Estos días de fiesta y vacaciones, veremos las terrazas de los bares abarrotadas, atascos monumentales en las grandes ciudades en la operación salida, los hoteles presumiendo del cien por cien de la ocupación y pensaremos que toda España está de vacaciones. O, por la parte que nos toca, que toda la Región de Murcia está de vacaciones. Será una impresión que nada tendrá que ver con la realidad.

Hay una región que estos días no estará en la playa, ni en las casas rurales ni en los apartamentos vacacionales de la ciudad. Estarán en sus casas, como el resto del año.

Un 44,4% de la población murciana, casi la mitad, no puede permitirse irse una semana de vacaciones al año. En cifras absolutas, hablamos de 674.208 personas. Si esas personas se fueran de vacaciones esta Semana Santa llenarían más de 31 veces todas las plazas hoteleras de la región. Muchas veces, lo que parece lleno está, en realidad, vacío.

No es un mal menor ni un dato banal. Cuando hablamos de las vacaciones, solemos emplear de forma frecuente el verbo “necesitar”. Necesito unas vacaciones, nos decimos en tono desesperado. Y, habitualmente, no estamos pensando en pasar esos días de descanso en casa viendo la tele o mirando el gotelé de la pared. Estamos pensando en bañarnos en el mar o salir a cenar fuera para dejar de cocinar por una temporada o hacer algunas rutas por senderos de montaña o leer los libros que llevamos atrasados con los pies metidos en una piscina o un río.

Los efectos positivos de las vacaciones son incuestionables. Disminuyen el nivel de estrés percibido, tienen un efecto protector ante la depresión, aumentan la creatividad y la concentración, mejoran la calidad del sueño y del sistema inmune… Para que todo eso suceda hace falta, primero, tener vacaciones y, segundo, poder disfrutarlas convenientemente. Algo que cientos de miles de murcianas y murcianos no se pueden permitir. Y después de un año entero sin poder cambiar de aires, viene otro año entero sin poder cambiar de aires y luego otro año más sin poder cambiar de aires y luego…

El dato de que un 44.4% de la población murciana no puede permitirse salir al menos una semana de vacaciones al año forma parte de lo que el Instituto Nacional de Estadística (asumiendo criterios de Eurostat) llama Carencia Material y Social Severa.

La Carencia Material y Social Severa estudia cómo la pobreza afecta al consumo a partir de 13 indicadores (7 a nivel de hogar y 6 a nivel personal). Además del dato de las vacaciones, podemos saber sobre otras privaciones que provoca la pobreza en la vida diaria, la de todos los días del calendario, sean festivos o laborables.

Un 43% no puede asumir gastos imprevistos; un gasto imprevisto puede ser una avería del coche, una muela picada, unas gafas rotas o un viaje del cole de la chiquilla que hay que pagar. Un 21,4% de nuestros vecinos y vecinas no pueden mantener su casa a la temperatura adecuada. Pasan frío en invierno y calor, mucho, en verano. Un 5,1% no puede permitirse una comida de carne, pollo o pescado cada dos días (y a saber qué será de este indicador cuando sepamos el impacto de la subida de precios).

A nivel personal, un 11,7% no puede reunirse con amistades y/o familiares para comer o tomar algo al menos una vez al mes. Veremos las terrazas de los bares llenas (y ocupando todos los parques y aceras de nuestras ciudad) pero hay más de 150.000 personas a las que no veremos nunca en esas terrazas. De nuevo, lo que parece lleno está vacío. Un 16,1% no puede participar regularmente en actividades de ocio como practicar un deporte o ir al cine. Un porcentaje todavía mayor, un 19,1%, no puede gastar una pequeña cantidad de dinero en sí mismx cada semana, sea santa o no.

Desde la Red de Lucha Contra la Pobreza y la Exclusión Social en la Región de Murcia (EAPN-RM) entendemos la pobreza como un proceso no como un estado. En otras palabras, nadie es pobre sino que se ve en esa situación. Una situación de la que se puede salir y a la que se puede caer. Por eso defendemos la necesidad de poner en marcha políticas que saquen a la gente de la pobreza y les permitan acceder a los derechos que nos corresponden por igual. Pero mientras se vive en esa situación, se vive en esa situación todo el tiempo.

Quienes no se pueden ir de vacaciones lo tendrán más presente ahora en Semana Santa o en verano. Quienes no puedan calentar su casa, lo sufrirán más en invierno así como sufrirán el calor en verano. Pero la pobreza no es algo de quita y pon ni entiende de modas o temporadas.

Hay muchas cosas que nos hemos ido dejando en el camino de este artículo. Hemos dicho que 670.000 personas no pueden irse de vacaciones y que deben quedarse en casa pero no hemos hablado de las personas sin hogar ni de que los problemas de exclusión relacionadas con la vivienda afectan al 17,6% de la población regional. Hemos hablado del cansancio que nos lleva a necesitar vacaciones pero eso es algo que pasa por tener un trabajo que, al menos, dure el tiempo suficiente para que nos canse. La precariedad laboral es una de las razones que explican que 2 de cada 10 personas con trabajo sigan estando en pobreza. Si pasas mucho tiempo sin poder cambiar de aires, tu ambiente se enrarecerá y los problemas de salud mental podrán aparecer con más facilidad.

La pobreza es una realidad terrible y compleja que no deja nada sin remover. Por eso, a la hora de enfrentarla hay que actuar de forma integral. Desde EAPN Región de Murcia no nos cansamos de pedir el diseño y puesta en marcha de una estrategia regional de lucha contra la pobreza. Haremos porque este sea uno de los temas importantes en los debates que están por venir de aquí al 28 de mayo.

La Diputació de València, a través de l'àrea de Projectes Europeus ha engegat 'Connectats', un projecte europeu que pretén convertir als Ajuntaments en subministradors d'energia elèctrica.

Amb aquesta iniciativa, en la qual col·labora l'Institut de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ÍTACA) de la Universitat Politècnica de València (UPV), la institució valenciana pretén acabar amb la pobresa energètica en els seus municipis, apostant per un model sostenible i respectuós amb el medi ambient.

En concret, el projecte pretén que, a través d'una plataforma especialitzada que s'incorporarà a la Central de Serveis Innovadors de la Diputació, siguen els propis Consistoris els que puguen adquirir l'energia elèctrica evitant a les empreses subministradores.

A través d'aquesta compra energètica intel·ligent, s'aposta per la democratització de l'energia, perseguint un model sostenible, eficient i socialment orientat.

Açò implicaria una reducció del 50% de la despesa en energia elèctrica per als municipis, a més de permetre a les administracions públiques l'assegurar l'electricitat en les llars en els quals la situació econòmica no permet fer front a les factures de la llum.

Així ho han explicat en la reunió mantinguda el 14 de juny en la Diputació de València, entre la institució valenciana, la UPV, dues empreses tecnològiques i els cinc municipis valencians que desenvoluparan els pilots, Llíria, Sinarques, Alginet, Xera i Quart de Poblet.

Davant açò, el diputat provincial Bartolomé Nofuentes ha assegurat que “no es tracta solament de reduir costos econòmics, en eliminar als intermediaris, sinó d'assegurar l'assistència social en els casos que es requerisca i eradicar la pobresa energètica”.

“Tenir electricitat a casa és una necessitat bàsica i hem d'engegar mesures que ho equipessin a la sanitat o l'educació públiques”, ha asseverat el diputat.

D'igual manera, Nofuentes ha destacat la importància que “la Diputació siga el motor de la transformació energètica, liderant el diàleg entre els agents socials i econòmics i apostant per una gobernanza multinivell en la qual el públic i els socis tecnològics treballen conjuntament”.

Finalment, un altre dels aspectes que s'han destacat de la iniciativa és que, en convertir-se en distribuïdors de l'energia, els Ajuntaments gestionaran de manera activa la demanda, coneixent-la i controlant-la, empoderant així tant a l'usuari com als agents públics.

“Tenim tres fills i actualment el meu marit i jo no tenim cap tipus d’ingrés, per la qual cosa depenem de l’ajuda d’entitats com ara la Creu Roja per a menjar i mantenir la casa; el meu marit i jo hem arribat a estar uns quants dies sense menjar i sense aigua calenta i ens calfem tots amb mantes perquè no tenim calefacció”.

Aquest és el dur testimoni de Dalila i Abdulsalam, dos dels milers d’afectats per pobresa energètica que han rebut ajuda d’aquesta organització al llarg d’enguany.

Tots dos resideixen a Mislata (València) i van arribar a Espanya fa cinc anys amb la condició de refugiats fugint de l’horror de la guerra a Líbia.

“Quan vam arribar, vam poder treballar en la restauració, perquè teníem la targeta roja d’asil, però fa uns anys ens la van retirar i actualment, com que no tenim permís de residència, no ens donen faena i, sense un contracte, no podem sol·licitar ni el permís ni el Número d’Identitat d’Estranger”, explica Dalila.

Així, “llevat quan ix alguna casa per a netejar”, no tenen ingressos fixos. No obstant això, han de fer front cada mes a despeses al voltant de 500 euros només per a pagar el lloguer, la llum, l’aigua i el gas.

“Els nostres fills mengen en el col·legi i la resta del mes tirem endavant amb el que ens dóna la Creu Roja; també ens han pagat rebuts, però encara així, dec dos mesos del lloguer de la casa, no tenim calefacció i, aigua calenta, només en gastem per als xiquets”, expliquen visiblement emocionats.

A pesar de tot, no perden l’esperança que l’any nou els porte una faena que els permeta regularitzar les seues situacions.

“Els meus fills es netegen amb la mateixa aigua”

Ana B. R. té 36 anys i és natural de Polònia. És una altra de les persones que pateix l’alifac de la pobresa energètica i que rep ajuda de la Creu Roja en forma tant d’alimentació i productes de primera necessitat com de pagament directe de rebuts.

Mare fadrina d’una xiqueta de cinc anys i d’un xiquet de 16 mesos, va arribar a València l’any 2009 a la recerca de faena. En va trobar en el camp primerament i en una fruiteria després, però actualment tan sols percep un subsidi de 430 euros.

“Pague 260 euros de lloguer i amb totes les despeses dels xiquets i la casa no arribe a final de mes; m’apanye demanant ajuda a la Creu Roja, que m’aporta menjar i m’ha pagat rebuts, però a casa estalviem tot el que podem en llum i aigua; per exemple, quan llave el menut amb aigua calenta, la meua filla aprofita la mateixa aigua per a netejar-se i després es renta en la dutxa”.

Encara així paga de mitjana 90 euros d’aigua per tres mesos i entre 70 i 80 euros de llum cada dos mesos. Ana també assegura que està buscant faena, “qualsevol cosa que ix”, fins i tot es va presentar a unes places municipals de l’Ajuntament de Mislata per a netejar carrers, però finalment no va tenir sort.

Famílies pobres a pesar de tenir faena

La Creu Roja ha ajudat amb el pagament de lloguers i subministraments fins a l’octubre d’enguany un total de 1.886 famílies a la Comunitat Valenciana, tot i que els beneficiaris indirectes d’aqueixes ajudes han arribat a 4.929 persones, ja que cada família té entre dos membres i quatre. En tot l’any passat, els beneficiaris van ser 5.476.

A més, han donat productes de primera necessitat (menjar, roba, matalafs o productes d’higiene personal) a 3.823 persones (3.944 en tot l’any passat).

Pel que fa a intervencions cap a persones en situació d’extrema vulnerabilitat que engloba casuístiques com ara pobresa energètica o persones sense llar o que viuen en infrahabitatges, s’han dut a terme 132.986 intervencions cap a 54.410 ciutadans.

Sobre això, des de la Creu Roja han advertit que estan detectant un perfil nou de beneficiaris d’ajudes. Es tracta de famílies que, malgrat tenir faena, no poden cobrir totes les despeses per la precarietat dels seus salaris. Un 60% d’aquestes famílies són espanyoles i tenen entre 30 i 55 anys.

Les mateixes fonts han explicat que per a ser beneficiaris de les seues ajudes han de ser remesos pels serveis socials públics i, posteriorment, un equip de valoració de l’organització programa un pla integral que va més enllà del pagament d’un rebut, sinó que també se’ls presta ajuda emocional i assessorament.

Rajoy recorre la Llei valenciana de pobresa energètica

Una de les eines legals aprovades per la Generalitat per a lluitar contra la pobresa energètica ha tingut el recurs en contra pel Govern.

De fet, com va informar eldiario.es, el Tribunal Constitucional (TC) ha admés a tràmit el recurs presentat pel consell de ministres contra la llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica (electricitat, aigua i gas) a la Comunitat Valenciana.

La norma no quedarà paralitzada i es podrà continuar aplicant fins a la sentència, perquè no se n’ha demanat la suspensió cautelar, com sí que s’ha fet amb una norma semblant impulsada a Catalunya.

L’article recorregut dóna la competència al Govern valencià per a declarar les llars vulnerables a proposta de l’alcalde i amb un informe dels serveis socials.

La norma també obliga les empreses comercialitzadores que vulguen tallar el subministrament per raons d’impagament “a comunicar aquesta circumstància als serveis socials municipals perquè estudien la situació de la llar en risc de situació de pobresa energètica, de manera prèvia al fet que s’efectue algun tipus de restricció o tall en el subministrament”.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs presentat pel consell de ministres contra la llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica (electricitat, aigua i gas) a la Comunitat Valenciana, segons la providència feta pública aquest matí. La norma no quedarà paralitzada i es podrà seguir aplicant fins a la sentència al no haver-se demanat la suspensió cautelar com si que s'ha fet amb una norma similar impulsada a Catalunya.

El TC ha traslladat al Congrés dels Diputats i al Senat, així com a la Generalitat valenciana i a les Corts Valencianes, a fi de que, en el termini de quinze dies, puguen personar-se en el procés i formular les al·legacions que consideren convenients.

L'article recorregut dóna la competència al Govern valencià per a declarar les llars vulnerables a proposta de l'alcalde i amb un informe dels serveis socials. La norma també obliga l'empresa comercialitzadora que vulga tallar el subministrament per raons d'impagament “a comunicar aquesta circumstància als serveis socials municipals perquè estudien la situació de la llar en risc de situació de pobresa energètica, de manera prèvia al fet que s'efectue algun tipus de restricció o interrupció en el subministrament”.

El recurs que presentà el Govern del PP s'empara en la sentència del Tribunal Constitucional 62/2016 que conclou que “la preferència de la competència estatal en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i les bases del règim miner i energètic reserven a l'Estat la competència exclusiva en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i les bases del règim miner i energètic, respectivament”.

Segons les mateixes fonts, “la llei autonòmica, en el seu article 3, estableix un procediment que contradiu els terminis previstos en la normativa estatal per al tall de subministrament”. A més, apunten, “incideix sobre el règim econòmic del sistema energètic en mantenir el subministrament sense retribució del subministrador, i regular els terminis d'aplicació, les comunicacions a realitzar abans del tall de subministrament, els consumidors als quals no se'ls podrà tallar el subministrament, etcètera, en termes diferents als establits per la normativa estatal bàsica en matèria d'energia (electricitat i gas), i no així en relació amb el subministrament d'aigua, que no es veu afectat per la impugnació”.

El Consell de Ministres ha aprovat un acord pel qual se sol·licita al president del Govern la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat en relació amb l'article 3 de la llei valenciana de Pobresa Energètica i 14 de la llei valenciana per la Funció Social de l'Habitatge. En el moment en què es presente el recurs l'aplicació d'ambdues normatives se suspendrà fins que l'alt tribunal falle.

L'article 3 de la llei valenciana de Pobresa Energètica regula la declaració d'una llar en situació de vulnerabilitat social, en aquest cas obliga les empreses comercialitzadores a iniciar un procediment previ al tall de subministrament.

L'article recorregut dóna la competència al Govern valencià per a declarar les llars vulnerables a proposta de l'alcalde i amb un informe dels serveis socials. La norma també obliga a l'empresa comercialitzadora que vulga tallar el subministrament per raons d'impagament “a comunicar aquesta circumstància als serveis socials municipals perquè estudien la situació de la llar en risc de situació de pobresa energètica, de manera prèvia al fet que s'efectue algun tipus de restricció o tall en el subministrament”.

El recurs que presentarà el Govern del PP s'empara en la sentència del Tribunal Constitucional 62/2016 que conclou que “la preferència de la competència estatal en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i les bases del règim miner i energètic reserven a l'Estat la competència exclusiva en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i les bases del règim miner i energètic, respectivament”.

Segons les mateixes fonts, “la llei autonòmica, en l'article 3, estableix un procediment que contradiu els terminis previstos en la normativa estatal per al tall de subministrament”. A més, apunten, “incideix sobre el règim econòmic del sistema energètic en mantenir el subministrament sense retribució del subministrador, i regula els terminis d'aplicació, les comunicacions a realitzar abans del tall de subministrament, els consumidors als quals no se'ls podrà tallar el subministrament, etcètera, en termes diferents als establits per la normativa estatal bàsica en matèria d'energia (electricitat i gas), i no així en relació amb el subministrament d'aigua, que no es veu afectat per la impugnació”, ha explicat el Govern en un comunicat.

Per a evitar l'especulació immobiliària

Però no ha sigut l'única norma que recorrerà al Tribunal Constitucional i que paralitzarà la seua aplicació. En el mateix Consell de Ministres s'ha aprovat la presentació d'un altre recurs a la llei valenciana per la Funció Social de l'Habitatge.

L'acord sol·licita del president del Govern la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat en relació amb els articles 5.3 (lletra b); 6.1; 10; 12; 13; 14; 15; 16; 18; 19; 23, en relació exclusivament amb el subministrament de gas i electricitat, (apartats 1, 3 i 5); 30; 31; 33 (apartat 2 i apartat 3, lletres b i g); Annex I i Annex II, de la Llei valenciana del 3 de febrer de 2017 per la funció social de l'habitatge de la Comunitat Valenciana.

Aquesta llei té per objecte regular el dret a gaudi d'un habitatge assequible, digne i adequat en el territori de la Comunitat Valenciana. De fet, alguns d'aquests articles donen a la Generalitat la possibilitat de fixar condicions als arrendadors i propietaris perquè eviten l'especulació immobiliària. El Govern valencià entén que es considera un ús antisocial de l'habitatge les cases que “estiguen deshabitades de forma permanent i injustificada”.

L'Executiu de Mariano Rajoy també considera inconstitucional un article com el 16 que defineix els “grans posseïdors d'habitatges”, per als qui exigeixen requisits a fi d'evitar l'especulació en l'habitatge. “Es consideren grans posseïdors d'habitatges aquelles persones físiques o jurídiques que, tot destinant la seua activitat a la construcció, promoció, intermediació o finançament de la construcció o de la compra d'habitatge, disposen de més de 10 habitatges en règim de propietat, lloguer, usdefruit o altres modalitats”, indica la norma. Aquests grans propietaris han d'informar a la Generalitat semestralment si tenen els habitatges deshabitats.

Però en el Consell de Ministres assegura que aquests articles “envaeixen les competències estatals en matèria de règim del dret de propietat (art. 149.1.1ª de la Constitució Espanyola, en relació amb l'art. 33 de la Constitució), de legislació processal i civil (149.1.6ª i 8ª de la Constitució), ”bases de l'ordenació de crèdit, banca i assegurances“ i ”bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica“ (articles 149.1.11ª i 13ª de la Constitució, respectivament)”.

La Generalitat ha imposat una multa de mig milió d'euros a Gas Natural per la mort de Rosa, l'anciana víctima de la pobresa energètica morta a Reus  en un incendi al seu domicili el passat novembre. Segons l'expedient sancionador de l'Agència Catalana de Consum, la companyia subministradora va tallar l'electricitat a la dona sense reclamar als serveis socials l'informe de vulnerabilitat a què obliga la llei.

Així ho ha anunciat aquest dijous en roda de premsa el secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, que ha informat de la imposició de la sanció a la companyia energètica després que la Generalitat hagi resolt l'expedient. És una multa exemplar, tipificada com a “molt greu”, la primera d'aquest tipus que imposa la Generalitat, tot i que l'empresa té un termini de dos mesos per recórrer.

Aregio ha explicat que el tall de subministrament sense reclamar l'informe de vulnerabilitat és un fet “greu” però que, en el cas de la dona morta a Reus, la infracció s'eleva a “molt greu” per haver originat “una alteració social greu, d'alarma i desconfiança”. A més, ha indicat que, per l'edat, la persona afectada pertanyia a un col·lectiu que el Codi de Consum protegeix especialment.

La llei catalana contra la pobresa energètica, la 24/2015, obliga les companyies a reclamar informes de vulnerabilitat sobre les famílies a les que tenen intenció de tallar-los el subministrament per impagament. Aquesta petició d'informe funciona com avís a l'administració que, en cas que la família estigui en risc d'exclusió, es fa càrrec de les factures acumulades i futures.

Des de l'entrada en vigor de la llei, la Generalitat ha imposat 108 multes en total per pobresa energètica, sent l'administració catalana que més ha sancionat, tal com va explicar Catalunya Plural. A més, el municipi de Sabadell també va imposar 11 multes el passat mes de maig . 

El pasado 3 de junio de 2016 el gobierno de Sabadell abría de oficio 18 expedientes sancionadores a compañías suministradoras eléctricas, después de constatar que estas incumplían reiteradamente la normativa catalana de medidas urgentes para afrontar la emergencia en el ámbito de la vivienda y la pobreza energética, también conocida como la Ley 24/2015. Iniciábamos así un camino hasta ahora inédito para una administración local.

Esta semana hemos resuelto y notificado a compañías suministradoras eléctricas los primeros 11 expedientes sancionadores, con multas efectivas por un valor de 10.001 euros cada una. Las sanciones responden a la realización de faltas graves de acuerdo con el artículo 331-5 c del Código de Consumo de Catalunya y en relación con el artículo 6.4 de la Ley 24/2015, que establece que antes de realizar un corte de suministro, las empresas suministradoras tienen la obligación de solicitar un informe a los servicios sociales municipales para comprobar si la persona o unidad familiar afectada se encuentra en riesgo de exclusión residencial. Asimismo, la Ley 24/2015 establece la obligación de la empresa de informar de este derecho a los usuarios en los avisos que genere por razón de impago o de corte del servicio.

Como gobierno de la quinta ciudad más grande en población de Catalunya hemos apostado inequívocamente para llevar a la práctica desde nuestras competencias el despliegue efectivo de la Ley 24/2015, ley que fue impulsada por miles de ciudadanos y ciudadanas a través de la Iniciativa legislativa Popular (ILP) y que fue aprobada por unanimidad en julio de 2015 por el Parlament de Catalunya. Y aunque, de acuerdo con la información que disponemos, somos el primero de los ayuntamientos de nuestro país en llegar a la imposición efectiva de sanciones, nosotros entendemos que sencillamente hemos hecho lo necesario y que se espera de aquellos que desarrollamos tareas de servicio público: proteger a nuestros ciudadanos, en especial a los más vulnerables.

Este nuevo marco normativo, más la actitud firme de las administraciones y la sociedad civil, nos dan la oportunidad a todos de contar con un nuevo paradigma como país en materia de protección de los derechos de las personas. Ciertamente es un nuevo planteamiento y es justamente aquí donde se encuentra el conflicto que, en el fondo, la aplicación de la 24/2015 pone en evidencia: el enfrentamiento entre el ámbito público, representado por el poder político democrático, y el capitalismo y los poderosos oligopolios que controlan el mercado energético.

En este conflicto real, aquellos que representamos la voluntad soberana de nuestro pueblo en las instituciones tenemos que hacer todo lo posible, con todos los medios legales a nuestro alcance y de forma proactiva, para que la ley se cumpla. Evidentemente con la aplicación de la ley y la normativa el trabajo no queda resuelto, sólo está iniciado. A partir de entonces es necesario que las estructuras públicas, con el liderazgo político, actúen sobre una lógica en que la calidad de vida de la ciudadanía es la motivación y finalidad básica. Aquí está el cambio de paradigma que necesitamos del ámbito público, donde el centro pasa a ser el ciudadano. Las leyes, las estructuras y la cultura organizativa deben orientarse siempre al servicio del ciudadano.

Esto, para nosotros, es básicamente el modelo de país y de sociedad por el que trabajamos, donde el interés colectivo y los derechos de las personas deben prevalecer por encima de los intereses económicos y privados. Y las estructuras públicas actúan bajo esta lógica. Sólo con una responsabilidad social compartida por todos los ámbitos conseguiremos alcanzar una sociedad más justa y próspera para todos. Y en Sabadell trabajamos cotidianamente para conseguirlo.

El passat 3 de juny de 2016 el govern de Sabadell obria d’ofici 18 expedients sancionadors a companyes subministradores elèctriques, després de constatar que incomplien reiteradament la normativa catalana de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, també coneguda com a Llei 24/2015. Iniciàvem així un camí fins ara inèdit per a una administració local.

Aquesta setmana hem resolt i notificat a companyies subministradores elèctriques els primers 11 expedients sancionadors, amb multes efectives per un valor de 10.001 euros cadascuna. Les sancions responen a la comissió de faltes greus d’acord amb l’article 331-5 c del Codi de Consum de Catalunya i en relació amb l’article 6.4 de la 24/2015, que estableix que abans de realitzar un tall de subministrament, les empreses subministradores tenen l’obligació de sol·licitar un informe als serveis socials municipals per comprovar si la persona o unitat familiar afectada es troba en risc d’exclusió residencial. Així mateix, la 24/2015 estableix l’obligació de l’empresa d’informar d’aquest dret en els avisos que generi per raó d’impagament o de tall del servei.

Com a govern de la cinquena ciutat més gran en població del nostre país hem apostat inequívocament per desenvolupar des de les nostres competències el desplegament efectiu de la Llei 24/2015, llei que va ser impulsada per milers de ciutadans i ciutadanes a través de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) i que va ser aprovada per unanimitat al juliol del 2015 pel Parlament de Catalunya. I tot i que, d’acord amb la informació que disposem, som el primer dels ajuntaments del nostre país en arribar a la imposició de sancions, nosaltres entenem que senzillament hem fet el que cal i que s’espera d’aquells que desenvolupen tasques de servei públic: protegir els nostres ciutadans i ciutadanes, en especial a aquells més vulnerables.

Aquest nou marc normatiu més l’actitud ferma de les administracions i la societat civil ens dóna l’oportunitat a tots plegats de comptar amb un nou paradigma com a país en matèria de protecció dels drets de les persones. Certament és un nou plantejament i és justament aquí on es troba el conflicte que, en el fons, l’aplicació de la 24/2015 posa en evidència: l’enfrontament entre l’àmbit públic, representat pel poder polític democràtic, i el capitalisme i els poderosos oligopolis que controlen el mercat energètic. En aquest conflicte real, aquells que representem la voluntat sobirana del nostre poble a les institucions hem de fer tot el possible, amb tots els mitjans legals a l’abast i de forma proactiva, perquè la llei es compleixi.

Amb la llei i la normativa la feina no està feta, només està iniciada. A partir de llavors cal que les estructures públiques, amb el lideratge polític, actuïn sobre una lògica on la qualitat de vida de la ciutadania és la finalitat bàsica. Cal un canvi de paradigma de l’àmbit públic, on el centre passi a ser el ciutadà. Les lleis, les estructures i la cultura organitzativa han d’orientar-se al servei del ciutadà.

Això, per a nosaltres, és bàsicament el model de país i de societat pel qual treballem, on l’interès col·lectiu i els drets de les persones han de prevaldre per sobre dels interessos econòmics i privats. I les estructures públiques han d’actuar sota aquesta lògica. Només amb la responsabilitat social compartida per tots els àmbits aconseguirem arribar a una societat més justa i pròspera per a tothom. I a Sabadell treballem quotidianament per aconseguir-ho.

L'Ajuntament de Barcelona no ha imposat cap sanció a companyies elèctriques per talls de subministrament que vulnerin la llei contra la pobresa energètica. Al màxim que ha arribat és a obrir un expedient sancionador, que va acabar arxivat. A més, en aquest moment té 27 expedients informatius, previs a l'obertura de l'expedient sancionador, tots ells contra Endesa SAU.

Aquestes són les dades que es desprenen de la sol·licitud d'accés a la informació pública cursada per Catalunya Plural gràcies a la llei de transparència. En una resposta donada pel gerent de Drets Socials el passat 20 d'abril, el consistori barceloní manifesta l'absència tant de sancions imposades com d'expedients sancionadors oberts després de 21 mesos de vigència de la llei 24/2015 contra la pobresa energètica.

Segons les dades oficials, el total d'expedients tècnics oberts per part de l'Ajuntament han estat 72. D'aquests, 43 s'han retornat a l'Institut Municipal de Drets Socials, bé per falta d'informació suficient (26 casos), o bé per no haver trobat infracció (17 casos). Els altres 29 van arribar a convertir-se en expedients informatius, dels quals 2 han acabat arxivats.

En aquest moment, Barcelona recopila informació sobre 27 casos, que encara no han arribat a ser expedients sancionadors. En la relació enviada per l'Ajuntament només consta l'obertura d'un expedient sancionador, incoat des del propi l'Institut Municipal de Serveis Socials, però que va acabar sent arxivat perquè no es va poder acreditar l'incompliment.

“Aquests procediments segueixen el seu curs i, per tant, encara no han desembocat en sanció en ferm”, expliquen des de l'Ajuntament de Barcelona, que recorden que “aquest tipus de procediments sancionadors són pioners i responen a una legislació recent que ha generat nombrosos recursos judicials, alguns d'ells encara pendents de resolució”. Tant el recent de la legislació com les controvèrsies interpretatives als tribunals dificulten la feina dels serveis socials i alenteixen els processos administratius.

Amb tot, des del Govern de Barcelona en Comú s'indica que la prioritat no és multar sinó acabar amb els talls de subministraments. Una tasca que, segons indiquen, ja estan complint. “En els últims mesos el consistori no ha tingut constància de cap tall i les companyies remeten periòdicament informes amb els casos d'impagats que es troben”, la qual cosa consideren “positiu per poder donar compliment a la voluntat expressada reiteradament per part de l'Ajuntament de combatre els casos de pobresa energètica”.

El món municipal, contra la pobresa energètica

Barcelona és una de les 15 ciutats catalanes que compten amb capacitat sancionadora pròpia, sense necessitat d'acudir a Consum de la Generalitat. Com la capital, les ciutats que disposen d'una oficina de consum pròpia amb capacitat sancionadora són Cardedeu, Castelldefels, Cornellà, el Prat, Gavà, Granollers, Sabadell, Sant Adrià, Sant Boi, Sant Joan Despí, Terrassa, Viladecans i Vilanova i la Geltrú.

D'aquestes, la ciutat que destaca per la seva acció sancionadora contra subministradores elèctriques en virtut de la llei contra la pobresa energètica és Sabadell. La cocapital del Vallès ha obert 18 expedients sancionadors, 15 per talls de subministrament. El consistori en responsabilitza Endesa de 14 i a Gas Natural d'un.

A més dels sancionadors, Sabadell té tres macroexpedients informatius oberts, un per a accions d'Endesa Energia SAU, un altre contra Endesa Energia XXI i un altre contra Gas Natural. En aquestes carpetes s'investiguen, respectivament, 59, 86 i 43 casos en què el consistori ha detectat possibles vulneracions de la llei. Malgrat aquesta labor inspeccionadora, Sabadell tampoc ha arribat a imposar encara cap sanció, tot i que preveu fer-lo durant les pròximes setmanes.

“La majoria dels casos recollits en aquests expedients s'han produït entre l'agost de 2015 i mitjans de 2016”, explica el responsable d'aquests expedients, el regidor d'Acció Social de Sabadell, Gabriel Fernàndez. “Al principi les elèctriques es negaven a demanar informes de vulnerabilitat abans de tallar el subministrament, així que vam començar a prendre com a prova cada tall sense avisar que es produïa. Després van canviar i Endesa, en primer lloc, va començar a demanar els informes que obliga la llei”, relata.

Pagar o no pagar des dels ajuntaments

La 24/2015 de la Generalitat preveu els seus propis mecanismes de redistribució pels quals les elèctriques han de corresponsabilitzar-se de les factures energètiques que les famílies no poden pagar. El mecanisme que preveu és la signatura de convenis amb l'administració. No obstant això, fins al moment les administracions catalanes, ni ajuntaments ni Generalitat, no han estat capaços de doblegar el braç a les subministradores per fer-los signar aquests convenis.

Barcelona ho va intentar introduint una clàusula en aquest sentit en l'últim contracte elèctric de l'ajuntament, però finalment Endesa va aconseguir tombar en un tribunal administratiu, que va dictaminar que era una clàusula il·legal. Ara, la capital prepara el seu propi operador energètic però, mentrestant, Endesa va guanyar el contracte provisional per subministrar energia a l'Ajuntament, sense haver signat els convenis.

Sabadell ha utilitzat una altra via. D'una banda, ha obert els expedients sancionadors. De l'altra, ha començat a negar-se a pagar les factures endarrerides de les famílies que no poden pagar-les, en alguns casos. Amb aquesta mesura pretén exercir prou pressió a les elèctriques perquè es responsabilitzin de la factura de les famílies vulnerables. “La 24/2015 canvia el paradigma perquè entén que si un agent econòmic pot fer negoci amb un dret bàsic, també ha de fer front als problemes que genera”, explica Fernàndez, que defensa no solucionar els problemes sent l'Ajuntament qui pagui sinó obligant a les companyies.

21 mesos després de l'aprovació de la llei catalana contra la pobresa energètica i després de passar dos hiverns amb ella en vigor, el Govern de la Generalitat ha imposat 108 sancions a les elèctriques per vulnerar els drets dels consumidors en aquesta matèria. El 80% de les multes, 87 en total, s'han imposat contra comercialitzadores d'Endesa, mentre les de Gas Natural n'acumulen la resta, 21.

Així es desprèn de les dades proporcionades per la Generalitat després d'una petició formulada per aquest diari sobre la base de la llei de Transparència. Segons les dades de l'Agència Catalana de Consum, les 108 sancions que s'han imposat en virtut de la llei contra la pobresa energètica estan tipificades com a greus i comporten un import de 10.001 euros cadascuna.

En concret, el Codi de Consum català tipifica les multes com a “infraccions per incompliment d'obligacions o prohibicions contractuals legals”. A la pràctica es tracta bé de talls de subministrament davant d'impagaments dels consumidors sense que les elèctriques reclamessin l'informe social preceptiu, o bé que les empreses no van informar dels seus drets a les persones amb impagaments. En tots dos casos l'administració considera que les empreses haurien vulnerat la llei 24/2015.

En total, l'acció sancionadora de la Generalitat supera el milió d'euros en gairebé dos anys, encara que totes les multes s'han imposat a la franja més baixa que recull el Codi de Consum. Les sancions ja estan imposades, però no són fermes perquè contra elles es poden interposar recursos d'alçada, com ja ha passat en molts casos.

Per aquesta raó, des d'Endesa afirmen que “actualment els expedients iniciats estan sense concloure”. La companyia, que ha declinat contrastar les xifres ofertes per la Generalitat, subratlla que al seu entendre “l'actuació d'Endesa s'ajusta en tot moment a la normativa vigent” i, al seu parer, “no s'ha vulnerat cap disposició en aquest sentit”.

Una resposta similar ofereix Gas Natural, que assegura que ha recorregut les 21 sancions imposades perquè considera que en cap moment ha vulnerat la llei. Des de l'empresa s'informa, a més, que més enllà de les obligacions legals, al gener van començar una campanya per informar els seus clients sobre els drets en matèria de pobresa energètica i detectar possibles llars vulnerables.

A més, Gas Natural i Endesa, com la resta de subministradores, envien ja als ajuntaments un llista amb els impagaments que tenen perquè els serveis socials actuïn, tal com confirmen diversos ajuntaments consultats.

A pregunta d'aquest diari, Endesa va declinar informar sobre la seva quota de mercat a Catalunya pel mercat elèctric minorista, mentre que Gas Natural va assegurar que la seva estava al voltant del 10%.

Acceleració sancionadora

Des de la Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) consideren que 108 sancions és un número “ridícul”, que demostra que l'administració catalana “no ha estat prou proactiva en fiscalitzar a les companyies energètiques”. Segons explica el seu portaveu, Maria Campuzano, “des de la mort de Rosa a Reus algunes coses han canviat i des de desembre passat la Generalitat porta a terme inspeccions d'ofici”.

Les dades confirmen el que explica la plataforma. La Generalitat ha accelerat el ritme sancionador aquest hivern, ja que, de les 108 sancions imposades fins al 31 de març passat, 51 d'elles es van acordar en els primers 3 mesos de 2017. Fins a la fi de l'any passat, tal com va avançar Catalunya Plural, l'Agència Catalana de Consum havia rebut 206 denúncies contra aquest tipus de pràctiques, de les quals 125 s'havien convertit en expedients sancionadors i 57 en sancions imposades. Com passava llavors, a data de 31 de març cap de les sancions s'ha cobrat, ja que les empreses esgoten la via administrativa.

Dos de cada tres, al mercat lliure

Pel que fa a les elèctriques sobre les que recauen, les 108 multes s'han imposat contra quatre comercialitzadores: dues d'Endesa –Endesa Energia SAU i Endesa Energia XXI SAU– i dues de Gas Natural –Gas Natural Serveis SDG SA i Gas Natural Sud SDG SA. Les primeres de cada companyia, Endesa Energia SAU i Gas Natural Serveis SDG, corresponen a comercialitzadores que operen en el mercat lliure, mentre que les segones, Endesa Energia XXI SAU i Gas Natural Sud SDG SA, corresponen al mercat regulat.

Una de les qüestions que es destaquen de les dades obtingudes per aquest diari és que dos de cada tres sancions imposades, fins a 70 en total, es van produir per infraccions dels drets dels consumidors en el mercat lliure. A Espanya, els dos mercats energètics existents són el lliure i el regulat. En el primer són les empreses les que fixen els preus, d'acord amb la competència i al preu que estimen que els costa produir l'energia, mentre que en el mercat regulat s'estableixen preus de referència des de l'Estat.

En el cas de les sancions per pobresa energètica es dóna la paradoxa que la majoria dels impagaments que van motivar el tall de subministrament elèctric van ocórrer en el mercat lliure, de preus no regulats. Això vol dir que les famílies que van patir els talls, que tenien rebuts impagats, probablement pagaven per l'energia preus majors als estipulats com de referència i, malgrat complir els requisits, no gaudien del bo social.

Segons fonts del sector, això passa perquè les companyies prefereixen operar en el mercat lliure, on maximitzen els seus guanys, i en moltes ocasions no informen a les famílies d'existència de preus regulats i bo social en cas de necessitat. Al mercat regulat les companyies no poden oferir descomptes i promocions que sí se'ls permet al mercat lliure, unes ofertes amb les que aconsegueixen que part de la demanda es vagi al mercat lliure, en ocasions famílies vulnerables que després no són capaços de pagar les factures.

Controvèrsia sobre la interpretació de la Llei

La Generalitat de Catalunya té competències per imposar sancions administratives a través de l'Agència de Consum contra les empreses que infringeixin la llei 24/2015, de mesures urgents contra la pobresa energètica. Aquesta llei regula, entre altres coses, que en cas d'impagament les elèctriques no poden fer talls de subministrament sense demanar abans un informe social de la família a la qual li tallaran la llum. Si aquest informe social dictamina que la família es troba en risc d'exclusió, és la pròpia Generalitat la que es fa càrrec de les factures endarrerides, mitjançant un fons cedit als ajuntaments.

Malgrat l'existència de la llei, no en totes les ocasions es compleix. L'última víctima mortal acreditada per pobresa energètica va ser Rosa, una dona de Reus de 81 que va morir en l'incendi de casa seva quan s'il·luminava amb espelmes després d'un tall de subministrament. Gas Natural es va defensar llavors assegurant que, sense un reglament, la llei 24/2015 no dota de seguretat jurídica a les empreses. Aquest ha estat l'argument de les subministradores, que demanen unes regles clares des de l'administració que puguin complir totes les parts. Mentrestant, recorren per la via legal les diferents iniciatives que les administracions catalanes hi ha dut a terme per evitar els talls.

Per la seva banda, la raó del Govern per no elaborar un reglament que desenvolupi la llei és que preveuen que podria ser anul·lat en els tribunals, com ja li va passar al desembre passat quan un jutjat va suspendre el protocol d'aplicació de la llei.

De fet, al voltant de la norma hi ha tota una controvèrsia interpretativa, ja que les elèctriques addueixen que estan recolzades per sentències del Constitucional per cessar el subministrament en el moment que es produeixen impagaments. En canvi les entitats socials, com l'Aliança contra la Pobresa Energètica que va impulsar la ILP que es va convertir en l'actual llei, asseguren que la llei és clara en el sentit contrari.

Lleida, rècord de sancions

Pel que fa a la distribució territorial on es van produir les infraccions sancionades, la ciutat de Lleida destaca amb gran diferència per sobre de totes les altres poblacions catalanes, acumulant el 22% de les multes. De les infraccions ocorregudes a la ciutat de Lleida, 24 en total, més de la meitat les va cometre la comercialitzadora d'Endesa en el mercat lliure.

L'Ajuntament de Lleida atribueix aquestes dades a la tasca d'inspecció i informació als veïns que realitzen. Segons les seves dades, des de l'entrada en vigor de la llei han intervingut en 165 casos, dels quals han enviat 69 a Consum perquè s'iniciés el procés sancionador. La resta ho han solucionat mitjançant mediació.

Després Lleida, la ciutat gironina de Salt acumula 5 sancions, totes elles a Endesa, repartides 3 en el seu comercialitzadora del mercat lliure i 2 en el regulat. Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Vic empaten amb 4 sancions cadascuna.

El nombre de sancions no es reparteix segons el pes poblacional de les ciutats. Així, mirant les ciutats més poblades de Catalunya, a Barcelona s'han imposat 3, a l'Hospitalet 2 i en Sabadell altres 2, mentre que a Badalona, Terrassa, Tarragona o Mataró no s'ha imposat cap.

“Les raons que passi això poden ser diverses, com que els ajuntaments grans disposen de fons per pagar les factures, que de vegades porten a terme procediments de mediació que eviten la denúncia o que tenen els seus propis procediments sancionadors”, explica la portaveu de l'APE, Maria Campuzano.

L'Ajuntament de Barcelona suma estratègies per fer de la ciutat un espai més verd. Amb l'objectiu de doblar en només dos anys la quantitat d'energia solar que produeix la capital catalana, el consistori instal·larà 48 noves plaques fotovoltaiques a escoles i diferents espais municipals i oferirà incentius a particulars i empreses per tal que augmentin l'ús de renovables.

L'estratègia, complementària a la reducció per càpita d'un 10% de consum d'energies fòssils anunciada fa uns mesos, pretén que Barcelona sigui una ciutat més sostenible abans del final del mandat del Govern d'Ada Colau. Segons ha anunciat aquest dilluns la tinent d'alcaldia d'Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz, Barcelona passarà d'1,8 a 3,9 megawatts de potència d'energia solar abans del 2019; els quasi 4 megawatts suposarien l'equivalent al consum de 2.000 famílies a la ciutat de Barcelona.

Amb aquest objectiu, el Govern municipal seguiria la línia iniciada per Xavier Trias d'escalar el consum d'energies renovables a la ciutat. Al llarg de l'anterior mandat de Convergència, també es va doblar la producció d'energies renovables, fins als 1,8 megawatts actuals. L'Ajuntament pretendria ara duplicar aquesta xifra en dos anys, el que suposaria de retruc la reducció d'un 17% de gasos produïts per les energies fòssils respecte als nivells del 2008.

Amb aquest objectiu en ment, la regidoria d'Energia de l'Ajuntament de Barcelona té prevista una partida principal de 15 milions d'euros, dels quals 12,3 milions permetran al consistori instal·lar fins a 48 plaques fotovoltaiques en escoles, biblioteques, equipaments municipals i pèrgoles en parcs públics. No serà l'única via per tal de fer créixer les energies renovables a la ciutat.

Incentius per al consum privat de renovables

L'Ajuntament pretén invertir en un primer moment en consum instantani d'energia renovable –aquella que es fa servir al moment que es produeix– per després comercialitzar-ne, per mitjà de l'elèctrica pública de Colau, els excedents. Però, tal com ha explicitat Janet Sanz aquest dilluns, amb la inversió inicial del consistori “no n'hi hauria prou” per doblar la producció d'energia solar.

Per aquest motiu, l'Ajuntament treballa incentius fiscals perquè les empreses facin instal·lacions de plaques fotovoltaiques. “Posem a disposició del sector privat cobertes municipals per tal d'aconseguir inversió”, ha ofert Sanz.

La creació d'energia verda també passarà pels particulars que vulguin instal·lar plaques fotovoltaiques. Ho podran fer gràcies a la llei de mecenatge, que “deixarà l'àmbit de Cultura” –ha dit Sanz– per “apropar-se a l'energia”. Aquesta llei permetria amortitzar la placa en cinc anys “gràcies a la deducció del 35% d'inversió el primer any”, ha destacat el consistori.

“És evident que no tenim totes les competències, però volem influir en tots els eixos”, ha expressat Sanz en referència a l'impost al sol, la taxa que grava les persones que vulguin instal·lar una placa i que el govern de Rajoy ha recolzat recentment després de vetar una proposició de llei que volia derogar-lo. “És molt important que treballem contra el discurs de la por. No volem que sigui un via crucis per a ningú apostar per les renovables; hem de combatre l'impost al sol des de les mateixes ciutats”, ha conclòs la tinent d'alcaldia.

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat crear de forma gairebé unànime –el PP s'ha abstingut de la proposta– la nova elèctrica 100% municipal d'Ada Colau. Barcelona Energia, empresa pública que es dedicarà a comprar i vendre energia de fonts renovables, subministrarà a partir de l'estiu de 2018 l'electricitat de la ciutat. L'empresa serà l'elèctrica pública més gran de l'Estat. El consistori, de passada, vol evitar així els concursos per l'electricitat per a la ciutat que fins ara han provocat xocs amb les elèctriques.

Amb aquesta aposta, l'Ajuntament no només vol comercialitzar de forma pública l'energia de la ciutat, sinó també reduir el consum (fins a un 10%) i promoure una energia més verda. En la mateixa línia, l'Ajuntament ha creat Punts d'Atenció Energètica per a la ciutadania per garantir “assessorament i acompanyament” per portar a terme accions d'estalvi, eficiència o instal·lació. El consistori no descarta ampliar la subministradora a tota l'àrea metropolitana en el futur.

Si bé en un principi Barcelona Energia gestionarà tan sols l'electricitat per a la ciutat, a partir de finals de 2018 el servei s'obrirà als particulars. Amb un límit: per tractar-se d'una empresa municipal, la llei de competència limitarà el seu accés al mercat lliure (no podrà superar el 20% del volum del negoci), de manera que al principi només 20.000 veïns de la ciutat podran accedir al subministrament públic. Per accedir a la subministradora de Colau s'obrirà un registre i el consistori donarà servei segons l'ordre de petició.

La comercialitzadora de Barcelona, segons va anunciar el consistori el passat mes de juliol, permetrà també acollir-se a les persones que generin energia renovable i serà compatible amb la plataforma SomEnergia. “Els veïns que estan en SomEnergia podran passar a la comercialitzadora municipal”, va matisar el regidor de Presidència i Energia, Eloi Badia.

Endesa seguirà subministrant al consistori

Amb la nova comercialitzadora l'Ajuntament pretén, entre altres coses, resoldre el conflicte amb les empreses elèctriques. Endesa i Gas Natural van aconseguir tombar a la via administrativa el concurs amb el qual Colau pretenia que signessin un conveni contra la pobresa energètica. Però això no passarà fins a finals del 2018, quan la comercialitzadora es posi en marxa.

Mentrestant, Endesa donarà servei a l'Ajuntament, després que l'elèctrica tornés a guanyar, fa dues setmanes, el contracte provisional. El gegant energètic va guanyar per K.O. a l'administració de Colau, ja que no només va aconseguir tombar el seu concurs sinó que a més va guanyar l'alternatiu, que no inclou clàusules d'obligació amb la pobresa energètica.

Endesa donarà servei fins que es resolgui en contenciós-administratiu o fins que la nova comercialitzadora municipal estigui en condicions de proveir al consistori. Serà així com eviti tornar a donar els seus contractes a gegants energètics i, a més, segons el mateix consistori això podria suposar un estalvi anual de 500.000 euros.

Les elèctriques han tallat en sec la imaginativa via oberta per l'Ajuntament d'Ada Colau per obligar-les a signar convenis que les obligarien a pagar la meitat de la factura de la pobresa energètica. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va emetre aquest dijous una resolució que dóna la raó a Endesa i anul·la el plec del concurs per al proveïment elèctric de l'Ajuntament, per incloure una clàusula en aquest sentit. L'equip de Colau, però, no s'ha donat per vençut, i aquest divendres ha anunciat que portaran l'anul·lació del concurs als tribunals.

Quina és la raó per la qual les elèctriques han pogut anul·lar el contracte? Per què les companyies han aconseguit seguir sense corresponsabilitzar-se de la pobresa energètica malgrat que la llei catalana 24/2015, que regula aquest extrem, està en vigor?

Per entendre aquesta qüestió, cal separar dos aspectes. En primer lloc, pel que fa a aquest concurs i la seva impugnació per part d'Endesa. Tal com explica la resolució del Tribunal, la clàusula relativa a la pobresa energètica és contrària a la llei de contractació pública i a la directiva europea en la matèria, en no estar vinculada a la prestació del servei que és objecte del contracte.

Llavors, per què l'Ajuntament necessita introduir aquesta clàusula si, segons al·lega, la llei 24/2015 obliga les elèctriques a signar aquests convenis? Perquè això és una interpretació de la llei.

Això ens porta al segon aspecte, el de fons: la llei 24/2015 i la seva aplicació. En origen, aquesta llei 24/2014 ve d'una Iniciativa Legislativa Popular presentada per la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, entitats socials d'on procedeixen molts dels actuals càrrecs de Barcelona en comú.

Aquestes entitats van impulsar la llei per anar més enllà del decret contra la pobresa energètica que havia aprovat Artur Mas a 2013. A diferència del decret, que només limitava els talls de subministrament, la ILP de la PAH i l'APE introduïa l'obligació que les energètiques es fessin també responsables econòmiques d'una part de les factures que les famílies no podien pagar.

Un redactat interpretable

Aquesta ILP es va convertir en la llei de mesures urgents per fer front a l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica al juliol de 2015, aprovada per unanimitat. L'articulat d'aquesta norma constava de nou articles, vuit d'ells dedicats a l'emergència habitacional i un, el número 6, a la pobresa energètica. És en aquest article on es troben els dos redactats que van generar més controvèrsia judicial i política.

Coneixent els seus autors la dificultat de prohibir directament els talls de subministrament davant d'un impagament amb les competències autonòmiques catalanes -com posteriorment demostraria l'anul·lació pel Tribunal Constitucional del decret de Mas-, la 24/2015 busca una drecera per establir-los. Així, el 6.4 queda redactat de la manera següent:

Amb aquest redactat no es prohibeix explícitament el tall, sinó que s'obliga a la subministradora a avisar abans a les administracions, fent que aquestes es facin càrrec de les despeses del subministrament en cas de necessitat de la família.

El segon apartat esmunyedís té a veure amb l'obligatorietat per a les empreses de subscriure convenis de coresponsabilitat del pagament d'aquestes factures. La llei diu així:

És a dir, obliga les administracions a establir convenis amb les companyies, però no estableix mecanismes per obligar aquestes a signar-los. I així ha estat: les grans empreses energètiques, a diferència d'altres subministradores, s'han negat en rodó a signar convenis, ni amb la Generalitat ni amb els ajuntaments o amb les diputacions.

Recurs i reinterpretació

El Govern de Rajoy va demanar al Consell d'Estat un dictamen sobre la llei, pas previ abans de recórrer-la davant el Constitucional. El dictamen de l'òrgan consultiu del 21 d'abril de 2016 és clar a l'hora de definir com a inconstitucional la majoria dels articles de la 24/2015. Tots, menys l'article 6, el referent a la pobresa energètica. Segons el dictamen, no ho considera inconstitucional ja que, segons estableix, la llei “no imposa a les empreses subministradors una obligació d'arribar a aquests acords o convenis amb les administracions públiques, sinó que tan sols contempla un principi o directriu d'actuació dirigit a aquestes últimes ”.

És per aquesta reinterpretació efectuada en el Consell d'Estat, els dictàmens no són vinculants però sí que marquen pautes d'interpretació legal, que el Govern no va portar l'article 6 de la 24/2015 davant el Tribunal Constitucional, de manera que aquesta sala no el va anul·lar com sí que va fer amb la resta de l'articulat, que va caure a l'abril de 2016.

Així, malgrat que l'Ajuntament de Barcelona ha reiterat que el plec del concurs del subministrament energètic només estableix que les elèctriques “compleixin la llei”, la veritat és que imposa una determinada interpretació de la llei. Una que, a més, és contrària a la interpretació establerta pel Consell d'Estat.

Aquest fet està en el fons del conflicte sobre el contracte, ja que les elèctriques recurrents consideren que els obliga a alguna cosa que va més enllà del mer compliment de la llei, i a alguna cosa que a més no està vinculat amb proveir a l'Ajuntament d'energia.

No obstant això, l'Administració de Colau disposa encara d'una basa que podria tenir recorregut: la via contenciosa administrativa. La decisió de l'Ajuntament de portar aquesta resolució davant els tribunals ordinaris podria aconseguir una sentència favorable, que seria pionera. Si el TSJC accepta que una administració pugui reclamar la signatura d'aquests convenis per accedir als seus contractes, podria restablir-per la via dels fets la interpretació amb la qual els impulsors de la ILP van arribar al Parlament. Tot un canvi de paradigma que, amb les actuals competències de la Generalitat, fins ara no ha pogut ser.

L'administració Colau portarà als tribunals ordinaris el pols que manté amb les elèctriques des del febrer passat. Segons ha anunciat el regidor Eloi Badia, encarregat de la cartera d'Energia, l'Ajuntament recorrerà per la via contenciosa administrativa la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, que aquest dijous va donar la raó a Endesa i va anul·lar el plec de condicions del concurs per a la provisió energètica de la casa municipal.

“No descansarem fins a establir mesures efectives contra la pobresa energètica i no renunciarem a vincular la lluita contra la pobresa energètica amb els contractes energètics de l'Ajuntament”, ha explicat Badia. El regidor ha anunciat a més que, per no quedar-se sense subministraments, l'Ajuntament establirà ara un contracte pont, amb un nou plec. “Convidarem les empreses que es van presentar a l'anterior licitació, però s'hi podrà presentar tothom”, ha explicat.

Segons ha indicat Badia, aquest cop el plec de condicions s'elaborarà en col·laboració amb la Generalitat, que sempre s'ha mostrat d'acord amb la línia de treball del consistori. Les noves condicions, ha explicat, aniran en el mateix sentit que l'anterior respecte a la pobresa energètica amb el redactat que va usar l'Associació Catalana de Municipis, que està consolidat. “Aquesta política ha vingut per quedar-se”, ha assegurat el regidor, després d'assegurar que estaven en contacte no només amb la Generalitat sinó amb municipis com Sabadell, Badalona o Castelldefels i amb entitats del tercer sector.

La guerra entre les elèctriques i Colau ve de lluny, però va arribar al seu punt àlgid el febrer passat, quan l'ajuntament va publicar les condicions del contracte. En elles, una de les clàusules imposava a l'empresa que guanyés el concurs l'obligació de signar un conveni de corresponsabilitat amb la pobresa energètica, pel qual l'elèctrica es faria càrrec de la meitat de les factures impagades a Barcelona per famílies vulnerables.

Considerant injusta aquesta clàusula, Gas Natural i Endesa no es van presentar al concurs, i el van recórrer davant el tribunal administratiu competent. Finalment, aquest dijous el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va donar la raó a Endesa i va anul·lar el contracte. En la seva resolució el tribunal adduïa que l'obligació de signar aquests convenis no estaven vinculats amb l'objecte del contracte, que és la provisió elèctrica a l'administració municipal, la qual cosa és contrari a la llei espanyola de contractació i a la directiva europea en la matèria.

Després de la decisió del Tribunal, l'oposició a l'Ajuntament ha estat molt dura amb la gestió de Colau del contracte energètic. “Una vegada més, el govern anuncia una cosa que no és capaç de complir”, ha ressaltat el regidor d'ERC, Jordi Corones. Per Ciutadans, promoure iniciatives com la clàusula a les elèctriques genera “frustració” i ha demanat al govern que abandoni “el constant anunci de mesures buides i sense fonament legal de cara a la galeria”.

Nou punt al marcador de les elèctriques en la llarga guerra que mantenen contra diferents administracions catalanes per la llei contra la pobresa energètica. Aquest dijous el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha anul·lat a petició d'Endesa l'anunci de licitació i el plec de condicions del contracte energètic de l'Ajuntament de Barcelona, en entendre que incloïa obligacions en matèria de pobresa energètica contràries a la legalitat.

Segons la resolució, a la qual ha tingut accés aquest mitjà, el tribunal considera que la clàusula de benefici social introduïda pel consistori no té vinculació directa amb l'objecte del contracte, que és donar subministrament elèctric a l'ajuntament. Per tant, consideren aquesta clàusula contrària a la llei de contractes públics i a la directiva europea en aquesta matèria. El tribunal, que ja havia paralitzat cautelarment el contracte, esgota amb aquesta resolució la via administrativa, però l'ajuntament pot recórrer per via judicial.

El contracte, de 65 milions d'euros, establia en una de les clàusules que les companyies que guanyessin havien de signar un conveni amb l'ajuntament pel qual es feien responsables del 50% de la factura de la pobresa energètica a la ciutat de Barcelona, en virtut de la llei 24/2015. Tant Endesa com Gas Natural van rebutjar llavors presentar-se al concurs, i el van recórrer davant l'òrgan administratiu competent.

Les elèctriques consideraven que aquesta clàusula era poc clara i que imposava obligacions que estan fora de la llei. La 24/2015, segons la seva interpretació en el Consell d'Estat, estableix l'obligatorietat de signar convenis per a les administracions, però no així per a les empreses. De fet, les companyies s'han negat reiteradament a signar aquests convenis, que els farien pagar una part de la partida que la Generalitat posa a disposició dels ajuntaments per fer front als casos d'impagament de subministraments per situació de vulnerabilitat.

La via iniciada per l'Ajuntament de Colau establia un nou pols contra les elèctriques, en buscar una forma alternativa d'obligar-les a signar els convenis i corresponsabilitzar-se contra la pobresa energètica. Aquesta via, però, ha estat avortada per la resolució 44/2017 del Tribunal de Contractes, que dóna la raó a Endesa.

Esgotada la via administrativa, des del consistori barceloní s'assegura estar estudiant el document per donar una resposta, que s'anunciarà en els pròxims dies. També per part d'Endesa s'informa que es troben estudiant la resolució per conèixer l'abast d'aquesta.

Els bombers han denunciat en diverses ocasions la seva sospita que moltes de les víctimes que atenen per incendis ho són en realitat de la pobresa, que els impedeix escalfar-se o il·luminar-se en condicions de seguretat. No obstant això, aquesta sensació no pot anar més enllà de la sospita perquè les institucions no registren ni quantifiquen les situacions de vulnerabilitat energètica, que els bombers asseguren observar en les seves intervencions.

Aquest dimarts un col·lectiu de bombers catalans, pertanyents al cos de Bombers de la Generalitat i al de Barcelona, juntament amb l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), han presentat una proposta de protocol per detectar i quantificar les víctimes de la pobresa energètica. Els professionals consideren que elaborar aquests registres és necessari, tant per visibilitzar el problema com per poder alertar les institucions dels casos que observin.

Els bombers denuncien el creixement d'incendis a Catalunya en els últims dos anys, un 16% més d'habitatges cremats que se sumen a les 8 víctimes mortals en els últims tres mesos. “Trobem que les víctimes per incendi solen estar en dormitoris o sales, que tenen lloc en els mesos més freds de l'any i que s'originen per focus de calor. No cal imaginar massa per sospitar que la pobresa energètica hi té a veure”, ha explicat Antonio del Rio, bomber de la Generalitat.

El protocol que plantegen es basa en el fet que, en totes les intervencions que realitzin en habitatges, els bombers omplin un formulari amb diverses caselles. En elles han d'indicar les condicions de l'habitatge i de les instal·lacions de subministraments, les situacions objectives de pobresa o l'estat en què troben a les persones ateses. Amb aquest formulari pretenen extreure un primer grup de casos on clarament el professional hagi detectat una situació de pobresa energètica i, un segon, amb els casos en què trobin indicis.

“Som conscients de quin paper juguem, que en cap cas és de serveis socials”, ha indicat Diego Cabello, de bombers de Barcelona. Per aquesta raó, la iniciativa pretén tenir també una funció preventiva, en què els mateixos bombers alertin a aquests serveis municipals perquè intervinguin quan la situació d'exclusió sigui evident. Segons les dades que maneja l'APE, en el 80% de casos en què les companyies subministradores alerten d'un tall imminent per impagament, els serveis socials no tenien constància prèvia d'aquestes situacions.

La portaveu de l'APE, Maria Campuzano, ha indicat que portaran la proposta del col·lectiu professional a la Generalitat, que segons han indicat fins ara s'han negat a implementar-lo. En canvi, segons han revelat els propis bombers, des de l'Ajuntament de Barcelona fa temps que treballen en l'elaboració d'un índex d'indicadors i un protocol de derivació entre bombers i els serveis municipals municipals.

“Atès que l'objecte del contracte és la voluntat d'atendre i reduir la pobresa energètica s'estableixen les següents condicions especials”. Aquest és l'inici de la clàusula 18, la de les condicions especials, que ha fet que Endesa i Gas Natural impugnen el concurs publicitat per l'Ajuntament de Barcelona per a adjudicar el seu nou contracte energètic.

Les dues grans elèctriques no només no s'han presentat al concurs de Colau sinó que han recorregut el nou contracte davant el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Al·leguen que les clàusules del nou contracte resulten “discriminatòries” per a elles. “Entenem que en un concurs públic totes la companyies han de competir en igualtat de condicions, siguin grans o petites. Les companyies que opten al concurs de Barcelona [els competidors d'Endesa i Gas Natural] estan al mercat lliure, de manera que no tenen clients a protegir. Una companyia que no té clients, no té riscos”, han citat a aquest mitjà fonts d'Endesa.

Per la seva banda, Gas Natural ha justificat el recurs presentat pel fet que les bases del concurs de Colau exigien “la signatura en un termini de sis mesos d'un conveni en matèria de vulnerabilitat energètica” entre la comercialitzadora i l'Ajuntament el qual –ha lamentat l'energètica– “no incloïa informació concreta sobre el contingut a convenir”. “Encara que es va demanar informació addicional al respecte aquesta no es va facilitar”, han afegit fonts de Gas Natural a Catalunya Plural.

El Govern d'Ada Colau ha intentat pressionar les elèctriques perquè acceptin la seva corresponsabilitat en la pobresa energètica en el disseny del nou contracte d'energia de Barcelona. Per a això, la clàusula 18 del plec obliga les empreses a signar un conveni amb l'Ajuntament, pel qual la companyia accepta fer-se responsable del 50% de la factura de la pobresa energètica, tal com recull el model pactat entre entitats locals i Generalitat.

El de Colau és l'enèsim intent de les administracions per fer que les grans elèctriques acceptin la llei catalana 24/2015, que introdueix per a l'administració l'obligatorietat de fer convenis. La Generalitat ja ha signat convenis amb la majoria de companyies subministradores d'aigua però, fins ara, no ha estat capaç de fer el mateix amb les elèctriques.

El consistori confia en una resolució favorable

La postura d'Endesa i Gas Natural no preocupa a l'Ajuntament de Barcelona. Segons el regidor d'Energia, Eloi Badia, els ciutadans no han de “témer” pel subministrament energètic de la ciutat. Si el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic no decreta mesures cautelars davant el recurs d'Endesa i Gas Natural, l'Ajuntament preveu que la subhasta es realitzi aquest mateix divendres, entre les empreses que sí que s'han presentat. És el cas d'altres companyies més petites: Nexus, Som Energia o Factor Energia, per exemple.

Els tres lots (una mateixa companyia només pot optar a dos) publicitats per Colau estan valorats en 65 milions d'euros i la durada del contracte seria, com a màxim, de dos anys. La intenció del consistori és que aquesta durada sigui més curta: l'Ajuntament de Barcelona vol tenir a punt abans que finalitzi el termini del concurs la seva pròpia empresa comercialitzadora d'energia elèctrica.

“Tots els diners que guanyem els gastem a pagar la llum, l’aigua, el gas i la hipoteca, per això moltes vegades usem ciris o dormim tots junts en la mateixa habitació per aprofitar l’única estufa que tenim i gastar menys electricitat.”

Així de crua és la realitat que viuen Carles i Sílvia (noms ficticis), un matrimoni amb una filla de 9 anys i amb una altra de 16 mesos que viu a Benetússer (València).

Ambdós estan en l’atur i els seus únics ingressos vénen dels 388 euros que cobra Carles de la prestació per desocupació (està sense faena des del setembre), un pagament que continuarà rebent fins a l’abril.

Tant Carles com Sílvia tenien bones faenes. Ell, en el sector de la metal·lúrgia, i ella, en protocol i informàtica. No obstant això, la crisi va travar bruscament els seus camins. Des de llavors, “totes les faenes han estat precàries, la majoria sense contracte o sense un sou fix”.

Ara, malgrat la seua recerca incansable i desesperada, fan el que va eixint-los, per exemple, “descarregar algun camió o reparar algun ordinador”.

Tirar endavant una família en aquestes circumstàncies esdevé quasi impossible, si no fóra per l’ajuda d’entitats com ara la Creu Roja: “Una amiga ens va dir que els demanàrem ajuda i, per sort, a més d’abonar-nos alguns rebuts de subministraments per a evitar que ens els tallen, ens ajuden molt amb el menjar i les necessitats bàsiques de les xiquetes”, expliquen.

L’ajuda d’aquesta entitat no sols es redueix a la mera aportació econòmica, alimentària o de material. Segons Enric Valls, psicòleg de la Creu Roja, “a tots els beneficiaris se’ls dóna un tractament integral i un seguiment fins que es reverteix la seua situació”.

Entre altres aspectes, “se’ls presta suport emocional i motivacional, se’ls ajuda en la recerca d’ocupació, se’ls ensenya a estalviar a casa i a manejar l’estrés i l’ansietat”, comenta Valls, que afig que també hi ha “assistència psicològica personalitzada”.

Una altra de les fórmules que fan servir Carles i Sílvia per a estalviar gas i aigua arriba a l’hora de la dutxa. “Ens dutxem en dos minuts Sílvia i jo i aprofitem que el bany es caldeja per a dutxar de seguida les xiquetes alhora”, explica Carles.

I és que tot val per a rebaixar la factura, encara que no sempre ho aconsegueixen. “Dels 35 o 40 euros que solíem pagar de llum, al gener el rebut s’ha disparat a 90 euros”, expliquen.

Sobre l’increment del rebut de la llum anunciat fa poc pel Govern, la portaveu de la zona de la Creu Roja, Ana Huertas, ha comentat que “és injust que no tinguen en compte les necessitats existents, sobretot sabent que els afectats són persones vulnerables com ata xiquets i gent gran”.

Ajudes per a 1.933 persones

La Creu Roja ofereix ajudes mitjançant el seu Programa de Persones en Situació d’Extrema Vulnerabilitat. Segons han explicat des de l’entitat, quan algú acudeix a demanar-los ajuda, un tècnic analitza la seua situació i determina si compleix les condicions per a accedir a aquest programa, que ofereix una atenció integral i continuada en funció de cada cas.

Durant l’any passat, la Creu Roja va beneficiar 8.439 persones en virtut d’aquest programa tan sols a la província de València, segons les dades provisionals de tancament de l’exercici.

Això suposa un increment de beneficiaris del 40%, si bé és cert que l’augment es deu en part al fet que la Creu Roja ha incrementat considerablement les seues assemblees locals i, per tant, el seu camp d’acció a la província.

Del total dels beneficiaris, 1.933 corresponen a pagaments de subministraments de l’abonament de 709 rebuts, amb una inversió per l’entitat de 300.000 euros.

Sobre la procedència d’aquest finançament, les ajudes es fan efectives gràcies a fons propis (socis i donacions), el finançament de programes de l’IRPF ‘Altres finalitats d’interés social’ del Ministeri de Sanitat i Política Social, d’aportacions de la Generalitat Valenciana i campanyes com la de Carrefour i els seus clients (Campanya Tornada al Col·le solidària).

Nova llei per a pal·liar la pobresa energètica

Precisament el 25 de gener passat, el ple de les Corts Valencianes va aprovar la llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica a la Comunitat Valenciana, que preveu ajudes perquè les llars considerades vulnerables puguen fer front al pagament de les tarifes de l’electricitat, l’aigua i el gas.

La normativa recull que les ajudes hauran de garantir sempre que en totes les llars en situació de pobresa energètica es tinga “un accés mínim a un subministrament d’energia i aigua que assegure una vida digna a tots els membres de la família”.

També preveu sancions per a les empreses comercialitzadores, que poden anar des de 3.000 a 600.000 euros en el cas de talls de subministrament a famílies acollides a ajudes que no hagen pagat la factura, la no comunicació prèvia als serveis socials del tall o la reincidència.

La mort de la Rosa, de 81 anys, el passat 14 de novembre del 2016 per un tall de llum de Gas Natural Fenosa, és un exemple extrem de com la pobresa energètica afecta més a les dones i, encara més, a les dones d'avançada edat. Els factors de risc de la Rosa, dona i major de 65 anys, són compartits per la majoria de persones que pateixen pobresa energètica.

La desigualtat de gènere és, doncs, un “factor de risc que augmenta les possibilitats”  de patir pobresa energètica. Així ho determina un informe (Desigualtat de gènere i pobresa energètica, un factor de risc oblidat) elaborat per Enginyeria Sense Fronteres amb l'Aliança contra la Pobresa Energètica, presentat aquest dilluns a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.

Les autores de l'estudi han destacat la dificultat en la recerca de dades, ja que els indicadors oficials presentaven un “fort biaix androcèntric”. Tot i això, l'informe conclou que les dones grans, migrades, monomarentals i treballadores de la llar són les que més probabilitat tenen de patir pobresa energètica. Gràcies a una sèrie d'entrevistes realitzades per a l'ocasió i a les dades creuades entre ajudes contra la pobresa energètica, l'ocupació o les hores destinades a la feina a la llar, l'estudi determina quin és el rostre aproximat de la pobresa energètica.

L'estudi es recolza, entre d'altres, en les dades de l'Ajuntament de Barcelona, que especifiquen que de les persones que van rebre ajudes per a pobresa energètica, hi havia el doble de dones que d'homes; l'any 2015, 20.169 dones van ser ateses, respecte a 9.437 homes majors de 60 anys. Els números van més enllà i mostren que, tant per districte com per franja d'edat, les dones superen el nombre d'homes que van demanar ajuda als Serveis Socials de Barcelona.

D'altra banda, l'estudi també determina que la pobresa energètica comporta, en base a una sèrie d'entrevistes realitzades a afectades, una pitjor alimentació i una situació major de vulnerabilitat habitacional. Les entrevistades coincideixen que resulta un “esforç” demostrar a l'Administració que es viu una situació de vulnerabilitat.

La trobada d'aquest dilluns ha servit per a reivindicar l'enfoc de gènere a les polítiques de les institucions. Tot i els diversos apropaments que s'han fet des de l'administració per tenir en compte el biaix de gènere en les polítiques públiques –Barcelona, per exemple, compta amb l'Estratègia contra la Feminització de la Pobresa–, l'estudi destaca que no són suficients.

Feminització de la pobresa energètica

Segons indica l'informe, ser dona afecta directament al risc de patir pobresa. Els experts que han elaborat l'informe asseguren que la feminització de la pobresa és una evidència i, per tant, la feminització de la pobresa energètica també. Hi ha diversos factors que recolzen aquesta tesi.

El primer, la taxa de risc de pobresa sota supòsit d'autonomia (calculada en base als ingressos individuals i no als ingressos per llar), mostra que les dones tenen un 25% més de possibilitats de caure en la pobresa; les dones presenten un 49,7% de possibilitats, respecte al 25,7% dels homes.

Aquesta dada demostraria que, en termes de vulnerabilitat i opressió, la dependència de la dona de la llar per a garantir certes condicions de vida la fa econòmicament més vulnerable. Així ho recolza la bretxa salarial existent a la ciutat de Barcelona, d'un 25% de diferència. De fet, un altre factor que afecta les dones i les empobreix, tenint en compte la diferència en la remuneració i l'accés als recursos, seria la imposició en la distribució de rols: les dones passen quasi el doble d'hores setmanals dedicades a la llar. L'informe destaca que els talls de subministrament, un accés insuficient als serveis bàsics i la generació de deute afecta més a “qui viu més lligat a l'espai privat”.

Per últim, l'estudi destaca que la pobresa energètica té greus conseqüències en tots els àmbits de la vida de les persones que la pateixen: salut, social i psicològic.

La llei 24/2015, contra la pobresa energètica, estipula que les administracions han de subscriure convenis amb les companyies energètiques per corresponsabilitzar les companyies del pagament de les factures de la pobresa energètica. Però, de moment, les elèctriques es resisteixen a signar aquests convenis.

Aquest dijous les administracions locals, diputacions i Generalitat han presentat un model unificat de conveni que marca al 50% el percentatge de la factura que ha de ser assumida per aquestes. Amb aquesta proposta pretenen donar un impuls decisiu a la signatura d'aquests compromisos mentre, de forma paral·lela, amenacen amb sancions si les companyies no els subscriuen.

Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) valoren “l'esforç conjunt” però veuen el percentatge del 50% insuficient i defensen que les companyies assumeixin el 100% dels deutes acumulats i dels descomptes a aplicar en els futurs pagaments mensuals. “L’administració ha de ser garant de drets de la ciutadania, i no pas garant dels pagaments a unes empreses que perceben guanys multimilionaris any rere any”, asseguren en un comunicat difós aquest dijous.

A l'acte de presentació del model han assistit les màximes autoritats institucionals catalanes. Entre ells, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els consellers d'Empresa i Treball, Jordi Baiget i Dolors Bassa, a més de Jaume Collboni, vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'objectiu era mostrar la màxima unitat institucional en aquesta qüestió, que ja va ser visibilitzada quan el Tribunal Constitucional va tombar bona part de la 24/2015, en concret les mesures sobre habitatge, tot i que va deixar els articles sobre la pobresa energètica en vigor.

La proposta d'unitat presentada aquest dijous indica que les companyies que el subscriguin afrontin, almenys, la meitat de les despeses energètiques en les quals incorrin persones amb informes de vulnerabilitat social. Entre elles, la tarifa social aplicable o el pagament de les factures endarrerides, que fins ara anaven a càrrec de l'administració. També es crearà una finestreta única de tramitació, per alleugerir els processos administratius.

Aquest dimarts va ser l'ajuntament de Barcelona qui va adoptar una important mesura de pressió a les elèctriques, anunciant que introduiria una clàusula en els seus contractes públics que deixaria fora d'aquests les companyies subministradores que no haguessin signat els convenis sobre pobresa energètica que marca la llei 24 / 2015. Per part del Govern, que des de l'entrada en vigor de la llei ha signat convenis amb bona part de les companyies d'aigua però amb cap elèctrica, va assegurar que analitzaria la mesura de l'ajuntament de Barcelona però va receptar la unitat institucional com a millor fórmula per sotmetre les companyies a la llei.

Malgrat les bones intencions esgrimides per part dels diferents actors, Catalunya Plural va revelar la setmana passada que, després de 15 mesos en vigor de la llei, cap denúncia imposada per l'Agència Catalana de Consum contra les subministradores havia acabat encara en sanció ferma. Fins al desembre passat, Consum havia iniciat la via sancionadora en 125 de les 206 denúncies rebudes, i en 57 casos s'havien imposat sancions objecte de recurs. Segons les dades que comparteixen Govern i les organitzacions socials contra la pobresa energètica, s'estima que la llei va parar en els primers mesos d'aplicació 30.000 talls de subministrament.