PP i Vox han tombat la proposta impulsada pel PSIB-PSOE de recuperar la moratòria al creixement de places turístiques a les Balears fins que els consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera aprovin els seus estudis de capacitat de càrrega, una eina clau per fixar els límits de visitants que pot suportar cada illa. La iniciativa arribava al ple en un context marcat per l’assoliment de màxims històrics: l’arxipèlag ha superat per primera vegada els 19 milions de turistes -davant una població d’1,2 milions-, consolidant un nivell de pressió superior al del període prepandèmic.

La Proposició No de Llei (PNL) defensada pels socialistes recull, entre altres qüestions, les dades d’una enquesta elaborada per l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) —dependent del Govern— l’octubre de 2024. El sondeig revelava que un 80% dels residents de les illes estan a favor de reduir el nombre de turistes i de places turístiques i que la percepció de saturació havia augmentat en cinc punts entre 2022 i 2024.

Les dades reforcen, a més, aquesta sensació de massificació: Balears va tancar 2025 amb l’arribada de 19.053.592 turistes nacionals i internacionals, una xifra que representa un increment de l’1,73% respecte de 2024, segons l’enquesta Frontur de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), elaborada per l’Ibestat; un 6,7% més que el 2023 —any en què va canviar el color polític a les illes— i un 16% més en relació amb 2019, quan van arribar a l’arxipèlag 16,45 milions de turistes.

Malgrat això, la majoria que formen PP i Vox a les illes ha rebutjat reinstaurar la moratòria aprovada el 2022, durant la passada legislatura d’esquerres, amb l’objectiu de congelar el creixement de places mentre s’elaboraven els estudis de capacitat de càrrega per part de les institucions insulars, a les quals el Govern atorgava un termini de quatre anys —fins al febrer de 2026— per definir aquests límits. L’abril de 2025, conservadors i extrema dreta varen aixecar la mesura i també el termini de quatre anys concedit als consells, deixant en l’aire l’elaboració dels estudis.

No només això: ambdues formacions van donar llum verda al decret turístic que ha desbloquejat i blindat més de 90.000 places d'allotjament turístic, l'auge de les quals, denuncien les entitats socials, ha disparat -juntament amb l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i la irrupció dels fons voltor- els preus de l'habitatge, provocant que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris com a conseqüència d'una imparable gentrificació.

Durant la defensa de la PNL, el diputat socialista Llorenç Pou ha defensat la necessitat de tornar a aquest “tèntol” per evitar que el nombre de places continuï creixent sense un sostre clar. “Cercam fer un ‘téntol’, ja que vostès no governen”, ha retret, qüestionant el discurs de “contenció” esgrimit pel Govern de Marga Prohens (PP). El parlamentari ha qualificat la situació actual de “paradoxal”: mentre no existeix un límit fixat, l’oferta continua ampliant-se, cosa que podria obligar en el futur a fer retallades més dràstiques si els estudis conclouen que s’ha superat la capacitat de càrrega.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, qui ha recordat que Prohens havia defensat inicialment no aixecar la moratòria sense comptar amb aquests estudis. “Haurien de reflexionar”, ha apuntat. Tant ecosobiranistes com socialistes insisteixen que la saturació ja està afectant l’experiència turística i la reputació del destí: “Si vaig a un lloc on es viu la saturació que hi ha a Balears, no el recoman”, ha assenyalat Apesteguia.

Des d’Unides Podem, José María García ha vinculat el final de la moratòria amb la crisi d’accés a l’habitatge, en considerar que l’augment de places i la pressió turística tenen efectes directes sobre el mercat residencial.

Al bloc contrari, Vox ha rebutjat la proposta per considerar-la una aposta pel “decreixement econòmic”. La seva diputada Patricia de las Heras ha afirmat que el turisme “no és el problema”, sinó un sector que, al seu parer, l’esquerra vol convertir en “enemic”. El PP, per la seva banda, en veu de Maria Salomé Cabrera, ha acusat els socialistes d’intentar “blanquejar” la seva gestió anterior, reivindicant que les polítiques actuals estan donant resultats en contenció, lluita contra l’oferta il·legal i millora del valor turístic, tot i que la moratòria —precisament orientada a fixar un sostre al creixement— va formar part d’un gir regulador que també va incloure l’aprovació de l’ecotaxa el 2016 i l’ordenació del lloguer turístic.

Amb la posició en contra de populars i extrema dreta, la votació ha deixat intacte el marc vigent: sense moratòria, sense calendari per als estudis de capacitat de càrrega i amb el creixement turístic avançant sense un sostre definit, un escenari que, precisament, la PNL pretenia revertir.

PP y Vox han tumbado la propuesta impulsada por el PSIB-PSOE de recuperar la moratoria al crecimiento de plazas turísticas en Balears hasta que los Consells de Mallorca, Menora, Eivissa y Formentera aprueben sus estudios de capacidad de carga, una herramienta clave para fijar los límites de visitantes que puede soportar cada isla. La iniciativa llegaba al pleno en un contexto marcado por el alcalce de máximos históricos: el archipiélago ha superado por primera vez los 19 millones de turistas -frente a una población de 1,2 millones-, consolidando un nivel de presión superior al alcanzado en prepandemia.

La Proposición No de Ley (PNL) defendida por los socialistas recoge, entre otras cuestiones, los datos de una encuesta elaborada por la Agencia de Estrategia Turística de las Illes Balears (AETIB) -dependiente del Govern- en octubre de 2024. El sondeo revelaba que un 80% de los residentes de las islas están a favor de reducir el número de turistas y de plazas turísticas y que la percepción de saturación había aumentado en 5 puntos entre 2022 y 2024.

Los datos respaldan, además, esa sensación de masificación: Balears cerró 2025 con la llegada de 19.053.592 turistas nacionales e internacionales, una cifra que representa un incremento del 1,73% respecto a 2024, según la encuesta Frontur del Instituto Nacional de Estadística (INE), elaborada por el Ibestat; un 6,7% más que en 2023 -año en que cambió el color político en las islas- y un 16% más en relación a 2019, cuando recalaron en el archipiélago 16,45 millones de turistas.

Pese a ello, la mayoría que forman PP y Vox en las islas ha rechazado reinstaurar la moratoria aprobada en 2022, durante la pasada legislatura de izquierdas, en aras a congelar el crecimiento de plazas mientras se elaboraban los estudios de capacidad de carga por parte de las instituciones insulares, a las que el Govern otorgaba un plazo de cuatro años -hasta febrero de 2026- para definir esos límites. En abril de 2025, conservadores y extrema derecha levantaron la medida y el periodo de cuatro años dado a los Consells, dejando en el aire la elaboración de los estudios.

No solo eso. ambas formaciones dieron luz verde al decreto turístico que ha desbloqueado y blindado más de 90.000 plazas de alquiler turístico, cuyo auge, denuncian las entidades sociales, ha disparado -junto a la especulación inmobiliaria, la compra masiva por parte de extranjeros de alto poder adquisitivo y la avidez de los fondos buitre- los precios de la vivienda, provocando que numerosos residentes se vean expulsados de sus barrios como consecuencia de una imparable gentrificación.

Durante la defensa de la PNL, el diputado socialista Llorenç Pou ha defendido la necesidad de volver a ese “parón” para evitar que el número de plazas continúe creciendo sin un techo claro. “Buscamos hacer un ‘téntol’, ya que ustedes no gobiernan”, ha reprochado, cuestionando el discurso de “contención” enarbolado por el Govern de Marga Prohens (PP). El parlamentario ha calificado la situación actual de “paradójica”: mientras no existe un límite fijado, la oferta sigue ampliándose, lo que podría obligar en el futuro a realizar recortes más drásticos si los estudios concluyen que se ha superado la capacidad de carga.

En esa misma línea se ha expresado el portavoz de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, quien ha recordado que Prohens había defendido inicialmente no levantar la moratoria sin contar con esos estudios. “Deberían reflexionar”, ha deslizado. Tanto ecosoberanistas como socialistas insisten en que la saturación ya está afectando a la experiencia turística y a la reputación del destino: “Si voy a un lugar en el que se vive la saturación que hay en Balears, no lo recomiendo”, ha señalado Apesteguia.

Desde Unidas Podemos, José María García ha vinculado el fin de la moratoria con la crisis de acceso a la vivienda, al considerar que el aumento de plazas y presión turística tiene efectos de forma directa sobre el mercado residencial.

En el bloque contrario, Vox ha rechazado la propuesta por considerarla una apuesta por el “decrecimiento económico”. Su diputada Patricia de las Heras ha manifestado que el turismo “no es el problema”, sino un sector que, a su juicio, la izquierda quiere conviertir en “enemigo”. El PP, por su parte, en boca de Maria Salomé Cabrera, ha acusado a los socialistas de intentar “blanquear” su gestión anterior, reivindicando que las políticas actuales están dando resultados en contención, lucha contra la oferta ilegal y mejora del valor turístico, a pesar de que la aprobación de la moratoria precisamente dirigida a fijar un techo al crecimiento y que formó parte de un giro regulador que también incluyó la aprobación de la ecotasa en 2016 y la ordenación del alquiler turístico.

Con la postura en contra de populares y extrema derecha, la votación ha dejado intacto el marco vigente: sin moratoria, sin calendario para los estudios de capacidad de carga y con el crecimiento turístico avanzando sin un techo definido, un escenario que, precisamente, la PNL trataba de revertir.

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha donat suport a les restriccions d'accés que, durant la passada legislatura, va decretar el Govern balear al transport turístic de visitants al Parc Nacional de Cabrera amb l'objectiu d'evitar aglomeracions i garantir la conservació d'un dels espais naturals més fràgils del Mediterrani.

En la seva sentència, a la qual ha tingut accés elDiario.es, la Sala desestima el recurs interposat per l'empresa Excursions a Cabrera S.L., una de les poques companyies que des de fa dècades operen a la Colònia de Sant Jordi, al sud-oest de Mallorca, principal punt de sortida cap a l'arxipèlag de Cabrera. Des que aquest fos declarat el 1991 Parc Nacional Marítim-Terrestre, l'accés turístic va quedar subjecte a concessions administratives molt limitades, consolidant un petit oligopoli d'operadors locals en gran mesura vinculats a sagues familiars lligades a la pesca i al transport marítim, les embarcacions dels quals podien arribar a transportar entre 80 i 150 passatgers per viatge.

Aquest escenari, tanmateix, va canviar el 2020: amb motiu de la pandèmia, l'Executiu d'esquerres presidit aleshores per Francina Armengol va aprovar una llei que, concebuda com un paquet de mesures urgents per impulsar l'activitat econòmica, incloïa una disposició transitòria que regulava de forma provisional l'accés de visitants al Parc Nacional de Cabrera en transport col·lectiu mentre no s'aprovés un nou Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) de l'arxipèlag. L'article en qüestió substituïa el sistema de concessions per autoritzacions administratives anuals, introduïa un sistema de reserves prèvies per als visitants i establia un límit màxim de 80 persones per viatge.

A més, la llei va fixar per primera vegada un límit màxim diari de visitants a l'arxipèlag: 300 persones a l'illa de Cabrera i 150 a les aigües adjacents, amb l'objectiu d'ordenar l'accés turístic i evitar aglomeracions.

El 2021, la Conselleria de Medi Ambient va autoritzar Excursions a Cabrera S.L. a transportar visitants sempre que complís aquestes restriccions. L'empresa, tanmateix, va decidir impugnar la resolució: considerava que estava sustentada en una regulació autonòmica -la del 2020- que, sota el seu criteri, alterava el règim del parc nacional sense respectar els tràmits previstos en la legislació estatal de Parcs Nacionals. Per aquest motiu, l'empresa va plantejar portar al Tribunal Constitucional les mesures implantades pel Govern, un extrem que el TSJIB rebutja.

Els magistrats subratllen que la validesa de les limitacions imposades no depèn d'aquesta norma autonòmica i assenyalen que, fins i tot prescindint del que disposa la llei, les mesures podien adoptar-se igualment en aplicació del Pla Rector del parc, vigent des del 2006, i de les competències de gestió de la direcció de l'espai natural. El tribunal incideix que el mateix PRUG estableix que l'organització de les visites ha d'orientar-se a millorar la qualitat de l'experiència i evitar aglomeracions temporals o espacials, per la qual cosa considera raonable limitar el nombre de persones per desembarcament, escalonar horaris o exigir comunicació prèvia de les arribades per permetre al personal del parc organitzar la recepció i el control de visitants.

Una empresa històrica del negoci turístic de Cabrera

Les empreses que organitzen excursions turístiques cap a la petita illa conformen un petit ecosistema local que, amb més de 100.000 visitants anuals i bitllets que poden oscil·lar entre els 30 i els 70 euros per trajecte, mou diversos milions d'euros cada any. Entre les navilieres autoritzades per a això es troba Excursions a Cabrera S.L., l'origen de la qual es remunta als anys seixanta: com explica en la seva pròpia web, va ser el 1965 quan Miquel Serra Clar, mecànic de professió i “gran amant del mar”, va heretar juntament amb la seva esposa, Miquela Ferrer Salom, un petit llaüt anomenat Largo Tiempo, amb el qual van començar a realitzar travessies cap a Cabrera.

Amb l'auge del turisme, la família va començar a organitzar excursions amb petits grups de familiars i amics, la qual cosa els va portar a adquirir la golondrina Debarivi, una embarcació de més grandària amb la qual la companyia va professionalitzar la seva activitat, ampliant la seva flota amb el pas dels anys i l'increment de turistes.

El 1991, l'arxipèlag va ser declarat Parc Nacional pel seu extraordinari valor ecològic: l'espai protegit, la superfície del qual abasta 90.794 hectàrees -89.478 d'elles corresponents al medi marí-, alberga ecosistemes marins ben conservats, importants colònies d'aus i alguns dels fons marins millor preservats del Mediterrani occidental. Amb això, l'accés turístic va quedar subjecte a concessions administratives molt limitades, una situació que va canviar el 2020 amb la implantació d'autoritzacions anuals i la regulació provisional dels accessos per evitar aglomeracions a l'espera de l'aprovació del nou pla rector que reguli els usos i activitats de l'arxipèlag de Cabrera.

El PRUG actualment vigent es remunta al 2006 i la seva actualització porta anys pendent. Durant la passada legislatura es va iniciar la tramitació d'un nou document, però el procediment va caducar a finals del 2023. El Govern de Marga Prohens ha tornat a posar en marxa la redacció d'un nou pla que, segons l'Executiu, pretén reforçar la protecció del Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera mitjançant la declaració de gairebé 60.000 hectàrees com a àrea de màxima protecció, la qual cosa la convertiria en la zona més extensa del Mediterrani occidental emparada per aquest nivell de preservació.

Segons la proposta presentada, la zona de protecció estricta abastaria gran part de les aigües incorporades al parc després de la seva ampliació el 2019. L'objectiu passa per reforçar la preservació d'ecosistemes marins sensibles, afavorir la recuperació d'espècies vulnerables i consolidar Cabrera com un referent de conservació al Mediterrani. El nou PRUG haurà de sotmetre's encara a diferents fases administratives -inclosa informació pública i consultes amb organismes científics i sectors implicats- abans de la seva aprovació definitiva. Quan entri en vigor, serà l'instrument clau per regular l'ús del parc nacional i establir el grau de protecció de cadascuna de les seves àrees.

Es dona la circumstància que el 2024 el grup ecologista GOB va denunciar l'increment de la pressió humana sobre Cabrera amb motiu de l'aprovació del Decret llei de mesures urgents de simplificació administrativa que, segons l'entitat, “aprofita per eliminar limitacions no de tràmit administratiu sinó de contingut substancial”, com l'ampliació de la capacitat de càrrega de visitants en transport col·lectiu a l'illa. Per al GOB, es tracta d'una mesura “clarament clientelista” que “rema en direcció contrària a la contenció de l'impacte de l'ús públic al parc nacional, incrementant el consum de recursos i la producció de residus i contaminants”.

El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha respaldado las restricciones de acceso que, durante la pasada legislatura, decretó el Govern balear al transporte turístico de visitantes al Parque Nacional de Cabrera con el objetivo de evitar aglomeraciones y garantizar la conservación de uno de los espacios naturales más frágiles del Mediterráneo.

En su sentencia, a la que ha tenido acceso elDiario.es, la Sala desestima el recurso interpuesto por la empresa Excursions a Cabrera S.L., una de las pocas compañías que desde hace décadas operan en la Colònia de Sant Jordi, al suroeste de Mallorca, principal punto de salida hacia el archipiélago de Cabrera. Desde que éste fuese en 1991 declarado Parque Nacional Marítimo-Terrestre, el acceso turístico quedó sujeto a concesiones administrativas muy limitadas, consolidando un pequeño oligopolio de operadores locales en gran medida vinculados a sagas familiares ligadas a la pesca y al transporte marítimo, cuyas embarcaciones podían llegar a transportar a entre 80 y 150 pasajeros por viaje.

Este escenario, sin embargo, cambió en 2020: con motivo de la pandemia, el Ejecutivo de izquierdas presidido entonces por Francina Armengol aprobó una ley que, concebida como un paquete de medidas urgentes para impulsar la actividad económica, incluía una disposición transitoria que regulaba de forma provisional el acceso de visitantes al Parque Nacional de Cabrera en transporte colectivo mientras no se aprobara un nuevo Plan Rector de Uso y Gestión (PRUG) del archipiélago. El artículo en cuestión sustituía el sistema de concesiones por autorizaciones administrativas anuales, introdujo un sistema de reservas previas para los visitantes y estableció un límite máximo de 80 personas por viaje.

Además, la ley fijó por primera vez un límite máximo diario de visitantes al archipiélago: 300 personas en la isla de Cabrera y 150 en las aguas adyacentes, con el objetivo de ordenar el acceso turístico y evitar aglomeraciones.

En 2021, la Conselleria de Medi Ambient autorizó a Excursions a Cabrera S.L. transportar a visitantes siempre que cumpliera tales restricciones. La empresa, sin embargo, decidió impugnar la resolución: consideraba que estaba sustentada en una regulación autonómica -la de 2020- que, bajo su criterio, alteraba el régimen del parque nacional sin respetar los trámites previstos en la legislación estatal de Parques Nacionales. Por este motivo, la empresa planteó llevar al Tribunal Constitucional las medidas implantadas por el Govern, un extremo que el TSJIB rechaza.

Los magistrados subrayan que la validez de las limitaciones impuestas no depende de esa norma autonómica y señalan que, incluso prescindiendo de lo dispuesto por la ley, las medidas podían adoptarse igualmente en aplicación del Plan Rector del parque, vigente desde 2006, y de las competencias de gestión de la dirección del espacio natural. El tribunal incide en que el propio PRUG establece que la organización de las visitas debe orientarse a mejorar la calidad de la experiencia y evitar aglomeraciones temporales o espaciales, por lo que considera razonable limitar el número de personas por desembarco, escalonar horarios o exigir comunicación previa de las llegadas para permitir al personal del parque organizar la recepción y el control de visitantes.

Una empresa histórica del negocio turístico de Cabrera

Las empresas que organizan excursiones turísticas hacia la pequeña isla conforman un pequeño ecosistema local que, con más de 100.000 visitantes anuales y billetes que pueden oscilar entre los 30 y los 70 euros por trayecto, mueve varios millones de euros cada año. Entre las navieras autorizadas para ello se encuentra Excursions a Cabrera S.L., cuyo origen se remonta a los años sesenta: como explica en su propia web, fue en 1965 cuando Miquel Serra Clar, mecánico de profesión y “gran amante del mar”, heredó junto a su esposa, Miquela Ferrer Salom, un pequeño llaüt llamado 'Largo Tiempo', con el que comenzaron a realizar travesías hacia Cabrera.

Con el auge del turismo, la familia empezó a organizar excursiones con pequeños grupos de familiares y amigos, lo que les llevó a adquirir la golondrina 'Debarivi', una embarcación de mayor tamaño con la que la compañía profesionalizó su actividad, ampliando su flota con el paso de los años y el incremento de turistas.

En 1991, el archipiélago fue declarado Parque Nacional por su extraordinario valor ecológico: el espacio protegido, cuya superficie abarca 90.794 hectáreas -89.478 de ellas correspondientes al medio marino- alberga ecosistemas marinos bien conservados, importantes colonias de aves y algunos de los fondos marinos mejor preservados del Mediterráneo occidental. Con ello, el acceso turístico quedó sujeto a concesiones administrativas muy limitadas, una situación que cambió en 2020 con la implantación de autorizaciones anuales y la regulación provisional de los accesos para evitar aglomeraciones a la espera de la aprobación del nuevo plan rector que regule los usos y actividades del archipiélago de Cabrera.

El PRUG actualmente vigente se remonta a 2006 y su actualización lleva años pendiente. Durante la pasada legislatura se inició la tramitación de un nuevo documento, pero el procedimiento caducó a finales de 2023. El Govern de Marga Prohens ha vuelto a poner en marcha la redacción de un nuevo plan, que, según el Ejecutivo, pretende reforzar la protección del Parque Nacional Marítimo-Terrestre de Cabrera mediante la declaración de casi 60.000 hectáreas como área de máxima protección, lo que la convertiría en la zona más extensa del Mediterráneo occidental amparada por este nivel de preservación.

Según la propuesta presentada, la zona de protección estricta abarcaría gran parte de las aguas incorporadas al parque tras su ampliación en 2019. El objetivo pasa por reforzar la preservación de ecosistemas marinos sensibles, favorecer la recuperación de especies vulnerables y consolidar Cabrera como un referente de conservación en el Mediterráneo. El nuevo PRUG deberá someterse todavía a diferentes fases administrativas -incluida información pública y consultas con organismos científicos y sectores implicados- antes de su aprobación definitiva. Cuando entre en vigor, será el instrumento clave para regular el uso del parque nacional y establecer el grado de protección de cada una de sus áreas.

Se da la circunstancia de que en 2024 el grupo ecologista GOB denunció el incremento de la presión humana sobre Cabrera con motivo de la aprobación del Decreto Ley de medidas urgentes de simplificación administrativa, que, según la entidad, “aprovecha para eliminar limitaciones no de trámite administrativo sino de contenido sustancial” como la ampliación de la capacidad de carga de visitantes en transporte colectivo en la isla. Para el GOB, se trata de una medida “claramente clientelista” que “rema en dirección contraria a la contención del impacto del uso público al parque nacional, incrementando el consumo de recursos y la producción de residuos y contaminantes”.

Expectantes, decenas de empresas, promotores e inversores aspiran a obtener una de las 500 nuevas plazas de alquiler turístico ofertadas en edificios protegidos o catalogados como Bienes de Interés Cultural (BIC) de Mallorca. Siguen de cerca la convocatoria, conscientes de que estas autorizaciones, convertidas hoy en un activo codiciado, pueden determinar la rentabilidad de sus proyectos en un mercado limitado que ha disparado el valor de este tipo de licencias. Despachos de abogados y gestorías aprovechan la ocasión para publicar guías sobre cómo participar en el procedimiento y ofrecerles su asesoramiento: “Se trata de un hito especialmente relevante, ya que durante los últimos años la posibilidad de obtener nuevas plazas ha estado condicionada por una moratoria en materia de establecimientos turísticos”, señala uno de los bufetes en su web. Una consultora de alto standing pone incluso precio a cada una de estas plazas: 3.500 euros.

Sin embargo, la decepción no tarda en llegar: los fallos técnicos registrados en el sistema telemático del Consell de Mallorca, responsable de la convocatoria, obligan a suspender y finalmente anular el procedimiento, frustrando las expectativas de quienes confiaban en obtener una de las codiciadas plazas del sector del alquiler vacacional. El sistema telemático de la Bolsa de Alojamientos Turísticos ha colapsado y, con ello, se han abierto las puertas a la batalla judicial.

La primera promotora en recurrir la anulación, producida el pasado mes de septiembre, no ha sido un pequeño propietario. Tras el recurso, publicado en el Boletín Oficial de las Illes Balears (BOIB), figura una sociedad aparentemente domiciliada en Palma, Sa Talaia Gestión SL, que está a su vez participada al 100% por un holding patrimonial con sede en Ludwigshafen (Alemania), 4L4M Beteiligungen GmbH. Se trata de una estructura empresarial dedicada a la gestión de activos con el foco puesto, sobre todo, en la explotación de bienes raíces. No es un caso aislado. En Mallorca, numerosas empresas operan como filiales operativas de grupos alemanes, suizos o británicos, un modelo habitual en la inversión inmobiliaria transnacional dado que permite canalizar capital hacia territorios con alta rentabilidad turística.

Una sede 'fantasma'

En concreto, 4L4M Beteiligungen GmbH responde a un esquema habitual en la inversión inmobiliaria alemana. Beteiligungen significa participaciones: su objeto social no es operar hoteles ni anunciar viviendas al consumidor final, sino poseer y gestionar activos a través de filiales. La fórmula GmbH -el equivalente germano de las sociedades limitadas- permite a los empresarios optimizar la fiscalidad de dividendos, gestionar el posible riesgo patrimonial de sus sociedades y agrupar inversiones fuera del país donde se explotan los activos. En el caso de Sa Talaia Gestión SL, esta figura en los distintos registros empresariales como filial operativa de 4L4M Beteiligungen GmbH, cuyo administrador, Joachim Frank Franz Hermann Lampert, aparece vinculado a ambas. En el Registro Mercantil (Borme), Sa Talaia Gestión SL está inscrita desde 2021 como empresa dedicada a la actividad de promoción y alquiler de bienes inmobiliarios

Al no contar con web propia ni con teléfonos o correos electrónicos visibles, elDiario.es ha intentado ponerse en contacto con esta sociedad personándose en la dirección en la que aparece domiciliada, en pleno casco histórico de Palma, una de las zonas más tensionadas por la expansión del alquiler turístico en paralelo al imparable encarecimiento de la vivienda para residentes. Tras llamar al timbre en varias ocasiones, nadie responde. El domicilio social de Sa Talaia Gestión SL coincide con un despacho jurídico en el que ejercen profesionales que figuran como administradores concursales, apoderados o representantes en distintas sociedades radicadas en las islas -ninguna de ellas Sa Talaia-. Tampoco nadie contesta al llamar a los teléfonos que aparecen en la placa de este bufete colocada en la fachada.

En agosto de 2024, Sa Talaia Gestión figuraba, además, como promotora de una vivienda unifamiliar aislada con piscina en suelo rústico en Sant Llorenç des Cardassar, según los planos técnicos del proyecto analizados por este medio. Se trata de una villa con lámina de agua de más de 34 metros cuadrados, anexo, sótano y garaje: un perfil de inmueble que encaja plenamente en el mercado de alquiler vacacional de gama media-alta. CompanyHouse muestra, además, otras empresas integradas en la red de los Lampert (como WHH Hotel-und Gaststättengesellschaft mbH o Immola Verwaltungs-GmbH) que componen un conglomerado integrado por varias sociedades patrimoniales y hoteleras. No todas tienen presencia en Mallorca, pero confirman que el holding opera a través de múltiples vehículos.

Puerta de entrada del capital extranjero

En declaraciones a elDiario.es, Eduard Vila, abogado especializado en materia de vivienda y mercado inmobiliario, subraya que el auge del alquiler vacacional ha abierto una nueva vía de entrada para inversores internacionales que, décadas atrás, tenían más difícil acceder al sector turístico, dominado por las grandes cadenas hoteleras locales. A diferencia del modelo hotelero tradicional, que exige grandes inversiones y una presencia empresarial visible, la explotación de viviendas permite operar mediante sociedades limitadas y estructuras patrimoniales más flexibles, a menudo con menor exposición pública. “Muchas veces se montan empresas locales como pantalla para que sea más complicado saber si detrás hay una familia que tiene 50 pisos o es una empresa que con 50 accionistas”. Cuando esto ocurre, incide, “ya no estamos hablando de vivir del alquiler turístico, sino de un negocio empresarial con reparto de dividendos”.

Muchas veces se montan empresas locales como pantalla para que sea más complicado saber si detrás hay una familia que tiene 50 pisos o es una empresa que con 50 accionistas. Ya no estamos hablando de vivir del alquiler turístico, sino de un negocio empresarial con reparto de dividendos

Eduard Vila — Abogado especializado en vivienda

El abogado apunta, asimismo, a la desventaja competitiva que esto supone para los operadores locales, al tratarse de inversiones extranjeras de alta capacidad económica con las que “es muy difícil competir”. Y subraya: “Lo que no consiguieron al intentar comprar y gestionar hoteles, ahora lo están haciendo con el alquiler vacacional”, aludiendo así al desembarco del capital internacional en el negocio del alquiler vacacional, un ámbito más accesible y menos concentrado que el sector hotelero tradicional.

La impugnación de la convocatoria del Consell no es un gesto menor: las plazas turísticas son un recurso limitado en Balears y su asignación determina la posibilidad de explotar legalmente viviendas en alquiler de corta duración. En un contexto de contención debido a la creciente saturación turística, cada plaza equivale a un goloso activo económico. El recurso presentado por Sa Talaia Gestión SL introduce un elemento relevante: la defensa judicial de intereses inmobiliarios respaldados por capital extranjero frente a decisiones regulatorias insulares. No se trata solo de una discrepancia administrativa, sino de un pulso entre política pública y estructuras de inversión.

A diferencia del modelo hotelero tradicional, que exige grandes inversiones y una presencia empresarial visible, la explotación de viviendas permite operar mediante sociedades limitadas y estructuras patrimoniales más flexibles, a menudo con menor exposición pública

La judicialización como herramienta empresarial

La utilización de sociedades extranjeras como titulares formales de bienes no es nueva en los tribunales españoles. A través de distintas resoluciones consultadas por este periódico, la Audiencia Provincial de Madrid y el Tribunal Supremo han analizado el papel de mercantiles constituidas bajo la firma alemana Beteiligungen GmbH que reclamaban la propiedad de participaciones sociales y varios inmuebles embargados en España. Los magistrados examinaron si tales mercantiles eran propietarias reales de los bienes o si actuaban como estructuras interpuestas para ocultar al titular efectivo.

En una sentencia de 2009, la Audiencia de Madrid desestimó la demanda interpuesta por Waldimmob Beteiligungen GmbH e Ibhan Handels & Beteiligungs GmbH, que alegaban ser propietarias de la mayoría de participaciones de una empresa española y, junto a esta, reclamaban la titularidad de varios inmuebles embargados para cubrir responsabilidades derivadas de un proceso penal. La sentencia, sin embargo, determinó que no habían probado la adquisición real de los bienes y que las operaciones podían constituir “meras apariencias jurídicas creadas para ocultar la titularidad real” de los activos. Posteriormente, el Supremo aplicó la doctrina del levantamiento del velo societario, un mecanismo que permite ocultar la personalidad jurídica del beneficiario cuando se utiliza para encubrir fraude o abuso.

Aunque estos procedimientos no guardan relación directa con Sa Talaia Gestión SL ni con 4L4M Beteiligungen GmbH, ilustran un criterio consolidado: las estructuras societarias internacionales son legales, pero pueden convertirse en instrumentos de opacidad cuando separan la titularidad formal del control económico real.

El debate sobre quién controla el modelo

En los últimos años, el alquiler turístico se ha convertido en una pieza central del modelo turístico balear. El Consell de Mallorca fijó hace varios años, a través del Plan de Intervención de Ámbitos Turísticos (PIAT), un techo de 430.000 plazas turísticas, de las cuales unas 115.000 corresponden a viviendas vacacionales. El objetivo de establecer este límite pasaba por hacer frente a la creciente masificación que afecta a la isla, golpeada en los últimos años por la sobreconstrucción y la degradación del entorno. El año pasado, el entonces conseller de Turismo, Marcial Rodríguez, planteó la posibilidad de rebajar el tope a las 412.000 plazas (308.000 tradicionales y 104.000 de alquiler turístico). Sin embargo, la institución insular, gobernada por PP y Vox, descarta ahora proceder a esa disminución.

El pasado mes de agosto, con Rodríguez aún como conseller, un análisis pionero del Consell de Mallorca detectó que el 39,5% de la oferta turística en estancias vacacionales que se oferta en plataformas comercializadoras no está registrada ni cuenta con número de licencia en los registros oficiales de la institución insular, por lo que opera de forma ilegal. El estudio arrojaba que, de un promedio mensual de 20.204 publicaciones analizadas, 7.978 (de entre 42.342 plazas turísticas) se corresponden con inmuebles que no cuentan con ningún tipo de control ni garantías y funcionan en competencia desleal con quienes sí cumplen la normativa.

La asociación Habtur, que agrupa a propietarios de viviendas turísticas en Balears, ha denunciado en reiteradas ocasiones un trato desigual respecto a otros operadores del sector. La organización critica el endurecimiento de las limitaciones al alquiler vacacional frente a otras modalidades turísticas, lo que, a su juicio, genera inseguridad jurídica y reduce el valor económico de las licencias.

Las entidades sociales, por su parte, recriminan que el auge del alquiler vacacional, junto a la especulación inmobiliaria, la compra masiva por parte de extranjeros de alto poder adquisitivo y la avidez de los fondos buitre, ha disparado los precios de la vivienda, provocando que numerosos residentes se vean expulsados de sus barrios como consecuencia de la imparable gentrificación. No en vano, muchos propietarios prefieren alquilar a turistas a corto plazo para obtener mayor rentabilidad, lo que ha agravado la escasez de vivienda disponible para los ciudadanos locales y ha provocado la pérdida de identidad de las barriadas.

Expectants, desenes d'empreses, promotors i inversors aspiren a obtenir una de les 500 noves places de lloguer turístic ofertades en edificis protegits o catalogats com a Béns d'Interès Cultural (BIC) de Mallorca. Segueixen de prop la convocatòria, conscients que aquestes llicències poden determinar la viabilitat dels seus projectes en un mercat limitat que ha disparat el valor econòmic d'aquest tipus d'autoritzacions. Despatxos d'advocats i gestories aprofiten l'ocasió per publicar guies sobre com participar en el procediment i oferir-los el seu assessorament: “Es tracta d'una fita especialment rellevant, ja que durant els últims anys la possibilitat d'obtenir noves places ha estat condicionada per una moratòria en matèria d'establiments turístics”, assenyala un dels bufets a la seva web. Una consultora d'alt standing posa fins i tot preu a cadascuna d'aquestes places: 3.500 euros.

Tanmateix, la decepció no triga a arribar: les fallades tècniques registrades en el sistema telemàtic del Consell de Mallorca, responsable de la convocatòria, obliguen a suspendre i finalment anul·lar el procediment, frustrant les expectatives dels qui confiaven a accedir a una de les cobejades llicències del sector del lloguer vacacional. El sistema telemàtic de la Borsa d'Allotjaments Turístics ha col·lapsat i, amb això, ha obert les portes a la batalla judicial.

La primera promotora a recórrer l'anul·lació, produïda el passat mes de setembre, no ha estat un petit propietari. Després del recurs, publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), figura una societat aparentment domiciliada a Palma, Sa Talaia Gestión SL, que està al seu torn participada al 100% per un holding patrimonial amb seu a Ludwigshafen (Alemanya), 4L4M Beteiligungen GmbH. Es tracta d'una estructura empresarial dedicada a la gestió d'actius amb el focus posat, sobretot, en l'explotació de bens immobles. No és un cas aïllat. A Mallorca, nombroses empreses operen com a filials operatives de grups alemanys, suïssos o britànics, un model habitual en la inversió immobiliària transnacional atès que permet canalitzar capital cap a territoris amb alta rendibilitat turística.

Una seu 'fantasma'

En concret, 4L4M Beteiligungen GmbH respon a un esquema habitual en la inversió immobiliària alemanya. Beteiligungen significa participacions: el seu objecte social no és operar hotels ni anunciar habitatges al consumidor final, sinó posseir i gestionar actius a través de filials. En ocasions, els empresaris empren la fórmula GmbH -l'equivalent germànic de les societats limitades- per optimitzar la fiscalitat de dividends, gestionar el possible risc patrimonial de les seves societats i agrupar inversions fora del país on s'exploten els actius. En el cas de Sa Talaia Gestión SL, aquesta figura en els distints registres empresarials com a filial operativa de 4L4M Beteiligungen GmbH, l'administrador de la qual, Joachim Frank Franz Hermann Lampert, apareix vinculat a ambdues. El Registre Mercantil (Borme) la reflecteix com a empresa dedicada l'activitat de promoció i lloguer de béns immobiliaris.

En no comptar amb web pròpia ni amb telèfons o correus electrònics visibles, elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb aquesta societat personant-se en l'adreça en la qual apareix domiciliada d'acord al Borme, en ple casc històric de Palma, una de les zones més tensionades per l'expansió del lloguer turístic en paral·lel a l'imparable encariment de l'habitatge per a residents. Després de cridar al timbre en diverses ocasions, ningú respon. El domicili social de Sa Talaia Gestión SL coincideix, a més, amb un despatx jurídic en el qual exerceixen professionals que figuren com a administradors concursals, apoderats o representants en distintes societats radicades a les illes –cap d'elles Sa Talaia–. Tampoc ningú contesta en cridar als telèfons que apareixen a la placa d'aquest bufet col·locada a la façana.

A l'agost de 2024, Sa Talaia Gestión figurava com a promotora d'un habitatge unifamiliar aïllat amb piscina en sòl rústic a Sant Llorenç des Cardassar, segons els plànols tècnics del projecte analitzats per aquest mitjà. Es tracta d'una vil·la amb làmina d'aigua de més de 34 metres quadrats, annex, soterrani i garatge: un perfil d'immoble que encaixa plenament en el mercat de lloguer vacacional de gamma mitjana-alta. CompanyHouse mostra, a més, altres empreses integrades a la xarxa dels Lampert, com WHH Hotel- und Gaststättengesellschaft mbH, Immola Verwaltungs-GmbH, Rala GmbH & Co. KG, que composen un grup amb diverses societats patrimonials i hoteleres. No totes tenen presència a Mallorca, però confirmen que el holding opera a través de múltiples vehicles.

Porta d'entrada del capital estranger

En declaracions a elDiario.es, Eduard Vila, advocat especialitzat en matèria d'habitatge i mercat immobiliari, subratlla que l'auge del lloguer turístic ha obert una nova via d'entrada per a inversors internacionals que, dècades enrere, tenien més difícil accedir al sector turístic, dominat per les grans cadenes hoteleres locals. A diferència del model hoteler tradicional, que exigeix grans inversions i una presència empresarial visible, l'explotació d'habitatges permet operar mitjançant societats limitades i estructures patrimonials més flexibles, sovint amb menor exposició pública. “Moltes vegades es munten empreses locals com a pantalla perquè sigui més complicat saber si darrere hi ha una família que té 50 pisos o és una empresa que amb 50 accionistes”. Quan això ocorreix, incideix, “ja no estem parlant de viure del lloguer turístic, sinó d'un negoci empresarial amb repartiment de dividends”.

Moltes vegades es munten empreses locals com a pantalla perquè sigui més complicat saber si darrere hi ha una família que té 50 pisos o és una empresa que amb 50 accionistes. Ja no estem parlant de viure del lloguer turístic, sinó d'un negoci empresarial amb repartiment de dividends

Eduard Vila — Advocat especialitzat en habitatges

L'advocat apunta, així mateix, al desavantatge competitiu que això suposa per als operadors locals, en tractar-se d'inversions estrangeres d'alta capacitat econòmica amb les quals “és molt difícil competir”. I subratlla: “El que no van aconseguir en intentar comprar i gestionar hotels, ara ho estan fent amb el lloguer vacacional”, al·ludint així al desembarcament del capital internacional en el negoci del lloguer vacacional, un àmbit més accessible i menys concentrat que el sector hoteler tradicional. I sentencia: “El que no van aconseguir en intentar comprar i gestionar hotels, ara ho estan fent amb el lloguer vacacional”.

La impugnació de la convocatòria de places no és un gest menor: les places turístiques són un recurs limitat a les Balears i la seva assignació determina la possibilitat d'explotar legalment habitatges per a llogar de curta durada. En un context de contenció a causa de la creixent saturació turística, cada plaça equival a un golós actiu econòmic. El recurs presentat per Sa Talaia introdueix un element rellevant: la defensa judicial d'interessos immobiliaris amb el suport de capital estranger enfront de decisions regulatòries insulars. No es tracta només d'una discrepància administrativa, sinó d'un pols entre política pública i estructures d'inversió.

A diferència del model hoteler tradicional, que exigeix grans inversions i una presència empresarial visible, l'explotació d'habitatges permet operar mitjançant societats limitades i estructures patrimonials més flexibles, sovint amb menor exposició pública

La judicialització com a eina empresarial

La utilització de societats estrangeres com a titulars formals de béns no és nova als tribunals espanyols. A través de distintes resolucions consultades per aquest periòdic, l'Audiència Provincial de Madrid i el Tribunal Suprem han analitzat el paper de mercantils constituïdes sota la forma alemanya Beteiligungen GmbH i que reclamaven la propietat de participacions socials i diversos immobles embargats a Espanya. Els magistrats van examinar si tals mercantils eren propietàries reals dels béns o si actuaven com a estructures intermèdies per ocultar el titular efectiu.

En una sentència de 2009, l'Audiència de Madrid va desestimar la demanda interposada per Waldimmob Beteiligungen GmbH i Ibhan Handels & Beteiligungs GmbH, que al·legaven ser propietàries de la majoria de les participacions d'una empresa espanyola i, juntament amb aquesta, reclamaven la titularitat de diversos immobles embargats per cobrir responsabilitats derivades d'un procés penal. La sentència, tanmateix, va determinar que no havien provat l'adquisició real dels béns i que les operacions podien constituir “meres aparences jurídiques creades per ocultar la titularitat real” dels actius. Posteriorment, el Suprem va aplicar la doctrina de l'aixecament del vel societari, un mecanisme que permet ocultar la personalitat jurídica del beneficiari quan s'utilitza per encobrir frau o abús.

Tot i que aquests procediments no guarden relació directa amb Sa Talaia Gestión SL ni amb 4L4M Beteiligungen GmbH, il·lustren un criteri consolidat: les estructures societàries internacionals són legals, però poden convertir-se en instruments d'opacitat quan separen la titularitat formal del control econòmic real.

El debat sobre qui controla el model

En els últims anys, el lloguer turístic s'ha convertit en una peça central del model turístic balear. El Consell de Mallorca va fixar fa diversos anys, a través del Pla d'Intervenció d'Ambients Turístics (PIAT), un sostre de 430.000 places turístiques, de les quals unes 115.000 corresponen a habitatges vacacionals. L'objectiu d'establir aquest límit passava per fer front a la saturació que afecta l'illa, colpejada en els últims anys per la massificació, la sobreconstrucció i la degradació de l'entorn. L'any passat, el llavors conseller de Turisme, Marcial Rodríguez, va plantejar la possibilitat de rebaixar el sostre a les 412.000 places (308.000 tradicionals i 104.000 de lloguer turístic). Tanmateix, la institució insular, governada per PP i Vox, descarta ara procedir a aquesta disminució.

El passat mes d'agost, amb Rodríguez encara com a conseller, una anàlisi pionera del Consell de Mallorca va detectar que el 39,5% de l'oferta turística en estades vacacionals que s'oferta en plataformes comercialitzadores no està registrada ni compta amb nombre de llicències en els registres oficials de la institució insular, per la qual cosa opera de forma il·legal. L'estudi projectava que, d'una mitjana mensual de 20.204 publicacions analitzades, 7.978 (relatives a 42.342 places turístiques) es corresponen amb immobles que no compten amb cap mena de control ni garanties i funcionen en competència deslleial amb qui compleixen la normativa.

L'associació Habtur, que agrupa propietaris d'habitatges turístics a les Balears, ha denunciat en reiterades ocasions un tracte desigual respecte a altres operadors del sector. L'organització critica l'enduriment de les limitacions al lloguer vacacional enfront d'altres modalitats turístiques, la qual cosa, a parer seu, genera inseguretat jurídica i redueix el valor econòmic de les llicències.

Les entitats socials, per la seva banda, recriminen que l'auge del lloguer vacacional, juntament amb l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i l'aviditat dels fons voltor, ha disparat els preus de l'habitatge, provocant que nombrós resident es vegin expulsats dels seus barris a conseqüència de la imparable gentrificació. No en va, molts propietaris prefereixen llogar a turistes a curt termini per obtenir major rendibilitat, la qual cosa ha agreujat l'escassetat d'habitatge disponible per als ciutadans locals i ha provocat la pèrdua d'identitat dels barris.

El Parlament balear ha rebutjat, amb els vots de PP i Vox, instar els Consells Insulars a posar en marxa un programa específic de seguiment i control de l'oferta turística il·legal durant el proper estiu. L'arxipèlag figura, de fet, entre les comunitats autònomes amb major nombre d'habitatges turístics i de temporada que operen fora de la legalitat, d'acord a les dades fetes públiques el passat dilluns pel Ministeri d'Habitatge en el marc de la posada en marxa del nou registre únic de lloguers de curta durada. En total, 3.062 sol·licituds de registre obligatori han estat revocades a Balears per no complir amb els requisits exigits per poder comercialitzar-se com a allotjaments turístics o de temporada.

La iniciativa, registrada pel PSIB-PSOE, es recolzava en el consens social existent al voltant de la saturació turística que travessen les illes -amb un 80% de residents a favor de reduir el nombre de turistes i de places, segons una enquesta del propi Govern-, la qual cosa provoca un impacte directe en el territori i els preus de l'habitatge. El document posava l'èmfasi, així mateix, en el fet que l'Executiu presidit per la popular Marga Prohens hagi eliminat els principals instruments per limitar el creixement del sector.

La proposició no de llei (PNL), debatuda a la Comissió de Turisme, Cultura, Esports, Treball, Funció Pública i Diàleg Social, ha estat tombada amb els vots en contra dels set diputats de PP i Vox, enfront dels sis vots favorables del PSIB, Més per Mallorca i el Grup Mixt.

El text rebutjat, defensat pel diputat Llorenç Pou, recordava que l'actual Govern va aixecar la moratòria turística aprovada el 2022 per l'anterior Executiu d'esquerres a través de la llei de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de Balears, que a més va donar un període de fins a quatre anys -també eliminat- perquè els Consells establissin la capacitat de càrrega de turistes que podia suportar cadascuna de les illes.

La iniciativa lamentava, així mateix, la supressió de la mesura de decreixement de places establerta per l'anterior norma, que instava a donar de baixa dues places per poder donar d'alta una nova. “Atès que s'han eliminat la data topall per a la determinació del límit de càrrega de les illes i la mesura d'intercanvi del 'dos per un', les decisions de l'actual Govern han provocat que l' únic camí per reduir el nombre de places sigui la reducció de l'oferta il·legal”, afegia el text, que assenyala la creació, per part del Consell de Mallorca, de dues borses transitòries a través de les quals “s'està ampliant el nombre de places comercialitzades a la illa”.

El text subratllava a més el fracàs de les mesures aprovades fins ara per combatre aquest fenòmen, com la possibilitat de precintar habitatges turístics il·legals. En aquest sentit, Pou ha recriminat que els resultats obtinguts per la mesura aprovada en aquest sentit a l'octubre de 2023 per l'actual Executiu “han estat nuls”, atès que “no s'ha pogut precintar cap habitatge turístic il·legal a Balears”.

Davant aquest escenari, els socialistes defensaven que la reducció de l'oferta turística il·legal s'ha convertit en “l'únic camí” per contenir el nombre de places. Per a això, la PNL instava els Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, en coordinació amb el Govern, a executar durant l'estiu de 2026 un programa de seguiment i control que permetés als serveis d'inspecció turística comprovar si els habitatges detectats el 2025 com a anunciants d'estades il·legals a plataformes en línia com Airbnb que, un any després, continuen comercialitzant-se.

El Parlament balear ha rechazado, con los votos de PP y Vox, instar a los Consells Insulars a poner en marcha un programa específico de seguimiento y control de la oferta turística ilegal durante el próximo verano. El archipiélago figura, de hecho, entre las comunidades autónomas con mayor número de viviendas turísticas y de temporada que operan fuera de la legalidad, de acuerdo a los datos hechos públicos el pasado lunes por el Ministerio de Vivienda en el marco de la puesta en marcha del nuevo registro único de alquileres de corta duración. En total, 3.062 solicitudes de registro obligatorio han sido revocadas en Balears por no cumplir con los requisitos exigidos para poder comercializarse como alojamientos turísticos o de temporada.

La iniciativa, registrada por el PSIB-PSOE, se apoyaba en el consenso social existente en torno a la saturación turística que atraviesa las islas -con un 80% de residentes a favor de reducir el número de turistas y de plazas, según una encuesta del propio Govern-, lo que provoca un impacto directo en el territorio y los precios de la vivienda. El documento hacía hincapié, asimismo, en en el hecho de que el Ejecutivo presidido por la popular Marga Prohens haya eliminado los principales instrumentos para limitar el crecimiento del sector.

La proposición no de ley (PNL), debatida en la Comisión de Turismo, Cultura, Deportes, Trabajo, Función Pública y Diálogo Social, ha sido tumbada con los votos en contra de los siete diputados de PP y Vox, frente a los seis votos favorables del PSIB, Més per Mallorca y el Grupo Mixto.

El texto rechazado, defendido por el diputado Llorenç Pou, recordaba que el actual Govern levantó la moratoria turística aprobada en 2022 por el anterior Ejecutivo de izquierdas a través de la ley de medidas urgentes para la sostenibilidad y la circularidad del turismo de Balears, que además dio un periodo de hasta cuatro años -también eliminado- para que los Consells establecieran la capacidad de carga de turistas que podía soportar cada una de las islas.

La iniciativa lamentaba, asimismo, la supresión de la medida de decrecimiento de plazas establecida en la anterior norma, que instaba a dar de baja dos plazas para poder dar de alta una nueva. “Dado que se han eliminado la fecha tope de la determinación del límite de carga de las islas y la medida de intercambio del 'dos por uno', las decisiones del actual Govern han provocado que el único camino para reducir el número de plazas sea la reducción de la oferta ilegal”, añadía el texto, que señala la creación, por parte del Consell de Mallorca, de dos bolsas transitorias a través de las cuales “se está ampliando el número de plazas comercializadas en la isla”.

El texto subrayaba además el fracaso de las medidas aprobadas hasta ahora para combatir este fenómeno, como la posibilidad de precintar viviendas turísticas ilegales. En este sentido, Pou ha recriminado que los resultados obtenidos de la medida aprobada en este sentido en octubre de 2023 por el actual Ejecutivo “han sido nulos”, dado que “no se ha podido precintar ninguna vivienda turística ilegal en Balears”.

Ante este escenario, los socialistas defendían que la reducción de la oferta turística ilegal se ha convertido en “el único camino” para contener el número de plazas. Para ello, la PNL instaba a los Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera, en coordinación con el Govern, a ejecutar durante el verano de 2026 un programa de seguimiento y control que permitiera a los servicios de inspección turística comprobar si las viviendas detectadas en 2025 como anunciantes de estancias ilegales en plataformas en línea como Airbnb que, un año después, continúan comercializándose.

Els ports de les Balears han rebut entre gener i novembre un total de 2,55 milions de creueristes, una xifra que supera, amb un mes d'antelació, els 2,49 milions registrats en tot 2024. Les dades, incloses a l'últim informe mensual de Ports de l'Estat, confirmen que l'arxipèlag continua consolidant-se com un dels principals destins de creuers de l'Estat, malgrat les creixents crítiques socials i polítiques a l'impacte d'aquest model turístic.

El balanç interanual reflecteix un augment del 4,5% en el nombre de creueristes respecte al mateix període de l'any anterior. Només al mes de novembre van arribar als ports balears 99.381 passatgers, una xifra inferior als 143.976 del mateix mes de 2024, cosa que apunta a una certa moderació estacional després d'un any d'intensa activitat.

Pel que fa al trànsit de vaixells, entre gener i novembre han recalat a les Balears 780 creuers, un 2,9% més que el 2024. Al novembre van ser 43 vaixells, enfront dels 66 del mateix mes de l'any passat. Malgrat aquest descens puntual, l'acumulat anual manté les illes com el segon destí estatal en nombre de creuers, només per darrere de Barcelona.

Si se sumen els passatgers en règim de transport regular i els creueristes, entre gener i novembre han arribat a les Balears 9,59 milions de persones, cosa que suposa un descens interanual del 0,8%. Al novembre es van comptabilitzar 405.715 passatgers, gairebé 50.000 menys que l'any anterior.

Des de fa anys, veïns, entitats ecologistes i partits d'esquerra critiquen que aquest model agreuja la massificació que pateix Balears, principalment al centre de Palma, on solen registrar-se aglomeracions en punts clau com la Catedral, el passeig del Born i els cèntrics i estrets carrers del casc antic, contribuint al col·lapse de zones ja saturades. Aquestes mateixes veus retreuen que els grans vaixells continuen sent una de les principals fonts de contaminació als ports, a més d'aguditzar la pressió humana sobre l'espai urbà i generar un escàs retorn econòmic.

En 2022, el Govern i les principals navilieres internacionals que operen a Balears -Costa Cruceros, MSC Cruceros, TUI Cruises, Royal Caribbean i Marella Cruises- van rubricar un acord pioner a nivell estatal per limitar el nombre d'escales enfront de l'ingent creixement portuari experimentat a les darreres dècades.

El document recull que, des d'aquell any, únicament poden arribar en el mateix dia a Palma un total de tres creuers de més de 500 passatgers, només un dels quals pot superar els 5.000 viatgers, sempre que, en conjunt, no se superin els 8.500 creueristes diaris. Els vaixells amb capacitat per a menys de 500 viatgers queden, d'aquesta manera, exempts de les restriccions. 

D'acord amb l'últim informe de Ports de l'Estat, Espanya ha batut el seu rècord històric de creueristes, amb 13,1 milions de passatgers entre gener i novembre de 2025, un 10% més que en el mateix període de 2024. Balears concentra gairebé un de cada cinc creueristes que arriben als ports espanyols, només superada per Barcelona.

En paral·lel, els ports balears han mogut 16,5 milions de tones de mercaderies en els primers onze mesos de l'any, un 3,6% més que el 2024. La major part correspon a granels líquids, sòlids i mercaderia general. No obstant això, el nombre de vaixells mercants ha descendit un 7,4% interanual, una tendència que contrasta amb l'augment dels creuers.

El nou rècord de creueristes torna a situar sobre la taula el debat de fons: fins a quin punt Balears pot seguir creixent en turisme de creuers. Mentre les autoritats portuàries destaquen el pes econòmic del sector, els crítics adverteixen que l'arxipèlag continua avançant cap a un model cada vegada més intensiu, amb beneficis concentrats i costos ambientals i socials que, principalment, recauen sobre la ciutadania.

Los puertos de Balears han recibido entre enero y noviembre un total de 2,55 millones de cruceristas, una cifra que supera, con un mes de antelación, los 2,49 millones registrados en todo 2024. Los datos, incluidos en el último informe mensual de Puertos del Estado, confirman que el archipiélago continúa consolidándose como uno de los principales destinos de cruceros del Estado, pese a las crecientes críticas sociales y políticas al impacto de este modelo turístico.

El balance interanual refleja un aumento del 4,5% en el número de cruceristas respecto al mismo periodo del año anterior. Solo en el mes de noviembre llegaron a los puertos baleares 99.381 pasajeros, una cifra inferior a los 143.976 del mismo mes de 2024, lo que apunta a cierta moderación estacional tras un año de intensa actividad.

En cuanto al tráfico de buques, entre enero y noviembre han recalado en Balears 780 cruceros, un 2,9% más que en 2024. En noviembre fueron 43 barcos, frente a los 66 del mismo mes del año pasado. Pese a este descenso puntual, el acumulado anual mantiene a las islas como el segundo destino estatal en número de cruceros, solo por detrás de Barcelona.

Si se suman los pasajeros en régimen de transporte regular y los cruceristas, entre enero y noviembre han llegado a Baleares 9,59 millones de personas, lo que supone un descenso interanual del 0,8%. En noviembre se contabilizaron 405.715 pasajeros, casi 50.000 menos que el año anterior.

Desde hace años, vecinos, entidades ecologistas y partidos de izquierda critican que este modelo agrava la masificación que sufre Balears, principalmente en el centro de Palma, donde suelen registrarse aglomeraciones en puntos clave como la Catedral, el paseo del Born y las céntricas y estrechas calles del casco antiguo, contribuyendo al colapso de zonas ya saturadas. Estas mismas voces recriminan que los grandes buques continúan siendo una de las principales fuentes de contaminación en los puertos, además de agudizar la presión humana sobre el espacio urbano y generar un escaso retorno económico.

En 2022, el Govern y las principales navieras internacionales que operan en Balears -Costa Cruceros, MSC Cruceros, TUI Cruises, Royal Caribbean y Marella Cruises- rubricaron un acuerdo pionero a nivel estatal en aras a limitar el número de escalas frente al ingente crecimiento portuario experimentado en las últimas décadas.

El documento recoge que, desde ese año, únicamente pueden llegar en el mismo día a Palma un total de tres cruceros de más de 500 pasajeros, solo uno de los cuales puede superar los 5.000 viajeros, siempre que, en conjunto, no se superen los 8.500 cruceristas diarios. Los barcos con capacidad para menos de 500 viajeros quedan, de este modo, exentos de las restricciones. 

De acuerdo al último informe de Puertos del Estado, España ha batido su récord histórico de cruceristas, con 13,1 millones de pasajeros entre enero y noviembre de 2025, un 10% más que en el mismo periodo de 2024. Balears concentra casi uno de cada cinco cruceristas que llegan a los puertos españoles, solo superada por Barcelona.

En paralelo, los puertos baleares han movido 16,5 millones de toneladas de mercancías en los primeros once meses del año, un 3,6% más que en 2024. La mayor parte corresponde a graneles líquidos, sólidos y mercancía general. Sin embargo, el número de buques mercantes ha descendido un 7,4% interanual, una tendencia que contrasta con el aumento de los cruceros.

El nuevo récord de cruceristas vuelve a situar sobre la mesa el debate de fondo: hasta qué punto Baleares puede seguir creciendo en turismo de cruceros. Mientras las autoridades portuarias destacan el peso económico del sector, los críticos advierten de que el archipiélago continúa avanzando hacia un modelo cada vez más intensivo, con beneficios concentrados y costes ambientales y sociales que, principalmente, recaen sobre la ciudadanía.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat de forma definitiva els pressupostos municipals per al 2026 -que ascendeixen a 626 milions d'euros- amb els vots de PP i Vox. Per la seva banda, l'oposició -PSOE, Més per Palma i Unides Podem- han votat en contra dels comptes després de veure rebutjades totes les seves propostes, entre elles la creació d'un impost als habitatges buits, un complement municipal a l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) o una taxa als creueristes, cosa que, d'acord als càlculs de Més, suposaria un ingrés extra de 75 milions d'euros.

Des dels grups d'esquerra retreuen que els pressupostos beneficien les classes més adinerades, especialment amb les rebaixes fiscals contemplades en l'Impost de Béns Immobles (IBI) o l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). En aquest sentit, el PSIB-PSOE retreu que el text no presenta “cap mesura ambiciosa ni estructural” per fer front a l'emergència habitacional que travessa la ciutat, com podrien ser la limitació dels preus dels lloguers, la compra d'habitatges per a lloguer assequible o la mobilització d'habitatges buits.

Es dóna la circumstància, a més, que la capital balear concentra la major part d'habitatges en mans de grans tenidors, amb 8.652 immobles (un 4,85%), dels quals 2.621 pertanyen a propietaris amb més de cent cases cadascun, d'acord a la investigació duta a terme per elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre.

Durant el ple extraordinari celebrat aquest dilluns, la regidora d'Hisenda, Mercedes Celeste, ha defensat els comptes com una aposta “realista, equilibrada i responsable” que consolida el projecte polític iniciat el 2024 i compleix amb l'acord programàtic signat amb Vox a l'inici de mandat. Tal com ha asseverat, els pressupostos continuen la senda de la rebaixa d'impostos -una de les senyes del pacte amb l'extrema dreta-, “alleugerint la càrrega sobre famílies, autònoms i empreses”, mentre, ha subratllat, “s'aposta per la millora de la qualitat dels serveis públics, amb el pressupost més gran en recursos humans de la història de l'Ajuntament, amb 215 milions d'euros”.

Les xifres

El govern municipal ha posat l'accent en inversions socials i laborals, entre les quals destaca l'augment d'un 30% en l'atenció integral a dones víctimes de violència de gènere i de més d'un 60% per a la seva acollida, així com el compromís de realitzar una valoració dels llocs de treball del Consistori per millorar condicions laborals. Entre les partides figura també la gratuïtat del transport públic per tercer any consecutiu, la incorporació de 50 policies i 12 bombers i diverses actuacions en infraestructures i cultura -des del programa 'Palma a Punt' a l'aspiració de Capital Europea de la Cultura 2031-.

Per la seva banda, Vox no ha ocultat que el seu suport respon al fet que l'equip de govern ha incorporat propostes del partit per reforçar la seguretat, les infraestructures i el pressupost de barris. El seu portaveu, Fulgencio Coll, ha emfatitzat que es tracta d'uns comptes “equilibrats” i “lleugerament superiors” als de l'any anterior, en línia amb les prioritats compartides per tots dos socis de legislatura.

L'oposició, tanmateix, denuncia que els pressupostos reflecteixen “les prioritats” de PP i Vox, en paraules de la regidora d'Unides Podem, Lucía Muñoz. “Palma viu la major crisi d'habitatge de la seva història recent”, ha lamentat, malgrat que els comptes “no dediquen els recursos necessaris per afrontar aquesta emergència”. Un dels punts centrals de la seva crítica és la renúncia de l'Ajuntament a aplicar mesures fiscals progressives.

Entre les esmenes rebutjades per populars i extrema dreta figurava l'impuls d'un impost als habitatges buits, taxes específiques per a creueristes, o fórmules per complementar l'ITS. Tampoc han prosperat les propostes dirigides a reforçar política d'habitatge públic, un dels assumptes que l'oposició considera més urgents.

Pressupostos “per a dues famílies concretes: la turística i la immobiliària”

Des de Més per Palma, Neus Truyol ha carregat contra el que considera un pressupost orientat “a dues famílies concretes: la turística i la immobiliària”. La formació ecosobiranista sosté que les polítiques fiscals del PP faciliten la construcció d'habitatges més cars i legalitzacions en sòl rústic, mentre “s'abareten impostos al negoci immobiliari” i es promou -encara més- la massificació turística. La portaveu ha recalcat que les rebaixes fiscals no beneficiaran les famílies treballadores, sinó als sectors “que ja guanyen amb el turisme i la construcció”.

“Als que fan negoci turístic, el PP els ha donat la papereta guanyadora de més promoció turística, més massificació, més creuers, més rutes internacionals, més i més turisme que genera malestar, massificació i increment de preus per a les famílies treballadores”, ha incidit Truyol, qui ha recalcat que, a més, “hi ha un hoteler al qual li ha tocat 'El Gordo', unes vistes al mar, amb la tala dels bellaombres de Dalt Murada”. “I als que fan negoci amb l'habitatge, el PP els deixa construir habitatges més cars, legalitzar xalets en sòl rústic i els fa descomptes d'impostos”, ha lamentat.

Així mateix, els grups d'esquerres lamenten que no es destinin recursos significatius a polítiques d'igualtat, diversitat o memòria democràtica, ni per blindar serveis socials més enllà de les partides anunciades. També denuncien que, malgrat les gairebé 200 esmenes presentades, no s'hagi acceptat ni una sola. En aquest sentit, el portaveu socialista, Xisco Ducrós, ha acusat l'equip de govern “d'imposar” el pressupost “sense diàleg” i “sense consens”.

El pressupost del 2026 torna a mostrar així la sintonia entre PP i Vox a Cort, tant en el seu contingut com en la forma d'aprovació. Des de l'equip de govern s'insisteix que són uns comptes que garanteixen “estabilitat econòmica” i “mirada de futur” per a la ciutat. L'oposició replica, tanmateix, que el futur al qual miren beneficia el turisme, la construcció i els interessos privats, no a la ciutadania treballadora.

El Ayuntamiento de Palma ha aprobado de forma definitiva los presupuestos municipales para 2026 -que ascienden a 626 millones de euros- con los votos de PP y Vox. Por su parte, la oposición -PSOE, Més per Palma y Unidas Podemos- han votado en contra de las cuentas tras ver rechazadas todas sus propuestas, entre ellas la creación de un impuesto a las viviendas vacías, un complemento municipal al Impuesto de Turismo Sostenible (ITS) o una tasa a los cruceristas, lo que, de acuerdo a los cálculos de Més, supondría un ingreso extra de 75 millones de euros.

Desde los grupos de izquierda recriminan que los presupuestos benefician a las clases más adineradas, especialmente con las rebajas fiscales contempladas en el Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) o el Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras (ICIO). En este sentido, el PSIB-PSOE recrimina que el texto no presenta “ninguna medida ambiciosa ni estructural” para hacer frente a la emergencia habitacional que atraviesa la ciudad, como podrían ser la limitación de los precios de los alquileres, la compra de viviendas para alquiler asequible o la movilización de viviendas vacías.

Se da la circunstancia, además, de que la capital balear concentra la mayor parte de viviendas en manos de grandes tenedores, con 8.652 inmuebles (un 4,85%), de los cuales 2.621 pertenecen a propietarios con más de cien casas cada uno, de acuerdo a la investigación llevada a cabo por elDiario.es con datos inéditos del Catastro.

Durante el pleno extraordinario celebrado este lunes, la regidora de Hacienda, Mercedes Celeste, ha defendido las cuentas como una apuesta “realista, equilibrada y responsable” que consolida el proyecto político iniciado en 2024 y cumple con el acuerdo programático firmado con Vox al inicio de mandato. Tal como ha aseverado, los presupuestos continúan la senda de la rebaja de impuestos -una de las señas del pacto con la extrema derecha-, “aligerando la carga sobre familias, autónomos y empresas”, mientras, ha subrayado, “se apuesta por la mejora de la calidad de los servicios públicos, con el presupuesto más grande en recursos humanos de la historia del Ayuntamiento, con 215 millones de euros”.

Las cifras

El gobierno municipal ha puesto el acento en inversiones sociales y laborales, entre las que destaca el aumento de un 30% en la atención integral a mujeres víctimas de violencia de género y de más de un 60% para su acogida, así como el compromiso de realizar una valoración de los puestos de trabajo del consistorio para mejorar condiciones laborales. Entre las partidas figura también la gratuidad del transporte público por tercer año consecutivo, la incorporación de 50 policías y 12 bomberos y diversas actuaciones en infraestructuras y cultura -desde el programa 'Palma a Punt' a la aspiración de Capital Europea de la Cultura 2031-.

Por su parte, Vox no ha ocultado que su apoyo responde a que el equipo de gobierno ha incorporado propuestas del partido para reforzar la seguridad, las infraestructuras y el presupuesto de barrios. Su portavoz, Fulgencio Coll, ha enfatizado que se trata de unas cuentas “equilibradas” y “ligeramente superiores” a las del año anterior, en línea con las prioridades compartidas por ambos socios de legislatura.

La oposición, sin embargo, denuncia que los presupuestos reflejan “las prioridades” de PP y Vox, en palabras de la regidora de Unidas Podemos, Lucía Muñoz. “Palma vive la mayor crisis de vivienda de su historia reciente”, ha lamentado, a pesar de lo cual las cuentas “no dedican los recursos necesarios para afrontar esta emergencia”. Uno de los puntos centrales de su crítica es la renuncia del Ayuntamiento a aplicar medidas fiscales progresivas.

Entre las enmiendas rechazadas por populares y extrema derecha figuraba el impulso de un impuesto a las viviendas vacías, tasas específicas para cruceristas, o fórmulas para complementar el ITS. Tampoco han prosperado las propuestas dirigidas a reforzar política de vivienda pública, uno de los asuntos que la oposición considera más urgentes.

Presupuestos “para dos familias concretas: la turística y la inmobiliaria”

Desde Més per Palma, Neus Truyol ha cargado contra lo que considera un presupuesto orientado “a dos familias concretas: la turística y la inmobiliaria”. La formación ecosoberanista sostiene que las políticas fiscales del PP facilitan la construcción de viviendas más caras y legalizaciones en suelo rústico, mientras se “abaratan impuestos al negocio inmobiliario” y se promueve -aún más- la masificación turística. La portavoz ha recalcado que las rebajas fiscales no beneficiarán a las familias trabajadoras, sino a los sectores “que ya ganan con el turismo y el ladrillo”.

“A los que hacen negocio turístico, el PP les ha dado la papeleta ganadora de más promoción turística, más masificación, más cruceros, más rutas internacionales, más y más turismo que genera malestar, masificación e incremento de precios para las familias trabajadoras”, ha incidido Truyol, quien ha recalcado que, además, “hay un hotelero al que le ha tocado 'El Gordo', unas vistas al mar, con la tala de los bellasombra de Dalt Murada”. “Y a los que hacen negocio con la vivienda, el PP les deja construir viviendas más caras, legalizar chalés en suelo rústico y les hace descuentos de impuestos”, ha lamentado.

Asimismo, los grupos de izquierdas lamentan que no se destinen recursos significativos a políticas de igualdad, diversidad o memoria democrática, ni para blindar servicios sociales más allá de las partidas anunciadas. También denuncian que, pese a las casi 200 enmiendas presentadas, no se haya aceptado ni una sola. En este sentido, el portavoz socialista, Xisco Ducrós, ha acusado al equipo de gobierno de “imponer” el presupuesto “sin diálogo” y “sin consenso”.

El presupuesto de 2026 vuelve a mostrar así la sintonía entre PP y Vox en Cort, tanto en su contenido como en la forma de aprobación. Desde el equipo de gobierno se insiste en que son unas cuentas que garantizan “estabilidad económica” y “mirada de futuro” para la ciudad. La oposición replica, sin embargo, que el futuro al que miran beneficia al turismo, a la construcción y a los intereses privados, no a la ciudadanía trabajadora.

Los vecinos del Casco Histórico de Toledo han protagonizado este sábado una nueva protesta, la quinta ya desde que se produjera el temprano encendido navideño en la ciudad el pasado 21 de noviembre. Se concentraban de nuevo en la plaza de Zocodover, como hicieran hace ya una semana.

Vuelven a protestar por la masificación turística en su barrio, el más turístico de la ciudad. Aunque señalan que no están en contra del turismo, sí reclaman medidas para compaginar su vida cotidiana con las de los miles de visitantes que en determinadas épocas del año, como es el caso de la Navidad, pueblan las estrechas calles de la ciudad Patrimonio de la Humanidad.

Esta vez la protesta ha sido 'musical', con su propia versión de un villancico, dedicado al alcalde, Carlos Velázquez quien esta semana llegó a asegurar que las movilizaciones vecinales son “electoralistas”. Después, el gobierno local anunció, antes las advertencias vecinales del “peligro” de las aglomeraciones, que se utilizará el mismo sistema de megafonía que se instala durante la procesión del Corpus Christi y que permitirá alertar en caso de incidencias o pedir a los viandantes que despejen las calles.

El villancico-protesta en cuestión que se ha cantando hoy denota que las medidas tomadas por el alcalde no son suficientes y que las movilizaciones van a seguir.

No traemos reguetón

Ni 'na' que se le parezca

Les traemos unas coplas

'pael' alcalde y pa su recua.

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Se lo decimos cantando

A ver si se enteran ya

De que lo nuestro es el barrio

Y no la lucha electoral.

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Nuestro actual alcalde

No nos quiere escuchar

Y nos acusa falsamente

De interés electoral.

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Tenemos un interés

Necesario y urgente

Que es mejorar la vida

Del casco y residentes

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Nuestro actual alcalde

No rie tanto últimamente

Le crispan nuestras reuniones

De vecinos a las siete.

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Al Ilustrísimo Alcalde

Le venimos a aclarar

!'quel' 21 de noviembre

Todavía no es Navidad!

Ande ande ande Carlos que obsesión

Pone las bombillas antes 'quel' turrón.

Estén todos muy tranquilos

Por estas calles colapsadas

Megafonía les avisa

Si se puede liar parda

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Esta semana los vecinos convocaban la nueva protesta destacando que durante la reunión que mantuvieron el pasado 28 de noviembre con Iñaki Jimémez, concejal de movilidad, y responsables de la Policía Local, se les dijo que habría más reuniones y encuentros. “Habiendo transcurrido casi tres semanas desde entonces, no hemos vuelto a recibir noticias del Ayuntamiento. Conocemos las declaraciones del alcalde de la ciudad, reconociendo nuestros problemas pero no comprendiendo que los hagamos públicos con protestas en la calle”, criticaban.

La Policia Local d'Alcúdia ha llançat un missatge a les xarxes socials en el qual es dirigeix als responsables de les pintades aparegudes aquests dies a la localitat, diverses d'elles contra el turisme massiu a Mallorca, advertint-los de les conseqüències legals i econòmiques dels fets. “Aquest missatge va dirigit directament a l'autor o als autors d'aquests actes: el moment arribarà”.

“Us garantim que continuarem treballant, investigant i utilitzant tots els mitjans disponibles per identificar-vos. I quan això passi, haureu d'assumir totes les conseqüències legals i econòmiques derivades dels desperfectes causats al nostre municipi”, assevera el cos policial al seu compte d'Instagram.

D'aquesta manera, la Policia condemna “fermament” les pintades que, “de manera incívica i irresponsable”, s'han realitzat aquests dies al centre històric i en altres punts de la ciutat. “Un patrimoni que és de tots, que cuidem entre tots i que mereix respecte”, prossegueix el missatge.

Si bé algunes d'aquestes pintades reflecteixen el malestar de part de la població amb els efectes de la massificació turística a Mallorca i el seu impacte sobre el cost de vida, els preus de l'habitatge i el territori, el cos municipal lamenta els danys produïts sobre els seus bens públics i demana col·laboració ciutadana per trobar-ne els autors -“la confidencialitat i l'anonimat estàn totalment garantits”-: “Alcúdia és una ciutat que estima el seu patrimoni i no tolerarà cap comportament que l'atempti. El respecte a l'espai públic és una obligació, no una opció”.

Les denúnces entorn dels grafitis al casc històric d'Alcúdia, un dels millor conservats de Mallorca i protegit per la seva muralla medieval del segle XIV -un espai especialment sensible pel seu valor patrimonial-, s'han anat succeint al llarg dels últims anys. Veïns, entitats de conservació i partits polítics critiquen el deteriorament progressiu d'un conjunt històric que constitueix un dels principals atractius culturals del municipi.

La Policía Local del municipio mallorquín de Alcúdia ha lanzado un mensaje en redes sociales en el que se dirige a los responsables de las pintadas aparecidas estos días en la localidad, varias de ellas contra el turismo masivo en Mallorca, advirtiéndoles de las consecuencias legales y económicas de los hechos. “Este mensaje va dirigido directamente al autor o a los autores de estos actos: el momento llegará”.

“Os garantizamos que continuaremos trabajando, investigando y utilizando todos los medios disponibles finos identificaros. Y cuando esto pase, tendréis que asumir todas las consecuencias legales y económicas derivadas de los desperfectos causados en nuestro municipio”, asevera el cuerpo policial en su cuenta de Instagram.

De esta forma, la Policía condena “firmemente” las pintadas que, “de manera incívica e irresponsable”, se han realizado estos días en el centro histórico y en otros puntos de la ciudad. “Un patrimonio que es de todos, que cuidamos entre todos y que merece respeto”, prosigue el mensaje.

Si bien algunas de esas pintadas reflejan el malestar de parte de la población con los efectos de la masificación turística en Mallorca y su impacto sobre el coste de vida, los precios de la vivienda y el territorio, el cuerpo municipal lamenta los daños producidos sobre sus bienes públicos y pide colaboración ciudadana para encontrar a los autores -“la confidencialidad y el anonimato están totalmente garantizados”-: “Alcúdia es una ciudad que estima su patrimonio y no tolerará ningún comportamiento que lo atente. El respecto al espacio público es una obligación, no una opción”.

Las denuncias en torno a los grafitis en el casco histórico de Alcúdia, uno de los mejor conservados de Mallorca y protegido por su muralla medieval del siglo XIV -un espacio especialmente sensible por su valor patrimonial-, se han ido sucediendo a lo largo de los últimos años. Vecinos, entidades de conservación y partidos políticos critican el deterioro progresivo de un conjunto histórico que constituye uno de los principales atractivos culturales del municipio.

L’estiu que ve ja no es podrà jugar a les pales, al vòlei o al futbol a les platges del Port de Sóller (Mallorca) si això genera molèsties als usuaris o banyistes. A més, també es prohibirà l’accés de gossos durant els mesos de temporada (normalment d’abril a octubre), de manera que quedaran per a ús exclusiu dels banyistes. Només es permetrà l’entrada de mascotes entre les darreres hores del dia i les primeres del matí, segons han informat fonts de l’Ajuntament a aquest diari.

La norma, que s’ha d’aprovar en el ple municipal, entraria en vigor la pròxima temporada i afectaria el tram de platja que va des del Llatzaret fins al passeig Antoni Montis. Cal destacar que la platja artificial queda exclosa d’aquesta normativa, ja que continua clausurada pel risc d’esllavissades, segons va informar el setmanari local de Sóller.

L’Ajuntament de Sóller, governat pel PP, vol aprovar aquesta nova ordenança municipal per regular els usos de les platges, que fins ara es gestionaven a través de l’ordenança de via pública. Tot i la quantitat de limitacions i prohibicions que inclou, l’Executiu local argumenta que el text s’ha redactat amb l’objectiu d'equilibrar la convivència, preservar l'entorn i evitar danys al medi natural. Fonts municipals aclareixen que les restriccions en cap cas impliquen la prohibició total del joc. “Només es prohibirà si genera molèsties a la resta d’usuaris”, respon Gabriel Barceló (PP), regidor de Platges de l’Ajuntament de Sóller, a aquest diari.

La regulació, avançada per Diario de Mallorca, inclou activitats tan habituals com partits improvisats de pilota o de pales, així com activitats aquàtiques dins la zona de abalisament, és a dir, l’espai reservat per als banyistes. Per tant, únicament es podrà jugar a zones específicament habilitades o en espais on es demostri que no es generen molèsties a la resta d’usuaris. Igualment, s’aplicarà la mateixa restricció a la música, altaveus o altres aparells sonors si hi ha queixes. Com ja recullen les ordenances d’altres municipis de l’arxipèlag balear, també quedarà prohibida específicament l’acampada o pernoctar a la platja.

Prohibida l’entrada de gossos

La presència d’animals a les platges també quedarà restringida per la nova ordenança. Es prohibeix la presència de qualsevol animal durant la temporada d’estiu, de manera que els gossos tindran l’accés vetat. Així, les platges seran per a ús exclusiu d’usuaris i banyistes.

La norma només contempla una excepció clara: podran entrar els gossos guia i els animals de salvament. Per a la resta, l’accés romandrà tancat durant la major part de l’any. La situació, però, es flexibilitza durant els mesos d’hivern, quan els turistes abandonen majoritàriament el Port de Sóller. En temporada baixa, els animals sí que poden trepitjar l’arena, encara que sota condicions estrictes: sempre amb corretja, sota supervisió i complint la normativa municipal. En el cas dels gossos, s’hi inclourà l’ús de morrió quan sigui obligatori.

Multes de fins a 3.000 euros

L’ordenança regularà també els àmbits de seguretat i residus. La norma vetarà qualsevol material que pugui suposar un risc o contaminar l’entorn: quedarà prohibit encendre foc, utilitzar pirotècnia o manejar bombones de gas i líquids inflamables. Tampoc no es podrà accedir a l’arena amb envasos de vidre, una restricció que el consistori justifica per motius de seguretat.

En matèria de neteja, la regulació endureix el marc existent. Prohibeix qualsevol acció que embruti l’arena, l’aigua o els accessos, i també l’ús inadequat de papereres —abocar-hi líquids, residus voluminosos o materials incandescents—, conductes habituals en temporada alta.

Així mateix, es prohibirà expressament la venda ambulant; la difusió de publicitat sense autorització municipal; i la navegació —esportiva o recreativa— a les zones habilitades per als usuaris i banyistes. Només s’hi permetrà l’ús de flotadors i matalassos, les embarcacions de salvament i mecanismes eficients per retirar barques abandonades a la vorera.

Pel que fa al règim sancionador, s’establiran multes de 750 euros per a les faltes lleus; 1.500 euros per a les greus; i fins a 3.000 euros per a les molt greus. Aquestes últimes inclouen, per exemple, la circulació d’embarcacions dins la zona de bany o la pràctica de pesca submarina que suposi un risc per als banyistes.

El PSOE vol “suavitzar” la regulació

Jaume Mateu, portaveu del PSOE a Sóller, considera que l’ordenança és “molt dura” i que “va en contra de la llibertat que el PP tant predica, i que no té en compte la realitat dels infants, joves i famílies del nostre poble”. Així, Mateu ha lamentat que, a parer seu, “mentre arribem al tercer estiu sense cap mesura per combatre la saturació turística i de les carreteres, el PP planteja limitacions per als residents i famílies de Sóller”.

Per aquests motius, Mateu ha demanat que es “revisin les prohibicions” i que s’aposti per “regular la convivència entre tots”. En aquest sentit, el portaveu socialista ha avançat que algunes de les propostes del PSOE s’orientaran a fomentar campanyes de sensibilització sobre actituds incíviques; horaris per poder dur els gossos a la platja; o la inclusió de la regulació de les platges sense fum. Finalment, el grup municipal socialista ha anunciat que presentarà esmenes per “suavitzar” la futura ordenança de platges.

El verano que viene ya no se podrá jugar a las palas, al vóley o al fútbol en las playas del Port de Sóller (Mallorca) si ello genera molestias a los usuarios o bañistas. Además, también se prohibirá que puedan acudir perros durante los meses de temporada (normalmente desde abril hasta octubre), por lo que quedará para uso exclusivo de los bañistas. Solo se permitirá entrar a las mascotas entre las últimas horas del día y las primeras de la mañana, tal como han informado fuentes del Ajuntament a elDiario.es.

La norma, que debe ser aprobada en el pleno municipal, entraría en vigor el próximo año y afectaría al tramo de playa que va desde el Llatzaret hasta el paseo Antoni Montis. Cabe destacar que la playa artificial queda excluida de esta normativa, dado que continúa clausurada por el riesgo de desprendimientos, según informó el semanario local de Sóller.

El Consistorio, donde gobierna el PP, quiere aprobar esta nueva ordenanza municipal para regular los usos de las playas, que hasta ahora se gestionaban a través de la ordenanza de la vía pública. Pese a la cantidad de limitaciones y prohibiciones que incluye, el Ejecutivo local argumenta que el texto se ha redactado con el objetivo de equilibrar la convivencia, preservar el entorno y evitar daños al medio natural. Fuentes del Ajuntament aclaran que las restricciones en ningún caso implican la prohibición total del juego. “Solo se prohibirá si genera molestias al resto de usuarios”, responde a este periódico el concejal de Playas del Ajuntament de Sóller, Gabriel Barceló.

La regulación, avanzada por Diario de Mallorca, incluye actividades tan habituales como partidos improvisados de pelota o de palas, así como actividades acuáticas dentro de la zona de balizamiento, es decir, la reservada para los bañistas. Por tanto, únicamente se podrá jugar en zonas que hayan sido específicamente habilitadas para ello (en el caso de que existan) o en espacios donde quede demostrado que no se generan molestias al resto de usuarios. Asimismo, se prohibirá poner música en la playa a través de altavoces, así como la utilización de aparatos sonoros, como la radio. Como ya recogen las ordenanzas de otros municipios del archipiélago balear, también quedará prohibida de forma específica acampar o pernoctar en la playa.

Prohibida la entrada a perros

La presencia de animales en las playas también quedará restringida por la nueva ordenanza. Se prohíbe la presencia de cualquier animal durante la temporada de verano, por lo que los perros verán vetado su acceso en ellas. Así, serán para uso exclusivo de usuarios y bañistas.

La norma solo contempla una excepción clara: podrán entrar los perros guía y los animales de salvamento. Para el resto, el acceso permanecerá cerrado durante la mayor parte del año. La situación, sin embargo, se suaviza en los meses de invierno, cuando los turistas abandonan mayoritariamente el Port de Sóller. En temporada baja, los animales sí pueden pisar la arena, aunque bajo condiciones estrictas: siempre con correa, bajo supervisión y cumpliendo la normativa municipal. En el caso de los perros, se incluirá el uso de bozal cuando sea obligatorio.

Multas de hasta 3.000 euros

La ordenanza entrará de lleno en los ámbitos de seguridad y residuos. La norma vetará cualquier material que pueda suponer un riesgo o contaminar el entorno: quedará prohibido encender fuego, utilizar pirotecnia o manejar bombonas de gas y líquidos inflamables. Tampoco se podrá acceder a la arena con envases de vidrio, una restricción que el Consistorio justifica por motivos de seguridad.

En materia de limpieza, la regulación endurece el marco existente. Prohíbe cualquier acción que ensucie la arena, el agua o los accesos, y también el uso inadecuado de las papeleras —verter líquidos, residuos voluminosos o materiales incandescentes—, conductas habituales en temporada alta.

Asimismo, se prohibirá expresamente la venta ambulante; la difusión de publicidad sin autorización municipal; la restricción de la navegación —deportiva o recreativa— en las zonas habilitadas para los usuarios y bañistas —solo se permitirá el uso de flotadores y colchonetas, las embarcaciones de salvamento y mecanismos más eficientes para retirar las barcas abandonadas sobre la orilla.

En cuanto al régimen sancionador, establecerá multas de 750 euros, para las faltas leves; 1.500 euros, para las faltas graves y hasta de 3.000 euros para aquellas consideradas muy graves. Estas últimas incluyen, por ejemplo, la circulación de embarcaciones dentro de la zona de baño o la práctica de la pesca submarina que suponga un riesgo para los bañistas.

El PSOE quiere “suavizar” la regulación

Jaume Mateu, portavoz del PSOE en Sóller, considera que la ordenanza es “muy dura” y que va “en contra de la libertad que el PP tanto predica, y que no tiene en cuenta la realidad de los niños y niñas, jóvenes y familias de nuestro pueblo”. Así, Mateu ha lamentado que, en su opinión, “mientras llegamos al tercer verano sin ninguna medida para combatir la saturación turística y de las carreteras, el PP plantea limitaciones para los residentes y familias de Sóller”.

Por estos motivos, Mateu ha pedido que se “revisen las prohibiciones” y que se apueste para “regular la convivencia entre todos y todas”. En este sentido, el portavoz socialista ha adelantado que algunas de las propuestas del PSOE irán orientadas a fomentar campañas de sensibilización sobre actitudes incívicas; horarios para poder llevar a los perros a la playa o la inclusión de la regulación de las playas sin humo. Finalmente, el grupo municipal socialista ha anunciado que presentará enmiendas para “suavizar” la futura ordenanza de playas.

El tot terreny salta sobre les pedres del camí com si fos una llebre. S’enfila, s’enfila i s’enfila fins que, en arribar a un revolt, apareix una tanca. El conductor aprofita l’espai per girar i començar el descens des de sa Murta. La part alta d’aquesta serra és a més de 300 metres sobre el nivell de la mar i, des d’allà, la perspectiva impressiona. Al fons, Formentera. Just davant, els estanys saliners d’Eivissa, banyats per la llum d’un fred crepuscle de novembre. Durant la maniobra, una veu de dona diu des del seient del copilot: “Ho veis? Aquella porta és la que marca el final del municipi de Sant Josep. Just aquí comença el municipi de Sant Antoni. També és el límit, és clar, entre les parròquies de Sant Jordi i Sant Rafel. D’aquí cap avall, tot el que veieu és el nostre barri. Es Rafal Trobat”.

Catalina Sala Cardona no és geògrafa, però sap descriure, amb topònims escrits en pocs mapes, el lloc on ella va ser nina durant la dècada dels seixanta i on continua vivint –a la mateixa casa, Can Pere Marí– tant de temps després. Un petit món –pujols coberts de pins, l’escletxa central d’un torrent esquitxat de bancals, una dotzena de cases amb pati i horta, el camí sense asfalt per on ha pujat el tot terreny– al qual és difícil arribar. Aquestes tres valls que conflueixen al mateix punt són tapats per un turó –és es Puig de Can Parreta, a l’extrem oposat de la muntanya que s’enfilava el tot terreny–, que fa falta rodejar per aplegar a l’exterior. Més que un pas, són les portes d’una murada.

Malgrat quedar a pocs minuts en cotxe de l’aeroport, aquest aïllament explica per què aquesta vénda –les divisions històriques dels termes eivissencs– pareix estar a recer de l’estigma de la massificació que suporta Eivissa. Ser una illa dins una altra illa potser és el motiu que va convertir es Rafal Trobat en una aldea gal·la. Petita, però amb força suficient per aconseguir el tancament d’una dessalinitzadora que va contaminar durant una dècada pous de cases particulars mentre alimentava les aixetes dels hotels que, uns quilòmetres més avall, projecten la seva ombra sobre la platja. Alguns també escupen els beats de la música electrònica que es punxa durant la temporada turística. Són discoteques encobertes.

Ser una illa dins una altra illa potser és el motiu que va convertir es Rafal Trobat en una aldea gal·la. Petita, però amb prou força per aconseguir el tancament d’una dessalinitzadora que va contaminar durant una dècada pous de cases particulars mentre alimentava les aixetes dels hotels i discoteques encobertes situats uns quilòmetres més avall

L’Associació de Veïns des Rafal Trobat es va constituir el 2007, el mateix any en què es va posar en marxa aquella dessalinitzadora. “Ja som majors d’edat”, subratlla Cati Sala, que és la presidenta d’un col·lectiu vesinal que, tot i representar un bocí de l’illa tan ínfim –320 hectàrees de parcel·les vedades– com despoblat –uns cinquanta residents a l’hivern–, s’ha convertit en un lobby que exerceix pressió en diversos fronts. Per exemple, en la lluita contra el malbaratament, la sobreexplotació i la manca d’eficiència –durant legislatures de diferent color polític en les administracions autonòmica, insular i municipal– en la gestió dels recursos hídrics d’una illa on plou, de mitjana, nou dies menys cada any que el 2015.

L'Associació de Veïns des Rafal Trobat s'ha convertit en un 'lobby' que pressiona en diversos fronts, entre ells, en la lluita contra el malbaratament, la sobreexplotació i la manca d'eficiència en la gestió dels recursos hídrics d'una illa en la qual plou, de mitjana, nou dies menys cada any que el 2015

Els bancals, un dic contra la DANA

Amb la mà dreta subjecta el mòbil, en horitzontal, i amb l’índex esquerre assenyala unes terrasses esquitxades d’oliveres i garrovers, just darrere d’una llacuna on creixen centenars de canyes. “Mireu com baixava per aquí davant”, diu Rafael Tur Tur –el conductor del to tterreny, el tresorer de l’associació de vesins– en pausar el vídeo i fer lliscar el polze per la pantalla per reproduir el següent. “Així estava dos hores després de la tempesta. La pluja va quedar embassada… i gairebé no va fer destrosses. Les parets de pedra seca van aguantar. Estan molt ben construïdes”. Els vídeos que acaba de reproduir els va gravar el passat 1 d’octubre. Mentre barriades populars i urbanitzacions de pisos de luxe –i el port– s’inundaven a la capital de l’illa, el barri de cases disseminades on viu –Can Tití es diu la seua– s’empassava tota l’aigua que podia. Fins a afartar-se.

A es Rafal Trobat hi van caure uns 210 litres per metre quadrat, només quaranta menys que a les zones baixes que van trigar minuts a negar-se. “Es tracta de laminar l’aigua i, per això, s’ha de frenar”, diu en Rafa Tur, “no accelerar-la asfaltant-ho tot i encaixonant amb ciment els llits dels torrents. Si vos hi fixau, els bancals tenen un pendent invers al del vall, perquè a l’aigua li costi superar-los i vagi filtrant-se al subsòl. Ens hem dedicat a restaurar aquestes finques, que es van anar abandonant quan el turisme va desplaçar una agricultura que ara torna perquè cada vegada més vesins s’animen a sembrar-les. Aquesta bassa que també l’hem feta naltros [la llacuna del canyar, un dipòsit on hi caben 170 tones d’aigua, artificial encara que paregui obra de la natura] també fa de dic i, com que no s’asseca ni a l’estiu, s’ha convertit en un punt de biodiversitat: els bitxos ho saben i hi venen a beure. Tot suma. Aquest mosaic agrícola que estam creant no només evita riuades allà baix. També és essencial per omplir l’aqüífer de sa Serra Grossa, que està esgotat i salinitzat per la sobreexplotació”.

Els bancals tenen un pendent invers al de la vall perquè a l’aigua li costi ultrapassar-los i es vagi filtrant al subsòl. Ens hem dedicat a restaurar aquestes finques, que es van anar abandonant quan el turisme va desplaçar una agricultura que està tornant perquè cada vegada més veïns s’animen a sembrar-les

Rafa Tur — Membre de l'associació de vesins d'es Rafal Trobat

Fa mig segle, els vesins d’es Rafal Trobat vivien sense aigua tot i viure a la vora d’una piscina subterrània i gegantina. Na Cati Sala explica la paradoxa: “L’aqüífer era massa profund, gairebé a cent metres. Era impossible arribar tan avall. Vivíem i cultivàvem –però sense poder practicar el regadiu– amb la pluja que recollíem a les cisternes. Totes les cases en continuen tenint, encara que des de fa temps tinguem les nostres perforades mecàniques o puguem demanar a algun camió que ens abasteixi”. El problema va ser que entremig –“fa com a mínim quaranta anys”, precisa en Rafa Tur– va irrompre el negoci. Atretes pel seu cabdal –i pel turisme que es concentrava a la costa– diverses empreses de subministrament hídric van començar a xuclar de sa Serra Grossa. Fins a esgotar-lo.

“Primer van esgotar el pou i, com que el nivell freàtic va baixar tant, es va salar. Després, a un alcalde, que ja ha faltat [José Ramón Serra Escandell, del PP, que va governar Sant Josep de sa Talaia durant sis mandats i que, després d’acabar absolt de diverses causes, va ser inhabilitat per prevaricació quan ja estava fora de la primera línia política], se li va ocórrer que l’aigua salobre s’havia de depurar allà mateix i va construir la planta de ses Eres [la dessalinitzadora portàtil que es va tancar el 2018, després del lobby que van fer els vesins]. Produïa quatre-centes tones l’hora, però el 70% de l’aigua dessalada es perdia pel camí. La salmorra, a sobre, la tiraven per les clavegueres i salava els pous de les cases on vivim”, diu en Rafa Tur.

Primer van esgotar el pou i, com que va baixar tant el nivell freàtic, es va salar. Després, a un alcalde, que ja s’ha mort [el popular José Ramón Serra Escandell], se li va acudir que l’aigua salabrosa s’havia de depurar allà mateix i va construir la planta de ses Eres. Produïa 400 tones l’hora, però el 70% de l’aigua dessalada es perdia pel camí

Rafa Tur — Membre de l’associació de veïns d’es Rafal Trobat

Per a aquest advocat i auditor sociolaboral, aquestes valls són més que un passatemps al qual dedicar les hores que li deixa lliures la feina a la ciutat. Abans que es posàs al volant, diversos dels seus companys, mentre es feia una junta veïnal improvisada al voltant de la circumferència gegant d’un dipòsit antiincendis –a la zona mitjana d’es Rafal Trobat–, també el van assenyalar com “el motor de tot el que ha passat” des que es va organitzar una brigada de vesins per fer neta la llera del torrent.

L’aigua, sempre l’aigua

La neteja d’aqueixa llera seca va funcionar com una llavor. “Va sortir de tot, cotxes i motos, fins i tot; la llera era plena de runes dels antics forns de calç que hi havia al bosc, ensorrats després que es deixés d’explotar-lo i començassin a usar-los com a abocadors. Trenta tones de merda vam treure”, diu en Rafa Tur. “Ens vam adonar, com passava abans que molta gent marxàs de la vall, quan només van quedar tres cases habitades, que si feim coses en comú i prenem decisions conjuntes, tots hi sortim guanyant”, desenvolupa na Cati Sala.

Ens vam adonar, com succeïa abans que molta gent marxés de la vall, quan es van quedar sólament tres cases habitades, de que si fem coses en comú i prenem decisions conjuntes, tots sortim guanyant

Cati Sala — Membre de l'associació de veïns d'es Rafal Trobat

Amb un pressupost que es mou al voltant “dels 30.000 euros anuals”, segons xifra el tresorer, l’associació engega tot tipus de projectes. La instal·lació d’unes cases d’abelles per produir mel. Cridar dos tractors perquè llaurin i desbrossin tots els bocins de terra on puguin entrar. El desenvolupament d’un pla forestal –per al qual van aconseguir importants subvencions– que els permeti conservar el bosc i protegir-se d’incendis. Reunir-se amb polítics, per negociar i reclamar, i amb experts, per assessorar-se i explorar noves vies.

Els cartells que recorden que els camins no són circuits de ral·li. Les excursions d’escoles i instituts que organitzen i uns panells que expliquen les històries de la vall, clavats a les parets d’una casa en ruïnes que es va restaurar parcialment per evitar que caigués. Un dinar que, cada any, els asseu a la mateixa taula –gegant– on es brinda amb les botelles de licor d’herbes que, com la mel, s’ha convertit en una altra font d’ingressos –produeixen centenars de litres d’anís aromatitzat, a la manera tradicional, amb les plantes que creixen en aquells monts– per a una associació que ja ha recollit diversos premis a nivell local per la seva tasca.

Per als socis –un centenar, gairebé el doble de residents, perquè també agrupa els propietaris de terrenys sense casa–, totes les accions es barregen quan les expliquen, siguin més grans o més petites. D’una manera o altra, tenen importància a l’hora de crear comunitat. Però, abans de tot, hi ha l’aigua, sempre l’aigua.

–El que no pot ser és que a Eivissa hi hagi tres dessalinitzadores en funcionament i se segueixi traient aigua dels pous perquè és més barat. Naltros, no ens enganyem, som egoistes. Tot allò que hem denunciat i els projectes que emprenem és perquè ens afecten o ens interessen als vesins d’es Rafal Trobat, però crec que el que ens passa a naltros es pot aplicar a moltes altres bandes. Les pedreres que tenim als dos costats d’aquestes valls no són les úniques que hi ha a l’illa i, qui viu a prop d’una, sap que són una molèstia en molts sentits. Per això ens agrada compartir les nostres experiències. No som un Fort Apache tancat a cal y canto. Hem participat en la creació de l’Aliança per l’Aigua o de l’Associació de Propietaris Forestals d’Eivissa i vam ser un dels primers llocs a instal·lar un dipòsit d’aigua gestionat per l’Ibanat. Diuen que els eivissencs som individualistes, però jo no ho crec.

Reflexiona en Rafa Tur i, tot seguit, na Cati Sala li respon –“¡És que no sempre va ser així!”– i cita una paraula, molt eivissenca, que, com els topònims de la seua petita pàtria, no tots els diccionaris recullen. “Reminyola”. Així la defineix l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera: “Reunió de vesins amb la finalitat d’ajudar a fer una feina a un altre veí, de manera totalment gratuïta i que també solia tenir un cert component festiu. Una pelada d’ametlles i una neteja o desgrana de blat de moro eren tasques molt adequades per organitzar una reminyola”.

El todoterreno salta sobre las piedras del camino como si fuera una liebre. Sube, sube y sube hasta que, al llegar a un recodo, aparece una cancela. El conductor aprovecha el espacio para girar y empezar el descenso desde sa Murta. La parte alta de esta sierra está a más de 300 metros sobre el nivel del mar y, desde allí, la perspectiva impresiona. Al fondo, Formentera. Justo delante, los estanques salineros de Eivissa, bañados por la luz de un frío atardecer de noviembre. Durante la maniobra, una voz de mujer dice desde el asiento del copiloto: “¿Veis? Esa puerta es la que marca el final del municipio de Sant Josep. Justo ahí empieza el municipio de Sant Antoni. También es el límite, claro, entre las parroquias de Sant Jordi y Sant Rafel. De aquí para abajo, todo lo que veis es nuestro barrio. Es Rafal Trobat”.

Catalina Sala Cardona no es geógrafa, pero sabe describir, con topónimos escritos en pocos mapas, el lugar en el que ella fue niña durante la década de los sesenta y donde sigue viviendo –en la misma casa, Can Pere Marí– tanto tiempo después. Un pequeño mundo –cerros cubiertos de pinos, la hendidura central de un torrente salpicado de bancales, una docena de casas con patio y huerta, el camino sin asfalto por donde trepó el todoterreno– al que es difícil llegar. A estos tres valles que confluyen en el mismo punto los tapa un cerro –es Puig de Can Parreta, en el extremo opuesto a la montaña que ascendía el todoterreno–, que hay que rodear para alcanzar el exterior. Más que un paso, son las puertas de una muralla.

Pese a estar a pocos minutos en coche del aeropuerto, ese aislamiento explica por qué esta vénda –las divisiones históricas de los términos ibicencos– parece estar a salvo del sambenito de la masificación que soporta Eivissa. Ser una isla dentro de otra isla quizás sea el motivo que convirtió a es Rafal Trobat una aldea gala. Chiquita, pero con fuerza suficiente para conseguir el cierre de una desaladora que contaminó durante una década pozos de casas particulares mientras alimentaba los grifos de los hoteles que, unos kilómetros cuesta abajo, proyectan su sombra sobre la playa. Algunos también escupen los beats de la música electrónica que se pincha durante la temporada turística. Son discotecas encubiertas.

Ser una isla dentro de otra isla quizás sea el motivo que convirtió a es Rafal Trobat una aldea gala. Chiquita, pero con fuerza suficiente para conseguir el cierre de una desaladora que contaminó durante una década pozos de casas particulares mientras alimentaba los grifos de los hoteles y discotecas encubiertas situados unos kilómetros cuesta abajo

La Associació de Veïns des Rafal Trobat se constituyó en 2007, el mismo año en el que se puso en marcha aquella desaladora. “Ya somos mayores de edad”, subraya Cati Sala, que es la presidenta de un colectivo vecinal que, pese a representar a un pedazo de la isla tan ínfimo –320 hectáreas de parcelas vedadas– como deshabitado –alrededor de cincuenta residentes en invierno–, se ha convertido en un lobby que presiona en varios frentes. Por ejemplo, en la lucha contra el despilfarro, la sobreexplotación y la falta de eficiencia –durante legislaturas de distinto color político en las administraciones autonómica, insular y municipal– en la gestión de los recursos hídricos de una isla en la que llueve, de media, nueve días menos cada año que en 2015.

La Associació de Veïns des Rafal Trobat se ha convertido en un 'lobby' que presiona en varios frentes, entre ellos, en la lucha contra el despilfarro, la sobreexplotación y la falta de eficiencia en la gestión de los recursos hídricos de una isla en la que llueve, de media, nueve días menos cada año que en 2015

Los bancales, un dique contra la DANA

Con la mano derecha sujeta el móvil, en horizontal, y con el índice izquierdo señala unas terrazas salpicadas por olivos y algarrobos, justo detrás de una laguna en la que crecen cientos de cañas. “Mirad cómo bajaba por aquí enfrente”, dice Rafael Tur Tur –el conductor del todoterreno, el tesorero de la asociación de vecinos– al pausar el vídeo y pasar el pulgar por la pantalla para reproducir el siguiente. “Así estaba dos horas después de la tormenta. La lluvia se quedó embalsada… y no hizo apenas destrozos. Las paredes de pedra seca aguantaron. Están muy bien construidas”. Los vídeos que acaba de reproducir los grabó el pasado 1 de octubre. Mientras barriadas populares y urbanizaciones de pisos de lujo –y el puerto– se inundaban en la capital de la isla, el barrio de casas diseminadas en el que vive –Can Tití se llama la suya– tragaba todo el agua que podía. Hasta saciarse.

En es Rafal Trobat cayeron unos 210 litros por metro cuadrado, sólo cuarenta menos que en las zonas bajas que tardaron minutos en anegarse. “Se trata de laminar el agua y, para eso, hay que frenarla”, dice Rafa Tur, “no acelerarla asfaltándolo todo y encajonando con cemento los cauces de los torrentes. Si os fijáis, los bancales tienen una pendiente inversa a la del valle, para que al agua le cueste rebasarlos y vaya filtrándose al subsuelo. Nos hemos dedicado a restaurar estas fincas, que se fueron abandonando cuando el turismo desplazó a una agricultura que está volviendo porque cada vez más vecinos se animan a sembrarlos. Esa balsa que también la hemos hecho nosotros [la laguna del cañar, un depósito donde caben 170 toneladas de agua, artificial aunque parezca obra de la naturaleza] también hace de dique y como no se vacía ni en verano se ha convertido en un punto de biodiversidad: los bichos lo saben y vienen a abrevar. Todo suma. Este mosaico agrícola que estamos creando, no sólo previene riadas allí abajo. También es esencial para rellenar el acuífero de sa Serra Grossa, que está agotado y salinizado por la sobreexplotación”.

Los bancales tienen una pendiente inversa a la del valle para que al agua le cueste rebasarlos y vaya filtrándose al subsuelo. Nos hemos dedicado a restaurar estas fincas, que se fueron abandonando cuando el turismo desplazó a una agricultura que está volviendo porque cada vez más vecinos se animan a sembrarlos

Rafa Tur — Miembro de la asociación de vecinos de es Rafal Trobat

Hace medio siglo, los vecinos de es Rafal Trobat vivían sin agua pese a vivir en el borde de una piscina, subterránea y gigantesca. Cati Sala explica la paradoja: “El acuífero estaba demasiado profundo, a casi cien metros. Era imposible llegar tan abajo. Vivíamos y cultivábamos –pero sin poder practicar el regadío– con la lluvia que recogíamos en las cisternas. Todas las casas siguen teniendo, aunque desde hace tiempo tengamos nuestras perforadas mecánicas o podamos llamar a algún camión para que nos abastezca”. El problema fue que entre medias –“Hace por lo menos cuarenta años”, precisa Rafa Tur– irrumpió el negocio. Atraídos por su caudal y por el turismo que se concentraba en la costa, varias empresas de abastecimiento hídrico empezaron a chupar de sa Serra Grossa. Hasta esquilmarlo.

“Primero agotaron el pozo y, como bajó tanto el nivel freático, se salinizó. Luego, a un alcalde, que ya se ha muerto [el popular José Ramón Serra Escandell, que gobernó Sant Josep de sa Talaia durante seis mandatos y, después de acabar absuelto de varias causas, fue inhabilitado por prevaricación cuando ya estaba fuera de la primera línea política], se le ocurrió que el agua salobre se tenía que depurar allí al lado y construyó la planta de ses Eres [la desaladora portátil que se cerró en 2018, tras el lobby que hicieron los vecinos]. Producía cuatrocientas toneladas la hora, pero el 70% del agua desalada se perdía por el camino. La salmuera, encima, la tiraban por las alcantarillas y salaba los pozos de las casas en las que vivimos”, dice Rafa Tur.

Primero agotaron el pozo y, como bajó tanto el nivel freático, se salinizó. Luego, a un alcalde, que ya se ha muerto [el popular José Ramón Serra Escandell], se le ocurrió que el agua salobre se tenía que depurar allí al lado y construyó la planta de ses Eres. Producía 400 toneladas la hora, pero el 70% del agua desalada se perdía por el camino

Rafa Tur — Miembro de la asociación de vecinos es Rafal Trobat

Para este abogado y auditor sociolaboral, estos valles son más que un pasatiempo al que dedicar las horas que le deja libres su trabajo en la ciudad. Antes de que se pusiera al volante, varios de sus compañeros, mientras se celebraba una improvisada junta vecinal en torno a la circunferencia gigante de un depósito antiincendios –en la zona media es Rafal Trobat–, lo señalaron también como “el motor de todo lo que ha sucedido” desde que se organizó una brigada de vecinos para limpiar el lecho del torrente.

El agua, siempre el agua

La limpieza de aquel cauce seco fue una semilla. “Salió de todo, coches y motos, incluso; el lecho estaba lleno de los cascotes de los antiguos hornos de cal que había en el bosque, derrumbados después de que dejara de explotarse el bosque y empezaran a usarlos como basureros. Treinta toneladas de mierda sacamos”, dice Rafa Tur. “Nos dimos cuenta, como sucedía antes de que mucha gente se marchara del valle, cuando se quedaron sólo tres casas habitadas, de que si hacemos cosas en común y tomamos decisiones conjuntas, todos salimos ganando”, desarrolla Cati Sala.

Nos dimos cuenta, como sucedía antes de que mucha gente se marchara del valle, cuando se quedaron sólo tres casas habitadas, de que si hacemos cosas en común y tomamos decisiones conjuntas, todos salimos ganando

Cati Sala — Miembro de la asociación de vecinos es Rafal Trobat

Con un presupuesto que se mueve en torno “a los 30.000 euros anuales”, según cifra el tesorero, la asociación desarrolla proyectos muy variados. La instalación de unas cases d’abelles (panales) para producir miel. Llamar a dos tractores para que aren y desbrocen todos los pedazos de tierra en los que se puedan adentrar. El desarrollo de un plan forestal –para el que consiguieron importantes subvenciones– que les permita conservar el bosque y protegerse de incendios. Reunirse con políticos, para negociar y reclamar, y expertos, para asesorarse y explorar nuevas vías. Los carteles que recuerdan que los senderos no son circuitos de rally. Las excursiones de colegios e institutos que organizan y unos paneles que explican las historias del valle, clavados en las paredes de una casa en ruinas que se restauró parcialmente para evitar que se cayera. Una comida que, todos los años, los sienta en la misma mesa –gigante– donde se brinda con las botellas de licor de hierbas que, como la miel, se ha convertido en otra fuente de ingresos –producen cientos de litros de anís aromatizado, a la manera tradicional, con las plantas que crecen en aquellos montes– para una asociación que ya ha recogido varios premios a nivel local por su labor.

Para los socios –un centenar, casi el doble de residentes, porque también reúne a los propietarios de terrenos que no tienen casa–, todas las acciones se mezclan cuando las cuentan, sean más grandes o más pequeñas. De una manera u otra, tienen importancia a la hora de crear comunidad. Pero, ante todo, está el agua, siempre el agua.

–Lo que no puede ser es que en Eivissa haya tres desaladoras en marcha y se siga sacando agua de los pozos porque es más barato. Nosotros, no nos engañemos, somos egoístas. Todo lo que hemos denunciado y los proyectos que emprendemos es porque nos afectan o nos interesan a los vecinos de es Rafal Trobat, pero creo que lo que nos sucede a nosotros se puede aplicar a muchos otros lugares. Las canteras que tenemos a los dos lados de estos valles no son las únicas que hay en la isla y, quien vive cerca de una, sabe que son una molestia en muchos sentidos. Por eso nos gusta compartir nuestras experiencias. No somos un Fort Apache que esté cerrado a cal y canto. Hemos participado en la creación de la Aliança per l’Aigua o la Associació de Propietaris Forestals d’Eivissa y fuimos uno de los primeros sitios en instalar un depósito de agua que gestiona el Ibanat. Dicen que los ibicencos somos individualistas, pero yo no lo creo.

Reflexiona Rafa Tur y, al momento, Cati Sala le responde –“¡Es que no siempre fue así!” y cita una palabra, muy ibicenca, que, como los topónimos de su patria chica, no todos los diccionarios recogen. “Reminyola”. Así la define la Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera: “Reunión de vecinos con la finalidad de ayudar a hacer un trabajo a otro vecino, de manera totalmente gratuita y que también solía tener un cierto componente festivo. Una pelada de almendras y una limpieza o desgranado de maíz eran tareas muy adecuadas para organizar una reminyola”.

El Govern ha formalitzat un nou acord amb els ajuntaments de Sóller i Fornalutx per assegurar el subministrament hídric en alta durant els propers quatre anys.

El document s'integra en el model de convenis únics impulsats per la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua i estableix criteris de gestió ajustats a la realitat específica de la vall de Sóller amb l'objectiu de reforçar l'estabilitat del proveïment i millorar la planificació del recurs.

El conseller del ram, Juan Manuel Lafuente, i el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, s'han desplaçat aquesta setmana a Sa Costera per revisar les infraestructures existents i mantenir una reunió de treball amb els batles de Sóller, Miquel Nadal, i de Fornalutx, Francesc Marroig.

Sa Costera, una de les captacions principals de proveïment de la zona, aporta entre quatre i cinc hectòmetres cúbics anuals en funció de la pluviometria i, en condicions normals, constitueix un pilar del subministrament en alta per a ambdós municipis.

No obstant això, ha apuntat la Conselleria en un comunicat, durant l'estiu, marcat per una sequera que es prolonga des de fa quatre anys, el cabal de la font va descendir fins a nivells mínims i no va poder cobrir la demanda dels dos municipis, especialment en els mesos de major afluència.

Només Sóller necessita més de 4.500 metres cúbics diaris per garantir el proveïment bàsic, al que se sumen les necessitats de Fornalutx, que també depèn del subministrament en alta per cobrir el consum quotidià de la seva població.

Una realitat hídrica “delicada”

La vall de Sóller, ha advertit el departament dirigit per Lafuente, presenta una realitat hídrica “particularment delicada”, de la mateixa manera que succeeix al conjunt de Balears. La presència d'aqüífers “sensibles”, l'elevada pressió humana en els mesos de menor disponibilitat, un clima mediterrani sec i un règim de pluges “cada vegada més irregular i torrencial” fan que sigui complicada la infiltració natural i es generen riscos associats a inundacions.

En aquest context, la seguretat del subministrament en alta, la reutilització d'aigües regenerades i la recàrrega d'aqüífers es consoliden com solucions estructurals per garantir la disponibilitat i la qualitat de l'aigua.

Davant aquesta situació, i per evitar problemes de subministrament, la Conselleria va dur a terme en el primer semestre de 2025 una actuació d'urgència que va permetre utilitzar el transvasament de Sa Costera en sentit contrari a l'habitual. Per a això es va instal·lar un sistema d'impulsió connectat a la captació sobre l'aqüífer de s'Estremera, a Bunyola. Gràcies a aquesta nova infraestructura, l'aigua va poder circular cap a la vall en lloc de sortir-ne, cosa que no havia succeït mai des de la posada en marxa del transvasament el 2009.

Gestió de torrents i eficiència de l'aigua

Els batles de Sóller i Fornalutx, en la seva trobada amb Lafuente, li van traslladar els reptes que afronta la gestió del cicle de l'aigua a la zona, especialment en relació amb l'estabilitat del subministrament, la planificació a mitjà termini i la resposta davant períodes prolongats de sequera.

Durant la reunió, Calafat va destacar que el coneixement del funcionament dels aqüífers, l'anàlisi de la demanda i la previsió d'infraestructures han permès donar resposta a aquesta situació gràcies a la col·laboració entre administracions.

Així mateix, es van tractar qüestions relacionades amb la gestió de torrents, els projectes de millora de l'eficiència en l'ús de l'aigua i les iniciatives de reutilització d'aigües regenerades com a via per incrementar la disponibilitat de recursos i avançar cap a la circularitat en la gestió del cicle de l'aigua.