eldiario.es

Menú

Endesa acumula el 80% de les sancions per pobresa energètica imposades per la Generalitat

Catalunya ha imposat 108 sancions des de l'entrada en vigor de la llei contra la pobresa energètica: 87 contra dues comercialitzadores d'Endesa i 21 contra dues de Gas Natural

Lleida és la ciutat que més sancions acumula, amb 24, seguida de Salt, que en té 5, i Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Vic amb 4 cadascuna

Dues de cada tres infraccions sancionades es van produir a les subministradores del mercat lliure, de manera que les famílies no havien tingut accés al bo social

En 21 mesos amb la llei en vigor, la Generalitat ha imposat multes per pobresa energètica per un valor total de més d'un milió d'euros

- PUBLICIDAD -
La familia de Benetússer afectada por pobreza energética

Una familia afectada per pobresa energètica JESÚS CÍSCAR

21 mesos després de l'aprovació de la llei catalana contra la pobresa energètica i després de passar dos hiverns amb ella en vigor, el Govern de la Generalitat ha imposat 108 sancions a les elèctriques per vulnerar els drets dels consumidors en aquesta matèria. El 80% de les multes, 87 en total, s'han imposat contra comercialitzadores d'Endesa, mentre les de Gas Natural n'acumulen la resta, 21.

Així es desprèn de les dades proporcionades per la Generalitat després d'una petició formulada per aquest diari sobre la base de la llei de Transparència. Segons les dades de l'Agència Catalana de Consum, les 108 sancions que s'han imposat en virtut de la llei contra la pobresa energètica estan tipificades com a greus i comporten un import de 10.001 euros cadascuna.

En concret, el Codi de Consum català tipifica les multes com a "infraccions per incompliment d'obligacions o prohibicions contractuals legals". A la pràctica es tracta bé de talls de subministrament davant d'impagaments dels consumidors sense que les elèctriques reclamessin l'informe social preceptiu, o bé que les empreses no van informar dels seus drets a les persones amb impagaments. En tots dos casos l'administració considera que les empreses haurien vulnerat la llei 24/2015.

Sanciones de la Generalitat a eléctricas por casos de pobreza energética

Sancions de la Generalitat a elèctriques por casos de pobresa energètica

En total, l'acció sancionadora de la Generalitat supera el milió d'euros en gairebé dos anys, encara que totes les multes s'han imposat a la franja més baixa que recull el Codi de Consum. Les sancions ja estan imposades, però no són fermes perquè contra elles es poden interposar recursos d'alçada, com ja ha passat en molts casos.

Per aquesta raó, des d'Endesa afirmen que "actualment els expedients iniciats estan sense concloure". La companyia, que ha declinat contrastar les xifres ofertes per la Generalitat, subratlla que al seu entendre "l'actuació d'Endesa s'ajusta en tot moment a la normativa vigent" i, al seu parer, "no s'ha vulnerat cap disposició en aquest sentit".

Una resposta similar ofereix Gas Natural, que assegura que ha recorregut les 21 sancions imposades perquè considera que en cap moment ha vulnerat la llei. Des de l'empresa s'informa, a més, que més enllà de les obligacions legals, al gener van començar una campanya per informar els seus clients sobre els drets en matèria de pobresa energètica i detectar possibles llars vulnerables.

A més, Gas Natural i Endesa, com la resta de subministradores, envien ja als ajuntaments un llista amb els impagaments que tenen perquè els serveis socials actuïn, tal com confirmen diversos ajuntaments consultats.

A pregunta d'aquest diari, Endesa va declinar informar sobre la seva quota de mercat a Catalunya pel mercat elèctric minorista, mentre que Gas Natural va assegurar que la seva estava al voltant del 10%.

Acceleració sancionadora

Des de la Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) consideren que 108 sancions és un número "ridícul", que demostra que l'administració catalana "no ha estat prou proactiva en fiscalitzar a les companyies energètiques". Segons explica el seu portaveu, Maria Campuzano, "des de la mort de Rosa a Reus algunes coses han canviat i des de desembre passat la Generalitat porta a terme inspeccions d'ofici".

Les dades confirmen el que explica la plataforma. La Generalitat ha accelerat el ritme sancionador aquest hivern, ja que, de les 108 sancions imposades fins al 31 de març passat, 51 d'elles es van acordar en els primers 3 mesos de 2017. Fins a la fi de l'any passat, tal com va avançar Catalunya Plural, l'Agència Catalana de Consum havia rebut 206 denúncies contra aquest tipus de pràctiques, de les quals 125 s'havien convertit en expedients sancionadors i 57 en sancions imposades. Com passava llavors, a data de 31 de març cap de les sancions s'ha cobrat, ja que les empreses esgoten la via administrativa.

Dos de cada tres, al mercat lliure

Pel que fa a les elèctriques sobre les que recauen, les 108 multes s'han imposat contra quatre comercialitzadores: dues d'Endesa –Endesa Energia SAU i Endesa Energia XXI SAU– i dues de Gas Natural –Gas Natural Serveis SDG SA i Gas Natural Sud SDG SA. Les primeres de cada companyia, Endesa Energia SAU i Gas Natural Serveis SDG, corresponen a comercialitzadores que operen en el mercat lliure, mentre que les segones, Endesa Energia XXI SAU i Gas Natural Sud SDG SA, corresponen al mercat regulat.

Una de les qüestions que es destaquen de les dades obtingudes per aquest diari és que dos de cada tres sancions imposades, fins a 70 en total, es van produir per infraccions dels drets dels consumidors en el mercat lliure. A Espanya, els dos mercats energètics existents són el lliure i el regulat. En el primer són les empreses les que fixen els preus, d'acord amb la competència i al preu que estimen que els costa produir l'energia, mentre que en el mercat regulat s'estableixen preus de referència des de l'Estat.

En el cas de les sancions per pobresa energètica es dóna la paradoxa que la majoria dels impagaments que van motivar el tall de subministrament elèctric van ocórrer en el mercat lliure, de preus no regulats. Això vol dir que les famílies que van patir els talls, que tenien rebuts impagats, probablement pagaven per l'energia preus majors als estipulats com de referència i, malgrat complir els requisits, no gaudien del bo social.

Segons fonts del sector, això passa perquè les companyies prefereixen operar en el mercat lliure, on maximitzen els seus guanys, i en moltes ocasions no informen a les famílies d'existència de preus regulats i bo social en cas de necessitat. Al mercat regulat les companyies no poden oferir descomptes i promocions que sí se'ls permet al mercat lliure, unes ofertes amb les que aconsegueixen que part de la demanda es vagi al mercat lliure, en ocasions famílies vulnerables que després no són capaços de pagar les factures.

Controvèrsia sobre la interpretació de la Llei

La Generalitat de Catalunya té competències per imposar sancions administratives a través de l'Agència de Consum contra les empreses que infringeixin la llei 24/2015, de mesures urgents contra la pobresa energètica. Aquesta llei regula, entre altres coses, que en cas d'impagament les elèctriques no poden fer talls de subministrament sense demanar abans un informe social de la família a la qual li tallaran la llum. Si aquest informe social dictamina que la família es troba en risc d'exclusió, és la pròpia Generalitat la que es fa càrrec de les factures endarrerides, mitjançant un fons cedit als ajuntaments.

Malgrat l'existència de la llei, no en totes les ocasions es compleix. L'última víctima mortal acreditada per pobresa energètica va ser Rosa, una dona de Reus de 81 que va morir en l'incendi de casa seva quan s'il·luminava amb espelmes després d'un tall de subministrament. Gas Natural es va defensar llavors assegurant que, sense un reglament, la llei 24/2015 no dota de seguretat jurídica a les empreses. Aquest ha estat l'argument de les subministradores, que demanen unes regles clares des de l'administració que puguin complir totes les parts. Mentrestant, recorren per la via legal les diferents iniciatives que les administracions catalanes hi ha dut a terme per evitar els talls.

Per la seva banda, la raó del Govern per no elaborar un reglament que desenvolupi la llei és que preveuen que podria ser anul·lat en els tribunals, com ja li va passar al desembre passat quan un jutjat va suspendre el protocol d'aplicació de la llei.

De fet, al voltant de la norma hi ha tota una controvèrsia interpretativa, ja que les elèctriques addueixen que estan recolzades per sentències del Constitucional per cessar el subministrament en el moment que es produeixen impagaments. En canvi les entitats socials, com l'Aliança contra la Pobresa Energètica que va impulsar la ILP que es va convertir en l'actual llei, asseguren que la llei és clara en el sentit contrari.

Lleida, rècord de sancions

Pel que fa a la distribució territorial on es van produir les infraccions sancionades, la ciutat de Lleida destaca amb gran diferència per sobre de totes les altres poblacions catalanes, acumulant el 22% de les multes. De les infraccions ocorregudes a la ciutat de Lleida, 24 en total, més de la meitat les va cometre la comercialitzadora d'Endesa en el mercat lliure.

L'Ajuntament de Lleida atribueix aquestes dades a la tasca d'inspecció i informació als veïns que realitzen. Segons les seves dades, des de l'entrada en vigor de la llei han intervingut en 165 casos, dels quals han enviat 69 a Consum perquè s'iniciés el procés sancionador. La resta ho han solucionat mitjançant mediació.

Després Lleida, la ciutat gironina de Salt acumula 5 sancions, totes elles a Endesa, repartides 3 en el seu comercialitzadora del mercat lliure i 2 en el regulat. Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Vic empaten amb 4 sancions cadascuna.

El nombre de sancions no es reparteix segons el pes poblacional de les ciutats. Així, mirant les ciutats més poblades de Catalunya, a Barcelona s'han imposat 3, a l'Hospitalet 2 i en Sabadell altres 2, mentre que a Badalona, Terrassa, Tarragona o Mataró no s'ha imposat cap.

"Les raons que passi això poden ser diverses, com que els ajuntaments grans disposen de fons per pagar les factures, que de vegades porten a terme procediments de mediació que eviten la denúncia o que tenen els seus propis procediments sancionadors", explica la portaveu de l'APE, Maria Campuzano.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha