<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Alejandro Alcolea]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/alejandro-alcolea/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Alejandro Alcolea]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1029519/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Fabrizio Plessi, l’alquimista del videoart que va voler humanitzar la tecnologia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fabrizio-plessi-l-alquimista-videoart-voler-humanitzar-tecnologia_1_13517794.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/beb61a78-f992-4a9c-b8ae-b96ca5dff7f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1318y502.jpg" width="1200" height="675" alt="Fabrizio Plessi, l’alquimista del videoart que va voler humanitzar la tecnologia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’artista italià, mort aquest estiu als 86 anys, va trobar a Mallorca durant més de tres dècades un lloc de creació. "Si no humanitzem les tecnologies, seran elles les que ens dominaran", advertia el creador</p><p class="subtitle">El 'fre' per a la IA trenca Silicon Valley i deslliga una guerra de bàndols entre gegants tecnològics</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;aigua mai no va ser nom&eacute;s aigua en les obres de Fabrizio Plessi (1940-2026). Podia apar&egrave;ixer atrapada en una pantalla, convertida en un flux de llum o repetida en bucles infinits fins a fer que all&ograve; digital sembl&eacute;s convertir-se en un element viu. L&rsquo;artista itali&agrave;, mort aquest estiu als 86 anys, va dedicar gran part de la seva vida a alterar d&rsquo;aquesta manera les regles de la natura. Com un dels pioners europeus del videoart des dels anys seixanta, Plessi va apostar aix&iacute; per unir el passat i el futur i va anticipar un m&oacute;n dominat per la multiplicaci&oacute; de les pantalles. &ldquo;Si no humanitzem les tecnologies, seran elles les que ens dominaran&rdquo;, advertia el creador en un v&iacute;deo d&rsquo;Es Baluard Museu de Mallorca, l&rsquo;illa on va desenvolupar la seva feina durant m&eacute;s de tres d&egrave;cades i que ara celebra el seu llegat amb dues exposicions que el mateix artista havia deixat preparades abans de morir.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Qu&egrave; &eacute;s l&rsquo;aigua? &Eacute;s un element antic, ancestral, primordial. El v&iacute;deo, en canvi, &eacute;s un element d&rsquo;avui, lligat a les tecnologies, i sempre he pensat que entre l&rsquo;aigua i el v&iacute;deo existeixen unes complicitats secretes i profundes&rdquo;, expressava Plessi el 2018 davant la c&agrave;mera en el mateix v&iacute;deo del museu, on tamb&eacute; assegurava, recordant els seus inicis, que &ldquo;el videoart explicava coses; jo mai no vaig voler explicar res, jo nom&eacute;s volia transmetre emocions&rdquo;. &ldquo;Com passa sempre quan contemplem Picasso, Goya o Vel&aacute;zquez: o ets capa&ccedil; de provocar una emoci&oacute; en les persones que contemplen la teva feina o, en cas contrari, tot &eacute;s in&uacute;til&rdquo;, afegia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El videoart explicava coses; jo mai no vaig voler explicar res, jo només volia transmetre emocions. Com passa sempre quan contemplem Picasso, Goya o Velázquez: o ets capaç de provocar una emoció en les persones que contemplen la teva feina o, en cas contrari, tot és inútil</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Fabrizio Plessi</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de Digital Splash, la instal·lació concebuda per Plessi per al Museu de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de Digital Splash, la instal·lació concebuda per Plessi per al Museu de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquesta mateixa idea de l&rsquo;aigua com un element sensorial &eacute;s la que recorre els seus dos &uacute;ltims projectes, <em>Digital Splash</em> i <em>Plessi/Roig</em>, que s&rsquo;inauguren aquesta setmana a Mallorca en el marc de la Nit de l&rsquo;Art. La primera, concebuda espec&iacute;ficament per al Museu de Mallorca dins del programa Biennal B i comissariada per David Barro i Jackie Herbst, s&rsquo;ha convertit en una mena de comiat inesperat. &ldquo;Aquesta exposici&oacute; no &eacute;s p&ograve;stuma en sentit estricte, perqu&egrave; ell ho va concebre tot al detall i &eacute;s tal com ell la va pensar. L&rsquo;&uacute;nic &eacute;s que no ha arribat a inaugurar-la&rdquo;, explica a elDiario.es David Barro, director d&rsquo;Es Baluard Museu.
    </p><p class="article-text">
        Aquest estiu, Barro va viatjar juntament amb Herbst, Carla Ventura &mdash;companya de l&rsquo;artista&mdash; i el seu fill Rocco fins a l&rsquo;estudi de Plessi per tancar amb ell les &uacute;ltimes decisions d&rsquo;una obra que encara &ldquo;continuava creixent i transformant-se&rdquo;. En aquesta mostra, una videoinstal&middot;laci&oacute; i una selecci&oacute; de dibuixos acosten el visitant a la fascinaci&oacute; pels elements naturals i al proc&eacute;s de creaci&oacute; de l&rsquo;artista que s&rsquo;autodefinia com &ldquo;un mag, un alquimista&rdquo;, quan explicava que la seva obra es basava a unir els materials pobres de l&rsquo;Arte Povera &mdash;moviment art&iacute;stic itali&agrave; de finals dels seixanta que va utilitzar materials quotidians i elementals&mdash; amb el component canviant de la tecnologia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x644y975.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x644y975.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x644y975.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x644y975.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x644y975.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x644y975.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x644y975.jpg"
                    alt="David Barro amb Fabrizio Plessi al seu estudi."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                David Barro amb Fabrizio Plessi al seu estudi.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de presentar l&rsquo;exposici&oacute; a Palma juntament amb la fam&iacute;lia del creador, Carla Ventura va revelar a David Barro, a m&eacute;s, una de les claus &iacute;ntimes de la pe&ccedil;a: Plessi l&rsquo;entenia com una mena d&rsquo;autoretrat. En veneci&agrave;, explica Barro, existeix una dita que recomana no crear onades quan la mar est&agrave; tranquil&middot;la. Plessi va fer exactament el contrari durant tota la seva vida. &ldquo;Ell sempre va voler modificar-la&rdquo;, assenyala el comissari. Aquesta pedra que cau una vegada i una altra i trenca la imatge seria aix&iacute; la representaci&oacute; d&rsquo;una personalitat incapa&ccedil; d&rsquo;acceptar que les coses romanguessin imm&ograve;bils.
    </p><p class="article-text">
        Aigua, foc, pedra, fusta, lava, llamps i llum travessen aix&iacute; una obra en qu&egrave; all&ograve; electr&ograve;nic i all&ograve; elemental es contaminaven constantment. Tanmateix, Plessi mai no es va recon&egrave;ixer del tot com a videoartista. Bernard&iacute; Roig, artista mallorqu&iacute; i amic de Plessi, coincideix a assenyalar aquesta dist&agrave;ncia: &ldquo;No li agradava que l&rsquo;anomenessin videoartista perqu&egrave; seria com anomenar Miquel &Agrave;ngel artista del marbre. Per a ell, el v&iacute;deo era simplement un altre material: una eina que podia utilitzar amb la mateixa llibertat que el ferro, l&rsquo;aigua o el foc&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;No li agradava que l’anomenessin videoartista perquè seria com anomenar Miquel Àngel artista del marbre. Per a ell, el vídeo era simplement un altre material: una eina que podia utilitzar amb la mateixa llibertat que el ferro, l’aigua o el foc&#039;, comenta Bernardí Roig, artista mallorquí i amic de Plessi</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Roig explica que fins ara no havia tingut cap exposici&oacute; conjunta amb l&rsquo;artista itali&agrave;. En aquest sentit, <em>Plessi/Roig</em> &eacute;s un projecte en qu&egrave; dos treballs independents &ldquo;acaben fregant-se fins a alterar m&uacute;tuament el seu significat&rdquo;, explica l&rsquo;artista mallorqu&iacute;. La relaci&oacute; entre tots dos va comen&ccedil;ar a finals dels vuitanta, al voltant de la Galeria Joan Guaita, i es va prolongar durant unes tres d&egrave;cades. Per&ograve; la seva veritable geografia compartida va ser una altra. &ldquo;Jo sempre dic que vaig con&egrave;ixer Plessi en una platja de Creta fa 3.000 anys&rdquo;, bromeja Roig. &ldquo;On m&eacute;s temps he passat amb ell ha estat passejant per la platja des Carb&oacute;&rdquo;, afegeix en recordar molts estius en qu&egrave; van compartir aquella platja, converses i caminades.
    </p><p class="article-text">
        El galerista Joan Guaita recorda tamb&eacute; aquell moment com una etapa especialment activa i combativa de l&rsquo;art contemporani, en qu&egrave; els artistes intentaven imposar noves formes d&rsquo;entendre la creaci&oacute;. &ldquo;Era una lluita de l&rsquo;est&egrave;tica&rdquo;, explica. &ldquo;Vol&iacute;em imposar una est&egrave;tica i una filosofia&rdquo;, afegeix, i destaca el car&agrave;cter &ldquo;m&eacute;s agressiu, m&eacute;s intel&middot;lectual, m&eacute;s human&iacute;stic&rdquo; d&rsquo;aquella escena. Des de la seva perspectiva actual, com a observador allunyat de la pr&agrave;ctica art&iacute;stica, percep un canvi: &ldquo;Ara &eacute;s m&eacute;s fluix&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Energy (2026), l’última obra de Plessi, que forma part de l’exposició PlessiRoig, presentada juntament amb els treballs de Bernardí Roig a Kewenig."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Energy (2026), l’última obra de Plessi, que forma part de l’exposició PlessiRoig, presentada juntament amb els treballs de Bernardí Roig a Kewenig.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per a l&rsquo;exposici&oacute; <em>Plessi/Roig</em>, l&rsquo;artista itali&agrave; va preparar <em>Energy</em> (2026), una obra formada per tres pantalles superposades verticalment on els llamps travessen cont&iacute;nuament un fons negre. Davant seu roman un dels grans blocs blancs que Roig va utilitzar en l&rsquo;obra <em>Mehr Licht!</em> el 2021 i que ara rep el centelleig d&rsquo;aquestes imatges. Entre tots dos se situa <em>The Man with the Golden Arm</em> (2026), una figura de Roig col&middot;locada cap per avall darrere de l&rsquo;altar de l&rsquo;antic oratori, parcialment sostreta a la mirada.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un Mediterrani entre Mallorca i Ven&egrave;cia</strong></h2><p class="article-text">
        I mentre l&rsquo;obra de Fabrizio Plessi continuava viatjant per alguns dels grans museus i biennals del m&oacute;n, Mallorca romania com un lloc silenci&oacute;s de producci&oacute;. &ldquo;Durant els estius, que eren estius de quatre mesos, ell treballava, i tot el que es feia aqu&iacute; sortia disparat cap als millors museus del m&oacute;n&rdquo;, recorda Roig. La seva traject&ograve;ria el va portar a participar en nombroses edicions de la Biennal de Ven&egrave;cia, a la documenta de Kassel i a mostrar les seves obres en institucions com el Centre Pompidou de Par&iacute;s, el Guggenheim de Nova York o el Martin-Gropius-Bau de Berl&iacute;n. Per&ograve;, enmig d&rsquo;aquest recorregut internacional, va trobar al sud-est de Mallorca un altre lloc des d&rsquo;on pensar i treballar. Va arribar a l&rsquo;illa el 1989 i va acabar establint-hi casa seva i el seu estudi.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de l&#039;exposició La llum del llaüt Plessi. Llaüt Licht de 2011 a La Llotja."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de l&#039;exposició La llum del llaüt Plessi. Llaüt Licht de 2011 a La Llotja.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’artista va trobar al sud-est de Mallorca un altre lloc des d’on pensar i treballar. Va arribar a l’illa el 1989 i va acabar establint-hi casa seva i el seu estudi</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La primera gran trobada entre Plessi i Mallorca es va produir el 1989 amb <em>Videosal</em>, una exposici&oacute; al Palau Solleric de Palma. Dos anys despr&eacute;s va presentar tamb&eacute; Plessi a Mallorca al Centre de Cultura Sa Nostra. A poc a poc, Mallorca es va convertir en una nova finestra per mostrar la seva feina, amb exposicions a la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute;, Es Baluard Museu i la Llotja, on el 2011 va presentar <em>La llum del lla&uuml;t</em> / <em>Plessi. Lla&uuml;t-Licht</em>, una de les seves mostres m&eacute;s emblem&agrave;tiques a l&rsquo;illa. En aquesta instal&middot;laci&oacute;, Plessi va utilitzar 14 lla&uuml;ts &mdash;embarcaci&oacute; tradicional de pesca de Mallorca&mdash; per transformar-los en grans objectes lluminosos que evocaven la mar i el so de l&rsquo;aigua.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Estudi de Fabrizio Plessi a Venècia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Estudi de Fabrizio Plessi a Venècia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 2004, pocs mesos despr&eacute;s de l&rsquo;obertura d&rsquo;Es Baluard, Plessi va tornar institucionalment a Palma amb <em>I lavatoi dell&rsquo;anima</em>, una videoinstal&middot;laci&oacute; al gran aljub del museu. L&rsquo;artista va omplir aquell dip&ograve;sit de pedra del segle XVII, constru&iuml;t precisament per emmagatzemar aigua, amb una nova versi&oacute; de <em>Bombay-Bombay</em>, obra sorgida despr&eacute;s de visitar els safareigs p&uacute;blics de Dhobi Ghat, a l&rsquo;&Iacute;ndia, i dedicada a l&rsquo;escriptor i director de cinema itali&agrave; Pier Paolo Pasolini.
    </p><p class="article-text">
        Nekane Aramburu, directora del Museu Fenosa i d&rsquo;Es Baluard entre 2013 i 2019, va poder treballar estretament amb Plessi durant la seva etapa al capdavant del museu. El 2019 va organitzar l&rsquo;exposici&oacute; <em>Fabrizio Plessi. 30 anys a Mallorca</em>, una revisi&oacute; de les obres creades durant les seves tres d&egrave;cades de relaci&oacute; amb l&rsquo;illa. El projecte havia de ser tamb&eacute; el preludi d&rsquo;alguna cosa m&eacute;s ambiciosa: un centre dedicat a la seva obra a S&rsquo;Abeurador, a Santany&iacute;, que Plessi preparava juntament amb l&rsquo;arquitecte Garc&iacute;a-Ruiz. La idea prolongava el seu vincle amb Mallorca a trav&eacute;s d&rsquo;un espai propi, com ja passava al pas del Brenner, on existia un museu dedicat a l&rsquo;artista. Per&ograve; el projecte mai no va arribar a materialitzar-se. &ldquo;El va afectar molt&rdquo;, recorda Aramburu.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’artista italià preparant la seva exposició a la Llotja en un cementiri de barques a l’illa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’artista italià preparant la seva exposició a la Llotja en un cementiri de barques a l’illa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La &lsquo;humanitzaci&oacute;&rsquo; de les tecnologies</strong></h2><p class="article-text">
        En aquell v&iacute;deo del 2018, Plessi explicava la seva relaci&oacute; amb la tecnologia gaireb&eacute; com un programa art&iacute;stic. &ldquo;Jo crec que utilitzar les tecnologies &eacute;s un deure per a un artista&rdquo;, afirmava. Posava com a exemple Leonardo da Vinci: &ldquo;Hauria treballat amb l&rsquo;ordinador, amb el l&agrave;ser, amb all&ograve; digital&rdquo;. Per a ell, la q&uuml;esti&oacute; mai no era abra&ccedil;ar una eina per la seva novetat, sin&oacute; posar-la al servei d&rsquo;una idea. Per aix&ograve; defensava una cosa que avui adquireix una resson&agrave;ncia inesperada: &ldquo;La humanitzaci&oacute; de les tecnologies era molt, molt important perqu&egrave;, si no humanitzem les tecnologies, seran les tecnologies les que ens dominaran&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;artista Fabrizio Plessi, el col·leccionista Joan Guaita i l&#039;artista Bernardí Roig."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;artista Fabrizio Plessi, el col·leccionista Joan Guaita i l&#039;artista Bernardí Roig.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De fet, l&rsquo;artista que va comen&ccedil;ar treballant amb televisors quan encara semblaven objectes estranys dins d&rsquo;un museu va acabar experimentant amb eines digitals i intel&middot;lig&egrave;ncia artificial fins als seus &uacute;ltims anys. &ldquo;Sempre va tenir la voluntat de reinventar-se i d&rsquo;emp&egrave;nyer-se m&eacute;s enll&agrave; de les seves pr&ograve;pies possibilitats&rdquo;, resumeix el seu fill Rocco Plessi, que durant els dos &uacute;ltims anys el va acompanyar en l&rsquo;exploraci&oacute; de noves eines. &ldquo;Sempre el recordar&eacute; com un etern somiador&rdquo;, conclou.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s de trenta anys despr&eacute;s d&rsquo;aquella primera exposici&oacute; al Palau Solleric, les imatges de Fabrizio Plessi tornen ara a Mallorca per partida doble. Ho fan amb aigua que flueix on no hauria de fer-ho, amb llamps que trenquen la foscor i amb unes pantalles que, a les seves mans, mai no van ser nom&eacute;s m&agrave;quines. Plessi va passar bona part de la seva vida intentant que la tecnologia deix&eacute;s de semblar tecnologia i recuper&eacute;s alguna cosa tan antiga com el foc, la pedra o la mar. El 2018 va acabar aquella conversa amb una frase que resumeix, potser millor que cap altra, la l&ograve;gica de tota la seva traject&ograve;ria: &ldquo;Una vegada que la nostra ment s&rsquo;obre a idees m&eacute;s grans, mai no tornar&agrave; al seu format original&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fabrizio-plessi-l-alquimista-videoart-voler-humanitzar-tecnologia_1_13517794.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 18 Sep 2026 04:31:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/beb61a78-f992-4a9c-b8ae-b96ca5dff7f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1318y502.jpg" length="3213067" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/beb61a78-f992-4a9c-b8ae-b96ca5dff7f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1318y502.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3213067" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Fabrizio Plessi, l’alquimista del videoart que va voler humanitzar la tecnologia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/beb61a78-f992-4a9c-b8ae-b96ca5dff7f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1318y502.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Tecnología,Arte,Artistas,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Fabrizio Plessi, el ‘alquimista’ del videoarte  que quiso humanizar la tecnología]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/fabrizio-plessi-alquimista-videoarte-quiso-humanizar-tecnologia_1_13517421.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/beb61a78-f992-4a9c-b8ae-b96ca5dff7f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1318y502.jpg" width="1200" height="675" alt="Fabrizio Plessi, el ‘alquimista’ del videoarte  que quiso humanizar la tecnología"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El artista italiano, fallecido este verano a los 86 años, encontró en Mallorca durante más de tres décadas un lugar de creación. “Si no humanizamos las tecnologías, ellas serán las que nos dominarán”, advertía el creador</p><p class="subtitle">El 'freno' para la IA rompe Silicon Valley y desata una guerra de bandos entre gigantes tecnológicos</p></div><p class="article-text">
        El agua nunca fue solamente agua en las obras de Fabrizio Plessi (1940-2026). Pod&iacute;a aparecer atrapada en una pantalla, convertida en un flujo de luz o repetida en bucles infinitos hasta hacer que lo digital pareciera volverse un elemento vivo. El artista italiano, fallecido este verano a los 86 a&ntilde;os, dedic&oacute; gran parte de su vida a alterar de esta manera las reglas de la naturaleza. Siendo uno de los pioneros europeos del videoarte desde los a&ntilde;os sesenta, Plessi apost&oacute; as&iacute; por unir el pasado y el futuro y anticip&oacute; un mundo dominado por la multiplicaci&oacute;n de las pantallas. &ldquo;Si no humanizamos las tecnolog&iacute;as, ellas ser&aacute;n las que nos dominar&aacute;n&rdquo;, advert&iacute;a el creador en un v&iacute;deo de Es Baluard Museu de Mallorca, la isla donde desarroll&oacute; su trabajo durante m&aacute;s de tres d&eacute;cadas y que ahora celebra su legado con dos exposiciones que el propio artista hab&iacute;a dejado preparadas antes de morir.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Qu&eacute; es el agua? Es un elemento antiguo, ancestral, primordial. El v&iacute;deo, en cambio, es un elemento de hoy, ligado a las tecnolog&iacute;as, y siempre he pensado que entre el agua y el v&iacute;deo existen unas complicidades secretas y profundas&rdquo;, expresaba Plessi en 2018 ante la c&aacute;mara en el mismo v&iacute;deo del museo, donde tambi&eacute;n aseguraba, recordando sus inicios, que &ldquo;el videoarte contaba cosas; yo nunca quise contar nada, yo solo quer&iacute;a transmitir emociones&rdquo;. &ldquo;Como ocurre siempre al contemplar a Picasso, a Goya o a Vel&aacute;zquez: o eres capaz de provocar una emoci&oacute;n en las personas que contemplan tu trabajo, o, de lo contrario, todo es in&uacute;til&rdquo;, a&ntilde;ad&iacute;a.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El videoarte contaba cosas; yo nunca quise contar nada, yo solo quería transmitir emociones. Como ocurre siempre al contemplar a Picasso, a Goya o a Velázquez: o eres capaz de provocar una emoción en las personas que contemplan tu trabajo, o, de lo contrario, todo es inútil</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Fabrizio Plessi</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/95937c62-972f-4af3-a8ad-04335d8fec23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de Digital Splash, la instalación concebida por Plessi para el Museu de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de Digital Splash, la instalación concebida por Plessi para el Museu de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Esta misma idea del agua como un elemento sensorial es la que recorre sus dos &uacute;ltimos proyectos, <em>Digital Splash</em> y <em>Plessi/Roig</em>, que se inauguran esta semana en Mallorca en el marco de la Nit de l&rsquo;Art. La primera de ellas, concebida espec&iacute;ficamente para el Museu de Mallorca dentro del programa Biennal B y comisariada por David Barro y Jackie Herbst, se ha convertido en una suerte de inesperada despedida. &ldquo;Esta exposici&oacute;n no es p&oacute;stuma en sentido estricto, porque &eacute;l concibi&oacute; todo al detalle y est&aacute; tal cual &eacute;l la pens&oacute;. Lo &uacute;nico es que no ha llegado para inaugurarla&rdquo;, explica a elDiario.es David Barro, director de Es Baluard Museu. 
    </p><p class="article-text">
        Este verano, Barro viaj&oacute; junto a Herbst, Carla Ventura &mdash;compa&ntilde;era del artista&mdash; y su hijo Rocco hasta el estudio de Plessi para cerrar con &eacute;l las &uacute;ltimas decisiones de una obra que todav&iacute;a &ldquo;segu&iacute;a creciendo y transform&aacute;ndose&rdquo;. En esta muestra, una videoinstalaci&oacute;n y una selecci&oacute;n de dibujos acercan al visitante a la fascinaci&oacute;n por los elementos naturales y al proceso de creaci&oacute;n del artista que se autodefin&iacute;a como &ldquo;un mago, un alquimista&rdquo;, cuando explicaba que su obra se basaba en unir los materiales pobres del Arte Povera &mdash;movimiento art&iacute;stico italiano de finales de los sesenta que utiliz&oacute; materiales cotidianos y elementales&mdash; con el componente cambiante de la tecnolog&iacute;a.	
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x644y975.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x644y975.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x644y975.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x644y975.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x644y975.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x644y975.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d4e9638-586a-419b-91d8-7efb52c98171_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x644y975.jpg"
                    alt="David Barro con Fabrizio Plessi en su estudio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                David Barro con Fabrizio Plessi en su estudio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tras presentar la exposici&oacute;n en Palma junto a la familia del creador, Carla Ventura le revel&oacute; a David Barro adem&aacute;s una de las claves &iacute;ntimas de la pieza: Plessi la entend&iacute;a como una especie de autorretrato. En veneciano, explica Barro, existe un dicho que recomienda no crear olas cuando el mar est&aacute; tranquilo. Plessi hizo exactamente lo contrario durante toda su vida. &ldquo;&Eacute;l siempre quiso modificarlo&rdquo;, se&ntilde;ala el comisario. Esa piedra que cae una y otra vez y rompe la imagen ser&iacute;a as&iacute; la representaci&oacute;n de una personalidad incapaz de aceptar que las cosas permanecieran inm&oacute;viles.	 
    </p><p class="article-text">
        Agua, fuego, piedra, madera, lava, rel&aacute;mpagos y luz atraviesan as&iacute; una obra en la que lo electr&oacute;nico y lo elemental se contaminaban constantemente. Sin embargo, Plessi nunca se reconoci&oacute; del todo como videoartista. Bernard&iacute; Roig, artista mallorqu&iacute;n y amigo de Plessi, coincide en se&ntilde;alar esa distancia: &ldquo;No le gustaba que le llamasen videoartista porque ser&iacute;a como llamar a Miguel &Aacute;ngel artista del m&aacute;rmol. Para &eacute;l, el v&iacute;deo era simplemente otro material: una herramienta que pod&iacute;a utilizar con la misma libertad que el hierro, el agua o el fuego&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;No le gustaba que le llamasen videoartista porque sería como llamar a Miguel Ángel artista del mármol. Para él, el vídeo era simplemente otro material: una herramienta que podía utilizar con la misma libertad que el hierro, el agua o el fuego&#039;, comenta Bernardí Roig, artista mallorquín y amigo de Plessi</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Roig cuenta que hasta ahora no hab&iacute;a tenido ninguna exposici&oacute;n conjunta con el artista italiano. En este sentido, <em>Plessi/Roig</em> es un proyecto en el que dos trabajos independientes &ldquo;terminan roz&aacute;ndose hasta alterar mutuamente su significado&rdquo;, explica el artista mallorqu&iacute;n. La relaci&oacute;n entre ambos comenz&oacute; a finales de los ochenta, en torno a la Galer&iacute;a Joan Guaita, y se prolong&oacute; durante unas tres d&eacute;cadas. Pero su verdadera geograf&iacute;a compartida fue otra. &ldquo;Yo siempre digo que conoc&iacute; a Plessi en una playa de Creta hace 3.000 a&ntilde;os&rdquo;, bromea Roig. &ldquo;Donde m&aacute;s tiempo he pasado con &eacute;l ha sido paseando por la playa Es Carb&oacute;&rdquo;, a&ntilde;ade al recordar muchos veranos compartieron aquella playa, conversaciones y caminatas. 
    </p><p class="article-text">
        El galerista Joan Guaita recuerda tambi&eacute;n aquel momento como una etapa especialmente activa y combativa del arte contempor&aacute;neo, en la que los artistas trataban de imponer nuevas formas de entender la creaci&oacute;n. &ldquo;Era una lucha de la est&eacute;tica&rdquo;, explica. &ldquo;Quer&iacute;amos imponer una est&eacute;tica y una filosof&iacute;a&rdquo;, a&ntilde;ade, y destaca el car&aacute;cter &ldquo;m&aacute;s agresivo, m&aacute;s intelectual, m&aacute;s human&iacute;stico&rdquo; de aquella escena. Desde su perspectiva actual, como observador alejado de la pr&aacute;ctica art&iacute;stica, percibe un cambio: &ldquo;Ahora es m&aacute;s flojo&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/005aca52-268d-4118-9b7f-696ff5f1cb7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Energy (2026), la última obra de Plessi, que forma parte de la exposición PlessiRoig, presentada junto a los trabajos de Bernardí Roig en Kewenig."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Energy (2026), la última obra de Plessi, que forma parte de la exposición PlessiRoig, presentada junto a los trabajos de Bernardí Roig en Kewenig.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para la exposici&oacute;n <em>Plessi/Roig</em>, el artista italiano prepar&oacute;<em> Energy </em>(2026), una obra formada por tres pantallas superpuestas verticalmente donde los rel&aacute;mpagos atraviesan continuamente un fondo negro. Frente a ellas permanece uno de los grandes bloques blancos que Roig utiliz&oacute; en la obra<em> Mehr Licht!</em> en 2021 y que ahora recibe el destello de esas im&aacute;genes. Entre ambos se sit&uacute;a<em> The Man with the Golden Arm</em> (2026), una figura de Roig colocada cabeza abajo detr&aacute;s del altar del antiguo oratorio, parcialmente sustra&iacute;da a la mirada. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un Mediterr&aacute;neo entre Mallorca y Venecia	</strong></h2><p class="article-text">
        Y mientras la obra de Fabrizio Plessi segu&iacute;a viajando por algunos de los grandes museos y bienales del mundo, Mallorca permanec&iacute;a como un lugar silencioso de producci&oacute;n. &ldquo;Durante los veranos, que eran veranos de cuatro meses, &eacute;l trabajaba, y todo lo que se hac&iacute;a aqu&iacute; sal&iacute;a disparado a los mejores museos del mundo&rdquo;, recuerda Roig. Su trayectoria le llev&oacute; a participar en numerosas ediciones de la Bienal de Venecia, en documenta de Kassel y a mostrar sus obras en instituciones como el Centre Pompidou de Par&iacute;s, el Guggenheim de Nueva York o el Martin-Gropius-Bau de Berl&iacute;n. Pero, en mitad de ese recorrido internacional, encontr&oacute; en el sureste de Mallorca otro lugar desde el que pensar y trabajar. Lleg&oacute; a la isla en 1989 y termin&oacute; estableciendo all&iacute; su casa y estudio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf29f144-3eb1-44ba-9afb-6c4a889ff288_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la exposición La luz del llaüt  Plessi. Llaüt Licht de 2011 en La Lonja."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la exposición La luz del llaüt  Plessi. Llaüt Licht de 2011 en La Lonja.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El artista encontró en el sureste de Mallorca otro lugar desde el que pensar y trabajar. Llegó a la isla en 1989 y terminó estableciendo allí su casa y estudio</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El primer gran encuentro entre Plessi y Mallorca se produjo en 1989 con<em> Videosal</em>, una exposici&oacute;n en el Palau Solleric de Palma. Dos a&ntilde;os despu&eacute;s present&oacute; tambi&eacute;n Plessi a Mallorca en el Centre de Cultura Sa Nostra. Poco a poco, Mallorca se convirti&oacute; en una nueva ventana para mostrar su trabajo, con exposiciones en la Fundaci&oacute; Pilar i Joan Mir&oacute;, Es Baluard Museu y La Lonja, donde en 2011 present&oacute; <em>La luz del lla&uuml;t </em>/<em> Plessi. Lla&uuml;t-Licht </em>, una de sus muestras m&aacute;s emblem&aacute;ticas en la isla. En esta instalaci&oacute;n, Plessi utiliz&oacute; 14 lla&uuml;ts -embarcaci&oacute;n tradicional de pesca de Mallorca- para transformarlos en grandes objetos luminosos que evocaban el mar y el sonido del agua. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/80be8a74-17d3-40e2-8808-3cc0a12c4a26_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Estudio de Fabrizio Plessi en Venecia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Estudio de Fabrizio Plessi en Venecia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En 2004, pocos meses despu&eacute;s de la apertura de Es Baluard, Plessi regres&oacute; institucionalmente a Palma con<em> I lavatoi dell&rsquo;anima</em>, una videoinstalaci&oacute;n en el gran aljibe del museo. El artista llen&oacute; aquel dep&oacute;sito de piedra del siglo XVII, construido precisamente para almacenar agua, con una nueva versi&oacute;n de<em> Bombay-Bombay</em>, obra surgida despu&eacute;s de visitar los lavaderos p&uacute;blicos de Dhobi Ghat en India y dedicada al escritor y director de cine italiano Pier Paolo Pasolini. 
    </p><p class="article-text">
        Nekane Aramburu, directora del Museu Fenosa y de Es Baluard entre 2013 y 2019, pudo trabajar estrechamente con Plessi durante su etapa al frente del museo. En 2019 organiz&oacute; la exposici&oacute;n<em> Fabrizio Plessi. 30 anys a Mallorca</em>, una revisi&oacute;n de las obras creadas durante sus tres d&eacute;cadas de relaci&oacute;n con la isla. El proyecto deb&iacute;a ser tambi&eacute;n el preludio de algo m&aacute;s ambicioso: un centro dedicado a su obra en S&rsquo;Abeurador, en Santany&iacute;, que Plessi preparaba junto al arquitecto Garc&iacute;a-Ruiz. La idea prolongaba su v&iacute;nculo con Mallorca a trav&eacute;s de un espacio propio, como ya ocurr&iacute;a en el paso del Brennero, donde exist&iacute;a un museo dedicado al artista. Pero el proyecto nunca lleg&oacute; a materializarse. &ldquo;Le afect&oacute; mucho&rdquo;, recuerda Aramburu.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/90845d44-ff3f-4268-b455-31268202fc8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El artista italiano preparando su exposición en La Lonja en un cementerio de barcas en la isla."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El artista italiano preparando su exposición en La Lonja en un cementerio de barcas en la isla.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La &lsquo;humanizaci&oacute;n&rsquo; de las tecnolog&iacute;as</strong></h2><p class="article-text">
        En aquel v&iacute;deo de 2018, Plessi explicaba su relaci&oacute;n con la tecnolog&iacute;a casi como un programa art&iacute;stico. &ldquo;Yo creo que utilizar las tecnolog&iacute;as es un deber para un artista&rdquo;, afirmaba. Pon&iacute;a como ejemplo a Leonardo da Vinci: &ldquo;Habr&iacute;a trabajado con el ordenador, con el l&aacute;ser, con lo digital&rdquo;. Para &eacute;l, la cuesti&oacute;n nunca era abrazar una herramienta por su novedad, sino ponerla al servicio de una idea. Por eso defend&iacute;a algo que hoy adquiere una resonancia inesperada: &ldquo;La humanizaci&oacute;n de las tecnolog&iacute;as era muy, muy importante porque, si no humanizamos las tecnolog&iacute;as, ser&aacute;n las tecnolog&iacute;as las que nos dominar&aacute;n&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ea46d005-6d77-4150-8ff5-5b457d6dab38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El artista Fabrizio Plessi, el coleccionista Joan Guaita y el artista Bernardí Roig."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El artista Fabrizio Plessi, el coleccionista Joan Guaita y el artista Bernardí Roig.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De hecho, el artista que comenz&oacute; trabajando con televisores cuando todav&iacute;a parec&iacute;an objetos extra&ntilde;os dentro de un museo termin&oacute; experimentando con herramientas digitales e inteligencia artificial hasta sus &uacute;ltimos a&ntilde;os. &ldquo;Siempre tuvo la voluntad de reinventarse y de empujarse m&aacute;s all&aacute; de sus propias posibilidades&rdquo;, resume su hijo Rocco Plessi, que durante los dos &uacute;ltimos a&ntilde;os le acompa&ntilde;&oacute; en la exploraci&oacute;n de nuevas herramientas. &ldquo;Siempre lo recordar&eacute; como un eterno so&ntilde;ador&rdquo;, concluye.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s de treinta a&ntilde;os despu&eacute;s de aquella primera exposici&oacute;n en el Palau Solleric, las im&aacute;genes de Fabrizio Plessi regresan ahora a Mallorca por partida doble. Lo hacen con agua que fluye donde no deber&iacute;a, con rel&aacute;mpagos que rompen la oscuridad y con unas pantallas que, en sus manos, nunca fueron solamente m&aacute;quinas. Plessi pas&oacute; buena parte de su vida tratando de que la tecnolog&iacute;a dejase de parecer tecnolog&iacute;a y recuperase algo tan antiguo como el fuego, la piedra o el mar. En 2018 termin&oacute; aquella conversaci&oacute;n con una frase que resume, quiz&aacute; mejor que ninguna otra, la l&oacute;gica de toda su trayectoria: &ldquo;Una vez que nuestra mente se abre a ideas m&aacute;s grandes, nunca volver&aacute; a su formato original&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/fabrizio-plessi-alquimista-videoarte-quiso-humanizar-tecnologia_1_13517421.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 17 Sep 2026 20:32:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/beb61a78-f992-4a9c-b8ae-b96ca5dff7f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1318y502.jpg" length="3213067" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/beb61a78-f992-4a9c-b8ae-b96ca5dff7f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1318y502.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3213067" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Fabrizio Plessi, el ‘alquimista’ del videoarte  que quiso humanizar la tecnología]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/beb61a78-f992-4a9c-b8ae-b96ca5dff7f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1318y502.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Tecnología,Arte,Artistas,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De Mussolini a la Marbella franquista: l’herència turística de les dictadures]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mussolini-marbella-franquista-l-herencia-turistica-les-dictadures_1_13510057.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/22bbd9ac-7781-47bb-9f9e-7b1857f8d48b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="De Mussolini a la Marbella franquista: l’herència turística de les dictadures"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’artista Irene de Andrés inaugura ‘Por un lugar en el sol’, una exposició individual que recorre la història de dues ciutats de vacances construïdes sota els règims de Franco i Salazar i la seva transformació en l’era del turisme de masses</p><p class="subtitle">El cap de Mussolini enterrat a Mallorca: “Seria la prova que volien un laboratori feixista a l'illa”</p></div><p class="article-text">
        Qu&egrave; tenen a veure una ciutat de vacances constru&iuml;da pel franquisme a Marbella i una col&ograve;nia de vacances aixecada durant l&rsquo;Estado Novo portugu&egrave;s a Caparica? Per a l&rsquo;artista eivissenca Irene de Andr&eacute;s (Eivissa, 1986), totes dues formen part d&rsquo;una mateixa hist&ograve;ria que arrenca a la It&agrave;lia de Mussolini i travessa els projectes tur&iacute;stics de les dictadures europees: la del turisme com a eina pol&iacute;tica, com a promesa de benestar i, finalment, com a ind&uacute;stria capa&ccedil; de transformar radicalment els territoris que ocupa. A l&rsquo;exposici&oacute; <em>Por un lugar en el sol</em>, inaugurada a la Galeria Juan Sili&oacute; en el marc d&rsquo;Apertura Madrid Gallery Weekend, la creadora confronta arxius, propaganda, fotografies, v&iacute;deos i souvenirs per seguir l&rsquo;evoluci&oacute; dels dos complexos des del seu naixement sota r&egrave;gims autoritaris fins al present.
    </p><p class="article-text">
        El projecte prolonga una investigaci&oacute; desenvolupada des del 2018 al voltant de l&rsquo;oci, el turisme i les arquitectures que el fan possible, des de les discoteques abandonades d&rsquo;Eivissa fins als grans resorts i creuers. El punt de partida va ser un treball sobre <em>Prora</em>, el gegantesc complex tur&iacute;stic que l&rsquo;Alemanya nazi va comen&ccedil;ar a construir el 1936 a l&rsquo;illa de R&uuml;gen com a ciutat de vacances per a treballadors i que, d&egrave;cades despr&eacute;s, va acabar convertit en apartaments de luxe. En la seva nova exposici&oacute; individual a Madrid, l&rsquo;artista connecta Marbella i Caparica, dues ciutats de vacances aixecades sota dictadures que van sobreviure a la Segona Guerra Mundial i que compartien una concepci&oacute; nacionalcat&ograve;lica de l&rsquo;oci.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_50p_1151134.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_50p_1151134.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_75p_1151134.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_75p_1151134.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_default_1151134.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_default_1151134.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_default_1151134.jpg"
                    alt="L’artista Irene de Andrés durant la inauguració del projecte a la galeria Juan Silió"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’artista Irene de Andrés durant la inauguració del projecte a la galeria Juan Silió                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Volia saber com actua el turisme, m&eacute;s enll&agrave; del que coneixem avui&rdquo;, explica De Andr&eacute;s, que el defineix com &ldquo;una terraformaci&oacute; del lloc, de l&rsquo;imaginari, que acaba substituint la hist&ograve;ria d&rsquo;un lloc amb una postal que funciona com un b&eacute; de consum&rdquo;. Aix&iacute;, el projecte mostra la Ciudad Residencial Tiempo Libre de Marbella, aixecada durant el franquisme, i la Col&oacute;nia de F&eacute;rias Um Lugar ao Sol de Caparica, constru&iuml;da durant l&rsquo;Estado Novo. Separades per m&eacute;s de 700 quil&ograve;metres, van n&eacute;ixer d&rsquo;una l&ograve;gica comuna. &ldquo;Ambdues ciutats de vacances estan pensades per a les fam&iacute;lies de classe treballadora, en llocs on la principal font d&rsquo;ingressos des de fa anys &eacute;s el turisme&rdquo;, resumeix l&rsquo;artista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El projecte mostra la Ciudad Residencial Tiempo Libre de Marbella, aixecada durant el franquisme, i la Colónia de Férias Um Lugar ao Sol de Caparica, construïda durant l’Estado Novo. Separades per més de 700 quilòmetres, van néixer d’una lògica comuna</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;origen d&rsquo;aquest model es remunta, segons la creadora, a la It&agrave;lia de Mussolini i l&rsquo;<em>Opera Nazionale Dopolavoro</em>, que l&rsquo;Alemanya nazi replicaria amb el programa <em>Kraft durch Freude</em>. Portugal va desenvolupar la seva pr&ograve;pia versi&oacute; a trav&eacute;s de la <em>Funda&ccedil;&atilde;o Nacional para a Alegria no Trabalho</em> i Espanya mitjan&ccedil;ant l&rsquo;Obra Sindical de Educaci&oacute;n y Descanso. Tots aquests organismes responien, en part, a una conquesta pr&egrave;via del moviment obrer: el dret al descans, la reducci&oacute; de la jornada laboral i les vacances pagades. &ldquo;Els r&egrave;gims dictatorials no podien ignorar aquestes conquestes, per&ograve; s&iacute; apropiar-se&rsquo;n i organitzar-les des de l&rsquo;Estat. Era una propaganda molt potent&rdquo;, resumeix la creadora.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/1206235765?h=6bd5482af8" width="640" height="360" frameborder="0" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share"   allowfullscreen></iframe>
    </figure><p class="article-text">
        El model no es va desenvolupar, a m&eacute;s, de manera a&iuml;llada a cada pa&iacute;s. L&rsquo;artista assenyala que els organismes portugu&egrave;s i espanyol van mantenir durant anys intercanvis, una circulaci&oacute; d&rsquo;idees i experi&egrave;ncies que permet entendre aquestes ciutats de vacances com a part d&rsquo;una xarxa m&eacute;s &agrave;mplia de pol&iacute;tiques d&rsquo;oci sota les dictadures. L&rsquo;objectiu no era nom&eacute;s facilitar el descans: tamb&eacute; organitzar el temps lliure i oferir una determinada forma de vida sota el paraigua de l&rsquo;Estat. Despr&eacute;s de la Segona Guerra Mundial, aquesta dimensi&oacute; obertament adoctrinadora va comen&ccedil;ar a diluir-se, segons l&rsquo;artista, a mesura que els r&egrave;gims intentaven adaptar-se i mantenir-se en el poder, per&ograve; les infraestructures i el model tur&iacute;stic van romandre.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els règims dictatorials no podien ignorar les conquestes [socials], però sí apropiar-se&#039;n i organitzar-les des de l&#039;Estat. Era una propaganda molt potent</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Irene de Andrés</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Irene de Andrés confronta cartells, fotografies, vídeos i souvenirs per seguir l’evolució dels dos complexos des del seu naixement fins al present"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Irene de Andrés confronta cartells, fotografies, vídeos i souvenirs per seguir l’evolució dels dos complexos des del seu naixement fins al present                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Esgl&eacute;sia, turisme i fam&iacute;lies</strong></h2><p class="article-text">
        En aquestes col&ograve;nies, la fam&iacute;lia nuclear i cat&ograve;lica ocupava, a m&eacute;s, un lloc central. De Andr&eacute;s aborda aquesta q&uuml;esti&oacute; des de les teories de la reproducci&oacute; social: &ldquo;Tenien aquest inter&egrave;s per mantenir la fam&iacute;lia unida, la fam&iacute;lia nuclear, nacional i cat&ograve;lica, i al final &eacute;s una forma tamb&eacute; de continuar reproduint treballadors&rdquo;. El per&iacute;ode vacacional permetia, a m&eacute;s, una pausa en les tasques reproductives que requeien fonamentalment sobre les dones: &ldquo;All&agrave; podien descansar perqu&egrave; normalment tamb&eacute; altres dones s&rsquo;encarreguessin d&rsquo;alimentar la seva fam&iacute;lia&rdquo;. La pres&egrave;ncia de capelles i altres elements religiosos formava part d&rsquo;aquesta concepci&oacute; dels complexos. &ldquo;En estar constru&iuml;t en aquella &egrave;poca, era un element que havia de ser-hi. Al final, s&oacute;n com una mena de pobles on anar de vacances&rdquo;, assegura De Andr&eacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El període vacacional permetia una pausa en les tasques reproductives que requeien fonamentalment sobre les dones: &quot;Allà podien descansar perquè normalment també altres dones s’encarreguessin d’alimentar la seva família&quot;, afirma l’artista</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La Ciudad Residencial de Marbella es va construir, a m&eacute;s, en paral&middot;lel als anomenats pobles de colonitzaci&oacute; franquistes, dissenyats per intentar frenar l&rsquo;&egrave;xode rural de la poblaci&oacute; espanyola. &ldquo;Es creen en paral&middot;lel als pobles de colonitzaci&oacute; que s&rsquo;estaven construint per al treball dels agricultors que mai no anirien a aquells altres pobles&rdquo;, explica l&rsquo;artista. La pr&ograve;pia l&ograve;gica d&rsquo;aquells despla&ccedil;aments tenia, a m&eacute;s, un revers tur&iacute;stic: mentre uns territoris expulsaven poblaci&oacute; rural cap a les ciutats i les zones costaneres en expansi&oacute;, d&rsquo;altres comen&ccedil;aven a rebre aquests treballadors per construir els hotels i les infraestructures del nou sector tur&iacute;stic. La relaci&oacute; entre tots dos models li interessa precisament perqu&egrave; uns organitzaven la vida laboral i els altres el temps de descans: &ldquo;&Eacute;s for&ccedil;a similar&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Souvenir i fotografies de la Ciudad Residencial Tiempo Libre de Marbella"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Souvenir i fotografies de la Ciudad Residencial Tiempo Libre de Marbella                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per&ograve; aquelles vacances tampoc no estaven obertes indiscriminadament a tota la classe treballadora. A Marbella, els principals usuaris eren funcionaris de l&rsquo;Estat i treballadors d&rsquo;empreses vinculades a l&rsquo;Instituto Nacional de Industria. &ldquo;No necess&agrave;riament eren franquistes, per&ograve; eren treballadors m&eacute;s emparats per l&rsquo;Estat&rdquo;, matisa l&rsquo;artista. Precisament per aix&ograve; <em>Por un lugar en el sol</em> no s&rsquo;atura en la caiguda de les dictadures, sin&oacute; que segueix qu&egrave; passa despr&eacute;s. &ldquo;Jo he triat alguns dels models que han continuat en funcionament, perqu&egrave; em semblava especialment interessant estudiar aquesta evoluci&oacute;, que tamb&eacute; forma part de l&rsquo;evoluci&oacute; de la pr&ograve;pia hist&ograve;ria del turisme, i no m&rsquo;interessava estudiar-los com a ru&iuml;na, sin&oacute; quina ha estat aquesta transformaci&oacute; d&rsquo;aquest &uacute;s social d&rsquo;aquests espais&rdquo;, afirma la creadora.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Marbella, els principals usuaris eren funcionaris de l’Estat i treballadors d’empreses vinculades a l’Instituto Nacional de Industria. &quot;No necessàriament eren franquistes, però eren treballadors més emparats per l’Estat&quot;, matisa l’artista</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Vacances socials a la ciutat del luxe</strong></h2><p class="article-text">
        A Marbella, la Ciudad Residencial Tiempo Libre va sobreviure a la Transici&oacute; i va mantenir durant d&egrave;cades una funci&oacute; de turisme social. Amb la transfer&egrave;ncia de les estructures de patrimoni sindical, va passar a mans de Comisiones Obreras i UGT i va continuar oferint vacances de baix cost, inclosos viatges de l&rsquo;Imserso i programes per a persones amb discapacitat. &ldquo;S&oacute;n unes vacances de baix cost en un lloc com Marbella, que t&eacute; aquesta connotaci&oacute; tamb&eacute; de turisme una mica lux&oacute;s&rdquo;, assenyala l&rsquo;eivissenca. En plena Marbella, aquella arquitectura funcionava com una anomalia: un lloc on les vacances continuaven sent accessibles per a aquells que no podien assumir els preus de la resta de la ciutat.
    </p><p class="article-text">
        Fins que va deixar de fer-ho. De Andr&eacute;s ha investigat a l&rsquo;Arxiu de Comissions i a l&rsquo;Arxiu Hist&ograve;ric de Sevilla l&rsquo;evoluci&oacute; del complex i recull les den&uacute;ncies dels seus propis treballadors. &ldquo;Recentment, per exemple, la de Marbella ha estat privatitzada, i ja denunciaven els propis treballadors de la ciutat residencial la desinversi&oacute;, una mica com estaven deixant morir una mica aquell espai per despr&eacute;s tenir l&rsquo;excusa de la privatitzaci&oacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Hi ha en aquests llocs els qui serveixen i els qui són servits, però per a qui és aquest lloc al sol, per a qui és aquesta promesa d’un lloc al sol&quot;, planteja l’artista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Hi ha en aquests llocs els qui serveixen i els qui són servits, però per a qui és aquest lloc al sol, per a qui és aquesta promesa d’un lloc al sol&quot;, planteja l’artista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durant la pand&egrave;mia, les seves instal&middot;lacions van arribar, a m&eacute;s, a posar-se a disposici&oacute; de treballadors sanitaris que no es podien despla&ccedil;ar. Per a l&rsquo;artista, el deteriorament no era inevitable. &ldquo;Em sembla que ja que hi ha aquesta arquitectura i que hi ha aquesta infraestructura, el que tocava era mantenir-la, no deixar d&rsquo;invertir-hi. Perqu&egrave;, &eacute;s clar, arriba un moment en qu&egrave; el cost de la reforma excedeix el que suposadament es pot pagar, per&ograve; aix&ograve; es podia haver evitat&rdquo;, reivindica De Andr&eacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Marbella, la Ciudad Residencial Tiempo Libre va acabar en mans dels sindicats i va continuar oferint vacances de baix cost fins que ha estat privatitzada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, el cas portugu&egrave;s ofereix una evoluci&oacute; diferent. La FNAT va ser substitu&iuml;da per l&rsquo;Instituto Nacional de Aprovechamiento de los Tempos Libres, INATEL, que mant&eacute; una activitat vinculada al turisme social i gestiona el complex de Caparica. La mateixa artista hi ha estat com a usu&agrave;ria: &ldquo;Ara pots ser soci, pots no ser soci, i jo hi he anat com a usu&agrave;ria&rdquo;. Dos edificis nascuts sota dictadures sobreviuen, per tant, de formes diferents als r&egrave;gims que els van construir. Aquesta transformaci&oacute; tamb&eacute; apareix a l&rsquo;exposici&oacute;, on imatges d&rsquo;arxiu, postals, materials publicitaris i fotografies tur&iacute;stiques es barregen amb v&iacute;deos realitzats durant els seus recorreguts.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La creadora eivissenca treballa amb diferents capes temporals que es projecten cap al present del turisme de masses"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La creadora eivissenca treballa amb diferents capes temporals que es projecten cap al present del turisme de masses                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La metodologia d&rsquo;Irene de Andr&eacute;s busca precisament posar en relaci&oacute; aquestes diferents capes temporals. &ldquo;Intento treballar amb moltes capes i dades temporals. No m&rsquo;interessa quedar-me en el passat, en on i com es va construir, sin&oacute; quina ha estat l&rsquo;evoluci&oacute;&rdquo;, assegura la creadora. Per fer-ho combina documents d&rsquo;arxiu amb imatges preses durant els seus propis recorreguts, entrevistes a persones que hi van passar les seves vacances i materials tur&iacute;stics contemporanis, des de fotografies de TripAdvisor fins a postals que adquireix i digitalitza. El resultat evita convertir aquests complexos en simples restes d&rsquo;un passat autoritari i els presenta com a espais la hist&ograve;ria dels quals continua escrivint-se.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/295263417?h=3138461175" width="640" height="360" frameborder="0" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share"   allowfullscreen></iframe>
    </figure><h2 class="article-text"><strong>La promesa tur&iacute;stica a Eivissa</strong></h2><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; connecta amb el lloc d&rsquo;origen d&rsquo;Irene de Andr&eacute;s, Eivissa, on la promesa tur&iacute;stica de prosperitat ha transformat completament l&rsquo;illa. &ldquo;Hi ha en aquests llocs els qui serveixen i els qui s&oacute;n servits, per&ograve; per a qui &eacute;s aquest lloc al sol, per a qui &eacute;s aquesta promesa d&rsquo;un lloc al sol&rdquo;, planteja l&rsquo;artista. El desenvolupament tur&iacute;stic hi va suposar el pas d&rsquo;una economia pr&agrave;cticament de subsist&egrave;ncia a una altra basada en el turisme, per&ograve; tamb&eacute; ha dificultat que molts dels treballadors que sostenen aquesta ind&uacute;stria puguin viure a l&rsquo;illa. &ldquo;Potser el cambrer que t&rsquo;est&agrave; servint el xampany est&agrave; vivint en una tenda de campanya. A mi aix&ograve; em sembla una vergonya&rdquo;, critica la creadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de sala de l’exposició &quot;Por un lugar en el sol&quot;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de sala de l’exposició &quot;Por un lugar en el sol&quot;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Potser el cambrer que t’està servint el xampany està vivint en una tenda de campanya. A mi això em sembla una vergonya</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Irene de Andrés</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De Andr&eacute;s recorda tamb&eacute; el cas de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desallotjament-d-propietari-pirata-eivissa-deixa-200-persones-carrer-som-els-treballadors-aixequem-l-illa_1_11564001.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Rova I</a> i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/barraques-reduides-enderrocs-i-300-treballadors-amb-nens-desnonats-eivissa-som-carrer_1_12466721.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Rova II</a>, on persones que vivien en assentaments &ldquo;estaven pagant per un tros de terra sense acc&eacute;s a llum el&egrave;ctrica&rdquo;. &ldquo;&Eacute;s a dir, aix&ograve; est&agrave; passant a Eivissa&rdquo;, denuncia. Aix&iacute; mateix, rebutja que la soluci&oacute; passi simplement per substituir el turisme de masses per un suposat &ldquo;turisme de qualitat&rdquo; si aix&ograve; significa reservar determinats territoris a qui t&eacute; m&eacute;s poder adquisitiu: &ldquo;Que unes persones s&oacute;n de qualitat o no pel seu poder adquisitiu? Tornarem a fer que nom&eacute;s els s&uacute;per rics puguin viatjar. Doncs tampoc no &eacute;s aix&ograve;&rdquo;. La seva alternativa passa per &ldquo;trobar un equilibri&rdquo; mitjan&ccedil;ant &ldquo;una regularitzaci&oacute; de l&rsquo;habitatge&rdquo; i &ldquo;un repartiment just dels recursos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest &eacute;s, en darrer terme, el recorregut de <em>Por un lugar en el sol</em>: de les vacances com a dret conquerit a les vacances com a instrument pol&iacute;tic i, finalment, al turisme com una de les grans ind&uacute;stries contempor&agrave;nies. Una hist&ograve;ria que parteix de les arquitectures de les dictadures europees, per&ograve; acaba plantejant una pregunta molt present: qui pot viure als llocs convertits en destinacions, qui pot permetre&rsquo;s gaudir-ne i qui treballa perqu&egrave; altres ho puguin fer.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mussolini-marbella-franquista-l-herencia-turistica-les-dictadures_1_13510057.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 15 Sep 2026 05:03:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/22bbd9ac-7781-47bb-9f9e-7b1857f8d48b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="17579685" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/22bbd9ac-7781-47bb-9f9e-7b1857f8d48b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="17579685" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[De Mussolini a la Marbella franquista: l’herència turística de les dictadures]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/22bbd9ac-7781-47bb-9f9e-7b1857f8d48b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Marbella,Ibiza,Italia,Benito Mussolini,Francisco Franco,Dictadura,Turismo,Portugal]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De Mussolini a la Marbella franquista: la herencia turística de las dictaduras]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/mussolini-marbella-franquista-herencia-turistica-dictaduras_1_13507310.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/22bbd9ac-7781-47bb-9f9e-7b1857f8d48b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="De Mussolini a la Marbella franquista: la herencia turística de las dictaduras"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La artista Irene de Andrés inaugura 'Por un lugar en el sol', una exposición individual que recorre la historia de dos ciudades de vacaciones construidas bajo los regímenes de Franco y Salazar y su transformación en la era del turismo de masas</p><p class="subtitle">La cabeza de Mussolini enterrada en Mallorca: “Sería la prueba de que querían un laboratorio fascista en la isla”</p></div><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; tiene que ver una ciudad de vacaciones construida por el franquismo en Marbella y una colonia de vacaciones levantada durante el Estado Novo portugu&eacute;s en Caparica? Para la artista ibicenca Irene de Andr&eacute;s (Eivissa, 1986), ambas forman parte de una misma historia que arranca en la Italia de Mussolini y atraviesa los proyectos tur&iacute;sticos de las dictaduras europeas: la del turismo como herramienta pol&iacute;tica, como promesa de bienestar y, finalmente, como industria capaz de transformar radicalmente los territorios que ocupa. En la exposici&oacute;n <em>Por un lugar en el sol</em>, inaugurada en la Galer&iacute;a Juan Sili&oacute; en el marco de Apertura Madrid Gallery Weekend, la creadora confronta archivos, propaganda, fotograf&iacute;as, v&iacute;deos y <em>souvenirs</em> para seguir la evoluci&oacute;n de ambos complejos desde su nacimiento bajo reg&iacute;menes autoritarios hasta el presente.
    </p><p class="article-text">
        El proyecto prolonga una investigaci&oacute;n desarrollada desde 2018 en torno al ocio, el turismo y las arquitecturas que lo hacen posible, desde las discotecas abandonadas de Eivissa hasta los grandes resorts y cruceros. El punto de partida fue un trabajo sobre <em>Prora</em>, el gigantesco complejo tur&iacute;stico que la Alemania nazi comenz&oacute; a construir en 1936 en la isla de R&uuml;gen como ciudad de vacaciones para trabajadores y que, d&eacute;cadas despu&eacute;s, acab&oacute; convertido en apartamentos de lujo. En su nueva exposici&oacute;n individual en Madrid, la artista conecta Marbella y Caparica, dos ciudades de vacaciones levantadas bajo dictaduras que sobrevivieron a la Segunda Guerra Mundial y que compart&iacute;an una concepci&oacute;n nacionalcat&oacute;lica del ocio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_50p_1151134.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_50p_1151134.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_75p_1151134.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_75p_1151134.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_default_1151134.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_default_1151134.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8fbc04d5-fbbc-424f-8181-66487b03ee15_16-9-aspect-ratio_default_1151134.jpg"
                    alt="La artista Irene de Andrés durante la inauguración del proyecto en la galería Juan Silió."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La artista Irene de Andrés durante la inauguración del proyecto en la galería Juan Silió.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Quer&iacute;a saber c&oacute;mo act&uacute;a el turismo, m&aacute;s all&aacute; de lo que conocemos hoy&rdquo;, cuenta De Andr&eacute;s, quien lo define como &ldquo;una terraformaci&oacute;n del lugar, del imaginario, que acaba sustituyendo la historia de un lugar con una tarjeta postal que funciona como un bien de consumo&rdquo;. As&iacute;, el proyecto muestra la Ciudad Residencial Tiempo Libre de Marbella, levantada durante el franquismo, y la Col&oacute;nia de F&eacute;rias Um Lugar ao Sol de Caparica, construida durante el Estado Novo. Separadas por m&aacute;s de 700 kil&oacute;metros, nacieron de una l&oacute;gica com&uacute;n. &ldquo;Ambas ciudades de vacaciones est&aacute;n pensadas para las familias de clase trabajadora, en lugares donde la principal fuente de ingresos desde hace a&ntilde;os es el turismo&rdquo;, resume la artista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El proyecto muestra la Ciudad Residencial Tiempo Libre de Marbella, levantada durante el franquismo, y la Colónia de Férias Um Lugar ao Sol de Caparica, construida durante el Estado Novo. Separadas por más de 700 kilómetros, nacieron de una lógica común</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El origen de este modelo se remonta, seg&uacute;n la creadora, a la Italia de Mussolini y la <em>Opera Nazionale Dopolavoro</em>, que la Alemania nazi replicar&iacute;a con el programa <em>Kraft durch Freude</em>. Portugal desarroll&oacute; su propia versi&oacute;n a trav&eacute;s de la <em>Funda&ccedil;&atilde;o Nacional para a Alegria no Trabalho</em> y Espa&ntilde;a mediante la Obra Sindical de Educaci&oacute;n y Descanso. Todos estos organismos respond&iacute;an, en parte, a una conquista previa del movimiento obrero: el derecho al descanso, la reducci&oacute;n de la jornada laboral y las vacaciones pagadas. &ldquo;Los reg&iacute;menes dictatoriales no pod&iacute;an ignorar esas conquistas, pero s&iacute; apropi&aacute;rselas y organizarlas desde el Estado. Era una propaganda muy potente&rdquo;, resume la creadora.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/1206235765?h=6bd5482af8" width="640" height="360" frameborder="0" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share"   allowfullscreen></iframe>
    </figure><p class="article-text">
        El modelo no se desarroll&oacute;, adem&aacute;s, de forma aislada en cada pa&iacute;s. La artista se&ntilde;ala que los organismos portugu&eacute;s y espa&ntilde;ol mantuvieron durante a&ntilde;os intercambios, una circulaci&oacute;n de ideas y experiencias que permite entender estas ciudades de vacaciones como parte de una red m&aacute;s amplia de pol&iacute;ticas de ocio bajo las dictaduras. El objetivo no era solo facilitar el descanso: tambi&eacute;n organizar el tiempo libre y ofrecer una determinada forma de vida bajo el paraguas del Estado. Tras la Segunda Guerra Mundial, esa dimensi&oacute;n abiertamente adoctrinadora comenz&oacute; a diluirse, seg&uacute;n la artista, a medida que los reg&iacute;menes intentaban adaptarse y mantenerse en el poder, pero las infraestructuras y el modelo tur&iacute;stico permanecieron.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los regímenes dictatoriales no podían ignorar las conquistas [sociales], pero sí apropiárselas y organizarlas desde el Estado. Era una propaganda muy potente</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Irene de Andrés</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d8b6a1a9-2369-4e18-869e-a9c5cdbf5fde_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Irene de Andrés confronta carteles, fotografías, vídeos y souvenirs para seguir la evolución de ambos complejos desde su nacimiento hasta el presente."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Irene de Andrés confronta carteles, fotografías, vídeos y souvenirs para seguir la evolución de ambos complejos desde su nacimiento hasta el presente.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Iglesia, turismo y familias</strong></h2><p class="article-text">
        En estas colonias, la familia nuclear y cat&oacute;lica ocupaba adem&aacute;s un lugar central. De Andr&eacute;s aborda esta cuesti&oacute;n desde las teor&iacute;as de la reproducci&oacute;n social: &ldquo;Ten&iacute;an ese inter&eacute;s por mantener a la familia unida, la familia nuclear, nacional y cat&oacute;lica, y al final es una forma tambi&eacute;n de seguir reproduciendo trabajadores&rdquo;. El periodo vacacional permit&iacute;a, adem&aacute;s, una pausa en las tareas reproductivas que reca&iacute;an fundamentalmente sobre las mujeres: &ldquo;All&iacute; pod&iacute;an descansar para que normalmente tambi&eacute;n otras mujeres se encarguen de alimentar a su familia&rdquo;. La presencia de capillas y otros elementos religiosos formaba parte de esa concepci&oacute;n de los complejos. &ldquo;Al estar construido en esa &eacute;poca, era un elemento que ten&iacute;a que estar ah&iacute;. Al final, son como una especie de pueblos donde viajar de vacaciones&rdquo;, asegura De Andr&eacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El periodo vacacional permitía una pausa en las tareas reproductivas que recaían fundamentalmente sobre las mujeres: &#039;Allí podían descansar para que normalmente también otras mujeres se encarguen de alimentar a su familia&#039;, afirma la artista</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La Ciudad Residencial de Marbella se construy&oacute; adem&aacute;s en paralelo a los llamados pueblos de colonizaci&oacute;n franquistas, dise&ntilde;ados para intentar frenar el &eacute;xodo rural de la poblaci&oacute;n espa&ntilde;ola. &ldquo;Se crean en paralelo a los pueblos de colonizaci&oacute;n que se estaban construyendo para el trabajo de agricultores que nunca iban a ir a esos otros pueblos&rdquo;, explica la artista. La propia l&oacute;gica de aquellos desplazamientos ten&iacute;a, adem&aacute;s, un reverso tur&iacute;stico: mientras unos territorios expulsaban poblaci&oacute;n rural hacia las ciudades y las zonas costeras en expansi&oacute;n, otros empezaban a recibir a esos trabajadores para construir los hoteles y las infraestructuras del nuevo sector tur&iacute;stico. La relaci&oacute;n entre ambos modelos le interesa precisamente porque unos organizaban la vida laboral y otros el tiempo de descanso: &ldquo;Es bastante similar&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6ffc1da5-9f7c-4e7d-a291-79e3e02fcf01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Souvenir y fotografías de la Ciudad Residencial Tiempo Libre de Marbella."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Souvenir y fotografías de la Ciudad Residencial Tiempo Libre de Marbella.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pero aquellas vacaciones tampoco estaban abiertas indiscriminadamente a toda la clase trabajadora. En Marbella, los principales usuarios eran funcionarios del Estado y trabajadores de empresas vinculadas al Instituto Nacional de Industria. &ldquo;No necesariamente eran franquistas, pero eran trabajadores m&aacute;s amparados por el Estado&rdquo;, matiza la artista. Precisamente por eso <em>Por un lugar en el sol</em> no se detiene en la ca&iacute;da de las dictaduras, sino que sigue qu&eacute; ocurre despu&eacute;s. &ldquo;Yo he elegido algunos de los modelos que han seguido en funcionamiento, porque me parec&iacute;a especialmente interesante estudiar esa evoluci&oacute;n, que tambi&eacute;n es parte de la evoluci&oacute;n de la propia historia del turismo, y no me interesaba estudiarlos como ruina, sino cu&aacute;l ha sido esa transformaci&oacute;n de ese uso social de esos espacios&rdquo;, afirma la creadora.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Marbella, los principales usuarios eran funcionarios del Estado y trabajadores de empresas vinculadas al Instituto Nacional de Industria. &#039;No necesariamente eran franquistas, pero eran trabajadores más amparados por el Estado&#039;, matiza la artista</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Vacaciones sociales en la ciudad del lujo</strong></h2><p class="article-text">
        En Marbella, la Ciudad Residencial Tiempo Libre sobrevivi&oacute; a la Transici&oacute;n y mantuvo durante d&eacute;cadas una funci&oacute;n de turismo social. Con la transferencia de las estructuras de patrimonio sindical, pas&oacute; a manos de Comisiones Obreras y UGT y sigui&oacute; ofreciendo vacaciones de bajo coste, incluidos viajes del Imserso y programas para personas con discapacidad. &ldquo;Son unas vacaciones de bajo coste en un lugar como Marbella, que tiene esa connotaci&oacute;n tambi&eacute;n de turismo un poco lujoso&rdquo;, se&ntilde;ala la ibicenca. En plena Marbella, aquella arquitectura funcionaba como una anomal&iacute;a: un lugar donde las vacaciones segu&iacute;an siendo accesibles para quienes no pod&iacute;an asumir los precios del resto de la ciudad.
    </p><p class="article-text">
        Hasta que dej&oacute; de hacerlo. De Andr&eacute;s ha investigado en el Archivo de Comisiones y en el Archivo Hist&oacute;rico de Sevilla la evoluci&oacute;n del complejo y recoge las denuncias de sus propios trabajadores. &ldquo;Recientemente, por ejemplo, la de Marbella ha sido privatizada, y ya denunciaban los propios trabajadores de la ciudad residencial la desinversi&oacute;n, un poco c&oacute;mo estaban dejando morir un poco ese espacio para luego tener la excusa de la privatizaci&oacute;n&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/69594e23-57f9-4034-9574-15599c6c9433_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“Hay en esos lugares quienes sirven y quienes son servidos, pero para quién es ese lugar en el sol, para quién es esa promesa de un lugar en el sol”, plantea la artista."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Hay en esos lugares quienes sirven y quienes son servidos, pero para quién es ese lugar en el sol, para quién es esa promesa de un lugar en el sol”, plantea la artista.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante la pandemia, sus instalaciones llegaron adem&aacute;s a ponerse a disposici&oacute;n de trabajadores sanitarios que no pod&iacute;an desplazarse. Para la artista, el deterioro no era inevitable. &ldquo;Me parece que ya que est&aacute; esa arquitectura y que est&aacute; esa infraestructura hubiese sido lo suyo mantenerlo, no dejar de invertir. Porque, claro, llega un momento en el que ya el coste de la reforma excede lo que supuestamente se puede pagar, pero eso se pod&iacute;a haber evitado&rdquo;, reivindica De Andr&eacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Marbella, la Ciudad Residencial Tiempo Libre acabó en manos de los sindicatos y siguió ofreciendo vacaciones de bajo coste hasta que ha sido privatizada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por otro lado, el caso portugu&eacute;s ofrece una evoluci&oacute;n diferente. La FNAT fue sustituida por el Instituto Nacional de Aprovechamiento de los Tempos Libres, INATEL, que mantiene una actividad vinculada al turismo social y gestiona el complejo de Caparica. La propia artista ha estado all&iacute; como usuaria: &ldquo;Ahora puedes ser socio, puedes no ser socio, y yo he ido all&iacute; como usuaria&rdquo;. Dos edificios nacidos bajo dictaduras sobreviven, por tanto, de formas distintas a los reg&iacute;menes que los construyeron. Esa transformaci&oacute;n tambi&eacute;n aparece en la exposici&oacute;n, donde im&aacute;genes de archivo, postales, materiales publicitarios y fotograf&iacute;as tur&iacute;sticas se mezclan con v&iacute;deos realizados durante sus recorridos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b5478165-9cbd-42a7-b7c5-c850a6fe8ca9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La creadora ibicenca trabaja con diferentes capas temporales que se proyectan hacia el presente del turismo de masas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La creadora ibicenca trabaja con diferentes capas temporales que se proyectan hacia el presente del turismo de masas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La metodolog&iacute;a de Irene de Andr&eacute;s busca precisamente poner en relaci&oacute;n esas diferentes capas temporales. &ldquo;Intento trabajar con muchas capas y datos temporales. No me interesa quedarme en el pasado, en d&oacute;nde y c&oacute;mo se construy&oacute;, sino cu&aacute;l ha sido la evoluci&oacute;n&rdquo;, asegura la creadora. Para ello combina documentos de archivo con im&aacute;genes tomadas durante sus propios recorridos, entrevistas a personas que pasaron all&iacute; sus vacaciones y materiales tur&iacute;sticos contempor&aacute;neos, desde fotograf&iacute;as de TripAdvisor hasta postales que adquiere y digitaliza. El resultado evita convertir estos complejos en simples restos de un pasado autoritario y los presenta como espacios cuya historia contin&uacute;a escribi&eacute;ndose.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/295263417?h=3138461175" width="640" height="360" frameborder="0" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share"   allowfullscreen></iframe>
    </figure><h2 class="article-text"><strong>La promesa tur&iacute;stica en Eivissa</strong></h2><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n conecta con el lugar de origen de Irene de Andr&eacute;s, Eivissa, donde la promesa tur&iacute;stica de prosperidad ha transformado por completo la isla. &ldquo;Hay en esos lugares quienes sirven y quienes son servidos, pero para qui&eacute;n es ese lugar en el sol, para qui&eacute;n es esa promesa de un lugar en el sol&rdquo;, plantea la artista. El desarrollo tur&iacute;stico supuso all&iacute; el paso de una econom&iacute;a pr&aacute;cticamente de subsistencia a otra basada en el turismo, pero tambi&eacute;n ha dificultado que muchos de los trabajadores que sostienen esa industria puedan vivir en la isla. &ldquo;Igual el camarero que te est&aacute; sirviendo el champ&aacute;n est&aacute; viviendo en una tienda de campa&ntilde;a. A m&iacute; eso me parece una verg&uuml;enza&rdquo;, critica la creadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8d1d78ab-20ab-4362-9f76-d58776882f02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de sala de la exposición &#039;Por un lugar en el sol&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de sala de la exposición &#039;Por un lugar en el sol&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Igual el camarero que te está sirviendo el champán está viviendo en una tienda de campaña. A mí eso me parece una vergüenza</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Irene de Andrés</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De Andr&eacute;s recuerda tambi&eacute;n el caso de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Rova</a> y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/chabolas-reducidas-escombros-300-trabajadores-ninos-desahuciados-ibiza-calle_1_12465623.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Rova II</a>, donde personas que viv&iacute;an en asentamientos &ldquo;estaban pagando por un pedazo de tierra sin acceso a luz el&eacute;ctrica&rdquo;. &ldquo;O sea, esto est&aacute; pasando en Ibiza&rdquo;, denuncia. Asimismo, rechaza que la soluci&oacute;n pase simplemente por sustituir el turismo de masas por un supuesto &ldquo;turismo de calidad&rdquo; si eso significa reservar determinados territorios a quienes tienen mayor poder adquisitivo: &ldquo;&iquest;Que unas personas son de calidad o no por su poder adquisitivo? Vamos a volver a que solo los s&uacute;per ricos puedan viajar. Pues tampoco es eso&rdquo;. Su alternativa pasa por &ldquo;encontrar un equilibrio&rdquo; mediante &ldquo;una regularizaci&oacute;n de la vivienda&rdquo; y &ldquo;un reparto justo de los recursos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ese es, en &uacute;ltimo t&eacute;rmino, el recorrido de <em>Por un lugar en el sol</em>: de las vacaciones como derecho conquistado a las vacaciones como instrumento pol&iacute;tico y, finalmente, al turismo como una de las grandes industrias contempor&aacute;neas. Una historia que parte de las arquitecturas de las dictaduras europeas, pero acaba planteando una pregunta muy presente: qui&eacute;n puede vivir en los lugares convertidos en destinos, qui&eacute;n puede permitirse disfrutarlos y qui&eacute;n trabaja para que otros puedan hacerlo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/mussolini-marbella-franquista-herencia-turistica-dictaduras_1_13507310.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 14 Sep 2026 20:10:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/22bbd9ac-7781-47bb-9f9e-7b1857f8d48b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="17579685" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/22bbd9ac-7781-47bb-9f9e-7b1857f8d48b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="17579685" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[De Mussolini a la Marbella franquista: la herencia turística de las dictaduras]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/22bbd9ac-7781-47bb-9f9e-7b1857f8d48b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Marbella,Ibiza,Italia,Benito Mussolini,Francisco Franco,Dictadura,Turismo,Portugal]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Darrere la tomba perduda del rei Jaume IV en un convent desaparegut de Sòria: “Tenim 50.000 escenaris possibles”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/darrere-tomba-perduda-rei-jaume-iv-convent-desaparegut-soria-tenim-50-000-escenaris-possibles_1_13496495.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Darrere la tomba perduda del rei Jaume IV en un convent desaparegut de Sòria: “Tenim 50.000 escenaris possibles”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Ferit amb onze anys en la batalla, empresonat durant bona part de la seva joventut, va dedicar la seva vida a intentar recuperar la corona perduda pel seu pare. Més de 650 anys després de la seva mort, una excavació arqueològica intentarà localitzar la seva tomba i resoldre un dels últims enigmes de la dinastia</p><p class="subtitle">Els papers de Gaudí surten a la llum: les cartes, factures i tècniques de “l'arquitecte de Déu” a Mallorca</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;A l'il&middot;lustre infant Jaume, el nostre fill primog&egrave;nit leg&iacute;tim i natural, nomenem i volem que sigui el nostre hereu universal&rdquo;. Amb aquestes paraules &mdash;<em>Inclitum infantem Jacobum, filium nostrum primogenitum legitimum et naturalem instituimus [...] nostrum universalem heredem</em>, en el llat&iacute; del document&mdash; el monarca Jaume III va deixar escrit en el seu testament qui l'havia de succeir al capdavant del regne de Mallorca. Era el 7 d'agost de 1349. Amb prou feines dos mesos i mig despr&eacute;s, el monarca moria a la batalla de Llucmajor i aquell hereu, un nen d'onze anys que havia resultat greument ferit en el mateix enfrontament, comen&ccedil;ava una vida marcada pel captiveri, la fugida, la guerra i una obsessi&oacute; que mai no arribaria a complir: recuperar el regne perdut pel seu pare. Sis segles m&eacute;s tard, l'enigma sobre el lloc del seu enterrament podria resoldre's.
    </p><p class="article-text">
        Segons la investigaci&oacute; dirigida per un equip de professionals de l'illa, Jaume IV podria estar enterrat al subs&ograve;l d'un solar de S&ograve;ria on antigament s'aixecaven un convent francisc&agrave; i la capella de la Concepci&oacute;. Despr&eacute;s de 25 anys d'estudis preliminars, all&agrave; comen&ccedil;ar&agrave; el pr&ograve;xim 15 de setembre una campanya arqueol&ograve;gica que s'allargar&agrave; fins al 30 de setembre. L'equip estar&agrave; format per tres arque&ograve;legs i un t&egrave;cnic auxiliar. Al capdavant de la coordinaci&oacute; hist&ograve;rica hi ha Gabriel Ensenyat, mentre que la direcci&oacute; arqueol&ograve;gica recau en Helena Inglada. L'objectiu sembla senzill de formular i considerablement m&eacute;s dif&iacute;cil d'executar: trobar una tomba desapareguda dins d'una capella desapareguda que pertanyia, al seu torn, a un convent desaparegut.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La tomba de Jaume IV podria trobar-se, segons els investigadors, a l&#039;antiga capella de la Concepció del convent de Sant Francesc de Sòria"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La tomba de Jaume IV podria trobar-se, segons els investigadors, a l&#039;antiga capella de la Concepció del convent de Sant Francesc de Sòria                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;objectiu sembla senzill de formular i considerablement més difícil d&#039;executar: trobar una tomba desapareguda dins d&#039;una capella desapareguda que pertanyia, al seu torn, a un convent desaparegut</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La campanya arqueol&ograve;gica de S&ograve;ria podria reobrir l'&uacute;ltim cap&iacute;tol del regne de Mallorca, la hist&ograve;ria del qual se sol donar per acabada el 25 d'octubre de 1349, quan Jaume III va morir derrotat a Llucmajor en el seu intent de recuperar la corona davant Pere IV d'Arag&oacute;, el Cerimoni&oacute;s, consolidant la reincorporaci&oacute; dels territoris mallorquins a la Corona d'Arag&oacute;. Per&ograve; aquell monarca era, a m&eacute;s, l'oncle de Jaume IV, germ&agrave; de la seva mare, Constan&ccedil;a d'Arag&oacute;, i l'home que acabaria privant el seu nebot dels seus drets din&agrave;stics. La derrota i la mort de Jaume III van acabar amb la corona independent de Mallorca, per&ograve; no amb la reivindicaci&oacute; dels seus drets per part del seu fill, nascut a Perpiny&agrave; el 1338 i designat hereu universal pel seu pare abans d'emprendre aquella expedici&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fins aqu&iacute; &eacute;s la hist&ograve;ria que ens han explicat&rdquo;, sost&eacute; l'informe elaborat per l'equip investigador. Tanmateix, continua: &ldquo;falta un cap&iacute;tol&rdquo;. Per als seus responsables, &eacute;s impossible tancar definitivament la hist&ograve;ria del regne sense estudiar la traject&ograve;ria del fill de Jaume III: els seus anys de pres&oacute;, les relacions que va mantenir amb el papat i la monarquia francesa, el seu matrimoni amb Joana I de N&agrave;pols, els intents militars per recuperar els seus antics territoris i les inc&ograve;gnites que encara envolten la seva mort i enterrament. &ldquo;Hist&ograve;ricament, Jaume IV va quedar a l'ombra de Jaume III i sempre ha estat una figura de la nostra hist&ograve;ria for&ccedil;a desconeguda. Poder recuperar-lo ara suposaria constatar amb els fets la hip&ograve;tesi d'una llarga investigaci&oacute; que ens ha portat fins als arxius de diferents parts del m&oacute;n&rdquo;, explica a <em>elDiario.es</em> l'historiador Gabriel Ensenyat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Planimetria de l&#039;excavació, superposada a un model digital d&#039;elevacions elaborat a partir de dades LIDAR del Centre Nacional"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Planimetria de l&#039;excavació, superposada a un model digital d&#039;elevacions elaborat a partir de dades LIDAR del Centre Nacional                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Històricament, Jaume IV va quedar a l&#039;ombra de Jaume III i sempre ha estat una figura de la nostra història força desconeguda. Poder recuperar-lo ara suposaria constatar amb els fets la hipòtesi d&#039;una llarga investigació que ens ha portat fins als arxius de diferents parts del món</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gabriel Ensenyat</span>
                                        <span>—</span> Historiador 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; sobre el pr&iacute;ncep mallorqu&iacute; que mai no va arribar a regnar ha estat un llarg viatge entre documents repartits per diferents parts del m&oacute;n. Segons Ensenyat, l'equip ha revisat &ldquo;documentaci&oacute; de l'Arxiu del Regne de Mallorca i de l'Arxiu de la Corona d'Arag&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; materials conservats a Fran&ccedil;a, N&agrave;pols, Montferrat, el Vatic&agrave;, Anglaterra, Navarra, Simancas, Valladolid, Val&egrave;ncia i S&ograve;ria&rdquo;. De fet, bona part d'aquesta documentaci&oacute; ni tan sols estava immediatament a disposici&oacute; dels investigadors. &ldquo;Calia localitzar-la f&iacute;sicament, sol&middot;licitar-ne reproduccions, traduir textos redactats en llat&iacute; o en altres lleng&uuml;es i reconstruir a partir de documents dispersos una hist&ograve;ria que havia quedat fragmentada durant segles&rdquo;, detalla l'historiador.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la mort del seu pare, Jaume IV va passar anys captiu a Mallorca, X&agrave;tiva i Barcelona, on, segons la documentaci&oacute; estudiada pels investigadors, va arribar a dormir en una g&agrave;bia de ferro. El 1362 va aconseguir escapar i, sota protecci&oacute; papal, va comen&ccedil;ar a reunir suports per recuperar la corona. Un any despr&eacute;s es va casar amb Joana I de N&agrave;pols i es va convertir en rei consort, per&ograve; el seu matrimoni i les seves aliances no van aconseguir fer realitat els seus plans.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaume IV de Mallorca va néixer a Perpinyà el 24 d&#039;agost de 1336 i va morir a Sòria el 20 de gener de 1375. Hereu de la Corona de Mallorca, va ser també rei consort de Nàpols després del seu matrimoni amb Joana I."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaume IV de Mallorca va néixer a Perpinyà el 24 d&#039;agost de 1336 i va morir a Sòria el 20 de gener de 1375. Hereu de la Corona de Mallorca, va ser també rei consort de Nàpols després del seu matrimoni amb Joana I.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 1374 va protagonitzar el seu &uacute;ltim intent de recuperar els territoris del seu pare. Al capdavant d'uns 6.000 homes va avan&ccedil;ar des de Narbona pels antics dominis de la corona mallorquina i va arribar fins als voltants de Barcelona, per&ograve; la manca de forces, la fam i la pesta van obligar les seves tropes a retirar-se. Greument malalt, Jaume va acabar a S&ograve;ria, on el 16 de febrer de 1375 va dictar testament i va ordenar ser enterrat a l'esgl&eacute;sia de Sant Francesc.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Després de la mort del seu pare, Jaume IV va passar anys captiu. Va aconseguir escapar i, sota protecció papal, va començar a reunir suports per recuperar la corona</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El testament constitueix una de les principals pistes documentals, per&ograve; no l'&uacute;nica ni, segons la investigaci&oacute; d'Ensenyat, la m&eacute;s concloent. La refer&egrave;ncia decisiva &eacute;s una cr&ograve;nica castellana, la de Pedro L&oacute;pez de Ayala, que relata la mort de Jaume IV i afirma expressament que va ser enterrat al monestir de Sant Francesc de S&ograve;ria. El cronista explica, a m&eacute;s, que l'infant Joan, futur Joan I de Castella, &ldquo;fizolo enterrar muy honradamente&rdquo; en aquell monestir. A aquesta font s'hi sumen altres cr&ograve;niques, entre elles la de Jean Froissart, que tamb&eacute; recull els &uacute;ltims episodis de la vida del monarca mallorqu&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        El testament, per la seva banda, confirma que Jaume IV volia ser enterrat a Sant Francesc, encara que no permet demostrar per si sol que el sepeli es produ&iacute;s all&agrave;. La investigaci&oacute; hist&ograve;rica ha seguit aquestes refer&egrave;ncies fins a l'antic convent francisc&agrave; i ser&agrave; ara l'arqueologia la que haur&agrave; de determinar si la hist&ograve;ria escrita coincideix amb el que roman sota terra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Testament de Jaume IV de Mallorca. Sòria, 1375"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Testament de Jaume IV de Mallorca. Sòria, 1375                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La &lsquo;sorpresa&rsquo; mallorquina a S&ograve;ria</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de superar la fase de documentaci&oacute;, els investigadors van arribar per primera vegada a S&ograve;ria, on, explica Helena Inglada, ning&uacute; esperava que hi pogu&eacute;s estar enterrat un hereu de la dinastia mallorquina. &ldquo;Quan nosaltres vam arribar, va ser all&ograve; de: 'Ah, s&iacute;? Hi ha un rei mallorqu&iacute; enterrat aqu&iacute;?'&rdquo;, recorda entre rialles. La documentaci&oacute; hist&ograve;rica situava l'enterrament de Jaume IV a l'esgl&eacute;sia de Sant Francesc, a l'espai de l'antiga capella de la Concepci&oacute;, tot i que bona part del convent havia desaparegut amb el pas dels segles. La investigaci&oacute; arqueol&ograve;gica va comen&ccedil;ar el 2008, amb una primera intervenci&oacute; impulsada per la Universitat de les Illes Balears i amb el suport d'institucions de Mallorca i Castella i Lle&oacute;. Abans d'excavar, l'equip va realitzar un estudi amb georadar que va assenyalar dues grans anomalies pr&ograve;ximes a l'altar de l'antiga esgl&eacute;sia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan nosaltres vam arribar, va ser allò de: &quot;Ah, sí? Hi ha un rei mallorquí enterrat aquí?&quot;, recorda entre rialles la investigadora mallorquina Helena Inglada sobre la seva rebuda a Sòria</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una d'elles va ser excavada el 2008 amb un objectiu encara preliminar: comprovar si el subs&ograve;l conservava potencial arqueol&ograve;gic. &ldquo;Nosaltres an&agrave;vem a comprovar si l'espai del subs&ograve;l encara estava en condicions de ser valorat&rdquo;, explica Inglada. L'excavaci&oacute; ho va confirmar. &ldquo;Els arque&ograve;legs van trobar restes humanes desarticulades, probablement procedents d'enterraments de l'etapa en qu&egrave; el convent va funcionar com a hospital, i sota aquestes van localitzar murs de pedra, grans carreus i elements constructius compatibles amb una estructura monumental vinculada a l'antiga esgl&eacute;sia, alguns amb restes de pintura&rdquo;, recorda Inglada. La intervenci&oacute; no va arribar fins al final de l'estratigrafia ni va permetre accedir al suposat espai funerari, per&ograve; va demostrar que el subs&ograve;l no havia estat completament destru&iuml;t.
    </p><p class="article-text">
        La campanya va quedar aix&iacute; inconclusa, per&ograve; va obrir la porta a noves investigacions. L'equip va sortir de S&ograve;ria amb la certesa que encara quedaven estructures per estudiar i amb la intenci&oacute; de tornar-hi, tot i que la crisi econ&ograve;mica, els canvis personals, les dificultats de finan&ccedil;ament i posteriorment la pand&egrave;mia provocada per la COVID-19 van retardar el projecte. &ldquo;Tot ha de quadrar molt i mai no &eacute;s f&agrave;cil&rdquo;, resumeix l'arque&ograve;loga. En aquest sentit, la nova campanya porta uns dos anys de preparaci&oacute; i ha requerit coordinar permisos, finan&ccedil;ament, disponibilitat de l'equip i mitjans t&egrave;cnics.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Espai d&#039;intervenció interior durant la campanya de 2008."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Espai d&#039;intervenció interior durant la campanya de 2008.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'arqueologia davant de 50.000 escenaris</strong></h2><p class="article-text">
        La nova intervenci&oacute;, finan&ccedil;ada amb prop de 23.000 euros pel Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca, actuar&agrave; sobre uns 115 metres quadrats i ampliar&agrave; l'excavaci&oacute; cap a l'absis fins al mur de tancament de l'antiga capella. Els investigadors treballen amb diversos escenaris, ja que el georadar no permet confirmar l'exist&egrave;ncia d'una tomba medieval ni atribuir-la a Jaume IV. &ldquo;Pot tractar-se d'una cavitat, una fossa, una estructura constructiva o fins i tot d'una alteraci&oacute; produ&iuml;da segles despr&eacute;s. L'antic convent va patir, a m&eacute;s, nombroses transformacions i episodis de destrucci&oacute;, i l'esgl&eacute;sia medieval va ser reformada i ampliada amb el pas del temps. Tenim 50.000 escenaris possibles&rdquo;, explica Inglada. L'objectiu &eacute;s comprovar fins on pot arribar la investigaci&oacute;, des de localitzar l'antiga capella de la Concepci&oacute; i el seu possible espai funerari fins a constatar que aquest hagi desaparegut.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pot tractar-se d&#039;una cavitat, una fossa, una estructura constructiva o fins i tot d&#039;una alteració produïda segles després. L&#039;antic convent va patir, a més, nombroses transformacions i episodis de destrucció, i l&#039;església medieval va ser reformada i ampliada amb el pas del temps. Tenim 50.000 escenaris possibles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Helena Inglada</span>
                                        <span>—</span> Arqueòloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'estructura del lloc obliga, a m&eacute;s, a actuar amb cautela: un espai col&middot;lapsat que necessit&eacute;s apuntalament requeriria nous mitjans i especialistes i podria quedar per a una segona fase. Tampoc no es pot donar per fet que la tomba, si existeix, romangui intacta. &ldquo;No sabem qu&egrave; trobarem, ni en quines condicions&rdquo;, adverteix Inglada. L'escenari m&eacute;s complicat seria trobar les restes traslladades i sense context arqueol&ograve;gic, &ldquo;en una capsa de sabates&rdquo;, com resumeix gr&agrave;ficament. La troballa continuaria sent rellevant, per&ograve; identificar Jaume IV seria aleshores molt m&eacute;s dif&iacute;cil.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="‘Almogàvers a la batalla de Llucmajor’, oli de Fausto Morell que representa l&#039;enfrontament de 1349"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                ‘Almogàvers a la batalla de Llucmajor’, oli de Fausto Morell que representa l&#039;enfrontament de 1349                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Com saber si realment &eacute;s Jaume IV?</strong></h2><p class="article-text">
        Trobar ossos medievals al lloc correcte no seria suficient per identificar Jaume IV. L'escenari ideal seria localitzar una tomba amb una inscripci&oacute; o un altre element inequ&iacute;voc que vincul&eacute;s l'enterrament amb l'infant, encara que fins i tot en aquest cas caldria comprovar-ne el contingut. Inglada recorda que les sepultures poden haver estat obertes, reutilitzades o alterades. &ldquo;Podr&iacute;em aixecar la l&agrave;pida i que a dins no hi hagu&eacute;s res&rdquo;, explica. Tamb&eacute; podrien apar&egrave;ixer restes barrejades, diversos individus o materials que no corresponguessin a l'enterrament original.
    </p><p class="article-text">
        Si apareguessin restes susceptibles de ser atribu&iuml;des a Jaume IV, caldria, segons Inglada, &ldquo;rec&oacute;rrer a antrop&ograve;legs f&iacute;sics i paleoantrop&ograve;legs i plantejar proves com la dataci&oacute; mitjan&ccedil;ant an&agrave;lisi gen&egrave;tica&rdquo;. La comparaci&oacute; d'ADN amb restes atribu&iuml;des a Jaume II i Jaume III, avi i pare de l'infant, podria aportar una evid&egrave;ncia de parentiu especialment s&ograve;lida, tot i que s'hauria de realitzar sota condicions estrictes per evitar contaminacions. &ldquo;Nosaltres no som especialistes&rdquo; en aquest tipus d'an&agrave;lisis, explica Inglada, per la qual cosa qualsevol troballa obligaria a dissenyar un protocol espec&iacute;fic, incorporar especialistes i establir un nou pressupost abans de determinar quines proves caldria realitzar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pere IV d&#039;Aragó. Retrat de 1427 de Jaume Mateu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pere IV d&#039;Aragó. Retrat de 1427 de Jaume Mateu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per a Gabriel Ensenyat, l'excavaci&oacute; representa la &ldquo;culminaci&oacute;&rdquo; d'una investigaci&oacute; que ha avan&ccedil;at durant anys entre els arxius i el terreny. El punt de partida &eacute;s el conjunt de refer&egrave;ncies documentals que permeten reconstruir la traject&ograve;ria de Jaume IV i situar la seva mort i enterrament a S&ograve;ria, entre aquestes la cr&ograve;nica de Pedro L&oacute;pez de Ayala, que assenyala expressament el monestir de Sant Francesc. El testament de Jaume IV, redactat a S&ograve;ria el 16 de febrer de 1375, aporta, a m&eacute;s, una refer&egrave;ncia directa sobre la seva voluntat de ser enterrat all&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        A partir d'aquestes fonts i d'altres refer&egrave;ncies localitzades en diferents arxius, els investigadors han reconstru&iuml;t la traject&ograve;ria de l'infant i han pogut situar l'antic convent i la capella de la Concepci&oacute;. Durant els &uacute;ltims 25 anys, l'equip ha reunit documentaci&oacute; sobre el seu captiveri, les seves aliances, el seu matrimoni amb Joana de N&agrave;pols, les seves campanyes militars i la seva mort, amb l'objectiu de revisar tamb&eacute; algunes hip&ograve;tesis sobre la seva biografia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Obertura d&#039;una cripta sobre el terreny el 2008"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Obertura d&#039;una cripta sobre el terreny el 2008                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'excavaci&oacute; ser&agrave; aix&iacute; la comprovaci&oacute; material d'una hip&ograve;tesi constru&iuml;da durant d&egrave;cades. Inglada recorda que la part arqueol&ograve;gica pot semblar la m&eacute;s cridanera, per&ograve; que sense el treball documental previ l'equip ni tan sols sabria on buscar. &ldquo;El rotllo Jones mola&rdquo;, fa broma l'arque&ograve;loga, tot i que la veritable base del projecte &eacute;s en aquells que fa anys que &ldquo;a pic i pala&rdquo; buiden arxius i connecten fragments d'una hist&ograve;ria dispersa.
    </p><p class="article-text">
        La pregunta ara &eacute;s qu&egrave; passar&agrave; si finalment apareixen les restes. Des del punt de vista d'Inglada, &ldquo;per just&iacute;cia hist&ograve;rica&rdquo;, el monarca hauria de tornar a Mallorca, ja que aquesta va ser &ldquo;la seva gran obsessi&oacute;&rdquo; durant tota la vida: tornar i recuperar el seu tron usurpat. Per&ograve; la mateixa arque&ograve;loga matisa que la decisi&oacute; sobre el dest&iacute; d'unes possibles restes no correspon a l'equip cient&iacute;fic, sin&oacute; a les institucions, que haurien d'estudiar abans la seva conservaci&oacute; i identitat i despr&eacute;s negociar-ne el trasllat i el dest&iacute; entre les administracions responsables de S&ograve;ria i Mallorca. &ldquo;Aix&ograve; &eacute;s una decisi&oacute; que s'haur&agrave; de prendre a nivell institucional i que, a m&eacute;s, s'haur&agrave; de pactar, decidir i negociar a nivell institucional&rdquo;, assenyala Inglada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;El rotllo Jones mola&#039;, fa broma l&#039;arqueòloga Helena Inglada, tot i que la veritable base del projecte és en aquells que fa anys que &quot;a pic i pala&quot; buiden arxius i connecten fragments d&#039;una història dispersa.</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La vicepresidenta del Consell, Antonia Roca, el director general de cultura del Govern, Llorenç Perelló i l&#039;equip liderat per Gabriel Ensenyat i Helena Inglada durant l&#039;anunci de la nova campanya arqueològica."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La vicepresidenta del Consell, Antonia Roca, el director general de cultura del Govern, Llorenç Perelló i l&#039;equip liderat per Gabriel Ensenyat i Helena Inglada durant l&#039;anunci de la nova campanya arqueològica.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durant la roda de premsa celebrada divendres passat, el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Lloren&ccedil; Perell&oacute;, va remarcar que &ldquo;la hist&ograve;ria encara t&eacute; preguntes pendents, i la investigaci&oacute; &eacute;s la millor eina per respondre-les&rdquo;, i va defensar projectes que &ldquo;des del rigor cient&iacute;fic, contribueixen a ampliar el coneixement sobre episodis i figures cabdals del nostre passat, com &eacute;s el cas de Jaume IV&rdquo;. Per la seva banda, la vicepresidenta primera i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Ant&ograve;nia Roca, va destacar que &ldquo;aquest projecte &eacute;s tota una oportunitat per continuar recuperant i reivindicant la hist&ograve;ria del Regne de Mallorca des del rigor cient&iacute;fic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Consell i el Govern han donat suport a una iniciativa repr&egrave;s fa uns dos anys, despr&eacute;s que la intervenci&oacute; del 2008 demostr&eacute;s que el subs&ograve;l conservava estructures medievals. La nova campanya comen&ccedil;ar&agrave; aviat i els arque&ograve;legs buscaran l'antiga esgl&eacute;sia i capella per comprovar si encara existeix una tomba. L'equip sap on comen&ccedil;ar, per&ograve; no qu&egrave; trobar&agrave; quan el subs&ograve;l deixi de ser una hip&ograve;tesi del georadar i es converteixi en una excavaci&oacute;. Si apareixen les restes, podria sortir a la llum l'&uacute;ltim vestigi material d'una dinastia que va perdre el seu regne al segle XIV i d'un home que va passar bona part de la seva vida intentant recuperar-lo. Jaume IV mai no va poder tornar a Mallorca com a rei; m&eacute;s de sis segles despr&eacute;s, potser encara tingui una &uacute;ltima oportunitat de tornar a l'illa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/darrere-tomba-perduda-rei-jaume-iv-convent-desaparegut-soria-tenim-50-000-escenaris-possibles_1_13496495.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 09 Sep 2026 06:57:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="680088" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="680088" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Darrere la tomba perduda del rei Jaume IV en un convent desaparegut de Sòria: “Tenim 50.000 escenaris possibles”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Arqueología,Exhumaciones,Monarquía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tras la tumba perdida del rey Jaume IV en un convento desaparecido de Soria: “Tenemos 50.000 escenarios posibles”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/tumba-perdida-rey-jaume-iv-convento-desaparecido-soria-50-000-escenarios-posibles_1_13493963.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tras la tumba perdida del rey Jaume IV en un convento desaparecido de Soria: “Tenemos 50.000 escenarios posibles”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Herido con once años en la batalla, encarcelado durante buena parte de su juventud, dedicó su vida a intentar recuperar la corona perdida por su padre. Trás más de 650 años de su muerte, una excavación arqueológica tratará de localizar su tumba y resolver uno de los últimos enigmas de la dinastía</p><p class="subtitle">Los papeles de Gaudí salen a la luz: las cartas, facturas y técnicas del 'arquitecto de Dios' en Mallorca</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Al ilustre infante Jaime, nuestro hijo primog&eacute;nito leg&iacute;timo y natural, nombramos y queremos que sea nuestro heredero universal&rdquo;. Con estas palabras &mdash;<em>Inclitum infantem Jacobum, filium nostrum primogenitum legitimum et naturalem instituimus [...] nostrum universalem heredem</em>, en el lat&iacute;n del documento&mdash; el monarca Jaume III dej&oacute; escrito en su testamento qui&eacute;n deb&iacute;a sucederle al frente del reino de Mallorca. Era el 7 de agosto de 1349. Apenas dos meses y medio despu&eacute;s, el monarca mor&iacute;a en la batalla de Llucmajor y aquel heredero, un ni&ntilde;o de once a&ntilde;os que hab&iacute;a resultado gravemente herido en el mismo enfrentamiento, comenzaba una vida marcada por el cautiverio, la huida, la guerra y una obsesi&oacute;n que nunca llegar&iacute;a a cumplir: recuperar el reino perdido por su padre. Seis siglos m&aacute;s tarde, el enigma sobre el lugar de su entierro podr&iacute;a resolverse.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la investigaci&oacute;n dirigida por un equipo de profesionales de la isla, Jaume IV podr&iacute;a encontrarse enterrado en el subsuelo de un solar de Soria en el que antiguamente se levantaban un convento franciscano y la capilla de la Concepci&oacute;n. Tras 25 a&ntilde;os de estudios preliminares, all&iacute; comenzar&aacute; el pr&oacute;ximo 15 de septiembre una campa&ntilde;a arqueol&oacute;gica que se prolongar&aacute; hasta el 30 de septiembre. El equipo estar&aacute; formado por tres arque&oacute;logos y un t&eacute;cnico auxiliar. Al frente de la coordinaci&oacute;n hist&oacute;rica se encuentra Gabriel Ensenyat, mientras que la direcci&oacute;n arqueol&oacute;gica recae en Helena Inglada. El objetivo parece sencillo de formular y considerablemente m&aacute;s dif&iacute;cil de ejecutar: encontrar una tumba desaparecida dentro de una capilla desaparecida perteneciente, a su vez, a un convento desaparecido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La tumba de Jaume IV podría encontrarse, según los investigadores, en la antigua capilla de la Concepción del convento de San Francisco de Soria."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La tumba de Jaume IV podría encontrarse, según los investigadores, en la antigua capilla de la Concepción del convento de San Francisco de Soria.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El objetivo parece sencillo de formular y considerablemente más difícil de ejecutar: encontrar una tumba desaparecida dentro de una capilla desaparecida perteneciente, a su vez, a un convento desaparecido</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La campa&ntilde;a arqueol&oacute;gica de Soria podr&iacute;a reabrir el &uacute;ltimo cap&iacute;tulo del reino de Mallorca, cuya historia suele darse por terminada el 25 de octubre de 1349, cuando Jaume III muri&oacute; derrotado en Llucmajor en su intento de recuperar la corona frente a Pere IV de Arag&oacute;n, el Ceremonioso, consolidando la reincorporaci&oacute;n de los territorios mallorquines a la Corona de Arag&oacute;n. Pero aquel monarca era adem&aacute;s el t&iacute;o de Jaume IV, hermano de su madre, Constanza de Arag&oacute;n, y el hombre que acabar&iacute;a privando a su sobrino de sus derechos din&aacute;sticos. La derrota y muerte de Jaume III acabaron con la corona independiente de Mallorca, pero no con la reivindicaci&oacute;n de sus derechos por parte de su hijo, nacido en Perpi&ntilde;&aacute;n en 1338 y designado heredero universal por su padre antes de emprender aquella expedici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hasta aqu&iacute; es la historia que nos han contado&rdquo;, sostiene el informe elaborado por el equipo investigador. Sin embargo, prosigue: &ldquo;falta un cap&iacute;tulo&rdquo;. Para sus responsables, resulta imposible cerrar definitivamente la historia del reino sin estudiar la trayectoria del hijo de Jaume III: sus a&ntilde;os de prisi&oacute;n, las relaciones que mantuvo con el papado y la monarqu&iacute;a francesa, su matrimonio con Juana I de N&aacute;poles, los intentos militares para recuperar sus antiguos territorios y las inc&oacute;gnitas que todav&iacute;a rodean su muerte y enterramiento. &ldquo;Hist&oacute;ricamente, Jaume IV qued&oacute; en la sombra de Jaume III y siempre ha sido una figura de nuestra historia bastante desconocida. Poder recuperarlo ahora supondr&iacute;a constatar con los hechos la hip&oacute;tesis de una larga investigaci&oacute;n que nos ha llevado hasta los archivos de diferentes partes del mundo&rdquo;, explica a elDiario.es el historiador Gabriel Ensenyat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Planimetría de la excavación, superpuesta a un modelo digital de elevaciones elaborado a partir de datos LIDAR del Centro Nacional."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Planimetría de la excavación, superpuesta a un modelo digital de elevaciones elaborado a partir de datos LIDAR del Centro Nacional.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Históricamente, Jaume IV quedó en la sombra de Jaume III y siempre ha sido una figura de nuestra historia bastante desconocida. Poder recuperarlo ahora supondría constatar con los hechos la hipótesis de una larga investigación que nos ha llevado hasta los archivos de diferentes partes del mundo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gabriel Ensenyat</span>
                                        <span>—</span> Historiador 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n sobre el pr&iacute;ncipe mallorqu&iacute;n que nunca lleg&oacute; a reinar ha sido un largo viaje entre documentos repartidos por diferentes partes del mundo. Seg&uacute;n Ensenyat, el equipo ha revisado &ldquo;documentaci&oacute;n del Arxiu del Regne de Mallorca y del Arxiu de la Corona d'Arag&oacute;, pero tambi&eacute;n materiales conservados en Francia, N&aacute;poles, Montferrato, el Vaticano, Inglaterra, Navarra, Simancas, Valladolid, Valencia y Soria&rdquo;. De hecho, buena parte de esa documentaci&oacute;n ni siquiera estaba a disposici&oacute;n inmediata de los investigadores. &ldquo;Hab&iacute;a que localizarla f&iacute;sicamente, solicitar reproducciones, traducir textos redactados en lat&iacute;n o en otras lenguas y reconstruir a partir de documentos dispersos una historia que hab&iacute;a quedado fragmentada durante siglos&rdquo;, detalla el historiador.
    </p><p class="article-text">
        Tras la muerte de su padre, Jaume IV pas&oacute; a&ntilde;os cautivo en Mallorca, X&agrave;tiva y Barcelona, donde, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n estudiada por los investigadores, lleg&oacute; a dormir en una jaula de hierro. En 1362 consigui&oacute; escapar y, bajo protecci&oacute;n papal, comenz&oacute; a reunir apoyos para recuperar la corona. Un a&ntilde;o despu&eacute;s se cas&oacute; con Juana I de N&aacute;poles y se convirti&oacute; en rey consorte, pero su matrimonio y sus alianzas no lograron hacer realidad sus planes. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaime IV de Mallorca nació en Perpiñán el 24 de agosto de 1336 y murió en Soria el 20 de enero de 1375. Heredero de la Corona de Mallorca, fue también rey consorte de Nápoles tras su matrimonio con Juana I."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaime IV de Mallorca nació en Perpiñán el 24 de agosto de 1336 y murió en Soria el 20 de enero de 1375. Heredero de la Corona de Mallorca, fue también rey consorte de Nápoles tras su matrimonio con Juana I.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En 1374 protagoniz&oacute; su &uacute;ltimo intento de recuperar los territorios de su padre. Al frente de unos 6.000 hombres avanz&oacute; desde Narbona por los antiguos dominios de la corona mallorquina y lleg&oacute; hasta las inmediaciones de Barcelona, pero la falta de fuerzas, el hambre y la peste obligaron a sus tropas a retirarse. Gravemente enfermo, Jaume acab&oacute; en Soria, donde el 16 de febrero de 1375 dict&oacute; testamento y orden&oacute; ser enterrado en la iglesia de San Francisco.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tras la muerte de su padre, Jaume IV pasó años cautivo. Consiguió escapar y, bajo protección papal, comenzó a reunir apoyos para recuperar la corona</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El testamento constituye una de las principales pistas documentales, pero no la &uacute;nica ni, seg&uacute;n la investigaci&oacute;n de Ensenyat, la m&aacute;s concluyente. La referencia decisiva es una cr&oacute;nica castellana, la de Pedro L&oacute;pez de Ayala, que relata la muerte de Jaume IV y afirma expresamente que fue enterrado en el monasterio de San Francisco de Soria. El cronista cuenta adem&aacute;s que el infante Juan, futuro Juan I de Castilla, &ldquo;fizolo enterrar muy honradamente&rdquo; en aquel monasterio. A esta fuente se suman otras cr&oacute;nicas, entre ellas la de Jean Froissart, que tambi&eacute;n recoge los &uacute;ltimos episodios de la vida del monarca mallorqu&iacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        El testamento, por su parte, confirma que Jaume IV quer&iacute;a ser enterrado en San Francisco, aunque no permite demostrar por s&iacute; solo que el sepelio se produjera all&iacute;. La investigaci&oacute;n hist&oacute;rica ha seguido estas referencias hasta el antiguo convento franciscano y ser&aacute; ahora la arqueolog&iacute;a la que tenga que determinar si la historia escrita coincide con lo que permanece bajo tierra. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Testamento de Jaume IV de Mallorca. Soria, 1375"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Testamento de Jaume IV de Mallorca. Soria, 1375                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La &lsquo;sorpresa&rsquo; mallorquina en Soria</strong></h2><p class="article-text">
        Tras superar la fase de documentaci&oacute;n, los investigadores llegaron por primera vez a Soria, donde, explica Helena Inglada, nadie esperaba que pudiera estar enterrado un heredero de la dinast&iacute;a mallorquina. &ldquo;Cuando nosotros llegamos, fue aquello de: &rdquo;&iquest;Ah, s&iacute;? Hay un rey mallorqu&iacute;n enterrado aqu&iacute;?&rsquo;&ldquo;, recuerda entre risas. La documentaci&oacute;n hist&oacute;rica situaba el enterramiento de Jaume IV en la iglesia de San Francisco, en el espacio de la antigua capilla de la Concepci&oacute;n, aunque buena parte del convento hab&iacute;a desaparecido con el paso de los siglos. La investigaci&oacute;n arqueol&oacute;gica comenz&oacute; en 2008, con una primera intervenci&oacute;n impulsada por la Universitat de les Illes Balears y apoyada por instituciones de Mallorca y Castilla y Le&oacute;n. Antes de excavar, el equipo realiz&oacute; un estudio con georradar que se&ntilde;al&oacute; dos grandes anomal&iacute;as pr&oacute;ximas al altar de la antigua iglesia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando nosotros llegamos, fue aquello de: &#039;¿Ah, sí? Hay un rey mallorquín enterrado aquí?&#039;, recuerda entre risas la investigadora mallorquina Helena Inglada sobre su recibimiento en Soria</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una de ellas fue excavada en 2008 con un objetivo todav&iacute;a preliminar: comprobar si el subsuelo conservaba potencial arqueol&oacute;gico. &ldquo;Nosotros &iacute;bamos a comprobar si el espacio del subsuelo estaba todav&iacute;a en condiciones de ser valorado&rdquo;, explica Inglada. La excavaci&oacute;n confirm&oacute; que s&iacute;. &ldquo;Los arque&oacute;logos encontraron restos humanos desarticulados, probablemente procedentes de enterramientos de la etapa en que el convento funcion&oacute; como hospital, y bajo ellos localizaron muros de piedra, grandes sillares y elementos constructivos compatibles con una estructura monumental vinculada a la antigua iglesia, algunos con restos de pintura&rdquo;, recuerda Inglada. La intervenci&oacute;n no lleg&oacute; hasta el final de la estratigraf&iacute;a ni permiti&oacute; acceder al supuesto espacio funerario, pero demostr&oacute; que el subsuelo no hab&iacute;a sido completamente destruido.
    </p><p class="article-text">
        La campa&ntilde;a qued&oacute; as&iacute; inconclusa, pero abri&oacute; la puerta a nuevas investigaciones. El equipo sali&oacute; de Soria con la certeza de que a&uacute;n quedaban estructuras por estudiar y con la intenci&oacute;n de regresar, aunque la crisis econ&oacute;mica, los cambios personales, las dificultades de financiaci&oacute;n y posteriormente la pandemia provocada por la COVID-19 retrasaron el proyecto. &ldquo;Todo tiene que cuadrar mucho y nunca es f&aacute;cil&rdquo;, resume la arque&oacute;loga. En este sentido, la nueva campa&ntilde;a lleva unos dos a&ntilde;os de preparaci&oacute;n y ha requerido coordinar permisos, financiaci&oacute;n, disponibilidad del equipo y medios t&eacute;cnicos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Espacio de intervención interior durante la campaña de 2008."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Espacio de intervención interior durante la campaña de 2008.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La arqueolog&iacute;a frente a 50.000 escenarios</strong></h2><p class="article-text">
        La nueva intervenci&oacute;n, financiada con cerca de 23.000 euros por el Govern de les Illes Balears y el Consell de Mallorca, actuar&aacute; sobre unos 115 metros cuadrados y ampliar&aacute; la excavaci&oacute;n hacia el &aacute;bside hasta el muro de cierre de la antigua capilla. Los investigadores manejan varios escenarios, ya que el georradar no permite confirmar la existencia de una tumba medieval ni atribuirla a Jaume IV. &ldquo;Puede tratarse de una cavidad, una fosa, una estructura constructiva o incluso de una alteraci&oacute;n producida siglos despu&eacute;s. El antiguo convento sufri&oacute; adem&aacute;s numerosas transformaciones y episodios de destrucci&oacute;n, y la iglesia medieval fue reformada y ampliada con el paso del tiempo. Tenemos 50.000 escenarios posibles&rdquo;, explica Inglada. El objetivo es comprobar hasta d&oacute;nde puede llegar la investigaci&oacute;n, desde localizar la antigua capilla de la Concepci&oacute;n y su posible espacio funerario hasta constatar que este haya desaparecido.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> Puede tratarse de una cavidad, una fosa, una estructura constructiva o incluso de una alteración producida siglos después. El antiguo convento sufrió además numerosas transformaciones y episodios de destrucción, y la iglesia medieval fue reformada y ampliada con el paso del tiempo. Tenemos 50.000 escenarios posibles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Helena Inglada</span>
                                        <span>—</span> Arqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La estructura del lugar obliga adem&aacute;s a actuar con cautela: un espacio colapsado que necesitara apuntalamiento requerir&iacute;a nuevos medios y especialistas y podr&iacute;a quedar para una segunda fase. Tampoco puede darse por hecho que la tumba, si existe, permanezca intacta. &ldquo;No sabemos qu&eacute; encontraremos, ni en qu&eacute; condiciones&rdquo;, advierte Inglada. El escenario m&aacute;s complicado ser&iacute;a hallar los restos trasladados y sin contexto arqueol&oacute;gico, &ldquo;en una caja de zapatos&rdquo;, como resume gr&aacute;ficamente. El hallazgo seguir&iacute;a siendo relevante, pero identificar a Jaume IV ser&iacute;a entonces mucho m&aacute;s dif&iacute;cil.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="‘Almogávares en la batalla de Llucmajor’, óleo de Fausto Morell que representa el enfrentamiento de 1349."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                ‘Almogávares en la batalla de Llucmajor’, óleo de Fausto Morell que representa el enfrentamiento de 1349.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&iquest;C&oacute;mo saber si realmente es Jaume IV?</strong></h2><p class="article-text">
        Encontrar huesos medievales en el lugar correcto no bastar&iacute;a para identificar a Jaume IV. El escenario ideal ser&iacute;a localizar una tumba con una inscripci&oacute;n u otro elemento inequ&iacute;voco que vincule el enterramiento con el infante, aunque incluso en ese caso habr&iacute;a que comprobar su contenido. Inglada recuerda que las sepulturas pueden haber sido abiertas, reutilizadas o alteradas. &ldquo;Podr&iacute;amos levantar la l&aacute;pida y que dentro no hubiese nada&rdquo;, explica. Tambi&eacute;n podr&iacute;an aparecer restos mezclados, varios individuos o materiales que no correspondieran al enterramiento original.
    </p><p class="article-text">
        Si aparecieran restos susceptibles de ser atribuidos a Jaume IV, ser&iacute;a necesario, seg&uacute;n Inglada, &ldquo;recurrir a antrop&oacute;logos f&iacute;sicos y paleoantrop&oacute;logos y plantear pruebas como la dataci&oacute;n por an&aacute;lisis gen&eacute;tico&rdquo;. La comparaci&oacute;n de ADN con restos atribuidos a Jaume II y Jaume III, abuelo y padre del infante, podr&iacute;a aportar una evidencia de parentesco especialmente s&oacute;lida, aunque tendr&iacute;a que realizarse bajo condiciones estrictas para evitar contaminaciones. &ldquo;Nosotros no somos especialistas&rdquo; en este tipo de an&aacute;lisis, explica Inglada, por lo que cualquier hallazgo obligar&iacute;a a dise&ntilde;ar un protocolo espec&iacute;fico, incorporar especialistas y establecer un nuevo presupuesto antes de determinar qu&eacute; pruebas realizar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pedro IV de Aragón. Retrato de 1427 por Jaume Mateu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pedro IV de Aragón. Retrato de 1427 por Jaume Mateu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para Gabriel Ensenyat, la excavaci&oacute;n representa la &ldquo;culminaci&oacute;n&rdquo; de una investigaci&oacute;n que ha avanzado durante a&ntilde;os entre los archivos y el terreno. El punto de partida es el conjunto de referencias documentales que permiten reconstruir la trayectoria de Jaume IV y situar su muerte y enterramiento en Soria, entre ellas la cr&oacute;nica de Pedro L&oacute;pez de Ayala, que se&ntilde;ala expresamente el monasterio de San Francisco. El testamento de Jaume IV, redactado en Soria el 16 de febrero de 1375, aporta adem&aacute;s una referencia directa sobre su voluntad de ser enterrado all&iacute;. 
    </p><p class="article-text">
        A partir de estas fuentes y de otras referencias localizadas en distintos archivos, los investigadores han reconstruido la trayectoria del infante y han podido situar el antiguo convento y la capilla de la Concepci&oacute;n. Durante los &uacute;ltimos 25 a&ntilde;os, el equipo ha reunido documentaci&oacute;n sobre su cautiverio, sus alianzas, su matrimonio con Juana de N&aacute;poles, sus campa&ntilde;as militares y su muerte, con el objetivo de revisar tambi&eacute;n algunas hip&oacute;tesis sobre su biograf&iacute;a.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Apertura de una cripta sobre el terreno en 2008."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Apertura de una cripta sobre el terreno en 2008.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La excavaci&oacute;n ser&aacute; as&iacute; la comprobaci&oacute;n material de una hip&oacute;tesis construida durante d&eacute;cadas. Inglada recuerda que la parte arqueol&oacute;gica puede parecer la m&aacute;s llamativa, pero que sin el trabajo documental previo el equipo ni siquiera sabr&iacute;a d&oacute;nde buscar. &ldquo;El rollo Jones mola&rdquo;, bromea la arque&oacute;loga, aunque la verdadera base del proyecto est&aacute; en quienes llevan a&ntilde;os &ldquo;a pico y pala&rdquo; vaciando archivos y conectando fragmentos de una historia dispersa. 
    </p><p class="article-text">
        La pregunta ahora es qu&eacute; ocurrir&aacute; si finalmente aparecen los restos. Desde el punto de vista de Inglada, &ldquo;por justicia hist&oacute;rica&rdquo;, el monarca deber&iacute;a regresar a Mallorca, ya que esa fue &ldquo;su gran obsesi&oacute;n&rdquo; toda la vida: volver y recuperar su trono usurpado. Pero la propia arque&oacute;loga matiza que la decisi&oacute;n sobre el destino de unos posibles restos no corresponde al equipo cient&iacute;fico, sino a las instituciones, que tendr&iacute;an que estudiar antes su conservaci&oacute;n e identidad y despu&eacute;s negociar su traslado y destino entre las administraciones responsables de Soria y Mallorca. &ldquo;Eso es una decisi&oacute;n que se tendr&aacute; que tomar a nivel institucional y que adem&aacute;s se tendr&aacute; que pactar, decidir y negociar a nivel institucional&rdquo;, se&ntilde;ala Inglada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;El rollo Jones mola&#039;, bromea la arqueóloga Helena Inglada, aunque la verdadera base del proyecto está en quienes llevan años &#039;a pico y pala&#039; vaciando archivos y conectando fragmentos de una historia dispersa</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La vicepresidenta del Consell, Antonia Roca, el director general de cultura del Govern, Llorenç Perelló y el equipo liderado por Gabriel Ensenyat y Helena Inglada durante el anuncio de la nueva campaña arqueológica."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La vicepresidenta del Consell, Antonia Roca, el director general de cultura del Govern, Llorenç Perelló y el equipo liderado por Gabriel Ensenyat y Helena Inglada durante el anuncio de la nueva campaña arqueológica.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante la rueda de prensa celebrada el pasado viernes, el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Lloren&ccedil; Perell&oacute;, remarc&oacute; que &ldquo;la historia todav&iacute;a tiene preguntas pendientes, y la investigaci&oacute;n es la mejor herramienta para responderlas&rdquo;, y defendi&oacute; proyectos que &ldquo;desde el rigor cient&iacute;fico, contribuyen a ampliar el conocimiento sobre episodios y figuras capitales de nuestro pasado, como es el caso de Jaime IV&rdquo;. Por su parte, la vicepresidenta primera y consejera de Cultura y Patrimonio del Consell de Mallorca, Ant&ograve;nia Roca, destac&oacute; que &ldquo;este proyecto es toda una oportunidad para continuar recuperando y reivindicando la historia del Reino de Mallorca desde el rigor cient&iacute;fico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Consell y el Govern han respaldado una iniciativa retomada hace unos dos a&ntilde;os, despu&eacute;s de que la intervenci&oacute;n de 2008 demostrara que el subsuelo conservaba estructuras medievales. La nueva campa&ntilde;a comenzar&aacute; pronto y los arque&oacute;logos buscar&aacute;n la antigua iglesia y capilla para comprobar si todav&iacute;a existe una tumba. El equipo sabe d&oacute;nde empezar, pero no qu&eacute; encontrar&aacute; cuando el subsuelo deje de ser una hip&oacute;tesis del georradar y se convierta en una excavaci&oacute;n. Si aparecen los restos, podr&iacute;a salir a la luz el &uacute;ltimo vestigio material de una dinast&iacute;a que perdi&oacute; su reino en el siglo XIV y de un hombre que pas&oacute; buena parte de su vida intentando recuperarlo. Jaume IV nunca pudo regresar a Mallorca como rey; m&aacute;s de seis siglos despu&eacute;s, puede que todav&iacute;a tenga una &uacute;ltima oportunidad de volver a la isla.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/tumba-perdida-rey-jaume-iv-convento-desaparecido-soria-50-000-escenarios-posibles_1_13493963.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 19:59:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="680088" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="680088" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tras la tumba perdida del rey Jaume IV en un convento desaparecido de Soria: “Tenemos 50.000 escenarios posibles”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Arqueología,Exhumaciones,Monarquía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marga Melià, la cineasta que retrata el col·lapse turístic: “No poden anar contra tot un poble”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/marga-melia-cineasta-retrata-col-lapse-turistic-no-poden-anar-tot-poble_1_13478012.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" width="1200" height="675" alt="Marga Melià, la cineasta que retrata el col·lapse turístic: “No poden anar contra tot un poble”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Després d’un estiu de mobilitzacions a Mallorca, la directora estrena 'Suportant el paradís', un documental de veus múltiples que recorre 15 anys de transformacions. Davant de l’“estratègia de criminalització” denunciada pels moviments socials, ella reclama “escoltar el malestar i no censurar”
</p><p class="subtitle">Madò Farta, l'activista anònima darrere de la calavera: “No protestem contra el visitant, sinó contra el model turístic”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Quan veus el que passa amb el turisme se&rsquo;t parteix el cor&rdquo;. Rodrigo Sorogoyen no coneixia Suportant el parad&iacute;s quan va arribar a Mallorca per presentar El ser querido, per&ograve; el documental de Marga Meli&agrave; va acabar colant-se en la seva <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/rodrigo-sorogoyen-afirma-li-trenca-cor-amb-saturacio-turistica-mallorca_1_13424086.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">intervenci&oacute; davant els mitjans</a>. El cineasta va reivindicar la pel&middot;l&iacute;cula com una obra necess&agrave;ria per mostrar &ldquo;del que som capa&ccedil;os de pervertir un lloc per aquesta idea de progr&eacute;s mal ent&egrave;s&rdquo; i es va preguntar: &ldquo;Fins quan cal seguir guanyant pasta tota l&rsquo;estona?&rdquo;. Va passar dos dies despr&eacute;s que la directora reb&eacute;s una gran sorpresa: Sorogoyen volia assistir a la preestrena de la seva pel&middot;l&iacute;cula a l&rsquo;Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest. Entre rialles i emoci&oacute;, la cineasta recorda que a &uacute;ltima hora van aconseguir, com van poder, una entrada per al reconegut director de cinema.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;inter&egrave;s que ha despertat Suportant el parad&iacute;s arriba ara a les sales: s&rsquo;estrena el 4 de setembre a Mallorca i, a partir d&rsquo;octubre, a diferents ciutats espanyoles. La pel&middot;l&iacute;cula apareix en un moment especialment sensible per a una illa que aquest estiu ha tornat a omplir els seus carrers de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/milers-persones-converteixen-palma-clamor-turistificacio-i-crisi-l-habitatge-mallorca-arribat-limit_1_13408371.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">protestes contra la massificaci&oacute; tur&iacute;stica i la crisi de l&rsquo;habitatge</a>. Per&ograve; el conflicte que aborda Meli&agrave; no &eacute;s nom&eacute;s pol&iacute;tic ni econ&ograve;mic, tamb&eacute; &eacute;s &iacute;ntim i personal: parla de la p&egrave;rdua d&rsquo;un lloc i de la dificultat de recon&egrave;ixer-se en el territori que una creia propi.
    </p><p class="article-text">
        Ella mateixa ho va experimentar al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/imposible-tranquilo-lugar-dijeron-paraiso-mallorca-horror-calo-des-moro_1_10428972.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cal&oacute; d&rsquo;es Moro</a>. En la seva primera pel&middot;l&iacute;cula hi va rodar una escena quan la cala estava pr&agrave;cticament buida. Avui, convertida en un dels s&iacute;mbols de la massificaci&oacute; tur&iacute;stica de Mallorca, no s&rsquo;atreveix a ensenyar-la al seu fill perqu&egrave;, com explica a Suportant el parad&iacute;s, &ldquo;no sent que sigui la mateixa platja que recorda&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;aquesta experi&egrave;ncia personal, Meli&agrave; construeix una pel&middot;l&iacute;cula que va n&eacute;ixer fa quinze anys, quan va publicar un llibre de converses amb vint artistes mallorquins, les veus dels quals ara recupera &mdash;com les de Miquel Barcel&oacute;, Carme Riera, Crist&oacute;bal Serra, Biel Mesquida o Susy G&oacute;mez&mdash; per creuar-les amb les d&rsquo;una nova generaci&oacute; de creadors. Entre unes i altres apareix la crua transformaci&oacute; de Mallorca: de l&rsquo;illa que va atreure artistes i escriptors d&rsquo;altres parts del m&oacute;n a la que avui dificulta l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge dels seus propis creadors i de la resta de la poblaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Suportant el paradís arriba als cinemes després d’un estiu d’intenses mobilitzacions contra la saturació turística a Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Suportant el paradís arriba als cinemes després d’un estiu d’intenses mobilitzacions contra la saturació turística a Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La menci&oacute; al Cal&oacute; d&rsquo;es Moro en el documental sembla molt significativa. Diria que aquesta experi&egrave;ncia, tan personal i alhora relacionada amb el seu fill, revela d&rsquo;alguna manera l&rsquo;origen de la pel&middot;l&iacute;cula?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El meu fill va n&eacute;ixer el 2018 i cada vegada era pitjor la situaci&oacute; a l&rsquo;illa. M&rsquo;adonava que hi havia llocs on ja no portava el meu fill. Abans no an&agrave;vem a Magaluf o s&rsquo;Arenal, per&ograve; ens quedava la resta de Mallorca. Despr&eacute;s cada vegada hi havia m&eacute;s llocs on no et senties b&eacute;. A partir de 2024 van comen&ccedil;ar les grans manifestacions contra aquest model tur&iacute;stic i tots vam comen&ccedil;ar a reflexionar. Aleshores el meu fill em va preguntar: &ldquo;Mami, per qu&egrave; tanta gent est&agrave; protestant al carrer contra els turistes?&rdquo;. No ho entenia. Em va dir: &ldquo;Si nosaltres, quan viatgem, tamb&eacute; som guiris&rdquo;. I jo li vaig dir que tenia tota la ra&oacute;, que era un tema molt complicat i que intentaria explicar-li-ho amb el temps.
    </p><p class="article-text">
        Jo havia fet un llibre sobre aix&ograve; i mai havia arribat a fer una pel&middot;l&iacute;cula amb les entrevistes que tenia, tot i que m&rsquo;hauria agradat. Per&ograve; ell va continuar parlant del tema i jo vaig pensar: &ldquo;L&rsquo;hem de fer. L&rsquo;hem de fer ja&rdquo;. De fet, crec que ara la gent est&agrave; m&eacute;s preparada per al missatge. Les declaracions que apareixen a la pel&middot;l&iacute;cula estan gravades el 2012 i recordo que aleshores pensava que eren molt catastrofistes. Pensava que tenien ra&oacute; en moltes coses, per&ograve; que eren massa pessimistes. No m&rsquo;hauria imaginat que quinze anys despr&eacute;s estar&iacute;em no com deien, sin&oacute; pitjor. Molt pitjor. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-nAV_tOnSGEk-4488', 'youtube', 'nAV_tOnSGEk', document.getElementById('yt-nAV_tOnSGEk-4488'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-nAV_tOnSGEk-4488 src="https://www.youtube.com/embed/nAV_tOnSGEk?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>De fet, a la pel&middot;l&iacute;cula apareixen imatges d&rsquo;arxiu fins i tot anteriors. En una d&rsquo;elles, un tall publicitari de 1977, es parla d&rsquo;una &ldquo;invasi&oacute; pac&iacute;fica&rdquo; quan un grup de turistes baixa d&rsquo;un avi&oacute;. Creu que l&rsquo;aparent pau rere la imatge del turista ha refor&ccedil;at la invisibilitzaci&oacute; dels conflictes que provoca la ind&uacute;stria tur&iacute;stica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan vaig trobar aquests v&iacute;deos estava al&middot;lucinant, perqu&egrave; ja estaven marcant l&rsquo;inici del boom tur&iacute;stic. Aix&ograve; donava una perspectiva molt interessant al documental: deia, sense dir-ho, que aix&ograve; s&rsquo;estava gestant des de feia molt de temps. No ha estat casualitat. Es veu que tot s&rsquo;ha accelerat i que el m&oacute;n est&agrave; agafant una deriva molt b&egrave;stia darrere d&rsquo;aix&ograve;. Tamb&eacute; m&rsquo;encantava veure el to que empraven, tan na&iuml;f i optimista, com si Mallorca fos el cel i tot fos id&iacute;l&middot;lic. &Eacute;s un contrast molt gran amb el que vivim ara. Per&ograve; posar-li aquest mirall al present &eacute;s molt interessant.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, crec que el problema va molt m&eacute;s enll&agrave; del tur&iacute;stic. A mi sempre m&rsquo;ha resultat molt natural tractar amb estrangers, perqu&egrave; els meus pares eren guies, he viscut fora i m&rsquo;agraden els idiomes. El que ha passat &eacute;s una metamorfosi cap a una cosa que provoca crisi, alienaci&oacute;, crisi d&rsquo;identitat i molt desconcert. I que la teva terra estigui en crisi fa que tu acabis tenint tamb&eacute; una crisi sobre qui som. Despr&eacute;s hi ha les coses realment greus: gent que vol treballar aqu&iacute; i no pot pagar el lloguer. Coses molt brutals, reals i horribles.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Que la teva terra estigui en crisi fa que tu acabis tenint també una crisi sobre qui som. Després hi ha les coses realment greus: gent que vol treballar aquí i no pot pagar el lloguer. Coses molt brutals, reals i horribles</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El reconegut pintor mallorquí Miquel Barceló és un dels entrevistats en el documental."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El reconegut pintor mallorquí Miquel Barceló és un dels entrevistats en el documental.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Aquest canvi social ha anat acompanyat, amb el temps, d&rsquo;un canvi en la poblaci&oacute; que ha generat l&rsquo;actual cicle de protestes. Abans, moltes vegades es responia a qualsevol cr&iacute;tica amb la idea que Mallorca &ldquo;viu del turisme&rdquo;. Creu que s&rsquo;ha trencat, definitivament, aquest mantra?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo crec que s&iacute; que hi ha hagut aquest canvi de xip. Abans qualsevol queixa se solucionava amb aquesta frase. Ara, fins i tot gent que viu directament del turisme, diu: &ldquo;B&eacute;, vivim del turisme, per&ograve;... un moment. Segurament no s&rsquo;han fet b&eacute; les coses i hi ha millors maneres de fer-les&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Crec que necessitem una autocr&iacute;tica com a societat. No tothom &eacute;s culpable ni tothom ha estat involucrat, per&ograve; hi ha coses que no s&rsquo;han fet b&eacute;. El que encara tenim pendent &eacute;s fer una reflexi&oacute; col&middot;lectiva, fer una mica d&rsquo;autocr&iacute;tica. Canviar la consci&egrave;ncia ja &eacute;s un pas. El fet que ara estiguem parlant d&rsquo;aquestes coses, que estiguin sobre la taula, ja &eacute;s un pas respecte de fa quinze anys. Fins i tot he escoltat gent de grans cadenes dir: &ldquo;Ei, les coses ja no van com toca&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Encara tenim pendent fer una reflexió col·lectiva, fer una mica d’autocrítica. Canviar la consciència ja és un pas
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En el documental hi ha una difer&egrave;ncia entre les preocupacions m&eacute;s simb&ograve;liques de les veus de fa quinze anys i les dels creadors joves, molt m&eacute;s centrades en l&rsquo;habitatge. Pensant-ho des de la pel&middot;l&iacute;cula, estan sent expulsats del parad&iacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Els de fa quinze anys donaven m&eacute;s voltes al tema simb&ograve;lic, psicol&ograve;gic o sociol&ograve;gic. Els d&rsquo;avui van molt m&eacute;s al gra perqu&egrave; realment ens ho trobem en el dia a dia. Els primers veien tot aix&ograve; de cara al que vindria. El 2012 no era un tema de conversa entre la gent normal i corrent. Ara &eacute;s un dels grans temes dels mallorquins, com tamb&eacute; passa a Barcelona o a Berl&iacute;n. I per aix&ograve; crec que est&agrave; molt relacionat amb la deriva del m&oacute;n. A qui li agrada viure en un parc tem&agrave;tic fet per al postureig, on la gent no viu de veritat?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 2012 no era un tema de conversa entre la gent normal i corrent. Ara és un dels grans temes dels mallorquins, com també passa a Barcelona o a Berlín. A qui li agrada viure en un parc temàtic fet per al postureig, on la gent no viu de veritat?</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&rsquo;agradaria que la reflexi&oacute; sobre la turistificaci&oacute;, la massificaci&oacute; i convertir els llocs en parcs tem&agrave;tics port&eacute;s tamb&eacute; a una reflexi&oacute; m&eacute;s profunda: com volem viure la nostra vida? Com volem habitar el m&oacute;n? Quan parlem de decreixement a la pel&middot;l&iacute;cula &eacute;s per preguntar-nos qu&egrave; estem perseguint. Per qu&egrave; sempre es pensa que m&eacute;s &eacute;s millor? Crec que aquest &eacute;s l&rsquo;origen de tot el problema.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marga Melià, juntament amb el seu fill, en una de les escenes de Suportant el paradís."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marga Melià, juntament amb el seu fill, en una de les escenes de Suportant el paradís.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Pel que fa als artistes i la gent de la cultura, el documental reivindica la seva capacitat cr&iacute;tica a trav&eacute;s de diferents casos, com el de Joan Mir&oacute; o Lloren&ccedil; Villalonga. Tanmateix, molts artistes actuals de Mallorca asseguren autocensurar-se sovint, per por de caure a les llistes negres de les institucions. Hi ha hagut algun cas similar en el desenvolupament d&rsquo;aquest projecte?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Fa uns anys era molt atrevit pronunciar-se i per aix&ograve; admiro molt els qui van voler fer les primeres entrevistes. Ara una part molt m&eacute;s gran de la societat ent&eacute;n el problema i el t&eacute; sobre la taula, i no fa tanta por parlar. En el nostre cas no hi ha hagut problemes amb cap artista, per&ograve; tamb&eacute; es veu que hi ha una part de les institucions que vol dialogar i una altra que no.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta pel&middot;l&iacute;cula, per exemple, compta amb suports del Consell de Mallorca i d&rsquo;IB3. Em sembla valent i crec que &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica via l&ograve;gica per arribar a un benestar col&middot;lectiu. Al final, cada vegada som m&eacute;s i no et pots posicionar contra tota la societat. Si alg&uacute; penalitza un artista per expressar obertament un malestar que &eacute;s el de tota la societat o gaireb&eacute; tota, crec que &eacute;s una estrat&egrave;gia amb poca visi&oacute;. L&rsquo;&uacute;nica via possible &eacute;s escoltar la gent i no censurar. No pots escoltar nom&eacute;s quatre. Negar el problema i mirar cap a una altra banda no porta enlloc. I &eacute;s que ja s&rsquo;ha desbordat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’escriptora Carme Riera parla sobre la seva visió de l’art, la literatura i l’evolució del territori insular."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’escriptora Carme Riera parla sobre la seva visió de l’art, la literatura i l’evolució del territori insular.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Tot i que sembli que la pol&iacute;tica &ldquo;no pot posicionar-se contra tota la societat&rdquo;, d&rsquo;altra banda, col&middot;lectius com Menys Turisme, M&eacute;s Vida avisen que s&rsquo;est&agrave; &ldquo;criminalitzant&rdquo; la protesta despr&eacute;s de les c&agrave;rregues policials en </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/milers-persones-converteixen-palma-clamor-turistificacio-i-crisi-l-habitatge-mallorca-arribat-limit_1_13408371.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>la manifestaci&oacute; del 26 de juliol</strong></a><strong>. Fa pocs dies, </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-acusa-set-manifestants-dels-disturbis-ocorreguts-despres-protesta-turistificacio-palma_1_13470837.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>la policia va enviar un informe en qu&egrave; &ldquo;culpava&rdquo; una &ldquo;massa hostil&rdquo; de les c&agrave;rregues</strong></a><strong>, segons el col&middot;lectiu organitzador.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo vaig ser a la manifestaci&oacute;, tot i que no hi vaig arribar al final. Quan hi era era s&uacute;per pac&iacute;fica. Hi havia nens i gent de totes les edats i de tots els or&iacute;gens socials. Era senzillament un poble unit que est&agrave; cansat i que vol estar b&eacute; al lloc on viu&hellip; I, b&eacute;, perqu&egrave; no s&rsquo;interpreti malament el que comentava abans: el que vull dir &eacute;s que, si s&oacute;n una mica vius, als pol&iacute;tics no els hauria de quedar cap altra opci&oacute; que escoltar i veure que no poden anar contra tot un poble. Aix&ograve; &eacute;s el que vull dir. I si es posen a girar el cap cap a una altra banda i a negar el problema&hellip; &Eacute;s brutal, no?
    </p><p class="article-text">
        El m&oacute;n no &eacute;s perfecte ni id&iacute;l&middot;lic, ni &eacute;s com a mi m&rsquo;agradaria. Per&ograve; jo el que dic, repeteixo i repeteixo &eacute;s que necessitem di&agrave;leg. Per exemple, a la pel&middot;l&iacute;cula <em>Cien libros juntas</em> mostrem un grup de lectura que per a mi ha estat un entrenament s&uacute;per guai per parlar apassionadament sobre un munt de temes des d&rsquo;opinions diverses sense enfadar-nos mai. Realment, crec que els pol&iacute;tics podrien apuntar-se a un club de lectura i tot seria molt millor.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“El que ha passat és una metamorfosi cap a una cosa que provoca crisi, alienació, crisi d’identitat i desconcert”, expressa la cineasta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “El que ha passat és una metamorfosi cap a una cosa que provoca crisi, alienació, crisi d’identitat i desconcert”, expressa la cineasta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Per acabar: hi ha una frase de Pep Tosar al documental que diu que l&rsquo;illa t&eacute; dues opcions: desapar&egrave;ixer o ren&eacute;ixer de&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        De les seves pr&ograve;pies cendres.
    </p><p class="article-text">
        <strong>S&iacute;. Aleshores, reprenent la primera pregunta de l&rsquo;entrevista: qu&egrave; hauria de passar perqu&egrave; pogu&eacute;s anar amb el seu fill al Cal&oacute; d&rsquo;es Moro i sentir que torna a recon&egrave;ixer aquell lloc?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es pot ren&eacute;ixer des del Cal&oacute; d&rsquo;es Moro? M&rsquo;agradaria pensar que s&iacute;. &Eacute;s molt dif&iacute;cil i no nom&eacute;s hi ha en joc forces d&rsquo;aqu&iacute;, sin&oacute; globals. Estem immersos en una realitat que escapa bastant de nosaltres i cada vegada sembla que va pitjor. Per&ograve; si ens resignem a acceptar que tot aix&ograve; se&rsquo;n va a la merda, aix&ograve; nom&eacute;s ens portar&agrave; a acceptar el final de moltes coses.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> Estem immersos en una realitat que escapa bastant de nosaltres i cada vegada sembla que va pitjor. Però si ens resignem a acceptar que tot això se’n va a la merda, això només ens portarà a acceptar el final de moltes coses.
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell de &#039;Suportant el paradís&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell de &#039;Suportant el paradís&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per &uacute;ltim, vull afegir que la pel&middot;l&iacute;cula no ignora que hi ha altres realitats molt pitjors. &Eacute;s una reflexi&oacute; sobre la realitat d&rsquo;un lloc que es pot aplicar a molts altres i que &eacute;s m&eacute;s perillosa del que sembla. &Eacute;s una cosa molt pac&iacute;fica, que t&eacute; conseq&uuml;&egrave;ncies molt m&eacute;s fortes del que un pot veure a primera vista. No m&rsquo;agradaria que s&rsquo;interpret&eacute;s com &ldquo;mira aquesta que viu en un parad&iacute;s i es queixa que t&eacute; massa guiris i no pot anar a les seves platges preferides&rdquo;. La realitat &eacute;s molt m&eacute;s complexa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>B&eacute;, no est&agrave; malament parlar si s&rsquo;&eacute;s conscient del privilegi.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; est&agrave; molt clar, s&iacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/marga-melia-cineasta-retrata-col-lapse-turistic-no-poden-anar-tot-poble_1_13478012.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 04:31:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" length="430437" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" type="image/jpeg" fileSize="430437" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Marga Melià, la cineasta que retrata el col·lapse turístic: “No poden anar contra tot un poble”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Turismo,Turistas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marga Melià, la cineasta que retrata el colapso turístico: "No pueden ir contra todo un pueblo"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/marga-melia-cineasta-retrata-colapso-turistico-no-pueblo_1_13476803.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" width="1200" height="675" alt="Marga Melià, la cineasta que retrata el colapso turístico: &quot;No pueden ir contra todo un pueblo&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tras un verano de movilizaciones en Mallorca, la directora estrena 'Suportant el paradís', un documental de voces múltiples que recorre 15 años de transformaciones. Frente a la “estrategia de criminalización” denunciada por los movimientos sociales, ella reclama “escuchar el malestar y no censurar”</p><p class="subtitle">Madò Farta, la activista anónima detrás de la calavera: “No protestamos contra el visitante, sino contra el modelo turístico”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando ves lo que pasa con el turismo se te parte el coraz&oacute;n&rdquo;. Rodrigo Sorogoyen no conoc&iacute;a <em>Suportant el parad&iacute;s</em> cuando lleg&oacute; a Mallorca para presentar <em>El ser querido</em>, pero el documental de Marga Meli&agrave; acab&oacute; col&aacute;ndose en su <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/rodrigo-sorogoyen-afirma-le-parte-corazon-saturacion-turistica-mallorca_1_13423715.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">intervenci&oacute;n ante los medios</a>. El cineasta reivindic&oacute; la pel&iacute;cula como una obra necesaria para mostrar &ldquo;de lo que somos capaces de pervertir un sitio por esa idea de progreso mal entendido&rdquo; y se pregunt&oacute;: &ldquo;&iquest;Hasta cu&aacute;ndo hay que seguir ganando pasta todo el rato?&rdquo;. Ocurri&oacute; dos d&iacute;as despu&eacute;s de que la directora recibiera una gran sorpresa: Sorogoyen quer&iacute;a asistir al preestreno de su pel&iacute;cula en el Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest. Entre risas y emoci&oacute;n, la cineasta recuerda que a &uacute;ltima hora consiguieron, como pudieron, una entrada para el reconocido director de cine.
    </p><p class="article-text">
        El inter&eacute;s que ha despertado <em>Suportant el parad&iacute;s</em> llega ahora a las salas: se estrena el 4 de septiembre en Mallorca y, a partir de octubre, en diferentes ciudades espa&ntilde;olas. La pel&iacute;cula aparece en un momento especialmente sensible para una isla que este verano ha vuelto a llenar sus calles de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">protestas contra la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica y la crisis de la vivienda</a>. Pero el conflicto que aborda Meli&agrave; no es solamente pol&iacute;tico ni econ&oacute;mico, tambi&eacute;n es &iacute;ntimo y personal: habla de la p&eacute;rdida de un lugar y de la dificultad de reconocerse en el territorio que una cre&iacute;a propio.
    </p><p class="article-text">
        Ella misma lo experiment&oacute; en el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/imposible-tranquilo-lugar-dijeron-paraiso-mallorca-horror-calo-des-moro_1_10428972.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cal&oacute; d&rsquo;es Moro</a>. En su primera pel&iacute;cula rod&oacute; all&iacute; una escena cuando la cala estaba pr&aacute;cticamente vac&iacute;a. Hoy, convertida en uno de los s&iacute;mbolos de la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica de Mallorca, no se atreve a ense&ntilde;&aacute;rsela a su hijo porque, como explica en <em>Suportant el parad&iacute;s</em>, &ldquo;no siente que sea la misma playa que recuerda&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Desde esa experiencia personal, Meli&agrave; construye una pel&iacute;cula que naci&oacute; hace quince a&ntilde;os, cuando public&oacute; un libro de conversaciones con veinte artistas mallorquines, cuyas voces ahora recupera &mdash;como las de Miquel Barcel&oacute;, Carme Riera, Crist&oacute;bal Serra, Biel Mesquida o Susy G&oacute;mez&mdash; para cruzarlas con las de una nueva generaci&oacute;n de creadores. Entre unas y otras aparece la cruda transformaci&oacute;n de Mallorca: de la isla que atrajo a artistas y escritores de otras partes del mundo a la que hoy dificulta el acceso a la vivienda de sus propios creadores y del resto de la poblaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Suportant el paradís llega a los cines tras un verano de intensas movilizaciones contra la saturación turística en Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Suportant el paradís llega a los cines tras un verano de intensas movilizaciones contra la saturación turística en Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La menci&oacute;n al Cal&oacute; d&rsquo;es Moro en el documental parece muy significativa. &iquest;Dir&iacute;a que esa experiencia, tan personal y a la vez relacionada con su hijo, revela de alguna manera el origen de la pel&iacute;cula?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mi hijo naci&oacute; en 2018 y cada vez era peor la situaci&oacute;n en la isla. Me daba cuenta de que hab&iacute;a lugares a los que ya no llevaba a mi hijo. Antes no &iacute;bamos a Magaluf o s&rsquo;Arenal, pero nos quedaba el resto de Mallorca. Luego cada vez hab&iacute;a m&aacute;s lugares en los que no te sent&iacute;as bien. A partir de 2024 comenzaron las grandes manifestaciones contra este modelo tur&iacute;stico y todos empezamos a reflexionar. Entonces mi hijo me pregunt&oacute;: &ldquo;Mami, &iquest;por qu&eacute; tanta gente est&aacute; protestando en la calle contra los turistas?&rdquo;. No lo entend&iacute;a. Me dijo: &ldquo;Si nosotros, cuando viajamos, tambi&eacute;n somos guiris&rdquo;. Y yo le dije que ten&iacute;a toda la raz&oacute;n, que era un tema muy complicado y que intentar&iacute;a explic&aacute;rselo con el tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Yo hab&iacute;a hecho un libro sobre esto y nunca hab&iacute;a llegado a hacer una pel&iacute;cula con las entrevistas que ten&iacute;a, aunque me habr&iacute;a gustado. Pero &eacute;l sigui&oacute; hablando del tema y yo pens&eacute;: &ldquo;Tenemos que hacerla. Tenemos que hacerla ya&rdquo;. De hecho, creo que ahora la gente est&aacute; m&aacute;s preparada para el mensaje. Las declaraciones que aparecen en la pel&iacute;cula est&aacute;n grabadas en 2012 y recuerdo que entonces pensaba que eran muy catastrofistas. Pensaba que ten&iacute;an raz&oacute;n en muchas cosas, pero que eran demasiado pesimistas. No me habr&iacute;a imaginado que quince a&ntilde;os despu&eacute;s estar&iacute;amos no como dec&iacute;an, sino peor. Mucho peor.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-nAV_tOnSGEk-4413', 'youtube', 'nAV_tOnSGEk', document.getElementById('yt-nAV_tOnSGEk-4413'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-nAV_tOnSGEk-4413 src="https://www.youtube.com/embed/nAV_tOnSGEk?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>De hecho, en la pel&iacute;cula aparecen im&aacute;genes de archivo incluso anteriores. En una de ellas, un corte publicitario de 1977, se habla de una &ldquo;invasi&oacute;n pac&iacute;fica&rdquo; cuando un grupo de turistas baja de un avi&oacute;n. &iquest;Cree que la aparente paz tras la imagen del turista ha reforzado la invisibilizaci&oacute;n de los conflictos que provoca la industria tur&iacute;stica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando encontr&eacute; esos v&iacute;deos estaba alucinando, porque ya estaban marcando el inicio del boom tur&iacute;stico. Eso le daba una perspectiva muy interesante al documental: dec&iacute;a, sin decirlo, que esto se estaba gestando desde hac&iacute;a mucho tiempo. No ha sido casualidad. Se ve que todo se ha acelerado y que el mundo est&aacute; cogiendo una deriva muy bestia detr&aacute;s de esto. Me encantaba tambi&eacute;n ver el tono que empleaban, tan na&iacute;f y optimista, como si Mallorca fuera el cielo y todo fuera id&iacute;lico. Es un contraste muy grande con lo que vivimos ahora. Pero ponerle ese espejo al presente es muy interesante.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, creo que el problema va mucho m&aacute;s all&aacute; de lo tur&iacute;stico. A m&iacute; siempre me ha resultado muy natural tratar con extranjeros, porque mis padres eran gu&iacute;as, he vivido fuera y me gustan los idiomas. Lo que ha ocurrido es una metamorfosis hacia algo que provoca crisis, alienaci&oacute;n, crisis de identidad y mucho desconcierto. Y que tu tierra est&eacute; en crisis hace que t&uacute; acabes teniendo tambi&eacute;n una crisis sobre qui&eacute;nes somos. Luego est&aacute;n las cosas realmente graves: gente que quiere trabajar aqu&iacute; y no puede pagar el alquiler. Cosas muy brutales, reales y horribles.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Que tu tierra esté en crisis hace que tú acabes teniendo también una crisis sobre quiénes somos. Luego están las cosas realmente graves: gente que quiere trabajar aquí y no puede pagar el alquiler. Cosas muy brutales, reales y horribles</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El reconocido pintor mallorquín Miquel Barceló es uno de los entrevistados en el documental."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El reconocido pintor mallorquín Miquel Barceló es uno de los entrevistados en el documental.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Ese cambio social ha ido acompa&ntilde;ado, con el tiempo, de un cambio en la poblaci&oacute;n que ha generado el actual ciclo de protestas. Antes, muchas veces se respond&iacute;a a cualquier cr&iacute;tica con la idea de que Mallorca &ldquo;vive del turismo&rdquo;. &iquest;Cree que se ha roto, definitivamente, ese mantra?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que s&iacute; ha habido ese cambio de chip. Antes cualquier queja se solucionaba con esa frase. Ahora, incluso gente que vive directamente del turismo, dice: &ldquo;Bueno, vivimos del turismo, pero... un momento. Seguramente no se han hecho bien las cosas y hay mejores maneras de hacerlas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Creo que necesitamos una autocr&iacute;tica como sociedad. No todo el mundo es culpable ni todo el mundo ha estado involucrado, pero hay cosas que no se han hecho bien. Lo que todav&iacute;a tenemos pendiente es hacer una reflexi&oacute;n colectiva, hacer un poco de autocr&iacute;tica. Cambiar la conciencia ya es un paso. El hecho de que ahora estemos hablando de estas cosas, de que est&eacute;n sobre la mesa, ya es un paso respecto a hace quince a&ntilde;os. Incluso he escuchado a gente de grandes cadenas decir: &ldquo;Oye, las cosas ya no van como toca&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Todavía tenemos pendiente hacer una reflexión colectiva, hacer un poco de autocrítica. Cambiar la conciencia ya es un paso</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En el documental hay una diferencia entre las preocupaciones m&aacute;s simb&oacute;licas de las voces de hace quince a&ntilde;os y las de los creadores j&oacute;venes, mucho m&aacute;s centradas en la vivienda. Pens&aacute;ndolo desde la pel&iacute;cula, &iquest;est&aacute;n siendo expulsados del para&iacute;so?</strong> 
    </p><p class="article-text">
        Los de hace quince a&ntilde;os le daban m&aacute;s vueltas al tema simb&oacute;lico, psicol&oacute;gico o sociol&oacute;gico. Los de hoy van mucho m&aacute;s al grano porque realmente nos lo encontramos en el d&iacute;a a d&iacute;a. Los primeros ve&iacute;an todo esto de cara a lo que vendr&iacute;a. En 2012 no era un tema de conversaci&oacute;n entre la gente normal y corriente. Ahora es uno de los grandes temas de los mallorquines, como tambi&eacute;n ocurre en Barcelona o en Berl&iacute;n. Y por eso creo que est&aacute; muy relacionado con la deriva del mundo. &iquest;A qui&eacute;n le gusta vivir en un parque tem&aacute;tico hecho para el postureo, donde la gente no vive de verdad?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En 2012 no era un tema de conversación entre la gente normal y corriente. Ahora es uno de los grandes temas de los mallorquines, como también ocurre en Barcelona o en Berlín. ¿A quién le gusta vivir en un parque temático hecho para el postureo, donde la gente no vive de verdad?</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Me gustar&iacute;a que la reflexi&oacute;n sobre la turistificaci&oacute;n, la masificaci&oacute;n y convertir los lugares en parques tem&aacute;ticos llevara tambi&eacute;n a una reflexi&oacute;n m&aacute;s profunda: &iquest;c&oacute;mo queremos vivir nuestra vida? &iquest;C&oacute;mo queremos habitar el mundo? Cuando hablamos de decrecimiento en la pel&iacute;cula es para preguntarnos qu&eacute; estamos persiguiendo. &iquest;Por qu&eacute; siempre se piensa que m&aacute;s es mejor? Creo que ese es el origen de todo el problema.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marga Melià, junto a su hijo, en una de las escenas de Suportant el paradís."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marga Melià, junto a su hijo, en una de las escenas de Suportant el paradís.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>En cuanto a los artistas y la gente de la cultura, el documental reivindica su capacidad cr&iacute;tica a trav&eacute;s de diferentes casos, como el de Joan Mir&oacute; o Lloren&ccedil; Villalonga. Sin embargo, muchos artistas actuales de Mallorca aseguran autocensurarse a menudo, por miedo a caer en las listas negras de las instituciones. &iquest;Ha habido alg&uacute;n caso similar en el desarrollo de este proyecto?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hace unos a&ntilde;os era muy atrevido pronunciarse y por eso admiro mucho a quienes quisieron hacer las primeras entrevistas. Ahora una parte mucho mayor de la sociedad entiende el problema y lo tiene sobre la mesa, y no da tanto miedo hablar. En nuestro caso no ha habido problemas con ning&uacute;n artista, pero tambi&eacute;n se ve que hay una parte de las instituciones que quiere dialogar y otra que no. 
    </p><p class="article-text">
        Esta pel&iacute;cula, por ejemplo, cuenta con apoyos del Consell de Mallorca y de IB3. Me parece valiente y creo que es la &uacute;nica v&iacute;a l&oacute;gica para llegar a un bienestar colectivo. Al final, cada vez somos m&aacute;s y no te puedes posicionar contra toda la sociedad. Si alguien penaliza a un artista por expresar abiertamente un malestar que es el de toda la sociedad o casi toda, creo que es una estrategia con poca visi&oacute;n. La &uacute;nica v&iacute;a posible es escuchar a la gente y no censurar. No puedes escuchar solo a cuatro. Negar el problema y mirar hacia otro lado no lleva a ning&uacute;n sitio. Y es que ya se ha desbordado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La escritora Carme Riera habla sobre su visión del arte, la literatura y la evolución del territorio insular."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La escritora Carme Riera habla sobre su visión del arte, la literatura y la evolución del territorio insular.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Aunque parezca que la pol&iacute;tica &ldquo;no puede posicionarse contra toda la sociedad&rdquo;, por otro lado, colectivos como </strong><em><strong>Menys Turisme, M&eacute;s Vida </strong></em><strong>avisan de que se est&aacute; &ldquo;criminalizando&rdquo; la protesta tras las cargas policiales en </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>la manifestaci&oacute;n del 26 de julio</strong></a><strong>. Hace pocos d&iacute;as, </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-acusa-siete-manifestantes-disturbios-ocurridos-protesta-turistificacion-palma_1_13470822.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>la polic&iacute;a envi&oacute; un informe en el que &ldquo;culpaba&rdquo; a una &ldquo;masa hostil&rdquo; de las cargas</strong></a><strong>, seg&uacute;n el colectivo organizador.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo estuve en la manifestaci&oacute;n, aunque no llegu&eacute; al final. Cuando estuve era s&uacute;per pac&iacute;fica. Hab&iacute;a ni&ntilde;os y gente de todas las edades y de todos los or&iacute;genes sociales. Era sencillamente un pueblo unido que est&aacute; cansado y que quiere estar bien en el lugar en el que vive&hellip; Y, bueno, para que no se interprete mal lo anterior que comentaba: lo que quiero decir es que, si son un poco vivos, a los pol&iacute;ticos no les deber&iacute;a quedar otra que escuchar y ver que no pueden ir contra todo un pueblo. Eso es lo que quiero decir. Y si se ponen a girar la cabeza hacia otro lado y a negar el problema&hellip; Es brutal, &iquest;no?  
    </p><p class="article-text">
        El mundo no es perfecto ni id&iacute;lico, ni es como a m&iacute; me gustar&iacute;a. Pero yo lo que digo, repito y repito es que necesitamos di&aacute;logo. Por ejemplo, en la pel&iacute;cula <em>Cien libros juntas </em>mostramos un<em> </em>grupo de lectura que para m&iacute; ha sido un entrenamiento s&uacute;per guay para hablar apasionadamente sobre un mont&oacute;n de temas desde opiniones diversas sin enfadarnos nunca. Realmente, creo que los pol&iacute;ticos podr&iacute;an apuntarse a un club de lectura y todo ser&iacute;a mucho mejor.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“Lo que ha ocurrido es una metamorfosis hacia algo que provoca crisis, alienación, crisis de identidad y desconcierto”, expresa la cineasta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Lo que ha ocurrido es una metamorfosis hacia algo que provoca crisis, alienación, crisis de identidad y desconcierto”, expresa la cineasta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Por terminar: hay una frase de Pep Tosar en el documental que dice que la isla tiene dos opciones: desaparecer o renacer de&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        De sus propias cenizas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>S&iacute;. Entonces, retomando la primera pregunta de la entrevista: &iquest;qu&eacute; tendr&iacute;a que pasar para que pudiera ir con su hijo al Cal&oacute; d&rsquo;es Moro y sentir que vuelve a reconocer aquel lugar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Se puede renacer desde el Cal&oacute; d&rsquo;es Moro? Me gustar&iacute;a pensar que s&iacute;. Es muy dif&iacute;cil y no solo est&aacute;n en juego fuerzas de aqu&iacute;, sino globales. Estamos inmersos en una realidad que escapa bastante de nosotros y cada vez parece que va peor. Pero si nos resignamos a aceptar que todo esto se va a la mierda, eso solo nos llevar&aacute; a aceptar el final de muchas cosas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estamos inmersos en una realidad que escapa bastante de nosotros y cada vez parece que va peor. Pero si nos resignamos a aceptar que todo esto se va a la mierda, eso solo nos llevará a aceptar el final de muchas cosas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel de &#039;Suportant el paradís&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel de &#039;Suportant el paradís&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, quiero a&ntilde;adir que la pel&iacute;cula no ignora que hay otras realidades mucho peores. Es una reflexi&oacute;n sobre la realidad de un lugar que puede aplicarse a muchos otros y que es m&aacute;s peligrosa de lo que parece. Es una cosa muy pac&iacute;fica, que tiene consecuencias mucho m&aacute;s fuertes de lo que uno puede ver a primera vista. No me gustar&iacute;a que se interpretara como &ldquo;mira esta que vive en un para&iacute;so y se queja de que tiene demasiados guiris y no puede ir a sus playas favoritas&rdquo;. La realidad es mucho m&aacute;s compleja.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Bueno, no est&aacute; mal hablar si se es consciente del privilegio.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Eso est&aacute; muy claro, s&iacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/marga-melia-cineasta-retrata-colapso-turistico-no-pueblo_1_13476803.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 01 Sep 2026 19:22:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" length="430437" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" type="image/jpeg" fileSize="430437" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Marga Melià, la cineasta que retrata el colapso turístico: "No pueden ir contra todo un pueblo"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Turismo,Turistas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Per què no vas fer res?": 'Sucia', el documental espanyol nascut d'una agressió sexual que aspira als Oscar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/per-no-vas-fer-res-sucia-documental-espanyol-nascut-d-agressio-sexual-aspira-als-oscar_1_13426452.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac73fff5-3b47-415f-a136-c62ed178bdc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148643.jpg" width="3835" height="2157" alt="&quot;Per què no vas fer res?&quot;: &#039;Sucia&#039;, el documental espanyol nascut d&#039;una agressió sexual que aspira als Oscar"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'actriu Bàrbara Mestanza transforma l'abús sexual que va patir el 2015 en una pel·lícula de baix pressupost rodada durant el procés judicial del cas. Després de rebre un premi al Sheffield DocFest, la pel·lícula fa parada a Mallorca en plena recerca de suports per emprendre la cursa cap als premis de l'Acadèmia




</p><p class="subtitle">Rodrigo Sorogoyen afirma que “se li trenca el cor” amb la saturació turística a Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Per qu&egrave; no vas fer res?&rdquo;. &Eacute;s una de les preguntes que encara persegueixen moltes v&iacute;ctimes d'una agressi&oacute; sexual, despla&ccedil;ant la mirada cap a la reacci&oacute; de qui pateix la viol&egrave;ncia en lloc de cap a qui l'exerceix. A aquesta pregunta respon <em>Sucia. &iquest;Por qu&eacute; no hiciste nada?</em>, el projecte amb qu&egrave; B&agrave;rbara Mestanza ha transformat la seva pr&ograve;pia experi&egrave;ncia en un documental rodat durant sis anys mentre avan&ccedil;ava un proc&eacute;s judicial que encara continua obert. La pel&middot;l&iacute;cula, codirigida juntament amb Marc Pujolar, va n&eacute;ixer sense pressupost, gravada amb els mitjans que els seus autors tenien a m&agrave; i aprofitant el temps que els deixaven les seves feines. Despr&eacute;s d'al&ccedil;ar-se amb el Gran Premi del Jurat de la Competici&oacute; Internacional del Sheffield DocFest, s'ha obert per a ells una possibilitat tan inesperada com ambiciosa: emprendre la cursa cap als Oscar.
    </p><p class="article-text">
        B&agrave;rbara Mestanza i Marc Pujolar van gravar una pel&middot;l&iacute;cula sense saber exactament com acabaria. No era una q&uuml;esti&oacute; de suspens narratiu, sin&oacute; de realitat: quan van comen&ccedil;ar a rodar-la, la causa oberta despr&eacute;s de l'agressi&oacute; sexual que va patir l'actriu el 2015 continuava oberta i la hist&ograve;ria seguia avan&ccedil;ant mentre la c&agrave;mera estava encesa. La pel&middot;l&iacute;cula, presentada el cap de setmana passat a l'Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest, va n&eacute;ixer d'una pregunta que travessa tota la traject&ograve;ria del projecte: qu&egrave; passa despr&eacute;s d'una agressi&oacute; i qu&egrave; succeeix amb una persona quan el relat no acaba en el moment de la viol&egrave;ncia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La pel·lícula va néixer sense pressupost, gravada amb els mitjans que els seus autors tenien a mà i aprofitant el temps que els deixaven les seves feines</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Abans d'arribar al cinema, <em>Sucia</em> va passar per dos formats m&eacute;s. Primer va ser una obra de teatre i despr&eacute;s un llibre, dues aproximacions diferents a una mateixa experi&egrave;ncia que Mestanza va anar transformant segons les necessitats de cada llenguatge. &ldquo;&Eacute;s com un tr&iacute;ptic&rdquo;, explica l'actriu a elDiario.es des de Mallorca. &ldquo;&Eacute;s el mateix tema, per&ograve; s&oacute;n tres cares completament diferents&rdquo;. L'obra de teatre, explica, era &ldquo;una conversa interna entre el meu cervell i jo mentre m'estava passant all&ograve;&rdquo;; la novel&middot;la abordava &ldquo;tota la hist&ograve;ria d'autodestrucci&oacute; que vius despr&eacute;s que et passi una cosa aix&iacute; fins que t'atreveixes a parlar&rdquo;, mentre que el documental segueix &ldquo;tot el proc&eacute;s judicial durant aquests &uacute;ltims sis anys&rdquo;, explica la codirectora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;actriu Bàrbara Mestanza (Barcelona, 35 anys) és protagonista i codirectora del projecte juntament amb Marc Pujolar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;actriu Bàrbara Mestanza (Barcelona, 35 anys) és protagonista i codirectora del projecte juntament amb Marc Pujolar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-bjTq3DdRKxg-8734', 'youtube', 'bjTq3DdRKxg', document.getElementById('yt-bjTq3DdRKxg-8734'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-bjTq3DdRKxg-8734 src="https://www.youtube.com/embed/bjTq3DdRKxg?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        El salt al documental va arribar quan els seus responsables van entendre que la hist&ograve;ria necessitava un altre espai per arribar a m&eacute;s persones. No es tractava &uacute;nicament de traslladar el que ja havien explicat, sin&oacute; d'acompanyar un proc&eacute;s que encara estava succeint i mostrar una part de la viol&egrave;ncia sexual que habitualment queda fora dels relats p&uacute;blics: l'espera, la incertesa, el desgast emocional i la relaci&oacute; amb un sistema judicial que es pot allargar durant anys. &ldquo;Quan vam veure que all&ograve; podia ser &uacute;til, vam entendre que el m&eacute;s necessari era intentar arribar al m&agrave;xim nombre de persones possible&rdquo;, apunta Mestanza. &ldquo;I una pel&middot;l&iacute;cula &eacute;s l'&uacute;nic format que pot fer que aix&ograve; sigui aix&iacute;&rdquo;, assenyala la cineasta.
    </p><p class="article-text">
        Abans dels reconeixements internacionals i de la possibilitat d'emprendre una campanya cap als Oscar, el projecte va ser durant molt de temps una pel&middot;l&iacute;cula feta als marges de la ind&uacute;stria audiovisual. &ldquo;Part&iacute;em d'absolutament zero pressupost i hem gravat amb m&ograve;bils, amb ordinadors, improvisant constantment. Mentrestant, hav&iacute;em de continuar treballant per poder viure. Aix&ograve; significava que no pod&iacute;em dedicar-nos exclusivament a la pel&middot;l&iacute;cula&rdquo;, recorda Mestanza. Una precarietat que no va ser una decisi&oacute; est&egrave;tica, sin&oacute; la conseq&uuml;&egrave;ncia d'una necessitat: continuar gravant una hist&ograve;ria que sentien que no podien abandonar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Partíem d&#039;absolutament zero pressupost i hem gravat amb mòbils, amb ordinadors, improvisant constantment. Mentrestant, havíem de continuar treballant per poder viure. Això significava que no podíem dedicar-nos exclusivament a la pel·lícula</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bàrbara Mestanza</span>
                                        <span>—</span> Actriu i codirectora de &#039;Sucia&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El rodatge del documental s&#039;ha desenvolupat al llarg de sis anys de procés judicial després de l&#039;agressió sexual"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El rodatge del documental s&#039;ha desenvolupat al llarg de sis anys de procés judicial després de l&#039;agressió sexual                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Amb el temps, aquella pel&middot;l&iacute;cula que avan&ccedil;ava sense garanties va comen&ccedil;ar a trobar aliats. Per a Marc Pujolar, aquest acompanyament ha estat fonamental: &ldquo;Comptem amb grans companys, com a Indiana Films, 3Cat, Filmin i S&aacute;bado Time, que s'hi ha incorporat fa poc. Estem construint una gran fam&iacute;lia&rdquo;. Despr&eacute;s d'aconseguir 117.000 euros de pressupost i acabar el rodatge i el muntatge final el juny de l'any passat, el documental va tenir la seva estrena mundial al Festival de M&agrave;laga, on va ser premiat, i va rebre una menci&oacute; al Festival de Las Palmas de Gran Canaria, a m&eacute;s de projectar-se al Festival de Cinema i Drets Humans de Sant Sebasti&agrave;, el D'A de Barcelona i l'Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest.
    </p><p class="article-text">
        Abans de la seva arribada als cinemes el pr&ograve;xim 20 de novembre, <em>Sucia</em> continuar&agrave; el seu recorregut internacional al Lemesos International Documentary Festival de Xipre, on es projectar&agrave; el 4 d'agost. Aquest recorregut ha perm&egrave;s que la pel&middot;l&iacute;cula comenc&eacute;s a circular amb for&ccedil;a, una cosa que els seus responsables mai no haurien donat per feta en tractar-se d'una hist&ograve;ria rodada en catal&agrave; i tan lligada a un fet personal i a un context judicial concret.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Abans de la seva arribada als cinemes el pròxim 20 de novembre, Sucia continuarà el seu recorregut internacional al Lemesos International Documentary Festival de Xipre, on es projectarà el 4 d&#039;agost </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tanmateix, el documental va m&eacute;s enll&agrave; de l'agressi&oacute; i de la possible resoluci&oacute; judicial. Quan van comen&ccedil;ar a escriure el gui&oacute;, Mestanza i Pujolar pensaven que la pel&middot;l&iacute;cula estaria marcada per una pregunta concreta: qu&egrave; passaria amb el procediment judicial i si la persona acusada acabaria entrant a la pres&oacute;. Tanmateix, durant el rodatge i especialment durant el muntatge van entendre que la hist&ograve;ria apuntava cap a un lloc molt m&eacute;s ampli. &ldquo;Ens vam adonar que parla d'una cosa molt m&eacute;s profunda: d'un proc&eacute;s de sanaci&oacute; i de com cada persona ha de trobar el seu propi cam&iacute;&rdquo;, explica la codirectora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotograma de la pel·lícula, que s&#039;estrenarà el proper 20 de novembre als cinemes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotograma de la pel·lícula, que s&#039;estrenarà el proper 20 de novembre als cinemes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ens vam adonar que parla d&#039;una cosa molt més profunda: d&#039;un procés de sanació i de com cada persona ha de trobar el seu propi camí </p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bàrbara Mestanza</span>
                                        <span>—</span> Actriu i codirectora de &#039;Sucia&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de viure durant el rodatge un llarg proc&eacute;s judicial, l'equip de la pel&middot;l&iacute;cula reflexiona sobre els possibles camins que pot prendre una persona que acaba de patir una agressi&oacute; sexual. Per a Mestanza, la den&uacute;ncia pot ser una via &ldquo;leg&iacute;tima&rdquo;, per&ograve; &ldquo;no pot convertir-se en una obligaci&oacute; ni tampoc ignorar les dificultats que implica enfrontar-se al sistema&rdquo;. &ldquo;Si aix&ograve; passa per anar a comissaria, em sembla meravell&oacute;s, per&ograve; crec que tots sabem ja que &eacute;s un proc&eacute;s molt complex i molt car&rdquo;, explica l'actriu i cineasta, que reconeix haver partit d'una posici&oacute; molt concreta: &ldquo;La meva hist&ograve;ria &eacute;s la hist&ograve;ria d'alg&uacute; privilegiat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, insisteix que cada proc&eacute;s &eacute;s diferent i que la decisi&oacute; ha de partir de les necessitats de qui el travessa. &ldquo;Si el que necessites &eacute;s veure una amiga, fes-ho. Si necessites callar, calla. Si necessites a&iuml;llar-te del m&oacute;n, apartar-te, tancar-te en una habitaci&oacute; i no tornar a tocar un home en la teva vida, fes-ho. Nom&eacute;s tu saps qu&egrave; necessites per sortir d'aqu&iacute;&rdquo;, conclou la codirectora.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La cara invisible despr&eacute;s de la den&uacute;ncia</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels aspectes m&eacute;s importants del documental &eacute;s precisament mostrar qu&egrave; passa entre la den&uacute;ncia i una possible resoluci&oacute; judicial. &ldquo;A poc a poc, mentre avances, t'adones que hi ha moltes m&eacute;s parts d'aquest proc&eacute;s de les que imagin&agrave;vem, detalls i moltes m&eacute;s coses que passen de les quals ning&uacute; parla&rdquo;. Entre aquestes, Mestanza destaca les proves psicol&ograve;giques a qu&egrave; s'han d'enfrontar algunes persones denunciants: &ldquo;Haver de fer un test psicol&ograve;gic durant tres hores davant de persones que no coneixes perqu&egrave; determinin que ets una persona que parla de manera conscient i que no t'est&agrave;s inventant el que expliques&rdquo;, assenyala la codirectora.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Haver de fer un test psicològic durant tres hores davant de persones que no coneixes perquè determinin que ets una persona que parla de manera conscient i que no t&#039;estàs inventant el que expliques </p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bàrbara Mestanza </span>
                                        <span>—</span> Actriu i codirectora de &#039;Sucia&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mirada de <em>Sucia</em> tamb&eacute; s'allunya d'una tradici&oacute; audiovisual que, segons Pujolar, ha explicat en moltes ocasions les hist&ograve;ries d'ab&uacute;s des de l'impacte. &ldquo;Des de sempre ha estat molt relacionada amb una est&egrave;tica m&eacute;s propera al morbo i a construir una narrativa al voltant de casos de molta repercussi&oacute; medi&agrave;tica o que han afectat molt&iacute;ssimes persones&rdquo;, explica el cineasta. Davant d'aquesta tend&egrave;ncia, el documental intenta acostar-se al proc&eacute;s des d'un altre lloc, m&eacute;s centrat en l'experi&egrave;ncia de qui travessa la viol&egrave;ncia i en tot all&ograve; que passa despr&eacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Sucia&#039; es distancia d&#039;una tradició audiovisual que des de sempre ha estat molt relacionada amb una estètica més pròxima al morb i de construir una narrativa al voltant de casos de molta repercussió mediàtica o que han afectat moltíssimes persones
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Marc Pujolar </span>
                                        <span>—</span> Codirector de &#039;Sucia&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Finalment, despr&eacute;s d'un llarg recorregut que cap dels seus responsables no imaginava, apareix la possibilitat d'entrar en la cursa cap als Oscar &mdash;gr&agrave;cies al premi obtingut al Festival de Sheffield, reconeixement que li atorga la prequalificaci&oacute; per al certamen&mdash;. Per a la codirectora, arribar fins a aquest escenari significaria moltes coses que encara li costa assimilar. &ldquo;Encara necessitem trobar m&eacute;s finan&ccedil;ament i suports per poder-hi arribar, per&ograve; sens dubte simbolitzaria que el que fem aqu&iacute; &eacute;s un producte creatiu digne i &uacute;til per al m&oacute;n, que les nostres hist&ograve;ries s&oacute;n importants i urgents&rdquo;, conclou Mestanza.
    </p><p class="article-text">
        S'obre aix&iacute; un nou cap&iacute;tol per a <em>Sucia</em>, la pel&middot;l&iacute;cula que va n&eacute;ixer intentant respondre una pregunta &iacute;ntima i que ha acabat formant part d'una conversa col&middot;lectiva sobre just&iacute;cia, reparaci&oacute; i les diferents maneres de mirar cap a la viol&egrave;ncia sexual.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/per-no-vas-fer-res-sucia-documental-espanyol-nascut-d-agressio-sexual-aspira-als-oscar_1_13426452.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 04 Aug 2026 04:31:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac73fff5-3b47-415f-a136-c62ed178bdc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148643.jpg" length="2789249" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac73fff5-3b47-415f-a136-c62ed178bdc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148643.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2789249" width="3835" height="2157"/>
      <media:title><![CDATA["Per què no vas fer res?": 'Sucia', el documental espanyol nascut d'una agressió sexual que aspira als Oscar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac73fff5-3b47-415f-a136-c62ed178bdc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148643.jpg" width="3835" height="2157"/>
      <media:keywords><![CDATA[Festivales,Cine,Documentales,Cine documental,Agresiones sexuales,Violencia sexual]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["¿Por qué no hiciste nada?": 'Sucia', el documental español nacido de una agresión sexual que aspira a los Oscar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/no-hiciste-sucia-documental-espanol-nacido-agresion-sexual-aspira-oscar_1_13424584.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac73fff5-3b47-415f-a136-c62ed178bdc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148643.jpg" width="3835" height="2157" alt="&quot;¿Por qué no hiciste nada?&quot;: &#039;Sucia&#039;, el documental español nacido de una agresión sexual que aspira a los Oscar"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La actriz Bàrbara Mestanza transforma el abuso sexual que sufrió en 2015 en una película de bajo presupuesto rodada durante el proceso judicial del caso. Tras recibir un premio en el Sheffield DocFest, la película recala en Mallorca en plena búsqueda de apoyos para emprender la carrera hacia los premios de la Academia


</p><p class="subtitle">Rodrigo Sorogoyen afirma que “se le parte el corazón” con la saturación turística en Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Por qu&eacute; no hiciste nada?&rdquo;. Es una de las preguntas que todav&iacute;a persiguen a muchas v&iacute;ctimas de una agresi&oacute;n sexual, desplazando la mirada hacia la reacci&oacute;n de quien sufre la violencia en lugar de hacia quien la ejerce. A esa pregunta responde <em>Sucia</em>. <em>&iquest;Por qu&eacute; no hiciste nada?</em>, el proyecto con el que B&agrave;rbara Mestanza ha transformado su propia experiencia en un documental rodado durante seis a&ntilde;os mientras avanzaba un proceso judicial que todav&iacute;a contin&uacute;a abierto. La pel&iacute;cula, codirigida junto a Marc Pujolar, naci&oacute; sin presupuesto, grabada con los medios que sus autores ten&iacute;an a mano y aprovechando el tiempo que les dejaban sus trabajos. Tras alzarse con el Gran Premio del Jurado de la Competici&oacute;n Internacional del Sheffield DocFest, se ha abierto para ellos una posibilidad tan inesperada como ambiciosa: emprender la carrera hacia los Oscar.
    </p><p class="article-text">
        B&agrave;rbara Mestanza y Marc Pujolar grabaron una pel&iacute;cula sin saber exactamente c&oacute;mo acabar&iacute;a. No era una cuesti&oacute;n de suspense narrativo, sino de realidad: cuando empezaron a rodarla, la causa abierta despu&eacute;s de la agresi&oacute;n sexual que sufri&oacute; la actriz en 2015 segu&iacute;a abierta y la historia continuaba avanzando mientras la c&aacute;mara estaba encendida. La pel&iacute;cula, presentada el pasado fin de semana en el Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest, naci&oacute; de una pregunta que atraviesa toda la trayectoria del proyecto: qu&eacute; ocurre despu&eacute;s de una agresi&oacute;n y qu&eacute; sucede con una persona cuando el relato no termina en el momento de la violencia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La película nació sin presupuesto, grabada con los medios que sus autores tenían a mano y aprovechando el tiempo que les dejaban sus trabajos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Antes de llegar al cine, <em>Sucia</em> pas&oacute; por otros dos formatos. Primero fue una obra de teatro y despu&eacute;s un libro, dos aproximaciones diferentes a una misma experiencia que Mestanza fue transformando seg&uacute;n las necesidades de cada lenguaje. &ldquo;Es como un tr&iacute;ptico&rdquo;, explica la actriz a elDiario.es desde Mallorca. &ldquo;Es el mismo tema, pero son tres caras completamente distintas&rdquo;. La obra de teatro, cuenta, era &ldquo;una conversaci&oacute;n interna entre mi cerebro y yo mientras me estaba pasando aquello&rdquo;; la novela abordaba &ldquo;toda la historia de autodestrucci&oacute;n que vives despu&eacute;s de que te pase algo as&iacute; hasta que te atreves a hablar&rdquo;, mientras que el documental sigue &ldquo;todo el proceso judicial durante estos &uacute;ltimos seis a&ntilde;os&rdquo;, cuenta la codirectora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a627451e-bf23-45e7-90fd-0a7daa8958be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La actriz Bàrbara Mestanza (Barcelona, 35 años) es protagonista y codirectora del proyecto junto a Marc Pujolar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La actriz Bàrbara Mestanza (Barcelona, 35 años) es protagonista y codirectora del proyecto junto a Marc Pujolar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-bjTq3DdRKxg-4778', 'youtube', 'bjTq3DdRKxg', document.getElementById('yt-bjTq3DdRKxg-4778'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-bjTq3DdRKxg-4778 src="https://www.youtube.com/embed/bjTq3DdRKxg?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        El salto al documental lleg&oacute; cuando sus responsables entendieron que la historia necesitaba otro espacio para alcanzar a m&aacute;s personas. No se trataba &uacute;nicamente de trasladar lo que ya hab&iacute;an contado, sino de acompa&ntilde;ar un proceso que todav&iacute;a estaba sucediendo y mostrar una parte de la violencia sexual que habitualmente queda fuera de los relatos p&uacute;blicos: la espera, la incertidumbre, el desgaste emocional y la relaci&oacute;n con un sistema judicial que puede prolongarse durante a&ntilde;os. &ldquo;Cuando vimos que aquello pod&iacute;a ser &uacute;til, entendimos que lo m&aacute;s necesario era intentar llegar al m&aacute;ximo n&uacute;mero de personas posible&rdquo;, apunta Mestanza. &ldquo;Y una pel&iacute;cula es el &uacute;nico formato que puede hacer que eso sea as&iacute;&rdquo;, se&ntilde;ala la cineasta.
    </p><p class="article-text">
        Antes de los reconocimientos internacionales y de la posibilidad de emprender una campa&ntilde;a hacia los Oscar, el proyecto fue durante mucho tiempo una pel&iacute;cula hecha en los m&aacute;rgenes de la industria audiovisual. &ldquo;Part&iacute;amos de absolutamente cero presupuesto y hemos grabado con m&oacute;viles, con ordenadores, improvisando constantemente. Mientras tanto, ten&iacute;amos que seguir trabajando para poder vivir. Eso significaba que no pod&iacute;amos dedicarnos exclusivamente a la pel&iacute;cula&rdquo;, recuerda Mestanza. Una precariedad que no fue una decisi&oacute;n est&eacute;tica, sino la consecuencia de una necesidad: seguir grabando una historia que sent&iacute;an que no pod&iacute;an abandonar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Partíamos de absolutamente cero presupuesto y hemos grabado con móviles, con ordenadores, improvisando constantemente. Mientras tanto, teníamos que seguir trabajando para poder vivir. Eso significaba que no podíamos dedicarnos exclusivamente a la película</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bàrbara Mestanza</span>
                                        <span>—</span> Actriz y codirectora de &#039;Sucia&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a0cd1cf1-0f68-43c5-8bae-04452f308fba_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El rodaje del documental se ha desarrollado a lo largo de seis años de proceso judicial tras la agresión sexual"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El rodaje del documental se ha desarrollado a lo largo de seis años de proceso judicial tras la agresión sexual                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Con el tiempo, esa pel&iacute;cula que avanzaba sin garant&iacute;as empez&oacute; a encontrar aliados. Para Marc Pujolar, ese acompa&ntilde;amiento ha sido fundamental: &ldquo;Contamos con grandes compa&ntilde;eros, como Indiana Films, 3Cat, Filmin y S&aacute;bado Time, que se ha incorporado hace poco. Estamos construyendo una gran familia&rdquo;. Tras conseguir 117.000 euros de presupuesto y terminar el rodaje y su edici&oacute;n final en junio del a&ntilde;o pasado, el documental tuvo su estreno mundial en el Festival de M&aacute;laga, donde fue premiado, y recibi&oacute; una menci&oacute;n en el Festival de Las Palmas de Gran Canaria, adem&aacute;s de proyectarse en el Festival de Cine y Derechos Humanos de San Sebasti&aacute;n, el D'A de Barcelona y el Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest. 
    </p><p class="article-text">
        Antes de su llegada a los cines el pr&oacute;ximo 20 de noviembre, <em>Sucia</em> continuar&aacute; su recorrido internacional en el Lemesos International Documentary Festival de Chipre, donde se proyectar&aacute; el 4 de agosto. Ese recorrido ha permitido que la pel&iacute;cula empezara a circular con fuerza, algo que sus responsables nunca habr&iacute;an dado por hecho al tratarse de una historia rodada en catal&aacute;n y tan ligada a un hecho personal y a un contexto judicial concreto. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Antes de su llegada a los cines el próximo 20 de noviembre, Sucia continuará su recorrido internacional en el Lemesos International Documentary Festival de Chipre, donde se proyectará el 4 de agosto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Sin embargo, el documental va m&aacute;s all&aacute; de la agresi&oacute;n y la posible resoluci&oacute;n judicial. Cuando comenzaron a escribir el guion, Mestanza y Pujolar pensaban que la pel&iacute;cula estar&iacute;a marcada por una pregunta concreta: qu&eacute; ocurrir&iacute;a con el procedimiento judicial y si la persona acusada acabar&iacute;a entrando en prisi&oacute;n. Sin embargo, durante el rodaje y especialmente durante el montaje entendieron que la historia apuntaba hacia un lugar mucho m&aacute;s amplio. &ldquo;Nos dimos cuenta de que habla de algo mucho m&aacute;s profundo: de un proceso de sanaci&oacute;n y de c&oacute;mo cada persona tiene que encontrar su propio camino&rdquo;, cuenta la codirectora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/416ef3aa-042c-496c-bd2c-49a394206527_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotograma de la película, que se estrenará el próximo 20 de noviembre en cines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotograma de la película, que se estrenará el próximo 20 de noviembre en cines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nos dimos cuenta de que habla de algo mucho más profundo: de un proceso de sanación y de cómo cada persona tiene que encontrar su propio camino</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bàrbara Mestanza</span>
                                        <span>—</span> Actriz y codirectora de &#039;Sucia&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tras vivir durante el rodaje un largo proceso judicial, el equipo de la pel&iacute;cula reflexiona sobre los posibles caminos a tomar por una persona que acaba de sufrir una agresi&oacute;n sexual. Para Mestanza, la denuncia puede ser una v&iacute;a &ldquo;leg&iacute;tima&rdquo;, pero &ldquo;no puede convertirse en una obligaci&oacute;n ni tampoco ignorar las dificultades que implica enfrentarse al sistema&rdquo;. &ldquo;Si eso pasa por ir a comisar&iacute;a, me parece maravilloso, pero creo que todos sabemos ya que es un proceso muy complejo y muy caro&rdquo;, cuenta la actriz y cineasta que reconoce haber partido desde una posici&oacute;n muy concreta: &ldquo;Mi historia es una historia de alguien privilegiado&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, insiste en que cada proceso es diferente y que la decisi&oacute;n debe partir de las necesidades de quien lo atraviesa. &ldquo;Si lo que necesitas es ver a una amiga, hazlo. Si necesitas callar, calla. Si necesitas aislarte del mundo, apartarte, encerrarte en una habitaci&oacute;n y no volver a tocar a un hombre en tu vida, hazlo. Solo t&uacute; sabes qu&eacute; necesitas para salir de ah&iacute;&rdquo;, concluye la codirectora.<strong> </strong>
    </p><h2 class="article-text"><strong>El lado invisible tras la denuncia </strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los aspectos m&aacute;s importantes del documental es precisamente mostrar lo que ocurre entre la denuncia y una posible resoluci&oacute;n judicial. &ldquo;Poco a poco, mientras avanzas, te das cuenta de que hay muchas m&aacute;s partes de este proceso de las que imagin&aacute;bamos, detalles y muchas m&aacute;s cosas que ocurren de las que nadie habla&rdquo;. Entre ellas, Mestanza destaca las pruebas psicol&oacute;gicas a las que deben enfrentarse algunas personas denunciantes: &ldquo;Tener que hacer un test psicol&oacute;gico durante tres horas delante de personas que no conoces para que determinen que eres una persona que habla de manera consciente y que no te est&aacute;s inventando lo que cuentas&rdquo;, se&ntilde;ala la codirectora. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tener que hacer un test psicológico durante tres horas delante de personas que no conoces para que determinen que eres una persona que habla de manera consciente y que no te estás inventando lo que cuentas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bàrbara Mestanza </span>
                                        <span>—</span> Actriz y codirectora de &#039;Sucia&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mirada de <em>Sucia</em> tambi&eacute;n se distancia de una tradici&oacute;n audiovisual que, seg&uacute;n Pujolar, ha contado en muchas ocasiones las historias de abuso desde el impacto. &ldquo;Desde siempre ha estado muy relacionado con una est&eacute;tica m&aacute;s cercana al morbo y de construir una narrativa alrededor de casos de mucha repercusi&oacute;n medi&aacute;tica o que han afectado a much&iacute;simas personas&rdquo;, explica el cineasta. Frente a esa tendencia, el documental intenta acercarse al proceso desde otro lugar, m&aacute;s centrado en la experiencia de quien atraviesa la violencia y en todo aquello que ocurre despu&eacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sucia se distancia de una tradición audiovisual que desde siempre ha estado muy relacionada con una estética más cercana al morbo y de construir una narrativa alrededor de casos de mucha repercusión mediática o que han afectado a muchísimas personas
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Marc Pujolar </span>
                                        <span>—</span> Codirector de &#039;Sucia&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Finalmente, despu&eacute;s de un largo recorrido que ninguno de sus responsables imaginaba, aparece la posibilidad de entrar en la carrera hacia los Oscar &mdash;gracias al premio obtenido en el Festival de Sheffield, reconocimiento que le otorga la precalificaci&oacute;n para el certamen&mdash;. Para la codirectora, llegar hasta ese escenario significar&iacute;a muchas cosas que todav&iacute;a le cuesta asimilar. &ldquo;Todav&iacute;a necesitamos encontrar m&aacute;s financiaci&oacute;n y apoyos para poder llegar, pero desde luego simbolizar&iacute;a que lo que hacemos aqu&iacute; es un producto creativo digno y &uacute;til para el mundo, que nuestras historias son importantes y urgentes&rdquo;, concluye Mestanza. 
    </p><p class="article-text">
        Se abre as&iacute; un nuevo cap&iacute;tulo para <em>Sucia</em>, la pel&iacute;cula que naci&oacute; intentando responder a una pregunta &iacute;ntima y que ha acabado formando parte de una conversaci&oacute;n colectiva sobre justicia, reparaci&oacute;n y las distintas formas de mirar hacia la violencia sexual. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/no-hiciste-sucia-documental-espanol-nacido-agresion-sexual-aspira-oscar_1_13424584.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 03 Aug 2026 20:29:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac73fff5-3b47-415f-a136-c62ed178bdc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148643.jpg" length="2789249" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac73fff5-3b47-415f-a136-c62ed178bdc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148643.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2789249" width="3835" height="2157"/>
      <media:title><![CDATA["¿Por qué no hiciste nada?": 'Sucia', el documental español nacido de una agresión sexual que aspira a los Oscar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac73fff5-3b47-415f-a136-c62ed178bdc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148643.jpg" width="3835" height="2157"/>
      <media:keywords><![CDATA[Festivales,Cine,Documentales,Cine documental,Agresiones sexuales,Violencia sexual]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rodrigo Sorogoyen afirma que “se li trenca el cor” amb la saturació turística a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/rodrigo-sorogoyen-afirma-li-trenca-cor-amb-saturacio-turistica-mallorca_1_13424086.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/119feaf3-cec1-4978-a7fd-9a6ff8f2d029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1157y507.jpg" width="1200" height="675" alt="Rodrigo Sorogoyen afirma que “se li trenca el cor” amb la saturació turística a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El director, que presenta 'El ser querido' com a pel·lícula de cloenda de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, es pregunta “fins quan s’ha de continuar guanyant diners tota l’estona?”, en una crítica al model turístic de l’illa.
</p><p class="subtitle">Milers de persones converteixen Palma en un clamor contra la turistificació i la crisi de l'habitatge: “Mallorca va arribar al límit”
</p></div><p class="article-text">
        Entre la Mallorca somiada i la Mallorca real hi ha un abisme que, per a Rodrigo Sorogoyen, &eacute;s realment dolor&oacute;s. &ldquo;Tinc una idea de l&rsquo;illa com un parad&iacute;s, per&ograve; quan veus el que passa amb el turisme se&rsquo;t trenca el cor&rdquo;, ha afirmat el director durant la presentaci&oacute; d&rsquo;<em>El ser querido</em>, la pel&middot;l&iacute;cula que clou la 16a edici&oacute; de l&rsquo;Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest. En el seu pas pel certamen, el cineasta ha reivindicat el documental <em>Suportant el parad&iacute;s</em>, de Marga Meli&agrave;, per denunciar els efectes d&rsquo;un model tur&iacute;stic que, al seu parer, &ldquo;perverteix&rdquo; l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        El cineasta ha defensat la necessitat del documental perqu&egrave;, al seu parer, mostra &ldquo;del que som capa&ccedil;os de pervertir un lloc per aquesta idea de progr&eacute;s mal entesa&rdquo;. &ldquo;Fins quan s&rsquo;ha de continuar guanyant diners tota l&rsquo;estona?&rdquo;, s&rsquo;ha preguntat Sorogoyen, en una cr&iacute;tica al model de creixement tur&iacute;stic massiu que viu l&rsquo;illa. Les declaracions s&rsquo;han produ&iuml;t durant una compareixen&ccedil;a a Palma en qu&egrave; el director ha estat acompanyat per la guionista Isabel Pe&ntilde;a, els actors Javier Bardem, Victoria Luengo, Ra&uacute;l Ar&eacute;valo i Melina Matthews, a m&eacute;s de representants de la producci&oacute; i de Movistar Plus+.
    </p><p class="article-text">
        Durant la roda de premsa tamb&eacute; es s&rsquo;ha demanat a Javier Bardem pel paper de les figures p&uacute;bliques del cinema a l&rsquo;hora de pronunciar-se sobre l&rsquo;actualitat pol&iacute;tica i social, tal com la cineasta Judith Godr&egrave;che reivindicava <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/judith-godreche-cineasta-alcar-veu-metoo-frances-necessitem-mes-persones-com-javier-bardem_1_13418902.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">aquesta setmana a elDiario.es</a>. En aquest sentit, Bardem ha assegurat que aquells que compten amb un altaveu p&uacute;blic &ldquo;poden i han de&rdquo; expressar les seves conviccions. &ldquo;Jo parlo com a persona que paga els seus impostos i que diu el que pensa. Si tens una opini&oacute; &eacute;s important compartir-la. El silenci sempre anima els qui perpetren els crims&rdquo;, va sostenir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Victòria Luengo, Rodrigo Sorogoyen i Javier Bardem durant la presentació d&#039;El ser querido a Es Baluard Museu. F"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Victòria Luengo, Rodrigo Sorogoyen i Javier Bardem durant la presentació d&#039;El ser querido a Es Baluard Museu. F                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; de Sorogoyen ha servit tamb&eacute; per aprofundir en les claus d&rsquo;<em>El ser querido</em>, una pel&middot;l&iacute;cula que explora les relacions familiars, el pes del passat i la dificultat de la reconciliaci&oacute;. El director ha explicat que, despr&eacute;s de l&rsquo;&egrave;xit d&rsquo;<em>As bestas</em>, ell i Isabel Pe&ntilde;a volien allunyar-se d&rsquo;aquell univers per construir una hist&ograve;ria molt m&eacute;s &iacute;ntima. &ldquo;Vol&iacute;em allunyar-nos d&rsquo;<em>As bestas</em> i portar un altre enfocament, on no hi hagu&eacute;s morts ni assassinats, i apropar-nos a un m&oacute;n que ens interpel&middot;l&eacute;s d&rsquo;una manera m&eacute;s &iacute;ntima&rdquo;, ha explicat el cineasta.
    </p><p class="article-text">
        Segons Sorogoyen, la idea va comen&ccedil;ar a prendre forma a partir d&rsquo;una conversa durant un dinar, en qu&egrave; van comen&ccedil;ar a parlar sobre pares, fills i filles. &ldquo;Vam veure que all&agrave; hi havia una hist&ograve;ria interessant. Hi havia Javier Bardem, i vam pensar que podia ser el pare de Victoria Luengo. Vam comen&ccedil;ar a imaginar aquella relaci&oacute;, aquella fam&iacute;lia disfuncional, i un any despr&eacute;s vam coincidir amb Bardem a Cannes. A partir d&rsquo;aqu&iacute; li va interessar el projecte i el proc&eacute;s d&rsquo;escriptura va ser molt bonic&rdquo;, recorda el director de cinema.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-ApdPm1KWUcc-8518', 'youtube', 'ApdPm1KWUcc', document.getElementById('yt-ApdPm1KWUcc-8518'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-ApdPm1KWUcc-8518 src="https://www.youtube.com/embed/ApdPm1KWUcc?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <em>El ser querido</em> narra la hist&ograve;ria d&rsquo;Esteban Mart&iacute;nez, un prestigi&oacute;s director de cinema interpretat per Javier Bardem, la carrera del qual est&agrave; marcada tant per l&rsquo;&egrave;xit com per un passat de viol&egrave;ncia i excessos. Quan decideix oferir un paper protagonista a la seva filla Emilia, interpretada per Victoria Luengo, amb el pretext d&rsquo;impulsar una carrera professional estancada, tots dos es veuen obligats a conviure durant el rodatge d&rsquo;una pel&middot;l&iacute;cula. Aquesta proximitat acaba reobrint vells conflictes familiars que mai no van arribar a resoldre&rsquo;s.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, Bardem ha explicat que va acceptar el projecte per la solidesa de la hist&ograve;ria i per les ganes que tenia de treballar amb Rodrigo Sorogoyen i Isabel Pe&ntilde;a. &ldquo;M&rsquo;interessen les bones pel&middot;l&iacute;cules, i aquesta est&agrave; molt ben explicada. Entre els guionistes, el director i la nostra ajuda com a actors s&rsquo;aconsegueix una emoci&oacute; i una transpar&egrave;ncia dels conflictes humans que resulta aclaparadora&rdquo;, ha assenyalat l&rsquo;actor.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x508y353.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x508y353.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x508y353.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x508y353.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x508y353.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x508y353.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x508y353.jpg"
                    alt="L&#039;estimat inicia ara el seu recorregut a Espanya abans d&#039;arribar a les sales de cinema el proper 26 d&#039;agost. Imatge cedida per Movistar Plus +"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;estimat inicia ara el seu recorregut a Espanya abans d&#039;arribar a les sales de cinema el proper 26 d&#039;agost. Imatge cedida per Movistar Plus +                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Relacions familiars &lsquo;infumables&rsquo;</strong> </h2><p class="article-text">
        Bardem ha destacat, a m&eacute;s, que la pel&middot;l&iacute;cula aborda una realitat recognoscible per a moltes fam&iacute;lies. &ldquo;Hi ha relacions entre pares i fills que s&oacute;n infumables&rdquo;, ha afirmat. &ldquo;Tenia moltes ganes de treballar amb Rodrigo i Isabel. Sabia que fan una feina molt interessant amb els actors i que tenen molt de gust i delicadesa, tamb&eacute; en el muntatge. Em sentia segur i protegit&rdquo;, ha afegit l&rsquo;actor.
    </p><p class="article-text">
        El llargmetratge suposa el retorn de Sorogoyen a la direcci&oacute; cinematogr&agrave;fica quatre anys despr&eacute;s d&rsquo;<em>As bestas</em>, la pel&middot;l&iacute;cula que es va convertir en un dels grans &egrave;xits del cinema espanyol recent despr&eacute;s d&rsquo;aconseguir nou premis Goya, entre ells els de millor pel&middot;l&iacute;cula i millor direcci&oacute;. Abans, el realitzador madrileny ja havia consolidat una traject&ograve;ria marcada per t&iacute;tols com <em>Que Dios nos perdone</em>, <em>El reino</em>, <em>Madre</em> o <em>Stockholm</em>, obres en qu&egrave; ha explorat amb freq&uuml;&egrave;ncia la viol&egrave;ncia, les relacions de poder i els dilemes morals des d&rsquo;una posada en escena de gran intensitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;equip de la pel·lícula durant l&#039;estrena al Festival de Cannes. Imatge cedida per Movistar Plus +"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;equip de la pel·lícula durant l&#039;estrena al Festival de Cannes. Imatge cedida per Movistar Plus +                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La presentaci&oacute; d&rsquo;<em>El ser querido</em> arriba despr&eacute;s de la seva estrena mundial al Festival de Canes, on la pel&middot;l&iacute;cula va competir per la Palma d&rsquo;Or i va rebre una notable acollida per part de la cr&iacute;tica internacional. Despr&eacute;s del seu pas pel certamen franc&egrave;s, la producci&oacute; inicia ara el seu recorregut a Espanya abans d&rsquo;arribar a les sales de cinema el pr&ograve;xim 26 d&rsquo;agost. Durant la roda de premsa tamb&eacute; hi han participat Victoria Luengo, Ra&uacute;l Ar&eacute;valo i Melina Matthews, que han compartit impressions sobre el proc&eacute;s de rodatge i la construcci&oacute; d&rsquo;uns personatges marcats per la culpa, la mem&ograve;ria i els vincles familiars. Juntament amb ells hi han estat presents Isabel Pe&ntilde;a, Clara Gavil&aacute;n, en representaci&oacute; de Movistar Plus+, i els productors Eduardo Villanueva i Nacho Lavilla, de Caballo Films.
    </p><p class="article-text">
        La projecci&oacute; d&rsquo;<em>El ser querido</em> posa el punt final a la 16a edici&oacute; de l&rsquo;Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest, celebrada entre el 24 de juliol i el 2 d&rsquo;agost i que ha reunit a Mallorca m&eacute;s de 300 convidats i un total de 165 t&iacute;tols, la meitat dels quals estrenats per primera vegada a Espanya. Durant el festival tamb&eacute; han estat homenatjats Alexandre Desplat, Gael Garc&iacute;a Bernal i Trine Dyrholm amb el premi Masters of Cinema, mentre que el Premi Illa de Cinema ha reconegut la traject&ograve;ria del mallorqu&iacute; Rafael Ruiz per la seva contribuci&oacute; a la mem&ograve;ria cinematogr&agrave;fica de Palma.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/rodrigo-sorogoyen-afirma-li-trenca-cor-amb-saturacio-turistica-mallorca_1_13424086.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Aug 2026 15:21:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/119feaf3-cec1-4978-a7fd-9a6ff8f2d029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1157y507.jpg" length="2750076" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/119feaf3-cec1-4978-a7fd-9a6ff8f2d029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1157y507.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2750076" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Rodrigo Sorogoyen afirma que “se li trenca el cor” amb la saturació turística a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/119feaf3-cec1-4978-a7fd-9a6ff8f2d029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1157y507.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Rodrigo Sorogoyen,Javier Bardem,Turismo,Mallorca,Cultura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rodrigo Sorogoyen afirma que “se le parte el corazón” con la saturación turística en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/rodrigo-sorogoyen-afirma-le-parte-corazon-saturacion-turistica-mallorca_1_13423715.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/119feaf3-cec1-4978-a7fd-9a6ff8f2d029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1157y507.jpg" width="1200" height="675" alt="Rodrigo Sorogoyen afirma que “se le parte el corazón” con la saturación turística en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El director, que presenta 'El ser querido' como película de clausura del Atlàntida Mallorca Film Fest, se pregunta "¿hasta cuándo hay que seguir ganando pasta todo el rato?", en una crítica al modelo turístico de la isla
</p><p class="subtitle">Miles de personas convierten Palma en un clamor contra la turistificación y la crisis de la vivienda: “Mallorca llegó al límite”
</p></div><p class="article-text">
        Entre la Mallorca so&ntilde;ada y la Mallorca real hay un abismo que, para Rodrigo Sorogoyen, es realmente dolorosa. &ldquo;Tengo una idea de la isla como un para&iacute;so, pero cuando ves lo que pasa con el turismo se te parte el coraz&oacute;n&rdquo;, ha afirmado el director durante la presentaci&oacute;n de <em>El ser querido</em>, la pel&iacute;cula que clausura la 16.&ordf; edici&oacute;n del Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest. En su paso por el certamen, el cineasta ha reivindicado el documental <em>Suportant el parad&iacute;s</em>, de Marga Meli&agrave;, para denunciar los efectos de un modelo tur&iacute;stico que, a su juicio, &ldquo;pervierte&rdquo; la isla. 
    </p><p class="article-text">
        El cineasta ha defendido la necesidad del documental porque, a su juicio, muestra &ldquo;de lo que somos capaces de pervertir un sitio por esa idea de progreso mal entendido&rdquo;. &ldquo;&iquest;Hasta cu&aacute;ndo hay que seguir ganando pasta todo el rato?&rdquo;, se ha preguntado Sorogoyen, en una cr&iacute;tica al modelo de crecimiento tur&iacute;stico masivo que vive la isla. Las declaraciones se han producido durante una comparecencia en Palma en la que el director ha estado acompa&ntilde;ado por la guionista Isabel Pe&ntilde;a, los actores Javier Bardem, Victoria Luengo, Ra&uacute;l Ar&eacute;valo y Melina Matthews, adem&aacute;s de representantes de la producci&oacute;n y de Movistar Plus+.
    </p><p class="article-text">
        Durante la rueda de prensa tambi&eacute;n se pregunt&oacute; a Javier Bardem por el papel de las figuras p&uacute;blicas del cine a la hora de pronunciarse sobre la actualidad pol&iacute;tica y social, tal y como la cineasta Judith Godr&egrave;che reivindicaba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/judith-godreche-cineasta-alzo-voz-metoo-frances-necesitamos-personas-javier-bardem_1_13418286.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">esta semana en elDiario.es</a>. En este sentido, Bardem ha asegurado que quienes cuentan con un altavoz p&uacute;blico &ldquo;pueden y deben&rdquo; expresar sus convicciones. &ldquo;Yo hablo como persona que paga sus impuestos y que dice lo que piensa. Si tienes una opini&oacute;n es importante compartirla. El silencio siempre anima a los que perpetran los cr&iacute;menes&rdquo;, sostuvo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1466f482-8f8a-48fd-b102-65cde4516b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Victoria Luengo, Rodrigo Sorogoyen y Javier Bardem durante la presentación de El ser querido en Es Baluard Museu. F"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Victoria Luengo, Rodrigo Sorogoyen y Javier Bardem durante la presentación de El ser querido en Es Baluard Museu. F                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n de Sorogoyen ha servido tambi&eacute;n para profundizar en las claves de <em>El ser querido</em>, una pel&iacute;cula que explora las relaciones familiares, el peso del pasado y la dificultad de la reconciliaci&oacute;n. El director ha explicado que, tras el &eacute;xito de <em>As bestas</em>, &eacute;l e Isabel Pe&ntilde;a quer&iacute;an alejarse de ese universo para construir una historia mucho m&aacute;s &iacute;ntima. &ldquo;Quer&iacute;amos alejarnos de <em>As bestas</em> y llevar otro enfoque, donde no hubiese muertos ni asesinatos, y acercarnos a un mundo que nos interpelara de una manera m&aacute;s &iacute;ntima&rdquo;, ha explicado el cineasta.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Sorogoyen, la idea comenz&oacute; a tomar forma a partir de una conversaci&oacute;n en una comida, donde empezaron a hablar sobre padres, hijos e hijas. &ldquo;Vimos que ah&iacute; hab&iacute;a una historia interesante. Estaba Javier Bardem, y pensamos que pod&iacute;a ser el padre de Victoria Luengo. Empezamos a imaginar esa relaci&oacute;n, esa familia disfuncional, y un a&ntilde;o despu&eacute;s coincidimos con Bardem en Cannes. A partir de ah&iacute; le interes&oacute; el proyecto y el proceso de escritura fue muy bonito&rdquo;, recuerda el director de cine.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-ApdPm1KWUcc-3090', 'youtube', 'ApdPm1KWUcc', document.getElementById('yt-ApdPm1KWUcc-3090'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-ApdPm1KWUcc-3090 src="https://www.youtube.com/embed/ApdPm1KWUcc?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <em>El ser querido</em> narra la historia de Esteban Mart&iacute;nez, un prestigioso director de cine interpretado por Javier Bardem, cuya carrera est&aacute; marcada tanto por el &eacute;xito como por un pasado de violencia y excesos. Cuando decide ofrecer un papel protagonista a su hija Emilia, interpretada por Victoria Luengo, bajo el pretexto de impulsar una carrera profesional estancada, ambos se ven obligados a convivir durante el rodaje de una pel&iacute;cula. Esa cercan&iacute;a termina reabriendo viejos conflictos familiares que nunca llegaron a resolverse.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Bardem ha explicado que acept&oacute; el proyecto por la solidez de la historia y por las ganas que ten&iacute;a de trabajar con Rodrigo Sorogoyen e Isabel Pe&ntilde;a. &ldquo;Me interesan las buenas pel&iacute;culas, y esta est&aacute; muy bien contada. Entre los guionistas, el director y nuestra ayuda como actores se consigue una emoci&oacute;n y una transparencia de los conflictos humanos que resulta abrumadora&rdquo;, se&ntilde;al&oacute; el int&eacute;rprete.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x508y353.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x508y353.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x508y353.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x508y353.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x508y353.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x508y353.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/583f6ea4-8574-49f7-b2cc-0df3f8172df7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x508y353.jpg"
                    alt="El ser querido inicia ahora su recorrido en España antes de llegar a las salas de cine el próximo 26 de agosto. Imagen cedida por Movistar Plus +"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El ser querido inicia ahora su recorrido en España antes de llegar a las salas de cine el próximo 26 de agosto. Imagen cedida por Movistar Plus +                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Relaciones familiares &lsquo;infumables&rsquo; </h2><p class="article-text">
        El actor ha destacado adem&aacute;s que la pel&iacute;cula aborda una realidad reconocible para muchas familias. &ldquo;Hay relaciones entre padres e hijos que son infumables&rdquo;, ha afirmado. &ldquo;Ten&iacute;a muchas ganas de trabajar con Rodrigo e Isabel. Sab&iacute;a que hacen un trabajo muy interesante con los actores y que tienen mucho gusto y delicadeza, tambi&eacute;n en el montaje. Me sent&iacute;a seguro y protegido&rdquo;, ha a&ntilde;adido Bardem.
    </p><p class="article-text">
        El largometraje supone el regreso de Sorogoyen a la direcci&oacute;n de cine cuatro a&ntilde;os despu&eacute;s de <em>As bestas</em>, la pel&iacute;cula que se convirti&oacute; en uno de los mayores &eacute;xitos del cine espa&ntilde;ol reciente tras conquistar nueve premios Goya, entre ellos los de mejor pel&iacute;cula y mejor direcci&oacute;n. Antes, el realizador madrile&ntilde;o ya hab&iacute;a consolidado una trayectoria marcada por t&iacute;tulos como <em>Que Dios nos perdone</em>, <em>El reino</em>, <em>Madre</em> o <em>Stockholm</em>, obras en las que ha explorado con frecuencia la violencia, las relaciones de poder y los dilemas morales desde una puesta en escena de gran intensidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6776782-76d0-4575-8844-ce461c0321e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El equipo de la película durante el estreno en el Festival de Cannes. Imagen cedida por Movistar Plus +"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El equipo de la película durante el estreno en el Festival de Cannes. Imagen cedida por Movistar Plus +                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La presentaci&oacute;n de <em>El ser querido</em> llega despu&eacute;s de su estreno mundial en el Festival de Cannes, donde la pel&iacute;cula compiti&oacute; por la Palma de Oro y recibi&oacute; una notable acogida por parte de la cr&iacute;tica internacional. Tras su paso por el certamen franc&eacute;s, la producci&oacute;n inicia ahora su recorrido en Espa&ntilde;a antes de llegar a las salas de cine el pr&oacute;ximo 26 de agosto. Durante la rueda de prensa tambi&eacute;n han participado Victoria Luengo, Ra&uacute;l Ar&eacute;valo y Melina Matthews, quienes compartieron impresiones sobre el proceso de rodaje y la construcci&oacute;n de unos personajes marcados por la culpa, la memoria y los v&iacute;nculos familiares. Junto a ellos estuvieron presentes Isabel Pe&ntilde;a, Clara Gavil&aacute;n, en representaci&oacute;n de Movistar Plus+, y los productores Eduardo Villanueva y Nacho Lavilla, de Caballo Films.
    </p><p class="article-text">
        La proyecci&oacute;n de <em>El ser querido</em> pone el broche final a la 16.&ordf; edici&oacute;n del Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest, celebrada entre el 24 de julio y el 2 de agosto y que ha reunido en Mallorca m&aacute;s de 300 invitados y un total de 165 t&iacute;tulos, la mitad de ellos estrenados por primera vez en Espa&ntilde;a. Durante el festival tambi&eacute;n han sido homenajeados Alexandre Desplat, Gael Garc&iacute;a Bernal y Trine Dyrholm con el premio Masters of Cinema, mientras que el Premi Illa de Cinema ha reconocido la trayectoria del mallorqu&iacute;n Rafael Ruiz por su contribuci&oacute;n a la memoria cinematogr&aacute;fica de Palma.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/rodrigo-sorogoyen-afirma-le-parte-corazon-saturacion-turistica-mallorca_1_13423715.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Aug 2026 12:28:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/119feaf3-cec1-4978-a7fd-9a6ff8f2d029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1157y507.jpg" length="2750076" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/119feaf3-cec1-4978-a7fd-9a6ff8f2d029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1157y507.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2750076" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Rodrigo Sorogoyen afirma que “se le parte el corazón” con la saturación turística en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/119feaf3-cec1-4978-a7fd-9a6ff8f2d029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1157y507.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Rodrigo Sorogoyen,Javier Bardem,Turismo,Mallorca,Cultura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Judith Godrèche, la cineasta que va alçar la veu del #MeToo francès: “Necessitem més persones com Javier Bardem”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/judith-godreche-cineasta-alcar-veu-metoo-frances-necessitem-mes-persones-com-javier-bardem_1_13418902.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8ecca515-0f8e-4a4e-8900-555c112ac57d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148476.jpg" width="1943" height="1093" alt="Judith Godrèche, la cineasta que va alçar la veu del #MeToo francès: “Necessitem més persones com Javier Bardem”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La directora, que presenta a Mallorca el seu debut en el llargmetratge amb Memòria de noia, reivindica més veus crítiques davant d'una indústria cultural “que continua sent profundament aristocràtica i piramidal”</p><p class="subtitle">L'era postMeToo: el feminisme afronta una contraofensiva en auge que busca silenciar la violència sexual</p></div><p class="article-text">
        Hi ha imatges que marquen una &egrave;poca per sempre. El maig del 2024, un grup de dones es va posar les mans a la boca davant d'una multitud. En meitat de les escales del Palau de Festivals i Congressos de Cannes, el gest pretenia mostrar el silenci imposat a les v&iacute;ctimes dels abusos sexuals a Fran&ccedil;a. Una d'elles era Judith Godr&egrave;che, la reconeguda actriu francesa que, en aquella ocasi&oacute;, presentava el seu curtmetratge <em>Moi aussi</em>, el documental amb qu&egrave; va reunir els testimonis de m&eacute;s de dues mil supervivents de viol&egrave;ncia sexual. Ella i la resta de dones del seu equip que l'acompanyaven no van pronunciar ni una sola paraula, perqu&egrave; no calia.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta imatge, que resumia d&egrave;cades de silenci imposat a les v&iacute;ctimes, va convertir Godr&egrave;che en el rostre m&eacute;s visible del #MeToo al seu pa&iacute;s. La seva hist&ograve;ria, per&ograve;, havia comen&ccedil;at molt abans. Convertida en una de les grans actrius del cinema franc&egrave;s des de finals dels anys vuitanta, va denunciar el 2024 els abusos sexuals que va patir quan tenia 14 i 15 anys per part dels directors Beno&icirc;t Jacquot i Jacques Doillon. Les seves acusacions van desencadenar una onada de nous testimonis, van sacsejar l'Acad&egrave;mia dels Premis C&eacute;sar i van obligar la ind&uacute;stria francesa a afrontar una cultura d'impunitat sostinguda durant d&egrave;cades.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de tornar aquest any a Cannes amb <em>Mem&ograve;ria de noia</em>, el seu primer llargmetratge com a directora, aterra a Mallorca per presentar-lo a l'Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest. La pel&middot;l&iacute;cula &eacute;s una adaptaci&oacute; de la novel&middot;la hom&ograve;nima d'Annie Ernaux protagonitzada per la seva pr&ograve;pia filla, Tess Barth&eacute;l&eacute;my, que repr&egrave;n q&uuml;estions que travessen la biografia de la directora, com ara la mem&ograve;ria, el consentiment, les relacions de poder i la manera com el cinema pot narrar la viol&egrave;ncia sense reproduir-la. Acompanyada per la seva filla, la cineasta visita l'illa amb les viv&egrave;ncies d'Ernaux al cap i amb una profunda consci&egrave;ncia del car&agrave;cter universal que poden arribar a tenir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotograma de &#039;Memòria de noia&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotograma de &#039;Memòria de noia&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Annie Ernaux va escriure </strong><em><strong>Mem&ograve;ria de noia</strong></em><strong> molt abans del #MeToo, per&ograve; avui el llibre sembla dialogar directament amb aquest moment hist&ograve;ric. Quan hi va tornar per adaptar-lo al cinema, qu&egrave; va descobrir que potser no havia vist en una primera lectura?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que va ser a trav&eacute;s dels ulls d'Annie Ernaux que vaig redescobrir la pel&middot;l&iacute;cula. Despr&eacute;s d'un mes de muntatge i de tota la feina d'edici&oacute;, veure-la amb ella va ser una experi&egrave;ncia molt emocionant. L'Annie es va emocionar profundament perqu&egrave;, d'alguna manera, es va tornar a veure a ella mateixa en la hist&ograve;ria. Va ser aleshores quan vaig redescobrir la pel&middot;l&iacute;cula i vaig comprendre fins a quin punt una adaptaci&oacute; cinematogr&agrave;fica pot tenir un impacte completament nou sobre la persona la hist&ograve;ria de la qual s'est&agrave; explicant.
    </p><p class="article-text">
        En aquell moment vaig prendre una veritable consci&egrave;ncia del poder del cinema, del poder de les imatges. L'Annie havia escrit aquell llibre despr&eacute;s de treballar-hi durant anys; de fet, va trigar cinquanta anys a escriure'l. I, de sobte, va arribar la pel&middot;l&iacute;cula i la vaig veure completament desbordada per l'emoci&oacute;. Recordo que vaig pensar: &laquo;Aquest &eacute;s el poder de les imatges i d'explicar una hist&ograve;ria&raquo;. Va ser una experi&egrave;ncia molt reveladora per a mi.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-uFVykF3o-rQ-6476', 'youtube', 'uFVykF3o-rQ', document.getElementById('yt-uFVykF3o-rQ-6476'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-uFVykF3o-rQ-6476 src="https://www.youtube.com/embed/uFVykF3o-rQ?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; pot aportar avui </strong><em><strong>Mem&ograve;ria de noia</strong></em><strong> a una conversa col&middot;lectiva sobre el consentiment, la mem&ograve;ria i la viol&egrave;ncia en un moment en qu&egrave; assistim, en molts pa&iuml;sos, a un gir conservador que q&uuml;estiona alguns aven&ccedil;os del moviment feminista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        L'Annie Ernaux va viure el moment en qu&egrave; l'avortament era il&middot;legal a Fran&ccedil;a i es va haver de sotmetre a un avortament clandest&iacute;, i despr&eacute;s va viure la legalitzaci&oacute; de l'avortament. I ara, amb 84 anys, mentre presentem aquesta pel&middot;l&iacute;cula &mdash;que tamb&eacute; aborda aquesta q&uuml;esti&oacute;, tot i que no sigui el seu tema principal&mdash;, est&agrave; veient com aquest dret torna a ser q&uuml;estionat en diferents parts del m&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Pensava en com n'&eacute;s, d'incre&iuml;ble, imaginar que, quan l'avortament va ser legalitzat, pogu&eacute;s creure que algun dia tornaria a presenciar un retroc&eacute;s semblant. &Eacute;s una bogeria comprovar fins a quin punt els nostres drets s&oacute;n fr&agrave;gils, perqu&egrave; vivim en un m&oacute;n patriarcal. En el fons, aix&ograve; &eacute;s tamb&eacute; el que explica la pel&middot;l&iacute;cula. Parla d'una dona que intenta emancipar-se del poder i de l'ab&uacute;s de poder exercit pels homes i, en un sentit m&eacute;s ampli, del mateix patriarcat. &Eacute;s la hist&ograve;ria d'alg&uacute; que resisteix, que lluita i que sobreviu.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És una bogeria comprovar fins a quin punt els nostres drets són fràgils, perquè vivim en un món patriarcal</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>La pel&middot;l&iacute;cula es va estrenar a la secci&oacute; </strong><em><strong>Un Certain Regard</strong></em><strong> del Festival de Cannes i ara arriba a l'Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest. Com est&agrave; vivint aquest recorregut i quines converses espera que obri amb el p&uacute;blic?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Pot semblar molt senzill, per&ograve; hi ha dues coses que em semblen importants. La primera &eacute;s que vaig intentar fer una pel&middot;l&iacute;cula feminista en el sentit que tota la hist&ograve;ria est&agrave; filmada des de la mirada d'una dona. No est&agrave; explicada des del punt de vista dels homes que l'envolten ni del grup al qual intenta pert&agrave;nyer, sin&oacute; des dels seus propis ulls. Per a mi, aquest personatge &eacute;s completament universal. &Eacute;s un personatge en qu&egrave; qualsevol es pot recon&egrave;ixer. Per aix&ograve; espero que la pel&middot;l&iacute;cula faci que qui la vegi se senti menys sol amb all&ograve; que ha viscut.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el documental Moi aussi, Godrèche va reunir els testimonis de més de dos mil supervivents de violència sexual."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el documental Moi aussi, Godrèche va reunir els testimonis de més de dos mil supervivents de violència sexual.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Potser tamb&eacute; pot ajudar algunes persones a posar paraules a experi&egrave;ncies que encara no havien aconseguit comprendre del tot. De vegades necessitem tota una vida per entendre qu&egrave; ens va passar o per recon&egrave;ixer situacions que van succeir sense el nostre consentiment, encara que no responguin a la imatge espectacular que solem associar amb la viol&egrave;ncia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La pel·lícula pot ajudar algunes persones a posar paraules a experiències que encara no havien aconseguit comprendre del tot. De vegades necessitem tota una vida per entendre què ens va passar o per reconèixer situacions que van succeir sense el nostre consentiment, encara que no responguin a la imatge espectacular que solem associar amb la violència</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; va significar compartir entre mare i filla una hist&ograve;ria que parla precisament de la transmissi&oacute; entre generacions, del consentiment i de la construcci&oacute; del desig? Com ho han viscut, cadascuna, des de la seva pr&ograve;pia perspectiva?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Per ser sincera, vaig pensar en la Tess des del primer moment. I aquest pensament va venir acompanyat de moltes preguntes. La primera era molt senzilla: la Tess voldr&agrave; fer aquesta pel&middot;l&iacute;cula? Despr&eacute;s va venir una altra q&uuml;esti&oacute; important: una pel&middot;l&iacute;cula mai no dep&egrave;n nom&eacute;s de mi. Hi ha productors, socis financers i moltes persones implicades. &Eacute;s una decisi&oacute; col&middot;lectiva i la Tess els hauria de conv&egrave;ncer a tots, igual que qualsevol altra actriu.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Godrèche al costat de la seva filla Tess Barthélémy, protagonista de la pel·lícula."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Godrèche al costat de la seva filla Tess Barthélémy, protagonista de la pel·lícula.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tamb&eacute; em vaig plantejar la q&uuml;esti&oacute; del nepotisme. Volia afrontar aquest elefant a l'habitaci&oacute; i no esquivar una realitat que existeix. Per&ograve;, sobretot, per a mi era molt important que la seva primera gran experi&egrave;ncia com a protagonista &mdash;perqu&egrave; ella feia molt de temps que volia ser actriu i ja havia treballat abans, amb mi i amb altres persones&mdash; tingu&eacute;s lloc en un entorn on jo sab&eacute;s que estava protegida.
    </p><p class="article-text">
        Volia que aquest primer gran rodatge fos la base des de la qual pogu&eacute;s construir la resta de la seva carrera. Un lloc des d'on pogu&eacute;s enlairar-se amb seguretat. Vam treballar amb una coordinadora d'intimitat durant tot el rodatge i vam voler fer una pel&middot;l&iacute;cula feminista tamb&eacute; des de la posada en escena. Vol&iacute;em demostrar que &eacute;s possible explicar una hist&ograve;ria que inclou viol&egrave;ncia sexual sense rec&oacute;rrer al nu, sense objectualitzar el cos de l'actriu i sense convertir aquesta viol&egrave;ncia en un espectacle o en una cosa glamuritzada.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-y-kQ6InGvAo-6451', 'youtube', 'y-kQ6InGvAo', document.getElementById('yt-y-kQ6InGvAo-6451'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-y-kQ6InGvAo-6451 src="https://www.youtube.com/embed/y-kQ6InGvAo?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>A m&eacute;s de la seva traject&ograve;ria com a actriu i directora, des de fa uns anys s'ha convertit en una de les veus que han impulsat el #MeToo a Fran&ccedil;a. Fa dos anys, als Premis C&eacute;sar va dir: &ldquo;S&eacute; que fa por. Por de perdre les subvencions, por de perdre papers&rdquo;. Fins a quin punt creu que aquesta por sostenia el silenci dins del cinema franc&egrave;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, crec que la gent t&eacute; por. Al vostre pa&iacute;s teniu alg&uacute; d'extraordinari: Javier Bardem. Necessitem molts Javier Bardem a Fran&ccedil;a. Necessitem moltes persones com ell. No n'hi ha gaires. I crec que una de les raons &eacute;s precisament la por. Tot i que, de vegades, tamb&eacute; hi ha persones a qui senzillament no els importa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2401y2116.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2401y2116.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2401y2116.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2401y2116.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2401y2116.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2401y2116.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2401y2116.jpg"
                    alt="“Volíem demostrar que és possible explicar una història que inclou violència sexual sense recórrer al nu”, explica la directora."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Volíem demostrar que és possible explicar una història que inclou violència sexual sense recórrer al nu”, explica la directora.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Em resulta dif&iacute;cil parlar de la meva pr&ograve;pia situaci&oacute;, perqu&egrave; seria injust fer-ho. He pogut dirigir aquesta pel&middot;l&iacute;cula, ha trobat finan&ccedil;ament i aix&ograve; ja suposa un enorme privilegi. Seria injust posar-me a queixar-me. Per&ograve; la realitat &eacute;s que ja no treballo com a actriu. Aix&ograve; &eacute;s un fet. I tamb&eacute; veig moltes directores intentant tirar endavant les seves pel&middot;l&iacute;cules en condicions molt dif&iacute;cils. Per aix&ograve; em considero una privilegiada. S&iacute;, algunes portes se m'han tancat, per&ograve; d'altres se m'han obert.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Necessitem molts Javier Bardem a França. Necessitem moltes persones com ell. No n&#039;hi ha gaires. I crec que una de les raons és precisament la por</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Ja han passat anys des que va decidir denunciar Beno&icirc;t Jacquot i Jacques Doillon i va esclatar el moviment #MeToo a Fran&ccedil;a. Des del seu punt de vista, quins canvis reals ha vist en la ind&uacute;stria cinematogr&agrave;fica francesa i quines resist&egrave;ncies continuen intactes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que algunes coses estan canviant. El que continuem necessitant s&oacute;n m&eacute;s veus perqu&egrave;, tot i que sempre n'hi ha hagut, aquestes han estat silenciades. Hi ha molt&iacute;ssimes t&egrave;cniques, treballadores i professionals de la ind&uacute;stria els rostres de les quals no ocupen el focus medi&agrave;tic i que tamb&eacute; parlen, que tamb&eacute; denuncien, per&ograve; les seves paraules queden enterrades perqu&egrave; no tenen aquesta visibilitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima d&#039;Annie Ernaux que reprèn les relacions entre el poder i la violència sexual."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima d&#039;Annie Ernaux que reprèn les relacions entre el poder i la violència sexual.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per aix&ograve; crec que &eacute;s important que m&eacute;s dones, m&eacute;s actrius i m&eacute;s directores amb una posici&oacute; reconeguda &mdash;o, si m&eacute;s no, amb un estatus que la societat estigui disposada a escoltar&mdash; utilitzin la seva veu. I dic aix&ograve; tamb&eacute; perqu&egrave; t&eacute; molt a veure amb la classe social.
    </p><p class="article-text">
        A la meva ind&uacute;stria, i a Fran&ccedil;a en general, el sistema continua sent profundament aristocr&agrave;tic. Continua sent un sistema piramidal, amb uns pocs a dalt i molts a baix. I aix&ograve; no est&agrave; canviant. &Eacute;s una estructura molt arrelada a la nostra cultura.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/judith-godreche-cineasta-alcar-veu-metoo-frances-necessitem-mes-persones-com-javier-bardem_1_13418902.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 31 Jul 2026 04:31:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8ecca515-0f8e-4a4e-8900-555c112ac57d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148476.jpg" length="2888955" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8ecca515-0f8e-4a4e-8900-555c112ac57d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148476.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2888955" width="1943" height="1093"/>
      <media:title><![CDATA[Judith Godrèche, la cineasta que va alçar la veu del #MeToo francès: “Necessitem més persones com Javier Bardem”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8ecca515-0f8e-4a4e-8900-555c112ac57d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148476.jpg" width="1943" height="1093"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Películas,Me Too,Agresiones machistas,Machismo,Abusos sexuales,Violencia sexual,Agresiones sexuales,Libertad sexual,Feminismo,Francia,Cine,Cineastas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Judith Godrèche, la cineasta que alzó la voz del #MeToo francés: “Necesitamos más personas como Javier Bardem”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/judith-godreche-cineasta-alzo-voz-metoo-frances-necesitamos-personas-javier-bardem_1_13418286.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8ecca515-0f8e-4a4e-8900-555c112ac57d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148476.jpg" width="1943" height="1093" alt="Judith Godrèche, la cineasta que alzó la voz del #MeToo francés: “Necesitamos más personas como Javier Bardem”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La directora, que presenta en Mallorca su debut en el largometraje con 'Memoria de chica', reivindica más voces críticas frente a una industria cultural “que sigue siendo profundamente aristocrática y piramidal”  </p><p class="subtitle">La 'era postMeToo': el feminismo afronta una contraofensiva en auge que busca silenciar la violencia sexual</p></div><p class="article-text">
        Hay im&aacute;genes que marcan una &eacute;poca para siempre. En mayo de 2024, un grupo de mujeres se puso las manos en la boca frente a una multitud. En mitad de las escaleras del Palacio de Festivales y Congresos de Cannes, el gesto pretend&iacute;a mostrar el silencio impuesto a las v&iacute;ctimas de los abusos sexuales en Francia. Una de ellas era Judith Godr&egrave;che, la reconocida actriz francesa que, en aquella ocasi&oacute;n, presentaba su cortometraje <em>Moi aussi</em>, el documental con el que reuni&oacute; los testimonios de m&aacute;s de dos mil supervivientes de violencia sexual. Ella y el resto de mujeres de su equipo que la acompa&ntilde;aban no pronunciaron una sola palabra, porque no hac&iacute;a falta. 
    </p><p class="article-text">
        Esta imagen, que resum&iacute;a d&eacute;cadas de silencio impuesto a las v&iacute;ctimas, convirti&oacute; a Godr&egrave;che en el rostro m&aacute;s visible del #MeToo en su pa&iacute;s. Su historia, sin embargo, comenz&oacute; mucho antes. Convertida en una de las grandes actrices del cine franc&eacute;s desde finales de los a&ntilde;os ochenta, denunci&oacute; en 2024 los abusos sexuales que sufri&oacute; cuando ten&iacute;a 14 y 15 a&ntilde;os por parte de los directores Beno&icirc;t Jacquot y Jacques Doillon. Sus acusaciones desencadenaron una oleada de nuevos testimonios, sacudieron a la Academia de los Premios C&eacute;sar y obligaron a la industria francesa a enfrentarse a una cultura de impunidad largamente sostenida. 
    </p><p class="article-text">
        Tras volver a Cannes este a&ntilde;o con <em>Memoria de chica</em>, su primer largometraje como directora, aterriza en Mallorca para presentarla en el Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest. La pel&iacute;cula es una adaptaci&oacute;n de la novela hom&oacute;nima de Annie Ernaux protagonizada por su propia hija, Tess Barth&eacute;l&eacute;my, que retoma cuestiones que atraviesan la biograf&iacute;a de su directora como la memoria, el consentimiento, las relaciones de poder y la manera en que el cine puede narrar la violencia sin reproducirla. Acompa&ntilde;ada por su hija, la directora de cine visita la isla con las vivencias de Ernaux en la mente y la profunda conciencia de lo universales que pueden llegar a ser.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d41f54e6-1dbf-4829-9153-ddd2a48c22e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotograma de &#039;Memoria de chica&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotograma de &#039;Memoria de chica&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Annie Ernaux escribi&oacute; </strong><em><strong>Memoria de chica</strong></em><strong> mucho antes del #MeToo, pero hoy el libro parece dialogar directamente con este momento hist&oacute;rico. Cuando volvi&oacute; a &eacute;l para adaptarlo al cine, &iquest;qu&eacute; descubri&oacute; que quiz&aacute; no hab&iacute;a visto en una primera lectura?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que fue a trav&eacute;s de los ojos de Annie Ernaux como redescubr&iacute; la pel&iacute;cula. Despu&eacute;s de un mes de montaje y de todo el trabajo de edici&oacute;n, verla con ella fue una experiencia muy emocionante. Annie se emocion&oacute; profundamente porque, de alg&uacute;n modo, volvi&oacute; a verse a s&iacute; misma en la historia. Fue entonces cuando redescubr&iacute; la pel&iacute;cula y comprend&iacute; hasta qu&eacute; punto una adaptaci&oacute;n cinematogr&aacute;fica puede tener un impacto completamente nuevo sobre la persona cuya historia se est&aacute; contando.
    </p><p class="article-text">
        En ese momento tom&eacute; verdadera conciencia del poder del cine, del poder de las im&aacute;genes. Annie hab&iacute;a escrito ese libro despu&eacute;s de trabajar en &eacute;l durante a&ntilde;os; de hecho, tard&oacute; cincuenta a&ntilde;os en escribirlo. Y, de repente, lleg&oacute; la pel&iacute;cula y la vi completamente sobrepasada por la emoci&oacute;n. Recuerdo pensar: &ldquo;Ese es el poder de las im&aacute;genes y de contar una historia&rdquo;. Fue una experiencia muy reveladora para m&iacute;.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-uFVykF3o-rQ-2113', 'youtube', 'uFVykF3o-rQ', document.getElementById('yt-uFVykF3o-rQ-2113'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-uFVykF3o-rQ-2113 src="https://www.youtube.com/embed/uFVykF3o-rQ?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; puede aportar hoy </strong><em><strong>Memoria de chica</strong></em><strong> a una conversaci&oacute;n colectiva sobre el consentimiento, la memoria y la violencia en un momento en el que asistimos, en muchos pa&iacute;ses, a un giro conservador que cuestiona algunos avances del movimiento feminista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Annie Ernaux vivi&oacute; el momento en que el aborto era ilegal en Francia y tuvo que someterse a un aborto clandestino y despu&eacute;s vivi&oacute; la legalizaci&oacute;n del aborto. Y ahora, con 84 a&ntilde;os, mientras presentamos esta pel&iacute;cula &mdash;que tambi&eacute;n aborda esta cuesti&oacute;n, aunque no sea su tema principal&mdash;, est&aacute; viendo c&oacute;mo ese derecho vuelve a ser cuestionado en distintas partes del mundo.
    </p><p class="article-text">
        Pensaba en lo incre&iacute;ble que resulta imaginar que, cuando el aborto fue legalizado, pudiera creer que alg&uacute;n d&iacute;a volver&iacute;a a presenciar un retroceso semejante. Es una locura comprobar hasta qu&eacute; punto nuestros derechos son fr&aacute;giles, porque vivimos en un mundo patriarcal. En el fondo, eso es tambi&eacute;n lo que cuenta la pel&iacute;cula. Habla de una mujer que intenta emanciparse del poder y del abuso de poder ejercido por los hombres y, en un sentido m&aacute;s amplio, del propio patriarcado. Es la historia de alguien que resiste, que lucha y que sobrevive. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es una locura comprobar hasta qué punto nuestros derechos son frágiles, porque vivimos en un mundo patriarcal</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>La pel&iacute;cula se estren&oacute; en la secci&oacute;n </strong><em><strong>Una cierta mirada</strong></em><strong> del Festival de Cannes y ahora llega al Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest. &iquest;C&oacute;mo est&aacute; viviendo este recorrido y qu&eacute; conversaciones espera que abra con el p&uacute;blico?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Puede sonar muy sencillo, pero hay dos cosas que me parecen importantes. La primera es que intent&eacute; hacer una pel&iacute;cula feminista en el sentido de que toda la historia est&aacute; filmada desde la mirada de una mujer. No est&aacute; contada desde el punto de vista de los hombres que la rodean ni del grupo al que intenta pertenecer, sino desde sus propios ojos. Para m&iacute;, este personaje es completamente universal. Es un personaje en el que puede reconocerse cualquiera. Por eso espero que la pel&iacute;cula haga que quienes la vean se sientan menos solos con aquello que han vivido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ea267113-5b07-490f-8a04-15c2d3663d64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el documental Moi aussi, Godrèche reunió los testimonios de más de dos mil supervivientes de violencia sexual."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el documental Moi aussi, Godrèche reunió los testimonios de más de dos mil supervivientes de violencia sexual.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Quiz&aacute; tambi&eacute;n pueda ayudar a algunas personas a poner palabras a experiencias que todav&iacute;a no hab&iacute;an logrado comprender del todo. A veces necesitamos toda una vida para entender lo que nos ocurri&oacute; o para reconocer situaciones que sucedieron sin nuestro consentimiento, aunque no respondan a la imagen espectacular que solemos asociar a la violencia. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La película puede ayudar a algunas personas a poner palabras a experiencias que todavía no habían logrado comprender del todo. A veces necesitamos toda una vida para entender lo que nos ocurrió o para reconocer situaciones que sucedieron sin nuestro consentimiento, aunque no respondan a la imagen espectacular que solemos asociar a la violencia</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; signific&oacute; compartir entre madre e hija una historia que habla precisamente de la transmisi&oacute;n entre generaciones, del consentimiento y de la construcci&oacute;n del deseo? &iquest;C&oacute;mo lo han vivido, cada una, desde su propia perspectiva?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Para ser sincera, pens&eacute; en Tess desde el primer momento. Y ese pensamiento vino acompa&ntilde;ado de muchas preguntas. La primera era muy sencilla: &iquest;querr&aacute; Tess hacer esta pel&iacute;cula? Despu&eacute;s vino otra cuesti&oacute;n importante: una pel&iacute;cula nunca depende solo de m&iacute;. Hay productores, socios financieros y muchas personas implicadas. Es una decisi&oacute;n colectiva y Tess tendr&iacute;a que convencerlos a todos, igual que cualquier otra actriz.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88447ea1-06fb-4cf2-a4d5-9fdc5705e386_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Godrèche junto a su hija Tess Barthélémy, protagonista de la película."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Godrèche junto a su hija Tess Barthélémy, protagonista de la película.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n me plante&eacute; el tema del nepotismo. Quer&iacute;a afrontar ese elefante en la habitaci&oacute;n y no evitar una realidad que existe. Pero, sobre todo, para m&iacute; era muy importante que su primera gran experiencia como protagonista &mdash;porque ella llevaba mucho tiempo queriendo ser actriz y ya hab&iacute;a trabajado antes, conmigo y con otras personas&mdash; tuviera lugar en un entorno donde yo supiera que estaba protegida.
    </p><p class="article-text">
        Quer&iacute;a que ese primer gran rodaje fuera la base desde la que pudiera construir el resto de su carrera. Un lugar desde el que pudiera despegar con seguridad. Trabajamos con una coordinadora de intimidad durante todo el rodaje y quisimos hacer una pel&iacute;cula feminista tambi&eacute;n desde la puesta en escena. Quer&iacute;amos demostrar que es posible contar una historia que incluye violencia sexual sin recurrir al desnudo, sin cosificar el cuerpo de la actriz y sin convertir esa violencia en un espect&aacute;culo o en algo glamurizado. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-y-kQ6InGvAo-6554', 'youtube', 'y-kQ6InGvAo', document.getElementById('yt-y-kQ6InGvAo-6554'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-y-kQ6InGvAo-6554 src="https://www.youtube.com/embed/y-kQ6InGvAo?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>Adem&aacute;s de su trayectoria como actriz y directora, desde hace unos a&ntilde;os se ha convertido en una de las voces que han impulsado el #MeToo en Francia. Hace dos a&ntilde;os, en los Premios C&eacute;sar dijo: &ldquo;S&eacute; que da miedo. Miedo de perder las subvenciones, miedo de perder papeles&rdquo;. &iquest;Hasta qu&eacute; punto cree que ese miedo sosten&iacute;a el silencio dentro del cine franc&eacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, creo que la gente tiene miedo. En vuestro pa&iacute;s ten&eacute;is a alguien extraordinario: Javier Bardem. Necesitamos muchos Javier Bardem en Francia. Necesitamos muchas personas como &eacute;l. No hay demasiadas. Y creo que una de las razones es precisamente el miedo. Aunque, a veces, tambi&eacute;n hay personas a las que simplemente no les importa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2401y2116.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2401y2116.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2401y2116.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2401y2116.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2401y2116.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2401y2116.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a8d4c8dc-9619-4e3e-9bb0-9af03f72e686_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2401y2116.jpg"
                    alt="“Queríamos demostrar que es posible contar una historia que incluye violencia sexual sin recurrir al desnudo”, explica la directora."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Queríamos demostrar que es posible contar una historia que incluye violencia sexual sin recurrir al desnudo”, explica la directora.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Me resulta dif&iacute;cil hablar de mi propia situaci&oacute;n, porque ser&iacute;a injusto hacerlo. He podido dirigir esta pel&iacute;cula, ha encontrado financiaci&oacute;n y eso ya supone un enorme privilegio. Ser&iacute;a injusto ponerme a quejarme. Pero la realidad es que ya no trabajo como actriz. Eso es un hecho. Y tambi&eacute;n veo a muchas directoras intentando sacar adelante sus pel&iacute;culas en condiciones muy dif&iacute;ciles. Por eso me considero una privilegiada. S&iacute;, algunas puertas se han cerrado para m&iacute;, pero otras se han abierto.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Necesitamos muchos Javier Bardem en Francia. Necesitamos muchas personas como él. No hay demasiadas. Y creo que una de las razones es precisamente el miedo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Han pasado ya varios a&ntilde;os desde que decidi&oacute; denunciar a Beno&icirc;t Jacquot y Jacques Doillon y estall&oacute; el movimiento #MeToo en Francia. Desde su punto de vista, &iquest;qu&eacute; cambios reales ha visto en la industria cinematogr&aacute;fica francesa y qu&eacute; resistencias siguen intactas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que algunas cosas est&aacute;n cambiando. Lo que seguimos necesitando son m&aacute;s voces porque, aunque siempre las haya habido, estas han sido silenciadas. Hay much&iacute;simas t&eacute;cnicas, trabajadoras y profesionales de la industria cuyos rostros no est&aacute;n en el foco medi&aacute;tico y que tambi&eacute;n hablan, que tambi&eacute;n denuncian, pero sus palabras quedan enterradas porque no tienen esa visibilidad. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e26657f3-6053-4437-9f4c-d57db1a6b6f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La película es una adaptación de la novela homónima de Annie Ernaux que retoma las relaciones entre el poder y la violencia sexual."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La película es una adaptación de la novela homónima de Annie Ernaux que retoma las relaciones entre el poder y la violencia sexual.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por eso creo que es importante que m&aacute;s mujeres, m&aacute;s actrices y m&aacute;s directoras con una posici&oacute;n reconocida &mdash;o, al menos, con un estatus que la sociedad est&eacute; dispuesta a escuchar&mdash; utilicen su voz. Y digo esto tambi&eacute;n porque tiene mucho que ver con la clase social.
    </p><p class="article-text">
        En mi industria, y en Francia en general, el sistema sigue siendo profundamente aristocr&aacute;tico. Sigue siendo un sistema piramidal, con unos pocos arriba y muchos abajo. Y eso no est&aacute; cambiando. Es una estructura muy arraigada en nuestra cultura.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/judith-godreche-cineasta-alzo-voz-metoo-frances-necesitamos-personas-javier-bardem_1_13418286.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 31 Jul 2026 04:02:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8ecca515-0f8e-4a4e-8900-555c112ac57d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148476.jpg" length="2888955" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8ecca515-0f8e-4a4e-8900-555c112ac57d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148476.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2888955" width="1943" height="1093"/>
      <media:title><![CDATA[Judith Godrèche, la cineasta que alzó la voz del #MeToo francés: “Necesitamos más personas como Javier Bardem”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8ecca515-0f8e-4a4e-8900-555c112ac57d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148476.jpg" width="1943" height="1093"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Películas,Me Too,Agresiones machistas,Machismo,Abusos sexuales,Violencia sexual,Agresiones sexuales,Libertad sexual,Feminismo,Francia,Cine,Cineastas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 'tardeo turístic' del PP que acaba amb la històrica reivindicació de l'Orgull de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tardeo-turistic-pp-acaba-amb-historica-reivindicacio-l-orgull-palma_1_13337052.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a23e6af4-85fe-48ff-a4fb-34e488075ab6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El &#039;tardeo turístic&#039; del PP que acaba amb la històrica reivindicació de l&#039;Orgull de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La ruptura entre l'Ajuntament, condicionat per les polítiques de Vox, i l'associació Ben Amics posa fi a una dècada de coorganització de la festa, que se celebraria aquest diumenge. L'entitat LGTBI+ denunciarà el Consistori per possibles "irregularitats i tràfic d'influències"</p><p class="subtitle">Dues dècades de revetlles queer del bar Flexas: “Veïnes i travestis comparteixen més que una festa”</p></div><p class="article-text">
        Luan Maestre t&eacute; vint anys. &Eacute;s un jove trans no-binari que recorda, encara emocionat, com va passar de sentir que no encaixava en la societat fins que, finalment, va trobar una comunitat que l'apreciava. Va succeir fa quatre anys, al seu institut, durant la visita d'una educadora social de l'associaci&oacute; LGTBI+ de les Illes Balears, Ben Amics. &ldquo;All&ograve; em va marcar molt&iacute;ssim, perqu&egrave; despr&eacute;s hi vaig contactar i em va oferir participar en un grup on vaig comen&ccedil;ar a fer amistats&rdquo;, explica. &ldquo;Des de llavors em vaig obrir m&eacute;s a un moviment que abans no sentia com una cosa pr&ograve;pia&rdquo;, explica, com un dels m&eacute;s de quaranta voluntaris de l'entitat que estan acabant de tancar els &uacute;ltims detalls d'aquest Orgull.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, Maestre percep enguany un canvi profund en la manera com es viu aquesta reivindicaci&oacute; a la ciutat, un gir que, segons el seu parer, no es pot separar del conflicte institucional al voltant de la seva organitzaci&oacute;. &ldquo;L'any passat vaig fer voluntariat ajudant a organitzar la manifestaci&oacute;, les taules informatives i despr&eacute;s la revetlla. Enguany ens hem hagut d'ajuntar m&eacute;s perqu&egrave; se'ns ha apartat d'una part de tot all&ograve; que reivindiquem&rdquo;, relata. &ldquo;La gent est&agrave; molt enfadada, amb moltes ganes de canviar les coses i de mobilitzar-se&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        El seu testimoni obre una escletxa m&eacute;s &iacute;ntima dins d'un conflicte que, en paral&middot;lel, s'ha anat traslladant cada vegada amb m&eacute;s for&ccedil;a al terreny administratiu i pol&iacute;tic. La revetlla de l'Orgull a Palma, que solia fer-se despr&eacute;s de la manifestaci&oacute; del 28 de juny, ja no se celebrar&agrave; sota el model de coorganitzaci&oacute; entre l'Ajuntament i Ben Amics que s'havia mantingut durant una d&egrave;cada. El Consistori, governat pel Partit Popular (PP) amb el suport de Vox, ha impulsat una festa aquest 27 de juny sense comptar amb l'entitat LGTBI+, que denuncia com un gest de &ldquo;pinkwashing&rdquo; a trav&eacute;s d'un &ldquo;tardeo tur&iacute;stic&rdquo; que, segons Ben Amics, suposa la &ldquo;ruptura unilateral d'un model hist&ograve;ric de col&middot;laboraci&oacute;&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Ajuntament de Palma ha impulsat una festa sense comptar amb l&#039;associació LGTBI+ de les Illes Balears, Ben Amics, que denuncia com un gest de pinkwashing a través d&#039;un &#039;tardeo turístic&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per a una part de l'activisme, el conflicte transcendeix l'organitzaci&oacute; d'una revetlla i afecta el mateix significat pol&iacute;tic de l'Orgull. Segons Maestre, l'estrat&egrave;gia municipal busca projectar una imatge de suport al col&middot;lectiu, per&ograve; sense comptar-hi. &ldquo;m&eacute;s frustrant que rebre una negativa directa &eacute;s que t'ignorin, perqu&egrave; d'aquesta manera es renten la cara&rdquo;, sost&eacute;. &ldquo;&Eacute;s precisament el que est&agrave; passant amb la revetlla que proposen. Ho fan excloent les associacions que fa anys que treballen i lluiten pels drets del col&middot;lectiu. Simplement fan una festa per semblar LGTBI+ friendly, per&ograve; la realitat &eacute;s que no ho s&oacute;n&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Simplement fan una festa per semblar LGTBI friendly, però la realitat és que no ho són</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luan Maestre</span>
                                        <span>—</span> Membre de Ben Amics
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Per als activistes LGTBI, el conflicte transcendeix l&#039;organització d&#039;una revetlla i afecta el mateix significat polític de l&#039;Orgull"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Per als activistes LGTBI, el conflicte transcendeix l&#039;organització d&#039;una revetlla i afecta el mateix significat polític de l&#039;Orgull                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cr&ograve;nica d'una cancel&middot;laci&oacute; anunciada</strong></h2><p class="article-text">
        Segons Ben Amics, el canvi no &eacute;s nom&eacute;s organitzatiu, sin&oacute; el resultat d'una &ldquo;obstaculitzaci&oacute; administrativa sostinguda&rdquo; que s'ha anat repetint en els &uacute;ltims anys. L'origen del conflicte en aquesta ocasi&oacute; es remunta a principis d'any. &ldquo;El 27 de gener vam enviar la petici&oacute; d'ocupaci&oacute; de via p&uacute;blica per organitzar la revetlla, al febrer vam enviar un correu, al mar&ccedil; en vam enviar dos m&eacute;s i finalment a l'abril vam comunicar obertament que l'Orgull estava en risc perqu&egrave; l'Ajuntament no ens responia&rdquo;, relata Jan G&oacute;mez, coordinador de Ben Amics, que assenyala que &ldquo;legalment, se suposa que el silenci administratiu per a aquest tipus de tr&agrave;mits &eacute;s negatiu als 90 dies, per la qual cosa el 27 d'abril la nostra sol&middot;licitud ja estava denegada de facto&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 27 de gener vam enviar la petició d&#039;ocupació de via pública per organitzar la revetlla, al febrer vam enviar un correu, al març en vam enviar dos més i finalment a l&#039;abril vam comunicar obertament que l&#039;Orgull estava en risc perquè l&#039;Ajuntament no ens responia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jan Gómez</span>
                                        <span>—</span> Coordinador de Ben Amics
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Fins i tot el reglament de participaci&oacute; ciutadana de l'Ajuntament estableix que les propostes ciutadanes que realitzen entitats inscrites en el registre municipal d'entitats han de tenir una resposta en un m&agrave;xim de 30 dies. Parlam de q&uuml;estions que estan recollides a la norma sobre paper, no de si el batle &eacute;s m&eacute;s LGTBI-f&ograve;bic o no, una cosa que podria ser subjectiva i a valorar&rdquo;, afegeix G&oacute;mez.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La defensora de la Ciutadania de Palma ja ha acceptat investigar el cas després de la queixa formal presentada, segons l&#039;entitat Ben Amics</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de ser consultat per aquest diari, l'Ajuntament de Palma remet als seus comunicats dels dies 5 i 9 de maig, en qu&egrave; lamentaven &ldquo;que Ben Amics renunci&iuml; a la celebraci&oacute; de la revetlla de l'Orgull malgrat les garanties, alternatives i suport oferts pel Consistori&rdquo; despr&eacute;s d'haver assegurat la seva &ldquo;voluntat&rdquo; de coorganitzar la revetlla amb l'entitat. En aquest sentit, l'Ajuntament va afirmar haver &ldquo;rem&egrave;s un requeriment a Ben Amics&rdquo; perqu&egrave; confirm&agrave;s la seva participaci&oacute;, segons el Consistori.
    </p><p class="article-text">
        Ben Amics afirma haver respost al requeriment, al&middot;legant que &ldquo;estava fora de termini administratiu&rdquo;, i assenyala errors de forma i contingut en el document, com ara la &ldquo;proposta d'una data per a la celebraci&oacute; per al 27 de gener, data de la nostra sol&middot;licitud inicial i no de la revetlla que s'havia d'organitzar&rdquo;, segons Jan G&oacute;mez. Tots aquests fets es troben recollits en una carta enviada recentment a la Defensora de la Ciutadania de Palma, que ja ha acceptat investigar el cas despr&eacute;s de la queixa formal presentada, segons l'entitat.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, l'Ajuntament fa refer&egrave;ncia al ple celebrat el passat 25 de juny, on la regidora d'Igualtat, Lourdes Roca, va reafirmar el &ldquo;comprom&iacute;s&rdquo; de l'equip de govern amb el col&middot;lectiu, assegurant que &ldquo;una entitat [Ben Amics] no pot apropiar-se de l'Orgull i del moviment LGTBI, per molt que sigui la de refer&egrave;ncia&rdquo; i que &ldquo;van ser ells qui van voler trencar les negociacions des del primer minut&rdquo;. &ldquo;Entenc que durant l'anterior legislatura es passejassin com ca seva per aquest Ajuntament i se'ls deix&agrave;s fer el que volien, per&ograve; ja n'hi ha prou&rdquo;, va concloure Roca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell de la manifestació convocada per Ben Amics el 28 de juny, realitzat per la il·lustradora Lluïsa Febrer."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell de la manifestació convocada per Ben Amics el 28 de juny, realitzat per la il·lustradora Lluïsa Febrer.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant aquest escenari de m&agrave;xima tensi&oacute;, Ben Amics ha decidit mantenir la manifestaci&oacute; de l'Orgull el 28 de juny a Palma, que acabar&agrave; precisament davant l'Ajuntament, per&ograve; traslladar&agrave; a altres zones de l'illa algunes de les seves activitats previstes, com ara la gala de premis Siurell i Dimoni Rosa, que tindr&agrave; lloc aquest 27 de juny a Manacor. La hist&ograve;rica revetlla, tanmateix, est&agrave; completament cancel&middot;lada per part de l'entitat, que rebutja el nou model proposat pel Consistori.
    </p><p class="article-text">
        En el rerefons del conflicte tamb&eacute; hi ha un marc normatiu que, segons expliquen des de Ben Amics, ha condicionat des de fa anys l'organitzaci&oacute; d'aquest tipus d'esdeveniments a l'espai p&uacute;blic. L'entitat situa l'origen d'aquestes dificultats en la reforma impulsada durant el Govern de Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; (PP) l'any 2013, amb l'aprovaci&oacute; de la Llei 7/2013 de r&egrave;gim jur&iacute;dic d'instal&middot;laci&oacute;, acc&eacute;s i exercici d'activitats a les Illes Balears, que va refor&ccedil;ar els requisits d'autoritzaci&oacute; i la c&agrave;rrega administrativa per a la celebraci&oacute; d'esdeveniments a la via p&uacute;blica, especialment aquells de gran aforament o impacte en la mobilitat i la seguretat. Segons la lectura que en fa l'associaci&oacute;, aquest marc hauria endurit la gesti&oacute; del que de manera gen&egrave;rica es denomina &ldquo;macroesdeveniments&rdquo;, complicant l'organitzaci&oacute; de celebracions com la revetlla de l'Orgull.
    </p><p class="article-text">
        Un any despr&eacute;s, el 2014, Ben Amics va acceptar formalitzar la coorganitzaci&oacute; amb l'Ajuntament de Palma, un model que, segons recorda Jan G&oacute;mez, &ldquo;mai no ha estat senzill&rdquo; i que ja aleshores anava acompanyat de la petici&oacute; de crear una comissi&oacute; espec&iacute;fica per a l'organitzaci&oacute; de l'esdeveniment. Des de l'entitat expliquen, a m&eacute;s, que la gesti&oacute; de l'Orgull s'ha vinculat habitualment a l'&agrave;rea d'Igualtat del Consistori, una decisi&oacute; que q&uuml;estionen. En paraules del coordinador de Ben Amics, &ldquo;seria m&eacute;s raonable que recaigu&eacute;s en l'&agrave;rea de Participaci&oacute; Ciutadana, amb m&eacute;s experi&egrave;ncia en l'organitzaci&oacute; d'esdeveniments de gran format&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell promocional de la festa organitzada per l&#039;Ajuntament."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell promocional de la festa organitzada per l&#039;Ajuntament.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un pols per la hist&ograve;ria del moviment LGTBI+</strong></h2><p class="article-text">
        D'aquesta manera, Ben Amics i altres organitzacions mantenen el pols en defensa d'un Orgull m&eacute;s contundent en un moment en qu&egrave; hi ha molt en joc: &ldquo;La hist&ograve;ria del moviment LGTBI i la preservaci&oacute; de la seva data m&eacute;s emblem&agrave;tica, que &eacute;s la celebraci&oacute; del dia de l'Orgull&rdquo;, segons va manifestar G&oacute;mez en roda de premsa el passat 1 de juny. Una frase que fa al&middot;lusi&oacute; al fet que l'Ajuntament de Palma hagi decidit organitzar la seva festa de l'Orgull el 27 de juny, quan, segons G&oacute;mez, sempre han defensat &ldquo;la celebraci&oacute; el 28 de juny, caigu&eacute;s en el dia que caigu&eacute;s&rdquo;, respectant l'homenatge hist&ograve;ric a la data de la Revolta de Stonewall de 1969 que va marcar l'inici del moviment modern pels drets LGTBI.
    </p><p class="article-text">
        Per a les entitats del col&middot;lectiu, el debat s'emmarca en un context on la discriminaci&oacute; continua sent una realitat palpable. Segons dades del Ministeri de l'Interior, les Illes Balears van registrar 57 delictes i incidents d'odi l'any 2023, un 46% m&eacute;s que l'any anterior. Vuit d'ells van estar vinculats a l'orientaci&oacute; sexual o la identitat de g&egrave;nere. En aquest context, les associacions defensen que l'Orgull mant&eacute; una funci&oacute; pol&iacute;tica i reivindicativa que sempre va m&eacute;s enll&agrave; de la seva dimensi&oacute; festiva. Una preocupaci&oacute; que comparteix Natalia Astu&aacute;cas, activista feminista i defensora dels drets LGTBI origin&agrave;ria de Costa Rica, que va arribar a Mallorca fa quatre anys. Des de llavors, explica, havia percebut les illes com un &ldquo;espai m&eacute;s segur&rdquo; que el seu pa&iacute;s d'origen, tot i que assegura que en els &uacute;ltims anys ha comen&ccedil;at a detectar canvis que la preocupen.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, assegura que &ldquo;tot comen&ccedil;a amb discursos d'odi, amb determinades declaracions, i despr&eacute;s es normalitza que desapareguin de l'agenda p&uacute;blica activitats i reivindicacions LGTBI+. Sabem perfectament on poden conduir aquestes din&agrave;miques&rdquo;. Aix&iacute; mateix, l'activista alerta sobre el fet que &ldquo;el que est&agrave; passant a Palma no &eacute;s un fet a&iuml;llat. Ho estam veient en altres llocs d'Espanya i tamb&eacute; en altres pa&iuml;sos, respon a una estrat&egrave;gia pol&iacute;tica m&eacute;s &agrave;mplia i no &uacute;nicament a un conflicte local&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que està passant a Palma no és un fet aïllat. Ho estam veient en altres llocs d&#039;Espanya i també en altres països, respon a una estratègia política més àmplia i no únicament a un conflicte local</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Natalia Astuácas</span>
                                        <span>—</span> Activista feminista i defensora dels drets LGTBI 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D'aquesta manera, la pol&egrave;mica per la celebraci&oacute; de l'Orgull se suma ara a la llista de les darreres queixes manifestades per Ben Amics durant l'&uacute;ltim any, com l'eliminaci&oacute; de l'&agrave;rea LGTBI+ municipal, la supressi&oacute; de subvencions per a projectes dedicats al col&middot;lectiu, l'eliminaci&oacute; de campanyes de sensibilitzaci&oacute;, el bloqueig dels tallers de PalmaEduca, aix&iacute; com el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/le-senne-endureix-seu-pols-judicial-bandera-lgtbi_1_13289144.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recent pols judicial del president del Parlament balear, Gabriel Le Senne</a>, contra l'aixecament de la bandera LGTBI o la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/bar-flexas-cancel-seva-historica-festa-parc-mar-i-acusa-l-ajuntament-d-imposar-condicions-inviables_1_13259211.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cancel&middot;laci&oacute; de l'Aniversari del Bar Flexas de Palma</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un informe elaborat per Ben Amics a Palma va concloure que prop de set de cada deu persones LGTBI havien patit algun tipus de discriminació."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un informe elaborat per Ben Amics a Palma va concloure que prop de set de cada deu persones LGTBI havien patit algun tipus de discriminació.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La construcci&oacute; d'un Orgull revolucionari</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;A nosaltres l'Ajuntament de Palma ens sorpr&egrave;n poc&rdquo;, explica Ll. V., un dels portaveus d'Orgull Cr&iacute;tic Mallorca, que prefereix identificar-se &uacute;nicament mitjan&ccedil;ant les seves inicials. &ldquo;Entenem que molta gent s'hagi duit les mans al cap, per&ograve; no ens sorpr&egrave;n que actu&iuml; com el que &eacute;s: una pota de l'Estat espanyol, el mateix que reprimeix moviments socials, envia forces policials contra vagues o mant&eacute; centres d'internament d'estrangers&rdquo;, assegura.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DLkUKngtkv2/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        L'Orgull Cr&iacute;tic de Mallorca compleix ara dos anys com un bloc alternatiu a la manifestaci&oacute; oficial per l'Orgull. &ldquo;Ens organitzam per la manca d'un espai que situ&agrave;s la lluita LGTBI+ dins d'una lluita m&eacute;s &agrave;mplia i des d'una esquerra revolucion&agrave;ria contra l'auge reaccionari que estam vivint&rdquo;, segons el seu portaveu. En aquest sentit, el bloc cr&iacute;tic ha convocat una manifestaci&oacute; el mateix 28 de juny per &ldquo;resistir contra la reacci&oacute;, el retroc&eacute;s de drets i l'amena&ccedil;a feixista&rdquo;, on, a m&eacute;s de la marxa, tindr&agrave; lloc la lectura d'un manifest i hi haur&agrave; actuacions d'artistes locals LGTBI+. Aix&iacute; mateix, el mateix dia tamb&eacute; tindr&agrave; lloc una festa al Parc de la Mar de Palma organitzada per l'associaci&oacute; transfeminista Egua de Troia, que comptar&agrave; amb actuacions de Maria Khan, L.E.G.S. DosRombos i Jordi Maranges.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'&uacute;ltim rifirrafe: acusacions i den&uacute;ncies</strong></h2><p class="article-text">
        Recentment, el xoc entre Ben Amics i l'Ajuntament de Palma ha escalat fins a situar-se plenament en el terreny pol&iacute;tic i medi&agrave;tic. L'entitat LGTBI+ ha anunciat que denunciar&agrave; el Consistori per la via administrativa i judicial per possibles &ldquo;irregularitats i tr&agrave;fic d'influ&egrave;ncies&rdquo; en l'organitzaci&oacute; de la festa de l'Orgull, ja que la promoci&oacute; de l'esdeveniment s'hauria fet abans que l'Ajuntament de Palma adjudic&agrave;s formalment el contracte menor a l'empresa organitzadora AgenciaCom, que ha rebutjat fer declaracions per a aquesta pe&ccedil;a d'elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        L'Ajuntament va respondre poques hores despr&eacute;s amb la publicaci&oacute; del programa de la seva revetlla de l'Orgull, prevista per al 27 de juny, amb concerts, actuacions drag i espais d'animaci&oacute;. Per a Cort, l'esdeveniment mant&eacute; &ldquo;el seu car&agrave;cter festiu i obert a la ciutadania&rdquo;, tot i que ja sense la coorganitzaci&oacute; amb l'entitat LGTBI+. El conflicte ha derivat, a m&eacute;s, en acusacions creuades sobre presumptes pressions a artistes. L'Ajuntament de Palma ha denunciat en un comunicat &ldquo;amenaces&rdquo; a diversos participants en la revetlla, assegurant que han rebut &ldquo;telefonades i missatges per intentar frenar la seva actuaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, la regidora d'Igualtat, Lourdes Roca, ha afirmat que &ldquo;ni aquest Ajuntament ni els artistes de l'Orgull poden acceptar amenaces d'una entitat que hauria de defensar la llibertat, la diversitat i el respecte&rdquo;, segons el comunicat del Consistori. Des de Ben Amics rebutgen aquestes acusacions i sostenen que la seva actuaci&oacute; s'ha limitat a &ldquo;traslladar als artistes el context del conflicte&rdquo; i les suposades irregularitats en la contractaci&oacute;. Al seu torn, el Consistori ha anunciat la revisi&oacute; dels expedients administratius de les darreres deu edicions de l'Orgull, inclosos els vinculats a barres i activitats econ&ograve;miques associades.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, en el teixit associatiu LGTBI+ s'obre un escenari d'incertesa: una part del col&middot;lectiu tem una p&egrave;rdua de capacitat d'incid&egrave;ncia en el contingut pol&iacute;tic de l'Orgull, mentre que una altra interpreta la ruptura com una oportunitat per replantejar la relaci&oacute; amb les institucions. En aquest context, l'edici&oacute; d'enguany se celebra ja sense el model de coorganitzaci&oacute; de l'&uacute;ltima d&egrave;cada, en un escenari que es consolida com un espai de disputa sobre qui organitza l'Orgull, per&ograve; tamb&eacute; sobre qui en defineix el significat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tardeo-turistic-pp-acaba-amb-historica-reivindicacio-l-orgull-palma_1_13337052.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 27 Jun 2026 04:31:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a23e6af4-85fe-48ff-a4fb-34e488075ab6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="293274" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a23e6af4-85fe-48ff-a4fb-34e488075ab6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="293274" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El 'tardeo turístic' del PP que acaba amb la històrica reivindicació de l'Orgull de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a23e6af4-85fe-48ff-a4fb-34e488075ab6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,LGTBI,Orgullo LGTBI,Palma,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 'tardeo turístico' del PP que acaba con la histórica reivindicación del Orgullo de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/tardeo-turistico-pp-acaba-historica-reivindicacion-orgullo-palma_1_13333486.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a23e6af4-85fe-48ff-a4fb-34e488075ab6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El &#039;tardeo turístico&#039; del PP que acaba con la histórica reivindicación del Orgullo de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La ruptura entre el Ayuntamiento, condicionado por las políticas de Vox, y la asociación Ben Amics pone fin a una década de coorganización de la fiesta, que se celebraría este domingo. La entidad LGTBI+ denunciará al Consistorio por posibles "irregularidades y tráfico de influencias"</p><p class="subtitle">Dos décadas de verbenas queer en el bar de La Terremoto de Alcorcón: “Vecinas y travestis comparten más que una fiesta”</p></div><p class="article-text">
        Luan Maestre tiene 20 a&ntilde;os. Es un joven transexual no binario que recuerda, todav&iacute;a emocionado, c&oacute;mo pas&oacute; de sentir que no encajaba en la sociedad hasta, al fin, dar con una comunidad que le apreciaba. Sucedi&oacute; hace cuatro a&ntilde;os, en su instituto, durante la visita de una educadora social de la asociaci&oacute;n LGTBI+ de las Illes Balears, Ben Amics. &ldquo;Aquello me marc&oacute; much&iacute;simo, porque despu&eacute;s contact&eacute; con ella y me ofreci&oacute; participar en un grupo donde empec&eacute; a hacer amistades&rdquo;, cuenta. &ldquo;Desde entonces me abr&iacute; m&aacute;s a un movimiento que antes no sent&iacute;a como algo propio&rdquo;, explica, como uno de los m&aacute;s de cuarenta voluntarios de la entidad que est&aacute;n terminando de cerrar los &uacute;ltimos detalles de este Orgullo.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, Maestre percibe este a&ntilde;o un cambio profundo en el modo en que se vive esta reivindicaci&oacute;n en la ciudad, un giro que, a su juicio, no puede separarse del conflicto institucional en torno a su organizaci&oacute;n. &ldquo;El a&ntilde;o pasado hice voluntariado ayudando a organizar la manifestaci&oacute;n, las mesas informativas y despu&eacute;s la verbena. Este a&ntilde;o hemos tenido que juntarnos m&aacute;s porque se nos ha apartado de una parte de todo aquello que reivindicamos&rdquo;, relata. &ldquo;La gente est&aacute; muy enfadada, con muchas ganas de cambiar las cosas y de movilizarse&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        Su testimonio abre una grieta m&aacute;s &iacute;ntima dentro de un conflicto que, en paralelo, se ha ido trasladando cada vez con mayor fuerza al terreno administrativo y pol&iacute;tico. La verbena del Orgullo en Palma, que sol&iacute;a realizarse tras la manifestaci&oacute;n del 28 de junio, ya no se celebrar&aacute; bajo el modelo de coorganizaci&oacute;n entre el Ayuntamiento y Ben Amics que se hab&iacute;a mantenido durante una d&eacute;cada. El Consistorio, gobernado por el Partido Popular (PP) con el apoyo de Vox, ha impulsado una fiesta este 27 de junio sin contar con la entidad LGTBI+, que denuncia como un gesto de &ldquo;pinkwashing&rdquo; a trav&eacute;s de un &ldquo;tardeo tur&iacute;stico&rdquo; que viene a significar, seg&uacute;n Ben Amics, la &ldquo;ruptura unilateral de un modelo hist&oacute;rico de colaboraci&oacute;n&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ayuntamiento de Palma ha impulsado una fiesta sin contar con la asociación LGTBI+ de las Illes Balears, Ben Amicsm que denuncia como un gesto de &#039;pinkwashing&#039; a través de un &#039;tardeo turístico&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Para una parte del activismo, el conflicto trasciende la organizaci&oacute;n de una verbena y afecta al propio significado pol&iacute;tico del Orgullo. Seg&uacute;n Maestre, la estrategia municipal busca proyectar una imagen de apoyo al colectivo, pero sin contar con &eacute;l. &ldquo;Incluso m&aacute;s frustrante que recibir una negativa directa es que te ignoren, porque de esta forma se lavan la cara&rdquo;, sostiene. &ldquo;Es precisamente lo que est&aacute; pasando con la verbena que proponen. Lo hacen excluyendo a las asociaciones que llevan a&ntilde;os trabajando y luchando por los derechos del colectivo. Simplemente hacen una fiesta para parecer LGTBI+ friendly, pero la realidad es que no lo son&rdquo;, concluye.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Simplemente hacen una fiesta para parecer LGTBI friendly, pero la realidad es que no lo son</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luan Maestre</span>
                                        <span>—</span> Miembro de Ben Amics
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c94701bc-dfa2-4686-a40f-997702295350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Para los activistas LGTBI, el conflicto trasciende la organización de una verbena y afecta al propio significado político del Orgullo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Para los activistas LGTBI, el conflicto trasciende la organización de una verbena y afecta al propio significado político del Orgullo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cr&oacute;nica de una cancelaci&oacute;n anunciada</strong></h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Ben Amics, el cambio no es solo organizativo, sino el resultado de una &ldquo;obstaculizaci&oacute;n administrativa sostenida&rdquo; que se ha ido repitiendo en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. El origen del conflicto en esta ocasi&oacute;n se remonta a inicios de a&ntilde;o. &ldquo;El 27 de enero enviamos la petici&oacute;n de ocupaci&oacute;n de v&iacute;a p&uacute;blica para organizar la verbena, en febrero enviamos un correo, en marzo enviamos dos m&aacute;s y finalmente en abril comunicamos abiertamente que el Orgullo estaba en riesgo porque el Ayuntamiento no nos respond&iacute;a&rdquo;, relata Jan G&oacute;mez, coordinador de Ben Amics, quien apunta que &ldquo;legalmente, se supone que el silencio administrativo para este tipo de tr&aacute;mites es negativo a los 90 d&iacute;as, por lo que el 27 de abril nuestra solicitud ya estaba denegada de facto&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 27 de enero enviamos la petición de ocupación de vía pública para organizar la verbena, en febrero enviamos un correo, en marzo enviamos dos más y finalmente en abril comunicamos abiertamente que el Orgullo estaba en riesgo porque el Ayuntamiento no nos respondía</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jan Gómez</span>
                                        <span>—</span> Coordinador de Ben Amics
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Incluso el reglamento de participaci&oacute;n ciudadana del Ayuntamiento establece que las propuestas ciudadanas que realizan entidades que est&aacute;n inscritas en el registro municipal de entidades tienen que tener una respuesta en un m&aacute;ximo de 30 d&iacute;as. Hablamos de cuestiones que est&aacute;n en la norma sobre papel, no de si el alcalde es m&aacute;s LGTBIf&oacute;bico o no, algo que podr&iacute;a ser subjetivo y a valorar&rdquo;, a&ntilde;ade G&oacute;mez.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La defensora de la Ciudadanía de Palma ya ha aceptado investigar el caso tras la queja formal presentada, según la entidad Ben Amics</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tras ser consultado por este peri&oacute;dico, el Ayuntamiento de Palma remite a sus comunicados de los d&iacute;as 5 y 9 de mayo, donde lamentaban &ldquo;que Ben Amics renuncie a la celebraci&oacute;n de la verbena del Orgullo pese a las garant&iacute;as, alternativas y apoyo ofrecidos por el Consistorio&rdquo; tras haber asegurado su &ldquo;voluntad&rdquo; de coorganizar la verbena con la entidad. En este sentido, el Ayuntamiento afirm&oacute; haber<em> </em>&ldquo;remitido un requerimiento a Ben Amics&rdquo; para que confirmase su participaci&oacute;n, seg&uacute;n el Consistorio. 
    </p><p class="article-text">
        Ben Amics afirma haber respondido al requerimiento, alegando que &ldquo;estaba fuera de plazo administrativo&rdquo;, y se&ntilde;ala errores de forma y contenido en el documento, como la &ldquo;propuesta de una fecha para la celebraci&oacute;n para el 27 de enero, fecha de nuestra solicitud inicial y no de la verbena a organizar&rdquo;, seg&uacute;n Jan G&oacute;mez. Todos estos hechos se encuentran recogidos en una carta enviada recientemente a la Defensora de la Ciudadan&iacute;a de Palma, que ya ha aceptado investigar el caso tras la queja formal presentada, seg&uacute;n la entidad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el Ayuntamiento refiere al pleno celebrado el reciente 25 de junio, donde la regidora de Igualdad, Lourdes Roca, reafirm&oacute; el &ldquo;compromiso&rdquo; del equipo del gobierno con el colectivo, asegurando que &ldquo;una entidad [Ben Amics] no puede apropiarse del Orgullo y del movimiento LGTBI, por mucho que sea la de referencia&rdquo; y que &ldquo;fueron ellos quienes quisieron romper las negociaciones desde el primer minuto&rdquo;. &ldquo;Entiendo que la anterior legislatura se paseasen como perro por su casa dentro de este Ayuntamiento y se les dejase hacer lo que quer&iacute;an, pero ya est&aacute; bien&rdquo;, concluy&oacute; Roca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/174b1017-2687-4a16-9c5b-8605e6e55aab_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel de la manifestación convocada por Ben Amics el 28 de junio, realizada por la ilustradora Lluïsa Febrer."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel de la manifestación convocada por Ben Amics el 28 de junio, realizada por la ilustradora Lluïsa Febrer.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ante este escenario de m&aacute;xima tensi&oacute;n, Ben Amics ha decidido mantener la manifestaci&oacute;n del Orgullo el 28 de junio en Palma, que terminar&aacute; precisamente frente al Ayuntamiento, pero trasladar&aacute; a otras zonas de la isla algunas de sus actividades previstas, como la gala de premios Siurell i Dimoni Rosa, que tendr&aacute; lugar este 27 de junio en Manacor. La hist&oacute;rica verbena, sin embargo, est&aacute; completamente cancelada por parte de la entidad, que rechaza el nuevo modelo propuesto por el consistorio.
    </p><p class="article-text">
        En el trasfondo del conflicto se encuentra tambi&eacute;n un marco normativo que, seg&uacute;n explican desde Ben Amics, ha condicionado desde hace a&ntilde;os la organizaci&oacute;n de este tipo de eventos en el espacio p&uacute;blico. La entidad sit&uacute;a el origen de estas dificultades en la reforma impulsada durante el Govern de Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; (PP) en 2013, con la aprobaci&oacute;n de la Ley 7/2013 de r&eacute;gimen jur&iacute;dico de instalaci&oacute;n, acceso y ejercicio de actividades en las Illes Balears, que reforz&oacute; los requisitos de autorizaci&oacute;n y la carga administrativa para la celebraci&oacute;n de eventos en v&iacute;a p&uacute;blica, especialmente aquellos de gran aforo o impacto en la movilidad y la seguridad. Seg&uacute;n la lectura que hace la asociaci&oacute;n, este marco habr&iacute;a endurecido la gesti&oacute;n de lo que de forma gen&eacute;rica se denomina &ldquo;macroeventos&rdquo;, complicando la organizaci&oacute;n de celebraciones como la verbena del Orgullo.
    </p><p class="article-text">
        Un a&ntilde;o despu&eacute;s, en 2014, Ben Amics acept&oacute; formalizar la coorganizaci&oacute;n con el Ayuntamiento de Palma, un modelo que, seg&uacute;n recuerda Jan G&oacute;mez, &ldquo;nunca ha sido sencillo&rdquo; y que ya entonces iba acompa&ntilde;ado de la petici&oacute;n de crear una comisi&oacute;n espec&iacute;fica para la organizaci&oacute;n del evento. Desde la entidad explican adem&aacute;s que la gesti&oacute;n del Orgullo se ha vinculado habitualmente al &aacute;rea de Igualdad del Consistorio, una decisi&oacute;n que cuestionan. En palabras del coordinador de Ben Amics, &ldquo;ser&iacute;a m&aacute;s razonable que recayera en el &aacute;rea de Participaci&oacute;n Ciudadana, con mayor experiencia en la organizaci&oacute;n de eventos de gran formato&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c00d9186-5581-4ad1-beab-4d26774d6283_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel promocional de la fiesta organizada por el Ayuntamiento."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel promocional de la fiesta organizada por el Ayuntamiento.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un pulso por la historia del movimiento LGTBI+</strong></h2><p class="article-text">
        De esta manera, Ben Amics y otras organizaciones mantienen el pulso en defensa de un Orgullo m&aacute;s contundente en un momento donde hay mucho en juego: &ldquo;La historia del movimiento LGTBI y la preservaci&oacute;n de su fecha m&aacute;s emblem&aacute;tica, que es la celebraci&oacute;n del d&iacute;a del Orgullo&rdquo;, seg&uacute;n manifest&oacute; G&oacute;mez en rueda de prensa el pasado 1 de junio. Una frase que hace alusi&oacute;n al hecho de que el Ayuntamiento de Palma haya decidido organizar su fiesta por el Orgullo el 27 de junio, cuando, seg&uacute;n G&oacute;mez, siempre han defendido &ldquo;la celebraci&oacute;n el 28 de junio, cayese en el d&iacute;a que cayese&rdquo;, respetando el homenaje hist&oacute;rico a la fecha de la Revuelta de Stonewall en 1969 que marc&oacute; el inicio del movimiento moderno por los derechos LGTBI.
    </p><p class="article-text">
        Para las entidades del colectivo, el debate se enmarca en un contexto donde la discriminaci&oacute;n contin&uacute;a siendo una realidad palpable. Seg&uacute;n datos del Ministerio del Interior, Baleares registr&oacute; 57 delitos e incidentes de odio en 2023, un 46% m&aacute;s que el a&ntilde;o anterior. Ocho de ellos estuvieron vinculados a la orientaci&oacute;n sexual o la identidad de g&eacute;nero. En este contexto, las asociaciones defienden que el Orgullo mantiene una funci&oacute;n pol&iacute;tica y reivindicativa que siempre va m&aacute;s all&aacute; de su dimensi&oacute;n festiva. Una preocupaci&oacute;n que comparte Natalia Astu&aacute;cas, activista feminista y defensora de los derechos LGTBI originaria de Costa Rica, que lleg&oacute; a Mallorca hace cuatro a&ntilde;os. Desde entonces, explica, hab&iacute;a percibido las islas como un &ldquo;espacio m&aacute;s seguro&rdquo; que su pa&iacute;s de origen, aunque asegura que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os ha comenzado a detectar cambios que le preocupan.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, asegura que &ldquo;todo empieza con discursos de odio, con determinadas declaraciones, y despu&eacute;s se normaliza que desaparezcan de la agenda p&uacute;blica actividades y reivindicaciones LGTBI+. Sabemos perfectamente d&oacute;nde pueden conducir esas din&aacute;micas&rdquo;. Asimismo, la activista alerta sobre el hecho de que &ldquo;lo que est&aacute; ocurriendo en Palma no es un hecho aislado. Lo estamos viendo en otros lugares de Espa&ntilde;a y tambi&eacute;n en otros pa&iacute;ses, responde a una estrategia pol&iacute;tica m&aacute;s amplia y no &uacute;nicamente a un conflicto local&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que está ocurriendo en Palma no es un hecho aislado. Lo estamos viendo en otros lugares de España y también en otros países, responde a una estrategia política más amplia y no únicamente a un conflicto local</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Natalia Astuácas</span>
                                        <span>—</span> Activista feminista y defensora de los derechos LGTBI 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De esta forma, la pol&eacute;mica por la celebraci&oacute;n del Orgullo se suma ahora a la lista de las &uacute;ltimas quejas manifestadas por Ben Amics en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, como la eliminaci&oacute;n del &aacute;rea LGTBI municipal, la supresi&oacute;n de subvenciones para proyectos dedicados al colectivo, la eliminaci&oacute;n de campa&ntilde;as de sensibilizaci&oacute;n, el bloqueo de los talleres de PalmaEduca, as&iacute; como el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidente-ultra-parlament-balear-insiste-vetar-bandera-arcoiris-fachada-recurre-nuevo-via-judicial_1_13288343.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reciente pulso judicial del presidente del Parlament balear Gabriel Le Senne</a> contra el izado de la bandera LGTBI o <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/bar-flexas-cancela-historica-fiesta-parc-mar-acusa-ayuntamiento-imponer-condiciones-inviables_1_13258103.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la cancelaci&oacute;n del Aniversario del Bar Flexas</a> de Palma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/10016b0a-11fa-4e4f-a6fd-cdc3ce79c39b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un informe elaborado por Ben Amics en Palma concluyó que cerca de siete de cada diez personas LGTBI habían sufrido algún tipo de discriminación."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un informe elaborado por Ben Amics en Palma concluyó que cerca de siete de cada diez personas LGTBI habían sufrido algún tipo de discriminación.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La construcci&oacute;n de un Orgullo revolucionario</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;A nosotros el Ayuntamiento de Palma nos sorprende poco&rdquo;, cuenta Ll. V., uno de los portavoces de Orgull Cr&iacute;tic Mallorca, que prefiere identificarse &uacute;nicamente mediante sus iniciales. &ldquo;Entendemos que mucha gente se haya llevado las manos a la cabeza, pero no nos sorprende que act&uacute;e como lo que es, una pata del Estado espa&ntilde;ol, el mismo que reprime movimientos sociales, env&iacute;a fuerzas policiales contra huelgas o mantiene centros de internamiento de extranjeros&rdquo;, asevera.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DLkUKngtkv2/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        El Orgull Cr&iacute;tic de Mallorca cumple ahora dos a&ntilde;os como un bloque alternativo a la manifestaci&oacute;n oficial por el Orgullo. &ldquo;Nos organizamos por la falta de un espacio que situara la lucha LGTBI+ dentro de una lucha m&aacute;s amplia y desde una izquierda revolucionaria contra el auge reaccionario que estamos viviendo&rdquo;, seg&uacute;n su portavoz. En este sentido, el bloque cr&iacute;tico ha convocado una manifestaci&oacute;n el mismo 28 de junio para &ldquo;resistir contra la reacci&oacute;n, el retroceso de derechos y la amenaza fascista&rdquo; donde, adem&aacute;s de la marcha, tendr&aacute; lugar la lectura de un manifiesto y habr&aacute; actuaciones de artistas locales LGTBI+. Asimismo, el mismo d&iacute;a tambi&eacute;n tendr&aacute; lugar una fiesta en el Parc de la Mar de Palma organizada por la asociaci&oacute;n transfeminista Egua de Troia, que contar&aacute; con actuaciones de Maria Khan, L.E.G.S. DosRombos y Jordi Maranges.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El &uacute;ltimo rifirrafe: acusaciones y denuncias</strong></h2><p class="article-text">
        Recientemente, el choque entre Ben Amics y el Ayuntamiento de Palma ha escalado hasta situarse de lleno en el plano pol&iacute;tico y medi&aacute;tico. La entidad LGTBI+ ha anunciado que denunciar&aacute; al Consistorio por la v&iacute;a administrativa y judicial por posibles &ldquo;irregularidades y tr&aacute;fico de influencias&rdquo; en la organizaci&oacute;n de la fiesta del Orgullo, ya que la promoci&oacute;n del evento se habr&iacute;a realizado antes de que el Ayuntamiento de Palma adjudicara formalmente el contrato menor a la empresa organizadora AgenciaCom, que ha rechazado hacer declaraciones para esta pieza de elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento respondi&oacute; pocas horas despu&eacute;s con la publicaci&oacute;n del programa de su verbena del Orgullo, prevista para el 27 de junio, con conciertos, actuaciones drag y espacios de animaci&oacute;n. Para Cort, el evento mantiene &ldquo;su car&aacute;cter festivo y abierto a la ciudadan&iacute;a&rdquo;, aunque ya sin la coorganizaci&oacute;n con la entidad LGTBI+. El conflicto ha derivado adem&aacute;s en acusaciones cruzadas sobre presuntas presiones a artistas. El Ayuntamiento de Palma ha denunciado en un comunicado &ldquo;amenazas&rdquo; a varios participantes en la verbena, asegurando que han recibido &ldquo;llamadas y mensajes para intentar frenar su actuaci&oacute;n&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, la regidora de Igualdad, Lourdes Roca, ha afirmado que &ldquo;ni este Ayuntamiento ni los artistas del Orgullo pueden aceptar amenazas de una entidad que deber&iacute;a defender la libertad, la diversidad y el respeto&rdquo;, seg&uacute;n el comunicado del Consistorio. Desde Ben Amics rechazan estas acusaciones y sostienen que su actuaci&oacute;n se ha limitado a &ldquo;trasladar a los artistas el contexto del conflicto&rdquo; y las supuestas irregularidades en la contrataci&oacute;n. A su vez, el Consistorio ha anunciado la revisi&oacute;n de los expedientes administrativos de las &uacute;ltimas diez ediciones del Orgullo, incluidos los vinculados a barras y actividades econ&oacute;micas asociadas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, en el tejido asociativo LGTBI+ se abre un escenario de incertidumbre: una parte del colectivo teme una p&eacute;rdida de capacidad de incidencia en el contenido pol&iacute;tico del Orgullo, mientras otra interpreta la ruptura como una oportunidad de replantear la relaci&oacute;n con las instituciones. En este contexto, la edici&oacute;n de este a&ntilde;o se celebra ya sin el modelo de coorganizaci&oacute;n de la &uacute;ltima d&eacute;cada, en un escenario que se consolida como un espacio de disputa sobre qui&eacute;n organiza el Orgullo, pero tambi&eacute;n sobre qui&eacute;n define su significado.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/tardeo-turistico-pp-acaba-historica-reivindicacion-orgullo-palma_1_13333486.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 26 Jun 2026 20:01:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a23e6af4-85fe-48ff-a4fb-34e488075ab6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="293274" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a23e6af4-85fe-48ff-a4fb-34e488075ab6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="293274" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El 'tardeo turístico' del PP que acaba con la histórica reivindicación del Orgullo de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a23e6af4-85fe-48ff-a4fb-34e488075ab6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,LGTBI,Orgullo LGTBI,Palma,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Aina Ferrero, la directora de museu que lluita contra la 'McDonalització': "El que més interessa és el que ens fa únics"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/aina-ferrero-directora-museu-lluita-mcdonalitzacio-mes-interessa-ens-fa-unics_1_13310698.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" width="6960" height="3915" alt="Aina Ferrero, la directora de museu que lluita contra la &#039;McDonalització&#039;: &quot;El que més interessa és el que ens fa únics&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La museòloga i responsable del Museu del Calçat i de la Indústria d'Inca publica '12+1 heretgies museològiques', un assaig en què qüestiona els dogmes del sector artístic i reivindica institucions més obertes, crítiques i connectades amb la societat</p><p class="subtitle">El PP va gastar el triple del declarat perquè la ciutat de Palma fos candidata a capital europea de la cultura</p></div><p class="article-text">
        1. Estimar&agrave;s el museu per damunt de totes les coses. 2. Honrar&agrave;s la teva comunitat. 3. No consentir&agrave;s elitismes impurs. Aquests s&oacute;n alguns dels antimanaments de <em>12+1 heretgies museol&ograve;giques</em>, el nou llibre d'Aina Ferrero Horrach (Palma, 1985), publicat per Ediciones Asim&eacute;tricas, que proposa un conjunt de mesures per convertir els museus en espais m&eacute;s oberts, cr&iacute;tics i connectats amb la societat. La muse&ograve;loga i directora del Museu del Cal&ccedil;at i de la Ind&uacute;stria d'Inca fa anys que defensa una idea que encara incomoda una gran part del sector art&iacute;stic: que els museus no haurien de limitar-se a conservar objectes, sin&oacute; convertir-se en espais vius, capa&ccedil;os de dialogar amb les comunitats a les quals serveixen.
    </p><p class="article-text">
        En aquest assaig breu i il&middot;lustrat, l'autora contraposa la &laquo;McDonalditzaci&oacute;&raquo; dels museus a una aposta ferma per l'autenticitat, les experi&egrave;ncies amb sentit i els relats arrelats al territori, a m&eacute;s de desmuntar alguns dels dogmes que han marcat l'evoluci&oacute; dels museus contemporanis. Amb humor i voluntat de provocar debat, Ferrero planteja una s&egrave;rie d&rsquo;&laquo;antimanaments&raquo; per &laquo;trencar amb la lit&uacute;rgia&raquo; d&rsquo;aquells que entren en un museu com si entressin en una esgl&eacute;sia, amb por de molestar i de no entendre qu&egrave; hi passa a dins.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute; se suma a una traject&ograve;ria investigadora que inclou treballs sobre la mem&ograve;ria dels presos republicans al Castell de Bellver (Mallorca) durant el franquisme, la coordinaci&oacute; d'una obra dedicada a la museografia industrial i un nou volum, derivat de la seva tesi doctoral, que veur&agrave; la llum a finals d'aquest any. <em>12+1 heretgies museol&ograve;giques</em> es presentar&agrave; el pr&ograve;xim 24 de juny en una trobada en l&iacute;nia organitzada per l'editorial.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El llibre 12+1 heretgies museològiques desmunta alguns dels dogmes que han marcat l&#039;evolució dels museus contemporanis"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El llibre 12+1 heretgies museològiques desmunta alguns dels dogmes que han marcat l&#039;evolució dels museus contemporanis                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Com sorgeix la idea del llibre? T&eacute; un to molt diferent del dels seus treballs anteriors. Es pot llegir com una obra m&eacute;s personal i vinculada a experi&egrave;ncies laborals.</strong>
    </p><p class="article-text">
        La idea parteix, d'alguna manera, de la meva tesi doctoral. Quan publiques una tesi t'adones que s&oacute;n textos llargu&iacute;ssims, dif&iacute;cils de llegir per al gran p&uacute;blic, i molt poques arriben realment a la gent. Vaig transformar una part d'aquesta investigaci&oacute; en aquest llibre i en un altre una mica m&eacute;s especialitzat, que es publicar&agrave; a finals d'aquest any.
    </p><p class="article-text">
        Sempre he pensat que els qui treballem en cultura tamb&eacute; tenim la responsabilitat de fer accessible el coneixement. La cultura elitista m'incomoda. De fet, una de les raons per les quals em vaig anar allunyant de determinats &agrave;mbits de l'art va ser precisament perqu&egrave; els trobava massa tancats, massa orientats als experts i, en ocasions, fins i tot intimidatoris.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La cultura elitista m&#039;incomoda. De fet, una de les raons per les quals em vaig anar allunyant de determinats àmbits de l&#039;art va ser precisament perquè els trobava massa tancats, massa orientats als experts i, en ocasions, fins i tot intimidatoris</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Aix&iacute; doncs, ha aplicat l'antimanament de l'accessibilitat a la seva pr&ograve;pia tesi.</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s clar. Volia intentar comunicar d'una manera m&eacute;s &uacute;til i propera. La idea de fons &eacute;s senzilla: si creiem que els museus no han d'intimidar la gent, el llibre tampoc no podia fer-ho. Volia escriure una mena de manifest contra la solemnitat. Un assaig que trenqu&eacute;s amb la lit&uacute;rgia d'entrar en un museu com qui entra en un santuari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Volia escriure una mena de manifest contra la solemnitat. Un assaig que trenqués amb la litúrgia d&#039;entrar en un museu com qui entra en un santuari</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Una de les idees centrals del llibre &eacute;s precisament aquesta visi&oacute; del museu com una mena de catedral laica. Quin &eacute;s avui el principal dogma que continua impedint que els museus connectin amb la societat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que un dels principals obstacles &eacute;s precisament la percepci&oacute; social que encara existeix sobre els museus. Quan molta gent hi pensa, imagina silenci, seriositat i normes. Aquesta imatge forma part de l'imaginari col&middot;lectiu.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per&ograve; aquesta percepci&oacute; tamb&eacute; &eacute;s constru&iuml;da per les institucions.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Sens dubte, tamb&eacute; &eacute;s constru&iuml;da pels mateixos museus. Et posar&eacute; un exemple molt senzill. Fa poc llegia un conte a la meva filla, que t&eacute; dos anys. A la hist&ograve;ria, el personatge viatjava pel m&oacute;n, arribava a Roma, entrava en un museu, s'avorria immediatament i se n'anava a menjar un gelat. Des de ben petits interioritzem la idea que els museus s&oacute;n llocs avorrits.
    </p><p class="article-text">
        Trencar aquest imaginari &eacute;s una tasca educativa, per&ograve; tamb&eacute; una responsabilitat dels mateixos museus. Tots hem estat en un museu on un vigilant ens fa callar immediatament. Aix&ograve; refor&ccedil;a la idea que continuem entrant en una mena de temple.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aina Ferrero Horrach és museòloga i directora del Museu del Calçat i de la Indústria d&#039;Inca des del 2017"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aina Ferrero Horrach és museòloga i directora del Museu del Calçat i de la Indústria d&#039;Inca des del 2017                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Al llibre es convida a entrar als museus com a heretges. Quina seria avui l'heretgia m&eacute;s urgent i necess&agrave;ria?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Probablement la m&eacute;s important sigui entendre que l'objecte no pot ser l'&uacute;nica cosa rellevant. Els objectes s&oacute;n fonamentals. S&oacute;n la ra&oacute; de ser dels museus, igual que respirar &eacute;s essencial per viure. Per&ograve; no poden situar-se per damunt de les persones. Els museus han de tendir ponts amb aquells que construeixen la mem&ograve;ria col&middot;lectiva perqu&egrave; els objectes, per si sols, no diuen res. Necessiten context, mediaci&oacute; i molt m&eacute;s di&agrave;leg. El problema apareix quan es presenten objectes sense cap mena d'acompanyament, com si tothom tingu&eacute;s les mateixes eines per interpretar-los.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema apareix quan es presenten objectes sense cap mena d&#039;acompanyament, com si tothom tingués les mateixes eines per interpretar-los</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Aquesta visi&oacute; exigeix temps, recursos i personal. En un context de precarietat cultural, &eacute;s realista pensar en processos de mediaci&oacute; m&eacute;s ambiciosos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Precisament aqu&iacute; hi ha una part del problema. Quan entenguem que connectar amb la societat no &eacute;s una tasca secund&agrave;ria, sin&oacute; el nucli de la nostra feina, potser comen&ccedil;arem a prioritzar d'una altra manera. Potser &eacute;s millor fer una exposici&oacute; menys cada any i dedicar m&eacute;s esfor&ccedil;os a construir vincles amb la comunitat. La rellev&agrave;ncia social dels museus en dep&egrave;n. Vivim en una cultura de la immediatesa, dels &laquo;likes&raquo; i del consum accelerat de continguts. Els museus encara poden ser espais de resist&egrave;ncia cultural davant aquesta l&ograve;gica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vivim en una cultura de la immediatesa, dels &#039;likes&#039; i del consum accelerat de continguts. Els museus encara poden ser espais de resistència cultural davant aquesta lògica</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Sempre poso el mateix exemple: prova de situar-te davant d'una obra durant set segons. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis i set. Set segons &eacute;s tot just el temps m&iacute;nim per comen&ccedil;ar a percebre'n els detalls. Com m&eacute;s observes, m&eacute;s entens i m&eacute;s gaudeixes. Tanmateix, avui estem acostumats a passar constantment d'una imatge a una altra. Els museus encara poden oferir una experi&egrave;ncia diferent, basada en l'atenci&oacute;, la reflexi&oacute; i el temps lent.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El llibre es presentarà el pròxim 24 de juny en una trobada en línia organitzada per l&#039;editorial"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El llibre es presentarà el pròxim 24 de juny en una trobada en línia organitzada per l&#039;editorial                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>El llibre q&uuml;estiona moltes in&egrave;rcies del sector cultural. Ha sentit vertigen en publicar-lo en un &agrave;mbit on no sempre abunden les cr&iacute;tiques p&uacute;bliques i encara menys l'autocr&iacute;tica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La veritat &eacute;s que no. Fins que no vaig veure el t&iacute;tol definitiu ni tan sols m'havia plantejat que pogu&eacute;s resultar inc&ograve;mode. A m&eacute;s, crec que moltes de les institucions a les quals podria interpel&middot;lar ni tan sols se senten al&middot;ludides. Dit aix&ograve;, tamb&eacute; crec que s'estan fent moltes coses b&eacute; i que cada vegada est&agrave; m&eacute;s estesa la idea que els museus no poden continuar funcionant com palaus tancats.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Fa poc, </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>diversos artistes cr&iacute;tics amb el model cultural de Palma explicaven en aquest diari que els costa expressar determinades cr&iacute;tiques per por de quedar exclosos del circuit art&iacute;stic</strong></a><strong>. Ent&eacute;n aquesta preocupaci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, l'entenc perfectament. Jo, per sort, em sento for&ccedil;a lliure perqu&egrave; mai no he tingut una vinculaci&oacute; pol&iacute;tica p&uacute;blica amb ning&uacute; i, a m&eacute;s, soc una persona bastant directa. Dic el que penso. Per&ograve; entenc que molts artistes se sentin condicionats. El m&oacute;n de l'art funciona sovint a trav&eacute;s de xarxes d'afinitat, de relacions personals i de posicionaments. Comprenc que hi hagi por de criticar determinades pol&iacute;tiques perqu&egrave; existeix la sensaci&oacute; que aix&ograve; pot tenir conseq&uuml;&egrave;ncies.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El món de l&#039;art funciona sovint a través de xarxes d&#039;afinitat, de relacions personals i de posicionaments. Comprenc que hi hagi por de criticar determinades polítiques perquè existeix la sensació que això pot tenir conseqüències</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El problema &eacute;s que, si ning&uacute; no s'atreveix a expressar el que pensa, acabem perpetuant determinades din&agrave;miques. I aleshores passa el que passa: s'impulsen projectes que no funcionen o que no responen a les necessitats reals del territori i ning&uacute; no ho q&uuml;estiona fins que arriben les cr&iacute;tiques des de fora.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, les ajudes p&uacute;bliques de les quals viuen molts artistes s&oacute;n necess&agrave;ries i positives, per&ograve; tamb&eacute; generen depend&egrave;ncies. No &eacute;s una cosa nova. Hist&ograve;ricament, els artistes sempre han dep&egrave;s d'algun tipus de mecenes. Avui, moltes vegades, aquest paper el representen les administracions p&uacute;bliques. Hi ha una part molt positiva, per&ograve; tamb&eacute; una dimensi&oacute; que pot limitar la llibertat cr&iacute;tica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les ajudes públiques de les quals viuen molts artistes són necessàries i positives, però també generen dependències</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En aquesta l&iacute;nia, </strong><a href="https://www.eldiario.es/galicia/xunta-ignora-expertos-asalta-direccion-principal-centro-arte-contemporaneo-galicia_1_13251893.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>casos recents com el del Centre Gallec d'Art Contemporani (CGAC) a Gal&iacute;cia</strong></a><strong> han reobert el debat sobre les bones pr&agrave;ctiques en l'elecci&oacute; de direccions de museus. Continuen sent una refer&egrave;ncia &uacute;til?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que, sense una normativa que les avali, les bones pr&agrave;ctiques corren el risc de quedar-se en una declaraci&oacute; d'intencions. Tant de bo existissin mecanismes legals que obliguessin a complir determinats criteris perqu&egrave;, en cas contrari, veiem constantment com s'incompleixen sense conseq&uuml;&egrave;ncies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ferrero Horrach confronta en aquest assaig la “McDonalització” dels museus amb una ferma aposta per l&#039;autenticitat i els relats situats."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ferrero Horrach confronta en aquest assaig la “McDonalització” dels museus amb una ferma aposta per l&#039;autenticitat i els relats situats.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Per acabar. Una q&uuml;esti&oacute; molt present al llibre quan es refereix a la McDonalditzaci&oacute; dels museus: l'&uacute;s de l'art com a eina de promoci&oacute; tur&iacute;stica. Li preocupa aquesta tend&egrave;ncia? En el cas de Palma, hi ha exemples com la idea de portar la col&middot;lecci&oacute; Thyssen a Gesa o les grans exposicions a la Llotja de Palma.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No em sembla negatiu que la cultura es converteixi en un atractiu tur&iacute;stic. Al contrari. Tant de bo cada vegada m&eacute;s persones visitin Mallorca pel seu patrimoni, el seu art o les seves tradicions. La q&uuml;esti&oacute; &eacute;s qui decideix quina cultura es promociona i amb quins criteris. S'han fet estudis de p&uacute;blics? S'ha consultat la comunitat? S'han valorat les necessitats reals del territori? Aqu&iacute; &eacute;s on hi ha el problema.
    </p><p class="article-text">
        No estic dient que determinades iniciatives s'hagin de fer o no. El que reclamo &eacute;s rigor, reflexi&oacute; i participaci&oacute;. Ja tenim un museu d'art contemporani a Palma. En necessitem un altre? Potser s&iacute;. Per&ograve; abans ens haur&iacute;em de preguntar qu&egrave; aportar&agrave;, quines necessitats cobreix i qu&egrave; vol realment la ciutadania.
    </p><p class="article-text">
        Els turistes que m&eacute;s ens interessen s&oacute;n precisament aquells que busquen all&ograve; que ens fa &uacute;nics. Per aix&ograve; crec que hem d'apostar per propostes vinculades a la nostra hist&ograve;ria, la nostra identitat i les nostres particularitats culturals. I tamb&eacute; dir&eacute; una cosa: Mir&oacute; est&agrave; molt b&eacute;, per&ograve; despr&eacute;s de Mir&oacute; han passat moltes coses. Potser ha arribat el moment de refrescar una mica el relat i mirar tamb&eacute; cap a altres propostes i altres creadors.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/aina-ferrero-directora-museu-lluita-mcdonalitzacio-mes-interessa-ens-fa-unics_1_13310698.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Jun 2026 04:31:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" length="3245352" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3245352" width="6960" height="3915"/>
      <media:title><![CDATA[Aina Ferrero, la directora de museu que lluita contra la 'McDonalització': "El que més interessa és el que ens fa únics"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" width="6960" height="3915"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Cultura,Arte,Museos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Aina Ferrero, la directora de museo que lucha contra la 'McDonalización': "Lo que más interesa es lo que nos hace únicos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/aina-ferrero-directora-museo-lucha-mcdonalizacion-interesa-unicos_1_13310016.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" width="6960" height="3915" alt="Aina Ferrero, la directora de museo que lucha contra la &#039;McDonalización&#039;: &quot;Lo que más interesa es lo que nos hace únicos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La museóloga y responsable del Museu del Calçat i de la Indústria d'Inca publica '12+1 herejías museológicas', un ensayo en el que cuestiona los dogmas del sector artístico y reivindica instituciones más abiertas, críticas y conectadas con la sociedad</p><p class="subtitle">El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura</p></div><p class="article-text">
        1. Amar&aacute;s al museo sobre todas las cosas. 2. Honrar&aacute;s a tu comunidad. 3. No consentir&aacute;s elitismos impuros. Estos son algunos de los antimandamientos de <em>12+1 herej&iacute;as museol&oacute;gicas</em>, el nuevo libro de Aina Ferrero Horrach (Palma, 1985), publicado por Ediciones Asim&eacute;tricas, que propone una bater&iacute;a de propuestas para convertir los museos en espacios m&aacute;s abiertos, cr&iacute;ticos y conectados con la sociedad. La muse&oacute;loga y directora del Museu del Cal&ccedil;at i de la Ind&uacute;stria d'Inca lleva a&ntilde;os defendiendo una idea que todav&iacute;a incomoda a gran parte del sector art&iacute;stico: que los museos no deber&iacute;an limitarse a conservar objetos, sino convertirse en espacios vivos, capaces de dialogar con las comunidades a las que sirven.
    </p><p class="article-text">
        En este ensayo breve e ilustrado, la autora enfrenta la &ldquo;McDonalizaci&oacute;n&rdquo; de los museos con una firme apuesta por la autenticidad, las experiencias con sentido y los relatos situados en el territorio, adem&aacute;s de desmontar algunos de los dogmas que han marcado la evoluci&oacute;n de los museos contempor&aacute;neos. Con humor y voluntad de provocar debate, Ferrero plantea una serie de &ldquo;antimandamientos&rdquo; para &ldquo;romper con la liturgia&rdquo; de quien entra a un museo como si entrase en una iglesia con miedo a molestar y a no entender lo que pasa all&iacute; dentro.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute;n se suma a una trayectoria investigadora que incluye trabajos sobre la memoria de los presos republicanos en el Castell de Bellver (Mallorca) durante el franquismo, la coordinaci&oacute;n de una obra dedicada a la museograf&iacute;a industrial y un nuevo volumen, derivado de su tesis doctoral, que ver&aacute; la luz a finales de este a&ntilde;o. <em>12+1 herej&iacute;as museol&oacute;gicas</em> se presentar&aacute; el pr&oacute;ximo 24 de junio en un encuentro online organizado la editorial.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/954d82da-8661-400d-8fa0-c19e5f7f3b15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El libro &#039;12+1 herejías museológicas&#039; desmonta algunos de los dogmas que han marcado la evolución de los museos contemporáneos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El libro &#039;12+1 herejías museológicas&#039; desmonta algunos de los dogmas que han marcado la evolución de los museos contemporáneos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo surge la idea del libro? Tiene un tono muy diferente al de trabajos anteriores. Puede leerse como m&aacute;s personal y vinculado a experiencias laborales.</strong>
    </p><p class="article-text">
        La idea parte, de alguna forma, de mi tesis doctoral. Cuando publicas una tesis te das cuenta de que son textos largu&iacute;simos, dif&iacute;ciles de leer para el gran p&uacute;blico, y muy pocas acaban llegando realmente a la gente. Transform&eacute; una parte de esa investigaci&oacute;n en este libro y en otro algo m&aacute;s especializado, que se publicar&aacute; a finales de este a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Siempre he pensado que quienes trabajamos en cultura tenemos tambi&eacute;n la responsabilidad de hacer accesible el conocimiento. La cultura elitista me incomoda. De hecho, una de las razones por las que me fui alejando de ciertos &aacute;mbitos del arte fue precisamente porque los encontraba demasiado cerrados, demasiado dirigidos a expertos y, en ocasiones, incluso intimidantes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La cultura elitista me incomoda. De hecho, una de las razones por las que me fui alejando de ciertos ámbitos del arte fue precisamente porque los encontraba demasiado cerrados, demasiado dirigidos a expertos y, en ocasiones, incluso intimidantes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Entonces, ha aplicado el anti-mandamiento de la accesibilidad a su propia tesis.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Claro. Quer&iacute;a intentar comunicar de una forma m&aacute;s &uacute;til y cercana. La idea de fondo es sencilla: si creemos que los museos no deben intimidar a la gente, el libro tampoco pod&iacute;a hacerlo. Quer&iacute;a escribir una especie de manifiesto contra la solemnidad. Un ensayo que rompiera con la liturgia de entrar en un museo como quien entra en un santuario.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quería escribir una especie de manifiesto contra la solemnidad. Un ensayo que rompiera con la liturgia de entrar en un museo como quien entra en un santuario</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Una de las ideas centrales del libro es precisamente esa visi&oacute;n del museo como una especie de catedral laica. &iquest;Cu&aacute;l es hoy el principal dogma que sigue impidiendo que los museos conecten con la sociedad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que uno de los principales obst&aacute;culos es precisamente la percepci&oacute;n social que todav&iacute;a existe sobre los museos. Cuando mucha gente piensa en ellos imagina silencio, seriedad y normas. Esa imagen forma parte del imaginario colectivo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pero esa percepci&oacute;n es tambi&eacute;n construida por las instituciones.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Desde luego, es construida tambi&eacute;n por los propios museos. Te pondr&eacute; un ejemplo muy sencillo. Hace poco le&iacute;a un cuento a mi hija, que tiene dos a&ntilde;os. En la historia, el personaje viajaba por el mundo, llegaba a Roma, entraba en un museo, se aburr&iacute;a inmediatamente y se iba a comer un helado. Desde muy peque&ntilde;os vamos interiorizando la idea de que los museos son lugares aburridos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Romper ese imaginario es una tarea educativa, pero tambi&eacute;n una responsabilidad de los propios museos. Todos hemos estado en un museo donde un vigilante nos manda callar de inmediato. Eso refuerza la idea de que seguimos entrando en una especie de templo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fefb4ad7-b7e1-4831-89f0-333d7106d7eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aina Ferrero Horrach es museóloga y directora del Museu del Calçat i de la Indústria d&#039;Inca desde 2017."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aina Ferrero Horrach es museóloga y directora del Museu del Calçat i de la Indústria d&#039;Inca desde 2017.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>En el libro se invita a entrar en los museos como herejes. &iquest;Cu&aacute;l ser&iacute;a hoy la herej&iacute;a m&aacute;s urgente y necesaria?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Probablemente la m&aacute;s importante sea entender que el objeto no puede ser lo &uacute;nico relevante. Los objetos son fundamentales. Son la raz&oacute;n de ser de los museos, igual que respirar es esencial para vivir. Pero no pueden situarse por encima de las personas. Los museos tienen que tender puentes con quienes construyen la memoria colectiva porque los objetos, por s&iacute; solos, no dicen nada. Necesitan contexto, mediaci&oacute;n y mucho m&aacute;s di&aacute;logo. El problema aparece cuando se presentan objetos sin ning&uacute;n tipo de acompa&ntilde;amiento, como si todo el mundo tuviera las mismas herramientas para interpretarlos.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema aparece cuando se presentan objetos sin ningún tipo de acompañamiento, como si todo el mundo tuviera las mismas herramientas para interpretarlos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Esa visi&oacute;n exige tiempo, recursos y personal. En un contexto de precariedad cultural, &iquest;es realista pensar en procesos de mediaci&oacute;n m&aacute;s ambiciosos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Precisamente ah&iacute; est&aacute; parte del problema. Cuando entendamos que conectar con la sociedad no es una tarea secundaria, sino el n&uacute;cleo de nuestro trabajo, quiz&aacute; empezaremos a priorizar de otra manera. Tal vez sea mejor hacer una exposici&oacute;n menos al a&ntilde;o y dedicar m&aacute;s esfuerzos a construir v&iacute;nculos con la comunidad. La relevancia social de los museos depende de ello. Vivimos en una cultura de la inmediatez, de los <em>likes</em> y del consumo acelerado de contenidos. Los museos todav&iacute;a pueden ser espacios de resistencia cultural frente a esa l&oacute;gica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vivimos en una cultura de la inmediatez, de los likes y del consumo acelerado de contenidos. Los museos todavía pueden ser espacios de resistencia cultural frente a esa lógica</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Siempre pongo el mismo ejemplo: prueba a situarte delante de una obra durante siete segundos. Uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis y siete. Siete segundos es apenas el tiempo m&iacute;nimo para empezar a percibir detalles. Cuanto m&aacute;s observas, m&aacute;s entiendes y m&aacute;s disfrutas. Sin embargo, hoy estamos acostumbrados a pasar de una imagen a otra constantemente. Los museos todav&iacute;a pueden ofrecer una experiencia distinta, basada en la atenci&oacute;n, la reflexi&oacute;n y el tiempo lento.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/91e79e29-e4e4-4d54-8039-db61a891b723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El libro se presentará el próximo 24 de junio en un encuentro online organizado la editorial."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El libro se presentará el próximo 24 de junio en un encuentro online organizado la editorial.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>El libro cuestiona muchas inercias del sector cultural. &iquest;Ha sentido v&eacute;rtigo al publicarlo en un &aacute;mbito donde no siempre abundan las cr&iacute;ticas p&uacute;blicas y mucho menos la autocr&iacute;tica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La verdad es que no. Hasta que vi el t&iacute;tulo definitivo ni siquiera me hab&iacute;a planteado que pudiera resultar inc&oacute;modo. Adem&aacute;s, creo que muchas de las instituciones a las que podr&iacute;a interpelar ni siquiera se sienten aludidas. Dicho esto, tambi&eacute;n creo que se est&aacute;n haciendo muchas cosas bien y que cada vez est&aacute; m&aacute;s extendida la idea de que los museos no pueden seguir funcionando como palacios cerrados.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hace poco, </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>varios artistas cr&iacute;ticos con el modelo cultural de Palma explicaban en este diario que les cuesta expresar determinadas cr&iacute;ticas por miedo a quedar excluidos del circuito art&iacute;stico</strong></a><strong>. &iquest;Entiende esa preocupaci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, la entiendo perfectamente. Yo, por suerte, me siento bastante libre porque nunca he tenido una vinculaci&oacute;n pol&iacute;tica p&uacute;blica con nadie y, adem&aacute;s, soy una persona bastante directa. Digo lo que pienso. Pero entiendo que muchos artistas se sientan condicionados. El mundo del arte funciona a menudo a trav&eacute;s de redes de afinidad, de relaciones personales y de posicionamientos. Comprendo que exista miedo a criticar determinadas pol&iacute;ticas porque existe la sensaci&oacute;n de que eso puede tener consecuencias.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El mundo del arte funciona a menudo a través de redes de afinidad, de relaciones personales y de posicionamientos. Comprendo que exista miedo a criticar determinadas políticas porque existe la sensación de que eso puede tener consecuencias</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El problema es que, si nadie se atreve a expresar lo que piensa, terminamos perpetuando determinadas din&aacute;micas. Y entonces pasa lo que pasa: se impulsan proyectos que no funcionan o que no responden a las necesidades reales del territorio y nadie lo cuestiona hasta que llegan las cr&iacute;ticas desde fuera.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, las ayudas p&uacute;blicas de las que viven muchos artistas son necesarias y positivas, pero tambi&eacute;n generan dependencias. No es algo nuevo. Hist&oacute;ricamente los artistas siempre han dependido de alg&uacute;n tipo de mecenas. Hoy muchas veces ese papel lo desempe&ntilde;an las administraciones p&uacute;blicas. Hay una parte muy positiva, pero tambi&eacute;n una dimensi&oacute;n que puede limitar la libertad cr&iacute;tica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las ayudas públicas de las que viven muchos artistas son necesarias y positivas, pero también generan dependencias</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En esa l&iacute;nea, </strong><a href="https://www.eldiario.es/galicia/xunta-ignora-expertos-asalta-direccion-principal-centro-arte-contemporaneo-galicia_1_13251893.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>casos recientes como el del Centro Galego de Arte Contempor&aacute;neo (CGAC) en Galicia</strong></a><strong> han reabierto el debate sobre las buenas pr&aacute;cticas en la elecci&oacute;n de direcciones de museos. &iquest;Siguen siendo una referencia &uacute;til?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que, sin una normativa que las respalde, las buenas pr&aacute;cticas corren el riesgo de quedarse en una declaraci&oacute;n de intenciones. Ojal&aacute; existieran mecanismos legales que obligaran a cumplir determinados criterios porque, de lo contrario, vemos constantemente c&oacute;mo se incumplen sin consecuencias.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9df002a4-80cf-4516-aacc-90e4fe3239bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ferrero Horrach  enfrenta en este ensayo la “McDonalización” de los museos con una firme apuesta por la autenticidad y los relatos situados."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ferrero Horrach  enfrenta en este ensayo la “McDonalización” de los museos con una firme apuesta por la autenticidad y los relatos situados.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Para terminar. Una cuesti&oacute;n muy presente en el libro cuando se refiere a la McDonalizaci&oacute;n de los museos: el uso del arte como herramienta de promoci&oacute;n tur&iacute;stica. &iquest;Le preocupa esa tendencia? En el caso de Palma, se dan ejemplos como la idea de llevar la colecci&oacute;n del Thyssen a Gesa o las grandes exposiciones en la Llotja de Palma.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No me parece negativo que la cultura se convierta en un atractivo tur&iacute;stico. Al contrario. Ojal&aacute; cada vez m&aacute;s personas visiten Mallorca por su patrimonio, su arte o sus tradiciones. La cuesti&oacute;n es qui&eacute;n decide qu&eacute; cultura se promociona y con qu&eacute; criterios. &iquest;Se han realizado estudios de p&uacute;blicos? &iquest;Se ha consultado a la comunidad? &iquest;Se han valorado las necesidades reales del territorio? Ah&iacute; est&aacute; el problema. No estoy diciendo que determinadas iniciativas deban hacerse o no hacerse. Lo que reclamo es rigor, reflexi&oacute;n y participaci&oacute;n. Ya tenemos un museo de arte contempor&aacute;neo en Palma &iquest;Necesitamos otro? Quiz&aacute; s&iacute;. Pero antes deber&iacute;amos preguntarnos qu&eacute; aportar&aacute;, qu&eacute; necesidades cubre y qu&eacute; quiere realmente la ciudadan&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Los turistas que m&aacute;s nos interesan son precisamente aquellos que buscan aquello que nos hace &uacute;nicos. Por eso creo que debemos apostar por propuestas vinculadas a nuestra historia, nuestra identidad y nuestras particularidades culturales. Y tambi&eacute;n dir&eacute; una cosa: Mir&oacute; est&aacute; muy bien, pero despu&eacute;s de Mir&oacute; han pasado muchas cosas. Quiz&aacute; ha llegado el momento de refrescar un poco el relato y mirar tambi&eacute;n hacia otras propuestas y otros creadores.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/aina-ferrero-directora-museo-lucha-mcdonalizacion-interesa-unicos_1_13310016.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 21 Jun 2026 20:27:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" length="3245352" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3245352" width="6960" height="3915"/>
      <media:title><![CDATA[Aina Ferrero, la directora de museo que lucha contra la 'McDonalización': "Lo que más interesa es lo que nos hace únicos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6381879d-03e6-4251-a7c6-a12cfd32744e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145444.jpg" width="6960" height="3915"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Cultura,Arte,Museos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els papers de Gaudí surten a la llum: les cartes, factures  i tècniques de “l'arquitecte de Déu” a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-papers-gaudi-surten-llum-les-cartes-factures-i-tecniques-l-arquitecte-deu-mallorca_1_13300302.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els papers de Gaudí surten a la llum: les cartes, factures  i tècniques de “l&#039;arquitecte de Déu” a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La catalogació de més de 900 documents permet seguir el rastre quotidià de la reforma de la Catedral impulsada pel geni català entre 1904 i 1915. “Moltes de les idees que després va desenvolupar a la Sagrada Família ja eren presents a l’illa”, comenta el cineasta Cesc Mulet</p><p class="subtitle">El Papa beneeix la Sagrada Família i reivindica el temple de Gaudí com a “far obert al Mediterrani”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No val la pena fer res que no sigui etern&rdquo;. Tan contundent i tan rom&agrave;ntica, la frase hist&ograve;ricament atribu&iuml;da a l&rsquo;arquitecte Antoni Gaud&iacute; (1852-1926) cobra una nova vida en el centenari de la seva mort. El motiu &eacute;s l&rsquo;obertura al p&uacute;blic de m&eacute;s de 900 documents &mdash;molts d&rsquo;ells fins ara inaccessibles per a la ciutadania i per a bona part de la comunitat investigadora&mdash; que permeten reconstruir, m&eacute;s d&rsquo;un segle despr&eacute;s, una de les transformacions arquitect&ograve;niques m&eacute;s profundes que ha viscut la Catedral de Mallorca, coneguda popularment com la Seu.
    </p><p class="article-text">
        Entre factures, cartes, pressupostos, rebuts i correspond&egrave;ncia administrativa es conserva una part fonamental de la hist&ograve;ria contempor&agrave;nia de la Seu. S&oacute;n els papers de la reforma impulsada pel bisbe Pere Joan Campins i executada per Gaud&iacute; entre 1904 i 1915, una intervenci&oacute; que va modificar radicalment l&rsquo;espai interior del temple i que avui continua sent una de les obres m&eacute;s singulars de l&rsquo;arquitectura espanyola del segle XX.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Catedral de Mallorca és un dels màxims exponents de l&#039;estil gòtic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Catedral de Mallorca és un dels màxims exponents de l&#039;estil gòtic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Coincidint amb el centenari de la mort de l&rsquo;arquitecte catal&agrave; i amb la celebraci&oacute; del Dia Internacional dels Arxius, l&rsquo;Arxiu Capitular de Mallorca ha posat a disposici&oacute; d&rsquo;investigadors i p&uacute;blic aquests materials en un moment especialment rellevant. Tot plegat s&rsquo;emmarca en l&rsquo;anomenat Any Gaud&iacute; 2026, una iniciativa amb qu&egrave; es pret&eacute;n reivindicar la import&agrave;ncia de la reforma mallorquina dins del conjunt de l&rsquo;obra de &ldquo;l&rsquo;arquitecte de D&eacute;u&rdquo; &mdash;un apel&middot;latiu popularitzat despr&eacute;s de la seva mort el 1926 i revitalitzat recentment per l&rsquo;impuls del papa Francesc al seu proc&eacute;s de canonitzaci&oacute;, que el 2025 va recon&egrave;ixer oficialment les seves virtuts heroiques.
    </p><p class="article-text">
        La catalogaci&oacute; ha estat realitzada durant m&eacute;s de set anys de feina pel responsable d&rsquo;&agrave;rea de l&rsquo;Arxiu Capitular, Rafel Morro, qui destaca a elDiario.es que el principal valor del fons rau precisament en les m&uacute;ltiples lectures que permet. &ldquo;Un historiador de l&rsquo;art hi trobar&agrave; unes coses; un fil&ograve;leg, unes altres; un especialista en vitralls o en t&egrave;cniques constructives es fixar&agrave; en aspectes diferents&rdquo;, explica, afegint que &ldquo;cada document obre noves possibilitats d&rsquo;investigaci&oacute;&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un historiador de l’art hi trobarà unes coses; un filòleg, unes altres; un especialista en vitralls o en tècniques constructives es fixarà en aspectes diferents. Cada document obre noves possibilitats d’investigació</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rafel Morro</span>
                                        <span>—</span> Responsable d&#039;àrea de l&#039;Arxiu Capitular
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&rsquo;aquesta manera, els materials permeten seguir el rastre d&rsquo;arquitectes, artesans, prove&iuml;dors, obrers i empreses implicades en la reforma. El fons tamb&eacute; mostra quins materials es van utilitzar, com es van finan&ccedil;ar determinades actuacions i quins van ser els desafiaments quotidians d&rsquo;una obra que es va prolongar durant m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada. Es tracta d&rsquo;una col&middot;lecci&oacute; que ajuda a comprendre no nom&eacute;s el resultat final de les obres, sin&oacute; tamb&eacute; els processos que les van fer possibles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El fons, catalogat recentment, reuneix més de 900 documents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El fons, catalogat recentment, reuneix més de 900 documents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Rafel Morro ha treballat en la catalogació de l&#039;arxiu des de l&#039;any 2019"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rafel Morro ha treballat en la catalogació de l&#039;arxiu des de l&#039;any 2019                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els documents permeten conèixer els arquitectes, els artesans, els proveïdors, els obrers i les empreses implicades en la reforma, així com els materials utilitzats o quins van ser els reptes quotidians de l&#039;obra</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La gran transformaci&oacute; de la Seu</strong></h2><p class="article-text">
        Quan Gaud&iacute; va arribar a Mallorca ja era una figura reconeguda dins l&rsquo;arquitectura espanyola. El seu desembarcament a la Catedral responia al desig del bisbe Campins d&rsquo;impulsar una profunda renovaci&oacute; lit&uacute;rgica del temple. La intervenci&oacute; va modificar de manera radical l&rsquo;espai interior de la Seu. L&rsquo;arquitecte va eliminar elements afegits durant segles, va ampliar el presbiteri, va recuperar finestrals cegats, va reorganitzar el mobiliari i va dissenyar noves peces destinades a refor&ccedil;ar la dimensi&oacute; simb&ograve;lica i ceremonial de l&rsquo;edifici.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;imponent rosetó gòtic de la Seu destaca per la seva grandària i els seus colors."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;imponent rosetó gòtic de la Seu destaca per la seva grandària i els seus colors.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre les seves creacions m&eacute;s conegudes figuren el baldaqu&iacute; susp&egrave;s damunt l&rsquo;altar major, els llums penjants, diverses baranes de ferro forjat, el revestiment cer&agrave;mic del presbiteri, l&rsquo;obertura de finestrals amb nous vitralls, la introducci&oacute; de sistemes d&rsquo;il&middot;luminaci&oacute; i diferents elements de mobiliari lit&uacute;rgic desenvolupats juntament amb col&middot;laboradors com Joan Rubi&oacute; i Bellver i Josep Maria Jujol. En aquest sentit, la reforma va generar debat des del primer moment. Algunes de les seves decisions van ser rebudes amb recel per aquells que consideraven excessives les modificacions introdu&iuml;des en un temple g&ograve;tic d&rsquo;enorme valor hist&ograve;ric. Amb el pas dels anys, tanmateix, la intervenci&oacute; ha estat reconeguda com una de les aportacions m&eacute;s singulars al patrimoni de la Catedral.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La reforma va generar debat al principi, ja que algunes de les decisions de Gaudí van ser rebudes amb recel, però, amb el pas dels anys, la intervenció ha estat reconeguda com una de les aportacions més singulars</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per a la historiadora de l&rsquo;art Merc&egrave; Gamb&uacute;s, la intervenci&oacute; de Gaud&iacute; va ser profundament &ldquo;radical&rdquo;. L&rsquo;especialista situa l&rsquo;origen de la reforma en les transformacions lit&uacute;rgiques impulsades per la Santa Seu a partir del Concordat de 1851, que promovia la reorganitzaci&oacute; dels espais catedralicis i la supressi&oacute; dels cors situats al centre de les naus. Segons explica, la Catedral de Mallorca constitueix, a m&eacute;s, una excepci&oacute; dins tota la traject&ograve;ria professional de l&rsquo;arquitecte catal&agrave;. &ldquo;Va ser l&rsquo;&uacute;nica catedral i l&rsquo;&uacute;nic gran edifici hist&ograve;ric en qu&egrave; va intervenir una vegada ja constru&iuml;t&rdquo;, assenyala. Mentre altres restauracions contempor&agrave;nies apostaven per criteris neog&ograve;tics i conservacionistes, Gaud&iacute; va aplicar a la Seu una visi&oacute; moderna i experimental guiada per criteris lit&uacute;rgics compartits amb el bisbe Campins.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Va ser l’única catedral i l’únic gran edifici històric en què va intervenir Gaudí una vegada ja construït</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Mercè Gambús</span>
                                        <span>—</span> Historiadora de l&#039;art
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, Gamb&uacute;s considera que l&rsquo;experi&egrave;ncia mallorquina va exercir un paper decisiu en l&rsquo;evoluci&oacute; creativa de l&rsquo;arquitecte. Durant els anys en qu&egrave; va treballar a la Catedral, entre 1904 i 1915, Gaud&iacute; desenvolupava simult&agrave;niament alguns dels conceptes espacials i simb&ograve;lics que despr&eacute;s traslladaria a la Sagrada Fam&iacute;lia. L&rsquo;exemple m&eacute;s visible &eacute;s el baldaqu&iacute; de l&rsquo;altar major, concebut inicialment com una estructura ef&iacute;mera i convertit amb el temps en una de les imatges m&eacute;s reconeixibles de la reforma. Per a la historiadora, aquesta pe&ccedil;a anticipa solucions que l&rsquo;arquitecte utilitzaria posteriorment a Barcelona.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrat d&#039;Antoni Gaudí l&#039;any 1878, obra de Pablo Audouard Deglaire"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrat d&#039;Antoni Gaudí l&#039;any 1878, obra de Pablo Audouard Deglaire                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La imminent exposici&oacute; gaudiniana</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels principals eixos de l&rsquo;Any Gaud&iacute; a l&rsquo;illa ser&agrave; l&rsquo;exposici&oacute; <em>Gaud&iacute; a la Seu de Mallorca. Lit&uacute;rgia, Art i Modernitat</em>, que s&rsquo;inaugura el pr&ograve;xim 18 de juny i que pret&eacute;n acostar al gran p&uacute;blic una intervenci&oacute; arquitect&ograve;nica que, malgrat la seva rellev&agrave;ncia internacional, continua sent poc coneguda per bona part de la societat mallorquina. Comissariada per les t&egrave;cniques de gesti&oacute; cultural Cristina Ortiz, Marta de Castro i Aina Rotger, la mostra ha estat concebuda amb un marcat car&agrave;cter divulgatiu i amb una atenci&oacute; especial a l&rsquo;accessibilitat dels continguts. &ldquo;De vegades ens adonem que &eacute;s la mateixa societat mallorquina la que t&eacute; un major desconeixement de la seva pr&ograve;pia hist&ograve;ria, del seu propi patrimoni i de la seva pr&ograve;pia identitat&raquo;, explica Ortiz. &laquo;La idea &eacute;s donar a con&egrave;ixer la reforma de Gaud&iacute; al gran p&uacute;blic&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        La mostra s&rsquo;articula en tres espais complementaris que permeten con&egrave;ixer en profunditat l&rsquo;empremta de Gaud&iacute; a la Catedral. El recorregut comen&ccedil;a al mateix temple, on es mostren les principals intervencions de l&rsquo;arquitecte a trav&eacute;s de plafons, imatges i peces originals com maquetes pr&egrave;vies a la reforma, mobiliari lit&uacute;rgic, faristols, bancs i una singular escala considerada una de les joies de l&rsquo;art gaudini&agrave; conservades a Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell promocional de la Catedral de Mallorca per a l&#039;Any Gaudí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell promocional de la Catedral de Mallorca per a l&#039;Any Gaudí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El claustre acull el nucli interpretatiu de la mostra, amb fotografies, pl&agrave;nols i documents que reconstrueixen el context hist&ograve;ric de la reforma, des de les transformacions del segle XIX fins a la influ&egrave;ncia posterior de l&rsquo;obra de Gaud&iacute; en creadors com Miquel Barcel&oacute;. &ldquo;&Eacute;s la part m&eacute;s interpretativa de la mostra&rdquo;, assenyala la comiss&agrave;ria, que resumeix l&rsquo;objectiu del recorregut com una manera d&rsquo;explicar &ldquo;tot el que va ser i va suposar la reforma de Gaud&iacute;&rdquo;. Finalment, l&rsquo;exposici&oacute; es completa al Museu d&rsquo;Art Sacre de Mallorca, on s&rsquo;exhibiran vitralls, elements de ferro forjat i altres peces dissenyades per l&rsquo;arquitecte.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, aquest projecte constitueix nom&eacute;s una part de la programaci&oacute; que s&rsquo;ha dissenyat des de la Seu per a l&rsquo;Any Gaud&iacute;. La instituci&oacute; prepara tamb&eacute; un p&ograve;dcast divulgatiu sobre la reforma, un ampli programa de visites guiades i activitats educatives que arrencar&agrave; a partir del setembre, aix&iacute; com propostes espec&iacute;fiques adre&ccedil;ades a centres escolars, fam&iacute;lies i col&middot;lectius en situaci&oacute; de vulnerabilitat. A m&eacute;s, el programa assolir&agrave; el seu punt culminant el pr&ograve;xim 8 de desembre amb un gran acte commemoratiu que recordar&agrave; la inauguraci&oacute; de la primera fase de la reforma impulsada per Gaud&iacute; i Campins.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Gaudí va dur a terme una reforma a la Seu entre 1904 i 1915"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Gaudí va dur a terme una reforma a la Seu entre 1904 i 1915                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els documents darrere del mite</strong></h2><p class="article-text">
        La nova accessibilitat del fons documental permet, a m&eacute;s, aproximar-se a una imatge menys idealitzada de Gaud&iacute;. Davant la figura del geni a&iuml;llat, els documents mostren el funcionament quotidi&agrave; d&rsquo;una gran obra col&middot;lectiva. Les cartes, factures i contractes reflecteixen negociacions, enc&agrave;rrecs, problemes t&egrave;cnics i decisions pr&agrave;ctiques que rarament apareixen en els relats tradicionals sobre l&rsquo;arquitectura. Tamb&eacute; permeten identificar nombrosos professionals la contribuci&oacute; dels quals va resultar indispensable per materialitzar les idees de l&rsquo;arquitecte.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta dimensi&oacute; humana i coral de la reforma va ser un dels aspectes explorats en el documental <em>El Bisbe, l&rsquo;arquitecte i el baldaqu&iacute;. Gaud&iacute; a la Catedral de Mallorca</em>, dirigit per Cesc Mulet el 2015. La producci&oacute; va reconstruir el proc&eacute;s de transformaci&oacute; de la Seu mitjan&ccedil;ant testimonis d&rsquo;especialistes en patrimoni, hist&ograve;ria de l&rsquo;art i arquitectura. Mulet recorda aquell projecte com una immersi&oacute; en un dels moments m&eacute;s fascinants de la hist&ograve;ria contempor&agrave;nia de la Catedral.
    </p><p class="article-text">
        Segons explica el cineasta a elDiario.es, la investigaci&oacute; va permetre descobrir fins a quin punt l&rsquo;estada de Gaud&iacute; a Mallorca va coincidir amb una &egrave;poca de profundes transformacions t&egrave;cniques, socials i culturals. &ldquo;Era un moment de canvi comparable a les revolucions tecnol&ograve;giques actuals&rdquo;, assenyala el cineasta, que destaca com la reforma de la Seu &ldquo;va conviure amb l&rsquo;arribada de l&rsquo;electricitat, els aven&ccedil;os industrials i una nova concepci&oacute; de l&rsquo;arquitectura religiosa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mulet, que recorda amb gr&agrave;cia i estima haver interpretat el bisbe Campins al documental, considera, a m&eacute;s, que la intervenci&oacute; mallorquina va funcionar com un aut&egrave;ntic &ldquo;laboratori creatiu&rdquo; per a Gaud&iacute;. Durant el rodatge va poder accedir a espais normalment inaccessibles i observar de prop elements com el baldaqu&iacute; de l&rsquo;altar major o les intervencions decoratives realitzades juntament amb Josep Maria Jujol. De la mateixa manera que Merc&egrave; Gamb&uacute;s, assegura que &ldquo;moltes de les idees que despr&eacute;s va desenvolupar a la Sagrada Fam&iacute;lia ja eren presents a Mallorca&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Moltes de les idees que després va desenvolupar a la Sagrada Família ja eren presents a Mallorca</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cesc Mulet </span>
                                        <span>—</span> Director del documental El Bisbe, l’arquitecte i el baldaquí. Gaudí a la Catedral de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Arxius que expliquen una societat</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;obertura d&rsquo;aquest fons coincideix amb una creixent reivindicaci&oacute; del paper dels arxius com a eines fonamentals per preservar i comprendre la mem&ograve;ria col&middot;lectiva. La celebraci&oacute; del Dia Internacional dels Arxius ha servit tamb&eacute; per visibilitzar altres projectes de conservaci&oacute; patrimonial a les illes, com l&rsquo;Arxiu de Casa Planas. Considerat un dels fons fotogr&agrave;fics m&eacute;s importants vinculats a la construcci&oacute; de l&rsquo;imaginari tur&iacute;stic de la Mediterr&agrave;nia, conserva milions d&rsquo;imatges que documenten l&rsquo;evoluci&oacute; social, econ&ograve;mica i paisatg&iacute;stica de les Balears des de la d&egrave;cada de 1940.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;anys de reivindicacions per garantir-ne la conservaci&oacute;, l&rsquo;arxiu ha iniciat recentment una primera fase de catalogaci&oacute; i inventari gr&agrave;cies al suport del Govern. El projecte pret&eacute;n ordenar milers de postals, registrar centenars de milers d&rsquo;imatges i establir les bases per a futures tasques de digitalitzaci&oacute; i conservaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La comparaci&oacute; entre tots dos casos revela una mateixa preocupaci&oacute;: la necessitat de protegir i fer accessible un patrimoni documental que resulta essencial per comprendre la hist&ograve;ria de les Illes. Si l&rsquo;arxiu de la Catedral permet reconstruir la transformaci&oacute; d&rsquo;un dels edificis m&eacute;s emblem&agrave;tics de Mallorca, el de Casa Planas ajuda a explicar com es va construir la imatge tur&iacute;stica que acabaria definint bona part de l&rsquo;economia i la identitat contempor&agrave;nia de les illes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-papers-gaudi-surten-llum-les-cartes-factures-i-tecniques-l-arquitecte-deu-mallorca_1_13300302.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Jun 2026 08:01:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="11110175" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="11110175" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els papers de Gaudí surten a la llum: les cartes, factures  i tècniques de “l'arquitecte de Déu” a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Gaudí,Mallorca,Catedrales,Palma,Arquitectura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los papeles de Gaudí salen a la luz: las cartas, facturas y técnicas del 'arquitecto de Dios' en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/papeles-gaudi-salen-luz-cartas-facturas-tecnicas-arquitecto-dios-mallorca_1_13296104.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los papeles de Gaudí salen a la luz: las cartas, facturas y técnicas del &#039;arquitecto de Dios&#039; en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La catalogación de más de 900 documentos permite seguir el rastro cotidiano de la reforma de la Catedral impulsada por el genio catalán entre 1904 y 1915. "Muchas de las ideas que después desarrolló en la Sagrada Familia ya estaban presentes en la isla", comenta el cineasta Cesc Mulet</p><p class="subtitle">El Papa bendice la Sagrada Família y reivindica el templo de Gaudí como “faro abierto al Mediterráneo”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No vale la pena hacer nada que no sea eterno&rdquo;. Tan rotunda y tan rom&aacute;ntica, la frase hist&oacute;ricamente atribuida al arquitecto Antoni Gaud&iacute; (1852-1926) cobra nueva vida en el centenario de su muerte. El motivo es la apertura al p&uacute;blico de m&aacute;s de 900 documentos &mdash;muchos de ellos hasta ahora inaccesibles para la ciudadan&iacute;a y para buena parte de la comunidad investigadora&mdash; que permiten reconstruir, m&aacute;s de un siglo despu&eacute;s, una de las transformaciones arquitect&oacute;nicas m&aacute;s profundas que ha vivido la Catedral de Mallorca, conocida popularmente como La Seu.
    </p><p class="article-text">
        Entre facturas, cartas, presupuestos, recibos y correspondencia administrativa se conserva una parte fundamental de la historia contempor&aacute;nea de la Seu. Son los papeles de la reforma impulsada por el obispo Pere Joan Campins y ejecutada por Gaud&iacute; entre 1904 y 1915, una intervenci&oacute;n que modific&oacute; radicalmente el espacio interior del templo y que hoy sigue siendo una de las obras m&aacute;s singulares de la arquitectura espa&ntilde;ola del siglo XX.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f90c54bb-0427-4cce-b93c-bb888d9f1d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Catedral de Mallorca es uno de los mayores exponentes del estilo gótico."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Catedral de Mallorca es uno de los mayores exponentes del estilo gótico.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Coincidiendo con el centenario de la muerte del arquitecto catal&aacute;n y con la celebraci&oacute;n del D&iacute;a Internacional de los Archivos, el Arxiu Capitular de Mallorca ha puesto a disposici&oacute;n de investigadores y p&uacute;blico estos materiales en un momento especialmente relevante. Todo ello se enmarca en el denominado A&ntilde;o Gaud&iacute; 2026, una iniciativa con la que pretenden reivindicar la importancia de la reforma mallorquina dentro del conjunto de la obra del &ldquo;arquitecto de Dios&rdquo; &mdash;un apelativo popularizado tras su muerte en 1926 y revitalizado recientemente por el impulso del papa Francisco a su proceso de canonizaci&oacute;n, que en 2025 reconoci&oacute; oficialmente sus virtudes heroicas&mdash;.
    </p><p class="article-text">
        La catalogaci&oacute;n ha sido realizada durante m&aacute;s de siete a&ntilde;os de trabajo por el responsable de &aacute;rea del Arxiu Capitular, Rafel Morro, quien destaca a elDiario.es que el principal valor del fondo radica precisamente en las m&uacute;ltiples lecturas que permite. &ldquo;Un historiador del arte encontrar&aacute; unas cosas; un fil&oacute;logo, otras; un especialista en vitrales o en t&eacute;cnicas constructivas se fijar&aacute; en aspectos distintos&rdquo;, explica, a&ntilde;adiendo que &ldquo;cada documento abre nuevas posibilidades de investigaci&oacute;n&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un historiador del arte encontrará unas cosas; un filólogo, otras; un especialista en vitrales o en técnicas constructivas se fijará en aspectos distintos. Cada documento abre nuevas posibilidades de investigación</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rafel Morro</span>
                                        <span>—</span> Responsable de área del Arxiu Capitular
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De esta manera, los materiales permiten seguir el rastro de arquitectos, artesanos, proveedores, obreros y empresas implicadas en la reforma. El fondo tambi&eacute;n muestra qu&eacute; materiales se utilizaron, c&oacute;mo se financiaron determinadas actuaciones y cu&aacute;les fueron los desaf&iacute;os cotidianos de una obra que se prolong&oacute; durante m&aacute;s de una d&eacute;cada. Se trata de una colecci&oacute;n que ayuda a comprender no solo el resultado final de las obras, sino tambi&eacute;n los procesos que las hicieron posibles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9baf70b9-948a-430a-bfed-e495a76d9cb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El fondo, recientemente catalogado, reúne más de 900 documentos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El fondo, recientemente catalogado, reúne más de 900 documentos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cfced61b-b587-4cda-9920-e983baee01da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Rafel Morro ha trabajado en la catalogación del archivo desde el año 2019."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rafel Morro ha trabajado en la catalogación del archivo desde el año 2019.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los documentos permiten conocer los arquitectos, los artesanos, los proveedores, los obreros y las empresas implicadas en la reforma, así como los materiales utilizados o cuáles fueron los desafíos cotidianos de la obra</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La gran transformaci&oacute;n de la Seu</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando Gaud&iacute; lleg&oacute; a Mallorca ya era una figura reconocida dentro de la arquitectura espa&ntilde;ola. Su desembarco en la Catedral respond&iacute;a al deseo del obispo Campins de impulsar una profunda renovaci&oacute;n lit&uacute;rgica del templo. La intervenci&oacute;n modific&oacute; de manera radical el espacio interior de la Seu. El arquitecto elimin&oacute; elementos a&ntilde;adidos durante siglos, ampli&oacute; el presbiterio, recuper&oacute; ventanales cegados, reorganiz&oacute; el mobiliario y dise&ntilde;&oacute; nuevas piezas destinadas a reforzar la dimensi&oacute;n simb&oacute;lica y ceremonial del edificio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09c6f45d-6a84-44e1-aa34-5ada7408282a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El imponente rosetón gótico de La Seu destaca por su tamaño y colores."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El imponente rosetón gótico de La Seu destaca por su tamaño y colores.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre sus creaciones m&aacute;s conocidas figuran el baldaquino suspendido sobre el altar mayor, las l&aacute;mparas colgantes, diversas barandillas de hierro forjado, el revestimiento cer&aacute;mico del presbiterio, abri&oacute; ventanales con nuevas vidrieras, introdujo sistemas de iluminaci&oacute;n y distintos elementos de mobiliario lit&uacute;rgico desarrollados junto a colaboradores como Joan Rubi&oacute; i Bellver y Josep Maria Jujol. En este sentido, la reforma gener&oacute; debate desde el primer momento. Algunas de sus decisiones fueron recibidas con recelo por quienes consideraban excesivas las modificaciones introducidas en un templo g&oacute;tico de enorme valor hist&oacute;rico. Con el paso de los a&ntilde;os, sin embargo, la intervenci&oacute;n ha sido reconocida como una de las aportaciones m&aacute;s singulares al patrimonio de la Catedral.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La reforma generó debate al inicio, ya que algunas de las decisiones de Gaudí fueron recibidas con recelo, pero, con el paso de los años, la intervención ha sido reconocida como una de las aportaciones más singulares</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Para la historiadora del arte Merc&egrave; Gamb&uacute;s, la intervenci&oacute;n de Gaud&iacute; fue profundamente &ldquo;radical&rdquo;. La especialista sit&uacute;a el origen de la reforma en las transformaciones lit&uacute;rgicas impulsadas por la Santa Sede a partir del Concordato de 1851, que promov&iacute;a la reorganizaci&oacute;n de los espacios catedralicios y la supresi&oacute;n de los coros situados en el centro de las naves. Seg&uacute;n explica, la Catedral de Mallorca constituye adem&aacute;s una excepci&oacute;n dentro de toda la trayectoria profesional del arquitecto catal&aacute;n. &ldquo;Fue la &uacute;nica catedral y el &uacute;nico gran edificio hist&oacute;rico en el que intervino una vez ya levantado&rdquo;, se&ntilde;ala. Mientras otras restauraciones contempor&aacute;neas apostaban por criterios neog&oacute;ticos y conservacionistas, Gaud&iacute; aplic&oacute; en la Seu una visi&oacute;n moderna y experimental guiada por criterios lit&uacute;rgicos compartidos con el obispo Campins.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fue la única catedral y el único gran edificio histórico en el que intervino Gaudí una vez ya levantado</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Mercè Gambús</span>
                                        <span>—</span> Historiadora del arte
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Asimismo, Gamb&uacute;s considera que la experiencia mallorquina desempe&ntilde;&oacute; un papel decisivo en la evoluci&oacute;n creativa del arquitecto. Durante los a&ntilde;os en que trabaj&oacute; en la Catedral, entre 1904 y 1915, Gaud&iacute; desarrollaba simult&aacute;neamente algunos de los conceptos espaciales y simb&oacute;licos que despu&eacute;s llevar&iacute;a a la Sagrada Familia. El ejemplo m&aacute;s visible es el baldaquino del altar mayor, concebido inicialmente como una estructura ef&iacute;mera y convertido con el tiempo en una de las im&aacute;genes m&aacute;s reconocibles de la reforma. Para la historiadora, esta pieza anticipa soluciones que el arquitecto utilizar&iacute;a posteriormente en Barcelona.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/02addf85-b82a-4019-8bb9-fd6785438da2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrato de Antoni Gaudí en 1878, por Pablo Audouard Deglaire."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrato de Antoni Gaudí en 1878, por Pablo Audouard Deglaire.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La inminente exposici&oacute;n gaudiniana&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los principales ejes del A&ntilde;o Gaud&iacute; en la isla ser&aacute; la exposici&oacute;n <em>Gaud&iacute; en la Seu de Mallorca. Liturgia, Arte y Modernidad</em>, que se inaugura el pr&oacute;ximo 18 de junio y que pretende acercar al gran p&uacute;blico una intervenci&oacute;n arquitect&oacute;nica que, pese a su relevancia internacional, sigue siendo poco conocida para buena parte de la sociedad mallorquina. Comisariada por las t&eacute;cnicas de gesti&oacute;n cultural Cristina Ortiz, Marta de Castro y Aina Rotger, la muestra ha sido concebida con un marcado car&aacute;cter divulgativo y con especial atenci&oacute;n a la accesibilidad de los contenidos. &ldquo;A veces nos damos cuenta de que la propia sociedad mallorquina es la que tiene una mayor falta de conocimiento sobre su propia historia, su propio patrimonio y su propia identidad&rdquo;, explica Ortiz. &ldquo;La idea es dar a conocer la reforma de Gaud&iacute; al gran p&uacute;blico&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        La muestra se articula en tres espacios complementarios que permiten conocer en profundidad la huella de Gaud&iacute; en la Catedral. El recorrido comienza en el propio templo, donde se muestran las principales intervenciones del arquitecto a trav&eacute;s de paneles, im&aacute;genes y piezas originales como maquetas previas a la reforma, mobiliario lit&uacute;rgico, atriles, bancos y una singular escalera considerada una de las joyas del arte gaudiniano conservadas en Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/255c5990-d396-48e8-86db-badb6672af1f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel promocional de la Catedral de Mallorca para el Año Gaudí."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel promocional de la Catedral de Mallorca para el Año Gaudí.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El claustro acoge el n&uacute;cleo interpretativo de la muestra, con fotograf&iacute;as, planos y documentos que reconstruyen el contexto hist&oacute;rico de la reforma, desde las transformaciones del siglo XIX hasta la influencia posterior de la obra de Gaud&iacute; en creadores como Miquel Barcel&oacute;.&nbsp;&ldquo;Es la parte m&aacute;s interpretativa de la muestra&rdquo;, se&ntilde;ala la comisaria, que resume el objetivo del recorrido como una forma de explicar &ldquo;todo lo que fue y supuso la reforma de Gaud&iacute;&rdquo;. Finalmente, la exposici&oacute;n se completa en el Museu d&rsquo;Art Sacre de Mallorca, donde se exhibir&aacute;n vitrales, elementos de hierro forjado y otras piezas dise&ntilde;adas por el arquitecto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, este proyecto constituye solo una parte de la programaci&oacute;n que han dise&ntilde;ado desde la Seu para el A&ntilde;o Gaud&iacute;. La instituci&oacute;n prepara tambi&eacute;n un podcast divulgativo sobre la reforma, un amplio programa de visitas guiadas y actividades educativas que arrancar&aacute; a partir de septiembre, as&iacute; como propuestas espec&iacute;ficas dirigidas a centros escolares, familias y colectivos en situaci&oacute;n de vulnerabilidad. Adem&aacute;s, el programa alcanzar&aacute; su punto m&aacute;s alto el pr&oacute;ximo 8 de diciembre con un gran acto conmemorativo que recordar&aacute; la inauguraci&oacute;n de la primera fase de la reforma impulsada por Gaud&iacute; y Campins.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/43719ad3-1073-4764-8151-e04ccadc92cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Gaudí realizó una reforma en La Seu entre 1904 y 1915."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Gaudí realizó una reforma en La Seu entre 1904 y 1915.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los documentos detr&aacute;s del mito</strong></h2><p class="article-text">
        La nueva accesibilidad del fondo documental permite adem&aacute;s aproximarse a una imagen menos idealizada de Gaud&iacute;. Frente a la figura del genio aislado, los documentos muestran el funcionamiento cotidiano de una gran obra colectiva. Las cartas, facturas y contratos reflejan negociaciones, encargos, problemas t&eacute;cnicos y decisiones pr&aacute;cticas que rara vez aparecen en los relatos tradicionales sobre la arquitectura. Tambi&eacute;n permiten identificar a numerosos profesionales cuya contribuci&oacute;n result&oacute; indispensable para materializar las ideas del arquitecto.
    </p><p class="article-text">
        Esa dimensi&oacute;n humana y coral de la reforma fue uno de los aspectos explorados en el documental <em>El Bisbe, l'arquitecte i el baldaqu&iacute;. Gaud&iacute; a la Catedral de Mallorca</em>, dirigido por Cesc Mulet en 2015. La producci&oacute;n reconstruy&oacute; el proceso de transformaci&oacute;n de la Seu mediante testimonios de especialistas en patrimonio, historia del arte y arquitectura. Mulet recuerda aquel proyecto como una inmersi&oacute;n en uno de los momentos m&aacute;s fascinantes de la historia contempor&aacute;nea de la Catedral.&nbsp;
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <div style="padding:56.25% 0 0 0;position:relative;"><iframe src="https://player.vimeo.com/video/118699367?badge=0&amp;autopause=0&amp;player_id=0&amp;app_id=58479" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" style="position:absolute;top:0;left:0;width:100%;height:100%;" title="TRAILER El Bisbe, l&#039;Arquitecte i el Baldaquí. Gaudí a la Catedral de Mallorca"></iframe></div><script src="https://player.vimeo.com/api/player.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explica el cineasta a elDiario.es, la investigaci&oacute;n permiti&oacute; descubrir hasta qu&eacute; punto la estancia de Gaud&iacute; en Mallorca coincidi&oacute; con una &eacute;poca de profundas transformaciones t&eacute;cnicas, sociales y culturales. &ldquo;Era un momento de cambio comparable a las revoluciones tecnol&oacute;gicas actuales&rdquo;, se&ntilde;ala el cineasta, que destaca c&oacute;mo la reforma de la Seu &ldquo;convivi&oacute; con la llegada de la electricidad, los avances industriales y una nueva concepci&oacute;n de la arquitectura religiosa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mulet, quien recuerda con gracia y cari&ntilde;o interpretar al obispo Campins en el documental, considera, adem&aacute;s, que la intervenci&oacute;n mallorquina funcion&oacute; como un aut&eacute;ntico &ldquo;laboratorio creativo&rdquo; para Gaud&iacute;. Durante el rodaje pudo acceder a espacios normalmente inaccesibles y observar de cerca elementos como el baldaquino del altar mayor o las intervenciones decorativas realizadas junto a Josep Maria Jujol. Del mismo modo que Merc&egrave; Gamb&uacute;s, asegura que &ldquo;muchas de las ideas que despu&eacute;s desarroll&oacute; en la Sagrada Familia ya estaban presentes en Mallorca&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muchas de las ideas que después desarrolló en la Sagrada Familia ya estaban presentes en Mallorca</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cesc Mulet </span>
                                        <span>—</span> Director del documental &#039;El Bisbe, l&#039;arquitecte i el baldaquí. Gaudí a la Catedral de Mallorca&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Archivos que explican una sociedad</strong></h2><p class="article-text">
        La apertura de este fondo coincide con una creciente reivindicaci&oacute;n del papel de los archivos como herramientas fundamentales para preservar y comprender la memoria colectiva. La celebraci&oacute;n del D&iacute;a Internacional de los Archivos ha servido tambi&eacute;n para visibilizar otros proyectos de conservaci&oacute;n patrimonial en las islas, como el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/gran-coleccion-fotografica-europea-boom-turistico-borde-olvido_1_12401154.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Archivo de Casa Planas</a>. Considerado uno de los fondos fotogr&aacute;ficos m&aacute;s importantes vinculados a la construcci&oacute;n del imaginario tur&iacute;stico del Mediterr&aacute;neo, conserva millones de im&aacute;genes que documentan la evoluci&oacute;n social, econ&oacute;mica y paisaj&iacute;stica de Baleares desde la d&eacute;cada de 1940.
    </p><p class="article-text">
        Tras a&ntilde;os de reclamaciones para garantizar su conservaci&oacute;n, el archivo ha iniciado recientemente una primera fase de catalogaci&oacute;n e inventariado gracias al apoyo del Govern. El proyecto pretende ordenar miles de postales, registrar centenares de miles de im&aacute;genes y sentar las bases para futuras tareas de digitalizaci&oacute;n y conservaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La comparaci&oacute;n entre ambos casos revela una misma preocupaci&oacute;n: la necesidad de proteger y hacer accesible un patrimonio documental que resulta esencial para comprender la historia de las Islas. Si el archivo de la Catedral permite reconstruir la transformaci&oacute;n de uno de los edificios m&aacute;s emblem&aacute;ticos de Mallorca, el de Casa Planas ayuda a explicar c&oacute;mo se construy&oacute; la imagen tur&iacute;stica que acabar&iacute;a definiendo buena parte de la econom&iacute;a y la identidad contempor&aacute;nea de las islas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/papeles-gaudi-salen-luz-cartas-facturas-tecnicas-arquitecto-dios-mallorca_1_13296104.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 13 Jun 2026 20:13:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="11110175" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="11110175" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los papeles de Gaudí salen a la luz: las cartas, facturas y técnicas del 'arquitecto de Dios' en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7b95fae1-680d-4dcd-9bf2-aa3a6d8e3f74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Gaudí,Mallorca,Catedrales,Palma,Arquitectura]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
