Les urgències valencianes freguen el col·lapse: d'estar tres hores a l'hospital a esperar-ne cinc per a ser atesos

El sistema sanitari públic valencià s'encamina cap a un estiu de complexitat assistencial extrema. CCOO i UGT han alertat davant del que qualifiquen com una falta crònica d'inversió en personal i retallades estructurals que amenacen amb col·lapsar els serveis d'urgències hospitalàries de tot el territori valencià. La situació es veu agreujada per dos factors concurrents: el col·lapse previ de l'Atenció Primària —que aboca els pacients a acudir als hospitals amb patologies ja agreujades— i el fet que la Conselleria de Sanitat encara no els ha facilitat els detalls del Pla de Vacances per al període estival, segons denuncien els sindicats.

L'escenari més alarmant se situa a l'Hospital Arnau de Vilanova, a València, les urgències del qual es troben al límit del col·lapse després de registrar un increment de més de 10.000 assistències anuals entre 2019 i 2025. Els professionals denuncien que calen almenys 14 metges més per a cobrir el servei de manera digna, ja que l'amuntunament de pacients als corredors i a l'àrea d'observació és una constant diària. La situació empitjorarà a l'estiu, quan un terç de la plantilla se'n vaja de vacances.

El nou pla formatiu dels MIR —que redueix les seues guàrdies obligatòries en urgències— compromet encara més la viabilitat dels torns, atés que cap facultatiu extern accepta contractes de substitució en aquestes condicions. Una asfíxia similar per volum de pacients pateix l'Hospital de Sagunt, que ha passat de 75.000 atencions en urgències el 2018 a unes 88.000 el 2025, després d'haver patit recentment la fuga de tres residents que van optar per contractes més atractius en altres departaments. A més, alerten que en aquest mateix centre hospitalari els pacients han passat d'estar tres hores en urgències a haver d'esperar-ne fins a cinc per a ser atesos.

Davant l'escassesa d'efectius a les borses d'ocupació, les direccions de diversos departaments han començat a aplicar mesures restrictives que augmenten el desgast d'un personal cada vegada més “cremat”. A l'Hospital de la Vila Joiosa (la Marina Baixa), la gerència ja ha traslladat que les lliurances i els dies de descans només es concediran si hi ha personal disponible per a la cobertura, i ha advertit que les baixes sobrevingudes podrien quedar sense cobrir.

El conflicte laboral també ha esclatat a l'Hospital de Gandia, on la direcció pretén obligar els metges a realitzar sis guàrdies al mes al·legant “necessitats del servei”, una imposició que compta amb el rebuig unànime d'un equip minvat que també pateix la manca d'infermeres i tècnics en cures auxiliars d'infermeria (TCAE). Per la seua banda, a l'Hospital de Xàtiva, la combinació de quatre baixes mèdiques sense cobrir i les vacances preveu deixar el servei amb set metges menys a l'agost, obligant els facultatius restants a assumir més de sis guàrdies individuals en un clima d'alta ansietat.

La precarietat és igualment palpable a la província d'Alacant. A l'Hospital General d'Alacant, els facultatius critiquen que l'Administració mantinga el mateix nombre d'efectius per a l'estiu sense realitzar contractacions de reforç ni cobrir les nombroses baixes actuals. Aquesta situació contrasta amb la de l'Hospital de Torrevella, que es veu obligat a recórrer sistemàticament al pagament de guàrdies extraordinàries durant tot l'any per a poder apedaçar la manca d'estabilitat de la seua plantilla d'urgències. A l'interior, centres comarcals amb menor capacitat d'absorció de recursos, com el d'Alcoi, ja acusen la situació mitjançant el tancament físic de llits hospitalaris.

Una població que augmenta en període estival

La pressió assistencial es desplaça a l'estiu de forma massiva cap als hospitals costaners, on la població estacional es multiplica de forma exponencial. L'exemple més paradigmàtic és l'Hospital de Vinaròs, a Castelló, el departament del qual atén municipis eminentment turístics com Peníscola, que passa de 8.500 habitants a més de 100.000 en els mesos estivals. Les urgències de Vinaròs afronten aquesta onada en una situació límit: les baixes de facultatius no se substitueixen, només hi ha un metge resident assignat a les guàrdies i la direcció estudia obligar els metges internistes a assumir torns d'urgències.

Finalment, l'Hospital General de Castelló o el Consorci Hospital General de València sumen a la falta de personal el problema de les obres estructurals a les seues instal·lacions. A Castelló, la remodelació per fases de les urgències i dels parts ha obligat a desmantellar serveis sencers, com la planta de ginecologia. Des del centre castellonenc adverteixen que el ritme de treball no ha baixat des de l'hivern i que afronten un estiu “dur” en què la falta d'espai i de llits xocarà amb l'arribada massiva de turistes i la celebració de festivals multitudinaris. Davant aquesta radiografia, els sindicats exigeixen una auditoria global i la cobertura immediata del 100 % de les absències per a evitar la degradació de l'atenció sanitària.

Consultada per elDiario.es, la Conselleria de Sanitat no ha realitzat cap valoració respecte de les situacions descrites pels sindicats.