El pla contra la islamofòbia presentat aquest dimarts per l'Ajuntament de Barcelona, una de les prioritats del govern municipal per a aquest exercici, afegirà a la instrucció de la Guàrdia Urbana la islamofòbia i l'aporofobia –l'aversió a les persones pobres– com a forma de discriminació. Amb aquesta comesa, el consistori potenciarà la formació de la policia sobre aquests dos àmbits.

La complicitat de la Guàrdia Urbana pretén evitar delictes d'odi com el succeït fa uns mesos a la ciutat, quan una dona embarassada que feia servir nicab a Ciutat Vella va ser agredida.

No va ser un cas aïllat, ja que s'estima que –segons dades de la Fiscalia– els delictes d'odi en general van augmentar a la província de Barcelona el 2015, amb 232 denúncies: un 19% més que el 2014 i un 40% més que en 2013. El tinent d'alcaldia de Transparència, Jaume Asens, ha restat transcendència a l'augment, considerant que pot ser degut al fet que els ciutadans denunciïn més aquests casos.

La Guàrdia Urbana no serà l'única policia en alerta per delictes d'odi i discriminació. També es reforçarà la coordinació amb la Fiscalia i els Mossos d'Esquadra i els mecanismes propis de l'Ajuntament.

Amb l'objectiu d'evitar aquests delictes, el pla preveu crear un Observatori de Delictes i discursos d'Odi per monitoritzar els casos d'islamofòbia i elaborar un arxiu sobre delictes i discursos d'odi, mitjançant un òrgan inclòs a l'Oficina per la No Discriminació.

Asens ha defensat la necessitat del pla “en un moment en què els atacs, les agressions i les expressions d'odi estan en auge” als Estats com Holanda, Alemanya, Polònia i els Estats Units. El tinent d'alcaldia ha garantit que la situació a Espanya és millor però que no pot baixar-se la guàrdia.

Finalment, per a visibilitzar la islamofòbia com a forma de discriminació, el pla preveu una campanya cap a la ciutadania i les comunitats musulmanes i també per als treballadors municipals.

Sancions contra les discriminacions

L'Ajuntament de Barcelona ha creat un pla “pioner”, segons ha considerat Asens, per combatre la islamofòbia amb prevenció, sensibilització i garantia contra discriminacions. El mateix Asens ha avançat que estudien la possibilitat d'incloure en l'Ordenança de Convivència –coneguda com la del civisme– sancions vinculades a aquestes manifestacions d'odi que no arribin a constituir delicte.

“Així, quan no siguin delicte, podrien ser tractats per la via administrativa” a través de noves infraccions que encara estudien si incloure en l'ordenança, la reforma podria aprovar d'aquí a un any, ha dit Asens en roda de premsa.

Asens ha destacat que el pla municipal contra la islamofòbia pretén combatre els discursos d'odi construïts en base a prejudicis i estereotips que amenacen la cohesió social i el model de convivència de Barcelona, en un pla que és el “primer de l'Estat amb aquestes característiques” i que compta amb 21 mesures de prevenció i 7 de garanties en cas de patir discriminació.

'No', de nou, a una gran mesquita

“Les mateixes comunitats musulmanes no ho van plantejar com una gran prioritat”, ha dit la comissionada d'Immigració, Lola López, sobre una gran mesquita a Barcelona. López manté el 'no' del consistori, com ja va explicar a Catalunya Plural, i insisteix en la idea de prioritzar i millorar els centres de culte dels barris dels que ja disposa la comunitat musulmana.

La comissionada també ha explicat que en els últims mesos l'obertura d'un nou oratori ha generat rebuig veïnal en un barri de la ciutat que no han volgut concretar. López ha ressaltat, això sí, que la situació “s'ha resolt després d'un procés d'acompanyament i empoderament de la comunitat”, a més s'ha compromès a elaborar un protocol per si es donen nous casos de rebuig.

El plan contra la islamofobia presentado este martes por el Ayuntamiento de Barcelona, una de las prioridades del gobierno municipal para este ejercicio, añadirá a la instrucción de la Guàrdia Urbana la islamofobia y la aporofobia –la aversión a las personas pobres– como forma de discriminación. Con tal cometido, el consistorio potenciará la formación de la policía sobre estos dos ámbitos.

La complicidad de la Guàrdia Urbana pretende evitar delitos de odio como el sucedido hace unos meses en la ciudad, cuando una mujer embarazada que usaba niqab en Ciutat Vella fue agredida.

No fue un caso aislado, pues se estima que –según datos de la Fiscalía– los delitos de odio en general aumentaron en la provincia de Barcelona en 2015, con 232 denuncias: un 19% más que en 2014 y un 40% más que en 2013. El teniente de alcaldía de Transparencia, Jaume Asens, ha restado trascendencia al aumento, considerando que puede deberse a que los ciudadanos denuncien más estos casos.

La Guàrdia Urbana no será la única policía en alerta por delitos de odio y discriminación. También se reforzará la coordinación con la Fiscalía y los Mossos d'Esquadra y los mecanismos propios del Ayuntamiento.

Con el objetivo de evitar dichos delitos, el plan prevé crear un Observatorio de Delitos y Discursos de Odio para monitorizar los casos de islamofobia y elaborar un archivo sobre delitos y discursos de odio, mediante un órgano incluido en la Oficina per la No Discriminació.

Asens ha defendido la necesidad del plan “en un momento en el que los ataques, las agresiones y las expresiones de odio están en auge” en Estados como Holanda, Alemania, Polonia y Estados Unidos. El teniente de alcaldía ha garantizado que la situación en España es mejor pero que no puede bajarse la guardia.

Por último, para visibilizar la islamofobia como forma de discriminación, el plan prevé una campaña hacia la ciudadanía y las comunidades musulmanas y también para los trabajadores municipales.

Sanciones contra las discriminaciones

El Ayuntamiento de Barcelona ha creado un plan “pionero”, según ha considerado Asens, para combatir la islamofobia con prevención, sensibilización y garantía contra discriminaciones. El propio Asens ha avanzado que estudian la posibilidad de incluir en la Ordenanza de Convivencia –conocida como la del civismo– sanciones vinculadas a estas manifestaciones de odio que no lleguen a constituir delito.

“Así, cuando no sean delito, podrían ser tratados por la vía administrativa” a través de nuevas infracciones que todavía estudian si incluir en la ordenanza, cuya reforma podría aprobarse dentro de un año, ha dicho Asens en rueda de prensa.

Asens ha destacado que el plan municipal contra la islamofobia pretende combatir los discursos de odio construidos en base a prejuicios y estereotipos que amenazan la cohesión social y el modelo de convivencia de Barcelona, en un plan que es el “primero del Estado con estas características” y que cuenta con 21 medidas de prevención y siete de garantías en caso de sufrir discriminación.

'No', de nuevo, a una gran mezquita

“Las propias comunidades musulmanas no lo plantearon como una gran prioridad”, ha dicho la comisionada de Inmigración, Lola López, sobre ya una gran mezquita en Barcelona. López mantiene el 'no' del consistorio, como ya explicó a Catalunya Plural, e insiste en la idea de priorizar y mejorar los centros de culto de los barrios de los que ya dispone la comunidad musulmana.

La comisionada también ha explicado que en los últimos meses la apertura de un nuevo oratorio ha generado rechazo vecinal en un barrio de la ciudad que no han querido concretar. López ha resaltado, eso sí, que la situación “se ha resuelto después de un proceso de acompañamiento y empoderamiento de la comunidad”, además se ha comprometido a elaborar un protocolo por si se dan nuevos casos de rechazo.

El Ayuntamiento de Barcelona defenderá por medio de un protocolo –una medida de gobierno– que las demandas de celebración de actividades puntuales por parte de entidades religiosas en equipamientos municipales o en la vía pública sean respondidas con criterios técnicos. “De forma justa y ecuánime”, ha defendido el consistorio este lunes. Según el Ayuntamiento, hasta ahora, la disparidad de criterios en el acceso al espacio público provocaba situaciones discriminatorias.

Una procesión, la visita de un líder religioso o una representación religiosa en la calle. Hasta ahora estas manifestaciones eran motivo de respuestas desiguales por la falta de un documento que especificara cuál de estas cumplía con las exigencias del Ayuntamiento y cuál no. La resolución de estas situaciones recaía en personal técnico sin una directriz clara. El protocolo pretende facilitar a los trabajadores municipales esta tarea: “Queremos proporcionar herramientas a los trabajadores municipales que gestionan las peticiones ya las entidades que piden organizar actividades en el espacio público”, ha destacado el consistorio.

En la misma línea, el Ayuntamiento también destinará 30.000 euros a la elaboración de un plan de formación en diversidad religiosa y unas guías para la gestión de la diversidad religiosa.

Con esta apuesta del Ayuntamiento remarca como una de sus prioridades el pleno ejercicio del derecho a la libertad religiosa. Por este motivo, también aumentará en un 50% las subvenciones para adecuar espacios de culto que se encuentren en “situación de precariedad”. Actualmente se cuentan 513 centros de cultos de 21 tradiciones religiosas diferentes (la mitad de Cristianismo Católico).

Como ya avanzó la Comisionada de Inmigración, Interculturalidad y Diversidad, Lola López, en una entrevista con Catalunya Plural, el Ayuntamiento “no cede espacios de ningún tipo ni construye [en referencia a el estudio sobre islamofobia encargado por el mismo consistorio que recomendaba la apertura de una gran mezquita] para las comunidades religiosas, pero puede darle apoyo para pequeñas adaptaciones si el espacio está en malas condiciones”.

Asimismo, también se aumentarán un 7% las ayudas que reciben las entidades religiosas. Esto supondrá, de paso, reforzar la Oficina de Asuntos Religiosos (OAR) que, desde el año 2005, asesora a las entidades religiosas de la ciudad en todos los procesos que llevan a cabo relacionados con el Ayuntamiento de Barcelona. El consistorio destinará a este espacio 35.000 euros en los próximos tres años.

“Se entiende laicidad no como la ausencia de lo religioso en el espacio público, sino como el marco de relaciones según el cual, desde la democracia y la garantía de los derechos fundamentales, todas las expresiones de conciencia (religiosas o no) pueden convivir en plena igualdad y respeto”, ha concluído este lunes Lola López en comparecencia, poco antes de que representantes judíos, islámicos, evangélicos y católicos valoraran como positiva la iniciativa del consistorio.

L’Ajuntament de Barcelona defensarà per mitjà d'un protocol –una mesura de govern– que les demandes de celebració d’activitats puntuals per part d’entitats religioses a equipaments municipals o a la via pública siguin respostes amb criteris tècnics. “De forma justa i equànime”, ha defensat el consistori aquest dilluns. Segons l'Ajuntament, fins ara, la disparitat de criteris en l'accés a l'espai públic provocava situacions discriminatòries.

Una processó, la visita d'un líder religiós o una representació religiosa al carrer. Fins ara aquestes manifestacions eren motiu de respostes desiguals per la manca d'un document que especifiqués quina d'aquestes complia amb les exigències de l'Ajuntament i quina no. La resolució d'aquestes situacions requeia en personal tècnic sense una directriu clara. El protocol pretén facilitar als treballadors municipals aquesta tasca: “Volem proporcionar eines als treballadors municipals que gestionen les peticions i a les entitats que demanen organitzar activitats a l’espai públic”, ha destacat el consistori.

En la mateixa línia, l'Ajuntament també destinarà 30.000 euros a l'elaboració d'un pla de formació en diversitat religiosa i unes guies per a la gestió de la diversitat religiosa.

Amb aquesta aposta l'Ajuntament remarca com una de les seves prioritats el ple exercici del dret a la llibertat religiosa. Per aquest motiu, també augmentarà en un 50% les subvencions per adequar espais de culte que es trobin en “situació de precarietat”. Actualment es compten 513 centres de cultes de 21 tradicions religioses diferents (la meitat de Cristianisme Catòlic).

Com ja va avançar la Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López, en una entrevista amb Catalunya Plural, l'Ajuntament “no cedeix espais de cap tipus ni construeix [en referència a l'estudi sobre islamofòbia encarregat pel mateix consistori que recomanava l'obertura d'una gran mesquita] per a les comunitats religioses, però pot donar-li suport per a petites adaptacions si l'espai està en unes condicions dolentes”.

Així mateix, també s’augmentaran un 7% les ajudes que reben les entitats religioses. Això suposarà, de retruc, reforçar l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) que, des de l'any 2005, assessora les entitats religioses de la ciutat en tots els processos que duen a terme relacionats amb l’Ajuntament de Barcelona. El consistori destinarà a aquest espai 35.000 euros en els pròxims tres anys.

“S’entén laïcitat no com l’absència del fet religiós en l’espai públic, sinó com el marc de relacions segons el qual, des de la democràcia i la garantia dels drets fonamentals, totes les expressions de consciència (religioses o no) poden conviure en plena igualtat i respecte”, ha conclòs aquest dilluns Lola López en compareixença, poc abans que representants jueus, islàmics, evangèlics i catòlics valoressin com a positiva la iniciativa del consistori.

No han plogut del gust dels venedors ambulants les paraules de la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona, Lola López. L'experta en estudis africanistes es referia aquest dissabte al Sindicat Popular de Venedors Ambulants com una estructura “més política que de classe”, al·legant que la projecció mediàtica del sindicat deixava “fora” de la mateixa als venedors més precaris, que no s'atrevirien a vendre per la visibilitat que havia assolit aquest estiu la venda ambulant, i per tant, el col·lectiu.

El Sindicat acusa la comissionada i l'Ajuntament de Barcelona de “paternalisme i racisme”. Les declaracions de la comissionada en una entrevista a Catalunya Plural han irritat al Sindicat, que no és la primera vegada que acusa l'Ajuntament de Barcelona d'exercir polítiques racistes i discriminatòries cap al col·lectiu que representen.

Si bé els venedors ambulants de Barcelona ja van fer servir les xarxes socials el passat cap de setmana per criticar el posicionament de la comissionada, en un comunicat al qual ha tingut accés aquest mitjà carreguen de nou contra la comissionada i el consistori.

El comunicat fa especial èmfasi en la “qüestió de classe” ja esmentada que, segons la comissionada, deixava a certs manters fora del sindicat per la projecció mediàtica d'aquest. “A causa de la força que tenen, el focus mediàtic es posa sobre ells i això fa que hi hagi gent que es retiri”, ha alertat la comissionada d'Immigració. “La comissionada afirma que els portaveus som un tipus d'aristocràcia sindical allunyada dels seus companys manters. Tots som la mateixa classe: emigrant, pobra i treballadora del carrer”, ha respost el sindicat.

El Sindicat de manters acusa Lola López de “qüestionar” el seu dret de participar en la vida política. La comissionada d'immigració ha defensat aquest dret en diferents ocasions, l'última en una Taula d'Immigració i Participació Política el passat mes de novembre, quan López ja ocupava el càrrec de comissionada d'Immigració. “La intenció no era desacreditar, però tot no és blanc o negre: tenen potencialitat com a organització, però també uns límits. Com tots, i és normal, però això fa que deixin fora a un seguit gent”, ha redundat López.

Fonts del mateix Sindicat alerten de la “campanya de desprestigi” que pateix el col·lectiu des de la seva creació i que, segons ells, és responsable de la “mà dura” aplicada contra els venedors aquest estiu. Des del Sindicat s'acusa la comissionada de l'Ajuntament d'“estratificar” la pobresa. Segons l'organització en defensa dels manters, la comparació de les condicions amb altres col·lectius vulnerables –el cas dels gitanos romanesos, citava López a l'entrevista– potència “la guerra entre pobres”.

Els manters, finalment, posen en qüestió el ball de xifres a què s'ha sotmès al col·lectiu i denuncien com a falses les fonts que parlen de només cent manters veïns de Barcelona en l'actualitat. Cal recordar que es van arribar a comptar 800 durant l'estiu.

La comissionada, en relació als cent manters que exerceixen la venda en l'actualitat a Barcelona, va qualificar durant l'entrevista amb aquest mitjà de “gran canvi” per als venedors els plans d'ocupació, a més d'una cooperativa, posats en marxa per l'Ajuntament de Barcelona el passat mes d'agost. “Ens diuen: 'Només heu ofert 40 plans d'ocupació'. Però aquests suposen un gran canvi per a aquestes persones: amb aquest any de treball se'ls hi renova fins a tres anys el permís. Se'ls dóna més temps”, va explicar Lola López.

No han llovido a gusto de los vendedores ambulantes las palabras de la comisionada de Inmigración, Interculturalidad y Diversidad del Ayuntamiento de Barcelona, Lola López. La experta en estudios africanistas se refería este sábado al Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes como una estructura “más política que de clase”, alegando que la proyección mediática del sindicato dejaba “fuera” del mismo a los vendedores más precarios, que no se atreverían a vender por la visibilidad que había alcanzado este verano la venta ambulante, y por ende, el colectivo.

El Sindicato acusa a la comisionada y al Ayuntamiento de Barcelona de “paternalismo y racismo”. Las declaraciones de la comisionada en una entrevista en Catalunya Plural  han irritado al Sindicato, que no es la primera vez que acusa al Ayuntamiento de Barcelona de ejercer políticas racistas y discriminatorias hacia el colectivo que representan.

Los vendedores ambulantes de Barcelona, que ya utilizaron las redes sociales el pasado fin de semana para criticar el posicionamiento de la comisionada, arremeten de nuevo contra la comisionada y el consistorio en un comunicado al que ha tenido acceso esta redacción.

El texto hace especial hincapié en la “cuestión de clase” ya citada que, según la comisionada, dejaba a manteros fuera del sindicato por la proyección mediática del mismo. “Debido a la fuerza que tienen, el foco mediático se pone sobre ellos y eso ha hecho que haya gente que se retire”, ha señalado la comisionada de Inmigración. “La comisionada afirma que los portavoces somos un tipo de aristocracia sindical alejada de sus compañeros manteros. Todos somos la misma clase: emigrante, pobre y trabajadora de la calle”, ha respondido el Sindicato.

El Sindicato de manteros acusa a Lola López de “cuestionar” su derecho a participar en la vida política. La comisionada de inmigración ha defendido dicho derecho en diferentes ocasiones, la última en una Mesa de Inmigración y Participación Política el pasado mes de noviembre, cuando López ya ocupaba el cargo de comisionada de inmigración. “La intención no era desacreditar, pero todo no es blanco o negro: tienen potencialidad como organización, pero también unos límites. Como todos, y es normal, pero eso hace que dejen fuera a una serie gente”, ha redundado López.

Fuentes del mismo Sindicato alertan de la “campaña de desprestigio” que sufre el colectivo desde su creación y que, según ellos, es responsable de la “mano dura” aplicada contra los vendedores este verano. Desde la organización se acusa a la comisionada del Ayuntamiento de “estratificar” la pobreza. En su opinión, la comparación de la condiciones con otros colectivos vulnerables –el caso de los gitanos rumanos, citaba López en la entrevista– potencia “la guerra entre pobres”.

Los manteros, por último, ponen en cuestión el baile de cifras al que se ha sometido al colectivo y denuncian como falsas las fuentes que hablan de sólo cien manteros vecinos de Barcelona en la actualidad. Cabe recordar que se llegaron a contabilizar 800 durante el verano.

La comisionada calificó durante la entrevista con este medio de “gran cambio” para los vendedores los planes de ocupación, además de una cooperativa, puestos en marcha por el Ayuntamiento de Barcelona el pasado mes de agosto. “Nos dicen: 'Sólo habéis ofrecido 40 planes de ocupación'. Pero éstos suponen un gran cambio para estas personas: con este año de trabajo se les renueva hasta tres años el permiso. Se les da más tiempo”, explicó Lola López.

Un bosque inmenso arde. Todos los animales salen corriendo o volando. Uno de estos, un colibrí –pequeño como una moneda, aletea hacia un lago cercano: coge una gotita y la vierte sobre el fuego, ya descontrolado. Así una y otra vez. El resto de animales lo miran y se ríen. Le dicen: “¿Qué vas a hacer con eso, iluso?”. “Yo estoy haciendo mi parte”, les contesta el colibrí. “Vosotros sabréis”.

Esta anécdota la cuenta la comisionada –desde hace un año– de Inmigración, Interculturalidad y Diversidad, Lola López (Galicia, 1957). Según la exdirectora del Centro de Estudios Africanos e Interculturales es la analogía que mejor define su labor en el Ayuntamiento. “Mi trabajo es como el de una gota malaya: cada día, cada día... Aunque a veces tengamos la sensación desde nuestra área de ser como el colibrí”, comenta López, sin perder la sonrisa. Lola López ha trabajado también por la diversidad en el Consejo Audiovisual de Catalunya (CAC) y ha formado parte de la Red Antirumores, además de ser miembro del colectivo Stop a los Fenómenos Islamófobos.

La comisionada no rehuye en ningún momento ninguna polémica. Repasamos con ella el conflicto con los vendedores ambulantes, el papel del Ayuntamiento ante las discriminaciones de odio y los objetivos del consistorio en materia de diversidad religiosa.

¿Puede un Ayuntamiento combatir sólo la discriminación de odio?

Hay muchos frentes, pero la primera constatación es que políticos, medios... Y trabajadores del mismo Ayuntamiento, claro, como parte de la población, tienen tendencia al racismo. Si hay sentimientos racistas, ellos también los tienen. Y si hay actitudes discriminatorias, por poner un común, con el pueblo gitano, ellos también los tienen. Por tanto, el primer gran trabajo que se puede hacer ya es interno.

¿Y más allá?

El primero es el conocimiento, la cultura. Tanto interna como externa. Ofrecemos en nuestra área formación en interculturalidad, derechos de las minorías. Formación antirumores. Diversidad. También se pueden potenciar espacios de diálogo, de conversación, de ayuda a comunidades minoritarias para realizar actividades de reconocimiento comunitario. Cuando escuchas ciertos discursos islamófobos, si tienes un mínimo de cultura, sabes que es sólo cuestión de desconocimiento, y de ignorancia. Tenemos que garantizar el derecho de estas minorías.

El Ayuntamiento se ha personado contra los dos ultras que agredieron a una mujer que vestía con niqab.personado contra los dos ultras que agredieron a una mujer que vestía con niqab

Es nuestra obligación. Denunciar cuando estos derechos no son respetados. Como decía, defender a las minorías.

En los últimos meses los vendedores ambulantes han dicho, por ejemplo, que el Ayuntamiento impulsaba políticas “racistas”.los vendedores ambulantes han dicho, por ejemplo, que el Ayuntamiento impulsaba políticas “racistas”

No es cierto. Y además yo he estado más de 20 años en el Centro de Estudios Africanos. Conozco muy bien la discriminación hacia las personas negro-africanas; así les llamo porque ellos me lo han pedido. He seguido el tema de cerca, aunque no era responsabilidad directa mía. Y una de las cosas que he vigilado siempre es que no hubiera racismo. Toda la sociedad hemos sido socializados con racismo: yo y García Albiol. Y todos los que están entre medio. Quizás de forma inconsciente hayamos hecho algo mal. Pero se nos acusa sin fundamento...

¿A qué se refiere?

Ningún colectivo, ni de negros ni de autóctonos, puede desarrollar la venta ambulante ilegal. Si les dejamos a ellos [vendedores ambulantes], para mí, sí que se estaría desarrollando una política racista: una política diferenciada, y sólo por el hecho de ser negros. Eso cuando, por ser negros, no son ni más ni menos y tienen que buscar alternativas como cualquier otra persona.

Este colectivo tiene muchos casos de vulnerabilidad por no tener papeles. Esto sí los diferencia. Su irregularidad administrativa. Y aquí sí que nos hemos puesto firmes. Nos dicen: 'Sólo habéis ofrecido 40 planes de ocupación'. Pero éstos suponen un gran cambio para estas personas: con este año de trabajo se les renueva hasta tres años el permiso. Se les da más tiempo.

40 planes de ocupación, ampliables a 75, parecen pocas plazas, ¿no?

Cuando nosotros entramos había 150-175 manteros, con un 30% de personas en situación regular. De estos, un tercio no eran vecinos de Barcelona, y por lo tanto no les podemos dar salida. No son vecinos. Si no los contamos, nos encontramos en un entorno de 100 unas personas. Si damos salida a 75...

El Ayuntamiento de Barcelona tiene más potencia que el de Salou para admitir personas, ¿no?

Tenemos mucha más capacidad pero también tenemos a mucha más gente con la misma o con más precariedad que estas personas. A mí me parece injusto estar dando salida a alguien que se dedica a la venta que viene de Tarragona y no a alguien con la misma precariedad que es de Barcelona. Yo quiero darle salida a todos. Pero llega mucha gente. Peor que los vendedores ambulantes están los gitanos rumanos, por ejemplo.

¿Por qué?

Son europeos, y no los quieren en sus países... Ni en Francia. Ni en ninguna parte. Y no podemos aplicarles la ayuda para personas migradas de la Unión Europea, porque no son migrados. Son europeos. Los tenemos que meter en programas del Ayuntamiento. Y como ellos hay más. No podemos acoger a todo un colectivo porque tenemos muchos colectivos con una precariedad equivalente.

Pero bueno, hemos mejorado el proceso de empadronamiento: un 95% de las personas pueden empadronarse ahora en Barcelona. La situación administrativa no importa para acceder a las ayudas, el padrón te da acceso a servicios sanitarios universales. También hemos hecho informes de arraigo positivos tengan o no multas, si no hay nada penal. Lamentablemente tenemos que poner límites porque las políticas no se pueden hacer para un colectivo solamente. Pero estos límites son así, así... Con la cooperativa de manteros, por ejemplo, se debía tener un cierto perfil, pero éste era muy flexible: si podías demostrar vinculación con Barcelona –con las multas también se podía, imagina si era elástico el criterio– se podía entrar en el proceso de selección igual.

El Sindicato de Vendedores Ambulantes denuncia que a Aziz Faye no se le ha permitido pasar la selección para ser portavoz del colectivo.

Hay otro portavoz que ha entrado. Y ocho personas del Sindicato. Al igual que por ser portavoz es injusto que no se entre, también lo es que se entre sólo por el hecho de estar vinculado a un Sindicato: ni suma ni resta ser el portavoz. Él no ha pasado la selección porque no cumplía los requisitos. Precisamente para no entrar en simpatías o antipatías se escogieron a técnicos y se elaboraron criterios muy claros. Se podía presentar todo el mundo, no era una convocatoria sólo para personas del Sindicato. Aziz conocía los criterios, son públicos, y si no le parecían correctos, lo tendría que haber dicho antes.

¿Cómo valora el papel del Sindicato?

Su imagen tiene muchas lecturas: no quiero desautorizar al Sindicato. Sólo la existencia de este Sindicato es muy potente, pero lo es como movimiento político, como símbolo. Si beneficia a las personas en situación de precariedad que se dedican a la venta ambulante... Yo diría que no. Porque los de más precariedad han quedado fuera del Sindicato: no tienen relación con ellos. El foco mediático ha hecho que las personas más precarias tengan miedo y se hayan dejado de la venta, incluso. Este es un Sindicato más político que de clase.

El Plan contra la Islamofobia tendrá menos recursos de los previstos. ¿Afectará eso al Plan?

Tendremos que hacer movimientos internos. Tenemos los medios que tenemos y para hacer algo nuevo hay que quitar cosas que ya se hacían. Y como no podemos hacerlo, al contrario tenemos que ampliar, lo que hacemos será hacer transversales los temas: más que tener equipos muy especializados es importante transmitir lo que queremos hacer a toda la administración, desde el que atiende al ciudadano y que debe hacer derivaciones hasta los cuerpos de seguridad, que deben tener una mirada concreta.

Se les generó un incendio con la posibilidad de la construcción de una gran mezquita en Barcelona. Lo descartaron deprisa.posibilidad de la construcción de una gran mezquita en Barcelona.

Bueno no hemos dicho que lo descartemos. Si fuera un tema importante para las comunidades... Pero para ellos no es prioritario. Si no lo es para ellos, no lo es para nosotros.

En el hipotético caso que lo fuera. ¿Qué mano tiene el Ayuntamiento para hacer algo así?

Esto es un melón que no veo por donde se puede abrir. El Ayuntamiento no cede espacios de ningún tipo ni construye para las comunidades religiosas, pero les puede ayudar a buscar espacios que ellos se paguen o puede apoyarles en pequeñas adaptaciones si el espacio está en malas condiciones.

De hecho, hay una línea de subvención que ampliaremos para acondicionar locales. También podemos parar las calles para procesiones. Pero el Ayuntamiento no tiene la intención de construir centros de culto. Nos han venido ortodoxos rusos, judíos con afianzamiento internacional o el cónsul hindú. Pero no, de hacerse, en todo caso se haría algo para todas las religiones. Si las comunidades musulmanas tienen dinero para comprar esta manzana [señala la de enfrente] y cumplen la normativa municipal, no tenemos nada que decir. Tienen derecho.

Su comisionado también incluye la diversidad religiosa.

Un gobierno laico debe garantizar el derecho a la libertad religiosa. Un gobierno laico debe garantizar dos cosas: la primera que las religiones no estén en las instituciones, secularizar. Y la segunda: al mismo tiempo debe garantizar que los ciudadanos puedan disfrutar de su derecho a la libertad religiosa.

Pero las comunidades también tienen apoyos diferentes: no es lo mismo la financiación judía internacional de la que hablaba que una mezquita precaria del Besòs. ¿Qué protocolo establecen?

Intentamos tenerlo en cuenta. Nuestro trabajo es dar respuesta de forma interseccional a las diferentes comunidades. Sobre todo a las más precarias, para dignificar. Esto sin poner nosotros el local. Se han dado ayudas, desde distritos, por ejemplo. Había una comunidad afectada por un plan urbanístico y si se daba solución a los vecinos, a la comunidad religiosa también. Es una entidad más del barrio.

Otros limbo. ¿Cómo se puede garantizar que cuando un grupo religioso pide un espacio para desarrollar una actividad se trata de una cultural y no de fe?

Simplemente se debe garantizar la normalidad del hecho religioso. Las personas de una confesión religiosa determinada deben ver a las otras con normalidad. Y las ateas y las laicas, también. Esta última parte es la más difícil. [Ríe] El hecho religioso no es un problema. El problema es cuando se nos viene a la mente la religión católica. No como forma de entender la vida sino como estructura normativa que interviene en nuestra vida. Esto es una determinada manera de aplicar la religión, de unas élites. Se debe combatir la normatividad, pero no la normalidad. Tenemos que ver con normalidad la diversidad. Porque la religión es mucho más: una forma de ver el amor, la muerte, el ser humano, el medio ambiente...

¿Cómo se garantiza esta normalidad?

Con las actividades en la calle se ve muy claro. ¿Cuál es el lugar con menos conflictos interreligiosos? El Raval, porque están acostumbrados a la diversidad. Tenemos que conseguir lo mismo con el resto de la ciudad. Ya se hacen actividades en la calle, y hay que poner orden. Solamente eso. Pero no evitarlo. El sentido común es lo que hace trabajar la discriminación y el racismo.

¿Tiene que pasar algo similar, por ejemplo, con el burkini?burkini

Hasta que no tengamos una presentadora de los informativos con velo no conseguiremos evitar la discriminación.

Usted ha estado en el CAC: ¿Podremos verlo nunca esto, en los medios de comunicación?

Sí, en Catalunya sí. Porque la identidad catalana es fuerte, resiste la asimilación. Porque a la vez es profundamente mestiza. Por lo tanto, todo el que defienda la identidad catalana, defiende la diferencia. Catalunya es un lugar de paso. Aquí tenemos menos conflictos que en otros lugares.

Pero la polémica del burkini estalló, entre otros lugares, en Girona.

Aquello fue racismo puro, sí. Por desconocimiento. La palabra no favorece: el burkini es un bañador completo, y punto. Un burkini está hecho con la misma ropa que un traje de baño.

Hay muchas personas que se protegen del sol, y a estas no se les dice nada. ¿Cuál es el problema? Que lo hacen mujeres musulmanas. Es islamofobia. Me da mucha pena los discursos de personas supuestamente feministas que no defienden el derecho de si una mujer quiere llevarlo, puede. Yo defiendo el burkini, el nudismo o lo que sea, lo que elija la persona. Debemos defender la libertad de las personas a hacer lo que quieran. Se me ataca diciendo: 'Esto tiene una connotación religiosa'. Y yo que sé: será que nosotros no hacemos fiesta los domingos o no celebramos la Semana Santa... ¿De qué sociedad laica estamos hablando? Por el amor de Dios. [Ríe]

Un bosc immens crema. Tots els animals surten corrent o volant. Un d'aquests, un colibrí petit com una moneda, aleteja cap a un llac proper: agafa una goteta i la aboca sobre el foc, ja descontrolat. Així una vegada i una altra. La resta d'animals se'l miren i riuen. Li diuen: “Què faràs amb això, il·lús?”. “Jo estic fent la meva part”, els hi contesta el colibrí. “Vosaltres sabreu”.

Aquesta anècdota l'explica la comissionada –des de fa un any– d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López. Segons la ex directora del Centre d'Estudis Africans i Interculturals és l'analogia que millor defineix la seva tasca a l'Ajuntament. “La meva feina és com la d'una gota malaia: cada dia, cada dia... S'hi ha de treballar. Però a vegades tenim la sensació des de l'àrea de ser el colibrí”, comenta López, sense perdre el somriure. Lola López ha treballat també per la diversitat al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i ha format part de la Xarxa Antirumors, a més de de ser membre del col·lectiu Stop als Fenòmens Islamòfobs.

La comissionada no fuig d'estudi en cap moment de la conversa. Repassem amb ella el conflicte amb els venedors ambulants, el paper de l'Ajuntament davant les discriminacions d'odi i els objectius del consistori en matèria de diversitat religiosa.

Pot un Ajuntament sol combatre la discriminació d'odi?

Hi ha molts fronts, però la primera constatació és que polítics, mitjans... I treballadors del propi Ajuntament, és clar, són part de la població. I si hi ha sentiments racistes, ells també els tenen. I si hi ha actituds discriminatòries, com per posar un cas comú, amb el poble gitano, ells també els tenen. Per tal, el primer gran treball que es pot fer ja és intern.

I més enllà?

El primer és el coneixement. Tant intern com extern. Oferim en la nostra àrea formació en interculturalitat, drets a les minories. Formació antirumors. Diversitat. Es poden potenciar espais de diàleg, de conversa, d'ajuda a comunitats minoritàries per fer activitats de coneixement comunitari. Quan escoltes certs discursos islamòfobs, si tens un mínim de coneixement, saps que és només qüestió de desconeixement, i d'ignorància. Hi ha tota una part de drets de les minories que a vegades no se'ls hi dona garanties, nosaltres els hem de garantir.

L'Ajuntament s'ha personat contra els dos ultres que van agredir a una dona que vestia amb nicab. personat contra els dos ultres que van agredir a una dona que vestia amb nicab

És la nostra obligació. Denunciar quan aquests drets no són respectats. Defensar les minories.

En els últims mesos els venedors ambulants han dit, per exemple, que l'Ajuntament feia polítiques “racistes”. els venedors ambulants han dit, per exemple, que l'Ajuntament feia polítiques “racistes”

No, i més enllà de l'Ajuntament, jo he estat més de 20 anys al Centre d'Estudis Africans. Conec molt bé la discriminació cap a les persones negro-africanes; així els hi dic perquè ells m'ho han dit a molts debats. He vigilat el tema de prop, que no era responsabilitat directa meva. I una de les coses que jo he vigilat sempre és que no hi hagués racisme. Tota la societat hem estat socialitzats amb racisme: jo i l'Albiol. I tots els que estem al mig. Potser en aquest punt amagat, i inconscient haguem fet alguna cosa malament. Se'ns acusa sense fonament...

A què es refereix?

Cap col·lectiu, ni un de negres ni un d'autòctons, pot desenvolupar la venda ambulant il·legal. Si els hi deixem a ells, per a mi, hagués estat una política racista: una política diferenciada, només pel fet de ser negres. Això quan pel fet de ser negres no són ni més ni menys i han de buscar alternatives com qualsevol altra. D'altra banda, el que sí que hi ha en aquest col·lectiu és que tenen una situació en alguns casos de vulnerabilitat pel fet de no tenir papers. Això els diferencia. La seva irregularitat administrativa. I aquí sí que ens hi hem posat. Ens diuen: 'Només heu ofert 40 plans d'ocupació'. Però aquests suposen el canvi d'aquestes persones: amb aquest any de feina se li renova tres anys el permís. Se li dóna temps.

40 plans d'ocupació, ampliable a 75, semblen poques places, no?

Quan nosaltres vam entrar hi havia 150-175, amb un 30% de situació regular. Dels 140 un terç no eren veïns de Barcelona, i per tant no els hi podem donar sortida. No són veïns. Si el trèiem, ens trobem en un entorn de 100 persones. Si donem sortida a 75...

L'Ajuntament de Barcelona té més potència que el de Salou per admetre persones, no?

Tenim molta més capacitat però també tenim a molta més gent amb la mateixa o més precarietat que aquestes persones. A mi em sembla injust estar donant sortida a algú que es dedica a la venda que ve de Tarragona i algú amb la mateixa precarietat sent de Barcelona no podem donar-li sortida. Jo vull donar-li sortida a tothom. Però arriba molta gent. Pitjor que els venedors ambulants estan els gitanos romanesos, per exemple.

Per què?

Són europeus, no els volen als seus països ni a França ni enlloc. I no podem aplicar-lis ajuts de persones migrades de la Unió Europea, perquè no són migrats. Són europeus. Els hem de ficar en programes de l'Ajuntament. Com ells hi ha més. No podem acollir tot un col·lectiu perquè tenim molts col·lectius amb la precarietat equivalent.També hem millorat el procés d'empadronament, un 95% de les persones poden empadronar-se ara a Barcelona: la teva situació administrativa no importa per accedir a ajuts, el padró et dóna accés a serveis sanitaris universals. També hem fet informes d'arrelament positius tinguis o no multes, si no hi ha res penal, seran positius. Lamentablement hem de posar límits però les polítiques no es poden fer per a un col·lectiu només. Però aquests límits són així, així... Amb la cooperativa, s'ha de tenir un cert perfil, però és molt flexible: si pots demostrar vinculació amb Barcelona –amb les multes també, imagina si és elàstic– poden entrar al procés de selecció.

El Sindicat de Venedors Ambulants denuncia que a Aziz Faye no se l'ha permès passar la selecció per ser portaveu del col·lectiu.

Hi ha un altre portaveu que ha entrat. I vuit persones més del Sindicat. Igual que per ser portaveu és injust que no entri, també ho és que entri només pel fet d'estar-hi vinculat: no suma per tenir més punts ni menys per ser-ne el portaveu. Ell no ha passat la selecció perquè no acomplia els requisits. Precisament per no entrar en simpaties o antipaties es van agafar persones tècniques i es van elaborar criteris clars. S'hi podia presentar tothom, no era una convocatòria només per a persones del Sindicat. L'Aziz coneixia els criteris, són públics, si no li semblaven correctes, ho hauria d'haver abans.

Com valora el paper del Sindicat?

La seva imatge té moltes lectures: no vull desautoritzar el Sindicat. Només l'existència d'aquest Sindicat és molt potent però ho és com a moviment polític, com a símbol. Si beneficia a les persones en situació de precarietat que es dediquen a la venda ambulant, jo diria que no. Perquè aquests han quedat fora del Sindicat: no hi tenen relació. Perquè aquest focus mediàtic ha fet que les persones més precàries tinguin por i hagin deixat de vendre, fins i tot. No sé quines són les paraules correctes però aquest és un Sindicat més polític que de classe.

El Pla contra la Islamofòbia tindrà menys recursos dels previstos. Afecta això al Pla?

Haurem de fer moviments interns. Tenim els mitjans que tenim i per a fer una cosa nova s'han de treure coses que es feien. I nosaltres no podem fer-ho, al contrari hem d'ampliar. El que fem és transversalitzar els temes: més que tenir equips molt especialitzats és important transmetre el que volem fer a tothom, des de qui atén al ciutadà i que ha de fer derivacions fins als cossos de seguretat, que tinguin una mirada concreta.

Se us va generar un incendi amb la possibilitat de la construcció d'una gran mesquita a Barcelona. Ho vau descartar ràpid.possibilitat de la construcció d'una gran mesquita a Barcelona

Bé no hem dit que ho descartem. Però és un tema que a les comunitats els hi agradaria, però per a ells no és prioritari. Si no ho és per a ells, no ho és per a nosaltres.

En un hipotètic cas en què ho fos. Quina mà té l'Ajuntament per a fer això?

Això és un meló que no veig per on es pot obrir. L'Ajuntament no cedeix espais de cap tipus ni construeix per a les comunitats religioses, però els pot ajudar a buscar espais que ells es paguen o pot donar-li suport per a petites adaptacions si l'espai està en unes condicions dolentes. Hi ha una línia de subvenció que ampliem per condicionar locals. O podem parar els carrers per a processons. Però l'Ajuntament no té la intenció de construir centres de culte. Ens han vingut ortodoxos russos, jueus amb fiançament internacional o el consol hindú. Però no, si es fes, en tot cas seria comènic. Però no per a tots. Si les comunitats musulmanes tenen diners per comprar aquesta illa [senyala l'illa del davant] i es compleix normativa municipal, no tenim res a dir. Tenen dret.

El teu comissionat també inclou la diversitat religiosa.

Un govern laic ha de garantir el dret a la llibertat religiosa. Un govern laic ha de garantir dues coses: la primera que les religions no hi siguin a les institucions –secularitzar. I la segona: al mateix temps ha de garantir que els ciutadans puguin gaudir el seu dret a la llibertat religiosa.

Però les comunitats també tenen diferents suports: no és el mateix el finançament jueu internacional que una mesquita de locals precaris del Besòs. Quin protocol establiu?

Intentem tenir-ho en compte. La nostra feina és donar resposta de forma interseccional a les diferents comunitats. Sobretot a les més precàries per dignificar. Això sense posar nosaltres el local. S'han donat ajuts, des de districtes, per exemple. Hi havia una comunitat afectada per un pla urbanístic i s'hi se'ls hi donava solució als veïns, a la comunitat religiosa també. És una entitat més del barri.

Altres llimbs. Com es pot garantir quan un grup religiós demana un espai per a desenvolupar una activitat cultural i no de fe?

S'ha de garantir la normalitat del fet religiós. Les persones d'una confessió religiosa determinada han de veure les altres amb normalitat. I les atees i laiques, també. Aquesta última part és la més difícil. El fet religiós no és un problema. El problema és quan se'ns ve al cap la religió catòlica. No com a forma d'entendre la vida sinó com a estructura normativa que intervé a la nostra vida. Això és una determinada manera d'aplicar la religió d'unes elits. S'ha de combatre la normativitat, però no la normalitat. Hem de veure amb normalitat la diversitat. Però la religió és molt més: una forma de veure l'amor, la mort, l'ésser humà, el medi ambient...

Com es garanteix aquesta normalitat?

Amb les activitats al carrer es veu molt clar. Quin es el lloc amb menys conflictes interreligiosos? El Raval, perquè estan acostumats a la diversitat. Hem d'aconseguir que amb la resta de la ciutat passi el mateix. Ja es fan activitats al carrer, i s'hi ha de posar ordre només. Però no evitar-ho. El sentit comú és el que et fa treballar la discriminació i el racisme.

Ha de passar una cosa similar, per exemple, amb el burkini?burkini

Fins que no tinguem una presentadora dels informatius amb vel no aconseguirem evitar la discriminació.

Tu que has estat al CAC, podrem veure-ho mai això, als mitjans de comunicació?

Sí, a Catalunya sí. Perquè la identitat catalana és forta, que resisteix l'assimilació. Però a la vegada és profundament mestissa. Per tant, tot el que defensi la identitat catalana, defensa la diferència. Catalunya és un lloc de passada. Aquí tenim menys conflictes que a altres llocs.

Però la polèmica del burkini va esclatar, entre altres llocs, a Girona.

Això és racisme pur i dur. Però és desconeixement. I la paraula no afavoreix: el burkini és un banyador complert, i punt. Un burkini està fet amb la mateixa roba que un tratge de bany. Hi ha moltes persones que es protegeixen del sol, i a aquestes no se'ls hi diu res. Quin és el problema? Que ho fan dones musulmanes. És islamofòbia. Em fa molta pena els discursos de persones suposadament feministes que no defensen el dret que si una dona vol portar-ho, el porti. Jo defenso el burkini, el nudisme o el que sigui, el que triï la persona. Hem de defensar la llibertat de les persones a fer el que vulguin. Se m'acata dient: 'Això té una connotació religiosa'. I jo què sé: serà que nosaltres no fem festa els diumenges o celebrem la Setmana Santa... De quina societat laica estem parlant? Per l'amor de Deu. Veus... De Deu. [Riu]

El Ayuntamiento de Barcelona quiere implantar a partir de diciembre un plan municipal para luchar contra la islamofobia dentro del programa marco Barcelona Ciutat de Drets (Barcelona, ciudad de derechos). Para hacerlo, el consistorio ha encargado un estudio, presentado este miércoles a la librería Espai Contrabandos, que evalúa la relación de la comunidad musulmana con las administraciones públicas, fundamentalmente la municipal. El informe, que no es vinculante, recomienda “dignificar” los oratorios musulmanes, construir una gran mezquita en la ciudad y respetar el menú halal y el burkini en las escuelas.

La investigación es obra de Alberto López Bargados, Martin Lundsteen y Ariadna Solé Arraràs, miembros de una unidad de investigación que comparte el Departamento de Antropología Social de la UB con Stop Als Fenòmens Islamòfobs (SAFI), un grupo del que la actual comisionada de Inmigración del ayuntamiento, Lola López, es miembro fundador. “Este es el primer paso para que en la ciudad de Barcelona diseñemos un plan de lucha contra la islamofobia”, el principal factor de “discriminación” actualmente en Europa, según ha valorado López. El plan se pone en marcha en un momento en que la sospecha hacia el islam se ha acentuado gravemente a causa a la oleada de atentados que han sacudido Europa Occidental desde el 2015.

En la relación de las comunidades musulmanas con el resto de la ciudadanía, López Bargados explica que las personas de confesión musulmana tienen la sensación de que “están viviendo en una sociedad que o bien les ignora, o bien les desprecia, o bien les tiene miedo”. Según este antropólogo, las demandas de estas comunidades se hacen cada vez más en “un clima dominado por un miedo irracional a la expresión de la religión musulmana en el espacio público”, pero también en el tejido mismo de la ciudad. López Bargados concluye que lo único que pide el informe es “que se cumpla escrupulosamente la ley que ampara las comunidades musulmanas”.

Dignificar los oratorios y tener una gran mezquita

Las condiciones de “precariedad y falta de medios” que acompañan los oratorios (musalla), como centros de reproducción de los valores colectivos musulmanes, según el informe, restan dignidad al culto y “condenan a los feligreses a cierta clandestinidad”. En este sentido, y a pesar de que las comunidades musulmanas valoran muy positivamente la proximidad del centro de culto, el estudio defiende que la construcción de una gran mezquita podría constituir “una de las expresiones más contundentes de la voluntad del consistorio de defender el 'derecho a la ciudad' de los barceloneses musulmanes y musulmanas” y sería una manera de “dar visibilidad a la pluralidad religiosa de la ciudad”. López Bargados ha explicado que la ciudad de Barcelona “es una anomalía incluso dentro del Estado español” en cuanto a la tenencia de una gran mezquita.

Aún así, esta demanda que existe desde el 1988 y que el antropólogo duda que se pueda hacer realidad a corto plazo “sin controversias”, no es la prioridad de los musulmanes barceloneses, que desean, por encima de todo, “la dignificación de los oratorios”. En este sentido, la comisionada de Inmigración ha explicado que la construcción de una gran mezquita “no está sobre la mesa”, pero sí que hay una línea de subvenciones para adaptar las condiciones de los oratorios de acuerdo con la ley.

El papel central de la escuela

La otra gran institución que está “sujeta a demandas sistemáticas por parte de la comunidad musulmana”, según López Bargados, es la escuela. La investigación recomienda medidas como por ejemplo la habilitación de un menú halal  “cuando la demanda de las comunidades educativas así lo justifique”, estimular la participación de las familias musulmanas en el AMPA o pedir por avanzado el justificante de ausencia de los días de las festividades de esta confesión para poder programar y adaptar la actividad docente.

Se pide, también, una respuesta unitaria al hijab en las aulas por parte del Consorcio de Educación, dado que limitar la posibilidad de llevarlo en la escuela contraviene el derecho fundamental a la libertad religiosa. Una propuesta que va en la línea del respeto hacia vestimentas como por ejemplo el burkini a la hora de realizar actividades físicas. Estas cuestiones en concreto, según la antropóloga Solé Arrabaràs, preocupan sobre todo a las mujeres musulmanas que, según la investigación, sufren una mayor discriminación en el espacio público y en el ámbito laboral.

En cuanto a la acción del consistorio, la Comisionada explica que desde la Oficina de Asuntos Religiosos “ya se hacen formaciones” a los profesionales de las administraciones públicas en diversidad religiosa y recuerda que el ayuntamiento tiene pocas competencias en materia educativa, pero cree que es necesario abrir todos estos debates para que se respete el derecho fundamental a la libertad religiosa de estas comunidades.

El mismo informe admite que es “ingenuo” creer que la acción coordinada de un consistorio puede por sí sola acabar con los desprecios cotidianos que sufren las y los musulmanes barceloneses, aún así, considera que “es una muestra de cinismo llegar a la conclusión que no hay nada a hacer”. En el terreno político, si bien con PSC, ERC, CUP y CiU se espera llegar a consensos, el gobierno no confía en el posible apoyo de Ciutadans y PP al plan, a pesar de que los invitará a participar. Por otro lado, a pesar de que la prevención y lucha contra discursos del odio y la discriminación es una de las prioridades temáticas del programa marco Barcelona Ciutat de Drets, desde el consistorio se advierte que el Plan tendrá menos dotación presupuestaria de la deseada.

L'Ajuntament de Barcelona vol implantar a partir de desembre un pla municipal per lluitar contra la islamofòbia dins del programa marc Barcelona Ciutat de Drets. Per fer-ho, el consistori ha encarregat un estudi, presentat aquest dimecres a la llibreria Espai Contrabandos, que avalua la relació de la comunitat musulmana amb les administracions públiques, fonamentalment la municipal. L'informe, que no és vinculant, recomana “dignificar” els oratoris musulmans, construir una gran mesquita a la ciutat i respectar el menú halal i el burkini a les escoles. 

La recerca és obra d'Alberto López Bargados, Martin Lundsteen i Ariadna Solé Arraràs, tots tres membres d'una unitat d'investigació que comparteix el Departament d'Antropologia Social de la UB amb Stop als Fenòmens Islamòfobs (SAFI), un grup multidisciplinari del qual l'actual Comissionada d'Immigració de l'ajuntament, Lola López, n'és membre fundadora. “Aquest és el primer pas perquè a la ciutat de Barcelona dissenyem un pla de lluita contra la islamofòbia”, el principal factor de “discriminació” actualment a Europa, segons ha valorat López. Tot plegat quan la sospita cap a l'islam s'ha accentuat greument a causa a l'onada d'atemptats que han sacsejat l'Europa Occidental des del 2015.

En la relació de les comunitats musulmanes amb la resta de la ciutadania, López Bargados explica que les persones de confessió musulmana tenen la sensació que “estan vivint en una societat que o bé els ignora, o bé les menysprea, o bé les té por”. Segons aquest antropòleg, les demandes d’aquestes comunitats es fan en cada cop més en “un clima dominat per una por irracional a l’expressió de la religió musulmana a l’espai públic”, però també al teixit mateix de la ciutat. López Bargados conclou que l’únic que demana l’informe és “que es compleixi escrupulosament la llei que empara les comunitats musulmanes”.

Dignificar els oratoris i tenir una gran mesquita

Les condicions de “precarietat i falta de mitjans” que acompanyen els oratoris (musalla), com a centres de reproducció dels valors col·lectius musulmans, segons l'informe, resten dignitat al culte i “condemnen els feligresos a certa clandestinitat”. En aquest sentit, i malgrat que les comunitats musulmanes valoren molt positivament la proximitat del centre de culte, l'estudi defensa que la construcció d'una gran mesquita podria constituir “una de les expressions més contundents de la voluntat del consistori de defensar el 'dret a la ciutat' dels barcelonins musulmans i musulmanes” i seria una manera de “visibilitzar la pluralitat religiosa de la ciutat”. López Bargados ha explicat que la ciutat de Barcelona “és una anomalia fins i tot dins de l'Estat espanyol” pel que fa a la tinença d'una gran mesquita.

Tanmateix, aquesta demanda que existeix des del 1988 i que l'antropòleg dubta que es pugui fer realitat a curt termini “sense controvèrsies”, no és la prioritat dels musulmans barcelonins, que desitgen, per sobre de tot, “la dignificació dels oratoris”. En aquest sentit, la comissionada d'Immigració ha explicat que la construcció d'una gran mesquita “no està sobre la taula”, però sí que hi ha una línia de subvencions per adaptar les condicions dels oratoris d'acord amb la llei.

El paper central de l'escola

L'altra gran institució que està “subjecte a demandes sistemàtiques per part de la comunitat musulmana”, segons López Bargados, és l'escola. La recerca recomana mesures com ara l'habilitació d'un menú halal “quan la demanda de les comunitats educatives així ho justifiqui”, estimular la participació de les famílies musulmanes a l'AMPA o demanar per avançat el justificant d'absència dels dies de les festivitats d'aquesta confessió per poder programar i adaptar l'activitat docent.

Es demana, també, una resposta unitària al hijab a les aules per part del Consorci d'Educació, atès que limitar la possibilitat de dur-lo a l'escola contravé el dret fonamental a la llibertat religiosa. Una proposta que va en la línia del respecte cap a vestimentes com ara el burkini a l'hora de dur a terme activitats físiques. Aquestes qüestions en concret, segons l'antropòloga Solé Arrabaràs, preocupen sobretot a les dones musulmanes, les quals, segons la investigació, pateixen una major discriminació a l'espai públic i en l'àmbit laboral.

Pel que fa a l'acció del consistori, la Comissionada explica que des de l'Oficina d'Afers Religiosos “ja es fan formacions” als professionals de les administracions públiques en diversitat religiosa i recorda que l'ajuntament té poques competències en matèria educativa, però creu que és necessari obrir tots aquests debats per tal que es respecti el dret fonamental a la llibertat religiosa d'aquestes comunitats.

El mateix informe admet que és “ingenu” creure que l'acció coordinada d'un consistori pot per si sola acabar amb els menyspreus quotidians que pateixen les i els musulmans barcelonins, tanmateix, considera que “és una mostra de cinisme arribar a la conclusió que no hi ha res a fer”. En el terreny polític, si bé amb PSC, ERC, CUP i CiU s'espera arribar a consensos, el govern no confia en el possible suport de Ciutadans i PP al pla, tot i que els convidarà a participar-hi. D'altra banda, malgrat que la prevenció i lluita contra discursos de l'odi i la discriminació és una de les prioritats temàtiques del programa marc Barcelona Ciutat de Drets, des del consistori s'adverteix que el Pla tindrà menys dotació pressupostària de la desitjada.