Milers de persones converteixen Palma en un clamor contra la turistificació i la crisi de l'habitatge: “Mallorca ha arribat al límit”

Desenes de milers de persones —unes 70.000, segons els organitzadors; prop de 25.000, segons la Policia Nacional— han omplert aquest diumenge el centre de Palma en una de les mobilitzacions socials més multitudinàries dels darrers anys a les Balears per exigir un canvi profund del model econòmic, territorial i turístic de l'arxipèlag. La manifestació, convocada per la plataforma 'Menys Turisme, Més Vida' i secundada per 134 entitats socials, ha reunit col·lectius ecologistes, organitzacions pel dret a l'habitatge, sindicats, famílies, joves, treballadors i jubilats en una protesta que ha anat molt més enllà del rebuig a la massificació turística per denunciar el creixent deteriorament de les condicions de vida de la població resident.

La marxa ha avançat de manera pacífica des de la plaça d'Espanya fins al darrer punt del recorregut, la plaça de ses Voltes, als peus de la Catedral. Ha estat en aquest indret on s'han viscut els primers moments de tensió de la jornada, ja que els agents desplegats impedien inicialment el pas a la major part dels manifestants. «Volem passar!», cridaven des de l'exterior, mentre les persones que ja havien aconseguit accedir reclamaven que se'ls permetés entrar. Finalment, la Policia ha obert el pas entre aplaudiments i crits de celebració. Mentrestant, milers de persones continuaven esperant als carrers adjacents, en una imatge inèdita a la capital balear.

Ha estat al final de la mobilització quan s'han produït els episodis més convulsos: la Policia ha començat a disparar pilotes de goma i a arremetre amb les defenses contra els manifestants, que han respost amb crits de “Vergonya em faria ser policia” i “Fora les forces d'ocupació”. Segons Europa Press, alguns participants en la protesta han llançat objectes contra el dispositiu policial, una actuació que ha estat recriminada per altres integrants de la marxa. Quan diversos concentrats han intentat mediar amb els agents, aquests han tornat a carregar fent ús de material antiavalots. Diverses persones han resultat ferides i diverses ambulàncies s'han desplaçat fins a la zona.

Enmig d'aquests incidents, la multitud ha alçat els braços per mostrar que no oferia resistència i ha entonat La Balanguera, l'himne de Mallorca, com a mostra de protesta pacífica.

Situació límit

Recolzada per plataformes com GOB, SOS Residents, Sindicat de Llogateres, CCOO, UGT, STEI, CGT, CNT, Arran o Alerta Solidària-, ha recorregut els principals carrers de Palma amb un missatge clar: el model de creixement de les últimes dècades ha dut Mallorca a una situació límit en matèria d'habitatge, territori, mobilitat, recursos naturals i qualitat de vida.

Durant tota la mobilització s'han exhibit nombroses pancartes amb lemes com “Volem turisme, però no així”, “No tenim por”, “Qui estima Mallorca no la ven” o “Mallorca no està en venda”, mentre milers de manifestants denunciaven que viure a les illes s'ha convertit en una cursa d'obstacles per a una part creixent de la població.

Activistes detingudes

La protesta arriba en un dels moments de més tensió social que recorda l'arxipèlag. A aquest context s'hi suma la detenció, fa dues setmanes, de dues activistes investigades pels atacs a cinc immobiliàries de Santa Maria del Camí, a les quals la Guàrdia Civil atribueix un presumpte delicte de grup criminal. El cas ha situat al centre del debat el creixent malestar per les dificultats d'accés a l'habitatge, la turistificació i el model econòmic de les Balears.

De fet, les dues joves han pujat aquest diumenge a l'escenari al final de la manifestació per celebrar la que han qualificat de “victòria davant la repressió”, en referència al suport multitudinari rebut durant la protesta. “Hem patit violència de tots els tipus i formes, cap justificable. Però ha estat minúscula davant tot el suport que hem rebut de les nostres famílies i amics, del nostre poble, de moltes organitzacions i col·lectius i de moltíssima gent que no coneixem i segurament no coneixerem mai. Per això volíem pujar, per agrair de cor tot el suport”, han llegit.

Per a elles, la manifestació d'aquest diumenge representa “una victòria davant la repressió”, que, segons han afirmat, tenia “l'objectiu de fer por, impedir que sortíssim al carrer i desmobilitzar-nos”. “Però ens ha unit encara més i ens ha fet més fortes”, han assegurat.

“Qui estima Mallorca no la regala ni la converteix en un aparador. Mallorca no és un tros de terra amb què especular, sinó totes les persones que l'habitem, la seva cultura i la seva història. Si aquest model, que suposadament ens ha de fer rics a tots, és el mateix que ens expulsa, potser ha arribat el moment de replantejar-lo”, han conclòs.

L'habitatge, epicentre del conflicte

L'accés a l'habitatge ha estat el gran eix de la mobilització. Els convocants sostenen que la crisi residencial ja no respon únicament a un desequilibri entre oferta i demanda, sinó a la progressiva transformació de l'habitatge en un actiu financer sotmès a l'especulació. Denuncien que el creixement del lloguer turístic, l'augment de les segones residències, la compra d'immobles per part d'inversors i el pes creixent dels grans operadors immobiliaris han reduït l'oferta destinada a residència habitual i han disparat els preus.

El Govern de Marga Prohens (PP), per la seva banda, defensa que per primera vegada està prioritzant l'accés dels residents a l'habitatge amb mesures orientades a incrementar l'oferta, com la construcció d'habitatge protegit, l'agilitació dels desenvolupaments urbanístics o les reformes per ampliar el parc residencial. Tanmateix, les entitats convocants consideren que aquestes iniciatives no aborden les causes estructurals del problema i alerten que continuen afavorint un model basat en el creixement urbanístic sense limitar la pressió especulativa sobre el mercat.

Les xifres continuen reflectint aquesta situació. Balears manté alguns dels preus més elevats de l'Estat tant en compra com en lloguer, mentre l'accés a un habitatge s'ha convertit en una de les principals preocupacions de la població. Els col·lectius denuncien que, mentre milers d'habitatges continuen buits o es destinen al lloguer vacacional i la demanda internacional manté una forta pressió sobre el mercat immobiliari, una part creixent dels residents es veu expulsada dels municipis on ha viscut tradicionalment.

Les organitzacions sostenen que la política del Govern continua centrada a incrementar l'oferta d'habitatge sense actuar sobre la demanda que, al seu parer, alimenta l'escalada dels preus. En aquest sentit, critiquen que la llei òmnibus aprovada pel PP i Vox permeti que persones jurídiques adquireixin habitatges de preu taxat per destinar-los al lloguer. L'Executiu defensa que aquesta reforma contribuirà a ampliar el parc residencial disponible, però l'oposició i els moviments socials alerten que pot obrir la porta a una major presència de grans operadors immobiliaris en un segment concebut per facilitar l'accés a l'habitatge, en un context de màxima pressió sobre el mercat.

Per a milers de treballadors, trobar un habitatge assequible s'ha convertit en una missió gairebé impossible. Cada vegada són més els joves que retarden l'emancipació, les famílies que es veuen obligades a abandonar els municipis on sempre havien viscut i els treballadors que renuncien a una oferta laboral perquè no poden assumir el cost d'un lloguer. Els col·lectius convocants atribueixen aquesta situació al fort impacte del turisme sobre el mercat immobiliari i denuncien que una part creixent del parc residencial ha deixat de complir la seva funció social per convertir-se en allotjament turístic, segona residència o producte d'inversió destinat a compradors amb major capacitat adquisitiva.

Les dades apunten també a un pes molt rellevant de la demanda internacional. Segons el geògraf Antoni Marcús, a partir de dades del Cadastre, més de 92.000 habitatges de les Balears pertanyen a propietaris estrangers, una xifra molt superior a la mitjana estatal. En municipis com Andratx, Deià, Calvià, Santanyí o Sóller, el percentatge supera àmpliament el 20% i, en alguns casos, arriba a sobrepassar el 40%. Les entitats convocants consideren que aquesta realitat incrementa la competència per l'habitatge i contribueix a l'encariment dels preus.

A aquesta pressió s'hi afegeixen altres factors que, segons els moviments socials, agreugen la crisi residencial. L'últim cens de l'INE comptabilitza més de 100.000 habitatges desocupats a les Balears, un parc que les plataformes consideren susceptible de mobilitzar-se mitjançant polítiques públiques de rehabilitació i lloguer permanent. A més, l'arxipèlag és una de les comunitats amb una major concentració d'habitatges en mans de grans tenidors. Una investigació duta a terme per elDiario.es a finals de 2024, o elaborada a partir de dades inèdites del Cadastre obtingudes mitjançant una sol·licitud d'accés a la informació pública al Ministeri d'Hisenda, va revelar que 26.061 habitatges —el 4,53% del parc residencial de les Illes— pertanyen a propietaris amb més de deu immobles. D'aquests, 6.672 habitatges estan en mans de tenidors que acumulen més de cent propietats, l'equivalent a l'1,16% del parc residencial balear.

El territori, al límit

Però la manifestació ha volgut deixar clar que el malestar va molt més enllà del preu de l'habitatge. Per als organitzadors, la turistificació condiciona ja pràcticament tots els àmbits de la vida quotidiana. Les entitats alerten de l'impacte del lloguer vacacional i la consegüent transformació de barris sencers, un procés que, asseguren, ha comportat l'expulsió de la població resident i la substitució d'habitatges per allotjaments destinats als visitants. També adverteixen que l'augment sostingut del nombre de turistes incrementa la càrrega sobre infraestructures, carreteres, platges, espais naturals i recursos hídrics.

Davant d'aquestes crítiques, el Govern defensa que ha contingut el creixement turístic i que no ha creat noves places. Les entitats convocants, en canvi, consideren que les reformes impulsades fins ara no redueixen de manera efectiva la pressió turística ni alteren les dinàmiques que, al seu parer, són a l'origen de la crisi. Sostenen que el pes del turisme sobre el mercat residencial, l'expansió del lloguer vacacional, la creixent financització de l'habitatge i l'elevada demanda internacional d'immobles continuen alimentant un model que expulsa la població resident i dificulta cada vegada més l'accés a un habitatge.

En aquest sentit, les entitats convocants consideren que Mallorca ha superat la seva capacitat de càrrega i reclamen un gir en les polítiques territorials. Entre les seves demandes figuren aturar la urbanització de sòl rústic, revisar els plans territorials insulars, recuperar corredors ecològics i ampliar la protecció dels espais naturals. Al seu parer, el creixement urbanístic impulsat durant les darreres dècades és incompatible amb la preservació d'una illa amb un territori i uns recursos naturals limitats.

Una protesta que transcendeix Mallorca

El manifest traça, a més, un diagnòstic que va molt més enllà de la turistificació. Els organitzadors sostenen que un model econòmic fortament dependent del turisme genera ocupació estacional, salaris insuficients per afrontar l'elevat cost de la vida i una vulnerabilitat creixent davant qualsevol crisi que afecti el sector. També alerten de l'impacte ambiental d'aquest model, especialment sobre els aqüífers, i denuncien que l'augment de la població flotant durant els mesos d'estiu dispara el consum d'aigua en un territori especialment exposat als efectes de la sequera. Per això reclamen diversificar l'economia, impulsar ocupació estable i de més qualitat i reduir progressivament la dependència del monocultiu turístic.

La mobilització ha tornat a situar les Balears en el centre del debat sobre els límits del turisme massiu. Les reivindicacions expressades aquest diumenge a Palma connecten amb les mobilitzacions que, en els darrers anys, s'han estès a ciutats i territoris com Barcelona o Canàries, on diferents plataformes qüestionen els efectes del creixement turístic sobre l'accés a l'habitatge, el territori i la qualitat de vida dels residents. Els convocants aspiren a consolidar un moviment que no es limita a reclamar menys turistes, sinó que planteja una reflexió de fons sobre quin model econòmic, territorial i social volen per a les Balears. “No és només una qüestió de turistes”, resumeix el manifest. “És una qüestió de com volem viure i de qui podrà continuar vivint a Mallorca d'aquí a deu o vint anys.”