El PP defensa el cessament de l'alt càrrec a qui va elogiar per denunciar un intent de suborn a Balears

El Govern balear ha negat que el recent cessament de l'exdirectora general de Costes i Litoral Maria Joaquina Ferrer Matas estigués motivat per “pressions externes” o per un expedient concret en plena polèmica per la gestió de les hamaques i para-sols de les platges de Formentera. Ferrer va cobrar rellevància pública el passat mes d'abril després de denunciar un intent de suborn de 20.000 euros per part d'un empresari, una actuació per la qual va rebre llavors el suport i els elogis de l'Executiu autonòmic.

Així ho ha posat de manifest aquest dimarts el conseller del Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha defensat al Parlament que mai s'ha immiscuït en resolucions concretes i que la seva única exigència ha estat tractar de “complir el temps” en la tramitació dels expedients.

El conseller ha respost així a una pregunta formulada per la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon, que ha qüestionat el relleu de Ferrer i ha sostingut que l'exdirectora “complia amb la normativa”. L'ecosobiranista ha acusat Lafuente de tenir “un problema amb els criteris tècnics que no diuen el que li agradaria que diguessin” i ha considerat que qui hauria de dimitir és ell. “Maria Joaquina Ferrer no hauria d'haver estat cessada”, ha remarcat.

El cessament de Ferrer, funcionària de carrera i llicenciada en Dret per la Universitat de les Illes Balears (UIB), es va produir a principis d'agost després de diverses setmanes de controvèrsia per les autoritzacions d'instal·lacions temporals a les platges de Formentera. El Govern va justificar llavors la sortida per la “pèrdua de qualitat en la prestació del servei”, especialment per la reducció d'hamaques i para-sols autoritzats durant la temporada alta, a més d'al·ludir a retards en la tramitació d'expedients. L'Executiu també va reconèixer l'existència de “divergències” entre Ferrer i Lafuente i va situar entre els objectius del relleu millorar la gestió d'una Direcció General considerada especialment complexa i sensible.

La sortida de Ferrer va adquirir una dimensió política major després que 21 funcionaris de la Conselleria fessin pública una carta en la seva defensa i donessin suport als criteris tècnics i jurídics aplicats durant la seva etapa al capdavant de Costes, tal com ha recordat el portaveu adjunt del PSIB-PSOE Marc Pons. Més per Menorca va arribar a reclamar la compareixença urgent de Lafuente davant el Parlament perquè expliqués tant el cessament com les acusacions posteriors de l'exdirectora sobre suposades ingerències polítiques en la tramitació d'informes i expedients.

Les hamaques de Formentera, al centre de la polèmica

Durant el ple, Pons ha situat precisament el conflicte de les hamaques en l'origen de la destitució. Segons el seu relat, Ferrer va ser cessada després de negar-se a signar autoritzacions que, a parer dels socialistes, eren contràries a la normativa de Costes. “Ni les seves pressions, ni les seves amenaces van fer canviar d'opinió la directora general”, ha afirmat Pons, que ha recordat a més l'escrit signat pels 21 funcionaris qüestionant les formes d'actuació del conseller.

El socialista també ha qüestionat el perfil del substitut de Ferrer, Joan Jaume Mulet, exalcalde de Llucmajor, al qual ha atribuït un perfil “clarament polític” i ha retret que mancés, al seu parer, de coneixements específics en matèria de Costes i Litoral. El socialista ha assegurat que Mulet va autoritzar posteriorment les instal·lacions de les platges de Formentera “exactament en les condicions que li van marcar els empresaris” i sense informes tècnics que justifiquessin aquestes autoritzacions.

El Govern, no obstant això, ha defensat que les noves resolucions van respectar la normativa. Lafuente ha explicat que no es va acceptar íntegrament el que va sol·licitar el Consell de Formentera i que es va reduir el nombre d'hamaques i para-sols inicialment plantejat. “Es va complir a rajatalla la normativa i es van dictar les resolucions conforme als informes jurídics de la Conselleria”, ha assegurat.

El conflicte va tenir un nou capítol el 18 d'agost, quan el Govern va autoritzar noves concessions d'instal·lacions temporals en diverses platges de Formentera fins al 2029 després de revisar i modificar les propostes inicials. La decisió va permetre recuperar part de les instal·lacions que havien estat denegades durant la polèmica, encara que no totes les sol·licituds van ser acceptades. Entre les modificacions van figurar canvis d'ubicació, reducció de superfícies ocupades i condicions vinculades a la protecció dels sistemes dunars i la línia de plenamar.

El cas de la festa de l'eclipsi

Pons ha incorporat a més a la seva intervenció la polèmica autorització d'una festa celebrada a s'Arenal de Sant Antoni coincidint amb l'eclipsi solar. El diputat ha denunciat que el permís de Costes no va arribar a l'Ajuntament fins a 15 dies després de la celebració i que el document estava “signat a mà i sense data” pel nou director general.

Lafuente ha rebutjat les acusacions i ha acusat el socialista de “muntar l'escàndol i dir coses absurdes”. En relació amb el conjunt de la polèmica sobre el cessament de Ferrer, el conseller ha arribat a parlar de “tràfic d'influències”.

La controvèrsia sobre la festa no s'ha tancat. El PSOE ha demanat recentment al Govern que investigui les celebracions privades organitzades a l'agost a Sant Antoni, entre elles el Festival Eclipsi Solar de s'Arenal, i que determini si el muntatge i l'ocupació del domini públic marítim-terrestre van comptar amb totes les autoritzacions necessàries.

El cessament de Ferrer ha cobrat especial rellevància pel seu perfil i pel gir produït en pocs mesos. L'exdirectora general havia estat públicament recolzada pel Govern a l'abril després de denunciar un presumpte intent de suborn de 20.000 euros per part d'un empresari. Quatre mesos després, va ser rellevada en plena crisi per la gestió de les platges de Formentera.

El Govern ha defensat des del primer moment que la seva sortida no estava relacionada amb aquell episodi, sinó amb la necessitat de millorar el funcionament de la Direcció General de Costes i Litoral. El relleu va recaure en Joan Jaume Mulet, el nomenament del qual va ser aprovat pel Consell de Govern el mateix dia en què es va fer efectiu el cessament de Ferrer.