L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma
LLEGIR EN CASTELLÀ
“Si no actuem aviat, serà massa tard”. Sota aquest i altres lemes, un grup de persones es va concentrar el passat 9 d’abril davant el Palau de Congressos de Palma durant la inauguració d’Art Cologne Palma. La protesta, convocada per la plataforma Menys turisme, més vida, denunciava la “turistificació de Mallorca mitjançant esdeveniments culturals elitistes” davant la fira d’art organitzada en el marc de Palma 2031, la candidatura —finalment descartada al març— de la ciutat per ser Capital Europea de la Cultura el 2031.
Pocs dies després, el jurat de la convocatòria, presidit per Tanja Mlaker, ha assenyalat en el seu informe de preselecció —sota la signatura de la Comissió Europea— que la candidatura, impulsada per l’Ajuntament de la capital balear, “sembla basar-se més en una metodologia turística que en un concepte artístic”. Una valoració que comparteixen, amb més duresa, artistes i gestors culturals locals.
En conjunt, les valoracions coincideixen a assenyalar una mateixa preocupació: el pes de l’enfocament turístic davant el desenvolupament d’una estratègia cultural sòlida. Segons l’artista Gabriel Pericàs, les conclusions de l’informe, publicat pel Ministerio de Cultura, “posen en evidència la flagrant incapacitat dels impulsors de la candidatura per concebre un model cultural que no estigui al servei dels interessos del sector turístic”.
L’informe, que també valora les candidatures d’altres ciutats com Burgos, Càceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Potríes i Toledo, examina les diferents estratègies, continguts culturals i la capacitat d’execució, difusió i gestió de les propostes, així com la seva dimensió europea. En el cas de Palma, destaca a més la “manca d’informació concreta” sobre com es preveia implicar artistes locals i institucions culturals, i assegura que “tampoc queda clar si alguns projectes ja existeixen o es crearan específicament per a l’any del títol”.
En aquest sentit, el comissari d’art Tolo Cañellas assegura a elDiario.es que li sorprèn “la dificultat per identificar quins projectes han estat realment centrals” en aquest procés, en el qual percep “manca de transparència” i “dinàmiques poc definides que dificulten entendre com es construeix realment el projecte des de dins”. Al seu parer, el document “demostra que és un model que ha prioritzat la narrativa i la projecció per damunt de la construcció d’un ecosistema cultural sòlid”.
És un model que ha prioritzat la narrativa i la projecció per damunt de la construcció d’un ecosistema cultural sòlid
La historiadora de l’art i comissària Claudia Desile Abraham, que afirma subscriure les paraules de Cañellas, lamenta a més la “instrumentalització que s’ha fet amb l’alumnat de Belles Arts de l’Escola Universitària ADEMA” durant la campanya i que hagin tingut “oportunitats esbojarrades com, per exemple, exposar a la Biennal de Venècia”. Altres veus posen el focus en la manca d’un desenvolupament compartit amb el sector artístic. L’artista Biel Llinàs assenyala que no veu “malament” que “una ciutat pugui aplicar a una capitalitat europea”, però critica que “des de l’entrada de l’equip de govern del PP a l’ajuntament han passat tres anys i no hi ha hagut diàleg amb els artistes”.
Des de l’entrada de l’equip de govern del PP a l’ajuntament han passat tres anys i no hi ha hagut diàleg amb els artistes
L’Ajuntament de Palma evita noves valoracions i remet a les declaracions del 18 de març, on el regidor de Cultura, Javier Bonet, va reconèixer en roda de premsa “certa decepció” pel rebuig de la candidatura, però va defensar que l’objectiu no era només el títol, sinó pensar formes i procediments a través dels quals “la cultura ens pot ajudar a organitzar una ciutat que viu una realitat molt concreta: la de les ciutats mediterrànies que reben milions de visitants cada any, fent-nos una pregunta molt específica i directa: com pot ajudar la cultura a reconciliar una ciutat amb el turisme?”.
Així mateix, el consistori subratlla que el programa d’actuacions vinculat a Palma 2031 preveu per al període 2026-2036 una inversió aproximada de 274,7 milions d’euros en infraestructures culturals —com la transformació de l’edifici de Gesa, l’impuls del Palma Culture & Innovation Bay, la recuperació de Can Ribas, la futura Caixa de Música o el Districte de les Arts— i defensa que es tracta de projectes que “es duran a terme en qualsevol cas”, en comptar ja amb diferents graus de desenvolupament administratiu o pressupostari.
Art, turisme i gentrificació
Més enllà del cas concret de Palma 2031, el debat remet a un model més ampli present en nombroses ciutats europees, on la cultura s’utilitza com a eina d’atracció econòmica i posicionament internacional, sovint en tensió amb el teixit local. Tot i que les valoracions a Balears són diverses, la dimensió turística del projecte és la que més rebuig ha generat entre alguns artistes, en un context de forta pressió turística i immobiliària, amb un augment del 20,3% en el preu de l’habitatge durant l’últim any i pujades continuades dels lloguers.
En aquest escenari, on les illes van superar l’any passat, per primera vegada, els 19 milions de visitants, l’artista Ian Waelder sosté que “aquest enfocament és el que crea les condicions de la ciutat del futur”. Des d’una perspectiva més estructural, critica que avui “si no ets ric o heretes propietat no pots ser artista en condicions a les illes” i afegeix que la figura de Joan Miró s’ha utilitzat per “justificar polítiques” que, al seu parer, van en direcció contrària: “Parlen de redistribuir el turisme, però no el reduiran; probablement l’augmentaran”.
L’artista Ian Waelder sosté que la figura de Joan Miró s’ha utilitzat per ‘justificar polítiques’ que, al seu parer, van en direcció contrària: ‘Parlen de redistribuir el turisme, però no el reduiran; probablement l’augmentaran’
Per a la creadora Manuela Fidalgo, el que senten molts dels artistes és que “s’ha perdut l’essencial: es descuiden algunes necessitats fonamentals de l’illa”. “No tenim espais on treballar, els estudis són inaccessibles, els lloguers estan disparats i és molt difícil sostenir una pràctica artística aquí si no tens suport extern”, explica. Segons la seva experiència, “al final sobrevius gràcies a ajudes puntuals d’amics o subvencions, sobreproduint constantment per poder pagar despeses. I això té un cost: acabem esgotats”.
No tenim espais on treballar, els estudis són inaccessibles, els lloguers estan disparats i és molt difícil sostenir una pràctica artística aquí si no tens suport extern. Al final sobrevius gràcies a ajudes puntuals d’amics o subvencions, sobreproduint constantment per poder pagar despeses. I això té un cost: acabem esgotats
Davant aquestes crítiques, el projecte Palma 2031, anunciat el 2025 sota l’eslògan Mediterrània in Motion, destacava des dels seus inicis la intenció de transformar Palma en un “centre cultural dinàmic on es promogui la producció de coneixement, l’accessibilitat i la participació comunitària”. En aquest marc i amb el suport del Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears s’han dut a terme diversos projectes entre els quals destaquen les exposicions dedicades a Joan Miró, Jaume Plensa —nomenat ambaixador de la marca juntament amb el cantant Rels B i el cofundador de Filmin Jaume Ripoll—, Cabrita Reis o Julian Opie, l’obertura d’una oficina específica o la promoció de noves fires d’art a la capital balear, com SUMMA Mallorca o Art Cologne Palma.
En aquest sentit, segons la informació aportada per l’Ajuntament, el valor de marca cultural generat per la candidatura després de la campanya “s’estima entre 1,2 i 2 milions d’euros, amb un retorn proper al 1.500%”. “Aquestes xifres posen en evidència que la intel·ligència cultural i la col·laboració poden generar resultats extraordinaris, fins i tot amb recursos molt limitats”, va afirmar el regidor Bonet a la roda de premsa del passat 18 de març.
Tanmateix, juntament amb les crítiques culturals, també emergeixen dubtes entorn de la gestió econòmica de Palma 2031 fins ara. L’artista Sergio Monje qüestiona les xifres aportades per l’Ajuntament i apunta a possibles incoherències en el pressupost: “Es va parlar de partides de 80.000 euros que, veient els costos bàsics de personal o producció, no quadren ni de lluny”. Des del consistori defensen que les despeses, concretament de 82.500 euros, estan “molt per sota de la mitjana d’un milió d’euros que han pressupostat les quatre ciutats que han accedit a la fase final”.
Propostes contra la “turistificació disfressada de cultura”
Una de les primeres crítiques va ser plantejada per l’artista i activista Carles Gispert en un manifest difós a través de la Red de Espacios y Agentes de Cultura Comunitaria (REACC) a l’inici de la campanya de Palma 2031. En aquest es reclamava “una capitalitat cultural transformadora contra la turistificació disfressada de cultura” i una estratègia a deu anys vista. Inspirat en l’experiència de la capitalitat cultural europea Donostia 2016, el text proposava traslladar aquest model a Palma mitjançant projectes de mediació cultural, tot i que, segons el mateix Gispert, va tenir “un efecte estrany” i poca atenció institucional.
En la recerca de possibles solucions, molts dels artistes consultats coincideixen en la necessitat de reforçar el suport a la creació contemporània, citant exemples com Tabakalera a Sant Sebastià, Matadero a Madrid o espais com Hangar, La Escocesa i Fabra & Coats a Barcelona, Bilbao Arte o la Cité internationale des Arts a París.
Des de la seva experiència a Alemanya, Ian Waelder explica que a basis Frankfurt i el seu programa HAP “tenen un edifici i diversos espais per la ciutat que són comprats per l’Estat i llogats com a estudis a artistes a preus per sota del mercat”. En la mateixa línia, la creadora Laia Ventayol afegeix que a Berlín llogava per setmanes un taller d’escultura “a un preu molt reduït, subvencionat pel Senat i totalment equipat”.
De la por a les llistes negres a l’organització crítica
Lluny de les xifres, el malestar en el sector també té a veure amb les condicions de treball i el clima al voltant de la crítica. Alguns dels creadors contactats assenyalen el temor a quedar fora de circuits institucionals si es posicionen públicament: “Hi ha por de caure en llistes negres, que se’t tanquin portes en convocatòries, exposicions o ajudes”, explica Sergio Monje. Al seu torn, Ian Waelder apunta a dinàmiques d’autocensura en un context reduït: “Mallorca és un entorn petit, depenem de les institucions i molta gent prefereix no parlar”, cosa que, afegeix, ha debilitat la capacitat del sector per articular una veu conjunta.
Hi ha por de caure en llistes negres, que se’t tanquin portes en convocatòries, exposicions o ajudes
Com a resposta a aquest escenari, diversos artistes han començat a organitzar-se amb la intenció d’articular una “plataforma crítica” que permeti intervenir en el debat públic. La iniciativa, encara en fase incipient, busca establir les bases d’una estructura més estable, propera a un sindicat, que redueixi la vulnerabilitat del sector. “Volem construir una eina col·lectiva que ens permeti interlocució i protegir-nos”, assenyala Monje. Entre els seus objectius hi hauria “trencar el consens entorn de l’ús de l’art com a eina de promoció turística”, així com reformular associacions existents que, segons expressa l’artista, han quedat “inoperatives” en els darrers anys.
Un debat obert al futur
En el pla polític, les crítiques al model cultural impulsat per l’equip de govern són igualment contundents. Des de l’Ajuntament, Bonet ha lamentat que els grups municipals de PSIB-PSOE, Més i Podem “hagin preferit situar-se en la lògica de l’oposició política abans que en la lògica del projecte de ciutat”.
En aquest sentit, després de conèixer-se la decisió negativa del comitè d’avaluació de la candidatura, el secretari general del PSOE de Palma, Iago Negueruela, va criticar que el govern municipal del PP “hagi centrat la seva política cultural en la candidatura” perquè aquesta finalment “hagi fracassat”. D’altra banda, el portaveu de Més per Palma, Miquel Contreras, considera que l’informe europeu “no només rebutja la candidatura, sinó que suposa una esmena a la totalitat de la gestió cultural del Partit Popular a la ciutat” i reclama “responsabilitats immediates”.
Mentrestant, el debat sobre el rumb cultural de Palma continua obert. Més enllà de la candidatura fallida, el model del projecte Palma 2031 continua en marxa i manté moltes de les línies estratègiques que han estat objecte de controvèrsia. En un context en què nombroses ciutats europees competeixen per posicionar-se a través de grans esdeveniments culturals, a la capital balear la discussió gira entorn d’una qüestió de fons: quin paper ha de jugar la cultura en territoris sotmesos a una forta pressió turística.
0