<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Conselleria de Sanitat]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/conselleria-de-sanitat/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Conselleria de Sanitat]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1004527/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Anulado el macroconsurso de 850 millones del servicio de ambulancias de la Generalitat por una cláusula restrictiva]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/anulado-macroconsurso-850-millones-servicio-ambulancias-generalitat-clausula-restrictiva_1_13456039.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/74e61916-f9db-4032-9685-5a29fd55cd8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Anulado el macroconsurso de 850 millones del servicio de ambulancias de la Generalitat por una cláusula restrictiva"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Tribunal Administrativo Central de Recursos Contractuales ordena retrotraer el procedimiento al momento anterior a la aprobación de los pliegos impugnados por la empresa Orthem Servicios y Actuaciones Ambientales SAU, resolución que asumirá Sanidad</p><p class="subtitle">Sanidad licita por 580 millones el servicio de ambulancias urgente y no urgente de la Comunitat Valenciana</p></div><p class="article-text">
        El macroconcurso de <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/sanidad-licita-580-millones-servicio-ambulancias-urgente-no-urgente-comunitat-valenciana_1_13155409.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">prestaci&oacute;n del servicio de ambulancias</a> licitado por la Conselleria de Sanidad por importe de 857 millones de euros vuelve a la casilla de salida. El Tribunal Administrativo Central de Recursos Contractuales (TACRC), que el pasado mes de junio paraliz&oacute; cautelarmente el proceso, ordena ahora retrotraer el procedimiento al momento anterior a la aprobaci&oacute;n de los pliegos impugnados por la empresa Orthem Servicios y Actuaciones Ambientales SAU. Fuentes de Sanidad han informado a este diario que acatar&aacute;n el fallo y se publicar&aacute; de nuevo el procedimiento ajust&aacute;ndolo conforme a lo indicado por el TACRC.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo establece el auto al que ha tenido acceso elDiario.es del pasado 30 de julio, seg&uacute;n el cual acuerda anular el apartado L del pliego relativo a la solvencia t&eacute;cnica de las empresas que concurran al proceso lo que implicar&aacute; &ldquo;retrotraer el procedimiento al momento anterior a la aprobaci&oacute;n de los pliegos impugnados&rdquo;, de forma que las empresas que no hayan podido presentarse al proceso por esta cl&aacute;usula puedan hacerlo.
    </p><p class="article-text">
        La mercantil present&oacute; el recurso el pasado 8 de mayo instando a la anulaci&oacute;n de los pliegos vulneraban &ldquo;los principios de libre concurrencia, igualdad de trato y acceso de las Pymes, debido a una configuraci&oacute;n restrictiva e injustificada de los pliegos que le impide concurrir en condiciones de igualdad&rdquo;, seg&uacute;n alegaba.
    </p><p class="article-text">
        Entre los puntos que se&ntilde;alaba por la supuesta limitaci&oacute;n de la p&uacute;blica concurrencia destacaba una configuraci&oacute;n material del contrato con efecto excluyente; configuraci&oacute;n indebida del contrato mixto; ausencia de divisi&oacute;n en lotes;  desproporci&oacute;n de la solvencia t&eacute;cnica; insuficiente desglose del presupuesto base de licitaci&oacute;n; e indeterminaci&oacute;n de los criterios sujetos a juicio de valor. Contra todos estos aspectos aleg&oacute; la Conselleria de Sanidad, consiguiendo que el TACRC le diera la raz&oacute;n en todos los casos excepto en el punto referente a la desproporci&oacute;n de la solvencia t&eacute;cnica.
    </p><p class="article-text">
        Al respecto, la empresa pone de manifiesta &ldquo;la desproporci&oacute;n de los requisitos de solvencia, calific&aacute;ndolos como manifiestamente excesivos y carentes de justificaci&oacute;n&rdquo;. En concreto, se&ntilde;ala que &ldquo;la exigencia cuestionada es la cuant&iacute;a requerida en el requisito de solvencia t&eacute;cnica con m&aacute;s de 600 millones de euros, frente a un valor razonable aproximado de 98 millones de euros conforme a los par&aacute;metros habituales de la Ley de Contratos del Sector P&uacute;blico (LCSP). Seg&uacute;n se indica, &rdquo;esta exigencia supone multiplicar por seis el umbral razonable, lo que, no responde a las necesidades del contrato, no est&aacute; motivado en el expediente y excluye a operadores solventes, pero de menor dimensi&oacute;n&ldquo;.
    </p><p class="article-text">
        En su respuesta, la representaci&oacute;n legal de la Generalitat Valenciana defiende que las caracter&iacute;sticas del contrato justifican la necesidad de exigir &ldquo;experiencia previa acreditada de gran escala, como garant&iacute;a m&iacute;nima de que el operador econ&oacute;mico puede ejecutar el contrato en condiciones de seguridad, continuidad y calidad&rdquo; y a&ntilde;ade: &ldquo;La exigencia establecida no vulnera la libre concurrencia, ya que la LCSP prev&eacute; mecanismos que permiten concurrir a empresas que no alcanzan individualmente los umbrales y que permiten acreditar la capacidad basada en medios externos (art. 75 LCSP)&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, el TACRC tumba este argumento y da la raz&oacute;n a la mercantil. En concreto, considera que debe estimar esta alegaci&oacute;n &ldquo;pues la cifra de referencia fijada en los pliegos a efectos de la solvencia (art&iacute;culo 90.2 LCSP), no coincide con la legalmente establecida que refiere al 70% de la anualidad media del contrato, es decir, no el 70% de su valor estimado&rdquo;, lo que viene siendo aproximadamente un importe medio de solvencia t&eacute;cnica de 98 millones de euros y no de 600 millones como estableci&oacute; Sanidad.
    </p><p class="article-text">
        Por este motivo, el Tribunal acuerda estimar parcialmente el recurso de la empresa y anular dichos pliegos &ldquo;en los t&eacute;rminos y alcance fijados en el fundamento duod&eacute;cimo de esta resoluci&oacute;n&rdquo;. Al mismo tiempo levanta la suspensi&oacute;n del procedimiento de contrataci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n es definitiva en la v&iacute;a administrativa y contra la misma cabe interponer recurso contencioso-administrativo ante la Sala de lo Contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, en el plazo dos meses, aunque Sanidad descarta esta opci&oacute;n y repetir&aacute; el procedimiento.
    </p><h2 class="article-text">Una &uacute;nica oferta</h2><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n del TACRC pone de relieve que tan solo concurri&oacute; una oferta al macroconcurso, en concreto, la uni&oacute;n temporal de empresas (UTE)<strong> </strong>Ayuda TSCV integrada por Ambulancias CSA, Ambulancias Aut&oacute;nomas, Ambulancias y Servicios Valencia, Alquiler Car Luxe, Ambulancias Ayuda y Ambulevante.
    </p><p class="article-text">
        En el concurso anterior, las empresas que concurrieron conjuntamente fueron Ambulevante, Ambulancias Aut&oacute;nomas, Ambulancias Ayuda, Alquiler Car Luxe, Ambulancias CSA, Ambulancias Edetanas y Transv&iacute;a SL. De aquellas siete compa&ntilde;&iacute;as, cinco repiten en la nueva UTE.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n recoge el documento del Tribunal, &ldquo;conforme resulta del acta de la mesa de contrataci&oacute;n de fecha de 18 de mayo de 2026, present&oacute; proposici&oacute;n en plazo a la licitaci&oacute;n la UTE Ayuda TSCV&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tras la apertura y calificaci&oacute;n de la documentaci&oacute;n administrativa, se acord&oacute; la admisi&oacute;n de esta oferta a la licitaci&oacute;n. Seg&uacute;n se desprende del acta de la mesa de contrataci&oacute;n de fecha de 22 de mayo de 2026, se procedi&oacute; a la apertura del sobre de esta oferta correspondiente a los criterios de adjudicaci&oacute;n evaluables mediante juicio de valor, acord&aacute;ndose la entrega de esta documentaci&oacute;n a los t&eacute;cnicos para su correspondiente evaluaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Tras la resoluci&oacute;n del TACRC, todo este procedimiento quedar&aacute; sin efecto y deber&aacute; repetirse puesto que el proceso se retrotrae el momento anterior a la aprobaci&oacute;n de los pliegos, de forma que una vez aprobados de nuevo con la correcci&oacute;n de los requisitos de solvencia t&eacute;cnica podr&iacute;an concurrir otras empresas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carlos Navarro Castelló, Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/anulado-macroconsurso-850-millones-servicio-ambulancias-generalitat-clausula-restrictiva_1_13456039.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 19 Aug 2026 21:01:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/74e61916-f9db-4032-9685-5a29fd55cd8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="384340" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/74e61916-f9db-4032-9685-5a29fd55cd8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="384340" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Anulado el macroconsurso de 850 millones del servicio de ambulancias de la Generalitat por una cláusula restrictiva]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/74e61916-f9db-4032-9685-5a29fd55cd8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sanidad,Conselleria de Sanitat,Generalitat Valenciana,Ambulancias]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Anul·lat el macroconcurs de 850 milions del servei d'ambulàncies de la Generalitat per una clàusula restrictiva]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/anul-lat-macroconcurs-850-milions-servei-d-ambulancies-generalitat-per-clausula-restrictiva_1_13456579.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/74e61916-f9db-4032-9685-5a29fd55cd8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Anul·lat el macroconcurs de 850 milions del servei d&#039;ambulàncies de la Generalitat per una clàusula restrictiva"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals ordena retrotraure el procediment al moment anterior a l'aprovació dels plecs impugnats per l'empresa Orthem Serveis i Actuacions Ambientals SAU</p><p class="subtitle">Sanitat licita per 580 milions el servei d'ambulàncies urgent i no urgent de la Comunitat Valenciana</p></div><p class="article-text">
        El macroconcurs de <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/sanidad-licita-580-millones-servicio-ambulancias-urgente-no-urgente-comunitat-valenciana_1_13155409.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">prestaci&oacute; del servei d&rsquo;ambul&agrave;ncies</a> licitat per la Conselleria de Sanitat per un import de 857 milions d&rsquo;euros torna a la casella d&rsquo;eixida. El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC), que el passat mes de juny va paralitzar cautelarment el proc&eacute;s, ordena ara retrotraure el procediment al moment anterior a l&rsquo;aprovaci&oacute; dels plecs impugnats per l&rsquo;empresa Orthem Servicios y Actuaciones Ambientales SAU.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ho estableix la interlocut&ograve;ria del passat 30 de juliol a la qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es, segons la qual s&rsquo;acorda anul&middot;lar l&rsquo;apartat L del plec relatiu a la solv&egrave;ncia t&egrave;cnica de les empreses que conc&oacute;rreguen al proc&eacute;s, cosa que implicar&agrave; &ldquo;retrotraure el procediment al moment anterior a l&rsquo;aprovaci&oacute; dels plecs impugnats&rdquo;, de manera que les empreses que no hagen pogut presentar-se al proc&eacute;s per aquesta cl&agrave;usula puguen fer-ho.
    </p><p class="article-text">
        La mercantil va presentar el recurs el passat 8 de maig instant a l&rsquo;anul&middot;laci&oacute; dels plecs perqu&egrave; vulneraven &ldquo;els principis de lliure concurr&egrave;ncia, igualtat de tracte i acc&eacute;s de les pimes, a causa d&rsquo;una configuraci&oacute; restrictiva i injustificada dels plecs que li impedeix conc&oacute;rrer en condicions d&rsquo;igualtat&rdquo;, segons al&middot;legava.
    </p><p class="article-text">
        Entre els punts que assenyalava per la suposada limitaci&oacute; de la p&uacute;blica concurr&egrave;ncia destacaven una configuraci&oacute; material del contracte amb efecte excloent; configuraci&oacute; indeguda del contracte mixt; abs&egrave;ncia de divisi&oacute; en lots; desproporci&oacute; de la solv&egrave;ncia t&egrave;cnica; insuficient desglossament del pressupost base de licitaci&oacute;, i indeterminaci&oacute; dels criteris subjectes a judici de valor. Contra tots aquests aspectes va al&middot;legar la Conselleria de Sanitat, que va aconseguir que el TACRC li donara la ra&oacute; en tots els casos excepte en el punt referent a la desproporci&oacute; de la solv&egrave;ncia t&egrave;cnica.
    </p><p class="article-text">
        Sobre aquest punt, l&rsquo;empresa posa de manifest &ldquo;la desproporci&oacute; dels requisits de solv&egrave;ncia, qualificant-los de manifestament excessius i mancats de justificaci&oacute;&rdquo;. En concret, assenyala que &ldquo;l&rsquo;exig&egrave;ncia q&uuml;estionada &eacute;s la quantia requerida en el requisit de solv&egrave;ncia t&egrave;cnica, amb m&eacute;s de 600 milions d&rsquo;euros, davant d&rsquo;un valor raonable aproximat de 98 milions d&rsquo;euros conforme als par&agrave;metres habituals de la Llei de Contractes del Sector P&uacute;blic (LCSP)&rdquo;. Segons s&rsquo;indica, &ldquo;aquesta exig&egrave;ncia suposa multiplicar per sis el llindar raonable, cosa que no respon a les necessitats del contracte, no est&agrave; motivada en l&rsquo;expedient i exclou operadors solvents, per&ograve; de menor dimensi&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En la seua resposta, la representaci&oacute; legal de la Generalitat Valenciana def&eacute;n que les caracter&iacute;stiques del contracte justifiquen la necessitat d&rsquo;exigir &ldquo;experi&egrave;ncia pr&egrave;via acreditada de gran escala, com a garantia m&iacute;nima que l&rsquo;operador econ&ograve;mic pot executar el contracte en condicions de seguretat, continu&iuml;tat i qualitat&rdquo; i afegeix: &ldquo;L&rsquo;exig&egrave;ncia establida no vulnera la lliure concurr&egrave;ncia, ja que la LCSP preveu mecanismes que permeten conc&oacute;rrer a empreses que no arriben individualment als llindars i que permeten acreditar la capacitat basada en mitjans externs (art. 75 LCSP)&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, el TACRC desestima aquest argument i dona la ra&oacute; a la mercantil. En concret, considera que ha d&rsquo;estimar aquesta al&middot;legaci&oacute; &ldquo;perqu&egrave; la xifra de refer&egrave;ncia fixada en els plecs a l&rsquo;efecte de la solv&egrave;ncia (article 90.2 LCSP) no coincideix amb la legalment establida, que es refereix al 70% de l&rsquo;anualitat mitjana del contracte, &eacute;s a dir, no al 70% del seu valor estimat&rdquo;, cosa que equival aproximadament a un import mitj&agrave; de solv&egrave;ncia t&egrave;cnica de 98 milions d&rsquo;euros i no de 600 milions, com va establir Sanitat.
    </p><p class="article-text">
        Per aquest motiu, el Tribunal acorda estimar parcialment el recurs de l&rsquo;empresa i anul&middot;lar aquests plecs &ldquo;en els termes i amb l&rsquo;abast fixats en el fonament dotz&eacute; d&rsquo;aquesta resoluci&oacute;&rdquo;. Al mateix temps, al&ccedil;a la suspensi&oacute; del procediment de contractaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; &eacute;s definitiva en via administrativa i contra aquesta es pot interposar recurs contenci&oacute;s administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Just&iacute;cia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos.
    </p><h2 class="article-text">Una &uacute;nica oferta</h2><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; del TACRC posa de manifest que tan sols va conc&oacute;rrer una oferta al macroconcurs, en concret, la uni&oacute; temporal d&rsquo;empreses (UTE) Ayuda TSCV, integrada per Ambulancias CSA, Ambulancias Aut&oacute;nomas, Ambulancias y Servicios Valencia, Alquiler Car Luxe, Ambulancias Ayuda i Ambulevante.
    </p><p class="article-text">
        En el concurs anterior, les empreses que van conc&oacute;rrer conjuntament van ser Ambulevante, Ambulancias Aut&oacute;nomas, Ambulancias Ayuda, Alquiler Car Luxe, Ambulancias CSA, Ambulancias Edetanas i Transv&iacute;a SL. D&rsquo;aquelles set companyies, cinc repeteixen en la nova UTE.
    </p><p class="article-text">
        Segons recull el document del Tribunal, &ldquo;conforme resulta de l&rsquo;acta de la mesa de contractaci&oacute; de data 18 de maig de 2026, va presentar proposici&oacute; en termini a la licitaci&oacute; la UTE Ayuda TSCV&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de l&rsquo;obertura i qualificaci&oacute; de la documentaci&oacute; administrativa, es va acordar l&rsquo;admissi&oacute; d&rsquo;aquesta oferta a la licitaci&oacute;. Segons es despr&eacute;n de l&rsquo;acta de la mesa de contractaci&oacute; de data 22 de maig de 2026, es va procedir a l&rsquo;obertura del sobre d&rsquo;aquesta oferta corresponent als criteris d&rsquo;adjudicaci&oacute; avaluables mitjan&ccedil;ant judici de valor i es va acordar el lliurament d&rsquo;aquesta documentaci&oacute; als t&egrave;cnics per a la seua corresponent avaluaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la resoluci&oacute; del TACRC, tot aquest procediment quedar&agrave; sense efecte i haur&agrave; de repetir-se, ja que el proc&eacute;s es retrotrau al moment anterior a l&rsquo;aprovaci&oacute; dels plecs, de manera que, una vegada aprovats de nou amb la correcci&oacute; dels requisits de solv&egrave;ncia t&egrave;cnica, podrien conc&oacute;rrer altres empreses.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carlos Navarro Castelló, Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/anul-lat-macroconcurs-850-milions-servei-d-ambulancies-generalitat-per-clausula-restrictiva_1_13456579.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 19 Aug 2026 21:01:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/74e61916-f9db-4032-9685-5a29fd55cd8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="384340" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/74e61916-f9db-4032-9685-5a29fd55cd8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="384340" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Anul·lat el macroconcurs de 850 milions del servei d'ambulàncies de la Generalitat per una clàusula restrictiva]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/74e61916-f9db-4032-9685-5a29fd55cd8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sanidad,Conselleria de Sanitat,Generalitat Valenciana,Ambulancias]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’empresa hospitalària del germà del conseller de Sanitat va facturar 15 milions més en dos anys, abans de la compra per Ribera Salud]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/l-empresa-hospitalaria-germa-conseller-sanitat-facturar-15-milions-mes-anys-abans-compra-per-ribera-salud_1_13441675.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/754e54c1-a3fe-4250-bbf9-76f8de5f26e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’empresa hospitalària del germà del conseller de Sanitat va facturar 15 milions més en dos anys, abans de la compra per Ribera Salud"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els comptes de la matriu del grup que dirigeix Juan David Gómez, germà de Marciano Gómez i una de les que més fons rep per a derivacions no concertades, reflecteixen una facturació de 71 milions l'any 2025, enfront dels 56 milions del 2023</p><p class="subtitle">Ribera Salud compra la cínica privada de Benidorm que dirigeix el germà del conseller de Sanitat valencià</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;Hospital Cl&iacute;nica Benidorm, el grup sanitari que dirigeix el germ&agrave; del conseller de Sanitat del Govern valenci&agrave;, va incrementar en prop de 15 milions d&rsquo;euros la seua facturaci&oacute; en dos anys. Els comptes de l&rsquo;any 2025, <a href="https://alicanteplaza.es/alicanteplaza/empresas/hospital-clinica-benidorm-elevo-su-facturacion-a-71-millones-antes-de-culminar-su-integracion-en-ribera" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">avan&ccedil;ats pel diari Alicante Plaza</a>, revelen que C<em>entro M&eacute;dico Salus Baleares</em>, la matriu del grup que dirigeix Juan David G&oacute;mez G&oacute;mez, germ&agrave; de Marciano G&oacute;mez G&oacute;mez, va facturar prop de 71 milions d&rsquo;euros l&rsquo;&uacute;ltim any, huit milions m&eacute;s que l&rsquo;exercici anterior, quan va tancar amb 62,7 milions d&rsquo;euros de facturaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Les dades abans d&rsquo;impostos tamb&eacute; aprofundeixen en aquesta senda de creixement. Segons el mitj&agrave; esmentat, el 2024 HCB va obtindre un resultat de quatre milions d&rsquo;euros, respecte dels 1,4 de l&rsquo;exercici anterior. El 2024 va ser el primer any en qu&egrave; el grup sanitari privat va presentar uns comptes consolidats. L&rsquo;any 2023, els ingressos van ser de 56 milions d&rsquo;euros; una millora de huit milions anuals en la facturaci&oacute; per al grup del germ&agrave; del conseller de Sanitat, que ha rebut nombroses derivacions del sistema p&uacute;blic i que l&rsquo;&uacute;ltim any ha signat una gran operaci&oacute;: la seua adquisici&oacute; per part de Ribera Salud.
    </p><p class="article-text">
        Entre els anys 2024 i 2025, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/conseller-valenciano-sanidad-rego-25-millones-grupo-privado-dirigido-hermano-comprarlo-ribera-salud_1_13250020.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Conselleria de Sanitat ha pagat 25 milions d&rsquo;euros als centres d&rsquo;Hospital Cl&iacute;nica Benidorm per derivacions sanit&agrave;ries i</a> pel pla de xoc per a reduir les llistes d&rsquo;espera. Benaca SL i Centre M&egrave;dic Salus Balears SL, empreses de les quals &eacute;s apoderat Juan David G&oacute;mez, i Inscanner, del mateix grup, van ser les que m&eacute;s diners van rebre de tots els grups sanitaris privats en concepte d&rsquo;operacions no concertades durant els dos &uacute;ltims exercicis registrats, segons consta en una resposta parlament&agrave;ria dirigida al PSPV.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes derivacions no concertades consisteixen en proves diagn&ograve;stiques, com tamb&eacute; en la seua lectura i els informes associats, a m&eacute;s de tractaments i serveis sanitaris com cirurgia maxil&middot;lofacial, tractaments dentals, rehabilitaci&oacute; i dany cerebral, trastorns de conducta aliment&agrave;ria o di&agrave;lisi. Segons <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/conseller-valenciano-sanidad-rego-25-millones-grupo-privado-dirigido-hermano-comprarlo-ribera-salud_1_13250020.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">van explicar des de Sanitat a elDiario.es</a> en el moment de publicar-se aquesta informaci&oacute;, les derivacions es fan seguint una instrucci&oacute; de la Conselleria del 2021 i s&rsquo;autoritzen quan un departament de salut no pot assumir una determinada demanda d&rsquo;acord amb criteris cl&iacute;nics, de proximitat, capacitat assistencial o rapidesa de resposta. El departament que dirigeix Marciano G&oacute;mez va vincular aquest increment a la recuperaci&oacute; per al sistema p&uacute;blic de l&rsquo;Hospital de D&eacute;nia, gestionat fins al febrer del 2024 per Ribera Salud.
    </p><p class="article-text">
        A finals del 2025, el grup de cl&iacute;niques privades que gestiona el germ&agrave; del conseller, centrat en l&rsquo;&agrave;mbit territorial d&rsquo;Alacant, va acordar la seua adquisici&oacute; per part de Ribera Salud, una operaci&oacute; amb la qual la mercantil de capital franc&eacute;s busca afermar la seua pres&egrave;ncia a la Comunitat Valenciana despr&eacute;s de la reversi&oacute; dels hospitals privatitzats. La compra s&rsquo;ha formalitzat per 120 milions d&rsquo;euros i permetr&agrave; a HCB continuar utilitzant la seua marca, a falta de l&rsquo;autoritzaci&oacute; de Compet&egrave;ncia. La dona de Juan David G&oacute;mez, Sonia Hern&aacute;ndez &mdash;cunyada del conseller de Sanitat&mdash;, &eacute;s la directora financera de Ribera Salud.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/l-empresa-hospitalaria-germa-conseller-sanitat-facturar-15-milions-mes-anys-abans-compra-per-ribera-salud_1_13441675.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Aug 2026 21:01:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/754e54c1-a3fe-4250-bbf9-76f8de5f26e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="357973" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/754e54c1-a3fe-4250-bbf9-76f8de5f26e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="357973" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’empresa hospitalària del germà del conseller de Sanitat va facturar 15 milions més en dos anys, abans de la compra per Ribera Salud]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/754e54c1-a3fe-4250-bbf9-76f8de5f26e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sanidad,Sanidad privada,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La empresa hospitalaria del hermano del conseller de Sanidad facturó 15 millones más en dos años, antes de la compra por Ribera Salud]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/economia/empresa-hospitalaria-hermano-conseller-sanidad-facturo-15-millones-anos-compra-ribera-salud_1_13439767.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/754e54c1-a3fe-4250-bbf9-76f8de5f26e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La empresa hospitalaria del hermano del conseller de Sanidad facturó 15 millones más en dos años, antes de la compra por Ribera Salud"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las cuentas de la matriz del grupo que dirige Juan David Gómez, hermano de Marciano Gómez y una de las que más fondos recibe para derivaciones no concertadas, reflejan una facturación de 71 millones en el año 2025, frente a los 56 millones del 2023</p><p class="subtitle">Ribera Salud compra la clínica privada de Benidorm que dirige el hermano del conseller de Sanidad valenciano
</p></div><p class="article-text">
        Hospital Cl&iacute;nica Benidorm, el grupo sanitario que dirige el hermano del Conseller de Sanidad del Gobierno valenciano, increment&oacute; en cerca de 15 millones de euros su facturaci&oacute;n en dos a&ntilde;os. Las cuentas del a&ntilde;o 2025, <a href="https://alicanteplaza.es/alicanteplaza/empresas/hospital-clinica-benidorm-elevo-su-facturacion-a-71-millones-antes-de-culminar-su-integracion-en-ribera" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">avanzadas por el diario Alicante Plaza</a>, revelan que Centro M&eacute;dico Salus Baleares, la matriz del grupo que dirige Juan David G&oacute;mez G&oacute;mez, hermano de Marciano G&oacute;mez G&oacute;mez, factur&oacute; cerca de 71 millones de euros en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, ocho a&ntilde;os m&aacute;s que el ejercicio anterior, cuando cerr&oacute; con 62,7 millones de euros de facturaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Los datos antes de impuestos tambi&eacute;n ahondan en esa senda de crecimiento. Seg&uacute;n el citado medio, en 2024 HCB obtuvo un resultado de 4 millones de euros, frente a los 1,4 del ejercicio anterior. El 2024 fue el primer a&ntilde;o en el que el grupo sanitario privado present&oacute; unas cuentas consolidadas. En el a&ntilde;o 2023, los resultados fueron de 56 millones de euros; una mejora en ingresos de ocho millones anuales para el grupo del hermano del conseller de Sanidad, que ha recibido numerosas derivaciones del sistema p&uacute;blico y que en el &uacute;ltimo a&ntilde;o ha firmado una gran operaci&oacute;n: su adquisici&oacute;n por parte de Ribera Salud.
    </p><p class="article-text">
        Entre los a&ntilde;os 2024 y 2025,<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/conseller-valenciano-sanidad-rego-25-millones-grupo-privado-dirigido-hermano-comprarlo-ribera-salud_1_13250020.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> la Conselleria de Sanidad ha pagado 25 millones de euros a los centros de Hospital Cl&iacute;nica Benidorm </a>por derivaciones sanitarias y el plan de choque para reducir las listas de espera. Benaca SL y Centro M&eacute;dico Salus Baleares SL, empresas de las que es apoderado Juan David G&oacute;mez, e Inscanner, del mismo grupo, fueron las que m&aacute;s dinero recibieron de todos los grupos sanitarios privados en concepto de operaciones no concertadas durante los dos &uacute;ltimos ejercicios registrados, seg&uacute;n consta en una respuesta parlamentaria dirigida al PSPV.
    </p><p class="article-text">
        Estas derivaciones no concertadas consisten en pruebas diagn&oacute;sticas, as&iacute; como su lectura e informes asociados, adem&aacute;s de tratamientos y servicios sanitarios como cirug&iacute;a maxilofacial, tratamientos dentales, rehabilitaci&oacute;n y da&ntilde;o cerebral, trastornos de conducta alimentaria o di&aacute;lisis. <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/conseller-valenciano-sanidad-rego-25-millones-grupo-privado-dirigido-hermano-comprarlo-ribera-salud_1_13250020.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Seg&uacute;n explicaron desde Sanidad a elDiario.es</a> en el momento de publicar dicha informaci&oacute;n, las derivaciones se hacen siguiendo una instrucci&oacute;n de la conselleria de 2021, y se autorizan cuando un departamento de salud no puede asumir una determinada demanda atendiendo a criterios cl&iacute;nicos, de proximidad, capacidad asistencial o rapidez de respuesta. El departamento que dirige Marciano G&oacute;mez lig&oacute; este incremento a la recuperaci&oacute;n para el sistema p&uacute;blico del Hospital de D&eacute;nia (Marina Salud), gestionado hasta febrero de 2024 por Ribera Salud. 
    </p><p class="article-text">
        A finales de 2025, el grupo de cl&iacute;nicas privadas que gestiona el hermano del conseller, centrado en el &aacute;mbito territorial de Alicante, firm&oacute; su adquisici&oacute;n por parte de Ribera Salud, una forma de la mercantil de capital franc&eacute;s de afianzar su presencia en la Comunitat Valenciana tras la reversi&oacute;n de los hospitales privatizados. La compra se ha formalizado por 120 millones de euros y permitir&aacute; a HCB seguir usando su marca, a falta de la autorizaci&oacute;n de Competencia. La mujer de Juan David G&oacute;mez, Sonia Hern&aacute;ndez, &mdash;cu&ntilde;ada del conseller de Sanidad&mdash;, es la directora financiera de Ribera Salud.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/economia/empresa-hospitalaria-hermano-conseller-sanidad-facturo-15-millones-anos-compra-ribera-salud_1_13439767.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Aug 2026 21:00:54 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/754e54c1-a3fe-4250-bbf9-76f8de5f26e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="357973" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/754e54c1-a3fe-4250-bbf9-76f8de5f26e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="357973" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La empresa hospitalaria del hermano del conseller de Sanidad facturó 15 millones más en dos años, antes de la compra por Ribera Salud]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/754e54c1-a3fe-4250-bbf9-76f8de5f26e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sanidad,Sanidad privada,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El TSJ rebutja una reclamació de 8,4 milions de Ribera Salud a la Generalitat per derivacions de pacients oncològics]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/tsj-rebutja-reclamacio-8-4-milions-ribera-salud-generalitat-per-derivacions-pacients-oncologics_1_13386563.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cde035fd-a5ed-49ce-a89b-476172cb7b37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1379y869.jpg" width="1200" height="675" alt="El TSJ rebutja una reclamació de 8,4 milions de Ribera Salud a la Generalitat per derivacions de pacients oncològics"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La sentència, relativa al departament de salut d'Alzira, aplana el camí per a tombar els recursos de Sanitas i de l'empresa del Grup Vivalto Santé contra els pagaments a l'IVO de 45,8 milions d'euros</p><p class="subtitle">Ribera Salud i Sanitas paguen a la Generalitat 45,8 milions per derivacions de pacients oncològics però recorren al jutjat </p></div><p class="article-text">
        Una sent&egrave;ncia de la secci&oacute; cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Just&iacute;cia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) obri la porta que dues concession&agrave;ries sanit&agrave;ries es queden sense la indemnitzaci&oacute; que reclamen a la Generalitat &mdash;un past&iacute;s valorat en un total de 45,8 milions d'euros&mdash; per les derivacions de pacients a l'Institut Valenci&agrave; d'Oncologia (IVO). L'alt tribunal auton&ograve;mic ha desestimat el recurs de Ribera Salud, propietat del Grup Vivalto Sant&eacute;, contra la resoluci&oacute; de la Conselleria de Sanitat que va desestimar les seues al&middot;legacions sobre la reclamaci&oacute; amb qu&egrave; l'empresa sol&middot;licitava que se li perdonaren els 8,4 milions assumits pels comptes auton&ograve;mics per les derivacions a l'IVO entre els exercicis 2012 i 2018 al departament de salut d'Alzira. La sent&egrave;ncia, que no &eacute;s ferma, resol el primer dels nou litigis que mantenen Ribera Salud i Sanitas amb la Generalitat per la derivaci&oacute; de pacients a l'IVO, una fundaci&oacute; privada vinculada a la fam&iacute;lia de Manuel Llombart, exconseller del PP de Sanitat.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d'un escenari complex de car&agrave;cter triangular. El model de sanitat privatitzada del PP valenci&agrave;, pioner a Espanya, establia les condicions econ&ograve;miques de la concessi&oacute; en cada &agrave;rea en funci&oacute; de la c&agrave;pita (el resultat de multiplicar la prima per persona per la poblaci&oacute; total protegida), la denominada facturaci&oacute; intercentres i una tercera partida corresponent a l'incentiu per l'estalvi en la prestaci&oacute; farmac&egrave;utica mitjan&ccedil;ant recepta. La facturaci&oacute; intercentres compr&eacute;n l'assist&egrave;ncia especialitzada a la poblaci&oacute; protegida que es factura primer al concessionari i, de manera rec&iacute;proca en una segona fase, a la Conselleria de Sanitat.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, en mat&egrave;ria de derivacions oncol&ograve;giques entrava en joc un tercer actor: l'IVO, com a prove&iuml;dor privat amb el qual la Generalitat tamb&eacute; mant&eacute; relacions contractuals. La Conselleria de Sanitat i l'IVO van signar un acord per a l'atenci&oacute; oncol&ograve;gica al qual les concession&agrave;ries dels departaments de salut es podien adherir, una opci&oacute; que Ribera Salud va declinar.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute;, en el per&iacute;ode objecte del litigi, en qu&egrave; l'empresa ostentava la concessi&oacute; del departament de salut d'Alzira (entre 2012 i 2018), la fundaci&oacute; privada va tractar pacients oncol&ograve;gics d'aquesta &agrave;rea, b&eacute; per derivaci&oacute; o b&eacute; per lliure elecci&oacute; (fins a 2015, la lliure elecci&oacute; era &uacute;nicament interdepartamental i limitada a determinades especialitats, entre les quals no figurava l'oncologia).
    </p><h2 class="article-text">L'anterior batalla judicial de l'IVO</h2><p class="article-text">
        Abans de 2012, l'impagament per part de l'Administraci&oacute; auton&ograve;mica a l'IVO dels tractaments prestats als pacients de departaments de salut gestionats per concession&agrave;ries privades va motivar que la fundaci&oacute; de la fam&iacute;lia de Manuel Llombart interposara un recurs per a reclamar els imports corresponents als exercicis 2009, 2010 i 2011.
    </p><p class="article-text">
        El 2014, mentre Llombart era precisament conseller de Sanitat del Consell d'Alberto Fabra, el Jutjat Contenci&oacute;s Administratiu n&uacute;mero 6 de Val&egrave;ncia va estimar el recurs de l'IVO i va condemnar la Generalitat a assumir el cost dels tractaments oncol&ograve;gics. &Eacute;s a dir, va obligar el departament auton&ograve;mic dirigit per Llombart a pagar a la fundaci&oacute; de la seua pr&ograve;pia fam&iacute;lia.
    </p><p class="article-text">
        En el marc del mateix procediment, la secci&oacute; cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV va concloure dos anys m&eacute;s tard, el 2016, que l'Administraci&oacute; auton&ograve;mica estava obligada a pagar en la mesura que mantenia una relaci&oacute; jur&iacute;dica amb l'IVO que era &ldquo;determinant&rdquo; de la prestaci&oacute; sanit&agrave;ria de qu&egrave; havien gaudit els pacients de l'&agrave;rea de salut d'Alzira, tot i que la fundaci&oacute; oncol&ograve;gica i Ribera Salud &ldquo;no mantenien cap relaci&oacute; entre elles&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La sent&egrave;ncia distingia entre els pacients atesos en virtut de l'exercici del seu dret de lliure elecci&oacute; (amb les corresponents quantitats que havien de ser abonades per l'Administraci&oacute; a l'IVO i, en una segona fase, mitjan&ccedil;ant la &ldquo;pertinent acci&oacute; de repetici&oacute;&rdquo;, per Ribera Salud a la Conselleria de Sanitat) i els que havien sigut atesos per derivacions de la mateixa concession&agrave;ria, que havien de ser satisfetes directament a l'IVO.
    </p><h2 class="article-text">El canvi de criteri del TSJ-CV</h2><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, el TSJ-CV ha modificat el seu criteri. La qual cosa s'explica perqu&egrave; aquella sent&egrave;ncia de la mateixa sala i secci&oacute;, dictada fa una d&egrave;cada, comptava amb un vot particular d'Edilberto Narb&oacute;n (al qual es va adherir la magistrada Rosario Vidal) que considerava que la Generalitat havia d'abonar la totalitat de les factures reclamades per l'IVO, fora quin fora el motiu que originara la prestaci&oacute;, &ldquo;tant la lliure elecci&oacute; del pacient com la derivaci&oacute; efectuada per la concession&agrave;ria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Plantejada de nou aquesta q&uuml;esti&oacute; en el present procediment, per ra&oacute; de la diferent composici&oacute; de la secci&oacute; que el resol, modifiquem el nostre criteri en el sentit de convertir en majorit&agrave;ria la postura del vot particular em&eacute;s en aquella sent&egrave;ncia (...)&rdquo;, afirma la resoluci&oacute; del passat 30 de juny, de la qual ha sigut ponent la magistrada Rosario Vidal.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1033y704.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1033y704.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1033y704.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1033y704.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1033y704.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1033y704.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1033y704.jpg"
                    alt="Seu provisional del TSJ-CV, en una imatge d&#039;arxiu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Seu provisional del TSJ-CV, en una imatge d&#039;arxiu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La sent&egrave;ncia, que Ribera Salud estudia rec&oacute;rrer en cassaci&oacute; davant el Tribunal Suprem, destaca que l'empresa va acceptar &ldquo;formalment&rdquo; &mdash;en un document del 31 de gener de 2025 signat per l'aleshores president, Alberto de Rosa, la CEO, Elisa Tarazona, i la directora financera, Sonia Hern&aacute;ndez&mdash; el comprom&iacute;s d'acceptar l'abonament del saldo de 16,6 milions d'euros per derivacions oncol&ograve;giques a l'IVO en relaci&oacute; amb els departaments de salut d'Alzira, D&eacute;nia, Torrevieja i Elx-Crevillent, tot reservant-se, aix&ograve; no obstant, el dret d'exercir les accions legals que considerara oportunes en defensa dels seus interessos.
    </p><p class="article-text">
        D'aquest import total de 16,6 milions d'euros, la quantia corresponent al departament de salut d'Alzira ascendia a 8,4 milions, que havia assumit inicialment la Generalitat. La sent&egrave;ncia del TSJ-CV es pronuncia, espec&iacute;ficament, sobre la reclamaci&oacute; d'aquest import, a l'espera de la resoluci&oacute; dels altres huit procediments, que tamb&eacute; inclouen Sanitas com a recurrent (en relaci&oacute; amb una quantia total de 29,2 milions d'euros).
    </p><h2 class="article-text">La sent&egrave;ncia alerta del perill del &ldquo;doble pagament&rdquo;</h2><p class="article-text">
        El pagament dels 45,8 milions per part de Ribera Salud i Sanitas es va executar despr&eacute;s de l'informe del Tribunal de Comptes, del qual va informar aquest diari, que q&uuml;estionava l'abonament per part de la Generalitat Valenciana de les derivacions reclamades per l'IVO, en considerar que hauria pagat dues vegades pel mateix servei.
    </p><p class="article-text">
        Les dues empreses van sol&middot;licitar com a mesura cautelar que se les eximira del pagament fins que es resolguera el recurs, una opci&oacute; que els va ser denegada. La recent sent&egrave;ncia del TSJ-CV aplana el cam&iacute; per a descartar el conjunt de les reclamacions de les dues empreses de la sanitat privada.
    </p><p class="article-text">
        El TSJ-CV tamb&eacute; sost&eacute; que Ribera Salud, representada per la lletrada Rosa Vidal, del despatx Broseta Abogados, ni tan sols &ldquo;ha acreditat la incorrecci&oacute; de la xifra pr&egrave;viament acceptada&rdquo;, en refer&egrave;ncia a l'import de 16,6 milions d'euros ressenyat en l'informe signat per l'expresident de l'empresa, que va ser destitu&iuml;t pocs mesos despr&eacute;s, despr&eacute;s de 28 anys al capdavant del grup sanitari.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;, coincidint amb la tesi de la Conselleria de Sanitat, avala que la Generalitat actua, per a l'abonament de les assist&egrave;ncies oncol&ograve;giques, com una mera &ldquo;intermedi&agrave;ria&rdquo;, perqu&egrave; no existeix cap vincle contractual entre l'IVO i Ribera Salud, titular de la concessi&oacute;. &ldquo;Es tracta de quantitats pr&egrave;viament satisfetes per la Generalitat per a reclamar-les posteriorment a la concession&agrave;ria (...)&rdquo;, recorda la sent&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Procedir d'una altra manera, havent-se prestat l'assist&egrave;ncia, implicaria no sols un doble pagament per part de l'Administraci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; un enriquiment injust per a la concession&agrave;ria&rdquo;, conclou el TSJ-CV.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/tsj-rebutja-reclamacio-8-4-milions-ribera-salud-generalitat-per-derivacions-pacients-oncologics_1_13386563.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Jul 2026 21:01:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cde035fd-a5ed-49ce-a89b-476172cb7b37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1379y869.jpg" length="1403040" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cde035fd-a5ed-49ce-a89b-476172cb7b37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1379y869.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1403040" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El TSJ rebutja una reclamació de 8,4 milions de Ribera Salud a la Generalitat per derivacions de pacients oncològics]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cde035fd-a5ed-49ce-a89b-476172cb7b37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1379y869.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Tribunales,Ribera Salud,Tribunal Superior de Justicia,Generalitat Valenciana,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El TSJ rechaza una reclamación de 8,4 millones de Ribera Salud a la Generalitat por derivaciones de pacientes oncológicos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/tsj-rechaza-reclamacion-8-4-millones-ribera-salud-generalitat-derivaciones-pacientes-oncologicos_1_13385359.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cde035fd-a5ed-49ce-a89b-476172cb7b37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1379y869.jpg" width="1200" height="675" alt="El TSJ rechaza una reclamación de 8,4 millones de Ribera Salud a la Generalitat por derivaciones de pacientes oncológicos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La sentencia, relativa al departamento de salud de Alzira, allana el camino para tumbar los recursos de Sanitas y de la empresa del Grupo Vivalto Santé contra los pagos al IVO de 45,8 millones de euros</p><p class="subtitle">Ribera Salud y Sanitas pagan a la Generalitat 45,8 millones por derivaciones de pacientes oncológicos pero recurren al juzgado </p></div><p class="article-text">
        Una sentencia de la secci&oacute;n quinta de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) abre la puerta a que dos concesionarias sanitarias se queden sin la indemnizaci&oacute;n que reclaman a la Generalitat &mdash;un pastel valorado en un total de 45,8 millones de euros&mdash; por las derivaciones de pacientes al Instituto Valenciano de Oncolog&iacute;a (IVO). El alto tribunal auton&oacute;mico ha tumbado el recurso de Ribera Salud, propiedad del Grupo Vivalto Sant&eacute;, contra la resoluci&oacute;n de la Conselleria de Sanitat que desestim&oacute; sus alegaciones sobre la reclamaci&oacute;n que solicitaba la empresa para que se le perdonaran los 8,4 millones asumidos por las cuentas auton&oacute;micas por las derivaciones al IVO entre los ejercicios 2012 y 2018 en el departamento de salud de Alzira. La sentencia, que no es firme, resuelve el primero de los nueve litigios que mantienen Ribera Salud y Sanitas con la Generalitat por la derivaci&oacute;n de los pacientes al IVO, una fundaci&oacute;n privada vinculada a la familia de Manuel Llombart, exconseller del PP de Sanitat.  
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un complejo escenario de car&aacute;cter triangular. El modelo de sanidad privatizaba del PP valenciano, pionero en Espa&ntilde;a, establec&iacute;a las condiciones econ&oacute;micas de la concesi&oacute;n en cada &aacute;rea en funci&oacute;n de la c&aacute;pita (el resultado de multiplicar la prima por persona por la poblaci&oacute;n total protegida) y la denominada facturaci&oacute;n intercentros, adem&aacute;s de una tercera partida correspondiente al incentivo por ahorros en la prestaci&oacute;n farmac&eacute;utica mediante receta. La facturaci&oacute;n intercentros comprende la asistencia especializada a la poblaci&oacute;n protegida que se factura primero al concesionario y, de forma rec&iacute;proca en una segunda fase, a la Conselleria de Sanitat. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, en materia de derivaciones oncol&oacute;gicas entraba en juego un tercer actor: el IVO, como proveedor privado con el que la Generalitat tambi&eacute;n mantiene relaciones contractuales. La Conselleria de Sanitat y el IVO firmaron un acuerdo para la atenci&oacute;n oncol&oacute;gica al que las concesionarias de los departamentos de salud se pod&iacute;an adherir, una opci&oacute;n declinada por Ribera Salud. 
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, en el periodo objeto de litigio en que la empresa ostentaba la concesi&oacute;n del departamento de salud de Alzira (entre 2012 y 2018), la fundaci&oacute;n privada trat&oacute; a pacientes oncol&oacute;gicos de esa &aacute;rea, bien por derivaci&oacute;n o bien por libre elecci&oacute;n (hasta 2015, la libre elecci&oacute;n era &uacute;nicamente interdepartamental y limitada a determinadas especialidades, entre las que no figuraba la oncolog&iacute;a). 
    </p><h2 class="article-text">La anterior batalla judicial del IVO</h2><p class="article-text">
        Antes de 2012, el impago por parte de la Administraci&oacute;n auton&oacute;mico al IVO de los tratamientos prestados a los pacientes de departamentos de salud gestionados por concesionarias privadas motiv&oacute; que la fundaci&oacute;n de la familia de Manuel Llombart interpusiera un recurso para reclamar los importes correspondientes a los ejercicios 2009, 2010 y 2011. 
    </p><p class="article-text">
        En 2014, mientras Llombart era precisamente conseller de Sanitat del Ejecutivo auton&oacute;mico de Alberto Fabra, el Juzgado de lo Contencioso Administrativo n&uacute;mero 6 de Val&egrave;ncia estim&oacute; el recurso del IVO y conden&oacute; a la Generalitat a asumir el coste de los tratamientos oncol&oacute;gicos. Es decir, oblig&oacute; al departamento auton&oacute;mico dirigido por Llombart a pagar a la fundaci&oacute;n de su propia familia.  
    </p><p class="article-text">
        En el marco del mismo procedimiento, la secci&oacute;n quinta de la Sala de lo Contencioso del TSJ-CV concluy&oacute; dos a&ntilde;os m&aacute;s tarde, en 2016, que la Administraci&oacute;n auton&oacute;mica estaba obligada a pagar en la medida en que ostentaba una relaci&oacute;n jur&iacute;dica con el IVO que era &ldquo;determinante&rdquo; de la prestaci&oacute;n sanitaria de que hab&iacute;an disfrutado los pacientes del &aacute;rea de salud de Alzira, pese a que la fundaci&oacute;n oncol&oacute;gica y Ribera Salud &ldquo;carec&iacute;an de relaci&oacute;n alguna entre ellos&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        La sentencia distingu&iacute;a entre los pacientes atendidos en virtud del ejercicio de su derecho de libre elecci&oacute;n (con las consecuentes cantidades que deb&iacute;an ser abonadas por la Administraci&oacute;n al IVO y, en una segunda fase mediante la &ldquo;oportuna acci&oacute;n de repetici&oacute;n&rdquo;, por Ribera Salud a la Conselleria de Sanitat) y los que hab&iacute;an sido atendidos por derivaciones de la propia concesionaria, que deb&iacute;an ser satisfechas directamente al IVO.    
    </p><h2 class="article-text">El cambio de criterio del TSJ-CV</h2><p class="article-text">
        Sin embargo, el TSJ-CV ha modificado su criterio. Lo cual se explica porque aquella sentencia de la misma sala y secci&oacute;n, dictada hace una d&eacute;cada, cont&oacute; con un voto particular de Edilberto Narb&oacute;n (al que se adhiri&oacute; la magistrada Rosario Vidal) que consideraba que la &ldquo;Generalidad&rdquo; deb&iacute;a abonar la totalidad de las facturas reclamadas por el IVO fuera cual fuera el motivo que origin&oacute; la prestaci&oacute;n, &ldquo;tanto la libre elecci&oacute;n del paciente como la derivaci&oacute;n operada por la concesionaria&rdquo;.  
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Planteada de nuevo esta cuesti&oacute;n en el presente procedimiento, por raz&oacute;n de la distinta composici&oacute;n de la secci&oacute;n que lo resuelve, modificamos nuestro criterio en el sentido de hacer mayoritaria la postura del voto particular emitido en aquella sentencia (...)&rdquo;, afirma la resoluci&oacute;n del pasado 30 de junio, de la que ha sido ponente la magistrada Rosario Vidal.     
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1033y704.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1033y704.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1033y704.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1033y704.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1033y704.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1033y704.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9c786ec6-e043-4821-9c40-011282165681_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1033y704.jpg"
                    alt="Sede provisional del TSJ-CV, en una imagen de archivo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sede provisional del TSJ-CV, en una imagen de archivo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La sentencia, que Ribera Salud estudia recurrir en casaci&oacute;n ante el Tribunal Supremo, destaca que la empresa acept&oacute; &ldquo;formalmente&rdquo; &mdash;en un documento del 31 de enero de 2025 firmado por el entonces presidente, Alberto de Rosa, por la CEO, Elisa Tarazona, y por la directora financiera, Sonia Hern&aacute;ndez&mdash; el compromiso de aceptaci&oacute;n del abono del saldo de 16,6 millones de euros por derivaciones oncol&oacute;gicas al IVO en relaci&oacute;n con los departamentos de salud de Alzira, D&eacute;nia, Torrevieja y Elche-Crevillente, reserv&aacute;ndose por lo dem&aacute;s su derecho a ejercitar las acciones legales que estimara oportunas en defensa de sus intereses. 
    </p><p class="article-text">
        De ese monto total de 16,6 millones de euros, la cuant&iacute;a correspondiente al departamento de salud de Alzira ascend&iacute;a a 8,4 millones, que hab&iacute;a sido asumida inicialmente por la Generalitat. La sentencia del TSJ-CV dictamina, espec&iacute;ficamente, sobre la reclamaci&oacute;n de ese importe, a la espera de la resoluci&oacute;n de los otros ocho procedimientos, que tambi&eacute;n incluyen a Sanitas como recurrente (en relaci&oacute;n con una cuant&iacute;a total de 29,2 millones de euros). 
    </p><h2 class="article-text">La sentencia alerta del peligro del &ldquo;pago doble&rdquo;</h2><p class="article-text">
        El pago de los 45,8 millones por parte de Ribera Salud y Sanitas se ejecut&oacute; tras el informe del Tribunal de Cuentas, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/ribera-salud-sanitas-pagan-generalitat-45-8-millones-derivaciones-pacientes-oncologicos-recurren-juzgado_1_13372292.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">del que inform&oacute; este diario</a>, que cuestion&oacute; el abono por parte de la Generalitat Valenciana de las derivaciones reclamadas por el IVO (<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/tribunal-cuentas-investiga-cobro-indebido-ribera-salud-sanitas-pacientes-oncologicos-valencianos_1_12864049.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">al considerar que habr&iacute;a pagado dos veces por el servicio</a>). 
    </p><p class="article-text">
        Las dos empresas solicitaron como medida cautelar que se les eximiera del pago hasta que se resolviera el recurso, opci&oacute;n que les fue denegada. La reciente sentencia del TSJ-CV allana el camino para descartar el conjunto de las reclamaciones de las dos firmas de la sanidad privada.      
    </p><p class="article-text">
        El TSJ-CV tambi&eacute;n sostiene que Ribera Salud, representada por la letrada Rosa Vidal, del despacho Broseta Abogados, ni siquiera &ldquo;ha acreditado la incorrecci&oacute;n de la cifra previamente aceptada&rdquo;, en referencia al importe de 16,6 millones de euros rese&ntilde;ado en el informe firmado por el expresidente de la empresa, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/ribera-salud-fulmina-fernando-rosa-numero_1_12322819.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que fue destituido pocos meses despu&eacute;s tras 28 a&ntilde;os al frente del grupo sanitario</a>.  
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n, coincidiendo con la tesis de la Conselleria de Sanitat, avala que la Generalitat act&uacute;a para el abono de las asistencias oncol&oacute;gicas como una mera &ldquo;intermediaria&rdquo;, al no existir v&iacute;nculo contractual entre el IVO y Ribera Salud, titular de la concesi&oacute;n. &ldquo;Se trata de cantidades previamente satisfechas por la Generalitat para su posterior reclamaci&oacute;n a la concesi&oacute;n (...)&rdquo;, recuerda la sentencia. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Proceder de forma distinta, habi&eacute;ndose prestado la asistencia, implicar&iacute;a no solo un pago doble de la Administraci&oacute;n, sino tambi&eacute;n un enriquecimiento sin causa para la concesi&oacute;n&rdquo;, concluye el TSJ-CV.    
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/tsj-rechaza-reclamacion-8-4-millones-ribera-salud-generalitat-derivaciones-pacientes-oncologicos_1_13385359.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Jul 2026 21:01:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cde035fd-a5ed-49ce-a89b-476172cb7b37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1379y869.jpg" length="1403040" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cde035fd-a5ed-49ce-a89b-476172cb7b37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1379y869.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1403040" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El TSJ rechaza una reclamación de 8,4 millones de Ribera Salud a la Generalitat por derivaciones de pacientes oncológicos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cde035fd-a5ed-49ce-a89b-476172cb7b37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1379y869.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Tribunales,Ribera Salud,Tribunal Superior de Justicia,Generalitat Valenciana,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Així es reparteix el pastís de les derivacions de la sanitat pública valenciana a la privada: 270 milions que copen huit grans grups]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/aixi-reparteix-pastis-les-derivacions-sanitat-publica-valenciana-privada-270-milions-copen-huit-grans-grups_1_13255196.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13b1f7fd-7a92-4d80-a533-e482e46e56f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Així es reparteix el pastís de les derivacions de la sanitat pública valenciana a la privada: 270 milions que copen huit grans grups"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Govern valencià va derivar a hospitals i clíniques privades el 2024 i el 2025 milers de proves i operacions a través del pla de xoc i d’activitats no concertades: Vithas va ingressar més de 46 milions, 25 milions l’Hospital Clínica Benidorm, 23 Quirón Salud, 18 milions el Grupo Imed o més de 10 Ribera Salud</p><p class="subtitle">El conseller valencià de Sanitat va regar amb 25 milions el grup privat dirigit pel seu germà abans de comprar-lo Ribera Salut</p></div><p class="article-text">
        La Conselleria de Sanitat va derivar en els anys 2024 i 2025 m&eacute;s de 270 milions d&rsquo;euros a hospitals i cl&iacute;niques privades a trav&eacute;s del pla de xoc per a desfer-se de les llistes d&rsquo;espera en assist&egrave;ncia quir&uacute;rgica i d&rsquo;activitats no concertades, entre les quals destaquen proves diagn&ograve;stiques, di&agrave;lisis, salut mental o radioter&agrave;pia. Els grups sanitaris m&eacute;s beneficiats per aquest negoci cada vegada m&eacute;s gran s&oacute;n Vithas (46,2 milions), Hospital Cl&iacute;nica Benidorm &mdash;dirigit pel germ&agrave; del conseller Mariano G&oacute;mez&mdash; (25,3 milions), Diaverum Servicios Renales (23,7 milions), Quir&oacute;n Salud (22,6 milions), Neural (21 milions), ITA Salud Mental (19,7 milions), Grupo Imed (18,2 milions), Baxter (15,8 milions), Instituto Valenciano de Oncolog&iacute;a (10,8 milions), Ribera Salud (10,4 milions) i Asisa (8,8 milions).
    </p><p class="article-text">
        Segons les respostes del conseller de Sanitat, Marciano G&oacute;mez, a una pregunta parlament&agrave;ria de la diputada del PSPV-PSOE Yaissel S&aacute;nchez, aquestes derivacions i el pla de xoc estan emparats per un decret del 1997 i un altre del 2021, aprovat amb l&rsquo;anterior govern d&rsquo;esquerres, per a reduir les llistes d&rsquo;espera quir&uacute;rgiques i atendre la demanda derivada de l&rsquo;increment de poblaci&oacute; arran de la recuperaci&oacute; per al sistema p&uacute;blic dels departaments de D&eacute;nia i Manises. &ldquo;El 2024 i el 2025, la poblaci&oacute; assignada als departaments de salut de gesti&oacute; directa de la Comunitat Valenciana ha crescut en 600.000 persones&rdquo;, assenyala la resposta. &Eacute;s a dir, que, per l&rsquo;organitzaci&oacute; actual i el creixement de poblaci&oacute;, per a la Conselleria de Sanitat resulta imperatiu rec&oacute;rrer a cl&iacute;niques i hospitals privats per a millorar el servei.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; doncs, el grup que m&eacute;s operacions i diagn&ograve;stics ha captat de la sanitat p&uacute;blica ha sigut Vithas, a trav&eacute;s dels seus centres a Val&egrave;ncia Hospital 9 de Octubre, El Consuelo i Turia; Hospital Rei Don Jaime a Castell&oacute; i les societats NISA i Mediterr&aacute;nea M&eacute;dica. En total, 26,2 milions pel pla de xoc i quasi 20 milions en activitats no concertades.
    </p><p class="article-text">
        En segon lloc en ingressos i amb un creixement exponencial en activitats no concertades est&agrave; l&rsquo;Hospital Cl&iacute;nica Benidorm, ara conegut com a Centro M&eacute;dico Salud Baleares i les seues empreses sat&egrave;l&middot;lit, que van ingressar en menys de dos anys 20,3 milions en no concertades i 5 milions en el pla de xoc. Aquesta companyia, dirigida pel germ&agrave; del conseller de Sanitat, forma part des del finals del 2025 del Grupo Ribera Salud, que al seu torn va aconseguir 10,4 milions d&rsquo;euros m&eacute;s, quasi 5 milions m&eacute;s en pla de xoc i 5,5 en diagn&ograve;stics i proves. Ribera Salud, al seu torn, ingressa uns 190 milions a l&rsquo;any per la gesti&oacute; de l&rsquo;&agrave;rea del Vinalop&oacute; (Elx-Crevillent).
    </p><p class="article-text">
        Quir&oacute;n Salud va ingressar en dos anys 10 milions del pla de xoc i 12,6 milions d&rsquo;activitat no concertada. Com passa amb Vithas, Imed, Asisa o Quir&oacute;n mateix, aquests centres tamb&eacute; ingressen grans quantitats a trav&eacute;s del conveni amb Muface per als empleats p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        El Grupo Imed, que ha dut a terme una expansi&oacute; important a la Comunitat Valenciana en els &uacute;ltims anys, va obtindre 11,7 milions del pla de xoc i 6,5 milions d&rsquo;activitats no concertades. Asisa va ingressar 8,8 milions, dels quals m&eacute;s de 8,5 corresponen al pla de xoc per a reduir les llistes d&rsquo;espera quir&uacute;rgiques. L&rsquo;IVO, que ja t&eacute; un conveni amb la Generalitat pel servei d&rsquo;oncologia que supera els 53 milions d&rsquo;euros a l&rsquo;any, va ingressar el 2024 i el 2025 10,8 milions m&eacute;s pel pla de xoc.
    </p><p class="article-text">
        A aquests grans grups cal sumar empreses especialitzades en di&agrave;lisi, salut mental, cirurgia maxil&middot;lofacial o odontologia, que completen aquestes derivacions de 270 milions en dos anys: 194 milions en activitat no concertada i 76,8 en el pla de xoc.
    </p><p class="article-text">
        Pel seu inter&eacute;s informatiu, adjuntem la resposta del conseller Marciano G&oacute;mez sobre el repartiment del pla de xoc i l&rsquo;activitat no concertada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sergi Pitarch]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/aixi-reparteix-pastis-les-derivacions-sanitat-publica-valenciana-privada-270-milions-copen-huit-grans-grups_1_13255196.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 27 May 2026 21:00:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13b1f7fd-7a92-4d80-a533-e482e46e56f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1991011" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13b1f7fd-7a92-4d80-a533-e482e46e56f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1991011" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Així es reparteix el pastís de les derivacions de la sanitat pública valenciana a la privada: 270 milions que copen huit grans grups]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13b1f7fd-7a92-4d80-a533-e482e46e56f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Generalitat Valenciana,Privatización sanitaria,Ribera Salud,Quironsalud,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Así se reparte el pastel de las derivaciones de la sanidad pública valenciana a la privada: 270 millones que copan ocho grandes grupos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/reparte-pastel-derivaciones-sanidad-publica-valenciana-privada-270-millones-copan-ocho-grandes-grupos_1_13253884.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13b1f7fd-7a92-4d80-a533-e482e46e56f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Así se reparte el pastel de las derivaciones de la sanidad pública valenciana a la privada: 270 millones que copan ocho grandes grupos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Gobierno valenciano derivó a hospitales y clínicas privadas en 2024 y 2025 miles de pruebas y operaciones a través del plan de choque y de actividades no concertadas: Vithas ingresó más de 46 millones, 25 millones el Hospital Clínica Benidorm, 23 Quirón Salud, 18 millones el Grupo Imed o más de 10 Ribera Salud</p><p class="subtitle">El conseller valenciano de Sanidad regó con 25 millones al grupo privado dirigido por su hermano antes de comprarlo Ribera Salud</p></div><p class="article-text">
        La Conselleria de Sanidad deriv&oacute; en los a&ntilde;os 2024 y 2025 m&aacute;s de 270 millones de euros a hospitales y cl&iacute;nicas privadas a trav&eacute;s del plan de choque para acabar con las listas de espera en asistencia quir&uacute;rgica y de actividades no concertadas, entre las que destacan pruebas diagn&oacute;sticas, di&aacute;lisis, salud mental o radioterapia. Los grupos sanitarios m&aacute;s beneficiados por este cada vez mayor negocio son Vithas (46,2 millones), Hospital Cl&iacute;nica Benidorm &mdash;dirigido por el hermano del conseller Mariano G&oacute;mez&mdash; (25,3 millones), Diaverum Servicios Renales (23,7 millones), Quir&oacute;n Salud (22,6 millones), Neural (21 millones), ITA Salud Mental (19,7 millones), Grupo Imed (18,2 millones), Baxter (15,8 millones), Instituto Valenciano de Oncolog&iacute;a (10,8 millones), Ribera Salud (10,4 millones) y Asisa (8,8 millones).
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n las respuestas del conseller de Sanidad, Marciano G&oacute;mez, a una pregunta parlamentaria de la diputada del PSPV-PSOE Yaissel S&aacute;nchez, estas derivaciones y el plan de choque est&aacute;n amparados por un decreto de 1997 y otro de 2021, aprobado con el anterior gobierno de izquierdas, para reducir las listas de espera quir&uacute;rgicas y atender la demanda derivada del incremento de poblaci&oacute;n tras la recuperaci&oacute;n para el sistema p&uacute;blico de los departamentos de D&eacute;nia y Manises. &ldquo;En 2024 y 2025, la poblaci&oacute;n asignada a los departamentos de salud de gesti&oacute;n directa de la Comunitat Valenciana ha crecido en 600.000 personas&rdquo;, se&ntilde;ala la respuesta. Es decir, que por la organizaci&oacute;n actual y el crecimiento de poblaci&oacute;n, para la Conselleria de Sanidad resulta imperativo recurrir a cl&iacute;nicas y hospitales privados para mejorar el servicio.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, el grupo que m&aacute;s operaciones y diagn&oacute;sticos ha captado de la sanidad p&uacute;blica ha sido Vithas, a trav&eacute;s de sus centros en Val&egrave;ncia Hospital 9 d&rsquo;Octubre, El Consuelo y T&uacute;ria; Hospital Rey Don Jaime en Castell&oacute; y las sociedades NISA y Mediterr&aacute;nea M&eacute;dica. En total, 26,2 millones por el plan de choque y casi 20 millones en actividades no concertadas.
    </p><p class="article-text">
        En segundo lugar en ingresos y con un crecimiento exponencial en actividades no concertadas se encuentra el Hospital Cl&iacute;nica Benidorm, ahora conocido como Centro M&eacute;dico Salud Baleares y sus empresas sat&eacute;lite, que ingresaron en menos de dos a&ntilde;os 20,3 millones en no concertadas y 5 millones en el plan de choque. Esta compa&ntilde;&iacute;a, dirigida por el hermano del conseller de Sanidad, forma parte desde finales de 2025 del Grupo Ribera Salud, que a su vez consigui&oacute; otros 10,4 millones de euros, casi 5 millones m&aacute;s en plan de choque y 5,5 en diagn&oacute;sticos y pruebas. Ribera Salud, a su vez, ingresa unos 190 millones al a&ntilde;o por la gesti&oacute;n del &aacute;rea del Vinalop&oacute; (Elche-Crevillent).
    </p><p class="article-text">
        Quir&oacute;n Salud ingres&oacute; en dos a&ntilde;os 10 millones del plan de choque y 12,6 millones de actividad no concertada. Como ocurre con Vithas, Imed, Asisa o el propio Quir&oacute;n, estos centros tambi&eacute;n ingresan grandes cantidades a trav&eacute;s del convenio con Muface para los empleados p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        El Grupo Imed, que ha realizado una importante expansi&oacute;n en la Comunitat Valenciana en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, obtuvo 11,7 millones del plan de choque y 6,5 millones de actividades no concertadas. Asisa ingres&oacute; 8,8 millones, de los que m&aacute;s de 8,5 corresponden al plan de choque para reducir las listas de espera quir&uacute;rgicas. El IVO, que ya tiene un convenio con la Generalitat por el servicio de oncolog&iacute;a que supera los 53 millones de euros al a&ntilde;o, ingres&oacute; en 2024 y 2025 otros 10,8 millones por el plan de choque.
    </p><p class="article-text">
        A estos grandes grupos hay que sumar empresas especializadas en di&aacute;lisis, salud mental, cirug&iacute;a maxilofacial u odontolog&iacute;a, que completan estas derivaciones de 270 millones en dos a&ntilde;os: 194 millones en actividad no concertada y 76,8 en el plan de choque.
    </p><p class="article-text">
        Por su inter&eacute;s informativo, adjuntamos la respuesta del conseller Marciano G&oacute;mez sobre el reparto del plan de choque y la actividad no concertada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sergi Pitarch]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/reparte-pastel-derivaciones-sanidad-publica-valenciana-privada-270-millones-copan-ocho-grandes-grupos_1_13253884.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 27 May 2026 20:39:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13b1f7fd-7a92-4d80-a533-e482e46e56f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1991011" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13b1f7fd-7a92-4d80-a533-e482e46e56f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1991011" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Así se reparte el pastel de las derivaciones de la sanidad pública valenciana a la privada: 270 millones que copan ocho grandes grupos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13b1f7fd-7a92-4d80-a533-e482e46e56f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Generalitat Valenciana,Privatización sanitaria,Ribera Salud,Quironsalud,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El conseller de Sanitat va regar amb 25 milions al grup privat dirigit pel seu germà abans que el comprara Ribera Salud per 120 milions]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/conseller-sanitat-regar-amb-25-milions-grup-privat-dirigit-pel-seu-germa-abans-comprara-ribera-salud-per-120-milions_1_13252153.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ecb4088f-b860-430c-8005-504a750c95fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x396y99.jpg" width="1200" height="675" alt="El conseller de Sanitat va regar amb 25 milions al grup privat dirigit pel seu germà abans que el comprara Ribera Salud per 120 milions"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Benaca SL i Centro Médico Salus Baleares SL, empreses de les quals és apoderat Juan David Gómez, i Inscanner, del mateix grup, van ingressar de la Generalitat entre el 2024 i el 2025 més de 20 milions d’euros en serveis no concertats i cinc milions més pel pla de xoc contra les llistes d’espera. La Conselleria de Sanitat atribueix l’increment d’ingressos al rescat de Marina Salud i la seua necessitat d’acords amb clíniques privades pròximes</p><p class="subtitle">Ribera Salud compra la clínica privada de Benidorm que dirige el hermano del conseller de Sanidad valenciano</p></div><p class="article-text">
        La Conselleria de Sanitat va derivar operacions no concertades per valor de 20,2 milions d&rsquo;euros a empreses del grup Hospital Cl&iacute;nica Benidorm (HCB) entre el 2024 i el 2025, els dos anys previs a la seua adquisici&oacute; per Ribera Salud per 120 milions d&rsquo;euros. Aquestes societats tenen la particularitat de ser gestionades des del 2021 per Juan David G&oacute;mez G&oacute;mez, germ&agrave; del conseller de Sanitat, Marciano G&oacute;mez. A m&eacute;s, la parella del gerent d&rsquo;HCB &mdash;i cunyada del conseller&mdash; &eacute;s la directora financera de Ribera Salud, la que va ser principal concession&agrave;ria d&rsquo;hospitals privatitzats de la Generalitat i actual gestora de l&rsquo;Hospital del Vinalop&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Segons la informaci&oacute; recaptada per elDiario.es a partir d&rsquo;una resposta parlament&agrave;ria de la Conselleria de Sanitat a la diputada del PSPV-PSOE Yaissel S&aacute;nchez, les tres empreses del grup dirigides per Juan David G&oacute;mez van ser les que m&eacute;s diners van rebre de tots els grups sanitaris privats en concepte d&rsquo;operacions no concertades durant els dos &uacute;ltims exercicis registrats.
    </p><p class="article-text">
        Benaca SL, de la qual &eacute;s apoderat Juan David G&oacute;mez, va rebre 10,4 milions d&rsquo;euros entre el 2024 i el 2025 per a fer operacions derivades de la sanitat p&uacute;blica. Centro M&eacute;dico Salus Baleares SL, tamb&eacute; apoderada pel germ&agrave; del conseller, va ingressar 7,08 milions d&rsquo;euros per operacions no concertades. Una tercera empresa del grup, Inscanner, va obtindre 2,79 milions d&rsquo;euros m&eacute;s de fons p&uacute;blics per aquest concepte. A m&eacute;s, Centro M&eacute;dico Salus Baleares &mdash;nova denominaci&oacute; d&rsquo;HCB&mdash; va percebre 5,04 milions m&eacute;s gr&agrave;cies a les derivacions incloses en el pla de xoc de la conselleria per a reduir les llistes d&rsquo;espera.
    </p><p class="article-text">
        Fonts de la Conselleria de Sanitat van explicar a preguntes d&rsquo;elDiario.es que les derivacions d&rsquo;operacions no concertades es duen a terme seguint el procediment establit en la Instrucci&oacute; 2/2021, que regula l&rsquo;autoritzaci&oacute; de derivaci&oacute; de pacients des de centres sanitaris de gesti&oacute; p&uacute;blica a centres o serveis privats no concertats. Aquestes derivacions s&rsquo;autoritzen quan un departament de salut no pot assumir una demanda determinada atenent criteris cl&iacute;nics, de proximitat, capacitat assistencial o rapidesa de resposta.
    </p><p class="article-text">
        Segons Sanitat, l&rsquo;increment del negoci del grup radicat a Benidorm est&agrave; relacionat amb la recuperaci&oacute; per al sistema p&uacute;blic de l&rsquo;Hospital de D&eacute;nia (Marina Salud), gestionat fins fa tres anys per Ribera Salud.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, les mateixes fonts subratllen que alguns centres privats tenen serveis o proves diagn&ograve;stiques que altres no tenen, o disposen de m&eacute;s capacitat tecnol&ograve;gica i assistencial per a absorbir demanda en menys temps. &ldquo;Benaca est&agrave; especialitzada en resson&agrave;ncies magn&egrave;tiques i Salus Baleares, en hemodi&agrave;lisi i radioter&agrave;pia&rdquo;, assenyalen.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;acord amb les dades incloses en la resposta parlament&agrave;ria al PSPV-PSOE, el grup amb m&eacute;s volum de derivacions no concertades &eacute;s el dirigit per Juan David G&oacute;mez, amb m&eacute;s de 20 milions d&rsquo;euros. Li segueixen el Grupo Vithas, amb prop de 20 milions; Quir&oacute;n Salud, amb 12,5 milions; IMED, amb 11,6 milions; Ribera, amb 5,5 milions, i Asisa, amb 191.185 euros.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; qu&egrave; s&oacute;n les derivacions no concertades? Segons la mateixa resposta parlament&agrave;ria, consisteixen en la realitzaci&oacute; de proves diagn&ograve;stiques, aix&iacute; com la lectura i els informes associats, a m&eacute;s de tractaments i serveis sanitaris com ara cirurgia maxil&middot;lofacial, tractaments dentals, rehabilitaci&oacute; i dany cerebral, trastorns de conducta aliment&agrave;ria o di&agrave;lisi, entre altres.
    </p><p class="article-text">
        El rescat p&uacute;blic de l&rsquo;Hospital de D&eacute;nia (Marina Salud) ha suposat, tenint en compteaquestes dades, un impuls important per al conglomerat Hospital Cl&iacute;nica Benidorm, que va disparar els seus ingressos procedents de la Generalitat. Aquest increment hauria millorat l&rsquo;ebitda de la companyia i, en conseq&uuml;&egrave;ncia, hauria refor&ccedil;at la seua valoraci&oacute; abans de la venda a Ribera Salud, tancada finalment en 120 milions d&rsquo;euros.
    </p><p class="article-text">
        HCB, ara denominada Centro M&eacute;dico Salus Baleares, tamb&eacute; va aconseguir entrar en el pla de xoc de la Conselleria de Sanitat, encara que amb xifres m&eacute;s discretes que les d&rsquo;altres grans grups privats: una mica m&eacute;s de cinc milions d&rsquo;euros, davant els 26 milions de Vithas, els quasi 10 milions de Quir&oacute;n Salud, els 11 d&rsquo;IMED o els huit d&rsquo;Asisa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sergi Pitarch]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/conseller-sanitat-regar-amb-25-milions-grup-privat-dirigit-pel-seu-germa-abans-comprara-ribera-salud-per-120-milions_1_13252153.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 26 May 2026 21:00:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ecb4088f-b860-430c-8005-504a750c95fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x396y99.jpg" length="92047" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ecb4088f-b860-430c-8005-504a750c95fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x396y99.jpg" type="image/jpeg" fileSize="92047" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El conseller de Sanitat va regar amb 25 milions al grup privat dirigit pel seu germà abans que el comprara Ribera Salud per 120 milions]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ecb4088f-b860-430c-8005-504a750c95fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x396y99.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ribera Salud,Sanidad privada,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El conseller valenciano de Sanidad regó con 25 millones al grupo privado dirigido por su hermano antes de comprarlo Ribera Salud]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/conseller-valenciano-sanidad-rego-25-millones-grupo-privado-dirigido-hermano-comprarlo-ribera-salud_1_13250020.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ecb4088f-b860-430c-8005-504a750c95fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x396y99.jpg" width="1200" height="675" alt="El conseller valenciano de Sanidad regó con 25 millones al grupo privado dirigido por su hermano antes de comprarlo Ribera Salud"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Benaca SL y Centro Médico Salus Baleares SL, empresas de las que es apoderado Juan David Gómez, e Inscanner, del mismo grupo, ingresaron de la Generalitat entre 2024 y 2025 más de 20 millones de euros en servicios no concertados y otros cinco millones por el plan de choque contra las listas de espera</p><p class="subtitle">Ribera Salud compra la clínica privada de Benidorm que dirige el hermano del conseller de Sanidad valenciano</p></div><p class="article-text">
        La Conselleria de Sanidad deriv&oacute; operaciones no concertadas por valor de 20,2 millones de euros a empresas del grupo Hospital Cl&iacute;nica Benidorm (HCB) entre 2024 y 2025, los dos a&ntilde;os previos a su adquisici&oacute;n por Ribera Salud por 120 millones de euros. Estas sociedades tienen la particularidad de estar gestionadas desde 2021 por Juan David G&oacute;mez G&oacute;mez, hermano del conseller de Sanidad, Marciano G&oacute;mez. Adem&aacute;s, la pareja del gerente de HCB &mdash;y cu&ntilde;ada del conseller&mdash; es la directora financiera de Ribera Salud, la que fuera principal concesionaria de hospitales privatizados de la Generalitat y actual gestora del Hospital del Vinalop&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la informaci&oacute;n recabada por elDiario.es a partir de una respuesta parlamentaria de la Conselleria de Sanidad a la diputada del PSPV-PSOE Yaissel S&aacute;nchez, las tres empresas del grupo dirigidas por Juan David G&oacute;mez fueron las que m&aacute;s dinero recibieron de todos los grupos sanitarios privados en concepto de operaciones no concertadas durante los dos &uacute;ltimos ejercicios registrados.
    </p><p class="article-text">
        Benaca SL, de la que es apoderado Juan David G&oacute;mez, recibi&oacute; 10,4 millones de euros entre 2024 y 2025 para realizar operaciones derivadas de la sanidad p&uacute;blica. Centro M&eacute;dico Salus Baleares SL, tambi&eacute;n apoderada por el hermano del conseller, ingres&oacute; 7,08 millones de euros por operaciones no concertadas. Una tercera empresa del grupo, Inscanner, obtuvo otros 2,79 millones de euros de fondos p&uacute;blicos por este concepto. Adem&aacute;s, Centro M&eacute;dico Salus Baleares &mdash;nueva denominaci&oacute;n del grupo HCB y del que es gerente Juan David G&oacute;mez desde 2013&mdash; percibi&oacute; otros 5,04 millones gracias a las derivaciones incluidas en el plan de choque de la conselleria para reducir las listas de espera.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la Conselleria de Sanidad explicaron a preguntas de elDiario.es que las derivaciones de operaciones no concertadas se realizan siguiendo el procedimiento establecido en la Instrucci&oacute;n 2/2021, que regula la autorizaci&oacute;n de derivaci&oacute;n de pacientes desde centros sanitarios de gesti&oacute;n p&uacute;blica a centros o servicios privados no concertados. Estas derivaciones se autorizan cuando un departamento de salud no puede asumir una determinada demanda atendiendo a criterios cl&iacute;nicos, de proximidad, capacidad asistencial o rapidez de respuesta.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Sanidad, el incremento del negocio del grupo radicado en Benidorm est&aacute; relacionado con la recuperaci&oacute;n para el sistema p&uacute;blico del Hospital de D&eacute;nia (Marina Salud), gestionado hasta febrero de 2024 por Ribera Salud.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, las mismas fuentes subrayan que algunos centros privados cuentan con servicios o pruebas diagn&oacute;sticas que otros no tienen, o disponen de una mayor capacidad tecnol&oacute;gica y asistencial para absorber demanda en menos tiempo. &ldquo;Benaca est&aacute; especializada en resonancias magn&eacute;ticas y Salus Baleares en hemodi&aacute;lisis y radioterapia&rdquo;, se&ntilde;alan.
    </p><p class="article-text">
        De acuerdo con los datos incluidos en la respuesta parlamentaria al PSPV-PSOE, el grupo con mayor volumen de derivaciones no concertadas es el dirigido por Juan David G&oacute;mez, con m&aacute;s de 20 millones de euros. Le siguen el Grupo Vithas, con cerca de 20 millones; Quir&oacute;n Salud, con 12,5 millones; IMED, con 11,6 millones; Ribera, con 5,5 millones, y Asisa, con 191.185 euros.
    </p><p class="article-text">
        Pero &iquest;qu&eacute; son las derivaciones no concertadas? Seg&uacute;n la misma respuesta parlamentaria, consisten en la realizaci&oacute;n de pruebas diagn&oacute;sticas, as&iacute; como su lectura e informes asociados, adem&aacute;s de tratamientos y servicios sanitarios como cirug&iacute;a maxilofacial, tratamientos dentales, rehabilitaci&oacute;n y da&ntilde;o cerebral, trastornos de conducta alimentaria o di&aacute;lisis, entre otros.
    </p><p class="article-text">
        El rescate p&uacute;blico del Hospital de D&eacute;nia (Marina Salud) ha supuesto, a tenor de estos datos, un importante impulso para el conglomerado Hospital Cl&iacute;nica Benidorm, que dispar&oacute; sus ingresos procedentes de la Generalitat. Ese incremento habr&iacute;a mejorado el Ebitda de la compa&ntilde;&iacute;a y, en consecuencia, reforzado su valoraci&oacute;n antes de la venta a Ribera Salud, cerrada finalmente en 120 millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        HCB, ahora denominada Centro M&eacute;dico Salus Baleares, tambi&eacute;n logr&oacute; entrar en el plan de choque de la Conselleria de Sanidad, aunque con cifras m&aacute;s discretas que las de otros grandes grupos privados: algo m&aacute;s de cinco millones de euros, frente a los 26 millones de Vithas, los casi 10 millones de Quir&oacute;n Salud, los 11 de IMED o los ocho de Asisa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sergi Pitarch]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/conseller-valenciano-sanidad-rego-25-millones-grupo-privado-dirigido-hermano-comprarlo-ribera-salud_1_13250020.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 26 May 2026 19:36:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ecb4088f-b860-430c-8005-504a750c95fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x396y99.jpg" length="92047" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ecb4088f-b860-430c-8005-504a750c95fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x396y99.jpg" type="image/jpeg" fileSize="92047" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El conseller valenciano de Sanidad regó con 25 millones al grupo privado dirigido por su hermano antes de comprarlo Ribera Salud]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ecb4088f-b860-430c-8005-504a750c95fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x396y99.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ribera Salud,Sanidad privada,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La matriu de Ribera Salud va guanyar 3,5 milions en 2024 després de perdre un hospital i reduir la plantilla en 745 empleats]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/matriu-ribera-salud-guanyar-3-5-milions-2024-despres-perdre-hospital-i-reduir-plantilla-745-empleats_1_12981461.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/283926c5-3e18-4e26-b289-9b6cbccf9f41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La matriu de Ribera Salud va guanyar 3,5 milions en 2024 després de perdre un hospital i reduir la plantilla en 745 empleats"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Primerosalud SLU, societat dominant a Espanya del grup sanitari privat, es va embutxacar liquidacions per part de Generalitat Valenciana i de la Comunitat de Madrid per un import de 219 milions</p><p class="subtitle">El 'model Ribera Salut': benefici d'11 milions a Elx, pèrdues a Torrejó i negoci per a les seues empreses satèlit</p></div><p class="article-text">
        Amb una xifra de negoci de 833 milions d&rsquo;euros el 2024 (quasi 25 milions m&eacute;s que l&rsquo;exercici anterior), la matriu del grup Ribera Salud declara un resultat consolidat de 3,5 milions, segons indiquen els &uacute;ltims comptes anuals depositats davant el Registre Mercantil. Es tracta de Primerosalud SLU, els comptes consolidats de la qual anoten una reducci&oacute; de 745 treballadors (de 9.459 el 2023 baixa a 8.714 l&rsquo;any seg&uuml;ent). Aix&iacute; doncs, la firma matriu registra una rebaixa de les despeses de personal de 412,3 a 376,5 milions d&rsquo;euros.
    </p><p class="article-text">
        Primerosalud SLU engloba com a matriu Ribera Salud SA, de la qual det&eacute; el 100% del capital, i totes les seues societats, a m&eacute;s de Torrej&oacute;n Salud SA. Pertany al grup franc&eacute;s Vivalto Sant&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        La caiguda del nombre de treballadors, segons fonts de l'empresa consultades per aquest diari, es correspon amb la reversi&oacute; de la gesti&oacute; de l'Hospital de D&eacute;nia, avalada pel Tribunal Superior de Just&iacute;cia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV).
    </p><p class="article-text">
        Les mateixes fonts asseguren que en el seg&uuml;ent exercici &mdash;2025&mdash; l'empresa ha ocupat uns 500 nous treballadors.
    </p><p class="article-text">
        La major part dels ingressos de la firma procedeixen de la Generalitat Valenciana i de les conselleries de Salut de la Comunitat de Madrid, Gal&iacute;cia i M&uacute;rcia.
    </p><p class="article-text">
        La firma tamb&eacute; controla societats a la Rep&uacute;blica Txeca i Eslov&agrave;quia, mentre que Ribera Salud gestiona un hospital a Cascais (Portugal) i posseeix participacions en dues societats al Per&uacute;, que controlen sengles centres hospitalaris impulsats per Sergio Blasco, exgerent de l&rsquo;Hospital General de Val&egrave;ncia i nebot d&rsquo;un exconseller del PP.
    </p><p class="article-text">
        Els comptes anuals indiquen que l'empresa es va embutxacar liquidacions per part de Generalitat Valenciana i de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid per una suma de 219 milions (incloent l'import reconegut en l'exercici 2025 per les UTE de Ribera Salut II i de Torrevella). D'altra banda, l'empresa assegura que t&eacute; pendent de cobrament 153,8 milions d'euros de la Comunitat de Madrid.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Liquidacions de la Generalitat de 104,6 milions</strong></h2><p class="article-text">
        La Generalitat Valenciana, despr&eacute;s de la resoluci&oacute; dels nombrosos procediments contenciosos amb el grup sanitari, va assumir liquidacions pels hospitals valencians (la major part amb contractes rescindits) per un valor total de 104,6 milions d&rsquo;euros, segons indica la mem&ograve;ria de comptes anuals consolidada. Es tracta del pagament parcial de liquidacions corresponents al 2023 (amb 53,9 milions) i la resta de l&rsquo;import abonat en l&rsquo;exercici seg&uuml;ent (50,7 milions).
    </p><p class="article-text">
        Les liquidacions corresponen als hospitals d&rsquo;Elx-Crevillent (del 2010 al 2012); de Marina Salud (del 2014 al 2016) i de les UTE de Ribera Salud II (2016 i 2017) i de Torrevella (2013 a 2015).
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, el febrer del 2025, l&rsquo;empresa va rebre les resolucions que van aprovar les liquidacions obertes fins a l&rsquo;exercici 2022, que inclouen els imports a liquidar vinculats a les dues UTE: 25,2 milions d&rsquo;euros.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Conselleria de Sanitat de Madrid: 89,2 milions</strong></h2><p class="article-text">
        Pel que fa als saldos de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid, durant l&rsquo;exercici 2023, l&rsquo;empresa va cobrar la liquidaci&oacute; del 2020, a m&eacute;s d&rsquo;altres conceptes reclamats, per un import total de 20,7 milions d&rsquo;euros.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, el 2024 va cobrar les liquidacions dels exercicis 2021, 2022 i 2023 per un import de 59,6 milions d&rsquo;euros, a m&eacute;s d&rsquo;interessos de demora de 8,9 milions.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, en l&rsquo;apartat de saldo de clients no vinculats, el balan&ccedil; inclou imports per 153,8 milions d&rsquo;euros pendents de cobrament generats amb la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid, corresponents a la <em>capita</em> del mes de desembre del 2024, a la provisi&oacute; de liquidaci&oacute; del mateix exercici i a una compensaci&oacute; per Covid-19.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/matriu-ribera-salud-guanyar-3-5-milions-2024-despres-perdre-hospital-i-reduir-plantilla-745-empleats_1_12981461.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Feb 2026 22:07:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/283926c5-3e18-4e26-b289-9b6cbccf9f41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1630776" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/283926c5-3e18-4e26-b289-9b6cbccf9f41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1630776" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La matriu de Ribera Salud va guanyar 3,5 milions en 2024 després de perdre un hospital i reduir la plantilla en 745 empleats]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/283926c5-3e18-4e26-b289-9b6cbccf9f41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Ribera Salud,Economía,Sanidad privada,Consejería de Sanidad,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La matriz de Ribera Salud ganó 3,5 millones en 2024 tras perder un hospital y reducir la plantilla en 745 empleados]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/matriz-ribera-salud-gano-3-5-millones-2024-perder-hospital-reducir-plantilla-745-empleados_1_12978021.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/283926c5-3e18-4e26-b289-9b6cbccf9f41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La matriz de Ribera Salud ganó 3,5 millones en 2024 tras perder un hospital y reducir la plantilla en 745 empleados"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Primerosalud SLU, sociedad dominante en España del grupo sanitario privado, se embolsó liquidaciones por parte de Generalitat Valenciana y de la Comunidad de Madrid por un importe de 219 millones </p><p class="subtitle">El 'modelo Ribera Salud': beneficio de 11 millones en Elche, pérdidas en Torrejón y negocio para sus empresas satélite</p></div><p class="article-text">
        Con una cifra de negocio de 833 millones de euros en 2024 (casi 25 millones m&aacute;s que el ejercicio anterior), la matriz del <a href="https://www.eldiario.es/temas/ribera-salud/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grupo Ribera Salud</a> declara un resultado consolidado de 3,5 millones, seg&uacute;n indican las &uacute;ltimas cuentas anuales depositadas ante el Registro Mercantil. Se trata de Primerosalud SLU, que engloba como matriz a Ribera Salud SA, de la que ostenta el 100% de su capital, y a todas sus sociedades en Espa&ntilde;a, adem&aacute;s de Torrej&oacute;n Salud SA. Pertenece al grupo franc&eacute;s Vivalto Sant&eacute;. 
    </p><p class="article-text">
        Las cuentas consolidadas anotan una reducci&oacute;n de 745 trabajadores (de 9.459 en 2023 baja a 8.714 al a&ntilde;o siguiente). La firma matriz registra una rebaja de los gastos de personal de 412,3 millones de euros a 376,5 millones.
    </p><p class="article-text">
        La ca&iacute;da del n&uacute;mero de trabajadores, seg&uacute;n fuentes de la empresa consultadas por este diario, se corresponde con la reversi&oacute;n de la gesti&oacute;n del Hospital de D&eacute;nia, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/sentencia-avala-reversion-hospital-denia-descarta-vulneracion-libertad-empresa-marina-salud_1_11439424.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">avalada por el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana</a> (TSJ-CV).
    </p><p class="article-text">
        Las mismas fuentes aseguran que en el siguiente ejercicio &mdash;2025&mdash; la empresa ha empleado a unos 500 nuevos trabajadores.
    </p><p class="article-text">
        La mayor parte de los ingresos de la firma proceden de la Generalitat Valenciana y de las consejer&iacute;as de salud de la Comunidad de Madrid, Galicia y Murcia. 
    </p><p class="article-text">
        La firma tambi&eacute;n controla sociedades en Rep&uacute;blica Checa y Eslovaquia, mientras que Ribera Salud gestiona un hospital en Cascais (Portugal) y posee participaciones en dos sociedades en Per&uacute;, que gestionan sendos centros hospitalarios <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/destapo-saqueo-familia-blasco-sanidad-publica-valenciana-soplo-certero-ocho-anos-instruccion_1_9678758.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impulsados por Sergio Blasco</a>, exgerente del Hospital General de Valencia y sobrino de un exconseller del PP. 
    </p><p class="article-text">
        Las cuentas anuales indican que la empresa se embols&oacute; liquidaciones por parte de Generalitat Valenciana y de la Consejer&iacute;a de Sanidad de la Comunidad de Madrid por un monto de 219 millones (incluyendo el importe reconocido en el ejercicio 2025 por las UTE de Ribera Salud II y de Torrevieja). Por otro lado, la empresa asegura que tiene pendiente de cobro 153,8 millones de euros de la Comunidad de Madrid.    
    </p><h2 class="article-text">Liquidaciones de la Generalitat de 129,8 millones</h2><p class="article-text">
        La Generalitat, tras la resoluci&oacute;n de los numerosos procedimientos contenciosos con el grupo sanitario, asumi&oacute; liquidaciones por los hospitales valencianos por un valor total de 104,6 millones de euros, seg&uacute;n indica la memoria de cuentas anuales consolidada. 
    </p><p class="article-text">
        Se trata del pago parcial de liquidaciones correspondientes a 2023 (53,9 millones) y el resto del importe abonado en el ejercicio siguiente (50,7 millones). 
    </p><p class="article-text">
        Las liquidaciones corresponden a los hospitales de Elche-Crevillent (de 2010 a 2012); de Marina Salud (de 2014 a 2016), y de las UTE de Ribera Salud II (2016 y 2017) y de Torrevieja (2013 a 2015). 
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, en febrero de 2025, la empresa recibi&oacute; las resoluciones que aprobaron las liquidaciones abiertas hasta el ejercicio 2022, que incluyen los importes a liquidar vinculadas a las dos UTE: 25,2 millones de euros. 
    </p><h2 class="article-text">89,2 millones de Madrid y 153,8 millones pendientes de cobro </h2><p class="article-text">
        Respecto a los saldos de la Consejer&iacute;a de Sanidad de la Comunidad de Madrid, durante el ejercicio 2023, la empresa cobr&oacute; la liquidaci&oacute;n de 2020, adem&aacute;s de otros conceptos reclamados, por un importe total de 20,7 millones de euros. 
    </p><p class="article-text">
        En 2024, cobr&oacute; las liquidaciones de los ejercicios 2021, 2022 y 2023 por un importe de 59,6 millones de euros, adem&aacute;s de intereses de demora de 8,9 millones. 
    </p><p class="article-text">
        En el apartado de saldo de clientes no vinculados, el balance incluye un importe total de 153,8 millones de euros pendiente de cobro, generado con la Consejer&iacute;a de Sanidad de la Comunidad de Madrid y correspondientes a la c&aacute;pita del mes de diciembre de 2024, a la provisi&oacute;n de liquidaci&oacute;n del mismo ejercicio y a una compensaci&oacute;n por Covid-19.  
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/matriz-ribera-salud-gano-3-5-millones-2024-perder-hospital-reducir-plantilla-745-empleados_1_12978021.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Feb 2026 21:57:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/283926c5-3e18-4e26-b289-9b6cbccf9f41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1630776" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/283926c5-3e18-4e26-b289-9b6cbccf9f41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1630776" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La matriz de Ribera Salud ganó 3,5 millones en 2024 tras perder un hospital y reducir la plantilla en 745 empleados]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/283926c5-3e18-4e26-b289-9b6cbccf9f41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Ribera Salud,Economía,Sanidad privada,Consejería de Sanidad,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La directora financera de Ribera Salud que negocia els pagaments amb la Generalitat és la cunyada del conseller de Sanitat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/directora-financera-ribera-salud-negocia-els-pagaments-amb-generalitat-cunyada-conseller-sanitat_1_12952807.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/40f0b27c-954d-4cad-a842-4c4a5ef3017c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La directora financera de Ribera Salud que negocia els pagaments amb la Generalitat és la cunyada del conseller de Sanitat"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El departament autonòmic defensa que el conseller Mariano Gómez no està present en les negociacions i que en els dos últims anys se li ha exigit a l'empresa la devolució de 58 milions d'euros</p><p class="subtitle">Ribera Salud compra la clínica privada de Benidorm que dirigeix el germà del conseller de Sanitat valencià </p></div><p class="article-text">
        En els dinars de Nadal de la fam&iacute;lia G&oacute;mez G&oacute;mez es parla, i molt, de sanitat. Marciano G&oacute;mez G&oacute;mez &eacute;s el conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana i un experimentat empresari del sector. El seu germ&agrave;, Juan David G&oacute;mez G&oacute;mez, &eacute;s gerent de la coneguda Cl&iacute;nica Benidorm, r<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/ribera-salud-compra-clinica-privada-benidorm-dirige-hermano-conseller-sanidad-valenciano_1_12832707.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ecentment incorporada a Ribera Salud per 120 milions d'euros</a>, i la seva parella, Sonia Hern&aacute;ndez, &eacute;s des del 2021 directora financera de Ribera Salud, al seu torn concession&agrave;ria de l'hospital p&uacute;blic privatitzat del Vinalop&oacute; (Elx-Crevillent).
    </p><p class="article-text">
        Fora d'aquests dinars de Nadal, Sonia Hern&aacute;ndez &eacute;s la persona que negocia amb la Generalitat Valenciana les liquidacions de la concessi&oacute; privatitzada, justament davant del departament que dirigeix el seu cunyat, Marciano G&oacute;mez. Una relaci&oacute; que, segons la proximitat familiar, podria fer pressuposar algun tipus d'incompatibilitat. A preguntes d' <em>elDiario.es</em>, fonts de la Conselleria de Sanitat neguen la major i defensen que el conseller no participa en les negociacions i que, en els dos anys que porta al capdavant del departament, &ldquo;no ha deixat de reclamar tot el que la concession&agrave;ria devia abonar, amb un resultat a favor de la Generalitat de 58 milions d'euros&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tres mesos despr&eacute;s de guanyar les eleccions, l'expresident de la Generalitat, Carlos Maz&oacute;n, i el conseller Marciano G&oacute;mez van prorrogar a Ribera Salud la concessi&oacute; de l'hospital del Vinalop&oacute; i li van incrementar la c&agrave;pita. Aix&ograve; va permetre, segons els propis comptes de Ribera Salud presentats al Registre Mercantil,<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/modelo-ribera-salud-beneficio-11-millones-elche-perdidas-torrejon-negocio-empresas-satelite_1_12934997.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> incrementar en 40 milions d'euros els ingressos</a> procedents de l'administraci&oacute; auton&ograve;mica: es va passar dels 146.212.043 euros rebuts del Govern de Ximo Puig el 2023 a 186.414.711 euros amb l'ampliaci&oacute; de la concessi&oacute; del PP un any despr&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Sonia Hern&aacute;ndez va ser fins al 2021 directora financera del Departament de Salut de D&eacute;nia, quan estava privatitzat i gestionat per Ribera Salud i DKV. Aquell any va ser ascendida a directora financera de Ribera Salud a Espanya, en substituci&oacute; de Pablo Gallart, que va passar a ser director financer de Centene, l'empresa propietr&agrave;ria que posteriorment vendria les seves accions a la francesa Vivalto Sant&eacute;. Gallart &eacute;s ara el CEO de Ribera Salud, al qual van ca&ccedil;ar en uns &agrave;udios demanant allargar les llistes d'espera per <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/documento-interno-alerto-direccion-hospital-torrejon-elegia-pacientes-rentabilidad-economica_1_12821889.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">generar m&eacute;s ingressos</a>. Hern&aacute;ndez &eacute;s llicenciada en Ci&egrave;ncies Econ&ograve;miques per la Universitat Complutense de Madrid i ha realitzat diversos cursos de postgrau en Direcci&oacute; i Organitzaci&oacute; Hospital&agrave;ria, Comer&ccedil; Exterior i Gesti&oacute; d'Equips.
    </p><p class="article-text">
        Fonts de la Conselleria de Sanitat expliquen que Sonia Hern&aacute;ndez ja ocupava el seu c&agrave;rrec a Ribera Salud des de fa anys i negociava les liquidacions amb l'anterior Govern del PSPV i Comprom&iacute;s, que va deixar caducar les altres concessions que tenia Ribera Salud. Quan Marciano G&oacute;mez va arribar a la Conselleria de Sanitat, la seva cunyada ja era present a les negociacions amb el departament, afigen.
    </p><p class="article-text">
        El c&agrave;lcul de costos i despeses de les concessions sanit&agrave;ries privades &eacute;s molt complicat de gestionar i controlar. De fet, la Sindicatura de Comptes ha denunciat en diverses ocasions la complexitat i la litigiositat que generen en l'administraci&oacute;. Com va explicar <em>elDiario.es</em>, a l'octubre del 2023 la Conselleria de Sanitat i Ribera Salud van acordar una actualitzaci&oacute; del cost del servei que <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/ribera-salud-ahorro-devolver-34-millones-generalitat-recalcularse-coste-paciente-gobierno-mazon_1_12835132.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">suposar&agrave; un estalvi de 34 milions d'euros per a la mercantil </a>i que, per tant, deixaran d'ingressar les arques p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ho reflecteix l'auditoria dels exercicis 2023 i 2024 que l'empresa Elche-Crevillente Salud SAU, filial de Ribera Salud, va trametre als seus accionistes, en la qual celebraven que la revisi&oacute; de la c&agrave;pita &mdash;la quantia que els paga la Conselleria de Sanitat per cada pacient at&egrave;s&mdash; els va suposar un important estalvi: concretament, 4,1 milions el 2023 i 30,3 milions el 2024. En els comptes del 2024, l'increment de recursos ascendeix a 40 milions d'euros.
    </p><p class="article-text">
        Al respecte, fonts de Ribera Salud van al&middot;legar que l'actualitzaci&oacute; del cost de la c&agrave;pita es va abordar en comissi&oacute; mixta al mes d'octubre del 2023 i que no respon a un criteri arbitrari, ni en aquest cas ni quan es va revisar en anteriors legislatures. Les mateixes fonts van explicar que l'actualitzaci&oacute; es realitza en funci&oacute; de diverses variables, com l'evoluci&oacute; de la despesa sanit&agrave;ria que fan p&uacute;blica de forma peri&ograve;dica tant el Govern central com l'auton&ograve;mic. El 2024, la concession&agrave;ria va guanyar 11 milions d'euros per la seva gesti&oacute; de l' &agrave;rea de salut del Vinalop&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta mateixa l&iacute;nia, la Conselleria de Sanitat va destacar que, mentre que amb el Govern del Bot&agrave;nic a penes s'executaven les liquidacions anuals, durant el 2025 Ribera Salud ha abonat a la Generalitat 58 milions d'euros corresponents a 23 liquidacions de totes les concessions participades pel Grup Ribera fins al 2022 (Alzira, Torrevieja, D&eacute;nia i Elx-Crevillent).
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sergi Pitarch]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/directora-financera-ribera-salud-negocia-els-pagaments-amb-generalitat-cunyada-conseller-sanitat_1_12952807.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 01 Feb 2026 23:48:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/40f0b27c-954d-4cad-a842-4c4a5ef3017c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="182115" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/40f0b27c-954d-4cad-a842-4c4a5ef3017c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="182115" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La directora financera de Ribera Salud que negocia els pagaments amb la Generalitat és la cunyada del conseller de Sanitat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/40f0b27c-954d-4cad-a842-4c4a5ef3017c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ribera Salud,Concesiones sanitarias,Elche,Torrejón de Ardoz,Generalitat Valenciana,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La directora financiera de Ribera Salud que negocia los pagos con la Generalitat es la cuñada del conseller de Sanidad]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/directora-financiera-ribera-salud-negocia-pagos-generalitat-cunada-conseller-sanidad_1_12952687.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/40f0b27c-954d-4cad-a842-4c4a5ef3017c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La directora financiera de Ribera Salud que negocia los pagos con la Generalitat es la cuñada del conseller de Sanidad"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El departamento autonómico defiende que el conseller Mariano Gómez no está presente en las negociaciones y que en los dos últimos años se le ha exigido a la empresa la devolución de 58 millones de euros</p><p class="subtitle">Ribera Salud compra la clínica privada de Benidorm que dirige el hermano del conseller de Sanidad valenciano </p></div><p class="article-text">
        En las comidas de Navidad de la familia G&oacute;mez G&oacute;mez se habla, y mucho, de sanidad. Marciano G&oacute;mez G&oacute;mez es el conseller de Sanidad de la Generalitat Valenciana y un experimentado empresario del sector. Su hermano, Juan David G&oacute;mez G&oacute;mez, es gerente de la conocida Cl&iacute;nica Benidorm, r<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/ribera-salud-compra-clinica-privada-benidorm-dirige-hermano-conseller-sanidad-valenciano_1_12832707.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ecientemente incorporada a Ribera Salud por 120 millones de euros</a>, y su pareja, Sonia Hern&aacute;ndez, es desde 2021 directora financiera de Ribera Salud, a su vez concesionaria del hospital p&uacute;blico privatizado del Vinalop&oacute; (Elche-Crevillente).
    </p><p class="article-text">
        Fuera de esas comidas de Navidad, Sonia Hern&aacute;ndez es la persona que negocia con la Generalitat Valenciana las liquidaciones de la concesi&oacute;n privatizada, justo frente al departamento que dirige su cu&ntilde;ado, Marciano G&oacute;mez. Una relaci&oacute;n que, a tenor de la cercan&iacute;a familiar, podr&iacute;a hacer presumir alg&uacute;n tipo de incompatibilidad. A preguntas de <em>elDiario.es</em>, fuentes de la Conselleria de Sanidad niegan la mayor y defienden que el conseller no participa en las negociaciones y que, en los dos a&ntilde;os que lleva al frente del departamento, &ldquo;no ha dejado de reclamar todo lo que la concesionaria deb&iacute;a abonar, con un resultado a favor de la Generalitat de 58 millones de euros&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tres meses despu&eacute;s de ganar las elecciones, el expresidente de la Generalitat, Carlos Maz&oacute;n, y el conseller Marciano G&oacute;mez pactaron con Ribera Salud un incremento de  la c&aacute;pita. Eso permiti&oacute;, seg&uacute;n las propias cuentas de Ribera Salud presentadas en el Registro Mercantil,<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/modelo-ribera-salud-beneficio-11-millones-elche-perdidas-torrejon-negocio-empresas-satelite_1_12934997.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> incrementar en 40 millones de euros los ingresos</a> procedentes de la administraci&oacute;n auton&oacute;mica: se pas&oacute; de los 146.212.043 euros recibidos del Gobierno de Ximo Puig en 2023 a 186.414.711 euros con la ampliaci&oacute;n de la concesi&oacute;n del PP un a&ntilde;o despu&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Sonia Hern&aacute;ndez fue hasta 2021 directora financiera del Departamento de Salud de D&eacute;nia, cuando estaba privatizado y gestionado por Ribera Salud y DKV. Ese a&ntilde;o fue ascendida a directora financiera de Ribera Salud en Espa&ntilde;a, en sustituci&oacute;n de Pablo Gallart, que pas&oacute; a ser director financiero de Centene, la empresa propietaria que posteriormente vender&iacute;a sus acciones a la francesa Vivalto Sant&eacute;. Gallart es ahora el CEO de Ribera Salud, al que cazaron en unos audios pidiendo alargar las listas de espera para <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/documento-interno-alerto-direccion-hospital-torrejon-elegia-pacientes-rentabilidad-economica_1_12821889.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">generar m&aacute;s ingresos</a>. Hern&aacute;ndez es licenciada en Ciencias Econ&oacute;micas por la Universidad Complutense de Madrid y ha realizado diversos cursos de posgrado en Direcci&oacute;n y Organizaci&oacute;n Hospitalaria, Comercio Exterior y Gesti&oacute;n de Equipos.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la Conselleria de Sanidad explican que Sonia Hern&aacute;ndez ya ocupaba su cargo en Ribera Salud desde hace a&ntilde;os y negociaba las liquidaciones con el anterior Gobierno del PSPV y Comprom&iacute;s, que dej&oacute; caducar las dem&aacute;s concesiones que ten&iacute;a Ribera Salud. Cuando Marciano G&oacute;mez lleg&oacute; a la Conselleria de Sanidad, su cu&ntilde;ada ya estaba presente en las negociaciones con el departamento, zanjan.
    </p><p class="article-text">
        El c&aacute;lculo de costes y gastos de las concesiones sanitarias privadas es muy complicado de gestionar y controlar. De hecho, la Sindicatura de Comptes ha denunciado en varias ocasiones la complejidad y la litigiosidad que generan en la administraci&oacute;n. Como cont&oacute; <em>elDiario.es</em>, en octubre de 2023 la Conselleria de Sanidad y Ribera Salud acordaron una actualizaci&oacute;n del coste del servicio que <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/ribera-salud-ahorro-devolver-34-millones-generalitat-recalcularse-coste-paciente-gobierno-mazon_1_12835132.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supondr&aacute; un ahorro de 34 millones de euros para la mercantil </a>y que, por lo tanto, dejar&aacute;n de ingresar las arcas p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo refleja la auditor&iacute;a de los ejercicios 2023 y 2024 que la empresa Elche-Crevillente Salud SAU, filial de Ribera Salud, remiti&oacute; a sus accionistas, en la que celebraban que la revisi&oacute;n de la c&aacute;pita &mdash;la cuant&iacute;a que les paga la Conselleria de Sanidad por cada paciente atendido&mdash; les supuso un importante ahorro: concretamente, 4,1 millones en 2023 y 30,3 millones en 2024. En las cuentas de 2024, el incremento de recursos asciende a 40 millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        Al respecto, fuentes de Ribera Salud alegaron que la actualizaci&oacute;n del coste de la c&aacute;pita se abord&oacute; en comisi&oacute;n mixta en el mes de octubre de 2023 y que no responde a un criterio arbitrario, ni en este caso ni cuando se revis&oacute; en anteriores legislaturas. Las mismas fuentes explicaron que la actualizaci&oacute;n se realiza en funci&oacute;n de diversas variables, como la evoluci&oacute;n del gasto sanitario que hacen p&uacute;blico de forma peri&oacute;dica tanto el Gobierno central como el auton&oacute;mico. En 2024, la concesionaria gan&oacute; 11 millones de euros por su gesti&oacute;n del &aacute;rea de salud del Vinalop&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En esa misma l&iacute;nea, la Conselleria de Sanidad destac&oacute; que, mientras que con el Gobierno del Bot&aacute;nico apenas se ejecutaban las liquidaciones anuales, durante 2025 Ribera Salud ha abonado a la Generalitat 58 millones de euros correspondientes a 23 liquidaciones de todas las concesiones participadas por el Grupo Ribera hasta 2022 (Alzira, Torrevieja, D&eacute;nia y Elche-Crevillente).
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sergi Pitarch]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/directora-financiera-ribera-salud-negocia-pagos-generalitat-cunada-conseller-sanidad_1_12952687.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 01 Feb 2026 23:35:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/40f0b27c-954d-4cad-a842-4c4a5ef3017c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="182115" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/40f0b27c-954d-4cad-a842-4c4a5ef3017c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="182115" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La directora financiera de Ribera Salud que negocia los pagos con la Generalitat es la cuñada del conseller de Sanidad]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/40f0b27c-954d-4cad-a842-4c4a5ef3017c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ribera Salud,Concesiones sanitarias,Elche,Torrejón de Ardoz,Generalitat Valenciana,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los sindicatos reclaman la retirada de unos carteles del Govern que piden hacer "buen uso" de las bajas laborales]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/sindicatos-reclaman-retirada-carteles-govern-piden-buen-bajas-laborales_1_12855430.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e4b6caf1-d03c-4234-9dc2-44650e6321cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132874.jpg" width="991" height="557" alt="Los sindicatos reclaman la retirada de unos carteles del Govern que piden hacer &quot;buen uso&quot; de las bajas laborales"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los Comuns piden la comparecencia de la consellera de Sanitat para "dar explicaciones" sobre la campaña de carteles colgados en los centros de salud</p><p class="subtitle">Por qué España casi ha duplicado las bajas laborales desde 2016: los datos que alejan el mantra del “absentismo”</p></div><p class="article-text">
        El Departamento de Salud de la Generalitat ha colocado en los &uacute;ltimos d&iacute;as una serie de carteles&nbsp;en los Centros de Atenci&oacute;n Primaria (CAP) en los que se insta a hacer un &ldquo;buen uso&rdquo; de las bajas laborales. La iniciativa ha generado pol&eacute;mica sobre todo entre los sindicatos. CCOO, UGT y CGT han reclamado su retirada inmediata calific&aacute;ndolos de &ldquo;insultantes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los Comuns tambi&eacute;n se han pronunciado al respecto y han pedido una comparecencia de la consellera de Salud, Olga Pan&eacute;. El grupo parlamentario considera que el cartel parte de &ldquo;suposiciones culpabilizadoras y err&oacute;neas sobre el uso de las bajas laborales&rdquo; porque &ldquo;se da a entender&rdquo; que hay un &ldquo;abuso&rdquo; por parte de los trabajadores. Adem&aacute;s, consideran que, con esta campa&ntilde;a, el Departament estar&iacute;a &ldquo;apelando&rdquo; a una supuesta &ldquo;mala aplicaci&oacute;n del criterio m&eacute;dico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el cartel se indica que, aunque Catalunya tiene &ldquo;el 17% de los afiliados a la Seguridad Social del Estado espa&ntilde;ol, acumula el 25% de las bajas laborales&rdquo; de todo el pa&iacute;s.&nbsp;Tambi&eacute;n resaltan que &ldquo;la baja m&eacute;dica es una decisi&oacute;n m&eacute;dica, no personal ni laboral&rdquo; y apuntan que &ldquo;hacer un buen uso&rdquo; es &ldquo;responsabilidad&rdquo; de cada uno.
    </p><p class="article-text">
        Pan&eacute; ha declarado en una entrevista con RTVE que les preocupa que Catalunya sea la segunda comunidad aut&oacute;noma con m&aacute;s bajas y que se debe de encontrar la manera de garantizar que las bajas se utilicen &ldquo;correctamente&rdquo;, seg&uacute;n ha informado ACN.  Tambi&eacute;n ha destacado que las bajas representan el 1% del PIB y que, por ello, &ldquo;es razonable que se utilicen adecuadamente&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, CCOO ha criticado en un comunicado que la campa&ntilde;a se ha llevado a cabo en un momento d&oacute;nde la curva de contagios de la gripe est&aacute; en aumento, remarcando que &ldquo;las personas trabajadoras no se ponen enfermas porque quieran&rdquo;. Desde UGT opinan que las bajas laborales &ldquo;no son el problema, sino un s&iacute;ntoma de una situaci&oacute;n l&iacute;mite que afecta tanto al sistema sanitario como a las condiciones de trabajo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El sindicato tambi&eacute;n ha resaltado que las bajas las otorga &ldquo;el personal sanitario&rdquo; y que, por lo tanto, &ldquo;ning&uacute;n trabajador hace uso por voluntad propia&rdquo;. Por su parte, CGT ha defendido que esta campa&ntilde;a &ldquo;ignora las causes estructurales&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Helena Sala Gallardo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/sindicatos-reclaman-retirada-carteles-govern-piden-buen-bajas-laborales_1_12855430.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Dec 2025 11:45:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e4b6caf1-d03c-4234-9dc2-44650e6321cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132874.jpg" length="50275" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e4b6caf1-d03c-4234-9dc2-44650e6321cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132874.jpg" type="image/jpeg" fileSize="50275" width="991" height="557"/>
      <media:title><![CDATA[Los sindicatos reclaman la retirada de unos carteles del Govern que piden hacer "buen uso" de las bajas laborales]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e4b6caf1-d03c-4234-9dc2-44650e6321cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132874.jpg" width="991" height="557"/>
      <media:keywords><![CDATA[Derechos laborales,Médicos,Salud,Conselleria de Sanitat,Catalunya,Generalitat de Catalunya]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Generalitat investiga el CEU arran d’una denúncia per l’embalsamament “il·legal” de més de 650 cadàvers]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/generalitat-investiga-ceu-arran-d-denuncia-per-l-embalsamament-il-legal-mes-650-cadavers_1_12847402.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c7a05e8c-77e5-4b08-9982-8f0db11d033a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Generalitat investiga el CEU arran d’una denúncia per l’embalsamament “il·legal” de més de 650 cadàvers"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un tècnic de laboratori, acomiadat per la universitat privada, va alertar la Conselleria de Sanitat que durant quasi dues dècades va embalsamar cossos donats a la ciència sense la titulació exigida per la llei
</p><p class="subtitle">Hemeroteca - Més estudiants que veïns: la pressió de les residències de la universitat privada tensiona el mercat de l'habitatge a Alfara</p></div><p class="article-text">
        La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana investiga una den&uacute;ncia sobre el pret&eacute;s embalsamament &ldquo;il&middot;legal&rdquo; en instal&middot;lacions de la Universitat CEU Cardenal Herrera de m&eacute;s de 650 cad&agrave;vers donats a la ci&egrave;ncia, segons han confirmat fonts oficials a elDiario.es. Sanitat ha obert un expedient informatiu arran de la den&uacute;ncia de l&rsquo;embalsamador, un t&egrave;cnic de laboratori acomiadat pel CEU. L&rsquo;home, que en paral&middot;lel va rec&oacute;rrer contra l&rsquo;acomiadament, va denunciar davant la Conselleria de Sanitat, que dirigeix Marciano G&oacute;mez, que entre el 2004 i el 2025 va dur a terme &ldquo;tasques d&rsquo;embalsamament de cad&agrave;vers humans donats a la ci&egrave;ncia&rdquo;, en la Facultat de Ci&egrave;ncies de la Salut de la Universitat CEU Cardenal Herrera de Val&egrave;ncia. &ldquo;Vull denunciar que s&rsquo;han embalsamat de manera il&middot;legal mes de 650 cad&agrave;vers des de l&rsquo;any 2004 fins a l&rsquo;actualitat&rdquo;, indica l&rsquo;escrit, a qu&egrave; ha tingut acc&eacute;s aquest diari.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La il&middot;legalitat&rdquo;, abundava, &ldquo;consisteix en el fet que la persona que feia aquesta funci&oacute; era jo personalment (t&egrave;cnic de laboratori). Les persones que estan autoritzades per a exercir aquesta funci&oacute; s&oacute;n metges col&middot;legiats, que, despr&eacute;s d&rsquo;embalsamar, han de presentar una acta d&rsquo;embalsamament en Sanitat. El Decret 39/2005, del 25 de febrer, estableix clarament que aquesta il&middot;legalitat est&agrave; tipificada d&rsquo;acte molt greu i que les sancions comporten el tancament temporal de l&rsquo;establiment, la instal&middot;laci&oacute; o el servei pel termini m&agrave;xim de cinc anys&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El decret tipifica d&rsquo;infracci&oacute; molt greu &ldquo;la realitzaci&oacute; de pr&agrave;ctiques de tanatopr&agrave;xia en llocs o per personal no acreditat professionalment&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;home va aportar el seu contracte de treball, signat el 2004 com a personal no docent i oficial primer de laboratori a temps complet. El contracte inclou la &ldquo;realitzaci&oacute; de l&rsquo;obra o el servei de preparaci&oacute; d&rsquo;ossos, embalsamament de cad&agrave;vers i altres tasques necess&agrave;ries per a preparar el material necessari de les classes pr&agrave;ctiques&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Set anys despr&eacute;s de signar el contracte, el t&egrave;cnic de laboratori va emplenar, a petici&oacute; de l&rsquo;&agrave;rea de Recursos Humans de la universitat privada, un document per a l&rsquo;actualitzaci&oacute; de la descripci&oacute; del lloc de treball, en qu&egrave; va detallar que gran part del seu temps de faena el dedicava al &ldquo;manteniment&rdquo; i &ldquo;l&rsquo;embalsamament&rdquo; de cad&agrave;vers.
    </p><p class="article-text">
        En l&rsquo;apartat de suggeriments del document, el t&egrave;cnic de laboratori va indicar que la sala de dissecci&oacute; en les instal&middot;lacions del CEU del Seminari a Alfara del Patriarca (l&rsquo;Horta Nord) &ldquo;no compleix els requisits m&iacute;nims indispensables que requereix la policia sanit&agrave;ria mortu&ograve;ria, cosa que limita d&rsquo;una manera important el desenvolupament d&rsquo;aquesta activitat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El t&egrave;cnic de laboratori va ser despatxat el mes de juliol passat. L&rsquo;home vincula el seu acomiadament, contra el qual ha recorregut, amb la seua declaraci&oacute; com a testimoni davant el Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 1 de Val&egrave;ncia, tres mesos abans, en el marc d&rsquo;un procediment sobre la donaci&oacute; del cos d&rsquo;un mort usuari en una resid&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Consultat per aquest diari, un portaveu del CEU ha assegurat que la universitat no ha rebut cap notificaci&oacute; relativa a l'expedient informatiu de la Conselleria de Sanitat i ha declinat oferir la seua versi&oacute; dels fets. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco, Sergi Pitarch]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/generalitat-investiga-ceu-arran-d-denuncia-per-l-embalsamament-il-legal-mes-650-cadavers_1_12847402.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Dec 2025 22:01:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c7a05e8c-77e5-4b08-9982-8f0db11d033a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1779672" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c7a05e8c-77e5-4b08-9982-8f0db11d033a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1779672" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Generalitat investiga el CEU arran d’una denúncia per l’embalsamament “il·legal” de més de 650 cadàvers]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c7a05e8c-77e5-4b08-9982-8f0db11d033a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Generalitat Valenciana investiga al CEU tras una denuncia por el embalsamamiento "ilegal" de más de 650 cadáveres]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/generalitat-valenciana-investiga-ceu-denuncia-embalsamamiento-ilegal-650-cadaveres_1_12845773.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c7a05e8c-77e5-4b08-9982-8f0db11d033a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Generalitat Valenciana investiga al CEU tras una denuncia por el embalsamamiento &quot;ilegal&quot; de más de 650 cadáveres"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un técnico de laboratorio, despedido por la universidad privada, alertó a la Conselleria de Sanitat de que durante casi dos décadas embalsamó cuerpos donados a la ciencia sin la titulación exigida por ley </p><p class="subtitle">Hemeroteca - Procesado el exdirector de Anatomía de la Universidad Complutense por la acumulación de cadáveres y restos
</p></div><p class="article-text">
        La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana investiga una denuncia sobre el supuesto embalsamamiento &ldquo;ilegal&rdquo; en instalaciones de la Universidad CEU Cardenal Herrera de m&aacute;s de 650 cad&aacute;veres donados a la ciencia, seg&uacute;n han confirmado fuentes oficiales a elDiario.es. Sanitat ha abierto un expediente informativo tras la denuncia del embalsamador, un t&eacute;cnico de laboratorio despedido por el CEU. El hombre, que en paralelo recurri&oacute; su despido, denunci&oacute; ante la Conselleria de Sanitat, que dirige Marciano G&oacute;mez, que entre 2004 y 2025 realiz&oacute; &ldquo;labores de embalsamamiento de cad&aacute;veres humanos donados a la ciencia&rdquo;, en la Facultad de Ciencias de la Salud de la Universidad CEU Cardenal Herrera de Valencia. &ldquo;Quiero denunciar que se han embalsamado de manera ilegal m&aacute;s de 650 cad&aacute;veres desde el a&ntilde;o 2004 hasta la actualidad&rdquo;, indica el escrito, al que ha tenido acceso este diario. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La ilegalidad&rdquo;, abundaba, &ldquo;consiste en que la persona que realizaba dicha funci&oacute;n era yo personalmente (T&eacute;cnico de Laboratorio). Las personas que est&aacute;n autorizadas para realizar dicha funci&oacute;n son m&eacute;dicos colegiados, que despu&eacute;s de embalsamar tienen que presentar un acta de embalsamamiento en Sanidad. Seg&uacute;n el Decreto 39/2005, de 25 de febrero establece claramente que esta ilegalidad est&aacute; tipificada como un acto muy grave y que las sanciones conllevan el cierre temporal del establecimiento, instalaci&oacute;n o servicio por el plazo m&aacute;ximo de cinco a&ntilde;os&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El decreto tipifica como infracci&oacute;n muy grave &ldquo;la realizaci&oacute;n de pr&aacute;cticas de tanatopraxia en lugares o por personal no acreditado profesionalmente&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El hombre aport&oacute; su contrato de trabajo, firmado en 2004 como personal no docente y oficial primero de laboratorio a tiempo completo. El contrato incluye la &ldquo;realizaci&oacute;n de la obra o servicio de preparaci&oacute;n de huesos, embalsamamiento de cad&aacute;veres y dem&aacute;s tareas necesarias para preparar el material necesario de las clases pr&aacute;cticas&rdquo;.  
    </p><p class="article-text">
        Siete a&ntilde;os despu&eacute;s de que firmara el contrato, el t&eacute;cnico de laboratorio rellen&oacute;, a petici&oacute;n del &aacute;rea de Recursos Humanos de la universidad privada, un documento para la actualizaci&oacute;n de la descripci&oacute;n del puesto de trabajo, en el que detall&oacute; que gran parte de su tiempo de trabajo lo dedicaba al &ldquo;mantenimiento&rdquo; y &ldquo;embalsamamiento&rdquo; de cad&aacute;veres. 
    </p><p class="article-text">
        En el apartado de sugerencias del documento, el t&eacute;cnico de laboratorio indic&oacute; que la sala de disecci&oacute;n en las instalaciones del CEU de Seminario en Alfara del Patriarca (Valencia) &ldquo;no cumple con los requisitos m&iacute;nimos indispensables que requiere la polic&iacute;a sanitaria mortuoria, lo que limita de una forma importante el desarrollo de esta actividad&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El t&eacute;cnico de laboratorio fue despedido el pasado mes de julio. El hombre vincula su despido, que ha recurrido, con su declaraci&oacute;n como testigo ante el Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 1 de Val&egrave;ncia, tres meses antes, en el marco de un procedimiento sobre la donaci&oacute;n del cuerpo de un fallecido usuario en una residencia.
    </p><p class="article-text">
        Consultado por este diario, un portavoz del CEU ha asegurado que la universidad no ha recibido ninguna notificaci&oacute;n relativa al expediente informativo de la Conselleria de Sanitat y ha declinado ofrecer su versi&oacute;n de los hechos. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco, Sergi Pitarch]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/generalitat-valenciana-investiga-ceu-denuncia-embalsamamiento-ilegal-650-cadaveres_1_12845773.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Dec 2025 20:28:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c7a05e8c-77e5-4b08-9982-8f0db11d033a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1779672" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c7a05e8c-77e5-4b08-9982-8f0db11d033a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1779672" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Generalitat Valenciana investiga al CEU tras una denuncia por el embalsamamiento "ilegal" de más de 650 cadáveres]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c7a05e8c-77e5-4b08-9982-8f0db11d033a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Conselleria de Sanitat,Negligencias médicas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sanidad rectifica y vuelve a citar en València a las pacientes derivadas a Torrent para hecerse mamografías]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/sanidad-rectifica-vuelve-citar-valencia-pacientes-derivadas-torrent-hecerse-mamografias_1_12344205.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af75b875-2d88-47b9-8a11-3b2853b02996_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sanidad rectifica y vuelve a citar en València a las pacientes derivadas a Torrent para hecerse mamografías"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Conselleria de Sanidad achaca a un "error" que se esté citando a pacientes de València a hacerse las pruebas a Torrent cuando el metro no funciona desde la DANA, pero fuentes sindicales aseguran que se trata de una reorganización que ha colapsado el centro de especialidades de la localidad de l'Horta Sud y que, tras las quejas de las afectadas, se les está redirigiendo al hospital General</p><p class="subtitle">Sanidad mantiene un mamógrafo averiado en Burjassot y varias resonancias infrautilizadas por falta de radiólogos</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Le recordamos que el 23 de mayo a las 13.00 horas tiene cita en la Unidad de Prevenci&oacute;n de C&aacute;ncer de Mama (UPCM) de Torrent&rdquo;. Este es el mensaje que recibi&oacute; en su tel&eacute;fono el pasado 16 de mayo una paciente, vecina del centro de Val&egrave;ncia, que hasta ahora se realizaba las mamograf&iacute;as del programa de cribado en el centro de la Font de Sant Llu&iacute;s, en Val&egrave;ncia. 
    </p><p class="article-text">
        Para su sorpresa, en esta ocasi&oacute;n la derivaban a la unidad de Torrent precisamente en un momento en el que no hay servicio de Metro al seguir cortada la l&iacute;nea con motivo de la DANA del pasado 29 de octubre: &ldquo;Llam&eacute; por tel&eacute;fono el pasado lunes porque no entend&iacute;a que me hicieran desplazarme hasta Torrent y despu&eacute;s de mucho protestar consegu&iacute; que lo hicieran en el hospital General, que es mi centro de referencia. S&eacute; que no es un caso aislado porque a una amiga m&iacute;a le pas&oacute; lo mismo y cuando llam&eacute; ya me dijeron que estaban recibiendo muchas quejas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Al respecto, fuentes de UGT han asegurado que se hizo una reestructuraci&oacute;n del plan de cribado por la cual la unidad de Torrent absorbi&oacute; a las pacientes de cuatro centros de salud de Valencia: &ldquo;Al no ir ya por distrito, sino por departamento, al tener cuatro centros de salud m&aacute;s, aumentaba la lista de espera, as&iacute; que por ello y por la posible dificultad del transporte para llegar a Torrente, las usuarias de Valencia se han empezado a derivar al hospital General para hacerse las mamograf&iacute;as&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, seg&uacute;n la afectada, no siempre se realiza esta derivaci&oacute;n y al menos en su caso y en el de su amiga, solo se les redirigi&oacute; cuando manifestaron su queja: &ldquo;De lo contrario nos habr&iacute;amos hecho la mamograf&iacute;a en Torrent tal y como estaba previsto, seguro que como mucha m&aacute;s gente que no se habr&aacute; opuesto&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Desde la Conselleria de Sanidad han achacado a un &ldquo;error&rdquo; las derivaciones de la Font de Sant Llu&iacute;s a Torrent: &ldquo;Con la integraci&oacute;n de las UPCM en los servicios de radiodiagn&oacute;stico de hospitales (hasta ahora era una estructura independiente adscrita a la direcci&oacute;n general de Salud P&uacute;blica) se han reorganizado las derivaciones y a las mujeres que iban a Font de Sant Llu&iacute;s se les cita en Hospital General. Que derivaran a Torrent debi&oacute; ser por error&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, UGT ha destacado que &ldquo;lo importante es un aumento de profesionales para reducir las listas de espera i no una derivaci&oacute;n de pacientes que lo &uacute;nico que conlleva es la saturaci&oacute;n de los centros y de los y las profesionales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el diputado de Comprom&iacute;s, Carles Esteve, ha lamentado que &ldquo;estos problemas en un programa de prevenci&oacute;n tan sensible como el de c&aacute;ncer de mama son muy graves porque lo que hacen es desincentivar que las pacientes lo siguen; cuantas m&aacute;s facilidades se den y m&aacute;s se acerquen las pruebas al paciente, m&aacute;s seguimiento tendr&aacute;&rdquo;. Esteve ha criticado que a&uacute;n no se les haya facilitado los resultados del plan de prevenci&oacute;n del pasado a&ntilde;o para evaluar qu&eacute; resultado han dado los cambios organizativos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carlos Navarro]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/sanidad-rectifica-vuelve-citar-valencia-pacientes-derivadas-torrent-hecerse-mamografias_1_12344205.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 31 May 2025 21:43:40 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af75b875-2d88-47b9-8a11-3b2853b02996_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="198951" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af75b875-2d88-47b9-8a11-3b2853b02996_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="198951" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sanidad rectifica y vuelve a citar en València a las pacientes derivadas a Torrent para hecerse mamografías]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af75b875-2d88-47b9-8a11-3b2853b02996_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cáncer de mama,Conselleria de Sanitat,Generalitat Valenciana]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El decretazo de Sanidad tan solo lleva a pediatras y otorrinos a zonas de difícil cobertura durante 28 días en 8 meses]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/decretazo-sanidad-lleva-pediatras-otorrinos-zonas-dificil-cobertura-durante-28-dias-8-meses_1_11899642.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e604c332-38ef-418f-a721-f0fb929fa910_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1246y936.jpg" width="1200" height="675" alt="El decretazo de Sanidad tan solo lleva a pediatras y otorrinos a zonas de difícil cobertura durante 28 días en 8 meses"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los traslados forzosos que establece el decreto ley para cubrir bajas en en zonas deficitarias se encuentran con la reticencias de los médicos y Sanidad destaca que gracias a la normativa se han cubierto 170 plazas hasta ahora vacantes</p><p class="subtitle">Sanidad deriva pruebas de radiología a la privada ante las esperas de hasta 12 meses por falta de personal en la Comunitat Valenciana</p></div><p class="article-text">
        Anunciada por sorpresa, de forma unilateral y sin negociaci&oacute;n con los sindicatos. As&iacute; se aprob&oacute; el pasado mes de febrero el decreto ley de medidas extraordinarias dirigidas a garantizar la asistencia sanitaria integral y en condiciones de equidad en el Sistema Valenciano de Salud, seg&uacute;n anunci&oacute; entonces el conseller de Sanidad del PP, Marciano G&oacute;mez.
    </p><p class="article-text">
        De este modo, el decreto ley pretend&iacute;a dar soluci&oacute;n a uno de los principales retos a los que se enfrenta la atenci&oacute;n sanitaria valenciana, como es la escasez de profesionales en los departamentos de salud de Vinar&ograve;s, Requena, Elda, Orihuela y Torrevieja, as&iacute; como en las zonas b&aacute;sicas de salud de Ademuz, Chelva y Titaguas.
    </p><p class="article-text">
        Esta norma regula adem&aacute;s una nueva estructura asistencial con la creaci&oacute;n de ocho agrupaciones sanitarias interdepartamentales (ASI) como entidades organizativas que permitir&aacute;n el uso compartido de recursos humanos entre los departamentos de salud que las integren.Se trata de una estructura asistencial que integra hospitales y centros de atenci&oacute;n primaria de diferentes departamentos de salud para asegurar el acceso de la poblaci&oacute;n a la cartera de servicios en condiciones de equidad y de forma eficiente.
    </p><p class="article-text">
        Con ello, cada profesional podr&aacute; prestar servicios conjuntos en dos o m&aacute;s centros de la ASI aun cuando mantengan su vinculaci&oacute;n a uno solo de ellos. La prestaci&oacute;n en tales centros podr&aacute; serlo en jornada ordinaria, complementaria o continua.  En virtud de la normativa, Sanidad puede aprobar desplazamientos forzosos durante 90 d&iacute;as al a&ntilde;os por cada m&eacute;dico para cubrir vacantes o bajas en zonas de dif&iacute;cil cobertura de su ASI y por otra parte se crean incentivos para que esas plazas se ocupen de forma permamente por nuevos facultativos, normalmente los que finalizan su residencia.
    </p><p class="article-text">
        A tenor de los datos recabados por elDiario.es, la primera de las medidas se habr&iacute;a encontrado con la resistencia de los m&eacute;dicos. A preguntas de los diputados socialistas Rafael Sim&oacute; y Jos&eacute; Chulvi, Sanidad ha confirmado que entre marzo y octubre tan solo se han movilizado de forma forzosa a zonas con plazas de dif&iacute;cil cobertura a 11 pediatras en 11 d&iacute;as distintos de Castell&oacute;n a Vinar&ograve;s en agosto y 17 d&iacute;as a otorrinos desde Alicante a la Marina Baixa durante los meses de abril y mayo. Desde Sanidad, sin embargo, ponen en valor la segunda medida que, seg&uacute;n han destacado, ha supuesto que 170 m&eacute;dicos se incorporen a plazas de dif&iacute;cil cobertura gracias a los incentivos que plantea el decreto.
    </p><p class="article-text">
        Al respecto, Sim&oacute; ha comentado que estas cifras son &ldquo;sorprendentes habiendo miles de profesionales y cientos de vacantes y teniendo en cuenta que zonas como Orihuela, Torrevieja o Requena no se han movilizado especialistas&rdquo; y ha a&ntilde;adido: &ldquo;Nos vendieron este decreto como algo que iba a solucionar el problema y hay cosas del mecanismo que pueden ser positivas, pero no se puede aprobar algo as&iacute; sin negociarlo con los sindicatos&rdquo;. Sobre las 170 plazas cubiertas, ha comentado que se trata de los que acaban de finalizar su residencia que, &ldquo;como es l&oacute;gico, cogen las plazas que hay vacantes, algo que siempre ha pasado&rdquo;, si bien es cierto que ha reconocido que los incentivos recogidos en la normativa pueden suponer un plus qie se podr&aacute; medir en pr&oacute;ximas fechas.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la responsable de Sanidad de CCOO-PV, Rosa Ati&eacute;nzar, ha recordado que &ldquo;la aprobaci&oacute;n de este decreto implic&oacute; la anulaci&oacute;n del aprobado meses atr&aacute;s por el Gobierno del Bot&aacute;nico que estaba basado en los incentivos econ&oacute;micos para propiciar las coberturas de las plazas en estas zonas, pero con la condici&oacute;n de que cuando especialista abandonara su centro de origen, esa plaza se cubriera; una condici&oacute;n que naci&oacute; fruto de un pacto con las organizaciones sindicales que en este caso no ha existido&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, ha insistido en que &ldquo;el modelo naci&oacute; fracasado porque al final porque el problema de fondo es la falta de plantilla estructural; si cuando desplazas a un m&eacute;dico no cubres esa baja en el lugar de origen, est&aacute;s parcheando y tapando un problema en un sitio, pero gener&aacute;ndolo en otro&rdquo; y tambi&eacute;n ha achacado las 170 plazas cubiertas a los m&eacute;dicos que finalizan su residencia.
    </p><p class="article-text">
        Desde UGT Serveis P&uacute;blics han recordado que el real decreto de dif&iacute;cil cobertura no fue negociado en mesa y UGT vot&oacute; en contra porque ya&nbsp;preve&iacute;a que no iba a solucionar los problemas de fondo de las zonas de dif&iacute;cil cobertura: &ldquo;No nos sorprenden estos datos, puesto que ya advertimos que la norma no ser&iacute;a ni &uacute;til ni efectiva. Esto demuestra el fracaso de la gesti&oacute;n sanitaria del Consell popular que no est&aacute; aportando soluciones viables porque son propuestas que no mejoran la calidad asistencia y obligaba a los profesionales a dejar sus pacientes habituales. Adem&aacute;s, se hizo sin negociaci&oacute;n ni di&aacute;logo social con los representantes de los trabajadores. Ya advertimos que cuestiones como la falta de voluntariedad y la atenci&oacute;n a la conciliaci&oacute;n familiar iba a provocar un rechazo. Todo esto es m&aacute;s motivo para la concentraci&oacute;n ciudadana del pr&oacute;ximo 17 en la plaza de la Virgen&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Incentivos del plan</h2><p class="article-text">
        El nuevo decreto ley faculta a la Conselleria de Sanidad para aplicar, de modo extraordinario y temporal, el concurso como sistema excepcional de selecci&oacute;n para estos puestos. Esta medida deber&iacute;a facilitar la incorporaci&oacute;n urgente, estable y permanente de personal a los puestos de dif&iacute;cil cobertura.
    </p><p class="article-text">
        Para ello, se establecen unas garant&iacute;as de estabilidad y permanencia en el puesto de dif&iacute;cil cobertura adjudicado para que el personal seleccionado por concurso se incorpore y permanezca varios a&ntilde;os en el desempe&ntilde;o efectivo del puesto, con la obligaci&oacute;n de permanecer al menos tres a&ntilde;os en tales puestos.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, se prev&eacute;n diversas medidas incentivadoras para los y las profesionales sanitarios que presten servicio en los puestos declarados de dif&iacute;cil cobertura.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, para hacer atractiva la participaci&oacute;n en los procesos convocados atendiendo a este decreto ley, se establecen incentivos, como una mejor puntuaci&oacute;n en los baremos por los servicios prestados en estos puestos. En este sentido, a los efectos de futuros concursos, se incrementa la puntuaci&oacute;n por mes de servicios prestados en zonas de dif&iacute;cil cobertura al triple, respecto de una zona no catalogada como tal.
    </p><p class="article-text">
        Otras medidas incentivadoras son el fomento de la progresi&oacute;n del grado profesional a las personas que ocupen plazas de dif&iacute;cil cobertura. De este modo, por cada tres meses ocupando un puesto de dif&iacute;cil cobertura se reducir&aacute; un mes el tiempo necesario para progresar de grado.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, los servicios prestados en plazas de dif&iacute;cil cobertura ser&aacute;n justificaci&oacute;n suficiente para autorizar la prolongaci&oacute;n en el servicio activo del personal que alcance la edad legal de jubilaci&oacute;n y muestre su voluntad de continuar en activo.
    </p><p class="article-text">
        Otras medidas son de car&aacute;cter retributivo y contemplan la posibilidad de reconocer un componente del complemento espec&iacute;fico, de forma excepcional y sujeto a evaluaci&oacute;n peri&oacute;dica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carlos Navarro Castelló]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/decretazo-sanidad-lleva-pediatras-otorrinos-zonas-dificil-cobertura-durante-28-dias-8-meses_1_11899642.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Dec 2024 06:01:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e604c332-38ef-418f-a721-f0fb929fa910_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1246y936.jpg" length="445060" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e604c332-38ef-418f-a721-f0fb929fa910_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1246y936.jpg" type="image/jpeg" fileSize="445060" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El decretazo de Sanidad tan solo lleva a pediatras y otorrinos a zonas de difícil cobertura durante 28 días en 8 meses]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e604c332-38ef-418f-a721-f0fb929fa910_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1246y936.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sanidad,Valencia,Médicos,Generalitat Valenciana,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Indemnización de 125.000 euros a los padres de un niño fallecido tras la "mala praxis" del hospital La Fe de València]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/indemnizacion-125-000-euros-padres-nino-fallecido-mala-praxis-hospital-fe-valencia_1_11588928.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1623519e-3e6c-4e89-895d-b7c9a0c0155e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Indemnización de 125.000 euros a los padres de un niño fallecido tras la &quot;mala praxis&quot; del hospital La Fe de València"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los informes periciales que constan en el procedimiento consideran al centro hospitalario "responsable" del retraso diagnóstico y terapéutico del niño, fallecido el 4 de enero de 2015 con 13 años</p><p class="subtitle">Hemeroteca - Condenadas Ribera Salud y la Conselleria de Sanitat a indemnizar a una paciente por “mala praxis profesional”</p></div><p class="article-text">
        La secci&oacute;n segunda de la Sala de lo Contencioso del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha fijado en 125.000 euros la indemnizaci&oacute;n a pagar por la Conselleria de Sanitat a unos padres cuyo hijo de 13 a&ntilde;os falleci&oacute; el 4 de enero de 2015 tras una &ldquo;mala praxis&rdquo; en el Hospital La Fe. Tanto los informes de la inspecci&oacute;n m&eacute;dica como de los peritos concluyeron que la asistencia prestada al ni&ntilde;o no fue conforme a los est&aacute;ndares &ldquo;acordes al servicio de urgencias de un hospital de nivel terciario&rdquo;, lo cual tuvo una &ldquo;influencia decisiva&rdquo; en las expectativas de evoluci&oacute;n del cuadro de meningitis neurol&oacute;gica que presentaba el menor. 
    </p><p class="article-text">
        El ni&ntilde;o, con antecedentes de meningitis bacteriana, fue valorado por un m&eacute;dico en un centro de salud el 2 de enero de 2015 y trasladado en ambulancia al hospital La Fe con sospechas de un proceso infeccioso. Sin embargo, en la primera valoraci&oacute;n en el hospital &ldquo;no se hace constar la sospecha de meningitis ni se realiza una anamnesis rigurosa que tenga en cuenta los antecedentes&rdquo;, seg&uacute;n reza el informe de la inspecci&oacute;n m&eacute;dica. As&iacute;, se estableci&oacute; un plan de cuidados &ldquo;err&oacute;neo&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La valoraci&oacute;n cl&iacute;nica no se realiz&oacute; de manera rigurosa y se aplicaron las pruebas complementarias ante un cuadro de cefalea primaria y no secundaria a un proceso infeccioso, ni siquiera se descartaron otros focos&rdquo;, agrega el informe. El ni&ntilde;o falleci&oacute; el 4 de enero, dos d&iacute;as despu&eacute;s de haber sido ingresado. 
    </p><p class="article-text">
        El informe de la inspecci&oacute;n m&eacute;dica concluye que no se aplic&oacute; un tratamiento antibi&oacute;tico &ldquo;aunque fuera emp&iacute;rico, que debiera haberse aplicado desde la asistencia en urgencias&rdquo;. Adem&aacute;s, tambi&eacute;n detecta una &ldquo;desatenci&oacute;n&rdquo; del paciente en el &aacute;rea de observaci&oacute;n de urgencias por parte de la enfermer&iacute;a, un hecho que &ldquo;condicion&oacute;&rdquo; el &ldquo;retraso diagn&oacute;stico&rdquo; en relaci&oacute;n a la aplicaci&oacute;n del tratamiento. 
    </p><p class="article-text">
        Las pruebas complementarias, adem&aacute;s de &ldquo;incompletas&rdquo;, no fueron revisadas y &ldquo;no se siguieron las &oacute;rdenes m&eacute;dicas por parte de enfermer&iacute;a en el &aacute;rea de observaci&oacute;n&rdquo;, agrega. 
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el informe tambi&eacute;n concluye que hubo una demora en la asistencia sanitaria. &ldquo;El tiempo en demorar una asistencia va a depender del motivo de demanda, pero en un paciente en observaci&oacute;n con un nivel de conciencia que no le permite responder a est&iacute;mulos verbales, sin respuesta verbal, y con 13 a&ntilde;os de edad previamente sano, no es una respuesta &aacute;gil y eficiente si se eval&uacute;a a los 30 minutos&rdquo;, indica el informe de la inspecci&oacute;n m&eacute;dica. &ldquo;Demorar el paso a UCI pedi&aacute;trica para realizar un TAC cerebral tampoco parece una opci&oacute;n adecuada&rdquo;, apostilla. 
    </p><p class="article-text">
        El informe de la Comisi&oacute;n de Valoraci&oacute;n del Da&ntilde;o Corporal, por su parte, considera &ldquo;responsable&rdquo; al hospital del retraso diagn&oacute;stico y terap&eacute;utico del ni&ntilde;o. En la actualidad, la mortalidad relacionada con el tratamiento correcto de la meningitis es de un 10%, por lo que este &uacute;ltimo informe fija la p&eacute;rdida de oportunidad en un 90%. 
    </p><p class="article-text">
        La sentencia, dictada el pasado 10 de julio, concluye que el centro hospitalario incurri&oacute; en una &ldquo;mala praxis&rdquo; y rebaja la indemnizaci&oacute;n solicitada por los padres del ni&ntilde;o de 300.000 euros a 150.000 euros, adem&aacute;s de los intereses desde la fecha de la reclamaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        El fallo, que no es firme, recuerda que la jurisprudencia del Tribunal Supremo exige para fijar la responsabilidad objetiva y la obligaci&oacute;n de la administraci&oacute;n de indemnizar que &ldquo;no se haya actuado conforme a lo que exige la buena praxis sanitaria&rdquo;, tal como fue el caso del ni&ntilde;o de 13 a&ntilde;os fallecido en el Hospital La Fe. La Conselleria de Sanitat no ha contestado las preguntas de este diario.    
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/indemnizacion-125-000-euros-padres-nino-fallecido-mala-praxis-hospital-fe-valencia_1_11588928.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 15 Aug 2024 19:43:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1623519e-3e6c-4e89-895d-b7c9a0c0155e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="97683" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1623519e-3e6c-4e89-895d-b7c9a0c0155e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="97683" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Indemnización de 125.000 euros a los padres de un niño fallecido tras la "mala praxis" del hospital La Fe de València]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1623519e-3e6c-4e89-895d-b7c9a0c0155e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Tribunales,Tribunal Superior de Justicia,Indemnización,Conselleria de Sanitat]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
