La Generalitat no ha cobrat cap de les sancions a les elèctriques per pobresa energètica

La Generalitat no ha cobrat encara ni una sola sanció contra companyies subministradores de llum i gas per violar la llei de pobresa energètica. I això malgrat que la llei que preveu sancionar els talls de proveïment indeguts porta en vigor des del setembre del 2015 i que, amb base en ella, l'Agència Catalana de Consum ha obert 125 expedients sancionadors.

El motiu d'aquesta manca d'execució de les sancions és principalment la dilatació dels processos administratius i que les elèctriques sancionades estan esgotant totes les possibilitats legals de recursos, no només contra els expedients sancionadors sinó contra qualsevol intent del Govern de desplegar la llei. La seva última victòria va arribar el passat 22 de desembre, quan un jutge va donar la raó a Endesa en el seu recurs contra el protocol de la llei contra la pobresa energètica.

Durant el temps que porta en vigor la llei i fins al passat mes de desembre, l'Agència Catalana de Consum havia computat 206 denúncies i havia obert un total de 125 expedients sancionadors contra empreses subministradores, per tenir indicis que haurien incomplert el principi de precaució en casos de pobresa energètica. D'aquests expedients, en 57 casos el procediment havia avançat prou com per a emetre resolucions sancionadores contra les elèctriques.

No obstant això, cap d'aquestes 57 és ferma, ja que contra elles es poden interposar recursos d'alçada, a la via administrativa, i després d'això fins i tot recursos contenciosos en els jutjats.

Cap sanció molt greu

Segons les dades facilitades per l'Agència, tots els procediments sancionadors han tingut com a objecte infraccions considerades greus, per un import que va des dels 10.001 als 100.000 euros. El codi de consum català observa una escala sancionadora de tres tipus: lleus, greus i molt greus. Les últimes poden comportar multes màximes d'un milió d'euros, a més de ser més ràpides ja que agilitzen la via administrativa.

Encara que aquesta opció existeix i està contemplada en el codi de consum, la Generalitat no ha considerat que les elèctriques hagin incorregut en cap infracció “molt greu” durant els últims 15 mesos en matèria de pobresa energètica. Fins i tot encara que en aquest període es va produir la mort de Rosa, la veïna de 81 anys de Reus que va morir en un incendi provocat per espelmes després d'haver patit un tall de subministrament energètic i per a la qual l'empresa subministradora, Gas Natural, no havia demanat informe social.

Intents d'obstaculitzar la llei

Per la seva banda, les companyies elèctriques han tractat d'aturar l'aplicació d'aquesta llei per diferents mitjans. El passat 22 de desembre un jutge va decidir, després d'un recurs d'Endesa, suspendre el protocol que desenvolupava la llei de pobresa energètica, elaborat pel Govern per marcar el procediment d'aplicació. En la interlocutòria de suspensió el magistrat considerava que el protocol donava unes indicacions que excedien la interpretació que havia fet el Constitucional sobre l'anterior decret de pobresa energètica, anul·lat per l'Alt Tribunal.

Aquest va ser l'únic canvi a la part de la llei referent a la pobresa energètica, però no ha estat l'únic. El Constitucional s'ha pronunciat en diverses ocasions sobre fins on pot arribar el legislador autonòmic en aquesta matèria. Tal com va marcar en la seva sentència sobre el decret contra la pobresa energètica que va aprovar Artur Mas, fins al moment el més garantista, Catalunya no té competències per obligar les companyies subministradores a mantenir el proveïment davant d'un impagament del consumidor.

Després de la suspensió d'aquell primer decret, la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica van impulsar una nova ILP que buscava evitar els talls de subministrament impedint que aquests es produïssin sense que l'empresa hagi demanat prèviament un informe social als serveis municipals. La ILP, convertida en llei 24/2015, obligava l'empresa a reclamar aquest informe, però no podia garantir el subministrament. A qui sí que vinculava és a l'administració, a qui obligava a garantir el pagament de les factures en cas de situació de vulnerabilitat.

D'aquesta manera, els 125 expedients sancionadors oberts per consum tenen com a objecte no haver reclamat l'informe preceptiu als serveis socials municipals abans d'efectuar el tall, però no per la fi del subministrament en si.