Rodrigo Sorogoyen afirma que “se li trenca el cor” amb la saturació turística a Mallorca

Entre la Mallorca somiada i la Mallorca real hi ha un abisme que, per a Rodrigo Sorogoyen, és realment dolorós. “Tinc una idea de l’illa com un paradís, però quan veus el que passa amb el turisme se’t trenca el cor”, ha afirmat el director durant la presentació d’El ser querido, la pel·lícula que clou la 16a edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest. En el seu pas pel certamen, el cineasta ha reivindicat el documental Suportant el paradís, de Marga Melià, per denunciar els efectes d’un model turístic que, al seu parer, “perverteix” l’illa.

El cineasta ha defensat la necessitat del documental perquè, al seu parer, mostra “del que som capaços de pervertir un lloc per aquesta idea de progrés mal entesa”. “Fins quan s’ha de continuar guanyant diners tota l’estona?”, s’ha preguntat Sorogoyen, en una crítica al model de creixement turístic massiu que viu l’illa. Les declaracions s’han produït durant una compareixença a Palma en què el director ha estat acompanyat per la guionista Isabel Peña, els actors Javier Bardem, Victoria Luengo, Raúl Arévalo i Melina Matthews, a més de representants de la producció i de Movistar Plus+.

Durant la roda de premsa també es s’ha demanat a Javier Bardem pel paper de les figures públiques del cinema a l’hora de pronunciar-se sobre l’actualitat política i social, tal com la cineasta Judith Godrèche reivindicava aquesta setmana a elDiario.es. En aquest sentit, Bardem ha assegurat que aquells que compten amb un altaveu públic “poden i han de” expressar les seves conviccions. “Jo parlo com a persona que paga els seus impostos i que diu el que pensa. Si tens una opinió és important compartir-la. El silenci sempre anima els qui perpetren els crims”, va sostenir.

La intervenció de Sorogoyen ha servit també per aprofundir en les claus d’El ser querido, una pel·lícula que explora les relacions familiars, el pes del passat i la dificultat de la reconciliació. El director ha explicat que, després de l’èxit d’As bestas, ell i Isabel Peña volien allunyar-se d’aquell univers per construir una història molt més íntima. “Volíem allunyar-nos d’As bestas i portar un altre enfocament, on no hi hagués morts ni assassinats, i apropar-nos a un món que ens interpel·lés d’una manera més íntima”, ha explicat el cineasta.

Segons Sorogoyen, la idea va començar a prendre forma a partir d’una conversa durant un dinar, en què van començar a parlar sobre pares, fills i filles. “Vam veure que allà hi havia una història interessant. Hi havia Javier Bardem, i vam pensar que podia ser el pare de Victoria Luengo. Vam començar a imaginar aquella relació, aquella família disfuncional, i un any després vam coincidir amb Bardem a Cannes. A partir d’aquí li va interessar el projecte i el procés d’escriptura va ser molt bonic”, recorda el director de cinema.

El ser querido narra la història d’Esteban Martínez, un prestigiós director de cinema interpretat per Javier Bardem, la carrera del qual està marcada tant per l’èxit com per un passat de violència i excessos. Quan decideix oferir un paper protagonista a la seva filla Emilia, interpretada per Victoria Luengo, amb el pretext d’impulsar una carrera professional estancada, tots dos es veuen obligats a conviure durant el rodatge d’una pel·lícula. Aquesta proximitat acaba reobrint vells conflictes familiars que mai no van arribar a resoldre’s.

Per la seva banda, Bardem ha explicat que va acceptar el projecte per la solidesa de la història i per les ganes que tenia de treballar amb Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña. “M’interessen les bones pel·lícules, i aquesta està molt ben explicada. Entre els guionistes, el director i la nostra ajuda com a actors s’aconsegueix una emoció i una transparència dels conflictes humans que resulta aclaparadora”, ha assenyalat l’actor.

Relacions familiars ‘infumables’

Bardem ha destacat, a més, que la pel·lícula aborda una realitat recognoscible per a moltes famílies. “Hi ha relacions entre pares i fills que són infumables”, ha afirmat. “Tenia moltes ganes de treballar amb Rodrigo i Isabel. Sabia que fan una feina molt interessant amb els actors i que tenen molt de gust i delicadesa, també en el muntatge. Em sentia segur i protegit”, ha afegit l’actor.

El llargmetratge suposa el retorn de Sorogoyen a la direcció cinematogràfica quatre anys després d’As bestas, la pel·lícula que es va convertir en un dels grans èxits del cinema espanyol recent després d’aconseguir nou premis Goya, entre ells els de millor pel·lícula i millor direcció. Abans, el realitzador madrileny ja havia consolidat una trajectòria marcada per títols com Que Dios nos perdone, El reino, Madre o Stockholm, obres en què ha explorat amb freqüència la violència, les relacions de poder i els dilemes morals des d’una posada en escena de gran intensitat.

La presentació d’El ser querido arriba després de la seva estrena mundial al Festival de Canes, on la pel·lícula va competir per la Palma d’Or i va rebre una notable acollida per part de la crítica internacional. Després del seu pas pel certamen francès, la producció inicia ara el seu recorregut a Espanya abans d’arribar a les sales de cinema el pròxim 26 d’agost. Durant la roda de premsa també hi han participat Victoria Luengo, Raúl Arévalo i Melina Matthews, que han compartit impressions sobre el procés de rodatge i la construcció d’uns personatges marcats per la culpa, la memòria i els vincles familiars. Juntament amb ells hi han estat presents Isabel Peña, Clara Gavilán, en representació de Movistar Plus+, i els productors Eduardo Villanueva i Nacho Lavilla, de Caballo Films.

La projecció d’El ser querido posa el punt final a la 16a edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, celebrada entre el 24 de juliol i el 2 d’agost i que ha reunit a Mallorca més de 300 convidats i un total de 165 títols, la meitat dels quals estrenats per primera vegada a Espanya. Durant el festival també han estat homenatjats Alexandre Desplat, Gael García Bernal i Trine Dyrholm amb el premi Masters of Cinema, mentre que el Premi Illa de Cinema ha reconegut la trajectòria del mallorquí Rafael Ruiz per la seva contribució a la memòria cinematogràfica de Palma.