Durant la reactivació de l'economia, després de la covid-19 ja vam percebre un fenomen politicoeconòmic que repercuteix directament en el preu de l’habitatge, anomenat turisme residencial o turisme de segones residències. L’obertura de noves rutes aèries a zones d’alt poder adquisitiu fomenta un turisme d’alt poder adquisitiu amb interès per la compravenda d’immobles. Amb l’ampliació de l’aeroport de Palma iniciada el 2019 amb el DORA II (2019-2026), els responsables polítics van començar a maniobrar en una nova estratègia turística, la connexió de Palma amb el món. Hauríem de demanar si Miquel Ensenyat de MÉS per Mallorca era conscient que l'obertura de la nova ruta aèria, Palma amb Nova York, suposaria obrir-nos al mercat immobiliari internacional. 

Aquesta obertura ha suposat una ferida oberta de la crisi d’habitatge que han aprofitat inversors i compradors estrangers. Prop de quatre immobiliàries dels Estats Units van desembarcar o van multiplicar els seus clients interessats a comprar habitatge a Mallorca. Només cal veure com augmentaren un 300% la venda d’habitatges de luxe amb la inauguració de la ruta nord-americana. Un nou mercat estranger que sols busquen segones residències i immobles de gran valor. 

Aquest fenomen es va iniciar i repetir durant el Govern del Pacte i s’ha perllongat amb el Govern de Prohens. Des del 2022 amb el vol a Nova York fins al 2026, s’han obert prop d’11 noves rutes aèries: Suïssa, Dubai, Andorra, Bournemouth, Montreal (Canadà), Dinamarca, Washington, Bremen, Abu Dhabi, Nàpols, Budapest. I encara negociant l'obertura de noves a Àsia. 

L'estratègia és clara: obrir-nos al mercat exterior i facilitar l’entrada de capital estranger. El lliure mercat s’encarrega de l’arribada de noves immobiliàries i propietaris per l’adquisició i compra-venda d’immobles per a nous clients. 

Aquestes polítiques es justifiquen únicament des d’un punt de vista econòmic perquè fa pujar el PIB i atreu un turisme de luxe que afavoreix a un lobbie turístic molt petit. No obstant, comercialitzar amb el dret a l’habitatge suposa incrementar la crisi d’habitatge i accentuar els problemes i desigualtats socials. 

Desafortunadament, el futur no pinta bé. AENA vol aprovar un nou pla aeroportuari DORA III (2027-2031) que preveu una nova inversió mil milionària als aeroports balears. A les Balears es preveu incrementar els aeroports d’Eivissa i Menorca i la capacitat de càrrega de Mallorca. En una situació greu de crisis d’habitatge, les polítiques neoliberals i de creixement turístic i econòmic suposen una amenaça per a la societat. 

A menudo se tachan a los negacionistas de idiotas, pero la verdad que ya casi no quedan negacionistas, sino “negocionistas”. Como predijeron los científicos Antonio Turiel y Juan Bordera, los “negocionistas” son los nuevos agentes que niegan el cambio climático por motivos económicos o los que se aprovechan para hacer negocio y enriquecerse. Y posiblemente el máximo exponente “negocionista” es el presidente estadounidense Donald Trump. 

Es muy fácil tachar a Trump de loco o idiota por sus políticas ultraliberales, pero estas tienen un trasfondo económico de grandes magnitudes que no se puede ignorar y calificar simplemente de idiotas. Entender esto nos ayudará a comprender la política internacional que se está desarrollando contra Groenlandia, Venezuela… 

El deshielo de Groenlandia y del Ártico por la crisis climática supone una oportunidad comercial que Estados Unidos no puede perder. La pérdida de masa de hielo del océano Ártico permite el desarrollo de nuevas rutas de comercio marítimo de menor recorrido y sobre las cuales EE.UU. quiere tener un mayor control ante su uso por China y Rusia. 

Además, el deshielo también supone una pérdida del hielo continental, el que se encuentra sobre tierra, de territorios como Groenlandia. Esto supone nuevas oportunidades para los controles de las rutas marítimas próximas y para el desarrollo de industrias mineras para extraer sus recursos naturales. 

La crisis climática también le ayuda a su estrategia geopolítica de desestabilizar a países rivales de oriente. Países generalmente afectados en fuerte medida por las consecuencias climáticas, convirtiéndolos en países más vulnerables e inestables. Sin ir muy lejos, Irán, país con fuertes revueltas este enero de 2026 en el que Estados Unidos amenaza intervenir, en diciembre de 2025 era amenazado de ser evacuado por la sequía. 

Pero ser “negocionista” no impide ser negacionista, puedes admitir que existe el cambio climático y simplemente aprovechar vilmente las consecuencias para hacer negocio. Pero el “negocionismo estadounidense” le obliga a ser negacionista, porque admitir el cambio climático pondría en jaque una de las mayores economías de Estados Unidos: la industria petrolera. El país no puede dejar de producir, refinar y comercializar petróleo, por el “bien” de su economía y control energético. No obstante la escasez de sus recursos fósiles le obligan a tomar nuevos yacimientos de petróleo para que no decaiga su economía. Eso explica la intervención y coerción militar sobre Venezuela para acceder a sus recursos petroleros. 

El desembre de 2025 tornaren a aparèixer de forma fugaç, però eficient, les protestes dels agricultors francesos i europeus. Malgrat la poca durada i passar gairebé desapercebudes, han aconseguit una petita victòria forçant al Parlament Europeu a posposar la votació sobre l’acord Mercosur i les ajudes de la PAC. 

En resum, la PAC (Política agrària comú) és la política de la UE dirigida al sector agrari i que estableix les normes polítiques i ajudes econòmiques per la subsistència de l'agricultura de la Unió Europea. La reducció del pressupost de la PAC en un 20% que planteja la Unió Europea amenaça l’activitat agrícola i la sobirania alimentària europea, a més d’incrementar la dependència cap a altres països. 

Doncs un dels principals motius, i més evident, és l’increment del gast militar europeu al 5%. Aquest respon clarament a motius nord-americans i als xantatges econòmics del president Donald Trump. Aqui, cal destacar que Espanya, amb Pedro Sánchez al capdavant, tot i haver incrementat el pressupost militar fins al 2%, no ha cedit als xantatges d’incrementar-lo al 5% que exigia l’OTAN a tots els països membres. Aquesta decisió no ha agradat a ningú. Ni a Donald Trump i Estats Units que amenaça el nostre país amb càstigs econòmics. Ni a l’oposició política, PP i VOX, que malgrat declarar-se defensores del camp, criticaren no pujar la despesa militar al 5% i es posicionen a favor d’un increment del pressupost militar. Tampoc va agradar gens als grups socials, que veuen aquest increment al 2%, i al 5% per l’any 2032, quelcom perjudicial per sectors com l’agricultura o la sanitat. 

A aquest malestar s’hi suma el tractat de lliure comerç UE- Mercosur. Un acord de comerç amb els països d’Amèrica Llatina (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) que pretén reduir els aranzels i fomentar el comerç entre els dos continents. Aquest acord suposa una amenaça europea i va en contra els interessos agrícoles. Per una part, permet comercialitzar amb productes que usen tòxics, desforesten els boscos i que violen els drets humans i laborals. Uns productes amb un cost econòmic inferior que fan una competència als productes europeus que sí que compleixen amb una normativa més estricta. 

Des de fa anys el tractat està en constant revisió tècnica i legal i la ratificació de l’Acord no ha estat possible per la forta oposició de la societat civil, països com França o Àustria i les revoltes dels pagesos. No obstant això, molts partits polítics (PP, PSOE, VOX, Cs i PNV) i empreses (Santander) es mostren a favor dels tractats de lliure comerç per fomentar l’economia, tot i que sigui a costa del planeta i el sector agrari europeu. 

Encara que el turisme es vesteixi de seda, turisme fòssil es queda. I és que, malgrat les intencions de la indústria del turisme per qualificar positivament la seva activitat amb paraules com a sostenible o responsable, no es pot negar que l'activitat turística continua fortament arrelada als combustibles fòssils.

És impossible negar que l'activitat turística està lligada i sustentada a un transport fòssil com són els aeroports, els creuers i el transport rodat, principalment. Per això, incrementar la indústria turística suposa un notable va incrementar de les emissions i una contribució a la crisi climàtica. Les dades de l'INE ens delaten aquest increment i les intencions del Govern d'Espanya per a portar-nos a ser un dels primers països del món amb més turisme, sense atendre els impactes d'aquesta indústria. Només el 2024 van arribar més de 93 Milions de turistes al nostre país.

L'estat espanyol té una xarxa de 45 aeroports de llarg a llarg del territori. Aquests aeroports són competència d'AENA, empresa semipública, que amb forts interessos econòmics arrelats en el turisme. Motivada per l'increment de l'activitat turística està preveu actualitzar la xarxa d'aeroports amb un conjunt de projectes d'ampliacions d'aeroports i les seves activitat aeroportuària. Aquest suposa la principal amenaça per a la descarbonització de l'economia del nostre país i la lluita contra la crisi climàtica. Mentre més de la meitat del territori es troba en risc de desertificació, amenaçada per DANAS, pujada de nivell de la mar, onades de calor, contaminació atmosfèrica, etc. Els nostres governants només entenen d'economia i increment del PIB. A més la indústria aèria és responsable de l'increment d'aviació privada. L'any 2024 tenim a Espanya 5 aeroports en el Top 20 d'Europa amb més trànsit de jets privats. Només els aeroports de Palma, Madrid, Màlaga, Eivissa i Barcelona superen les 75.000 operacions de jets privats.

Tampoc minva la seva activitat en la mar la indústria dels creuers que continua incrementat les seves escales en l'estat, amb més de 3800 escales només en els ports de Mediterrani. Tampoc es queden enrere les activitats dels iots de luxe, els jets privats de la mar que continua creixent.

Sabem que és impossible pretendre fer turisme sense tenir un mínim impacte, però aquest es pot reduir i trobar alternatives. Per a això cal repensar NO com fer turisme sinó el model turístic que tenim. El turisme és un monstre del consum energètic el transport, allotjament, menjar o activitats d'esbarjo ja suposen el 8% d'emissions globals de CO₂. Cal repensar com invertir els més de 1.400 Milions d'euros que va invertir el Ministeri d'Indústria i Turisme entre el 2019 i 2024 per a potenciar l'economia turística Perquè s'inverteix en ampliacions aeroportuàries i en beneficis a l'aerolínies i no en la millora la xarxa ferroviària i transport públic que permetrà millorar la connexió de l'estat? Perquè es permet el creixement de les infraestructures turístiques com a macroprojectes urbanístics o ports, en lloc de millorar els existents? I perquè no s'atén estudis de capacitat i es limita el turisme en zones saturades i de fomenta el flux controlat en zones més necessitades?

El turisme de masses incrementa significativament, perquè a més turisme més emissions, però canviar quantitat per qualitat no és la solució. Aquest discurs només vol maquillar una realitat amb un decreixement inexistent i substituint un tipus de turisme per un altre que té una petjada de carboni infinitament major i un impacte fins a 5 vegades major en consum de recursos com a aigua o energia. És el que es coneix com elitizació del turisme. Que encara que es presenti com a prosperitat econòmica, els seus diners no pararà als ciutadans sinó s'acumula en menys mans, portant major desigualtats i agreujant problemes com l'habitatge, perquè ells es poden permetre comprar una segona residència en llocs on els residents no es poden permetre un primer habitatge. En moltes zona els estrangers ja adquireixen una de cada 3 habitatges, suposant en la mitjana nacional 1 de cada 5 habitatges.

Si només atenem la perspectiva econòmica, és cert que el turisme es presenta a Espanya com el motor econòmic del país. Això ens està portant cap a una creixent dependència econòmica del turisme, sense atendre els seus impactes climàtics ni socials. El que ha suposat un increment del malestar i les protestes contra el model turístic.

La realitat és que més enllà de la falsa realitat d'un turisme sostenible, continuem impulsant un turisme fòssil que en territoris com Balears després de la pandèmia ha incrementat les emissions per càpita dels GEH en +3'59T per a cada resident. Suposant un obstacle per a la transició ecològica i el canvi climàtic que tant ens presenten.

Aunque el turismo se vista de seda, turismo fósil se queda. Y es que, a pesar de las intenciones de la industria del turismo por calificar positivamente su actividad con palabras como sostenible o responsable, no se puede negar que la actividad turística continúa fuertemente arraigada a los combustibles fósiles. Es imposible negar que la actividad turística está ligada y sustentada a un transporte fósil como son los aeropuertos, los cruceros y el transporte rodado, principalmente. Por ello, incrementar la industria turística supone un notable incrementó de las emisiones y una contribución a la crisis climática. Los datos del INE nos delatan este incremento y las intenciones del Gobierno de España para llevarnos a ser uno de los primeros países del mundo con más turismo, sin atender a los impactos de esta industria. Sólo el 2024 llegaron más de 93 Millones de turistas en nuestro país.

El estado español tiene una red de 45 aeropuertos a lo largo y ancho del territorio. Estos aeropuertos son competencia de AENA, empresa semipública, que con fuertes intereses económicos arraigados en el turismo. Motivada por el incremento de la actividad turística está prevé actualizar la red de aeropuertos con un conjunto de proyectos de ampliaciones de aeropuertos y sus actividad aeroportuaria. Este supone la principal amenaza para la descarbonización de la economía de nuestro país y la lucha contra la crisi climática. Mientras más de la mitad del territorio se encuentra en riesgo de desertificación, amenazada por DANAS, subida de nivel del mar, olas de calor, contaminación atmosférica, etc. Nuestros gobernantes sólo entienden de economía e incremento del PIB. Además la industria aèria es responsable del incremento de aviación privada. El año 2024 tenemos en España 5 aeropuertos en el Top 20 de Europa con más tráfico de jets privados. Sólo los aeropuertos de Palma, Madrid, Málaga, Ibiza y Barcelona superan las 75.000 operaciones de jets privados.

Tampoco merma su actividad en el mar la industria de los cruceros que continúa incrementado sus escalas en el estado, con más de 3800 escalas sólo en los puertos de Mediterráneo. Tampoco se quedan atrás las actividades de los yates de lujo, los jets privados del mar que sigue creciendo.

Sabemos que es imposible pretender hacer turismo sin tener un mínimo impacto, pero este se puede reducir y encontrar alternativas. Para ello cabe repensar NO como hacer turismo sino el modelo turístico que tenemos. El turismo es un monstruo del consumo energético. El transporte, alojamiento, comida o actividades de recreo ya suponen el 8% de emisiones globales de CO2. Cabe repensar como invertir los más de 1.400 Millones de euros que invirtió el Ministerio de Industria y Turismo entre el 2019 y 2024 para potenciar la economía turística ¿Porque se invierte en ampliaciones aeroportuarias y en beneficios a la aerolíneas y no en la mejora la red ferroviaria y transporte público que permitirá mejorar la conexión del estado? ¿Porque se permite el crecimiento de las infraestructuras turísticas como macroproyectos urbanísticos o puertos, en lugar de mejorar los existentes? ¿Y porque no se atiende a estudios de capacidad y se limita el turismo en zonas saturadas y de fomenta el flujo controlado en zonas más necesitadas?

El turismo de masas incrementa significativamente, porque a más turismo más emisiones, pero cambiar cantidad por calidad no es la solución. Este discurso sólo quiere maquillar una realidad con un decrecimiento inexistente y sustituyendo un tipos de turismo por otro que tiene una huella de carbono infinitamente mayor y un impacto hasta 5 veces mayor en consumo de recursos como agua o energía. Es lo que se conoce como elitización del turismo. Que aunque se presente como prosperidad económica, su dinero no va a parar a los ciudadanos sino se acumula en menos manos, trayendo mayor desigualdades y agravando problemas como la vivienda, porque ellos se pueden permitir comprar una segunda residencia en lugares dónde los residentes no se pueden permitir una primera vivienda. En muchas zona los extranjeros ya adquieren una de cada 3 viviendas, suponiendo en la media nacional 1 de cada 5 viviendas.

Si sólo atendemos a la perspectiva económica, es cierto que el turismo se presenta en España como el motor económico del país. Eso nos está llevando hacia una creciente dependencia económica del turismo, sin atender a sus impactos climàticos ni sociales. Lo que ha supuesto un incremento del malestar y las protestas contra el modelo turístico.

La realidad es que más allá de la falsa realidad de un turismo sostenible, continuamos impulsando un turismo fósil que en territorios como Baleares tras la pandemia ha incrementado las emisiones per cápita de los GEH en +3'59T para cada residente. Suponiendo un obstáculo para la transición ecológica y el cambio climático que tanto nos presentan.

Els molins aiguaders o molins d’extracció d’aigua són un dels elements patrimonials més identitaris de Mallorca. Aquesta obra d’enginyeria mallorquina s’ha convertit en un símbol identitari de la nostra cultura i el paisatge. Tot i la seva bona consideració, estem perdent el paisatge molinològic mallorquí. 

La poca valoració i rendibilitat econòmica del treball agrícola, la salinització dels aqüífers, la degradació del món agrari, els alts costos econòmics i la falta d’alternatives han portat a l’abandonament i degradació progressiva dels molins d’extracció d’aigua i el seu paisatge associat. Però… es poden recuperar els molins? Quines possibilitats presenten? 

A Mallorca existeixen actualment prop de 2.300 molins d’extracció d’aigua, menys de l’1% es troba en funcionament. A Palma trobem la major concentració amb 1.066 molins, d’aquests menys del 7% dels molins es troben restaurats. Malgrat les dificultats econòmiques i la poca rendibilitat, fet que desincentiva als propietaris, els darrers anys s’estan esbrinant noves possibilitats per la recuperació d’aquest patrimoni.

Actualment trobem diferents motius que han incentivat la seva recuperació. El seu valor estètic i identitari com a icona ha motivat a restaurants, empreses de rent-a-car, hotels, agroturismes, centres comercials… a la seva recuperació com imatge de prestigi de l’empresa o com atractiu turístic. Una petita part ha recuperat la seva funció original d’extracció d’aigua, ja sigui per regar l’hort o bé per nostàlgia familiar o històrica. Alguns d'ells incentivats per les ajudes públiques. 

No obstant, la recuperació dels molins ofereixen més possibilitats. Pot ser com element cultural museístic, per conservar i divulgar els coneixements envers aquest patrimoni i la seva història. I, per altra banda, el seu interès com atractiu turístic que incentivaria la recuperació d’un paisatge molinològic a través de rutes culturals i visites turístiques d’un territori que degradat i que no gaudeix de gaire interès turístico-cultural. 

I, en darrer lloc, i possiblement més interessant, la rehabilitació dels molins per la producció d’energia. Malgrat alguns antecedents fallits, des de el 2022 existeix un primer prototipus exitós de molí tradicional que produeix energia. Aquest té una potència de 15kw, però que pot ser millorada notablement fins als 20 kw o fins i tot als 40 kw. El sistema de producció elèctric substituiria la maquinària tradicional, perdent una part rellevant, no obstant es podria incorporar una motobomba d’extracció elèctrica perquè mantingués l’ús tradicional, aprofitant així al màxim l’energia. 

Aquestes noves possibilitats obren un nou horitzó per al futur dels molins de Mallorca. No obstant això, encara queda molt camí per fer, cal apostar per la investigació tecnològica per fer aquesta alternativa viable i apostar per la recuperació dels oficis artesanals de fuster i ferrer que permeten la fabricació, restauració i manteniment d’aquest patrimoni. 

A més a més, la recuperació i rehabilitació d’aquest patrimoni cultural i el seu paisatge ens permet avançar cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats en l'Agenda 2030.

Per una part, la recuperació dels molins i el seu paisatge agrari ens permet avançar cap a la sobirania alimentària del territori a través de la recuperació de l’activitat agrícola i ramadera. La seva recuperació suposa recuperar i mantenir viu els coneixements agrícoles, culturals i artesanals lligats a l'activitat dels molins. Recuperar el paisatge deteriorat, suposaria lluitar contra la desertificació i degradació de les terres i els seus ecosistemes.

La recuperació cultural promou una educació cultural, estils de vida i pràctiques de producció i consum responsables i sostenibles a partir de l'ús eficient dels recursos, com l'ús de l'aigua que feien els nostres avantpassats. 

A més, la recuperació d'una indústria i artesania lligades als molins que tingué diversos tallers de fusters i ferrers i a la que ara hi sumariem la innovació tecnològica per produir energia elèctrica contribuiria a diversificar l'economia balear. També la seva rehabilitació per produir energia elèctrica suposaria avançar cap al repte de produir energia neta assequible i no contaminant. I la recuperació d’aquestes infraestructures contribuiria a tenir unes ciutats i comunitats sostenibles, avançant en l’autosuficiència.

En definitiva, la recuperació del paisatge molinològic suposa una oportunitat per avançar cap a un nou model de futur més sostenible mentre recuperam una part de la identitat cultural de les Balears. 

A menudo se critica a la generación joven por ser una “generación débil” o una generación de cristal, poco trabajadora que solo piensan en su disfrute y que no les importan los problemas sociales ni la vida pública. 

Y es cierto que en todas las generaciones hay gente vaga y desinteresada, pero, ¿son justas estas críticas a la juventud? 

La mayoría de críticas a los jóvenes proviene de gente adulta o mayor que las formulan a través de un filtro anticuado y muchas veces bajo el argumento “Es que yo cuando era joven…” o “Yo a tu edad…”. Pero son esas generaciones adultas las mismas que ignoran la realidad y el contexto histórico en el que vive la juventud y que ayudan a entender por qué la juventud es así. Además, la situación de la juventud en las Islas Baleares es especialmente complicada.

Pues bien, si la juventud comprende la edad entre 15 y 29 años, en Baleares este rango de población no llega al 17%, mientras que la población adulta, comprendida entre 30 y 64 años, representa el 52%. Esta diferencia cuantitativa supone un primer desinterés político en la juventud para rascar votos. A esto hay que sumarle que la población joven es, a diferencia de hace 20 años, mucho más diversa, atendiendo a la nacionalidad, actualmente el 14’7% es extranjera, frente al 3% que había hace 20 años. En Baleares uno de cada tres jóvenes residentes ha nacido fuera de España.  

La poca preocupación y participación juvenil en la vida pública es una de las grandes críticas. ¿Pero es solo culpa de la juventud? La sociedad española es actualmente de las regiones del mundo que más desconfía de los políticos, un 72%. Es un hecho generalizado que no solo afecta a las generaciones jóvenes, aunque si es en ellas donde se pone más el foco de la pasividad. Aquí cabría preguntarse: ¿se ha educado a la juventud bajo un clima de desencanto público y político? 

A esto hay que sumarle la falta de recursos y espacios que se destinan a la juventud. No solo que estos son escasos, y muchos se dedican al ocio, sino que son prácticamente inexistentes o al menos desconocidos los espacios para el asociacionismo o la participación de grupos juveniles sin ánimo de lucro. Este hecho también explica posiblemente la carencia de movimiento juvenil en las Islas Baleares. 

La falta de participación juvenil no solo se explica por estos motivos, sino principalmente debido a la precariedad con la que vive y se desarrolla la juventud. Es decir, la juventud tiene que afrontar muchas barreras económicas que le impiden una estabilidad propia. Por una parte, tenemos el acceso a la vivienda, la situación es mucho más complicada de lo que lo tuvieron nuestros padres. En Baleares las personas jóvenes tendrían que destinar un 122% de su sueldo para pagar el alquiler. Además, la precariedad laboral de un sistema económico atascado en el turismo agrava la pobreza al 20% de la población. Una juventud marcada por la precariedad y sin acceso a la vivienda es una juventud con problemas de salud mental y una juventud con más dificultades para participar en asociaciones o la mejora social. Una juventud que percibe un salario medio (20.090 euros) por debajo el promedio estatal (19.413 euros). Un sector laboral ocupado principalmente en el sector servicios, lo que explica tal precariedad y también el abandono escolar. 

En Baleares el modelo económico y la situación social empuja a la juventud al abandono escolar. La cifra es del 18’2%, siendo la segunda comunidad autónoma española con mayor abandono escolar. Además, las personas jóvenes que apuestan por seguir estudiando una formación superior se acaban yendo fuera por estudios. A esto se le suma el talento joven que tiene que huir en busca de oportunidades laborales, ya que el mercado laboral entregado al turismo acaba excluyendo al talento de muchas otras disciplinas científicas. La cifra de jóvenes que viven fuera de Baleares se ha duplicado los últimos diez años, hasta llegar a los 12.000 jóvenes. 

No obstante las barreras, se sigue criticando a la juventud como la generación de cristal. Pero ha sido con esta generación con la que la salud mental ha cogido mayor importancia en la sociedad. Una sociedad que está marcada por las nuevas tecnologías y, con ellas, el bombardeo constante y la sobreinformación, que hace mella en la inhibición o sobresaturación de la realidad. Nos convierte en una sociedad más individualista y con menos tejido social de apoyo entre personas. Una juventud con los grandes retos globales como la crisis climática, los conflictos bélicos, la crisis de biodiversidad, pandemias, la lucha por la vivienda o los derechos humanos, entre otros. Un contexto que perfora sobre la salud mental de los jóvenes y que hace que se incrementen año tras año las cifras de suicidio. 

Pese a las críticas, cabe destacar que en Baleares la juventud ha jugado un papel fundamental en la lucha social en los últimos años. Sin ellos no habrían sido posible las principales protestas sociales: por la defensa de la lengua y la cultura, contra el cambio climático, por el derecho a la vivienda y contra el modelo turístico. 

El territori és un bé escàs a les Illes Balears, som la comunitat autònoma de menor superfície terrestre de l’estat espanyol: 4.992 km2. Aquest territori finit ha de suportar una pressió demogràfica considerable de 249 persones per km2, la cinquena més alta de l’estat i a això sumar-li la pressió humana de població no resident més alta de l'Estat amb més de 17 milions de turistes cada any. 

Aquest creixement econòmic basat en el creixement turístic ens ha portat a un creixement de la demanda de recursos com l'aigua, l'energia i el territori. Per fer possible aquest creixement econòmic s’ha requerit el sacrifici de grans superfícies de terra. 

Per una part, l’augment de la població i pressió humana ens ha obligat a un procés d’urbanització que encara no coneix límits. Només el període de 2015 a 2021 s’ha construït un total d'11 km2. Malgrat l’increment de les urbanitzacions, podem veure com no se soluciona la crisi de l’habitatge, això és perquè les noves construccions es troben dirigides a l’alt poder adquisitiu i no a l’habitatge. Però es continua sacrificant espai natural per l’especulació com Sa Pedruscada (Capdepera), s'Estany de'n Mas (Manacor), al polígon de Llevant (Palma), Port d’Andratx, etc. 

Només el període de 2015 a 2021 s’ha construït un total d'11 km2. Malgrat l’increment de les urbanitzacions, podem veure com no se soluciona la crisi de l’habitatge, això és perquè les noves construccions es troben dirigides a l’alt poder adquisitiu i no a l’habitatge

La construcció de noves urbanitzacions suposen un increment de la demanda de recursos tant de materials, com d’energia, aigua i aliments. L’extractivisme de materials per noves urbanitzacions alimenta la indústria de les pedreres a Mallorca i fora. Solament a Mallorca ha crescut un 300% els darrers 30 anys la superfície explotada arribant a les 135 ha de les pedreres més grans d'Alaró, Porreres, Felanitx i Manacor i que podrien arribar a les 210 hectàrees. Això en un moment de proliferació i amnistia a cases irregulars en rústic. 

A més, el creixement urbanístic també suposa un augment del consum d’aigua, tant per la construcció sense regulació amb piscines com per al consum humà. El col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics (COAAT) ja avisa que les noves construccions a les Balears són de luxe i moltes es construeixen amb piscina. Solament les piscines legals, unes 77.000 que existeixen ocupen una superfície de 370 hectàrees. Solament l’evaporació de l’aigua de les piscines suposa el 5% del consum d’aigua a les Balears. A més l’increment de construccions en rústic suposa una amenaça de la contaminació dels aqüífers. 

Solament l’evaporació de l’aigua de les piscines suposa el 5% del consum d’aigua a les Balears. A més l’increment de construccions en rústic suposa una amenaça de la contaminació dels aqüífers

A més cal tenir en compte l’ocupació d’una superfície important per espais d’oci com el golf. Solament a Mallorca tenim uns 25 camps de golf ocupen una gran extensió de terreny amb un enorme impacte hídric. Doncs, cada m2 de golf suposa un consum entre 1.500 i 2.000 litres aigua anuals.

També creix la demanda energètica. Gran part d’aquesta energia, aproximadament un 30-35% ve de la península, un 35-40% ve de cicle combinat a partir de gas i els darrers anys aproximadament un 25% és a partir de renovables. El consum d’energia renovable pretén créixer, però això amenaça amb grans projectes de renovables sobre el territori. Solament els darrers anys han proliferat més de 60 projectes principalment de centrals fotovoltaiques. Sols els projectes de majors dimensions ocuparan una superfície de sòl rústic de 3’2 km2. A més estan proliferant altres projectes energètics com l’hidrogen verd que ja amenacen zones com a Llucmajor, que han adquirit 400 ha. 

Regular i reduir el nombre de turistes afavoriria a aturar el consum de territori i la degradació d’uns paisatges que es troben sobreexplotats per l’activitat econòmica.

Malgrat fa més de 50 anys que l’activisme ecologista actua per protegir el planeta, els darrers anys els moviments climàtics estan patint una repressió sistèmica. Aquesta repressió ve justificada per l’estat per les noves vies d’actuació que han començat a explorar els activistes. Aquests casos i modes de repressió patits els darrers anys són diversos.

El primer cas de repressió és cap a la llibertat d’expressió i llibertat de la premsa. Ho vàrem veure el 2022 amb les protestes dins museus, on les periodistes que varen cobrir la notícia també foren detingudes o acusades d’una acció que no participaven. Va passar al museu egipci de Barcelona i al Museo del Prado a Madrid. Fou el cas de la periodista Mar Sala, que un any després dels fets la jutgessa acabàs arxivant el cas. 

La repressió de la protesta també s’ha incrementat, dificultant a vegades el dret a la protesta. Ho hem vist amb Greta Thunberg, que els darrers anys ha estat arrestada més de tres ocasions en protestes pacífiques: contra la destrucció d’un poble per una mina gegant a Lutzerath (Alemanya), a la Haia per participar en una protesta en el carrer contra el subsidi del Govern holandès a les empreses fòssils, a Londres contra la indústria fòssil i per participar en una concentració prop d’Eurovisió per protestar contra el genocidi de Palestina. I també ho veim en altres parts del món on les protestes són directament reprimides, com Balotxistan (Pakistan), on reprimiren i arrestaren unes 300 persones a una manifestació. Agressions que també trobem a Canàries al Puertito de Adeje. 

Un grau més de la repressió són les sancions econòmiques, són molts els casos dins el nostre estat que es multen a les activistes. El maig de 2020, moment de pandèmia, es multà amb 2.700 € a tres joves de Granada per pintar missatges amb guix en terra a la nit. A Mallorca es va multar amb 4.000 € a la Plataforma contra els Megacreuers per una protesta simbòlica feta el 2022 a bord d’un veler. També a judici són portades dues dones del Mar Menor per aturar una excavadora. Però les multes més elevades se les emporten Rebelión Científica, amb 350.000 € i Futuro Vegetal, amb uns 500.000 €, per a diferents protestes climàtiques. 

La presó és l’altra gran sanció a la qual s’enfronten moltes d’aquestes activistes. Rebelión Científica acumula fins a 21 mesos de presó per tirar aigua amb colorant biodegradable al Congrés. O la detenció de les activistes de Futuro Vegetal, perquè la Fiscalia General de l’Estat les declara juntament amb Extinction Rebellion una organització criminal. Detencions que en molts casos l’entitat denunciava que no es garantien el seu benestar i les seves dietes veganes. 

Per no parlar d’altres parts del món, com el cas de l’activista francesa Coline Fay, que fou condemnada a cadena perpètua per participar en una protesta pacífica al Senegal. Després de mig any d'incertesa i pressions s’aconseguí que l’ambaixada francesa actuàs per alliberar-la. 

A més d’això, la policia també ha posat en marxa altres mecanismes de vigilància i espionatge de les activistes. Un primer cas el trobem en les detencions o identificacions de les activistes en protestes on es guarden les seves dades en llistes secretes per controlar els seus moviments fora les fronteres. Un segons cas és el de la infiltració de policia secreta dins els moviments socials, per captar informació confidencial i boicotejar l’activisme. 

Les persones advocades que defensen a les activistes han assegurat que la Fiscalia General de l’Estat ha obert una línia de repressió contra el que anomena ecologisme radical, doncs com els va afirmar la brigada d'informació policial “desde que no existen delitos de izquierda radical, nosotros ahora estamos dedicados al ecologismo radical”. 

Mai en la història el nostre territori havia excedit tant els seus límits com el 2023. Vivim en una economia regida pel creixement econòmic, amb l’únic objectiu de seguir fent més doblers sense tenir en compte els impactes que suposa estimular les activitats econòmiques. Així doncs, l’economia de les Illes Balears s’ha convertit en un model econòmic amb les venes obstruïdes de colesterol on la riquesa no circula, sino que es queda retinguda, amenaçant la salut de tots. Són molts els símptomes que indiquen el mal estat de salut del nostre sistema i que aquest any han assolit nivells mai vists. 

Començam per la pressió humana més alta mai registrada. Un aeroport que torna a barrer rècord amb més de 30 milions de passatgers, dels quals més de 22 milions internacionals. Mai les Balears havien arribat als 17 milions de turistes, i aquest any quasi arriben als 18 milions, el que multiplica x15 la població resident. Més turistes i més doblers. Doncs també hem batut rècord en facturació, amb més de 19.400 milions d'euros. Però, on són aquests doblers? 

Som una economia amb colesterol perquè la riquesa no circula, sino que queda retinguda. L'1% de la població hi té el 23% de la riquesa de l’arxipèlag i el 50% té dificultats per arribar a final de mes. Ho veim quan augmenta el tràfic de jets privats o la fortuna dels hotelers, mentre la majoria de població li costa accedir a preu disparat i ja no somien ni a comprar una casa. 

Aquests excessos de població també queden registrats en un augment de la contaminació. Les dades mostren que el 2021 Balears varen créixer les emissions, emetent de mitjana 5’9 T de CO2. El 2023 ha augmentat el transport i l’aviació ja contamina més que els cotxes a les Balears (prop de 2 milions de T CO2 anuals). Dintre l’aviació destaquen els jets privats, som el 9 aeroport amb més jets privats d’Europa, més de 17 mil. I un trànsit d’operacions de més de 216 mil vols comercials. 

Record històric de temperatures màximes a Balears amb el màxim registre a Llubí 44’9ºC. Un dels anys més secs mai registrats, amb alerta per sequera i amenaces a talls d’aigua el 2024. Fenòmens climàtics extrems com la borrasca Juliette que deixa rècord en nevades a ran de mar o quotes de fins a 3 m d’alçada. 

Rècords que es varen transmetre en un màxim històric de morts per crisi climàtica al nostre país, comptabilitzant més de 11 mil morts per l’any 2022. Tot això per la crema de combustibles fòssils que tornava a registrar màxims mundials el 2023 amb 40’9 gigatonelades, un +1’1% que el 2022. Rècord finançat amb doblers públics, doncs els subsidis als combustibles fòssils foren els més alts mai registrats el 2022 amb més de 7 trilions de dòlars. 

Aquests rècords queden patrocinats amb pressupost rècords, valgui la hipèrbole. S’ha augmentat un +30% el pressupost pel turisme l’any 2024 amb 132’6 milions € per la Direcció General de Turisme del Govern. Dels quals més de 1.380 milions € aniran destinats a l’AETIB per la promoció i màrqueting. Promoció per tornar a batre rècords amb nous turistes de nous mercats com Àsia o Pròxim Orient. 

Un model turístic suïcida sense límits que deroga la moratòria turística o deroga la moratòria als megacreuers. Augmentant el nombre d'avions, creuers i, per tant, de turistes, que contribueix greument a la crisi climàtica.

Per què hem de continuar vivint d’un turisme que ens fan creure que ens enriqueix, mentre alguns empresaris ens diuen que “la massificació forma part de l’experiència de l’illa” i, per tant, els residents ens agradi o no l’hem de sofrir?

Recentment, el 18 de setembre de 2023, s’ha declarat la “Menorca Talaiòtica” Patrimoni Mundial per la UNESCO. Sense dubte això és una gran fita històrica per la cultura de les Illes Balears i especialment de Menorca.

La declaració de Patrimoni Mundial suposa un important ingrès econòmic directe tant per part de la UNESCO com per l’interès turístic que suposa. Aquest distintiu turístic ja es veu reflectit en les illes de Eivissa i Mallorca, però la seva gestió turística no ha estat aquella esperada. Tothom conèix la massificació turística que pateixen les illes

La UNESCO als seus informes ya califica la mala gestió turística com una amenaça per a la conservació i protecció dels Valors Universals Excepcionals (VUE). També ho remarca l’organisme mundial ICOMOS:

Las actividades turísticas y los proyectos de desarrollo excesivos, mal planificados o no supervisados pueden imponer niveles inaceptables de cambio en las características físicas, la integridad, la ecología y la biodiversidad del lugar, los sistemas locales de acceso y transporte y el bienestar social, económico y cultural de la comunidad anfitriona.

A Eivissa i Mallorca veim el creixement turístic, encara sense límits, propicia a una mala gestió del Patrimoni Mundial que tenim. Amb vies d’accés que en molts casos estan col·lapsades, amb la posidonia que en molts casos es veu afectada per activitat d’oci, una pèrdua de l’identitat agrària a Tramuntana provocat per la vulnerabilitat i dependència econòmica o la necessitat de redactar una nova llei de la Serra de Tramuntana.

En un context de creixement turístic continu i sense límits, l’amenaça del Turisme és cada vegada mayor. Tenir en compte que només en tràfic aèri el 2019 a Balears fou de quasi 255 mil vols; dels quals un 24.877 a Menorca. El 2022 es va batre rècord amb

264.393 vols a Balears, dels quals 32.427 a Menorca. Un creixement de més del 30%.

El 2023 el trànsit aèri torna a pujar a totes les illes un +9% respecte l’any passat. Sobresurt el cas de Menorca que el que porta d’any 2023 l’aeroport de Menorca torna a batre rècord històric en el nombre de passatgers acumulats respecte l’any 2022 a un creixement del +4’6%.

Tot això mentre la Presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, es compromet a gestionar, explicar y protegir aquest patrimoni per les noves generacions“. Tot això passa la mateixa setmana que s’anuncia que l’aeroport de Menorca ha de ser ampliat per acollir més turistes, en especial jets privats, i amb l’anunci de l’ampliació del port de Ciutadella de Menorca per a poder acollir Creuers.

Com es preveu asegurar els Valors Universals Excepcionals i la validesa d’un patrimoni que acaba de ser declarat Patrimoni Mundial i que les polítiques preveuen explotar-ho econòmicament al màxim, massificant l’illa de Menorca potser a nivells tan alts com la resta d’illes de les Balears.

El problema de la vivienda se sitúa, según el CIS, entre las principales preocupaciones de los españoles del 2023. Esta problemática se ha trasladado en la política que en una situación de elecciones ha derivado en una oportunidad política para captar votos. Pero más allá del interés en rascar votos se encuentra en juego el derecho a la vivienda. Derecho fundamental recogido en la Constitución española y que desde hace varios años se ha convertido en un dolor de cabeza para la mayoría y en un negocio para unos pocos.

Precios altos que no paran de crecer ¿Por qué?

Todos conocemos el problema, el precio de la vivienda está por la nubes. Algunos datos marcan una subida de más de un 30% en un año, situando Balears en primer lugar del encarecimiento de la vivienda, pero ¿por qué? Según políticos y el sector de la construcción, el problema recae en la gran demanda y la limitada oferta. Entonces la solución parece fácil: hay que construir más.

Este argumento es muy fácilmente refutable. Todo el mundo sabe que no podemos crecer de forma ilimitada, que el planeta tiene unos límites que ya estamos superando y cuyas consecuencias estamos sufriendo, lo que llamamos crisis energética y la crisis de materiales. Ésta repercute directamente en la construcción, pues cuanto más caras están las materias con las que se construye la casa más cara se va a vender.

En 2022, el coste de los materiales se incrementó entre un 12% y un 18%, un encarecimiento que se explica por la falta de materiales como la cal o el yeso, que fueron un 40% más caros. Y en segundo lugar, por la crisis energética, es decir, si suben los precios de los combustibles que usan las máquinas para la extracción del material, más sube el coste y más caro se venderá el material. El encarecimiento energético o de combustibles se encuentra muy bien explicado por el científico Antonio Turiel en su blog The Oil Crash.

También conocemos el impacto de construir en suelo rústico y natural. Construir en rústico sólo agrava la crisis alimentaria. Además de poblar hasta el último rincón de las islas esto supone añadir más presión a un sector primario muy deteriorado. El sector primario apenas llega a producir el 15% de los productos que consume la isla, por lo que construir más vivienda en rústico o convertir fincas en agroturismo provocaría una disminución de la producción de alimentos e incrementa la necesidad de llegada de más alimentos. Un círculo vicioso, sin hablar de la importancia de los espacios naturales para la salud de los ecosistemas, las personas y la economía.

Y no, no estamos hablando de construir lo justo para resolver la situación. Como indica Terraferida, desde 2015 a 2021 el urbanismo ha consumido más de 11 km2 sólo en Mallorca, sin solucionar el problema. Y las previsiones de futuro son poco esperanzadoras pues, según el sector de la construcción, se necesitarían construir en Balears 7.000 viviendas cada año para responder a la demanda actual. Esto hace inviable seguir construyendo de forma masiva nueva vivienda. Estamos creciendo por el límite de nuestras posibilidades. Pero ¿por qué se necesita construir tanta vivienda para dar solución a la crisis inmobiliaria? ¿De dónde viene esta alta demanda?

Por una parte se debe al crecimiento constante de la población en Balears y, por otra, a la gran demanda extranjera que existe sobre Balears. La compra de vivienda por extranjeros supuso en 2021 casi el 40% del total de operaciones, de los porcentajes más altos del país. Este hecho provoca que, pese a que se construya más vivienda, gran parte de ella va a caer en manos extranjeras. Este hecho se explica por el mayor poder adquisitivo que tienen los extranjeros en comparación a la población local, agravando la compra por parte de residentes.

Este incremento de la demanda extranjera se puede explicar en gran parte por la política crecentista en gestión turística del Govern durante los últimos años. El incremento de número de visitantes, el más alto del país con 9'2 visitantes por residente, ha hecho que cada vez más vivienda se destine al uso turístico.

Las políticas han sido las principales responsables, principalmente con la apertura de nuevas rutas aéreas con otros países como Estados Unidos, entre otros, lo que ha provocado una entrada del mercado inmobiliario estadounidense que mete más presión a la crisis de la vivienda. Tanto es así que ya se han encontrado muchos casos de expulsión de población residente y ejemplos de inmobiliarias que discriminan y sólo buscan transacciones a clientes extranjeros. Sólo hace falta ver los datos para saber que la vivienda se ha convertido en un negocio. En diez años las compañías han crecido un 95’42%, llegando a septiembre de 2022 con casi 1.500 compañías.

Y el último problema que se nos suma es la vivienda vacía. En Balears tenemos 105.434 viviendas vacías, el 16’17% del total (652.123), lo que supone un factor de encarecimiento del precio.

¿Existen soluciones? ¿Cuáles?

Son muchos los problemas que supone el acceso a la vivienda, pero ¿qué alternativas nos encontramos para solucionar el problema sin que tengan un perjuicio?

- Una ley de vivienda que regule la subida de precios y que intervenga para motivar a los propietarios a sacar a comercio sus propiedades.

- Limitar la compra de vivienda a extranjeros. Debate muy presente y que se trasladó a la Comisión Europea, que señaló que la normativa “prohíbe restringir la compra de inmuebles a ciudadanos de la Unión Europea, salvo por razones imperiosas de seguridad pública o interés general que lo avalara el Tribunal de Justicia de la Unión Europea”. Esta afirmación deja abierta la posibilidad de aplicar tal normativa, lo que ayudaría a acceder a vivienda a gente que quiera residir en el territorio.

No penséis que las Illes Balears seríamos la excepción: ya existen varias regiones y países que han intervenido para regular el problema de la vivienda: Dinamarca, Malta y las Islas Aland exigen residir un mínimo de años para poder comprar una casa. También Croacia aplicó restricciones en la adquisición de tierras agrícolas a ciudadanos de la UE. Otras regiones como Córcega y Flandes también lo intentaron establecer pero sin éxito al ser tumbada la iniciativa por el Tribunal de Justicia de la UE.

Fuera de la Unión Europea encontramos países como Canadá que imponen una sanción o impuesto a aquellos extranjeros que no cumplan un mínimo de años de residencia en el país. O el caso de Nueva Zelanda que directamente prohibió la compra a extranjeros para frenar la especulación y subida de precios.

Además de la adquisición se debería intervenir en los inmuebles destinados a uso turístico. Mallorca cuenta con casi un 5% del parque inmobiliario dedicado al turismo, el más alto de España. Muchas ciudades ya han actuado como es el caso de París que prohibirá más apartamentos turísticos en zonas saturadas.

En España encontramos a Palma que ya lo hizo en 2018 en viviendas plurifamiliares y que ha ayudado al problema. En Andalucía la Junta ya permite a los ayuntamientos limitar la vivienda de uso turístico. En Cambio a Balears con un gobierno del mismo partido político, el PP con VOX, se posiciona en contra de cualquier moratoria o límite.

Ahora bien, las soluciones más bien de llegar parecen alejarse, con políticas que sólo contemplan la liberalización de suelo y la construcción de más vivienda, mientras se fomentan políticas de crecimiento turístico. Lo que sólo gusta al sector inmobiliario.

El problema de la vivienda se sitúa, según el CIS, entre las principales preocupaciones de los españoles del 2023. Esta problemática se ha trasladado en la política que en una situación de elecciones ha derivado en una oportunidad política para captar votos. Pero más allá del interés en rascar votos se encuentra en juego el derecho a la vivienda. Derecho fundamental recogido en la Constitución española y que desde hace varios años se ha convertido en un dolor de cabeza para la mayoría y en un negocio para unos pocos.

Precios altos que no paran de crecer ¿Por qué?

Todos conocemos el problema, el precio de la vivienda está por la nubes. Algunos datos marcan una subida de más de un 30% en un año, situando Balears en primer lugar del encarecimiento de la vivienda, pero ¿por qué? Según políticos y el sector de la construcción, el problema recae en la gran demanda y la limitada oferta. Entonces la solución parece fácil: hay que construir más.

Este argumento es muy fácilmente refutable. Todo el mundo sabe que no podemos crecer de forma ilimitada, que el planeta tiene unos límites que ya estamos superando y cuyas consecuencias estamos sufriendo, lo que llamamos crisis energética y la crisis de materiales. Ésta repercute directamente en la construcción, pues cuanto más caras están las materias con las que se construye la casa más cara se va a vender.

En 2022, el coste de los materiales se incrementó entre un 12% y un 18%, un encarecimiento que se explica por la falta de materiales como la cal o el yeso, que fueron un 40% más caros. Y en segundo lugar, por la crisis energética, es decir, si suben los precios de los combustibles que usan las máquinas para la extracción del material, más sube el coste y más caro se venderá el material. El encarecimiento energético o de combustibles se encuentra muy bien explicado por el científico Antonio Turiel en su blog The Oil Crash.

También conocemos el impacto de construir en suelo rústico y natural. Construir en rústico sólo agrava la crisis alimentaria. Además de poblar hasta el último rincón de las islas esto supone añadir más presión a un sector primario muy deteriorado. El sector primario apenas llega a producir el 15% de los productos que consume la isla, por lo que construir más vivienda en rústico o convertir fincas en agroturismo provocaría una disminución de la producción de alimentos e incrementa la necesidad de llegada de más alimentos. Un círculo vicioso, sin hablar de la importancia de los espacios naturales para la salud de los ecosistemas, las personas y la economía.

Y no, no estamos hablando de construir lo justo para resolver la situación. Como indica Terraferida, desde 2015 a 2021 el urbanismo ha consumido más de 11 km² sólo en Mallorca, sin solucionar el problema. Y las previsiones de futuro son poco esperanzadoras pues, según el sector de la construcción, se necesitarían construir en Balears 7.000 viviendas cada año para responder a la demanda actual. Esto hace inviable seguir construyendo de forma masiva nueva vivienda. Estamos creciendo por el límite de nuestras posibilidades. Pero ¿por qué se necesita construir tanta vivienda para dar solución a la crisis inmobiliaria? ¿De dónde viene esta alta demanda?

Por una parte se debe al crecimiento constante de la población en Balears y, por otra, a la gran demanda extranjera que existe sobre Balears. La compra de vivienda por extranjeros supuso en 2021 casi el 40% del total de operaciones, de los porcentajes más altos del país. Este hecho provoca que, pese a que se construya más vivienda, gran parte de ella va a caer en manos extranjeras. Este hecho se explica por el mayor poder adquisitivo que tienen los extranjeros en comparación a la población local, agravando la compra por parte de residentes.

Este incremento de la demanda extranjera se puede explicar en gran parte por la política crecentista en gestión turística del Govern durante los últimos años. El incremento de número de visitantes, el más alto del país con 9'2 visitantes por residente, ha hecho que cada vez más vivienda se destine al uso turístico.

Las políticas han sido las principales responsables, principalmente con la apertura de nuevas rutas aéreas con otros países como Estados Unidos, entre otros, lo que ha provocado una entrada del mercado inmobiliario estadounidense que mete más presión a la crisis de la vivienda. Tanto es así que ya se han encontrado muchos casos de expulsión de población residente y ejemplos de inmobiliarias que discriminan y sólo buscan transacciones a clientes extranjeros. Sólo hace falta ver los datos para saber que la vivienda se ha convertido en un negocio. En diez años las compañías han crecido un 95’42%, llegando a septiembre de 2022 con casi 1.500 compañías.

Y el último problema que se nos suma es la vivienda vacía. En Balears tenemos 105.434 viviendas vacías, el 16’17% del total (652.123), lo que supone un factor de encarecimiento del precio.

¿Existen soluciones? ¿Cuáles?

Son muchos los problemas que supone el acceso a la vivienda, pero ¿qué alternativas nos encontramos para solucionar el problema sin que tengan un perjuicio?

- Una ley de vivienda que regule la subida de precios y que intervenga para motivar a los propietarios a sacar a comercio sus propiedades.

- Limitar la compra de vivienda a extranjeros. Debate muy presente y que se trasladó a la Comisión Europea, que señaló que la normativa “prohíbe restringir la compra de inmuebles a ciudadanos de la Unión Europea, salvo por razones imperiosas de seguridad pública o interés general que lo avalara el Tribunal de Justicia de la Unión Europea”. Esta afirmación deja abierta la posibilidad de aplicar tal normativa, lo que ayudaría a acceder a vivienda a gente que quiera residir en el territorio.

No penséis que las Illes Balears seríamos la excepción: ya existen varias regiones y países que han intervenido para regular el problema de la vivienda: Dinamarca, Malta y las Islas Aland exigen residir un mínimo de años para poder comprar una casa. También Croacia aplicó restricciones en la adquisición de tierras agrícolas a ciudadanos de la UE. Otras regiones como Córcega y Flandes también lo intentaron establecer pero sin éxito al ser tumbada la iniciativa por el Tribunal de Justicia de la UE.

Fuera de la Unión Europea encontramos países como Canadá que imponen una sanción o impuesto a aquellos extranjeros que no cumplan un mínimo de años de residencia en el país. O el caso de Nueva Zelanda que directamente prohibió la compra a extranjeros para frenar la especulación y subida de precios.

Además de la adquisición se debería intervenir en los inmuebles destinados a uso turístico. Mallorca cuenta con casi un 5% del parque inmobiliario dedicado al turismo, el más alto de España. Muchas ciudades ya han actuado como es el caso de París que prohibirá más apartamentos turísticos en zonas saturadas.

En España encontramos a Palma que ya lo hizo en 2018 en viviendas plurifamiliares y que ha ayudado al problema. En Andalucía la Junta ya permite a los ayuntamientos limitar la vivienda de uso turístico. En Cambio a Balears con un gobierno del mismo partido político, el PP con VOX, se posiciona en contra de cualquier moratoria o límite.

Ahora bien, las soluciones más bien de llegar parecen alejarse, con políticas que sólo contemplan la liberalización de suelo y la construcción de más vivienda, mientras se fomentan políticas de crecimiento turístico. Lo que sólo gusta al sector inmobiliario.

Ja fa diversos anys que continuen sent motiu de notícia les ampliacions de diferents infraestructures que l’Estat vol imposar en diferents ciutats espanyoles. Estic parlant de tres projectes d’ampliacions, els més polèmics dins el país, els quals l’Estat vol o ja està executant. Però què succeeix amb aquests projectes? Quins són els seus impactes i per què són tan polèmics?

Abans d’entrar en cas per cas, en podem identificar un conjunt de problemàtiques comunes d’aquests projectes:

El 2019, amb l’aparició d’aquests projectes amb el Plan DORA per Barcelona i Palma o el ZAL a València, diferents grups socials es van començar a organitzar en plataformes socials per lluitar contra aquestes problemàtiques: @ZeroPortbcn, @NoMesAvions i @ComisióCiutatPort. En aquests anys, aquestes plataformes hem aconseguit posar en debat social i portar al carrer a milers de persones en contra d'aquests projectes. Malgrat la mobilització social, la paralització i algunes victòries, sembla que les autoritats no es donen per vençudes i insisteixen a dur-los a terme a qualsevol costa, fins i tot mentint. 

Una vegada entesos amb els arguments principals l’impacte ecosocial d’aquests projectes, em centro en explicar el títol de l’article: “Les ampliacions: històries de mentides i greenwashing”. En aquest article en vull doncs explicar com la lluita contra les ampliacions ha estat i és també una batalla contra les persones i autoritats responsables que tracten mitjançant falacies i greenwashing justificar aquests projectes. 

Ampliació de l'aeroport de Barcelona - @ZeroPortbcn

El 2019 es va constituir la plataforma Zeroport arran de les jornades d’Stay Grounded. Però l’inici de la lluita no fou fins a mitjans de l’any 2020, quan AENA va incloure el projecte d’ampliació de l’aeroport al DORA (Documento de Regulación Aeroportuaria 2022-26). La justificació del projecte venia donada per dos motius principals: un projecte innovador, que convertiría l’aeroport en pioner, intel·ligent i sostenible arribant a la petjada neutra de carboni pel 2030; i un projecte que suposaria un gran creixement econòmic del PIB de la comunitat i l’Estat, com explica Maurici Lucena en una entrevista on comenta l’increment en quantitat de vols i passatgers i la creació d’un hub de vols intercontinental.

Justificació del projecte que queda palesa en la compareixença pública de Jordi Puigneró el 3 d’agost de 2021, en la qual el vicepresident de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya defensà l’ampliació de l’aeroport amb una traca d'arguments invàlids com: no afectarà la Ricarda, serà més respectuós amb el medi ambient i amb la diversitat, deixarà de ser un aeroport low cost i serà l'aeroport més verd d'Europa. Posició defensada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, en les seves xarxes socials.

Situació de gran debat social i crisi política l’agost de 2021 que es va crear gràcies al treball de @ZeroPort i tots els moviments ciutadans que desde el primer moment van desmentir i lluitar contra l’ampliació de l’aeroport.

Crisi política quan es va filtrar informació sobre els pactes en secret entre la Generalitat i el Govern d’Espanya sobre el projecte. Críticat per l’alcaldesa, Ada Colau, en un artícle de El País “Un aeropuerto de unicornios”.

ZeroPort denunciava els arguments dels responsables polítics quan parlaven de neutralitat climàtica, demostrant que el projecte suposaria un increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de 4’2 a 7’4 milions de tonelades de CO2. 

Allargament de la pista d’aterratge cap a la Ricarda, a la que afectaria de manera directa o indirecta. Desde Foment de Treball, Josep Sánchez-Llibre tractava de justificar el projecte defensant que no afectaria a La Ricarda. ZeroPort va ser rotund: no es tracta de Ricarda Si/No, sino d’un debat de model que és vol de cara a futur.

La plataforma ZeroPortBCN, per intentar culminar la seva negativa al projecte, va anunciar una gran protesta pel 19 de setembre amb el suport d’entitats de tota Catalunya. Gràcies a la tasca de pressió i lluita social, el 8 de setembre de 2021, en una compareixença no gens desafortunada, el Govern d'Espanya va confirmar la suspensió del projecte. Podem pensar que amb la negativa del projecte s’evitaria la mobilització, però no fou així i el 19 de setembre milers de persones sortiren als carrers de Barcelona contra l’ampliació del Prat.

Actualment, principis de 2023, alguns sectors econòmics amenaçen amb desterrar el projecte d'ampliació de l'aeroport, intentant-nos enganyar amb els mateixos arguments d’abans per tal de dur a terme el seu projecte. Un projecte que allarga la pista “sense afectar” a la Ricarda i que convertirà l’aeroport en el més verd d’Europa.

Ampliació de l'aeroport de Palma - @NoMesAvions

El 2019 va sorgir a Palma la Plataforma que lluita contra l’ampliació de l’aeroport. Es va presentar en una roda de premsa denunciant el projecte d’ampliació i demostrant el seus impactes.

Només el sorgiment va provocar la resposta del director de l’aeroport, Tomás Melgar, que va respondre a una entrevista a Diario de Mallorca per negar qualsevol ampliació o augment de la capacitat: “No es lo que pide la sociedad” i “Aena solo planea actualizar las instalaciones”. 

La plataforma ja va acusar Tomás Melgar de mentir i encobrir el projecte d’ampliació com una “remodelació”, mentre que en realitat suposa un augment de passatgers en quatre anys de 29’7 a 33’8 milions i un increment de les emissions un 15%, entre altres. 

Des de les hores es va estendre el debat amb el suport de més d'un centenar d'entitats socials i científiques que obligaren els grups polítics a posicionar-se, creant així una crisi del projecte. Així doncs, en una Proposta no de Llei, el Parlament de les Illes Balears es va posicionar en contra i va instar en la seva paralització. 

Al no tenir competències, el projecte no és va paral·litzar i va aprofitar la pandemia amb la impossibilitat de reacció social per desenvolupar-se. El 2021, amb el debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i la “nova normalitat”, es varen convocar protestes per denunciar l’ampliació. El mateix dia de les protestes contra l’ampliació, el president de l’aeroport de Palma, Tomás Melgar, continuava negant l'ampliació dient: “No està previst que augmenti el nombre d’operacions per hora; ara bé, el trànsit que hi haurà no depèn de l’aeroport, sinó de la gent que hi vulgui venir”.

Les protestes socials van aconseguir que es “limités la capacitat de l'aeroport” a 66 vols/hora. Tot i aquesta “victoria” fruit de la presió social, les entitats no podiem estar satisfetes, ja que la “límitació” no impedeix l'increment de passatgers previst. Així doncs, la plataforma segueix lluitant per demostrar l’encobriment de l’ampliació.

L’inici del 2022 no va faltar el greenwashing d'AENA, intentant pintar l’aeroport de sostenible amb intervencions per millorar l’eficiència energètica i fomentar l’ús de vehicles elèctric privats. El febrer del 2022, el director de l’aeroport de Palma, fruit d’una petició de Més per Mallorca, es va negar a comparèixer al Parlament de les Illes Balears per explicar el projecte d’ampliació de l’aeroport. 

La Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport va seguir denunciant el negacionisme d’AENA en un estiu on es varen batre tots els rècords turístics i en el que es confirmava la tendència creixent d’ampliació de l’aeroport. La reacció de la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, va ser afirmar que no es tracta d'una ampliació i que AENA no tenia cap intenció d'incrementar el nombre de passatgers. El president de l’aeroport, Tomás Melgar, en posteriors aparicions públiques i debats, ha continuat amb el seu negacionisme amb arguments com: 

Intervencions contradictòries en les quals, per mi, insinua la intenció d'incrementar l’activitat de l’aeroport, diguent coses com:

Ampliació del port de València - @ComisióCiutatPort

La lluita contra l’ampliació del port de València té el precedent de l’avantprojecte del Port l’any 2018, tot i que la lluita social sorgeix el 2019-2020. 

A l’inici del 2020, en una nota de premsa, la Comissió Ciutat-Port denunciava públicament les intencions de l’Autoritat Portuària de València (APV) per saltar-se la declaració d’impacte ambiental (DIA), desfasada ja que data del 2007, i evidenciant l’impacte ecològic i social que implicaria el projecte.

Exposen els diferents impactes d’aquest projecte en el comunicat o el documental:

La Comissió Ciutat-Port va generar el debat sobre l’ampliació del port, obligant al posicionament dels polítics, dels quals mig Govern valencià s’ha posicionat en contra.

El març de 2021, el Ministeri de Transició Ecològica pretenia convertir l’Autoritat Portuària de València (APV) en “jutge i part” en l’avaluació dels impactes mediambientals. Aquesta decisió es va recòrrer judicialment per la Comissió Ciutat-Port. 

El 21 d’octubre de 2021, centenars d’entitats de tots tipus van moure a milers de ciutadans que es mobilitzaren contra l'ampliació del Port de València.  

El novembre del 2022 surt a notícies la lícitació per dur a terme l’ampliació del Port de València amb un informe favorable amb alguns condicionants. El president Ximo Puig, contrari anys anteriors, es mostra satisfet de pugui tirar endavant amb l’ampliació del Port. Les entitats ecosocials tot van denúnciar la falta de transparencia sobre el nou informe d’impacte documental i reclament un informe concloent. El mateix mes, el president de l’Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez, rebutja comparèixer a Les Corts Valencianes, a instàncies de Compromís i Ciudadanos, per explicar el projecte i la gestió d’ampliació del port.

El desembre de 2022, amb la resolució judicial del TSJ, es va donar la raó a la Comissió Ciutat-Port i es “paralitza l'ampliació del Port de València”, ja que el projecte no s’ajusta a la Declaració d’Impacte Ambiental de 2007. L’antic projecte preveia 19 milions de metres cúbics de material pels molls en lloc dels 25’7 milions o una dàrsena que ha canviat de 18 a 24 metres de profunditat i 28 metres a l’avantport.  

Aquesta situació pot quedar desbloquejada, com explica Carlos Navarro, si s’actualitza la DIA (Declaració d’Impacte Ambiental) o el TSJ dona el vistiplau sobre la DIA. Així també ho dona a entendre la ministra de Transport de l’Estat, Raquel Sánchez, a una compareixença on afirma que s’ha d’esperar a la resolució del recurs per desbloquejar la situació del projecte, el qual complirà escrupolosament amb la normativa mediambiental. 

Aquest projecte, igual que la resta, també juga a pintar-se de verd i sostenible. Aurelio Martínez, en una Conferència de l’Organització Europea de Ports Marítims (ESPO), mostra, tot i el projecte d’ampliació, la intenció de convertir el port en una infraestructura zero emissions pel 2030 amb la incorporació de noves tecnologies alternatives com l'hidrogen verd. Instal·lació d'hidrogen verd que ja han creat per donar una imatge de verd, tot i les advertències de la comunitat científica cap a l’hidrogen verd com a falsa solució. A més, continua afirmant la vigència de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) per dur a terme el projecte. 

Conclusió

L’objectiu d’aquest article és mostrar uns problemes conjunts que s’han enfrontat les tres lluites. Apreciam com en tots els projectes s’ha jugat amb la mentida i el greenwashing per intentar justificar el projecte i, quan no es podia justificar, s’amenaçava dient que perilla el desenvolupament econòmic del territori. Demostrar també el paper fonamental de les plataformes i el suport ciutadà per lluitar contra aquests projectes, sense els quals ja estarien mig fets. 

Aquest article compta amb la revisió de ZeroPort i de la Comissió Ciutat-Port.

Quasi tot el món s’ha assabentat de les accions climàtiques que s’han produït als museus aquests mesos. Com el pot de tomàtiga que van llançar al quadre de Els Girasols de Van Gogh o activistes que s’han aferrat amb Loctite als marcs de “Las Majas” de Goya. Però es desconeix qui ho va fer i els seus motius exactes. També són molts pocs aquells que s’han donat compte de les altres accions que s’han dut a terme durant aquesta tardor. O potser has sentit parlar del bloqueig de l’aeroport de jets privats d’Amsterdam, de l’ocupació del FMI (Fons Monetari Internacional), l’ocupació estudiantil d’algunes universitats o altres protestes (que resumeix Juventud x Clima a les seves xarxes).

Deixant per una altra ocasió el debat sobre la legitimitat d’aquestes accions, vull deixar a l’espectador la meva reflexió sobre el tema. Per què no t’has donat compte d’aquestes accions? S’estan cobrint parcialment les notícies per criminalitzar als activistes? Perquè no t’has enterat del seu missatge? A qui molesten aquestes accions? 

Els jets privats

De entre totes les accions que s’han produit, en vull destacar una de les més significatives i que ens apela a les Balears per ser-ne directament responsables: els jets privats.

Si no ho sabies aquest novembre s’han dut a terme una gran quantitats d’accions contra els jets privats. Només el 10 de novembre de 2022 es van produir 16 accions de protesta. La més coneguda fou el bloqueig de l’aeroport de Schiphol (Àmsterdam) el 5 de novembre. Acció que va acabar amb 200 persones detingudes. A Balears, Eivissa es va sumar a aquestes protestes. Però que està passant amb els jets privats i perquè aquestes accions?

Les dades publicades a l’estudi de Transport & Environment demostra aquesta injustícia social:

Aquest és un problemática que ja existia i que ho venia denunciant diversos col·lectius o moviments com Stay Grounded a nivell internacional o ZeroPort o NoMesAvions a Barcelona i Palma. També és ben conegut que activistes com Greta Thunberg no agafa avions. Però per què estan succeint ara aquestes accions? I per què en som responsables a les Illes Balears?

Amb la pandemia s’ha accentuat l'activitat de l'aviació, principalment la dels vols privats. A nivell internacional es parla d’un creixement d’un terç i a Balears les dades són superiors. L’aeroport d’Eivissa i de Palma són els dos primers de l’estat i es troben entre els 10 primers d'Europa en tràfic de vols privats (Eivissa 3.519 i Palma 2.772 només de gener a agost). 

El debat sobre els jets privats agafa força quan surten als mitjans les següents notícies:

A tots aquest fet hi he de sumar les ampliacions d'aeroports i les polítiques que estan afavorint al creixement de la indústria de l'aviació i que ve denunciant desde el 2019 la Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport de Palma. Tot i el negacionisme del president de l’aeroport de Palma i autoritats polítiques com la presidenta de les Illes Balears, les dades confirmen l’ampliació. Hem passat de 29’7 milions el 2019 a 31’1 milions que s’esperen aquest 2022. Amb la previsió final d’arribar el 2025 a 33’8 milions. Si això no fos suficient les polítiques han estat encaminades a obrir noves rutes comercials com la coneguda ruta Palma - Nova York que ve aplaudida per l’Ajuntament de Palma, el Consell i el Govern tot i que agreuja les problemàtiques d’habitatge, massificació així com ser totalment incoherent amb les polítiques de sostenibilitat i reducció de les emissions.  

Però quines solucions es plantegen a aquests problemes? No podem agafar avions?

Els negacionistes i el sector de l'aviació ens han fet creure amb “bulos” i fake news que els activistes estem en contra que s'agafin avions. Però en realitat el que ve reclamant i desde l'activisme és la reducció i l'ús racional de l'avió. 

És important l'esforç individual per reduir la nostra petjada de carboni de l'aviació (reduint els nostres viatges), però més important és la una normativa política i entendre que la solució passa per responsabilitzar l'1% que parlavem abans. Responsable de la meitat de les emissions. Doncs com diu Fernando Valladares “L’esforç humà global no pot veure afectat, ni tan sols en part, per aquestes persones que poden viatjar d’una altra forma o simplement viatjar menys”. 

A nivell polític, a Europa trobem diversos exemples, potser no molt ambiciosos, de polítiques que han apostat per la limitació, reducció i prohibició de l’activitat aeria comercial.

Una vegada coneixem tots els fets i les dades podem comprendre millor les protestes i la seva importancia, ja que sense elles tota inacció i injusticia continuen.