eldiario.es

Menú

Entrevista | Lola López

"Permetre la venda ambulant il·legal als manters sí que seria una política racista"

Lola López és la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de Barcelona, a més d'experta en estudis africanistes i diversitat

"S'ha de combatre la normativitat, però hem de veure amb normalitat la diversitat religiosa", comenta López que, a la vegada, vol la laïcitat a les institucions

"La identitat catalana és profundament mestissa. Tot el que la defensi, defensa la diferència", diu López en relació a polèmiques d'arrel islamòfoba 

- PUBLICIDAD -
Lola López. Comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat en Ajuntament de Barcelona

Lola López és la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat SANDRA LÁZARO

Un bosc immens crema. Tots els animals surten corrent o volant. Un d'aquests, un colibrí petit com una moneda, aleteja cap a un llac proper: agafa una goteta i la aboca sobre el foc, ja descontrolat. Així una vegada i una altra. La resta d'animals se'l miren i riuen. Li diuen: "Què faràs amb això, il·lús?". "Jo estic fent la meva part", els hi contesta el colibrí. "Vosaltres sabreu".

Aquesta anècdota l'explica la comissionada –des de fa un any– d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López. Segons la ex directora del Centre d'Estudis Africans i Interculturals és l'analogia que millor defineix la seva tasca a l'Ajuntament. "La meva feina és com la d'una gota malaia: cada dia, cada dia... S'hi ha de treballar. Però a vegades tenim la sensació des de l'àrea de ser el colibrí", comenta López, sense perdre el somriure. Lola López ha treballat també per la diversitat al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i ha format part de la Xarxa Antirumors, a més de de ser membre del col·lectiu Stop als Fenòmens Islamòfobs.

La comissionada no fuig d'estudi en cap moment de la conversa. Repassem amb ella el conflicte amb els venedors ambulants, el paper de l'Ajuntament davant les discriminacions d'odi i els objectius del consistori en matèria de diversitat religiosa.

Pot un Ajuntament sol combatre la discriminació d'odi?

Hi ha molts fronts, però la primera constatació és que polítics, mitjans... I treballadors del propi Ajuntament, és clar, són part de la població. I si hi ha sentiments racistes, ells també els tenen. I si hi ha actituds discriminatòries, com per posar un cas comú, amb el poble gitano, ells també els tenen. Per tal, el primer gran treball que es pot fer ja és intern.

I més enllà?

El primer és el coneixement. Tant intern com extern. Oferim en la nostra àrea formació en interculturalitat, drets a les minories. Formació antirumors. Diversitat. Es poden potenciar espais de diàleg, de conversa, d'ajuda a comunitats minoritàries per fer activitats de coneixement comunitari. Quan escoltes certs discursos islamòfobs, si tens un mínim de coneixement, saps que és només qüestió de desconeixement, i d'ignorància. Hi ha tota una part de drets de les minories que a vegades no se'ls hi dona garanties, nosaltres els hem de garantir.

L'Ajuntament s'ha personat contra els dos ultres que van agredir a una dona que vestia amb nicab.

És la nostra obligació. Denunciar quan aquests drets no són respectats. Defensar les minories.

En els últims mesos els venedors ambulants han dit, per exemple, que l'Ajuntament feia polítiques "racistes".

No, i més enllà de l'Ajuntament, jo he estat més de 20 anys al Centre d'Estudis Africans. Conec molt bé la discriminació cap a les persones negro-africanes; així els hi dic perquè ells m'ho han dit a molts debats. He vigilat el tema de prop, que no era responsabilitat directa meva. I una de les coses que jo he vigilat sempre és que no hi hagués racisme. Tota la societat hem estat socialitzats amb racisme: jo i l'Albiol. I tots els que estem al mig. Potser en aquest punt amagat, i inconscient haguem fet alguna cosa malament. Se'ns acusa sense fonament...

A què es refereix?

Cap col·lectiu, ni un de negres ni un d'autòctons, pot desenvolupar la venda ambulant il·legal. Si els hi deixem a ells, per a mi, hagués estat una política racista: una política diferenciada, només pel fet de ser negres. Això quan pel fet de ser negres no són ni més ni menys i han de buscar alternatives com qualsevol altra. D'altra banda, el que sí que hi ha en aquest col·lectiu és que tenen una situació en alguns casos de vulnerabilitat pel fet de no tenir papers. Això els diferencia. La seva irregularitat administrativa. I aquí sí que ens hi hem posat. Ens diuen: 'Només heu ofert 40 plans d'ocupació'. Però aquests suposen el canvi d'aquestes persones: amb aquest any de feina se li renova tres anys el permís. Se li dóna temps.

40 plans d'ocupació, ampliable a 75, semblen poques places, no?

Quan nosaltres vam entrar hi havia 150-175, amb un 30% de situació regular. Dels 140 un terç no eren veïns de Barcelona, i per tant no els hi podem donar sortida. No són veïns. Si el trèiem, ens trobem en un entorn de 100 persones. Si donem sortida a 75...

L'Ajuntament de Barcelona té més potència que el de Salou per admetre persones, no?

Tenim molta més capacitat però també tenim a molta més gent amb la mateixa o més precarietat que aquestes persones. A mi em sembla injust estar donant sortida a algú que es dedica a la venda que ve de Tarragona i algú amb la mateixa precarietat sent de Barcelona no podem donar-li sortida. Jo vull donar-li sortida a tothom. Però arriba molta gent. Pitjor que els venedors ambulants estan els gitanos romanesos, per exemple.

Per què?

Són europeus, no els volen als seus països ni a França ni enlloc. I no podem aplicar-lis ajuts de persones migrades de la Unió Europea, perquè no són migrats. Són europeus. Els hem de ficar en programes de l'Ajuntament. Com ells hi ha més. No podem acollir tot un col·lectiu perquè tenim molts col·lectius amb la precarietat equivalent.També hem millorat el procés d'empadronament, un 95% de les persones poden empadronar-se ara a Barcelona: la teva situació administrativa no importa per accedir a ajuts, el padró et dóna accés a serveis sanitaris universals. També hem fet informes d'arrelament positius tinguis o no multes, si no hi ha res penal, seran positius. Lamentablement hem de posar límits però les polítiques no es poden fer per a un col·lectiu només.  Però aquests límits són així, així... Amb la cooperativa, s'ha de tenir un cert perfil, però és molt flexible: si pots demostrar vinculació amb Barcelona –amb les multes també, imagina si és elàstic– poden entrar al procés de selecció.

Lola López. Comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat en Ajuntament de Barcelona

La comissionada fa èmfasi sobre el Pla contra la Islamofòbia a l'Ajuntament SANDRA LÁZARO

El Sindicat de Venedors Ambulants denuncia que a Aziz Faye no se l'ha permès passar la selecció per ser portaveu del col·lectiu.

Hi ha un altre portaveu que ha entrat. I vuit persones més del Sindicat. Igual que per ser portaveu és injust que no entri, també ho és que entri només pel fet d'estar-hi vinculat: no suma per tenir més punts ni menys per ser-ne el portaveu. Ell no ha passat la selecció perquè no acomplia els requisits. Precisament per no entrar en simpaties o antipaties es van agafar persones tècniques i es van elaborar criteris clars. S'hi podia presentar tothom, no era una convocatòria només per a persones del Sindicat. L'Aziz coneixia els criteris, són públics, si no li semblaven correctes, ho hauria d'haver abans.

Com valora el paper del Sindicat?

La seva imatge té moltes lectures: no vull desautoritzar el Sindicat. Només l'existència d'aquest Sindicat és molt potent però ho és com a moviment polític, com a símbol. Si beneficia a les persones en situació de precarietat que es dediquen a la venda ambulant, jo diria que no. Perquè aquests han quedat fora del Sindicat: no hi tenen relació. Perquè aquest focus mediàtic ha fet que les persones més precàries tinguin por i hagin deixat de vendre, fins i tot. No sé quines són les paraules correctes però aquest és un Sindicat més polític que de classe.

El Pla contra la Islamofòbia tindrà menys recursos dels previstos. Afecta això al Pla?

Haurem de fer moviments interns. Tenim els mitjans que tenim i per a fer una cosa nova s'han de treure coses que es feien. I nosaltres no podem fer-ho, al contrari hem d'ampliar. El que fem és transversalitzar els temes: més que tenir equips molt especialitzats és important transmetre el que volem fer a tothom, des de qui atén al ciutadà i que ha de fer derivacions fins als cossos de seguretat, que tinguin una mirada concreta.

Se us va generar un incendi amb la possibilitat de la construcció d'una gran mesquita a Barcelona. Ho vau descartar ràpid.

Bé no hem dit que ho descartem. Però és un tema que a les comunitats els hi agradaria, però per a ells no és prioritari. Si no ho és per a ells, no ho és per a nosaltres.

En un hipotètic cas en què ho fos. Quina mà té l'Ajuntament per a fer això?

Això és un meló que no veig per on es pot obrir. L'Ajuntament no cedeix espais de cap tipus ni construeix per a les comunitats religioses, però els pot ajudar a buscar espais que ells es paguen o pot donar-li suport per a petites adaptacions si l'espai està en unes condicions dolentes. Hi ha una línia de subvenció que ampliem per condicionar locals. O podem parar els carrers per a processons. Però l'Ajuntament no té la intenció de construir centres de culte. Ens han vingut ortodoxos russos, jueus amb fiançament internacional o el consol hindú. Però no, si es fes, en tot cas seria comènic. Però no per a tots. Si les comunitats musulmanes tenen diners per comprar aquesta illa [senyala l'illa del davant] i es compleix normativa municipal, no tenim res a dir. Tenen dret.

Lola López. Comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat en Ajuntament de Barcelona

López ha estat, entre altres, la Directora de Centre d’Estudis Africans i Interculturals SANDRA LÁZARO

El teu comissionat també inclou la diversitat religiosa.

Un govern laic ha de garantir el dret a la llibertat religiosa. Un govern laic ha de garantir dues coses: la primera que les religions no hi siguin a les institucions –secularitzar. I la segona: al mateix temps ha de garantir que els ciutadans puguin gaudir el seu dret a la llibertat religiosa.

Però les comunitats també tenen diferents suports: no és el mateix el finançament jueu internacional que una mesquita de locals precaris del Besòs. Quin protocol establiu?

Intentem tenir-ho en compte. La nostra feina és donar resposta de forma interseccional a les diferents comunitats. Sobretot a les més precàries per dignificar. Això sense posar nosaltres el local. S'han donat ajuts, des de districtes, per exemple. Hi havia una comunitat afectada per un pla urbanístic i s'hi se'ls hi donava solució als veïns, a la comunitat religiosa també. És una entitat més del barri.

Altres llimbs. Com es pot garantir quan un grup religiós demana un espai per a desenvolupar una activitat cultural i no de fe?

S'ha de garantir la normalitat del fet religiós. Les persones d'una confessió religiosa determinada han de veure les altres amb normalitat. I les atees i laiques, també. Aquesta última part és la més difícil. El fet religiós no és un problema. El problema és quan se'ns ve al cap la religió catòlica. No com a forma d'entendre la vida sinó com a estructura normativa que intervé a la nostra vida. Això és una determinada manera d'aplicar la religió d'unes elits. S'ha de combatre la normativitat, però no la normalitat. Hem de veure amb normalitat la diversitat. Però la religió és molt més: una forma de veure l'amor, la mort, l'ésser humà, el medi ambient...

Com es garanteix aquesta normalitat?

Amb les activitats al carrer es veu molt clar. Quin es el lloc amb menys conflictes interreligiosos? El Raval, perquè estan acostumats a la diversitat. Hem d'aconseguir que amb la resta de la ciutat passi el mateix. Ja es fan activitats al carrer, i s'hi ha de posar ordre només. Però no evitar-ho. El sentit comú és el que et fa treballar la discriminació i el racisme.

Ha de passar una cosa similar, per exemple, amb el burkini?

Fins que no tinguem una presentadora dels informatius amb vel no aconseguirem evitar la discriminació.

Tu que has estat al CAC, podrem veure-ho mai això, als mitjans de comunicació?

Sí, a Catalunya sí. Perquè la identitat catalana és forta, que resisteix l'assimilació. Però a la vegada és profundament mestissa. Per tant, tot el que defensi la identitat catalana, defensa la diferència. Catalunya és un lloc de passada. Aquí tenim menys conflictes que a altres llocs.

Però la polèmica del burkini va esclatar, entre altres llocs, a Girona.

Això és racisme pur i dur. Però és desconeixement. I la paraula no afavoreix: el burkini és un banyador complert, i punt. Un burkini està fet amb la mateixa roba que un tratge de bany. Hi ha moltes persones que es protegeixen del sol, i a aquestes no se'ls hi diu res. Quin és el problema? Que ho fan dones musulmanes. És islamofòbia. Em fa molta pena els discursos de persones suposadament feministes que no defensen el dret que si una dona vol portar-ho, el porti. Jo defenso el burkini, el nudisme o el que sigui, el que triï la persona. Hem de defensar la llibertat de les persones a fer el que vulguin. Se m'acata dient: 'Això té una connotació religiosa'. I jo què sé: serà que nosaltres no fem festa els diumenges o celebrem la Setmana Santa... De quina societat laica estem parlant? Per l'amor de Deu. Veus... De Deu. [Riu]

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha