<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - El Diari de la Sanitat]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - El Diari de la Sanitat]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA["Barcelona quiere que todas las entidades con ánimo de lucro salgan de la red sanitaria pública"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/barcelona-quiere-entidades-sanitaria-publica_132_4057677.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bcdcdf6d-d20d-417c-8592-9e09dd1b334f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Barcelona quiere que todas las entidades con ánimo de lucro salgan de la red sanitaria pública&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La comisionada de Salud del Ayuntamiento de Barcelona Gemma Tarafa asegura que "no se trata de si debe haber o no sanidad privada". Según ella la cuestión es cuando capital público va a la privada con ánimo de lucro.</p></div><div class="list">
                    <ul>
                                    <li>Esta entrevista ha sido publicada originalmente en <a href="http://diarisanitat.cat/barcelona-vol-que-totes-les-entitats-amb-anim-de-lucre-surtin-de-la-xarxa-sanitaria-publica/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia">El Diari de la Sanitat</a>.</li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>Gemma Tarafa (1971) es la comisionada de Salud del Ayuntamiento de Barcelona. Licenciada en Biolog&iacute;a, hasta su nombramiento ha estado muy vinculada a la investigaci&oacute;n, primero en el Instituto Catal&aacute;n de Oncolog&iacute;a como investigadora (1998-2006) y en los &uacute;ltimos a&ntilde;os como subdirectora del Grupo de Investigaci&oacute;n sobre Desigualdades en Salud ( GREDS) de la Universidad Pompeu Fabra (2010-2015). Desde el Ayuntamiento Tarafa encarg&oacute; un informe para ver un mapa de &ldquo;la privatizaci&oacute;n de la asistencia sanitaria p&uacute;blica en la ciudad de Barcelona&rdquo; y asegura que Barcelona quiere que tarde o temprano todas las entidades con &aacute;nimo de lucro salgan la red de atenci&oacute;n p&uacute;blica, tambi&eacute;n en el &aacute;mbito sociosanitario -donde hay un volumen mayor- y de salud mental. En equipamientos la prioridad, avanza, ser&aacute; para la atenci&oacute;n primaria y la salud mental. Dos grandes objetivos para el consistorio, se&ntilde;ala, son sembrar bien las bases para reducir las desigualdades en salud entre barrios y hacer de Barcelona un referente en salud comunitaria.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ha pasado casi un a&ntilde;o desde que Barcelona en Com&uacute;n entr&oacute; en el Ayuntamiento. </strong><strong>Las competencias en Salud del Ayuntamiento son limitadas pero.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Una cosa son las competencias y la otra son las capacidades. En el caso del ayuntamiento hay que distinguir lo que es salud p&uacute;blica, donde tenemos el cien por cien de las competencias y tambi&eacute;n de todos los CAPS de Barcelona hay 4 de gesti&oacute;n municipal o mixta, como es el caso de los PAMEM. Por lo tanto es una parte amplia donde podemos incluir temas como contaminaci&oacute;n del aire, salud comunitaria, etc. Despu&eacute;s tenemos el bloque de competencias puramente sanitarias, de asistencia sanitaria. Aqu&iacute; las competencias son de la Generalitat pero muchas de las competencias en nuestra ciudad son compartidas y se gestionan desde el Consorcio Sanitario de Barcelona (CSB), donde la Generalitat tiene un 60% y el Ayuntamiento un 40%.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo influye esto en la din&aacute;mica de trabajo del d&iacute;a a d&iacute;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Depende. Cuestiones de salud mental, comunitaria, etc. se han podido gestionar mucho m&aacute;s r&aacute;pido que las que se deben gestionar trabajadas o pactadas con la Generalitat. Con el nuevo Govern hemos logrado generar diferentes grupos de trabajo que cuelgan del Consorcio que nos permiten hacer propuestas y cogesti&oacute;n de manera m&aacute;s pr&aacute;ctica que con el anterior gobierno.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hace unos meses presentasteis un primer informe sobre la &ldquo;privatizaci&oacute;n&rdquo; de la sanidad en Barcelona. Seg&uacute;n el informe la asignaci&oacute;n presupuestaria del CatSalut para conciertos con las entidades hospitalarias de agudos ha sido decreciente en todos los casos, excepto en las entidades privadas con &aacute;nimo de lucro. </strong><strong>Por ejemplo el Sagrat Cor, del grupo Quir&oacute;nSalud, experimenta entre 2011 y 2014 un aumento del presupuesto contratado con el CatSalut en un 25%.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, un gran titular del informe podr&iacute;a ser que 200 millones de euros del presupuesto de sanidad van a centros sanitarios mercantiles, es decir, a privados con &aacute;nimo de lucro. El caso del Sagrado Coraz&oacute;n lo hemos puesto de manera muy clara sobre la mesa pero tambi&eacute;n tenemos casos as&iacute; en salud mental y sociosanitarios. Por tanto, el informe lo vemos como una primera foto para saber qu&eacute; pasa con la privatizaci&oacute;n de la sanidad en la ciudad de Barcelona. Somos conscientes de que este tema toca intereses pero puede ser todo menos poco riguroso, es un informe hecho con datos oficiales del CSB, del AQuAS y hecho por acad&eacute;micos. Los datos son los que son, debemos rehuir de un debate ideol&oacute;gico. Nos tenemos que acostumbrar a que los datos no s&oacute;lo sean p&uacute;blicos sino que se entiendan.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54c27abd-13c9-4e6b-a218-7e73cb4b1763_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54c27abd-13c9-4e6b-a218-7e73cb4b1763_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54c27abd-13c9-4e6b-a218-7e73cb4b1763_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54c27abd-13c9-4e6b-a218-7e73cb4b1763_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54c27abd-13c9-4e6b-a218-7e73cb4b1763_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54c27abd-13c9-4e6b-a218-7e73cb4b1763_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/54c27abd-13c9-4e6b-a218-7e73cb4b1763_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; pens&aacute;is hacer ahora que ya hab&eacute;is hecho el informe?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; podemos hacer a partir de ahora? <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>Nosotros fuimos al CSB y en ese momento la Generalitat no ten&iacute;a intenci&oacute;n de mover ninguna ficha respecto a las propuestas que pon&iacute;amos sobre la mesa porque consideraba que primero estar&iacute;a bien terminar la auditor&iacute;a que quieren hacer en Catalunya en una l&iacute;nea similar a esta. Lo que pasa es que la auditor&iacute;a la han encargado a la misma persona o equipo que lo hemos encargado nosotros, por tanto quiere decir que de estos datos te f&iacute;as. Lo que pudimos pactar entonces en el Consorcio fue empezar a poner manos a la obra y acordamos generar un equipo de trabajo Ayuntamiento-Generalitat para ver c&oacute;mo aterrizamos algunas de las propuestas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Como por ejemplo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Todas las entidades mercantiles, para empezar, deber&iacute;an cumplir la ley de transparencia y muchas no la cumplen. Nosotros hemos puesto diferentes medidas, como que todas las sociedades, mercantiles y no mercantiles, deben cumplir con la ley de transparencia: no sabemos c&oacute;mo se gestionan los capitales, las eficacias de lo que se hace, resultados, etc. Nosotros distingu&iacute;amos las entidades privadas con &aacute;nimo de lucro y sin &aacute;nimo de lucro. Estas &uacute;ltimas, por ejemplo, en el caso de salud mental son entidades que han trabajado mucho en los &uacute;ltimos 30 a&ntilde;os. Estas continuar&aacute;n en el SISCAT pero es importante que cumplan unos criterios de econom&iacute;a social. Es importante enfocar bien este debate: no es un debate sobre sanidad p&uacute;blica o privada, lo que cuestionamos aqu&iacute; es cuando capital p&uacute;blico va a la privada con &aacute;nimo de lucro, que tiene beneficio y que adem&aacute;s no podemos tener tanto el control de la calidad, derechos sociales de los trabajadores, etc. No se trata de si debe haber o no sanidad privada sino la cuesti&oacute;n es capital p&uacute;blico que va a la privada con &aacute;nimo de lucro. Nuestra propuesta es que todas las entidades privadas con &aacute;nimo de lucro salgan del SISCAT, como lo har&aacute; el Sagrat Cor. En el sector sociosanitario, por ejemplo, asumen un volumen de trabajo muy grande por lo tanto sabemos que esto no se podr&aacute; hacer de la noche a la ma&ntilde;ana.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En Barcelona hay varios temas que siquiera generan pol&eacute;mica sobre la interacci&oacute;n p&uacute;blico-privado. Uno de estos es Barnacl&iacute;nic. Habla de Barnacl&iacute;nic como &ldquo;uno de los casos m&aacute;s paradigm&aacute;ticos de mercantilizaci&oacute;n existentes en Catalunya y Espa&ntilde;a&rdquo;. </strong><strong>&iquest;Qu&eacute; deber&iacute;a hacerse?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Usan espacio p&uacute;blico, evidentemente pagan un alquiler, y con el riesgo de derivaci&oacute;n de pacientes que salen de la p&uacute;blica y van hacia all&iacute;. Nosotros nos hemos reunido con el Hospital Cl&iacute;nico y les dijimos cu&aacute;l era nuestra postura. Ellos ahora generar&aacute;n un grupo de trabajo para ver hacia donde se gestiona Barnacl&iacute;nic, y una de las opciones es que salga del espacio actual, que no est&eacute; en el suelo del Cl&iacute;nic. Esto resuelve uno de los riesgos pero el otro es la derivaci&oacute;n de los pacientes por parte de trabajadores que compaginan su actividad en los dos centros. Esto depende de c&oacute;mo no lo podr&aacute;s controlar. Hay que ver c&oacute;mo resuelven la parte jur&iacute;dica y la parte f&iacute;sica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y cu&aacute;l es vuestra postura?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Nosotros pensamos que modelos como Barnacl&iacute;nic no deben existir, por los dos riesgos que te comentaba. Un centro que est&aacute; ubicado en un espacio que figura que no podemos abrir estos espacios porque no tenemos capital para abrirlos pero s&iacute; podemos a&ntilde;adir un centro como &eacute;ste y la problem&aacute;tica de derivar los pacientes. No desconf&iacute;o de la profesionalidad de los trabajadores del Cl&iacute;nic pero s&iacute; sabemos que es una cuesti&oacute;n que ocurre con otros antecedentes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El sector de la sanidad mueve muchos actores, dinero p&uacute;blico e intereses. &iquest;C&oacute;mo influyen en estos casos los grupos de presi&oacute;n? </strong><strong>&iquest;Se ha encontrado con lobbies o ha recibido presiones?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No es un secreto para nadie que hay intereses en esta &aacute;rea, desde colegios, farmac&eacute;uticas o entidades. Un ejemplo de c&oacute;mo creo que se deben abordar estos temas es la experiencia que hemos tenido con la Mesa de la Contaminaci&oacute;n del Aire, donde hemos invitado a todos los actores que han querido tener voz. Son agentes que quiz&aacute;s hasta ahora tambi&eacute;n ten&iacute;an voz pero lo hac&iacute;an a puerta cerrada. Es importante que lo que tengan que decir lo digan pero al mismo nivel que todos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El otro tema que genera pol&iacute;tica es el Hospital Sagrat Cor, uno de los tres centros del SISCAT propiedad de Quir&oacute;nSalud que tiene &aacute;nimo de lucro y forma parte de la red sanitaria de atenci&oacute;n p&uacute;blica. El conseller de Salut, Antoni Com&iacute;n ha hablado de &ldquo;desprivatizaci&oacute;n&rdquo; pero &iquest;c&oacute;mo lo puede asumir el sistema p&uacute;blico? </strong><strong>&iquest;Qu&eacute; posibilidades reales hay con el Sagrat Cor?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ahora se est&aacute;n poniendo sobre la mesa las diferentes opciones para ver c&oacute;mo hospitales como este salen del SISCAT. &iquest;Esto qu&eacute; quiere decir? Que todas las personas que por sanidad gratuita y universal entran al Sagrat Cor, si se pueden, sean reabsorbidas desde otros espacios. La voluntad pol&iacute;tica es clara, el c&oacute;mo lo est&aacute; mirando sobre todo la Generalitat. Es importante hacerlo bien por los pacientes y por los trabajadores. Lo que no podemos hacer es derivar 200 millones de capital p&uacute;blico a la privada y mantener camas y quir&oacute;fanos cerrados. Por ejemplo, es el caso del Centro Forum [atenci&oacute;n sociosanitaria y salud mental Parc Salut Mar] que tiene 150 camas cerradas mientras se deriva financiaci&oacute;n a sociosanitarios con &aacute;nimo de lucro. Estas situaciones tendr&iacute;an un sentido si tuvi&eacute;ramos todas las camas y quir&oacute;fanos copados, poniendo criterios de econom&iacute;a social pero antes de plantearlo, si hay camas cerradas y se pueden abrir hay que discutirlo.
    </p><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca17a90a-43b8-4b5e-88ea-044bbea229c4_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca17a90a-43b8-4b5e-88ea-044bbea229c4_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca17a90a-43b8-4b5e-88ea-044bbea229c4_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca17a90a-43b8-4b5e-88ea-044bbea229c4_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca17a90a-43b8-4b5e-88ea-044bbea229c4_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca17a90a-43b8-4b5e-88ea-044bbea229c4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca17a90a-43b8-4b5e-88ea-044bbea229c4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>En el caso de salud mental un 82% de las entidades que proveen servicios de atenci&oacute;n son privadas.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, pero sobre todo hay privado no mercantil y han sido sociedades sin &aacute;nimo de lucro las que han ido avanzando en este sector porque desde el &aacute;mbito p&uacute;blico, desde las instituciones, no se le ha dado la importancia que se deb&iacute;a dar a la salud mental y si no lo hac&iacute;an ellas, no lo hac&iacute;a nadie. En el &aacute;mbito sociosanitario la parte mercantil es muy importante [seg&uacute;n datos del informe encargado por el Ayuntamiento un 47,5% del volumen de contrataci&oacute;n entre el CatSalut y las entidades proveedoras de servicios sociosanitarios va a parar a entidades privadas con &aacute;nimo de lucro]. Aqu&iacute; tenemos casos extremos, como es el caso de las ambulancias o la rehabilitaci&oacute;n, donde el porcentaje mercantil es escandaloso.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Esto se reflejar&aacute; tambi&eacute;n en la rehabilitaci&oacute;n o construcci&oacute;n de equipamientos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ahora nosotros estamos cerrando lo que es el Plan de Equipamientos 2016-2023, es decir, cu&aacute;les son los equipamientos sanitarios construir, rehabilitar o condicionar en nuestra ciudad. Esto lo hicimos desde el mes uno, cuando entramos intentamos ver cu&aacute;les son las necesidades en nuestra ciudad para que prevalezcan tambi&eacute;n las necesidades y las dificultades econ&oacute;micas de los diferentes distritos. En el plan de equipamientos debemos ver tambi&eacute;n reflejado que queremos reforzar la parte p&uacute;blica de la sanidad. Si todos los edificios que aqu&iacute; construimos resulta que luego son concesiones a la privada mercantil no iremos muy en nuestra l&iacute;nea.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;les ser&aacute;n las prioridades en equipamientos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Se har&aacute;n dos apuestas importantes: salud mental y primaria. Ahora bien, el Plan de equipamientos depende bastante de la ampliaci&oacute;n presupuestaria de la Generalitat por lo tanto si no hay presupuesto consensuamos desde el CSB una serie de prioridades para que si la financiaci&oacute;n es la que es sea posible hacer una parte m&aacute;s pronto y lo que no m&aacute;s tarde. En cuanto a distritos tambi&eacute;n queremos poner especial peso en distritos con peores indicadores de salud o condiciones socioecon&oacute;micas. Pondremos un acento especial en Nou Barris, Ciutat Vella, Sant Mart&iacute; y Sant Andreu. Estamos viendo qu&eacute; parte reforzamos y cu&aacute;l no, si es necesario construir un nuevo CAP, etc. y por eso hablamos tambi&eacute;n con todos los distritos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El informe La Salud en Barcelona concluye que en 18 de los 73 barrios de Barcelona las dificultades socioecon&oacute;micas se traducen en problemas de salud. Se calculaba la necesidad de 300.000 euros m&aacute;s para los presupuestos municipales de 2016 para extender a cinco barrios m&aacute;s el programa 'Salud en los barrios', que ya existe en 13 barrios de la ciudad. </strong><strong>Por lo tanto entiendo que esto tambi&eacute;n depende de una ampliaci&oacute;n presupuestaria.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, pero se aprobar&aacute;, en este sentido somos optimistas. Vimos que estos 18 barrios ten&iacute;an unas condiciones impactantes respecto al resto aunque esto no quiere decir que no haya bolsas de poblaci&oacute;n vulnerable que no sea en estos barrios. De los 18, 11 ya ten&iacute;an alg&uacute;n programa preliminar de Salud en los Barrios. Y luego hay seis barrios nuevos que son Tur&oacute; de la Peira, El Carmel, Can Peguera, Verdum, G&ograve;tic y Trinitat Vella que no hab&iacute;a nada de salud en los barrios. Por lo tanto, lo que hemos hecho es un diagn&oacute;stico en estos barrios a trav&eacute;s de la gente de los CAPs, agentes, entidades, movimientos, etc. Esto nos permite desplegar unos programas y no otros, dirigidos a unos problemas de salud. Adem&aacute;s, nosotros formamos parte del equipo de desarrollo del Plan de Barrios, que no s&oacute;lo afecta a salud, porque los determinantes sociales de la salud son claves para tener una buena salud. La parte asistencial es importante para cuando ya estamos enfermos. Por ejemplo se est&aacute;n haciendo programas de rehabilitaci&oacute;n de vivienda que ayudar&aacute;n a la salud. Es por eso que hemos hecho un observatorio para que podamos ver c&oacute;mo afectan la salud todas las pol&iacute;ticas que estamos aplicando en el &aacute;mbito municipal.
    </p><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aa7cd9fe-afe1-4c37-8937-c8df2148da71_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aa7cd9fe-afe1-4c37-8937-c8df2148da71_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aa7cd9fe-afe1-4c37-8937-c8df2148da71_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aa7cd9fe-afe1-4c37-8937-c8df2148da71_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aa7cd9fe-afe1-4c37-8937-c8df2148da71_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aa7cd9fe-afe1-4c37-8937-c8df2148da71_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/aa7cd9fe-afe1-4c37-8937-c8df2148da71_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Salud en todas las pol&iacute;ticas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, es clave ir de la mano con otras pol&iacute;ticas del Ayuntamiento. Por ejemplo, las personas que hace dos a&ntilde;os que est&aacute;n en paro tienen 3 veces m&aacute;s riesgo de sufrir un trastorno de salud mental y ante ello no podemos cerrar los ojos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Barcelona cre&oacute; en enero la primera Mesa de Salud Mental. </strong><strong>Uno de los objetivos de la Mesa es la creaci&oacute;n de un Plan de Salud Mental para la ciudad.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, tiene un objetivo finalista, al menos en una primera fase, y es hacer un mapa de la situaci&oacute;n de la Salud Mental en la ciudad de Barcelona, que estar&aacute; listo a finales de junio. Esto lo estamos haciendo con todas las entidades que vienen. Hemos intentado que no sea un abordaje desde salud pero, aqu&iacute; vienen personas del Ayuntamiento de Servicios Sociales, Empleo, Vivienda y Educaci&oacute;n. As&iacute;, por ejemplo, estamos hablando con Barcelona Activa para ver c&oacute;mo potenciar el empleo de este tipo de personas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A partir de los diferentes informes que hab&eacute;is hecho o est&aacute;is haciendo, &iquest;os hab&eacute;is fijado objetivos? </strong><strong>Por ejemplo, &iquest;reducir en un porcentaje concreto las desigualdades entre barrios?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, este debate lo hemos tenido claro. El informe nos ha servido para ver cu&aacute;les son las carencias y cu&aacute;les no y qu&eacute; barrios son prioritarios. Por un lado es evidente que tenemos el objetivo de disminuir las desigualdades, ya que 11 a&ntilde;os de esperanza de vida es una diferencia escalofriante en una ciudad como Barcelona. Te podr&iacute;a decir una cifra pero estas diferencias no se resolver&aacute;n en uno o dos a&ntilde;os, por lo tanto nuestro objetivo es sembrar bien las bases para este camino. El otro objetivo es hacer de Barcelona un referente en salud comunitaria, porque es la parte m&aacute;s esencial de la prevenci&oacute;n y la promoci&oacute;n de la salud.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo quiere este ayuntamiento trabajar la prevenci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No todo se arregla con dinero evidentemente pero es clave reforzar estos procesos e identificar qu&eacute; temas hay que orientar de la primaria. Si queremos reforzar la primaria y la comunitaria nos lo tenemos que creer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hace unas semanas el departamento de Salud anunci&oacute; que tramitar&aacute; una ley catalana para blindar la universalidad. &iquest;C&oacute;mo lo valora? &iquest;</strong><strong>El Ayuntamiento est&aacute; trabajando ya para garantizar el empadronamiento de los colectivos m&aacute;s vulnerables?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tenemos que verla finalmente escrita pero la Generalitat ha aceptado que cuando se d&eacute; el padr&oacute;n se d&eacute; tambi&eacute;n la tarjeta sanitaria, por tanto que no haya una carencia de unos meses. En este sentido lo valoramos positivamente. Por otra parte, desde la voluntad de hacer esta norma hasta que se haga pueden pasar meses. Por eso, mientras tanto, se ha generado un comit&eacute; para garantizar que las entidades nos puedan derivar casos de exclusi&oacute;n que les lleguen. Haremos una campa&ntilde;a por el tema de no cobro y adem&aacute;s tendremos este comit&eacute; donde estaremos mitad Ayuntamiento mitad Generalidad. Todos aquellos casos de problem&aacute;ticas que nos lleguen que sean propios de padr&oacute;n los derivaremos a un equipo creado para deshacer los nudos que hay en el empadronamiento.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/barcelona-quiere-entidades-sanitaria-publica_132_4057677.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 Apr 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bcdcdf6d-d20d-417c-8592-9e09dd1b334f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244998" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bcdcdf6d-d20d-417c-8592-9e09dd1b334f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244998" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Barcelona quiere que todas las entidades con ánimo de lucro salgan de la red sanitaria pública"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bcdcdf6d-d20d-417c-8592-9e09dd1b334f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Desigualdad,Atenció primària,Salut mental,Privatització,Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Este blog se traslada a diarisanitat.cat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/blog-traslada-diarisanitatcat_132_4024012.html]]></link>
      <description><![CDATA[<h2 class="article-text">Visita El Diari de la Sanitat</h2><p class="article-text">
        <a href="http://diarisanitat.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Diari de la Sanitat</a>La Fundaci&oacute;n Periodisme Plural presenta un nuevo medio de comunicaci&oacute;n digital especializado en el mundo de la sanidad: <a href="http://diarisanitat.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'El Diari de la Sanitat'</a>. Este proyecto se suma a los dos portales especializados ya existentes &ndash;<a href="http://diarieducacio.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Diari de l&rsquo;Educaci&oacute;</a>, presentado en enero de 2014, y <a href="http://diaritreball.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Diari del Treball</a>, en marcha desde abril del 2015&ndash; y en el portal generalista Catalunya Plural, asociado a eldiario.es para cubrir las informaciones de Catalunya.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-ZEM1R4KpM1A-1654', 'youtube', 'ZEM1R4KpM1A', document.getElementById('yt-ZEM1R4KpM1A-1654'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-ZEM1R4KpM1A-1654 src="https://www.youtube.com/embed/ZEM1R4KpM1A?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Siguiendo sus principios fundacionales, la Fundaci&oacute;n pone en marcha este nuevo proyecto con el objetivo de garantizar el derecho a la informaci&oacute;n y defender un derecho fundamental como es el acceso a la salud. El Diari de la Sanitat pretende ser un <strong>punto de encuentro</strong> para una comunidad de profesionales y usuarios que se encuentra falta de un espacio com&uacute;n de debate e informaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El diario est&aacute; coordinado por las periodistas especializadas en sanidad, Blanca Blay y Caralps Marin&eacute;, que durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o han estado cubriendo las informaciones de este &aacute;mbito en Catalunya Plural y presentando el proyecto a especialistas del sector, con el apoyo de toda la redacci&oacute;n de la Fundaci&oacute;n Periodisme Plural. Bajo el lema &ldquo;Porque la salud es un derecho&rdquo; se pone en marcha un medio que quiere abordar la salud <strong>en toda su amplitud</strong>, de los hospitales a la atenci&oacute;n primaria, pero haciendo hincapi&eacute; tambi&eacute;n en la salud mental o los determinantes sociales de la salud.
    </p><p class="article-text">
        El Diari de la Sanitat nace con un Consejo de Mecenas que ha hecho posible su impulso y quiere contar con el apoyo de la ciudadan&iacute;a para seguir adelante. La Fundaci&oacute;n Periodisme Plural invita a los lectores a colaborar a trav&eacute;s del micromecenazgo que permitir&aacute; sostener y garantizar la independencia del medio con donaciones regulares de los lectores.
    </p><p class="article-text">
        Puede visitarlo a diarisanitat.cat, seguirlo en <a href="https://twitter.com/diarisanitat" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Twitter</a>, <a href="https://facebook.com/diarisanitat" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Facebook</a> y a trav&eacute;s de un <a href="http://eepurl.com/bV-4nj" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">bolet&iacute;n semanal por correo electr&oacute;nico</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/blog-traslada-diarisanitatcat_132_4024012.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 27 Apr 2016 11:33:32 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Este blog se traslada a diarisanitat.cat]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La desoladora destrucción del sistema de salud sirio]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/desoladora-destruccion-sistema-salud-sirio_132_4063371.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac922874-6fc4-42a9-ac12-7d0772aaeb37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La desoladora destrucción del sistema de salud sirio"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Según datos de la OMS sólo funcionan un 58% de los hospitales públicos y más de 640 profesionales sanitarios han muerto desde el inicio del conflicto</p></div><p class="article-text">
        Antes del inicio del conflicto en Siria el sistema sanitario consist&iacute;a en la coexistencia de un sistema p&uacute;blico que ofrec&iacute;a la mayor&iacute;a de servicios de atenci&oacute;n primaria y un sector privado que ofrec&iacute;a los servicios m&aacute;s avanzados, concentrado en las &aacute;reas urbanas. &ldquo;En las &uacute;ltimas tres d&eacute;cadas Siria se hab&iacute;a caracterizado por una mejora global de la capacidad del sistema sanitario y una mejora de indicadores de salud como la ca&iacute;da de la mortalidad infantil y el aumento de los niveles de inmunizaci&oacute;n&rdquo;, constata el informe <a href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4231133/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'War and Infectious Diseases: Challenges of the Syrian Civil War'</a>. Pero la poblaci&oacute;n civil que contin&uacute;a viviendo en Siria, un pa&iacute;s que ha cumplido cinco a&ntilde;os de guerra, ve su salud fuertemente amenazada y las condiciones en las que trabajan los profesionales sanitarios que quedan son muy precarias. &ldquo;En lugar de proveer un lugar seguro de refugio y atenci&oacute;n, el sistema sanitario sirio ha sido integrado en el campo de batalla de la guerra civil&rdquo;, escriben los autores del informe.
    </p><p class="article-text">
        Y es que pese a que la Convenci&oacute;n de Ginebra proh&iacute;be a las partes de un conflicto atacar a doctores, ambulancias, hospitales u hospitales de campa&ntilde;a con el emblema de la Cruz Roja o la Luna Creciente, y hacerlo es considerado un crimen de guerra, en Siria ninguna de estas normas o convenciones son respetadas, alerta la Sociedad de Medicina Siria-Americana. &ldquo;A no ser que sientan que su vida corre peligro, la mayor&iacute;a de la gente no ir&aacute; a un hospital porque sabe que este es objetivo de bombardeo&rdquo;, relata un m&eacute;dico sirio en el informe <a href="https://www.sams-usa.net/foundation/images/PDFs/Syrian%20Medical%20Voices%20from%20the%20Ground_F.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Syrian Medical Voices from the Ground: The ordeal of Syria s Healthcare Profesionales'.</a>
    </p><h3 class="article-text">Hospitales destruidos y falta de equipamientos</h3><p class="article-text">
        La OMS estima que un 58% de los hospitales p&uacute;blicos y un 49% de los centros de atenci&oacute;n primaria en Siria o bien han cerrado o bien funcionan parcialmente, debido a la destrucci&oacute;n de los edificios, la falta de personal, equipamientos m&eacute;dicos o medicamentos. Este hecho y el peligro de ser bombardeado ha provocado que algunos de los hospitales de campa&ntilde;a se hayan instalado en s&oacute;tanos. Adem&aacute;s, mientras que los m&eacute;dicos y las enfermeras deben tratar cerca de 4.500 heridas de trauma al mes (seg&uacute;n datos de 2014), les falta electricidad, generadores e instrumentos adecuados.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los m&eacute;dicos no pueden realizar transfusiones de sangre porque no tienen bolsas de sangre. A un amigo m&iacute;o le tuvieron que amputar la pierna porque no ten&iacute;an material para tratarlo. Un ni&ntilde;o peque&ntilde;o perdi&oacute; los ojos tras un bombardeo porque no ten&iacute;an las instalaciones donde extraer los fragmentos. Todo esto se habr&iacute;a podido evitar si tuvieran permiso para tener el equipamiento y los recursos esenciales&rdquo;, asegura un trabajador humanitario sirio en el informe <a href="https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/032016-infancia-bajo-asedio.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Infancia bajo asedio'</a> de Save the Children.
    </p><h3 class="article-text">M&aacute;s de 640 profesionales sanitarios muertos</h3><p class="article-text">
        La destrucci&oacute;n de la infraestructura del sistema de salud, avisan desde la Sociedad de Medicina Siria-Americana, ha forzado la huida de miles de profesionales, lo que complica a&uacute;n m&aacute;s la tarea de los que quedan en el pa&iacute;s dejando sin cubrir algunas &aacute;reas de experiencia. Seg&uacute;n <a href="http://www.who.int/hac/crises/syr/releases/28january2016/en/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">datos de este organismo internacional</a>, m&aacute;s de 640 profesionales sanitarios han muerto desde el inicio del conflicto en el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        En Alepo, por ejemplo, una ciudad de m&aacute;s de tres millones de habitantes, s&oacute;lo quedan unos 300 m&eacute;dicos, de los cuales s&oacute;lo 16 son cirujanos y 3 son cirujanos ortop&eacute;dicos. O, por ejemplo, a Mada, con una poblaci&oacute;n de 42.000 personas, 29.000 necesitan alg&uacute;n tipo de asistencia sanitaria, s&oacute;lo hay un hospital de campa&ntilde;a y tres m&eacute;dicos.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, enfermedades que ya se hab&iacute;an extinguido en el pa&iacute;s, como la polio o la tuberculosis, han resurgido y miles de personas han muerto porque no han podido seguir sus respectivos tratamientos para enfermedades como el c&aacute;ncer o porque no han podido asistir a su sesi&oacute;n de di&aacute;lisis, por citar algunos de los ejemplos que documenta la OMS.
    </p><p class="article-text">
        La Sociedad de Medicina Siria-Americana recoge, adem&aacute;s, que cerca de 600.000 sirios han sufrido amputaciones, quemaduras, da&ntilde;o cerebral o han perdido la vista y la mayor&iacute;a de las heridas fueron causadas por armas de fuego y bombardeos indiscriminados.
    </p><h3 class="article-text">Los ni&ntilde;os, las v&iacute;ctimas m&aacute;s vulnerables</h3><p class="article-text">
        Save the Children calcula que al menos 250.000 ni&ntilde;os sirios viven bajo un brutal acoso que impide, entre otras cosas, que medicamentos y alimentos b&aacute;sicos lleguen a algunas zonas. Aunque la ONG reconoce la dificultad para obtener valoraciones sistem&aacute;ticas sobre la desnutrici&oacute;n, la salud o el bienestar psicol&oacute;gico en el pa&iacute;s ha elaborado <a href="https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/032016-infancia-bajo-asedio.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un informe</a> en base a la informaci&oacute;n recogida a trav&eacute;s de varios grupos de discusi&oacute;n con un centenar de participantes que viven en zonas asediadas de Siria.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A veces mis hermanos y hermanas y yo nos vamos a dormir sin haber comido nada desde el d&iacute;a anterior porque no hay comida&rdquo;, explica Sami, un ni&ntilde;o de Ghouta oriental. Las diversas entrevistas sugieren que los ni&ntilde;os sufren desnutrici&oacute;n cr&oacute;nica y un d&eacute;ficit de vitaminas y minerales considerable.
    </p><p class="article-text">
        De hecho en las zonas asediadas, la escasez de alimentos provoca un incremento que hace que muchos de los productos b&aacute;sicos sean impagables. Por ejemplo, el precio de un kilogramo de arroz superaba en enero los 200 d&oacute;lares mientras que 100 gramos de leche en polvo pod&iacute;a llegar a costar 31 d&oacute;lares.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de la alimentaci&oacute;n o las dificultades de acceso a un centro de atenci&oacute;n primaria o un hospital, los ni&ntilde;os sufren profundas heridas psicol&oacute;gicas por el hecho de vivir en una guerra. &ldquo;Aqu&iacute; ya no hay ni&ntilde;os, s&oacute;lo adultos peque&ntilde;os&rdquo;, dice la Rihab, una madre de las que ha podido hablar con la ONG.
    </p><h3 class="article-text">Voces desde el campo de batalla</h3><p class="article-text">
        Siria es hoy probablemente uno de los peores pa&iacute;ses para ejercer de m&eacute;dico. M&aacute;s all&aacute; de las circunstancias con las que tienen que trabajar -por ejemplo durante un bombardeo- y condiciones -sin material suficiente ni id&oacute;neo- deben ver y tratar diariamente cientos de v&iacute;ctimas de la guerra.
    </p><p class="article-text">
        El informe 'Syrian Medical Voices from the Ground: The ordeal of Syria s Healthcare Profesionales', en el que ha participado el Centro para la Salud P&uacute;blica y los Derechos Humanos de la John Hopkins University, recoge las experiencias de 27 profesionales que trabajan o han trabajado en Siria.
    </p><p class="article-text">
        Todos los entrevistados experimentan alg&uacute;n tipo de trauma psicol&oacute;gico y, seg&uacute;n constata el documento, el personal m&eacute;dico en el pa&iacute;s est&aacute; &ldquo;sobreexplotado, desmoralizado y deprimido&rdquo;. Seg&uacute;n recoge, los trabajadores del sistema de salud tambi&eacute;n se han convertido en una arma de guerra. Algunos son arrestados, detenidos o torturados. &ldquo;Una vez detenidos los interrogadores les ped&iacute;an que confesaran si hab&iacute;an tratado a miembros de la oposici&oacute;n&rdquo;, se asegura en el documento.
    </p><p class="article-text">
        Mientras algunos piensan a marchar otros, como uno de los testigos del informe, otro de ellos que es cirujano asegura: &ldquo;Si yo muero pero salvo a 100 ya habr&aacute; valido la pena&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/desoladora-destruccion-sistema-salud-sirio_132_4063371.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 09 Apr 2016 17:36:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac922874-6fc4-42a9-ac12-7d0772aaeb37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="162026" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac922874-6fc4-42a9-ac12-7d0772aaeb37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="162026" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La desoladora destrucción del sistema de salud sirio]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac922874-6fc4-42a9-ac12-7d0772aaeb37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Siria,Guerras,Refugiados]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Este blog se traslada a diarisanitat.cat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/blog-traslada-diarisanitatcat_132_4066828.html]]></link>
      <description><![CDATA[<h2 class="article-text">Visita El Diari de la Sanitat</h2><p class="article-text">
        <a href="http://diarisanitat.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Diari de la Sanitat</a>La Fundaci&oacute;n Periodisme Plural presenta un nuevo medio de comunicaci&oacute;n digital especializado en el mundo de la sanidad: <a href="http://diarisanitat.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'El Diari de la Sanitat'</a>. Este proyecto se suma a los dos portales especializados ya existentes &ndash;<a href="http://diarieducacio.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Diari de l&rsquo;Educaci&oacute;</a>, presentado en enero de 2014, y <a href="http://diaritreball.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Diari del Treball</a>, en marcha desde abril del 2015&ndash; y en el portal generalista Catalunya Plural, asociado a eldiario.es para cubrir las informaciones de Catalunya.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-ZEM1R4KpM1A-7119', 'youtube', 'ZEM1R4KpM1A', document.getElementById('yt-ZEM1R4KpM1A-7119'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-ZEM1R4KpM1A-7119 src="https://www.youtube.com/embed/ZEM1R4KpM1A?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Siguiendo sus principios fundacionales, la Fundaci&oacute;n pone en marcha este nuevo proyecto con el objetivo de garantizar el derecho a la informaci&oacute;n y defender un derecho fundamental como es el acceso a la salud. El Diari de la Sanitat pretende ser un <strong>punto de encuentro</strong> para una comunidad de profesionales y usuarios que se encuentra falta de un espacio com&uacute;n de debate e informaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El diario est&aacute; coordinado por las periodistas especializadas en sanidad, Blanca Blay y Caralps Marin&eacute;, que durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o han estado cubriendo las informaciones de este &aacute;mbito en Catalunya Plural y presentando el proyecto a especialistas del sector, con el apoyo de toda la redacci&oacute;n de la Fundaci&oacute;n Periodisme Plural. Bajo el lema &ldquo;Porque la salud es un derecho&rdquo; se pone en marcha un medio que quiere abordar la salud <strong>en toda su amplitud</strong>, de los hospitales a la atenci&oacute;n primaria, pero haciendo hincapi&eacute; tambi&eacute;n en la salud mental o los determinantes sociales de la salud.
    </p><p class="article-text">
        El Diari de la Sanitat nace con un Consejo de Mecenas que ha hecho posible su impulso y quiere contar con el apoyo de la ciudadan&iacute;a para seguir adelante. La Fundaci&oacute;n Periodisme Plural invita a los lectores a colaborar a trav&eacute;s del micromecenazgo que permitir&aacute; sostener y garantizar la independencia del medio con donaciones regulares de los lectores.
    </p><p class="article-text">
        Puede visitarlo a diarisanitat.cat, seguirlo en <a href="https://twitter.com/diarisanitat" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Twitter</a>, <a href="https://facebook.com/diarisanitat" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Facebook</a> y a trav&eacute;s de un <a href="http://eepurl.com/bV-4nj" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">bolet&iacute;n semanal por correo electr&oacute;nico</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/blog-traslada-diarisanitatcat_132_4066828.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 07 Apr 2016 00:22:05 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Este blog se traslada a diarisanitat.cat]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Aquest blog es trasllada a diarisanitat.cat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/aquest-blog-trasllada-diarisanitatcat_132_4066836.html]]></link>
      <description><![CDATA[<h2 class="article-text">Ara a El Diari de la Sanitat</h2><p class="article-text">
        <a href="http://diarisanitat.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Diari de la Sanitat</a>
    </p><p class="article-text">
        La Fundaci&oacute; Periodisme Plural presenta un nou mitj&agrave; de comunicaci&oacute; digital especialitzat en el m&oacute;n de la sanitat: <a href="http://diarisanitat.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Diari de la Sanitat</a>. Aquest projecte se suma als dos portals especialitzats ja existents &ndash;<a href="http://diarieducacio.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Diari de l&rsquo;Educaci&oacute;</a>, presentat el gener del 2014, i <a href="http://diaritreball.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Diari del Treball</a>, en marxa des de l&rsquo;abril del 2015&ndash; i al portal generalista Catalunya Plural, associat a eldiario.es per cobrir les informacions de Catalunya.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-ZEM1R4KpM1A-2957', 'youtube', 'ZEM1R4KpM1A', document.getElementById('yt-ZEM1R4KpM1A-2957'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-ZEM1R4KpM1A-2957 src="https://www.youtube.com/embed/ZEM1R4KpM1A?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Seguint els seus principis fundacionals, la Fundaci&oacute; posa en marxa aquest nou projecte amb l&rsquo;objectiu de garantir el dret a la informaci&oacute; i defensar un dret fonamental com &eacute;s l&rsquo;acc&eacute;s a la salut. El Diari de la Sanitat pret&eacute;n ser un <strong>punt de trobada</strong> per una comunitat de professionals i usuaris que es troba mancada d&rsquo;un espai com&uacute; de debat i informaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El diari est&agrave; coordinat per les periodistes especialitzades en sanitat Blanca Blay i Caralp Marin&eacute;, que durant l&rsquo;&uacute;ltim any han estat cobrint les informacions d&rsquo;aquest &agrave;mbit a Catalunya Plural i presentant el projecte a especialistes del sector, amb el suport de tota la redacci&oacute; de la Fundaci&oacute; Periodisme Plural. Sota el lema &ldquo;Perqu&egrave; la salut &eacute;s un dret&rdquo; es posa en marxa un mitj&agrave; que vol abordar <strong>la salut en tota la seva amplitud</strong>, dels hospitals a l&rsquo;atenci&oacute; prim&agrave;ria, per&ograve; posant l&rsquo;accent tamb&eacute; en la salut mental o els determinants socials de la salut.
    </p><p class="article-text">
        El Diari de la Sanitat neix amb un Consell de Mecenes que ha fet possible el seu impuls i vol comptar amb el suport de la ciutadania per seguir endavant. La Fundaci&oacute; Periodisme Plural convida els lectors a col&middot;laborar a trav&eacute;s del micromecenatge que permetr&agrave; sostenir i garantir la independ&egrave;ncia del mitj&agrave; amb <strong>donacions regulars dels lectors</strong>.
    </p><p class="article-text">
        Podeu visitar-lo a diarisanitat.cat, seguir-lo a <a href="https://twitter.com/diarisanitat" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Twitter</a>, <a href="https://facebook.com/diarisanitat" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Facebook</a> i a trav&eacute;s d'un <a href="http://eepurl.com/bV-4nj" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">butllet&iacute; setmanal per correu electr&ograve;nic</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/aquest-blog-trasllada-diarisanitatcat_132_4066836.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 07 Apr 2016 00:16:04 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Aquest blog es trasllada a diarisanitat.cat]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Comín presenta un plan para hacer 20.000 intervenciones quirúrgicas más en un año]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/comin-presenta-hacer-intervenciones-quirurgicas_132_4071181.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eece8857-9f09-4733-81c6-52aea04d6ada_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Comín presenta un plan para hacer 20.000 intervenciones quirúrgicas más en un año"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El conseller de Salud, Toni Comín, ha asegurado que para poder cumplir con el compromiso de reducir las listas de espera se necesitan 100 millones de euros adicionales</p><p class="subtitle">El Departamento ha asegurado que se llevarán a cabo 20.000 intervenciones quirúrgicas más pero lo condiciona a la aprobación de presupuestos</p></div><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span>El Departamento de Salud ha presentado este lunes el nuevo Plan integral para mejorar las listas de espera sanitarias, siguiendo con el compromiso con el que se lleg&oacute; con el acuerdo entre JxS y la CUP. A pesar de las buenas intenciones de este nuevo gobierno, el conseller de salud Toni Com&iacute;n ha asegurado que los objetivos fijados por la consejer&iacute;a para reducir las listas no se podr&aacute;n cumplir si no se aprueban nuevos presupuestos. Com&iacute;n ha asegurado que para poder cumplir con esta reducci&oacute;n se necesitan 100 millones de euros m&aacute;s. &ldquo;Con una situaci&oacute;n de prorroga presupuestaria no dispondremos de 100 millones adicionales y por lo tanto todos estos compromisos no se podr&aacute;n hacer efectivos. Esto no es una decisi&oacute;n pol&iacute;tica de esta consejer&iacute;a, sino que es un dato de la que no tenemos ninguna posibilidad de maniobra&rdquo;, ha asegurado.
    </p><p class="article-text">
        JxS se comprometi&oacute; a reducir en un 50% el tiempo medio de espera para pruebas diagn&oacute;sticas y para las primeras visitas al especialista. Asimismo, se comprometi&oacute; a reducir un 10% los pacientes en lista de espera para intervenciones quir&uacute;rgicas. Este compromiso es el que recoge el nuevo Plan integral para mejorar la gesti&oacute;n de las listas. Un plan que si finalmente se aplica, se llevar&aacute; a cabo aumentando en m&aacute;s de 20.000 intervenciones quir&uacute;rgicas en centros del SISCAT. Se llevar&aacute;n a cabo 30.000 pruebas diagn&oacute;sticas m&aacute;s, y por tanto el tiempo medio de espera disminuir&aacute; de 71 a 35 d&iacute;as, y por &uacute;ltimo se realizar&aacute;n 300.000 consultas externas este a&ntilde;o, permitiendo una disminuci&oacute;n de 163 a 82 d&iacute;as el tiempo medio de espera por estas visitas.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, seg&uacute;n el Departamento, cumplir con el compromiso de reducir un 10% los pacientes en lista de espera para intervenci&oacute;n quir&uacute;rgica tendr&aacute; un impacto econ&oacute;mico de 74 millones de euros. Reducir las listas para pruebas costar&aacute; 8,4 millones y reducir las listas para consultas externas costar&aacute; 13,6 millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        Com&iacute;n ha asegurado que una vez aprobado el presupuesto el cumplimiento del objetivo de este plan ser&aacute; efectivo en un plazo de 12 meses.
    </p><p class="article-text">
        El conseller tambi&eacute;n ha explicado que el objetivo de este nuevo plan es garantizar una priorizaci&oacute;n basada en criterios cl&iacute;nicos y sociales, y que por tanto, a la hora de establecer tiempos de espera se tendr&aacute;n en cuenta criterios como la gravedad de la enfermedad, el dolor, la progresi&oacute;n de la enfermedad, la probabilidad y grado de recuperaci&oacute;n, tener o no una persona que cuide al enfermo y el impacto laboral de esta enfermedad, entre otros.
    </p><p class="article-text">
        El Departamento tambi&eacute;n ha presentado los &uacute;ltimos resultados sobre tiempos de espera. El 2015 153.103 personas estaban en lista de espera para intervenciones quir&uacute;rgicas. Un 22% en lista de espera para intervenciones con plazo garantizado, un 13% de las cuales superan los tiempos garantizados. Por otro lado el 78% restante de los pacientes que esperaban para ser intervenidos, esperaban por intervenciones de plazo de referencia, es decir, sin tiempo m&aacute;ximo garantizado. De estos m&aacute;s de un 13% superaba los 365 d&iacute;as de espera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/comin-presenta-hacer-intervenciones-quirurgicas_132_4071181.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 04 Apr 2016 11:11:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eece8857-9f09-4733-81c6-52aea04d6ada_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="666069" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eece8857-9f09-4733-81c6-52aea04d6ada_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="666069" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Comín presenta un plan para hacer 20.000 intervenciones quirúrgicas más en un año]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eece8857-9f09-4733-81c6-52aea04d6ada_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Listas de espera,Salud,Pruebas diagnósticas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Comín presenta un pla per fer 20.000 intervencions quirúrgiques més en un any]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/reduccio-sanitaries-dependra-laprovacio-pressupost_132_4071283.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eece8857-9f09-4733-81c6-52aea04d6ada_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Comín presenta un pla per fer 20.000 intervencions quirúrgiques més en un any"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El conseller de Salut, Toni Comín, ha assegurat que per poder complir amb el compromís de reduir les llistes d’espera es necessiten 100 milions d’euros addicionals</p><p class="subtitle">El Departament ha assegurat que es duran a terme 20.000 intervencions quirúrgiques més però ho condiciona a l'aprovació de pressupostos</p></div><p class="article-text">
        El Departament de Salut ha presentat aquest dilluns el nou Pla integral per millorar les llistes d&rsquo;espera sanit&agrave;ries, seguint amb el comprom&iacute;s amb el qual es va arribar amb l&rsquo;acord entre JxS i la CUP. Tot i les bones intencions d&rsquo;aquest nou govern, el conseller de salut Toni Com&iacute;n ha assegurat que els objectius fixats per la conselleria per reduir les llistes no es podran complir si no s&rsquo;aproven nous pressupostos. Com&iacute;n ha assegurat que per poder complir amb aquesta reducci&oacute; es necessiten 100 milions d&rsquo;euros m&eacute;s. &ldquo;Amb una situaci&oacute; de pr&ograve;rroga pressupost&agrave;ria no disposarem de 100 milions addicionals i per tant tots aquests compromisos no es podran fer efectius. Aix&ograve; no &eacute;s una decisi&oacute; pol&iacute;tica d&rsquo;aquesta conselleria, sin&oacute; que &eacute;s una dada de la qual no tenim cap possibilitat de maniobra&rdquo;, ha assegurat.
    </p><p class="article-text">
        JxS es va comprometre a reduir en un 50% el temps mitj&agrave; d&rsquo;espera per proves diagn&ograve;stiques i per les primeres visites a l&rsquo;especialista. Alhora, es va comprometre a reduir un 10% els pacients en llista d&rsquo;espera per intervencions quir&uacute;rgiques. Aquest comprom&iacute;s &eacute;s el que recull el nou Pla integral per millorar la gesti&oacute; de les llistes. Un pla que si finalment s&rsquo;aplica, es dur&agrave; a terme augmentant en m&eacute;s de 20.000 les intervencions quir&uacute;rgiques en centres del SISCAT. Es duran a terme 30.000 proves diagn&ograve;stiques m&eacute;s, i per tant el temps mitj&agrave; d&rsquo;espera disminuir&agrave; de 71 a 35 dies, i per &uacute;ltim es realitzaran 300.000 consultes externes aquest any, permeten una disminuci&oacute; de 163 a 82 dies el temps mitj&agrave; d&rsquo;espera per aquestes visites.
    </p><p class="article-text">
        En concret, segons el Departament, complir amb el comprom&iacute;s de reduir un 10% els pacients en llista d&rsquo;espera per intervenci&oacute; quir&uacute;rgica tindr&agrave; un impacte econ&ograve;mic de 74 milions d&rsquo;euros. Reduir les llistes per proves costar&agrave; 8,4 milions i reduir les llistes per consultes externes costar&agrave; 13,6 milions d&rsquo;euros.
    </p><p class="article-text">
        Com&iacute;n ha assegurat que un cop aprovat el pressupost el compliment de l&rsquo;objectiu d&rsquo;aquest pla ser&agrave; efectiu en un termini de 12 mesos.
    </p><p class="article-text">
        El conseller tamb&eacute; ha explicat que l&rsquo;objectiu d&rsquo;aquest nou pla &eacute;s garantir una prioritzaci&oacute; basada en criteris cl&iacute;nics i socials, i que per tant, a l&rsquo;hora d&rsquo;establir temps d&rsquo;espera es tindran en compte criteris com la gravetat de la malaltia, el dolor, la progressi&oacute; de la malaltia, la probabilitat i grau de recuperaci&oacute;, tenir o no una persona que cuidi el malalt i l&rsquo;impacta laboral d&rsquo;aquesta malaltia, entre d&rsquo;altres.
    </p><p class="article-text">
        El Departament tamb&eacute; ha presentat els &uacute;ltims resultats sobre temps d&rsquo;espera. El final de 2015 153.103 persones estaven en llista d&rsquo;espera per intervencions quir&uacute;rgiques. Un 22% en llista d&rsquo;espera per a intervencions amb termini garantit, un 13% dels quals superaven els temps garantits. Per altra banda el 78% restant dels pacients que esperaven per ser intervinguts, esperaven per intervencions de termini de refer&egrave;ncia, &eacute;s a dir, sense temps m&agrave;xim garantit. D&rsquo;aquests m&eacute;s d&rsquo;un 13% superava els 365 dies d&rsquo;espera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/reduccio-sanitaries-dependra-laprovacio-pressupost_132_4071283.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 04 Apr 2016 10:24:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eece8857-9f09-4733-81c6-52aea04d6ada_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="666069" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eece8857-9f09-4733-81c6-52aea04d6ada_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="666069" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Comín presenta un pla per fer 20.000 intervencions quirúrgiques més en un any]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eece8857-9f09-4733-81c6-52aea04d6ada_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Salud tramita la ley para blindar la universalidad de la asistencia sanitaria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salud-blindar-universalidad-asistencia-sanitaria_132_4090484.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d74e0ad0-4c70-4295-b86c-c8e96cda05a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Salud tramita la ley para blindar la universalidad de la asistencia sanitaria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La nueva Ley de Acceso Universal a la Asistencia Sanitaria prevé que el empadronamiento continúe siendo un requisito para el acceso a todos los servicios de salud</p></div><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de cuatro a&ntilde;os desde la publicaci&oacute;n del Real Decreto Ley 16/2012 del PP, que restring&iacute;a el acceso a la sanidad de ciertos colectivos, el gobierno catal&aacute;n ha iniciado por primera vez los tr&aacute;mites para hacer una ley que garantice el acceso universal a la asistencia sanitaria.
    </p><p class="article-text">
        El conseller de Salud, Toni Com&iacute;n, ha explicado este martes en la rueda de prensa habitual para informar sobre los acuerdos de gobierno, que se han iniciado los tr&aacute;mites para hacer esta ley, que al entrar en vigor dejar&iacute;a sin efecto la instrucci&oacute;n 8/2015, la que actualmente marca las condiciones para tener acceso al sistema p&uacute;blico. La principal diferencia que presentar&aacute; la nueva ley, seg&uacute;n ha explicado Com&iacute;n, es que el acceso a toda la cartera de servicios ser&aacute; inmediato para todos los ciudadanos empadronados en Catalunya -la instrucci&oacute;n vigente marca tres meses de carencia-.
    </p><p class="article-text">
        Hasta ahora la normativa establec&iacute;a que para el acceso a todos los servicios (es decir, no s&oacute;lo a las urgencias) hiciera como m&iacute;nimo tres meses que las personas estuvieran empadronadas. Tanto la instrucci&oacute;n actual -<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Govern-sanidad-colectivos-quedaban-excluidos_6_412318790.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que s&oacute;lo tiene unos meses</a>- como la anterior han condicionado siempre el acceso a la sanidad al padr&oacute;n, lo que ha sido criticado desde algunas plataformas que se&ntilde;alan que hay colectivos, como algunos inmigrantes en situaci&oacute;n irregular, que tienen dificultades para empadronarse.
    </p><p class="article-text">
        Este hecho no cambiar&aacute; y seguir&aacute; siendo un requerimiento. Seg&uacute;n Com&iacute;n, esto ocurre porque &ldquo;se necesita alg&uacute;n tipo de acreditaci&oacute;n de persona residente en Catalunya&rdquo; y de lo que se trata, ha dicho, es que los servicios sociales intenten garantizar el empadronamiento de todas las personas residentes en Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        En cualquier caso, las personas no empadronadas, y sea cual sea su situaci&oacute;n, seguir&aacute;n teniendo garantizada la atenci&oacute;n urgente. Preguntado por la posible reacci&oacute;n desde Madrid, Com&iacute;n ha dicho que &ldquo;el deseo es que el gobierno central, est&eacute; en funciones o no, no recurra la norma&rdquo;. &ldquo;La ley tiene un amparo y esperamos que pueda quedar aprobada y en vigor lo antes posible&rdquo;, ha a&ntilde;adido.
    </p><p class="article-text">
        El anuncio de tramitaci&oacute;n de la ley llega pocos d&iacute;as despu&eacute;s de <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Barcelona-agilizar-sanidad-colectivos-vulnerables_6_493510678.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que el Ayuntamiento de Barcelona y el Servicio Catal&aacute;n de la Salud informaran de la creaci&oacute;n de un comit&eacute; </a>para agilizar los procesos de empadronamiento a las familias y la obtenci&oacute;n simult&aacute;nea de la tarjeta sanitaria.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salud-blindar-universalidad-asistencia-sanitaria_132_4090484.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 22 Mar 2016 13:55:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d74e0ad0-4c70-4295-b86c-c8e96cda05a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="188189" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d74e0ad0-4c70-4295-b86c-c8e96cda05a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="188189" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Salud tramita la ley para blindar la universalidad de la asistencia sanitaria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d74e0ad0-4c70-4295-b86c-c8e96cda05a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Salud,Sanidad universal,Atención sanitaria]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Salut tramita la llei per blindar la universalitat de l'assistència sanitària]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salut-mecanismes-blindar-universalitat-sanitat_132_4090499.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d74e0ad0-4c70-4295-b86c-c8e96cda05a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Salut tramita la llei per blindar la universalitat de l&#039;assistència sanitària"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La nova Llei d’Accés Universal a l’Assistència Sanitària preveu que l’empadronament continuï sent un requisit per l’accés a tots els serveis de salut</p></div><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de quatre anys des de la publicaci&oacute; del Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular, que restringia l&rsquo;acc&eacute;s de la sanitat a certs col&middot;lectius, el govern catal&agrave; ha iniciat per primera vegada els tr&agrave;mits per fer una llei que garanteixi l&rsquo;acc&eacute;s universal a l&rsquo;assist&egrave;ncia sanit&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        El conseller de Salut, Toni Com&iacute;n, ha explicat aquest dimarts en la roda de premsa habitual per informar sobre els acords de govern, que s&rsquo;han iniciat els tr&agrave;mits per fer aquesta llei, que a l&rsquo;entrar en vigor deixaria sense efecte la instrucci&oacute; 8/2015, la que actualment marca les condicions per tenir acc&eacute;s al sistema p&uacute;blic. La principal difer&egrave;ncia que presentar&agrave; la nova llei, segons ha explicat Com&iacute;n, &eacute;s que l&rsquo;acc&eacute;s a tota la cartera de serveis ser&agrave; immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucci&oacute; vigent marca tres mesos de car&egrave;ncia-.
    </p><p class="article-text">
        Fins ara la normativa establia que per l&rsquo;acc&eacute;s a tots els serveis (&eacute;s a dir, no nom&eacute;s a les urg&egrave;ncies) fes com a m&iacute;nim tres mesos que les persones estan empadronades. Tant la instrucci&oacute; actual, que nom&eacute;s t&eacute; uns mesos, &nbsp;com l&rsquo;anterior han condicionat sempre &nbsp;l&rsquo;acc&eacute;s a la sanitat al padr&oacute;, fet que ha estat criticat des d&rsquo;algunes plataformes que assenyalen que hi ha col&middot;lectius, com alguns immigrants en situaci&oacute; irregular, que tenen dificultats per empadronar-se. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aquest fet no canviar&agrave; i seguir&agrave; sent un requeriment. Segons Com&iacute;n, aix&ograve; passa perqu&egrave; &ldquo;es necessita algun tipus d&rsquo;acreditaci&oacute; de persona resident a Catalunya&rdquo; i del que es tracta, ha dit, &eacute;s que els serveis socials intentin garantir l&rsquo;empadronament de totes les persones residents a Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        En qualsevol cas, les persones no empadronades, i sigui quina sigui la seva situaci&oacute; seguiran tenint garantida l&rsquo;atenci&oacute; urgent. Preguntat per la possible reacci&oacute; des de Madrid, Com&iacute;n ha dit que &ldquo;el desig &eacute;s que el govern central, estigui en funcions o no, no recorri la norma&rdquo;. &ldquo;La llei t&eacute; una empara i esperem que pugui quedar aprovada i en vigor el m&eacute;s aviat possible&rdquo;, ha afegit.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;anunci de tramitaci&oacute; de la llei arriba pocs dies despr&eacute;s <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Barcelona-perque-garanteixi-universalitat-sanitat_6_493510660.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que l&rsquo;Ajuntament de Barcelona i el Servei Catal&agrave; de la Salut informessin de la creaci&oacute; d&rsquo;un comit&egrave; </a>per agilitzar els processos d&rsquo;empadronament a les fam&iacute;lies i l&rsquo;obtenci&oacute; simult&agrave;nia de la targeta sanit&agrave;ria. &nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salut-mecanismes-blindar-universalitat-sanitat_132_4090499.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 22 Mar 2016 13:50:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d74e0ad0-4c70-4295-b86c-c8e96cda05a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="188189" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d74e0ad0-4c70-4295-b86c-c8e96cda05a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="188189" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Salut tramita la llei per blindar la universalitat de l'assistència sanitària]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d74e0ad0-4c70-4295-b86c-c8e96cda05a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Salud invierte 34 millones en la mejora de las infraestructuras del Hospital Vall d'Hebron]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salud-millones-infraestructuras-hospital-vall_132_4095401.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c49c801f-ce77-48dc-bf39-9e5385f24c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Salud invierte 34 millones en la mejora de las infraestructuras del Hospital Vall d&#039;Hebron"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El conseller de Salud, Toni Comín ha anunciado este viernes que se ampliará el bloque quirúrgico y la unidad de cuidados intensivos y reanimación</p><p class="subtitle">También ha dicho que están estudiando trasladar todas las consultas externas dispersas entre los distintos dispositivos del centro a un único edificio al otro lado de la Ronda de Dalt</p><p class="subtitle">El conseller también ha hecho valoración del encuentro de este martes con repsentats de Marea Blanca ha asegurado que ha "abierto un diálogo"</p></div><p class="article-text">
        El hospital m&aacute;s grande de Catalunya est&aacute; en plena renovaci&oacute;n. Este viernes por la ma&ntilde;ana el conseller de Salud, Toni Com&iacute;n, ha dado a conocer las mejoras que se est&aacute;n llevando a cabo en el Hospital Vall d'Hebron, que tienen un presupuesto inicial, seg&uacute;n ha informado, de 34 millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        Por un lado se est&aacute; ampliando el bloque quir&uacute;rgico. Seg&uacute;n inform&oacute; el representante de Salud, despu&eacute;s del verano se estrenar&aacute;n 19 quir&oacute;fanos nuevos, que de momento est&aacute;n en fase de equipamiento. Por otro lado la unidad de cuidados intensivos y reanimaci&oacute;n tambi&eacute;n se ampliar&aacute;. Habr&aacute; 36 camas nuevas para cuidados intensivos y 19 con respecto a reanimaci&oacute;n que estar&aacute;n operativas a principios del a&ntilde;o pr&oacute;ximo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Intentamos ponernos al d&iacute;a despu&eacute;s de 5 a&ntilde;os de parada en cuanto a la inversi&oacute;n en equipamientos&rdquo;, manifest&oacute; Com&iacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Pero m&aacute;s all&aacute; de estas medidas, una de las propuestas m&aacute;s ambiciosas y que todav&iacute;a est&aacute; en fase de estudio es el traslado de las consultas externas a un nuevo edificio que se construir&aacute; en un solar que hay en el otro lado de la Ronda de Dalt. Hasta ahora estas consultas estaban dispersas entre los distintos dispositivos del parque sanitario del hospital y lo que se pretende ahora es aglutinarlas todas en un solo edificio.
    </p><p class="article-text">
        Para hacerlo pero, seguramente no sea suficiente con los 34 millones de euros que de momento se pretenden gastar para hacer estas mejoras, dijo Com&iacute;n, ya que de momento s&oacute;lo se ha decidido poner en marcha el proyecto ejecutivo. &ldquo;Tenemos previsto encargar el proyecto ejecutivo para que esto empiece a tomar forma&rdquo;, declar&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Ha dicho pero que buena parte de estos cambios as&iacute; como las mejoras del resto de centros, depender&aacute;n de la aprobaci&oacute;n del presupuesto. &ldquo;Si finalmente hay presupuesto, no ser&aacute; un presupuesto peor que el de 2015 pero tampoco podr&aacute; ser mejor que el de 2015&rdquo;, manifest&oacute; el conseller.
    </p><h3 class="article-text">Reuni&oacute;n de Marea Blanca con Toni Com&iacute;n</h3><p class="article-text">
        El conseller tambi&eacute;n ha hecho una valoraci&oacute;n de la reuni&oacute;n mantenida este martes con varios miembros de la plataforma social Marea Blanca, en la que le trasladaron las preocupaciones que tienen y los problemas que creen que se deben resolver de forma r&aacute;pida.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se ha abierto un di&aacute;logo y hemos acordado Departament y movimientos sociales que debe ser un di&aacute;logo permanente, estable y constructivo&rdquo;, dijo el conseller.
    </p><p class="article-text">
        Esta es la primera vez que Com&iacute;n recibe a los representantes de Marea Blanca para hablar de salud desde que es conseller. &ldquo;Soy partidario de que haya movimientos sociales que reivindiquen el derecho a la salud, no los veo como una amenaza, sino como un potencial aliado para hacer muchos de los cambios&rdquo;, manifest&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado, la plataforma ha explicado que hicieron llegar al conseller los problemas reales sectoriales y territoriales que afectan al sistema sanitario y le hicieron propuestas alternativas y viables. Explican que trataron muchos temas que est&aacute;n sobre la mesa como el VISC +, las listas de espera o el tema de los consorcios y las privatizaciones.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, le pidieron al conseller que de forma urgente garantice la universalidad de la atenci&oacute;n sanitaria a todas las personas y por otra parte le exigieron que hiciera un esfuerzo, lo antes posible, para reducir las listas de espera, en particular las de atenci&oacute;n primaria, donde la bajada de presupuesto ha sido mayor.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salud-millones-infraestructuras-hospital-vall_132_4095401.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 18 Mar 2016 14:14:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c49c801f-ce77-48dc-bf39-9e5385f24c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244450" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c49c801f-ce77-48dc-bf39-9e5385f24c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244450" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Salud invierte 34 millones en la mejora de las infraestructuras del Hospital Vall d'Hebron]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c49c801f-ce77-48dc-bf39-9e5385f24c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sanidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[17.000 firmas para recuperar las ambulancias en las Terres de l'Ebre]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salvemos-ambulancies-terres-sindic-asistencial_132_4095406.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f732e1e5-59b9-4cd3-911d-e92dc3800eb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="17.000 firmas para recuperar las ambulancias en las Terres de l&#039;Ebre"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La plataforma 'Salvem les ambulàncies a les Terres de l'Ebre' ha entregado al Síndic de Greuges 17.340 firmas reclamando que se devuelvan las ambulancias y los servicios perdidos</p></div><p class="article-text">
        La inquietud y el malestar que comenz&oacute; a haber en las Tierras del Ebro en oto&ntilde;o, a ra&iacute;z de la implantaci&oacute;n del nuevo modelo de transporte sanitario catal&aacute;n en la regi&oacute;n, se ha trasladado este viernes en forma de m&aacute;s de 17.000 firmas al S&iacute;ndic de Greuges.
    </p><p class="article-text">
        Artur Jim&eacute;nez, t&eacute;cnico en emergencias sanitarias, ha venido este viernes desde el Ebro hasta Barcelona junto con otros miembros de la plataforma Salvemem les Ambul&agrave;ncies de les Terres de l'Ebre. &ldquo;Hemos venido a pedir que nos devuelvan las ambulancias que se recortaron tanto en 2012 como al entrar el nuevo concurso de transporte sanitario en 2015&rdquo;, ha explicado&nbsp;despu&eacute;s de que la plataforma haya entregado las firmas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Debido a los recortes de ambulancias que ha habido el problema que nos encontramos es que las ambulancias tardan mucho en llegar a los accidentes. Tenemos poblaciones donde la ambulancia tarda m&aacute;s de 20 minutos en llegar, es por ello que reclamamos que en las emergencias -donde los minutos cuentan- no tarden m&aacute;s de diez minutos en llegar&rdquo;. Seg&uacute;n explica Jim&eacute;nez, por ejemplo, en el caso de una parada cardiorrespiratoria, a partir del quinto minuto las posibilidades de supervivencia empiezan a decaer y a partir del minuto diez pr&aacute;cticamente ya no sirve nada. Es por ello que piden que toda la poblaci&oacute;n tenga una ambulancia a unos diez minutos. &ldquo;Entendemos que por las caracter&iacute;sticas de nuestro territorio eso es muy dif&iacute;cil pero tiene el mismo derecho a un servicio r&aacute;pido un habitante de Benifallet que&nbsp;una persona que vive en una gran poblaci&oacute;n como Barcelona&rdquo;, asegura.
    </p><h3 class="article-text">El inicio del conflicto</h3><p class="article-text">
        El pasado 17 de noviembre, y dentro del despliegue gradual del concurso de Transporte Sanitario Integral (TSI) en todo el territorio catal&aacute;n, se pusieron en marcha las nuevas unidades en las Tierras del Ebro. Seg&uacute;n informaci&oacute;n del Departamento de Salud comenzaron a dar servicio 25 nuevas unidades: 21 de Soporte Vital B&aacute;sico (SVB) integradas por dos T&eacute;cnicos de Emergencias Sanitarias (TES), 3 de Soporte Vital Avanzado (SVA) integradas por un TES, un enfermero y/o un m&eacute;dico, y 1 Veh&iacute;culo de Intervenci&oacute;n R&aacute;pida (VIR) integrado por un m&eacute;dico y un TES, que dan servicio a m&aacute;s de 200.000 ciudadanos.
    </p><p class="article-text">
        Desde el &uacute;ltimo concurso para la contrataci&oacute;n del transporte sanitario, es el Sistema de Emergencias M&eacute;dicas quien se encarga de centralizar la gesti&oacute;n de todo el transporte sanitario p&uacute;blico de Catalunya, tanto el&nbsp;urgente como el no urgente. En el caso de las Tierras del Ebro la empresa adjudicataria del servicio, y por tanto, la que opera ahora en la regi&oacute;n, es la UTE Egara Lafuente.
    </p><p class="article-text">
        A medida que el modelo se ha ido implantando por el territorio catal&aacute;n ha despertado diversas quejas e inquietudes entre trabajadores del SEM y tambi&eacute;n usuarios. El pasado 2 de marzo el modelo de transporte sanitario fue objeto de debate en el Parlamento. &ldquo;Sabe que ahora hay colas de ambulancias en las puertas de las urgencias de los hospitales? La semana pasada por ejemplo en Tortosa 7 ambulancias con paciente dentro esperando hasta tres horas ante el Hospital Verge de la Cinta&rdquo;, plante&oacute; la diputada de Catalunya S&iacute; que es Pot&nbsp;Marta Ribas al conseller de Salud. Com&iacute;n, que se ha mostrado prudente hasta ahora con las quejas en todo el territorio por la implantaci&oacute;n del nuevo modelo le respondi&oacute; que primero hab&iacute;a que ver si los problemas &ldquo;son de implantaci&oacute;n o de modelo&rdquo;.&nbsp;
    </p><h3 class="article-text">Implantaci&oacute;n desigual en Catalu&ntilde;a</h3><p class="article-text">
        Hace un par de meses, despu&eacute;s de que se acabara el despliegue gradual del nuevo modelo, UGT denunciaba que el modelo de Transporte Sanitario Integral de Catalunya provoca &ldquo;incongruencias, despidos y peor servicio a los usuarios&rdquo;. Entre las&nbsp;incongruencias&nbsp;que denunci&oacute; el sindicato a este diario est&aacute; la formaci&oacute;n a los trabajadores sobre los nuevos veh&iacute;culos -en algunas regiones se han hecho once horas de formaci&oacute;n mientras que en otras una sesi&oacute;n informativa de 30 minutos-. Tambi&eacute;n reivindican una reducci&oacute;n de las demoras y una mayor eficiencia en el transporte no urgente.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, el modelo actual incluye, como novedad, la incorporaci&oacute;n de nuevos Veh&iacute;culos de Intervenci&oacute;n R&aacute;pida (VIR), pensados para priorizar la asistencia de los pacientes in situ sobre el traslado de los mismos, ya que al ser un turismo &aacute;gil no tiene capacidad para un traslado. Seg&uacute;n trabajadores otra incongruencia es que en algunos casos los Veh&iacute;culos de Intervenci&oacute;n R&aacute;pida (VIR), introducidos seg&uacute;n el SEM para &ldquo;priorizar la asistencia cualificada sobre el traslado de pacientes&rdquo;, est&aacute; llegando m&aacute;s tarde que otros veh&iacute;culos.
    </p><p class="article-text">
        El malestar, sin embargo, no se ha originado &uacute;nicamente a las Tierras del Ebro. Hace unos meses este diario <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Trabajadores-SEM-protestan-Palamos-transporte_6_463063741.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recog&iacute;a la preocupaci&oacute;n en la misma l&iacute;nea de los trabajadores del SEM en el Baix Empord&agrave;</a>, que denunciaban que el nuevo modelo supon&iacute;a perder calidad asistencial.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salvemos-ambulancies-terres-sindic-asistencial_132_4095406.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 18 Mar 2016 14:11:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f732e1e5-59b9-4cd3-911d-e92dc3800eb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243503" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f732e1e5-59b9-4cd3-911d-e92dc3800eb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243503" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[17.000 firmas para recuperar las ambulancias en las Terres de l'Ebre]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f732e1e5-59b9-4cd3-911d-e92dc3800eb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Transporte sanitario,Ambulancias,Salud,Sanidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Salut inverteix 34 milions en la millora de les infraestructures de l’Hospital Vall d’Hebron]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salut-inverteix-infraestructures-lhospital-vall_132_4095403.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c49c801f-ce77-48dc-bf39-9e5385f24c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Salut inverteix 34 milions en la millora de les infraestructures de l’Hospital Vall d’Hebron"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El conseller de Salut, Toni Comín ha enunciat aquest divendres que s’ampliarà el bloc quirúrgic i la unitat de cures intensives i reanimació</p><p class="subtitle">També ha dit que estan estudiant traslladar totes les consultes externes disperses entre els diversos dispositius del centre a un únic edifici a l’altra banda de la Ronda de Dalt</p><p class="subtitle">El conseller també ha fet valoració de la trobada d'aquest dimarts amb repsentats de Marea Blanca i ha assegurat que s'ha "obert un diàleg"</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;hospital m&eacute;s gran de Catalunya est&agrave; en plena renovaci&oacute;. Aquest divendres el mat&iacute; el conseller de Salut, Toni Com&iacute;n, ha donat a con&egrave;ixer les millores que s&rsquo;estan duent a terme a l'Hospital Vall d'Hebron, que tenen un pressupost inicial, segons ha informat, de 34 milions d&rsquo;euros.
    </p><p class="article-text">
        Per una banda s&rsquo;est&agrave; ampliant el bloc quir&uacute;rgic. Segons ha informat el representant de Salut, despr&eacute;s de l&rsquo;estiu s&rsquo;estrenaran 19 quir&ograve;fans nous, que de moment estan en fase d&rsquo;equipament. Per altre banda la unitat de cures intensives i reanimaci&oacute; tamb&eacute; s&rsquo;ampliar&agrave;. Hi haur&agrave; 36 llits nous per cures intensives i 19 pel que fa a reanimaci&oacute; que estaran operatius a principis de l&rsquo;any vinent.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Intentem posar-nos al dia despr&eacute;s de 5 anys d&rsquo;aturada pel que fa a la inversi&oacute;n en equipaments&rdquo;, ha manifestat Com&iacute;n.  
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;aquestes mesures, una de les propostes m&eacute;s ambicioses i que encara est&agrave; en fase d&rsquo;estudi &eacute;s el trasllat de les consultes externes a un nou edifici que es construir&agrave; a un solar que hi ha a l&rsquo;altra banda de la Ronda de Dalt. Fins ara aquestes consultes estaven disperses entre els diversos dispositius del parc sanitari de l&rsquo;hospital i el que es preten ara &eacute;s aglutinar-les totes en un sol edifici.
    </p><p class="article-text">
        Per fer-ho per&ograve;, segurament no n&rsquo;hi hagi prou amb els 34 milions d&rsquo;euros que de moment es pretenen gastar per fer aquestes millores, ha dit Com&iacute;n, ja que de moment nom&eacute;s s&rsquo;ha decidit engegar el projecte executiu. &ldquo;Tenim previst encarregar el projecte executiu perqu&egrave; aix&ograve; comenci a prendre forma&rdquo;, ha declarat.
    </p><p class="article-text">
        Ha dit per&ograve; que bona part d&rsquo;aquests canvis aix&iacute; com les millores de la resta de centres, dependran de l&rsquo;aprovaci&oacute; del pressupost. &ldquo;Si finalment hi ha pressupost, no ser&agrave; un pressupost pitjor que el de 2015 per&ograve; tampoc podr&agrave; ser millor que el de 2015&rdquo;, ha manifestat el conseller.
    </p><h3 class="article-text">Reuni&oacute; de Marea Blanca amb Toni Com&iacute;n</h3><p class="article-text">
        El conseller tamb&eacute; ha fet una valoraci&oacute; de la reuni&oacute; mantinguda aquest dimarts amb diversos membres de la plataforma social Marea Blanca, en la que li van traslladar les preocupacions que tenen i els problemes que creuen que s&rsquo;han de resoldre de forma r&agrave;pida.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;S&rsquo;ha obert un di&agrave;leg i hem acordat departament i moviments socials que ha de ser un di&agrave;leg permanent, estable i constructiu&rdquo;, ha dit el conseller.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta &eacute;s la primera vegada que Com&iacute;n rep als representants de Marea Blanca per parlar de salut d&rsquo;en&ccedil;&agrave; que &eacute;s conseller. &ldquo;S&oacute;c partidari de qu&egrave; hi hagi moviments socials que reivindiquin el dret a la salut, no els veig com una amena&ccedil;a, sin&oacute; com un potencial aliat per fer molts dels canvis&rdquo;, ha manifestat.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicat, la plataforma ha explicat que van fer arribar al conseller els problemes reals sectorials i territorials que afecten el sistema sanitari i van fer-li propostes alternatives i viables. Expliquen que van tractar molts temes que estan sobre la taula com el VISC+, les llistes d&rsquo;espera o el tema dels consorcis i les privatitzacions.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, van demanar-li al conseller que de forma urgent garanteixi la universalitat de l&rsquo;atenci&oacute; sanit&agrave;ria a totes les persones i per altra banda van exigir-li que es fes un esfor&ccedil;, com m&eacute;s aviat millor, per reduir les llistes d&rsquo;espera, en particular les d&rsquo;atenci&oacute; prim&agrave;ria, on la davallada de pressupost ha sigut major.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salut-inverteix-infraestructures-lhospital-vall_132_4095403.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 18 Mar 2016 14:01:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c49c801f-ce77-48dc-bf39-9e5385f24c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244450" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c49c801f-ce77-48dc-bf39-9e5385f24c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244450" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Salut inverteix 34 milions en la millora de les infraestructures de l’Hospital Vall d’Hebron]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c49c801f-ce77-48dc-bf39-9e5385f24c82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[17.000 signatures per recuperar les ambulàncies a les Terres de l'Ebre]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/inconformitat-transport-sanitari-sindic-greuges_132_4095572.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f732e1e5-59b9-4cd3-911d-e92dc3800eb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="17.000 signatures per recuperar les ambulàncies a les Terres de l&#039;Ebre"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La plataforma Salvem les Ambulàncies de les Terres de l'Ebre ha lliurat al Síndic 17.340 signatures perquè es retornin les ambulàncies i els serveis perduts</p></div><p class="article-text">
        La inquietud i el malestar que va comen&ccedil;ar a haver-hi a les Terres de l'Ebre a la tardor, arran de la implantaci&oacute; del nou model de transport sanitari catal&agrave; a la regi&oacute;, s'ha traslladat aquest divendres en forma de m&eacute;s de 17.000 signatures al S&iacute;ndic de Greuges.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Artur Jim&eacute;nez, t&egrave;cnic en emerg&egrave;ncies sanit&agrave;ries, ha vingut aquest divendres des de l'Ebre fins a Barcelona&nbsp;juntament amb altres&nbsp;membres de la plataforma Salvem les Ambul&agrave;ncies de les Terres de l'Ebre. &ldquo;Hem vingut a demanar que ens retornin les ambul&agrave;ncies que es van retallar tant l'any 2012 com ara a l'entrar el nou concurs de transport sanitari el 2015&rdquo;, ha explicat despr&eacute;s que la plataforma hagi lliurat les signatures.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A causa de les retallades d'ambul&agrave;ncies que hi ha hagut el problema que ens trobem &eacute;s que les ambul&agrave;ncies tarden molt en arribar als accidents. Tenim poblacions on l'ambul&agrave;ncia triga m&eacute;s de 20 minuts en arribar, &eacute;s per aix&ograve; que reclamem que en les emerg&egrave;ncies -on els minuts compten- no triguin m&eacute;s de deu minuts en arribar&rdquo;. Segons explica Jim&eacute;nez, per exemple, en el cas d'una parada cardiorespirat&ograve;ria, a partir del cinqu&egrave; minut les possibilitats de superviv&egrave;ncia comencen a decaure i a partir del minut deu pr&agrave;cticament ja no serveix res. &Eacute;s per aix&ograve; que demanen que tota la poblaci&oacute; tingui una ambul&agrave;ncia a uns deu minuts. &nbsp;&ldquo;Entenem que per les caracter&iacute;stiques del nostre territori aix&ograve; &eacute;s molt dif&iacute;cil per&ograve; t&eacute; el mateix dret a un servei r&agrave;pid&nbsp;un habitant de&nbsp;Benifallet com una persona que viu en una gran poblaci&oacute; com Barcelona&rdquo;, assegura.
    </p><h3 class="article-text">L'inici del conflicte</h3><p class="article-text">
        El&nbsp;passat 17 de novembre, i dins del desplegament gradual del concurs de Transport Sanitari Integrat&nbsp;(TSI)&nbsp;a tot el territori catal&agrave;, es van posar en&nbsp;marxa les noves unitats a les Terres de l&rsquo;Ebre. Segons informaci&oacute; del Departament de Salut&nbsp;van comen&ccedil;ar a donar servei 25 noves unitats: 21 de Suport Vital B&agrave;sic (SVB) integrades per dos T&egrave;cnics d&rsquo;Emerg&egrave;ncies Sanit&agrave;ries (TES), 3 de Suport Vital Avan&ccedil;at (SVA) integrades per un TES, un infermer i/o un metge, i 1 Vehicle d&rsquo;Intervenci&oacute; R&agrave;pida (VIR) integrat per un metge i un TES, que donen servei a m&eacute;s de 200.000 ciutadans.
    </p><p class="article-text">
        Des del darrer concurs per la contractaci&oacute; del transport sanitari, &eacute;s el Sistema d'Emerg&egrave;ncies M&egrave;diques qui s&rsquo;encarrega de centralitzar la gesti&oacute; de tot el transport sanitari p&uacute;blic de Catalunya, tant l'urgent com el no urgent. En el cas de les Terres de l'Ebre l'empresa adjudicat&agrave;ria del servei,&nbsp;i per tant, la que opera ara a la regi&oacute;, &eacute;s la UTE Egara Lafuente.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A mesura que el model s'ha anat implantant pel territori catal&agrave; ha despertat diverses queixes i inquietuds entre treballadors del SEM i tamb&eacute; usuaris. El passat 2 de mar&ccedil; el model de transport sanitari va ser objecte de debat al Parlament. &ldquo;Sap que Ara hi ha cues d'ambul&agrave;ncies a les portes de les urg&egrave;ncies dels hospitals? La setmana passada per exemple a Tortosa 7 ambul&agrave;ncies amb pacient a dins esperant fins a tres hores davant l'Hospital Verge de la Cinta&rdquo;, va plantejar la diputada de Catalunya S&iacute; que Es Pot Marta Ribas al conseller de Salut. Com&iacute;n, que s'ha mostrat prudent fins ara amb les queixes arreu del territori per la implantaci&oacute; del nou model va respondre-li que primer calia veure si els problemes &ldquo;s&oacute;n d'implantaci&oacute; o de model&rdquo;. Des de la plataforma reivindiquen recuperar la qualitat assistencial de l'any 2012.
    </p><h3 class="article-text">Implantaci&oacute; desigual a Catalunya</h3><p class="article-text">
        Fa un parell de mesos, despr&eacute;s que s'acab&eacute;s el desplegament gradual del nou model, UGT <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/incongruencies-transport-sanitari-desplegat-Catalunya_6_476012428.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">denunciava </a>que el model de Transport Sanitari Integral de Catalunya provoca &ldquo;incongru&egrave;ncies, acomiadaments i pitjor servei als usuaris&rdquo;. Entre les incogru&egrave;ncies que va denunciar el sindicat a aquest diari hi ha la formaci&oacute; als treballadors sobre els nous vehicles -en algunes regions s'han fet onze hores de formaci&oacute; mentre que en altres&nbsp;una sessi&oacute; informativa de 30 minuts-. Tamb&eacute; reivindiquen una&nbsp;reducci&oacute; de les demores i una major efici&egrave;ncia en el transport no urgent.D'altra banda, el model actual&nbsp;inclou, com a novetat, la incorporaci&oacute; de nous Vehicles d'Intervenci&oacute; R&agrave;pida (VIR), pensats per prioritzar l'assist&egrave;ncia dels pacients&nbsp;in situ&nbsp;sobre el trasllat dels mateixos,&nbsp;ja que al ser un turisme &agrave;gil no t&eacute; capacitat per a un trasllat. Segons treballadors una altra incongru&egrave;ncia &eacute;s que en alguns casos els Vehicles d'Intervenci&oacute; R&agrave;pida (VIR), introdu&iuml;ts segons&nbsp;el SEM per &ldquo;prioritzar l'assist&egrave;ncia qualificada sobre el trasllat de pacients&rdquo;, est&agrave; arribant m&eacute;s tard que altres vehicles.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El malestar, per&ograve;, no s'ha originat &uacute;nicament a les Terres de l'Ebre. Fa uns mesos aquest diari recollia la preocupaci&oacute; en la mateixa l&iacute;nia dels treballadors del SEM al Baix Empord&agrave;, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Treballadors-SEM-Palamos-remodelacio-transport_6_463063739.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que denunciaven que el nou model suposava perdre qualitat assistencial</a>.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/inconformitat-transport-sanitari-sindic-greuges_132_4095572.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 18 Mar 2016 13:54:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f732e1e5-59b9-4cd3-911d-e92dc3800eb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243503" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f732e1e5-59b9-4cd3-911d-e92dc3800eb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243503" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[17.000 signatures per recuperar les ambulàncies a les Terres de l'Ebre]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f732e1e5-59b9-4cd3-911d-e92dc3800eb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los facultativos del Hospital de Palamós harán huelga toda la mañana del jueves]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/facultativos-hospital-palamos-huelga-jueves_132_4097685.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/47f3eb0b-66e5-4308-b1e0-888812d70e7b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los facultativos del Hospital de Palamós harán huelga toda la mañana del jueves"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La movilización se llevará a cabo entre las 8 de la mañana y las 12 del mediodía y se prevé cerrar cuatro quirófanos y paralizar las consultas externas</p><p class="subtitle">Un 71% de los médicos en plantilla votó a favor de convocar la huelga después de que la dirección del centro no respondiera a las demandas de mejoras laborales y asistenciales</p></div><p class="article-text">
        Cuatro quir&oacute;fanos de operaciones programadas que no funcionaran y paralizaci&oacute;n de buena parte de las consultas externas. As&iacute; llevar&aacute;n a cabo la huelga programada para este jueves de 8 de la ma&ntilde;ana a 12 del mediod&iacute;a los facultativos del Hospital de Palam&oacute;s, bajo el lema &ldquo;Basta con la precariedad y m&aacute;s calidad. No a la Sanidad <em>low cost</em>&rdquo;. La movilizaci&oacute;n se llevar&aacute; a cabo tal y como decidieron el 19 de febrero el 71% de los m&eacute;dicos en plantilla que votaron a favor de convocar esta movilizaci&oacute;n despu&eacute;s de ver que la direcci&oacute;n del centro no respond&iacute;a a sus demandas de mejora de las condiciones laborales y asistenciales del centro.
    </p><p class="article-text">
        Aparte de eso pero, el doctor Antoni Duran, delegado de Metge de Catalunya en el centro del Baix Empord&agrave;, asegur&oacute; que el quinto quir&oacute;fano, el que se utiliza para las urgencias, funcionar&aacute; en pleno rendimiento as&iacute; como la asistencia a los enfermos de planta. Tambi&eacute;n asegura que es el primer centro que hace una huelga como esta desde de los recortes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Por coherencia y l&oacute;gica, como 52 personas votaron a favor de la huelga, espero que haya alrededor de 52 profesionales que se sumen a ella&rdquo;, declar&oacute; Duran en declaraciones Catalunya Plural. A primera hora se celebrar&aacute; una asamblea de trabajadores para evaluar el estado de la huelga y hablar de los temas que m&aacute;s les preocupan.
    </p><p class="article-text">
        Desde el departamento de comunicaci&oacute;n del centro responden a Catalunya Plural que la direcci&oacute;n del centro emitir&aacute; un comunicado en respuesta a la huelga una vez vean el grado de participaci&oacute;n.
    </p><h3 class="article-text">Los motivos de la huelga</h3><p class="article-text">
        &ldquo;Con la excusa de la crisis hemos vivido una pol&iacute;tica de recortes y sanidad <em>low cost</em>. Recortes en personal, en condiciones de trabajo y en la asistencia que se presta a los pacientes&rdquo;, asegur&oacute; Duran.
    </p><p class="article-text">
        Los &uacute;ltimos a&ntilde;os los profesionales han pedido a la direcci&oacute;n una mejora de las condiciones laborales, que se han deteriorado debido a los recortes, para poder solucionar los graves problemas de presi&oacute;n asistencial y precariedad laboral.
    </p><p class="article-text">
        En <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/asistencial-medicos-Hospital-Palamos-convocar_6_489661066.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">otra informaci&oacute;n</a>&nbsp;Catalunya Plural explicaba las consecuencias que han sufrido trabajadores y pacientes de este centro debido a esta situaci&oacute;n. Los trabajadores ahora piden que se revise la plantilla m&eacute;dica de arriba abajo para que se puedan reforzar aquellos servicios donde hay mayor demanda. Es el caso, como explicaba Duran en la informaci&oacute;n publicada previamente por este diario, de los radi&oacute;logos, que deben correr de una prueba a otra, lo que provoca que la atenci&oacute;n no sea la m&aacute;s adecuada.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n piden que cambie el sistema de guardias establecido desde que comenz&oacute; la crisis y se dej&oacute; de contratar a facultativos nuevos y m&aacute;s j&oacute;venes. Exigen a la direcci&oacute;n que las guardias s&oacute;lo se hagan de presencia f&iacute;sica y no localizadas como ocurre con los doctores de los servicios de traumatolog&iacute;a y cirug&iacute;a mayores de 50 a&ntilde;os, y que en principio deber&iacute;an dejar de hacer guardias. Tambi&eacute;n quieren, pues, que los facultativos mayores de esta edad, como ocurr&iacute;a antes, no hagan guardias. &ldquo;Tengo 59 a&ntilde;os, mi capacidad mental a las cuatro de la ma&ntilde;ana no es la misma que la de un joven de 30. Hay d&iacute;as que a las once de la noche estoy durmiendo. La capacidad intelectual de una persona cansada no es la mism &rdquo;, se quejaba Duran.
    </p><p class="article-text">
        Entre otras cosas, tambi&eacute;n quieren que sea voluntaria la prestaci&oacute;n de servicios m&eacute;dicos en el nuevo servicio de transporte sanitario, los veh&iacute;culos de intervenci&oacute;n r&aacute;pida (VIR). De hecho <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Trabajadores-SEM-protestan-Palamos-transporte_6_463063741.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el nuevo modelo del Sistema de Emergencias M&eacute;dicas (SEM)</a>&nbsp;fue la gota que colm&oacute; el vaso y llev&oacute; a los m&eacute;dicos a convocar movilizaciones.
    </p><p class="article-text">
        Duran asegur&oacute; a Catalunya Plural que esperan que tras la huelga del jueves la direcci&oacute;n del centro acceda a reunirse con ellos y negociar. &ldquo;Intentaremos negociar y estamos dispuestos a ceder, pero tiene que haber voluntad por parte de la empresa&rdquo;, dijo Duran. Si no es as&iacute;, asegur&oacute; que propondr&aacute; organizar una segunda y si hace falta una tercera huelga.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/facultativos-hospital-palamos-huelga-jueves_132_4097685.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Mar 2016 18:06:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/47f3eb0b-66e5-4308-b1e0-888812d70e7b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243504" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/47f3eb0b-66e5-4308-b1e0-888812d70e7b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243504" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los facultativos del Hospital de Palamós harán huelga toda la mañana del jueves]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/47f3eb0b-66e5-4308-b1e0-888812d70e7b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els facultatius de l’Hospital de Palamós faran vaga tot el matí de dijous]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/els-facultatius-lhospital-palamos-dijous_132_4097691.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/47f3eb0b-66e5-4308-b1e0-888812d70e7b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els facultatius de l’Hospital de Palamós faran vaga tot el matí de dijous"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La mobilització es durà a terme entres les 8 del matí i les 12 del migdia i es preveu tancar quatre quiròfans i paralitzar les consultes externes</p><p class="subtitle">Un 71% dels metges en plantilla va votar a favor de convocar la vaga després de què la direcció del centre no respongués a les demandes de millores laborals i assistencials</p></div><p class="article-text">
        Quatre quir&ograve;fans d&rsquo;operacions programades que no funcionaran i paralitzaci&oacute; de bona part de les consultes externes. Aix&iacute; duran a terme la vaga programada per aquest dijous de 8 del mat&iacute; a 12 del migdia els facultatius de l&rsquo;Hospital de Palam&oacute;s, sota el lema &ldquo;Prou precarietat i m&eacute;s qualitat. No a la Sanitat <em>low cost</em>&rdquo;. La mobilitzaci&oacute; es dur&agrave; a terme tal com van decidir el 19 de febrer el 71% dels metges en plantilla que van votar a favor de convocar aquesta mobilitzaci&oacute; despr&eacute;s de veure que la direcci&oacute; del centre no responia a les seves demandes de millora de les condicions laborals i assistencials del centre.
    </p><p class="article-text">
        A banda d&rsquo;aix&ograve; per&ograve;, el doctor Antoni Duran, delegat de Metges de Catalunya al centre del Baix Empord&agrave;, ha assegurat que el cinqu&egrave; quir&ograve;fan, el que s&rsquo;utilitza per les urg&egrave;ncies, funcionar&agrave; en ple rendiment aix&iacute; com tamb&eacute; l&rsquo;assist&egrave;ncia als malalts de planta. Tamb&eacute; assegura que &eacute;s el primer centre que fa una vaga com aquesta d&rsquo;en&ccedil;&agrave; de les retallades.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Per coher&egrave;ncia i l&ograve;gica, com que 52 persones van votar a favor de la vaga, espero que hi hagi al voltant de 52 professionals que s&rsquo;hi sumin&rdquo;, ha declarat Duran en declaracions Catalunya Plural. A primera hora se celebrar&agrave; una assemblea de treballadors per avaluar l&rsquo;estat de la vaga i parlar dels temes que m&eacute;s els preocupen.
    </p><p class="article-text">
        Des del departament de comunicaci&oacute; del centre responen a Catalunya Plural que la direcci&oacute; del centre emetr&agrave; un comunicat en resposta de la vaga un cop vegin el grau de participaci&oacute;.
    </p><h3 class="article-text">Els motius de la vaga</h3><p class="article-text">
        &ldquo;Amb l&rsquo;excusa de la crisi hem viscut una pol&iacute;tica de retallades i sanitat <em>low cost</em>. Retallades en personal, en condicions de treball i en l&rsquo;assist&egrave;ncia que es presta als pacients&rdquo;, ha assegurat Duran.
    </p><p class="article-text">
        Els darrers anys els professionals han demanat a la direcci&oacute; una millora de les condicions laborals, que s&rsquo;han deteriorat a causa de les retallades, per poder solucionar els greus problemes de pressi&oacute; assistencial i precarietat laboral.
    </p><p class="article-text">
        En <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/assistencial-condicions-laborals-lHospital-Palamos_6_489661063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una altra informaci&oacute;</a> Catalunya Plural explicava les conseq&uuml;&egrave;ncies que han patit treballadors i pacients d&rsquo;aquest centre a causa d&rsquo;aquesta situaci&oacute;. Els treballadors ara demanen que es revisi la plantilla m&egrave;dica de dalt a baix per tal de qu&egrave; es puguin refor&ccedil;ar aquells serveis on hi ha major demanda. &Eacute;s el cas, com explicava Duran en la informaci&oacute; publicada pr&egrave;viament per aquest diari, dels radi&ograve;legs, que han de c&oacute;rrer d&rsquo;una prova a una altra, el que provoca que l&rsquo;atenci&oacute; no sigui la m&eacute;s adequada.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; demanen que canvi&iuml; el sistema de gu&agrave;rdies establert d&rsquo;en&ccedil;&agrave; que va comen&ccedil;ar la crisi i que es van deixar de contractar facultatius nous i m&eacute;s joves. Exigeixen a la direcci&oacute; que les gu&agrave;rdies nom&eacute;s es facin de pres&egrave;ncia f&iacute;sica i no localitzades com passa amb els doctors dels serveis de traumatologia i cirurgia majors de 50 anys, i que en principi haurien de deixar de fer gu&agrave;rdies. Tamb&eacute; volen, doncs, que els facultatius major d&rsquo;aquesta edat, com passava abans, no facin gu&agrave;rdies. &ldquo;Tinc 59 anys, la meva capacitat mental a les quatre del mat&iacute; no &eacute;s la mateixa que la d&rsquo;un jove de 30. Hi ha dies que a les onze de la nit estic dormint. La capacitat intel&middot;lectual d&rsquo;una persona cansada no &eacute;s la mateixa&rdquo;, es queixava Duran.
    </p><p class="article-text">
        Entre altres coses, tamb&eacute; volen que sigui volunt&agrave;ria la prestaci&oacute; de serveis m&egrave;dics en el nou servei de transport sanitari, els vehicles d&rsquo;intervenci&oacute; r&agrave;pida (VIR). De fet <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Treballadors-SEM-Palamos-remodelacio-transport_6_463063739.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el nou model del Sistema d&rsquo;Emerg&egrave;ncies M&egrave;diques (SEM)</a> va ser la gota que va fer vessar el got i va portar als metges a convocar mobilitzacions.
    </p><p class="article-text">
        Duran ha assegurat a Catalunya Plural que esperen que despr&eacute;s de la vaga de dijous la direcci&oacute; del centre accedeixi a reunir-se amb ells i a negociar. &ldquo;Intentarem negociar i estem disposats a cedir, per&ograve; hi ha d&rsquo;haver voluntat per part de l&rsquo;empresa&rdquo;, ha dit Duran. Si no &eacute;s aix&iacute;, ha assegurat que proposar&agrave; organitzar una segona i si cal una tercera vaga.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/els-facultatius-lhospital-palamos-dijous_132_4097691.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Mar 2016 18:02:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/47f3eb0b-66e5-4308-b1e0-888812d70e7b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243504" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/47f3eb0b-66e5-4308-b1e0-888812d70e7b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243504" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els facultatius de l’Hospital de Palamós faran vaga tot el matí de dijous]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/47f3eb0b-66e5-4308-b1e0-888812d70e7b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trece años de enfermería con contratos temporales en el Hospital del Mar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/enfermeria-contratos-temporales-hospital-mar_132_4097650.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33cc3066-4885-42c0-8527-8603653086dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Trece años de enfermería con contratos temporales en el Hospital del Mar"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los trabajadores del Hospital del Mar se concentran en la Plaça Sant Jaume para pedir a los representantes políticos que mejoren sus condiciones laborales</p><p class="subtitle">Según el comité de empresa más de 600 trabajadores son eventuales</p></div><p class="article-text">
        J&uacute;lia Manresa, nombre ficticio, es enfermera del Hospital del Mar. Hace 13 a&ntilde;os que trabaja, pero a pesar de ello no tiene un contrato fijo y por tanto es eventual, lo que quiere decir que firma contratos de trabajo temporales. En su caso lo hace mes a mes, pero asegura que algunas compa&ntilde;eras suyas, sobre todo auxiliares, enfermeros y enfermeras, firman contratos de semanas o incluso d&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        Esta tarde los trabajadores del Hospital del Mar, reunidos en el comit&eacute; de empresa, se han concentrado en la pla&ccedil;a Sant Jaume de Barcelona para pedir a los representantes pol&iacute;ticos, tanto del Ayuntamiento de Barcelona como de la Generalitat, que tomen medidas para mejorar las condiciones laborales de los profesionales de este centro.
    </p><p class="article-text">
        El comit&eacute; de empresa denuncia el abuso que hace la empresa de los contratos eventuales. En concreto, informan de que en 2015, recogiendo datos corporativos del centro, 124.000 jornadas se realizaron como eventuales. O lo que es lo mismo, m&aacute;s de 600 trabajadores, de un total de 3.300 estaban en 2015 en situaci&oacute;n temporal, con contratos &ldquo;precarios, a golpe de tel&eacute;fono&rdquo;, seg&uacute;n el comit&eacute; de empresa.
    </p><p class="article-text">
        Esta situaci&oacute;n, explica el comit&eacute;, supone que los trabajadores pierdan la antig&uuml;edad con cada contrato firmado, que pierdan el derecho a cobrar los pluses de trienios o la posibilidad de formarse una carrera profesional. Adem&aacute;s, explican, no pueden disfrutar de vacaciones remuneradas, como suele ocurrir con el personal fijo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Van pasando los a&ntilde;os y seguimos con la misma situaci&oacute;n que hace diez a&ntilde;os, esto nos desmotiva como profesionales&rdquo;, asegura Manresa. &ldquo;De repente te das cuenta que te han hecho odiar la profesi&oacute;n que tanto te gustaba. Trabajamos con la frustraci&oacute;n de la no compensaci&oacute;n&rdquo;, denuncia esta trabajadora.
    </p><p class="article-text">
        Lo m&aacute;s grave para estos profesionales es que esto no les permite planificar su vida, no pueden comprar lo que desear&iacute;an o hacer planes de futuro porque no saben cu&aacute;l ser&aacute; su situaci&oacute;n el d&iacute;a de ma&ntilde;ana. &ldquo;Hay compa&ntilde;eras que quieren tener hijos y para tenerlos, como no pueden disfrutar de baja maternal, tienen que coger el paro&rdquo;, lamenta esta enfermera. &ldquo;Nos han deshumanizado, nos tratan como m&aacute;quinas&rdquo;, a&ntilde;ade indignada.
    </p><h3 class="article-text">M&aacute;s reivindicaciones</h3><p class="article-text">
        Aparte de los contratos eventuales, el comit&eacute; de empresa pide a los representantes pol&iacute;ticos que acaben con la precariedad y reviertan la situaci&oacute;n de los &uacute;ltimos a&ntilde;os. En concreto, dicen que llevan muchos a&ntilde;os con los sueldos congelados, con un aumento de horas de trabajo. En definitiva, quieren recuperar las condiciones laborales que han perdido, dicen, con el &uacute;ltimo convenio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Quieren tambi&eacute;n que se abran todas las camas disponibles de los centros del Consorci Parc Salut Mar, al que pertenece este hospital, porque no se tengan que hacer derivaciones a centros de titularidad privada como est&aacute; pasando. <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Consorci-Parc-Salut-Mar-fundacion_6_454314594.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Seg&uacute;n datos facilitados por el Departamento de Salud a Catalunya Plural hace unos meses</a>, el 2014 se dieron 925 episodios de derivaciones del Hospital del Mar y el Hospital Sant Pau en el Hospital Evang&eacute;lico, de titularidad privada.&iexcl;
    </p><p class="article-text">
        El Consorci Parc Salut Mar est&aacute; gestionado por la Generalitat (60%) y por el Ayuntamiento de Barcelona (40%). Recientemente la comisionada de Salud del Ayuntamiento, Gemma Tarafa, dijo en un encuentro con la prensa que est&aacute;n negociando con la Generalitat la reapertura de camas de este consorcio, de momento pero no se ha concretado ni se ha hecho p&uacute;blica ninguna informaci&oacute;n al respecto.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/enfermeria-contratos-temporales-hospital-mar_132_4097650.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Mar 2016 16:17:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33cc3066-4885-42c0-8527-8603653086dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243612" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33cc3066-4885-42c0-8527-8603653086dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243612" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Trece años de enfermería con contratos temporales en el Hospital del Mar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33cc3066-4885-42c0-8527-8603653086dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tretze anys d’infermeria amb contractes temporals a l’Hospital del Mar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/dinfermeria-contractes-temporals-lhospital-mar_132_4097662.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33cc3066-4885-42c0-8527-8603653086dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tretze anys d’infermeria amb contractes temporals a l’Hospital del Mar"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els treballadors de l’Hospital del Mar es concentren a la Plaça Sant Jaume per demanar als representants polítics que millorin les seves condicions laborals</p><p class="subtitle">Segons el comitè d’empresa més de 600 treballadors són eventuals</p></div><p class="article-text">
        J&uacute;lia Manresa, nom fictici, &eacute;s infermera de l&rsquo;Hospital de Mar. Fa 13 anys que hi treballa, per&ograve; malgrat aix&ograve; no t&eacute; un contracte fix i per tant &eacute;s eventual, el que vol dir que firma contractes de treball temporals. En el seu cas ho fa mes a mes, per&ograve; assegura que algunes companyes seves, sobretot auxiliars, infermers i infermeres, firmen contractes de setmanes o fins i tot dies.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta tarda els treballadors de l&rsquo;Hospital del Mar, aplegats en el comit&egrave; d&rsquo;empresa, s&rsquo;han concentrat a la pla&ccedil;a Sant Jaume de Barcelona per demanar als representants pol&iacute;tics, tant de l&rsquo;Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat, que prenguin mesures per millorar les condicions laborals dels professionals d&rsquo;aquest centre.
    </p><p class="article-text">
        El comit&egrave; d&rsquo;empresa denuncia l&rsquo;ab&uacute;s que fa l&rsquo;empresa dels contractes eventuals. En concret, informen de qu&egrave; el 2015, recollint dades corporatives del centre, 124.000 jornades es van realitzar com a eventuals. O el que &eacute;s el mateix, m&eacute;s de 600 treballadors, d&rsquo;un total de 3.300 estaven el 2015 en situaci&oacute; temporal, amb contractes &ldquo;precaris, a cop de tel&egrave;fon&rdquo;, segons el comit&egrave; d&rsquo;empresa.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta situaci&oacute;, explica el comit&egrave;, suposa que els treballadors perdin l&rsquo;antiguitat a cada contracta signat, que perdin el dret a cobrar els plusos de triennis o la possibilitat de formar-se una carrera professional. A m&eacute;s, expliquen, no poden gaudir de vacances remunerades, com sol passar amb el personal fix.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Van passant els anys i continuem amb la mateixa situaci&oacute; que fa deu anys, aix&ograve; ens desmotiva com a professionals&rdquo;, assegura Manresa. &ldquo;De sobte t&rsquo;adones que t&rsquo;han fet odiar la professi&oacute; que tant t&rsquo;agradava. Treballem amb la frustraci&oacute; de la no compensaci&oacute;&rdquo;, denuncia aquesta treballadora.
    </p><p class="article-text">
        El m&eacute;s greu per aquests professionals &eacute;s que aix&ograve; no els permet planificar la seva vida, no poden comprar all&ograve; que desitjarien o fer plans de futur perqu&egrave; no saben quina ser&agrave; la seva situaci&oacute; el dia de dem&agrave;. &ldquo;Hi ha companyes que volen tenir fills i per tenir-los, com que no poden gaudir de baixa maternal, han d&rsquo;agafar l&rsquo;atur&rdquo;, lamenta aquesta infermera. &ldquo;Ens han deshumanitzat, ens tracten com a m&agrave;quines&rdquo;, afegeix indignada.
    </p><h3 class="article-text">M&eacute;s reivindicacions</h3><p class="article-text">
        A banda dels contractes eventuals, el comit&egrave; d&rsquo;empresa demana als representants pol&iacute;tics que acabin amb la precarietat i reverteixin la situaci&oacute; dels darrers anys. En concret, diuen que porten molts anys amb els sous congelats, amb un augment d&rsquo;hores de treball. En definitiva, volen recuperar les condicions laborals que han perdut, diuen, amb l&rsquo;&uacute;ltim conveni.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a748fcf0-a1f1-41aa-9da9-8b5c53ffd661_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Volen&nbsp;tamb&eacute; que s&rsquo;obrin tots els llits disponibles dels centres del Consorci Parc Salut Mar, al qual pertany aquest hospital, perqu&egrave; no s&rsquo;hagin de fer derivacions a centres de titularitat privada com est&agrave; passant. <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Consorci-Parc-Salut-Mar-fundacio_6_454314593.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Segons dades facilitades pel Departament de Salut a Catalunya Plural fa uns mesos</a>, al 2014 es van donar 925 episodis de derivacions de l&rsquo;Hospital del Mar i l&rsquo;Hospital Sant Pau a l&rsquo;Hospital Evang&egrave;lic, de titularitat privada.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El Consorci Parc Salut Mar &eacute;s gestionat per la Generalitat (60%) i per l&rsquo;Ajuntament de Barcelona (40%). Recentment la comissionada de Salut de l&rsquo;Ajuntament, Gemma Tarafa, va dir en una trobada amb la premsa que estan negociant amb la Generalitat la reobertura de llits d&rsquo;aquest consorci, de moment per&ograve; no s&rsquo;ha concretat ni s&rsquo;ha fet p&uacute;blica cap informaci&oacute; sobre aquest tema.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/dinfermeria-contractes-temporals-lhospital-mar_132_4097662.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Mar 2016 15:58:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33cc3066-4885-42c0-8527-8603653086dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243612" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33cc3066-4885-42c0-8527-8603653086dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243612" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tretze anys d’infermeria amb contractes temporals a l’Hospital del Mar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33cc3066-4885-42c0-8527-8603653086dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Els interessos comercials de les farmacèutiques s’imposen a les necessitats sanitàries"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/els-interessos-comercials-farmaceutiques-necessitats_132_4100949.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dc8ca3e8-d7fc-4a1f-85ac-8d30e6f4af28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Els interessos comercials de les farmacèutiques s’imposen a les necessitats sanitàries&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) presenta l’informe "Innovació biomèdica i accés a medicaments essencials: alternatives a un model” sobre el sistema d’innovació farmacèutica</p><p class="subtitle">Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS) un de cada tres habitants al món no té accés en condicions apropiades als medicaments que necessita per afrontar malalties evitables</p><p class="subtitle">“Un sistema que delega la iniciativa del desenvolupament de nous productes a un sector privat que depèn de la seva rendibilitat està condemnat a concentrar-se en les innovacions que interessen a aquells que puguin pagar-les” diu l’informe</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Els interessos comercials estan primant per sobre dels interessos sanitaris&rdquo;. Aix&iacute; de contundent es mostra Elena Villanueva, coautora de l<a href="http://www.isglobal.org/es/web/guest/publication/-/asset_publisher/ljGAMKTwu9m4/content/innovacion-biomedica-y-acceso-a-medicamentos-esenciales-alternativas-a-un-modelo-roto" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&rsquo;Informe &ldquo;Innovaci&oacute; biom&egrave;dica i acc&eacute;s a medicaments essencials: alternatives a un model&rdquo;</a>, de l&rsquo;Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal). Un treball que analitza el sistema d&rsquo;innovaci&oacute; farmac&egrave;utica i que senyala els principals problemes d&rsquo;aquest sistema d&rsquo;investigaci&oacute; de nous tractaments.
    </p><p class="article-text">
        Segons l&rsquo;Organitzaci&oacute; Mundial de la Salut (OMS) un de cada tres habitants al m&oacute;n no t&eacute; acc&eacute;s en condicions apropiades als medicaments que necessita per afrontar malalties evitables. Aquesta xifra es doble en el cas de pa&iuml;sos m&eacute;s pobres de regions de l&rsquo;&Agrave;frica, &Agrave;sia o de l&rsquo;Am&egrave;rica llatina. Aquesta falta de medicaments es deu sobretot a qu&egrave; el model d&rsquo;innovaci&oacute; estigui controlat pel sector privat, i que per tant busqui la rendibilitat econ&ograve;mica per damunt de qualsevol cosa. Aix&ograve; provoca, com expliquen en l&rsquo;informe, no nom&eacute;s que els preus del producte final que es comercialitzi siguin molt elevats, i que molts pa&iuml;sos no el puguin pagar, sin&oacute; que a m&eacute;s aquestes empreses no estiguin disposades a investigar o comercialitzar tractaments que afecten nom&eacute;s a pa&iuml;sos pobres.
    </p><p class="article-text">
        El 90% dels recursos d&rsquo;investigaci&oacute;, segons aquest estudi, estan concentrats en les malalties que interessen a un 10% dels pacients. &ldquo;Un sistema que delega la iniciativa del desenvolupament de nous productes a un sector privat que dep&egrave;n de la seva rendibilitat est&agrave; condemnat a concentrar-se en les innovacions que interessen a aquells que puguin pagar-les&rdquo; diu l&rsquo;informe.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cada vegada amb m&eacute;s freq&uuml;&egrave;ncia es queden m&eacute;s problemes sense tractament i sovint perqu&egrave; tenen un preu massa alt&rdquo;, explica Villanueva. A casa nostra aix&ograve; ha passat amb el tractament per via oral d&rsquo;acci&oacute; directa per l&rsquo;Hepatits C, el Sovaldi. Un medicament que a causa del seu elevat preu no s&rsquo;ha pogut donar a tots els malalts, tot i el seu alt grau d&rsquo;efic&agrave;cia.
    </p><p class="article-text">
        Un altre d&rsquo;aquests casos &eacute;s els dels antibi&ograve;tics. Els antibi&ograve;tics van acumulant retic&egrave;ncies i per tant, com explica Villanueva &eacute;s necessari invertir en nous tipus d&rsquo;antibi&ograve;tics per poder fer front a les infeccions. &ldquo;En 20 anys no tindrem antibi&ograve;tics per tractar infeccions simples&rdquo;, lamenta aquesta experta. Aix&ograve; es deu, segons ella, a que al tractar-se d&rsquo;un tractament curt, que pot dura nom&eacute;s dies, les empreses no estiguin interessades a invertir-hi. &ldquo;Aix&ograve; es contraposa al que passa en el cas del VIH, per exemple, on es tracta de tractament de per vida i on si estan disposats a invertir-hi&rdquo;, afageix. 
    </p><h3 class="article-text">Les principals defici&egrave;ncies del model  </h3><p class="article-text">
        L&rsquo;alt preu dels medicaments es deu sobretot al sistema de patents a trav&eacute;s del qual es regeix aquesta ind&uacute;stria. Cada producte que es genera est&agrave; sovint sotm&egrave;s a diverses patents, unes patents d&rsquo;exclusivitat que perduren durant 20 anys i que per tant donen a l&rsquo;empresa el monopoli d&rsquo;aquell tractament, el que els permet fixar els preus que volen, com posa de manifest el treball de ISGlobal. &ldquo;Una cosa s&oacute;n els beneficis, i l&rsquo;altre s&oacute;n els beneficis abusius&rdquo;, lamenta Villanueva.
    </p><p class="article-text">
        Els investigadors de l&rsquo;informe alerten a m&eacute;s del fet que els ciutadans paguen dues vegades per la creaci&oacute; d&rsquo;aquell medicament. Aix&ograve; &eacute;s aix&iacute; ja que la investigaci&oacute; preliminar sobre un nou tractament la duen a terme sobretot universitats i centres de recerca p&uacute;blics, finan&ccedil;ats amb els diners de l&rsquo;administraci&oacute;, per tant dels ciutadans. Un cop s&rsquo;han passat les primeres fases, les empreses farmac&egrave;utiques compren les mol&egrave;cules &ldquo;prometedores&rdquo; i poden comen&ccedil;ar a fer assajos cl&iacute;nics. &Eacute;s en aquest moment en qu&egrave; decidiran si els interessa comercialitzar o no el producte i m&eacute;s endavant a quin preu fer-ho, un preu del qual se'n faran c&agrave;rrec tamb&eacute; els sistemes sanitaris p&uacute;blics. L'informe explica que &eacute;s habitual que les farmac&egrave;utiques justifiqui els elevats preus per &ldquo;l'alt risc&rdquo; de la seva ind&uacute;stria. No obstant aix&ograve;, la investigadora reitera que aquest risc es veu disminu&iuml;t pel fet que els costos de les primeres investigacions, amb una major possibilitat d'error, hagin estat finan&ccedil;ats per centres de recerca p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        Un altre de les defici&egrave;ncies del sistema &eacute;s la falta de transpar&egrave;ncia. Segons aquest informe no es publica la informaci&oacute; sobre el cost real de producci&oacute; dels tractaments ni tampoc les negociacions que les farmac&egrave;utiques duen a terme amb cada pa&iacute;s per fixar el preu de venda (el preu es diferent per cada pa&iacute;s). Elena Villanueva recorda que aix&iacute; &eacute;s com va passar a Espanya amb el cas del Sovaldi, ja que no va transcendir res sobre la negociaci&oacute;. &ldquo;No sabem el que negocia Espanya per cada medicament que compra&rdquo;, denuncia. &ldquo;Quan costa posar un medicament al mercat? Qu&egrave; constitueix realment una innovaci&oacute; subjecte a patents? Qui determina l&rsquo;agenda d&rsquo;investigacions? Quin paper juga el sector p&uacute;blic&rdquo;, es pregunten els experts d&rsquo;aquest informe.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si els governs gestionessin les inversions podr&iacute;em reconduir la situaci&oacute;&rdquo;, assegura Villanueva, que es mostra conven&ccedil;uda de qu&egrave;, com expliquen en l&rsquo;informe, hi ha alternatives molt factibles a aquest model. &ldquo;Hem deixat que la salut es converteixi en un negoci, per&ograve; la salut &eacute;s un b&eacute; global i ha d&rsquo;estar administrada pels governs&rdquo;, reivindica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/els-interessos-comercials-farmaceutiques-necessitats_132_4100949.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Mar 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dc8ca3e8-d7fc-4a1f-85ac-8d30e6f4af28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2804288" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dc8ca3e8-d7fc-4a1f-85ac-8d30e6f4af28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2804288" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Els interessos comercials de les farmacèutiques s’imposen a les necessitats sanitàries"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dc8ca3e8-d7fc-4a1f-85ac-8d30e6f4af28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Los intereses comerciales de las farmacéuticas se imponen a las necesidades sanitarias"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/intereses-comerciales-farmaceuticas-necesidades-sanitarias_132_4100911.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dc8ca3e8-d7fc-4a1f-85ac-8d30e6f4af28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Los intereses comerciales de las farmacéuticas se imponen a las necesidades sanitarias&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El instituto de Salud Global Barcelona (ISGlobal) presenta el informe "Innovación biomédica y acceso a medicamentos esenciales: alternativas a un modelo" sobre el sistema de innovación farmacéutica</p><p class="subtitle">Según la Organización Mundial de la Salud (OMS) uno de cada tres habitantes en el mundo no tiene acceso en condiciones apropiadas a los medicamentos que necesita para afrontar enfermedades evitables</p><p class="subtitle">"Un sistema que delega la iniciativa del desarrollo de nuevos productos a un sector privado que depende de su rentabilidad está condenado a concentrarse en las innovaciones que interesan a aquellos que puedan pagarlas" dice el informe</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Los intereses comerciales est&aacute;n primando por encima de los intereses sanitarios&rdquo;. As&iacute; de contundente se muestra Elena Villanueva, coautora del <a href="http://www.isglobal.org/es/web/guest/publication/-/asset_publisher/ljGAMKTwu9m4/content/innovacion-biomedica-y-acceso-a-medicamentos-esenciales-alternativas-a-un-modelo-roto" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe &ldquo;Innovaci&oacute;n biom&eacute;dica y acceso a medicamentos esenciales: alternativas a un modelo&rdquo;</a>, del Instituto de Salud Global Barcelona (ISGlobal). Un trabajo que analiza el sistema de innovaci&oacute;n farmac&eacute;utica y que se&ntilde;ala los principales problemas de este sistema de investigaci&oacute;n de nuevos tratamientos.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la Organizaci&oacute;n Mundial de la Salud (OMS) uno de cada tres habitantes en el mundo no tiene acceso en condiciones apropiadas a los medicamentos que necesita para afrontar enfermedades evitables. Esta cifra se dobla en el caso de pa&iacute;ses m&aacute;s pobres de regiones de &Aacute;frica, Asia o de Am&eacute;rica Latina. Esta falta de medicamentos se debe sobre todo a que el modelo de innovaci&oacute;n est&eacute; controlado por el sector privado, y que por tanto busque la rentabilidad econ&oacute;mica por encima de cualquier cosa. Esto provoca, explica el informe, no s&oacute;lo que los precios del producto final que se comercialice sean muy elevados, y que muchos pa&iacute;ses no lo puedan pagar, sino que adem&aacute;s estas empresas no est&eacute;n dispuestas a investigar o comercializar tratamientos que afectan s&oacute;lo en pa&iacute;ses pobres.
    </p><p class="article-text">
        El 90% de los recursos de investigaci&oacute;n, seg&uacute;n este estudio, est&aacute;n concentrados en las enfermedades que interesan a un 10% de los pacientes. &ldquo;Un sistema que delega la iniciativa del desarrollo de nuevos productos a un sector privado que depende de su rentabilidad est&aacute; condenado a concentrarse en las innovaciones que interesan a aquellos que puedan pagarlas&rdquo; dice el documento.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cada vez es m&aacute;s frecuente que se queden m&aacute;s problemas sin tratamiento y es habitual que suceda porque tienen un precio demasiado alto&rdquo;, explica Villanueva. En nuestro pa&iacute;s esto ha pasado con el tratamiento por v&iacute;a oral de acci&oacute;n directa para la hepatitis C, el Sovaldi. Un medicamento que debido a su elevado precio no se est&aacute; recetando a todos los enfermos, a pesar de su alto grado de eficacia.
    </p><p class="article-text">
        Otro de estos casos es el de los antibi&oacute;ticos. Los antibi&oacute;ticos van acumulando resistencias y por tanto, como explica Villanueva es necesario invertir en nuevos tipos de antibi&oacute;ticos para poder hacer frente a las infecciones. &ldquo;En 20 a&ntilde;os no tendremos antibi&oacute;ticos para tratar infecciones simples&rdquo;, lamenta esta experta. Esto se debe, se&ntilde;ala, a que al tratarse de un tratamiento corto, que puede durar s&oacute;lo d&iacute;as, las empresas no est&eacute;n interesadas en destinar recursos a su investigaci&oacute;n. &ldquo;Esto se contrapone a lo que ocurre en el caso del VIH, por ejemplo, un tratamiento de por vida en el que s&iacute; hay disposici&oacute;n a invertir&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><h3 class="article-text">Las principales deficiencias del modelo</h3><p class="article-text">
        El informe se&ntilde;ala que el alto precio de los medicamentos se debe sobre todo al sistema de patentes a trav&eacute;s del cual se rige esta industria. Cada producto que se genera est&aacute; a menudo sometido a varias patentes, unas patentes de exclusividad que perduran durante 20 a&ntilde;os y que por lo tanto dan a la empresa el monopolio de ese tratamiento, lo que le permite fijar los precios. &ldquo;Una cosa son los beneficios, y el otro son los beneficios abusivos&rdquo;, lamenta Villanueva.
    </p><p class="article-text">
        Los investigadores alertan adem&aacute;s del hecho de que los ciudadanos pagan dos veces por la creaci&oacute;n de ese medicamento puesto que la investigaci&oacute;n preliminar sobre los nuevos tratamientos la llevan a cabo en muchas casos universidades y centros de investigaci&oacute;n p&uacute;blicos. Una vez se han superado las primeras fases, las empresas farmac&eacute;uticas compran las mol&eacute;culas &ldquo;prometedoras&rdquo; y pueden empezar a hacer ensayos cl&iacute;nicos. Es en este momento en el que decidir&aacute;n si les interesa comercializar o no el producto y m&aacute;s adelante a qu&eacute; precio hacerlo, un precio que sufragan tambi&eacute;n los sistemas sanitarios p&uacute;blicos. El informe explica que es habitual que las farmac&eacute;uticas justifiquen los elevados precios por el &ldquo;alto riesgo&rdquo; de su industria. Sin embargo, la investigadora reitera que ese riesgo se ve disminuido por el hecho de que los costes de las primeras investigaciones, con una mayor posibilidad de error, hayan sido financiadas por centros de investigaci&oacute;n p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        Otra de las deficiencias del sistema es la falta de transparencia. El informe subraya que no se publica la informaci&oacute;n sobre el coste real de producci&oacute;n de los tratamientos ni tampoco sobre las negociaciones que las farmac&eacute;uticas llevan a cabo con cada pa&iacute;s para fijar el precio de venta (el precio es diferente para cada pa&iacute;s). Elena Villanueva recuerda que es lo que ocurri&oacute; en Espa&ntilde;a con el caso del Sovaldi. &ldquo;No sabemos lo que negocia Espa&ntilde;a por cada medicamento que compra&rdquo;, denuncia. &ldquo;&iquest;Cu&aacute;nto cuesta poner un medicamento en el mercado? &iquest;Qu&eacute; constituye realmente una innovaci&oacute;n sujeta a patentes? &iquest;Quien determina la agenda de investigaciones? &iquest;Qu&eacute; papel juega el sector p&uacute;blico &rdquo;, se preguntan los expertos de este informe.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si los gobiernos gestionaran las inversiones podr&iacute;amos reconducir la situaci&oacute;n&rdquo;, asegura Villanueva, que se muestra convencida de que, como explican en el informe, hay alternativas a este modelo. &ldquo;Hemos dejado que la salud se convierta en un negocio, pero la salud es un bien global y debe estar administrada por los gobiernos&rdquo;, reivindica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/intereses-comerciales-farmaceuticas-necesidades-sanitarias_132_4100911.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 15 Mar 2016 18:08:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dc8ca3e8-d7fc-4a1f-85ac-8d30e6f4af28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2804288" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dc8ca3e8-d7fc-4a1f-85ac-8d30e6f4af28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2804288" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Los intereses comerciales de las farmacéuticas se imponen a las necesidades sanitarias"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dc8ca3e8-d7fc-4a1f-85ac-8d30e6f4af28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Farmacéuticas,Investigación,Medicina]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marea Blanca de Catalunya, un any de lluita per la defensa de la sanitat pública]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/marea-blanca-catalunya-sanitat-publica_132_4107773.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Marea Blanca de Catalunya, un any de lluita per la defensa de la sanitat pública"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’organització ha organitzat aquest dissabte la segona assemblea general, dies després de celebrar el seu primer any de vida</p><p class="subtitle">Aquesta plataforma naixia de l’esforç de confluir lluites de diversos col·lectius que s’havien aglutinat prèviament, des del 2011, sota el paraigua de la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS)</p><p class="subtitle">La Marea Blanca de Ponent i Pirineus va néixer un any abans i va servir d’exemple per ampliar el moviment a tot Catalunya</p></div><p class="article-text">
        Una assemblea el 28 de febrer de 2015 donava el tret de sortida a un dels moviments socials amb m&eacute;s activitat als darrers anys a Catalunya, conegut com el moviment de les bates blanques. Naixia la Marea Blanca de Catalunya amb l&rsquo;objectiu de defensar un sistema nacional de salut, de qualitat i d&rsquo;acc&eacute;s universal. Pr&egrave;viament m&eacute;s de 40 entitats havien firmat el manifest &ldquo;Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya&rdquo;, el document central d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest dissabte s&rsquo;ha celebrat la segona assemblea general de Marea Blanca a Catalunya per commemorar el primer aniversari d&rsquo;aquest moviment i fixar les l&iacute;nies generals amb les quals es vol seguir aquesta lluita.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta plataforma naixia de l&rsquo;esfor&ccedil; de confluir lluites de diversos col&middot;lectius que s&rsquo;havien aglutinat des del 2011 sota el paraigua de la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS). En aquella primera plataforma s&rsquo;hi van arribar a adherir 33 organitzacions com el CAPS (Centre d'An&agrave;lisi i Programes Sanitaris), la FoCAP (Forum Catal&agrave; d&rsquo;Atenci&oacute; Prim&agrave;ria) o Dempeus per la Salut P&uacute;blica que s&rsquo;havien ajuntat per donar resposta a les primeres retallades en el sector sanitari, a l&rsquo;intent de l&rsquo;euro per recepta de&nbsp;l&rsquo;executiu catal&agrave; i al decret espanyol de 2012 que limitava l&rsquo;acc&eacute;s universal a l&rsquo;atenci&oacute; sanit&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La PDS era un intent molt centrat a Barcelona i consistia en veure com pod&iacute;em unir tots aquests moviments que lluitaven per la defensa de la salut&rdquo;, explica l&rsquo;Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. &ldquo;Per&ograve; uns anys m&eacute;s tard ens vam adonar que calia fer un pas endavant&rdquo;, afegeix. D&rsquo;aquesta forma el setembre de 2014 es redactava el manifest &ldquo;Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya&rdquo;, que marcar&agrave; despr&eacute;s la l&iacute;nia ideol&ograve;gica de l&rsquo;organitzaci&oacute;. &ldquo;La Marea Blanca neix per la conflu&egrave;ncia de dues coses, per una banda la idea compartida entre diverses organitzacions de cap on volem anar i despr&eacute;s per la necessitat de coordinar-nos per tal de fer un esfor&ccedil; m&eacute;s enll&agrave; de les lluites particulars&rdquo;, explica Feliu a Catalunya Plural.
    </p><p class="article-text">
        Va ser el 28 de febrer de 2015 durant una sessi&oacute; del Parlament Ciutad&agrave; a la Facultat de Medicina de la Universitat Central a Barcelona. Un dels grans triomfs d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; va ser la capacitat per absorbir sota una mateixa plataforma m&eacute;s de 70 entitats i 300 persones. &ldquo;La Marea Blanca ha tingut import&agrave;ncia sobretot en aglutinar esfor&ccedil;os, gent diversa amb interessos comuns&rdquo;, explica Jordi Mir, director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El punt de trobada al que s&rsquo;arriba entre diverses mobilitzacions que tenen interessos diferents &eacute;s el de dir: som gent diversa per&ograve; ens hem de recolzar els uns als altres&rdquo;, emfatitza Mir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08c0edd4-6ed2-4ec6-a9ba-f4bb271af82d_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08c0edd4-6ed2-4ec6-a9ba-f4bb271af82d_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08c0edd4-6ed2-4ec6-a9ba-f4bb271af82d_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08c0edd4-6ed2-4ec6-a9ba-f4bb271af82d_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08c0edd4-6ed2-4ec6-a9ba-f4bb271af82d_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08c0edd4-6ed2-4ec6-a9ba-f4bb271af82d_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08c0edd4-6ed2-4ec6-a9ba-f4bb271af82d_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><h3 class="article-text">La Marea Blanca de Ponent i Pirineus</h3><p class="article-text">
        Abans de la Marea Blanca a Catalunya ja existia la Marea Blanca de Ponent i Pirineus, el paraigua que sumava els esfor&ccedil;os de ciutadans i treballadors de la prov&iacute;ncia de Lleida que lluitaven pel sistema sanitari. De fet, aquesta organitzaci&oacute; va prendre forma fa dos anys, quan el govern catal&agrave; va decidir impulsar el projecte de la creaci&oacute; del Consorci Sanitari de Lleida.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;inici de la Marea aqu&iacute; parteix del 15M, i sorgeix del grup de treball de sanitat, i a poc a poc va desenvolupant-se&rdquo;, explica Gerard Sala membre de Marea Blanca de Ponent i Pirineus.
    </p><p class="article-text">
        La lluita per aturar el Consorci va ser gran i va reunir a persones de tot el territori, fins i tot es van aconseguir m&eacute;s de 38.500 signatures a favor d&rsquo;aturar el projecte. &ldquo;Aix&ograve; evidenciava que hi havia una voluntat de generar un debat ciutad&agrave; i significava un rebuig a les pol&iacute;tiques empeses pel govern&rdquo;, explica Sala a Catalunya Plural. De fet, aquest dissabte feia dos anys de l&rsquo;assemblea on es va decidir impulsar la lluita contra el consorci.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, al febrer de 2015 i pocs mesos abans de les eleccions, el govern va fer marxa enrere i va aturar el projecte, un resultat que significava un triomf per <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Marea-Blanca-Lleida-Consorci-Sanitari_0_330016997.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">aquest moviment ciutad&agrave;</a>. &ldquo;En les manifestacions, sobretot a la segona i la tercera, va venir gent de fora, all&iacute; es va visibilitzar que el model sanitari catal&agrave; era igual a tot el territori, que afectava a tothom. Aquest an&agrave;lisis compartit va ser el que va unir forces&rdquo;, explica Sala, que pensa que el triomf d&rsquo;aquesta lluita va ser un dels fets que va ajudar a la Marea Blanca Catalunya a sorgir.
    </p><h3 class="article-text">La import&agrave;ncia d&rsquo;un manifest</h3><p class="article-text">
        &ldquo;Redactar el dec&agrave;leg sobre el servei nacional de salut ens va donar la l&iacute;nia ideol&ograve;gica&rdquo;, explica Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. Un document que en 10 punts defineix els lemes sota els quals s&rsquo;aglutinen moviments socials de diversa &iacute;ndole amb un mateix objectiu; la creaci&oacute; d&rsquo;un sistema nacional de salut. M&eacute;s enll&agrave; de les lluites particulars aquest document resumeix les l&iacute;nies principals amb les quals tots els col&middot;lectius hi estan d&rsquo;acord. Es parla de model d&rsquo;atenci&oacute; sanitari p&uacute;blic i universal, d&rsquo;assegurar l&rsquo;efici&egrave;ncia, efic&agrave;cia i la transpar&egrave;ncia. De fomentar la participaci&oacute; del personal, potenciar l&rsquo;atenci&oacute; prim&agrave;ria o derogar els copagaments, entre altres coses.
    </p><p class="article-text">
        El fet d&rsquo;elaborar un manifest que es converteix en l&rsquo;eix central del moviment &eacute;s, segons Mir, un procediment habitual, que serveix perqu&egrave; es superin els moviments concrets i poder crear un projecte col&middot;lectiu. &ldquo;Aquest document vol ser un element clar d&rsquo;aquesta nova realitat que vol sorgir i marca la l&iacute;nia&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Des de la primera assemblea el 2015 Marea Blanca ha donat suport a diverses mobilitzacions i els moviments liderats per la plataforma han estat constants. Comen&ccedil;ava una lluita arreu dels territoris catalans contra les retallades i les pol&iacute;tiques impulsades des del Parlament de Catalunya. Protestes centrades en centres sanitaris, a CAPs i a Hospitals, moviments als carrers, contra els tancaments de serveis, plantes, quir&ograve;fans, per les llistes d&rsquo;espera i per la p&egrave;rdua de qualitat i de drets laborals. &ldquo;Marea Blanca ha tingut gran incid&egrave;ncia en lluites particulars per evitar acomiadaments i tancaments. Aix&ograve; no &eacute;s tan visible com les grans mobilitzacions, per&ograve; han aconseguit coses que a nivell local poden ser molt importants, com &eacute;s el cas de la lluita a Lleida per evitar el Consorci Sanitari&rdquo;, explica Mir.
    </p><p class="article-text">
        De fet, segons aquest expert en moviments socials, &eacute;s dif&iacute;cil mantenir les mobilitzacions, ja que van molt lligades, explica, a moments concrets. &ldquo;&Eacute;s dif&iacute;cil saber quan duraran, si un canvi de govern pot portar a pol&iacute;tiques diferents &eacute;s possible que fruit de l&rsquo;esgotament la mobilitzaci&oacute; no vagi a m&eacute;s&rdquo;, explica Mir. &ldquo;No estem davant d&rsquo;un actor com la PAH (Plataforma d&rsquo;Afectats per la Hipoteca) que treballa constantment per la mobilitzaci&oacute; perqu&egrave; tenen un objectiu concret molt clar, en aquest cas la Marea Blanca t&eacute; tota una llista d&rsquo;objectius i qui es mobilitza no s&oacute;n activistes sin&oacute; m&eacute;s aviat afectats&rdquo;, explica. Aix&ograve; fa que pugui ser m&eacute;s dif&iacute;cil mantenir la mobilitzaci&oacute; en actiu o organitzar grans accions. &nbsp;
    </p><h3 class="article-text">La lluita al carrer</h3><p class="article-text">
        L&rsquo;Enric Feliu recorda com un dels grans dies <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Centenars-manifesten-Mataro-desmantellament-sociosanitari_6_452214789.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la manifestaci&oacute; del 14 de novembre a Matar&oacute;</a>&nbsp;per la defensa del centre Sant Jaume. En aquella ocasi&oacute; els manifestants, 700 persones vingudes d&rsquo;arreu del territori, demanaven que no es fes el trasllat de 40 llits de convalesc&egrave;ncia del centre Sant Jaume a l&rsquo;Hospital de Matar&oacute;, perqu&egrave; suposaria perdre 40 llits d&rsquo;aguts de l&rsquo;Hospital. &ldquo;Aquell dia hi havia pres&egrave;ncia de tots els col&middot;lectius locals i territorials, va ser important que la gent acceptes despla&ccedil;ar-se, perqu&egrave; entenien que aquesta lluita era tamb&eacute; la seva lluita&rdquo;, relata l&rsquo;Enric.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hem d&rsquo;entendre que quan tanquen un CAP a una comarca aquesta &eacute;s tamb&eacute; la nostra lluita&rdquo;, puntualitza. Destaca tamb&eacute; les mobilitzacions en contra del projecte del big data sanitari, el VISC+, i recorda l&rsquo;acte que van organitzar al setembre a la Universitat de Barcelona per parlar d&rsquo;aix&ograve;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/076bcdf7-0815-4503-8f5e-56482ac3cde7_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/076bcdf7-0815-4503-8f5e-56482ac3cde7_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/076bcdf7-0815-4503-8f5e-56482ac3cde7_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/076bcdf7-0815-4503-8f5e-56482ac3cde7_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/076bcdf7-0815-4503-8f5e-56482ac3cde7_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/076bcdf7-0815-4503-8f5e-56482ac3cde7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/076bcdf7-0815-4503-8f5e-56482ac3cde7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Una altra de les accions destacades va ser <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Prop-lhospital-Vall-privatitzacions-sanitaries_6_388871121.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la cadena humana que va envoltar de la m&agrave; de 1.500 persones l&rsquo;hospital Vall d&rsquo;Hebron </a>el 17 de maig de l&rsquo;any passat. Exigien un sistema nacional de salut catal&agrave;, de qualitat, universal, p&uacute;blic i demanaven, com havien fet en altres ocasions, la dimissi&oacute; del conseller de salut, Boi Ruiz.
    </p><p class="article-text">
        Vist en perspectiva, l&rsquo;Enric Feliu est&agrave; satisfet amb el que han aconseguit. &ldquo;El fet d&rsquo;establir un conseller que no sigui Boi Ruiz ja &eacute;s una vict&ograve;ria&rdquo;, diu. &ldquo;El primer &egrave;xit ha estat posar en seu parlament&agrave;ria aquests defectes o problemes dels quals ens queix&agrave;vem al carrer. &Eacute;s un &egrave;xit que estiguem en marxa, hi havia molts dubtes, estem vius i ens respecten des d&rsquo;&agrave;mbits pol&iacute;tics&rdquo;, afegeix. Per altra banda anima a m&eacute;s gent a unir-se a la lluita perqu&egrave; diu que &ldquo;cal defensar la salut perqu&egrave; &eacute;s la primera qualitat que tenim com a persones&rdquo;. &ldquo;Sense salut estar&iacute;em desapareguts&rdquo;, reflexiona per acabar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/marea-blanca-catalunya-sanitat-publica_132_4107773.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 13 Mar 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244374" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244374" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Marea Blanca de Catalunya, un any de lluita per la defensa de la sanitat pública]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Marea Blanca,Lleida,Cataluña,Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
