<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Turistas]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/turistas/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Turistas]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1001465/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Els avisos dels veïns, les multes i el número de registre a Airbnb redueixen el lloguer turístic il·legal a Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-avisos-dels-veins-les-multes-i-numero-registre-airbnb-redueixen-lloguer-turistic-il-legal-eivissa_1_13388935.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els avisos dels veïns, les multes i el número de registre a Airbnb redueixen el lloguer turístic il·legal a Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular ha retirat en els últims sis mesos al voltant de 1.500 anuncis que no complien els requisits legals després de la consolidació de l'acord amb la plataforma. Ha passat de recaptar 77.672 euros el 2016 a 1,37 milions d'euros el 2025</p><p class="subtitle">El registre de lloguer de curta durada colpeja de ple les Balears i destapa més de 3.000 pisos il·legals</p></div><p class="article-text">
        Prop de 15.000 places tur&iacute;stiques irregulars &mdash;concretament, 14.532&mdash; han desaparegut de les principals plataformes digitals a Eivissa entre mar&ccedil; de 2025 i 2026, segons dades del Consell, la m&agrave;xima instituci&oacute; insular. L'oferta d'allotjament il&middot;legal amb finalitats tur&iacute;stiques &eacute;s un dels principals esculls de la piti&uuml;sa, sobretot, des del dificil&iacute;ssim acc&eacute;s a l'habitatge pels preus desorbitats que s'atribueixen, en part, a l'exist&egrave;ncia d'aquests recursos per a turistes i a l'intrusisme en el sector, molt regulat a les illes.
    </p><p class="article-text">
        Darrere d'aquesta xifra no hi ha necess&agrave;riament un augment del frau respecte d'exercicis anteriors, sin&oacute; un canvi en l'estrat&egrave;gia basat a detectar i bloquejar els anuncis pr&agrave;cticament en temps real per impedir que l'oferta il&middot;legal arribi a consolidar-se a Internet. Nom&eacute;s aquest any s'han bloquejat m&eacute;s de 4.000 anuncis associats a oferta il&middot;legal a l'illa, segons dades aportades pel Consell.
    </p><p class="article-text">
        La pressi&oacute; del lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal sobre l'illa continua sent elevada. Per refor&ccedil;ar la detecci&oacute; d'aquests habitatges, el Consell mant&eacute; obert un formulari de den&uacute;ncies confidencials adre&ccedil;at tant a ve&iuml;ns afectats com a qualsevol ciutad&agrave; que tingui coneixement d'una activitat irregular.
    </p><p class="article-text">
        &laquo;Vius en un edifici residencial on es lloguen pisos tur&iacute;stics de manera il&middot;legal? Est&agrave;s fart de les mol&egrave;sties dels turistes al teu edifici? Vols denunciar alguna casa on lloguen a turistes sense llic&egrave;ncia?&raquo;, formula la instituci&oacute;, adre&ccedil;ant-se a qualsevol ciutad&agrave; que pugui comunicar casos de lloguer vacacional il&middot;legal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El formulari anònim del Consell Insular pregunta als residents: &quot;Vius en un edifici residencial on es lloguen pisos turístics de manera il·legal? Estàs fart de les molèsties dels turistes al teu edifici? Vols denunciar alguna casa on lloguen a turistes sense llicència?&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Al mateix apartat sobre Intrusisme del seu portal web, el Consell recull informaci&oacute; sobre el marc normatiu que prohibeix el lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal en edificis residencials plurifamiliars de l'illa. &Eacute;s a dir, la <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-10610" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei 8/2012, de Turisme de les Illes Balears</a>, que preveu, a m&eacute;s, sancions que poden arribar als 400.000 euros. Tot i aix&ograve;, ara ja no es persegueix nom&eacute;s l'infractor, sin&oacute; que s'intenta prevenir perqu&egrave; l'anunci ni tan sols arribi a materialitzar-se rastrejant qui hi ha darrere de l'oferta
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Inspectors i Policia Local acudeixen a realitzar una inspecció a un habitatge sense llicència turística"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Inspectors i Policia Local acudeixen a realitzar una inspecció a un habitatge sense llicència turística                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Oferta escassa i elitista</strong></h2><p class="article-text">
        Si un dona una ullada a Airbnb en plena temporada alta a la recerca d'allotjament vacacional per a dues persones, per exemple, a finals de juliol, l'oferta &eacute;s limitada: alguns allotjaments a Sant Joan &mdash;que ronden els 2.000 euros per tres nits&mdash; i en altres zones tur&iacute;stiques del nord de l'illa, com Cala Llenya, sa Trenca o es Canar. Un d'ells &eacute;s una tenda de campanya que es lloga per gaireb&eacute; 500 euros del 23 al 26 de juliol en &laquo;primera l&iacute;nia de mar&raquo;, al conegut c&agrave;mping La Playa, a prop de Cala Martina.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Airbnb, una tenda de campanya es lloga per gairebé 500 euros del 23 al 26 de juliol en &quot;&#039;primera línia de mar&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tamb&eacute; hi ha allotjaments a Vila &mdash;com es coneix la ciutat d'Eivissa&mdash; i a pobles dels voltants com Sant Jordi, on la mitjana de preu &eacute;s de 1.500 euros, aix&iacute; com en nuclis de poblaci&oacute; d'inter&egrave;s tur&iacute;stic com Sant Antoni i Sant Josep. L'oferta compr&egrave;n un ventall que va des de petits estudis o apartaments a prop de la platja propietat de particulars fins a aparthotels, hotels i viles de luxe que en alguns casos ro&ccedil;en els 15.000 euros per un cap de setmana llarg a l'agost. Aix&ograve; s&iacute;, amb capacitat per a entre sis i vuit persones.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;oferta comprèn un ventall que va des de petits estudis o apartaments a prop de la platja propietat de particulars fins a aparthotels, hotels i viles de luxe que en alguns casos roçen els 15.000 euros per un cap de setmana llarg a l&#039;agost</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Les dades del <a href="https://www.eldiario.es/_preview/eyJ0eXAiOiJKV1QiLCJhbGciOiJIUzUxMiJ9.eyJpYXQiOjE3ODQyOTE4MTcsImp0aSI6Im5neXMzSWNmRnB1c2NhYWVDekdaSVViZ3FBMjBvb2YrWDBVZXJEdzUxZTA9IiwiaXNzIjoiYkN1YmUiLCJhdWQiOiJiQ3ViZSIsIm5iZiI6MTc4NDI5MTgxNywiZXhwIjoxNzg0MzM1MDE3LCJwYXlsb2FkQ2xhc3MiOiJCaXRiYW5cXEJCTlhcXEJjdWJlQXBpXFxGcm9udFxcTW9kZWxzXFxQcmV2aWV3Snd0UGF5bG9hZCIsInBheWxvYWQiOiJ7XCJ0eXBlQWxpYXNcIjpcImFydGljbGVcIixcImlkXCI6MTMzODg1NzMsXCJjaGFubmVsXCI6XCJtYXN0ZXJcIixcInN0YWZmSWRcIjo2NDE0MjB9In0.WSLni3FhKDN-vby0IErvzr87Z9vJeanErmzL2nPTGgHIVRR2ZqhCGN-eWFRTazk95kdfOnFJXX6EQoDNglwdsw" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sistema SIT Eivissa</a>, l'eina del Consell encarregada de gestionar la informaci&oacute; estad&iacute;stica generada al voltant del turisme a l'illa i del coneixement i la intel&middot;lig&egrave;ncia dels diferents mercats, mostren que l'oferta d'habitatges d'Eivissa anunciats a Airbnb s'ha redu&iuml;t un 36,5% durant l'&uacute;ltim any, en passar de 3.171 anuncis el juny de 2025 a 2.014 el mateix mes de 2026. Tanmateix, la caiguda s'explica gaireb&eacute; exclusivament per la desaparici&oacute; dels allotjaments sense llic&egrave;ncia. Fa un any, el 35,8% dels anuncis publicats a la plataforma corresponien a habitatges irregulars (1.135 en total), mentre que des del desembre Airbnb ja no registra cap oferta sense n&uacute;mero de registre tur&iacute;stic v&agrave;lid.
    </p><p class="article-text">
        A la pr&agrave;ctica, el volum d'allotjaments legals amb prou feines ha variat: els anuncis amb llic&egrave;ncia han passat de 2.036 a 2.014 en el per&iacute;ode d'un any. Paral&middot;lelament, l'oferta que roman a la plataforma correspon cada vegada m&eacute;s a habitatges de major capacitat i preu, mentre que disminueixen especialment els anuncis d'habitacions privades i altres allotjaments de menor grand&agrave;ria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Banyistes gaudeixen a la platja d&#039;Eivissa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Banyistes gaudeixen a la platja d&#039;Eivissa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alian&ccedil;a amb Airbnb</strong></h2><p class="article-text">
        La retirada dels anuncis respon principalment a la col&middot;laboraci&oacute; amb les plataformes de lloguer tur&iacute;stic. Airbnb, que no ha respost a la petici&oacute; d'informaci&oacute; d'aquest diari, va anunciar el setembre de 2025 que eliminar&agrave; tots els anuncis d'habitatges que no disposin d'un n&uacute;mero de registre v&agrave;lid, una mesura que va presentar durant la Mesa de Lluita contra l'Intrusisme d'Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; culminava un proc&eacute;s de col&middot;laboraci&oacute; iniciat el 2019 entre la plataforma i el Consell que es va refor&ccedil;ar el 2024 amb un memor&agrave;ndum que va permetre agilitzar la detecci&oacute; i retirada de l'oferta irregular. El juny de l'any seg&uuml;ent [2025], la instituci&oacute; i la plataforma d'allotjament tornaven a consolidar el seu acord per combatre l'oferta d'allotjament tur&iacute;stic no reglat.
    </p><p class="article-text">
        Advertien: &laquo;En virtut d'aquest acord voluntari, qualsevol allotjament catalogat com a lloguer de curta durada que s'anunci&iuml; a Eivissa a trav&eacute;s d'Airbnb i no mostri el seu n&uacute;mero de registre &mdash;ara, n&uacute;mero de lloguer de curta durada&mdash; ser&agrave; donat de baixa de la plataforma&raquo;. Eivissa es va convertir aix&iacute; en un territori &laquo;pioner&raquo; &mdash;en paraules del president del Consell, Vicent Mar&iacute;&mdash; en la lluita contra les activitats tur&iacute;stiques il&middot;legals, en ser un dels primers territoris a instaurar aquest tipus d'iniciatives.
    </p><p class="article-text">
        Les mesures, d'altra banda, responen en part a l'entrada en vigor del nou marc regulador europeu i espanyol &mdash;el reglament serveix perqu&egrave; els Estats membres tinguin acc&eacute;s a totes les dades d'activitat que s'han realitzat en aquests immobles anunciats a les plataformes&mdash;, que refor&ccedil;a el control sobre els habitatges comercialitzats a trav&eacute;s de plataformes digitals i exigeix una major tra&ccedil;abilitat de l'oferta tur&iacute;stica. En el cas d'Espanya, la compet&egrave;ncia en ordenaci&oacute; tur&iacute;stica correspon a les comunitats aut&ograve;nomes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desenes de persones durant una manifestació per l&#039;habitatge a l&#039;illa en 2025"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desenes de persones durant una manifestació per l&#039;habitatge a l&#039;illa en 2025                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Xarxes organitzades</strong></h2><p class="article-text">
        La via sancionadora per als infractors &eacute;s un dels aspectes que ha canviat de manera significativa. Des del segon semestre de 2025, el Consell inicia els expedients per una sanci&oacute; mitjana de 275.000 euros, juntament amb l'ordre de cessament de l'activitat i la clausura de l'immoble, en lloc de partir de la multa m&iacute;nima de 40.000 euros, com passava abans de la reforma legal.
    </p><p class="article-text">
        El canvi permet, a m&eacute;s, dirigir els expedients directament contra els propietaris dels habitatges, sense dependre de les dades facilitades per les plataformes digitals. De moment, la recaptaci&oacute; derivada de sancions per lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal ha passat de 77.672 euros el 2016 a 1,37 milions d'euros el 2025. Pel que fa a aquest any, a data de 17 de juliol de 2026, la recaptaci&oacute; acumulada ja supera els 604.000 euros, segons dades oficials.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La recaptació derivada de sancions per lloguer turístic il·legal ha passat de 77.672 euros el 2016 a 1,37 milions d&#039;euros el 2025</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La meitat de les infraccions corresponen a propietaris que comercialitzen directament els seus habitatges sense autoritzaci&oacute; i la resta es reparteix entre llogaters que relloguen els immobles &mdash;amb o sense coneixement del propietari&mdash;, intermediaris professionals i altres f&oacute;rmules.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, s'han detectat patrons propis de xarxes organitzades, amb anuncis que reutilitzen les mateixes fotografies, descripcions o n&uacute;meros de registre, i fins i tot comptes que arriben a publicar desenes d'anuncis en pocs minuts en diferents punts del sud d'Europa, una cosa que apunta m&eacute;s a una possible estafa, per&ograve; que tamb&eacute; tenia cabuda a les plataformes que s'utilitzen per al lloguer tur&iacute;stic.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Desaparici&oacute; d'anuncis</strong></h2><p class="article-text">
        La caiguda de l'oferta &mdash;segons mostra el SIT&mdash; no ha estat uniforme a tota l'illa: el descens m&eacute;s acusat s'ha registrat al terme municipal de Vila, on el nombre d'anuncis publicats a Airbnb s'ha redu&iuml;t un 67% entre el juny de 2025 i el juny de 2026. La xifra ascendeix a un 78% en el cas de les cases ofertes senceres. Aix&ograve; deixa nom&eacute;s 136 immobles disponibles.
    </p><p class="article-text">
        Les infraccions, tanmateix, no cessen: en una de les &uacute;ltimes actuacions, la Policia Local d'Eivissa va detectar un immoble que, segons la investigaci&oacute; municipal, funcionava com un establiment hoteler encobert, amb quatre apartaments comercialitzats a trav&eacute;s d'una plataforma digital. La intervenci&oacute; va donar lloc a una nova den&uacute;ncia, la desena d'aquest tipus en el que va de 2026.
    </p><p class="article-text">
        Amb prou feines un mes abans, al juny, l'Ajuntament de Vila confirmava una multa de 793.443 euros per transformar un habitatge residencial en allotjament tur&iacute;stic sense autoritzaci&oacute;, una de les sancions m&eacute;s elevades imposades fins ara per aquest tipus d'infraccions urban&iacute;stiques.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de Vila, el descens m&eacute;s important es registra a Sant Josep, on el nombre d'anuncis a Airbnb s'ha redu&iuml;t un 36% durant l'&uacute;ltim any. A Santa Eul&agrave;ria i Sant Joan la caiguda arriba al 32%, mentre que Sant Antoni presenta el retroc&eacute;s m&eacute;s moderat, amb un 22%, segons dades del SIT.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-avisos-dels-veins-les-multes-i-numero-registre-airbnb-redueixen-lloguer-turistic-il-legal-eivissa_1_13388935.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Jul 2026 06:53:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="258013" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="258013" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els avisos dels veïns, les multes i el número de registre a Airbnb redueixen el lloguer turístic il·legal a Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Alquiler turístico,Turistas,Ilegalidad,Airbnb]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los chivatazos de los vecinos, las multas y el número de registro en Airbnb reducen el alquiler turístico ilegal en Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/chivatazos-vecinos-multas-numero-registro-airbnb-reducen-alquiler-turistico-ilegal-ibiza_1_13388573.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los chivatazos de los vecinos, las multas y el número de registro en Airbnb reducen el alquiler turístico ilegal en Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular ha retirado en los últimos seis meses alrededor de 1.500 anuncios que no cumplían con los requisitos legales tras la consolidación del acuerdo con la plataforma. Ha pasado de recaudar 77.672 euros en 2016 a 1,37 millones de euros en 2025</p><p class="subtitle">El registro de alquiler de corta duración golpea de lleno a Balears y destapa más de 3.000 pisos ilegales</p></div><p class="article-text">
        Casi 15.000 plazas tur&iacute;sticas irregulares -concretamente, 14.532- han desaparecido de las principales plataformas digitales en Eivissa entre marzo de 2019 y el mismo mes de 2026, seg&uacute;n datos del Consell, la m&aacute;xima instituci&oacute;n insular. La oferta habitacional ilegal con fines tur&iacute;sticos es uno de los principales escollos de la pitiusa, sobre todo, desde el dificil&iacute;simo acceso a la vivienda por los precios desorbitados que se achacan, en parte, a la existencia de estos recursos para turistas y al intrusismo en el sector, muy regulado en las islas. 
    </p><p class="article-text">
        Detr&aacute;s de esa cifra no hay necesariamente un aumento del fraude respecto a ejercicios anteriores, sino un cambio en la estrategia basada en detectar y bloquear los anuncios pr&aacute;cticamente en tiempo real para impedir que la oferta ilegal llegue a consolidarse en Internet. Solo este a&ntilde;o se han bloqueado m&aacute;s de 4.000 anuncios asociados a oferta ilegal en la isla, seg&uacute;n datos aportados por el Consell. 
    </p><p class="article-text">
        La presi&oacute;n del alquiler tur&iacute;stico ilegal sobre la isla contin&uacute;a siendo elevada. Para reforzar la detecci&oacute;n de estas viviendas, el Consell mantiene abierto un formulario de denuncias confidenciales dirigido tanto a vecinos afectados como a cualquier ciudadano que tenga conocimiento de una actividad irregular. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Vives en un edificio residencial donde se alquilan pisos tur&iacute;sticos de forma ilegal?, &iquest;Est&aacute;s harto de las molestias de los turistas en tu edificio?, &iquest;Quieres denunciar alguna casa donde alquilan a turistas sin licencia?&rdquo;, formula la instituci&oacute;n, dirigi&eacute;ndose a cualquier ciudadano que pueda comunicar casos de alquiler vacacional ilegal. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El formulario anónimo del Consell Insular pregunta a los residentes: &#039;¿Vives en un edificio residencial donde se alquilan pisos turísticos de forma ilegal?, ¿Estás harto de las molestias de los turistas en tu edificio?, ¿Quieres denunciar alguna casa donde alquilan a turistas sin licencia?&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el mismo apartado sobre Intrusismo de su portal web, el Consell recoge informaci&oacute;n acerca del marco normativo que proh&iacute;be el alquiler tur&iacute;stico ilegal en edificios residenciales plurifamiliares de la isla. Esto es, <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-10610" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Ley 8/2012, de Turismo de las Islas Baleares</a>, que prev&eacute;, adem&aacute;s, sanciones para los que pueden alcanzar los 400.000 euros. Aunque ahora ya no se persigue solo al infractor, sino que se intenta prevenir para que el anuncio ni siquiera llegue a materializarse rastreando qui&eacute;n est&aacute; detr&aacute;s de la oferta. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Inspectores y Policía Local acuden a realizar una inspección a una vivienda sin licencia turística"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Inspectores y Policía Local acuden a realizar una inspección a una vivienda sin licencia turística                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Oferta escasa y elitista</strong></h2><p class="article-text">
        Si uno ojea Airbnb en plena temporada alta en b&uacute;squeda de alojamiento vacacional para dos personas, por ejemplo, a finales de julio, la oferta es limitada: algunos hospedajes en Sant Joan -que rondan los 2.000 euros por tres noches- y en otras zonas tur&iacute;sticas del norte de la isla, como Cala Llenya, Sa Trenca o es Canar. Uno de ellos es una tienda de campa&ntilde;a que se alquila por casi 500 euros del 23 al 26 de julio en &ldquo;primera l&iacute;nea de mar&rdquo;, en el reconocido camping La Playa, cerca de Cala Martina. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Airbnb, una tienda de campaña se alquila por casi 500 euros del 23 al 26 de julio en &#039;primera línea de mar&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n hay alojamientos en Vila -como se conoce a la ciudad de Eivissa- y en pueblos de alrededores como Sant Jordi, donde la media de precio es 1.500 euros, as&iacute; como en n&uacute;cleos poblacionales de inter&eacute;s tur&iacute;stico como Sant Antoni y Sant Josep. La oferta comprende un abanico que va desde peque&ntilde;os estudios o apartamentos cerca de la playa propiedad de particulares a apartahoteles, hoteles y villas de lujo que en algunos casos rozan los 15.000 euros por un fin de semana largo en agosto. Eso s&iacute;, con capacidad para entre seis y ocho personas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La oferta comprende un abanico que va desde pequeños estudios o apartamentos cerca de la playa propiedad de particulares a apartahoteles, hoteles y villas de lujo que en algunos casos rozan los 15.000 euros por un fin de semana largo en agosto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los datos del <a href="https://siteivissa.com/es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sistema SIT Eivissa</a>, la herramienta del Consell encargada de gestionar la informaci&oacute;n estad&iacute;stica generada en torno al turismo en la isla y del conocimiento y la inteligencia de los distintos mercados, muestran que la oferta de viviendas de Eivissa anunciadas en Airbnb se ha reducido un 36,5% en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, al pasar de 3.171 anuncios en junio de 2025 a 2.014 en el mismo mes de 2026. Sin embargo, la ca&iacute;da se explica casi exclusivamente por la desaparici&oacute;n de los alojamientos sin licencia. Hace un a&ntilde;o, el 35,8% de los anuncios publicados en la plataforma correspond&iacute;an a viviendas irregulares (1.135 en total), mientras que desde diciembre Airbnb ya no registra ninguna oferta sin n&uacute;mero de registro tur&iacute;stico v&aacute;lido.
    </p><p class="article-text">
        En la pr&aacute;ctica, el volumen de alojamientos legales apenas ha variado: los anuncios con licencia han pasado de 2.036 a 2.014 en el periodo de un a&ntilde;o. Paralelamente, la oferta que permanece en la plataforma corresponde cada vez m&aacute;s a viviendas de mayor capacidad y precio, mientras que disminuyen especialmente los anuncios de habitaciones privadas y otros alojamientos de menor tama&ntilde;o.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bañistas disfrutan en la playa de Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bañistas disfrutan en la playa de Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alianza con Airbnb</strong></h2><p class="article-text">
        La retirada de los anuncios responde primordialmente a la colaboraci&oacute;n con las plataformas de alquiler tur&iacute;stico. Airbnb, que no ha respondido a la petici&oacute;n de informaci&oacute;n de este diario, anunci&oacute; en septiembre de 2025 que eliminar&aacute; todos los anuncios de viviendas que no dispongan de un n&uacute;mero de registro v&aacute;lido, una medida que present&oacute; durante la Mesa de Lucha contra el Intrusismo de Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n culminaba un proceso de colaboraci&oacute;n iniciado en 2019 entre la plataforma y el Consell que se reforz&oacute; en 2024 con un memor&aacute;ndum que permiti&oacute; agilizar la detecci&oacute;n y retirada de la oferta irregular. En junio del a&ntilde;o siguiente [2025], la instituci&oacute;n y la plataforma habitacional volv&iacute;an a consolidar su acuerdo para combatir la oferta de alojamiento tur&iacute;stico no reglado.
    </p><p class="article-text">
        Avisaban: &ldquo;En virtud de este acuerdo voluntario, cualquier alojamiento catalogado como alquiler de corta duraci&oacute;n que se anuncie en Eivissa a trav&eacute;s de Airbnb y no muestre su n&uacute;mero de registro -ahora, n&uacute;mero de alquiler de corta duraci&oacute;n- ser&aacute; dado de baja de la plataforma&rdquo;. Eivissa se convirti&oacute; as&iacute; en un territorio &ldquo;pionero&rdquo; -en palabras del presidente del Consell, Vicent Mar&iacute;- en la lucha contra las actividades tur&iacute;sticas ilegales, al ser uno de los primeros territorios en instaurar este tipo de iniciativas. 
    </p><p class="article-text">
        Las medidas, por otro lado, responden en parte a la entrada en vigor del nuevo marco regulador europeo y espa&ntilde;ol -el reglamento sirve para que los Estados miembros tengan acceso a todos los datos de actividad que se han realizado en estos inmuebles anunciados en las plataformas-, que refuerza el control sobre las viviendas comercializadas a trav&eacute;s de plataformas digitales y exige una mayor trazabilidad de la oferta tur&iacute;stica. En el caso de Espa&ntilde;a, la competencia en ordenaci&oacute;n tur&iacute;stica corresponde a las comunidades aut&oacute;nomas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Decenas de personas durante una manifestación por la vivienda en la isla en 2025."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Decenas de personas durante una manifestación por la vivienda en la isla en 2025.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Redes organizadas</strong></h2><p class="article-text">
        La v&iacute;a sancionadora para los infractores es uno de los aspectos que ha cambiado de forma significativa. Desde el segundo semestre de 2025, el Consell inicia los expedientes por una sanci&oacute;n media de 275.000 euros, junto con la orden de cese de la actividad y la clausura del inmueble, en lugar de partir de la multa m&iacute;nima de 40.000 euros, como ocurr&iacute;a antes de la reforma legal. 
    </p><p class="article-text">
        El cambio permite adem&aacute;s dirigir los expedientes directamente contra los propietarios de las viviendas, sin depender de los datos facilitados por las plataformas digitales. De momento, la recaudaci&oacute;n derivada de sanciones por alquiler tur&iacute;stico ilegal ha pasado de 77.672 euros en 2016 a 1,37 millones de euros en 2025. En cuanto a este a&ntilde;o, a fecha de 17 de julio de 2026, la recaudaci&oacute;n acumulada supera ya los 604.000 euros, seg&uacute;n datos oficiales.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La recaudación derivada de sanciones por alquiler turístico ilegal ha pasado de 77.672 euros en 2016 a 1,37 millones de euros en 2025</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mitad de las infracciones corresponden a propietarios que comercializan directamente sus viviendas sin autorizaci&oacute;n y el resto se reparte entre inquilinos que subarriendan los inmuebles &mdash;con o sin conocimiento del propietario&mdash;, intermediarios profesionales y otras f&oacute;rmulas. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, se han detectado patrones propios de redes organizadas, con anuncios que reutilizan las mismas fotograf&iacute;as, descripciones o n&uacute;meros de registro, e incluso cuentas que llegan a publicar decenas de anuncios en pocos minutos en distintos puntos del sur de Europa, algo que apunta m&aacute;s a una posible estafa, pero que tambi&eacute;n se daba cabida en las plataformas que se utilizan para el alquiler tur&iacute;stico.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Desaparici&oacute;n de anuncios</strong></h2><p class="article-text">
        La ca&iacute;da de la oferta -seg&uacute;n muestra el SIT- no ha sido uniforme en toda la isla: el descenso m&aacute;s acusado se ha registrado en el t&eacute;rmino municipal de Vila, donde el n&uacute;mero de anuncios publicados en Airbnb se ha reducido un 67% entre junio de 2025 y junio de 2026. La cifra asciende a un 78% en el caso de las casas ofertadas enteras. Esto deja solo 136 inmuebles disponibles.
    </p><p class="article-text">
        Las infracciones, sin embargo, no cesan: en una de las &uacute;ltimas actuaciones, la Polic&iacute;a Local de Eivissa detect&oacute; un inmueble que, seg&uacute;n la investigaci&oacute;n municipal, funcionaba como un establecimiento hotelero encubierto, con cuatro apartamentos comercializados a trav&eacute;s de una plataforma digital. La intervenci&oacute;n dio lugar a una nueva denuncia, la d&eacute;cima de este tipo en lo que va de 2026. 
    </p><p class="article-text">
        Apenas un mes antes, en junio, el Ayuntamiento de Vila confirmaba una multa de 793.443 euros por transformar una vivienda residencial en alojamiento tur&iacute;stico sin autorizaci&oacute;n, una de las sanciones m&aacute;s elevadas impuestas hasta ahora por este tipo de infracciones urban&iacute;sticas.
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de Vila, el mayor descenso se registra en Sant Josep, donde el n&uacute;mero de anuncios en Airbnb se ha reducido un 36% en el &uacute;ltimo a&ntilde;o. En Santa Eul&agrave;ria y Sant Joan la ca&iacute;da alcanza el 32%, mientras que Sant Antoni presenta el retroceso m&aacute;s moderado, con un 22%, en datos del SIT.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/chivatazos-vecinos-multas-numero-registro-airbnb-reducen-alquiler-turistico-ilegal-ibiza_1_13388573.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Jul 2026 19:33:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="258013" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="258013" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los chivatazos de los vecinos, las multas y el número de registro en Airbnb reducen el alquiler turístico ilegal en Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Alquiler turístico,Turistas,Ilegalidad,Airbnb]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las lanchas que operan en la bahía de Santander impedirán embarcar con alcohol para evitar que se celebre un 'macrobotellón' en El Puntal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/lanchas-operan-bahia-santander-impediran-embarcar-alcohol-evitar-macrobotellon-2025-puntal_1_13389863.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b1c088db-0361-46c7-b1d2-0e12fbf08203_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las lanchas que operan en la bahía de Santander impedirán embarcar con alcohol para evitar que se celebre un &#039;macrobotellón&#039; en El Puntal"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La medida abarca exclusivamente los dos sábados de la Semana Grande de Santander, 17 y 25, y también implica que la Policía Nacional refuerce la vigilancia en el muelle de la capital de Cantabria</p><p class="subtitle">Antecedentes - La playa protegida de Cantabria que el turismo masivo y los botellones ponen en peligro: “Es el Magaluf del norte”</p></div><p class="article-text">
        Las lanchas operadas por TRICIO, Las Reginas y ALSA entre Santander y la playa de El Puntal, Pedre&ntilde;a y Somo (Ribamont&aacute;n al Mar) no permitir&aacute;n embarcar este s&aacute;bado 18 de julio y el pr&oacute;ximo s&aacute;bado 25 con bebidas alcoh&oacute;licas. El objetivo es evitar que se repita <a href="https://www.eldiario.es/cantabria/ultimas-noticias/playa-protegida-cantabria-turismo-masivo-botellones-ponen-peligro-magaluf-norte_1_12505529.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el 'macrobotell&oacute;n' </a>que se produjo en la playa de El Puntal, <a href="https://x.com/_CNSV_/status/1949491845664530638?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1949491845664530638%7Ctwgr%5Ec81e120f8e5ca52589c0768ab554dc9849180273%7Ctwcon%5Es1_&amp;ref_url=https%3A%2F%2Fwww.eldiario.es%2Fcantabria%2Fultimas-noticias%2Fplaya-protegida-cantabria-turismo-masivo-botellones-ponen-peligro-magaluf-norte_1_12505529.html" rel="nofollow" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">el 17 de julio de 2025</a>, durante la Semana Grande de Santander, con el objetivo de garantizar la seguridad ciudadana y la protecci&oacute;n del arenal.
    </p><p class="article-text">
        La playa de El Puntal forma parte de la Zona de Especial Conservaci&oacute;n (ZEC) Dunas del Puntal y el Estuario del Miera y est&aacute; dentro de la <a href="https://rednatura2000cantabria.ihcantabria.com/lics/litorales/puntal/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Red Natura 2000</a>.
    </p><p class="article-text">
        Ante la posibilidad de que se promueva por redes sociales una quedada &ldquo;masiva&rdquo;, Delegaci&oacute;n del Gobierno ha acordado dicha medida con las empresas operadoras de las lanchas. Asimismo, contar&aacute;n con auxilio de la Polic&iacute;a Nacional, que va a reforzar su presencia en el muelle de Santander para evitar que esta restricci&oacute;n genere problemas de seguridad ciudadana, y el Servicio Mar&iacute;timo de la Guardia Civil de Cantabria estar&aacute; presente con sus embarcaciones tanto en el muelle de Santander como en la zona habitual de fondeo de El Puntal.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n, la Guardia Civil realizar&aacute; controles de seguridad mar&iacute;tima y alcoholemia, aforos, titulaci&oacute;n o seguros, entre otros, y el Sector de Tr&aacute;fico reforzar&aacute; los controles de alcoholemia en la zona de Somo.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado, el delegado del Gobierno, Pedro Casares, ha afirmado que los hechos del 2025 fueron &ldquo;intolerables, produciendo un impacto irreversible&rdquo; sobre la playa, cuyas im&aacute;genes generaron a su vez una imagen &ldquo;muy nociva&rdquo; de Cantabria.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Cantabria]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/lanchas-operan-bahia-santander-impediran-embarcar-alcohol-evitar-macrobotellon-2025-puntal_1_13389863.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2026 08:57:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b1c088db-0361-46c7-b1d2-0e12fbf08203_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3092233" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b1c088db-0361-46c7-b1d2-0e12fbf08203_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3092233" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las lanchas que operan en la bahía de Santander impedirán embarcar con alcohol para evitar que se celebre un 'macrobotellón' en El Puntal]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b1c088db-0361-46c7-b1d2-0e12fbf08203_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turistificación,Turistas,Santander,Costas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d'Eivissa: “L'entorn no es mereix tants beach clubs”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-15-000-persones-dia-saturen-les-platges-parc-natural-d-eivissa-l-entorn-no-mereix-tants-beach-clubs_1_13388893.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d&#039;Eivissa: “L&#039;entorn no es mereix tants beach clubs”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les institucions preparen una limitació de vehicles a l'espai protegit per al 2027, mentre l'entorn natural pateix la pressió turística, especialment les seves mil·lenàries praderies de posidònia, de creixement molt lent i declarades patrimoni de la humanitat</p><p class="subtitle">Els canons de confeti i serpentines d'un hotel-discoteca d'Eivissa alerten els ecologistes: “Actuen amb impunitat”</p></div><p class="article-text">
        Passen de les set de l'horabaixa al Parc Natural de ses Salines. La calor &eacute;s sufocant: l'Ag&egrave;ncia Estatal de Meteorologia (AEMET) mant&eacute; l'alerta groga per temperatures extremament altes. Alguns usuaris prenen el sol; d'altres es resguarden sota els para-sols que han dut dels seus apartaments o hotels. Grups d'amics juguen a cartes, parelles conversen davant la mar, mentre que altres prefereixen refrescar-se amb un bany per suportar millor els trenta graus que marca el term&ograve;metre, amb una sensaci&oacute; t&egrave;rmica encara m&eacute;s elevada a causa de la humitat. D'altres es dirigeixen cap als <em>beach clubs</em> de la platja quan encara queda m&eacute;s d'una hora per gaudir de la posta de sol.
    </p><p class="article-text">
        Un dels punts de m&eacute;s massificaci&oacute; del parc natural &eacute;s sa Trinxa, m&eacute;s coneguda com la platja de ses Salines, la m&eacute;s emblem&agrave;tica de l'espai protegit. S'estima que cada dia d'estiu accedeixen al parc m&eacute;s de 15.000 visitants, com tamb&eacute; uns 6.500 vehicles diaris, en una illa amb 164.265 habitants censats. A partir de la segona setmana de juliol comen&ccedil;a la temporada alta a Eivissa i Formentera, fet que comporta una gran aflu&egrave;ncia de turistes a pr&agrave;cticament tots els racons de les illes, excepte als m&eacute;s rec&ograve;ndits. Aquest &eacute;s el segon estiu que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/limitacio-cotxes-eivissa-arrenca-amb-l-oposicio-navilieres-i-rent-car-mesura-millorara-qualitat-vida_1_12365622.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la major de les Piti&uuml;ses aplica la limitaci&oacute; d'entrada de vehicles</a>. Tot i aix&ograve;, a aquestes altures de juliol, la saturaci&oacute; de motos i cotxes continua sent un repte pendent de resoldre per a les institucions.
    </p><p class="article-text">
        Si el visitant es despla&ccedil;a a una de les platges del parc natural amb cotxe, la manera m&eacute;s r&agrave;pida &eacute;s pagar set euros a l'aparcament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">d'Ibifor, l'empresa creada a comen&ccedil;aments dels anys setanta com a bra&ccedil; urban&iacute;stic de Salinera Espa&ntilde;ola</a> i que, avui dia, gestiona diversos negocis relacionats amb diferents serveis tur&iacute;stics. Si s'hi intenta accedir sense pagar, &eacute;s pr&agrave;cticament impossible aparcar a les zones habilitades, a causa de l'acumulaci&oacute; de motos, cotxes i autocaravanes. L'opci&oacute; m&eacute;s sostenible &eacute;s utilitzar el transport p&uacute;blic: hi ha dues l&iacute;nies que arriben a ses Salines, l'A7 des de Vila &ndash;top&ograve;nim amb qu&egrave; es coneix la ciutat d'Eivissa&ndash;, amb una freq&uuml;&egrave;ncia de pas de cada mitja hora durant la temporada tur&iacute;stica, i la P3, que tamb&eacute; surt de la ciutat, per&ograve; amb menys expedicions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alguns establiments disposen d&#039;una concessió de llits balinesos i para-sols, que ocupen la meitat de la platja"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alguns establiments disposen d&#039;una concessió de llits balinesos i para-sols, que ocupen la meitat de la platja                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un grup de tres joves reconeix que ha vingut a l'illa sobretot per la festa. &ldquo;El taxista que ens va dur a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-canons-confeti-i-serpentines-d-hotel-discoteca-d-eivissa-alerten-els-ecologistes-actuen-amb-impunitat_1_13383542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">O Beach</a> ens va recomanar aquesta cala&rdquo;, explica una d'elles, que afegeix que va ser aquest mateix treballador qui els va explicar que es tracta d'una cala integrada dins un parc natural i que, per tant, gaudeix d'una protecci&oacute; especial. En aquest quil&ograve;metre i mig d'arena hi ha quatre <em>beach clubs</em>, &eacute;s a dir, restaurants d'alta gamma. Alguns ofereixen m&uacute;sica electr&ograve;nica, c&ograve;ctels i serveis de platja &ndash;hamaques o llits balinesos amb para-sol&ndash; que ocupen la meitat o m&eacute;s de la superf&iacute;cie de la platja. En alguns d'aquests establiments s'hi ofereixen ampolles de vi d'entre 100 i 200 euros o xampany per 450 euros. En un altre, es poden demanar plats de peix i marisc d'entre 100 i 300 euros el quilo. Aquesta &eacute;s la &ldquo;recepta m&agrave;gica&rdquo; que promouen les institucions p&uacute;bliques: reduir la massificaci&oacute; apostant pel turisme de luxe.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En aquest quilòmetre i mig d&#039;arena hi ha quatre beach clubs que ocupen la meitat o més de la platja. Hi ofereixen ampolles de vi d&#039;entre 100 i 200 euros o xampany per 450 euros. En un altre, es poden demanar plats de peix i marisc d&#039;entre 100 i 300 euros el quilo</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Queixes per la quantitat de negocis</strong></h2><p class="article-text">
        Abril i Aina s&oacute;n dues turistes andorranes &ndash;de 18 i 28 anys, respectivament&ndash; que passen uns dies a l'illa allotjades a ca la seva cosina, resident a Eivissa. &Eacute;s el quart any que hi estiuegen. &ldquo;Fa quatre dies que som aqu&iacute;. Hi ha molta gent, per&ograve; nosaltres tamb&eacute; som turistes&rdquo;, comen&ccedil;a dient l'Abril. La seva germana considera que l'any passat, durant la primera setmana de juliol, hi havia molta menys gent. &ldquo;No anam de discoteques, per&ograve; s&iacute; que hem notat la difer&egrave;ncia pel que fa al tr&agrave;nsit i a les platges&rdquo;, afegeix n'Aina. &ldquo;Hi ha tr&agrave;nsit a totes hores, en comparaci&oacute; amb l'any passat i els dos anteriors&rdquo;, opina n'Abril.
    </p><p class="article-text">
        Se'ls explica que aquesta &eacute;s la segona temporada tur&iacute;stica en qu&egrave; el Consell Insular aplica la limitaci&oacute; de l'entrada de vehicles a l'illa. &ldquo;No ho hem notat. Hem sortit cap a ses Salines al migdia, pensant que hi hauria poc tr&agrave;nsit, i ha estat tot el contrari&rdquo;, afirma n'Aina. Han triat aquesta platja, que ja coneixien, per la seva bellesa paisatg&iacute;stica i natural. Tanmateix, lamenten que, probablement pel fet de ser tan coneguda, estigui &ldquo;massificada&rdquo; i consideren que, en formar part d'un parc natural, hauria d'estar m&eacute;s ben cuidada. Tamb&eacute; es queixen de la quantitat de <em>beach clubs</em> que hi ha al llarg de la cala. &ldquo;L'entorn no s'ho mereix&rdquo;, argumenta n'Aina.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Files de vehicles estacionats als vorals posen en evidència els problemes de mobilitat i d&#039;aparcament que denuncia el pla de gestió"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Files de vehicles estacionats als vorals posen en evidència els problemes de mobilitat i d&#039;aparcament que denuncia el pla de gestió                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pr&agrave;cticament tots els establiments s'ubiquen directament damunt els sistemes dunars, segons el pla de gesti&oacute;, que destaca que molts d'ells estan constru&iuml;ts sobre dunes litorals amb savines, considerades un h&agrave;bitat prioritari. A m&eacute;s de ses Salines &ndash;situada a l'extrem sud d'Eivissa&ndash;, han visitat altres platges i cales del nord i del nord-est de l'illa. &ldquo;Hi estem m&eacute;s tranquil&middot;les, tot i que continua havent-hi gent&rdquo;, diu n'Aina. La seva germana afegeix que, potser, el perfil dels visitants d'aquella zona &eacute;s m&eacute;s local i que tendeix a evitar els indrets m&eacute;s turistificats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pràcticament tots els establiments s&#039;ubiquen directament damunt els sistemes dunars, segons el pla de gestió, que destaca que molts d&#039;ells estan construïts sobre dunes litorals amb savines, considerades un hàbitat prioritari</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fonts del Consell Insular expliquen que el ple de la instituci&oacute; acaba d'aprovar una proposta d'Unides Podem per instar el Govern a aprovar la limitaci&oacute; de l'entrada de vehicles al Parc Natural de ses Salines de cara a l'inici de la temporada tur&iacute;stica del 2027. Mariano Juan, vicepresident primer i conseller insular de Territori, Ordenaci&oacute; Tur&iacute;stica, Mobilitat, Infraestructures Vi&agrave;ries i Lluita contra l'Intrusisme, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/05/16/movilidad-ibiza-consell-govern-siguen-130277539.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va explicar a Diario de Ibiza</a> que la mesura no estaria a punt per a l'estiu del 2026. El diari local assenyala que la Conselleria de Medi Natural est&agrave; redactant, en aquests moments, l'esborrany del pla que ha de regular els usos en aquesta &agrave;rea protegida, amb el qual s'hauran de determinar els espais habilitats per a l'estacionament, com tamb&eacute; la seva capacitat m&agrave;xima, abans d'aplicar la limitaci&oacute; d'entrada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" L&#039;alta densitat de llits balinesos, para-sols i banyistes reflecteix la saturació de l&#039;entorn protegit. Marcelo Sastre"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 L&#039;alta densitat de llits balinesos, para-sols i banyistes reflecteix la saturació de l&#039;entorn protegit. Marcelo Sastre                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Espai protegit</strong></h2><p class="article-text">
        El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera es regeix pel <a href="https://www.caib.es/sites/xarxanatura/es/plan_de_gestian_asalinas_de_ibiza_y_formenteraa/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pla de Gesti&oacute; Natura 2000</a>, que per a aquest espai protegit abasta una superf&iacute;cie de m&eacute;s de 16.000 hect&agrave;rees, majorit&agrave;riament marines. L'extensi&oacute; de les praderies de <em>Posidonia oceanica</em> dins l'&agrave;mbit de l'espai protegit arriba a un total de 4.864,21 hect&agrave;rees dins la Zona Especial de Conservaci&oacute; (ZEC). Aix&ograve; representa m&eacute;s del 36% de la superf&iacute;cie marina total de l'espai protegit. Tanmateix, s'estima que la gran praderia situada al parc de ses Salines&ndash;es Freus, entre Eivissa i Formentera, t&eacute; una extensi&oacute; aproximada de 700 quil&ograve;metres quadrats. Aquestes praderies submarines s&oacute;n mil&middot;len&agrave;ries, de creixement molt lent, i estan declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El document adverteix que la posid&ograve;nia d'aquestes zones est&agrave; en regressi&oacute; a causa de la forta pressi&oacute; provocada pel fondeig de vaixells, embarcacions i iots.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Parc Natural de ses Salines d&#039;Eivissa i Formentera alberga milers d&#039;hectàrees de posidònia. Aquestes praderies submarines són mil·lenàries, de creixement molt lent, estan declarades patrimoni de la humanitat i es troben en regressió a causa de la forta pressió del fondeig de vaixells, embarcacions i iots</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El document assenyala que caldria un pla de mobilitat global i identifica la manca d'un control integral per a tot l'espai protegit. Aquest pla hauria d'incloure tots els mitjans de transport &ndash;terrestres i mar&iacute;tims&ndash;, regular aspectes com els aparcaments, el transport p&uacute;blic, els fondejos i els punts d'amarratge, com tamb&eacute; evitar la degradaci&oacute; dels h&agrave;bitats i la p&egrave;rdua de qualitat del paisatge a causa de la turistificaci&oacute;. D'altra banda, el pla lamenta que, en el cas d'Eivissa, hi hagi poc control sobre la xarxa de camins i que l'estacionament sigui un greu problema, no nom&eacute;s perqu&egrave; les &agrave;rees habilitades siguin insuficients, sin&oacute; tamb&eacute; perqu&egrave; els visitants aparquen en zones no autoritzades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;aparcament de pagament d&#039;Ibifor costa 7 euros al dia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;aparcament de pagament d&#039;Ibifor costa 7 euros al dia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El pla de gesti&oacute; proposa analitzar la capacitat d'acollida recreativa dels h&agrave;bitats i avaluar les necessitats reals d'acc&eacute;s i estacionament; planteja regular l'acc&eacute;s restringint-lo exclusivament als itineraris habilitats i autoritzats per a vianants i vehicles no motoritzats; prohibir la circulaci&oacute; de vehicles de motor fora dels itineraris autoritzats, i dissenyar i executar una xarxa de senders a les zones de platja on encara no s'ha actuat per protegir el sistema dunar. Aquest darrer punt fa refer&egrave;ncia als trams pendents d'actuaci&oacute;, ja que actualment ja existeix una xarxa de passarel&middot;les i senders a les platges de ses Salines i es Cavallet, instal&middot;lada per canalitzar l'acc&eacute;s i reduir el trepig de les dunes. L'h&agrave;bitat de dunes litorals amb savines ocupa unes 247,70 hect&agrave;rees a tot l'&agrave;mbit de la Zona Especial de Conservaci&oacute; (ZEC).
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes i residents gaudeixen de la platja de ses Salines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes i residents gaudeixen de la platja de ses Salines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els governs poden establir limitacions</strong></h2><p class="article-text">
        Pel que fa a les compet&egrave;ncies per regular la mobilitat en aquest espai protegit, aquestes es reparteixen entre els respectius consells insulars d'Eivissa i Formentera i el Govern de les Illes Balears, en funci&oacute; del nivell de planificaci&oacute; i de la naturalesa de la mesura. L'Executiu auton&ograve;mic t&eacute; les compet&egrave;ncies sobre els plans directors sectorials (PDS), entre els quals hi ha el Pla Director Sectorial del Transport de les Illes Balears. A m&eacute;s, a trav&eacute;s de la Conselleria de Medi Natural, &eacute;s el responsable de la planificaci&oacute; de la conservaci&oacute; i la gesti&oacute; dels espais naturals protegits, fet que inclou l'aprovaci&oacute; dels programes d'activitats del parc.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Senyalització d&#039;accés al Parc Natural de ses Salines, un espai que preveu limitar l&#039;entrada de vehicles a partir del 2027"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Senyalització d&#039;accés al Parc Natural de ses Salines, un espai que preveu limitar l&#039;entrada de vehicles a partir del 2027                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D'altra banda, els consells insulars d'Eivissa i Formentera tenen compet&egrave;ncies clau en mat&egrave;ria d'ordenaci&oacute; territorial a trav&eacute;s dels plans territorials insulars (PTI). El pla de gesti&oacute; detalla que el Consell de Formentera &ndash;que tamb&eacute; exerceix les compet&egrave;ncies d'ajuntament&ndash; &eacute;s l'encarregat d'aplicar anualment la regulaci&oacute; del tr&agrave;nsit a la zona de ses Illetes &ndash;la platja m&eacute;s coneguda del parc&ndash; durant l'estiu, gestionant les casetes de control i la informaci&oacute; sobre els aparcaments.
    </p><p class="article-text">
        Per tant, mentre que el Govern marca la pol&iacute;tica general de transport i medi ambient en l'&agrave;mbit auton&ograve;mic, els consells insulars tenen la capacitat d'implementar mesures concretes de regulaci&oacute; del tr&agrave;nsit i de la mobilitat a les seves respectives illes. El pla de gesti&oacute; de ses Salines d'Eivissa i Formentera assenyala que l'actual situaci&oacute; de sobresaturaci&oacute; exigeix un pla estrat&egrave;gic de mobilitat global que integri tots els mitjans de transport i reguli aspectes com els aparcaments i el transport p&uacute;blic.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-15-000-persones-dia-saturen-les-platges-parc-natural-d-eivissa-l-entorn-no-mereix-tants-beach-clubs_1_13388893.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2026 04:31:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1401786" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1401786" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d'Eivissa: “L'entorn no es mereix tants beach clubs”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Posidonia,Ibiza,Mar Mediterráneo,Turismo,Turistas,Medio ambiente]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Más de 15.000 personas al día saturan las playas del parque natural de Ibiza: "El entorno no merece tantos beach club"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/15-000-personas-dia-saturan-playas-parque-natural-ibiza-entorno-no-merece-beach-club_1_13387673.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Más de 15.000 personas al día saturan las playas del parque natural de Ibiza: &quot;El entorno no merece tantos beach club&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las instituciones preparan una limitación de vehículos en el espacio protegido para 2027 mientras el entorno natural sufre la presión turística, especialmente sus milenarias praderas de posidonia, de crecimiento muy lento y declaradas Patrimonio de la Humanidad</p><p class="subtitle">Los cañones de confetis y serpentinas de un hotel-discoteca de Ibiza alertan a los ecologistas: “Actúan con impunidad”</p></div><p class="article-text">
        Son pasadas las siete de la tarde en el Parque Natural de Ses Salines. El calor es abrasador: la Agencia Estatal de Meteorolog&iacute;a (AEMET) mantiene la alerta amarilla por temperaturas extremas elevadas. Algunos usuarios toman el sol; otros se resguardan bajo las sombrillas que han tra&iacute;do desde sus apartamentos u hoteles. Grupos de amigos juegan a cartas, parejas charlan frente al mar, mientras otros prefieren unirse a los ba&ntilde;istas para sobrellevar mejor los treinta grados que marca el term&oacute;metro, con sensaci&oacute;n t&eacute;rmica algo superior debido a la humedad. Otros se dirigen hacia los<em> beach clubs</em> de playa cuando todav&iacute;a queda algo m&aacute;s de una hora para disfrutar de la puesta de sol.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los puntos de masificaci&oacute;n del parque natural es Sa Trinxa, m&aacute;s conocida como playa de Ses Salines, la m&aacute;s famosa del espacio protegido. Se estima que cada d&iacute;a de verano acceden al parque m&aacute;s de 15.000 visitantes, as&iacute; como unos 6.500 veh&iacute;culos diarios, en una isla con 164.265 personas censadas. A partir de la segunda semana de julio empieza la temporada alta en Eivissa y Formentera, lo que implica alta afluencia de turistas en pr&aacute;cticamente todos los rincones de las islas, excepto en los m&aacute;s rec&oacute;nditos. Este es el segundo verano en que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/limitacion-coches-ibiza-arranca-oposicion-navieras-rent-car-medida-mejorara-calidad-vida_1_12363464.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la mayor de las Piti&uuml;ses aplica la limitaci&oacute;n de entrada de veh&iacute;culos</a>. No obstante, a estas alturas de julio la saturaci&oacute;n de motos y coches contin&uacute;a siendo un reto a resolver para las instituciones.
    </p><p class="article-text">
        Si el visitante se desplaza a una de las playas del parque natural en coche, el modo m&aacute;s r&aacute;pido es pagar siete euros en el aparcamiento de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ibifor, la empresa creada a comienzos de los 70 como brazo urban&iacute;stico de Salinera Espa&ntilde;ola</a>, y que a d&iacute;a de hoy tiene varios negocios relacionados con diferentes servicios tur&iacute;sticos. Si intenta acceder sin pagar, es pr&aacute;cticamente imposible aparcar en las zonas habilitadas para ello, debido a la acumulaci&oacute;n de motos, coches y autocaravanas. La opci&oacute;n m&aacute;s sostenible es coger el transporte p&uacute;blico: hay dos l&iacute;neas que llevan a Ses Salines, la A7 desde Vila &ndash;top&oacute;nimo para referirse a la ciudad de Eivissa&ndash;, con frecuencias cada media hora en temporada tur&iacute;stica, o la P3, que tambi&eacute;n sale desde la ciudad, pero con menos trayectos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunos negocios tienen una concesión de camas balinesas y sombrillas, que ocupan la mitad de la playa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunos negocios tienen una concesión de camas balinesas y sombrillas, que ocupan la mitad de la playa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un grupo de tres chicas j&oacute;venes reconocen que est&aacute;n de visita en la isla sobre todo por la fiesta. &ldquo;El taxista que nos llev&oacute; a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canones-confetis-serpentinas-hotel-discoteca-ibiza-alertan-ecologistas-actuan-impunidad_1_13383028.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">O Beach</a> nos recomend&oacute; esta cala&rdquo;, explica una de ellas, quien a&ntilde;ade que fue este trabajador quien les explic&oacute; que se trata de una cala integrada en un parque natural, por lo que tiene una protecci&oacute;n especial. En este kil&oacute;metro y medio de extensi&oacute;n de arenal hay cuatro <em>beach clubs</em>, es decir, restaurantes de alta gama. Algunos de ellos ofrecen m&uacute;sica electr&oacute;nica, <em>cocktails </em>y servicios de playa &ndash;hamacas y/o camas balinesas con sombrilla&ndash; que ocupan la mitad o m&aacute;s de la playa. En alguno de estos negocios ofrecen botellas de vino entre 100 y 200 euros o champ&aacute;n a 450 euros. En otro puedes pedir platos de pescado y marisco entre 100 y 300 euros el kilo. Es la &lsquo;receta m&aacute;gica&rsquo; que se est&aacute; promoviendo desde las instituciones p&uacute;blicas: reducir la masificaci&oacute;n apostando por el turismo de lujo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En este kilómetro y medio de extensión de arenal hay cuatro beach clubs que ocupan la mitad o más de la playa. Ofrecen botellas de vino entre 100 y 200 euros o champán a 450 euros. En otro puedes pedir platos de pescado y marisco entre 100 y 300 euros el kilo</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Quejas por la cantidad de negocios</strong></h2><p class="article-text">
        Abril y Aina son dos turistas andorranas &ndash;18 y 28 a&ntilde;os, respectivamente&ndash; que est&aacute;n unos d&iacute;as en la isla alojadas por su prima, residente en la isla. Es su cuarto a&ntilde;o veraneando en Eivissa. &ldquo;Llevamos cuatro d&iacute;as. Hay mucha gente, pero nosotras tambi&eacute;n somos turistas&rdquo;, empieza diciendo Abril. Su hermana cree que el a&ntilde;o pasado, durante la primera semana de julio, hab&iacute;a mucha menos gente. &ldquo;No salimos de discotecas, pero s&iacute; que lo hemos notado respecto al tr&aacute;fico y en las playas&rdquo;, a&ntilde;ade Aina. &ldquo;Hay tr&aacute;fico a todas horas, comparado con el a&ntilde;o pasado y los dos anteriores&rdquo;, opina Abril.
    </p><p class="article-text">
        Se les explica que es la segunda temporada tur&iacute;stica en que el Consell Insular aplica la limitaci&oacute;n de la entrada de veh&iacute;culos en la isla. &ldquo;No lo hemos notado. Hemos salido al mediod&iacute;a hacia Ses Salines, pensando que habr&iacute;a poco tr&aacute;fico, y ha sido todo lo contrario&rdquo;, afirma Aina. Han escogido esta playa, que ya conoc&iacute;an, por su belleza paisaj&iacute;stica y natural. Sin embargo, lamentan que, probablemente por ser tan conocida, est&aacute; &ldquo;masificada&rdquo; y que estando integrada en un parque natural, deber&iacute;a estar m&aacute;s cuidada. Se quejan, por otra parte, de la cantidad de <em>beach clubs </em>que hay a lo largo y ancho de la cala. &ldquo;El entorno no se lo merece&rdquo;, argumenta Aina.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Filas de vehículos estacionados en los arcenes evidencian los problemas de movilidad y estacionamiento que denuncia el plan de gestión."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Filas de vehículos estacionados en los arcenes evidencian los problemas de movilidad y estacionamiento que denuncia el plan de gestión.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pr&aacute;cticamente todos los establecimientos se sit&uacute;an directamente sobre los sistemas dunares, seg&uacute;n el plan de gesti&oacute;n, que destaca que muchos de ellos est&aacute;n construidos sobre dunas litorales con sabinas, consideradas h&aacute;bitat prioritario. Adem&aacute;s de en Ses Salines &ndash;situada en el extremo sur de Eivissa&ndash;, han estado en otras playas y calas del norte y noreste de la isla. &ldquo;Estamos m&aacute;s tranquilas, aunque sigue habiendo gente&rdquo;, dice Aina. Su hermana a&ntilde;ade que tal vez el perfil del visitante, en esa zona, sea m&aacute;s local, y que tiende a evitar los lugares m&aacute;s turistificados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Prácticamente todos los establecimientos se sitúan directamente sobre los sistemas dunares, según el plan de gestión, que destaca que muchos de ellos están construidos sobre dunas litorales con sabinas, consideradas hábitat prioritario</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fuentes del Consell Insular explican que el pleno de la instituci&oacute;n acaba de aprobar una propuesta de Unidas Podemos para instar al Govern a aprobar la limitaci&oacute;n de la entrada de veh&iacute;culos en el Parc Natural de Ses Salines de cara al inicio de la temporada tur&iacute;stica de 2027. Mariano Juan, vicepresidente primero y conseller insular de Territorio, Ordenaci&oacute;n Tur&iacute;stica, Movilidad, Infraestructuras Viarias y Lucha contra el Intrusismo, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/05/16/movilidad-ibiza-consell-govern-siguen-130277539.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">explic&oacute; a Diario de Ibiza</a> que la medida no iba a estar lista para el verano de 2026. El diario local apunta a que la Conselleria de Medio Natural est&aacute; redactando, en estos momentos, el borrador del plan que ha de regular los usos en esta &aacute;rea protegida, con el que deber&aacute; fijar los espacios habilitados para estacionar, as&iacute; como su capacidad m&aacute;xima, para despu&eacute;s aplicar una limitaci&oacute;n de entrada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La alta densidad de camas balinesas, sombrillas y bañistas refleja la saturación del entorno protegido."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La alta densidad de camas balinesas, sombrillas y bañistas refleja la saturación del entorno protegido.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Espacio protegido</strong></h2><p class="article-text">
        El Parc Natural de Ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera est&aacute; regido por el <a href="https://www.caib.es/sites/xarxanatura/es/plan_de_gestian_asalinas_de_ibiza_y_formenteraa/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Plan de Gesti&oacute;n Natura 2000</a>, que para este espacio protegido abarca una superficie de m&aacute;s de 16.000 hect&aacute;reas, mayoritariamente marinas. La extensi&oacute;n de las praderas de <em>Posidonia oceanica</em> en el &aacute;mbito del espacio protegido se extiende a un total de 4.864,21 hect&aacute;reas dentro de la Zona de Especial Conservaci&oacute;n (ZEC). Esto representa m&aacute;s del 36% de la superficie marina total del espacio protegido. Sin embargo, se estima que la gran pradera situada en el parque de Ses Salines&ndash;Es Freus, entre Eivissa y Formentera, tiene una extensi&oacute;n aproximada de 700 kil&oacute;metros cuadrados. Estas praderas submarinas son milenarias, de crecimiento muy lento y est&aacute;n declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO. El documento advierte de que la posidonia en estas zonas est&aacute; en regresi&oacute;n debido a la fuerte presi&oacute;n del fondeo de barcos, embarcaciones y yates.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera alberga hectáreas de posidonia. Estas praderas submarinas son milenarias, de crecimiento muy lento, están declaradas Patrimonio de la Humanidad, pero están en regresión debido a la fuerte presión del fondeo de barcos, embarcaciones y yates</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El documento indica que deber&iacute;a haber un plan de movilidad global e identifica la ausencia de un control integral para todo el espacio protegido. Este plan deber&iacute;a incluir todos los medios de transporte (terrestres y mar&iacute;timos); regular aspectos como aparcamientos, transporte p&uacute;blico, fondeos y puntos de amarre, as&iacute; como evitar la degradaci&oacute;n de los h&aacute;bitats y la p&eacute;rdida de la calidad del paisaje debido a la turistificaci&oacute;n. Por otro lado, el plan lamenta que en el caso de Eivissa existe poco control sobre la red de caminos y que el estacionamiento es un gran problema, no solamente porque las &aacute;reas habilitadas sean insuficientes, sino porque los visitantes aparcan en zonas no autorizadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El parking de pago de Ibifor cuesta 7 euros al día."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El parking de pago de Ibifor cuesta 7 euros al día.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El plan de gesti&oacute;n propone analizar la capacidad de acogida recreativa en los h&aacute;bitats y evaluar las necesidades reales de acceso y estacionamiento; plantea regular el acceso, restringi&eacute;ndolo exclusivamente a los itinerarios habilitados y autorizados para peatones y veh&iacute;culos no motorizados; prohibir el tr&aacute;nsito de veh&iacute;culos a motor fuera de los itinerarios autorizados y dise&ntilde;ar y ejecutar una red de senderos en las zonas de playa donde todav&iacute;a no se ha actuado para proteger el sistema dunar. Este extremo se refiere a los tramos pendientes de actuaci&oacute;n, ya que en estos momentos ya existe una red de pasarelas y senderos en las playas de Ses Salines y Es Cavallet, instalada para canalizar el acceso y reducir el pisoteo de las dunas. El h&aacute;bitat de dunas litorales con sabinas ocupa unas 247,70 hect&aacute;reas en todo el &aacute;mbito de la ZEC.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas y residentes disfrutan en la playa de Ses Salines."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas y residentes disfrutan en la playa de Ses Salines.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los gobiernos pueden fijar limitaciones</strong></h2><p class="article-text">
        En cuanto a las competencias para regular la movilidad en este espacio protegido, est&aacute;n repartidas entre los respectivos Consells Insulars (Eivissa y Formentera) y el Govern, dependiendo del nivel de planificaci&oacute;n y de la naturaleza de la medida. El Ejecutivo auton&oacute;mico tiene las competencias sobre los Planes Directores Sectoriales (PDS), entre los que se encuentra el Plan Director Sectorial del Transporte de las Illes Balears. Adem&aacute;s, a trav&eacute;s de la Conselleria de Medio Natural, es responsable de la planificaci&oacute;n de la conservaci&oacute;n y gesti&oacute;n de los espacios naturales protegidos, lo que incluye la aprobaci&oacute;n de programas de actividades en el parque.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Señalización de acceso al Parque Natural de Ses Salines, un área que espera limitaciones de vehículos para el año 2027."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Señalización de acceso al Parque Natural de Ses Salines, un área que espera limitaciones de vehículos para el año 2027.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otro lado, los Consells Insulares (Eivissa y Formentera) tienen competencias clave en ordenaci&oacute;n territorial a trav&eacute;s de los Planes Territoriales Insulares (PTI). El plan de gesti&oacute;n detalla que el Consell de Formentera &ndash;que tambi&eacute;n tiene competencias de ayuntamiento&ndash; es quien ejecuta anualmente la regulaci&oacute;n del tr&aacute;fico en la zona de Ses Illetes &ndash;la playa m&aacute;s famosa del parque&ndash; durante el verano, gestionando las casetas de control y la informaci&oacute;n sobre aparcamientos. 
    </p><p class="article-text">
        Por tanto, mientras que el Govern marca la pol&iacute;tica general de transporte y medio ambiente en el &aacute;mbito auton&oacute;mico, los Consells Insulars tienen la capacidad de implementar medidas de regulaci&oacute;n de tr&aacute;fico y movilidad concretas en sus respectivas islas. El plan de gesti&oacute;n de Ses Salines de Eivissa y Formentera se&ntilde;ala que la situaci&oacute;n actual de sobresaturaci&oacute;n exige un plan estrat&eacute;gico de movilidad global que integre a todos los medios de transporte y regule aspectos como aparcamientos y transporte p&uacute;blico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/15-000-personas-dia-saturan-playas-parque-natural-ibiza-entorno-no-merece-beach-club_1_13387673.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Jul 2026 19:41:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1401786" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1401786" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Más de 15.000 personas al día saturan las playas del parque natural de Ibiza: "El entorno no merece tantos beach club"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Posidonia,Ibiza,Mar Mediterráneo,Turismo,Turistas,Medio ambiente]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El turisme i la crisi climàtica degraden les dunes de Mallorca i amenacen una abella endèmica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/turisme-i-crisi-climatica-degraden-les-dunes-mallorca-i-amenacen-abella-endemica_1_13380631.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El turisme i la crisi climàtica degraden les dunes de Mallorca i amenacen una abella endèmica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A Cala Mesquida es va descobrir fa uns anys un insecte conegut únicament en el seu sistema dunar: Dufourea balearica. “El meu equip ja ha constatat el declivi de diverses espècies després de la destrucció de l'hàbitat”, adverteix la científica i ecòloga Anna Traveset
</p><p class="subtitle">Les aus migratòries del Mediterrani, en una situació delicada a causa de la crisi climàtica que asseca els aiguamolls</p></div><p class="article-text">
        El desenvolupament urban&iacute;stic del litoral, la pressi&oacute; tur&iacute;stica i la crisi clim&agrave;tica acceleren el deteriorament i dificulten la recuperaci&oacute; dels sistemes dunars de les Illes Balears. A Cala Mesquida, al nord de Mallorca, fa uns anys s'hi va descobrir una abella end&egrave;mica (Dufourea balearica), per&ograve; la degradaci&oacute; &ndash;o fins i tot la possible destrucci&oacute;&ndash; del sistema dunar &ldquo;podria comportar-ne l'extinci&oacute;&rdquo;, en cas que no se'n trobin exemplars en una altra zona de l'arxip&egrave;lag balear. La degradaci&oacute; i la regressi&oacute; de les platges i les dunes &ndash;un dels ecosistemes m&eacute;s valuosos de la Mediterr&agrave;nia, per&ograve; tamb&eacute; un dels m&eacute;s fr&agrave;gils&ndash; no nom&eacute;s transformen el paisatge: tamb&eacute; destrueixen l'h&agrave;bitat de nombroses esp&egrave;cies vegetals i redueixen l'aliment dels insectes pol&middot;linitzadors, amb efectes en cadena sobre tot l'ecosistema.
    </p><p class="article-text">
        Alguns dels sistemes dunars m&eacute;s ben conservats es troben al Parc Natural d'Es Trenc-Salobrar de Campos i al Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, on hi ha la platja d'Es Trenc; al Parc Natural de s'Albufera des Grau, on es troba la platja des Grau, i al Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera. Diversos investigadors alerten de la necessitat de desenvolupar pol&iacute;tiques p&uacute;bliques que protegeixin millor els espais dunars, atesa la seva import&agrave;ncia per als ecosistemes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Els sistemes dunars insulars, com els de Mallorca, s&oacute;n molt vulnerables perqu&egrave; ocupen superf&iacute;cies petites i estan a&iuml;llats, fet que en limita la capacitat de recuperaci&oacute;&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anna-traveset-alerta-d-sisena-extincio-els-ossos-polars-mengen-menys-foques-per-perdua-gel_1_13249107.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">explica a elDiario.es Anna Traveset, investigadora de l'IMEDEA (CSIC-UIB) i referent internacional en ecologia de les illes</a>. L'ec&ograve;loga argumenta que aquestes dunes acullen esp&egrave;cies altament &ldquo;especialitzades&rdquo; &ndash;&eacute;s a dir, esp&egrave;cies molt adaptades a un h&agrave;bitat concret, com els sistemes dunars, en aquest cas&ndash; i, sovint, end&egrave;miques. Per tant, s&oacute;n &ldquo;sensibles a qualsevol alteraci&oacute;&rdquo;. &ldquo;El meu equip ja ha constatat el declivi de diverses esp&egrave;cies despr&eacute;s de la destrucci&oacute; de l'h&agrave;bitat a Mallorca&rdquo;, denuncia Traveset.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els sistemes dunars insulars, com els de Mallorca, són molt vulnerables perquè ocupen superfícies petites i estan aïllats, fet que en limita la capacitat de recuperació</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Anna Traveset</span>
                                        <span>—</span> Investigadora de l&#039;IMEDEA (CSIC-UIB)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els riscos de la pressi&oacute; tur&iacute;stica</strong></h2><p class="article-text">
        La cient&iacute;fica aprofundeix en la idea que aquestes esp&egrave;cies depenen de processos naturals fr&agrave;gils (el vent, la sorra i la vegetaci&oacute;) que &ldquo;s'alteren f&agrave;cilment amb les infraestructures o la neteja de les platges&rdquo;. Aix&iacute; mateix, Traveset recorda que la pressi&oacute; tur&iacute;stica provoca &ldquo;trepig, destrucci&oacute; de la vegetaci&oacute; i erosi&oacute;&rdquo;, i que el desenvolupament urban&iacute;stic ha fragmentat molts d'aquests sistemes dunars. A aquests impactes, l'ec&ograve;loga hi afegeix que la crisi clim&agrave;tica &ldquo;n'agreuja la degradaci&oacute; a causa de l'augment del nivell de la mar i de temporals m&eacute;s intensos, sense espai perqu&egrave; les dunes puguin retrocedir&rdquo;, fet que en redueix la resili&egrave;ncia. En el cas de Mallorca, els sistemes dunars d'Es Trenc, Cala Mesquida o Son Serra de Marina &ldquo;persisteixen, per&ograve; sota una pressi&oacute; constant&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La platja de Cala Mesquida acull un dels sistemes dunars més valuosos de les Balears, amenaçat per la pressió turística i la crisi climàtica "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La platja de Cala Mesquida acull un dels sistemes dunars més valuosos de les Balears, amenaçat per la pressió turística i la crisi climàtica                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un grup d'investigadors, la majoria vinculats a la UIB, ja va advertir d'aquests problemes a l'article cient&iacute;fic <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Restauraci&oacute; de sistemes dunars a les Illes Balears (2000-2017): una visi&oacute; cr&iacute;tica</em></a>, publicat el juny de 2018. En aquest treball asseguren que la manca de criteris geomorfol&ograve;gics en algunes actuacions de restauraci&oacute; ha &ldquo;generat i agreujat processos erosius&rdquo; als sistemes que es pretenia recuperar o ha comportat la fixaci&oacute; de dunes que, per naturalesa, s&oacute;n din&agrave;miques.
    </p><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, el litoral s'ha gestionat sobretot com un espai destinat al turisme i al lleure, adaptant les platges a les necessitats dels visitants i relegant el funcionament natural d'aquests ecosistemes. Tanmateix, les dunes s&oacute;n molt m&eacute;s que un element del paisatge: actuen com una barrera davant l'erosi&oacute;, protegeixen la l&iacute;nia de costa i acullen una gran biodiversitat. La seva fragilitat, unida a la pressi&oacute; humana i als efectes del canvi clim&agrave;tic, n'accelera la degradaci&oacute; i posa en risc les funcions ecol&ograve;giques que exerceixen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les dunes són molt més que un element del paisatge: actuen com una barrera davant l&#039;erosió, protegeixen la línia de costa i acullen una gran biodiversitat
</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>P&egrave;rdua d'esp&egrave;cies</strong></h2><p class="article-text">
        La desaparici&oacute; dels sistemes dunars insulars afecta greument les xarxes ecol&ograve;giques, especialment les interaccions entre les plantes i els pol&middot;linitzadors, afirma Traveset. Amb la p&egrave;rdua de l'h&agrave;bitat, afegeix, tamb&eacute; desapareixen moltes esp&egrave;cies vegetals adaptades a les dunes, fet que redueix les fonts de n&egrave;ctar i pol&middot;len per als insectes pol&middot;linitzadors. &ldquo;Aix&ograve; provoca un efecte en cascada: disminueixen els pol&middot;linitzadors i, al seu torn, es redueix la reproducci&oacute; de les plantes que en depenen&rdquo;, afirma. La cient&iacute;fica afegeix que, a les illes, &ldquo;aquest impacte &eacute;s m&eacute;s gran a causa de l'a&iuml;llament i de la menor diversitat funcional, fet que limita la substituci&oacute; d'esp&egrave;cies&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La p&egrave;rdua d'aquestes esp&egrave;cies afecta el funcionament de tot l'ecosistema. Les dunes tenen m&eacute;s dificultats per resistir l'impacte dels temporals o dels episodis de calor extrema i es debiliten processos essencials, com ara la fixaci&oacute; de la sorra o la regeneraci&oacute; de la vegetaci&oacute;. &ldquo;En conjunt, la degradaci&oacute; de les dunes implica no nom&eacute;s la p&egrave;rdua d'esp&egrave;cies, sin&oacute; tamb&eacute; de les relacions que sostenen l'ecosistema&rdquo;, assegura Traveset.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El desenvolupament urbanístic a Cala Mesquida és una de les amenaces per al seu ecosistema, segons els investigadors"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El desenvolupament urbanístic a Cala Mesquida és una de les amenaces per al seu ecosistema, segons els investigadors                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">L'article cient&iacute;fic</a> consultat aprofundeix en els impactes que descriu l'ec&ograve;loga i assenyala que, en els darrers anys, ha augmentat la preocupaci&oacute; pel deteriorament dels ecosistemes litorals. En el cas dels sistemes dunars, el seu equilibri dep&egrave;n d'un proc&eacute;s natural molt delicat en qu&egrave; intervenen l'aportaci&oacute; de sorra, el vent, l'onatge, els temporals i la vegetaci&oacute;. Quan algun d'aquests elements s'altera, el sistema perd estabilitat i esdev&eacute; m&eacute;s vulnerable a l'erosi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A aquesta fragilitat s'hi suma l'activitat humana, estretament lligada a la turistificaci&oacute;, que pot comportar la urbanitzaci&oacute; del litoral, la construcci&oacute; de passeigs mar&iacute;tims, la instal&middot;laci&oacute; de serveis a les platges i algunes actuacions de restauraci&oacute; mal planificades, que han accelerat la degradaci&oacute; de molts sistemes dunars.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els espais dunars, ja de per si fràgils, es veuen afectats per l&#039;activitat humana, estretament lligada a la turistificació
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per frenar l'erosi&oacute; i la p&egrave;rdua de platges, aquests cient&iacute;fics <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expliquen</a> que durant d&egrave;cades s'han aplicat diverses estrat&egrave;gies de gesti&oacute; del litoral. Algunes han consistit a construir infraestructures, com ara espigons o esculleres, per contenir l'onatge i retenir la sorra. D'altres han apostat per regenerar les platges amb aportacions artificials de sorra, una soluci&oacute; que pot generar nous problemes mediambientals tant a les zones d'extracci&oacute; com als indrets on es diposita el sediment.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les dunes de Cala Mesquida acullen espècies endèmiques i exerceixen un paper essencial en la protecció del litoral i de la biodiversitat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les dunes de Cala Mesquida acullen espècies endèmiques i exerceixen un paper essencial en la protecció del litoral i de la biodiversitat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant aquests models, els investigadors defensen cada vegada m&eacute;s actuacions que imitin el funcionament natural de les dunes. Aquestes intervencions tenen com a objectiu recuperar la din&agrave;mica entre la platja i el sistema dunar perqu&egrave; la sorra i la vegetaci&oacute; tornin a estabilitzar el litoral per si mateixes. Tot i que aquest tipus de restauraci&oacute; acostuma a oferir millors resultats a llarg termini, tamb&eacute; exigeix m&eacute;s espai, m&eacute;s temps i, en alguns casos, limitar l'activitat humana al litoral.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els investigadors defensen actuacions que imitin el funcionament natural de les dunes. Tot i que acostumen a oferir millors resultats a llarg termini, també exigeixen més espai, més temps i, en alguns casos, limitar l&#039;activitat humana al litoral
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Les actuacions sostenibles s&oacute;n les m&eacute;s adequades per preservar i recuperar el sistema platja-duna, tot i que, des d'un punt de vista socioecon&ograve;mic, poden ser complexes d'implementar, ja que requereixen amplis espais on recuperar les morfologies naturals i per&iacute;odes prolongats per a la seva restauraci&oacute;&rdquo;, destaquen els cient&iacute;fics.
    </p><p class="article-text">
        Traveset explica que les dunes costaneres s&oacute;n un entorn molt exigent, on nom&eacute;s sobreviuen les esp&egrave;cies capaces d'adaptar-se a la salinitat, el vent, el moviment de la sorra o l'escassetat de nutrients. A les illes, a m&eacute;s, l'a&iuml;llament ha afavorit l'aparici&oacute; d'esp&egrave;cies &uacute;niques. Tanmateix, adverteix que el fet que siguin endemismes &ndash;esp&egrave;cies pr&ograve;pies de les Illes Balears&ndash; tamb&eacute; les fa especialment vulnerables. &ldquo;Nom&eacute;s sobreviuen aquelles amb adaptacions a condicions extremes, com la salinitat, el vent o la manca de nutrients. (...) Aquesta &lsquo;especialitzaci&oacute;&rsquo; implica una baixa flexibilitat ecol&ograve;gica, fet que les fa molt vulnerables als canvis ambientals. En conjunt, s&oacute;n sistemes molt estructurats, per&ograve; amb una escassa resili&egrave;ncia davant les pertorbacions&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/turisme-i-crisi-climatica-degraden-les-dunes-mallorca-i-amenacen-abella-endemica_1_13380631.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Jul 2026 06:58:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="723008" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="723008" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El turisme i la crisi climàtica degraden les dunes de Mallorca i amenacen una abella endèmica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Medio ambiente,Fauna,Crisis climática,Turistas,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El turismo y la crisis climática degradan las dunas de Mallorca y amenazan a una abeja endémica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/turismo-crisis-climatica-degradan-dunas-mallorca-amenazan-abeja-endemica_1_13379451.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El turismo y la crisis climática degradan las dunas de Mallorca y amenazan a una abeja endémica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En Cala Mesquida se descubrió hace unos años un insecto conocido únicamente en su sistema dunar: Dufourea balearica. "Mi equipo ha constatado ya el declive de varias especies después de la destrucción de hábitat", advierte la científica y ecóloga Anna Traveset</p><p class="subtitle">Las aves migratorias del Mediterráneo, en una situación delicada debido a la crisis climática que seca los humedales</p></div><p class="article-text">
        El desarrollo urban&iacute;stico de la costa, la presi&oacute;n tur&iacute;stica y la crisis clim&aacute;tica aceleran el deterioro y dificultan la recuperaci&oacute;n de los sistemas dunares de las Illes Balears. En Cala Mesquida, al norte de Mallorca, hace unos a&ntilde;os se descubri&oacute; una abeja end&eacute;mica (Dufourea balearica), pero la degradaci&oacute;n &ndash;o posible destrucci&oacute;n&ndash; del sistema dunar &ldquo;podr&iacute;a implicar su extinci&oacute;n&rdquo;, en el caso de que no se encuentre en otra zona del archipi&eacute;lago balear. La degradaci&oacute;n y regresi&oacute;n de las playas y dunas &ndash;uno de los ecosistemas m&aacute;s valiosos del Mediterr&aacute;neo, pero tambi&eacute;n uno de los m&aacute;s fr&aacute;giles&ndash; no solo transforma el paisaje: tambi&eacute;n destruye el h&aacute;bitat de numerosas especies vegetales y reduce el alimento de los insectos polinizadores, con efectos en cadena sobre todo el ecosistema.
    </p><p class="article-text">
        Algunos de los mejor conservados son el Parc Natural Es Trenc-Salobrar de Campos y el Parc Natural de s&rsquo;Albufera, en Mallorca, donde se encuentra la playa de Es Trenc; el Parc Natural de s&rsquo;Albufera des Grau, donde se encuentra la playa des Grau, y el Parc Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera. Diferentes investigadores alertan de la necesidad de desarrollar pol&iacute;ticas p&uacute;blicas que protejan mejor los espacios dunares debido a su importancia para los ecosistemas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los sistemas dunares insulares como los de Mallorca son muy vulnerables porque ocupan superficies peque&ntilde;as y est&aacute;n aislados, lo que limita su capacidad de recuperaci&oacute;n&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ecologa-anna-traveset-alerta-sexta-extincion-osos-polares-comen-focas-perdida-hielo_1_13247120.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">explica a elDiario.es Anna Traveset, investigadora del IMEDEA (CSIC-UIB) y referencia internacional en ecolog&iacute;a de islas</a>. La ec&oacute;loga argumenta que estas dunas albergan especies altamente &lsquo;especializadas&rsquo; &ndash;es decir, especies muy adaptadas a un h&aacute;bitat en concreto, como los sistemas dunares, en este caso&ndash; y, a menudo, end&eacute;micas. Por tanto, son &ldquo;sensibles a cualquier alteraci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Mi equipo ha constatado ya el declive de varias especies despu&eacute;s de la destrucci&oacute;n de h&aacute;bitat en Mallorca&rdquo;, denuncia Traveset.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los sistemas dunares insulares como los de Mallorca son muy vulnerables porque ocupan superficies pequeñas y están aislados, lo que limita su capacidad de recuperación</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Anna Traveset</span>
                                        <span>—</span> Investigadora del IMEDEA (CSIC-UIB)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los riesgos de la presi&oacute;n tur&iacute;stica</strong></h2><p class="article-text">
        La cient&iacute;fica ahonda en la idea de que estas especies dependen de procesos naturales fr&aacute;giles (el viento, la arena, la vegetaci&oacute;n) que &ldquo;se alteran f&aacute;cilmente con infraestructuras o limpieza de playas&rdquo;. Del mismo modo, Traveset recuerda que la presi&oacute;n tur&iacute;stica provoca &ldquo;pisoteo, destrucci&oacute;n de vegetaci&oacute;n y erosi&oacute;n&rdquo; y el desarrollo urban&iacute;stico ha fragmentado muchos de estos sistemas dunares. A estos impactos, la ec&oacute;loga advierte que la crisis clim&aacute;tica &ldquo;agrava su degradaci&oacute;n debido al aumento del nivel del mar y temporales m&aacute;s intensos, sin espacio para que las dunas retrocedan&rdquo;, lo cual reduce su resiliencia. En el caso de Mallorca, los sistemas dunares de Es Trenc, Cala Mesquida o Son Serra de Marina &ldquo;persisten pero bajo presi&oacute;n constante&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La playa de Cala Mesquida alberga uno de los sistemas dunares más valiosos de Balears, amenazado por la presión turística y la crisis climática"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La playa de Cala Mesquida alberga uno de los sistemas dunares más valiosos de Balears, amenazado por la presión turística y la crisis climática                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un grupo de investigadores, la mayor&iacute;a vinculados a la UIB, ya advirti&oacute; de estos problemas en el art&iacute;culo cient&iacute;fico <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Restauraci&oacute;n de sistemas dunares en las Illes Balears (2000-2017): una visi&oacute;n cr&iacute;tica</em></a>, publicado en junio de 2018. En &eacute;l aseguran que la falta de criterios geomorfol&oacute;gicos en algunas actuaciones de restauraci&oacute;n ha &ldquo;generado y agravado procesos erosivos&rdquo; en los sistemas que se pretend&iacute;a recuperar o ha llevado a fijar dunas que, por naturaleza, son din&aacute;micas.
    </p><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, la costa se ha gestionado sobre todo como un espacio para el turismo y el ocio, adaptando las playas a las necesidades de los visitantes y relegando el funcionamiento natural de estos ecosistemas. Sin embargo, las dunas son mucho m&aacute;s que un elemento del paisaje: act&uacute;an como una barrera frente a la erosi&oacute;n, protegen la l&iacute;nea de costa y albergan una gran biodiversidad. Su fragilidad, unida a la presi&oacute;n humana y a los efectos del cambio clim&aacute;tico, acelera su degradaci&oacute;n, lo que pone en riesgo las funciones ecol&oacute;gicas que desempe&ntilde;an.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las dunas son mucho más que un elemento del paisaje: actúan como una barrera frente a la erosión, protegen la línea de costa y albergan una gran biodiversidad</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>P&eacute;rdida de especies</strong></h2><p class="article-text">
        La desaparici&oacute;n de los sistemas dunares insulares afecta gravemente a las redes ecol&oacute;gicas, especialmente a las interacciones entre plantas y polinizadores, afirma Traveset. Al perderse el h&aacute;bitat, a&ntilde;ade, desaparecen tambi&eacute;n muchas especies vegetales adaptadas a las dunas, lo que reduce las fuentes de n&eacute;ctar y polen para los insectos polinizadores. &ldquo;Esto provoca un efecto en cascada: disminuyen los polinizadores y, a su vez, se reduce la reproducci&oacute;n de las plantas que dependen de ellos&rdquo;, afirma. La cient&iacute;fica a&ntilde;ade que en islas &ldquo;este impacto es mayor por el aislamiento y la menor diversidad funcional, lo que limita la sustituci&oacute;n de especies&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La p&eacute;rdida de estas especies afecta al funcionamiento de todo el ecosistema. Las dunas tienen m&aacute;s dificultades para resistir el impacto de temporales o episodios de calor extremo y se debilitan con procesos esenciales, como la fijaci&oacute;n de la arena o la regeneraci&oacute;n de la vegetaci&oacute;n. &ldquo;En conjunto, la degradaci&oacute;n de dunas implica no solo p&eacute;rdida de especies, sino de las relaciones que sostienen el ecosistema&rdquo;, asegura Traveset.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cala Mesquida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cala Mesquida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">art&iacute;culo cient&iacute;fico</a> consultado ahonda en los impactos que describe la ec&oacute;loga y apunta a que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os ha aumentado la preocupaci&oacute;n por el deterioro de los ecosistemas litorales. En el caso de los sistemas dunares, su equilibrio depende de un proceso natural muy delicado en el que intervienen el aporte de arena, el viento, el oleaje, los temporales y la vegetaci&oacute;n. Cuando alguno de estos elementos se altera, el sistema pierde estabilidad y se vuelve m&aacute;s vulnerable a la erosi&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        A esa fragilidad se suma la actividad humana, muy ligada a la turistificaci&oacute;n, que puede conllevar la urbanizaci&oacute;n del litoral, la construcci&oacute;n de paseos mar&iacute;timos, la instalaci&oacute;n de servicios en las playas y algunas actuaciones de restauraci&oacute;n mal planificadas, que han acelerado la degradaci&oacute;n de muchos sistemas dunares.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los espacios dunares, de por sí frágiles, se ven afectados por la actividad humana, muy ligada a la turistificación</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Para frenar la erosi&oacute;n y la p&eacute;rdida de playas, estos cient&iacute;ficos <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">explican</a> que durante d&eacute;cadas se han aplicado distintas estrategias de gesti&oacute;n del litoral. Algunas han consistido en construir infraestructuras como espigones o escolleras para contener el oleaje y retener la arena. Otras han apostado por regenerar las playas con aportes artificiales de arena, una soluci&oacute;n que puede generar nuevos problemas medioambientales tanto en las zonas de extracci&oacute;n como en los lugares donde se deposita el sedimento.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las dunas de Cala Mesquida albergan especies endémicas y desempeñan un papel esencial en la protección del litoral y la biodiversidad"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las dunas de Cala Mesquida albergan especies endémicas y desempeñan un papel esencial en la protección del litoral y la biodiversidad                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Frente a estos modelos, los investigadores defienden cada vez m&aacute;s actuaciones que imiten el funcionamiento natural de las dunas. Estas intervenciones buscan recuperar la din&aacute;mica entre la playa y el sistema dunar para que la arena y la vegetaci&oacute;n vuelvan a estabilizar el litoral por s&iacute; mismas. Aunque este tipo de restauraci&oacute;n suele ofrecer mejores resultados a largo plazo, tambi&eacute;n exige m&aacute;s espacio, tiempo y, en ocasiones, limitar la actividad humana de la costa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los investigadores defienden actuaciones que imiten el funcionamiento natural de las dunas. Aunque suelen ofrecer mejores resultados a largo plazo, también exige más espacio, tiempo y, en ocasiones, limitar la actividad humana de la costa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Las actuaciones sostenibles son las m&aacute;s adecuadas para preservar y recuperar el sistema playa-duna, aunque socioecon&oacute;micamente pueden ser complejas de implementar, ya que requieren amplios espacios donde recuperar morfolog&iacute;as y tiempos prolongados en su restauraci&oacute;n&rdquo;, destacan los cient&iacute;ficos.
    </p><p class="article-text">
        Traveset explica que las dunas costeras son un entorno muy exigente, donde solo sobreviven las especies capaces de adaptarse a la sal, el viento, el movimiento de la arena o la escasez de nutrientes. En las islas, adem&aacute;s, el aislamiento ha favorecido la aparici&oacute;n de especies &uacute;nicas. Sin embargo, advierte de que el hecho de que sean endemismos &ndash;especies propias de las Illes Balears&ndash; tambi&eacute;n las hace especialmente vulnerables. &ldquo;Solo sobreviven aquellas con adaptaciones a condiciones extremas como salinidad, viento o falta de nutrientes. (...) Esta &lsquo;especializaci&oacute;n&rsquo; implica baja flexibilidad ecol&oacute;gica, lo que las hace muy vulnerables a cambios ambientales. En conjunto, son sistemas muy estructurados, pero con escasa resiliencia ante perturbaciones&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/turismo-crisis-climatica-degradan-dunas-mallorca-amenazan-abeja-endemica_1_13379451.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Jul 2026 04:02:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="723008" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="723008" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El turismo y la crisis climática degradan las dunas de Mallorca y amenazan a una abeja endémica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Medio ambiente,Fauna,Crisis climática,Turistas,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Gobierno de Canarias rechaza la tasa turística y defiende la recaudación a través del IGIC]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/politica/canarias-rechaza-tasa-turistica-recaudacion-igic_1_13380046.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/538257d6-f861-4c46-8a7e-a91d75075e96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Gobierno de Canarias rechaza la tasa turística y defiende la recaudación a través del IGIC"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El portavoz del Ejecutivo regional, Alfonso Cabello, ha precisado que de esta manera el cobro puede ser distribuido en el conjunto del territorio de manera que no se genere la idea de que "los municipios que son más turísticos tienen más ingresos", cuando otras zonas con menos pernoctaciones también reciben un impacto por los visitantes</p><p class="subtitle">La anulación de la tasa turística de Mogán es “una buena noticia para el sector y para la población”, sostiene la patronal
</p></div><p class="article-text">
        El portavoz del Gobierno de Canarias, Alfonso Cabello, ha manifestado,<a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/tribunales/mogan-recurrira-supremo-anulacion-tasa-turistica-no-afan-recaudatorio_1_13379398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> tras la anulaci&oacute;n de la tasa tur&iacute;stica en Mog&aacute;n</a> (Gran Canaria), que el Gobierno de Canarias siempre ha trabajado m&aacute;s en la tesis de que el cobro hacia los turistas por el impacto que generan tiene que estar m&aacute;s vinculada al IGIC.
    </p><p class="article-text">
        Cabello ha precisado que el pacto de CC y PP para el Gobierno de Canarias no inclu&iacute;a una tasa por pernoctaciones, pero en particular Coalici&oacute;n Canaria tiene claro que hay que realizar un cobro para compensar el impacto que generan los turistas en el entorno, pero su plantemiento es que sea a trav&eacute;s del IGIC.
    </p><p class="article-text">
        Si la recaudaci&oacute;n se produce a trav&eacute;s del IGIC puede ser distribuida en el conjunto del territorio de manera que no se genere la idea de que &ldquo;los municipios que son m&aacute;s tur&iacute;sticos tienen m&aacute;s ingresos&rdquo;, cuando otros municipios con menos pernoctaciones tambi&eacute;n reciben un impacto por los visitantes, ha explicado Cabello.
    </p><p class="article-text">
        Si no fuera as&iacute;, ha argumentado el portavoz, podr&iacute;a darse el caso de que islas muy tur&iacute;sticas tuvieran unos ingresos elevados y por lo tanto &ldquo;se generara una brecha de cohesi&oacute;n territorial con otros ayuntamientos y otros cabildos que tienen menos ingresos tur&iacute;sticos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Subray&oacute; que esa es la l&iacute;nea que est&aacute; analizando el Gobierno de Canarias en los &uacute;ltimos meses. 
    </p><p class="article-text">
        Cabe destacar que tanto Coalici&oacute;n Canaria como el PP insistieron en la necesidad de bajar impuestos en campa&ntilde;a electoral. En concreto, ambas formaciones prometieron rebajar del 7 al 5% y as&iacute; lo plasmaron en un acuerdo.La rebaja del 7 al 5% que nunca lleg&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, la <strong>Federaci&oacute;n de Empresarios de Hosteler&iacute;a y Turismo de Las Palmas</strong> (FEHT) celebr&oacute; que el <strong>Tribunal Superior de Justicia de Canarias</strong> (TSJC) haya anulado &ldquo;el <strong>impuesto tur&iacute;stico a la pernoctaci&oacute;n</strong>&rdquo; aprobado, que responde a un recurso presentado por la patronal tur&iacute;stica de Las Palmas.
    </p><p class="article-text">
        Sobre este fallo judicial, la entidad considera que su recurso &ldquo;nunca respondi&oacute; a una confrontaci&oacute;n institucional, sino a la necesidad de defender la seguridad jur&iacute;dica y la equidad en la carga tributaria que soporta el sector&rdquo;, que, mediante la recaudaci&oacute;n del IGIC &ldquo;aporta cada a&ntilde;o un 40% de los ingresos p&uacute;blicos que posteriormente financian a la comunidad aut&oacute;noma, los cabildos y los ayuntamientos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, la FEHT subraya que el alojamiento en establecimientos tur&iacute;sticos &ldquo;ya est&aacute; gravado con un 7% de IGIC, impuesto que pagan los turistas que visitan las islas y tambi&eacute;n los propios residentes canarios&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[EFE / Canarias Ahora]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/politica/canarias-rechaza-tasa-turistica-recaudacion-igic_1_13380046.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Jul 2026 15:11:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/538257d6-f861-4c46-8a7e-a91d75075e96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1422634" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/538257d6-f861-4c46-8a7e-a91d75075e96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1422634" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Gobierno de Canarias rechaza la tasa turística y defiende la recaudación a través del IGIC]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/538257d6-f861-4c46-8a7e-a91d75075e96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tasa Turística,IGIC - Impuesto General Indirecto Canario,Canarias,Turistas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els aeroports de les Balears tanquen juny amb un notable augment de viatgers respecte al 2025]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-aeroports-les-balears-tanquen-juny-amb-notable-augment-viatgers-respecte-2025_1_13380057.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0578fbb5-ddfc-4707-af55-586832f2b382_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x617y657.jpg" width="1200" height="675" alt="Els aeroports de les Balears tanquen juny amb un notable augment de viatgers respecte al 2025"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mallorca s'acosta als 15 milions de passatgers en el primer semestre, mentre Menorca i Eivissa també milloren els seus registres</p><p class="subtitle">Cap al doble de passatgers en deu anys: els aeroports balears baten rècords en l’arribada de milions de persones</p></div><p class="article-text">
        L'aeroport de Palma ha tancat juny amb 4,29 milions de passatgers, cosa que suposa un augment de l'1,6% en comparaci&oacute; amb el mateix mes de l'any anterior.
    </p><p class="article-text">
        Segons dades d'Aena, el tr&agrave;nsit nacional va assolir els 864.628 viatgers, un 1,5% m&eacute;s que el juny del 2025; mentre que l'internacional va experimentar un creixement de l'1,6%, amb 3,4 milions de passatgers.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a les operacions, Son Sant Joan va gestionar, entre enlairaments i aterratges, 29.730 vols, un 2,4% m&eacute;s respecte al juny del 2025.
    </p><p class="article-text">
        En els sis primers mesos de l'any, un total de 14,89 milions de passatgers van transitar per l'aeroport de Palma, una xifra que suposa un increment del 2,2% que en el mateix per&iacute;ode de l'any passat.
    </p><p class="article-text">
        Durant aquests sis mesos es van atendre 110.819 vols, cosa que representa un augment de l'1,4% en comparaci&oacute; amb el mateix per&iacute;ode del 2025.
    </p><p class="article-text">
        Els aeroports del Grup Aena (compost per 46 aeroports i dos heliports a Espanya, l'Aeroport de Londres-Luton, l'Aeroport de Leeds Bradford i 17 aeroports al Brasil) han tancat juny amb 36,99 milions de passatgers, un 3,5% m&eacute;s que en el mateix mes del 2025.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, de gener a juny del 2026 han registrat 156,24 milions de viatgers.
    </p><p class="article-text">
        L'aeroport de Menorca ha registrat al juny un total de 364.797 viatgers que es van despla&ccedil;ar cap a o des de destinacions internacionals, un 3,6 per cent m&eacute;s que en el mateix mes de l'any 2025, mentre que els passatgers que van volar en connexions nacionals van descendir un 2 per cent amb relaci&oacute; al juny de l'any anterior .
    </p><p class="article-text">
        L'aer&ograve;drom menorqu&iacute;, segons dades d'Aena, va registrar un total de 623.099 passatgers, un 1,2 per cent m&eacute;s respecte a l'any 2025.
    </p><p class="article-text">
        En relaci&oacute; amb el nombre de vols, a l'aeroport de Menorca es van registrar 5.075 operacions d'aeronaus, una xifra que implica un augment del 3,9 per cent respecte al juny del 2025.
    </p><p class="article-text">
        Entre els mesos de gener i juny, l'aeroport ha registrat 1,63 milions de passatgers, xifra que reflecteix una variaci&oacute; del 2,6 per cent respecte al mateix tram de l'any anterior. En aquest per&iacute;ode es van dur a terme 15.622 operacions, un 0,8 per cent m&eacute;s que el 2025.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a Eivissa, l'aeroport va registrar durant el mes de juny un total d'1,3 milions de passatgers, cosa que suposa un increment del 3,2 per cent en comparaci&oacute; amb el mateix mes de l'any anterior.
    </p><p class="article-text">
        Des de gener fins a juny, un total de 3,76 milions de passatgers van transitar per l'aeroport, un 3,1 per cent m&eacute;s que en el mateix per&iacute;ode de l'any passat.
    </p><p class="article-text">
        Segons ha informat aquest dimarts Aena en un comunicat, un total de 451.180 viatgers es van moure en connexions nacionals, un 7,4 per cent m&eacute;s que l'any passat. A m&eacute;s, 846.366 viatgers van optar per destinacions internacionals, cosa que representa un increment de l'1,2 per cent respecte al mateix mes del 2025.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a les operacions, l'aeroport va gestionar 11.518 moviments d'aeronaus entre enlairaments i aterratges, cosa que suposa un increment del 3,2 per cent.
    </p><p class="article-text">
        Des de gener fins a juny van ser atesos 35.869 vols, cosa que representa un augment del 3,4 per cent respecte al mateix per&iacute;ode del 2025.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-aeroports-les-balears-tanquen-juny-amb-notable-augment-viatgers-respecte-2025_1_13380057.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Jul 2026 14:58:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0578fbb5-ddfc-4707-af55-586832f2b382_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x617y657.jpg" length="10856158" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0578fbb5-ddfc-4707-af55-586832f2b382_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x617y657.jpg" type="image/jpeg" fileSize="10856158" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els aeroports de les Balears tanquen juny amb un notable augment de viatgers respecte al 2025]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0578fbb5-ddfc-4707-af55-586832f2b382_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x617y657.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turistas,Aeropuertos,Viajeros]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los aeropuertos de Balears cierran junio con un notable aumento de viajeros respecto a 2025]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aeropuertos-balears-cierran-junio-notable-aumento-viajeros-respecto-2025_1_13380018.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0578fbb5-ddfc-4707-af55-586832f2b382_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x617y657.jpg" width="1200" height="675" alt="Los aeropuertos de Balears cierran junio con un notable aumento de viajeros respecto a 2025"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mallorca roza los 15 millones de pasajeros en el primer semestre, mientras Menorca e Ibiza también mejoran sus registros</p><p class="subtitle">Hacia el doble de pasajeros en 10 años: los aeropuertos balears baten récords en la llegada de millones de personas</p></div><p class="article-text">
        El aeropuerto de Palma ha cerrado junio con 4,29 millones de pasajeros, lo que supone un aumento del 1,6% en comparaci&oacute;n con el mismo mes del a&ntilde;o anterior.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n datos de Aena, el tr&aacute;fico nacional alcanz&oacute; los 864.628 viajeros, un 1,5% m&aacute;s que en junio de 2025; mientras que el internacional experiment&oacute; un crecimiento del 1,6%, con 3,4 millones de pasajeros.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a las operaciones, Son Sant Joan gestion&oacute;, entre despegues y aterrizajes, 29.730 vuelos, un 2,4% m&aacute;s respecto a junio de 2025.
    </p><p class="article-text">
        En los seis primeros meses del a&ntilde;o, un total de 14,89 millones de pasajeros transitaron por el aeropuerto de Palma, una cifra que supone un incremento del 2,2% que en el mismo periodo del a&ntilde;o pasado.
    </p><p class="article-text">
        Durante estos seis meses se atendieron 110.819 vuelos, lo que representa un aumento del 1,4% en comparaci&oacute;n con el mismo periodo de 2025.
    </p><p class="article-text">
        Los aeropuertos del Grupo Aena (compuesto por 46 aeropuertos y dos helipuertos en Espa&ntilde;a, el Aeropuerto de Londres-Luton, el Aeropuerto de Leeds Bradford y 17 aeropuertos en Brasil) han cerrado junio con 36,99 millones de pasajeros, un 3,5% m&aacute;s que en el mismo mes de 2025.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, de enero a junio de 2026 han registrado 156,24 millones de viajeros.
    </p><p class="article-text">
        El aeropuerto de Menorca ha registrado en junio un total de 364.797 viajeros que se desplazaron hacia o desde destinos internacionales, un 3,6 por ciento m&aacute;s que en el mismo mes del a&ntilde;o 2025, mientras que los pasajeros que volaron en conexiones nacionales descendieron un 2 por ciento en relaci&oacute;n a junio del a&ntilde;o anterior .
    </p><p class="article-text">
        El aer&oacute;dromo menorqu&iacute;n, seg&uacute;n datos de Aena, registr&oacute; un total de 623.099 pasajeros, un 1,2 por ciento m&aacute;s respecto al a&ntilde;o 2025.
    </p><p class="article-text">
        En relaci&oacute;n con el n&uacute;mero de vuelos, en el aeropuerto de Menorca se registraron 5.075 operaciones de aeronaves, una cifra que implica un aumento del 3,9 por ciento respecto a junio de 2025.
    </p><p class="article-text">
        Entre los meses de enero y junio, el aeropuerto ha registrado 1,63 millones de pasajeros, cifra que refleja una variaci&oacute;n del 2,6 por ciento respecto al mismo tramo del a&ntilde;o anterior. En este periodo se llevaron a cabo 15.622 operaciones, un 0,8 por ciento m&aacute;s que en 2025.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a Eivissa, el aeropuerto registr&oacute; durante el mes de junio un total de 1,3 millones de pasajeros, lo que supone un incremento del 3,2 por ciento en comparaci&oacute;n con el mismo mes del a&ntilde;o anterior.
    </p><p class="article-text">
        Desde enero hasta junio, un total de 3,76 millones de pasajeros transitaron por el aeropuerto, un 3,1 por ciento m&aacute;s que en el mismo periodo del a&ntilde;o pasado.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha informado este martes Aena en un comunicado, un total de 451.180 viajeros se movieron en conexiones nacionales, un 7,4 por ciento m&aacute;s que el a&ntilde;o pasado. Adem&aacute;s, 846.366 viajeros optaron por destinos internacionales, lo que representa un incremento del 1,2 por ciento respecto al mismo mes de 2025.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a las operaciones, el aeropuerto gestion&oacute; 11.518 movimientos de aeronaves entre despegues y aterrizajes, lo que supone un incremento del 3,2 por ciento.
    </p><p class="article-text">
        Desde enero hasta junio fueron atendidos 35.869 vuelos, lo que representa un aumento del 3,4 por ciento respecto al mismo periodo de 2025.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aeropuertos-balears-cierran-junio-notable-aumento-viajeros-respecto-2025_1_13380018.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Jul 2026 14:58:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0578fbb5-ddfc-4707-af55-586832f2b382_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x617y657.jpg" length="10856158" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0578fbb5-ddfc-4707-af55-586832f2b382_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x617y657.jpg" type="image/jpeg" fileSize="10856158" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los aeropuertos de Balears cierran junio con un notable aumento de viajeros respecto a 2025]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0578fbb5-ddfc-4707-af55-586832f2b382_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x617y657.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turistas,Aeropuertos,Viajeros]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'eclipsi divideix un poble de postal de Mallorca entre la por al col·lapse i la indiferència: "Aquest dia no agafaré el cotxe"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-divideix-poble-postal-mallorca-col-lapse-i-indiferencia-aquest-dia-no-agafare-cotxe_1_13354961.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" width="3994" height="2247" alt="L&#039;eclipsi divideix un poble de postal de Mallorca entre la por al col·lapse i la indiferència: &quot;Aquest dia no agafaré el cotxe&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mentre les administracions treballen en un dispositiu especial que preveu restriccions de trànsit, limitacions d'aparcament i recomanacions per evitar l'accés massiu a enclavaments naturals, alguns residents temen que es produeixi "molta massificació"</p><p class="subtitle">El turisme aprofita l'eclipsi del 12 d'agost: reserves disparades i preus de fins a 1.000 euros per nit
</p></div><p class="article-text">
        El sol del migdia cau amb for&ccedil;a sobre Sant Elm. Els cambrers ultimen les terrasses mentre els turistes busquen refugi sota els para-sols i les embarcacions es gronxen davant la silueta de sa Dragonera. A primera vista, res no fa pensar que aquest petit nucli costaner pugui convertir-se d'aqu&iacute; a unes setmanes en un dels punts m&eacute;s cobejats d'Europa: quan falta poc m&eacute;s d'un mes per a l'eclipsi solar total del pr&ograve;xim 12 d'agost, que convertir&agrave; Mallorca en un dels millors observatoris per contemplar-lo, els primers s&iacute;mptomes ja s&oacute;n evidents. La jornada pot posar a prova la capacitat d'una de les zones m&eacute;s sensibles de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnistia-pp-vox-mallorca-amenaza-sierra-patrimonio-humanidad-convierte-caramelo-megarricos_1_12432631.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Serra de Tramuntana</a>, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fa una mica de por perqu&egrave; s'espera molta massificaci&oacute;. Jo em quedar&eacute; a casa&rdquo;, assenyala Jero, resident d'aquest nucli del sud-oest de l'illa. L'eclipsi del mes vinent forma part d'una <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/espana-vera-tres-eclipses-tres-anos-debes-fenomenos_1_12893575.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seq&uuml;&egrave;ncia excepcional que recorrer&agrave; Espanya durant tres estius consecutius </a>-2026, 2027 i 2028-, tot i que el de Mallorca ser&agrave; un dels m&eacute;s esperats perqu&egrave; es produir&agrave; al capvespre, amb el sol molt baix sobre l'horitz&oacute; de la Mediterr&agrave;nia. Aquesta singularitat ha disparat l'inter&egrave;s internacional: els darrers mesos, hotels, allotjaments vacacionals i empreses d'excursions han vist com les reserves es disparaven, amb un inter&egrave;s especial per enclavaments com S&oacute;ller i altres zones que ofereixen bones condicions de visibilitat.
    </p><p class="article-text">
        Mentre les administracions treballen en un dispositiu especial que preveu restriccions de tr&agrave;nsit, limitacions d'estacionament, refor&ccedil; dels efectius d'emerg&egrave;ncies i recomanacions per evitar l'acc&eacute;s massiu a enclavaments naturals com la Trapa o l'entorn de sa Dragonera, Jero observa la cita amb preocupaci&oacute;. Al seu parer, el veritable problema no ser&agrave; l'eclipsi, sin&oacute; la mobilitat davant els possibles talls de carretera. Amb tot, t&eacute; molt clar quin ser&agrave; el seu pla: &ldquo;Aquest dia no agafar&eacute; el cotxe per res&rdquo;, assenyala a elDiario.es. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fa una mica de por perquè s&#039;espera molta massificació. Jo em quedaré a casa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jero</span>
                                        <span>—</span> Resident de Sant Elm
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mentre at&eacute;n els clients que entren i surten de la seva botiga, Just Sant Elm, denuncia que les carreteres &ldquo;ja estan col&middot;lapsades de per si&rdquo; durant l'estiu i tem que l'eclipsi agreugi la situaci&oacute; abans, durant i despr&eacute;s del fenomen. Si no visqu&eacute;s al costat del seu lloc de feina, reconeix que fins i tot tancaria el negoci aquella tarda per evitar despla&ccedil;aments. El seu principal temor, per&ograve;, &eacute;s a la muntanya. Recorda que des del mateix nucli de Sant Elm l'eclipsi no es veur&agrave; completament perqu&egrave; l'illa de sa Dragonera tapa part de l'horitz&oacute;, de manera que moltes persones intentaran pujar-hi caminant fins a la Trapa i altres punts elevats. &ldquo;S'espera molta, molta massificaci&oacute;&rdquo;, insisteix, confiant que no es produeixin accidents en uns accessos que considera complicats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jero, resident a Sant Elm: &quot;Aquest dia no agafaré el cotxe per a res&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jero, resident a Sant Elm: &quot;Aquest dia no agafaré el cotxe per a res&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un minut i mig de foscor</strong></h2><p class="article-text">
        En concret, ser&agrave; a partir de les 19.38 hores quan la Lluna comen&ccedil;ar&agrave; a interposar-se entre la Terra i el Sol. En menys d'una hora, l'haur&agrave; ocultat i, entre les 20.30 h i les 20.34 h, el dia es convertir&agrave; en nit. A les Balears, la totalitat de l'eclipsi comen&ccedil;ar&agrave; primer a Menorca, a les 20.30.01 h, i avan&ccedil;ar&agrave; cap al sud fins a arribar a Formentera a les 20.33.23 h, d'acord amb la informaci&oacute; difosa pel Govern. La durada ser&agrave; m&agrave;xima a Mallorca, al voltant d'un minut i mig, i m&iacute;nima a Formentera, on no arribar&agrave; als 30 segons.
    </p><p class="article-text">
        Ser&agrave;, a m&eacute;s, el primer eclipsi solar total que es podr&agrave; observar des d'Espanya en 120 anys. El <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/gran-eclipse-espanol-1905-vuelo-globo-oscuridad-busca-serpientes-solares_1_12872383.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">30 d'agost de 1905</a>, al migdia, el Sol va quedar ocult durant prop de quatre minuts. Fins al pa&iacute;s s'hi van despla&ccedil;ar desenes d'equips cient&iacute;fics d'arreu del m&oacute;n, amb Burgos com a empla&ccedil;ament estrat&egrave;gic. All&agrave; s'hi van instal&middot;lar infraestructures temporals per a astr&ograve;noms, ge&ograve;grafs i meteor&ograve;legs, que van desplegar els seus aparells i van comptar amb el suport de l'ex&egrave;rcit. El pr&ograve;xim fenomen d'aquestes caracter&iacute;stiques, m&eacute;s enll&agrave; del que tindr&agrave; lloc el mes vinent, no s'espera fins a l'any 2180.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Serà, a més, el primer eclipsi solar total que es podrà observar des d&#039;Espanya en 120 anys. El 30 d&#039;agost de 1905, al migdia, el sol es va tapar durant prop de quatre minuts. Fins al país es van desplaçar desenes d&#039;equips científics de tot el món, amb Burgos com a emplaçament estratègic</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Preparació de globus aerostàtics durant la jornada d&#039;observació de l&#039;eclipsi de 1905 a Burgos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Preparació de globus aerostàtics durant la jornada d&#039;observació de l&#039;eclipsi de 1905 a Burgos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No estem preparats per a res&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A les Illes, la visi&oacute; de Jero contrasta amb la d'altres ve&iuml;ns del Port d'Andratx i Sant Elm, per als quals l'eclipsi amb prou feines ocupa un lloc en les converses quotidianes. Bernat Reus, resident al Port d'Andratx, assegura que entre la gent del seu entorn &ldquo;no se li dona gaire import&agrave;ncia&rdquo; al fenomen astron&ograve;mic i que la preocupaci&oacute; per un possible col&middot;lapse la percep sobretot en les administracions. Tot i recon&egrave;ixer que el fenomen atraur&agrave; milers de persones, afirma que ni ell ni els seus coneguts tenen previst despla&ccedil;ar-s'hi expressament per contemplar-lo. &ldquo;Jo no conec ning&uacute; interessat a anar-lo a veure&rdquo;, resumeix.
    </p><p class="article-text">
        Ara b&eacute;, dona per fet que hi haur&agrave; un col&middot;lapse circulatori i es mostra esc&egrave;ptic sobre la capacitat de Mallorca per absorbir un esdeveniment d'aquesta magnitud. &ldquo;No estem preparats per a res. Estem absolutament desbordats&rdquo;, sost&eacute;, tot vinculant aquesta situaci&oacute; al creixement constant de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-presume-contencion-turistica-balears-islas-marcan-record-historico-19-millones-visitantes_1_13141399.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pressi&oacute; tur&iacute;stica i urban&iacute;stica </a>sobre l'illa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes a Sant Elm"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes a Sant Elm                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No estem preparats per a res. Estem absolutament desbordats</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bernat Reus</span>
                                        <span>—</span> Veí del Port d&#039;Andratx
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Andratx va ser, de fet, un dels grans exponents del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-artistas-desenfreno-urbanistico-evolucion-turistica-mallorca-e-ibiza_1_9613860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desenvolupament immobiliari balear</a>. En plena febre del totxo, el municipi va protagonitzar l'any 2006 el primer gran cas de corrupci&oacute; urban&iacute;stica que va sacsejar les Illes. Avui, el perfil del Port d'Andratx est&agrave; marcat per les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ricos-propietarios-casas-lujo-mallorca-lloran-perdida-apartamentos-ilegales-desgarrador_1_11925525.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">vil&middot;les de luxe</a>, els xalets amb vistes a la mar, els amarraments per a grans embarcacions i les urbanitzacions exclusives que s'enfilen per les muntanyes fins gaireb&eacute; a confondre's amb la Serra de Tramuntana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del Port d&#039;Andratx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del Port d&#039;Andratx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bernat, veí del Port d&#039;Andratx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bernat, veí del Port d&#039;Andratx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Altres residents amb qui conversa aquest diari durant un recorregut entre el Port d'Andratx i Sant Elm, que prefereixen mantenir-se en l'anonimat, consideren que l'estiu ja comporta prou embussos perqu&egrave; un eclipsi canvi&iuml; gaire les coses. Recorden que la Serra de Tramuntana registra importants problemes de tr&agrave;nsit durant la temporada alta, especialment als <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">accessos a municipis com S&oacute;ller</a>, Valldemossa o Dei&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Altres ve&iuml;ns, com Catalina o Miquel, reconeixen fins i tot que desconeixien que Mallorca es convertir&agrave; el pr&ograve;xim 12 d'agost en un dels millors indrets d'Europa per observar el fenomen. Mentre alguns temen una allau de visitants, d'altres afronten la cita amb total indifer&egrave;ncia, conven&ccedil;uts que el rebombori &eacute;s m&eacute;s gran fora de l'illa que no pas entre els qui hi conviuen dia rere dia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Dispositiu especial de mobilitat i seguretat</strong></h2><p class="article-text">
        Davant l'allau de visitants que s'espera d'aqu&iacute; a un mes i una setmana, el Govern de les Illes Balears ultima un dispositiu especial de mobilitat i seguretat. L'Executiu auton&ograve;mic, que treballa des de fa m&eacute;s d'un any en col&middot;laboraci&oacute; amb altres administracions de cara a aquella jornada, ja ha confirmat que hi haur&agrave; restriccions espec&iacute;fiques d'acc&eacute;s, tot i que, de moment, descarta un tancament general de la Serra de Tramuntana.
    </p><p class="article-text">
        L'Administraci&oacute; assegura que garantir&agrave; l'acc&eacute;s de les ambul&agrave;ncies, els bombers i els cossos de seguretat, i que vetllar&agrave; per evitar el col&middot;lapse de la xarxa vi&agrave;ria, protegir els espais naturals amb m&eacute;s risc d'incendi, minimitzar les afectacions als residents i afavorir que els visitants accedeixin a peu a determinats miradors.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Embarcacions a Sant Elm"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Embarcacions a Sant Elm                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Davant l&#039;allau de visitants que s&#039;espera, el Govern balear ultima un dispositiu especial de mobilitat i seguretat. L&#039;Executiu autonòmic ja ha confirmat que hi haurà restriccions específiques d&#039;accés, encara que descarta, de moment, un tancament general de la Serra de Tramuntana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Els punts que ofereixen les millors condicions per observar la totalitat de l'eclipsi es concentren a la costa occidental de Mallorca, on l'horitz&oacute; cap a ponent queda completament deslliurat. Segons el mapa elaborat per AstroMallorca, destaquen indrets com Sant Elm, el Port d'Andratx, l'entorn de la Trapa, la zona de sa Dragonera, el cap de Formentor, el far de ses Salines, el far de Cala Figuera, Cala Rajada i diversos punts elevats de la Serra de Tramuntana. En canvi, des del nucli urb&agrave; de Sant Elm la visi&oacute; de la totalitat queda parcialment obstaculitzada per sa Dragonera, de manera que molts aficionats preveuen despla&ccedil;ar-se fins a miradors situats en cotes m&eacute;s altes o embarcar-se per contemplar el fenomen des de la mar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistes de sa Dragonera des de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistes de sa Dragonera des de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Govern ha posat en marxa l'aplicaci&oacute; '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horizto-eclipse-2026-nueva-aplicacion-balears-observacion-eclipse-solar_1_13326071.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Horitz&oacute; Eclipse 2026</a>', amb la qual pret&eacute;n facilitar que la ciutadania planifiqui de manera segura el lloc des d'on observar&agrave; l'eclipsi solar total i eviti despla&ccedil;aments innecessaris. El perfil de les persones que arribaran a Mallorca no ser&agrave; l'habitual de mitjan agost. No es tracta &uacute;nicament de visitants que busquen uns dies de platja, sin&oacute; d'aficionats a l'astronomia, fot&ograve;grafs especialitzats i cient&iacute;fics que fa anys que planifiquen aquesta cita.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La pressi&oacute; humana com a tel&oacute; de fons</strong></h2><p class="article-text">
        Mentre les administracions ultimen els seus plans de mobilitat, M&eacute;s per Mallorca reclama el tancament de la Serra de Tramuntana 24 hores abans de l'eclipsi, excepte per als residents i les persones amb un allotjament acreditat. La formaci&oacute; ecosobiranista sost&eacute; que el fenomen pot agreujar una situaci&oacute; de saturaci&oacute; que l'illa ja pateix cada estiu i adverteix que les infraestructures i els espais naturals dif&iacute;cilment podrien absorbir una aflu&egrave;ncia extraordin&agrave;ria de visitants concentrada en poques hores.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Banyistes a Sant Elm"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Banyistes a Sant Elm                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tal com recorda el seu portaveu, Llu&iacute;s Apesteguia, les Balears suporten des de fa anys uns nivells de pressi&oacute; humana sense precedents. Prenent com a refer&egrave;ncia les dades registrades l'estiu passat en les mateixes dates, calcula que el 12 d'agost podrien coincidir a Mallorca prop d'1,6 milions de persones &mdash;entre residents, turistes i poblaci&oacute; flotant&mdash; i 2,2 milions al conjunt de l'arxip&egrave;lag.
    </p><p class="article-text">
        Tal com va exposar en un dels darrers plens del Parlament per reclamar mesures a l'Executiu del PP, la incorporaci&oacute; de desenes de milers de visitants atrets exclusivament per l'eclipsi incrementaria el risc de col&middot;lapse de la xarxa vi&agrave;ria, complicaria la resposta dels serveis d'emerg&egrave;ncia i augmentaria la pressi&oacute; sobre espais naturals especialment sensibles de la Serra de Tramuntana.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Regna la calma</strong></h2><p class="article-text">
        Als carrers de Sant Elm, l'eclipsi encara sembla un tema lluny&agrave;. Alguns ve&iuml;ns continuen amb la seva rutina, aliens a l'esdeveniment; d'altres observen amb curiositat com periodistes, astr&ograve;noms i turistes es fixen en un petit poble acostumat a rebre visitants, per&ograve; no a convertir-se en l'escenari d'un dels fen&ograve;mens astron&ograve;mics m&eacute;s importants del segle.
    </p><p class="article-text">
        Durant tot just un minut i mig, quan el dia es converteixi en nit sobre Mallorca, milers de persones compartiran la mateixa mirada cap al cel. Per a molts ser&agrave; un viatge irrepetible. Per a d'altres, com Jero, Carlos, Michelle o Bernat, ser&agrave; simplement un dia m&eacute;s d'estiu en qu&egrave;, a m&eacute;s de l'eclipsi, caldr&agrave; conviure amb l'altra cara de l'espectacle: les cues, els embussos i la pressi&oacute; que exerceix sobre l'illa qualsevol esdeveniment capa&ccedil; d'atreure l'atenci&oacute; del m&oacute;n sencer.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-divideix-poble-postal-mallorca-col-lapse-i-indiferencia-aquest-dia-no-agafare-cotxe_1_13354961.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2026 04:31:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" length="1161156" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1161156" width="3994" height="2247"/>
      <media:title><![CDATA[L'eclipsi divideix un poble de postal de Mallorca entre la por al col·lapse i la indiferència: "Aquest dia no agafaré el cotxe"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" width="3994" height="2247"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Masificación turística,Turistas,Turismo,Atascos,Carreteras,Tráfico,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El eclipse divide a un pueblo de postal de Mallorca entre el miedo al colapso y la indiferencia:  "Ese día no cogeré el coche"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-divide-pueblo-postal-mallorca-miedo-colapso-indiferencia-dia-no-cogere-coche_1_13352124.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" width="3994" height="2247" alt="El eclipse divide a un pueblo de postal de Mallorca entre el miedo al colapso y la indiferencia:  &quot;Ese día no cogeré el coche&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mientras las administraciones trabajan en un dispositivo especial que contempla restricciones de tráfico, limitaciones de estacionamiento y recomendaciones para evitar el acceso masivo a enclaves naturales, algunos residentes temen que se produzca "mucha masificación"</p><p class="subtitle">Mapa - Dónde ver el eclipse solar del 12 de agosto: recorrido y visibilidad en cada municipio, minuto a minuto
</p></div><p class="article-text">
        El sol del mediod&iacute;a cae con fuerza sobre Sant Elm. Los camareros ultiman las terrazas mientras los turistas buscan refugio bajo las sombrillas y las embarcaciones se balancean frente a la silueta de sa Dragonera. A simple vista, nada hace pensar que este peque&ntilde;o n&uacute;cleo costero pueda convertirse dentro de unas semanas en uno de los puntos m&aacute;s codiciados de Europa: a poco m&aacute;s de un mes del eclipse solar total del pr&oacute;ximo 12 de agosto, que convertir&aacute; Mallorca en uno de los mejores observatorios para contemplarlo, los primeros s&iacute;ntomas ya son evidentes. La jornada puede poner a prueba la capacidad de una de las zonas m&aacute;s sensibles de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnistia-pp-vox-mallorca-amenaza-sierra-patrimonio-humanidad-convierte-caramelo-megarricos_1_12432631.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Serra de Tramuntana</a>, declarada Patrimonio Mundial por la UNESCO.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Da un poquito de miedo porque se espera mucha masificaci&oacute;n. Yo me quedar&eacute; en casa&rdquo;, se&ntilde;ala Jero, residente de este n&uacute;cleo del suroeste de la isla. El eclipse del pr&oacute;ximo mes forma parte de una <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/espana-vera-tres-eclipses-tres-anos-debes-fenomenos_1_12893575.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">secuencia excepcional que recorrer&aacute; Espa&ntilde;a durante tres veranos consecutivos </a>-2026, 2027 y 2028-, aunque el de Mallorca ser&aacute; uno de los m&aacute;s anhelados por producirse al atardecer, con el sol muy bajo sobre el horizonte del Mediterr&aacute;neo. Esa singularidad ha disparado el inter&eacute;s internacional: en los &uacute;ltimos meses, hoteles, alojamientos vacacionales y empresas de excursiones han visto disparadas sus reservas, con especial inter&eacute;s en enclaves como S&oacute;ller y otras zonas que ofrecen buenas condiciones de visibilidad. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras las administraciones trabajan en un dispositivo especial que contempla restricciones de tr&aacute;fico, limitaciones de estacionamiento, refuerzo de efectivos de emergencias y recomendaciones para evitar el acceso masivo a enclaves naturales como la Trapa o el entorno de sa Dragonera, Jero observa la cita con preocupaci&oacute;n. En su opini&oacute;n, el verdadero problema no ser&aacute; el eclipse, sino la movilidad ante los posibles cortes de carretera. Con todo, ella tiene claro cu&aacute;l ser&aacute; su plan: &ldquo;Ese d&iacute;a no voy a coger el coche para nada&rdquo;, se&ntilde;ala a elDiario.es. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Da un poquito de miedo porque se espera mucha masificación. Yo me quedaré en casa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jero</span>
                                        <span>—</span> Residente de Sant Elm
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mientras atiende a los clientes que entran y salen de su tienda, Just Sant Elm, denuncia que las carreteras &ldquo;ya est&aacute;n colapsadas de por s&iacute;&rdquo; durante el verano y teme que el eclipse agrave la situaci&oacute;n antes, durante y despu&eacute;s del fen&oacute;meno. Si no viviera junto a su lugar de trabajo, reconoce que incluso cerrar&iacute;a el negocio esa tarde para evitar desplazamientos. Su mayor temor, sin embargo, est&aacute; en la monta&ntilde;a. Recuerda que, desde el propio n&uacute;cleo de Sant Elm, el eclipse no se ver&aacute; completamente porque la isla de sa Dragonera tapa parte del horizonte, por lo que muchas personas intentar&aacute;n subir caminando hasta la Trapa y otros puntos elevados. &ldquo;Se espera mucha, mucha masificaci&oacute;n&rdquo;, insiste, confiando en que no se produzcan accidentes en unos accesos que considera complicados. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jero, residente en Sant Elm: &quot;Ese día no voy a coger el coche para nada&quot;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jero, residente en Sant Elm: &quot;Ese día no voy a coger el coche para nada&quot;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Un minuto y medio de oscuridad</h2><p class="article-text">
        En concreto, ser&aacute; a partir de las 19.38 horas cuando la luna comenzar&aacute; a interponerse entre la tierra y el sol. En menos de una hora, lo habr&aacute; ocultado y, entre las 20.30 h y las 20.34 horas, el d&iacute;a se convertir&aacute; en noche. En Balears, la totalidad del eclipse empezar&aacute; primero en Menorca, a las 20.30.01, y progresar&aacute; hacia el sur hasta llegar a Formentera a las 20.33.23, de acuerdo a la informaci&oacute;n difundida por el Govern. La duraci&oacute;n ser&aacute; m&aacute;xima en Mallorca, alrededor de un minuto y medio, y m&iacute;nima en Formentera, donde no llegar&aacute; a los 30 segundos.
    </p><p class="article-text">
        Ser&aacute;, adem&aacute;s, el primer eclipse solar total que podr&aacute; observarse desde Espa&ntilde;a en 120 a&ntilde;os. El <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/gran-eclipse-espanol-1905-vuelo-globo-oscuridad-busca-serpientes-solares_1_12872383.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">30 de agosto de 1905</a>, al mediod&iacute;a, el sol se tap&oacute; durante cerca de cuatro minutos. Hasta el pa&iacute;s se desplazaron decenas de equipos cient&iacute;ficos de todo el mundo, con Burgos como emplazamiento estrat&eacute;gico. All&iacute; se levantaron instalaciones temporales para astr&oacute;nomos, ge&oacute;grafos y meteor&oacute;logos, que desplegaron sus aparatos y fueron asistidos por el ej&eacute;rcito. El pr&oacute;ximo fen&oacute;meno de las mismas caracter&iacute;sticas, m&aacute;s all&aacute; del que tendr&aacute; lugar el pr&oacute;ximo mes, se espera para el a&ntilde;o 2180. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Será, además, el primer eclipse solar total que podrá observarse desde España en 120 años. El 30 de agosto de 1905, al mediodía, el sol se tapó durante cerca de cuatro minutos. Hasta el país se desplazaron decenas de equipos científicos de todo el mundo, con Burgos como emplazamiento estratégico</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Preparación de globos aerostáticos durante la jornada de observación del eclipse de 1905 en Burgos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Preparación de globos aerostáticos durante la jornada de observación del eclipse de 1905 en Burgos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">&ldquo;No estamos preparados para nada&rdquo;</h2><p class="article-text">
        En las islas, la visi&oacute;n de Jero contrasta con la de otros vecinos del Port d'Andratx y Sant Elm, para quienes el eclipse apenas ocupa un lugar en las conversaciones cotidianas. Bernat Reus, residente en el Port d'Andratx, asegura que entre la gente de su entorno &ldquo;no le da demasiada importancia&rdquo; al fen&oacute;meno astron&oacute;mico y que la preocupaci&oacute;n por un posible colapso la percibe sobre todo en las administraciones. Aunque reconoce que el fen&oacute;meno atraer&aacute; a miles de personas, afirma que ni &eacute;l ni sus conocidos tienen previsto desplazarse expresamente para contemplarlo. &ldquo;Yo no conozco a nadie interesado en ir a verlo&rdquo;, resume.
    </p><p class="article-text">
        Da por hecho, eso s&iacute;, que habr&aacute; un colapso circulatorio y expresa escepticismo sobre la capacidad de Mallorca para absorber un acontecimiento de esta magnitud. &ldquo;No estamos preparados para nada. Estamos absolutamente desbordados&rdquo;, sostiene, vinculando esta situaci&oacute;n al crecimiento constante de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-presume-contencion-turistica-balears-islas-marcan-record-historico-19-millones-visitantes_1_13141399.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">presi&oacute;n tur&iacute;stica y urban&iacute;stica </a>en la isla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas en Sant Elm."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas en Sant Elm.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No estamos preparados para nada. Estamos absolutamente desbordados</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bernat Reus</span>
                                        <span>—</span> Vecino del Port d&#039;Andratx
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Andratx fue, de hecho, uno de los grandes escaparates del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-artistas-desenfreno-urbanistico-evolucion-turistica-mallorca-e-ibiza_1_9613860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desarrollismo inmobiliario balear</a>. En plena fiebre del ladrillo, el municipio protagoniz&oacute; en 2006 el primer gran caso de corrupci&oacute;n urban&iacute;stica que sacudi&oacute; las Islas. Hoy, el perfil del Port d'Andratx est&aacute; marcado por las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ricos-propietarios-casas-lujo-mallorca-lloran-perdida-apartamentos-ilegales-desgarrador_1_11925525.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">villas de lujo</a>, chalets con vistas al mar, amarres para grandes embarcaciones y urbanizaciones exclusivas que trepan por las monta&ntilde;as hasta casi confundirse con la Serra de Tramuntana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del Port d&#039;Andratx."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del Port d&#039;Andratx.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bernat, vecino del Port d&#039;Andratx."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bernat, vecino del Port d&#039;Andratx.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otros residentes con los que conversa este peri&oacute;dico durante un recorrido entre el Port d'Andratx y Sant Elm, quienes prefieren mantener su anonimato, consideran que el verano ya trae suficientes atascos como para que un eclipse cambie demasiado las cosas. Recuerdan que la Serra de Tramuntana registra importantes problemas de tr&aacute;fico durante la temporada alta, especialmente en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">accesos a municipios como S&oacute;ller</a>, Valldemossa o Dei&agrave;. 
    </p><p class="article-text">
        Otros vecinos, como Catalina o Miquel, reconocen incluso desconocer que Mallorca vaya a convertirse el pr&oacute;ximo 12 de agosto en uno de los mejores lugares de Europa para observar el fen&oacute;meno. Mientras unos temen una avalancha de visitantes, otros afrontan la cita con total indiferencia, convencidos de que el revuelo es mayor fuera de la isla que entre quienes conviven a diario con ella.
    </p><h2 class="article-text">Dispositivo especial de movilidad y seguridad</h2><p class="article-text">
        Frente a la avalancha de visitantes que se espera dentro de un mes y una semana, el Govern balear ultima un dispositivo especial de movilidad y seguridad. El Ejecutivo auton&oacute;mico, que trabaja desde hace m&aacute;s de un a&ntilde;o en colaboraci&oacute;n con otras administraciones de cara a ese d&iacute;a, ya ha confirmado que habr&aacute; restricciones espec&iacute;ficas de acceso, aunque descarta, por el momento, un cierre general de la Serra de Tramuntana. 
    </p><p class="article-text">
        La administraci&oacute;n asegura que garantizar&aacute; el acceso de ambulancias, bomberos y cuerpos de seguridad, y se velar&aacute; por evitar el colapso de carreteras, por la protecci&oacute;n de los espacios naturales con mayor riesgo de incendios, por minimizar las afecciones a los residentes y por favorecer que los visitantes accedan caminando a determinados miradores.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Embarcaciones en Sant Elm."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Embarcaciones en Sant Elm.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Frente a la avalancha de visitantes que se espera, el Govern balear ultima un dispositivo especial de movilidad y seguridad. El Ejecutivo autonómico ya ha confirmado que habrá restricciones específicas de acceso, aunque descarta, por el momento, un cierre general de la Serra de Tramuntana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los puntos con mejores condiciones para observar la totalidad del eclipse se concentran en la costa occidental de Mallorca, donde el horizonte hacia el oeste queda completamente despejado. Seg&uacute;n el mapa elaborado por AstroMallorca, destacan enclaves como Sant Elm, el Port d'Andratx, el entorno de la Trapa, la zona de sa Dragonera, el Cap de Formentor, el faro de ses Salines, el faro de Cala Figuera, Cala Rajada y diversos puntos elevados de la Serra de Tramuntana. En cambio, desde el n&uacute;cleo urbano de Sant Elm la visi&oacute;n de la totalidad queda parcialmente obstaculizada por sa Dragonera, por lo que muchos aficionados prev&eacute;n desplazarse hasta miradores situados en cotas m&aacute;s altas o embarcarse para contemplar el fen&oacute;meno desde el mar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de sa Dragonera desde Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de sa Dragonera desde Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Govern ha lanzado una aplicaci&oacute;n, '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horizto-eclipse-2026-nueva-aplicacion-balears-observacion-eclipse-solar_1_13326071.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Horitz&oacute; Eclipse 2026</a>', con la que pretende facilitar que la sociedad planifique de manera segura el lugar desde donde se observar&aacute; el eclipse solar total y evite desplazamientos innecesarios. El perfil de quienes llegar&aacute;n a Mallorca no ser&aacute; el habitual de mediados de agosto. No se trata &uacute;nicamente de visitantes que buscan unos d&iacute;as de playa, sino de aficionados a la astronom&iacute;a, fot&oacute;grafos especializados y cient&iacute;ficos que llevan a&ntilde;os planificando la cita. 
    </p><h2 class="article-text">La presi&oacute;n humana como tel&oacute;n de fondo</h2><p class="article-text">
        Mientras las administraciones ultiman sus planes de movilidad, M&eacute;s per Mallorca reclama el cierre de la Serra de Tramuntana 24 horas antes del eclipse, salvo para residentes y personas con alojamiento acreditado. La formaci&oacute;n ecosoberanista sostiene que el fen&oacute;meno puede agravar una situaci&oacute;n de saturaci&oacute;n que la isla ya experimenta cada verano y advierte de que las infraestructuras y los espacios naturales dif&iacute;cilmente podr&iacute;an absorber una afluencia extraordinaria de visitantes concentrada en unas pocas horas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bañistas en Sant Elm"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bañistas en Sant Elm                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como recuerda su portavoz, Llu&iacute;s Apesteguia, Balears soporta desde hace a&ntilde;os niveles de presi&oacute;n humana sin precedentes. Tomando como referencia los datos registrados el verano pasado para las mismas fechas, calcula que el 12 de agosto podr&iacute;an coincidir en Mallorca alrededor de 1,6 millones de personas &mdash;entre residentes, turistas y poblaci&oacute;n flotante&mdash; y 2,2 millones en el conjunto del archipi&eacute;lago. 
    </p><p class="article-text">
        Como expuso en uno de los &uacute;ltimos plenos del Parlament para reclamar medidas al Ejecutivo del PP, incorporar decenas de miles de visitantes atra&iacute;dos exclusivamente por el eclipse incrementar&iacute;a el riesgo de colapso en la red viaria, complicar&iacute;a la respuesta de los servicios de emergencia y aumentar&iacute;a la presi&oacute;n sobre espacios naturales especialmente sensibles de la Serra de Tramuntana.
    </p><h2 class="article-text">Reina la calma</h2><p class="article-text">
        En las calles de Sant Elm, el eclipse todav&iacute;a parece una conversaci&oacute;n lejana. Algunos vecinos contin&uacute;an con su rutina ajenos al acontecimiento; otros observan con curiosidad c&oacute;mo periodistas, astr&oacute;nomos y turistas se fijan en un peque&ntilde;o pueblo acostumbrado a recibir visitantes, pero no a convertirse en escenario de uno de los fen&oacute;menos astron&oacute;micos m&aacute;s importantes del siglo. 
    </p><p class="article-text">
        Durante apenas un minuto y medio, cuando el d&iacute;a se convierta en noche sobre Mallorca, miles de personas compartir&aacute;n la misma mirada hacia el cielo. Para muchos ser&aacute; un viaje irrepetible. Para otros, como Jero, Carlos, Michelle o Bernat, ser&aacute; simplemente un d&iacute;a m&aacute;s de verano en el que, adem&aacute;s del eclipse, habr&aacute; que convivir con la otra cara del espect&aacute;culo: las colas, los atascos y la presi&oacute;n que ejerce sobre la isla cualquier acontecimiento capaz de atraer la atenci&oacute;n del mundo entero.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-divide-pueblo-postal-mallorca-miedo-colapso-indiferencia-dia-no-cogere-coche_1_13352124.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Jul 2026 19:41:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" length="1161156" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1161156" width="3994" height="2247"/>
      <media:title><![CDATA[El eclipse divide a un pueblo de postal de Mallorca entre el miedo al colapso y la indiferencia:  "Ese día no cogeré el coche"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" width="3994" height="2247"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Masificación turística,Turistas,Turismo,Atascos,Carreteras,Tráfico,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Canarias mantiene hasta mayo los registros históricos de turismo extranjero de 2025]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/turismo/canarias-mantiene-mayo-registros-historicos-turismo-extranjero-2025_1_13353703.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/665952d2-580a-458b-9ccb-1ebaf7e30174_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x712y637.jpg" width="1200" height="675" alt="Canarias mantiene hasta mayo los registros históricos de turismo extranjero de 2025"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Archipiélago alcanza los 6,7 millones de turistas foráneos y logra un 0,1% más; el volumen de llegadas de ese acumulado se mantiene parejo al del año pasado, que fue récord</p></div><p class="article-text">
        Canarias logr&oacute; hasta mayo pasado, en los cinco primeros meses del a&ntilde;o, atraer a nada menos que 6,77 millones de turistas extranjeros, pr&aacute;cticamente el mismo registro acumulado que en id&eacute;ntico periodo del a&ntilde;o r&eacute;cord de 2025, el ejercicio con m&aacute;s turismo en toda su historia de Canarias.
    </p><p class="article-text">
        Ese valor absoluto solo supone el 0,1% m&aacute;s que el dato para enero-mayo de 2025, lo que permite afirmar, como primera conclusi&oacute;n, que la actividad tur&iacute;stica en las islas, desde el punto de vista de la demanda, se mantiene firme, s&oacute;lida, sin casi crecimiento respecto al ejercicio precedente, el de 2025, pero bien es verdad que se est&aacute; comparando con el mejor a&ntilde;o en llegada de turismo en general y de visitantes internacionales en particular de toda la historia de las islas, con <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/turismo/canarias-turistas-2025-gasto-estancias-cortas_1_13016613.html#:~:text=Canarias%20recibi%C3%B3%20en%202025%20a,absoluto%20en%20la%20serie%20hist%C3%B3rica." target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">18,4 millones de turistas en 2025</a>, de ellos <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/turismo/canarias-logra-2025-record-historico-llegada-turistas-extranjeros-crecer-medio-millon-ano_1_12959252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">15,7 millones con origen fuera de Espa&ntilde;a</a> (medio mill&oacute;n m&aacute;s que en 2024). Mayo es para Canarias una etapa de transici&oacute;n de la temporada alta de oto&ntilde;o-invierno a la baja del verano.
    </p><p class="article-text">
        Esa situaci&oacute;n se constata en el hecho de que Catalu&ntilde;a ya fue en mayo de 2026 el primer destino principal de los turistas extranjeros, con el 21,1% del total nacional, seguida de Illes Balears (20,6% y en su temporada alta) y Andaluc&iacute;a (15,9%). A Catalu&ntilde;a lleg&oacute; el 13,1% m&aacute;s de visitantes internacionales que en mayo de 2025, con gran influencia del origen franc&eacute;s. El n&uacute;mero de turistas que atendi&oacute; Illes Balears ese mismo mes aument&oacute; el 5,2%, mientras que a Andaluc&iacute;a vino el 12,7% m&aacute;s. La Pen&iacute;nsula y el archipi&eacute;lago mediterr&aacute;neo ya empiezan a ponerse las botas: arranca el turismo masivo de sol y playa en la costa del pa&iacute;s, todo un cl&aacute;sico.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b663fac1-5517-4aca-ac36-f77453056859_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b663fac1-5517-4aca-ac36-f77453056859_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b663fac1-5517-4aca-ac36-f77453056859_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b663fac1-5517-4aca-ac36-f77453056859_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b663fac1-5517-4aca-ac36-f77453056859_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b663fac1-5517-4aca-ac36-f77453056859_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b663fac1-5517-4aca-ac36-f77453056859_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fuente: INE, Frontur, mayo de 2026."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fuente: INE, Frontur, mayo de 2026.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los datos, servidos este jueves por el Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE), con referencia a mayo y al acumulado de 2026 (cinco meses), otorgan a ese mes de referencia 1,07 millones de turistas extranjeros con llegada al destino Canarias, lo que supuso el 0,5% menos que la misma variable de mayo de 2025. Este es el segundo descenso en llegadas del a&ntilde;o 2026, tras el <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/turismo/primer-batacazo-turismo-extranjero-canarias-pandemia_1_13269463.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batacazo de abril pasado</a>, entonces con el cierre de la temporada alta tur&iacute;stica y con una Semana Santa muy metida a finales de marzo.
    </p><p class="article-text">
        En el acumulado de los cinco primeros meses de 2026, seg&uacute;n el trabajo t&eacute;cnico del INE asociado a la estad&iacute;stica Frontur de este mayo, las comunidades aut&oacute;nomas que m&aacute;s turistas internacionales recibieron fueron Catalu&ntilde;a (7,5 millones de visitantes y el aumento del 4% respecto al mismo periodo de 2025), Canarias (segunda de Espa&ntilde;a, con 6,8 millones y el 0,1%) y Andaluc&iacute;a (5,8 millones, el 8% m&aacute;s).
    </p><p class="article-text">
        En enero-mayo de este a&ntilde;o, Espa&ntilde;a atendi&oacute; el 5% m&aacute;s de visitantes internacionales (canarias, el 0,1% en el mismo periodo), hasta alcanzar la cifra absoluta de 36,8 millones de personas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/041d2096-d62d-43df-b4b6-07f8d52d5347_source-aspect-ratio_50p_1146651.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/041d2096-d62d-43df-b4b6-07f8d52d5347_source-aspect-ratio_50p_1146651.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/041d2096-d62d-43df-b4b6-07f8d52d5347_source-aspect-ratio_75p_1146651.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/041d2096-d62d-43df-b4b6-07f8d52d5347_source-aspect-ratio_75p_1146651.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/041d2096-d62d-43df-b4b6-07f8d52d5347_source-aspect-ratio_default_1146651.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/041d2096-d62d-43df-b4b6-07f8d52d5347_source-aspect-ratio_default_1146651.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/041d2096-d62d-43df-b4b6-07f8d52d5347_source-aspect-ratio_default_1146651.jpg"
                    alt="Fuente: INE, Egatur, mayo de 2026."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fuente: INE, Egatur, mayo de 2026.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El gasto de estos turistas, incluso mejor</strong></h2><p class="article-text">
        El INE tambi&eacute;n public&oacute; ese mismo d&iacute;a las estad&iacute;sticas de la encuesta Egatur, las del mes de mayo y los cinco primeros meses del a&ntilde;o, en las que Canarias (con el 20,5% del total espa&ntilde;ol y 10.303 millones de euros), Catalu&ntilde;a (18,1%) y Comunidad de Madrid (16,2%), por este orden, fueron las comunidades aut&oacute;nomas con mayor participaci&oacute;n en esa variable a escala nacional (50.257 millones de euros).
    </p><p class="article-text">
        Como ya ocurriera con el indicador sobre llegada de turismo internacional hasta mayo pasado, la cifra absoluta acumulada de gasto de esos turistas, que no se debe confundir con los ingresos finales que se quedan en Canarias por el desarrollo de esa actividad productiva, apenas sufre variaci&oacute;n, pues el acumulado de enero-mayo de 2025 fue de 10.295 millones de euros, seg&uacute;n la fuente rese&ntilde;ada, por los 10.303 millones de id&eacute;ntico periodo en 2026.
    </p><p class="article-text">
        El an&aacute;lisis del comportamiento del gasto tur&iacute;stico de los extranjeros en Canarias en mayo pasado refleja alguna cuesti&oacute;n de inter&eacute;s: sube el 2,4% respecto al mismo mes de 2025, hasta llegar a los 1.555 millones de euros, y esto se consigue por el aumento per c&aacute;pita del 3% en el gasto del visitante extranjero respecto a mayo del a&ntilde;o anterior y adem&aacute;s gracias a que se incrementa el tiempo de vacaciones el 4% interanual.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Román Delgado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/turismo/canarias-mantiene-mayo-registros-historicos-turismo-extranjero-2025_1_13353703.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Jul 2026 12:46:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/665952d2-580a-458b-9ccb-1ebaf7e30174_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x712y637.jpg" length="685266" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/665952d2-580a-458b-9ccb-1ebaf7e30174_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x712y637.jpg" type="image/jpeg" fileSize="685266" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Canarias mantiene hasta mayo los registros históricos de turismo extranjero de 2025]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/665952d2-580a-458b-9ccb-1ebaf7e30174_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x712y637.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Canarias,Economía,Turistas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Arrenca la prova pilot amb reserva de plaça per a residents a l'autobús Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/arrenca-prova-pilot-amb-reserva-placa-per-residents-l-autobus-port-soller-deia-valldemossa-palma_1_13347873.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Arrenca la prova pilot amb reserva de plaça per a residents a l&#039;autobús Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La iniciativa acaba de posar-se en marxa a la línia 203 amb una freqüència al dia en el vehicle que surt a les 15.00 hores del Port de Sóller i que efectua parades a les 15.30 hores a Deià i a les 15.45 hores a Valldemossa, entre altres punts</p><p class="subtitle">Es Trenc i Es Vedrà, les zones paradisíaques plenes de turistes que compten amb menys regulació per culpa d'una llei del PP
</p></div><p class="article-text">
        La xarxa del TIB de Mallorca comen&ccedil;a aquest dimecres la prova pilot de reserva de pla&ccedil;a a l'autob&uacute;s de la l&iacute;nia 203 Port de S&oacute;ller-Dei&agrave;-Valldemossa-Palma, que s'inicia amb car&agrave;cter experimental en una freq&uuml;&egrave;ncia al dia i per a la qual es pot reservar a trav&eacute;s del web tib.org i per tel&egrave;fon.
    </p><p class="article-text">
        Aquest primer dia de juliol tamb&eacute; s'incorporen els nous autobusos addicionals de refor&ccedil; en diferents zones de l'illa, dins el pla de refor&ccedil; del transport p&uacute;blic que ha perm&egrave;s ampliar la flota amb 27 autobusos durant el darrer any.
    </p><p class="article-text">
        La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha assenyalat en una nota de premsa que la prova pilot, en la qual poden fer reserves els usuaris amb Targeta &Uacute;nica o Targeta Intermodal, forma part d'un conjunt d'actuacions m&eacute;s ampli de millores.
    </p><p class="article-text">
        En concret, aquest estiu s'incorporen sis autobusos de refor&ccedil; per ampliar el servei a l&iacute;nies d'alta demanda, amb increments de freq&uuml;&egrave;ncies de fins al 43 per cent en el cas de la l&iacute;nia 203 de Valldemossa a Palma.
    </p><p class="article-text">
        En total, el Govern ha ampliat la flota de la xarxa TIB amb 27 autobusos durant el darrer any i preveu incorporar vuit autobusos m&eacute;s enguany.
    </p><p class="article-text">
        La prova pilot de l'autob&uacute;s amb reserva pr&egrave;via de pla&ccedil;a a la l&iacute;nia 203 s'ha posat en marxa inicialment en una freq&uuml;&egrave;ncia al dia, en l'autob&uacute;s que surt a les 15.00 hores del Port de S&oacute;ller i que efectua aturades a les 15.30 hores a Dei&agrave; i a les 15.45 hores a Valldemossa, entre altres punts, i que fa el recorregut habitual amb totes les aturades.
    </p><p class="article-text">
        Fins ara s'han registrat reserves de deu places per als primers dies de funcionament, per part de sis usuaris: dos han reservat per a aquest dimecres, un dels quals ha reservat tamb&eacute; per a tres dies m&eacute;s; i altres quatre usuaris han fet reserves per a altres dies de la primera setmana de la prova pilot.
    </p><p class="article-text">
        En una mateixa sol&middot;licitud, els usuaris poden reservar la pla&ccedil;a a l'autob&uacute;s per a diversos dies, fins a set dies, &eacute;s a dir, una setmana completa. El sistema permet reservar amb antelaci&oacute;, entre set dies i fins a 48 hores abans del servei.
    </p><p class="article-text">
        Els usuaris amb Targeta &Uacute;nica o Intermodal poden fer la sol&middot;licitud per tel&egrave;fon des de divendres passat (l&iacute;nia 617 365 365, tots els dies de la setmana, de dilluns a divendres de les 06.00 a les 22.00 hores; i dissabtes, diumenges i festius, de les 08.00 a les 22.00 hores) i, des de dilluns passat, al web tib.org, on han d'estar registrats al perfil d'usuari &laquo;TIB i tu&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Una vegada feta la reserva, els usuaris rebran un correu electr&ograve;nic de confirmaci&oacute; de la pla&ccedil;a. El sistema tamb&eacute; permet cancel&middot;lar una reserva fins a tres hores abans del servei.
    </p><p class="article-text">
        Cal tenir en compte que, si un usuari ja t&eacute; una pla&ccedil;a confirmada i no utilitza l'autob&uacute;s, si no ha cancel&middot;lat pr&egrave;viament la reserva, no podr&agrave; fer una nova reserva durant la setmana seg&uuml;ent.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Refor&ccedil;os a l&iacute;nies d'alta demanda</strong></h2><p class="article-text">
        Aquesta iniciativa forma part del conjunt de millores que el Govern impulsa a la xarxa del TIB despr&eacute;s de modificar les concessions del servei, amb un increment de pressupost de 150 milions d'euros durant el per&iacute;ode 2024-2030, fet que ha perm&egrave;s incrementar el servei d'autob&uacute;s en un 50 per cent, ampliar freq&uuml;&egrave;ncies i incorporar nous autobusos.
    </p><p class="article-text">
        El refor&ccedil; s'ha destinat principalment a les l&iacute;nies de m&eacute;s demanda i m&eacute;s utilitzades pels residents i, entre d'altres, inclou el servei Aerotib entre municipis de la Part Forana i l'aeroport de Palma durant tot l'any, tamb&eacute; en temporada baixa.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s de la prova pilot, el Govern incorpora aquest estiu sis autobusos de refor&ccedil; a les l&iacute;nies amb m&eacute;s pressi&oacute; de demanda. Entre aquestes, es refor&ccedil;a amb un nou autob&uacute;s la l&iacute;nia 204 que connecta el Port de S&oacute;ller amb Palma de manera m&eacute;s directa i r&agrave;pida.
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;nia 204 ja es va refor&ccedil;ar amb la incorporaci&oacute; d'un nou autob&uacute;s des del mar&ccedil; passat, dins les millores introdu&iuml;des a diverses l&iacute;nies amb la incorporaci&oacute; de 14 autobusos d'alta capacitat.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, a la zona de Ponent, s'incorpora un autob&uacute;s m&eacute;s a la l&iacute;nia 104 Magaluf-Palma, que ja s'havia refor&ccedil;at enguany amb la incorporaci&oacute; de dos nous autobusos addicionals des del mes de juny. Tamb&eacute; s'incorpora un nou autob&uacute;s a la l&iacute;nia 121 Andratx-Sant Elm, adaptat a la tipologia de la via.
    </p><p class="article-text">
        A la zona Nord, es refor&ccedil;a la l&iacute;nia 302 Can Picafort-Alc&uacute;dia-Palma, amb la incorporaci&oacute; d'un autob&uacute;s addicional de refor&ccedil; a partir d'aquest dimecres, en una ruta que tamb&eacute; s'havia millorat des del mar&ccedil;, ja que ara disposa de vehicles de m&eacute;s capacitat.
    </p><p class="article-text">
        Un altre refor&ccedil; &eacute;s el de la l&iacute;nia 301 Port de Pollen&ccedil;a-Palma amb la incorporaci&oacute; d'un autob&uacute;s m&eacute;s de refor&ccedil; i el de la l&iacute;nia 401 Cala Millor-Manacor-Palma amb la incorporaci&oacute; d'autobusos de m&eacute;s capacitat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/arrenca-prova-pilot-amb-reserva-placa-per-residents-l-autobus-port-soller-deia-valldemossa-palma_1_13347873.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Jul 2026 11:20:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2478783" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2478783" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Arrenca la prova pilot amb reserva de plaça per a residents a l'autobús Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Transporte público,Autobuses,Transporte,Turistas,Turismo,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Arranca la prueba piloto con reserva de plaza para residentes en el bus Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arranca-prueba-piloto-reserva-plaza-residentes-bus-port-soller-deia-valldemossa-palma_1_13347811.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Arranca la prueba piloto con reserva de plaza para residentes en el bus Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La iniciativa acaba de ponerse en marcha en la línea 203 con una frecuencia al día en el vehículo que sale a las 15.00 horas del Port de Sóller y que efectúa paradas a las 15.30 horas en Deià y a las 15.45 horas en Valldemossa, entre otros puntos</p><p class="subtitle">Es Trenc y Es Vedrà, las zonas paradisíacas llenas de turistas que cuentan con menos regulación por culpa de una ley del PP
</p></div><p class="article-text">
        La red del TIB de Mallorca comienza este mi&eacute;rcoles la prueba piloto de reserva de plaza en el bus de la l&iacute;nea 203 Port de S&oacute;ller-Dei&agrave;-Valldemossa-Palma, que empieza con car&aacute;cter experimental en una frecuencia al d&iacute;a y para la que se puede reservar a trav&eacute;s de la p&aacute;gina web tib.org y por tel&eacute;fono.
    </p><p class="article-text">
        Este primer d&iacute;a de julio tambi&eacute;n se incorporan los nuevos buses adicionales de refuerzo en diferentes zonas de la isla, dentro del plan de refuerzo del transporte p&uacute;blico que ha permitido ampliar la flota con 27 buses el &uacute;ltimo a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        La Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad ha se&ntilde;alado en una nota de prensa que la prueba piloto, a la que pueden hacer reservas los usuarios con Tarjeta &Uacute;nica o Tarjeta Intermodal, forma parte de un conjunto de actuaciones m&aacute;s amplio de mejoras.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, se incorporan seis autobuses de refuerzo este verano para ampliar el servicio a l&iacute;neas de alta demanda, con incrementos de frecuencias de hasta el 43 por ciento en el caso de la l&iacute;nea 203 de Valldemossa a Palma.
    </p><p class="article-text">
        En total, el Govern ha ampliado la flota de la red TIB con 27 autobuses durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o y prev&eacute; incorporar ocho autobuses m&aacute;s este a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        La prueba piloto del bus con reserva previa de plaza en la l&iacute;nea 203 se ha puesto en marcha inicialmente en una frecuencia al d&iacute;a, en el bus que sale a las 15.00 horas del Port de S&oacute;ller y que efect&uacute;a paradas a las 15.30 horas en Dei&agrave; y a las 15.45 horas en Valldemossa, entre otros puntos, que realiza el recorrido habitual con todas las paradas.
    </p><p class="article-text">
        Hasta ahora se han registrado reservas de diez plazas para los primeros d&iacute;as de funcionamiento, por parte de seis usuarios: dos han reservado para este mi&eacute;rcoles, uno de los cuales ha reservado tambi&eacute;n para tres d&iacute;as m&aacute;s; y otros cuatro usuarios han realizado reservas para otros d&iacute;as de la primera semana de la prueba piloto.
    </p><p class="article-text">
        En una misma solicitud, los usuarios pueden reservar la plaza en el bus para varios d&iacute;as, hasta siete d&iacute;as, toda una semana completa. El sistema permite reservar con antelaci&oacute;n, entre seiete d&iacute;as y hasta 48 horas antes del servicio.
    </p><p class="article-text">
        Los usuarios con Tarjeta &Uacute;nica o Intermodal pueden hacer la solicitud por tel&eacute;fono desde el pasado viernes (l&iacute;nea 617 365 365, durante todos los d&iacute;as de la semana, de lunes a viernes de 06.00 a 22.00 horas; y s&aacute;bados, domingos y festivos, de 08.00 a 22.00 horas) y, desde el pasado lunes, en la p&aacute;gina web tib.org, donde tienen que estar registrados en el perfil de usuario 'TIB y t&uacute;'.
    </p><p class="article-text">
        Una vez realizada la reserva, los usuarios recibir&aacute;n un correo electr&oacute;nico de confirmaci&oacute;n de la plaza. El sistema tambi&eacute;n permite cancelar una reserva, hasta tres horas antes del servicio.
    </p><p class="article-text">
        Hay que tener en cuenta que si un usuario ya tiene plaza confirmada y no utiliza el bus, si no ha cancelado previamente la reserva, no podr&aacute; realizar una nueva reserva durante la semana siguiente.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Refuerzos en l&iacute;neas de alta demanda</strong></h2><p class="article-text">
        Esta iniciativa forma parte del conjunto de mejoras que el Govern impulsa en la red del TIB tras modificar las concesiones del servicio, con un incremento de presupuesto de 150 millones de euros durante el periodo 2024-2030, hecho que ha permitido incrementar el servicio de bus en un 50 por ciento, ampliar frecuencias e incorporar nuevos buses.
    </p><p class="article-text">
        El refuerzo se ha destinado principalmente a las l&iacute;neas de mayor demanda y m&aacute;s utilizadas por los residentes y, entre otros, incluye el servicio Aerotib entre municipios de la Part Forana y el aeropuerto de Palma durante todo el a&ntilde;o, tambi&eacute;n en temporada baja.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de la prueba piloto, el Govern incorpora seis autobuses de refuerzo este verano en l&iacute;neas de mayor presi&oacute;n de demanda, entre ellas, se refuerza con un nuevo bus la l&iacute;nea 204 que conecta el Port de S&oacute;ller con Palma de manera m&aacute;s directa y r&aacute;pida.
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;nea 204 ya se reforz&oacute; con la incorporaci&oacute;n de un nuevo autob&uacute;s desde el pasado marzo, dentro de las mejoras introducidas en varias l&iacute;neas con la incorporaci&oacute;n de 14 buses de alta capacidad.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, en la zona de Ponent, se incorpora un bus m&aacute;s en la l&iacute;nea 104 Magaluf-Palma, que ya se hab&iacute;a reforzado este a&ntilde;o al sumar dos nuevos buses adicionales desde el mes de junio. Tambi&eacute;n se incorpora un nuevo autob&uacute;s a la l&iacute;nea 121 Andratx-Sant Elm, adaptado a la tipolog&iacute;a de la v&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        En la zona Nord, se refuerza la l&iacute;nea 302 Can Picafort-Alc&uacute;dia-Palma, con la incorporaci&oacute;n de un bus adicional de refuerzo a partir de este mi&eacute;rcoles, en una ruta que tambi&eacute;n se hab&iacute;a mejorado desde marzo, puesto que ahora cuenta con veh&iacute;culos de mayor capacidad.
    </p><p class="article-text">
        Otro refuerzo es el de la l&iacute;nea 301 Port de Pollen&ccedil;a-Palma con la inclusi&oacute;n de un autob&uacute;s m&aacute;s de refuerzo y de la l&iacute;nea 401 Cala Millor-Manacor-Palma con la incorporaci&oacute;n de buses de mayor capacidad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arranca-prueba-piloto-reserva-plaza-residentes-bus-port-soller-deia-valldemossa-palma_1_13347811.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Jul 2026 11:17:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2478783" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2478783" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Arranca la prueba piloto con reserva de plaza para residentes en el bus Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Transporte público,Autobuses,Transporte,Turistas,Turismo,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El verano del récord de turistas: la guerra, el precio del petróleo y el eclipse disparan el tirón de los destinos españoles]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/verano-record-turistas-guerra-precio-petroleo-eclipse-disparan-tiron-destinos-espanoles_1_13345833.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac895a70-c2d0-4e8d-ad84-5a55626450a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El verano del récord de turistas: la guerra, el precio del petróleo y el eclipse disparan el tirón de los destinos españoles"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">España puede sumar este año 12 millones más de turistas europeos, según Oxford Economics, mientras aumenta la oferta de vuelos, autobuses y las reservas de última hora al inicio de la temporada alta</p><p class="subtitle">Cinco años de la liberalización ferroviaria: trenes más baratos, infraestructuras tensionadas y pelea por los talleres
</p></div><p class="article-text">
        Desde hace meses, el sector tur&iacute;stico espa&ntilde;ol asume sin ambages que este verano puede alcanzar cifras r&eacute;cord. El ataque de Estados Unidos e Israel a Ir&aacute;n y la escalada del conflicto en Oriente Medio han llevado a muchos turistas locales y extranjeros a colocar Espa&ntilde;a como <a href="https://www.eldiario.es/economia/espana-refugio-turistas-guerra-sector-espera-viajeros-extranjeros-locales-prefieren-quedarse_1_13129238.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">destino preferente al ser un valor &ldquo;refugio&rdquo;, por su seguridad y por la calidad de su oferta</a>. Ahora, cuando comienza la temporada alta, empieza a materializarse esa percepci&oacute;n de que puede haber m&aacute;s turistas que nunca. A eso se suma el tir&oacute;n del eclipse del mes de agosto, que <a href="https://www.eldiario.es/economia/turismo-aprovecha-eclipse-12-agosto-reservas-disparadas-precios-1-000-euros-noche_1_13002068.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha disparado las reservas en muchos destinos</a> que no suelen tener tanto tir&oacute;n durante los meses estivales. En <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/mapa-ver-eclipse-solar-12-agosto-recorrido-visibilidad-municipio-minuto-minuto_1_13329048.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">este tema</a> detallamos, al detalle, d&oacute;nde se ver&aacute; el eclipse del 12 de agosto.
    </p><p class="article-text">
        Si nada se tuerce, Espa&ntilde;a puede superar este a&ntilde;o la barrera de los 100 millones de turistas for&aacute;neos gracias, sobre todo, al resto de europeos. Esa es la previsi&oacute;n de Oxford Economics que, en un reciente an&aacute;lisis, apunt&oacute; que Espa&ntilde;a puede ser en este 2026 el destino elegido por 12 millones de turistas europeos adicionales, lo que supondr&iacute;a duplicar el crecimiento logrado en 2025. Si se consigue, estaremos cerca de alcanzar los 110 millones de turistas extranjeros.
    </p><p class="article-text">
        Al sector, sin embargo, no le gusta hablar de cifras, de n&uacute;meros de visitantes, sino que lleva tiempo enfocado en reforzarse como un destino de calidad y huir as&iacute; de los problemas causados en los &uacute;ltimos a&ntilde;os por el turismo masivo, con las dificultades y molestias que supone para la poblaci&oacute;n residente. Por ejemplo, el <a href="https://www.eldiario.es/economia/hereu-defiende-crecimiento-sosegado-turismo-espana-alcanzar-record-visitantes_1_13098193.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ministro de Industria y Turismo, Jordi Hereu, reivindic&oacute; en el &uacute;ltimo Foro Econ&oacute;mico de elDiario.es</a> que Espa&ntilde;a debe enfocar un &ldquo;crecimiento sosegado&rdquo; de las visitas, porque eso &ldquo;se digiere bien desde el punto de vista social y ambiental&rdquo;, concluy&oacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En su an&aacute;lisis, Oxford Economics destaca que Espa&ntilde;a se ha reforzado como opci&oacute;n veraniega tras el conflicto en Oriente Medio. A la inestabilidad que ha generado, adem&aacute;s, se ha sumado el aumento de los precios del crudo, que ha elevado el precio de los vuelos. Este an&aacute;lisis destaca de los destinos espa&ntilde;oles su &ldquo;excelente relaci&oacute;n calidad-precio, una oferta de lujo ampliada y una infraestructura tur&iacute;stica bien desarrollada&rdquo;, que la convierte en &ldquo;un destino atractivo tanto para viajeros con presupuestos ajustados como para aquellos que buscan opciones de alto nivel&rdquo; econ&oacute;mico. Eso conlleva que crezcan los hoteles &ndash;con un repunte de las pernoctaciones que puede llegar al 10%&ndash; y, tambi&eacute;n, otros sectores que aprovechan el tir&oacute;n. Por ejemplo, para el sector inmobiliario ligado a la actividad comercial Oxford Economics contempla un incremento de su rentabilidad del 8%.
    </p><h2 class="article-text">M&aacute;s aviones, m&aacute;s autobuses y m&aacute;s reservas&nbsp;</h2><p class="article-text">
        Esas previsiones coinciden con un repunte de la oferta de plazas comercializadas por los principales medios de transporte durante estos primeros compases de la temporada alta. Por ejemplo, los aeropuertos espa&ntilde;oles est&aacute;n operando un total 73.229 vuelos entre el pasado viernes 26 de junio y este domingo 5 de julio, un 1,21% m&aacute;s que hace un a&ntilde;o, sobre todo en base al crecimiento de Iberia y Air Europa. Y las empresas de transporte en autob&uacute;s tienen previsto incrementar sus plazas&nbsp;en un 47% para atender el aumento de la demanda local y for&aacute;nea, seg&uacute;n ha explicado la patronal del sector, Confebus, a la agencia Efe.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n son buenos los datos que manejan las agencias de viaje. &ldquo;Estamos viendo que las ventas de &uacute;ltima hora est&aacute;n funcionando a muy buen ritmo&rdquo;, explica a elDiario.es el presidente en funciones de la Confederaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Agencias de Viajes (CEAV), Jos&eacute; Manuel Lastra.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos oficiales disponibles, correspondientes al mes de abril, la actividad de las agencias de viajes registra un crecimiento interanual cercano al 8%. &ldquo;Es cierto que cada vez se reserva con m&aacute;s antelaci&oacute;n, sobre todo los viajes de larga distancia; donde ha habido cierta afectaci&oacute;n por el conflicto, pero ahora se ha vuelto a la normalidad y se est&aacute; yendo a las agencias de viaje para hacer reservas de &uacute;ltima hora&rdquo;, indica. Tambi&eacute;n en el caso de los destinos espa&ntilde;oles. Por ejemplo, &ldquo;las aerol&iacute;neas conf&iacute;an mucho en el mercado espa&ntilde;ol&rdquo;, resume Lastra.
    </p><h2 class="article-text">La mayor&iacute;a de espa&ntilde;oles se queda en Espa&ntilde;a</h2><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n de agencias de viajes tambi&eacute;n destaca que &ldquo;durante el primer cuatrimestre del a&ntilde;o, el n&uacute;mero de turistas internacionales que visitaron Espa&ntilde;a aument&oacute; en un 3,4%, mientras que el gasto tur&iacute;stico creci&oacute; un 6,7%&rdquo;. Eso, &ldquo;confirma el atractivo del destino Espa&ntilde;a y la fortaleza de la demanda internacional&rdquo;, argumenta.
    </p><p class="article-text">
        Los c&aacute;lculos que maneja el sector apuntan que el 70% de los espa&ntilde;oles opta por destinos locales a la hora de viajar en verano, mientras alrededor del 30% se va fuera. Sin embargo, este a&ntilde;o, el aumento de los precios ha llevado a mirar otras opciones, para tratar de encontrar propuestas comerciales que pueden resultar m&aacute;s econ&oacute;micas. &ldquo;S&iacute;, hay gente que en una temporada muy alta en Espa&ntilde;a nos pregunta por ofertas en otros lugares, que salen m&aacute;s econ&oacute;micos&rdquo;, explica Jos&eacute; Manuel Lastra. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tratamos de hacer encajar al cliente en funci&oacute;n de sus deseos, Espa&ntilde;a tiene muchos atributos, pero siendo mayor el n&uacute;mero de espa&ntilde;oles que viajan por el pa&iacute;s, crece m&aacute;s el n&uacute;mero de los que se van fuera. El factor precio es relevante y determinante, a la hora de decidir el destino final de las vacaciones&rdquo;, admite el responsable de CEAV, que tambi&eacute;n destaca que Espa&ntilde;a tiene una alta demanda, al margen de los precios, por la calidad de la oferta y los servicios.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a esos precios, en el caso de los hoteles, los &uacute;ltimos datos publicados por el Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE) corresponden al mes de mayo, justo antes del inicio de la temporada alta vacacional. En ese mes, los hoteles facturaron de media, 123,7 euros por habitaci&oacute;n ocupada, un 4,2% m&aacute;s que el mismo mes de 2025. En el caso de los hoteles de cinco estrellas, la factura por noche se dispara y se va por encima de los 307 euros por habitaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El precio puede ser un freno. De hecho, los &uacute;ltimos datos publicados esta semana por el INE reflejan que, en el primer trimestre, el n&uacute;mero de viajes de los residentes en territorio espa&ntilde;ol descendi&oacute; un 4% &ndash;se situ&oacute; en 33,2 millones de viajes&ndash; aunque el gasto se increment&oacute; un 2,5%, hasta superar los 11.450 millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        De cara a este verano, un an&aacute;lisis del comparador de precios Rasteator, refleja que el 67% de los espa&ntilde;oles tiene previsto viajar por Espa&ntilde;a y que el norte peninsular se consolida como la opci&oacute;n favorita, ya que Galicia, Asturias, Cantabria y Euskadi ya han sido elegidos por el 38% de esos viajeros analizados. Quedan por detr&aacute;s destinos vacacionales m&aacute;s tradicionales, como la Costa del Sol, que es elegida por el 26% de los encuestados; y la Comunitat Valenciana, por el 22%.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Y, en cuanto a los extranjeros que prefieren venir a Espa&ntilde;a, la patronal de las agencias de viajes observa que &ldquo;los mercados emisores como Reino Unido, Alemania, Francia o Escandinavia, tienden al sol y playa, pero vemos tambi&eacute;n un crecimiento del turista que viaje de larga distancia, que viene Asia o de Am&eacute;rica, que s&iacute; va a ciudades, como Madrid, Barcelona, Sevilla, M&aacute;laga y al Norte de Espa&ntilde;a, Tambi&eacute;n vemos m&aacute;s inter&eacute;s por el norte de Espa&ntilde;a, hay m&aacute;s tir&oacute;n de esos viajeros por ir a la llamada Espa&ntilde;a verde&rdquo;, concluye Jos&eacute; Manuel Lastra.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina G. Bolinches]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/verano-record-turistas-guerra-precio-petroleo-eclipse-disparan-tiron-destinos-espanoles_1_13345833.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 30 Jun 2026 19:57:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac895a70-c2d0-4e8d-ad84-5a55626450a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="834293" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac895a70-c2d0-4e8d-ad84-5a55626450a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="834293" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El verano del récord de turistas: la guerra, el precio del petróleo y el eclipse disparan el tirón de los destinos españoles]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac895a70-c2d0-4e8d-ad84-5a55626450a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Turistas,Viajes,Eclipse]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Gobierno de Asturias aprueba la tasa turística que podrán aplicar los ayuntamientos de forma voluntaria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/asturias/gobierno-asturias-aprueba-tasa-turistica-podran-aplicar-ayuntamientos-forma-voluntaria_1_13341460.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d5ab4fa4-7002-4a96-8e84-a8610baeb1e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Gobierno de Asturias aprueba la tasa turística que podrán aplicar los ayuntamientos de forma voluntaria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La tarifa oscilará entre 0,50 céntimos y tres euros diarios por persona para un máximo de cinco noches durante la temporada alta que va del 1 de junio al 30 de septiembre y en los días centrales de Semana Santa. El proyecto de ley de Estancias Turísticas iniciará su tramitación parlamentaria y tiene garantizada su aprobación gracias a los votos de los socios de gobierno -PSOE e IU- y de Covadonga Tomé</p><p class="subtitle">Asturias, un “refugio climático” tras el verano con más turistas y crecimiento del empleo</p></div><p class="article-text">
        El Consejo de Gobierno ha aprobado este lunes el proyecto de ley de Estancias Tur&iacute;sticas que contempla el cobro de una tasa tur&iacute;stica en aquellos municipios cuyos ayuntamientos, de manera voluntaria, quieran aplicarla a los visitantes. 
    </p><p class="article-text">
        Su importe oscilar&aacute; entre 0,50 y 3 euros diarios por persona para un m&aacute;ximo de cinco noches, durante la temporada alta que va del 1 de junio al 30 de septiembre, as&iacute; como en los d&iacute;as centrales de Semana Santa. 
    </p><p class="article-text">
        La tasa ser&aacute; de 0,50 euros por campamentos tur&iacute;sticos, acampadas por eventos culturales o recreativos y alojamientos de turismo rural y de un euro en las &aacute;reas especiales para autocaravanas y en las pensiones; de dos euros en los apartamentos tur&iacute;sticos y las viviendas vacacionales; de 2,50 euros en las viviendas de uso tur&iacute;stico, y de 3 euros para las estancias en cruceros, mientras que en el caso de los hoteles oscilar&aacute; entre uno y tres euros en funci&oacute;n de la categor&iacute;a del establecimiento.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Las exenciones</strong></h2><p class="article-text">
        No obstante, tambi&eacute;n se contemplan exenciones. As&iacute;, el texto recoge los casos donde no ser&aacute; necesario abonar la tasa. En este apartado se contempla como beneficiarios a los menores de edad, las personas que acrediten un grado de discapacidad igual o superior al 65% y las personas que viajen subvencionadas por programas sociales de una administraci&oacute;n p&uacute;blica de cualquier Estado miembro de la Uni&oacute;n Europea (UE).
    </p><p class="article-text">
        Tampoco se cobrar&aacute;n las estancias que se deban a causas de fuerza mayor que est&eacute;n debidamente justificadas, as&iacute; como los alojamientos de aquellas personas que viajen por motivos de salud -cuya exenci&oacute;n se har&aacute; extensiva a sus acompa&ntilde;antes- siempre que justifiquen documentalmente que deben recibir atenci&oacute;n sanitaria integrada en la cartera de servicios del sistema sanitario p&uacute;blico de Asturias.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Otras excepciones</strong></h2><p class="article-text">
        Las estancias que se deban a estudios en todos los niveles y grados del sistema educativo p&uacute;blico, hasta el tercer ciclo universitario, las que se realicen por motivos de investigaci&oacute;n acad&eacute;mica, las que se sean consecuencia de la participaci&oacute;n en programas de talento organizados por las administraciones p&uacute;blicas del Principado y las que lleven a cabo deportistas federados para participar en competiciones deportivas oficiales tambi&eacute;n estar&aacute;n exentas de abonar la tasa.
    </p><p class="article-text">
        El Consejo de Gobierno ha aprobado el proyecto de ley en su reuni&oacute;n habitual de los lunes que, en esta ocasi&oacute;n, se ha celebrado en <a href="https://www.eldiario.es/viajes/pintoresco-pueblo-asturiano-mar-centro-historico-declarado-interes-cultural_1_13132654.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cudillero</a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La corresponsabilidad</strong></h2><p class="article-text">
        Por otro lado, la vicepresidenta del Principado, Gimena Llamedo, ha destacado que &ldquo;esta ley responde a una forma responsable de entender el turismo: anticiparse a los desaf&iacute;os futuros para seguir preservando aquello que hace de Asturias un destino &uacute;nico y atractivo&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Quien disfruta de Asturias -ha a&ntilde;adido- puede contribuir de manera razonable a conservar y mejorar el territorio que visita.&nbsp;Hablamos de corresponsabilidad, de convivencia entre visitantes y vecinos y de que quien nos visite nos ayude a cuidar nuestro Para&iacute;so Natural sin que eso recaiga exclusivamente en los asturianos&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La tramitaci&oacute;n </strong></h2><p class="article-text">
        El proyecto de ley de Estancias Tur&iacute;sticas iniciar&aacute; a partir de ahora su tramitaci&oacute;n parlamentaria en la Junta General del Principado y tiene ya garantizada su aprobaci&oacute;n ya que cuenta con el apoyo de los votos de los socios de gobierno -PSOE e IU-Convocatoria por Asturies- y de la diputada Covadonga Tom&eacute;, portavoz de Somos Asturies y adscrita al Grupo Mixto.
    </p><p class="article-text">
        Covadonga Tom&eacute; ha recordado que este ha sido uno de los acuerdos presupuestarios alcanzado con el Ejecutivo auton&oacute;mico y ha propuesto que las viviendas de uso tur&iacute;stico y los apartamentos tur&iacute;sticos soporten una tasa tur&iacute;stica m&aacute;s elevada que los hoteles de cualquier categor&iacute;a, como ya ocurre en Galicia y Euskadi.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pilar Campo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/asturias/gobierno-asturias-aprueba-tasa-turistica-podran-aplicar-ayuntamientos-forma-voluntaria_1_13341460.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 29 Jun 2026 11:54:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d5ab4fa4-7002-4a96-8e84-a8610baeb1e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="107611" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d5ab4fa4-7002-4a96-8e84-a8610baeb1e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="107611" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Gobierno de Asturias aprueba la tasa turística que podrán aplicar los ayuntamientos de forma voluntaria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d5ab4fa4-7002-4a96-8e84-a8610baeb1e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Política,Junta General del Principado de Asturias,Sociedad,Turismo,Turistas,Tasas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sanidad notifica un brote de sarampión en Tenerife originado por un turista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/sanidad-notifica-brote-sarampion-tenerife-originado-turista_1_13325769.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/45632789-2619-4aad-bbac-41fb324cbb10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sanidad notifica un brote de sarampión en Tenerife originado por un turista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El caso índice se notificó desde Reino Unido, pues se confirmó una vez que el menor infectado regresó a su país tras de pasar unos días en la isla
</p></div><p class="article-text">
        La Consejer&iacute;a de Sanidad ha notificado un <strong>brote</strong> de <strong>sarampi&oacute;n</strong> con cuatro casos confirmados en <strong>Tenerife</strong>, de los que una persona ha precisado ingreso hospitalario, y cuyo origen se corresponde con un menor procedente del Reino Unido que estuvo de vacaciones en la isla.
    </p><p class="article-text">
        El caso &iacute;ndice de este brote se notific&oacute; desde Reino Unido, pues se confirm&oacute; una vez el menor regres&oacute; a su pa&iacute;s despu&eacute;s de pasar unos d&iacute;as en Tenerife, seg&uacute;n ha informado este martes la Consejer&iacute;a de Sanidad.
    </p><p class="article-text">
        Los tres casos asociados a este inicial tuvieron alg&uacute;n tipo de contacto entre ellos y ninguno contaba con la vacuna contra el sarampi&oacute;n, pues no estaba indicada para sus edades, que est&aacute;n comprendidas entre los 45 y los 55 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Desde que la Direcci&oacute;n General de Salud P&uacute;blica tuvo conocimiento de la sospecha de estos casos se activaron los protocolos de valoraci&oacute;n, seguimiento y control de los contactos para intentar controlar la propagaci&oacute;n de la enfermedad.
    </p><p class="article-text">
        En virtud de este protocolo se siguen haciendo los seguimientos oportunos a las personas que han podido tener contacto con los casos confirmados.
    </p><p class="article-text">
        La Direcci&oacute;n General de Salud P&uacute;blica incide en la importancia de recibir las dos dosis de la vacuna contra el sarampi&oacute;n incluidas en el calendario vacunal para lograr la inmunizaci&oacute;n individual y evitar la transmisi&oacute;n de la enfermedad a personas que, por alguna circunstancia, no puedan recibir la vacuna.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, se recuerda que la vacuna es el medio m&aacute;s seguro y eficaz para evitar contraer y transmitir el sarampi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Esta vacuna se administra en dos dosis, a los doce meses y a los tres a&ntilde;os, y el 95 por ciento de la poblaci&oacute;n canaria est&aacute; correctamente vacunada en el primer a&ntilde;o de vida.
    </p><p class="article-text">
        Se recomienda adem&aacute;s la vacunaci&oacute;n de aquellas personas adolescentes, j&oacute;venes y adultas nacidos a partir de 1978 que no hayan pasado la enfermedad y sin historia documentada de haber recibido dos dosis de la vacuna triple v&iacute;rica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Vacunaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Por ello Salud P&uacute;blica hace un llamamiento a la poblaci&oacute;n para que revise el estado vacunal de ni&ntilde;os y ni&ntilde;as de tres a&ntilde;os y comprobar que hayan recibido dos dosis de vacuna contra el sarampi&oacute;n, as&iacute; como a las personas que hayan nacido despu&eacute;s de 1978 y no tengan constancia de haber sido vacunadas o haber pasado la enfermedad de forma natural, consulten en su centro de salud para recibir la vacuna.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, el personal sanitario, en especial, por encontrarse en mayor riesgo de exposici&oacute;n a posibles casos incidentes y por representar una importante proporci&oacute;n de casos en los brotes notificados en Espa&ntilde;a y otros pa&iacute;ses, debe asegurarse de que se encuentra correctamente inmunizado contra la enfermedad.
    </p><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a la vacunaci&oacute;n frente al sarampi&oacute;n se introdujo en el calendario de vacunaci&oacute;n infantil en 1975, y desde 1981 asociada en la vacuna triple v&iacute;rica.
    </p><p class="article-text">
        En 1996 se incorpor&oacute; una segunda dosis, mejorando r&aacute;pidamente las coberturas y consiguiendo una dr&aacute;stica reducci&oacute;n de las epidemias de sarampi&oacute;n, de modo que desde el a&ntilde;o 2000 es una enfermedad infrecuente que afecta principalmente a adultos y menores de un a&ntilde;o no vacunados.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Enfermedad febril</strong></h2><p class="article-text">
        El sarampi&oacute;n es una enfermedad febril exantem&aacute;tica que comienza, tras un periodo de 10-14 d&iacute;as de incubaci&oacute;n, con fiebre, congesti&oacute;n nasal, tos, en ocasiones precedida de la aparici&oacute;n de peque&ntilde;as manchas rojizas con el centro blanquecino en la mucosa oral (cara interna de las mejillas).
    </p><p class="article-text">
        El exantema, que aparece entre el tercer y el s&eacute;ptimo d&iacute;a tras el inicio de s&iacute;ntomas, empieza en la cara y se extiende por todo el cuerpo.
    </p><p class="article-text">
        El virus del sarampi&oacute;n -morbilivirus- es muy contagioso y se transmite por el aire a trav&eacute;s de gotitas expulsadas o suspendidas hasta dos horas despu&eacute;s de expulsadas o por contacto directo con las secreciones nasales o far&iacute;ngeas de personas infectadas.
    </p><p class="article-text">
        Es una enfermedad en general benigna aunque puede cursar con complicaciones como neumon&iacute;a, otitis, laringotraqueitis y diarrea y raramente puede producir encefalitis o muerte, especialmente en la infancia.
    </p><p class="article-text">
        El periodo de transmisibilidad de una persona con sarampi&oacute;n, en el que puede ser contagiosa, va desde cuatro d&iacute;as antes de la aparici&oacute;n del sarpullido (exantema) hasta cuadro d&iacute;as despu&eacute;s de su desaparici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Durante este tiempo es fundamental evitar el contacto con personas no inmunizadas y Sanidad apunta que no se ha demostrado que el virus contenido en la vacuna sea transmisible.
    </p><p class="article-text">
        La vacunaci&oacute;n dentro de las 72 horas siguientes a la exposici&oacute;n puede evitar la enfermedad o mitigar su gravedad y en el transcurso de un brote los contactos susceptibles que no se vacunen, bien por que existan contraindicaciones para la vacuna o por otros motivos, se recomienda que siempre que sea posible sean excluidos del entorno donde se produjo el caso hasta pasados dieciocho d&iacute;as despu&eacute;s del inicio del exantema del &uacute;ltimo caso del brote.
    </p><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os se observa un aumento en la incidencia en diferentes pa&iacute;ses donde anteriormente se hab&iacute;a eliminado esta enfermedad (por ejemplo, Reino Unido), como consecuencia de la p&eacute;rdida de la confianza en las vacunas por parte de la poblaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Si las coberturas vacunales descienden, el sarampi&oacute;n puede reaparecer y transmitirse r&aacute;pidamente, causando brotes que pueden culminar en ingresos hospitalarios y fallecimientos incluso en pa&iacute;ses desarrollados, como se ha demostrado en un brote epid&eacute;mico en el estado de Texas (Estados Unidos), donde se registr&oacute; el fallecimiento de un ni&ntilde;o no vacunado por esta enfermedad f&aacute;cilmente prevenible.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/sanidad-notifica-brote-sarampion-tenerife-originado-turista_1_13325769.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 23 Jun 2026 10:05:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/45632789-2619-4aad-bbac-41fb324cbb10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="106103" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/45632789-2619-4aad-bbac-41fb324cbb10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="106103" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sanidad notifica un brote de sarampión en Tenerife originado por un turista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/45632789-2619-4aad-bbac-41fb324cbb10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sarampión,Canarias,Sociedad,Sanidad,Gobierno de Canarias,Turistas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La mayor terraza ilegal de Barcelona reaparece tras años cerrada: "Han privatizado la calle"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/mayor-terraza-ilegal-barcelona-reaparece-anos-cerrada-han-privatizado-calle_1_13315323.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5f8af943-c3e5-4e36-8700-dcc749e16b9a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La mayor terraza ilegal de Barcelona reaparece tras años cerrada: &quot;Han privatizado la calle&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las 20 mesas ocupan el estrecho pasaje Trinitat mientras el Ayuntamiento asegura que les ha abierto expediente y los vecinos exigen que acelere los trámites para desmantelarla</p><p class="subtitle">El Ayuntamiento de Madrid consigue cerrar la ilegal y ruidosa terraza del Café del Espejo</p></div><p class="article-text">
        La ofensiva del Ayuntamiento de Barcelona contra las terrazas ilegales dej&oacute; una imagen ins&oacute;lita en 2022. Mientras varios turistas com&iacute;an en unas mesas instaladas sin licencia en la calle Trinitat, en el c&eacute;ntrico barrio G&ograve;tic, unos operarios municipales irrumpieron en la v&iacute;a y retiraron el mobiliario ante la sorpresa de los comensales.
    </p><p class="article-text">
        Cuatro a&ntilde;os despu&eacute;s, la considerada como la mayor terraza ilegal de Barcelona ha reaparecido. Los due&ntilde;os del restaurante, el Aviny&oacute; 10, han vuelto a plantar en el angosto callej&oacute;n las 20 mesas que dificultan el paso. Seg&uacute;n adelant&oacute; La Vanguardia y han comprobado este diario, el establecimiento sigue sin contar con licencia para ello.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Fuentes del distrito de Ciutat Vella aseguran que recientemente llevaron a cabo una inspecci&oacute;n, constataron la falta de licencia y han abierto un procedimiento sancionador. &ldquo;Este puede derivar en la retirada de la terraza&rdquo;, precisan las fuentes municipales.&nbsp;
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=xagl9eu" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Lo que exaspera a los vecinos es que hace a&ntilde;os ya se abri&oacute; un expediente contra el mismo local, que culmin&oacute; con el desmantelamiento de las mesas. &ldquo;Deber&iacute;a ser el mismo expediente de la vez anterior y no tener que volver a empezar el procedimiento&rdquo;, reclaman fuentes de la Associaci&oacute; de Ve&iuml;ns de G&ograve;tic, incr&eacute;dulos con que no se haya con mayor contundencia.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La particularidad de esta terraza es que est&aacute; ubicada en un callej&oacute;n sin salida, un estrecho pasaje que incluso se cierra por las noches. Su &uacute;nica salida da a la calle Aviny&oacute;, una de las m&aacute;s transitadas del barrio G&ograve;tic. Dentro de la calle no hay ning&uacute;n portal que d&eacute; acceso a viviendas, solamente dos restaurantes &ndash;ambos del mismo due&ntilde;o&ndash; y la salida trasera de la iglesia de Sant Jaumne.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se han privatizado la calle&rdquo;, resumen desde la Asociaci&oacute;n de Vecinos del G&ograve;tic. Ya el a&ntilde;o pasado, a&ntilde;aden, intentaron reabrir la terraza en d&iacute;as puntuales. Pero este 2026 la tienen ya a diario, ma&ntilde;ana, tarde y noche. &ldquo;Los tr&aacute;mites van tan lentos que la sensaci&oacute;n que da es que pagan las multas con la facturaci&oacute;n&rdquo;, a&ntilde;aden.
    </p><p class="article-text">
        Este jueves a las 12:00 horas, las mesas ya estaban dispuestas a la espera de comensales, la gran mayor&iacute;a turistas. Dentro del establecimiento, uno de los encargados ha atendido a elDiario.es y no ha desmentido que est&eacute;n operando sin licencia. Simplemente se ha limitado a afirmar que no tienen quejas de vecinos. &ldquo;No hay vecinos, aqu&iacute; son todo pisos tur&iacute;sticos&rdquo;, ha declarado.
    </p><p class="article-text">
        El encargado ha descrito el callej&oacute;n como &ldquo;una calle de uso privado&rdquo;, puesto que la pueden cerrar con una verja, y ha dejado claro que su intenci&oacute;n es mantener la terraza. A falta de m&aacute;s detalles, este diario ha contactado por correo con el due&ntilde;o, pero no ha obtenido por ahora respuesta.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La extensi&oacute;n irregular de las terrazas es un quebradero de cabeza para el Ayuntamiento desde hace a&ntilde;os. Las infracciones m&aacute;s habituales suelen ser la instalaci&oacute;n de m&aacute;s mesas de las permitidas, o su ubicaci&oacute;n en lugares no validados. Lo que no es tan com&uacute;n es que un restaurante ponga sin autorizaci&oacute;n una veintena de mesas en la calle.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Hace un a&ntilde;o, en verano de 2025, el consistorio inform&oacute; de que en los seis meses anteriores hab&iacute;a detectado infracciones en 129 terrazas solo en Ciutat Vella. 17 de ellas directamente no ten&iacute;an licencia.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pau Rodríguez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/mayor-terraza-ilegal-barcelona-reaparece-anos-cerrada-han-privatizado-calle_1_13315323.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 19:48:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5f8af943-c3e5-4e36-8700-dcc749e16b9a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="346665" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5f8af943-c3e5-4e36-8700-dcc749e16b9a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="346665" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La mayor terraza ilegal de Barcelona reaparece tras años cerrada: "Han privatizado la calle"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5f8af943-c3e5-4e36-8700-dcc749e16b9a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Terrazas,Ayuntamiento de Barcelona,Turistas,Hostelería]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Canarias lanza 'Orgullosamente Turisla', la campaña de Turismo interno que invita a "redescubrir las Islas este verano"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/turismo/canarias-turisla-campana-turismo-interno-redescubrir-islas-verano_1_13272376.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/345f184f-98eb-40ad-9879-ca605105130b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Canarias lanza &#039;Orgullosamente Turisla&#039;, la campaña de Turismo interno que invita a &quot;redescubrir las Islas este verano&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las visitas realizadas por residentes generaron una facturación de 137 millones de euros en esa misma temporada el año pasado y destacan por el cuidado y respeto a su tierra</p></div><p class="article-text">
        Turismo de Canarias ha lanzado la campa&ntilde;a <em>Orgullosamente Turisla</em>, que busca fomentar los viajes de los residentes canarios en el archipi&eacute;lago durante el periodo estival. Este turismo interno gener&oacute; una facturaci&oacute;n de 137 millones de euros en esta misma temporada el a&ntilde;o pasado y destaca por el cuidado y respeto a la tierra. 
    </p><p class="article-text">
        La campa&ntilde;a evoluciona el concepto de <a href="https://turismodeislascanarias.com/es/noticias/turisla-la-campana-que-impulsa-los-viajes-entre-islas-de-los-residentes-que-aprecian-su" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Turisla</strong></a>, creado hace justo un a&ntilde;o para referirse a los canarios y canarias que aman sus islas y las disfrutan viajando. En esta ocasi&oacute;n, se centra m&aacute;s en el orgullo de pertenencia y en la forma en la que la ciudadan&iacute;a vive, cuida y disfruta del archipi&eacute;lago, explica Turismo.
    </p><p class="article-text">
        A trav&eacute;s de perfiles y situaciones reconocibles, la campa&ntilde;a muestra distintas maneras de disfrutar el verano en Canarias: volver a la playa de siempre, descubrir nuevos paisajes, disfrutar de la gastronom&iacute;a local, compartir tiempo en familia o explorar nuevos rincones.
    </p><p class="article-text">
        Para lograr una mirada m&aacute;s cercana y convertir a los residentes en embajadores naturales del destino, los distintos planes se personalizan en canarios y canarias que redescubren su tierra: Mar&iacute;a, Yaiza, Jonay, Rayco, Gara y Sof&iacute;a comparten sus planes favoritos en las Islas de cara al verano.
    </p><p class="article-text">
        Esta iniciativa se difundir&aacute; en televisi&oacute;n, radio, prensa, exterior, medios digitales y redes sociales. Adem&aacute;s, cuenta con una&nbsp;<a href="https://www.holaislascanarias.com/verano-turisla/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>secci&oacute;n espec&iacute;fica</strong></a>&nbsp;en el portal del destino que ofrece propuestas y contenidos vinculados a distintos tipos de experiencias en cada una de las islas.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-t9wWAvFw2OA-6400', 'youtube', 't9wWAvFw2OA', document.getElementById('yt-t9wWAvFw2OA-6400'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-t9wWAvFw2OA-6400 src="https://www.youtube.com/embed/t9wWAvFw2OA?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><h2 class="article-text"><strong>Un segmento estrat&eacute;gico</strong></h2><p class="article-text">
        El turismo interno canario constituye un segmento estrat&eacute;gico ya que, seg&uacute;n Impactur Canarias, genera alrededor de 1.850 millones de euros de facturaci&oacute;n tur&iacute;stica al a&ntilde;o. Estos viajeros contribuyen a distribuir el gasto entre las distintas islas, fomentando con ello el equilibrio territorial, dinamizando la econom&iacute;a local y repartiendo mejor los beneficios del sector por el archipi&eacute;lago.
    </p><p class="article-text">
        Durante el verano se registra uno de los momentos del a&ntilde;o con mayor movilidad de residentes entre islas. En 2025, la poblaci&oacute;n canaria realiz&oacute; casi 737.000 desplazamientos tur&iacute;sticos en la &eacute;poca estival, de los que el 38% se produjeron dentro del archipi&eacute;lago. Adem&aacute;s, de las 7,4 millones de pernoctaciones que realizaron los residentes, la mayor parte -el 35%- tuvieron lugar en Canarias.
    </p><p class="article-text">
        Estos turistas generaron una facturaci&oacute;n de 137 millones de euros en las vacaciones de verano, con un gasto medio de 500 euros por viaje y una estancia media de 9,3 d&iacute;as. Adem&aacute;s, solo un 2% contrat&oacute; paquete tur&iacute;stico, lo que permiti&oacute; una mejor distribuci&oacute;n del gasto.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a las actividades realizadas por los residentes durante su estancia en las Islas, destacaron el disfrute de la playa (69%), las visitas a familiares o amigos (42%), las visitas culturales (25%), las compras (24%) y el senderismo (22%).
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Canarias Ahora]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/turismo/canarias-turisla-campana-turismo-interno-redescubrir-islas-verano_1_13272376.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2026 12:44:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/345f184f-98eb-40ad-9879-ca605105130b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="219700" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/345f184f-98eb-40ad-9879-ca605105130b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="219700" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Canarias lanza 'Orgullosamente Turisla', la campaña de Turismo interno que invita a "redescubrir las Islas este verano"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/345f184f-98eb-40ad-9879-ca605105130b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Canarias,Gobierno de Canarias,Turistas]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
