>, el Ayuntamiento de Palma organiz&oacute; una rueda de prensa donde el regidor de Cultura, Javier Bonet (PP), explic&oacute; que la ciudad hab&iacute;a destinado 82.500 euros al proyecto, una cifra inferior a la partida presupuestaria destinada al proyecto, dotada con 100.000 euros. En la presentaci&oacute;n a los medios, que tuvo lugar el pasado 18 de marzo, Bonet destac&oacute; que las cifras de Palma &ldquo;ponen en evidencia que la inteligencia cultural y la colaboraci&oacute;n pueden generar resultados extraordinarios, incluso con recursos muy limitados&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado posterior, la corporaci&oacute;n record&oacute; que el resto de ciudades que pasaron a la siguiente fase &ndash;C&aacute;ceres, Granada, Oviedo y Las Palmas de Gran Canaria&ndash; hab&iacute;an invertido &ldquo;cantidades muy importantes en sus candidaturas&rdquo; cuya media de inversi&oacute;n &ldquo;roza el mill&oacute;n de euros&rdquo;. &ldquo;C&aacute;ceres ha afrontado una inversi&oacute;n cercana a los 750.000 euros; Granada, de pr&aacute;cticamente 650.000 euros solo durante el 2025; Oviedo, de 970.000 euros, y Las Palmas de Gran Canaria, de casi 1,9 millones de euros&rdquo;, justific&oacute;. elDiario.es ha solicitado al Ayuntamiento su versi&oacute;n de los hechos, pero no ha contestado en el momento de publicaci&oacute;n de este reportaje.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bb1e112-ff83-4f23-856a-9ba92be1166d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Lona de la candidatura Palma 2031 sobre el emblemático edificio del arquitecto José Ferragut Pou."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Lona de la candidatura Palma 2031 sobre el emblemático edificio del arquitecto José Ferragut Pou.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Poco despu&eacute;s de estas declaraciones, gran parte del sector cultural local puso en duda &ndash;de manera silenciosa ante el miedo a las listas negras&ndash; la cifra oficial. En este sentido, tras la investigaci&oacute;n llevada a cabo por este diario, el gasto asociado a la candidatura alcanzar&iacute;a los 247.766,45 euros, exactamente el triple. Este gasto se reparti&oacute; a trav&eacute;s de contratos menores &ndash;es decir, sin pasar por concurso p&uacute;blico&ndash; a lo largo del a&ntilde;o 2025 y el primer trimestre de 2026, un contrato mayor dedicado a publicidad y el sueldo de Gori Vicens, director general de Proyectos Culturales de Palma. Cort apost&oacute; por Vicens para reforzar la candidatura a la capitalidad europea de la cultura.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-Wq3OwIGSfOw-7884', 'youtube', 'Wq3OwIGSfOw', document.getElementById('yt-Wq3OwIGSfOw-7884'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-Wq3OwIGSfOw-7884 src="https://www.youtube.com/embed/Wq3OwIGSfOw?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Tras examinar las cuentas a trav&eacute;s del Portal de Transparencia del Ayuntamiento de Palma, este diario ha detectado la inversi&oacute;n de 59.227 euros en la comunicaci&oacute;n y el dise&ntilde;o de marca del proyecto; 64.625 euros en <em>merchandising </em>y publicidad; 16.373 euros en viajes a Madrid, Londres, Donosti, Berl&iacute;n o Bruselas &ndash;incluyendo hoteles y vuelos&ndash;; 11.475 euros en log&iacute;stica y producci&oacute;n de diferentes eventos de presentaci&oacute;n de la candidatura y 17.064 euros en servicios intelectuales para el comit&eacute; de expertos, cuyas cifras var&iacute;an desde los 600 hasta los 1.089 euros por persona. A estas cantidades cabr&iacute;a sumar la remuneraci&oacute;n anual del director general de Proyectos Culturales, de 46.000 euros anuales, y un contrato mayor del valor de 33.000 euros adjudicado a RADIO POPULAR, S.A., grupo al que pertenece la cadena COPE.&nbsp;
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DNX8czZMNNF/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><h2 class="article-text"><strong>Los gastos m&aacute;s llamativos</strong></h2><p class="article-text">
        Los gastos comenzaron dos meses antes de la presentaci&oacute;n oficial de la candidatura en junio de 2025, con el encargo de la direcci&oacute;n creativa y el desarrollo gr&aacute;fico del logo a Tom&agrave;s Oliva, por el valor de 17.787 euros. En cuanto a los contratos para las campa&ntilde;as de <em>branding</em> y comunicaci&oacute;n, destaca otro de 17.892 euros adjudicado a Play Your Brand, SL, por la creaci&oacute;n y producci&oacute;n de un v&iacute;deo promocional para la candidatura. En cuanto a los gastos por publicidad, destacan dos contratos. Uno adjudicado a Gr&aacute;ficas Planisi S.A., por 13.915 euros por el suministro de art&iacute;culos de <em>merchandising </em>para la candidatura y otro a Libertad Digital, S.A. por 12.100 euros por un programa especial de radio.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, cabe mencionar cierta opacidad en cuanto al dinero p&uacute;blico total que se ha invertido en este proyecto, por lo que es dif&iacute;cil saber si esta cifra supera los 246.000 euros desgranados por este diario.&nbsp;En este sentido, no ha sido posible encontrar el contrato o sueldo vinculado a Antoni Riera, redactor del proyecto Palma 2031; tampoco si existen otros contratos relacionados con la campa&ntilde;a publicitaria &lsquo;Palma actualitat&rsquo; -entre los que destacan tres gastos que superaron los 18.100 euros, uno de ellos a la agencia EFE-; o respecto al total de viajes relativos al proyecto presentado ante el Ministerio de Cultura, y que no han sido publicados todav&iacute;a en el Portal de Transparencia.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, falta informaci&oacute;n en cuanto a los gastos relacionados con la programaci&oacute;n desplegada en el marco de la campa&ntilde;a, como las grandes exposiciones dedicadas a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa, Cabrita Reis o Julian Opie, las ferias de arte SUMMA Mallorca, Art Cologne Palma o la recientemente inaugurada PHOF - Mallorca PhotoFest 2026 y otras actividades culturales dedicadas a la m&uacute;sica, el circo y eventos tradicionales de la ciudad. La dificultad se encuentra en que muchos de estos contratos menores, que ascienden a m&aacute;s de 150.000 euros seg&uacute;n la recopilaci&oacute;n que ha hecho este diario, no se encuentran asignados a Palma 2031 pese a que el Ayuntamiento los promovi&oacute; bajo la marca de la candidatura.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El desembolso del Ayuntamiento podría ser mayor, ya que falta información como el contrato o sueldo vinculado a Antoni Riera, redactor del proyecto Palma 2031, o los gastos relacionados con grandes exposiciones como las de Joan Miró o Jaume Plensa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La respuesta a esta cuesti&oacute;n puede encontrarse en uno de los puntos del dossier del proyecto presentado por el Consistorio al Ministerio de Cultura, donde el Ayuntamiento anticipaba que &ldquo;el compromiso pol&iacute;tico es que el estatus de Capital no generar&aacute; inversiones aisladas, sino que acelerar&aacute; y coordinar&aacute; las inversiones ya planificadas, garantizando que su dise&ntilde;o y uso respondan al m&eacute;todo <em>Mediterr&aacute;neo en Movimiento</em> [lema de Palma 2031]&rdquo;. De este modo, puede entenderse que la programaci&oacute;n de Palma 2031 no se asign&oacute; al proyecto porque, de no haber existido la candidatura, toda ella se habr&iacute;a desarrollado de igual manera.
    </p><p class="article-text">
        Entre estos &uacute;ltimos contratos detectados destacan cuatro de 18.029 euros. Dos de ellos a Tupasey S.L., relacionados con la exposici&oacute;n de Joan Mir&oacute;, otro a Xicarandana S.L. por montajes de exposiciones y otro a Fractalia Innovation Hubs S.L por un estudio de viabilidad del proyecto Palma Culture &amp; Innovation Bay. El &uacute;nico contrato mayor <a href="https://contrataciondelestado.es/FileSystem/servlet/GetDocumentByIdServlet?DocumentIdParam=susqz9p7lULhuSWxAGLww%2FbJa6XHUFAnsQA62ZQR7qhhvcLjxWf9yTMj3g5wr2WR2CzmJVQJJw149rRd9e7LqZDWJy0w3vpawmfvwojrVXsC1%2FzDIE0Kw%2FPWNnLS0Z0z&amp;cifrado=QUC1GjXXSiLkydRHJBmbpw%3D%3D" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se adjudic&oacute;, por 33.000 euros (IVA incluido), a la Cadena COPE</a> para el desarrollo de la segunda fase de la campa&ntilde;a de radio con el objetivo de promocionar Palma como destino cultural en el marco de la candidatura Palma 2031.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b86e52a9-4ff5-4287-8bd4-31701040af73_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Correfoc (correfuegos) de las fiestas de Sant Sebastià bajo la catedral de la ciudad."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Correfoc (correfuegos) de las fiestas de Sant Sebastià bajo la catedral de la ciudad.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cr&iacute;ticas de artistas</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Los contratos menores siempre me han parecido problem&aacute;ticos. En la pr&aacute;ctica, funcionan muchas veces como adjudicaciones a dedo: una misma empresa encadena varios contratos menores que, en conjunto, superan los l&iacute;mites establecidos&rdquo;, critica el artista mallorqu&iacute;n Ian Waelder. &ldquo;Al final son siempre las mismas empresas las que se reparten el presupuesto&rdquo;, a&ntilde;ade. El creador afirma que, mientras una misma empresa encadena varios contratos menores, a otros compa&ntilde;eros se les conceden subvenciones &ldquo;que se cobran con un a&ntilde;o de retraso o m&aacute;s y que en muchos casos son cantidades muy reducidas&rdquo;. &ldquo;Son ayudas a las que tenemos derecho, concedidas tras pasar por un jurado independiente que eval&uacute;a la calidad de los proyectos, pero aun as&iacute; el proceso es complicado&rdquo;, lamenta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los contratos menores siempre me han parecido problemáticos. En la práctica, funcionan muchas veces como adjudicaciones a dedo: una misma empresa encadena varios contratos menores que, en conjunto, superan los límites establecidos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ian Waelder</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Waelder solo es uno de los muchos artistas que criticaron el modelo del PP para optar a ser capital europea de la cultura, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>. Tras el informe de la Comisi&oacute;n Europea, que descarta el proyecto de Palma, el artista Gabriel Peric&agrave;s asegur&oacute; que las conclusiones &ldquo;ponen en evidencia la flagrante incapacidad de los impulsores de la candidatura para concebir un modelo cultural que no est&eacute; al servicio de los intereses del sector tur&iacute;stico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En la misma l&iacute;nea, Waelder asegura que el balance del Ayuntamiento en materia cultural es &ldquo;muy pobre&rdquo;. Estos artistas han se&ntilde;alado &ldquo;la instrumentalizaci&oacute;n de la cultura como otro polo m&aacute;s de la gentrificaci&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo;. &ldquo;Han tendido a considerar el arte, especialmente las artes visuales, como un &aacute;mbito elitista, reservado a unos pocos, y aunque esa percepci&oacute;n puede tener algo de base en ciertos sectores, ignora la realidad de muchos artistas que sostienen el tejido cultural con enormes dificultades&rdquo;. Waelder opina que, mientras los peque&ntilde;os creadores locales generan los contenidos que llenan museos y galer&iacute;as, &ldquo;otros capitalizan esa actividad&rdquo;. Y a&ntilde;ade que, cuando expresan una opini&oacute;n leg&iacute;tima, amparada en la libertad de expresi&oacute;n, acaban siendo &ldquo;se&ntilde;alados en la prensa&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/pp-gasto-triple-declarado-ciudad-palma-fuera-candidata-capital-europea-cultura_1_13198497.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 06 May 2026 20:27:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="904598" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="904598" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/50c4a538-6490-46a7-9254-03b48e2d04dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cultura,Arte,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’estrena d’Aina Frau marcada per la matança d’Atocha: “Vaig pensar que podien metrallar-nos des d’una llotja”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-estrena-d-aina-frau-marcada-per-matanca-d-atocha-vaig-pensar-podien-metrallar-des-d-palco_1_13180810.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’estrena d’Aina Frau marcada per la matança d’Atocha: “Vaig pensar que podien metrallar-nos des d’una llotja”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La referent del teatre espanyol recorda en les jornades d’elDiario.es a les Illes Balears la censura i la por en la Transició, i alerta sobre el present: “Tant de bo algú entengués què significa poder parlar amb llibertat”</p><p class="subtitle">Periodisme, memòria i resistència sota les voltes: elDiario.es reuneix a Palma els seus socis i sòcies</p></div><p class="article-text">
        Aina Frau va descobrir el teatre sent una nena, quan els seus avis la duien al Teatre Principal de Palma, i aquest primer vincle la va portar, amb nom&eacute;s 23 anys, a un Madrid encara sota el franquisme, on es va formar al Teatro Estudio de Madrid amb Miguel Narros. A partir d&rsquo;aquell moment, han passat m&eacute;s de cinc d&egrave;cades de traject&ograve;ria: des dels anys de l&rsquo;antifranquisme &mdash;quan fins i tot assajar podia aixecar sospites&mdash; fins a una carrera consolidada al costat de figures com N&uacute;ria Espert o H&eacute;ctor Alterio, i donant vida a grans autors com Bertolt Brecht, Miguel de Unamuno, Valle-Incl&aacute;n o Federico Garc&iacute;a Lorca.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; ha treballat a televisi&oacute;, especialment en s&egrave;ries dels anys noranta com <em>Farmacia de guardia</em>, <em>M&eacute;dico de familia</em>, <em>El comisario</em> o <em>Hospital Central</em>. Al cinema va participar en pel&middot;l&iacute;cules com <em>El Lute II</em>, de Vicente Aranda; <em>Flores de otro mundo</em>, d&rsquo;Ic&iacute;ar Bolla&iacute;n; o <em>El Bola</em>, d&rsquo;Achero Ma&ntilde;as. Tanmateix, en la seva traject&ograve;ria destaca el fet d&rsquo;haver viscut el teatre en temps convulsos, en paral&middot;lel a moments clau de la hist&ograve;ria recent d&rsquo;Espanya. I, a m&eacute;s d&rsquo;actriu, &eacute;s una gran observadora del m&oacute;n. A les jornades d&rsquo;elDiario.es a les Illes Balears, ella mateixa es va definir com una &ldquo;actriu lenta, una esponja&rdquo;, alg&uacute; que ha anat absorbint hist&ograve;ries, persones i &egrave;poques.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com recorda aquells inicis al Madrid encara franquista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        B&eacute;, aix&ograve; de l&rsquo;escola de Miguel Narros i William Layton&hellip; An&agrave;vem a aquella classe i, &eacute;s clar, havies de preparar els exercicis d&rsquo;improvisaci&oacute; amb companys. Com que &eacute;rem pobres, no ten&iacute;em diners; de vegades ens reun&iacute;em al carrer Barquillo, en una placeta, per parlar i preparar-ho. Aix&ograve; devia ser el 68 o 69. &Eacute;s clar, vivia Franco i est&agrave;vem en plena dictadura. Ens ajunt&agrave;vem cinc o sis i venia la policia i ens deia &ldquo;disperseu-vos&rdquo;, i ens dispers&agrave;vem morts de por. Aix&iacute; era.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En aquells anys tamb&eacute; hi va haver precarietat. Com la van viure?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan passaven aquestes coses an&agrave;vem a un bar &mdash;no recordo com es diu, per&ograve; encara existeix al carrer Barquillo&mdash; i pren&iacute;em un te per a tres, i el re-te. El barrej&agrave;vem per pagar un te entre tres perqu&egrave; no ten&iacute;em per a m&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Recordo que, quan hi era, als companys de classe els enviaven els seus pares llaunes de sardines o coses aix&iacute; perqu&egrave; la Frau, que era jo, no tenia per menjar. Per&ograve; tamb&eacute; va ser una &egrave;poca en qu&egrave; em vaig fer molt gran. Vaig aprendre a viure, vaig aprendre a lluitar, em vaig ficar en tots els embolics importants i em van fer persona. O sigui, que est&agrave; b&eacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“Tant de bo algú entengués què significa poder parlar amb llibertat”, expressa l&#039;actriu sobre l&#039;auge de l&#039;extrema dreta entre la joventut."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Tant de bo algú entengués què significa poder parlar amb llibertat”, expressa l&#039;actriu sobre l&#039;auge de l&#039;extrema dreta entre la joventut.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>En altres ocasions ha parlat d&rsquo;una consci&egrave;ncia social molt primerenca. D&rsquo;on neix?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo vaig anar a un col&middot;legi d&rsquo;alt standing de Mallorca. Fins i tot tenia una monja que era tia meva. I all&agrave; vaig aprendre una cosa: el que no volia. Les monges que tenien estudis eren les mares i, quan entraven al convent, donaven diners, antigament, ara no ho s&eacute;. Les que no en donaven eren les que fregaven, feien el menjar, les feines dures. Aix&ograve; ja em va cridar l&rsquo;atenci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s feien una cosa per a mi espantosa: en algunes ocasions et posaven amb alumnes m&eacute;s pobres i et feien agafar un brioix i una xocolata i donar-los-hi. Jo no ho vaig fer mai, per vergonya absoluta. No entenia gaire b&eacute; per qu&egrave; era, i sempre em castigaven. Van arribar notes a casa meva dient com podia ser que una nina de tan bona fam&iacute;lia tingu&eacute;s tant de pecat d&rsquo;orgull. Era el contrari: em moria de vergonya. No entenia per qu&egrave; calia humiliar-les d&rsquo;aquella manera. Aix&ograve; em va ajudar, sent filla d&rsquo;una fam&iacute;lia burgesa, a canviar la meva manera de ser i de pensar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jo vaig anar a un col·legi d’alt standing de Mallorca. Fins i tot tenia una monja que era tia meva. I allà vaig aprendre una cosa: el que no volia
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Entrant en la seva traject&ograve;ria teatral, s&oacute;n 45 anys damunt dels escenaris. Ha interpretat obres com </strong><em><strong>Divinas palabras</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Do&ntilde;a Rosita la soltera</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Yerma</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Final de partida</strong></em><strong> o tres</strong><em><strong> Medeas</strong></em><strong>&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tres<em> Medeas</em> a M&egrave;rida. Dues amb N&uacute;ria Espert i una altra amb Julieta Serrano. I despr&eacute;s vaig fer una altra vegada <em>Hip&ograve;lit</em> a M&egrave;rida tamb&eacute;. &Eacute;s a dir, quatre vegades a M&egrave;rida. Aix&ograve; &eacute;s un orgull, perqu&egrave; trepitjar aquelles pedres que han trepitjat tantes persones durant tants anys sempre m&rsquo;ha emocionat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De tots aquests papers, quins diria que l&rsquo;han marcat m&eacute;s com a actriu?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan vaig decidir fer teatre, ser actriu, ho vaig fer amb la idea que la feina de l&rsquo;actor era que el poble vei&eacute;s qu&egrave; &eacute;s la societat damunt de l&rsquo;escenari. Era una utopia: que la imatge del que passa al m&oacute;n fos a l&rsquo;escenari, com una manera de fer consci&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        No sempre &eacute;s aix&iacute;, naturalment. Per&ograve; vaig fer una funci&oacute;, <em>Slavs!</em>, de Tony Kushner, en el moment en qu&egrave; la URSS va desapar&egrave;ixer. I all&agrave; s&iacute; que vaig sentir que el que explic&agrave;vem era la imatge del que estava passant al m&oacute;n. Tamb&eacute; he fet Lorca, Medea, <em>Divinas palabras</em>, <em>Luces de Bohemia</em>&hellip; han estat coses molt importants. Per&ograve; emocionalment, potser, aquella va ser especial.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan vaig decidir fer teatre, ser actriu, ho vaig fer amb la idea que la feina de l’actor era que el poble veiés què és la societat damunt de l’escenari. Era una utopia: que la imatge del que passa al món fos a l’escenari, com una manera de fer consciència</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-YQ6nO2lvdLk-9217', 'youtube', 'YQ6nO2lvdLk', document.getElementById('yt-YQ6nO2lvdLk-9217'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-YQ6nO2lvdLk-9217 src="https://www.youtube.com/embed/YQ6nO2lvdLk?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>La seva traject&ograve;ria travessa diferents moments pol&iacute;tics. N&rsquo;hi va haver un especialment dur: l&rsquo;atemptat dels advocats d&rsquo;Atocha.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&agrave;vem assajant <em>Divinas palabras</em> al Teatro Monumental. Era l&rsquo;&uacute;ltima nit d&rsquo;assaig general i l&rsquo;endem&agrave; estren&agrave;vem. Els van matar aquell dia. El carrer estava ple de &ldquo;lleteres&rdquo;. Es va dubtar si fer-ho o no, perqu&egrave; la N&uacute;ria [Espert] sortia despullada. Ja governava Su&aacute;rez, per&ograve; ten&iacute;em por. La por &eacute;s una cosa que durant molts anys m&rsquo;ha perseguit. &Eacute;s un poder molt gran. Recordo pensar que podien metrallar-nos des d&rsquo;una llotja. Aquesta por la recordo perfectament.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En portar-ho al present, quan hi ha qui idealitza la dictadura, com ho viu?</strong>
    </p><p class="article-text">
        M&rsquo;agradaria poder explicar qu&egrave; era all&ograve;. No tenir llibertat per parlar. Tenir amics a la pres&oacute;, torturats. Tant de bo pogu&eacute;s transmetre aquella historieta de quan ens dispersaven a la placeta. &Eacute;s una tonteria, per&ograve; era real. I ens n&rsquo;an&agrave;vem morts de por. Tant de bo alg&uacute; entengu&eacute;s qu&egrave; significa poder parlar amb llibertat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;actriu va marxar a Madrid a finals dels anys seixanta per formar-se al Teatre Estudi de Madrid amb Miguel Narros."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;actriu va marxar a Madrid a finals dels anys seixanta per formar-se al Teatre Estudi de Madrid amb Miguel Narros.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Finalment, hi va haver un moment en qu&egrave; decideix tornar a Mallorca despr&eacute;s d&rsquo;anys de feina a Madrid.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Jo sempre he trobat a faltar la mar. Vaig n&eacute;ixer a Port de Pollen&ccedil;a i trucava a les meves amigues dient quant la trobava a faltar. Ja tenia 64 o 65 anys i vaig decidir tornar. I va sonar el tel&egrave;fon. Era Esteban Ferrer: &ldquo;vens tres mesos a Madrid a fer <em>Toc Toc</em>?&rdquo;. Ho vaig consultar amb la meva parella i me&rsquo;n vaig anar tres mesos&hellip; que van ser nou anys. Nou anys fent <em>Toc Toc</em>, gaireb&eacute; sempre ple. I aix&ograve; ha fet que tingui una bona jubilaci&oacute;. Despr&eacute;s d&rsquo;all&ograve;, ja de tornada a l&rsquo;illa, he fet <em>Desbarats</em>, <em>Mort de dama</em>, <em>Taula italiana</em>&hellip; I m&rsquo;han donat un premi a millor actriu, un tros de vidre mallorqu&iacute; preci&oacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I amb el context internacional actual, torna aquesta por?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Pensar que un boig pot pr&eacute;mer un bot&oacute; i acabar amb tot. Aix&ograve; fa molta por.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El públic de les jornades per a socis i sòcies d&#039;elDiario.es a les Illes Balears."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El públic de les jornades per a socis i sòcies d&#039;elDiario.es a les Illes Balears.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Tornant al teatre, hi ha una q&uuml;esti&oacute; clau: dones, edat i teatre. Ha assenyalat que a partir dels 50 anys escassegen els papers.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Fas d&rsquo;&agrave;via. No s&rsquo;escriu per a persones grans, sobretot dones. En canvi, a la mateixa edat els homes continuen sent galants.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No s’escriu per a persones grans, sobretot dones. En canvi, a la mateixa edat els homes continuen sent galants</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Ha canviat alguna cosa en els darrers anys?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Molt poc. Hi ha excepcions, per&ograve; no &eacute;s el normal.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per acabar, despr&eacute;s de tota una vida al teatre, com li agradaria ser recordada?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Com una actriu seriosa. Lenta, per&ograve; constant. Molt feli&ccedil;. He viscut del que volia. I aix&ograve; &eacute;s un regal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-estrena-d-aina-frau-marcada-per-matanca-d-atocha-vaig-pensar-podien-metrallar-des-d-palco_1_13180810.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Apr 2026 07:51:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="291911" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="291911" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’estrena d’Aina Frau marcada per la matança d’Atocha: “Vaig pensar que podien metrallar-nos des d’una llotja”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Teatro,Matanza de Atocha,Franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El estreno de Aina Frau marcado por la matanza de Atocha: “Pensé que podían ametrallarnos desde un palco”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/estreno-aina-frau-marcado-matanza-atocha-pense-podian-ametrallarnos-palco_1_13179662.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El estreno de Aina Frau marcado por la matanza de Atocha: “Pensé que podían ametrallarnos desde un palco”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La referente del teatro español recuerda en las jornadas de elDiario.es en Illes Balears la censura y el miedo en la Transición y alerta sobre el presente: “Ojalá alguien entendiera lo que significa poder hablar con libertad”</p><p class="subtitle">Periodismo, memoria y resistencia bajo las bóvedas: elDiario.es reúne en Palma a sus socios y socias</p></div><p class="article-text">
        Aina Frau descubri&oacute; el teatro siendo ni&ntilde;a, cuando sus abuelos la llevaban al Teatre Principal de Palma, y ese primer v&iacute;nculo la llev&oacute;, con apenas 23 a&ntilde;os, a un Madrid todav&iacute;a bajo el franquismo, donde se form&oacute; en el Teatro Estudio de Madrid junto a Miguel Narros. A partir de entonces, han pasado m&aacute;s de cinco d&eacute;cadas de trayectoria: desde los a&ntilde;os del antifranquismo &mdash;cuando incluso ensayar pod&iacute;a levantar sospechas&mdash; hasta una carrera consolidada junto a figuras como N&uacute;ria Espert o H&eacute;ctor Alterio, y dando vida a grandes autores como Bertolt Brecht, Miguel de Unamuno, Valle-Incl&aacute;n o Federico Garc&iacute;a Lorca.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n ha trabajado en televisi&oacute;n, especialmente en series de los a&ntilde;os 90 como <em>Farmacia de guardia</em>, <em>M&eacute;dico de familia</em>, <em>El comisario</em> o <em>Hospital Central</em>. En cine particip&oacute; en pel&iacute;culas como <em>El Lute II</em>, de Vicente Aranda; <em>Flores de otro mundo</em>, de Ic&iacute;ar Bolla&iacute;n; o <em>El Bola</em>, de Achero Ma&ntilde;as. Sin embargo, en su trayectoria destaca el hecho de haber vivido el teatro en tiempos convulsos, en paralelo a momentos clave de la historia reciente de Espa&ntilde;a. Y, adem&aacute;s de actriz, es una gran observadora del mundo. En las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/periodismo-memoria-resistencia-bovedas-eldiario-reune-palma-socios-socias_1_13156040.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">jornadas de elDiario.es</a> en Illes Balears<strong>,</strong> ella misma se defini&oacute; como una &ldquo;actriz lenta, una esponja&rdquo;, alguien que ha ido absorbiendo historias, personas y &eacute;pocas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo recuerda aquellos inicios en el Madrid todav&iacute;a franquista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Bueno, lo de la escuela de Miguel Narros y William Layton&hellip; &Iacute;bamos a esa clase y, claro, ten&iacute;as que preparar los ejercicios de improvisaci&oacute;n con compa&ntilde;eros. Como &eacute;ramos pobres, no ten&iacute;amos dinero; a veces nos junt&aacute;bamos en la calle Barquillo, en una plazoleta, para hablar y prepararlo. Esto ser&iacute;a el 68 o 69. Claro, viv&iacute;a Franco y est&aacute;bamos en plena dictadura. Nos junt&aacute;bamos cinco o seis y ven&iacute;a la polic&iacute;a y nos dec&iacute;a &ldquo;disp&eacute;rsense&rdquo;, y nos dispers&aacute;bamos muertos de miedo. As&iacute; era.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <div style="padding:80% 0 0 0;position:relative;"><iframe src="https://player.vimeo.com/video/18099561?badge=0&amp;autopause=0&amp;player_id=0&amp;app_id=58479" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" style="position:absolute;top:0;left:0;width:100%;height:100%;" title="ANA FRAU - Botellón (cortometraje)"></iframe></div><script src="https://player.vimeo.com/api/player.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        <strong>En esos a&ntilde;os tambi&eacute;n hubo precariedad. &iquest;C&oacute;mo la vivieron?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando pasaban estas cosas nos &iacute;bamos a un bar &mdash;no me acuerdo c&oacute;mo se llama, pero existe todav&iacute;a en la calle Barquillo&mdash; y tom&aacute;bamos un t&eacute; para tres, y el re-t&eacute;. Nos lo mezcl&aacute;bamos para pagar un t&eacute; entre tres porque no ten&iacute;amos para m&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Yo recuerdo que, cuando estaba all&iacute;, a los compa&ntilde;eros de clase les mandaban sus padres latas de sardinas o cosas as&iacute; porque la Frau, que era yo, no ten&iacute;a para comer. Pero tambi&eacute;n fue una &eacute;poca en que me volv&iacute; muy mayor. Aprend&iacute; a vivir, aprend&iacute; a pelear, me met&iacute; en todos los fregados importantes y me hicieron persona. O sea, que est&aacute; bien.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5ccfa49c-ee60-42dd-b504-ba7cf706abed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“Ojalá alguien entendiera lo que significa poder hablar con libertad”, expresa la actriz sobre el auge de la extrema derecha entre la juventud."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Ojalá alguien entendiera lo que significa poder hablar con libertad”, expresa la actriz sobre el auge de la extrema derecha entre la juventud.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>En otras ocasiones ha hablado de una conciencia social muy temprana. &iquest;De d&oacute;nde nace?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo estuve en un colegio de alto standing de Mallorca. Incluso ten&iacute;a una monja que era t&iacute;a m&iacute;a. Y all&iacute; aprend&iacute; una cosa: lo que no quer&iacute;a. Las monjas que ten&iacute;an estudios eran las madres y cuando entraban en el convento daban dinero, antiguamente, ahora no lo s&eacute;. Las que no lo daban eran las que fregaban, hac&iacute;an la comida, los trabajos duros. Eso a m&iacute; ya me llam&oacute; la atenci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s hac&iacute;an una cosa para m&iacute; espantosa: en algunas ocasiones te pon&iacute;an con alumnas m&aacute;s pobres y te hac&iacute;an coger un bollo y un chocolate y d&aacute;rselo. Yo no lo hice nunca, por verg&uuml;enza absoluta. No entend&iacute;a muy bien por qu&eacute; era, y siempre me castigaron. Llegaron notas a mi casa diciendo que una ni&ntilde;a de tan buena familia ten&iacute;a tanto pecado de orgullo. Era lo contrario: me mor&iacute;a de verg&uuml;enza. No entend&iacute;a por qu&eacute; hab&iacute;a que humillar de esa manera. Eso me ayud&oacute;, siendo hija de una familia burguesa, a cambiar mi manera de ser y de pensar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo estuve en un colegio de alto standing de Mallorca. Incluso tenía una monja que era tía mía. Y allí aprendí una cosa: lo que no quería</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Entrando en su trayectoria teatral, son 45 a&ntilde;os sobre los escenarios. Ha interpretado obras como </strong><em><strong>Divinas palabras</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Do&ntilde;a Rosita la soltera</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Yerma</strong></em><strong>, </strong><em><strong>Final de partida</strong></em><strong> o </strong><em><strong>Tres Medeas</strong></em><strong>&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tres Medeas en M&eacute;rida. Dos con Nuria Espert y otra con Julieta Serrano. Y luego hice otra vez <em>Hip&oacute;lito</em> en M&eacute;rida tambi&eacute;n. O sea, cuatro veces en M&eacute;rida. Esto es un orgullo, porque pisar aquellas piedras que han pisado tantas gentes durante tantos a&ntilde;os siempre me ha emocionado.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De todos esos papeles, &iquest;cu&aacute;les dir&iacute;a que la han marcado m&aacute;s como actriz?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando me fui a hacer teatro, a ser actriz, lo hice con la idea de que el trabajo del actor era que el pueblo viera lo que es la sociedad sobre el escenario. Era una utop&iacute;a: que la imagen de lo que pasa en el mundo estuviera en el escenario, como una forma de hacer conciencia.
    </p><p class="article-text">
        No siempre es as&iacute;, naturalmente. Pero hice una funci&oacute;n, <em>Slavs!</em>, de Tony Kushner, en el momento en que la URSS desapareci&oacute;. Y ah&iacute; s&iacute; sent&iacute; que lo que cont&aacute;bamos era la imagen de lo que estaba sucediendo en el mundo. Tambi&eacute;n he hecho Lorca, <em>Medea</em>, <em>Divinas palabras</em>, <em>Luces de Bohemia</em>&hellip; han sido cosas muy importantes. Pero emocionalmente, tal vez, esa fue especial.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando me fui a hacer teatro, a ser actriz, lo hice con la idea de que el trabajo del actor era que el pueblo viera lo que es la sociedad sobre el escenario. Era una utopía: que la imagen de lo que pasa en el mundo estuviera en el escenario, como una forma de hacer conciencia</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-YQ6nO2lvdLk-9027', 'youtube', 'YQ6nO2lvdLk', document.getElementById('yt-YQ6nO2lvdLk-9027'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-YQ6nO2lvdLk-9027 src="https://www.youtube.com/embed/YQ6nO2lvdLk?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>Su trayectoria atraviesa distintos momentos pol&iacute;ticos. Hubo uno especialmente duro: el atentado de los abogados de Atocha.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute;bamos ensayando <em>Divinas palabras</em> en el Teatro Monumental. Era la &uacute;ltima noche de ensayo general y al d&iacute;a siguiente estren&aacute;bamos. Los mataron ese d&iacute;a. La calle estaba llena de &ldquo;lecheras&rdquo;. Se dud&oacute; si estren&aacute;bamos o no, porque Nuria sal&iacute;a desnuda. Ya gobernaba Su&aacute;rez, pero ten&iacute;amos miedo. El miedo es algo que durante muchos a&ntilde;os me ha perseguido. Es un poder muy grande. Recuerdo pensar que pod&iacute;an ametrallarnos desde un palco. Ese miedo lo recuerdo perfectamente.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Al traerlo al presente, cuando hay quienes idealizan la dictadura, &iquest;c&oacute;mo lo vive?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Me gustar&iacute;a poder explicar lo que era aquello. No tener libertad para hablar. Tener amigos en la c&aacute;rcel, torturados. Ojal&aacute; pudiera transmitir esa historieta de cuando nos dispersaban en la plazoleta. Es una tonter&iacute;a, pero era real. Y nos &iacute;bamos muertos de miedo. Ojal&aacute; alguien entendiera lo que significa poder hablar con libertad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c99ec580-ff90-4c44-9585-dae646fece1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La actriz marchó a Madrid a finales de los años sesenta para formarse en el Teatro Estudio de Madrid junto a Miguel Narros."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La actriz marchó a Madrid a finales de los años sesenta para formarse en el Teatro Estudio de Madrid junto a Miguel Narros.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Finalmente, hubo un momento en que decide volver a Mallorca despu&eacute;s de a&ntilde;os de trabajo en Madrid.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Yo siempre he echado de menos el mar. Nac&iacute; en Puerto Pollensa y llamaba a mis amigas diciendo cu&aacute;nto lo echaba de menos. Ya ten&iacute;a 64 o 65 a&ntilde;os y decid&iacute; volver. Y son&oacute; el tel&eacute;fono. Era Esteban Ferrer: &ldquo;&iquest;te vienes tres meses a Madrid a hacer <em>Toc Toc</em>?&rdquo;. Consult&eacute; con mi compa&ntilde;ero y me fui tres meses&hellip; que fueron nueve a&ntilde;os. Nueve a&ntilde;os haciendo <em>Toc Toc</em>, casi siempre lleno. Y eso ha hecho que tenga una buena jubilaci&oacute;n.<strong> </strong>Despu&eacute;s de aquello, ya de vuelta a la isla, he hecho <em>Desbarats</em>, <em>Mordedama</em>, <em>Tabla italiana</em>&hellip; y me han dado un premio a mejor actriz, un trozo de cristal mallorqu&iacute;n precioso.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <div style="padding:80% 0 0 0;position:relative;"><iframe src="https://player.vimeo.com/video/18088306?badge=0&amp;autopause=0&amp;player_id=0&amp;app_id=58479" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" style="position:absolute;top:0;left:0;width:100%;height:100%;" title="ANA FRAU"></iframe></div><script src="https://player.vimeo.com/api/player.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        <strong>Y con el contexto internacional actual, &iquest;vuelve ese miedo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Pensar que un loco puede apretar un bot&oacute;n y acabar con todo. Eso da mucho miedo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3cf44853-f387-463b-9a67-0bf4b6938361_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El público de las jornadas para socios y socias de elDiario.es en Illes Balears."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El público de las jornadas para socios y socias de elDiario.es en Illes Balears.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Volviendo al teatro, hay una cuesti&oacute;n clave: mujeres, edad y teatro. Ha se&ntilde;alado que a partir de los 50 a&ntilde;os escasean los papeles.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Haces de abuela. No se escribe para personas mayores, sobre todo mujeres. Sin embargo, a la misma edad los hombres siguen siendo galanes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No se escribe para personas mayores, sobre todo mujeres. Sin embargo, a la misma edad los hombres siguen siendo galanes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Ha cambiado algo en los &uacute;ltimos a&ntilde;os?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Muy poco. Hay excepciones, pero no es lo normal.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Para terminar, despu&eacute;s de toda una vida en el teatro, &iquest;c&oacute;mo le gustar&iacute;a ser recordada?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Como una actriz seria. Lenta, pero constante. Muy feliz. He vivido de lo que quer&iacute;a. Y eso es un regalo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/estreno-aina-frau-marcado-matanza-atocha-pense-podian-ametrallarnos-palco_1_13179662.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Apr 2026 15:13:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="291911" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="291911" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El estreno de Aina Frau marcado por la matanza de Atocha: “Pensé que podían ametrallarnos desde un palco”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a393d976-b6b2-4e04-8ec2-b6bf907398d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Teatro,Matanza de Atocha,Franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un informe del jurat per a la Capital Europea de la Cultura 2031 sosté que la candidatura de la ciutat semblava “basar-se més en una metodologia turística que en un concepte artístic”, mentre artistes i gestors culturals critiquen la vigència del model i anuncien la creació d’una “plataforma crítica”	</p><p class="subtitle">Joan Punyet Miró, nét de Joan Miró: “El meu avi no pintava per fer-se milionari, estava en contra de l'especulació”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si no actuem aviat, ser&agrave; massa tard&rdquo;. Sota aquest i altres lemes, un grup de persones es va concentrar el passat 9 d&rsquo;abril davant el Palau de Congressos de Palma durant la inauguraci&oacute; d&rsquo;Art Cologne Palma. La protesta, convocada per la plataforma Menys turisme, m&eacute;s vida, denunciava la &ldquo;turistificaci&oacute; de Mallorca mitjan&ccedil;ant esdeveniments culturals elitistes&rdquo; davant la fira d&rsquo;art organitzada en el marc de Palma 2031, la candidatura &mdash;finalment descartada al mar&ccedil;&mdash; de la ciutat per ser Capital Europea de la Cultura el 2031.
    </p><p class="article-text">
        Pocs dies despr&eacute;s, el jurat de la convocat&ograve;ria, presidit per Tanja Mlaker, ha assenyalat en el seu informe de preselecci&oacute; &mdash;sota la signatura de la Comissi&oacute; Europea&mdash; que la candidatura, impulsada per l&rsquo;Ajuntament de la capital balear, &ldquo;sembla basar-se m&eacute;s en una metodologia tur&iacute;stica que en un concepte art&iacute;stic&rdquo;. Una valoraci&oacute; que comparteixen, amb m&eacute;s duresa, artistes i gestors culturals locals.
    </p><p class="article-text">
        En conjunt, les valoracions coincideixen a assenyalar una mateixa preocupaci&oacute;: el pes de l&rsquo;enfocament tur&iacute;stic davant el desenvolupament d&rsquo;una estrat&egrave;gia cultural s&ograve;lida. Segons l&rsquo;artista Gabriel Peric&agrave;s, les conclusions de l&rsquo;informe, publicat pel Ministerio de Cultura, &ldquo;posen en evid&egrave;ncia la flagrant incapacitat dels impulsors de la candidatura per concebre un model cultural que no estigui al servei dels interessos del sector tur&iacute;stic&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                    alt="Concentració del passat 9 d’abril durant la inauguració de la fira d’art Art Cologne Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Concentració del passat 9 d’abril durant la inauguració de la fira d’art Art Cologne Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;informe, que tamb&eacute; valora les candidatures d&rsquo;altres ciutats com Burgos, C&agrave;ceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Potr&iacute;es i Toledo, examina les diferents estrat&egrave;gies, continguts culturals i la capacitat d&rsquo;execuci&oacute;, difusi&oacute; i gesti&oacute; de les propostes, aix&iacute; com la seva dimensi&oacute; europea. En el cas de Palma, destaca a m&eacute;s la &ldquo;manca d&rsquo;informaci&oacute; concreta&rdquo; sobre com es preveia implicar artistes locals i institucions culturals, i assegura que &ldquo;tampoc queda clar si alguns projectes ja existeixen o es crearan espec&iacute;ficament per a l&rsquo;any del t&iacute;tol&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el comissari d&rsquo;art Tolo Ca&ntilde;ellas assegura a elDiario.es que li sorpr&egrave;n &ldquo;la dificultat per identificar quins projectes han estat realment centrals&rdquo; en aquest proc&eacute;s, en el qual percep &ldquo;manca de transpar&egrave;ncia&rdquo; i &ldquo;din&agrave;miques poc definides que dificulten entendre com es construeix realment el projecte des de dins&rdquo;. Al seu parer, el document &ldquo;demostra que &eacute;s un model que ha prioritzat la narrativa i la projecci&oacute; per damunt de la construcci&oacute; d&rsquo;un ecosistema cultural s&ograve;lid&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És un model que ha prioritzat la narrativa i la projecció per damunt de la construcció d’un ecosistema cultural sòlid</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tolo Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Comissari d&#039;art
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La historiadora de l&rsquo;art i comiss&agrave;ria Claudia Desile Abraham, que afirma subscriure les paraules de Ca&ntilde;ellas, lamenta a m&eacute;s la &ldquo;instrumentalitzaci&oacute; que s&rsquo;ha fet amb l&rsquo;alumnat de Belles Arts de l&rsquo;Escola Universit&agrave;ria ADEMA&rdquo; durant la campanya i que hagin tingut &ldquo;oportunitats esbojarrades com, per exemple, exposar a la Biennal de Ven&egrave;cia&rdquo;. Altres veus posen el focus en la manca d&rsquo;un desenvolupament compartit amb el sector art&iacute;stic. L&rsquo;artista Biel Llin&agrave;s assenyala que no veu &ldquo;malament&rdquo; que &ldquo;una ciutat pugui aplicar a una capitalitat europea&rdquo;, per&ograve; critica que &ldquo;des de l&rsquo;entrada de l&rsquo;equip de govern del PP a l&rsquo;ajuntament han passat tres anys i no hi ha hagut di&agrave;leg amb els artistes&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Des de l’entrada de l’equip de govern del PP a l’ajuntament han passat tres anys i no hi ha hagut diàleg amb els artistes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Biel Llinàs</span>
                                        <span>—</span> Artista 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’acció de Menys turisme, més vida va ser una crida a “rebutjar la turistificació de Mallorca amb esdeveniments culturals elitistes”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’acció de Menys turisme, més vida va ser una crida a “rebutjar la turistificació de Mallorca amb esdeveniments culturals elitistes”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Palma evita noves valoracions i remet a les declaracions del 18 de mar&ccedil;, on el regidor de Cultura, Javier Bonet, va recon&egrave;ixer en roda de premsa &ldquo;certa decepci&oacute;&rdquo; pel rebuig de la candidatura, per&ograve; va defensar que l&rsquo;objectiu no era nom&eacute;s el t&iacute;tol, sin&oacute; pensar formes i procediments a trav&eacute;s dels quals &ldquo;la cultura ens pot ajudar a organitzar una ciutat que viu una realitat molt concreta: la de les ciutats mediterr&agrave;nies que reben milions de visitants cada any, fent-nos una pregunta molt espec&iacute;fica i directa: com pot ajudar la cultura a reconciliar una ciutat amb el turisme?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el consistori subratlla que el programa d&rsquo;actuacions vinculat a Palma 2031 preveu per al per&iacute;ode 2026-2036 una inversi&oacute; aproximada de 274,7 milions d&rsquo;euros en infraestructures culturals &mdash;com la transformaci&oacute; de l&rsquo;edifici de Gesa, l&rsquo;impuls del Palma Culture &amp; Innovation Bay, la recuperaci&oacute; de Can Ribas, la futura Caixa de M&uacute;sica o el Districte de les Arts&mdash; i defensa que es tracta de projectes que &ldquo;es duran a terme en qualsevol cas&rdquo;, en comptar ja amb diferents graus de desenvolupament administratiu o pressupostari.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Art, turisme i gentrificaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del cas concret de Palma 2031, el debat remet a un model m&eacute;s ampli present en nombroses ciutats europees, on la cultura s&rsquo;utilitza com a eina d&rsquo;atracci&oacute; econ&ograve;mica i posicionament internacional, sovint en tensi&oacute; amb el teixit local. Tot i que les valoracions a Balears s&oacute;n diverses, la dimensi&oacute; tur&iacute;stica del projecte &eacute;s la que m&eacute;s rebuig ha generat entre alguns artistes, en un context de forta pressi&oacute; tur&iacute;stica i immobili&agrave;ria, amb <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-desboca-balears-comprar-casa-20-3-mes-car-fa-any_1_13147379.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un augment del 20,3% en el preu de l&rsquo;habitatge</a> durant l&rsquo;&uacute;ltim any i pujades continuades dels lloguers.
    </p><p class="article-text">
        En aquest escenari, on <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-presumeix-contencio-turistica-les-balears-mentre-les-illes-marquen-record-historic-19-milions-visitants_1_13142690.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les illes van superar l&rsquo;any passat, per primera vegada, els 19 milions de visitants</a>, l&rsquo;artista Ian Waelder sost&eacute; que &ldquo;aquest enfocament &eacute;s el que crea les condicions de la ciutat del futur&rdquo;. Des d&rsquo;una perspectiva m&eacute;s estructural, critica que avui &ldquo;si no ets ric o heretes propietat no pots ser artista en condicions a les illes&rdquo; i afegeix que la figura de Joan Mir&oacute; s&rsquo;ha utilitzat per &ldquo;justificar pol&iacute;tiques&rdquo; que, al seu parer, van en direcci&oacute; contr&agrave;ria: &ldquo;Parlen de redistribuir el turisme, per&ograve; no el reduiran; probablement l&rsquo;augmentaran&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’artista Ian Waelder sosté que la figura de Joan Miró s’ha utilitzat per ‘justificar polítiques’ que, al seu parer, van en direcció contrària: ‘Parlen de redistribuir el turisme, però no el reduiran; probablement l’augmentaran’</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de l’exposició Paysage Miró a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de l’exposició Paysage Miró a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per a la creadora Manuela Fidalgo, el que senten molts dels artistes &eacute;s que &ldquo;s&rsquo;ha perdut l&rsquo;essencial: es descuiden algunes necessitats fonamentals de l&rsquo;illa&rdquo;. &ldquo;No tenim espais on treballar, els estudis s&oacute;n inaccessibles, els lloguers estan disparats i &eacute;s molt dif&iacute;cil sostenir una pr&agrave;ctica art&iacute;stica aqu&iacute; si no tens suport extern&rdquo;, explica. Segons la seva experi&egrave;ncia, &ldquo;al final sobrevius gr&agrave;cies a ajudes puntuals d&rsquo;amics o subvencions, sobreproduint constantment per poder pagar despeses. I aix&ograve; t&eacute; un cost: acabem esgotats&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No tenim espais on treballar, els estudis són inaccessibles, els lloguers estan disparats i és molt difícil sostenir una pràctica artística aquí si no tens suport extern. Al final sobrevius gràcies a ajudes puntuals d’amics o subvencions, sobreproduint constantment per poder pagar despeses. I això té un cost: acabem esgotats</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuela Fidalgo</span>
                                        <span>—</span> Creadora
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Davant aquestes cr&iacute;tiques, el projecte Palma 2031, anunciat el 2025 sota l&rsquo;esl&ograve;gan Mediterr&agrave;nia in Motion, destacava des dels seus inicis la intenci&oacute; de transformar Palma en un &ldquo;centre cultural din&agrave;mic on es promogui la producci&oacute; de coneixement, l&rsquo;accessibilitat i la participaci&oacute; comunit&agrave;ria&rdquo;. En aquest marc i amb el suport del Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears s&rsquo;han dut a terme diversos projectes entre els quals destaquen les exposicions dedicades a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa &mdash;nomenat ambaixador de la marca juntament amb el cantant Rels B i el cofundador de Filmin Jaume Ripoll&mdash;, Cabrita Reis o Julian Opie, l&rsquo;obertura d&rsquo;una oficina espec&iacute;fica o la promoci&oacute; de noves fires d&rsquo;art a la capital balear, com SUMMA Mallorca o Art Cologne Palma.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, segons la informaci&oacute; aportada per l&rsquo;Ajuntament, el valor de marca cultural generat per la candidatura despr&eacute;s de la campanya &ldquo;s&rsquo;estima entre 1,2 i 2 milions d&rsquo;euros, amb un retorn proper al 1.500%&rdquo;. &ldquo;Aquestes xifres posen en evid&egrave;ncia que la intel&middot;lig&egrave;ncia cultural i la col&middot;laboraci&oacute; poden generar resultats extraordinaris, fins i tot amb recursos molt limitats&rdquo;, va afirmar el regidor Bonet a la roda de premsa del passat 18 de mar&ccedil;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                    alt="Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés i Pedro Vidal durant la mostra de suport del Govern a Palma 2031"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés i Pedro Vidal durant la mostra de suport del Govern a Palma 2031                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tanmateix, juntament amb les cr&iacute;tiques culturals, tamb&eacute; emergeixen dubtes entorn de la gesti&oacute; econ&ograve;mica de Palma 2031 fins ara. L&rsquo;artista Sergio Monje q&uuml;estiona les xifres aportades per l&rsquo;Ajuntament i apunta a possibles incoher&egrave;ncies en el pressupost: &ldquo;Es va parlar de partides de 80.000 euros que, veient els costos b&agrave;sics de personal o producci&oacute;, no quadren ni de lluny&rdquo;. Des del consistori defensen que les despeses, concretament de 82.500 euros, estan &ldquo;molt per sota de la mitjana d&rsquo;un mili&oacute; d&rsquo;euros que han pressupostat les quatre ciutats que han accedit a la fase final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A l’obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el para-sol com una “arquitectura efímera del turisme que privatitza la platja”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A l’obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el para-sol com una “arquitectura efímera del turisme que privatitza la platja”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Propostes contra la &ldquo;turistificaci&oacute; disfressada de cultura&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Una de les primeres cr&iacute;tiques va ser plantejada per l&rsquo;artista i activista Carles Gispert en un manifest dif&oacute;s a trav&eacute;s de la Red de Espacios y Agentes de Cultura Comunitaria (REACC) a l&rsquo;inici de la campanya de Palma 2031. En aquest es reclamava &ldquo;una capitalitat cultural transformadora contra la turistificaci&oacute; disfressada de cultura&rdquo; i una estrat&egrave;gia a deu anys vista. Inspirat en l&rsquo;experi&egrave;ncia de la capitalitat cultural europea Donostia 2016, el text proposava traslladar aquest model a Palma mitjan&ccedil;ant projectes de mediaci&oacute; cultural, tot i que, segons el mateix Gispert, va tenir &ldquo;un efecte estrany&rdquo; i poca atenci&oacute; institucional.
    </p><p class="article-text">
        En la recerca de possibles solucions, molts dels artistes consultats coincideixen en la necessitat de refor&ccedil;ar el suport a la creaci&oacute; contempor&agrave;nia, citant exemples com Tabakalera a Sant Sebasti&agrave;, Matadero a Madrid o espais com Hangar, La Escocesa i Fabra &amp; Coats a Barcelona, Bilbao Arte o la Cit&eacute; internationale des Arts a Par&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Des de la seva experi&egrave;ncia a Alemanya, Ian Waelder explica que a basis Frankfurt i el seu programa HAP &ldquo;tenen un edifici i diversos espais per la ciutat que s&oacute;n comprats per l&rsquo;Estat i llogats com a estudis a artistes a preus per sota del mercat&rdquo;. En la mateixa l&iacute;nia, la creadora Laia Ventayol afegeix que a Berl&iacute;n llogava per setmanes un taller d&rsquo;escultura &ldquo;a un preu molt redu&iuml;t, subvencionat pel Senat i totalment equipat&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El passat mes de setembre es va presentar la candidatura de Palma a la seu del Parlament Europeu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El passat mes de setembre es va presentar la candidatura de Palma a la seu del Parlament Europeu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De la por a les llistes negres a l&rsquo;organitzaci&oacute; cr&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Lluny de les xifres, el malestar en el sector tamb&eacute; t&eacute; a veure amb les condicions de treball i el clima al voltant de la cr&iacute;tica. Alguns dels creadors contactats assenyalen el temor a quedar fora de circuits institucionals si es posicionen p&uacute;blicament: &ldquo;Hi ha por de caure en llistes negres, que se&rsquo;t tanquin portes en convocat&ograve;ries, exposicions o ajudes&rdquo;, explica Sergio Monje. Al seu torn, Ian Waelder apunta a din&agrave;miques d&rsquo;autocensura en un context redu&iuml;t: &ldquo;Mallorca &eacute;s un entorn petit, depenem de les institucions i molta gent prefereix no parlar&rdquo;, cosa que, afegeix, ha debilitat la capacitat del sector per articular una veu conjunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hi ha por de caure en llistes negres, que se’t tanquin portes en convocatòries, exposicions o ajudes	</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio Monje</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com a resposta a aquest escenari, diversos artistes han comen&ccedil;at a organitzar-se amb la intenci&oacute; d&rsquo;articular una &ldquo;plataforma cr&iacute;tica&rdquo; que permeti intervenir en el debat p&uacute;blic. La iniciativa, encara en fase incipient, busca establir les bases d&rsquo;una estructura m&eacute;s estable, propera a un sindicat, que redueixi la vulnerabilitat del sector. &ldquo;Volem construir una eina col&middot;lectiva que ens permeti interlocuci&oacute; i protegir-nos&rdquo;, assenyala Monje. Entre els seus objectius hi hauria &ldquo;trencar el consens entorn de l&rsquo;&uacute;s de l&rsquo;art com a eina de promoci&oacute; tur&iacute;stica&rdquo;, aix&iacute; com reformular associacions existents que, segons expressa l&rsquo;artista, han quedat &ldquo;inoperatives&rdquo; en els darrers anys.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un debat obert al futur</strong></h2><p class="article-text">
        En el pla pol&iacute;tic, les cr&iacute;tiques al model cultural impulsat per l&rsquo;equip de govern s&oacute;n igualment contundents. Des de l&rsquo;Ajuntament, Bonet ha lamentat que els grups municipals de PSIB-PSOE, M&eacute;s i Podem &ldquo;hagin preferit situar-se en la l&ograve;gica de l&rsquo;oposici&oacute; pol&iacute;tica abans que en la l&ograve;gica del projecte de ciutat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, despr&eacute;s de con&egrave;ixer-se la decisi&oacute; negativa del comit&egrave; d&rsquo;avaluaci&oacute; de la candidatura, el secretari general del PSOE de Palma, Iago Negueruela, va criticar que el govern municipal del PP &ldquo;hagi centrat la seva pol&iacute;tica cultural en la candidatura&rdquo; perqu&egrave; aquesta finalment &ldquo;hagi fracassat&rdquo;. D&rsquo;altra banda, el portaveu de M&eacute;s per Palma, Miquel Contreras, considera que l&rsquo;informe europeu &ldquo;no nom&eacute;s rebutja la candidatura, sin&oacute; que suposa una esmena a la totalitat de la gesti&oacute; cultural del Partit Popular a la ciutat&rdquo; i reclama &ldquo;responsabilitats immediates&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, el debat sobre el rumb cultural de Palma continua obert. M&eacute;s enll&agrave; de la candidatura fallida, el model del projecte Palma 2031 continua en marxa i mant&eacute; moltes de les l&iacute;nies estrat&egrave;giques que han estat objecte de controv&egrave;rsia. En un context en qu&egrave; nombroses ciutats europees competeixen per posicionar-se a trav&eacute;s de grans esdeveniments culturals, a la capital balear la discussi&oacute; gira entorn d&rsquo;una q&uuml;esti&oacute; de fons: quin paper ha de jugar la cultura en territoris sotmesos a una forta pressi&oacute; tur&iacute;stica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 06:29:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="688020" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="688020" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Arte,Cultura,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un informe del jurado para la Capital Europea de la Cultura 2031 sostiene que la candidatura de la ciudad parecía "basarse más en una metodología turística que en un concepto artístico", mientras artistas y gestores culturales critican la vigencia del modelo y anuncian la creación de una "plataforma crítica"</p><p class="subtitle">Joan Punyet Miró, nieto de Joan Miró: “Mi abuelo no pintaba para hacerse millonario, estaba en contra de la especulación”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si no actuamos pronto, ser&aacute; demasiado tarde&rdquo;. Bajo este y otros lemas, un grupo de personas se concentr&oacute; el pasado 9 de abril frente al Palau de Congresos de Palma durante la inauguraci&oacute;n de Art Cologne Palma. La protesta, convocada por la plataforma Menys turisme, m&eacute;s vida, denunciaba la &ldquo;turistificaci&oacute;n de Mallorca mediante eventos culturales elitistas&rdquo; ante la feria de arte organizada en el marco de Palma 2031, la candidatura &mdash;finalmente descartada en marzo&mdash; de la ciudad para ser Capital Europea de la Cultura en 2031.
    </p><p class="article-text">
        Pocos d&iacute;as despu&eacute;s, el jurado de la convocatoria, presidido por Tanja Mlaker, ha apuntado en su informe de preselecci&oacute;n &mdash;bajo la firma de la Comisi&oacute;n Europea&mdash; que la candidatura, impulsada por el Ayuntamiento de la capital balear, &ldquo;parece basarse m&aacute;s en una metodolog&iacute;a tur&iacute;stica que en un concepto art&iacute;stico&rdquo;. Una valoraci&oacute;n que comparten, con mayor dureza, artistas y gestores culturales locales.
    </p><p class="article-text">
        En conjunto, las valoraciones coinciden en se&ntilde;alar una misma preocupaci&oacute;n: el peso del enfoque tur&iacute;stico frente al desarrollo de una estrategia cultural s&oacute;lida. Seg&uacute;n el artista Gabriel Peric&agrave;s, las conclusiones del informe, publicado por el Ministerio de Cultura, &ldquo;ponen en evidencia la flagrante incapacidad de los impulsores de la candidatura para concebir un modelo cultural que no est&eacute; al servicio de los intereses del sector tur&iacute;stico&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                    alt="Concentración del pasado 9 de abril durante la inauguración de la feria de arte Art Cologne Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Concentración del pasado 9 de abril durante la inauguración de la feria de arte Art Cologne Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El informe, que tambi&eacute;n valora las candidaturas de otras ciudades como Burgos, C&aacute;ceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Potr&iacute;es y Toledo, examina las distintas estrategias, contenidos culturales y la capacidad de ejecuci&oacute;n, difusi&oacute;n y gesti&oacute;n de las propuestas, as&iacute; como su dimensi&oacute;n europea. En el caso de Palma, destaca adem&aacute;s la &ldquo;falta de informaci&oacute;n concreta&rdquo; sobre c&oacute;mo se preve&iacute;a implicar a artistas locales e instituciones culturales, y asegura que &ldquo;tampoco queda claro si algunos proyectos ya existen o se crear&aacute;n espec&iacute;ficamente para el a&ntilde;o del t&iacute;tulo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el comisario de arte Tolo Ca&ntilde;ellas asegura a elDiario.es que le sorprende &ldquo;la dificultad para identificar qu&eacute; proyectos han sido realmente centrales&rdquo; en este proceso, en el que percibe &ldquo;falta de transparencia&rdquo; y &ldquo;din&aacute;micas poco definidas que dificultan entender c&oacute;mo se construye realmente el proyecto desde dentro&rdquo;. A su juicio, el documento &ldquo;demuestra que es un modelo que ha priorizado la narrativa y la proyecci&oacute;n por encima de la construcci&oacute;n de un ecosistema cultural s&oacute;lido&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es un modelo que ha priorizado la narrativa y la proyección por encima de la construcción de un ecosistema cultural sólido</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tolo Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Comisario de arte
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La historiadora del arte y comisaria Claudia Desile Abraham, que afirma suscribir las palabras de Ca&ntilde;ellas, lamenta adem&aacute;s la &ldquo;instrumentalizaci&oacute;n que se ha hecho con el alumnado de Bellas Artes de la Escuela Universitaria ADEMA&rdquo; durante la campa&ntilde;a y que hayan tenido &ldquo;oportunidades descabelladas como, por ejemplo, exponer en la Bienal de Venecia&rdquo;. Otras voces ponen el foco en la falta de un desarrollo compartido con el sector art&iacute;stico. El artista Biel Llin&agrave;s se&ntilde;ala que no ve &ldquo;mal&rdquo; que &ldquo;una ciudad pueda aplicar a una capitalidad europea&rdquo;, pero critica que &ldquo;desde la entrada del equipo de gobierno del PP en el ayuntamiento han pasado tres a&ntilde;os y no ha habido di&aacute;logo con los artistas&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Desde la entrada del equipo de gobierno del PP en el ayuntamiento han pasado tres años y no ha habido diálogo con los artistas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Biel Llinàs</span>
                                        <span>—</span> Artista 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La acción de Menys turisme, més vida fue una llamada a “rechazar la turistificación de Mallorca con eventos culturales elitistas”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La acción de Menys turisme, més vida fue una llamada a “rechazar la turistificación de Mallorca con eventos culturales elitistas”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Palma evita nuevas valoraciones y remite a las declaraciones del 18 de marzo, donde el regidor de Cultura, Javier Bonet, reconoci&oacute; en rueda de prensa &ldquo;cierta decepci&oacute;n&rdquo; por el rechazo de la candidatura, pero defendi&oacute; que el objetivo no era solo el t&iacute;tulo, sino pensar formas y procedimientos a trav&eacute;s de los cuales &ldquo;la cultura nos puede ayudar a organizar una ciudad que vive una realidad muy concreta: la de las ciudades mediterr&aacute;neas que reciben millones de visitantes cada a&ntilde;o, haci&eacute;ndonos una pregunta muy espec&iacute;fica y directa: &iquest;c&oacute;mo puede ayudar la cultura a reconciliar una ciudad con el turismo?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el consistorio subraya que el programa de actuaciones vinculado a Palma 2031 contempla para el per&iacute;odo 2026-2036 una inversi&oacute;n aproximada de 274,7 millones de euros en infraestructuras culturales &mdash;como la transformaci&oacute;n del edificio de Gesa, el impulso del Palma Culture &amp; Innovation Bay, la recuperaci&oacute;n de Can Ribas, la futura Caixa de M&uacute;sica o el Districte de les Arts&mdash; y defiende que se trata de proyectos que &ldquo;se llevar&aacute;n a cabo en cualquier caso&rdquo;, al contar ya con distintos grados de desarrollo administrativo o presupuestario.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Arte, turismo y gentrificaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del caso concreto de Palma 2031, el debate remite a un modelo m&aacute;s amplio presente en numerosas ciudades europeas, donde la cultura se utiliza como herramienta de atracci&oacute;n econ&oacute;mica y posicionamiento internacional, a menudo en tensi&oacute;n con el tejido local. Aunque las valoraciones en Balears son diversas, la dimensi&oacute;n tur&iacute;stica del proyecto es la que mayor rechazo ha generado entre algunos artistas, en un contexto de fuerte presi&oacute;n tur&iacute;stica e inmobiliaria, con un aumento del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-desboca-balears-comprar-casa-20-3-caro-ano_1_13147225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">20,3% en el precio de la vivienda</a> tras el &uacute;ltimo a&ntilde;o y continuadas subidas en los alquileres.
    </p><p class="article-text">
        En este escenario, donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-presume-contencion-turistica-balears-islas-marcan-record-historico-19-millones-visitantes_1_13141399.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las islas superaron el a&ntilde;o pasado, por primera vez, los 19 millones de visitantes</a>, el artista Ian Waelder sostiene que &ldquo;este enfoque es lo que crea las condiciones de la ciudad del futuro&rdquo;. Desde una perspectiva m&aacute;s estructural, critica que hoy &ldquo;si no eres rico o heredas propiedad no puedes ser artista en condiciones en las islas&rdquo; y a&ntilde;ade que la figura de Joan Mir&oacute; se ha utilizado para &ldquo;justificar pol&iacute;ticas&rdquo; que, a su juicio, van en direcci&oacute;n contraria: &ldquo;Hablan de redistribuir el turismo, pero no van a reducirlo; probablemente lo aumenten&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El artista Ian Waelder sostiene que la figura de Joan Miró se ha utilizado para &#039;justificar políticas&#039;  que, a su juicio, van en dirección contraria: &#039;Hablan de redistribuir el turismo, pero no van a reducirlo; probablemente lo aumenten&#039;
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la exposición Paysage Miró en la Fundación Pilar i Joan Miró de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la exposición Paysage Miró en la Fundación Pilar i Joan Miró de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para la creadora Manuela Fidalgo, lo que sienten muchos de los artistas es que &ldquo;se ha perdido lo esencial: se descuidan algunas necesidades fundamentales de la isla&rdquo;. &ldquo;No tenemos espacios donde trabajar, los estudios son inaccesibles, los alquileres est&aacute;n disparados y es muy dif&iacute;cil sostener una pr&aacute;ctica art&iacute;stica aqu&iacute; si no tienes apoyo externo&rdquo;, explica. Seg&uacute;n su experiencia, &ldquo;al final sobrevives gracias a ayudas puntuales de amigos o subvenciones, sobreproduciendo constantemente para poder pagar gastos. Y eso tiene un coste: acabamos agotados&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No tenemos espacios donde trabajar, los estudios son inaccesibles, los alquileres están disparados y es muy difícil sostener una práctica artística aquí si no tienes apoyo externo. Al final sobrevives gracias a ayudas puntuales de amigos o subvenciones, sobreproduciendo constantemente para poder pagar gastos. Y eso tiene un coste: acabamos agotados
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuela Fidalgo</span>
                                        <span>—</span> Creadora
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Frente a estas cr&iacute;ticas, el proyecto Palma 2031, anunciado en 2025 bajo el eslogan <em>Mediterr&agrave;nia in Motion</em>, destacaba desde sus inicios la intenci&oacute;n de transformar Palma en un &ldquo;centro cultural din&aacute;mico donde se promueva la producci&oacute;n de conocimiento, la accesibilidad y la participaci&oacute;n comunitaria&rdquo;. En este marco y con el apoyo del Consell de Mallorca y el Govern de les Illes Balears se han llevado a cabo diversos proyectos entre los que destacan las exposiciones dedicadas a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa &mdash;nombrado embajador de la marca junto al cantante Rels B y el cofundador de Filmin Jaume Ripoll&mdash;, Cabrita Reis o Julian Opie, la apertura de una oficina espec&iacute;fica o la promoci&oacute;n de nuevas ferias de arte en la capital balear, como SUMMA Mallorca o Art Cologne Palma.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, seg&uacute;n la informaci&oacute;n aportada por el Ayuntamiento, el valor de marca cultural generado por la candidatura tras la campa&ntilde;a &ldquo;est&aacute; estimado entre 1,2 y 2 millones de euros, con un retorno cercano al 1.500 por ciento&rdquo;. &ldquo;Estas cifras ponen en evidencia que la inteligencia cultural y la colaboraci&oacute;n pueden generar resultados extraordinarios, incluso con recursos muy limitados&rdquo;, afirm&oacute; el regidor Bonet en la rueda de prensa del pasado 18 de marzo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                    alt="Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés y Pedro Vidal durante la muestra de apoyo del Govern a Palma 2031"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés y Pedro Vidal durante la muestra de apoyo del Govern a Palma 2031                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sin embargo, junto a las cr&iacute;ticas culturales, tambi&eacute;n emergen dudas en torno a la gesti&oacute;n econ&oacute;mica de Palma 2031 hasta ahora. El artista Sergio Monje cuestiona las cifras aportadas por el Ayuntamiento y apunta a posibles incoherencias en el presupuesto: &ldquo;Se habl&oacute; de partidas de 80.000 euros que, viendo los costes b&aacute;sicos de personal o producci&oacute;n, no cuadran ni de lejos&rdquo;. Desde el Consistorio defienden que los gastos, de concretamente 82.500 euros, est&aacute;n &ldquo;muy por debajo de la media de un mill&oacute;n de euros que han presupuestado las cuatro ciudades que han accedido a la fase final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En la obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el parasol como una “arquitectura efímera del turismo que privatiza la playa”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En la obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el parasol como una “arquitectura efímera del turismo que privatiza la playa”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Propuestas contra la &ldquo;turistificaci&oacute;n disfrazada de cultura&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Una de las primeras cr&iacute;ticas fue planteada por el artista y activista Carles Gispert en un manifiesto difundido a trav&eacute;s de la Red de Espacios y Agentes de Cultura Comunitaria (REACC) al inicio de la campa&ntilde;a de Palma 2031. En &eacute;l se reclamaba &ldquo;una capitalidad cultural transformadora contra la turistificaci&oacute;n disfrazada de cultura&rdquo; y una estrategia a diez a&ntilde;os vista. Inspirado en la experiencia de la capitalidad cultural europea Donostia 2016, el texto propon&iacute;a trasladar ese modelo a Palma mediante proyectos de mediaci&oacute;n cultural, aunque, seg&uacute;n el propio Gispert, tuvo &ldquo;un efecto raro&rdquo; y escasa atenci&oacute;n institucional.
    </p><p class="article-text">
        En la b&uacute;squeda de posibles soluciones, muchos de los artistas consultados coinciden en la necesidad de reforzar el apoyo a la creaci&oacute;n contempor&aacute;nea, citando ejemplos como Tabakalera en San Sebasti&aacute;n, Matadero en Madrid o espacios como Hangar, La Escocesa y Fabra i Coats en Barcelona, Bilbao Arte o la Cit&eacute; internationale des Arts en Par&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Desde su experiencia en Alemania, Ian Waelder explica que en basis Frankfurt y su programa HAP &ldquo;tienen un edificio y varios espacios por la ciudad que son comprados por el estado y alquilados como estudios a artistas a precios por debajo del mercado&rdquo;. En la misma l&iacute;nea, la creadora Laia Ventayol a&ntilde;ade que en Berl&iacute;n alquilaba por semanas un taller de escultura &ldquo;a un precio muy reducido, subvencionado por el Senado y totalmente equipado&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El pasado mes de septiembre se presentó la candidatura de Palma en la sede del Parlamento Europeo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El pasado mes de septiembre se presentó la candidatura de Palma en la sede del Parlamento Europeo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del miedo a las listas negras a la organizaci&oacute;n cr&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Lejos de las cifras, el malestar en el sector tambi&eacute;n tiene que ver con las condiciones de trabajo y el clima en torno a la cr&iacute;tica. Algunos de los creadores contactados se&ntilde;alan el temor a quedar fuera de circuitos institucionales si se posicionan p&uacute;blicamente: &ldquo;Hay miedo a caer en listas negras, a que se te cierren puertas en convocatorias, exposiciones o ayudas&rdquo;, explica Sergio Monje. A su vez, Ian Waelder apunta a din&aacute;micas de autocensura en un contexto reducido: &ldquo;Mallorca es un entorno peque&ntilde;o, dependemos de las instituciones y mucha gente prefiere no hablar&rdquo;, lo que, a&ntilde;ade, ha debilitado la capacidad del sector para articular una voz conjunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay miedo a caer en listas negras, a que se te cierren puertas en convocatorias, exposiciones o ayudas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio Monje</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como respuesta a este escenario, varios artistas han comenzado a organizarse con la intenci&oacute;n de articular una &ldquo;plataforma cr&iacute;tica&rdquo; que permita intervenir en el debate p&uacute;blico. La iniciativa, a&uacute;n en fase incipiente, busca sentar las bases de una estructura m&aacute;s estable, cercana a un sindicato, que reduzca la vulnerabilidad del sector. &ldquo;Queremos construir una herramienta colectiva que nos permita interlocuci&oacute;n y protegernos&rdquo;, se&ntilde;ala Monje. Entre sus objetivos, estar&iacute;a &ldquo;romper el consenso en torno al uso del arte como una herramienta de promoci&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo;, as&iacute; como reformular asociaciones existentes que, seg&uacute;n expresa el artista, han quedado &ldquo;inoperativas&rdquo; en los &uacute;ltimos a&ntilde;os.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un debate abierto al futuro</strong></h2><p class="article-text">
        En el plano pol&iacute;tico, las cr&iacute;ticas al modelo cultural impulsado por el equipo de gobierno son igualmente contundentes. Desde el Ayuntamiento, Bonet ha lamentado que los grupos municipales de PSIB-PSOE, M&eacute;s y Podemos &ldquo;hayan preferido situarse en la l&oacute;gica de la oposici&oacute;n pol&iacute;tica antes que en la l&oacute;gica del proyecto de ciudad&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A este respecto, tras conocerse la decisi&oacute;n negativa del comit&eacute; de evaluaci&oacute;n de la candidatura, el secretario general del PSOE de Palma, Iago Negueruela, critic&oacute; que el gobierno municipal del PP &ldquo;haya centrado su pol&iacute;tica cultural en la candidatura&rdquo; para que esta finalmente &ldquo;haya fracasado&rdquo;. Por otro lado, el portavoz de M&eacute;s per Palma, Miquel Contreras, considera que el informe europeo &ldquo;no solo rechaza la candidatura, sino que supone una enmienda a la totalidad de la gesti&oacute;n cultural del Partido Popular en la ciudad&rdquo; y reclama &ldquo;responsabilidades inmediatas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, el debate sobre el rumbo cultural de Palma sigue abierto. M&aacute;s all&aacute; de la candidatura fallida, el modelo del proyecto Palma 2031 contin&uacute;a en marcha y mantiene muchas de las l&iacute;neas estrat&eacute;gicas que han sido objeto de controversia. En un contexto en el que numerosas ciudades europeas compiten por posicionarse a trav&eacute;s de grandes eventos culturales, en la capital balear la discusi&oacute;n gira en torno a una cuesti&oacute;n de fondo: qu&eacute; papel debe jugar la cultura en territorios sometidos a una fuerte presi&oacute;n tur&iacute;stica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Apr 2026 19:53:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="688020" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="688020" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Arte,Cultura,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El retrat de l’‘infern’ d’Internet de Carla Nyman:  “És un mirall narcisista amb versions retallades  de nosaltres mateixos”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/retrat-l-infern-d-internet-carla-nyman-mirall-narcisista-amb-versions-retallades-nosaltres-mateixos_1_13108406.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El retrat de l’‘infern’ d’Internet de Carla Nyman:  “És un mirall narcisista amb versions retallades  de nosaltres mateixos”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La novel·la El valle del silicio, publicada per Penguin Random House, dibuixa Internet com una perillosa via d’escapament davant del malestar i explora una relació amb un misteriós gurú digital que promet la salvació a una narradora aïllada del món</p><p class="subtitle">Meta i YouTube, condemnades a pagar sis milions de dòlars per resultar addictives i danyar la salut mental d'una usuària</p></div><p class="article-text">
        Carla Nyman (Palma, 1996) acaba de publicar la seva segona novel&middot;la. Tot just arribada de la seva presentaci&oacute; a Barcelona, continua a Madrid el tour promocional d&rsquo;una faula contempor&agrave;nia capa&ccedil; de retratar tota una generaci&oacute;. L&rsquo;obra, titulada <em>El valle del silicio</em>, acosta els lectors a una jove que viu tancada mentre el seu cos sembla diluir-se darrere la pantalla d&rsquo;un xat a Internet que li promet escapar dels grans problemes que l&rsquo;envolten. A partir d&rsquo;aquesta hist&ograve;ria, l&rsquo;autora construeix una novel&middot;la que es desenvolupa com una deriva ps&iacute;quica travessada pel desig, la tecnologia i la necessitat d&rsquo;afecte.
    </p><p class="article-text">
        Mentre afronta un llarg dia d&rsquo;entrevistes, caf&egrave; en m&agrave;, l&rsquo;escriptora i dramaturga debuta a elDiario.es explicant el punt de partida de la trama. La protagonista necessita substituts per a les figures que han desaparegut de la seva vida: des d&rsquo;una companya de feina virtual fins al seu gos que parla, anomenat Averroes, passant per Samuel Pearce, que representa una via tecno-m&iacute;stica d&rsquo;escapisme. &ldquo;Vivim en una negaci&oacute; constant de la realitat, amb conductes compulsives, depressi&oacute; i incertesa&rdquo;, apunta l&rsquo;autora, tot assenyalant com Internet pot funcionar tant com a espai de llibertat com de control, reflectint la tensi&oacute; entre desig, addicci&oacute; i a&iuml;llament que recull la novel&middot;la.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de la narrativa, Nyman ha treballat en projectes que fusionen literatura, performance i tecnologia. Pr&ograve;ximament estrenar&agrave; <em>Hyperb&oacute;rea</em>, una obra de teatre per a actriu i robot a Conde Duque, i desenvolupa <em>Hydra</em>, gr&agrave;cies a una beca de la Real Academia de Espa&ntilde;a en Roma, un projecte que reinterpreta mites h&iacute;brids per explorar l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; com un cos compost de minerals, aigua i tecnologia. La seva escriptura, reflex ficcionat de la realitat, projecta els futurs possibles entre la ment, el cos i els entorns digitals.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La novel&middot;la arrenca amb una protagonista a&iuml;llada, tancada, que lentament es va esvaint a la pantalla, parlant amb Samuel Pearce. &iquest;La idea era plantejar-ho com una nova forma de tancament, no nom&eacute;s f&iacute;sic, sin&oacute; mental i tecnol&ograve;gic?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, justament a ella li passa aix&ograve;: &eacute;s com si s&rsquo;hagu&eacute;s anul&middot;lat tota la seva realitat. Tots els seus vincles interpersonals han desaparegut, com si s&rsquo;haguessin evaporat. La seva feina tamb&eacute; &eacute;s telem&agrave;tica, cosa que for&ccedil;a aquest autoa&iuml;llament gaireb&eacute; autoimposat. A m&eacute;s, viu una orfandat gaireb&eacute; c&ograve;smica &mdash;una paraula que ha sortit molt en presentacions&mdash; perqu&egrave; no t&eacute; lligams ni amb amistats ni amb parella.
    </p><p class="article-text">
        Es dona a entendre que ho ha deixat recentment amb la seva parella, tampoc es relaciona amb la seva fam&iacute;lia, amb els seus pares; &eacute;s com si hi fossin, per&ograve; no hi fossin. Llavors necessita substitucions compensat&ograve;ries per poder subsistir. Aqu&iacute; apareix l&rsquo;ordinador, com si estigu&eacute;s animat a trav&eacute;s d&rsquo;aquest usuari que &eacute;s Samuel Pearce. I tot &eacute;s molt mental, amb gaireb&eacute; cap acci&oacute;. Nom&eacute;s en algunes parts.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La novel·la narra la relació, a través d’un xat, de la protagonista amb un misteriós gurú digital que li promet un refugi contra el malestar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La novel·la narra la relació, a través d’un xat, de la protagonista amb un misteriós gurú digital que li promet un refugi contra el malestar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Clar, com quan Samuel Pearce la convida a anar al teatre, per&ograve; sense trobar-se.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; mateix. I tamb&eacute; quan ell comen&ccedil;a a donar directrius, com anar a la casa de la seva inf&agrave;ncia per enfrontar-se a una mena de demolici&oacute; geneal&ograve;gica. &Eacute;s una novel&middot;la en qu&egrave; l&rsquo;acci&oacute; no &eacute;s f&iacute;sica o anat&ograve;mica &mdash;com en les pel&middot;l&iacute;cules d&rsquo;acci&oacute;&mdash;, sin&oacute; mental, ps&iacute;quica. Hi ha fins i tot &ldquo;agulles ps&iacute;quiques&rdquo; de tant proc&eacute;s mental.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sens dubte. Tamb&eacute; resulta molt interessant com es plantegen els personatges. Fa la sensaci&oacute; que representen diferents sensacions de la contemporane&iuml;tat: el tedi de la narradora, la promesa digital de Samuel Pearce, l&rsquo;acceptaci&oacute; del nou ordre &mdash;un capitalisme amable, verd&mdash; en Lady Kombucha, i Averroes, que &eacute;s pur pensament cr&iacute;tic.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ha estat m&eacute;s aviat accidental. Crec que la novel&middot;la &eacute;s un s&iacute;mptoma d&rsquo;aquest moment contemporani delirant, gaireb&eacute; esquizoide, en qu&egrave; vivim: startups, preocupaci&oacute; per la microbiota m&eacute;s que pel desig&hellip; D&rsquo;aqu&iacute; emergeixen aquests personatges simb&ograve;lics. Ella, en viure aquesta orfandat, necessita substituir figures que no t&eacute;. Per exemple, li falta una mare i la substitueix amb Lady Kombucha, que representa un mandat &egrave;tic hiperbolitzat, molt proper a un mandat capitalista: ser eco-friendly, &egrave;ticament irreprotxable, per&ograve; mediat pel mercat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La novel·la és un símptoma d’aquest moment contemporani delirant, gairebé esquizoide, en què vivim: startups, preocupació per la microbiota més que pel desig</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Samuel Pearce tamb&eacute; sorgeix d&rsquo;un desencant amb el m&oacute;n i proposa una via: una uni&oacute; tecno-m&iacute;stica, una sortida cap al ciberespai. &Eacute;s una fantasia d&rsquo;omnipot&egrave;ncia: autooptimitzar-se, sortir de la mediocritat humana, fondre&rsquo;s en all&ograve; digital, en discursos cripto-capitalistes. Averroes, en canvi, &eacute;s el principi de realitat: li recorda que ha de menjar, complir funcions biol&ograve;giques, ser m&eacute;s un gos que un hum&agrave; atrapat en fantasies filos&ograve;fiques. Tot i que tamb&eacute; &eacute;s un personatge autoritari.
    </p><p class="article-text">
        Tots els personatges monitoritzen la protagonista, la teledirigeixen; ella no t&eacute; ag&egrave;ncia. La mouen com una titella i travessen el seu pensament, fins que acaba dissolent-se en ells. Suposo que per no estar sola: &eacute;s la seva manera d&rsquo;oferir-se a l&rsquo;altre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Crec que la novel·la és un símptoma d’aquest moment contemporani delirant, gairebé esquizoide, en què vivim&quot;, explica l’escriptora"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Crec que la novel·la és un símptoma d’aquest moment contemporani delirant, gairebé esquizoide, en què vivim&quot;, explica l’escriptora                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Durant la lectura sorgeix una associaci&oacute; for&ccedil;a clara amb distopies cl&agrave;ssiques com </strong><em><strong>Matrix</strong></em><strong>, on la IA controla el m&oacute;n alimentant-se dels humans. &iquest;Aquesta distopia ja s&rsquo;ha barrejat amb la realitat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que la distopia &eacute;s el que estem vivint. &Eacute;s delirant: des de voler terraformar Mart fins a moltes altres coses del present. La ci&egrave;ncia-ficci&oacute; ja &eacute;s la nostra quotidianitat. La novel&middot;la seria m&eacute;s aviat ficci&oacute; especulativa: estranya la realitat per assenyalar com n&rsquo;&eacute;s de delirant. Vivim en una fugida i una negaci&oacute; constant de la realitat, amb conductes compulsives a Internet, depressi&oacute;, incertesa&hellip; &Eacute;s la simptomatologia contempor&agrave;nia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ciència-ficció ja és la nostra quotidianitat. La novel·la seria més aviat ficció especulativa: estranya la realitat per assenyalar com n’és de delirant</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Tamb&eacute; en un moment en qu&egrave; sembla desdibuixar-se qualsevol tipus d&rsquo;ordre i tot pot caure, fins i tot el dret internacional.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, un neoliberalisme absolut: els drets humans s&rsquo;aixafen i preval el discurs del m&eacute;s fort.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En la relaci&oacute; amb Samuel Pearce, que &eacute;s completament digital, &iquest;es pot percebre un canvi en els vincles afectius a trav&eacute;s de la tecnologia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Internet &eacute;s una xarxa planet&agrave;ria tentacular: permet acc&eacute;s a informaci&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; est&agrave; travessada pel poder, la vigil&agrave;ncia, l&rsquo;extracci&oacute; de dades i els discursos dominants. A m&eacute;s, funciona com un mirall narcisista: ens retorna versions retallades de nosaltres mateixos. Pengo aquesta foto a Instagram i aix&ograve; soc jo. Publico aquest tuit i aquests no s&eacute; quants car&agrave;cters soc jo. Soc gaireb&eacute; un esl&ograve;gan o una consigna o un pamflet, oi?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Internet funciona com un mirall narcisista: ens retorna versions retallades de nosaltres mateixos. Pengo aquesta foto a Instagram i això soc jo. Pengo aquest tuit i aquests no sé quants caràcters soc jo. Soc gairebé un eslògan o una consigna o un pamflet</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot aix&ograve; impedeix negociar la realitat amb l&rsquo;altre, generar un di&agrave;leg real i la fricci&oacute; amb l&rsquo;altre. A m&eacute;s, perqu&egrave; tu et defineixis identit&agrave;riament, t&rsquo;has de regular amb l&rsquo;altre constantment. I aquest altre no &eacute;s un hum&agrave;, sin&oacute; precisament el medi.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Potser com quan Samuel Pearce demana canviar de xat.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; mateix. Ell proposa passar a un sistema basat en criptomonedes i blockchain, suposadament independent del m&oacute;n terrenal. &Eacute;s un deliri que va creixent fins a semblar una estafa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De fet, plataformes m&eacute;s hegem&ograve;niques com Meta o Google han estat condemnades recentment per un jurat de Los Angeles per fomentar la seva addicci&oacute;.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Exacte, hi ha una dimensi&oacute; d&rsquo;addicci&oacute; i de control. &Eacute;s una mena de dictadura velada, mediada per discursos de poder i vigil&agrave;ncia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carla Nyman està preparant una estrena teatral a Conde Duque i el projecte Hydra a la Real Academia de España a Roma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carla Nyman està preparant una estrena teatral a Conde Duque i el projecte Hydra a la Real Academia de España a Roma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Poc queda de quan Internet es va popularitzar i es va plantejar com una promesa de llibertat.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, per&ograve; acaba sent absorbida pel sistema.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Existeix algun escletxa de llum a la novel&middot;la davant d&rsquo;aquesta sensaci&oacute; de derrota total?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que no &eacute;s completament pessimista. Internet no &eacute;s un lloc terrible en si, per&ograve; s&iacute; inh&ograve;spit. Hi ha un petit escletxa: en abocar el seu inconscient a Internet, la protagonista comen&ccedil;a a recon&egrave;ixer els seus malestars. &Eacute;s un primer pas cap a una certa lucidesa. Hi ha un descens als inferns &mdash;tamb&eacute; literal, perqu&egrave; Internet no &eacute;s al n&uacute;vol, sin&oacute; en infraestructures materials&mdash;, per&ograve; al final hi ha un cert aterratge.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per acabar, &iquest;en quins projectes treballa ara?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estic amb diversos projectes. El 28 de maig estreno a Conde Duque una obra, <em>Hyperb&oacute;rea</em>, sobre la intimitat entre cossos humans i no humans en la cultura digital. &Eacute;s una pe&ccedil;a per a una actriu i un robot. I a la Real Academia de Espa&ntilde;a en Roma treballo en <em>Hydra</em>, una relectura de figures mitol&ograve;giques h&iacute;brides com Aracne o Medusa, per pensar l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; com un cos tamb&eacute; h&iacute;brid, fet de minerals, aigua i tecnologia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/retrat-l-infern-d-internet-carla-nyman-mirall-narcisista-amb-versions-retallades-nosaltres-mateixos_1_13108406.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2026 06:27:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="80933" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="80933" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El retrat de l’‘infern’ d’Internet de Carla Nyman:  “És un mirall narcisista amb versions retallades  de nosaltres mateixos”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Internet,Redes sociales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El retrato del ‘infierno’ de Internet de Carla Nyman: "Es un espejo narcisista con versiones recortadas de nosotros mismos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/retrato-infierno-internet-carla-nyman-espejo-narcisista-versiones-recortadas_1_13108085.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El retrato del ‘infierno’ de Internet de Carla Nyman: &quot;Es un espejo narcisista con versiones recortadas de nosotros mismos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La novela 'El valle del silicio', publicada por Penguin Random House, dibuja Internet como una peligrosa vía de escape frente al malestar y explora una relación con un misterioso gurú digital que le promete la salvación a una narradora aislada del mundo</p><p class="subtitle">Meta y YouTube, condenadas a pagar seis millones de dólares por resultar adictivas y dañar la salud mental de una usuaria</p></div><p class="article-text">
        Carla Nyman (Palma, 1996) acaba de publicar su segunda novela. Reci&eacute;n llegada de su presentaci&oacute;n en Barcelona, contin&uacute;a en Madrid el tour promocional de una f&aacute;bula contempor&aacute;nea capaz de retratar a una generaci&oacute;n entera. La obra, titulada <em>El valle del silicio</em>, acerca a los lectores a una joven mujer que vive encerrada mientras su cuerpo parece diluirse en tras la pantalla de un chat en Internet que le promete escapar de los grandes problemas que la rodean. Desde esa historia, la autora construye una novela que se desarrolla como una deriva ps&iacute;quica atravesada por el deseo, la tecnolog&iacute;a y la necesidad de afecto.
    </p><p class="article-text">
        Mientras encara un largo d&iacute;a de entrevistas, caf&eacute; en mano, la escritora y dramaturga se estrena con elDiario.es explicando el punto de partida de la trama. La protagonista necesita sustitutos para las figuras que han desaparecido de su vida: desde una compa&ntilde;era de trabajo virtual hasta su perro que habla, llamado Averroes, pasando por Samuel Pearce, quien representa una v&iacute;a tecno-m&iacute;stica de escapismo. &ldquo;Vivimos en una negaci&oacute;n constante de la realidad, con conductas compulsivas, depresi&oacute;n e incertidumbre&rdquo;, apunta la autora, se&ntilde;alando c&oacute;mo Internet puede funcionar tanto como espacio de libertad como de control, reflejando la tensi&oacute;n entre deseo, adicci&oacute;n y aislamiento que refleja la novela.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la narrativa, Nyman ha trabajado en proyectos que fusionan literatura, <em>performance</em> y tecnolog&iacute;a. Pr&oacute;ximamente estrenar&aacute; <em>Hyperb&oacute;rea</em>, una obra de teatro para actriz y robot en Conde Duque, y desarrolla el <em>Hydra,</em> gracias a una beca de la Real Academia de Espa&ntilde;a en Roma, un proyecto que reinterpreta mitos h&iacute;bridos para explorar al ser humano como cuerpo compuesto de minerales, agua y tecnolog&iacute;a. Su escritura, reflejo ficcionado de la realidad, proyecta los futuros posibles entre la mente, el cuerpo y los entornos digitales.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La novela arranca con una protagonista aislada, encerrada, que lentamente va desvaneci&eacute;ndose en la pantalla, hablando con Samuel Pearce. &iquest;Era la idea plantearlo como una nueva forma de encierro, no solo f&iacute;sico, sino mental y tecnol&oacute;gico?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, justamente a ella le ocurre eso: es como si se hubiese anulado toda su realidad. Todos sus v&iacute;nculos interpersonales han desaparecido, como si se hubiesen evaporado. Su trabajo tambi&eacute;n es telem&aacute;tico, lo cual fuerza ese autoaislamiento casi autoimpuesto. Adem&aacute;s, vive una orfandad casi c&oacute;smica &mdash;una palabra que ha salido mucho en presentaciones&mdash; porque no tiene lazos con amistades ni con pareja.
    </p><p class="article-text">
        Se da a entender que lo ha dejado recientemente con su pareja, tampoco se relaciona con su familia, con sus padres; es como que est&aacute;n, pero no est&aacute;n. Entonces necesita sustituciones compensatorias para poder subsistir. Ah&iacute; aparece el ordenador, como si estuviese animado a trav&eacute;s de ese usuario que es Samuel Pearce. Y todo es muy mental, sin apenas acci&oacute;n. Solamente en algunas partes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/74165649-2ca0-453b-a2a5-100551c45e85_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La novela narra la relación, a través de un chat, de la protagonista con un misterioso gurú digital que le promete un refugio contra el malestar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La novela narra la relación, a través de un chat, de la protagonista con un misterioso gurú digital que le promete un refugio contra el malestar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Claro, como cuando Samuel Pearce le invita a ir al teatro, pero sin encontrarse.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Eso es. Y tambi&eacute;n cuando &eacute;l empieza a dar directrices, como ir a la casa de su infancia para enfrentarse a una especie de demolici&oacute;n geneal&oacute;gica. Es una novela en la que la acci&oacute;n no es f&iacute;sica o anat&oacute;mica &mdash;como en las pel&iacute;culas de acci&oacute;n&mdash;, sino mental, ps&iacute;quica. Hay incluso &ldquo;agujetas ps&iacute;quicas&rdquo; de tanto proceso mental.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Desde luego. Tambi&eacute;n resulta muy interesante c&oacute;mo se plantean los personajes. Da la sensaci&oacute;n de que representan distintos sentires de la contemporaneidad: el hast&iacute;o de la narradora, la promesa digital de Samuel Pearce, la aceptaci&oacute;n del nuevo orden &mdash;un capitalismo amable, verde&mdash; en Lady Kombucha, y Averroes, que es puro pensamiento cr&iacute;tico.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ha sido m&aacute;s bien accidental. Creo que la novela es un s&iacute;ntoma de este momento contempor&aacute;neo delirante, casi esquizoide, en el que vivimos: <em>startups</em>, preocupaci&oacute;n por la microbiota m&aacute;s que por el deseo&hellip; De ah&iacute; emergen estos personajes simb&oacute;licos. Ella, al vivir esa orfandad, necesita sustituir figuras que no tiene. Por ejemplo, le falta una madre y la sustituye con Lady Kombucha, que representa un mandato &eacute;tico hiperbolizado, muy cercano a un mandato capitalista: ser eco-friendly, &eacute;ticamente intachable, pero mediado por el mercado.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La novela es un síntoma de este momento contemporáneo delirante, casi esquizoide, en el que vivimos: startups, preocupación por la microbiota más que por el deseo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Samuel Pearce tambi&eacute;n surge de un desencanto con el mundo y propone una v&iacute;a: una uni&oacute;n tecno-m&iacute;stica, una salida hacia el ciberespacio. Es una fantas&iacute;a de omnipotencia: autooptimizarse, salir de la mediocridad humana, fundirse en lo digital, en discursos cripto-capitalistas. Averroes, en cambio, es el principio de realidad: le recuerda que tiene que comer, cumplir funciones biol&oacute;gicas, ser m&aacute;s un perro que un humano atrapado en fantas&iacute;as filos&oacute;ficas. Aunque tambi&eacute;n es un personaje autoritario.
    </p><p class="article-text">
        Todos los personajes monitorizan a la protagonista, la teledirigen; ella no tiene agencia. La mueven como una marioneta y atraviesan su pensamiento, hasta que acaba disolvi&eacute;ndose en ellos. Supongo que para no estar sola: es su forma de ofrecerse al otro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d301352-eafc-479f-8a43-9e004e386b05_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Creo que la novela es un síntoma de este momento contemporáneo delirante, casi esquizoide, en el que vivimos&quot;, explica la escritora."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Creo que la novela es un síntoma de este momento contemporáneo delirante, casi esquizoide, en el que vivimos&quot;, explica la escritora.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Durante la lectura surge una asociaci&oacute;n bastante clara con distop&iacute;as cl&aacute;sicas como </strong><em><strong>Matrix</strong></em><strong>, donde la IA controla el mundo aliment&aacute;ndose de los humanos &iquest;Esa distop&iacute;a ya se ha mezclado con la realidad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que la distop&iacute;a es lo que estamos viviendo. Es delirante: desde querer terraformar Marte hasta muchas otras cosas del presente. La ciencia ficci&oacute;n ya es nuestra cotidianidad. La novela ser&iacute;a m&aacute;s bien ficci&oacute;n especulativa: extra&ntilde;a la realidad para se&ntilde;alar lo delirante que es. Vivimos en una huida y una negaci&oacute;n constante de la realidad, con conductas compulsivas en Internet, depresi&oacute;n, incertidumbre&hellip; Es la sintomatolog&iacute;a contempor&aacute;nea.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ciencia ficción ya es nuestra cotidianidad. La novela sería más bien ficción especulativa: extraña la realidad para señalar lo delirante que es</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n en un momento donde parece desdibujarse cualquier tipo de orden y todo puede tambalearse, incluso el derecho internacional.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, un neoliberalismo absoluto: los derechos humanos se aplastan y prevalece el discurso del m&aacute;s fuerte.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En la relaci&oacute;n con Samuel Pearce, que es completamente digital, &iquest;puede percibirse un cambio en los v&iacute;nculos afectivos a trav&eacute;s de la tecnolog&iacute;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Internet es una red planetaria tentacular: permite acceso a informaci&oacute;n, pero tambi&eacute;n est&aacute; atravesada por poder, vigilancia, extracci&oacute;n de datos y discursos dominantes. Adem&aacute;s, funciona como espejo narcisista: nos devuelve versiones recortadas de nosotros mismos. Subo esta foto a Instagram y esto soy yo. Subo este tweet y estos no s&eacute; cu&aacute;ntos caracteres soy yo. Soy casi un eslogan o una consigna o un panfleto, &iquest;no?&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Internet funciona como espejo narcisista: nos devuelve versiones recortadas de nosotros mismos. Subo esta foto a Instagram y esto soy yo. Subo este tweet y estos no sé cuántos caracteres soy yo. Soy casi un eslogan o una consigna o un panfleto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Todo eso impide negociar la realidad con el otro, generar un di&aacute;logo real y la fricci&oacute;n con el otro. Adem&aacute;s, para que t&uacute; te definas identitariamente, tienes que regularte con el otro constantemente. Y con el otro no es con un humano, sino precisamente con el medio.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quiz&aacute;s como cuando Samuel Pearce pide cambiar de chat.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Eso es. &Eacute;l propone pasar a un sistema basado en criptomonedas y <em>blockchain</em>, supuestamente independiente del mundo terrenal. Es un delirio que va creciendo hasta parecer una estafa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De hecho, plataformas m&aacute;s hegem&oacute;nicas como </strong><a href="https://www.eldiario.es/tecnologia/meta-youtube-condenadas-pagar-3-millones-dolares-resultar-adictivas-danar-salud-mental-usuaria_1_13098288.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Meta o Google han sido condenadas recientemente por un jurado de Los &Aacute;ngeles por fomentar su adicci&oacute;n</strong></a><strong>.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Exacto, hay una dimensi&oacute;n de adicci&oacute;n y de control. Es una especie de dictadura velada, mediada por discursos de poder y vigilancia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8e7f4785-cd22-4a32-905b-d9d44a74ffb6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carla Nyman se encuentra preparando un estreno teatral en Conde Duque  y el proyecto Hydra en la Real Academia de España en Roma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carla Nyman se encuentra preparando un estreno teatral en Conde Duque  y el proyecto Hydra en la Real Academia de España en Roma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Poco queda de cuando Internet se hizo popular y se plante&oacute; como una promesa de libertad.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, pero acaba siendo absorbida por el sistema.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Existe alg&uacute;n resquicio de luz en la novela frente a esa sensaci&oacute;n de derrota total?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que no es completamente pesimista. Internet no es un lugar terrible en s&iacute;, pero s&iacute; inh&oacute;spito. Hay un peque&ntilde;o resquicio: al volcar su inconsciente en Internet, la protagonista empieza a reconocer sus malestares. Es un primer paso hacia cierta lucidez. Hay un descenso a los infiernos &mdash;tambi&eacute;n literal, porque Internet no est&aacute; en la nube, sino en infraestructuras materiales&mdash;, pero al final hay cierto aterrizaje.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Para cerrar, &iquest;en qu&eacute; proyectos est&aacute; trabajando ahora?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estoy con varios proyectos. El 28 de mayo estreno en Conde Duque una obra, <em>Hyperb&oacute;rea</em>, sobre la intimidad entre cuerpos humanos y no humanos en la cultura digital. Es una pieza para una actriz y un robot. Y en la Real Academia de Espa&ntilde;a en Roma trabajo en <em>Hydra</em>, una relectura de figuras mitol&oacute;gicas h&iacute;bridas como Aracne o Medusa, para pensar al ser humano como un cuerpo tambi&eacute;n h&iacute;brido, hecho de minerales, agua y tecnolog&iacute;a.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/retrato-infierno-internet-carla-nyman-espejo-narcisista-versiones-recortadas_1_13108085.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 30 Mar 2026 20:07:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="80933" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="80933" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El retrato del ‘infierno’ de Internet de Carla Nyman: "Es un espejo narcisista con versiones recortadas de nosotros mismos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7c5231a6-d68d-44f0-924d-f90dc9087f0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Internet,Redes sociales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[María Terremoto, cantaora: “El flamenco sigue siendo un mundo de mucho patriarcado y masculinidad”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/maria-terremoto-cantaora-flamenco-sigue-mundo-patriarcado-masculinidad_1_13066442.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f9811e7d-4b07-4b63-8f4f-f7e37d355132_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138667.jpg" width="4269" height="2402" alt="La cantaora jerezana María Terremoto, una de las voces jóvenes que están impulsando una nueva apertura del flamenco."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La reconocida artista jerezana, que inaugura el Festival Paco de Lucía en Mallorca, defiende la apertura del flamenco hacia el mainstream sin renunciar a la tradición: "La pureza la tengo en mi ADN: vengo de una casa gitana, flamenca y cantadora, y eso nadie me lo va a quitar"</p><p class="subtitle">La Niña de la Puebla: invidente, republicana y mujer empoderada</p></div><p class="article-text">
        Cuando suena el tel&eacute;fono, acaba de salir de comprar ropa para sus dos hijos. Mar&iacute;a Terremoto atiende la llamada con prisa, pero con muy buen humor, mientras se pide un caf&eacute;: al d&iacute;a siguiente viajar&aacute; para inaugurar el Festival Paco de Luc&iacute;a Mallorca en el Teatre Principal, una cita dedicada al maestro de la guitarra en la que compartir&aacute; escenario con Mala Rodr&iacute;guez en un concierto inaugural que mezcla flamenco y rap.
    </p><p class="article-text">
        A sus 25 a&ntilde;os, la cantaora jerezana es heredera de una de las grandes sagas del flamenco. Es nieta del legendario Fernando Fern&aacute;ndez Monje, m&aacute;s conocido como Terremoto de Jerez, e hija de Fernando Terremoto, dos figuras fundamentales del cante que marcaron la historia reciente del g&eacute;nero y cuyo legado pesa, inevitablemente, sobre cualquier paso que da sobre el escenario.
    </p><p class="article-text">
        La Terremoto nieta, que pisa el acelerador como un verdadero terremoto, defiende ese peso de la tradici&oacute;n, pero tambi&eacute;n la necesidad de abrir caminos nuevos. Con dos discos publicados &mdash;<em>La huella de mi sent&iacute;o</em> (2018) y <em>Manifiesto</em> (2025)&mdash;, busca su lugar dentro del flamenco tras un renacer art&iacute;stico y personal que la ha llevado a cuestionar el purismo, reivindicar la libertad creativa de los j&oacute;venes y defender el papel de las mujeres en un flamenco que considera todav&iacute;a marcado por la masculinidad y el patriarcado.	 
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; significa para una cantaora jerezana inaugurar un festival que lleva el nombre de Paco de Luc&iacute;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Para m&iacute; es un honor enorme, porque la admiraci&oacute;n que le tengo &mdash;y que le tenemos todos&mdash; al maestro es inmensa. Me hace mucha ilusi&oacute;n y tengo much&iacute;simas ganas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El concierto mezcla flamenco y rap junto a Mala Rodr&iacute;guez y no parece casual. En otras ocasiones ha trabajado con artistas urbanas como la andaluza Faenna, o Harto Rodr&iacute;guez, que tambi&eacute;n estuvo con C. Tangana. &iquest;C&oacute;mo se siente al actuar con una mujer pionera del rap en Espa&ntilde;a? &iquest;C&oacute;mo ha surgido?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Principalmente por eso mismo que comentas: es una pionera del rap espa&ntilde;ol y, sobre todo, es mujer. Ha sido una mujer que siempre se ha atrevido a decir lo que le ha dado la gana, quitando ese estereotipo de que el rap es un mundo muy complicado y muy liderado por hombres. Despu&eacute;s, porque tambi&eacute;n le tengo mucho cari&ntilde;o. Ya colabor&eacute; con ella en un concierto que hizo el a&ntilde;o pasado en el Palau de la M&uacute;sica Catalana, en Barcelona. Ten&iacute;a ganas de poder tenerla tambi&eacute;n en un concierto m&iacute;o&nbsp;y que est&eacute; dentro de <em>Manifiesto</em>, que es lo que vamos a presentar.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-sC-JoZ7PqO4-1941', 'youtube', 'sC-JoZ7PqO4', document.getElementById('yt-sC-JoZ7PqO4-1941'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-sC-JoZ7PqO4-1941 src="https://www.youtube.com/embed/sC-JoZ7PqO4?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>Hablando de Mala Rodr&iacute;guez y del rap, quer&iacute;a preguntar por el otro lado, por el lado del flamenco. Da la sensaci&oacute;n de que vive un momento especialmente abierto a mezclarse con otros g&eacute;neros, muy probablemente por una renovaci&oacute;n generacional. &iquest;C&oacute;mo se est&aacute; viviendo ese momento? &iquest;Hay realmente una mayor apertura? De hecho, hace poco se lanz&oacute; su versi&oacute;n de </strong><em><strong>La Ni&ntilde;a de la Escuela</strong></em><strong>.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que s&iacute;, y sobre todo seguimos en la lucha. Personalmente estoy intentando deshacerme de ciertas ataduras del flamenco puro. Al venir de una casa de cantaores y de una familia flamenca, se me hace m&aacute;s complicado, porque el p&uacute;blico que tengo es flamenco y eso no quiero perderlo, por supuesto. Pero s&iacute; quiero abrirme un poco y mostrarme a otros o&iacute;dos y otros ojos. Yo nac&iacute; en 1999, estoy entre la generaci&oacute;n millennial y la zeta, y mis necesidades tambi&eacute;n son otras.
    </p><p class="article-text">
        Creo que estamos en esa lucha. Hay un sector dentro del flamenco m&aacute;s puro que a veces no nos deja sentirnos libres del todo. Yo intento apartarme de eso y no escuchar cr&iacute;ticas. La m&uacute;sica es muy grande y muy bonita, y est&aacute; para disfrutarla y hacerla.
    </p><p class="article-text">
        Sobre <em>La ni&ntilde;a de la escuela</em>, tengo que decir que no me qued&eacute; muy conforme con la versi&oacute;n. No se produjo ni se masteriz&oacute; como yo quer&iacute;a. Desde aqu&iacute; le tengo que dar las gracias a Miguel &Aacute;ngel de Black Box Mastering, que fue quien hizo la magia y arregl&oacute; el tema, porque cuando me lo entregaron era un tru&ntilde;o, con perd&oacute;n. Esas cosas me dan coraje, porque quiero que todo salga impecable, sobre todo en esa lucha por acercarme al <em>mainstream</em> sin olvidar de d&oacute;nde vengo. Pero bueno, son pasos que doy.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No me quedé muy conforme con la versión de &#039;La niña de la escuela&#039;. No se produjo ni se masterizó como yo quería. Desde aquí le tengo que dar las gracias a Miguel Ángel de Black Box Mastering, que fue quien hizo la magia y arregló el tema, porque cuando me lo entregaron era un truño, con perdón</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Seguro que habr&aacute; m&aacute;s oportunidades.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Claro. Dentro de poquito saco <em>single</em> otra vez y tambi&eacute;n me voy a meter a grabar un nuevo &aacute;lbum que va a ser muy especial. No puedo decir nada todav&iacute;a, pero seguro que lo ser&aacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sobre ese flamenco m&aacute;s purista: en ese debate tan presente, &iquest;existe realmente la pureza o es m&aacute;s bien un mito?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La pureza existe. Lo que yo no soy es parte del purismo, que para m&iacute; es otra cosa diferente. El purismo muchas veces es una cruz que se le echa al flamenco &mdash;o en este caso a m&iacute;, que vengo de una casa flamenca&mdash; y con la que te fustigan: &ldquo;no te salgas de aqu&iacute;&rdquo;, &ldquo;esto no vale porque no es flamenco&rdquo;. Pero la pureza la tengo en mi ADN: vengo de una casa gitana, flamenca y cantadora, y eso nadie me lo va a quitar.
    </p><p class="article-text">
        Lo que pasa es que necesito explotar mis inquietudes. Creo que mi cante es puro, igual que el de otros compa&ntilde;eros, pero los j&oacute;venes tambi&eacute;n estamos buscando otros caminos y llegar a otros p&uacute;blicos, sobre todo gente joven. Gracias a esa amplitud que le estamos dando al flamenco, muchos j&oacute;venes que no conoc&iacute;an esta m&uacute;sica pueden acercarse m&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En ese debate sobre el purismo muchas veces aparecen sobre todo voces masculinas. &iquest;Sigue siendo el flamenco un mundo muy marcado por la masculinidad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quiz&aacute;s no con las mismas trabas de antes, porque antes la mujer lo ten&iacute;a muy dif&iacute;cil. Lo he dicho en otras entrevistas y me han llovido cr&iacute;ticas, pero me da igual. En mi propia familia ha habido mujeres cantaoras que quiz&aacute; no lo fueron por el hombre que ten&iacute;an al lado.
    </p><p class="article-text">
        La &eacute;poca tambi&eacute;n era distinta, pero s&iacute;, el flamenco sigue siendo un mundo con mucha masculinidad, y de patriarcado. Y yo tambi&eacute;n quiero deshacerme de eso, porque la igualdad es de las cosas m&aacute;s bonitas que hay y las mujeres tenemos mucho que ofrecer.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-OSb7Yi78WqU-7930', 'youtube', 'OSb7Yi78WqU', document.getElementById('yt-OSb7Yi78WqU-7930'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-OSb7Yi78WqU-7930 src="https://www.youtube.com/embed/OSb7Yi78WqU?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n est&aacute; la cuesti&oacute;n generacional. En su caso coincide adem&aacute;s con la maternidad y una carrera art&iacute;stica ya consolidada. &iquest;C&oacute;mo se compagina todo eso en el d&iacute;a a d&iacute;a? &iquest;Influye la maternidad en la manera de cantar o crear?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que s&iacute; y no. Ser madre y trabajadora &mdash;en mi caso madre y artista&mdash; es complicado. Tienes que estar en constante creaci&oacute;n y, de las 24 horas del d&iacute;a, quiz&aacute; no puedo dedicarle 12 a la m&uacute;sica porque tengo dos peque&ntilde;os que me reclaman. Intento compaginarlo de la mejor manera posible, aunque hay d&iacute;as que termino agotada y no tengo ganas de meterme en el estudio. Tengo un estudio en casa donde intento crear mis paranoias, pero no te voy a mentir: es complicado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ser madre y trabajadora —en mi caso madre y artista— es complicado. Tienes que estar en constante creación y, de las 24 horas del día, quizá no puedo dedicarle 12 a la música porque tengo dos pequeños que me reclaman</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Muchos artistas j&oacute;venes est&aacute;n protagonizando esa apertura del flamenco. &iquest;Qu&eacute; est&aacute; aportando esta generaci&oacute;n al g&eacute;nero?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo, viniendo de donde vengo, agradezco mucho el esfuerzo de mis compa&ntilde;eros por poner el flamenco en un sitio un poquito m&aacute;s <em>mainstream </em>y acercarlo a los j&oacute;venes.
    </p><p class="article-text">
        Es completamente necesario. La pureza siempre se mantiene, pero hay que renovarse o morir. Nosotros tenemos un poco esa llave para acercarlo a gente joven sin despreciar, por supuesto, a los cantaores y cantaoras de los que seguimos aprendiendo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Entre el primer trabajo y </strong><em><strong>Manifiesto</strong></em><strong> pasaron siete a&ntilde;os. En otras ocasiones ha hablado de dudas y de un renacer art&iacute;stico. &iquest;Qu&eacute; cambi&oacute; en ese tiempo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Entr&eacute; en un mundo del que no ten&iacute;a ni idea. Yo solo quer&iacute;a subirme a un escenario y cantar, que es lo que he so&ntilde;ado desde peque&ntilde;a. Pero te encuentras con un mundo de gente mayor, con muchas cosas que no entiendes y con preguntas que a veces no te atreves a hacer. Quiz&aacute; lo de renacer tan joven puede chocar, pero para m&iacute; lo ha sido porque me he encontrado a m&iacute; misma. Antes iba un poco como pollo sin cabeza, con muchas inquietudes, m&aacute;s rebelde y m&aacute;s salvaje.
    </p><p class="article-text">
        Ese tiempo me ha dado tranquilidad para pensar las cosas y dar pasos firmes. Antes no ten&iacute;a suficiente madurez. Ha sido un tiempo de encontrar mi camino y tambi&eacute;n de encontrarme como persona.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Una &uacute;ltima curiosidad, m&aacute;s bonita: si su padre o su abuelo pudieran verla hoy sobre el escenario, &iquest;qu&eacute; cree que dir&iacute;an?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mi abuelo seguramente me pondr&iacute;a algunas pegas, porque ten&iacute;a una mentalidad muy antigua y adem&aacute;s era un grand&iacute;simo entendido del cante. Pero espero que, desde donde est&eacute;, est&eacute; orgulloso. Y mi padre s&eacute; que me apoyar&iacute;a en todo: en mis proyectos, en lo que quiero ser y en d&oacute;nde quiero llegar. Aunque era un flamenco puro y ortodoxo, tambi&eacute;n ten&iacute;a la mente muy abierta. Eso es lo que me consuela.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/maria-terremoto-cantaora-flamenco-sigue-mundo-patriarcado-masculinidad_1_13066442.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Mar 2026 16:52:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f9811e7d-4b07-4b63-8f4f-f7e37d355132_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138667.jpg" length="10090956" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f9811e7d-4b07-4b63-8f4f-f7e37d355132_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138667.jpg" type="image/jpeg" fileSize="10090956" width="4269" height="2402"/>
      <media:title><![CDATA[María Terremoto, cantaora: “El flamenco sigue siendo un mundo de mucho patriarcado y masculinidad”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f9811e7d-4b07-4b63-8f4f-f7e37d355132_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138667.jpg" width="4269" height="2402"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Flamenco]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Anatomia d’un espoli arqueològic històric:  d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anatomia-d-espoli-arqueologic-historic-d-moneda-l-epoca-d-alexandre-gran-bust-roma_1_12983644.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Anatomia d’un espoli arqueològic històric:  d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Més de 1.500 peces arqueològiques, confiscades fa més d’un any a un matrimoni alemany a l’aeroport de Palma, comencen a ser catalogades de cara al procés judicial i a l’organització d’una exposició per a aquest estiu</p><p class="subtitle">El matrimoni alemany que ha espoliat més de 1.400 àmfores, llums i espases romanes de valor incalculable a Mallorca</p></div><p class="article-text">
        Va oc&oacute;rrer al control de seguretat de l&rsquo;aeroport de Palma, per&ograve; l&rsquo;abast real de la troballa no es coneixeria fins mesos despr&eacute;s. Fa m&eacute;s d&rsquo;un any, una dona de nacionalitat alemanya va ser interceptada quan intentava treure de Mallorca un grapat de monedes antigues dins la seva maleta. Aquella intervenci&oacute; rutin&agrave;ria va destapar un dels casos d&rsquo;espoli arqueol&ograve;gic m&eacute;s grans coneguts a l&rsquo;illa: m&eacute;s de 1.500 peces &mdash;monedes, &agrave;mfores, ll&agrave;nties, espases i escultures&mdash; acumulades durant anys i ocultes fins aleshores.
    </p><p class="article-text">
        Des de la seva recuperaci&oacute;, tot el material ha rom&agrave;s sota cust&ograve;dia judicial als magatzems del Museu de Mallorca, a l&rsquo;espera d&rsquo;autoritzaci&oacute; per al seu estudi. El vistiplau a aquest perm&iacute;s va arribar fa tot just uns dies i ha perm&egrave;s iniciar, finalment, l&rsquo;inventari t&egrave;cnic que haur&agrave; de servir de base al proc&eacute;s judicial i posteriorment a l&rsquo;organitzaci&oacute; d&rsquo;una exposici&oacute; per a aquest estiu.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La hist&ograve;ria &eacute;s dolorosa, per&ograve; haver pogut aturar l&rsquo;espoli tamb&eacute; ens emociona&rdquo;, explica Maria Gr&agrave;cia Salv&agrave;, directora del museu, a elDiario.es. &ldquo;Ara &eacute;s el moment de fer un bon informe perqu&egrave; el jutge o la jutgessa pugui prendre una decisi&oacute; amb base t&egrave;cnica&rdquo;, afegeix la historiadora de l&rsquo;art, que tamb&eacute; s&rsquo;encarrega de l&rsquo;anatomia d&rsquo;aquest gran saqueig patrimonial juntament amb un equip d&rsquo;experts que l&rsquo;acompanyen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, treballa en la catalogació de totes les peces confiscades."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, treballa en la catalogació de totes les peces confiscades.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juntament amb les monedes, van aparèixer espases prehistòriques de “valor incalculable”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juntament amb les monedes, van aparèixer espases prehistòriques de “valor incalculable”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>1. El recompte: de moment, 1.574 monedes</strong></h2><p class="article-text">
        La feina t&egrave;cnica tot just acaba de comen&ccedil;ar, per&ograve; els terminis ja s&oacute;n damunt la taula. En dos mesos, segons els seus c&agrave;lculs, la catalogaci&oacute; podria donar-se per acabada. L&rsquo;inventari preliminar confirma la magnitud del conjunt de rel&iacute;quies. Nom&eacute;s en monedes, el recompte ja ascendeix a 1.574 exemplars, amb un arc cronol&ograve;gic ampl&iacute;ssim que va des de l&rsquo;&egrave;poca grega fins a l&rsquo;edat mitjana. Predominen les monedes romanes imperials &mdash;gaireb&eacute; la meitat del total&mdash;, per&ograve; tamb&eacute; hi ha peces bizantines, andalusines primerenques i medievals. Entre totes elles destaca una moneda atribu&iuml;da a l&rsquo;&egrave;poca d&rsquo;Alexandre el Gran que t&eacute; m&eacute;s de 2.300 anys d&rsquo;antiguitat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Predominen les monedes romanes imperials —gairebé la meitat del total—, però també hi ha peces bizantines, andalusines primerenques i medievals. Entre totes elles destaca una moneda atribuïda a l’època d’Alexandre el Gran que té més de 2.300 anys d’antiguitat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Juntament amb les monedes han aparegut &agrave;mfores, ll&agrave;nties d&rsquo;oli, cer&agrave;miques, espases prehist&ograve;riques i un bust rom&agrave;, a m&eacute;s d&rsquo;altres materials encara sense classificar. Moltes de les caixes ni tan sols havien estat obertes fins ara, ja que el conjunt romania precintat per ordre judicial. &ldquo;L&rsquo;estat de conservaci&oacute; &eacute;s, en general, deficient&rdquo;, van assenyalar els t&egrave;cnics durant la presentaci&oacute; p&uacute;blica del material. Una circumst&agrave;ncia ben habitual en peces extretes sense criteris arqueol&ograve;gics ni mesures de preservaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’inventari preliminar de l’espoli ascendeix a 1.574 monedes que daten des de l’època grega fins a l’edat mitjana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’inventari preliminar de l’espoli ascendeix a 1.574 monedes que daten des de l’època grega fins a l’edat mitjana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Des de la seva recuperació, tot el material ha romàs sota custòdia judicial al Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Des de la seva recuperació, tot el material ha romàs sota custòdia judicial al Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Volem que la gent prengui consci&egrave;ncia que ja n&rsquo;hi ha prou. Perqu&egrave; amb l&rsquo;espoli pots pensar que nom&eacute;s treus un clau, per&ograve; &eacute;s que aquest clau potser ens pot donar la cronologia d&rsquo;un jaciment i, per tant, ajudar-nos a con&egrave;ixer de manera veritable la nostra hist&ograve;ria&rdquo;, conclou la directora del Museu de Mallorca.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Volem que la gent prengui consciència que ja n’hi ha prou. Perquè amb l’espoli pots pensar que només treus un clau, però és que aquest clau potser ens pot donar la cronologia d’un jaciment i, per tant, ajudar-nos a conèixer de manera veritable la nostra història</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Gràcia Salvà</span>
                                        <span>—</span> Directora del Museu de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Davant el fet cridaner que les peces fossin interceptades a una turista alemanya, l&rsquo;arque&ograve;leg mallorqu&iacute; Antoni Puig no dubta a desviar la mirada dels mals del turisme contemporani i vincular els espolis patrimonials a la &ldquo;desigualtat&rdquo;, ja que, en aquest cas, tot apunta que podria tractar-se d&rsquo;&ldquo;un col&middot;leccionista que ha espoliat peces d&rsquo;arreu del m&oacute;n, comprant-les i acumulant-les durant generacions, cosa que &eacute;s f&agrave;cil si tens diners i pocs escr&uacute;pols&rdquo;, segons l&rsquo;expert.
    </p><h2 class="article-text"><strong>2. El procediment: del dip&ograve;sit judicial a l&rsquo;informe t&egrave;cnic</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Avui tots veurem per primera vegada aquest material encara empaquetat&rdquo;, es va sentir a les sales del museu. Era la veu de la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Ant&ograve;nia Roca, anunciant l&rsquo;obertura in&egrave;dita de les caixes amb els materials confiscats durant una roda de premsa. Va ser la primera vegada que bona part del material es mostrava davant les c&agrave;meres, en una escena a mig cam&iacute; entre l&rsquo;acte institucional i una performance art&iacute;stica.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Veure aquesta publicació a Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></a><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicació compartida per culturamallorca (@culturamallorca)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;objectiu, segons van explicar, ara &eacute;s doble: completar l&rsquo;inventari i elaborar una valoraci&oacute; cient&iacute;fica del conjunt, sol&middot;licitada expressament pel jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; de Manacor, que investiga el cas. Aquest informe ser&agrave; clau per determinar les responsabilitats penals i per valorar si, a m&eacute;s del delicte d&rsquo;espoli arqueol&ograve;gic, podria existir tamb&eacute; contraban de b&eacute;ns culturals. En aquest sentit, el delicte d&rsquo;espoli preveu penes que van dels sis mesos als tres anys de pres&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Per a aquest estiu està previst organitzar una exposició temporal amb algunes de les peces més rellevants"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Per a aquest estiu està previst organitzar una exposició temporal amb algunes de les peces més rellevants                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Segons va explicar en la trobada amb la premsa el capit&agrave; del Servei de Protecci&oacute; de la Natura (Seprona) de la Gu&agrave;rdia Civil de Balears, Pedro Manuel Garc&iacute;a, en la causa hi ha &ldquo;tres persones investigades&rdquo;, totes de nacionalitat alemanya, de les quals una podria estar morta. Davant l&rsquo;estupor dels assistents davant tal escena, Garc&iacute;a va explicar que creu que la dona interceptada a l&rsquo;aeroport &ldquo;no era conscient del delicte de treure-ho, per&ograve; s&iacute; de tenir-ho, tot i que aix&ograve; s&rsquo;ha de demostrar&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la causa hi ha tres persones investigades, totes de nacionalitat alemanya, de les quals una podria estar morta</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una de les grans inc&ograve;gnites que haur&agrave; de resoldre ara l&rsquo;inventari &eacute;s la proced&egrave;ncia real de les peces. Per a l&rsquo;arque&ograve;leg mallorqu&iacute; Antoni Puig, la confiscaci&oacute; a Mallorca pot ser &ldquo;un fet circumstancial&rdquo;. &ldquo;Fins que no veiem l&rsquo;inventari complet no sabrem si el patrimoni t&eacute; un origen local&rdquo;, adverteix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El recent permís judicial ha permès l’estudi tècnic que servirà de base al procés judicial per l’espoli"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El recent permís judicial ha permès l’estudi tècnic que servirà de base al procés judicial per l’espoli                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>3. El dany de l&rsquo;espoli: all&ograve; que ja no es pot recuperar</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del nombre de peces o del seu possible valor econ&ograve;mic, encara per taxar, els especialistes insisteixen que el veritable perjudici de l&rsquo;espoli &eacute;s un altre. &ldquo;Quan una pe&ccedil;a &eacute;s extreta del seu context, es perd una part fonamental del seu valor&rdquo;, va recordar durant la roda de premsa Ant&ograve;nia Roca.
    </p><p class="article-text">
        Sense estratigrafia &mdash;estudi de les capes del terreny que permet datar i contextualitzar les troballes&mdash;, sense localitzaci&oacute; precisa i sense relaci&oacute; amb altres materials, els objectes perden gran part de la informaci&oacute; que permet reconstruir el passat. &ldquo;El que &eacute;s realment greu &eacute;s tot el context que s&rsquo;ha perdut: la cronologia, les relacions entre peces, les dades que ens permeten entendre la hist&ograve;ria&rdquo;, resumeix Puig en conversa amb elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que és realment greu és tot el context que s’ha perdut: la cronologia, les relacions entre peces, les dades que ens permeten entendre la història</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antoni Puig</span>
                                        <span>—</span> Arqueòleg
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Des del Museu de Mallorca subratllen que aquestes pr&agrave;ctiques &ldquo;no nom&eacute;s buiden jaciments&rdquo;, sin&oacute; que tamb&eacute; &ldquo;empobreixen el coneixement col&middot;lectiu sobre una illa hist&ograve;ricament marcada pel comer&ccedil; i l&rsquo;intercanvi cultural a la Mediterr&agrave;nia&rdquo;, tal com va explicar Gr&agrave;cia Salv&agrave; en la seva trobada amb els mitjans de comunicaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La historiadora de l’art i directora del museu s’encarrega de l’inventari de les peces juntament amb un equip d’experts que l’acompanyen"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La historiadora de l’art i directora del museu s’encarrega de l’inventari de les peces juntament amb un equip d’experts que l’acompanyen                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Museu de Mallorca compta amb un important fons d’obres d’arqueologia i art"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Museu de Mallorca compta amb un important fons d’obres d’arqueologia i art                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>4. Desenlla&ccedil;: una exposici&oacute; pedag&ograve;gica per a l&rsquo;estiu</strong></h2><p class="article-text">
        Un cop concl&ograve;s l&rsquo;inventari, est&agrave; previst organitzar una exposici&oacute; temporal amb algunes de les peces m&eacute;s rellevants per a aquest estiu. La directora del museu defensa la iniciativa com una oportunitat per conscienciar la ciutadania.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Volem que la gent entengui que amb l&rsquo;espoli no nom&eacute;s es treu un objecte: s&rsquo;arrenca una part de la hist&ograve;ria comuna&rdquo;, assenyala la directora del Museu de Mallorca. Per la seva banda, Antoni Puig es mostra prudent &mdash;encara que no contrari&mdash; davant aquesta possibilitat. L&rsquo;arque&ograve;leg veu amb bons ulls una mostra sempre que l&rsquo;enfocament sigui &ldquo;pedag&ograve;gic i cr&iacute;tic&rdquo; i no una celebraci&oacute; est&egrave;tica de les peces. &ldquo;El missatge hauria de ser &lsquo;mireu fins on s&rsquo;ha arribat a destrossar&rsquo;, no com s&oacute;n de boniques les peces ni com de b&eacute; et va si tens diners per col&middot;leccionar&rdquo;, adverteix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;edifici, d&#039;època barroca, va ser adquirit per l&#039;Estat el 1971 per ubicar el Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;edifici, d&#039;època barroca, va ser adquirit per l&#039;Estat el 1971 per ubicar el Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;espoli arqueol&ograve;gic no &eacute;s nom&eacute;s un delicte&rdquo;, va concloure la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Ant&ograve;nia Roca, durant la roda de premsa, &ldquo;&eacute;s un dany greu a la nostra hist&ograve;ria col&middot;lectiva&rdquo;. En aquest cas, un dany que va quedar al descobert en una cinta d&rsquo;equipatges, escenari inesperat d&rsquo;un dels espolis arqueol&ograve;gics m&eacute;s grans coneguts a les Illes Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anatomia-d-espoli-arqueologic-historic-d-moneda-l-epoca-d-alexandre-gran-bust-roma_1_12983644.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Feb 2026 05:30:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1999084" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1999084" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Anatomia d’un espoli arqueològic històric:  d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Imperio Romano,Arqueología,Yacimientos arqueológicos,Patrimonio,Alemania]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Anatomía de un saqueo arqueológico histórico: de una moneda de la época de Alejandro Magno a un busto romano]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/anatomia-saqueo-arqueologico-historico-moneda-epoca-alejandro-magno-busto-romano_1_12980499.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Anatomía de un saqueo arqueológico histórico: de una moneda de la época de Alejandro Magno a un busto romano"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Más de 1.500 piezas arqueológicas, incautadas hace más de un año a un matrimonio alemán en el aeropuerto de Palma, comienzan a ser catalogadas de cara al proceso judicial y a la organización de una exposición para este verano</p><p class="subtitle">El matrimonio alemán que ha expoliado más de 1.400 ánforas, lámparas y espadas romanas de valor incalculable en Mallorca</p></div><p class="article-text">
        Ocurri&oacute; en el control de seguridad del aeropuerto de Palma, pero el alcance real del hallazgo no se conocer&iacute;a hasta meses despu&eacute;s. Hace m&aacute;s de un a&ntilde;o, una mujer de nacionalidad alemana fue interceptada cuando intentaba sacar de Mallorca un mont&oacute;n de monedas antiguas en su maleta. Aquella intervenci&oacute;n rutinaria destap&oacute; uno de los mayores casos de expolio arqueol&oacute;gico conocidos en la isla: m&aacute;s de 1.500 piezas &mdash;monedas, &aacute;nforas, l&aacute;mparas, espadas y esculturas&mdash; acumuladas durante a&ntilde;os y ocultas hasta entonces.
    </p><p class="article-text">
        Desde su recuperaci&oacute;n, todo el material ha permanecido bajo custodia judicial en los almacenes del Museu de Mallorca, a la espera de autorizaci&oacute;n para su estudio. La luz verde a ese permiso lleg&oacute; hace apenas unos d&iacute;as y ha permitido iniciar, por fin, el inventario t&eacute;cnico que deber&aacute; servir de base al proceso judicial y posteriormente a la organizaci&oacute;n de una exposici&oacute;n para este verano.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La historia es dolorosa, pero haber podido detener el expolio tambi&eacute;n nos emociona&rdquo;, explica Maria Gr&agrave;cia Salv&agrave;, directora del museo, a elDiario.es. &ldquo;Ahora es el momento de hacer un buen informe para que el juez o la jueza pueda tomar una decisi&oacute;n con base t&eacute;cnica&rdquo;, a&ntilde;ade la historiadora del arte, que tambi&eacute;n se encarga de la anatom&iacute;a de este gran saqueo patrimonial junto a un equipo de expertos que le acompa&ntilde;an.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, trabaja en la catalogación de todas las piezas incautadas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, trabaja en la catalogación de todas las piezas incautadas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Junto a las monedas, aparecieron espadas prehistóricas de &quot;valor incalculable&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Junto a las monedas, aparecieron espadas prehistóricas de &quot;valor incalculable&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>1. El recuento: de momento, 1.574 monedas</strong></h2><p class="article-text">
        El trabajo t&eacute;cnico acaba de comenzar, pero los plazos ya est&aacute;n sobre la mesa. En dos meses, seg&uacute;n sus c&aacute;lculos, la catalogaci&oacute;n podr&iacute;a darse por terminada. El inventario preliminar confirma la magnitud del conjunto de reliquias. Solo en monedas, el recuento asciende ya a 1.574 ejemplares, con un arco cronol&oacute;gico ampl&iacute;simo que va desde la &eacute;poca griega hasta la Edad Media. Predominan las monedas romanas imperiales &mdash;casi la mitad del total&mdash;, pero tambi&eacute;n hay piezas bizantinas, andalus&iacute;es tempranas y medievales. Entre todas ellas destaca una moneda atribuida a la &eacute;poca de Alejandro Magno que tiene m&aacute;s de 2.300 a&ntilde;os de antig&uuml;edad.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Predominan las monedas romanas imperiales —casi la mitad del total—, pero también hay piezas bizantinas, andalusíes tempranas y medievales. Entre todas ellas destaca una moneda atribuida a la época de Alejandro Magno que tiene más de 2.300 años de antigüedad</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Junto a las monedas han aparecido &aacute;nforas, l&aacute;mparas de aceite, cer&aacute;micas, espadas prehist&oacute;ricas y un busto romano, adem&aacute;s de otros materiales a&uacute;n sin clasificar. Muchas de las cajas ni siquiera hab&iacute;an sido abiertas hasta ahora, ya que el conjunto permanec&iacute;a precintado por orden judicial. &ldquo;El estado de conservaci&oacute;n es, en general, deficiente&rdquo;, se&ntilde;alaron los t&eacute;cnicos durante la presentaci&oacute;n p&uacute;blica del material. Una circunstancia bien habitual en piezas extra&iacute;das sin criterios arqueol&oacute;gicos ni medidas de preservaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El inventario preliminar del expolio asciende a 1.574 monedas que datan desde la época griega hasta la Edad Media"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El inventario preliminar del expolio asciende a 1.574 monedas que datan desde la época griega hasta la Edad Media                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desde su recuperación, todo el material ha permanecido bajo custodia judicial en el Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desde su recuperación, todo el material ha permanecido bajo custodia judicial en el Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Queremos que la gente tome conciencia de que ya est&aacute; bien. Porque con el expolio puedes pensar que solo quitas un clavo, pero es que ese clavo quiz&aacute;s pueda darnos la cronolog&iacute;a de un yacimiento y, por tanto, ayudarnos a conocer de forma verdadera nuestra historia&rdquo;, concluye la directora del Museu de Mallorca.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Queremos que la gente tome conciencia de que ya está bien. Porque con el expolio puedes pensar que solo quitas un clavo, pero es que ese clavo quizás pueda darnos la cronología de un yacimiento y, por tanto, ayudarnos a conocer de forma verdadera nuestra historia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Gràcia Salvà</span>
                                        <span>—</span> Directora del Museu de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ante el llamativo hecho de que las piezas fuesen interceptadas a una turista alemana, el arque&oacute;logo mallorqu&iacute;n Antoni Puig no duda en alejar la mirada sobre los males del turismo contempor&aacute;neo y vincular los expolios patrimoniales a la &ldquo;desigualdad&rdquo;, ya que, en este caso, todo apunta a que puede tratarse de &ldquo;un coleccionista que ha expoliado piezas de todo el mundo, compr&aacute;ndolas y acumul&aacute;ndolas durante generaciones, lo cual es f&aacute;cil si tienes dinero y pocos escr&uacute;pulos&rdquo;, seg&uacute;n el experto.
    </p><h2 class="article-text"><strong>2. El procedimiento: del dep&oacute;sito judicial al informe t&eacute;cnico</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Hoy todos veremos por primera vez este material todav&iacute;a empaquetado&rdquo;, se escuch&oacute; en las salas del museo. Era la voz de la consellera insular de Cultura y Patrimonio, Ant&ograve;nia Roca, anunciando la apertura in&eacute;dita de las cajas con los materiales incautados durante una rueda de prensa. Fue la primera vez que buena parte del material se mostr&oacute; ante las c&aacute;maras, en una escena a medio camino entre el acto institucional y una performance art&iacute;stica.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Ver esta publicación en Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></a><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicación compartida por culturamallorca (@culturamallorca)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        El objetivo, seg&uacute;n explicaron, ahora es doble: completar el inventario y elaborar una valoraci&oacute;n cient&iacute;fica del conjunto, solicitada expresamente por el juzgado de Instrucci&oacute;n de Manacor, que investiga el caso. Ese informe ser&aacute; clave para determinar las responsabilidades penales y para valorar si, adem&aacute;s del delito de expolio arqueol&oacute;gico, podr&iacute;a existir tambi&eacute;n contrabando de bienes culturales. En este sentido, el delito de expolio contempla penas que van de los seis meses a los tres a&ntilde;os de prisi&oacute;n.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Para este verano está previsto organizar una exposición temporal con algunas de las piezas más relevantes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Para este verano está previsto organizar una exposición temporal con algunas de las piezas más relevantes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explic&oacute; en la cita con la prensa el capit&aacute;n del Servicio de Protecci&oacute;n de la Naturaleza (Seprona) de la Guardia Civil de Balears, Pedro Manuel Garc&iacute;a, en la causa hay &ldquo;tres personas investigadas&rdquo;, todas de nacionalidad alemana, de las cuales una podr&iacute;a estar fallecida. Ante el asombro de los asistentes ante tal escena, Garc&iacute;a explic&oacute; que cree que la mujer interceptada en el aeropuerto &ldquo;no era consciente del delito de sacarlo, pero de tenerlo s&iacute;, aunque hay que demostrarlo&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la causa hay tres personas investigadas, todas de nacionalidad alemana, de las cuales una podría estar fallecida</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una de las grandes inc&oacute;gnitas que deber&aacute; resolver ahora el inventario es la procedencia real de las piezas. Para el arque&oacute;logo mallorqu&iacute;n Antoni Puig la incautaci&oacute;n en Mallorca puede ser &ldquo;un hecho circunstancial&rdquo;. &ldquo;Hasta que no veamos el inventario completo no sabremos si el patrimonio tiene un origen local&rdquo;, advierte.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El reciente permiso judicial ha permitido el estudio técnico que servirá de base al proceso judicial por el expolio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El reciente permiso judicial ha permitido el estudio técnico que servirá de base al proceso judicial por el expolio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>3. El da&ntilde;o del expolio: lo que ya no se puede recuperar</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del n&uacute;mero de piezas o de su posible valor econ&oacute;mico, todav&iacute;a por tasar, los especialistas insisten en que el verdadero perjuicio del expolio es otro. &ldquo;Cuando una pieza es extra&iacute;da de su contexto, se pierde una parte fundamental de su valor&rdquo;, record&oacute; durante la rueda de prensa Ant&ograve;nia Roca.
    </p><p class="article-text">
        Sin estratigraf&iacute;a &mdash;estudio de las capas del terreno que permite datar y contextualizar los hallazgos&mdash;, sin localizaci&oacute;n precisa y sin relaci&oacute;n con otros materiales, los objetos pierden gran parte de la informaci&oacute;n que permiten reconstruir el pasado. &ldquo;Lo realmente grave es todo el contexto que se ha perdido: la cronolog&iacute;a, las relaciones entre piezas, los datos que nos permiten entender la historia&rdquo;, resume Puig en conversaci&oacute;n con elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo realmente grave es todo el contexto que se ha perdido: la cronología, las relaciones entre piezas, los datos que nos permiten entender la historia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antoni Puig</span>
                                        <span>—</span> Arqueólogo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde el Museu de Mallorca subrayan que estas pr&aacute;cticas &ldquo;no solo vac&iacute;an yacimientos&rdquo;, sino que tambi&eacute;n &ldquo;empobrecen el conocimiento colectivo sobre una isla hist&oacute;ricamente marcada por el comercio y el intercambio cultural en el Mediterr&aacute;neo&rdquo;, tal y como explic&oacute; Gr&agrave;cia Salv&agrave; en su encuentro con los medios de comunicaci&oacute;n.	
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La historiadora del arte y directora del museo se encarga del inventariado de las piezas junto a un equipo de expertos que le acompañan."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La historiadora del arte y directora del museo se encarga del inventariado de las piezas junto a un equipo de expertos que le acompañan.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Museu de Mallorca cuenta con un importante fondo de obras de arqueología y arte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Museu de Mallorca cuenta con un importante fondo de obras de arqueología y arte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>4. Desenlace: una exposici&oacute;n pedag&oacute;gica para el verano	</strong></h2><p class="article-text">
        Una vez concluido el inventario, est&aacute; previsto organizar una exposici&oacute;n temporal con algunas de las piezas m&aacute;s relevantes para este verano. La directora del museo defiende la iniciativa como una oportunidad para concienciar a la ciudadan&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Queremos que la gente entienda que con el expolio no solo se quita un objeto: se arranca una parte de la historia com&uacute;n&rdquo;, se&ntilde;ala la directora del Museu de Mallorca. Por otro lado, Antoni Puig se muestra prudente &mdash;aunque no contrario&mdash; ante esa posibilidad. El arque&oacute;logo ve con buenos ojos una muestra siempre que el enfoque sea &ldquo;pedag&oacute;gico y cr&iacute;tico&rdquo; y no una celebraci&oacute;n est&eacute;tica de las piezas. &ldquo;El mensaje deber&iacute;a ser 'mirad lo que se ha llegado a destrozar', no lo bonitas que son las piezas ni lo bien que te va si tienes dinero para coleccionar&rdquo;, advierte.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El edificio, de época barroca, fue adquirido por el Estado en 1971 para ubicar el Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El edificio, de época barroca, fue adquirido por el Estado en 1971 para ubicar el Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El expolio arqueol&oacute;gico no es solo un delito&rdquo;, concluy&oacute; la consellera insular de Cultura y Patrimonio, Ant&ograve;nia Roca, durante la rueda de prensa, &ldquo;es un da&ntilde;o grave a nuestra historia colectiva&rdquo;. En este caso, un da&ntilde;o que qued&oacute; al descubierto en una cinta de equipajes, escenario inesperado de uno de los mayores expolios arqueol&oacute;gicos conocidos en las Illes Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/anatomia-saqueo-arqueologico-historico-moneda-epoca-alejandro-magno-busto-romano_1_12980499.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Feb 2026 21:58:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1999084" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1999084" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Anatomía de un saqueo arqueológico histórico: de una moneda de la época de Alejandro Magno a un busto romano]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Imperio Romano,Arqueología,Yacimientos arqueológicos,Patrimonio,Alemania]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
