<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Sequía]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/sequia/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Sequía]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1002507" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mediterráneo de los extremos: más calor, menos lluvia útil y mayor riesgo de inundaciones como la dana de 2024]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/mediterraneo-extremos-calor-lluvia-util-mayor-riesgo-inundaciones-dana-2024_1_13060809.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7ef50100-5a0f-4b9f-ba95-72916bfd9e7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Mediterráneo de los extremos: más calor, menos lluvia útil y mayor riesgo de inundaciones como la dana de 2024"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Expertos del Basque Centre for Climate Change, del Barcelona Supercomputing Center, del Servicio de Cambio Climático de Copernicus y  del Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo concluyen que el calentamiento no solo implica un clima más cálido, sino una reorganización de procesos atmosféricos e hidrológicos</p></div><p class="article-text">
        El Mediterr&aacute;neo est&aacute; experimentando una transformaci&oacute;n profunda de su sistema clim&aacute;tico. El aumento sostenido de las temperaturas, la alteraci&oacute;n del r&eacute;gimen de precipitaciones y la intensificaci&oacute;n de fen&oacute;menos extremos apuntan a un escenario cada vez m&aacute;s inestable para una de las regiones m&aacute;s vulnerables al calentamiento global. Los investigadores que analizan estos procesos reunidos en el seminario <em>Certeses i incerteses del canvi clim&agrave;tic al Mediterrani</em>, organizado por la Universitat de Val&egrave;ncia, coinciden en que el cambio clim&aacute;tico ya est&aacute; modificando el funcionamiento del clima mediterr&aacute;neo y obligar&aacute; a replantear la gesti&oacute;n del agua, el territorio y los riesgos ambientales.
    </p><p class="article-text">
        Ese calentamiento no solo implica un clima m&aacute;s c&aacute;lido, sino una reorganizaci&oacute;n de procesos atmosf&eacute;ricos e hidrol&oacute;gicos. &ldquo;Las temperaturas siguen y seguir&aacute;n aumentando. Las olas de calor, tanto en la atm&oacute;sfera como en el oc&eacute;ano, ser&aacute;n cada vez m&aacute;s intensas, mientras que los periodos fr&iacute;os ser&aacute;n cada vez m&aacute;s raros&rdquo;, advierte Carlo Buontempo, director del Servicio de Cambio Clim&aacute;tico de Copernicus (C3S) en el ECMWF.
    </p><p class="article-text">
        Una atm&oacute;sfera m&aacute;s c&aacute;lida puede contener m&aacute;s vapor de agua, lo que incrementa la energ&iacute;a disponible para fen&oacute;menos meteorol&oacute;gicos intensos. En otras palabras, el calentamiento no solo eleva los valores medios de temperatura, sino que altera la din&aacute;mica que regula tormentas, precipitaciones y tambi&eacute;n sequ&iacute;as. Los datos recopilados por Copernicus confirman que Europa se est&aacute; calentando m&aacute;s r&aacute;pido que la media global. En la actualidad, la temperatura media del planeta se sit&uacute;a ya aproximadamente 1,4 grados por encima del nivel preindustrial, una cifra muy pr&oacute;xima al l&iacute;mite de 1,5 grados fijado por el Acuerdo de Par&iacute;s. Seg&uacute;n el Panel Intergubernamental sobre el Cambio Clim&aacute;tico (IPCC), un calentamiento global de 1,5 grados puede provocar hasta 30.000 muertes al a&ntilde;o en Europa debido al calor extremo, siendo el Mediterr&aacute;neo la regi&oacute;n donde el n&uacute;mero de v&iacute;ctimas ser&iacute;a mayor y donde adem&aacute;s aumentar&iacute;a con mayor rapidez. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Estado del clima en Europa 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Estado del clima en Europa 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, el calentamiento est&aacute; provocando cambios visibles en otros indicadores de este sistema clim&aacute;tico. Los glaciares europeos, especialmente en los Alpes, est&aacute;n retrocediendo a un ritmo acelerado, reduciendo una de las reservas naturales de agua que alimentan los grandes r&iacute;os del continente. &ldquo;Los glaciares han sufrido una disminuci&oacute;n muy significativa en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas&rdquo;, se&ntilde;ala Buontempo, quien recuerda que el deshielo afecta directamente al suministro h&iacute;drico de amplias regiones.
    </p><h2 class="article-text">Un &ldquo;punto vulnerable&rdquo; y sus efectos en la salud</h2><p class="article-text">
        La cuenca mediterr&aacute;nea es considerada por muchos cient&iacute;ficos como uno de los denominados &ldquo;hotspots&rdquo; clim&aacute;ticos del planeta, es decir, una regi&oacute;n donde los efectos del cambio clim&aacute;tico se manifiestan con mayor intensidad. Samira Khodayar, investigadora del Centro de Estudios Ambientales del Mediterr&aacute;neo (CEAM), explica que el calentamiento en esta zona avanza aproximadamente un 20 % m&aacute;s r&aacute;pido que el promedio global. El Mediterr&aacute;neo ha aumentado su temperatura alrededor de 1,6 grados desde principios de los a&ntilde;os ochenta. Un mar m&aacute;s c&aacute;lido implica una mayor evaporaci&oacute;n y, por tanto, una atm&oacute;sfera con mayor contenido de humedad, un ingrediente fundamental para la formaci&oacute;n de precipitaciones intensas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El cambio clim&aacute;tico no crea fen&oacute;menos meteorol&oacute;gicos nuevos&rdquo;, explica Khodayar. &ldquo;Pero s&iacute; aumenta su intensidad, su frecuencia y su impacto&rdquo;. En paralelo, las llamadas noches tropicales &mdash;aquellas en las que la temperatura no baja de los 20 grados&mdash; se est&aacute;n volviendo cada vez m&aacute;s habituales, especialmente en zonas costeras. Seg&uacute;n la Organizaci&oacute;n Meteorol&oacute;gica Mundial, &ldquo;la mortalidad relacionada con el calor ha aumentado alrededor de un 30% en los &uacute;ltimos 20 a&ntilde;os&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Proyecciones futuras y fen&oacute;menos violentos</h2><p class="article-text">
        Uno de los rasgos m&aacute;s caracter&iacute;sticos del cambio clim&aacute;tico en el Mediterr&aacute;neo es la combinaci&oacute;n de sequ&iacute;as m&aacute;s prolongadas con episodios de lluvia m&aacute;s intensos. Un ejemplo reciente fue el episodio de lluvias registrado en octubre de 2024 en la Comunidad Valenciana, que acab&oacute; con 230 vidas. El an&aacute;lisis climatol&oacute;gico muestra que en algunas estaciones se superaron los 700 mil&iacute;metros de precipitaci&oacute;n en apenas 16 horas, una cantidad muy superior a la media anual de muchas zonas de la regi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Francisco Doblas, director del departamento de Ciencias de la Tierra del Barcelona Supercomputing Center, explica que las proyecciones clim&aacute;ticas consideran distintos escenarios socioecon&oacute;micos. En los escenarios m&aacute;s pesimistas, el aumento de temperatura podr&iacute;a alcanzar entre 5 y 8 grados a finales de siglo en la cuenca mediterr&aacute;nea. Doblas advierte que &ldquo;el calentamiento en el Mediterr&aacute;neo ser&aacute; mucho mayor que la media global&rdquo;. Adem&aacute;s, el incremento de temperatura ser&aacute; especialmente intenso durante el verano, la estaci&oacute;n m&aacute;s cr&iacute;tica para la regi&oacute;n debido al estr&eacute;s t&eacute;rmico, los incendios forestales y la escasez de agua.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Inundaciones generalizadas en 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Inundaciones generalizadas en 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Doblas tambi&eacute;n analiz&oacute; el episodio de lluvias de octubre de 2024 en Valencia mediante simulaciones clim&aacute;ticas de alta resoluci&oacute;n. Al comparar el mismo fen&oacute;meno bajo condiciones clim&aacute;ticas actuales y bajo condiciones similares a las de mediados del siglo XX, los resultados indican que el cambio clim&aacute;tico aument&oacute; aproximadamente un 20 % la intensidad de las precipitaciones.
    </p><h2 class="article-text">De los peligros clim&aacute;ticos al riesgo</h2><p class="article-text">
        Si los estudios clim&aacute;ticos permiten entender c&oacute;mo cambia el sistema atmosf&eacute;rico, la gesti&oacute;n del riesgo requiere incorporar tambi&eacute;n factores sociales y econ&oacute;micos. Mar&iacute;a Jos&eacute; Sanz, directora cient&iacute;fica del Basque Centre for Climate Change (BC3), subraya que el riesgo clim&aacute;tico no depende &uacute;nicamente del fen&oacute;meno meteorol&oacute;gico. &ldquo;El riesgo es la combinaci&oacute;n del peligro, la exposici&oacute;n y la vulnerabilidad&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Espa&ntilde;a cuenta actualmente con un Plan Nacional de Adaptaci&oacute;n al Cambio Clim&aacute;tico para el periodo 2021-2030. El an&aacute;lisis de riesgos realizado en este marco ha identificado m&aacute;s de 140 riesgos clim&aacute;ticos relevantes, de los cuales 51 se consideran prioritarios. Por ello, Sanz insiste en que la adaptaci&oacute;n al cambio clim&aacute;tico no puede abordarse como una pol&iacute;tica aislada. Debe integrarse en la planificaci&oacute;n urbana, la gesti&oacute;n del territorio, la pol&iacute;tica econ&oacute;mica y la gesti&oacute;n de infraestructuras. &ldquo;Adaptarse al cambio clim&aacute;tico ya no es una opci&oacute;n&rdquo;, concluye. &ldquo;Es una obligaci&oacute;n y necesidad que debe formar parte de cualquier decisi&oacute;n que se tome hoy&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <em>* La producci&oacute;n de este reportaje de elDiario.es cuenta con el apoyo de una subvenci&oacute;n del proyecto Climate Frontline, liderado por EJC en colaboraci&oacute;n con REVOLVE.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Parwin Dawari]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/mediterraneo-extremos-calor-lluvia-util-mayor-riesgo-inundaciones-dana-2024_1_13060809.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 15 Mar 2026 23:36:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7ef50100-5a0f-4b9f-ba95-72916bfd9e7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3290910" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7ef50100-5a0f-4b9f-ba95-72916bfd9e7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3290910" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Mediterráneo de los extremos: más calor, menos lluvia útil y mayor riesgo de inundaciones como la dana de 2024]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7ef50100-5a0f-4b9f-ba95-72916bfd9e7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[DANA,Comunidad Valenciana,Cambio climático,Inundaciones,Sequía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Mediterrània dels extrems: més calor, menys pluja útil i major risc d’inundacions com la dana de 2024]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/mediterrania-dels-extrems-mes-calor-menys-pluja-util-i-major-risc-d-inundacions-com-dana-2024_1_13065481.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7ef50100-5a0f-4b9f-ba95-72916bfd9e7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Mediterrània dels extrems: més calor, menys pluja útil i major risc d’inundacions com la dana de 2024"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Experts del Basque Centre for Climate Change, del Barcelona Supercomputing Center, del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus i  del Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània conclouen que el calfament no sols implica un clima més càlid, sinó una reorganització de processos atmosfèrics i hidrològics</p></div><p class="article-text">
        La Mediterr&agrave;nia experimenta una transformaci&oacute; profunda del seu sistema clim&agrave;tic. L&rsquo;augment sostingut de les temperatures, l&rsquo;alteraci&oacute; del r&egrave;gim de precipitacions i la intensificaci&oacute; de fen&ograve;mens extrems apunten a un escenari cada vegada m&eacute;s inestable per a una de les regions m&eacute;s vulnerables al calfament global. Els investigadors que analitzen aquests processos reunits en el seminari <em>Certeses i incerteses del canvi clim&agrave;tic al Mediterrani</em>, organitzat per la Universitat de Val&egrave;ncia, coincideixen que el canvi clim&agrave;tic ja va modificant el funcionament del clima mediterrani i obligar&agrave; a replantejar la gesti&oacute; de l&rsquo;aigua, el territori i els riscos ambientals.
    </p><p class="article-text">
        Aquest calfament no sols implica un clima m&eacute;s c&agrave;lid, sin&oacute; una reorganitzaci&oacute; de processos atmosf&egrave;rics i hidrol&ograve;gics. &ldquo;Les temperatures continuen i continuaran augmentant. Les onades de calor, tant en l&rsquo;atmosfera com en l&rsquo;oce&agrave;, seran cada vegada m&eacute;s intenses, mentre que els per&iacute;odes freds seran cada vegada m&eacute;s estranys&rdquo;, adverteix Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Clim&agrave;tic de Copernicus (C3S) en l&rsquo;Ecmwf.
    </p><p class="article-text">
        Una atmosfera m&eacute;s c&agrave;lida pot contindre m&eacute;s vapor d&rsquo;aigua, fet que incrementa l&rsquo;energia disponible per a fen&ograve;mens meteorol&ograve;gics intensos. En altres paraules, el calfament no sols eleva els valors mitjans de temperatura, sin&oacute; que altera la din&agrave;mica que regula tempestes, precipitacions i tamb&eacute; sequeres. Les dades recopilades per Copernicus confirmen que Europa va calfant-se m&eacute;s r&agrave;pidament que la mitjana global. En l&rsquo;actualitat, la temperatura mitjana del planeta se situa ja aproximadament 1,4 graus per damunt del nivell preindustrial, una xifra molt pr&ograve;xima al l&iacute;mit d&rsquo;1,5 graus fixat per l&rsquo;Acord de Par&iacute;s. Segons el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Clim&agrave;tic (IPCC), un calfament global d&rsquo;1,5 graus pot provocar fins a 30.000 morts a l&rsquo;any a Europa a causa de la calor extrema, i &eacute;s la Mediterr&agrave;nia la regi&oacute; on el nombre de v&iacute;ctimes seria m&eacute;s alt i on a m&eacute;s augmentaria amb m&eacute;s rapidesa. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/599b8bc1-4b6f-43e3-8d2e-49b4204a0fe1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Estat del clima a Europa 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Estat del clima a Europa 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A m&eacute;s, el calfament provoca canvis visibles en altres indicadors d&rsquo;aquest sistema clim&agrave;tic. Les glaceres europees, especialment als Alps, retrocedeixen a un ritme accelerat, cosa que redueix una de les reserves naturals d&rsquo;aigua que alimenten els grans rius del continent. &ldquo;Les glaceres han experimentat una disminuci&oacute; molt significativa en les &uacute;ltimes d&egrave;cades&rdquo;, assenyala Buontempo, que recorda que el desgla&ccedil; afecta directament el subministrament h&iacute;dric d&rsquo;&agrave;mplies regions.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un &ldquo;punt vulnerable&rdquo; i els seus efectes en la salut</strong></h2><p class="article-text">
        La conca mediterr&agrave;nia &eacute;s considerada per molts cient&iacute;fics un dels denominats <em>hotspots</em> clim&agrave;tics del planeta, &eacute;s a dir, una regi&oacute; en qu&egrave; els efectes del canvi clim&agrave;tic es manifesten amb m&eacute;s intensitat. Samira Khodayar, investigadora del Centre d&rsquo;Estudis Ambientals de la Mediterr&agrave;nia (CEAM), explica que el calfament en aquesta zona avan&ccedil;a aproximadament un 20% m&eacute;s r&agrave;pidament que la mitjana global. La Mediterr&agrave;nia ha augmentat la seua temperatura al voltant d&rsquo;1,6 graus des del comen&ccedil;ament dels anys huitanta. Una mar m&eacute;s c&agrave;lida implica m&eacute;s evaporaci&oacute; i, per tant, una atmosfera amb m&eacute;s contingut d&rsquo;humitat, un ingredient fonamental per a la formaci&oacute; de precipitacions intenses.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El canvi clim&agrave;tic no crea fen&ograve;mens meteorol&ograve;gics nous&rdquo;, explica Khodayar. &ldquo;Per&ograve; s&iacute; que n&rsquo;augmenta la intensitat, la freq&uuml;&egrave;ncia i l&rsquo;impacte&rdquo;. En paral&middot;lel, les anomenades nits tropicals &mdash;aquelles en qu&egrave; la temperatura no abaixa de 20 graus&mdash; esdevenen cada vegada m&eacute;s habituals, especialment en zones costaneres. Segons l&rsquo;Organitzaci&oacute; Meteorol&ograve;gica Mundial, &ldquo;la mortalitat relacionada amb la calor ha augmentat al voltant d&rsquo;un 30% en els &uacute;ltims 20 anys&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Projeccions futures i fen&ograve;mens violents</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels trets m&eacute;s caracter&iacute;stics del canvi clim&agrave;tic a la Mediterr&agrave;nia &eacute;s la combinaci&oacute; de sequeres m&eacute;s prolongades amb episodis de pluja m&eacute;s intensos. Un exemple recent va ser l&rsquo;episodi de pluges registrat l&rsquo;octubre del 2024 a la Comunitat Valenciana, que va posar fi a 230 vides. L&rsquo;an&agrave;lisi climatol&ograve;gica mostra que en algunes estacions es van superar els 700 mil&middot;l&iacute;metres de precipitaci&oacute; en tot just 16 hores, una quantitat molt superior a la mitjana anual de moltes zones de la regi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Francisco Doblas, director del Departament de Ci&egrave;ncies de la Terra del Barcelona Supercomputing Center, explica que les projeccions clim&agrave;tiques consideren diferents escenaris socioecon&ograve;mics. En els escenaris m&eacute;s pessimistes, l&rsquo;augment de temperatura podria arribar entre 5 i 8 graus al final del segle en la conca mediterr&agrave;nia. Doblas adverteix que &ldquo;el calfament a la Mediterr&agrave;nia ser&agrave; molt m&eacute;s gran que la mitjana global&rdquo;. A m&eacute;s, l&rsquo;increment de temperatura ser&agrave; especialment intens durant l&rsquo;estiu, l&rsquo;estaci&oacute; m&eacute;s cr&iacute;tica per a la regi&oacute; a causa de l&rsquo;estr&eacute;s t&egrave;rmic, els incendis forestals i l&rsquo;escassetat d&rsquo;aigua.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ecda43c-f677-45b4-8eb0-a82e713a31b3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Inundacions generalitzades el 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Inundacions generalitzades el 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Doblas tamb&eacute; va analitzar l&rsquo;episodi de pluges d&rsquo;octubre del 2024 a Val&egrave;ncia mitjan&ccedil;ant simulacions clim&agrave;tiques d&rsquo;alta resoluci&oacute;. En comparar el mateix fenomen sota condicions clim&agrave;tiques actuals i sota condicions similars a les de mitjan segle XX, els resultats indiquen que el canvi clim&agrave;tic va augmentar aproximadament un 20% la intensitat de les precipitacions.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Dels perills clim&agrave;tics al risc</strong></h2><p class="article-text">
        Si els estudis clim&agrave;tics permeten entendre com canvia el sistema atmosf&egrave;ric, la gesti&oacute; del risc requereix incorporar tamb&eacute; factors socials i econ&ograve;mics. Mar&iacute;a Jos&eacute; Sanz, directora cient&iacute;fica del Basque Centre for Climate Change (BC3), subratlla que el risc clim&agrave;tic no dep&eacute;n &uacute;nicament del fenomen meteorol&ograve;gic. &ldquo;El risc &eacute;s la combinaci&oacute; del perill, l&rsquo;exposici&oacute; i la vulnerabilitat&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Espanya t&eacute; actualment amb un Pla Nacional d&rsquo;Adaptaci&oacute; al Canvi Clim&agrave;tic per al per&iacute;ode 2021-2030. L&rsquo;an&agrave;lisi de riscos duta a terme en aquest marc ha identificat m&eacute;s de 140 riscos clim&agrave;tics rellevants, dels quals 51 es consideren prioritaris. Per aix&ograve;, Sanz insisteix que l&rsquo;adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic no pot abordar-se com una pol&iacute;tica a&iuml;llada. Ha d&rsquo;integrar en la planificaci&oacute; urbana, la gesti&oacute; del territori, la pol&iacute;tica econ&ograve;mica i la gesti&oacute; d&rsquo;infraestructures. &ldquo;Adaptar al canvi clim&agrave;tic ja no &eacute;s una opci&oacute;&rdquo;, conclou. &ldquo;&Eacute;s una obligaci&oacute; i una necessitat que ha de formar part de qualsevol decisi&oacute; que es prenga hui&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <em>* La producci&oacute; d&rsquo;aquest reportatge d&rsquo;elDiario.es t&eacute; el suport d&rsquo;una subvenci&oacute; del projecte Climate Frontline, liderat per EJC en col&middot;laboraci&oacute; amb Revolve.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Parwin Dawari]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/mediterrania-dels-extrems-mes-calor-menys-pluja-util-i-major-risc-d-inundacions-com-dana-2024_1_13065481.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 15 Mar 2026 22:56:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7ef50100-5a0f-4b9f-ba95-72916bfd9e7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3290910" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7ef50100-5a0f-4b9f-ba95-72916bfd9e7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3290910" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Mediterrània dels extrems: més calor, menys pluja útil i major risc d’inundacions com la dana de 2024]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7ef50100-5a0f-4b9f-ba95-72916bfd9e7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[DANA,Comunidad Valenciana,Cambio climático,Inundaciones,Sequía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La fractura del cicle hídric a la Mediterrània: “La desertificació té a veure amb l’ús inadequat del territori”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/fractura-cicle-hidric-mediterrania-desertificacio-veure-amb-l-us-inadequat-territori_1_13065470.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La fractura del cicle hídric a la Mediterrània: “La desertificació té a veure amb l’ús inadequat del territori”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El canvi climàtic en aquesta regió de transició ha deixat de ser una projecció futura i s’ha consolidat com una realitat material ineludible, alimentada pels efectes de les accions antròpiques</p></div><p class="article-text">
        El recent seminari <em>Certeses i incerteses del canvi clim&agrave;tic al Mediterrani</em>, organitzat per la Universitat de Val&egrave;ncia, ha servit com un f&ograve;rum d&rsquo;an&agrave;lisi cr&iacute;tica per a abordar la profunda transformaci&oacute; ambiental i socioecon&ograve;mica per la qual passa la conca mediterr&agrave;nia. El canvi clim&agrave;tic en aquesta regi&oacute; de transici&oacute; ha deixat de ser una projecci&oacute; futura i s&rsquo;ha consolidat com una realitat material ineludible, alimentada pels efectes de les accions antr&ograve;piques.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, les precipitacions mediterr&agrave;nies mostren una evoluci&oacute; especialment preocupant. Manuel Pulido, director de la C&agrave;tedra de Canvi Clim&agrave;tic (UPV), va sentenciar durant la seua pon&egrave;ncia que l&rsquo;aigua actua com el vector principal del canvi clim&agrave;tic. &ldquo;El risc h&iacute;dric futur estar&agrave; dominat per canvis extrems i per les combinacions de fen&ograve;mens extrems sota la no estacionarietat&rdquo;, afig l&rsquo;expert. La ge&ograve;grafa Mar&iacute;a Jos&eacute; Estrela, de la Universitat de Val&egrave;ncia, recorda que la irregularitat de les pluges sempre ha sigut una caracter&iacute;stica del clima mediterrani, per&ograve; adverteix que el canvi clim&agrave;tic va alterant la seua estructura.
    </p><p class="article-text">
        Els registres hist&ograve;rics demostren que els episodis torrencials no s&oacute;n nous &mdash;inundacions com les de l&rsquo;horta de Val&egrave;ncia el 1912 ja formen part de la hist&ograve;ria clim&agrave;tica de la regi&oacute;&mdash;, per&ograve; el seu comportament actual mostra canvis significatius. Al golf de Val&egrave;ncia, per exemple, de 31 grans esdeveniments de precipitaci&oacute; extrema registrats, 26 es van concentrar en el litoral centre-sud, amb acumulats superiors a 400 mil&middot;l&iacute;metres.
    </p><p class="article-text">
        En aquests processos, la Mediterr&agrave;nia actua com un aut&egrave;ntic &ldquo;acumulador combustible&rdquo; d&rsquo;energia i humitat que afavoreix les pluges torrencials quan es donen les condicions atmosf&egrave;riques adequades. No obstant aix&ograve;, el canvi m&eacute;s rellevant no &eacute;s nom&eacute;s l&rsquo;augment dels episodis extrems, sin&oacute; la transformaci&oacute; del mateix r&egrave;gim de precipitacions.
    </p><p class="article-text">
        Segons explica Estrela, les pluges ordin&agrave;ries &mdash;les que recarreguen aq&uuml;&iacute;fers, alimenten rius i sostenen els ecosistemes&mdash; van perdent pes davant els esdeveniments extrems. &ldquo;Els esdeveniments extrems van reempla&ccedil;ant la precipitaci&oacute; ordin&agrave;ria&rdquo;, adverteix. Aix&ograve; implica que, encara que les pluges intenses puguen ser espectaculars, aporten menys benefici hidrol&ograve;gic real, perqu&egrave; gran part de l&rsquo;aigua es perd r&agrave;pidament per escolament o provoca danys abans d&rsquo;infiltrar-se en el s&ograve;l. En paral&middot;lel, una atmosfera m&eacute;s c&agrave;lida exigeix cada vegada m&eacute;s vapor d&rsquo;aigua, cosa que agreuja el desequilibri h&iacute;dric: hi ha menys pluja &uacute;til disponible per a satisfer una demanda atmosf&egrave;rica creixent. Aquesta din&agrave;mica evidencia, segons Manuel Pulido, una intensificaci&oacute; del cicle hidrol&ograve;gic pel canvi clim&agrave;tic indu&iuml;t per l&rsquo;home, cosa que erosiona la seguretat h&iacute;drica i multiplica les vulnerabilitats relacionades amb l&rsquo;aigua.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;aridesa, el s&ograve;l i la pressi&oacute; humana</strong></h2><p class="article-text">
        A aquesta transformaci&oacute; del cicle de l&rsquo;aigua se sumen altres processos de degradaci&oacute; ambiental. Jaime Mart&iacute;nez Valderrama, un investigador del CSIC, recorda que la desertificaci&oacute; no dep&eacute;n &uacute;nicament de l&rsquo;aridesa clim&agrave;tica. &ldquo;Un desert &eacute;s un lloc on plou poc&rdquo;, explica, &ldquo;per&ograve; la desertificaci&oacute; t&eacute; a veure amb l&rsquo;&uacute;s inadequat del territori&rdquo;. Les activitats humanes que van en contra de les condicions ambientals naturals poden accelerar la degradaci&oacute; dels s&ograve;ls fins i tot en regions on l&rsquo;aridesa ja &eacute;s elevada (per exemple, l&rsquo;&uacute;s de fertilitzants contamina els s&ograve;ls i els &ldquo;esprem&rdquo; fins que els deixa desnodrits). El resultat &eacute;s un sistema cada vegada m&eacute;s vulnerable, en qu&egrave; els canvis clim&agrave;tics i les pressions humanes s&rsquo;amplifiquen m&uacute;tuament. La il&middot;lustraci&oacute; seg&uuml;ent mostra com podria evolucionar el risc de desertificaci&oacute; a Europa en funci&oacute; de l&rsquo;escenari a qu&egrave; ens enfrontem o, dit d&rsquo;una altra manera, en funci&oacute; del que fem o no fem com a humanitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Canvi previst del risc de desertificació i l’índex d’aridesa el 2071-2100. Canvi previst de desertificació en un escenari de 2,4 °C (RCP 4,5 esquerra) i en un escenari de 4,3 °C (RCP 8,5-dreta) el 2071-2100 en comparació amb 1981-2100. (Font Spioni, J. Barbosa, Dosio A., McCormick N., Vogt I., ‘Is Europe at risk of desertification due to climate change?’, Geophysical Research Abstract, vol. 20, 2018, EGU2018-9557, 2018 General Assembly)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Canvi previst del risc de desertificació i l’índex d’aridesa el 2071-2100. Canvi previst de desertificació en un escenari de 2,4 °C (RCP 4,5 esquerra) i en un escenari de 4,3 °C (RCP 8,5-dreta) el 2071-2100 en comparació amb 1981-2100. (Font Spioni, J. Barbosa, Dosio A., McCormick N., Vogt I., ‘Is Europe at risk of desertification due to climate change?’, Geophysical Research Abstract, vol. 20, 2018, EGU2018-9557, 2018 General Assembly).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La dimensi&oacute; d&rsquo;aquesta vulnerabilitat es compr&eacute;n millor en ampliar l&rsquo;escala temporal. Segons els estudis paleoclim&agrave;tics presentats per Ernesto Tejedor, &ldquo;els registres dels &uacute;ltims 100 anys s&oacute;n insuficients per a capturar la variabilitat completa del clima mediterrani&rdquo;. En integrar dades paleoclim&agrave;tiques en la gesti&oacute; de riscos, es revela, per exemple, que, a la Mediterr&agrave;nia, l&rsquo;estiu del 2022 va ser el m&eacute;s c&agrave;lid en m&eacute;s de 900 anys, consolidant aix&iacute; un profund canvi de r&egrave;gim en muntanyes de latituds mitjanes dominat per l&rsquo;augment de l&rsquo;estr&eacute;s hidroclim&agrave;tic.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un sistema clim&agrave;tic cada vegada m&eacute;s variable</strong></h2><p class="article-text">
        El tancament d&rsquo;aquest seminari va ser presentat per Ana Camarasa, catedr&agrave;tica de geografia f&iacute;sica, que va subratllar que, encara que el coneixement cient&iacute;fic continua ampliant-se i obri noves preguntes, les evid&egrave;ncies sobre el canvi clim&agrave;tic s&oacute;n ja contundents. &ldquo;Hi ha moltes incerteses, per&ograve; tamb&eacute; moltes evid&egrave;ncies. La situaci&oacute; de canvi &eacute;s din&agrave;mica i, a mesura que avancem en el coneixement, s&rsquo;obrin noves portes, per&ograve; aix&ograve; no invalida que el canvi clim&agrave;tic existeix&rdquo;, va afirmar.
    </p><p class="article-text">
        Camarasa tamb&eacute; va recordar que la Mediterr&agrave;nia &eacute;s especialment sensible a aquests canvis per la seua pr&ograve;pia naturalesa clim&agrave;tica. &ldquo;La Mediterr&agrave;nia &eacute;s una zona de transici&oacute; i un dels climes m&eacute;s variables; per aix&ograve; tota aquesta variabilitat i aquesta incertesa l&rsquo;afecten m&eacute;s que altres sistemes&rdquo;, va explicar. Aix&iacute; i tot, va assenyalar que les observacions mostren una coher&egrave;ncia clara en tota la regi&oacute;: &ldquo;No hi ha dubtes pel que fa a l&rsquo;increment de la temperatura&rdquo;. I el gr&agrave;fic seg&uuml;ent ho demostra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diferència entre la temperatura mitjana de la Mediterrània entre els mesos de juny i agost per a cada any des del 1986 al 2024 i la temperatura mitjana del període 1986-2015 (Font: Servei Marítim de Copernicus. Meteoclimática)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diferència entre la temperatura mitjana de la Mediterrània entre els mesos de juny i agost per a cada any des del 1986 al 2024 i la temperatura mitjana del període 1986-2015 (Font: Servei Marítim de Copernicus. Meteoclimática).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de les temperatures mitjanes, Camarasa va alertar en la seua intervenci&oacute; d&rsquo;una transposici&oacute; retardada de la calor cap a les precipitacions i sobre els impactes indirectes del clima, i va destacar la &ldquo;mortalitat silenciosa&rdquo; que provoquen les nits t&ograve;rrides sobre la salut p&uacute;blica. Ens trobem, va advertir, davant un escenari de &ldquo;multirisc&rdquo; en qu&egrave; la combinaci&oacute; de fen&ograve;mens extrems supera repetidament els nostres llindars de toler&agrave;ncia socials i estructurals.
    </p><p class="article-text">
        Per a fer front a aquesta situaci&oacute;, Camarasa advoca per una &ldquo;cocreaci&oacute;&rdquo; de mesures, involucrant la ciutadania i m&uacute;ltiples disciplines, per a desenvolupar un portafolis de mesures d&rsquo;adaptaci&oacute;; un portafolis que, segons Manuel Pulido, ha d&rsquo;atendre tant l&rsquo;oferta i la demanda, com la gesti&oacute; conjunta. En definitiva, davant la certesa que els riscos relacionats amb l&rsquo;aigua augmentaran amb cada grau de calfament global, la professora va concloure: &ldquo;Sabem que els extrems ocorreran m&eacute;s vegades i amb m&eacute;s intensitat; la incertesa &eacute;s quan, on i com. I ac&iacute; &eacute;s on el que fem hui determinar&agrave; el que passar&agrave; dem&agrave;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <em>* La producci&oacute; d&rsquo;aquest reportatge d&rsquo;eldiario.es t&eacute; el suport d&rsquo;una subvenci&oacute; del projecte Climate Frontline, liderat per EJC en col&middot;laboraci&oacute; amb Revolve.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/fractura-cicle-hidric-mediterrania-desertificacio-veure-amb-l-us-inadequat-territori_1_13065470.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Mar 2026 22:56:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1394657" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1394657" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La fractura del cicle hídric a la Mediterrània: “La desertificació té a veure amb l’ús inadequat del territori”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Mediterráneo,Sequía,Inundaciones,desertización]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La fractura del ciclo hídrico en el Mediterráneo: “La desertificación tiene que ver con el uso inadecuado del territorio”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/fractura-ciclo-hidrico-mediterraneo-desertificacion-ver-inadecuado-territorio_1_13060678.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La fractura del ciclo hídrico en el Mediterráneo: “La desertificación tiene que ver con el uso inadecuado del territorio”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El cambio climático en esta región de transición ha dejado de ser una proyección futura para consolidarse como una realidad material ineludible, alimentada por los efectos de las acciones antrópicas</p></div><p class="article-text">
        El reciente seminario <em>Certeses i incerteses del canvi clim&agrave;tic al Mediterrani</em>, organizado por la Universitat de Val&egrave;ncia, ha servido como un foro de an&aacute;lisis cr&iacute;tico para abordar la profunda transformaci&oacute;n ambiental y socioecon&oacute;mica que atraviesa la cuenca mediterr&aacute;nea. El cambio clim&aacute;tico en esta regi&oacute;n de transici&oacute;n ha dejado de ser una proyecci&oacute;n futura para consolidarse como una realidad material ineludible, alimentada por los efectos de las acciones antr&oacute;picas.
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, las precipitaciones mediterr&aacute;neas muestran una evoluci&oacute;n especialmente preocupante. Manuel Pulido,<span class="highlight" style="--color:white;"> </span>director de la C&agrave;tedra de Canvi Clim&agrave;tic (UPV), sentenci&oacute; durante su ponencia que el agua act&uacute;a como el vector principal del cambio clim&aacute;tico. &ldquo;El riesgo h&iacute;drico futuro estar&aacute; dominado por cambios extremos y por las combinaciones de fen&oacute;menos extremos bajo la no estacionariedad&rdquo;, a&ntilde;ade el experto. La ge&oacute;grafa Mar&iacute;a Jos&eacute; Estrela, de la Universitat de Val&egrave;ncia, recuerda que la irregularidad de las lluvias siempre ha sido una caracter&iacute;stica del clima mediterr&aacute;neo, pero advierte de que el cambio clim&aacute;tico est&aacute; alterando su estructura.
    </p><p class="article-text">
        Los registros hist&oacute;ricos demuestran que los episodios torrenciales no son nuevos &mdash;inundaciones como las de la huerta de Valencia en 1912 ya forman parte de la historia clim&aacute;tica de la regi&oacute;n&mdash;, pero su comportamiento actual muestra cambios significativos. En el golfo de Valencia, por ejemplo, de 31 grandes eventos de precipitaci&oacute;n extrema registrados, 26 se concentraron en el litoral centro-sur, con acumulados superiores a 400 mil&iacute;metros.
    </p><p class="article-text">
        En estos procesos, el Mediterr&aacute;neo act&uacute;a como un aut&eacute;ntico &ldquo;acumulador combustible&rdquo; de energ&iacute;a y humedad que favorece las lluvias torrenciales cuando se dan las condiciones atmosf&eacute;ricas adecuadas. Sin embargo, el cambio m&aacute;s relevante no es solo el aumento de los episodios extremos, sino la transformaci&oacute;n del propio r&eacute;gimen de precipitaciones.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explica Estrela, las lluvias ordinarias &mdash;las que recargan acu&iacute;feros, alimentan r&iacute;os y sostienen los ecosistemas&mdash; est&aacute;n perdiendo peso frente a los eventos extremos. &ldquo;Los eventos extremos est&aacute;n reemplazando a la precipitaci&oacute;n ordinaria&rdquo;, advierte. Esto implica que, aunque las lluvias intensas puedan ser espectaculares, aportan menos beneficio hidrol&oacute;gico real porque gran parte del agua se pierde r&aacute;pidamente por escorrent&iacute;a o provoca da&ntilde;os antes de infiltrarse en el suelo. En paralelo, una atm&oacute;sfera m&aacute;s c&aacute;lida exige cada vez m&aacute;s vapor de agua, lo que agrava el desequilibrio h&iacute;drico: hay menos lluvia &uacute;til disponible para satisfacer una demanda atmosf&eacute;rica creciente. Esta din&aacute;mica evidencia, seg&uacute;n Manuel Pulido, una intensificaci&oacute;n del ciclo hidrol&oacute;gico por el cambio clim&aacute;tico inducido por el hombre, lo cual erosiona la seguridad h&iacute;drica y multiplica las vulnerabilidades relacionadas con el agua.
    </p><h2 class="article-text">La aridez, el suelo y la presi&oacute;n humana</h2><p class="article-text">
        A esta transformaci&oacute;n del ciclo del agua se suman otros procesos de degradaci&oacute;n ambiental. Jaime Mart&iacute;nez Valderrama, un investigador del CSIC, recuerda que la desertificaci&oacute;n no depende &uacute;nicamente de la aridez clim&aacute;tica. &ldquo;Un desierto es un lugar donde llueve poco&rdquo;, explica, &ldquo;pero la desertificaci&oacute;n tiene que ver con el uso inadecuado del territorio&rdquo;. Aquellas actividades humanas que van en contra de las condiciones ambientales naturales pueden acelerar la degradaci&oacute;n de los suelos incluso en regiones donde la aridez ya es elevada (por ejemplo, el uso de fertilizantes contamina los suelos y los &ldquo;exprime&rdquo; hasta dejarlos desnutridos). El resultado es un sistema cada vez m&aacute;s vulnerable, en el que los cambios clim&aacute;ticos y las presiones humanas se amplifican mutuamente. La ilustraci&oacute;n siguiente muestra c&oacute;mo podr&iacute;a evolucionar el riesgo de desertificaci&oacute;n en Europa en funci&oacute;n del escenario al que nos enfrentemos o, dicho de otra forma, en funci&oacute;n de lo que hagamos o no hagamos como humanidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cambio previsto del riesgo de desertificación y el índice de aridez en 2071-2100. Cambio previsto de desertificación en un escenario de 2,4ºC (RCP 4,5 izquierda) y en un escenario de 4,3 ºC (RCP 8,5-derecha) en 2071-2100 en comparación con 1981-2100. (Fuente
Spioni, J. Barbosa, Dosio A., McCormick N., Vogt I., &#039;Is Europe at risk of desertification due to climate change?&#039;, Geophysical Research Abstract Vol. 20, 2018, EGU2018-9557, 2018 General Assembly)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cambio previsto del riesgo de desertificación y el índice de aridez en 2071-2100. Cambio previsto de desertificación en un escenario de 2,4ºC (RCP 4,5 izquierda) y en un escenario de 4,3 ºC (RCP 8,5-derecha) en 2071-2100 en comparación con 1981-2100. (Fuente
Spioni, J. Barbosa, Dosio A., McCormick N., Vogt I., &#039;Is Europe at risk of desertification due to climate change?&#039;, Geophysical Research Abstract Vol. 20, 2018, EGU2018-9557, 2018 General Assembly).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La dimensi&oacute;n de esta vulnerabilidad se comprende mejor al ampliar la escala temporal. Seg&uacute;n los estudios paleoclim&aacute;ticos presentados por Ernesto Tejedor, &ldquo;los registros de los &uacute;ltimos 100 a&ntilde;os son insuficientes para capturar la variabilidad completa del clima mediterr&aacute;neo&rdquo;. Al integrar datos paleoclim&aacute;ticos en la gesti&oacute;n de riesgos se revela, por ejemplo, que, en el Mediterr&aacute;neo, el verano de 2022 fue el m&aacute;s c&aacute;lido en m&aacute;s de 900 a&ntilde;os, consolidando un profundo cambio de r&eacute;gimen en monta&ntilde;as de latitudes medias dominado por el aumento del estr&eacute;s hidroclim&aacute;tico.
    </p><h2 class="article-text">Un sistema clim&aacute;tico cada vez m&aacute;s variable</h2><p class="article-text">
        El cierre de este seminario fue presentado por Ana Camarasa,<span class="highlight" style="--color:white;"> </span>catedr&aacute;tica de Geografia F&iacute;sica, quien subray&oacute; que, aunque el conocimiento cient&iacute;fico sigue ampli&aacute;ndose y abre nuevas preguntas, las evidencias sobre el cambio clim&aacute;tico son ya contundentes. &ldquo;Hay muchas incertidumbres, pero tambi&eacute;n muchas evidencias. La situaci&oacute;n de cambio es din&aacute;mica y a medida que avanzamos en el conocimiento se abren nuevas puertas, pero esto no invalida que el cambio clim&aacute;tico existe&rdquo;, afirm&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Camarasa tambi&eacute;n record&oacute; que el Mediterr&aacute;neo es especialmente sensible a estos cambios por su propia naturaleza clim&aacute;tica. &ldquo;El Mediterr&aacute;neo es una zona de transici&oacute;n y uno de los climas m&aacute;s variables; por eso toda esta variabilidad y esta incertidumbre le afectan m&aacute;s que a otros sistemas&rdquo;, explic&oacute;. Aun as&iacute;, se&ntilde;al&oacute; que las observaciones muestran una coherencia clara en toda la regi&oacute;n: &ldquo;No hay dudas respecto al incremento de la temperatura&rdquo;. Y el siguiente gr&aacute;fico lo demuestra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diferencia entre la temperatura media del Mediterráneo entre los meses de junio y agosto para cada año desde 1986 a 2024 y la temperatura media del periodo 1986-2015 (Fuente: Servicio Marítimo de Copernicus. Meteoclimática)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diferencia entre la temperatura media del Mediterráneo entre los meses de junio y agosto para cada año desde 1986 a 2024 y la temperatura media del periodo 1986-2015 (Fuente: Servicio Marítimo de Copernicus. Meteoclimática).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de las temperaturas medias, Camarasa alert&oacute; en su intervenci&oacute;n sobre una transposici&oacute;n retardada del calor hacia las precipitaciones y sobre los impactos indirectos del clima, destacando la &ldquo;mortalidad silenciosa&rdquo; que provocan las noches t&oacute;rridas sobre la salud p&uacute;blica. Nos encontramos, advirti&oacute;, ante un escenario de &ldquo;multirriesgo&rdquo; donde la combinaci&oacute;n de fen&oacute;menos extremos supera repetidamente nuestros umbrales de tolerancia sociales y estructurales.
    </p><p class="article-text">
        Para hacer frente a esta situaci&oacute;n, Camarasa aboga por una &ldquo;cocreaci&oacute;n&rdquo; de medidas, involucrando a la ciudadan&iacute;a y a m&uacute;ltiples disciplinas, para desarrollar un porfolio de medidas de adaptaci&oacute;n; un porfolio que, seg&uacute;n Manuel Pulido, debe atender tanto la oferta y la demanda, como la gesti&oacute;n conjunta. En definitiva, ante la certeza de que los riesgos relacionados con el agua aumentar&aacute;n con cada grado de calentamiento global, la profesora concluy&oacute;: &ldquo;Sabemos que los extremos van a ocurrir m&aacute;s veces y con mayor intensidad; la incertidumbre es cu&aacute;ndo, d&oacute;nde y c&oacute;mo. Y ah&iacute; es donde lo que hagamos hoy va a determinar lo que pasar&aacute; ma&ntilde;ana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <em>* La producci&oacute;n de este reportaje de elDiario.es cuenta con el apoyo de una subvenci&oacute;n del proyecto Climate Frontline, liderado por EJC en colaboraci&oacute;n con REVOLVE.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/fractura-ciclo-hidrico-mediterraneo-desertificacion-ver-inadecuado-territorio_1_13060678.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Mar 2026 22:56:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1394657" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1394657" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La fractura del ciclo hídrico en el Mediterráneo: “La desertificación tiene que ver con el uso inadecuado del territorio”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Mediterráneo,Sequía,Inundaciones,desertización]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Veolia aumentó un 10,9% su beneficio anual en 2025, hasta los 1.217 millones de euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/veolia-aumento-10-9-beneficio-anual-2025-1-217-millones-euros_1_13022787.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6b498c92-573f-4eb4-a6fe-edcb029318c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Veolia aumentó un 10,9% su beneficio anual en 2025, hasta los 1.217 millones de euros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Desde que hace un año La Caixa anunció la compra de un paquete del 5% del capital de la multinacional francesa, las acciones han subido más del 20%; en España, la compañía cerró el año con una facturación de 2.845 millones de euros, un 7% más</p><p class="subtitle">CriteriaCaixa compra un 5% de Veolia y coloca a un representante en su consejo de administración</p></div><p class="article-text">
        Veolia obtuvo el pasado a&ntilde;o 1.217 millones de euros de beneficio, lo que supone un incremento del 10,9% respecto a 2024, anunci&oacute; este jueves la multinacional francesa de servicios medioambientales, que destac&oacute; que sus resultados fueron superiores a sus objetivos.
    </p><p class="article-text">
        El resultado bruto operativo (ebitda) ascendi&oacute; a 7.050 millones de euros, lo que significa un incremento del 6,3% en t&eacute;rminos equivalentes, cuando la meta era una subida de entre el 5% y el 6%, y eso &ldquo;pese a un entorno complejo&rdquo;, destac&oacute; en un comunicado la consejera delegada, Estelle Brachlianoff.
    </p><p class="article-text">
        La multinacional francesa forma parte de la cartera de CriteriaCaixa, el holding empresarial de la Fundaci&oacute;n La Caixa, que justo hace un a&ntilde;o <a href="https://www.eldiario.es/economia/criteriacaixa-compra-5-veolia-coloca-representante-consejo-administracion_1_12101099.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">anunci&oacute; su entrada con la compra del 5% del capital</a> y un representante en el consejo de administraci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La facturaci&oacute;n del conjunto de la compa&ntilde;&iacute;a progres&oacute; un 1,4% en cifras equivalentes, a 44.396 millones de euros. El endeudamiento neto era de 19.657 millones de euros al finalizar 2025, frente a los 17.819 millones un a&ntilde;o antes.
    </p><p class="article-text">
        Brachlianoff explic&oacute; en una conferencia telef&oacute;nica con la prensa que sus negocios fuera de Europa crecieron dos veces m&aacute;s r&aacute;pido que en el viejo continente, que pesa en torno al 60 % de su actividad, informa la agencia EFE.
    </p><p class="article-text">
        Dentro de Europa, el mercado dom&eacute;stico franc&eacute;s (que supone en torno al 20% de la facturaci&oacute;n) se mantuvo estancado para Veolia porque, seg&uacute;n la consejera delegada, la empresa no quiso responder a todos los contratos y en algunos contratos de agua la indexaci&oacute;n present&oacute; una evoluci&oacute;n negativa.
    </p><p class="article-text">
        La direcci&oacute;n de la empresa propondr&aacute; a la junta que se celebrar&aacute; el pr&oacute;ximo 23 de abril el reparto de un dividendo de 1,5 euros por acci&oacute;n a cuenta del ejercicio de 2025 que se pagar&aacute; en efectivo y en paralelo procedi&oacute; a compras de acciones propias por unos 400 millones de euros para el plan dirigido a los empleados.
    </p><p class="article-text">
        La consejera delegada, que calific&oacute; 2025 de &ldquo;un a&ntilde;o excepcional&rdquo;, con resultados r&eacute;cord y algunos indicadores que han superado los objetivos, hizo notar que la propuesta de dividendo significa un aumento del 20% en dos a&ntilde;os. Tambi&eacute;n destac&oacute; que la cotizaci&oacute;n en bolsa de Veolia est&aacute; en m&aacute;ximos desde 2008.
    </p><h2 class="article-text">Buena inversi&oacute;n para La Caixa</h2><p class="article-text">
        Brachlianoff se mostr&oacute; convencida de que La Caixa tiene razones para estar satisfecha de la entrada en el capital de la empresa francesa, a la vista de sus resultados y de la subida que ha tenido en bolsa, a su m&aacute;ximo hist&oacute;rico desde 2008.
    </p><p class="article-text">
        La CEO se&ntilde;al&oacute; que tanto La Caixa como el banco estatal franc&eacute;s de inversiones BPI, que fueron los accionistas de largo plazo que entraron en su capital en 2025, lo hicieron porque apoyan su modelo de negocio y su plan estrat&eacute;gico Green Up.
    </p><p class="article-text">
        Preguntada sobre si la llegada de esos accionistas de referencia ha alterado su l&iacute;nea de acci&oacute;n, insisti&oacute; en que no se ha &ldquo;modificado la estrategia&rdquo; e hizo hincapi&eacute; en que, &ldquo;como accionista&rdquo;, La Caixa estar&aacute; contenta&ldquo;, refiri&eacute;ndose a la subida de su cotizaci&oacute;n en bolsa.
    </p><p class="article-text">
        Desde que a comienzos de marzo se anunci&oacute; la compra por La Caixa de un paquete del 5% del capital de la multinacional francesa, sus acciones han subido m&aacute;s del 20%. La progresi&oacute;n ha sido superior al 60% en los &uacute;ltimos cinco a&ntilde;os.
    </p><h2 class="article-text">Futuro &ldquo;optimista&rdquo; para Espa&ntilde;a</h2><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a, la empresa cerr&oacute; el a&ntilde;o con una facturaci&oacute;n de 2.845 millones de euros, un 7% m&aacute;s, que alcanzan los 3.000 millones si se suman otras unidades de negocio internacionales que operan en Espa&ntilde;a, y un resultado bruto de explotaci&oacute;n de 326 millones, un 16% m&aacute;s. El director de Veolia Espa&ntilde;a, Daniel Tugues, ha asegurado que los resultados de 2025 permiten a la empresa &ldquo;ver el futuro con optimismo&rdquo; en Espa&ntilde;a, en un encuentro con la prensa posterior a la presentaci&oacute;n de resultados este jueves, seg&uacute;n Europa Press.
    </p><p class="article-text">
        Tugues ha explicado que 2025 fue &ldquo;un a&ntilde;o de cambio de ciclo para Veolia a nivel mundial, pero muy singularmente en Espa&ntilde;a&rdquo;, tras encadenar las crisis provocadas por el Covid, la guerra de Ucrania, la inflaci&oacute;n y la sequ&iacute;a. &ldquo;Econ&oacute;micamente paramos el golpe y, con el plan de recuperaci&oacute;n, salimos de la crisis. Salimos con una posici&oacute;n reforzada&rdquo;, ha a&ntilde;adido el directivo.
    </p><p class="article-text">
        Ha asegurado que la empresa ve un &ldquo;futuro fuerte&rdquo; en Espa&ntilde;a, con una demanda al alza de los servicios que ofrece, y ha recordado que puede crecer con los concursos para gestionar el agua en ocho municipios del &aacute;rea metropolitana de Barcelona y para gestionar la planta de revalorizaci&oacute;n de residuos de Las Lomas (Madrid).
    </p><p class="article-text">
        Preguntado por la sequ&iacute;a, Tugues ha reclamado que las administraciones p&uacute;blicas catalanas ejecuten las inversiones en infraestructuras para poder separar el suministro de agua del clima y ha dicho que ven &ldquo;con temor&rdquo; algunos anuncios que dicen que, con las reservas actuales, quiz&aacute;s se pueda ralentizar el ritmo inversor.
    </p><p class="article-text">
        Ha asegurado que las inversiones que dependen exclusivamente de Veolia &ldquo;est&aacute;n en ejecuci&oacute;n a toda m&aacute;quina&rdquo; y que se podr&aacute;n inaugurar durante este a&ntilde;o. Ha pedido que las administraciones tambi&eacute;n aceleren el ritmo para poder tener las infraestructuras construidas antes de la siguiente sequ&iacute;a que ha previsto que habr&aacute;.
    </p><p class="article-text">
        Tugues ha detallado que se realizaron cinco adquisiciones por valor de unos 45 millones de euros, en 2025. En concreto, Veolia compr&oacute; la empresa de electrificaci&oacute;n Villa Flores Mart&iacute;n; la compa&ntilde;&iacute;a de aerotermia Girolan, y la rama de biomasa de Ecowarm, que permite completar la expansi&oacute;n geogr&aacute;fica en este segmento. Adem&aacute;s, en el segmento de 'water solutions', Veolia complet&oacute; la adquisici&oacute;n de Tecnoambiente y Fugaqua.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Economía]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/veolia-aumento-10-9-beneficio-anual-2025-1-217-millones-euros_1_13022787.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Feb 2026 12:34:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6b498c92-573f-4eb4-a6fe-edcb029318c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="280039" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6b498c92-573f-4eb4-a6fe-edcb029318c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="280039" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Veolia aumentó un 10,9% su beneficio anual en 2025, hasta los 1.217 millones de euros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6b498c92-573f-4eb4-a6fe-edcb029318c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Fundación La Caixa,Agua,Sequía,Empresas,Bolsa]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La paradoja almeriense: sale de la sequía tras las borrascas pero sus embalses siguen en estado crítico]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/almeria/paradoja-almeriense-sale-sequia-borrascas-embalses-siguen-critico_1_13005036.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9a738080-fb1a-432f-8041-50b8264720b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La paradoja almeriense: sale de la sequía tras las borrascas pero sus embalses siguen en estado crítico"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Aunque las precipitaciones han sido superiores a la media en Almería, su clima árido y unos embalses planificados para usos distintos al simple almacenamiento de agua dibujan una provincia que vive ante la continua duda de si necesita más infraestructuras</p><p class="subtitle">La principal desaladora de Almería tiene en vilo a miles de agricultores mientras se aviva la lucha por el control del agua
</p></div><p class="article-text">
        Los dos primeros meses del a&ntilde;o est&aacute;n dejando en Almer&iacute;a m&aacute;s lluvias de las que suelen caer en esta provincia andaluza entre enero y febrero. El tren de borrascas, que ha tenido efectos muy adversos en zonas de C&aacute;diz o M&aacute;laga, ha descargado en tierras almerienses m&aacute;s del doble de lo normal para el mismo periodo de tiempo. Una realidad que <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">saca a Almer&iacute;a del estado de sequ&iacute;a</a> mientras, sin embargo, la tierra sigue &aacute;rida y los pantanos est&aacute;n a unos niveles muy similares a los de los &uacute;ltimos diez a&ntilde;os. Una paradoja que revive la eterna pregunta entre administraciones, regantes y ecologistas: &iquest;necesita m&aacute;s infraestructuras h&iacute;dricas la provincia? 
    </p><p class="article-text">
        Si <a href="https://www.embalses.net/provincia-43-almeria.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se observa el nivel de los dos &uacute;nicos pantanos almerienses</a> -el de Cuevas de Almanzora y el de Ben&iacute;nar-, tienen una media de agua embalsada de algo m&aacute;s del 12% de su capacidad, lo que es ligeramente superior a los 10,8% de media de la &uacute;ltima d&eacute;cada. Eso s&iacute;, mientras que el de Ben&iacute;nar roza el 30% de su capacidad total, el de Cuevas apenas supera el 5%. Una distribuci&oacute;n desigual que se explica tambi&eacute;n porque el deshielo y la nieve que caen de Sierra Nevada van a parar al primero de los embalses, por el contrario, la zona del segundo es muy seca.
    </p><p class="article-text">
        En todo caso, la estad&iacute;stica conjunta de los embalses no parece responder al hecho de que ha llovido m&aacute;s del doble de lo habitual entre enero y febrero. Pese a estas precipitaciones, los ecologistas est&aacute;n preocupados por un posible mal uso de los recursos h&iacute;dricos por parte del sector agr&iacute;cola y estos, a su vez, reclaman que se incrementen las infraestructuras para asegurar el futuro cuando el cambio clim&aacute;tico siga trayendo episodios meteorol&oacute;gicos extremos entre sequ&iacute;as e inundaciones.
    </p><p class="article-text">
        Desde la Agencia Estatal de Meteorolog&iacute;a (AEMET), su portavoz en Andaluc&iacute;a, Juan de Dios del Pino, apunta a que el episodio de lluvias ha sido &ldquo;claramente superior a la media&rdquo;, pero advierte de que &ldquo;dos meses h&uacute;medos no corrigen un d&eacute;ficit estructural acumulado durante a&ntilde;os&rdquo;. En un clima semi&aacute;rido como el almeriense, a&ntilde;ade, la variabilidad interanual es elevada y los episodios extremos -tanto de sequ&iacute;a como de lluvias intensas- forman parte de la din&aacute;mica habitual. Algo que empeorar&aacute; con el cambio clim&aacute;tico.
    </p><h2 class="article-text">Una provincia monta&ntilde;osa</h2><p class="article-text">
        El profesor de Geograf&iacute;a de la Universidad Aut&oacute;noma de Madrid, Carlos S&aacute;nchez Garc&iacute;a, sit&uacute;a el origen de esta paradoja en la configuraci&oacute;n atmosf&eacute;rica y orogr&aacute;fica. &ldquo;Almer&iacute;a no encaja plenamente ni en el patr&oacute;n del Atl&aacute;ntico Norte ni en el del oeste del Mediterr&aacute;neo&rdquo;, explica. Las borrascas atl&aacute;nticas riegan sobre todo el centro y el norte peninsular, mientras que el patr&oacute;n mediterr&aacute;neo afecta al Levante hasta Alicante y norte de Murcia. &ldquo;La provincia queda en un imp&aacute;s&rdquo;, resume.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabe94ab-7e48-4656-bfba-6b3e2298a1d9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabe94ab-7e48-4656-bfba-6b3e2298a1d9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabe94ab-7e48-4656-bfba-6b3e2298a1d9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabe94ab-7e48-4656-bfba-6b3e2298a1d9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabe94ab-7e48-4656-bfba-6b3e2298a1d9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabe94ab-7e48-4656-bfba-6b3e2298a1d9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eabe94ab-7e48-4656-bfba-6b3e2298a1d9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Almería, como el resto de Andalucía, ya no está en sequía"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Almería, como el resto de Andalucía, ya no está en sequía                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A ello se suma la barrera que ejercen las sierras, al ser una de las provincias m&aacute;s monta&ntilde;osas de Espa&ntilde;a. &ldquo;La humedad se queda muchas veces en G&aacute;dor, Filabres o las Alpujarras por lo que a las zonas agr&iacute;colas llega sobre todo el viento&rdquo;, se&ntilde;ala. Esa configuraci&oacute;n ayuda a entender por qu&eacute;, incluso tras episodios lluviosos intensos, los embalses no registran aumentos proporcionales. Sin embargo, para el delegado territorial de Agricultura de la Junta de Andaluc&iacute;a en Almer&iacute;a, Antonio Mena, el debate no puede limitarse a la meteorolog&iacute;a. &ldquo;Almer&iacute;a vive en un equilibrio h&iacute;drico extremadamente ajustado. No es un problema coyuntural, es estructural&rdquo;, sostiene.
    </p><p class="article-text">
        Mena defiende que la provincia ha construido un modelo agr&iacute;cola &ldquo;altamente tecnificado y eficiente&rdquo;, pero reconoce que su base h&iacute;drica es fr&aacute;gil. &ldquo;Aqu&iacute; dependemos de un mix muy complejo: trasvases, desalaci&oacute;n, aguas regeneradas y acu&iacute;feros. Si uno de esos pilares falla, el sistema se resiente&rdquo;, explica. El delegado explica que la modernizaci&oacute;n del regad&iacute;o ha reducido consumos unitarios y mejorado la eficiencia. &ldquo;Hoy producimos m&aacute;s con menos agua que hace veinte a&ntilde;os&rdquo;, afirma. A su juicio, el sector ha hecho un esfuerzo significativo en riego localizado, digitalizaci&oacute;n y control de dotaciones.
    </p><p class="article-text">
        Sobre la expansi&oacute;n de superficie agr&iacute;cola, Mena rechaza la idea de un crecimiento descontrolado. &ldquo;No se puede generalizar. Cualquier transformaci&oacute;n debe ajustarse a la legalidad y a la disponibilidad de recursos. La administraci&oacute;n no autoriza nuevas hect&aacute;reas si no hay respaldo h&iacute;drico&rdquo;, sostiene. Tambi&eacute;n reconoce que en el pasado &ldquo;se cometieron errores&rdquo; y que la planificaci&oacute;n actual es m&aacute;s restrictiva. En cuanto al papel de las infraestructuras, el delegado considera que &ldquo;la regulaci&oacute;n es clave en un territorio con lluvias irregulares&rdquo;. Seg&uacute;n argumenta, sin capacidad de almacenamiento suficiente, los episodios intensos no pueden aprovecharse plenamente. &ldquo;No se trata solo de que llueva, sino de poder gestionar lo que llueve&rdquo;, apunta.
    </p><h2 class="article-text">Una infraestructura compleja</h2><p class="article-text">
        Desde el terreno, el agricultor Andr&eacute;s G&oacute;ngora insiste en esa idea. &ldquo;Almer&iacute;a no tiene embalses suficientes ni bien dimensionados para su climatolog&iacute;a&rdquo;, afirma. Cuando se producen aportes extraordinarios, explica, no siempre existe infraestructura para almacenarlos. Sin ir m&aacute;s lejos, tanto el pantano de Ben&iacute;nar como el de Cuevas sufren de filtraciones que hacen que parte del agua que se embalsa se pierda casi de forma autom&aacute;tica. G&oacute;ngora a&ntilde;ade que la producci&oacute;n de agua desalada es continua, mientras que la demanda agr&iacute;cola es estacional. &ldquo;Si no hay m&aacute;s capacidad de regulaci&oacute;n, cuando baja el consumo hay que parar&rdquo;, se&ntilde;ala. 
    </p><p class="article-text">
        A su juicio, la clave no es si ha llovido este invierno, sino si la provincia est&aacute; preparada para afrontar el pr&oacute;ximo ciclo seco. Adem&aacute;s, desde el sector agr&iacute;cola recuerdan que los dos &uacute;nicos embalses de la provincia sufren filtraciones cuando les entra agua, lo que disminuye su utilidad. De ah&iacute; que precisen de los trasvases del embalse del Negrat&iacute;n en Granada -que llevaba cinco a&ntilde;os sin trasvasar agua- y del r&iacute;o Segura en Murcia. &ldquo;Ahora sabemos que podremos usar esos trasvases porque existen recursos h&iacute;dricos suficientes, pero de cara al futuro no tenemos nada asegurado&rdquo;, lamenta G&oacute;ngora.
    </p><p class="article-text">
        Mientras, desde el Gobierno central se defiende que la respuesta pasa por reforzar precisamente la oferta h&iacute;drica. La futura desaladora Bajo Almanzora II contar&aacute; con una inversi&oacute;n de 160 millones de euros y producir&aacute; 30 hect&oacute;metros c&uacute;bicos adicionales al a&ntilde;o. Tambi&eacute;n est&aacute; prevista la ampliaci&oacute;n de la desaladora Campo de Dal&iacute;as, que pasar&aacute; de 30 a 40 hect&oacute;metros c&uacute;bicos, y la optimizaci&oacute;n energ&eacute;tica de la desaladora de Carboneras, con capacidad estimada de hasta 50 hect&oacute;metros c&uacute;bicos anuales.
    </p><p class="article-text">
        El Ejecutivo destaca adem&aacute;s 189 millones de euros en actuaciones de mejora de regad&iacute;os y la bonificaci&oacute;n del precio del agua desalada, que sit&uacute;a el coste para los regantes entre 45 y 47,5 c&eacute;ntimos por metro c&uacute;bico. Algo que no acaban de ver los conservacionistas. El portavoz ecologista Pepe Rivera sostiene que aumentar la oferta no resolver&aacute; por s&iacute; solo el problema. &ldquo;El embalse de Cuevas solo se llen&oacute; una vez tras unas lluvias excepcionales. Pensar que se llenar&aacute; con regularidad no se ajusta al r&eacute;gimen pluviom&eacute;trico real&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        Rivera advierte tambi&eacute;n de que los acu&iacute;feros siguen presentando niveles de sobreexplotaci&oacute;n, siendo el campo de Tabernas <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/almeria/manantial-desierto-tabernas-seca-sobreexplotacion-amenaza-supervivencia-milenario-rio-aguas_1_11319774.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un ejemplo muy concreto con la desecaci&oacute;n de su capa fre&aacute;tica por la expansi&oacute;n de olivares intensivos en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas</a>. Adem&aacute;s, la sustituci&oacute;n de bombeos por agua desalada no siempre se ha cumplido plenamente. Adem&aacute;s, cuestiona el equilibrio del modelo productivo: &ldquo;Parte de la producci&oacute;n hort&iacute;cola no llega al mercado, con el consiguiente consumo de agua y energ&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La salida formal de la sequ&iacute;a no ha modificado la base estructural del sistema h&iacute;drico almeriense. Mientras, AEMET recuerda la elevada variabilidad clim&aacute;tica, la universidad apunta a la singularidad geogr&aacute;fica, el delegado de Agricultura defiende la modernizaci&oacute;n y la necesidad de regulaci&oacute;n, el Gobierno central anuncia nuevas desaladoras, los regantes reclaman m&aacute;s capacidad de almacenamiento y los ecologistas piden revisar la demanda.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, la paradoja almeriense, coinciden todas las fuentes desde enfoques distintos, no se resuelve con un invierno lluvioso. Obliga a un debate m&aacute;s profundo sobre planificaci&oacute;n, l&iacute;mites productivos y adaptaci&oacute;n a un clima que seguir&aacute; alternando extremos. Porque el hecho invariable es que el cambio clim&aacute;tico ya ha llegado y que los episodios extremos entre sequ&iacute;as y fuertes lluvias se producir&aacute;n con mayor asiduidad e impacto. Para ello, Almer&iacute;a ha de estar preparada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro López]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/almeria/paradoja-almeriense-sale-sequia-borrascas-embalses-siguen-critico_1_13005036.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Feb 2026 19:09:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9a738080-fb1a-432f-8041-50b8264720b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="85880" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9a738080-fb1a-432f-8041-50b8264720b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="85880" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La paradoja almeriense: sale de la sequía tras las borrascas pero sus embalses siguen en estado crítico]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9a738080-fb1a-432f-8041-50b8264720b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sequía,Agua,Agricultura,Almería,Cambio climático]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuando los dioses se derriten: el calentamiento global sacude los rituales y creencias en las montañas sagradas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/dioses-derriten-calentamiento-global-sacude-rituales-creencias-montanas-sagradas_1_13005361.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/de8d3811-e52b-4b71-be7a-1e346b0cbcc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cuando los dioses se derriten: el calentamiento global sacude los rituales y creencias en las montañas sagradas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Desde los Andes hasta el Himalaya, el retroceso de los glaciares está forzando a las culturas locales a modificar rituales milenarios, produciendo una desconexión espiritual y una sensación de culpa ante la desaparición de las deidades de hielo </p><p class="subtitle">Hemeroteca -  ‘Casar’ glaciares para que tengan ‘hijos’: el Himalaya recupera una tradición ancestral para combatir la crisis climática</p></div><p class="article-text">
        Los pastores de yaks de But&aacute;n est&aacute;n consternados porque la monta&ntilde;a sagrada <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Monte_Chomolhari" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jomolhari</a> ha perdido sus &ldquo;perlas lustrosas&rdquo; de nieve y hielo; en Per&uacute;, los peregrinos que sub&iacute;an al <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Jolljepunco" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Colquepunco</a> para recolectar &ldquo;hielo sagrado&rdquo;, se limitan ahora a tomar agua del deshielo del glaciar. Los primeros se sienten culpables porque su diosa est&aacute; &ldquo;enferma&rdquo; y los segundos creen que su dios se ha cansado de sus oraciones. Son solo dos ejemplos del impacto que est&aacute; teniendo el calentamiento global sobre los rituales y creencias de las culturas que consideran a los glaciares lugares sagrados.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Seis investigadores que trabajan en algunos de estos lugares del planeta publican un an&aacute;lisis conjunto en <a href="https://www.nature.com/articles/s41558-025-02551-3" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Nature Climate Change</a> en el que exponen c&oacute;mo el calentamiento global est&aacute; forzando una transformaci&oacute;n en las creencias y rituales en las comunidades ind&iacute;genas de monta&ntilde;a. Para muchos de los habitantes de estas zonas del mundo, desde los Andes hasta el Himalaya, est&aacute; ocurriendo algo muy inquietante: a sus ojos, los glaciares sagrados parecen estar enfermos, se est&aacute;n escondiendo o les est&aacute;n abandonando.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los dioses que habitan las montañas, que alguna vez parecieron todopoderosos, ahora parecen frágiles y vacilantes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Elizabeth Allison</span>
                                        <span>—</span> Investigadora del Instituto de Estudios Integrales de California
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Los dioses que habitan las monta&ntilde;as, que alguna vez parecieron todopoderosos, ahora parecen fr&aacute;giles y vacilantes&rdquo;, resume <a href="https://www.elizabethallisonphd.com/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Elizabeth Allison</a>, del Instituto de Estudios Integrales de California. &ldquo;Se est&aacute; perdiendo la conexi&oacute;n espiritual con la Tierra, al mismo tiempo que se est&aacute;n perdiendo los glaciares&rdquo;, explica <a href="https://pti-teledetect.csic.es/project/el-equipo_ivan-lizaga-villuendas/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Iv&aacute;n Lizaga</a>,<strong> </strong>investigador del IPE-CSIC y coautor del art&iacute;culo. &ldquo;Ellos se piensan que uno es la consecuencia de lo otro&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Desconexi&oacute;n en las <em>Monta&ntilde;as de la Luna&nbsp;</em></h2><p class="article-text">
        Lizaga colabora con el investigador local <a href="https://mmu.ac.ug/staff_member/moses-muhumuza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Moses Muhumuza</a>, quien lleva a&ntilde;os trabajando en los <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Monta%C3%B1as_Rwenzori" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">montes Rwenzori</a>, conocidos hist&oacute;ricamente como las &ldquo;Monta&ntilde;as de la Luna&rdquo;, entre la frontera de Uganda y la Rep&uacute;blica Democr&aacute;tica del Congo. La cosmolog&iacute;a, creencias y pr&aacute;cticas espirituales del <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Pueblo_konjo" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pueblo konjo</a>, que vive en esta regi&oacute;n, est&aacute;n profundamente arraigadas en los recursos naturales; los konjo reconocen a 21 dioses y diosas asociados a la monta&ntilde;a y en su cosmovisi&oacute;n los glaciares son el esperma semis&oacute;lido del dios Kithasamba (literalmente, &ldquo;<em>El que no escala</em>&rdquo;, porque reside cerca de la cumbre).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En estas monta&ntilde;as los datos son alarmantes: han perdido alrededor del 90% de sus glaciares desde principios del siglo XX. Esta p&eacute;rdida f&iacute;sica, junto con la prohibici&oacute;n a los habitantes locales de acceder al Parque Nacional, ha obligado a abandonar muchas de las ceremonias tradicionales. La comunidad konjo estableci&oacute; una relaci&oacute;n de causalidad directa entre ambos hechos, explica Lizaga, e interpretaron que el hielo desaparec&iacute;a no por el calentamiento global, sino porque se les imped&iacute;a ejecutar sus rituales. Por fortuna, la situaci&oacute;n se est&aacute; revirtiendo, aunque los efectos de este abandono perduran.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text">El dios que se esconde&nbsp;</h2><p class="article-text">
        Otro de los casos que se citan en el art&iacute;culo es el de la peregrinaci&oacute;n del <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Quyllurit'i" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Se&ntilde;or de Qoyllurit&rsquo;i</a>, en Per&uacute;. Hist&oacute;ricamente, los devotos sub&iacute;an al glaciar Colquepunco para cortar bloques de &ldquo;hielo sagrado&rdquo; y llevarlos a sus comunidades. Seg&uacute;n recoge la antrop&oacute;loga argentina <a href="https://www.conicet.gov.ar/new_scp/detalle.php?keywords=&amp;id=24544&amp;articulos=yes" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Constanza Ceruti</a>, los peregrinos ahora se abstienen de cortar el hielo y solo recolectan agua de deshielo e interpretan que el glaciar retrocede porque el Se&ntilde;or, cansado de las oraciones de los devotos, est&aacute; intentando &ldquo;esconderse&rdquo; de ellos. &ldquo;Con casi 30 a&ntilde;os de experiencia personal de campo en el estudio antropol&oacute;gico y arqueol&oacute;gico de altas cumbres, puedo ver claramente que el futuro de las monta&ntilde;as est&aacute; en riesgo y, con &eacute;l, su patrimonio cultural&rdquo;, asegura Ceruti.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdf36d74-5b63-4027-9f10-5fd420bda839_16-9-aspect-ratio_50p_1137004.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdf36d74-5b63-4027-9f10-5fd420bda839_16-9-aspect-ratio_50p_1137004.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdf36d74-5b63-4027-9f10-5fd420bda839_16-9-aspect-ratio_75p_1137004.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdf36d74-5b63-4027-9f10-5fd420bda839_16-9-aspect-ratio_75p_1137004.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdf36d74-5b63-4027-9f10-5fd420bda839_16-9-aspect-ratio_default_1137004.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdf36d74-5b63-4027-9f10-5fd420bda839_16-9-aspect-ratio_default_1137004.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cdf36d74-5b63-4027-9f10-5fd420bda839_16-9-aspect-ratio_default_1137004.jpg"
                    alt="Ceremonia de  peregrinación del Señor de Qoyllurit’i, en Perú."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ceremonia de  peregrinación del Señor de Qoyllurit’i, en Perú.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En Bolivia, tras la desaparici&oacute;n total del <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Chacaltaya" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">glaciar Chacaltaya</a><strong> </strong>en 2009, los habitantes del Valle de Milluni interpretan el sol abrasador como una consecuencia de sus actos. &ldquo;Es un castigo que hemos creado nosotros mismos&rdquo;, relata un residente local. En la cosmovisi&oacute;n andina, los picos nevados son &ldquo;abuelos&rdquo; o guardianes y la crisis clim&aacute;tica ha obligado a modificar tradiciones con siglos de antig&uuml;edad. Pero esta relaci&oacute;n parece haber cambiado, se&ntilde;ala Elizabeth Allison. &ldquo;Mientras que antes las oraciones para mantener buenas relaciones con las deidades de las monta&ntilde;as parec&iacute;an producir precipitaciones suficientes y oportunas, estas oraciones y ofrendas ya no son tan efectivas&rdquo;, asegura.
    </p><h2 class="article-text">Al servicio del diablo</h2><p class="article-text">
        <a href="https://www.pucp.edu.pe/profesor/guillermo-salas-carreno/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Guillermo Salas Carre&ntilde;o</a>, de la Pontificia Universidad Cat&oacute;lica del Per&uacute;, defiende que en los Andes las monta&ntilde;as no han dejado de ser agentes intencionales, aunque lo que est&aacute; cambiando es su significado. &ldquo;Yo he trabajado en las comunidades rurales m&aacute;s chiquitas y son muy conscientes de que est&aacute; cambiando el clima, lo que produce un sentimiento de culpa de que los cerros est&eacute;n castig&aacute;ndoles por sus fallos morales y el descuido ritual&rdquo;, explica a elDiario.es. &ldquo;Hay quien te dice que nuestros pecados huelen tan mal que el Se&ntilde;or [el glaciar] se va durante la peregrinaci&oacute;n, porque apestamos mucho&rdquo;. En su opini&oacute;n, es especialmente injusto que esta gente que vive en econom&iacute;as de subsistencia se culpe del cambio clim&aacute;tico. &ldquo;Se da la paradoja de que ellos est&aacute;n pagando m&aacute;s caro el cambio y obviamente no tienen la responsabilidad&rdquo;, subraya. &nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay quien te dice que nuestros pecados huelen tan mal que el Señor [el glaciar] se va durante la peregrinación, porque apestamos mucho</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillermo Salas Carreño</span>
                                        <span>—</span> Investigador de la Pontificia Universidad Católica del Perú
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Un hecho significativo en algunas zonas, explica Salas Carre&ntilde;o, es el notable aumento de la influencia de las iglesias evang&eacute;licas y pentecostales. Esto deja fuera a las antiguas deidades y da paso a una interpretaci&oacute;n basada en las escrituras. &ldquo;Estos cambios se ven como castigos divinos o como parte de la teleolog&iacute;a de la Segunda Venida y el Juicio Final&rdquo;, explica el experto. &ldquo;Como no son Dios, los glaciares y monta&ntilde;as son entonces asociados con el diablo. Y los conversos suelen abstenerse de honrar a los glaciares y monta&ntilde;as&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">La diosa enferma del Himalaya</h2><p class="article-text">
        En el techo del mundo, en But&aacute;n, una consecuencia del calentamiento es que la met&aacute;fora de la belleza divina se est&aacute; desmoronando. Los habitantes de estas tierras altas del Himalaya describ&iacute;an anteriormente su monta&ntilde;a sagrada cercana, Jomolhari, como una diosa que vest&iacute;a &ldquo;perlas lustrosas&rdquo;, en alusi&oacute;n a la nieve y hielo visible en las cumbres. Ahora, sin embargo, los pastores de yaks se&ntilde;alan con consternaci&oacute;n las &ldquo;manchas negras&rdquo; que aparecen en la monta&ntilde;a, a medida que la cubierta de nieve y hielo disminuye, sugiriendo que &ldquo;parece enferma&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Como en los casos anteriores, los habitantes de las tierras altas muestran un sentido de culpabilidad moral, preocupados de haber fallado en seguir su cultura y rituales adecuadamente, causando que la diosa Jomolhari los abandone. Para Elizabeth Allison, lo que est&aacute; ocurriendo es una p&eacute;rdida del sentido de integraci&oacute;n y conexi&oacute;n que ejerc&iacute;an las religiones. &ldquo;Las percepciones, pr&aacute;cticas y met&aacute;foras religiosas milenarias en las comunidades de alta monta&ntilde;a est&aacute;n cambiando a medida que el paisaje f&iacute;sico cambia hacia un entorno desecado y m&aacute;s oscuro&rdquo;, argumenta. &ldquo;Muchos de estos ritos que se est&aacute;n abandonando proteg&iacute;an la biodiversidad y su desaparici&oacute;n contribuye a que no se llegue a frenar esa degradaci&oacute;n&rdquo;, coincide Iv&aacute;n Lizaga.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text">La angustia por la p&eacute;rdida</h2><p class="article-text">
        <a href="https://portalrecerca.uab.cat/es/persons/alvaro-fernandez-llamazares-onrubia/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&Aacute;lvaro Fern&aacute;ndez-Llamazares</a>, especialista en etnobiolog&iacute;a del ICTA-UAB, cree que este art&iacute;culo es muy valioso porque muestra que el cambio clim&aacute;tico no solo transforma paisajes f&iacute;sicos, sino tambi&eacute;n las relaciones espirituales que muchas comunidades mantienen con esos paisajes. &ldquo;El retroceso de glaciares afecta a sistemas de creencias, rituales y relaciones de reciprocidad que durante siglos han regulado la convivencia entre personas y naturaleza&rdquo;, se&ntilde;ala. En su trabajo con comunidades ind&iacute;genas, &eacute;l ha podido observar procesos muy similares, a menudo acompa&ntilde;ados de lo que se conoce como <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Solastalgia" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>solastalgia</em></a>, un sentimiento de duelo, angustia y desorientaci&oacute;n que surge cuando los lugares de arraigo se transforman o desaparecen por el deterioro ambiental.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El paisaje deja de responder como antes y se quiebra una relación de confianza forjada durante generaciones. En comunidades sámi, este cambio se suele expresar como un duelo silencioso</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Álvaro Fernández-Llamazares</span>
                                        <span>—</span> Especialista en etnobiología del ICTA-UAB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Entre los&nbsp;s&aacute;mi del norte de Fenoscandia, la p&eacute;rdida de nieve estable y la creciente imprevisibilidad del hielo&nbsp;se viven con una sensaci&oacute;n tremenda de p&eacute;rdida&rdquo;, relata Fern&aacute;ndez-Llamazares. &ldquo;El paisaje deja de responder como antes y se quiebra una relaci&oacute;n de confianza forjada durante generaciones.&nbsp;En comunidades s&aacute;mi, este cambio se suele expresar como un duelo silencioso por un territorio que ya no sostiene con la misma fuerza&nbsp;la vida cultural y espiritual&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La necesidad de que las comunidades se impliquen en la conservaci&oacute;n de los ecosistemas es lo que ha llevado a la ONU a patrocinar programas como el que se sigue en las monta&ntilde;as del norte de Pakist&aacute;n, donde se quiere recuperar creencias locales como el &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/casar-glaciares-tengan-hijos-himalaya-recupera-tradicion-ancestral-combatir-crisis-climatica_1_12172821.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">matrimonio entre glaciares machos y hembras</a>&rdquo; para sembrar nuevos glaciares. <a href="https://www.bc3research.org/es/sergio_faria.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">S&eacute;rgio Henrique Faria</a>&nbsp;y su equipo del&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/laboratorio-estudia-secretos-hielo-autopsia-clima-pasado_1_11684340.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Laboratorio de Hielo</a>&nbsp;(IzotzaLab) del&nbsp;Centro Vasco para el Cambio Clim&aacute;tico (BC3), que han investigado este proceso, cree que el an&aacute;lisis de estos seis investigadores es una oportunidad para reflexionar sobre el papel de estas creencias.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Durante los &uacute;ltimos dos siglos, el pensamiento acad&eacute;mico y cient&iacute;fico consideraba las religiones basadas en la naturaleza como algo primitivo que hab&iacute;a que superar&rdquo;, apunta Faria. &ldquo;En su momento, esa actitud fue crucial para combatir los peligros del misticismo, pero tambi&eacute;n erosion&oacute; el valor positivo de las relaciones rec&iacute;procas con el entorno que se mencionan en este art&iacute;culo&rdquo;. En su opini&oacute;n, el cambio clim&aacute;tico ha puesto de relieve los peligros de este distanciamiento radical con el entorno, a lo que se le suma la reacci&oacute;n por parte de ciertos grupos religiosos, que no aceptan la idea de formar parte de la naturaleza y perder la supuesta superioridad humana otorgada por lo Divino. &ldquo;Es hora de tener en cuenta estas nuevas amenazas&rdquo;, concluye.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antonio Martínez Ron]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/dioses-derriten-calentamiento-global-sacude-rituales-creencias-montanas-sagradas_1_13005361.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Feb 2026 21:26:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/de8d3811-e52b-4b71-be7a-1e346b0cbcc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="605770" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/de8d3811-e52b-4b71-be7a-1e346b0cbcc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="605770" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cuando los dioses se derriten: el calentamiento global sacude los rituales y creencias en las montañas sagradas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/de8d3811-e52b-4b71-be7a-1e346b0cbcc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ciencia,Calentamiento global,Crisis climática,Glaciares,Religión,Etnografía,Himalaya,Los Andes,Sequía,Nieve]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las reservas baten récord: los embalses nunca habían estado tan llenos en febrero]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/lluvias-invierno-disparan-reservas-agua-mayor-nivel-decada-datos-embalse-embalse_1_12958278.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c58a4c21-f38a-4d7e-876a-d700b6cc3dce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los embalses baten el récord de mayor subida de agua en dos semanas tras las borrascas Marta y Leonardo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las precipitaciones de este invierno elevan la reserva hídrica al 82,5%, registrando el mayor nivel de llenado de los embalses a estas alturas del año desde 1988</p><p class="subtitle">Mapa - Consulta la evolución de las reservas, embalse por embalse</p></div><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <!-- D3.js v7 -->
<script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>

<!-- Fuentes -->
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700&display=swap" rel="stylesheet">

<!-- Estilos -->
<link href="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses.css" rel="stylesheet">

<!-- Fecha actualización -->
<div id="actualizacion-datos-fecha"></div>

<!-- Contenedor principal -->
<div id="wrapper-reserva-agua-embalses">

    <!-- Reserva total España -->
    <div class="reserva-actual-embalses">
        <div class="title-reserva-actual-embalses">Total reserva de agua en España</div>
        <div class="div-reserva-peninsular">
            <div class="situacion-reserva-peninsular">
                <div class="square-reserva-peninsular">
                    <div id="number-capacidad-total">-- hm3</div>
                    <div id="text-capacidad-total">Cap. total</div>
                    <div id="drop-reserva-peninsular"></div>
                    <div id="fill-reserva-peninsular" style="height:0%">
                        <div id="text-fill-reserva-peninsular">--<br><b>--%</b></div>
                    </div>
                    <div class="axis-element-reserva-peninsular" style="bottom:calc(10% - 1px)"></div>
                    <div class="axis-element-reserva-peninsular" style="bottom:calc(20% - 1px)"></div>
                    <div class="axis-element-reserva-peninsular" style="bottom:calc(30% - 1px)"></div>
                    <div class="axis-element-reserva-peninsular" style="bottom:calc(40% - 1px)"></div>
                    <div class="axis-element-reserva-peninsular" style="bottom:calc(50% - 1px)"></div>
                    <div class="axis-element-reserva-peninsular" style="bottom:calc(60% - 1px)"></div>
                    <div class="axis-element-reserva-peninsular" style="bottom:calc(70% - 1px)"></div>
                    <div class="axis-element-reserva-peninsular" style="bottom:calc(80% - 1px)"></div>
                    <div class="axis-element-reserva-peninsular" style="bottom:calc(90% - 1px)"></div>
                </div>
                <div id="text-average-10-years" style="bottom:calc(50% - 1px)">Media últimos 10 años</div>
                <div id="line-average-10-years" style="bottom:calc(50% - 1px)"></div>
                <div id="number-average-10-years" style="bottom:calc(50% - 1px)">--<br><b>--%</b></div>
            </div>
            <div id="evolucion-reserva-peninsular">Cargando datos...</div>
        </div>
    </div>

    <!-- Cuencas en peor situación -->
    <div class="embalses-peor-situacion">
        <div class="title-embalses-peor-situacion">Cuencas en peor situación</div>
        <div class="container-embalses-peor-situacion">

            <!-- Cuenca 0 -->
            <div class="div-embalses-peor-situacion">
                <div class="square-reserva-peor-situacion" style="height: 150px">
                    <div id="number-capacidad-total-peor-situacion-0" class="number-capacidad-total-peor-situacion">--
                    </div>
                    <div id="line-average-10-years-peor-situacion-0" class="line-average-10-years-peor-situacion"></div>
                    <div id="number-average-10-years-peor-situacion-0" class="number-average-10-years-peor-situacion"
                        style="bottom:calc(50% - 1px)">--%</div>
                    <div id="fill-reserva-peor-situacion-0" class="fill-reserva-peor-situacion" style="height:0%"></div>
                </div>
                <div id="text-fill-reserva-peor-situacion-0" class="text-fill-reserva-peor-situacion">--%</div>
                <div id="text-name-reserva-peor-situacion-0" class="text-name-reserva-peor-situacion">--</div>
            </div>

            <!-- Cuenca 1 -->
            <div class="div-embalses-peor-situacion">
                <div class="square-reserva-peor-situacion" style="height: 150px">
                    <div id="number-capacidad-total-peor-situacion-1" class="number-capacidad-total-peor-situacion">--
                    </div>
                    <div id="line-average-10-years-peor-situacion-1" class="line-average-10-years-peor-situacion"></div>
                    <div id="number-average-10-years-peor-situacion-1" class="number-average-10-years-peor-situacion"
                        style="bottom:calc(50% - 1px)">--%</div>
                    <div id="fill-reserva-peor-situacion-1" class="fill-reserva-peor-situacion" style="height:0%"></div>
                </div>
                <div id="text-fill-reserva-peor-situacion-1" class="text-fill-reserva-peor-situacion">--%</div>
                <div id="text-name-reserva-peor-situacion-1" class="text-name-reserva-peor-situacion">--</div>
            </div>

            <!-- Cuenca 2 -->
            <div class="div-embalses-peor-situacion">
                <div class="square-reserva-peor-situacion" style="height: 150px">
                    <div id="number-capacidad-total-peor-situacion-2" class="number-capacidad-total-peor-situacion">--
                    </div>
                    <div id="line-average-10-years-peor-situacion-2" class="line-average-10-years-peor-situacion"></div>
                    <div id="number-average-10-years-peor-situacion-2" class="number-average-10-years-peor-situacion"
                        style="bottom:calc(50% - 1px)">--%</div>
                    <div id="fill-reserva-peor-situacion-2" class="fill-reserva-peor-situacion" style="height:0%"></div>
                </div>
                <div id="text-fill-reserva-peor-situacion-2" class="text-fill-reserva-peor-situacion">--%</div>
                <div id="text-name-reserva-peor-situacion-2" class="text-name-reserva-peor-situacion">--</div>
            </div>

        </div>
    </div>

</div>

<p class="fuente-embalses">Fuente: Ministerio de Transición Ecológica</p>

<!-- Script -->
<script src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses_min.js"></script>
<script>
    ChartsEmbalses.initTiraEmbalses();
</script>
    </figure><p class="article-text">
        Las abundantes lluvias que han ca&iacute;do este invierno en Espa&ntilde;a disparan la capacidad de los embalses con un total de 43.000 hect&oacute;metros c&uacute;bicos de agua acumulada, iniciando el mes de febrero con las mayores reservas desde 1988. Desde el inicio del a&ntilde;o, la reserva ha subido 25 puntos, <b style="background-color:#cfe9e5;padding:0px 2px">pasando del 57% al 82,5%</b>, <a href="https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/evaluacion-de-los-recursos-hidricos/boletin-hidrologico.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos del Bolet&iacute;n Hidrol&oacute;gico semanal del Ministerio de Transici&oacute;n Ecol&oacute;gica.</a>
    </p><p class="article-text">
        Las cifras vienen impulsadas por las lluvias que han tra&iacute;do las borrascas Marta y Leonardo en el &uacute;ltimo mes, un total de 14.174 hect&oacute;metros c&uacute;bicos, r&eacute;cord hist&oacute;rico desde 1988 de aumento de la reserva de agua en los embalses. 
    </p><p class="article-text">
        Este dato no es habitual: estamos ante el a&ntilde;o con mayor nivel de agua en los embalses a estas alturas del a&ntilde;o desde que hay registros. La &uacute;ltima vez que la reserva estuvo por encima del 82,5% fue en 2014. El a&ntilde;o pasado, por estas mismas fechas, las reservas de agua estaban al 57,69%. Zonas que hasta hace apenas un a&ntilde;o estaban en situaci&oacute;n emergencia por sequ&iacute;a, como las cuencas internas de Catalunya, ya est&aacute;n en uno de sus mejores registros hist&oacute;ricos de llenado.
    </p><p class="article-text">
        Los datos incluyen los vol&uacute;menes de agua almacenados en todos los embalses peninsulares que tienen una capacidad mayor a 5 hect&oacute;metros c&uacute;bicos (el equivalente al consumo anual de agua de 100.000 personas). En definitiva, toda el agua que se puede gestionar en Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Significa esto que estamos peor o mejor que en a&ntilde;os anteriores? Estamos en el mayor nivel de reservas de la &uacute;ltima d&eacute;cada (a estas alturas del a&ntilde;o) y en mucha mejor situaci&oacute;n que hace apenas tres a&ntilde;os, en la temporada 2021-2022, cuando la escasez de lluvia y la gesti&oacute;n del agua dej&oacute; los embalses m&aacute;s vac&iacute;os de este siglo. En el siguiente gr&aacute;fico puedes ver la evoluci&oacute;n de las reservas en cada a&ntilde;o hidrol&oacute;gico (de octubre a septiembre) desde 1990 en todos los embalses y en cada cuenca hidrogr&aacute;fica.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <!-- D3.js v7 -->
<script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://cdn.jsdelivr.net/npm/d3-delaunay@6"></script>

<!-- Fuentes -->
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700&display=swap" rel="stylesheet" />

<!-- Estilos -->
<link href="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses.css" rel="stylesheet" />
<br />
<!-- Título -->
<div class="container-title-embalses">
    <p class="border-embalses">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
    </p>
    <h2>Cómo está la reserva en <span id="cuencaDropdown"></span></h2>
    <p style="margin-bottom: 20px">
        Reserva de agua embalsada semanal respecto a la capacidad total en cada año hidrológico. Se destacan
        la temporada actual <span style="color: #00393a; font-weight: 700">2025-2026</span>,
        <span style="color: #8c510a; font-weight: 700">2021-2022</span> y la media de
        <span style="color: #239595; font-weight: 700">últimos 10 años</span>
    </p>
</div>

<!-- Contenedor gráfico -->
<div id="contenedor-curva-embalse-reserva">
    <div id="curvas-embalse-reserva"></div>
</div>

<p class="fuente-embalses">Fuente: Ministerio de Transición Ecológica</p>

<br />

<!-- Script -->
<script src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses_min.js"></script>
<script>
    ChartsEmbalses.initEvolucionCuencas({
        defaultCuenca: "",
        highlightedLines: [{
                key: "current",
                color: "#00393a"
            }, // 'current' = temporada actual detectada
            {
                key: "average10years",
                color: "#239595"
            },
            {
                key: "2021-2022",
                color: "#8c510a"
            }, // temporadas específicas por nombre
        ],
    });
</script>
    </figure><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n no es igual en cada zona de la Pen&iacute;nsula. Los embalses de las cuencas de Catalunya, Guadalquivir, Tajo o Guadiana est&aacute;n hasta 40 puntos por encima de lo habitual.
    </p><p class="article-text">
        Espa&ntilde;a tiene 374 embalses repartidos por todo el territorio, con capacidad para almacenar m&aacute;s de 56.000 hect&oacute;metros c&uacute;bicos de agua. &iquest;C&oacute;mo de buena o de mala es la situaci&oacute;n de la reserva en cada presa?&nbsp;En el siguiente mapa se puede consultar el estado de cada pantano.
    </p><p class="article-text">
        Ahora mismo, 154 embalses est&aacute;n por encima del 90% de llenado. 
    </p><p class="article-text">
        Puedes filtrar para ver solo los embalses de uso principal hidroel&eacute;ctrico (aunque pueden tener otros usos tambi&eacute;n) y los que se usan principalmente para el consumo. Hay que tener en cuenta que no todos los embalses se llenan de la misma manera o con la misma estacionalidad.
    </p><p class="article-text">
        Por esa raz&oacute;n, comparamos la situaci&oacute;n actual de cada embalse con la media de la &uacute;ltima d&eacute;cada en las mismas fechas, para ver cu&aacute;les est&aacute;n en <span style="background-color:#018571;padding:0px 2px;color:white">mejor situaci&oacute;n</span> y <span style="background-color:#a6611a;padding:0px 2px;color:white">peor situaci&oacute;n</span>.<span id="mapaembalses"></span>
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <!-- D3.js v7 y dependencias -->
<script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://unpkg.com/topojson-client@3"></script>
<script src="https://cdnjs.cloudflare.com/ajax/libs/d3-legend/2.25.6/d3-legend.js"></script>

<!-- Fuentes -->
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700&display=swap" rel="stylesheet" />

<!-- Estilos -->
<link href="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses.css" rel="stylesheet" />

<br />
<!-- Título -->
<div class="container-title-embalses" style="margin-bottom: 0px">
    <p class="border-embalses">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
    </p>
    <h2>La situación de la reserva, embalse por embalse</h2>
    <p>
        Cada cuadrado representa un embalse. Muestra el porcentaje de llenado de la reserva de agua en la semana actual. El tamaño de cuadrado indica
        la capacidad total del embalse
    </p>
</div>

  <!-- Botones filtro -->
    <div id="container-button-mapa-embalses">
        <div id="buttons-selector-tipo-embalse">
            <!-- Grupo 1: Tipo de embalse -->
            <div class="container-buttons-selector-embalse" data-filter="tipo">
                <span class="title-buttons-selector-embalse">Tipo</span>
                <div class="buttons-group-embalse">
                    <button data-value="consumo">Consumo</button>
                    <button data-value="todos" class="button-mapa-active">Todos</button>
                    <button data-value="hidroelectrico">Hidroeléc.</button>
                </div>
            </div>
            
            <!-- Grupo 2: Situación -->
            <div class="container-buttons-selector-embalse" data-filter="situacion">
                <span class="title-buttons-selector-embalse">Situación</span>
                <div class="buttons-group-embalse">
                    <button data-value="peor">Peor</button>
                                        <button data-value="todos" class="button-mapa-active">Todos</button>
                    <button data-value="mejor">Mejor</button>
                </div>
            </div>
        </div>
    </div>

 
<!-- Contenedor principal -->
<div id="div-containers-mapa-embalses">
    <div id="legend-porcentaje-reserva"></div>

    <div class="text-slide-mobile"><img src="https://lab.eldiario.es/estaticos/mano_map.png" alt="mano" class="map-text__hand" /> Desliza</div>

    <div class="legend-embalse">
        <div class="square-legend-embalse">
            <div class="text-legend-embalse">Embalse</div>
            <div class="reserva-legend-embalse"></div>
            <div class="text-reserva-legend-embalse">% de reserva</div>
        </div>
    </div>

    <div id="container-cartograma-embalses">
        <svg
            id="svg-cartograma-embalses"
            width="100%"
            height="700"
            fill="none"
            stroke="#000"
            stroke-linejoin="round"
            stroke-linecap="round"
            style="position: relative; overflow: hidden; z-index: 2; top: 0px; left: 0px; right: 0px; bottom: 0px"
        ></svg>
    </div>
</div>



<p class="fuente-embalses">Fuente: Ministerio de Transición Ecológica</p>

<!-- Script -->
<script src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses_min.js"></script>
<script>
    ChartsEmbalses.initCartograma();
</script>
    </figure><p class="article-text">
        El mapa dibuja una situaci&oacute;n muy similar de las reservas de agua por el territorio. Salvo contadas excepciones distribuidas por la pen&iacute;nsula que se encuentran por debajo de lo que ser&iacute;a habitual en esta &eacute;poca del a&ntilde;o, la mayor&iacute;a presentan embalses con reservas abundantes. Un cambio de tendencia que destaca sobre todo en los embalses de las cuencas del Guadiana y del Guadalquivir (la zona sur), que est&aacute;n casi llenos despu&eacute;s de un par de a&ntilde;os en los que apenas utilizaban un tercio de su capacidad. 
    </p><p class="article-text">
        El siguiente gr&aacute;fico muestra el porcentaje de llenado actual de cada cuenca y la comparaci&oacute;n de las reservas con los datos de la &uacute;ltima d&eacute;cada.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <!-- D3.js v7 -->
<script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://cdnjs.cloudflare.com/ajax/libs/d3-legend/2.25.6/d3-legend.js"></script>

<!-- Fuentes -->
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700&display=swap" rel="stylesheet">

<!-- Estilos -->
<link href="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses.css" rel="stylesheet">

<br>
<!-- Título -->
<div class="container-title-embalses">
    <p class="border-embalses">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
    </p>
    <h2>¿En qué cuencas están peor las reservas de agua?</h2>
    <p>
        Porcentaje de la reserva de agua en cada cuenca hidrográfica en la semana actual
        <span id="semanasituacioncuenca" style="font-weight:700"></span> comparado con la
        media de la última década <span
            style="border-left:1px dashed;width:2px;height:15px;display:inline-block"></span>.
        La altura de cada barra indica la capacidad total de la cuenca
        <br><br>
        Peor situación
        <span style="background-color:#543005;color:#543005;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#8c510a;color:#8c510a;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#bf812d;color:#bf812d;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#dfc27d;color:#dfc27d;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#f6e8c3;color:#f6e8c3;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><b>|</b><span
            style="background-color:#c7eae5;color:#c7eae5;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#80cdc1;color:#80cdc1;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#35978f;color:#35978f;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#01665e;color:#01665e;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#003c30;color:#003c30;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span>
        Mejor situación
    </p>

    <!-- Contenedor gráfico -->
    <div id="contenedor-grafico-barras-cuencas">
        <div id="grafico-barras-cuencas"></div>
    </div>
</div>

<p class="fuente-embalses">Fuente: Ministerio de Transición Ecológica</p>

<br>

<!-- Script -->
<script src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses_min.js"></script>
<script>
    ChartsEmbalses.initCuencasBarras();
</script>
    </figure><p class="article-text">
        Hay que tener en cuenta que la situaci&oacute;n actual de cada cuenca no depende solo de la escasez o no de lluvia sino tambi&eacute;n de las altas temperaturas (evapotransporaci&oacute;n) y la demanda de recursos h&iacute;dricos (regad&iacute;os, usos urbanos, industriales, etc.).
    </p><p class="article-text">
        Para hacernos una idea de c&oacute;mo estos factores influyen en las reservas, comparamos las im&aacute;genes satelitales del embalse de La Serena (Badajoz) y el de Gualdacac&iacute;n II (C&aacute;diz), con <b style="color:#003c30">las reservas por encima del 97% y el 94%</b> de su capacidad, respectivamente. Se trata de las im&aacute;genes n&iacute;tidas satelitales disponibles hace dos a&ntilde;os (en febrero de 2024) hace uno (febrero de 2025) y c&oacute;mo se encuentran en la actualidad.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Roboto:400,700|Encode+Sans:400,500,700&display=swap"
    rel="stylesheet">
<br><!-- título -->
<div class="container-title-embalses">

    <div class="contenedor-embalses-satelite">
        <div class="container-nombre-embalse"> La Serena (Badajoz)</div>

        <div class="contenedor-imagenes-satelite">
            <div class="img-satelite-container">
                <div class="title-imagen-satelite">Hace dos años - <span
                    style="background-color:#8c510a;padding:2px;color:white;text-transform: none;"> 19% de
                    capacidad</span></div>
                <div class="subtitle-imagen-satelite"></div>

                <img class="imagen-satelite"
                    src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/satelite/la_serena_20240121.jpg">
            </div>
            <div class="img-satelite-container">
                <div class="title-imagen-satelite"> Hace un año - <span
                    style="background-color:#bf812d;padding:2px;color:white;text-transform: none;"> 41% de
                    capacidad</span></div>
                <img class="imagen-satelite"
                    src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/satelite/la_serena_20250130.jpg">
            </div>
            <div class="img-satelite-container">
                <div class="title-imagen-satelite">Actualidad- <span
                    style="background-color:#01665e;padding:2px;color:white;text-transform: none;"> 97% de
                    capacidad</span></div>
                <img class="imagen-satelite"
                    src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/satelite/la_serena_20260214.jpg">
            </div>
        </div>
        <div class="container-nombre-embalse">Guadalcacín II (Cádiz)</div>
        <div class="contenedor-imagenes-satelite">
            <div class="img-satelite-container">
                <div class="title-imagen-satelite">Hace dos años - <span
                    style="background-color:#8c510a;padding:2px;color:white;text-transform: none;">16% de
                        capacidad</span></div>
                <img class="imagen-satelite"
                    src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/satelite/gualdacacin2_20240220.jpg">
            </div>
            <div class="img-satelite-container">
                <div class="title-imagen-satelite"> Hace un año - <span
                    style="background-color:#bf812d;padding:2px;color:white;text-transform: none;">23% de
                        capacidad</span></div>
                <img class="imagen-satelite"
                    src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/satelite/gualdacacin2_20250219.jpg">
            </div>
            <div class="img-satelite-container">
                <div class="title-imagen-satelite">Actualidad- <span
                        style="background-color:#239595;padding:2px;color:white;text-transform: none;">94% de
                        capacidad</span></div>
                <img class="imagen-satelite"
                    src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/satelite/gualdacacin2_20260214.jpg">
            </div>
        </div>

    </div>


    <p style="font-size:12px;text-align:left;">Fuente:
        Copernicus</p>


</div>


<br>
<style>
    .container-title-embalses {
        display: flex;
        flex-direction: column;
        justify-content: center;
        align-items: center;
        margin-bottom: 30px
    }

    .container-title-embalses h2 {
        max-width: 640px;
        width: 100%;
        color: #000000;
        margin: 15px 0px 0px 0px;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        font-size: 22px;
        font-weight: 700;
        line-height: 24px;
        letter-spacing: 0px;
        text-align: left;
    }


    .container-title-embalses h4 {
        width: 100%;
        text-align: left;
        color: #444444;
        font-size: 14px;
        margin: 30px 0px 0px 0px;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        font-weight: 700;
        text-align: left;
    }



    .container-title-embalses p {
        max-width: 640px;
        width: 100%;
        text-align: left;
        font-size: 14px;
        text-align: left;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        line-height: 18px;
        margin: 10px 0px 20px 0px;
        color: #181818"

    }

    .container-title-embalses .border-embalses {
        margin: 10px 0px 0px 0px;
        box-sizing: border-box;
        max-width: 640px;
        height: 5.38px;
        left: 431px;
        top: 195px;
        text-decoration-line: line-through;
        text-decoration-color: #018571;
        text-decoration-style: wavy;
        text-decoration-thickness: 3px;

    }

    .contenedor-embalses-satelite {
        width: 100%;
        display: flex;
        flex-direction: column;
    }

    .contenedor-imagenes-satelite {
        width: 100%;
        display: flex;
        gap: 10px 30px;
        justify-content: center;
        align-items: center;
    }


    .contenedor-imagenes-satelite {
        width: 100%;
        display: flex;
        flex-direction: row;

    }

    .container-nombre-embalse {
        width: 100%;
        text-align: center;
        font-size: 16px;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        font-weight: 700;
        margin: 10px 0px;
        margin: 40px 0px 0px 5px
    }

    .contenedor-imagenes-satelite .title-imagen-satelite {
        width: 100%;
        text-align: center;
        font-size: 12px;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        font-weight: 400;
        text-transform: uppercase;
        margin: 10px 0px 5px 0px
    }

    .contenedor-imagenes-satelite .imagen-satelite {
        width: 100%;
        border-radius: 10px;
        border: 2px solid #000
    }

    @media (max-width: 900px) {

        .contenedor-imagenes-satelite {
            flex-direction: column;
        }

    }
</style>
    </figure><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n de los embalses puede asimilarse a la de un vaso de agua. Aunque se corte el grifo, si el agua se bebe con moderaci&oacute;n, las reservas pueden mantenerse. Sin embargo, un corte continuado del suministro (la falta de lluvias) es uno de los principales factores que influyen en que el vaso est&eacute; cada vez m&aacute;s vac&iacute;o.
    </p><p class="article-text">
        Precisamente, la sequ&iacute;a meteorol&oacute;gica llega cuando se produce una escasez continuada de precipitaciones. Este suele ser el paso anterior a la escasez de agua, que es cuando faltan reservas para el consumo humano o la agricultura.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Y c&oacute;mo est&aacute;n las precipitaciones? &iquest;Cu&aacute;nto est&aacute; lloviendo este a&ntilde;o en Espa&ntilde;a? Seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos de la AEMET, la temporada empez&oacute; con el promedio habitual de lluvia pero las precipitaciones de invierno han subido los niveles por encima de la media hist&oacute;rica. En comparaci&oacute;n con 2021-2022, el a&ntilde;o m&aacute;s seco reciente, las lluvias han dejado hasta 150 litros m&aacute;s por metro cuadrado en territorio peninsular.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <!-- D3.js v7 -->
<script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>

<!-- Fuentes -->
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700&display=swap" rel="stylesheet" />

<!-- Estilos -->
<link href="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses.css" rel="stylesheet" />

<br />
<!-- Título -->
<div class="container-title-embalses">
    <p class="border-embalses">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
    </p>
    <h2>¿Cuánto está lloviendo este año?</h2>
    <p style="margin-bottom: 20px">
        <b style="color: #ffffff; background-color: #003c30; padding: 0px 2px">Precipitaciones acumuladas en el año hidrológico</b>, comparadas con la
        <b style="color: #ffffff; background-color: #01665e; padding: 0px 2px">media histórica</b>, el promedio de la
        <b style="color: #ffffff; background-color: #bf812d; padding: 0px 2px">última década</b> y el año más seco reciente
        <b style="color: #ffffff; background-color: #8c510a; padding: 0px 2px">2021-2022</b>. En la franja verde están
        <span style="background-color: #c7eae5; padding: 0px 2px">todas las precipitaciones acumuladas</span>
        de la serie histórica registradas hasta ese mes
    </p>
</div>

<!-- Contenedor gráfico -->
<div id="contenedor-curva-precipitaciones-totales">
    <div id="curvas-precipitaciones-totales"></div>
</div>

<p class="fuente-embalses"><span id="estacion-serie"></span>Fuente: Ministerio de Transición Ecológica, AEMET</p>

<br />

<!-- Script -->
<script src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses_min.js"></script>
<script>
    ChartsEmbalses.initPrecipTotal();
</script>
    </figure><p class="article-text">
        En general, desde oto&ntilde;o ha llovido bastante m&aacute;s de lo que ser&iacute;a esperable en la mayor&iacute;a de las cuencas hidrogr&aacute;ficas. En el Guadalquivir, hasta un 78% m&aacute;s de agua ha ca&iacute;do sobre lo habitual en esta &eacute;poca del a&ntilde;o, en el Guadiana, un 54% m&aacute;s, y en las internas de Catalunya, un 43% por encima de lo normal.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <!-- D3.js v7 -->
<script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>

<!-- Fuentes -->
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700&display=swap" rel="stylesheet">

<!-- Estilos -->
<link href="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses.css" rel="stylesheet">

<br>
<!-- Título -->
<div class="container-title-embalses">
    <p class="border-embalses">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
    </p>
    <h2>En qué zonas ha llovido más y menos este año</h2>
    <p>
        Precipitaciones acumuladas en el año hidrológico 2025-2026 y la comparación con la
        <span style="border:1px dashed black;padding:0px 3px">media histórica</span> de la misma semana en cada zona
        <br><br>
        Menos lluvia de lo normal
        <span style="background-color:#543005;color:#543005;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#8c510a;color:#8c510a;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#bf812d;color:#bf812d;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#dfc27d;color:#dfc27d;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#f6e8c3;color:#f6e8c3;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><b>|</b><span
            style="background-color:#c7eae5;color:#c7eae5;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#80cdc1;color:#80cdc1;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#35978f;color:#35978f;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#01665e;color:#01665e;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span><span
            style="background-color:#003c30;color:#003c30;width:12px;height:12px;display:inline-block"></span>
        Más lluvia
    </p>

    <!-- Contenedor gráfico -->
    <div id="contenedor-barras-precipitaciones-cuencas">
        <div id="precipitaciones-cuencas"></div>
    </div>

    <p class="fuente-embalses">Fuente: Ministerio de Transición Ecológica, AEMET</p>
</div>

<br>

<!-- Script -->
<script src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses_min.js"></script>
<script>
    ChartsEmbalses.initPrecipCuencas();
</script>
    </figure><p class="article-text">
        Que llueva o no llueva no es la &uacute;nica causante de que los embalses est&eacute;n m&aacute;s o menos llenos. &iquest;Por qu&eacute;? Porque la gesti&oacute;n de la demanda de agua para el consumo humano es clave: el abastecimiento urbano (dom&eacute;stico, tur&iacute;stico, municipal), los regad&iacute;os, la ganader&iacute;a, la industria y otros usos recreativos (como el riego de campos de golf).
    </p><p class="article-text">
        Hay que tener en cuenta que la generaci&oacute;n de electricidad no es un uso consuntivo. Esto es, esa agua no se consume mientras se utiliza para producir energ&iacute;a sino que normalmente acaba en el siguiente embalse donde puede ser empleada para otros usos agr&iacute;colas, urbanos, etc.
    </p><p class="article-text">
        A continuaci&oacute;n se muestra la distribuci&oacute;n de la demanda de agua en las distintas Confederaciones Hidrogr&aacute;ficas (CH) actualmente. Las cifras provienen de las estimaciones disponibles en los Planes Hidrol&oacute;gicos de cada una de las CH para el ciclo 2022-2027. Los datos hacen referencia al escenario actual y muestran que la principal demanda de agua para consumo es la agricultura.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Roboto:400,700|Encode+Sans:400,500,700&display=swap"
    rel="stylesheet">
<br><!-- título -->
<div class="container-title-embalses">
    <p class="border-embalses">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
    </p>
    <h2>Los regadíos consumen la mayor parte del agua
    </h2>
    <p>Distribución de las demandas de agua por cuencas hidrográficas según el uso: <span style="background-color:#01665e;padding:0px 2px;color:white">agricultura y ganadería</span>,
        <span style="background-color:#bf812d;padding:0px 2px;color:white;">abastecimiento urbano</span></b>, <span
            style="background-color:#8c510a;padding:0px 2px;color:white">uso industrial</span> y <span
            style="background-color:#543005;padding:0px 2px;color:white;">otros usos (recreativos)<span>
    </p>

    <div style="width:100%">
        <div class="flourish-embed flourish-sankey" data-src="visualisation/17079362">
            <script src="https://public.flourish.studio/resources/embed.js"></script>
        </div>
    </div>


    <p style="font-size:12px;text-align:left;">Fuente:
        Planes hidrológicos 2022-2027 de las conferencias hidrográficas</p>


</div>


<br>
<style>
    .container-title-embalses {
        display: flex;
        flex-direction: column;
        justify-content: center;
        align-items: center;
        margin-bottom: 30px
    }

    .container-title-embalses h2 {
        max-width: 640px;
        width: 100%;
        color: #000000;
        margin: 15px 0px 0px 0px;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        font-size: 22px;
        font-weight: 700;
        line-height: 24px;
        letter-spacing: 0px;
        text-align: left;
    }


    .container-title-embalses h4 {
        width: 100%;
        text-align: left;
        color: #444444;
        font-size: 14px;
        margin: 30px 0px 0px 0px;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        font-weight: 700;
        text-align: left;
    }



    .container-title-embalses p {
        max-width: 640px;
        width: 100%;
        text-align: left;
        font-size: 14px;
        text-align: left;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        line-height: 18px;
        margin: 10px 0px 20px 0px;
        color: #181818"

    }

    .container-title-embalses .border-embalses {
        margin: 10px 0px 0px 0px;
        box-sizing: border-box;
        max-width: 640px;
        height: 5.38px;
        left: 431px;
        top: 195px;
        text-decoration-line: line-through;
        text-decoration-color: #018571;
        text-decoration-style: wavy;
        text-decoration-thickness: 3px;

    }
</style>
    </figure><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a se utilizan para consumo humano m&aacute;s de 30.000 hect&oacute;metros c&uacute;bicos de agua, seg&uacute;n los datos recopilados de cada cuenca hidrogr&aacute;fica. Tal y como se observa en el gr&aacute;fico anterior, el 81% (la gran mayor&iacute;a) se destinan a la agricultura y ganader&iacute;a, el 15% para uso urbano, el 4% a uso industrial y 0,3% para uso recreativo.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Raúl Sánchez, Yuly Jara, Ainhoa Díez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/lluvias-invierno-disparan-reservas-agua-mayor-nivel-decada-datos-embalse-embalse_1_12958278.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Feb 2026 17:35:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c58a4c21-f38a-4d7e-876a-d700b6cc3dce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="536161" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c58a4c21-f38a-4d7e-876a-d700b6cc3dce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="536161" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las reservas baten récord: los embalses nunca habían estado tan llenos en febrero]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c58a4c21-f38a-4d7e-876a-d700b6cc3dce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[elDiario.es datos,embalses,Agua,Precipitaciones,Sequía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Estado lleva 30 años de lucha para desokupar los Ojos del Guadiana y está a punto de conseguirlo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/lleva-30-anos-lucha-desokupar-ojos-guadiana-punto-conseguirlo_1_12946561.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f299296e-e81c-4fe0-818a-665c1c51d015_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135394.jpg" width="3281" height="1846" alt="El Estado lleva 30 años de lucha para desokupar los Ojos del Guadiana y está a punto de conseguirlo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Audiencia de Ciudad Real da la razón a la Confederación en su lucha por desalojar el nacimiento del río. Una década después de amojonar el terreno, el Estado está más cerca de poder retirar las instalaciones de regadío más icónicas del Alto Guadiana

</p><p class="subtitle">Exprimir hasta la última gota de un río: el viaje imposible del Guadiana hacia el mar
</p></div><p class="article-text">
        Los <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/ojos-guadiana_1_2815892.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ojos del Guadiana</a> son, en teor&iacute;a, el nacimiento de unos de los r&iacute;os m&aacute;s importantes de la Pen&iacute;nsula. Pero la visita no puede ser m&aacute;s decepcionante. Donde deber&iacute;a aflorar el agua por el <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/social/colapso-hidrico-atenaza-sobreexplotado-acuifero-23-mancha-grandes-espana_1_12892573.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">enorme acu&iacute;fero</a> del subsuelo de La Mancha, hay un p&iacute;vot para regar alfalfa y un enorme cartel junto a la carretera que advierte: &ldquo;Propiedad 100% de SAT Evangelista. Propiedad particular. Prohibido el paso&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El cartel es una demostraci&oacute;n de fuerza, un signo detr&aacute;s del cual se esconde una lucha de d&eacute;cadas. Porque los Ojos llevan d&eacute;cadas okupados y la Confederaci&oacute;n Hidrogr&aacute;fica del Guadiana, dependiente del Ministerio para la Transici&oacute;n Ecol&oacute;gica, ha pasado m&aacute;s de 30 a&ntilde;os &ndash;con desigual inter&eacute;s&ndash; pleiteando por recuperarlos. Ahora, una sentencia de julio de 2025 da la raz&oacute;n al Estado y supone el pen&uacute;ltimo escal&oacute;n para recuperarlo. El presidente de la Confederaci&oacute;n, Samuel Moraleda, est&aacute; deseando que salga el &uacute;ltimo recurso y ejecutarla. Le duele cada vez que desde la carretera ve ese enorme p&iacute;vot de regad&iacute;o. Porque la okupaci&oacute;n no se da en un lugar remoto, sino junto a una carretera nacional, a la vista de todo el mundo.
    </p><p class="article-text">
        Manuel, <em>El Lele</em>, vende los mejores melones del mundo. O eso dice la publicidad del enorme cartel junto a su puesto. Este agricultor de 64 a&ntilde;os tiene sus tierras junto a los Ojos. &ldquo;Ese es el Ojo de la Se&ntilde;ora&rdquo;, explica se&ntilde;alando el cartel y las tierras que hay frente a su puesto de melones. Habla en presente aunque no se ve nada de agua donde se&ntilde;ala. Pero es que para <em>El Lele</em>, &ldquo;el r&iacute;o es r&iacute;o aunque est&eacute; seco. Aunque no lleve agua, eso sigue siendo suyo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Esa no es solo la l&oacute;gica del campo sino que la sigue la legislaci&oacute;n en Espa&ntilde;a desde Alfonso X, cuando declar&oacute; que las costas y las riberas de los r&iacute;os son bienes comunales. Desde hace d&eacute;cadas se llama Dominio P&uacute;blico Hidr&aacute;ulico, y son bienes que de ninguna manera pueden pasar a ser privados.
    </p><h2 class="article-text">La lucha del Estado</h2><p class="article-text">
        Eso explica que el Estado lleve a&ntilde;os de pelea por los Ojos del Guadiana y el cauce posterior hasta Las Tablas de Daimiel. Desde el siglo XIX el hombre ha intervenido en la zona, un enorme humedal. Pero fue en 1956, con la ley de desecaci&oacute;n de los r&iacute;os Guadiana, Cig&uuml;ela, Z&aacute;ncara, cuando los trabajos fueron concienzudos. Entonces, los humedales eran considerados una fuente de paludismo y de retraso econ&oacute;mico porque imped&iacute;an la agricultura. A&ntilde;os de implantar regad&iacute;o dieron el resultado previsto a mitad de los 80, cuando los Ojos se secaron por primera vez. El Guadiana cierra sus ojos, se dijo po&eacute;ticamente del drama ambiental que supon&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Que no hubiera agua termin&oacute; de fomentar la colonizaci&oacute;n del terreno, fuera para explotar la turba del subsuelo o para regar con los p&iacute;vots que jalonan la comarca gracias a los bombeos desde el subsuelo. Y, a su vez, comenz&oacute; una batalla judicial y social. En los tribunales, el Estado pleite&oacute; para mantener, al menos sobre el papel, su propiedad. En la social, los ecologistas se enfrentaron con pocas armas a los numerosos agricultores que viven del agua del entonces llamado acu&iacute;fero 23, la enorme masa de agua que encharcaba toda la zona.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://elpais.com/diario/1994/04/07/sociedad/765669608_850215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En 1994</a>, el Tribunal Supremo valid&oacute; el deslinde sobre los Ojos del Guadiana, el tr&aacute;mite que establece sobre el plano qu&eacute; parte es p&uacute;blica, hasta donde alcanza el agua de forma natural, y qu&eacute; parte es privada. El Alto Tribunal decret&oacute; que los ojos del Guadiana &ldquo;tanto si era r&iacute;o, como si era laguna, como si constitu&iacute;a zona mixta de r&iacute;o y laguna, la conclusi&oacute;n es siempre la misma, a saber: que el cauce o lecho es siempre de dominio p&uacute;blico, pues los r&iacute;os y las lagunas lo son&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Esa sentencia parec&iacute;a que iba a ser definitiva. Pero aplicar ese deslinde es especialmente conflictivo al chocar muchos intereses econ&oacute;micos en juego. En 2012, tras varios a&ntilde;os h&uacute;medos, <a href="https://elpais.com/sociedad/2012/03/31/actualidad/1333217834_215534.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los ojos volvieron a encharcarse</a>. El acu&iacute;fero subi&oacute; de nivel y, como 30 a&ntilde;os antes, el agua aflor&oacute; desde el subsuelo. Para alguien que no conociera la zona solo eran charcas. Pero fue muy simb&oacute;lico. Significaba que el Guadiana era rescatable. Como ese enfermo que sale del coma en el que lleva a&ntilde;os.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n lo supo el agricultor que tiene el terreno inscrito. <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/parte-ojos-guadiana-dominio-publico_1_4719411.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Dos a&ntilde;os despu&eacute;s</a>, se cans&oacute; de la visita de curiosos que iban a contemplar el fen&oacute;meno y, con una azada, destroz&oacute; la laguna natural creada eliminando todo rastro de agua y del humedal. La Guardia Civil precint&oacute; la zona para intentar protegerla para sorpresa de toda la mancomunidad de vecinos, que ve&iacute;an que un bien natural incalculable hab&iacute;a sido destrozado por un vecino para cultivar alfalfa. Eso moviliz&oacute; de nuevo la posibilidad de rescatar el acu&iacute;fero y <a href="https://www.chguadiana.es/sites/default/files/2018-02/NOTA%20OJOS%20DEL%20GUADIANA.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Estado retom&oacute; el deslinde 2016</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Entonces, la Confederaci&oacute;n coloc&oacute; los mojones que delimitan la zona p&uacute;blica y privada. Son 195 peque&ntilde;os hitos de cemento que van recorriendo el per&iacute;metro de los Ojos. <em>El Lele</em> los conoce bien. Saca un mapa del deslinde y una lupa para ir siguiendo el recorrido. Asegura que &eacute;l insisti&oacute; a la confederaci&oacute;n para que acometiera el amojonamiento: &ldquo;Eso es de dominio p&uacute;blico. Siempre lo fue. Lo que pasa es que hay mucho listo en esta vida&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/57d8760d-5540-4960-ad6e-5858b97a1f60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/57d8760d-5540-4960-ad6e-5858b97a1f60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/57d8760d-5540-4960-ad6e-5858b97a1f60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/57d8760d-5540-4960-ad6e-5858b97a1f60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/57d8760d-5540-4960-ad6e-5858b97a1f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/57d8760d-5540-4960-ad6e-5858b97a1f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/57d8760d-5540-4960-ad6e-5858b97a1f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El mapa de los deslindes del Guadiana."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El mapa de los deslindes del Guadiana.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ah&iacute; comenz&oacute; otro proceso judicial que rememora el presidente de la Confederaci&oacute;n. &ldquo;A partir de ese momento instamos a la propiedad a que desmantele estas instalaciones hidr&aacute;ulicas de regad&iacute;o&rdquo;. El 19 de abril de 2016, el registro de la propiedad inmatricul&oacute; las fincas a favor del Estado y exactamente seis meses despu&eacute;s la Confederaci&oacute;n dio 30 d&iacute;as a la empresa agr&iacute;cola para que desmantelara el p&iacute;vot de regad&iacute;o. Esta recurri&oacute; a la justicia alegando que ten&iacute;a las fincas inscritas en el registro de la propiedad legalmente antes de que el Estado las deslindara. En 2022 el juez de primera instancia dio la raz&oacute;n al Estado.
    </p><p class="article-text">
        La SAT Evangelista, que no ha querido hacer comentarios para esta informaci&oacute;n, recurri&oacute; entonces a la Audiencia Provincial, que el pasado julio, aval&oacute; toda la sentencia de primera instancia. El tribunal concluye que &ldquo;si la zona deslindada de los Ojos del Guadiana que ha afectado de lleno a las fincas registrales propiedad de la parte actora siempre han sido dominio p&uacute;blico, cualquier acto de adquisici&oacute;n y/o enajenaci&oacute;n de las mismas (aunque se haya inscrito en el Registro de la Propiedad) resulta inoponible&rdquo; a la ley de Aguas, que declara &ldquo;dominio p&uacute;blico hidr&aacute;ulico del Estado los cauces de corrientes naturales, continuas o discontinuas&rdquo;. Moraleda lo celebra: &ldquo;Estos derechos de propiedad y el tr&aacute;fico jur&iacute;dico no tiene que ver con el Dominio P&uacute;blico Hidr&aacute;ulico, que est&aacute; determinado por ley&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los propietarios que tienen inscritos los terrenos son correosos. Se juegan mucho. En <a href="https://www.daimiel.es/es/noticias/sociedad/la-justicia-anula-el-deslinde-del-guadiana" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">2020 la justicia anul&oacute; el deslinde aguas abajo de este</a>, el que lleva desde los Ojos hasta las Tablas de Daimiel, y la abogac&iacute;a del Estado no lo recurri&oacute;. Escarmentada con pasados anuncios en balde, la Confederaci&oacute;n recibi&oacute; con j&uacute;bilo la sentencia de 2025 sobre los Ojos, pero guard&oacute; silencio p&uacute;blico. Espera ahora la &uacute;ltima decisi&oacute;n del Supremo, pero, con todos los precedentes a su favor, conf&iacute;a en que, m&aacute;s pronto que tarde, ahora s&iacute;, volver&aacute;n a manos p&uacute;blicas. &ldquo;Desde luego ir a la carretera de Madrid por Madrid y ver a la izquierda el famoso p&iacute;vot en un espacio que es de dominio p&uacute;blico, pues a nosotros nos molesta y por eso nos hemos movido. Y bueno, ya es cuesti&oacute;n de tiempo que recuperemos ese terreno que, como digo, siempre ha sido de Dominio P&uacute;blico Hidr&aacute;ulico&rdquo;, concluye.
    </p><p class="article-text">
        Si eso ocurre ser&aacute; un hito, pero uno administrativo. La recuperaci&oacute;n en el Alto Guadiana estar&aacute; solo lograda sobre el papel. Porque el acu&iacute;fero, tras la recuperaci&oacute;n de 2012, no ha hecho m&aacute;s que perder agua por la agricultura intensiva. &ldquo;Llevamos 11 a&ntilde;os consecutivos con descensos piezom&eacute;tricos importantes&rdquo;, se&ntilde;ala Moraleda, el presidente de la Confederaci&oacute;n Hidrogr&aacute;fica del Guadiana.
    </p><h2 class="article-text">La voz de los expertos</h2><p class="article-text">
        Miguel Mej&iacute;as, del departamento de Aguas y Cambio Global del Centro Nacional, en el IGME-CSIC, estudia peri&oacute;dicamente el que tradicionalmente se llamaba acu&iacute;fero 23 y que ahora est&aacute; considerado como tres masas de agua diferenciadas. &Eacute;l pone datos al dr&aacute;stico vaciado por la sobreexplotaci&oacute;n para el regad&iacute;o. &ldquo;En los ojos del Guadiana la profundidad para que vuelva a salir el agua estar&iacute;amos a unos 13 metros. Ahora mismo hay un vaciado de volumen de agua almacenado del acu&iacute;fero desde 1980 hasta 2025, en la actualidad son 2.145 hect&oacute;metros c&uacute;bicos. Desde 1980, que es el a&ntilde;o de referencia, a 2025, las tres masas centrales han bajado 18,27 metros&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Alberto Celis, secretario de la Asociaci&oacute;n Ojos del Guadiana Vivos, cree que nada se arreglar&aacute; <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/provincias/ciudad_real/asociacion-ojos-guadiana-vivos-exige-marcha-recuperar-tablas-daimiel-50-anos-agonia_1_9867188.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hasta que no se act&uacute;e aguas arriba</a>. &ldquo;Los bombeos para la agricultura intensiva en Manzanares, Cinco Casas o en Llanos del Caudillo han cortocircuitado el sistema del r&iacute;o&rdquo;. Si la Confederaci&oacute;n recupera efectivamente el dominio p&uacute;blico hidr&aacute;ulico, si en alg&uacute;n momento vuelve un ciclo h&uacute;medo y el agua vuelve a aflorar, al menos no se encontrar&aacute; un p&iacute;vot de regad&iacute;o.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Rafael Méndez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/lleva-30-anos-lucha-desokupar-ojos-guadiana-punto-conseguirlo_1_12946561.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 20:27:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f299296e-e81c-4fe0-818a-665c1c51d015_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135394.jpg" length="2831505" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f299296e-e81c-4fe0-818a-665c1c51d015_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135394.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2831505" width="3281" height="1846"/>
      <media:title><![CDATA[El Estado lleva 30 años de lucha para desokupar los Ojos del Guadiana y está a punto de conseguirlo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f299296e-e81c-4fe0-818a-665c1c51d015_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135394.jpg" width="3281" height="1846"/>
      <media:keywords><![CDATA[Guadiana,Confederaciones Hidrográficas,Sequía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La disputa por el agua del Ebro en Tarragona se reaviva pese al fin de la sequía: "No aceptaremos más expolio"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/disputa-agua-ebro-tarragona-reaviva-pese-sequia-no-aceptaremos-expolio_1_12945358.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/adbca757-0b9d-43ec-a4b0-680bd8ba30cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135307.jpg" width="1600" height="900" alt="La disputa por el agua del Ebro en Tarragona se reaviva pese al fin de la sequía: &quot;No aceptaremos más expolio&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La propuesta de trasvase al embalse de Siurana como medida de prevención frente a futuros períodos de escasez de lluvia recrudece el pulso de un conflicto histórico por los recursos hídricos entre dos comarcas</p><p class="subtitle">Los temporales en Catalunya dejan embalses llenos y garantizan agua hasta 2027</p></div><p class="article-text">
        El conflicto por la gesti&oacute;n del agua del r&iacute;o Ebro y de su afluente Siurana ha encendido una vez m&aacute;s los &aacute;nimos en las comarcas tarraconenses del Priorat y el Baix Camp. Con los temporales de las &uacute;ltimas semanas, la mayor&iacute;a de los embalses catalanes se encuentran hoy<a href="https://www.eldiario.es/catalunya/temporales-catalunya-dejan-embalses-llenos-anos-despues-sequia-garantizan-agua-2027_1_12929682.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/catalunya/temporales-catalunya-dejan-embalses-llenos-anos-despues-sequia-garantizan-agua-2027_1_12929682.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">por encima del 90% de su capacidad</a>. Pero esto no ha disipado la disputa que afecta a dos pantanos vecinos, el de Siurana y el de Riudecanyes, cuyo trasvase est&aacute; envuelto en pol&eacute;mica y alcanza ahora tambi&eacute;n al Ebro.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La oposici&oacute;n ecologista a los planes de trasvases del Ebro se remonta a d&eacute;cadas atr&aacute;s. Y durante la sequ&iacute;a se reactiv&oacute; ante la idea, finalmente descartada, de conectar el r&iacute;o con el &aacute;rea metropolitana de Barcelona. Pero ahora la propuesta de unos regantes de la comarca del Baix Camp, que dependen de los dos embalses tarraconenses, ha vuelto a indignar entidades locales y de defensa del medio ambiente.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Actualmente, el pantano de Siurana, ubicado en la comarca del Priorat (9.000 habitantes), es el m&aacute;s vac&iacute;o de Catalunya, con las reservas al 43%, seg&uacute;n los datos m&aacute;s recientes de la Ag&egrave;ncia Catalana de l&rsquo;Aigua (ACA). Una de las razones, adem&aacute;s de la falta de lluvias en esa zona, es que parte de su agua se deriva al vecino embalse de Riudecanyes, que abastece a la comarca del Baix Camp (200.000 habitantes).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las quejas tienen su origen en que la Comunidad de Regantes del Pantano de Riudecanyes tiene derechos de uso sobre el agua de Siurana. El organismo es una entidad privada formada por agricultores, ayuntamientos del Baix Camp y algunas empresas. En la comarca vecina, el Priorat, las entidades locales llevan a&ntilde;os denunciando la gesti&oacute;n del agua por parte de esta comunidad. En el &uacute;ltimo desembalse de agosto, ponen como ejemplo, se destinaron 0,23 hm3 a la comarca del Priorat y 1hm3 de agua a la comarca del Baix Camp.
    </p><p class="article-text">
        Pero hace unas semanas, y tras d&eacute;cadas de lo que varias asociaciones ecologistas y agricultores del Priorat califican como &ldquo;expolio de agua&rdquo;, la comunitat de regantes hizo p&uacute;blica una nueva propuesta: trasvasar agua del Ebro hacia el embalse de Siurana &ndash;del que bebe a su vez Riudecanyes&ndash; para solucionar futuros problemas de escasez de agua en un contexto de emergencia clim&aacute;tica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El presidente de los regantes, Miquel &Agrave;ngel Prats, se&ntilde;al&oacute; que el trasvase solo se realizar&iacute;a &ldquo;puntualmente&rdquo; en momentos en los que hubiera excedente en la cuenca del r&iacute;o Ebro, y que beneficiar&iacute;a tanto a los agricultores del Baix Camp como a los del Priorat. Sin embargo, los segundos consideran que la cantidad de agua que recibir&iacute;a su comarca seguir&iacute;a siendo m&iacute;nima.
    </p><p class="article-text">
        Prats tambi&eacute;n aleg&oacute; que ya se han hecho otros trasvases similares del Ebro hacia los pantanos m&aacute;s peque&ntilde;os, como el de Margalef y Guiamets. No obstante, Andreu Escol&agrave;, del grupo ecologista GEPEC, reitera que la diferencia es que este trasvase &ldquo;principalmente beneficiar&iacute;a a la comarca del Baix Camp&rdquo;. En la misma l&iacute;nea, el presidente del Consell Comarcal del Priorat, Sergi M&eacute;ndez, sostiene que aceptar el trasvase ser&iacute;a &ldquo;rebasar una l&iacute;nea roja&rdquo;. &ldquo;No aceptaremos m&aacute;s expolio&rdquo;, asegura.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1f5141d-21bb-47dc-82e6-56af84becaca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1f5141d-21bb-47dc-82e6-56af84becaca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1f5141d-21bb-47dc-82e6-56af84becaca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1f5141d-21bb-47dc-82e6-56af84becaca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1f5141d-21bb-47dc-82e6-56af84becaca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1f5141d-21bb-47dc-82e6-56af84becaca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1f5141d-21bb-47dc-82e6-56af84becaca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Activistas protestan contra el trasvase del río Siurana al Pantano de Riudecanyes / Cedida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Activistas protestan contra el trasvase del río Siurana al Pantano de Riudecanyes / Cedida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La depuradora de Reus como alternativa</strong></h2><p class="article-text">
        La propuesta de la Comunidad de Regantes llega en un momento en el que ya se est&aacute; trabajando en el proyecto de una futura estaci&oacute;n de regeneraci&oacute;n de agua en la depuradora de Reus, tambi&eacute;n en el Baix Camp, con el objetivo de evitar la falta de agua y mejorar los recursos h&iacute;dricos de la zona. Sin embargo, desde la CRPR argumentan que la opci&oacute;n de la depuradora, que tiene un coste estimado de 40 millones de euros, duplicar&iacute;a el del trasvase, de 20.
    </p><p class="article-text">
        Para &Agrave;ngel Cortadelles, presidente de la Associaci&oacute; Priorat, el argumento econ&oacute;mico no justifica el trasvase. &ldquo;El Baix Camp es una comarca que tiene otras soluciones. Solo pedimos un sistema que no mate a la agricultura del Priorat&rdquo;, defiende.
    </p><p class="article-text">
        Susanna Abella, portavoz de la Plataforma en Defensa de l&rsquo;Ebre, remarca adem&aacute;s que el agua depurada es una fuente segura que no depende directamente de las condiciones clim&aacute;ticas.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, otra de las razones por las que la Comunidad de Regantes se opone a este mecanismo de depuraci&oacute;n es la falta de garant&iacute;as sobre un grado de salinidad tolerable para los avellanos, uno de los principales cultivos de la comarca. Fuentes de la Ag&egrave;ncia Catalana de l&rsquo;Aigua aseguran que, cuando el proyecto est&eacute; validado, intentar&aacute;n buscar soluciones para garantizar el riego del avellano.
    </p><p class="article-text">
        Desde la ACA afirman que se distribuir&iacute;an 1,43 hm&sup3; de agua al a&ntilde;o para el riego de la CRPR, es decir, unos 0,43 hm&sup3; m&aacute;s de los que se trasvasaron el a&ntilde;o pasado desde Siurana hacia Riudecanyes.&nbsp;&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Consecuencias del transvase</strong></h2><p class="article-text">
        Los ecologistas de la zona han alertado de las consecuencias que supondr&iacute;a trasvasar agua del r&iacute;o Ebro al pantano de Siurana. &ldquo;Habr&iacute;a un fuerte impacto paisaj&iacute;stico con la construcci&oacute;n de nuevas canalizaciones, se alterar&iacute;a a&uacute;n m&aacute;s el caudal del Ebro y el agua del Siurana perder&iacute;a calidad al mezclarse con la del Ebro&rdquo;, advierte Llu&iacute;s Garc&iacute;a, presidente de la Plataforma Riu Siurana Viu.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aunque los regantes del Baix Camp sostienen que su inciativa no supondr&iacute;a un trasvase entre cuencas, los ecologistas defienden lo contrario. Desde Plataforma Riu Siurana Viu han tildado la propuesta de &ldquo;trasvase encubierto&rdquo;, ya que aseguran que el agua del Ebro que entrar&iacute;a al pantano de Siurana acabar&iacute;a desvi&aacute;ndose hacia la riera de Riudecanyes, que pertenece a otra cuenca hidrogr&aacute;fica.
    </p><p class="article-text">
        La Comunidad de Regantes del Pantano de Riudecanyes gestiona el agua del r&iacute;o Siurana &ndash;afluente del Ebro&ndash; a trav&eacute;s de una concesi&oacute;n otorgada en 1930, que les autoriza a desviar agua de este r&iacute;o hacia al pantano de Riudecanyes, en la comarca del Baix Camp, para un uso, principalmente, de riego, aunque tambi&eacute;n industrial y de abastecimiento. Ellos mismos fueron quienes pidieron la construcci&oacute;n del pantano de Siurana en 1970.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Como consecuencia, el r&iacute;o Siurana pierde parte de su caudal y los agricultores del Priorat denuncian sufren problemas de abastecimiento. En respuesta a a&ntilde;os de descontento, el Consell Comarcal del Priorat present&oacute; en 2024 un recurso de casaci&oacute;n para anular la concesi&oacute;n de 1930, pero el Tribunal Supremo no lo admiti&oacute; a tr&aacute;mite en noviembre de 2025.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Helena Sala Gallardo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/disputa-agua-ebro-tarragona-reaviva-pese-sequia-no-aceptaremos-expolio_1_12945358.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 01 Feb 2026 20:28:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/adbca757-0b9d-43ec-a4b0-680bd8ba30cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135307.jpg" length="585588" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/adbca757-0b9d-43ec-a4b0-680bd8ba30cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135307.jpg" type="image/jpeg" fileSize="585588" width="1600" height="900"/>
      <media:title><![CDATA[La disputa por el agua del Ebro en Tarragona se reaviva pese al fin de la sequía: "No aceptaremos más expolio"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/adbca757-0b9d-43ec-a4b0-680bd8ba30cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135307.jpg" width="1600" height="900"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tarragona,embalses,Sequía,lluvia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los temporales en Catalunya dejan embalses llenos dos años después de la sequía y garantizan agua hasta 2027]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/temporales-catalunya-dejan-embalses-llenos-anos-despues-sequia-garantizan-agua-2027_1_12929682.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/446d2638-44b3-4bbf-b285-67625ae95e71_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los temporales en Catalunya dejan embalses llenos dos años después de la sequía y garantizan agua hasta 2027"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los pantanos de las cuencas internas superan el 90% de su capacidad y seguirán ganando litros en los próximos días cuando hace un año solo contaban con tan solo un tercio de sus reservas</p><p class="subtitle">Hallan muerto al desaparecido por el temporal que afecta a los ríos y al litoral  de Catalunya</p></div><p class="article-text">
        El &uacute;ltimo temporal en Catalunya caus&oacute; numerosas afectaciones y <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/generalitat-suspende-actividad-escolar-provincia-girona-temporal_1_12920358.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dej&oacute; un tr&aacute;gico balance de un fallecido en Girona</a> y el derrumbe del muro ferroviario que caus&oacute; el accidente en Gelida, <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/tren-rodalies-pasajeros-choca-muro-caido-via-gelida-sant-sadurni-barcelona_1_12922968.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en el que muri&oacute; un maquinista en pr&aacute;cticas.</a> Sin embargo, desde el punto de vista de las reservas h&iacute;dricas, el resultado es que los embalses se sit&uacute;an ya por encima del 90% de su capacidad despu&eacute;s de las abundantes lluvias que se repartieron por todo un territorio que hasta hace poco estaba castigado por una sequ&iacute;a hist&oacute;rica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Si la imagen de la escasez h&iacute;drica sin precedentes en Catalunya fue la iglesia del pantano de Sau, que emergi&oacute; entera por ausencia de agua, ahora la foto es la contraria: no hay rastro ni siquiera del campanario en un embalse que lleg&oacute; a caer por debajo del 5% de su capacidad y que actualmente supera el 95%. Cuando se cumplen dos a&ntilde;os de la declaraci&oacute;n de emergencia por la sequ&iacute;a, el 2 de febrero de 2024, las cuencas internas que dependen de la Generalitat se encuentran en uno de sus mejores momentos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Con este volumen, se pueden garantizar las demandas de agua con normalidad todo este 2026 y hasta principios de 2027 aunque las aportaciones sean m&iacute;nimas&rdquo;, se&ntilde;alan fuentes de la Agencia Catalana del Agua (ACA). La misma valoraci&oacute;n hacen expertos como Carmen Llasat, catedr&aacute;tica de F&iacute;sica de la Atm&oacute;sfera de la Universitat de Barcelona (UB): &ldquo;Con estos niveles no deber&iacute;amos sufrir por el riego de primavera y verano, teniendo en cuenta adem&aacute;s que el actual manto de nieve se transformar&aacute; en m&aacute;s reservas en los pr&oacute;ximos d&iacute;as&rdquo;, afirma.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El salto que han dado los embalses gracias a las lluvias de 2025, con el colof&oacute;n de las borrascas de finales de diciembre y de este enero, ha sido considerable. Hace un a&ntilde;o, estaban todav&iacute;a al 33% de su capacidad, mientras que a fecha 23 de enero alcanzan el 91%. El caso m&aacute;s llamativo es el de Sau, que pr&aacute;cticamente se ha llenado desde el 9,7% al 96,3%. Este embalse forma pareja con el contiguo de Susqueda, que ha saltado del 40,7% al 93,7%, y ambos suman a d&iacute;a de hoy 369 hm3 de agua, la principal fuente de abastecimiento del &aacute;rea metropolitana de Barcelona.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El otro gran impulso lo ha experimentado el embalse de Darnius-Boadella, que alimenta el noreste de Girona y lleg&oacute; a ser la zona cero de la sequ&iacute;a, con las restricciones al consumo m&aacute;s prolongadas de toda Catalunya. Hace un a&ntilde;o estaba al 10,5% y los municipios que beben de su agua segu&iacute;an en emergencia. Hoy est&aacute; al 93,3%. Tal es la situaci&oacute;n de abundancia en los embalses que el ACA tuvo que desembalsar agua en los d&iacute;as previos al &uacute;ltimo temporal, para evitar sobrecargas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En los datos del Ministerio de Transici&oacute;n Ecol&oacute;gica se observa la crecida de los embalses catalanes, aunque los actualizan semanalmente y por lo tanto no se aprecia a&uacute;n el impulso del &uacute;ltimo temporal. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <!-- D3.js v7 -->
<script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://cdn.jsdelivr.net/npm/d3-delaunay@6"></script>

<!-- Fuentes -->
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700&display=swap" rel="stylesheet" />

<!-- Estilos -->
<link href="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses.css" rel="stylesheet" />
<br />
<!-- Título -->
<div class="container-title-embalses">
    <p class="border-embalses">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
    </p>
    <h2>Cómo está la reserva en <span id="cuencaDropdown"></span></h2>
    <p style="margin-bottom: 20px">
        Reserva de agua embalsada semanal respecto a la capacidad total en cada año hidrológico. Se destacan
        la temporada actual <span style="color: #00393a; font-weight: 700">2024-2025</span>,
        <span style="color: #8c510a; font-weight: 700">2022-2023</span> y la media de
        <span style="color: #239595; font-weight: 700">últimos 10 años</span>
    </p>
</div>

<!-- Contenedor gráfico -->
<div id="contenedor-curva-embalse-reserva">
    <div id="curvas-embalse-reserva"></div>
</div>

<p class="fuente-embalses">Fuente: Ministerio de Transición Ecológica</p>

<br />

<!-- Script -->
<script src="https://lab.eldiario.es/elections-maps/embalses/tracker/2026/charts_embalses_min.js"></script>
<script>
    ChartsEmbalses.initEvolucionCuencas({
        defaultCuenca: "C.I. Catalunya",
        highlightedLines: [{
                key: "current",
                color: "#00393a"
            }, // 'current' = temporada actual detectada
            {
                key: "average10years",
                color: "#239595"
            },
            {
                key: "2022-2023",
                color: "#8c510a"
            }, // temporadas específicas por nombre
        ],
    });
</script>
    </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Estamos en el otro extremo de la sequ&iacute;a, en un vaiv&eacute;n hidrol&oacute;gico al que estamos acostumbrados en el Mediterr&aacute;neo y que forma parte de la din&aacute;mica pluviom&eacute;trica, con per&iacute;odos largos de escasez y luego temporales lluviosos&rdquo;, valora Javier Mart&iacute;n Vide, catedr&aacute;tico de Geograf&iacute;a F&iacute;sica de la UB. &ldquo;Estamos en una inercia en la que parece que cualquier temporal que entra riega de forma abundante todo el territorio, acompa&ntilde;ado adem&aacute;s de un invierno no tan excesivamente c&aacute;lido como los anteriores, que recuerda al de d&eacute;cadas atr&aacute;s&rdquo;, apunta.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Vide y Llasat a&ntilde;aden adem&aacute;s que la recuperaci&oacute;n de los embalses se ha producido durante un 2025 que ni siquiera ha sido extraordinariamente lluvioso. &ldquo;Nos bastan un par de buenos temporales&rdquo;, comenta Vide. Y a&ntilde;ade que adem&aacute;s de llenar reservas, el agua s&iacute; ha servido para recuperar los acu&iacute;feros, un proceso algo m&aacute;s complicado. &ldquo;El agua debe esponjar la superficie, infiltrarse, y lleva semanas, pero en estos momentos podemos decir que el suelo ya est&aacute; saturado en gran parte de Catalunya&rdquo;, celebra el experto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El balance pluviom&eacute;trico de 2025 est&aacute; por encima de la media, pero sin exageraciones. &ldquo;Un a&ntilde;o lluvioso en general, y muy lluvioso en el sur de Catalunya&rdquo;, lo describe el bolet&iacute;n anual del Servicio Meteorol&oacute;gico de Catalunya (Meteocat). En la zona del Montsi&agrave;, que ha sufrido m&aacute;s de un episodio de inundaciones, las precipitaciones doblan la media, pero en gran parte de la comunidad los valores se consideran normales.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La principal particularidad del a&ntilde;o pasado en Catalunya es que hubo dos momentos en los que las precipitaciones fueron de r&eacute;cord. En primavera, y sobre todo en marzo, muchas estaciones registraron sus valores m&aacute;s elevados en lo que va de siglo. Y algo parecido ocurri&oacute; en julio y en diciembre. Por contra, octubre fue el m&aacute;s seco desde que hay datos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Con estos datos, la Generalitat afronta unos meses de tranquilidad h&iacute;drica. Aun as&iacute;, aseguran que sus inversiones y obras para aumentar la capacidad de generar agua potable se mantendr&aacute;n igual. Entre ellas est&aacute;n la potabilizadora de Trinitat-Bes&ograve;s, que deber&iacute;a iniciar su actividad este primer trimestre de 2026, la Estaci&oacute;n de Regeneraci&oacute;n de Agua de Sant Feliu de Llobregat, o nuevos pozos en los r&iacute;os Ter y Onyar en la zona de Girona. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Barcelona, Pau Rodríguez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/temporales-catalunya-dejan-embalses-llenos-anos-despues-sequia-garantizan-agua-2027_1_12929682.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 23 Jan 2026 22:30:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/446d2638-44b3-4bbf-b285-67625ae95e71_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="498182" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/446d2638-44b3-4bbf-b285-67625ae95e71_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="498182" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los temporales en Catalunya dejan embalses llenos dos años después de la sequía y garantizan agua hasta 2027]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/446d2638-44b3-4bbf-b285-67625ae95e71_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sequía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La escasez de agua, uno de los factores detrás de las protestas en Irán]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/internacional/theguardian/escasez-agua-factores-detras-protestas-iran_129_12913641.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bd4748f8-dad8-4800-b029-70739a965edc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La escasez de agua, uno de los factores detrás de las protestas en Irán"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los fallos en el suministro son un ejemplo claro de cómo la crisis climática amenaza las necesidades humanas básicas y, con ello, la estabilidad política</p><p class="subtitle">Las protestas de Irán, en mapas: por qué esta vez son diferentes y qué salidas tiene un régimen con “anticuerpos”
</p></div><p class="article-text">
        Afectadas por una terrible sequ&iacute;a que ya entra en su sexto a&ntilde;o, las ciudades iran&iacute;es <a href="https://www.eldiario.es/spin/pais-mueve-capital-no-desaparecer-iran-rinde-avance-desierto-pm_1_12796824.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se encuentran al borde de lo que la organizaci&oacute;n meteorol&oacute;gica del pa&iacute;s denomina &ldquo;d&iacute;a cero del agua&rdquo;</a>: el l&iacute;mite m&aacute;s all&aacute; del cual los sistemas de abastecimiento dejan de funcionar. La ciudad india de Chennai super&oacute; ese l&iacute;mite en el verano de 2019 y ahora es una amenaza real para las ciudades iran&iacute;es de Mashhad, Tabriz y Teher&aacute;n. De hecho, los grifos de los distritos del sur de la capital ya se hab&iacute;an secado a principios de diciembre.
    </p><p class="article-text">
        Los &ldquo;cortes de presi&oacute;n&rdquo; nocturnos, en los que se interrumpe el suministro de agua a barrios enteros de la capital, se han convertido en la norma. Los manifestantes que durante el verano reclamaron &ldquo;agua, electricidad, vida: nuestros derechos b&aacute;sicos&rdquo; ya se arriesgaron a sufrir represalias. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explica en su web Informed Comment el historiador y experto en Oriente Medio Juan Cole, el director de la empresa regional de aguas inform&oacute; a principios de noviembre de que las cinco principales presas que abastecen de agua a la capital, Teher&aacute;n, solo estaban al 11% de su capacidad, y critic&oacute; al Gobierno por su inacci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Con una poblaci&oacute;n de 10 millones de habitantes, Teher&aacute;n se ha visto amenazada con la medida m&aacute;s dr&aacute;stica de todas: la posibilidad de una evacuaci&oacute;n. &ldquo;Si no llueve en Teher&aacute;n para diciembre, deber&iacute;amos&nbsp;racionar el agua; si sigue sin llover, tendremos que vaciar Teher&aacute;n&rdquo;, declar&oacute;&nbsp;el presidente del pa&iacute;s&nbsp;, Masoud Pezeshkian, en noviembre.
    </p><p class="article-text">
        Cuando unas semanas m&aacute;s tarde <a href="https://www.eldiario.es/internacional/represion-crisis-regimen-trump-envalentonado-significan-protestas-iran_129_12902269.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estallaron las mayores manifestaciones en Ir&aacute;n en a&ntilde;os,</a> seguidas de una brutal represi&oacute;n gubernamental, la inseguridad fundamental provocada por la falta de agua fue un factor crucial &mdash;aunque poco difundido&mdash; en los disturbios contra el r&eacute;gimen de la Rep&uacute;blica Isl&aacute;mica, que lleva 47 a&ntilde;os en el poder.
    </p><h2 class="article-text">Historial de fracasos</h2><p class="article-text">
        Las <a href="https://www.eldiario.es/internacional/protestas-iran-mapas-vez-son-diferentes-salidas-regimen-anticuerpos_1_12904748.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">causas inmediatas de las protestas</a> han sido una mezcla de las medidas de austeridad del Gobierno y la crisis monetaria, la ca&iacute;da del valor del rial ha hecho que la inflaci&oacute;n suba m&aacute;s del 40% que ya hab&iacute;a alcanzado a principios de a&ntilde;o. Sin embargo, este punto de inflexi&oacute;n es resultado de d&eacute;cadas de errores acumulados.
    </p><p class="article-text">
        En el caso de Ir&aacute;n, la evidencia apunta claramente a que la crisis clim&aacute;tica es la causa profunda de su escasez de agua. Seg&uacute;n<a href="https://www.juancole.com/2025/11/climate-change-evacuate.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank"> una investigaci&oacute;n</a> iran&iacute; citada por Cole en Informed Comment, entre 1990 y 2022, las temperaturas medias en las ciudades iran&iacute;es han aumentado aproximadamente el doble de r&aacute;pido que la media mundial.
    </p><p class="article-text">
        El impacto de ese aumento de las temperaturas se ha visto amplificado por la mala gesti&oacute;n de los recursos h&iacute;dricos de Ir&aacute;n, en un historial de fracasos que se remonta a d&eacute;cadas atr&aacute;s, mucho antes de la revoluci&oacute;n de 1979, y que se ha prolongado bajo los sucesivos gobiernos.
    </p><p class="article-text">
        Impulsados por visiones de modernizaci&oacute;n nacional y autosuficiencia, tanto la anterior monarqu&iacute;a del <em>sha</em> como la Rep&uacute;blica Isl&aacute;mica han supervisado &ldquo;el abandono&rdquo; del sistema acu&iacute;fero <em>qanat</em> de Ir&aacute;n; un sistema con siglos de antig&uuml;edad. Compuesto por unos 70.000 t&uacute;neles excavados en las laderas de todo el pa&iacute;s para acceder al agua subterr&aacute;nea, la mayor parte de los 250.000 kil&oacute;metros de t&uacute;neles del <em>qanat </em>de Ir&aacute;n tienen unos 2.500 a&ntilde;os de antig&uuml;edad y han suministrado agua dulce a sus ciudades y a la agricultura durante milenios.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c7c69c8-945a-47bf-b321-ef7566964e13_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c7c69c8-945a-47bf-b321-ef7566964e13_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c7c69c8-945a-47bf-b321-ef7566964e13_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c7c69c8-945a-47bf-b321-ef7566964e13_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c7c69c8-945a-47bf-b321-ef7566964e13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c7c69c8-945a-47bf-b321-ef7566964e13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9c7c69c8-945a-47bf-b321-ef7566964e13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En la imagen del pasado año, la presa Amir-Kabir muestra signos evidentes de sequía en la provincia de Elburz, norte de Irán. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En la imagen del pasado año, la presa Amir-Kabir muestra signos evidentes de sequía en la provincia de Elburz, norte de Irán.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante la segunda mitad del siglo XX, Ir&aacute;n se convirti&oacute; en uno de los tres principales constructores de presas del mundo. A partir de 1962, bajo el mandato del <em>sha</em>, se construyeron 58 presas, que almacenaban alrededor de una cuarta parte de los recursos h&iacute;dricos totales del pa&iacute;s, con la prioridad de aumentar su producci&oacute;n agr&iacute;cola.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, con la construcci&oacute;n de grandes presas en r&iacute;os demasiado peque&ntilde;os para sostenerlas, las autoridades lograron un alivio a corto plazo a costa de una p&eacute;rdida de agua m&aacute;s duradera: aument&oacute; la evaporaci&oacute;n de los embalses, mientras que las zonas altas se vieron privadas de agua, ahora atrapada detr&aacute;s de las presas. Tras la revoluci&oacute;n y el derrocamiento del sha, el intento de pasar a la autosuficiencia econ&oacute;mica supuso esfuerzos por maximizar la extracci&oacute;n de agua nacional, principalmente mediante un mayor uso de bombas de agua subterr&aacute;nea, sin prestar la necesaria atenci&oacute;n a la sostenibilidad.
    </p><p class="article-text">
        La escasez tiene una dimensi&oacute;n internacional cr&iacute;tica. Tras un largo retraso debido a la insurgencia en el pa&iacute;s, el r&eacute;gimen talib&aacute;n de Afganist&aacute;n supervis&oacute; finalmente la finalizaci&oacute;n de la presa de Pashdan en el r&iacute;o Harirud, cuya construcci&oacute;n hab&iacute;a comenzado originalmente en 2011. El Harirud fluye desde Afganist&aacute;n hacia el este de Ir&aacute;n, pero el funcionamiento de la presa coloca a los talibanes en control del 80 % del caudal del r&iacute;o, lo que significa que podr&iacute;an tener el poder de decisi&oacute;n sobre el suministro de agua a las principales ciudades, incluida Mashhad, la segunda m&aacute;s grande de Ir&aacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En el verano de 2023 estallaron enfrentamientos armados entre Ir&aacute;n y Afganist&aacute;n por el acceso al r&iacute;o Helmand, causando v&iacute;ctimas en ambos bandos, antes de la negociaci&oacute;n de una tregua. El Harirud, a diferencia del Helmand, que se rige te&oacute;ricamente por un tratado de 1973, no cuenta con ning&uacute;n acuerdo formal sobre el uso del agua, y la ret&oacute;rica sobre el acceso al mismo se ha intensificado durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o y m&aacute;s, a medida que la presa se acercaba a su finalizaci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En un mundo sin crisis climática, las décadas de mala gestión del agua en Irán quizá no habrían tenido tanta importancia. Pero, junto con el impacto devastador de las sanciones, todo el sistema se ha visto abocado a lo que podría ser una crisis terminal</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mientras tanto, en los &uacute;ltimos 40 a&ntilde;os, las reservas de agua subterr&aacute;nea de Ir&aacute;n se han agotado casi por completo. Se han instalado m&aacute;s de un mill&oacute;n de bombas de agua subterr&aacute;nea, el 90% de las cuales se utilizan en el sector agr&iacute;cola iran&iacute;, especialmente cuando las condiciones de la superficie son &aacute;ridas. El antiguo sistema de <em>qanats </em>ha sido vaciado por la sobreexplotaci&oacute;n y la mayor&iacute;a de los t&uacute;neles han ca&iacute;do en estado de abandono, lo que ha provocado graves hundimientos del terreno en Isfah&aacute;n, una ciudad que en otro tiempo depend&iacute;a de este sistema de t&uacute;neles para su abastecimiento de agua. El resultado es un agotamiento desastroso de las reservas de agua subterr&aacute;neas del pa&iacute;s, que se reponen lentamente, y que se han agotado en su mayor parte durante los &uacute;ltimos 20 a&ntilde;os.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los gobernantes iran&iacute;es han intentado aplicar algunas versiones conocidas de &ldquo;reforma&rdquo;, entre ellas recortes dr&aacute;sticos del gasto, en un intento de abordar la inflaci&oacute;n vertiginosa, las costosas sanciones y los elevados costes que supone administrar un complejo sistema de subvenciones con &ldquo;tipos de cambio preferenciales&rdquo; para productos b&aacute;sicos importados, que en el &uacute;ltimo a&ntilde;o han ascendido a 18.000 millones de d&oacute;lares (unos 15.500 millones de euros).
    </p><p class="article-text">
        Fue la presi&oacute;n sobre las finanzas p&uacute;blicas lo que empuj&oacute; al Gobierno a intentar poner fin al sistema de tipos de cambio preferenciales a principios de diciembre, junto con la preocupaci&oacute;n de que el sistema se hubiera corrompido por completo, ya que unos pocos importadores con buenos contactos disfrutaban de enormes beneficios que la mayor&iacute;a de los consumidores nunca ve&iacute;an. La intenci&oacute;n era sustituir, a partir de marzo del pr&oacute;ximo a&ntilde;o, esta subvenci&oacute;n a los importadores por un refuerzo del sistema existente de pagos directos, que es casi una forma de renta b&aacute;sica. Sin embargo, poner fin al sistema de tarifas preferenciales amenazaba con aumentar los precios internos de los productos b&aacute;sicos, incluidas las importaciones de alimentos, lo que incrementar&iacute;a a&uacute;n m&aacute;s la inflaci&oacute;n, que ya superaba el 40%, y el 72% en el caso de los alimentos.
    </p><h2 class="article-text">Escasez cr&oacute;nica</h2><p class="article-text">
        La inflaci&oacute;n es una de las expresiones de la escasez cr&oacute;nica que est&aacute; haciendo insoportable la vida cotidiana en Ir&aacute;n. Otra es la escasez de agua: cuando los sistemas b&aacute;sicos dejan de funcionar y el acceso al agua se convierte en un privilegio reservado a quienes pueden permitirse comprarla embotellada.
    </p><p class="article-text">
        En un mundo sin crisis clim&aacute;tica, las d&eacute;cadas de mala gesti&oacute;n del agua en Ir&aacute;n quiz&aacute; no habr&iacute;an tenido tanta importancia. Pero, junto con el impacto devastador de las sanciones, todo el sistema se ha visto abocado a lo que podr&iacute;a ser una crisis terminal.
    </p><p class="article-text">
        Debemos esperar m&aacute;s disturbios clim&aacute;ticos de este tipo. Un <a href="https://www.livescience.com/planet-earth/climate-change/an-increasing-attack-on-water-resources-from-multiple-fronts-scientists-warn-day-zero-droughts-could-hit-before-2030" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">estudio</a> de cient&iacute;ficos de la Universidad Nacional de Pusan, Corea del Sur, publicado a finales de 2025, prev&eacute; que tres cuartas partes de las regiones m&aacute;s propensas a la sequ&iacute;a del mundo correr&aacute;n el riesgo de llegar al &ldquo;d&iacute;a cero&rdquo; a finales de siglo, y un tercio de ellas se ver&aacute;n afectadas antes de 2030. El colapso del suministro de agua en Ir&aacute;n es solo el ejemplo m&aacute;s dram&aacute;tico que tenemos hasta la fecha de c&oacute;mo la crisis clim&aacute;tica est&aacute; amenazando nuestros sistemas m&aacute;s esenciales y, con ellos, la estabilidad pol&iacute;tica. Es poco probable que sea el &uacute;ltimo.
    </p><p class="article-text">
        <em>James Meadway es el presentador del p&oacute;dcast Macrodose.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Traducci&oacute;n de Emma Reverter.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[James Meadway]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/internacional/theguardian/escasez-agua-factores-detras-protestas-iran_129_12913641.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 18 Jan 2026 22:40:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bd4748f8-dad8-4800-b029-70739a965edc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1377782" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bd4748f8-dad8-4800-b029-70739a965edc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1377782" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La escasez de agua, uno de los factores detrás de las protestas en Irán]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bd4748f8-dad8-4800-b029-70739a965edc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agua,Sequía,Irán,Protestas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els ecologistes volen prohibir la construcció al poble d’Eivissa amb els aqüífers més sobreexplotats]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-ecologistes-volen-prohibir-construccio-poble-d-eivissa-amb-els-aquifers-mes-sobreexplotats_1_12911736.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/23e54ed7-86c3-48c1-b7ae-eefedd0ed44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els ecologistes volen prohibir la construcció al poble d’Eivissa amb els aqüífers més sobreexplotats"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Sant Josep, una de les zones amb més mansions a la costa, podrà créixer fins a un 50%</p><p class="subtitle">Els vesins d'Eivissa s'organitzen per salvar l'aigua que malbaraten els hotels-discoteca: “Tots hi sortim guanyant”</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;escassetat d&rsquo;aigua com a conseq&uuml;&egrave;ncia del creixement poblacional i tur&iacute;stic que ha tingut Eivissa en les &uacute;ltimes d&egrave;cades &eacute;s un dels principals problemes que els governs locals han de resoldre si no volen afrontar una greu situaci&oacute; de desabastiment en el futur. En el per&iacute;ode compr&egrave;s entre 1996 i 2025, la poblaci&oacute; ha passat de 78.867 a 164.265 habitants, segons dades de l&rsquo;Institut Balear d&rsquo;Estad&iacute;stica (Ibestat). M&eacute;s del doble en menys de tres d&egrave;cades. Dels cinc municipis, Sant Josep de sa Talaia ha estat el que ha experimentat un creixement urban&iacute;stic m&eacute;s desordenat des de la d&egrave;cada dels 80. Durant aquest temps, ha passat d&rsquo;11.841 a 30.702 habitants.
    </p><p class="article-text">
        El Consell Insular ha aprovat al municipi, on governa el PP, les normes provisionals del seu futur planejament urban&iacute;stic (l&rsquo;anterior va ser aprovat el 1986), <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sant-josep-municipio-ibiza-gobernado-pp-preve-crecer-50-pese-colapso-hidrico_1_12300010.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que preveu un creixement poblacional del 50% respecte a l&rsquo;existent</a>. &ldquo;La greu i descontrolada pressi&oacute; urban&iacute;stica i tur&iacute;stica, el foment actiu de l&rsquo;especulaci&oacute; i la nul&middot;la exist&egrave;ncia de disciplina urban&iacute;stica han condu&iuml;t a l&rsquo;esgotament dels recursos h&iacute;drics&rdquo;, denuncia Neus Prats, vicepresidenta del grup ecologista GEN-GOB i responsable de l&rsquo;&agrave;rea de territori i urbanisme. Els ecologistes, que han presentat al&middot;legacions contra el pla urban&iacute;stic, han demanat que se suspengui &ldquo;totalment i indefinidament&rdquo; la possibilitat de permetre &ldquo;nous usos residencials i tur&iacute;stics&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;alcalde, Vicent Roig (PP), fa una lectura diferent. &ldquo;S&rsquo;ha aconseguit un instrument equilibrat, que millora la funcionalitat urbana i refor&ccedil;a la qualitat de vida sense incrementar el creixement&rdquo;, ha valorat. &Eacute;s la mateixa l&iacute;nia que ha mantingut el president del Consell Insular, Vicent Mar&iacute; (PP), que subratlla que les normes provisionals s&oacute;n imprescindibles &ldquo;per protegir l&rsquo;inter&egrave;s general i assegurar que Sant Josep disposi d&rsquo;un planejament viable mentre elabora un nou instrument general&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Els ecologistes, per&ograve;, adverteixen que el document aprovat reconeix expl&iacute;citament &ldquo;la limitaci&oacute; estructural dels recursos h&iacute;drics del municipi i de l&rsquo;illa, especialment la pressi&oacute; sobre els aq&uuml;&iacute;fers&rdquo;. Als problemes descrits hi afegeixen altres: l&rsquo;exist&egrave;ncia de milers d&rsquo;habitatges buits, la impossibilitat que la majoria dels residents puguin gaudir del dret a un habitatge digne, la manca de diversificaci&oacute; econ&ograve;mica i l&rsquo;abs&egrave;ncia de sobirania aliment&agrave;ria com a conseq&uuml;&egrave;ncia de la gran pressi&oacute; urban&iacute;stica que hi ha sobre el camp.
    </p><p class="article-text">
        El GEN-GOB situa l&rsquo;origen del problema en el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-artistas-desenfreno-urbanistico-evolucion-turistica-mallorca-e-ibiza_1_9613860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>boom</em></a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-artistas-desenfreno-urbanistico-evolucion-turistica-mallorca-e-ibiza_1_9613860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> tur&iacute;stic</a> dels anys seixanta i setanta. &ldquo;Resulta, per tant, urgent i necessari actuar i revertir, en la mesura del possible, aquesta situaci&oacute; com a &uacute;nica garantia de futur, i aquestes NPP (Normes Urban&iacute;stiques Provisionals) aprovades inicialment pel Consell Insular eludeixen aquesta obligaci&oacute;&rdquo;, adverteix Prats.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;experta assenyala que la suspensi&oacute; del planejament existent, &ldquo;obsolet i sense cap previsi&oacute; ambiental&rdquo;, &eacute;s un primer pas, per&ograve; en aquest cas t&eacute; &ldquo;un abast insuficient&rdquo;. Segons Prats, la substituci&oacute; temporal per les noves normes urban&iacute;stiques provisionals &ldquo;aprofundeix en la problem&agrave;tica existent i, de desenvolupar-se, permetria a un municipi sense aigua i amb greus problemes de conservaci&oacute; de la biodiversitat duplicar el nombre d&rsquo;habitants&rdquo;. Aix&ograve; passar&agrave;, afirma l&rsquo;experta, per dues raons: pel increment perm&egrave;s en s&ograve;l urb&agrave; respecte a l&rsquo;actual i pel fet que el s&ograve;l r&uacute;stic no es veu afectat per la suspensi&oacute;, &ldquo;malgrat presentar una greu pressi&oacute; urban&iacute;stica que desvirtua la seva funci&oacute; agr&agrave;ria i el seu paper en la conservaci&oacute; ambiental&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les noves normes urbanístiques provisionals aprofundeixen en la problemàtica existent i, de desenvolupar-se, permetrien a un municipi sense aigua i amb greus problemes de conservació de la biodiversitat duplicar el nombre d’habitants</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Neus Prats</span>
                                        <span>—</span> Vicepresidenta del grup ecologista GEN-GOB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els aq&uuml;&iacute;fers m&eacute;s sobreexplotats</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Els municipis han de disposar d&rsquo;un informe de sufici&egrave;ncia h&iacute;drica per aprovar els seus plans urban&iacute;stics&rdquo;, afirma Juan Calvo, director de l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua, i afegeix que &eacute;s un requisit establert en el <a href="https://www.caib.es/sites/aigua/es/proposta_projecte/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pla Hidrol&ograve;gic de les Illes Balears (2022-2027)</a>. Com a exemple, explica el que va passar en legislatures passades al municipi d&rsquo;Eivissa, on l&rsquo;Ajuntament progressista no aconseguia aprovar el PGOU (Pla General d&rsquo;Ordenaci&oacute; Urbana). &ldquo;El Govern [de Francina Armengol] els va exigir aprovar un pla de gesti&oacute; sostenible de l&rsquo;aigua&rdquo;, recorda Calvo.
    </p><p class="article-text">
        En aquest pla calia justificar que el municipi disposava de prou recursos h&iacute;drics (aigua dessalada i de pou) per abastir la poblaci&oacute; en els pics m&eacute;s alts de demanda. &Eacute;s a dir, a l&rsquo;agost. L&rsquo;expert assegura que Sant Josep ha de passar pel mateix proc&eacute;s. &ldquo;El PGOU ha de justificar clarament la sufici&egrave;ncia h&iacute;drica: per a aix&ograve; cal redactar i aprovar un pla de gesti&oacute; sostenible on apareguin tots aquests indicadors&rdquo;, afirma Calvo, i afegeix que &ldquo;qualsevol creixement&rdquo; ha d&rsquo;estar condicionat &ldquo;a les mesures del pla de gesti&oacute; sostenible de l&rsquo;aigua&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el GEN-GOB assegura que el document aprovat pel Consell Insular reconeix expl&iacute;citament &ldquo;la limitaci&oacute; estructural dels recursos h&iacute;drics del municipi i de l&rsquo;illa, especialment la pressi&oacute; sobre els aq&uuml;&iacute;fers&rdquo;. En teoria, la normativa urban&iacute;stica provisional s&rsquo;alinea amb el principi de &ldquo;no increment significatiu de la demanda d&rsquo;aigua&rdquo;, vinculant el desenvolupament urban&iacute;stic a &ldquo;la consolidaci&oacute; de s&ograve;l ja urbanitzat i a la reducci&oacute; o contenci&oacute; del creixement residencial&rdquo;. Tot i aix&ograve;, Prats denuncia que &ldquo;es tracta d&rsquo;una obvietat sobradament coneguda que es queda en simple ret&ograve;rica, sense la solv&egrave;ncia t&egrave;cnica que ha de tenir un document ambiental&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En teoria, la normativa urbanística provisional s’alinea amb el principi de &#039;no increment significatiu de la demanda d’aigua&#039;, vinculant el desenvolupament urbanístic a &#039;la consolidació de sòl ja urbanitzat i a la reducció o contenció del creixement residencial&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El GEN-GOB adverteix que el pla urban&iacute;stic provisional manca de dades concretes sobre l&rsquo;aigua. &ldquo;No s&rsquo;aporta una quantificaci&oacute; detallada de la demanda h&iacute;drica futura ni escenaris comparatius amb la situaci&oacute; actual&rdquo;, destaca Prats, i afirma que la sufici&egrave;ncia de recursos es justifica &ldquo;de manera qualitativa&rdquo;, per&ograve; &ldquo;sense balan&ccedil;os h&iacute;drics reals ni refer&egrave;ncies a la capacitat de subministrament en episodis de sequera&rdquo;. De la mateixa manera, no es detalla com es garantir&agrave; l&rsquo;abastiment durant la temporada alta de turisme, ni en cas de fallades o limitacions en la producci&oacute; d&rsquo;aigua dessalada.
    </p><p class="article-text">
        Les dades de l&rsquo;Observatori de l&rsquo;Aigua de l&rsquo;Alian&ccedil;a assenyalen que Sant Josep &eacute;s el municipi de l&rsquo;illa amb els aq&uuml;&iacute;fers m&eacute;s sobreexplotats i amb p&egrave;rdues de fins al 30% a la xarxa municipal d&rsquo;aigua, enfront del 7% que estableix el Pla Hidrol&ograve;gic per a 2027. &ldquo;&Eacute;s fonamental reduir les p&egrave;rdues a la xarxa&rdquo;, afirma Calvo. Aquestes p&egrave;rdues, per&ograve;, s&oacute;n majors perqu&egrave; les dades no inclouen les xarxes privades d&rsquo;urbanitzacions que no estan connectades a la xarxa i que no subministren aigua dessalada.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute;, l&rsquo;associaci&oacute; recorda que, a difer&egrave;ncia del que passa a la pen&iacute;nsula, el 70% del consum d&rsquo;aigua &eacute;s urb&agrave;; m&eacute;s del 20% es destina a habitatges en s&ograve;l r&uacute;stic i nom&eacute;s un 7% &eacute;s agr&iacute;cola. &ldquo;Hi ha xarxes privades dels quals els pous s&rsquo;estan quedant sense aigua&rdquo;, explica l&rsquo;expert. Quan la situaci&oacute; &eacute;s cr&iacute;tica, l&rsquo;Ajuntament assumeix la gesti&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És fonamental reduir les pèrdues a la xarxa. Hi ha xarxes privades dels quals els pous s’estan quedant sense aigua</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan Calvo</span>
                                        <span>—</span> Director de l&#039;Aliança per l&#039;Aigua
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Defici&egrave;ncies a les depuradores</strong></h2><p class="article-text">
        Un altre dels punts cr&iacute;tics que assenyala l&rsquo;informe del GEN-GOB &eacute;s la situaci&oacute; de les infraestructures de depuraci&oacute; d&rsquo;aig&uuml;es residuals, que presenten defici&egrave;ncies &ldquo;en quantitat i qualitat&rdquo;. Tot i preveure un increment de poblaci&oacute; del 50% nom&eacute;s en s&ograve;ls urbans i urbanitzables, la normativa provisional no avalua &ldquo;la capacitat real de les estacions depuradores&rdquo;, ni les actuals ni les futures. No s&rsquo;indica, adverteix Prats, el percentatge d&rsquo;ocupaci&oacute;, ni la capacitat en pics de poblaci&oacute; estacional, i no es concreten les inversions necess&agrave;ries per a la seva ampliaci&oacute; o millora, ni els calendaris d&rsquo;execuci&oacute; de les infraestructures.
    </p><p class="article-text">
        La reutilitzaci&oacute; d&rsquo;aigua depurada, una exig&egrave;ncia que el grup ecologista ja va plantejar el 2004 per a la seva incorporaci&oacute; al Pla Territorial Insular (PTI), apareix mencionada en el document com a objectiu. Tot i aix&ograve;, &ldquo;no es detallen les xarxes de distribuci&oacute; d&rsquo;aigua regenerada ni existeixen compromisos d&rsquo;execuci&oacute; vinculants&rdquo;, adverteix Prats. En conseq&uuml;&egrave;ncia, les infraestructures existents &ldquo;no poden assumir les necessitats actuals, per&ograve; ni es contempla la seva adequaci&oacute; abans de permetre nous desenvolupaments urban&iacute;stics ni s&rsquo;avaluen les implicacions ambientals d&rsquo;aquestes infraestructures&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest punt, l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua sost&eacute; que la reutilitzaci&oacute; &eacute;s &ldquo;impossible&rdquo; a causa del &ldquo;grau de salinitat que reben les aig&uuml;es residuals que arriben de les depuradores pel mal estat del clavegueram&rdquo;. Com que el clavegueram t&eacute; defici&egrave;ncies, es produeixen infiltracions des del subsol. &ldquo;Totes les depuradores reben aigua amb un nivell de salinitat elevat&rdquo;, lamenta Calvo, d&rsquo;acord amb les dades de l&rsquo;Observatori de l&rsquo;Aigua.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’Aliança per l’Aigua sosté que la reutilització de l’aigua a través de depuradores és &#039;impossible&#039; a causa del &#039;grau de salinitat que reben les aigües residuals que arriben de les depuradores pel mal estat del clavegueram&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per aquests motius, el GEN-GOB conclou que declarar que no hi haur&agrave; un increment poblacional &eacute;s &ldquo;una fal&middot;l&agrave;cia per argumentar una contenci&oacute; urban&iacute;stica inexistent&rdquo;. La relaci&oacute; amb les infraestructures (aigua, sanejament, escoles, etc.) queda desvinculada del recompte real d&rsquo;habitants, tant actual com futur, i invalida &ldquo;qualsevol conclusi&oacute; favorable de l&rsquo;avaluaci&oacute; ambiental&rdquo;. Aquesta ha de basar-se, assegura Prats, en les realitats actuals i previstes, i no en &ldquo;normes urban&iacute;stiques obsoletes que s&rsquo;han de derogar &iacute;ntegrament per no complir ni m&iacute;nimament amb els criteris de desenvolupament sostenible i racional&rdquo;. A parer seu, tampoc compleixen amb &ldquo;la m&iacute;nima preservaci&oacute; dels valors ambientals i dels recursos naturals&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per evitar que el futur urban&iacute;stic de Sant Josep sigui el descrit pel GEN-GOB, els experts en gesti&oacute; h&iacute;drica insisteixen que el municipi ha de recuperar el pla de gesti&oacute; sostenible redactat per l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua. &ldquo;No han aprovat el document&rdquo;, recorda Calvo. Per tant, segons la seva an&agrave;lisi, abans d&rsquo;aprovar el planejament urban&iacute;stic cal aprovar &ldquo;un pla de gesti&oacute; sostenible de l&rsquo;aigua, que &eacute;s la base per justificar l&rsquo;efici&egrave;ncia h&iacute;drica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Creiem que &eacute;s fonamental la transpar&egrave;ncia de les dades de l&rsquo;aigua&rdquo;, valora Calvo, i reclama els ajuntaments de l&rsquo;illa a fer p&uacute;bliques les dades perqu&egrave; siguin accessibles. &ldquo;Ens costa molt&iacute;ssim aconseguir les dades&rdquo;, lamenta, i demana que sigui obligatori l&rsquo;acc&eacute;s als consums, demandes i p&egrave;rdues. Finalment, alerta sobre el perill de construir una quarta dessaladora [a l&rsquo;illa], ja que des que es redacta el projecte fins que s&rsquo;executa i construeix poden passar entre deu i quinze anys. Amb les expectatives es poden generar nous creixements urban&iacute;stics, de manera que quan finalitzi, podria passar que les noves demandes ja no es puguin satisfer.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els constructors: &ldquo;Cal prioritzar habitatge assequible&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La patronal de la construcci&oacute; de l&rsquo;illa, en canvi, valora que &ldquo;finalment s&rsquo;avanci en l&rsquo;actualitzaci&oacute; del planejament urban&iacute;stic&rdquo;, tot i aclarir que demanen que &ldquo;es garanteixi seguretat jur&iacute;dica, claredat normativa i agilitat administrativa&rdquo;. Consuelo Ant&uacute;nez, presidenta de PIMEEF Construcci&oacute;, considera que el futur PGOU haur&agrave; de &ldquo;facilitar un desenvolupament ordenat i realista, especialment en mat&egrave;ria d&rsquo;habitatge, perqu&egrave; ara mateix l&rsquo;acc&eacute;s &eacute;s molt dif&iacute;cil per a la poblaci&oacute; resident&rdquo;. Ant&uacute;nez creu que per a aix&ograve; cal prioritzar s&ograve;l per a habitatge assequible i que &ldquo;es defineixin b&eacute; els criteris d&rsquo;edificabilitat i densitat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa al sostre poblacional situat en m&eacute;s de 40.000 habitants, considera que pot tenir sentit si el creixement es produeix amb &ldquo;planificaci&oacute;, ordre i sostenibilitat&rdquo;. &ldquo;Si no es preveu aquest creixement, s&rsquo;enfilen els preus, augmenta la construcci&oacute; irregular i es col&middot;lapsen els serveis&rdquo;, considera Ant&uacute;nez, tot i assegurar que cal fer-ho &ldquo;amb responsabilitat&rdquo; i dotar d&rsquo;infraestructures aquest possible augment poblacional.
    </p><p class="article-text">
        Consultada sobre la situaci&oacute; d&rsquo;estr&egrave;s h&iacute;dric als aq&uuml;&iacute;fers, considera que l&rsquo;aigua &eacute;s el principal l&iacute;mit al creixement a l&rsquo;illa. &ldquo;Si no s&rsquo;inverteix a millorar les xarxes, ampliar la reutilitzaci&oacute; i refor&ccedil;ar les dessaladores, qualsevol creixement ser&agrave; insostenible&rdquo;, valora. Per aquests motius, la presidenta de la patronal creu que &ldquo;cal construir millor, amb menys consum de recursos i m&eacute;s efici&egrave;ncia energ&egrave;tica, per&ograve; tamb&eacute; cal garantir que els recursos b&agrave;sics, com l&rsquo;aigua, estiguin assegurats&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-ecologistes-volen-prohibir-construccio-poble-d-eivissa-amb-els-aquifers-mes-sobreexplotats_1_12911736.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 18 Jan 2026 09:15:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/23e54ed7-86c3-48c1-b7ae-eefedd0ed44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="207663" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/23e54ed7-86c3-48c1-b7ae-eefedd0ed44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="207663" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els ecologistes volen prohibir la construcció al poble d’Eivissa amb els aqüífers més sobreexplotats]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/23e54ed7-86c3-48c1-b7ae-eefedd0ed44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Sequía,Agua,Ibiza,Construcción]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los ecologistas quieren prohibir la construcción en el pueblo de Ibiza con los acuíferos más sobreexplotados]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ecologistas-quieren-prohibir-construccion-pueblo-ibiza-acuiferos-sobreexplotados_1_12911315.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/23e54ed7-86c3-48c1-b7ae-eefedd0ed44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los ecologistas quieren prohibir la construcción en el pueblo de Ibiza con los acuíferos más sobreexplotados"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Sant Josep, una de las zonas con más mansiones en la costa, podrá crecer hasta un 50%</p><p class="subtitle">Los vecinos de Ibiza se organizan para salvar el agua que derrochan los hoteles-discoteca: “Todos salimos ganando”</p></div><p class="article-text">
        La escasez de agua como consecuencia del crecimiento poblacional y tur&iacute;stico que ha tenido Eivissa en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas es uno de los principales problemas que los gobiernos locales deben resolver si no quieren enfrentarse a una grave situaci&oacute;n de desabastecimiento en un futuro. En el periodo entre 1996 y 2025, la poblaci&oacute;n ha pasado de 78.867 a 164.265 habitantes, seg&uacute;n datos del Instituto Balear de Estad&iacute;stica (Ibestat). M&aacute;s del doble en menos de tres d&eacute;cadas. De los cinco municipios, Sant Josep de sa Talaia ha sido el que ha experimentado un crecimiento urban&iacute;stico m&aacute;s desordenado desde la d&eacute;cada de los 80. Durante este tiempo, ha pasado de 11.841 a 30.702 habitantes.
    </p><p class="article-text">
        El Consell Insular ha aprobado en el municipio, donde gobierna el PP, las normas provisionales de su futuro planeamiento urban&iacute;stico (el anterior fue aprobado en 1986), <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sant-josep-municipio-ibiza-gobernado-pp-preve-crecer-50-pese-colapso-hidrico_1_12300010.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que prev&eacute; un crecimiento poblacional del 50% respecto al existente</a>. &ldquo;La grave y descontrolada presi&oacute;n urban&iacute;stica y tur&iacute;stica, el fomento activo de la especulaci&oacute;n y la nula existencia de disciplina urban&iacute;stica han conducido al agotamiento de los recursos h&iacute;dricos&rdquo;, denuncia Neus Prats, vicepresidenta del grupo ecologista GEN-GOB y responsable del &aacute;rea de territorio y urbanismo. Los ecologistas, que han presentado alegaciones contra el plan urban&iacute;stico, han pedido que se suspenda &ldquo;total e indefinidamente&rdquo; la posibilidad de permitir &ldquo;nuevos usos residenciales y tur&iacute;sticos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El alcalde, Vicent Roig (PP), hace una lectura distinta. &ldquo;Se ha conseguido un instrumento equilibrado, que mejora la funcionalidad urbana y refuerza la calidad de vida sin incrementar el crecimiento&rdquo;, ha valorado. Es la misma l&iacute;nea que ha mantenido el presidente del Consell Insular, Vicent Mar&iacute; (PP), que subraya que las normas provisionales son imprescindibles &ldquo;para proteger el inter&eacute;s general y asegurar que Sant Josep disponga de un planeamiento viable mientras elabora un nuevo instrumento general&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los ecologistas, sin embargo, advierten que el documento aprobado reconoce expl&iacute;citamente &ldquo;la limitaci&oacute;n estructural de los recursos h&iacute;dricos del municipio y de la isla, especialmente la presi&oacute;n sobre los acu&iacute;feros&rdquo;. A los problemas descritos a&ntilde;aden otros: la existencia de miles de viviendas vac&iacute;as, la imposibilidad de que la mayor&iacute;a de los residentes puedan disfrutar del derecho a una vivienda digna, la falta diversificaci&oacute;n econ&oacute;mica y la ausente soberan&iacute;a alimentaria como consecuencia de la gran presi&oacute;n urban&iacute;stica que hay sobre el campo. 
    </p><p class="article-text">
        El GEN-GOB sit&uacute;a el origen del problema en el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-artistas-desenfreno-urbanistico-evolucion-turistica-mallorca-e-ibiza_1_9613860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>boom </em></a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-artistas-desenfreno-urbanistico-evolucion-turistica-mallorca-e-ibiza_1_9613860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tur&iacute;stico</a> de los a&ntilde;os sesenta y setenta. &ldquo;Resulta, por tanto, urgente y necesario actuar y revertir, en la medida de lo posible, esta situaci&oacute;n como &uacute;nica garant&iacute;a de futuro, y estas NPP (Normas Urban&iacute;sticas Provisionales) aprobadas inicialmente por el Consell Insular eluden esta obligaci&oacute;n&rdquo;, advierte Prats.
    </p><p class="article-text">
        La experta apunta a que la suspensi&oacute;n del planeamiento existente, &ldquo;obsoleto y sin ninguna previsi&oacute;n ambiental&rdquo;, es un primer paso, pero en este caso tiene &ldquo;un alcance insuficiente&rdquo;. Seg&uacute;n Prats, la sustituci&oacute;n temporal por las nuevas normas urban&iacute;sticas provisionales &ldquo;profundiza en la problem&aacute;tica existente y, de desarrollarse, permitir&iacute;a a un municipio sin agua y con graves problemas de conservaci&oacute;n de la biodiversidad duplicar el n&uacute;mero de habitantes&rdquo;. Esto ocurrir&aacute;, afirma la experta, por dos razones: debido al incremento permitido en suelo urbano respecto al actual y debido a que el suelo r&uacute;stico no se ve afectado por la suspensi&oacute;n, &ldquo;a pesar de presentar una grave presi&oacute;n urban&iacute;stica que desvirt&uacute;a su funci&oacute;n agraria y su papel en la conservaci&oacute;n ambiental&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las nuevas normas urbanísticas provisionales profundizan en la problemática existente y, de desarrollarse, permitirían a un municipio sin agua y con graves problemas de conservación de la biodiversidad duplicar el número de habitantes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Neus Prats</span>
                                        <span>—</span> Vicepresidenta del grupo ecologista GEN-GOB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los acu&iacute;feros m&aacute;s sobreexplotados </strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Los municipios deben tener un informe de suficiencia h&iacute;drica para aprobar sus planes urban&iacute;sticos&rdquo;, afirma Juan Calvo, director de la Alianza por el Agua, y a&ntilde;ade que es un requisito establecido en el <a href="https://www.caib.es/sites/aigua/es/proposta_projecte/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Plan Hidrol&oacute;gico de las Illes Balears (2022-2027)</a>. Como ejemplo, explica lo que ocurri&oacute; en legislaturas pasadas en el municipio de Eivissa, donde el Ayuntamiento progresista no consegu&iacute;a aprobar el PGOU (Plan General de Ordenaci&oacute;n Urbana). &ldquo;El Govern [de Francina Armengol] les exigi&oacute; aprobar un plan de gesti&oacute;n sostenible del agua&rdquo;, recuerda Calvo.
    </p><p class="article-text">
        En este plan hab&iacute;a que justificar que el municipio dispon&iacute;a de suficientes recursos h&iacute;dricos (agua desalada y de pozo) para abastecer a la poblaci&oacute;n en los mayores picos de demanda. Es decir, en agosto. El experto asegura que Sant Josep debe pasar por el mismo proceso. &ldquo;El PGOU debe justificar claramente la suficiencia h&iacute;drica: para ello hay que redactar y aprobar un plan de gesti&oacute;n sostenible donde aparezcan todos estos indicadores&rdquo;, afirma Calvo, y a&ntilde;ade que &ldquo;cualquier crecimiento&rdquo; debe estar condicionado &ldquo;a las medidas del plan de gesti&oacute;n sostenible del agua&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el GEN-GOB asegura que el documento aprobado por el Consell Insular reconoce expl&iacute;citamente &ldquo;la limitaci&oacute;n estructural de los recursos h&iacute;dricos del municipio y de la isla, especialmente la presi&oacute;n sobre los acu&iacute;feros&rdquo;. En teor&iacute;a, la normativa urban&iacute;stica provisional se alinea con el principio de &ldquo;no incremento significativo de la demanda de agua&rdquo;, vinculando el desarrollo urban&iacute;stico a &ldquo;la consolidaci&oacute;n de suelo ya urbanizado y a la reducci&oacute;n o contenci&oacute;n del crecimiento residencial&rdquo;. Sin embargo, Prats denuncia que &ldquo;se trata de una obviedad sobradamente conocida que se queda en simple ret&oacute;rica, sin la solvencia t&eacute;cnica que debe tener un documento ambiental&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En teoría, la normativa urbanística provisional se alinea con el principio de &#039;no incremento significativo de la demanda de agua&#039;, vinculando el desarrollo urbanístico a &#039;la consolidación de suelo ya urbanizado y a la reducción o contención del crecimiento residencial&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El GEN-GOB advierte que el plan urban&iacute;stico provisional carece de datos concretos sobre el agua. &ldquo;No se aporta una cuantificaci&oacute;n detallada de la demanda h&iacute;drica futura ni escenarios comparativos con la situaci&oacute;n actual&rdquo;, destaca Prats, y afirma que la suficiencia de recursos se justifica &ldquo;de manera cualitativa&rdquo;, pero &ldquo;sin balances h&iacute;dricos reales ni referencias a la capacidad de suministro en episodios de sequ&iacute;a&rdquo;. Del mismo modo, no se detalla c&oacute;mo se garantizar&aacute; el abastecimiento durante la temporada alta de turismo, ni en caso de fallos o limitaciones en la producci&oacute;n de agua desalada.
    </p><p class="article-text">
        Los datos del <a href="https://alianzaagua.org/es/proyecto/observatori-aigua/#:~:text=El%20observatorio%20del%20agua%20es,islas%20de%20Eivissa%20y%20Formentera." target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Observatorio del Agua de la Alianza</a> apuntan a que Sant Josep es el municipio de la isla con los acu&iacute;feros m&aacute;s sobreexplotados y con unas p&eacute;rdidas de hasta el 30% en la red municipal de agua, frente al 17% que establece el Plan Hidrol&oacute;gico para 2027. &ldquo;Es fundamental reducir las p&eacute;rdidas en la red&rdquo;, afirma Calvo. Estas p&eacute;rdidas, sin embargo, son mayores debido a que los datos no incluyen las redes privadas de urbanizaciones que no est&aacute;n conectadas a la red, y que no suministran agua desalada.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, la asociaci&oacute;n recuerda que, a diferencia de lo que ocurre en la pen&iacute;nsula, el 70% del consumo de agua es urbano; m&aacute;s de un 20% va destinado a viviendas de suelo r&uacute;stico y solo un 7% es agr&iacute;cola. &ldquo;Hay redes privadas cuyos pozos se est&aacute;n quedando sin agua&rdquo;, explica el experto. Cuando la situaci&oacute;n es cr&iacute;tica, el Ayuntamiento asume la gesti&oacute;n.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es fundamental reducir las pérdidas en la red. Hay redes privadas cuyos pozos se están quedando sin agua</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan Calvo</span>
                                        <span>—</span> Director de la Alianza por el Agua
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Deficiencias en las depuradoras</strong></h2><p class="article-text">
        Otro de los puntos cr&iacute;ticos que se&ntilde;ala el informe del GEN-GOB es la situaci&oacute;n de las infraestructuras de depuraci&oacute;n de aguas residuales, que presentan deficiencias &ldquo;en cantidad y calidad&rdquo;. A pesar de prever un incremento de poblaci&oacute;n del 50% solo en suelos urbanos y urbanizables, la normativa provisional no eval&uacute;a &ldquo;la capacidad real de las estaciones depuradoras&rdquo;. Ni actuales ni futuras. No se indica, advierte Prats, el porcentaje de ocupaci&oacute;n, ni la capacidad en picos de poblaci&oacute;n estacional, y no se concretan las inversiones necesarias para su ampliaci&oacute;n o mejora, ni los calendarios de ejecuci&oacute;n de las infraestructuras.
    </p><p class="article-text">
        La reutilizaci&oacute;n de agua depurada, una exigencia que el grupo ecologista ya plante&oacute; en 2004 para su incorporaci&oacute;n al Plan Territorial Insular (PTI), aparece mencionada en el documento como objetivo. Sin embargo, &ldquo;no se detallan las redes de distribuci&oacute;n de agua regenerada ni existen compromisos de ejecuci&oacute;n vinculantes&rdquo;, advierte Prats. En consecuencia, las infraestructuras existentes &ldquo;no pueden asumir las necesidades actuales, pero ni se contempla su adecuaci&oacute;n antes de permitir nuevos desarrollos urban&iacute;sticos ni se eval&uacute;an las implicaciones ambientales de dichas infraestructuras&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En este punto, la Alianza por el Agua sostiene que la reutilizaci&oacute;n es &ldquo;imposible&rdquo; debido al &ldquo;grado de salinidad que reciben las aguas residuales que llegan de las depuradoras por el mal estado del alcantarillado&rdquo;. Como el alcantarillado tiene deficiencias se producen infiltraciones desde el subsuelo. &ldquo;Todas las depuradoras reciben agua con un nivel de salinidad elevado&rdquo;, lamenta Calvo, de acuerdo a los datos del Observatorio del Agua.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Alianza por el Agua sostiene que la reutilización del agua a través de depuradoras es &#039;imposible&#039; debido al &#039;grado de salinidad que reciben las aguas residuales que llegan de las depuradoras por el mal estado del alcantarillado&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por estos motivos, el GEN-GOB concluye que declarar que no habr&aacute; un incremento poblacional es &ldquo;una falacia para argumentar una contenci&oacute;n urban&iacute;stica inexistente&rdquo;. La relaci&oacute;n con las infraestructuras (agua, saneamiento, escuelas, etc.) queda desvinculada del conteo real de habitantes, tanto actual como futuro, e invalida &ldquo;cualquier conclusi&oacute;n favorable de la evaluaci&oacute;n ambiental&rdquo;. &Eacute;sta debe basarse, asegura Prats, en las realidades actuales y previstas, y no en &ldquo;normas urban&iacute;sticas obsoletas que deben derogarse &iacute;ntegramente por no cumplir ni m&iacute;nimamente con los criterios de desarrollo sostenible y racional&rdquo;. En su opini&oacute;n, tampoco cumplen con &ldquo;la m&iacute;nima preservaci&oacute;n de los valores ambientales y de los recursos naturales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para evitar que el futuro urban&iacute;stico de Sant Josep sea el descrito por el GEN-GOB, los expertos en gesti&oacute;n h&iacute;drica insisten en que el municipio debe recuperar el plan de gesti&oacute;n sostenible redactado por la Alianza por el Agua. &ldquo;No han aprobado el documento&rdquo;, recuerda Calvo. Por tanto, seg&uacute;n su an&aacute;lisis, antes de aprobar el planeamiento urban&iacute;stico hay que aprobar &ldquo;un plan de gesti&oacute;n sostenible del agua, que es la base para justificar la eficiencia h&iacute;drica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Creemos que es fundamental la transparencia de los datos del agua&rdquo;, valora Calvo y emplaza a los ayuntamientos de la isla a hacer p&uacute;blicos los datos para que sean accesibles. &ldquo;Nos cuesta much&iacute;simo conseguir los datos&rdquo;, lamenta, y pide que sea obligatorio el acceso de los consumos, demandas y p&eacute;rdidas. Por &uacute;ltimo, alerta sobre el peligro de construir una cuarta desaladora [en la isla], ya que desde que se redacta el proyecto hasta que se ejecuta y construye pueden pasar entre diez o quince a&ntilde;os. Con las expectativas se pueden generar nuevos crecimientos urban&iacute;sticos, por lo que cuando finaliza, podr&iacute;a ocurrir que las nuevas demandas ya no se pueden satisfacer.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Los constructores: &ldquo;Hay que priorizar vivienda asequible&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La patronal de la construcci&oacute;n de la isla, en cambio, valora que &ldquo;por fin se avance en actualizar el planeamiento urban&iacute;stico&rdquo;, aunque aclara que piden que &ldquo;se garantice seguridad jur&iacute;dica, claridad normativa y agilidad administrativa&rdquo;. Consuelo Ant&uacute;nez, presidenta de PIMEEF Construcci&oacute;n, valora que el futuro PGOU deber&aacute; &ldquo;facilitar un desarrollo ordenado y realista, especialmente en materia de vivienda, porque ahora mismo el acceso es muy dif&iacute;cil para la poblaci&oacute;n residente&rdquo;. Ant&uacute;nez considera que para ello hay que priorizar suelo para vivienda asequible y que &ldquo;se definan bien los criterios de edificabilidad y densidad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto al techo poblacional situado en m&aacute;s de 40.000 habitantes, considera que puede tener sentido si el crecimiento se produce con &ldquo;planificaci&oacute;n, orden y sostenibilidad&rdquo;. &ldquo;Si no se prev&eacute; ese crecimiento, se disparan los precios, aumenta la construcci&oacute;n irregular y se colapsan los servicios&rdquo;, considera Ant&uacute;nez, aunque asegura que hay que hacerlo &ldquo;con responsabilidad&rdquo; y dotar de infraestructuras ese posible aumento poblacional.
    </p><p class="article-text">
        Consultada sobre la situaci&oacute;n de estr&eacute;s h&iacute;drico en los acu&iacute;feros, cree que el agua es el principal l&iacute;mite al crecimiento en la isla. &ldquo;Si no se invierte en mejorar redes, ampliar la reutilizaci&oacute;n y reforzar las desaladoras, cualquier crecimiento ser&aacute; insostenible&rdquo;, valora. Por estos motivos, la presidenta de la patronal cree que &ldquo;hay que construir mejor, con menos consumo de recursos y m&aacute;s eficiencia energ&eacute;tica, pero tambi&eacute;n hay que garantizar que los recursos b&aacute;sicos, como el agua, est&aacute;n garantizados&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ecologistas-quieren-prohibir-construccion-pueblo-ibiza-acuiferos-sobreexplotados_1_12911315.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 17 Jan 2026 21:49:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/23e54ed7-86c3-48c1-b7ae-eefedd0ed44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="207663" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/23e54ed7-86c3-48c1-b7ae-eefedd0ed44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="207663" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los ecologistas quieren prohibir la construcción en el pueblo de Ibiza con los acuíferos más sobreexplotados]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/23e54ed7-86c3-48c1-b7ae-eefedd0ed44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Sequía,Agua,Ibiza,Construcción]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 40% del suelo en España está degradado tras años de deterioro y la desertificación avanza casi sin posibilidad de revertirse]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/spin/40-suelo-espana-degradado-anos-deterioro-desertificacion-avanza-posibilidad-revertirse-pm_1_12886393.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af5b3941-d87c-45f9-b7bb-8beb9813ea43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El 40% del suelo en España está degradado tras años de deterioro y la desertificación avanza casi sin posibilidad de revertirse"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Sin margen de maniobra - Las zonas más afectadas se concentran en el sureste, la meseta manchega, el sur de Extremadura, áreas vitivinícolas de Castilla y León y La Rioja, además de los archipiélagos canario y balear y partes del valle del Ebro y del Guadalquivir</p></div><p class="article-text">
        El<strong> deterioro del suelo </strong>suele avanzar sin se&ntilde;ales visibles hasta que condiciona cultivos, reservas de agua y actividades econ&oacute;micas enteras. Durante a&ntilde;os, <strong>Espa&ntilde;a</strong> se percibi&oacute; en una franja de menor riesgo, lejos del nivel de presi&oacute;n que afrontan &aacute;reas como el norte de &Aacute;frica, Oriente Pr&oacute;ximo o amplias zonas de Asia central. Esa<strong> sensaci&oacute;n de relativa seguridad </strong>se apoyaba en la diversidad clim&aacute;tica y en la idea de que el problema quedaba circunscrito a espacios muy concretos. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, ese planteamiento dejaba fuera<strong> procesos menos evidentes</strong> que dependen del uso del agua y de la intensidad de las pr&aacute;cticas agr&iacute;colas. Esa falta de una visi&oacute;n integrada exig&iacute;a un<strong> diagn&oacute;stico que tradujera la degradaci&oacute;n en datos verificables y comparables</strong>.
    </p><h2 class="article-text">El reparto territorial dibuja contrastes muy acusados entre comunidades</h2><p class="article-text">
        La Universidad de Alicante y el Consejo Superior de Investigaciones Cient&iacute;ficas identificaron ese vac&iacute;o mediante el primer<strong> Atlas de la Desertificaci&oacute;n de Espa&ntilde;a</strong>, un estudio que cuantifica la degradaci&oacute;n del suelo y su extensi&oacute;n territorial. El trabajo fija que la <strong>degradaci&oacute;n afecta al 43,35% del territorio espa&ntilde;ol</strong> y que la desertificaci&oacute;n alcanza al 60,94% de las zonas &aacute;ridas, unos 206.203 kil&oacute;metros cuadrados.
    </p><p class="article-text">
        Ese resultado convierte una percepci&oacute;n general en un diagn&oacute;stico medido, con cifras que permiten seguir la evoluci&oacute;n del proceso y compararlo entre regiones. Adem&aacute;s, el Atlas establece una base com&uacute;n para<strong> evaluar la capacidad productiva del suelo y su relaci&oacute;n con el uso del agua.</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c06b3c-0d80-45b3-93ad-7f3d60d90aa7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c06b3c-0d80-45b3-93ad-7f3d60d90aa7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c06b3c-0d80-45b3-93ad-7f3d60d90aa7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c06b3c-0d80-45b3-93ad-7f3d60d90aa7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c06b3c-0d80-45b3-93ad-7f3d60d90aa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c06b3c-0d80-45b3-93ad-7f3d60d90aa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87c06b3c-0d80-45b3-93ad-7f3d60d90aa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El consumo intensivo en amplias áreas habitadas lleva a proponer reutilización, mejora de infraestructuras, desalinización y transferencias entre cuencas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El consumo intensivo en amplias áreas habitadas lleva a proponer reutilización, mejora de infraestructuras, desalinización y transferencias entre cuencas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La distribuci&oacute;n regional muestra un <strong>patr&oacute;n desigual que concentra los mayores niveles de aridez en el sureste peninsular y en varios archipi&eacute;lagos.</strong> La Regi&oacute;n de Murcia aparece con el 99,8% de su territorio clasificado como &aacute;rido, seguida de Canarias con el 92,7%, Castilla-La Mancha con el 90,5%, Baleares con el 85,4% y la Comunitat Valenciana con el 84,4%.
    </p><p class="article-text">
        En el extremo opuesto, Cantabria, Galicia y Asturias no presentan zonas &aacute;ridas seg&uacute;n el Atlas, lo que introduce un contraste territorial marcado. Otras &aacute;reas con presencia relevante del fen&oacute;meno se localizan en la meseta manchega, el sur de Extremadura, zonas vitivin&iacute;colas de Castilla y Le&oacute;n y La Rioja, adem&aacute;s del valle del Ebro y parte del Guadalquivir.
    </p><h2 class="article-text">El uso del agua marca el ritmo del problema y de las posibles respuestas</h2><p class="article-text">
        El Atlas de la Desertificaci&oacute;n en Espa&ntilde;a incluye<strong> 66 mapas que integran variables de clima, agua, suelo, cubierta forestal, biodiversidad y factores sociales</strong>. Para su elaboraci&oacute;n se utiliz&oacute; un algoritmo<em> Random Forest </em>que combina indicadores sobre acu&iacute;feros, humedales y suelo, adem&aacute;s de variables asociadas a los Objetivos de Desarrollo Sostenible. Esta metodolog&iacute;a permite <strong>cruzar datos ambientales con usos humanos del territorio</strong>. El documento est&aacute; disponible en<strong> formato digital </strong>y ofrece una base com&uacute;n para estudios posteriores. Esa estructura facilita comparar zonas con din&aacute;micas distintas dentro del mismo marco t&eacute;cnico.
    </p><p class="article-text">
        La <strong>gesti&oacute;n del agua</strong> aparece como uno de los elementos que m&aacute;s condicionan el proceso. El Atlas indica que el <strong>42% del territorio consume m&aacute;s del 80% del agua dulce del pa&iacute;s </strong>y que cuatro de cada cinco personas viven en zonas &aacute;ridas. En ese contexto, los investigadores plantean medidas como la reutilizaci&oacute;n de aguas residuales, la mejora de redes para reducir p&eacute;rdidas, la desalinizaci&oacute;n y los trasvases, teniendo en cuenta que<strong> solo se reutiliza el 12% de los 4.000 hect&oacute;metros c&uacute;bicos consumidos</strong> en entornos urbanos. Estas propuestas se formulan como respuestas operativas a un escenario de lluvias irregulares y aumento de temperaturas.
    </p><p class="article-text">
        La presentaci&oacute;n del Atlas por parte de la Universidad de Alicante y el CSIC subraya que la <strong>desertificaci&oacute;n es uno de los principales problemas ambientales del pa&iacute;s</strong>. Los autores se&ntilde;alan que su gravedad y extensi&oacute;n aumentan por el cambio clim&aacute;tico y por el uso no sostenible de los recursos naturales, y que<strong> cartografiar el proceso es un paso previo para dise&ntilde;ar respuestas ajustadas a cada territorio</strong>. El documento ofrece as&iacute; una base com&uacute;n para evaluar riesgos y orientar decisiones p&uacute;blicas sin recurrir a comparaciones externas imprecisas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Héctor Farrés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/spin/40-suelo-espana-degradado-anos-deterioro-desertificacion-avanza-posibilidad-revertirse-pm_1_12886393.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 05 Jan 2026 18:00:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af5b3941-d87c-45f9-b7bb-8beb9813ea43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1414618" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af5b3941-d87c-45f9-b7bb-8beb9813ea43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1414618" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El 40% del suelo en España está degradado tras años de deterioro y la desertificación avanza casi sin posibilidad de revertirse]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af5b3941-d87c-45f9-b7bb-8beb9813ea43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cambio climático,Sequía,España]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Castilla-La Mancha rechaza el proyecto de los planes especiales de sequía ya que no se han tenido en cuenta sus aportaciones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/agroalimentaria/castilla-mancha-rechaza-proyecto-planes-especiales-sequia-no-han-tenido-cuenta-aportaciones_1_12856156.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ce643a27-83f5-4652-8298-0b955207ab7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Castilla-La Mancha rechaza el proyecto de los planes especiales de sequía ya que no se han tenido en cuenta sus aportaciones"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La consejera de Desarrollo Sostenible ha asistido al Consejo Nacional del Agua donde ha recordado lo ocurrido con el Plan Especial de Sequía del Segura que incorpora los recursos procedentes de otra cuenca, en este caso del Tajo, "olvidándose del principio de unidad de cuenca como marca la Directiva marco del Agua”
</p><p class="subtitle">El Gobierno de Page: “No permitiremos que se deroguen las concesiones de agua del Plan Especial del Alto Guadiana”</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno de Castilla-La Mancha no ha apoyado el proyecto de orden de los planes especiales de sequ&iacute;a, dado que no se ha tenido en cuenta ninguna de las consideraciones que ha realizado para el desarrollo socioecon&oacute;mico.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha verbalizado la consejera de Desarrollo Sostenible, Mercedes G&oacute;mez, en la reuni&oacute;n del Consejo Nacional del Agua, de este jueves, donde ha recordado lo acontecido con el Plan Especial de Sequ&iacute;a del Segura que incorpora los recursos procedentes de otra cuenca, en este caso del Tajo, &ldquo;olvid&aacute;ndose del principio de unidad de cuenca como marca la Directiva marco del Agua, por lo que ampl&iacute;a a un &aacute;mbito geogr&aacute;fico que no es el definido para la demarcaci&oacute;n del Segura&rdquo;, ha especificado la consejera.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esta decisi&oacute;n de utilizar recursos que dicen son excedentarios, pero que no son tal, y destinarlo a otras demarcaciones hidrogr&aacute;ficas, sin duda viene a perjudicar el presente y futuro de nuestro territorio en la demarcaci&oacute;n del Tajo que se queda constre&ntilde;ido&rdquo;, ha indicado Mercedes G&oacute;mez, seg&uacute;n informa el Ejecutivo.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, tal y como ha se&ntilde;alado, &ldquo;cada cuenca hidrogr&aacute;fica tiene que contar con sus propios recursos a la hora de planificar el Plan de Sequ&iacute;a y no puede ser que el Ministerio apruebe un documento en estos t&eacute;rminos contando con recursos ajenos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        G&oacute;mez ha destacado la necesidad de exigir el cumplimiento del programa de medidas de los planes hidrol&oacute;gicos actuales &ldquo;porque no podemos hablar de un nuevo programa sin haber cumplido el actual, por lo que nuestros esfuerzos est&aacute;n centrados en que esos planes se cumplan, que se financien las medidas propuestas y en que se respeten los intereses de Castilla-La Mancha&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De ah&iacute; que en Castilla-La Mancha se van a constituir, a partir de enero, los grupos de trabajo para elaborar las aportaciones a los Esquemas de Temas Importantes dentro del proceso del cuarto ciclo de planificaci&oacute;n del <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/politica/castilla-mancha-responde-murcia-criticas-embalses-inadecuado-agua-trasvase_1_12683136.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tajo </a>(2028-2033) de las siete Demarcaciones Hidrol&oacute;gicas que afectan a la regi&oacute;n, cuyo plazo para presentar alegaciones finaliza el 28 de mayo de 2026.
    </p><p class="article-text">
        Dentro del orden del d&iacute;a del Consejo Nacional del Agua, Mercedes G&oacute;mez tambi&eacute;n ha puesto de manifiesto que el Gobierno regional no est&aacute; de acuerdo con el cat&aacute;logo de acu&iacute;feros compartidos, al no disponer de suficiente informaci&oacute;n t&eacute;cnica &ldquo;que avale que realmente tengamos acu&iacute;feros compartidos, pensando espec&iacute;ficamente en el J&uacute;car y el Guadiana, dos cuencas que son muy importantes para el desarrollo socioecon&oacute;mico de nuestros municipios de Castilla-La Mancha&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press, AgroalimentariaCLM]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/agroalimentaria/castilla-mancha-rechaza-proyecto-planes-especiales-sequia-no-han-tenido-cuenta-aportaciones_1_12856156.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Dec 2025 12:59:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ce643a27-83f5-4652-8298-0b955207ab7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1881952" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ce643a27-83f5-4652-8298-0b955207ab7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1881952" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Castilla-La Mancha rechaza el proyecto de los planes especiales de sequía ya que no se han tenido en cuenta sus aportaciones]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ce643a27-83f5-4652-8298-0b955207ab7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agua,Sequía,Tajo,Río Segura,Trasvase Tajo-Segura,Agricultura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els vesins d'Eivissa s'organitzen per salvar l'aigua que malbaraten els hotels-discoteca: “Tots hi sortim guanyant”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-vesins-d-eivissa-s-organitzen-per-salvar-l-aigua-malbaraten-els-hotels-discoteca-tots-hi-sortim-guanyant_1_12807009.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a68d0778-3787-41a3-80e7-a5d891db6978_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131473.jpg" width="1280" height="720" alt="Els vesins d&#039;Eivissa s&#039;organitzen per salvar l&#039;aigua que malbaraten els hotels-discoteca: “Tots hi sortim guanyant”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'associació vesinal d'es Rafal Trobat, una petita vall situada al sud de l'illa, basa la seva gestió agrícola i forestal en evitar que es malgasti el recurs natural més escàs de la major de les Pitiüses: l'aigua</p><p class="subtitle">“Ens diuen que aguantem perquè el turisme ens dóna de menjar”: l’hotel-discoteca que tortura veïns d'Eivissa
</p></div><p class="article-text">
        El tot terreny salta sobre les pedres del cam&iacute; com si fos una llebre. S&rsquo;enfila, s&rsquo;enfila i s&rsquo;enfila fins que, en arribar a un revolt, apareix una tanca. El conductor aprofita l&rsquo;espai per girar i comen&ccedil;ar el descens des de sa Murta. La part alta d&rsquo;aquesta serra &eacute;s a m&eacute;s de 300 metres sobre el nivell de la mar i, des d&rsquo;all&agrave;, la perspectiva impressiona. Al fons, Formentera. Just davant, els estanys saliners d&rsquo;Eivissa, banyats per la llum d&rsquo;un fred crepuscle de novembre. Durant la maniobra, una veu de dona diu des del seient del copilot: &ldquo;Ho veis? Aquella porta &eacute;s la que marca el final del municipi de Sant Josep. Just aqu&iacute; comen&ccedil;a el municipi de Sant Antoni. Tamb&eacute; &eacute;s el l&iacute;mit, &eacute;s clar, entre les parr&ograve;quies de Sant Jordi i Sant Rafel. D&rsquo;aqu&iacute; cap avall, tot el que veieu &eacute;s el nostre barri. Es Rafal Trobat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Catalina Sala Cardona no &eacute;s ge&ograve;grafa, per&ograve; sap descriure, amb top&ograve;nims escrits en pocs mapes, el lloc on ella va ser nina durant la d&egrave;cada dels seixanta i on continua vivint &ndash;a la mateixa casa, Can Pere Mar&iacute;&ndash; tant de temps despr&eacute;s. Un petit m&oacute;n &ndash;pujols coberts de pins, l&rsquo;escletxa central d&rsquo;un torrent esquitxat de bancals, una dotzena de cases amb pati i horta, el cam&iacute; sense asfalt per on ha pujat el tot terreny&ndash; al qual &eacute;s dif&iacute;cil arribar. Aquestes tres valls que conflueixen al mateix punt s&oacute;n tapats per un tur&oacute; &ndash;&eacute;s es Puig de Can Parreta, a l&rsquo;extrem oposat de la muntanya que s&rsquo;enfilava el tot terreny&ndash;, que fa falta rodejar per aplegar a l&rsquo;exterior. M&eacute;s que un pas, s&oacute;n les portes d&rsquo;una murada.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat quedar a pocs minuts en cotxe de l&rsquo;aeroport, aquest a&iuml;llament explica per qu&egrave; aquesta v&eacute;nda &ndash;les divisions hist&ograve;riques dels termes eivissencs&ndash; pareix estar a recer de l&rsquo;estigma de la massificaci&oacute; que suporta Eivissa. Ser una illa dins una altra illa potser &eacute;s el motiu que va convertir es Rafal Trobat en una aldea gal&middot;la. Petita, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2017/12/13/sant-josep-desmontara-desaladora-ses-30008808.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">per&ograve; amb for&ccedil;a suficient per aconseguir el tancament d&rsquo;una dessalinitzadora que va contaminar durant una d&egrave;cada pous de cases particulars mentre alimentava les aixetes dels hotels que, uns quil&ograve;metres m&eacute;s avall</a>, projecten la seva ombra sobre la platja. Alguns tamb&eacute; escupen els <em>beats</em> de la m&uacute;sica electr&ograve;nica que es punxa durant la temporada tur&iacute;stica. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/historica-pugna-familia-matutes-controlar-noche-ibicenca_1_12402307.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">S&oacute;n discoteques encobertes</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ser una illa dins una altra illa potser és el motiu que va convertir es Rafal Trobat en una aldea gal·la. Petita, però amb prou força per aconseguir el tancament d’una dessalinitzadora que va contaminar durant una dècada pous de cases particulars mentre alimentava les aixetes dels hotels i discoteques encobertes situats uns quilòmetres més avall
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de la trentena de cases que taquen de blanc els boscos d&#039;aquesta aïllada serra del sud eivissenc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de la trentena de cases que taquen de blanc els boscos d&#039;aquesta aïllada serra del sud eivissenc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;Associaci&oacute; de Ve&iuml;ns des Rafal Trobat es va constituir el 2007, el mateix any en qu&egrave; es va posar en marxa aquella dessalinitzadora. &ldquo;Ja som majors d&rsquo;edat&rdquo;, subratlla Cati Sala, que &eacute;s la presidenta d&rsquo;un col&middot;lectiu vesinal que, tot i representar un boc&iacute; de l&rsquo;illa tan &iacute;nfim &ndash;320 hect&agrave;rees de parcel&middot;les vedades&ndash; com despoblat &ndash;uns cinquanta residents a l&rsquo;hivern&ndash;, s&rsquo;ha convertit en un <em>lobby</em> que exerceix pressi&oacute; en diversos fronts. Per exemple, en la lluita contra el malbaratament, la sobreexplotaci&oacute; i la manca d&rsquo;efici&egrave;ncia &ndash;durant legislatures de diferent color pol&iacute;tic en les administracions auton&ograve;mica, insular i municipal&ndash; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sequera-arrasa-eivissa-despres-decades-d-advertiments-i-cap-solucio-cal-comencar-prendre-mesures-ja_1_12596611.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en la gesti&oacute; dels recursos h&iacute;drics d&rsquo;una illa on plou, de mitjana, nou dies menys cada any que el 2015</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Associació de Veïns des Rafal Trobat s&#039;ha convertit en un &#039;lobby&#039; que pressiona en diversos fronts, entre ells, en la lluita contra el malbaratament, la sobreexplotació i la manca d&#039;eficiència en la gestió dels recursos hídrics d&#039;una illa en la qual plou, de mitjana, nou dies menys cada any que el 2015</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els bancals, un dic contra la DANA</strong></h2><p class="article-text">
        Amb la m&agrave; dreta subjecta el m&ograve;bil, en horitzontal, i amb l&rsquo;&iacute;ndex esquerre assenyala unes terrasses esquitxades d&rsquo;oliveres i garrovers, just darrere d&rsquo;una llacuna on creixen centenars de canyes. &ldquo;Mireu com baixava per aqu&iacute; davant&rdquo;, diu Rafael Tur Tur &ndash;el conductor del to tterreny, el tresorer de l&rsquo;associaci&oacute; de vesins&ndash; en pausar el v&iacute;deo i fer lliscar el polze per la pantalla per reproduir el seg&uuml;ent. &ldquo;Aix&iacute; estava dos hores despr&eacute;s de la tempesta. La pluja va quedar embassada&hellip; i gaireb&eacute; no va fer destrosses. Les parets de pedra seca van aguantar. Estan molt ben constru&iuml;des&rdquo;. Els v&iacute;deos que acaba de reproduir els va gravar el passat 1 d&rsquo;octubre. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tempesta-segle-inunda-cases-i-ensorra-barraques-eivissa-mai-no-havia-vist-res-igual_1_12650012.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mentre barriades populars i urbanitzacions de pisos de luxe &ndash;i el port&ndash; s&rsquo;inundaven a la capital de l&rsquo;illa</a>, el barri de cases disseminades on viu &ndash;Can Tit&iacute; es diu la seua&ndash; s&rsquo;empassava tota l&rsquo;aigua que podia. Fins a afartar-se.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diversos dels membres de l&#039;associació de veïns d&#039;es Rafal Trobat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diversos dels membres de l&#039;associació de veïns d&#039;es Rafal Trobat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A es Rafal Trobat hi van caure uns 210 litres per metre quadrat, nom&eacute;s quaranta menys que a les zones baixes que van trigar minuts a negar-se. &ldquo;Es tracta de laminar l&rsquo;aigua i, per aix&ograve;, s&rsquo;ha de frenar&rdquo;, diu en Rafa Tur, &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ciment-tap-per-tempesta-segle-arrasar-eivissa_1_12665234.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no accelerar-la asfaltant-ho tot i encaixonant amb ciment els llits dels torrents</a>. Si vos hi fixau, els bancals tenen un pendent invers al del vall, perqu&egrave; a l&rsquo;aigua li costi superar-los i vagi filtrant-se al subs&ograve;l. Ens hem dedicat a restaurar aquestes finques, que es van anar abandonant quan el turisme va despla&ccedil;ar una agricultura que ara torna perqu&egrave; cada vegada m&eacute;s vesins s&rsquo;animen a sembrar-les. Aquesta bassa que tamb&eacute; l&rsquo;hem feta naltros [<em>la llacuna del canyar, un dip&ograve;sit on hi caben 170 tones d&rsquo;aigua, artificial encara que paregui obra de la natura</em>] tamb&eacute; fa de dic i, com que no s&rsquo;asseca ni a l&rsquo;estiu, s&rsquo;ha convertit en un punt de biodiversitat: els bitxos ho saben i hi venen a beure. Tot suma. Aquest mosaic agr&iacute;cola que estam creant no nom&eacute;s evita riuades all&agrave; baix. Tamb&eacute; &eacute;s essencial per omplir l&rsquo;aq&uuml;&iacute;fer de sa Serra Grossa, que est&agrave; esgotat i salinitzat per la sobreexplotaci&oacute;&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els bancals tenen un pendent invers al de la vall perquè a l’aigua li costi ultrapassar-los i es vagi filtrant al subsòl. Ens hem dedicat a restaurar aquestes finques, que es van anar abandonant quan el turisme va desplaçar una agricultura que està tornant perquè cada vegada més veïns s’animen a sembrar-les</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rafa Tur</span>
                                        <span>—</span> Membre de l&#039;associació de vesins d&#039;es Rafal Trobat
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fa mig segle, els vesins d&rsquo;es Rafal Trobat vivien sense aigua tot i viure a la vora d&rsquo;una piscina subterr&agrave;nia i gegantina. Na Cati Sala explica la paradoxa: &ldquo;L&rsquo;aq&uuml;&iacute;fer era massa profund, gaireb&eacute; a cent metres. Era impossible arribar tan avall. Viv&iacute;em i cultiv&agrave;vem &ndash;per&ograve; sense poder practicar el regadiu&ndash; amb la pluja que recoll&iacute;em a les cisternes. Totes les cases en continuen tenint, encara que des de fa temps tinguem les nostres perforades mec&agrave;niques o puguem demanar a algun cami&oacute; que ens abasteixi&rdquo;. El problema va ser que entremig &ndash;&ldquo;fa com a m&iacute;nim quaranta anys&rdquo;, precisa en Rafa Tur&ndash; va irrompre el negoci. Atretes pel seu cabdal &ndash;i pel turisme que es concentrava a la costa&ndash;&nbsp;diverses empreses de subministrament h&iacute;dric van comen&ccedil;ar a xuclar de sa Serra Grossa. Fins a esgotar-lo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La bassa projectada pels veïns s&#039;ha convertit en un punt de biodiversitat: té aigua fins i tot a l&#039;estiu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La bassa projectada pels veïns s&#039;ha convertit en un punt de biodiversitat: té aigua fins i tot a l&#039;estiu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mur de &#039;pedra en sec&#039;, fonamentals per construir les terrasses on, a més de sembrar, es frena l&#039;aigua de pluja"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mur de &#039;pedra en sec&#039;, fonamentals per construir les terrasses on, a més de sembrar, es frena l&#039;aigua de pluja                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Primer van esgotar el pou i, com que el nivell fre&agrave;tic va baixar tant, es va salar. Despr&eacute;s, a un alcalde, que ja ha faltat [Jos&eacute; Ram&oacute;n Serra Escandell, del PP, que va governar Sant Josep de sa Talaia durant sis mandats i que, despr&eacute;s d&rsquo;acabar absolt de diverses causes, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2016/11/08/jueza-inhabilita-seis-anos-cargo-30200628.html+" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va ser inhabilitat per prevaricaci&oacute; quan ja estava fora de la primera l&iacute;nia pol&iacute;tica</a>], se li va oc&oacute;rrer que l&rsquo;aigua salobre s&rsquo;havia de depurar all&agrave; mateix i va construir la planta de ses Eres [la dessalinitzadora port&agrave;til que es va tancar el 2018, despr&eacute;s del lobby que van fer els vesins]. Produ&iuml;a quatre-centes tones l&rsquo;hora, per&ograve; el 70% de l&rsquo;aigua dessalada es perdia pel cam&iacute;. La salmorra, a sobre, la tiraven per les clavegueres i salava els pous de les cases on vivim&rdquo;, diu en Rafa Tur.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Primer van esgotar el pou i, com que va baixar tant el nivell freàtic, es va salar. Després, a un alcalde, que ja s’ha mort [el popular José Ramón Serra Escandell], se li va acudir que l’aigua salabrosa s’havia de depurar allà mateix i va construir la planta de ses Eres. Produïa 400 tones l’hora, però el 70% de l’aigua dessalada es perdia pel camí</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rafa Tur</span>
                                        <span>—</span> Membre de l’associació de veïns d’es Rafal Trobat
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per a aquest advocat i auditor sociolaboral, aquestes valls s&oacute;n m&eacute;s que un passatemps al qual dedicar les hores que li deixa lliures la feina a la ciutat. Abans que es pos&agrave;s al volant, diversos dels seus companys, mentre es feia una junta ve&iuml;nal improvisada al voltant de la circumfer&egrave;ncia gegant d&rsquo;un dip&ograve;sit antiincendis &ndash;a la zona mitjana d&rsquo;es Rafal Trobat&ndash;, tamb&eacute; el van assenyalar com &ldquo;el motor de tot el que ha passat&rdquo; des que es va organitzar una brigada de vesins per fer neta la llera del torrent.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;aigua, sempre l&rsquo;aigua</strong></h2><p class="article-text">
        La neteja d&rsquo;aqueixa llera seca va funcionar com una llavor. &ldquo;Va sortir de tot, cotxes i motos, fins i tot; la llera era plena de runes dels antics forns de cal&ccedil; que hi havia al bosc, ensorrats despr&eacute;s que es deix&eacute;s d&rsquo;explotar-lo i comen&ccedil;assin a usar-los com a abocadors. Trenta tones de merda vam treure&rdquo;, diu en Rafa Tur. &ldquo;Ens vam adonar, com passava abans que molta gent marx&agrave;s de la vall, quan nom&eacute;s van quedar tres cases habitades, que si feim coses en com&uacute; i prenem decisions conjuntes, tots hi sortim guanyant&rdquo;, desenvolupa na Cati Sala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ens vam adonar, com succeïa abans que molta gent marxés de la vall, quan es van quedar sólament tres cases habitades, de que si fem coses en comú i prenem decisions conjuntes, tots sortim guanyant</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cati Sala</span>
                                        <span>—</span> Membre de l&#039;associació de veïns d&#039;es Rafal Trobat
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mapa d&#039;es Rafal Trobat, enganxat al lateral del dipòsit antiincendi al costat d&#039;altres panells que expliquen la història d&#039;aquestes valls"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mapa d&#039;es Rafal Trobat, enganxat al lateral del dipòsit antiincendi al costat d&#039;altres panells que expliquen la història d&#039;aquestes valls                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de Formentera i de ses Salines d&#039;Eivissa des de sa Murta, la serra que marca el límit d&#039;es Rafal Trobat amb el municipi de Sant Antoni"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de Formentera i de ses Salines d&#039;Eivissa des de sa Murta, la serra que marca el límit d&#039;es Rafal Trobat amb el municipi de Sant Antoni                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Amb un pressupost que es mou al voltant &ldquo;dels 30.000 euros anuals&rdquo;, segons xifra el tresorer, l&rsquo;associaci&oacute; engega tot tipus de projectes. La instal&middot;laci&oacute; d&rsquo;unes cases d&rsquo;abelles per produir mel. Cridar dos tractors perqu&egrave; llaurin i desbrossin tots els bocins de terra on puguin entrar. El desenvolupament d&rsquo;un pla forestal &ndash;per al qual van aconseguir importants subvencions&ndash; que els permeti conservar el bosc i protegir-se d&rsquo;incendis. Reunir-se amb pol&iacute;tics, per negociar i reclamar, i amb experts, per assessorar-se i explorar noves vies. 
    </p><p class="article-text">
        Els cartells que recorden que els camins no s&oacute;n circuits de ral&middot;li. Les excursions d&rsquo;escoles i instituts que organitzen i uns panells que expliquen les hist&ograve;ries de la vall, clavats a les parets d&rsquo;una casa en ru&iuml;nes que es va restaurar parcialment per evitar que caigu&eacute;s. Un dinar que, cada any, els asseu a la mateixa taula &ndash;gegant&ndash; on es brinda amb les botelles de licor d&rsquo;herbes que, com la mel, s&rsquo;ha convertit en una altra font d&rsquo;ingressos &ndash;produeixen centenars de litres d&rsquo;an&iacute;s aromatitzat, a la manera tradicional, amb les plantes que creixen en aquells monts&ndash; per a una associaci&oacute; que ja ha recollit diversos premis a nivell local per la seva tasca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;elaboració de mel i de licor d&#039;herbes s&#039;ha convertit en una font d&#039;ingressos per a l&#039;associació"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;elaboració de mel i de licor d&#039;herbes s&#039;ha convertit en una font d&#039;ingressos per a l&#039;associació                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Encara que diversos camins d&#039;es Rafal Trobat estàn regulats per als vehicles a motor, hi ha cartells plens d&#039;informació sobre l&#039;entorn perquè es pot recórrer a peu i amb bicicleta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Encara que diversos camins d&#039;es Rafal Trobat estàn regulats per als vehicles a motor, hi ha cartells plens d&#039;informació sobre l&#039;entorn perquè es pot recórrer a peu i amb bicicleta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per als socis &ndash;un centenar, gaireb&eacute; el doble de residents, perqu&egrave; tamb&eacute; agrupa els propietaris de terrenys sense casa&ndash;, totes les accions es barregen quan les expliquen, siguin m&eacute;s grans o m&eacute;s petites. D&rsquo;una manera o altra, tenen import&agrave;ncia a l&rsquo;hora de crear comunitat. Per&ograve;, abans de tot, hi ha l&rsquo;aigua, sempre l&rsquo;aigua.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El que no pot ser &eacute;s que a Eivissa hi hagi tres dessalinitzadores en funcionament i se segueixi traient aigua dels pous perqu&egrave; &eacute;s m&eacute;s barat. Naltros, no ens enganyem, som egoistes. Tot all&ograve; que hem denunciat i els projectes que emprenem &eacute;s perqu&egrave; ens afecten o ens interessen als vesins d&rsquo;es Rafal Trobat, per&ograve; crec que el que ens passa a naltros es pot aplicar a moltes altres bandes. Les pedreres que tenim als dos costats d&rsquo;aquestes valls no s&oacute;n les &uacute;niques que hi ha a l&rsquo;illa i, qui viu a prop d&rsquo;una, sap que s&oacute;n una mol&egrave;stia en molts sentits. Per aix&ograve; ens agrada compartir les nostres experi&egrave;ncies. No som un Fort Apache tancat a <em>cal y canto</em>. Hem participat en la creaci&oacute; de l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua o de l&rsquo;Associaci&oacute; de Propietaris Forestals d&rsquo;Eivissa i vam ser un dels primers llocs a instal&middot;lar un dip&ograve;sit d&rsquo;aigua gestionat per l&rsquo;Ibanat. Diuen que els eivissencs som individualistes, per&ograve; jo no ho crec.
    </p><p class="article-text">
        Reflexiona en Rafa Tur i, tot seguit, na Cati Sala li respon &ndash;&ldquo;&iexcl;&Eacute;s que no sempre va ser aix&iacute;!&rdquo;&ndash; i cita una paraula, molt eivissenca, que, com els top&ograve;nims de la seua petita p&agrave;tria, no tots els diccionaris recullen. &ldquo;Reminyola&rdquo;. Aix&iacute; la defineix l&rsquo;Enciclop&egrave;dia d&rsquo;Eivissa i Formentera: &ldquo;Reuni&oacute; de vesins amb la finalitat d&rsquo;ajudar a fer una feina a un altre ve&iacute;, de manera totalment gratu&iuml;ta i que tamb&eacute; solia tenir un cert component festiu. Una pelada d&rsquo;ametlles i una neteja o desgrana de blat de moro eren tasques molt adequades per organitzar una reminyola&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-vesins-d-eivissa-s-organitzen-per-salvar-l-aigua-malbaraten-els-hotels-discoteca-tots-hi-sortim-guanyant_1_12807009.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 29 Nov 2025 06:30:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a68d0778-3787-41a3-80e7-a5d891db6978_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131473.jpg" length="416139" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a68d0778-3787-41a3-80e7-a5d891db6978_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131473.jpg" type="image/jpeg" fileSize="416139" width="1280" height="720"/>
      <media:title><![CDATA[Els vesins d'Eivissa s'organitzen per salvar l'aigua que malbaraten els hotels-discoteca: “Tots hi sortim guanyant”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a68d0778-3787-41a3-80e7-a5d891db6978_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131473.jpg" width="1280" height="720"/>
      <media:keywords><![CDATA[Recursos hídricos,Agua,Sequía,Hoteles,Turismo,Masificación turística,Discotecas,Islas Baleares,Ibiza,Vecinos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los vecinos de Ibiza se organizan para salvar el agua que derrochan los hoteles-discoteca: "Todos salimos ganando"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vecinos-ibiza-organizan-salvar-agua-derrochan-hoteles-discoteca-salimos-ganando_1_12806005.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a68d0778-3787-41a3-80e7-a5d891db6978_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131473.jpg" width="1280" height="720" alt="Los vecinos de Ibiza se organizan para salvar el agua que derrochan los hoteles-discoteca: &quot;Todos salimos ganando&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La asociación vecinal de es Rafal Trobat, un pequeño valle situado en el sur de la isla, basa su gestión agrícola y forestal en evitar que se desperdicie el recurso natural más escaso de la mayor de las Pitiüses: el agua</p><p class="subtitle">“Nos dicen que aguantemos porque el turismo nos da de comer”: el hotel-discoteca que tortura a vecinos de Ibiza
</p></div><p class="article-text">
        El todoterreno salta sobre las piedras del camino como si fuera una liebre. Sube, sube y sube hasta que, al llegar a un recodo, aparece una cancela. El conductor aprovecha el espacio para girar y empezar el descenso desde sa Murta. La parte alta de esta sierra est&aacute; a m&aacute;s de 300 metros sobre el nivel del mar y, desde all&iacute;, la perspectiva impresiona. Al fondo, Formentera. Justo delante, los estanques salineros de Eivissa, ba&ntilde;ados por la luz de un fr&iacute;o atardecer de noviembre. Durante la maniobra, una voz de mujer dice desde el asiento del copiloto: &ldquo;&iquest;Veis? Esa puerta es la que marca el final del municipio de Sant Josep. Justo ah&iacute; empieza el municipio de Sant Antoni. Tambi&eacute;n es el l&iacute;mite, claro, entre las parroquias de Sant Jordi y Sant Rafel. De aqu&iacute; para abajo, todo lo que veis es nuestro barrio. Es Rafal Trobat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Catalina Sala Cardona no es ge&oacute;grafa, pero sabe describir, con top&oacute;nimos escritos en pocos mapas, el lugar en el que ella fue ni&ntilde;a durante la d&eacute;cada de los sesenta y donde sigue viviendo &ndash;en la misma casa, Can Pere Mar&iacute;&ndash; tanto tiempo despu&eacute;s. Un peque&ntilde;o mundo &ndash;cerros cubiertos de pinos, la hendidura central de un torrente salpicado de bancales, una docena de casas con patio y huerta, el camino sin asfalto por donde trep&oacute; el todoterreno&ndash; al que es dif&iacute;cil llegar. A estos tres valles que confluyen en el mismo punto los tapa un cerro &ndash;es Puig de Can Parreta, en el extremo opuesto a la monta&ntilde;a que ascend&iacute;a el todoterreno&ndash;, que hay que rodear para alcanzar el exterior. M&aacute;s que un paso, son las puertas de una muralla.
    </p><p class="article-text">
        Pese a estar a pocos minutos en coche del aeropuerto, ese aislamiento explica por qu&eacute; esta&nbsp;<em>v&eacute;nda</em>&nbsp;&ndash;las divisiones hist&oacute;ricas de los t&eacute;rminos ibicencos&ndash; parece estar a salvo del sambenito de la masificaci&oacute;n que soporta Eivissa. Ser una isla dentro de otra isla quiz&aacute;s sea el motivo que convirti&oacute; a es Rafal Trobat una aldea gala. Chiquita,&nbsp;<a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2017/12/13/sant-josep-desmontara-desaladora-ses-30008808.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pero con fuerza suficiente para conseguir el cierre de una desaladora que contamin&oacute; durante una d&eacute;cada pozos de casas particulares mientras alimentaba los grifos de los hoteles</a>&nbsp;que, unos kil&oacute;metros cuesta abajo, proyectan su sombra sobre la playa. Algunos tambi&eacute;n escupen los&nbsp;<em>beats&nbsp;</em>de la m&uacute;sica electr&oacute;nica que se pincha durante la temporada tur&iacute;stica.&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/historica-pugna-familia-matutes-controlar-noche-ibicenca_1_12402307.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Son discotecas encubiertas.</a>
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ser una isla dentro de otra isla quizás sea el motivo que convirtió a es Rafal Trobat una aldea gala. Chiquita, pero con fuerza suficiente para conseguir el cierre de una desaladora que contaminó durante una década pozos de casas particulares mientras alimentaba los grifos de los hoteles y discotecas encubiertas situados unos kilómetros cuesta abajo</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c7f55dd-be14-44d9-8707-68cead3061c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de la treintena de casas que manchan de blanco los bosques de esta aislada sierra del sur ibicenco"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de la treintena de casas que manchan de blanco los bosques de esta aislada sierra del sur ibicenco                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La Associaci&oacute; de Ve&iuml;ns des Rafal Trobat se constituy&oacute; en 2007, el mismo a&ntilde;o en el que se puso en marcha aquella desaladora. &ldquo;Ya somos mayores de edad&rdquo;, subraya Cati Sala, que es la presidenta de un colectivo vecinal que, pese a representar a un pedazo de la isla tan &iacute;nfimo &ndash;320 hect&aacute;reas de parcelas vedadas&ndash;&nbsp;como deshabitado &ndash;alrededor de cincuenta residentes en invierno&ndash;, se ha convertido en un&nbsp;<em>lobby</em>&nbsp;que presiona en varios frentes. Por ejemplo, en la lucha contra el despilfarro, la sobreexplotaci&oacute;n y la falta de eficiencia &ndash;durante legislaturas de distinto color pol&iacute;tico en las administraciones auton&oacute;mica, insular y municipal&ndash;&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sequia-arrasa-ibiza-decadas-advertencias-solucion-hay-empezar-medidas_1_12595964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en la gesti&oacute;n de los recursos h&iacute;dricos de una isla en la que llueve, de media, nueve d&iacute;as menos cada a&ntilde;o que en 2015</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Associació de Veïns des Rafal Trobat se ha convertido en un &#039;lobby&#039; que presiona en varios frentes, entre ellos, en la lucha contra el despilfarro, la sobreexplotación y la falta de eficiencia en la gestión de los recursos hídricos de una isla en la que llueve, de media, nueve días menos cada año que en 2015</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los bancales, un dique contra la DANA</strong></h2><p class="article-text">
        Con la mano derecha sujeta el m&oacute;vil, en horizontal, y con el &iacute;ndice izquierdo se&ntilde;ala unas terrazas salpicadas por olivos y algarrobos, justo detr&aacute;s de una laguna en la que crecen cientos de ca&ntilde;as. &ldquo;Mirad c&oacute;mo bajaba por aqu&iacute; enfrente&rdquo;, dice Rafael Tur Tur &ndash;el conductor del todoterreno, el tesorero de la asociaci&oacute;n de vecinos&ndash; al pausar el v&iacute;deo y pasar el pulgar por la pantalla para reproducir el siguiente. &ldquo;As&iacute; estaba dos horas despu&eacute;s de la tormenta. La lluvia se qued&oacute; embalsada&hellip; y no hizo apenas destrozos. Las paredes de&nbsp;<em>pedra seca&nbsp;</em>aguantaron. Est&aacute;n muy bien construidas&rdquo;. Los v&iacute;deos que acaba de reproducir los grab&oacute; el pasado 1 de octubre.&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tormenta-siglo-inunda-casas-tumba-chabolas-ibiza-habia-visto-igual_1_12649503.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mientras barriadas populares y urbanizaciones de pisos de lujo &ndash;y el puerto&ndash; se inundaban en la capital de la isla,</a>&nbsp;el barrio de casas diseminadas en el que vive &ndash;Can Tit&iacute; se llama la suya&ndash; tragaba todo el agua que pod&iacute;a. Hasta saciarse.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ae8c78ca-155c-4a47-82d0-fbd0bb0e2ebf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios de los miembros de la asociación de vecinos de es Rafal Trobat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios de los miembros de la asociación de vecinos de es Rafal Trobat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En es Rafal Trobat cayeron unos 210 litros por metro cuadrado, s&oacute;lo cuarenta menos que en las zonas bajas que tardaron minutos en anegarse. &ldquo;Se trata de laminar el agua y, para eso, hay que frenarla&rdquo;, dice Rafa Tur, &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cemento-tapon-siglo-arraso-ibiza_1_12664680.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no acelerarla asfalt&aacute;ndolo todo y encajonando con cemento los cauces de los torrentes</a>. Si os fij&aacute;is, los bancales tienen una pendiente inversa a la del valle, para que al agua le cueste rebasarlos y vaya filtr&aacute;ndose al subsuelo. Nos hemos dedicado a restaurar estas fincas, que se fueron abandonando cuando el turismo desplaz&oacute; a una agricultura que est&aacute; volviendo porque cada vez m&aacute;s vecinos se animan a sembrarlos. Esa balsa que tambi&eacute;n la hemos hecho nosotros [la laguna del ca&ntilde;ar, un dep&oacute;sito donde caben 170 toneladas de agua, artificial aunque parezca obra de la naturaleza] tambi&eacute;n hace de dique y como no se vac&iacute;a ni en verano se ha convertido en un punto de biodiversidad: los bichos lo saben y vienen a abrevar. Todo suma. Este mosaico agr&iacute;cola que estamos creando, no s&oacute;lo previene riadas all&iacute; abajo. Tambi&eacute;n es esencial para rellenar el acu&iacute;fero de sa Serra Grossa, que est&aacute; agotado y salinizado por la sobreexplotaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los bancales tienen una pendiente inversa a la del valle para que al agua le cueste rebasarlos y vaya filtrándose al subsuelo. Nos hemos dedicado a restaurar estas fincas, que se fueron abandonando cuando el turismo desplazó a una agricultura que está volviendo porque cada vez más vecinos se animan a sembrarlos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rafa Tur</span>
                                        <span>—</span> Miembro de la asociación de vecinos de es Rafal Trobat
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Hace medio siglo, los vecinos de es Rafal Trobat viv&iacute;an sin agua pese a vivir en el borde de una piscina, subterr&aacute;nea y gigantesca. Cati Sala explica la paradoja: &ldquo;El acu&iacute;fero estaba demasiado profundo, a casi cien metros. Era imposible llegar tan abajo. Viv&iacute;amos y cultiv&aacute;bamos &ndash;pero sin poder practicar el regad&iacute;o&ndash; con la lluvia que recog&iacute;amos en las cisternas. Todas las casas siguen teniendo, aunque desde hace tiempo tengamos nuestras perforadas mec&aacute;nicas o podamos llamar a alg&uacute;n cami&oacute;n para que nos abastezca&rdquo;. El problema fue que entre medias &ndash;&ldquo;Hace por lo menos cuarenta a&ntilde;os&rdquo;, precisa Rafa Tur&ndash; irrumpi&oacute; el negocio. Atra&iacute;dos por su caudal y por el turismo que se concentraba en la costa, varias empresas de abastecimiento h&iacute;drico empezaron a chupar de sa Serra Grossa. Hasta esquilmarlo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6d821983-f13e-4830-a549-233105d6beb4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La balsa proyectada por los vecinos se ha convertido en un punto de biodiversidad: tiene agua incluso en verano"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La balsa proyectada por los vecinos se ha convertido en un punto de biodiversidad: tiene agua incluso en verano                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e225c11f-2991-4abf-a376-825103bed888_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Muro de ‘pedra en sec’, fundamentales para construir las terrazas donde, además de sembrar, se frena el agua de lluvia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Muro de ‘pedra en sec’, fundamentales para construir las terrazas donde, además de sembrar, se frena el agua de lluvia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Primero agotaron el pozo y, como baj&oacute; tanto el nivel fre&aacute;tico, se saliniz&oacute;. Luego, a un alcalde, que ya se ha muerto [el popular Jos&eacute; Ram&oacute;n Serra Escandell, que gobern&oacute; Sant Josep de sa Talaia durante seis mandatos y, despu&eacute;s de acabar absuelto de varias causas,&nbsp;<a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2016/11/08/jueza-inhabilita-seis-anos-cargo-30200628.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fue inhabilitado por prevaricaci&oacute;n cuando ya estaba fuera de la primera l&iacute;nea pol&iacute;tica</a>], se le ocurri&oacute; que el agua salobre se ten&iacute;a que depurar all&iacute; al lado y construy&oacute; la planta de ses Eres&nbsp;[la desaladora port&aacute;til que se cerr&oacute; en 2018, tras el lobby que hicieron los vecinos]. Produc&iacute;a cuatrocientas toneladas la hora, pero el 70% del agua desalada se perd&iacute;a por el camino. La salmuera, encima, la tiraban por las alcantarillas y salaba los pozos de las casas en las que vivimos&rdquo;, dice Rafa Tur.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Primero agotaron el pozo y, como bajó tanto el nivel freático, se salinizó. Luego, a un alcalde, que ya se ha muerto [el popular José Ramón Serra Escandell], se le ocurrió que el agua salobre se tenía que depurar allí al lado y construyó la planta de ses Eres. Producía 400 toneladas la hora, pero el 70% del agua desalada se perdía por el camino</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rafa Tur</span>
                                        <span>—</span> Miembro de la asociación de vecinos es Rafal Trobat
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Para este abogado y auditor sociolaboral, estos valles son m&aacute;s que un pasatiempo al que dedicar las horas que le deja libres su trabajo en la ciudad. Antes de que se pusiera al volante, varios de sus compa&ntilde;eros, mientras se celebraba una improvisada junta vecinal en torno a la circunferencia gigante de un dep&oacute;sito antiincendios &ndash;en la zona media es Rafal Trobat&ndash;, lo se&ntilde;alaron tambi&eacute;n como &ldquo;el motor de todo lo que ha sucedido&rdquo; desde que se organiz&oacute; una brigada de vecinos para limpiar el lecho del torrente.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El agua, siempre el agua</strong></h2><p class="article-text">
        La limpieza de aquel cauce seco fue una semilla. &ldquo;Sali&oacute; de todo, coches y motos, incluso; el lecho estaba lleno de los cascotes de los antiguos hornos de cal que hab&iacute;a en el bosque, derrumbados despu&eacute;s de que dejara de explotarse el bosque y empezaran a usarlos como basureros. Treinta toneladas de mierda sacamos&rdquo;, dice Rafa Tur. &ldquo;Nos dimos cuenta, como suced&iacute;a antes de que mucha gente se marchara del valle, cuando se quedaron s&oacute;lo tres casas habitadas, de que si hacemos cosas en com&uacute;n y tomamos decisiones conjuntas, todos salimos ganando&rdquo;, desarrolla Cati Sala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nos dimos cuenta, como sucedía antes de que mucha gente se marchara del valle, cuando se quedaron sólo tres casas habitadas, de que si hacemos cosas en común y tomamos decisiones conjuntas, todos salimos ganando</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cati Sala</span>
                                        <span>—</span> Miembro de la asociación de vecinos es Rafal Trobat
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c020a936-e5c1-46b5-86b4-ff20949b1431_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mapa de es Rafal Trobat, pegado en el lateral del depósito antiincencio junto a otros paneles que explican la historia de estos valles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mapa de es Rafal Trobat, pegado en el lateral del depósito antiincencio junto a otros paneles que explican la historia de estos valles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b9108323-5800-4ee0-81a8-b54fbff80b2a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de Formentera y de ses Salines d’Eivissa desde sa Murta, la sierra que marca el límite de es Rafal Trobat con el municipio de Sant Antoni"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de Formentera y de ses Salines d’Eivissa desde sa Murta, la sierra que marca el límite de es Rafal Trobat con el municipio de Sant Antoni                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Con un presupuesto que se mueve en torno &ldquo;a los 30.000 euros anuales&rdquo;, seg&uacute;n cifra el tesorero, la asociaci&oacute;n desarrolla proyectos muy variados. La instalaci&oacute;n de unas&nbsp;<em>cases d&rsquo;abelles&nbsp;</em>(panales) para producir miel. Llamar a dos tractores para que aren y desbrocen todos los pedazos de tierra en los que se puedan adentrar. El desarrollo de un plan forestal &ndash;para el que consiguieron importantes subvenciones&ndash; que les permita conservar el bosque y protegerse de incendios. Reunirse con pol&iacute;ticos, para negociar y reclamar, y expertos, para asesorarse y explorar nuevas v&iacute;as. Los carteles que recuerdan que los senderos no son circuitos de rally. Las excursiones de colegios e institutos que organizan y unos paneles que explican las historias del valle, clavados en las paredes de una casa en ruinas que se restaur&oacute; parcialmente para evitar que se cayera. Una comida que, todos los a&ntilde;os, los sienta en la misma mesa &ndash;gigante&ndash; donde se brinda con las botellas de licor de hierbas que, como la miel, se ha convertido en otra fuente de ingresos &ndash;producen cientos de litros de an&iacute;s aromatizado, a la manera tradicional, con las plantas que crecen en aquellos montes&ndash; para una asociaci&oacute;n que ya ha recogido varios premios a nivel local por su labor.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ffd7b05f-3aa7-4224-8afe-df7d1fd32c62_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La elaboración de miel y de licor de hierbas se ha convertido en una fuente de ingresos para la asociación"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La elaboración de miel y de licor de hierbas se ha convertido en una fuente de ingresos para la asociación                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f118d7bb-7b93-4a5c-b16b-593550d91dac_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aunque varios caminos de es Rafal Trobat están regulados para los vehículos a motor, hay carteles llenos de información sobre el entorno porque se puede recorrer a pie y en bicicleta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aunque varios caminos de es Rafal Trobat están regulados para los vehículos a motor, hay carteles llenos de información sobre el entorno porque se puede recorrer a pie y en bicicleta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para los socios &ndash;un centenar, casi el doble de residentes, porque tambi&eacute;n re&uacute;ne a los propietarios de terrenos que no tienen casa&ndash;, todas las acciones se mezclan cuando las cuentan, sean m&aacute;s grandes o m&aacute;s peque&ntilde;as. De una manera u otra, tienen importancia a la hora de crear comunidad. Pero, ante todo, est&aacute; el agua, siempre el agua.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Lo que no puede ser es que en Eivissa haya tres desaladoras en marcha y se siga sacando agua de los pozos porque es m&aacute;s barato. Nosotros, no nos enga&ntilde;emos, somos ego&iacute;stas. Todo lo que hemos denunciado y los proyectos que emprendemos es porque nos afectan o nos interesan a los vecinos de es Rafal Trobat, pero creo que lo que nos sucede a nosotros se puede aplicar a muchos otros lugares. Las canteras que tenemos a los dos lados de estos valles no son las &uacute;nicas que hay en la isla y, quien vive cerca de una, sabe que son una molestia en muchos sentidos. Por eso nos gusta compartir nuestras experiencias. No somos un Fort Apache que est&eacute; cerrado a cal y canto. Hemos participado en la creaci&oacute;n de la Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua o la Associaci&oacute; de Propietaris Forestals d&rsquo;Eivissa y fuimos uno de los primeros sitios en instalar un dep&oacute;sito de agua que gestiona el Ibanat. Dicen que los ibicencos somos individualistas, pero yo no lo creo.
    </p><p class="article-text">
        Reflexiona Rafa Tur y, al momento, Cati Sala le responde &ndash;&ldquo;&iexcl;Es que no siempre fue as&iacute;!&rdquo; y cita una palabra, muy ibicenca, que, como los top&oacute;nimos de su patria chica, no todos los diccionarios recogen. &ldquo;<em>Reminyola</em>&rdquo;. As&iacute; la define la Enciclop&egrave;dia d&rsquo;Eivissa i Formentera: &ldquo;Reuni&oacute;n de vecinos con la finalidad de ayudar a hacer un trabajo a otro vecino, de manera totalmente gratuita y que tambi&eacute;n sol&iacute;a tener un cierto componente festivo. Una pelada de almendras y una limpieza o desgranado de ma&iacute;z eran tareas muy adecuadas para organizar una&nbsp;<em>reminyola</em>&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vecinos-ibiza-organizan-salvar-agua-derrochan-hoteles-discoteca-salimos-ganando_1_12806005.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Nov 2025 20:54:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a68d0778-3787-41a3-80e7-a5d891db6978_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131473.jpg" length="416139" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a68d0778-3787-41a3-80e7-a5d891db6978_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131473.jpg" type="image/jpeg" fileSize="416139" width="1280" height="720"/>
      <media:title><![CDATA[Los vecinos de Ibiza se organizan para salvar el agua que derrochan los hoteles-discoteca: "Todos salimos ganando"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a68d0778-3787-41a3-80e7-a5d891db6978_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131473.jpg" width="1280" height="720"/>
      <media:keywords><![CDATA[Recursos hídricos,Agua,Sequía,Hoteles,Turismo,Masificación turística,Discotecas,Islas Baleares,Ibiza,Vecinos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Govern signa un acord per garantir el subministrament hídric en alta a la vall de Sóller els propers quatre anys]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-signa-acord-per-garantir-subministrament-hidric-alta-vall-soller-els-propers-quatre-anys_1_12802665.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1fc6727-1792-4725-924a-56e5f6b40396_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131371.jpg" width="1600" height="900" alt="El Govern signa un acord per garantir el subministrament hídric en alta a la vall de Sóller els propers quatre anys"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Només Sóller necessita més de 4.500 metres cúbics diaris per garantir el proveïment bàsic, a més de les necessitats de Fornalutx, que també depèn del subministrament en alta per cobrir el consum quotidià de la seva població</p><p class="subtitle">El malbaratament en grans viles, el turisme i el creixement insostenible deixen Eivissa sense aigua
</p></div><p class="article-text">
        El Govern ha formalitzat un nou acord amb els ajuntaments de S&oacute;ller i Fornalutx per assegurar el subministrament h&iacute;dric en alta durant els propers quatre anys.
    </p><p class="article-text">
        El document s'integra en el model de convenis &uacute;nics impulsats per la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua i estableix criteris de gesti&oacute; ajustats a la realitat espec&iacute;fica de la vall de S&oacute;ller amb l'objectiu de refor&ccedil;ar l'estabilitat del prove&iuml;ment i millorar la planificaci&oacute; del recurs.
    </p><p class="article-text">
        El conseller del ram, Juan Manuel Lafuente, i el director general de Recursos H&iacute;drics, Joan Calafat, s'han despla&ccedil;at aquesta setmana a Sa Costera per revisar les infraestructures existents i mantenir una reuni&oacute; de treball amb els batles de S&oacute;ller, Miquel Nadal, i de Fornalutx, Francesc Marroig.
    </p><p class="article-text">
        Sa Costera, una de les captacions principals de prove&iuml;ment de la zona, aporta entre quatre i cinc hect&ograve;metres c&uacute;bics anuals en funci&oacute; de la pluviometria i, en condicions normals, constitueix un pilar del subministrament en alta per a ambd&oacute;s municipis.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, ha apuntat la Conselleria en un comunicat, durant l'estiu, marcat per una sequera que es prolonga des de fa quatre anys, el cabal de la font va descendir fins a nivells m&iacute;nims i no va poder cobrir la demanda dels dos municipis, especialment en els mesos de major aflu&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Nom&eacute;s S&oacute;ller necessita m&eacute;s de 4.500 metres c&uacute;bics diaris per garantir el prove&iuml;ment b&agrave;sic, al que se sumen les necessitats de Fornalutx, que tamb&eacute; dep&egrave;n del subministrament en alta per cobrir el consum quotidi&agrave; de la seva poblaci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una realitat h&iacute;drica &ldquo;delicada&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La vall de S&oacute;ller, ha advertit el departament dirigit per Lafuente, presenta una realitat h&iacute;drica &ldquo;particularment delicada&rdquo;, de la mateixa manera que succeeix al conjunt de Balears. La pres&egrave;ncia d'aq&uuml;&iacute;fers &ldquo;sensibles&rdquo;, l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elevada pressi&oacute; humana </a>en els mesos de menor disponibilitat, un clima mediterrani sec i un r&egrave;gim de pluges &ldquo;cada vegada m&eacute;s irregular i torrencial&rdquo; fan que sigui complicada la infiltraci&oacute; natural i es generen riscos associats a inundacions.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, la seguretat del subministrament en alta, la reutilitzaci&oacute; d'aig&uuml;es regenerades i la rec&agrave;rrega d'aq&uuml;&iacute;fers es consoliden com solucions estructurals per garantir la disponibilitat i la qualitat de l'aigua.
    </p><p class="article-text">
        Davant aquesta situaci&oacute;, i per evitar problemes de subministrament, la Conselleria va dur a terme en el primer semestre de 2025 una actuaci&oacute; d'urg&egrave;ncia que va permetre utilitzar el transvasament de Sa Costera en sentit contrari a l'habitual. Per a aix&ograve; es va instal&middot;lar un sistema d'impulsi&oacute; connectat a la captaci&oacute; sobre l'aq&uuml;&iacute;fer de s'Estremera, a Bunyola. Gr&agrave;cies a aquesta nova infraestructura, l'aigua va poder circular cap a la vall en lloc de sortir-ne, cosa que no havia succe&iuml;t mai des de la posada en marxa del transvasament el 2009.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Gesti&oacute; de torrents i efici&egrave;ncia de l'aigua</strong></h2><p class="article-text">
        Els batles de S&oacute;ller i Fornalutx, en la seva trobada amb Lafuente, li van traslladar els reptes que afronta la gesti&oacute; del cicle de l'aigua a la zona, especialment en relaci&oacute; amb l'estabilitat del subministrament, la planificaci&oacute; a mitj&agrave; termini i la resposta davant per&iacute;odes prolongats de sequera.
    </p><p class="article-text">
        Durant la reuni&oacute;, Calafat va destacar que el coneixement del funcionament dels aq&uuml;&iacute;fers, l'an&agrave;lisi de la demanda i la previsi&oacute; d'infraestructures han perm&egrave;s donar resposta a aquesta situaci&oacute; gr&agrave;cies a la col&middot;laboraci&oacute; entre administracions.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, es van tractar q&uuml;estions relacionades amb la gesti&oacute; de torrents, els projectes de millora de l'efici&egrave;ncia en l'&uacute;s de l'aigua i les iniciatives de reutilitzaci&oacute; d'aig&uuml;es regenerades com a via per incrementar la disponibilitat de recursos i avan&ccedil;ar cap a la circularitat en la gesti&oacute; del cicle de l'aigua.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-signa-acord-per-garantir-subministrament-hidric-alta-vall-soller-els-propers-quatre-anys_1_12802665.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 27 Nov 2025 16:23:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1fc6727-1792-4725-924a-56e5f6b40396_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131371.jpg" length="271531" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1fc6727-1792-4725-924a-56e5f6b40396_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131371.jpg" type="image/jpeg" fileSize="271531" width="1600" height="900"/>
      <media:title><![CDATA[El Govern signa un acord per garantir el subministrament hídric en alta a la vall de Sóller els propers quatre anys]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1fc6727-1792-4725-924a-56e5f6b40396_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131371.jpg" width="1600" height="900"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sequía,Agua,Cambio climático,Crisis climática,Turismo,Masificación turística,Recursos hídricos,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Govern firma un acuerdo para garantizar el suministro hídrico en alta en el valle de Sóller los próximos cuatro años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/govern-firma-acuerdo-garantizar-suministro-hidrico-alta-valle-soller-proximos-cuatro-anos_1_12802349.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1fc6727-1792-4725-924a-56e5f6b40396_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131371.jpg" width="1600" height="900" alt="El Govern firma un acuerdo para garantizar el suministro hídrico en alta en el valle de Sóller los próximos cuatro años"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Solo Sóller necesita más de 4.500 metros cúbicos diarios para garantizar el abastecimiento básico, a lo que se suman las necesidades de Fornalutx, que también depende del suministro en alta para cubrir el consumo cotidiano de su población</p><p class="subtitle">El derroche en grandes villas, el turismo y el crecimiento insostenible dejan a Ibiza sin agua
</p></div><p class="article-text">
        El Govern ha formalizado un nuevo acuerdo con los ayuntamientos de S&oacute;ller y Fornalutx para asegurar el suministro h&iacute;drico en alta durante los pr&oacute;ximos cuatro a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        El documento se integra en el modelo de convenios &uacute;nicos impulsados por la Conselleria del Mar y del Ciclo del Agua y establece criterios de gesti&oacute;n ajustados a la realidad espec&iacute;fica del valle de S&oacute;ller con el objetivo de reforzar la estabilidad del abastecimiento y mejorar la planificaci&oacute;n del recurso.
    </p><p class="article-text">
        El conseller del ramo, Juan Manuel Lafuente, y el director general de Recursos H&iacute;dricos, Joan Calafat, se desplazaron esta semana a Sa Costera para revisar las infraestructuras existentes y mantener una reuni&oacute;n de trabajo con los alcaldes de S&oacute;ller, Miquel Nadal, y de Fornalutx, Francesc Marroig.
    </p><p class="article-text">
        Sa Costera, una de las captaciones principales de abastecimiento de la zona, aporta entre cuatro y cinco hect&oacute;metros c&uacute;bicos anuales en funci&oacute;n de la pluviometr&iacute;a y, en condiciones normales, constituye un pilar del suministro en alta para ambos municipios.
    </p><p class="article-text">
        No obstante, ha apuntado la Conselleria en un comunicado, durante el verano marcado por una sequ&iacute;a que se prolonga desde hace cuatro a&ntilde;os el caudal de la fuente descendi&oacute; hasta niveles m&iacute;nimos y no pudo cubrir la demanda de los dos municipios, especialmente en los meses de mayor afluencia.
    </p><p class="article-text">
        Solo S&oacute;ller necesita m&aacute;s de 4.500 metros c&uacute;bicos diarios para garantizar el abastecimiento b&aacute;sico, a lo que se suman las necesidades de Fornalutx, que tambi&eacute;n depende del suministro en alta para cubrir el consumo cotidiano de su poblaci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una realidad h&iacute;drica &ldquo;delicada&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El valle de S&oacute;ller, ha advertido el departamento dirigido por Lafuente, presenta una realidad h&iacute;drica &ldquo;particularmente delicada&rdquo;, del mismo modo que sucede en el conjunto de Balears. La presencia de acu&iacute;feros &ldquo;sensibles&rdquo;, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elevada presi&oacute;n humana </a>en los meses de menor disponibilidad, un clima mediterr&aacute;neo seco y un r&eacute;gimen de lluvias &ldquo;cada vez m&aacute;s irregular y torrencial&rdquo; hacen que sea complicado la infiltraci&oacute;n natural y generan riesgos asociados a inundaciones.
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, la seguridad del suministro en alta, la reutilizaci&oacute;n de aguas regeneradas y la recarga de acu&iacute;feros se consolidan como soluciones estructurales para garantizar la disponibilidad y la calidad del agua.
    </p><p class="article-text">
        Ante esta situaci&oacute;n, y para evitar problemas de suministro, la Conselleria llev&oacute; a cabo en el primer semestre de 2025 una actuaci&oacute;n de urgencia que permiti&oacute; utilizar el trasvase de Sa Costera en sentido contrario al habitual. Para ello se instal&oacute; un sistema de impulsi&oacute;n conectado a la captaci&oacute;n sobre el acu&iacute;fero de s'Estremera, en Bunyola. Gracias a esta nueva infraestructura, el agua pudo circular hacia el valle en lugar de salir de ella, algo que no hab&iacute;a sucedido nunca desde la puesta en marcha del trasvase en 2009.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Gesti&oacute;n de torrentes y eficiencia del agua</strong></h2><p class="article-text">
        Los alcaldes de S&oacute;ller y Fornalutx, en su encuentro con Lafuente, le trasladaron los retos que afronta la gesti&oacute;n del ciclo del agua en la zona, especialmente en relaci&oacute;n con la estabilidad del suministro, la planificaci&oacute;n a medio plazo y la respuesta ante periodos prolongados de sequ&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Durante la reuni&oacute;n, Calafat destac&oacute; que el conocimiento del funcionamiento de los acu&iacute;feros, el an&aacute;lisis de la demanda y la previsi&oacute;n de infraestructuras han permitido dar respuesta a esta situaci&oacute;n gracias a la colaboraci&oacute;n entre administraciones.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, se trataron cuestiones relacionadas con la gesti&oacute;n de torrentes, los proyectos de mejora de la eficiencia en el uso del agua y las iniciativas de reutilizaci&oacute;n de aguas regeneradas como v&iacute;a para incrementar la disponibilidad de recursos y avanzar hacia la circularidad en la gesti&oacute;n del ciclo del agua.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/govern-firma-acuerdo-garantizar-suministro-hidrico-alta-valle-soller-proximos-cuatro-anos_1_12802349.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 27 Nov 2025 15:23:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1fc6727-1792-4725-924a-56e5f6b40396_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131371.jpg" length="271531" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1fc6727-1792-4725-924a-56e5f6b40396_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131371.jpg" type="image/jpeg" fileSize="271531" width="1600" height="900"/>
      <media:title><![CDATA[El Govern firma un acuerdo para garantizar el suministro hídrico en alta en el valle de Sóller los próximos cuatro años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1fc6727-1792-4725-924a-56e5f6b40396_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131371.jpg" width="1600" height="900"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sequía,Agua,Cambio climático,Crisis climática,Turismo,Masificación turística,Recursos hídricos,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
