Treballadors denuncien que el nou model de transport sanitari menysté la qualitat assistencial

Des que el nou model de Transport Sanitari Integral de Catalunya va posar-se en marxa el passat 3 de novembre, començant per la Regió Sanitària de Lleida, ha anat aixecant polseguera per gairebé tot el territori, a mesura que s'anava implantant de manera gradual. Després de l'últim tram del desplegament, que es va fer a la Girona, l'Alt Maresme i el Camp de Tarragona el passat 14 de gener, la UGT ha denunciat aquest dijous que el nou model de transport sanitari provoca incongruències, acomiadaments i pitjor servei per als usuaris.

Amb l'adjudicació dels 13 lots –un per regió sanitària– en el darrer concurs per prestar assistència del Servei Català de la Salut i amb un pressupost de licitació de 214 milions d'euros anuals, s'apostava per primera vegada per unificar la gestió del transport no urgent (fins llavors coordinat pel CatSalut) i l'urgent (coordinat pel Sistema d'Emergències Mèdiques) en mans d'un sol gestor: el SEM per “millorar la coordinació de les dues modalitats de transport i augmentar l'eficiència de recursos i de gestió”. Una altra novetat important era la contractació dels anomenats 'Vehicles d'Intervenció Ràpida (VIR)', un vehicle tipus monovolum dotat d'un equip assistencial format per un metge i un tècnic de transport sanitari que pot fer assistència però no pot realitzar transport de pacients. 

La formació al personal, desigual al territori

Una de les incongruències que denuncia a Catalunya Plural Ramon Vilella, secretari sector Transport Sanitari UGT de Catalunya, és que la formació per part de les empreses adjudicatàries als treballadors, per tal d'explicar-los el funcionament dels nous vehicles i els aparells d'electromedicina amb els que compten, ha estat desigual al territori. “En alguns casos s'ha fet onze hores de formació mentre que en d'altres s'ha fet una sessió informativa de 30 minuts”, explica Vilella. La formació, destaca, és bàsica per adaptar-se als nous vehicles, que funcionen amb canvi de marxes automàtic i pesen més que els anteriors.

D'altra banda, passa el mateix amb l'aparell mèdic. Fins ara els vehicles disposaven de Desfibril·ladors Automàtics (DEA) mentre que ara disposen de desfibril·ladors semiautomàtics (DESA) i la manca de coneixement suficient de les possibilitats i el funcionament del nou aparell suposen un clar impediment per qui l'ha de fer servir. “Els nous aparells són d'ús professional, estan molt bé però cal una formació adequada”, matisa Vilella. De fet, des del sindicat apunten que en dos mesos s'han produït cinc accidents amb els nous vehicles.

Demores i falta d'un protocol

Una altra incongruència és que en alguns casos els Vehicles d'Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM per “prioritzar l'assistència qualificada sobre el trasllat de pacients”, està arribant més tard que altres vehicles, fet que pot suposar un problema ja que hi ha un tipus de vehicle, els de Suport Vital Bàsic, que només compten amb dos tècnics i no compten amb cap metge. És el cas de Lleida, on el VIR està situat a Alcarràs. “En alguns casos el problema amb els VIR és per la disposició i també perquè no s'ha protocolitzat adequadament”, diu Vilella. 

Una queixa que no és nova però que s'accentua amb aquest model, asseguren des d'UGT, és la reducció de les demores i una major eficiència en el transport no urgent. “No es prioritza la qualitat del servei”, assenyala Vilella que explica que les quatre hores màximes d'espera s'incompleixen en molts casos i que un vehicle pot arribar a fer recorreguts que tot i passar per davant l'hospital no paren perquè han d'anar a buscar pacients de diversos municipis i que fins i tot podrien ser d'una mútua.

Quan l'empresa que proveeix el transport sanitari és la mateixa en més d'un lot, com passa ara al Vallès Oriental i l'Occidental, es produeix el fet, segons Vilella, que s'intenta amb menys personal cobrir més territori. En aquests sentit, aquesta setmana la plantilla de la UTE Falck-Ambulàncies Sabadell, l'empresa que opera al Vallès, va aprovar convocar tres dies de vaga per exigir la readmissió de vuit treballadors que haurien estat acomiadats fa uns dies.