<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Compraventa]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/compraventa/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Compraventa]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1004660" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Castilla-La Mancha lidera del crecimiento de la compraventa de vivienda por parte de extranjeros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/castilla-mancha-lidera-crecimiento-compraventa-vivienda-parte-extranjeros_1_13129093.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Castilla-La Mancha lidera del crecimiento de la compraventa de vivienda por parte de extranjeros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Según los datos del Consejo General del Notariado este tipo de compras aumentó un 21,5% en la segunda mitad de 2025. Los extranjeros residentes pagan un 5% más y los extranjeros no residentes hasta 3.242 euros/m²</p><p class="subtitle">Más de 300.000 casas vacías en Castilla-La Mancha en plena crisis de la vivienda: el 8% de todo el país
</p></div><p class="article-text">
        La compraventa de vivienda libre por parte de extranjeros cay&oacute; un 4,4 % interanual en la segunda mitad de 2025, pero no es una tendencia que se haya producido en Castilla-La Mancha, donde este tipo de compras aument&oacute; un 21,5%, frene a la tendencia descendente en el conjunto de Espa&ntilde;a. 
    </p><p class="article-text">
        De hecho, la compraventa de este tipo de vivienda aument&oacute; en nueve comunidades aut&oacute;nomas y retrocedi&oacute; en ocho de ellas. Cay&oacute; la cifra de las compraventas de extranjeros en la Comunidad de Madrid (-20,3 %); Islas Canarias (-10,8 %) e Islas Baleares (-10,2 %).  Por su parte, los crecimientos m&aacute;s intensos se dieron en Castilla-La Mancha (21,5 %); Extremadura (13,8 %); Arag&oacute;n (11 %) y Castilla y Le&oacute;n (10,4 %).
    </p><p class="article-text">
        En el segundo semestre del pasado a&ntilde;o los extranjeros compraron 66.629 viviendas libres en Espa&ntilde;a, el 18,4 % del total, frente al 19,5 % que se registr&oacute; en el mismo periodo de 2024 y al 20,9 % de 2023, seg&uacute;n el Consejo General del Notariado.
    </p><h2 class="article-text">Los extranjeros residentes copan casi el 63% de las operaciones</h2><p class="article-text">
        Los extranjeros residentes concentraron el 62,8 % de las operaciones, el 3,3 % m&aacute;s. Sin embargo, las de los no residentes cayeron un 15,1 % y concentraron el 37,2 % restante en un contexto marcado por el fin de los visado de oro (golden visa) y el anuncio del Gobierno de penalizar fiscalmente las adquisiciones de los extracomunitarios no residentes.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los notarios, el volumen de compraventas de extranjeros cay&oacute; en el segundo semestre respecto al previo, tanto entre residentes como no residentes. En estos &uacute;ltimos, el ajuste se produce tras el fuerte crecimiento post pandemia, con un m&aacute;ximo en 2022.
    </p><p class="article-text">
        Entre los extranjeros residentes, pese al leve retroceso frente a la primera mitad de 2025, alcanzaron el segundo mayor volumen hist&oacute;rico.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, en el segundo semestre de 2025, las compraventas realizadas por extranjeros no residentes se concentraron en Comunidad Valenciana, con 9.926 operaciones (40 % del total); Andaluc&iacute;a con 6.263 compraventas (25,3 %); Catalu&ntilde;a (2.151; 8,7 %); Murcia (1.933; 7,8 %) o Canarias (1.843; 7,4 %).
    </p><h2 class="article-text">Pagan un 5 % m&aacute;s y los extranjeros no residentes 3.242 euros/m2</h2><p class="article-text">
        Las viviendas adquiridas por extranjeros tuvieron un precio medio de 2.479 euros/m&sup2;, un 5 % m&aacute;s. Los no residentes desembolsaron los importes m&aacute;s elevados, 3.242 euros/m&sup2;, frente a los 1.963 euros/m&sup2; de los extranjeros residentes y los 1.839 euros/m&sup2; de los espa&ntilde;oles.
    </p><p class="article-text">
        El precio medio pagado por los extranjeros no residentes aument&oacute; un 5,8 %, el de extranjeros residentes lo hizo un 9,4 % y el de los espa&ntilde;oles un 7,4 %.
    </p><p class="article-text">
        Por comunidades, los precios crecieron en 16, especialmente en Cantabria (17,2 %); Murcia (14,1 %); La Rioja (13,4 %); Navarra (12,6 %); Comunidad de Madrid (11,6 %); Asturias (10,5 %) y Extremadura (10,3 %). Solo se redujeron en Galicia (-4,9 %).
    </p><h2 class="article-text">Reino Unido y Marruecos lideran la demanda extranjera en Espa&ntilde;a</h2><p class="article-text">
        El mayor n&uacute;mero de operaciones correspondi&oacute; a Reino Unido, 5.178, el 7,8 % del total, seguido de Marruecos con 5.154 (7,7 %); Italia (4.397; 6,6 %); Alemania (4.351; 6,5 %) y Ruman&iacute;a (4.339; 6,5 %). El resto de compradores extracomunitarios realiz&oacute; 8.213 operaciones, el 12,3 % del total.
    </p><p class="article-text">
        Entre los extranjeros residentes, los marroqu&iacute;es encabezaron las compraventas (12,1 % del total), seguidos de italianos y rumanos, mientras que entre los no residentes fueron los m&aacute;s destacados los de Pa&iacute;ses Bajos (12,6 %), Alemania (11,9 %) y Reino Unido (11,5 %).
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[EFE, elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/castilla-mancha-lidera-crecimiento-compraventa-vivienda-parte-extranjeros_1_13129093.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Apr 2026 08:36:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4152788" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4152788" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Castilla-La Mancha lidera del crecimiento de la compraventa de vivienda por parte de extranjeros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Extranjeros,Compraventa,Notarios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: "Això s'ha tornat infernal"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" width="3994" height="2247" alt="Santa Catalina, el barri transformat en &#039;la petita Suècia&#039; que expulsa els seus veïns: &quot;Això s&#039;ha tornat infernal&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En els darrers anys s'han multiplicat els negocis i les immobiliàries escandinaves que anuncien habitatges amb preus que arriben a les set xifres. "Et ve un suec i et paga quatre vegades més del que val... i què fas?", es demana un resident d’aquest barri de Palma</p><p class="subtitle">Inversors suecs i francesos es llancen a gentrificar i expulsar els veïns d'aquest barri de Mallorca: “És un drama salvatge”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Aquesta barriada s&rsquo;ha tornat infernal&rdquo;. Antoni, de 79 anys, ho diu sense embuts, recolzat a la vorera d&rsquo;un carrer on ja gaireb&eacute; no reconeix ning&uacute;. Ha viscut tota la vida a Santa Catalina, antic barri pesquer que ara descriu com a irreconeixible: &ldquo;Mallorquins en queden pocs ja&rdquo;. Als voltants, fa&ccedil;anes acabades de rehabilitar i aparadors en angl&egrave;s, alemany... i en suec. En aquesta barriada de Palma, es multipliquen els negocis i les immobili&agrave;ries escandinaves que anuncien habitatges amb preus que arriben a les set xifres mentre, a pocs metres, els darrers ve&iuml;ns de tota la vida observen com el barri canvia de mans. L&rsquo;idioma varia segons la taula. El preu, sempre a l&rsquo;al&ccedil;a. &ldquo;Aqu&iacute; no s&rsquo;hi pot viure, aqu&iacute; no s&rsquo;hi pot dormir&rdquo;, lamenta Antoni, que assenyala el renou constant, els conflictes nocturns i una sensaci&oacute; d&rsquo;abandonament que, diu, ning&uacute; no ha sabut frenar.
    </p><p class="article-text">
        La transformaci&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s perceptiva. El preu de l&rsquo;habitatge a Santa Catalina se situa ja entorn dels 6.200 euros per metre quadrat &mdash;fa una d&egrave;cada, rondava els 2.500&mdash;, amb pujades de m&eacute;s del 14 % nom&eacute;s en el darrer any, segons Idealista. Pel que fa al lloguer, el m&eacute;s barat que s&rsquo;ofereix en aquest portal immobiliari ascendeix a 1.100 euros: un pis de 50 metres sense moblar. El gestiona MallorcaByr&aring;n Real Estate, una de les nombroses immobili&agrave;ries sueques implantades a la zona. I &eacute;s que aquestes ag&egrave;ncies actuen com a intermedi&agrave;ries clau en aquest circuit, connectant compradors del nord d&rsquo;Europa amb un mercat local cada vegada m&eacute;s inaccessible. El resultat, visible al carrer, &eacute;s un despla&ccedil;ament progressiu: contractes que no es renoven, lloguers que es disparen i ve&iuml;ns que se&rsquo;n van. Antoni &eacute;s un d&rsquo;ells: &ldquo;Estic esperant anar-me&rsquo;n d&rsquo;aqu&iacute; ben aviat, a una altra zona m&eacute;s tranquil&middot;la&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A pocs metres apareix Tomeu, que ha sentit fragments de la conversa i s&rsquo;hi afegeix. &ldquo;&Eacute;s que &eacute;s un tema que em bull la sang&rdquo;, justifica. Per a ell, la transformaci&oacute; no &eacute;s una dada, sin&oacute; una p&egrave;rdua personal. &ldquo;All&agrave; els meus padrins tenien una botiga, Casa Paco&rdquo;, explica, assenyalant una cantonada. En aquell mateix lloc es varen con&egrave;ixer els seus pares. Avui, per&ograve;, el local ha canviat de mans i de funci&oacute;: &ldquo;Ara &eacute;s el t&iacute;pic bar de torrades d&rsquo;alvocat&rdquo;. El contrast li fa mal. El seu relat dibuixa amb precisi&oacute; el canvi de model: del comer&ccedil; de proximitat al consum global. En un local pr&ograve;xim, recorda, hi havia una papereria on la seva padrina li comprava &ldquo;cotxets&rdquo;. Ara &eacute;s un establiment de vins &ldquo;de deu euros la copa on no hi entra cap mallorqu&iacute;&rdquo;. Al seu voltant, el que queda del barri original &eacute;s ja residual: &ldquo;Nom&eacute;s queden alguns negocis de sempre, i poca cosa m&eacute;s&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Només queden alguns comerços dels de sempre. Aquí hi havia una papereria en la qual la meva àvia em comprava cotxets. Ara és un lloc de vins de deu euros la copa on no entra cap mallorquí
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tomeu</span>
                                        <span>—</span> Veí de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tomeu, veí de Santa Catalina, assenyala a un local de la zona: &quot;Aquí els meus avis tenien una botiga, Casa Paco. Ara és el típic bar de torrades d&#039;alvocat&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tomeu, veí de Santa Catalina, assenyala a un local de la zona: &quot;Aquí els meus avis tenien una botiga, Casa Paco. Ara és el típic bar de torrades d&#039;alvocat&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Terrassa d&#039;un dels nombrosos bars de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Terrassa d&#039;un dels nombrosos bars de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>'Lilla sverige' (o la 'petita Su&egrave;cia')</strong></h2><p class="article-text">
        Aquest &ldquo;poca cosa m&eacute;s&rdquo; &eacute;s el rastre d&rsquo;un barri que durant d&egrave;cades va funcionar com una comunitat: un entramat d&rsquo;habitatges assequibles, fam&iacute;lies treballadores i una identitat profundament arrelada a la mar i al port. En el seu lloc ha emergit un altre espai, cada vegada m&eacute;s globalitzat, on l&rsquo;habitatge s&rsquo;ha convertit en un producte d&rsquo;inversi&oacute;. La transformaci&oacute; ha estat tan intensa que alguns mitjans i immobili&agrave;ries el descriuen directament com 'lilla sverige' -'la petita Su&egrave;cia'-. No &eacute;s una exageraci&oacute; ni una etiqueta casual. &Eacute;s la conseq&uuml;&egrave;ncia visible de m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada d&rsquo;inversi&oacute; estrangera &mdash;principalment escandinava&mdash; que ha alterat no nom&eacute;s el preu de l&rsquo;habitatge, sin&oacute; tamb&eacute; la composici&oacute; social i cultural del barri.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durant dècades, Santa Catalina era un entramat d&#039;habitatges assequibles, famílies treballadores i una identitat profundament arrelada a la mar i al port. En el seu lloc ha emergit un altre espai, cada vegada més globalitzat, on l&#039;habitatge s&#039;ha convertit en un producte d&#039;inversió. La transformació ha estat tan intensa que alguns mitjans i immobiliàries ho descriuen com &#039;la petita Suècia&#039;
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El punt d&rsquo;inflexi&oacute; se situa despr&eacute;s de la crisi de 2008. A partir de 2013, amb la recuperaci&oacute; del mercat, la inversi&oacute; sueca va trobar a Santa Catalina un enclavament ideal: c&egrave;ntric, proper a la mar i amb un parc immobiliari antic susceptible de revaloritzaci&oacute;. El que per a molts era la seva llar, per a altres es va convertir en una oportunitat. Edificis sencers comen&ccedil;aren a canviar de mans. El patr&oacute; es repeteix: compra a preus relativament baixos, rehabilitaci&oacute; integral i posterior venda com a producte de luxe dirigit a compradors internacionals. En paral&middot;lel, els antics residents van desapareixent: contractes que no es renoven, lloguers que es disparen, obres que s&rsquo;allarguen durant anys. El despla&ccedil;ament no sempre &eacute;s abrupte, per&ograve; s&iacute; constant.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Clients a la terrassa d&#039;un altre bar de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Clients a la terrassa d&#039;un altre bar de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El negoci immobiliari</strong></h2><p class="article-text">
        En aquest proc&eacute;s, les ag&egrave;ncies immobili&agrave;ries exerceixen un paper clau. No nom&eacute;s intermedien en la compravenda d&rsquo;habitatges, sin&oacute; que actuen com a pont entre el capital estranger i el mercat local, identificant propietats amb potencial, assessorant inversions i gestionant actius. Un dels pilars d&rsquo;aquest fenomen ha estat precisament la implantaci&oacute; d&rsquo;ag&egrave;ncies escandinaves especialitzades en compradors del nord d&rsquo;Europa.
    </p><p class="article-text">
        Una d&rsquo;elles &eacute;s BO Mallorca, fundada per l&rsquo;empres&agrave;ria Vivian Grunblatt, que reivindica el seu arrelament al barri davant la percepci&oacute; d&rsquo;una immobili&agrave;ria vinculada exclusivament a capital estranger. &ldquo;He nascut i crescut aqu&iacute; i he viscut aqu&iacute; la major part de la meva vida&rdquo;, subratlla en declaracions a elDiario.es. La seva relaci&oacute; amb Santa Catalina es remunta a m&eacute;s de quatre d&egrave;cades: &ldquo;Els meus pares sempre han tengut despatx i despr&eacute;s casa a Santa Catalina, aix&iacute; que fa m&eacute;s de 40 anys que estic en aquest barri&rdquo;. Des de fa dues d&egrave;cades dirigeix la seva pr&ograve;pia immobili&agrave;ria a la zona, cosa que, assegura, li ha perm&egrave;s observar de primera m&agrave; la seva transformaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de BO Mallorca, una de les immobiliàries orientades, entre altres clients, als compradors suecs"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de BO Mallorca, una de les immobiliàries orientades, entre altres clients, als compradors suecs                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pel que fa a l&rsquo;escalada de preus, Grunblatt rebutja que es pugui explicar &uacute;nicament per l&rsquo;arribada de compradors internacionals: &ldquo;En termes generals, el principal factor darrere la manca d&rsquo;habitatge a preus assequibles a Palma &eacute;s l&rsquo;escassetat d&rsquo;oferta, especialment d&rsquo;obra nova. Durant els darrers deu anys, la creaci&oacute; de nous habitatges ha estat limitada, fet que ha generat una pressi&oacute; constant sobre els preus&rdquo;. En el cas de Santa Catalina, afegeix, l&rsquo;encariment respon tamb&eacute; a la seva evoluci&oacute; com a barri: &ldquo;Avui dia compta amb una oferta gastron&ograve;mica, cultural i esportiva molt atractiva, fet que ha incrementat notablement la seva demanda&rdquo;. Aquest atractiu, sost&eacute;, no nom&eacute;s ha captat compradors estrangers &mdash;principalment suecs i alemanys&mdash;, sin&oacute; tamb&eacute; residents locals amb alt poder adquisitiu. &ldquo;L&rsquo;augment de preus no es pot atribuir &uacute;nicament a la demanda estrangera, sin&oacute; a una combinaci&oacute; de factors&rdquo;, insisteix, en un context en qu&egrave;, a m&eacute;s, els habitatges amb terrassa o vistes a la mar s&oacute;n els que assoleixen els valors m&eacute;s elevats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En termes generals, el principal factor darrere de la falta d&#039;habitatge a preus assequibles a Palma és l&#039;escassetat d&#039;oferta, especialment d&#039;obra nova. Durant els últims deu anys, la creació de nous habitatges ha estat limitada, la qual cosa ha generat una pressió constant sobre els preus
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vivian Grunblatt </span>
                                        <span>—</span> Propietària de l&#039;agència inmobiliària BO Mallorca Real Estate
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una altra de les empreses que s&rsquo;han establert a la &lsquo;petita Su&egrave;cia de Palma&rsquo; &eacute;s Fastighetsbyr&aring;n, presentada com la major xarxa immobili&agrave;ria de Su&egrave;cia. Des de la seva oficina al carrer Protectora de Palma comercialitza habitatges que arriben a preus de fins a 17,5 milions d&rsquo;euros. Al capdavant d&rsquo;aquesta estructura hi ha Mattias Rosenlund, un dels perfils clau en la implantaci&oacute; del negoci immobiliari escandinau a Palma. La seva activitat no es limita a la intermediaci&oacute;: forma part d&rsquo;una xarxa que acompanya tot el proc&eacute;s d&rsquo;inversi&oacute;, des de la recerca de propietats fins a la gesti&oacute; posterior de l&rsquo;actiu. La seva figura exemplifica com el capital estranger accedeix de manera directa al mercat residencial local.
    </p><p class="article-text">
        A aquesta xarxa s&rsquo;hi afegeixen altres firmes com Svensk Fastighetsf&ouml;rmedling Real Estate: &ldquo;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya i l&rsquo;acompanyarem durant tot el proc&eacute;s fins que gaudeixi del sol, la calor i la seva llar espanyola&rdquo;, es pot llegir al seu web, on apareixen suggerents recomanacions com &ldquo;desperti&rsquo;s amb vistes a la serra i a la mar&rdquo;. Tamb&eacute; SkandiaM&auml;klarna, que va obrir oficina a Palma per captar clients escandinaus interessats en zones c&egrave;ntriques amb alt potencial de revaloritzaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de la immobiliària Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en la web de la qual pot llegir-se: &quot;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de la immobiliària Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en la web de la qual pot llegir-se: &quot;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Altres mirades: entre la cr&iacute;tica i la resignaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Davant el malestar generalitzat, un altre ve&iacute;, Ra&uacute;l, introdueix una mirada diferent sobre el que est&agrave; passant a Santa Catalina. Nascut al barri i amb tota la seva fam&iacute;lia vinculada als seus carrers, recorda un passat molt diferent de l&rsquo;actual: &ldquo;Fa 25 o 30 anys aix&ograve; era un aut&egrave;ntic desastre. Ning&uacute; volia viure aqu&iacute;. Era un suburbi&rdquo;. Segons el seu relat, aquesta degradaci&oacute; va ser precisament el que va devaluar el barri i va permetre que, anys despr&eacute;s, es convert&iacute;s en un objectiu atractiu per a la inversi&oacute;. A difer&egrave;ncia d&rsquo;altres ve&iuml;ns, Ra&uacute;l no assenyala nom&eacute;s els compradors estrangers. &ldquo;El problema no &eacute;s del que compra, el problema &eacute;s del que ven&rdquo;, afirma. I ho explica amb cruesa: &ldquo;Et ve un suec i et paga quatre vegades m&eacute;s del que val... i qu&egrave; fas?&rdquo;. En la seva opini&oacute;, la pujada de preus i la transformaci&oacute; del barri responen tamb&eacute; a la decisi&oacute; de qui va vendre les seves propietats quan el mercat es va comen&ccedil;ar a disparar. &ldquo;De tots els meus amics de quan &eacute;rem petits no en queda cap&rdquo;, reconeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no és del que compra, el problema és del que ven. Si et ve un suec i et paga quatre vegades més del que val... què fas?”</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Raúl</span>
                                        <span>—</span> Veí de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Raúl, veí de Santa Catalina: &quot;De tots els meus amics de quan érem petits no en queda ningú&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Raúl, veí de Santa Catalina: &quot;De tots els meus amics de quan érem petits no en queda ningú&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La seva pr&ograve;pia hist&ograve;ria reflecteix aquesta contradicci&oacute;. Ra&uacute;l vivia en un pis amb lloguer antic &mdash;&ldquo;pagava 117 euros&rdquo;&mdash; quan la propiet&agrave;ria va decidir vendre l&rsquo;edifici per m&eacute;s de mig mili&oacute; d&rsquo;euros. No obstant aix&ograve;, en el seu cas va aconseguir una sortida excepcional: un acord de lloguer amb opci&oacute; de compra que li va permetre adquirir l&rsquo;habitatge i, posteriorment, tota la finca. &ldquo;Ara tot &eacute;s molt car, est&agrave; enfocat als estrangers, s&iacute;&rdquo;, admet. Per&ograve; insisteix en el seu diagn&ograve;stic: el canvi del barri no s&rsquo;explica nom&eacute;s per qui arriba, sin&oacute; tamb&eacute; per qui decideix marxar.
    </p><p class="article-text">
        A prop d&rsquo;un dels bars de sempre, el Isle&ntilde;o, dos argentins, Francisco i Gustavo, observen la transformaci&oacute; de Santa Catalina amb una barreja de resignaci&oacute; i an&agrave;lisi. Francisco ho resumeix de manera directa: &ldquo;Cada vegada hi ha menys residents perqu&egrave; els pisos estan buits o comprats per a &uacute;s vacacional&rdquo;. Despr&eacute;s de tres d&egrave;cades a Mallorca, assegura que el canvi ha estat progressiu, per&ograve; evident: &ldquo;Palma ja est&agrave; una mica enva&iuml;da. Ja no &eacute;s la Palma que m&rsquo;agradava&rdquo;. I en el cas concret del barri, ho descriu amb ironia: &ldquo;Santa Catalina &eacute;s l&rsquo;ambaixada sueca&rdquo;. La conversa deriva r&agrave;pidament cap als preus. &ldquo;Ja ni la compra pots fer, i els caf&egrave;s costen tres, quatre, cinc euros&rdquo;, comenta Gustavo. Fins i tot sortir a dinar s&rsquo;ha convertit en una excepci&oacute;: &ldquo;L&rsquo;altre dia v&agrave;rem anar tres a menjar men&uacute; i ens v&agrave;rem gastar 90 euros&rdquo;. Per a ells, el problema no &eacute;s nom&eacute;s la pres&egrave;ncia estrangera, sin&oacute; un canvi de model m&eacute;s ampli: &ldquo;Aix&ograve; ja &eacute;s tot luxe&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco i Gustavo, sobre la transformació del barri: &quot;Cada vegada hi ha menys residents, perquè els pisos estan buits o comprats per a ús vacacional&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco i Gustavo, sobre la transformació del barri: &quot;Cada vegada hi ha menys residents, perquè els pisos estan buits o comprats per a ús vacacional&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Francisco, que treballa en el sector tur&iacute;stic, amplia la mirada i situa el fenomen en un context m&eacute;s ampli. &ldquo;S&rsquo;est&agrave; portant tot cap al luxe, menys gent per&ograve; de m&eacute;s qualitat&rdquo;, explica, en refer&egrave;ncia a una estrat&egrave;gia que, segons ell, s&rsquo;est&agrave; replicant a tot Balears. No obstant aix&ograve;, adverteix de les seves contradiccions: manca de treballadors, precarietat en el servei i dificultats per sostenir aquest model. Tot i aix&iacute;, ambd&oacute;s coincideixen en el diagn&ograve;stic final: &ldquo;Aqu&iacute; ja no hi ha marxa enrere&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco, al costat de la seva gossa, Lucía"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco, al costat de la seva gossa, Lucía                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Residents suecs: &ldquo;&Eacute;s la millor zona&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A m&eacute;s de les ag&egrave;ncies immobili&agrave;ries, a Santa Catalina tamb&eacute; s&rsquo;hi han implantat altres negocis com una fleca sueca, Palma Brand, que reflecteix el canvi del barri i l&rsquo;arribada de residents estrangers. A l&rsquo;interior gaireb&eacute; no s&rsquo;hi parla espanyol. Molt menys catal&agrave;. Dues clientes, Christin i Ebba, conversen en suec mentre esperen una comanda. Viuen a la zona i no dubten a explicar per qu&egrave; aquest barri s&rsquo;ha convertit en un dels m&eacute;s atractius per als seus compatriotes. &ldquo;&Eacute;s la millor zona&rdquo;, assegura Christin. Destaca la seva ubicaci&oacute; &mdash;&ldquo;&eacute;s a prop del centre, per&ograve; sense ser al centre&rdquo;&mdash; i el seu estil de vida: &ldquo;Els restaurants, l&rsquo;ambient&hellip; &eacute;s preci&oacute;s&rdquo;. Tamb&eacute; menciona la connexi&oacute; amb la resta de l&rsquo;illa i la mar: &ldquo;Tens tot el que necessites aqu&iacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, el seu relat introdueix un mat&iacute;s revelador. &ldquo;Molts suecs se&rsquo;n van de Santa Catalina&rdquo;, diu. El motiu &eacute;s el mateix que els va atreure: &ldquo;Hi ha massa suecs&rdquo;. Segons explica Ebba, la concentraci&oacute; ha arribat a un punt inc&ograve;mode: &ldquo;No pots sortir a sopar sense vigilar el que dius, perqu&egrave; tothom t&rsquo;ent&eacute;n&rdquo;. Sobre els preus, apunten a una idea clara: &ldquo;Els espanyols venen perqu&egrave; reben molts de doblers&rdquo;. I conclouen: &ldquo;Al final, tot dep&egrave;n dels doblers&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior del forn suec Palma Bread"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior del forn suec Palma Bread                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Forn suec que un dia va florir en Santa Catalina però va acabar tancant les seves portes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Forn suec que un dia va florir en Santa Catalina però va acabar tancant les seves portes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la pujada de preus, la seva explicaci&oacute; barreja factors. D'una banda,&nbsp;Christin&nbsp;relativitza el pes dels suecs enfront d'altres compradors: &ldquo;Els alemanys o els brit&agrave;nics s&oacute;n molts m&eacute;s&rdquo;. Per&ograve; tamb&eacute; apunta a la din&agrave;mica del mercat: &ldquo;Els espanyols venen perqu&egrave; reben molts diners&rdquo;. En la seva opini&oacute;, si els propietaris locals romanguessin en els seus habitatges, el barri seria m&eacute;s divers. &ldquo;Podria haver-hi una comunitat amb espanyols, suecs, alemanys&hellip;&rdquo;, assenyala. Per&ograve; conclou amb una idea clara: &ldquo;Al final, tot dep&egrave;n dels diners&rdquo;. En el mateix carrer, un r&egrave;tol &eacute;s l'&uacute;nica cosa que queda de&nbsp;Swedish&nbsp;Stuff, un altre forn que va florir a Santa Catalina, per&ograve; va acabar tancant les seves portes.
    </p><p class="article-text">
        A Thomas Bakeshop, Michelle at&eacute;n els seus clients entre pans i pastissos, per&ograve; tamb&eacute; entre llibres en diversos idiomes. Fa una d&egrave;cada que viu al barri i defensa el car&agrave;cter internacional del lloc. &ldquo;&Eacute;s el meu somni viure en una ciutat on hi hagi gent de tot el m&oacute;n&rdquo;, explica. Per a ella, aquesta barreja &eacute;s precisament l&rsquo;atractiu: &ldquo;Aqu&iacute; ve gent d&rsquo;Espanya, de Mallorca, d&rsquo;Am&egrave;rica Llatina, d&rsquo;Alemanya, d&rsquo;&Agrave;sia&hellip; tothom &eacute;s benvingut&rdquo;. Davant les cr&iacute;tiques ve&iuml;nals, Michelle, que juntament amb el seu marit regenta Thomas Bakeshop, relativitza el focus sobre el barri i assenyala: &ldquo;El problema de l&rsquo;habitatge no &eacute;s nom&eacute;s d&rsquo;aqu&iacute;, &eacute;s de tota Mallorca&rdquo;. En el seu cas, assegura no haver tengut dificultats, per&ograve; reconeix la complexitat del context: &ldquo;&Eacute;s molt complicat&rdquo;. El seu discurs reflecteix una altra de les mirades presents a Santa Catalina: la d&rsquo;aquells que entenen la transformaci&oacute; com a part d&rsquo;una din&agrave;mica global i no exclusivament com un conflicte local.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema de l&#039;habitatge no és només de Santa Catalina, sinó de tota Mallorca
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michelle</span>
                                        <span>—</span> Copropietària del forn Thomas Bakeshop
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En Thomas Bakeshop, Michelle atén entre pans i pastissos. Porta una dècada vivint a Santa Catalina: &quot;És el meu somni viure a una ciutat on hi ha gent de tot el món&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En Thomas Bakeshop, Michelle atén entre pans i pastissos. Porta una dècada vivint a Santa Catalina: &quot;És el meu somni viure a una ciutat on hi ha gent de tot el món&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La p&egrave;rdua de negocis hist&ograve;rics</strong></h2><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, els negocis van pert&agrave;nyer a fam&iacute;lies locals o van allotjar lloguers assequibles, transformats ara en promocions d'alt&nbsp;<em>standing</em>, reduint el nombre d'habitatges i multiplicant el seu valor. El Bar Progreso, obert en 1920 a la&nbsp;Pla&ccedil;a&nbsp;Progr&eacute;s, va ser durant gaireb&eacute; un segle un dels s&iacute;mbols del Santa Catalina popular. Regentat durant d&egrave;cades per la mateixa fam&iacute;lia, va tancar en 2016 despr&eacute;s de la jubilaci&oacute; dels seus propietaris, posant fi a 96 anys d'hist&ograve;ria. En el seu lloc s'han succe&iuml;t nous negocis de restauraci&oacute; internacional, reflex del canvi comercial del barri, on els antics bars de tota la vida han estat substitu&iuml;ts per locals orientats a un p&uacute;blic global.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Columna sobre el bar Progreso a la revista &#039;París-Balears&#039;, editada des de París per l&#039;associació &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre els anys 1954 i 1998"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Columna sobre el bar Progreso a la revista &#039;París-Balears&#039;, editada des de París per l&#039;associació &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre els anys 1954 i 1998                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'impacte de la xarxa immobili&agrave;ria en Santa Catalina ha adoptat formes que van des del subtil fins al conflictiu. En 2024, ve&iuml;ns van denunciar noves estrat&egrave;gies de captaci&oacute;: immobili&agrave;ries que deixaven publicitat en les b&uacute;sties oferint taxacions gratu&iuml;tes acompanyades de brioixos de canyella, una imatge que il&middot;lustra com el desembarcament de capital estranger es filtra fins i tot en els gestos m&eacute;s quotidians. Les actuacions poden aconseguir formes m&eacute;s agressives, com l'assetjament o assetjament psicol&ograve;gic immobiliari: actuacions destinades a for&ccedil;ar la sortida d'un resident mitjan&ccedil;ant pressi&oacute;, fustigaci&oacute; o deterioraci&oacute; de les seves condicions de vida. El Codi Penal, en el seu article 172, les reconeix com a delicte quan es dirigeixen a &ldquo;impedir a un altre amb viol&egrave;ncia o intimidaci&oacute; fer el que la llei no prohibeix o compel&middot;lir-li a realitzar el que no vol&rdquo;, mentre que la Llei estatal d'Habitatge l'identifica com una vulneraci&oacute; del dret a l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        Diversos estudis acad&egrave;mics coincideixen a assenyalar Santa Catalina com un dels casos m&eacute;s clars de gentrificaci&oacute; a Palma. Recerques de la Universitat de Barcelona, la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona (UAB) i el col&middot;lectiu Palma XXI documenten com l'arribada d'inversi&oacute; estrangera i els processos de rehabilitaci&oacute; urbana han anat acompanyats d'un augment sostingut del preu de l'habitatge i del despla&ccedil;ament de la poblaci&oacute; resident. En el seu <em>Informe sobre la gentrificaci&oacute; al barri de Santa Catalina</em>, des de l&rsquo;Observatori de Gentrificaci&oacute; de Palma XXI descriuen amb claredat el proc&eacute;s que ha viscut la zona en la darrera d&egrave;cada, marcada per una intensa pressi&oacute; immobili&agrave;ria i una transformaci&oacute; social accelerada.
    </p><p class="article-text">
        El document parla d&rsquo;una &ldquo;revaloritzaci&oacute; del barri associada a l&rsquo;arribada de nous residents amb major poder adquisitiu&rdquo;, una din&agrave;mica que ha convertit un dels antics barris populars de Palma en un espai cada vegada m&eacute;s inaccessible per als seus propis ve&iuml;ns. El canvi no &eacute;s nom&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de preus, sin&oacute; de qui es pot quedar. L&rsquo;informe adverteix d&rsquo;un proc&eacute;s de substituci&oacute; progressiva: &ldquo;La poblaci&oacute; resident tradicional &eacute;s substitu&iuml;da per nous perfils amb major capacitat adquisitiva&rdquo;. Un fenomen que ja no &eacute;s puntual, sin&oacute; estructural. Comprar &eacute;s cada vegada m&eacute;s dif&iacute;cil, per&ograve; quedar-se de lloguer tampoc &eacute;s una opci&oacute; realista per a molts. El resultat &eacute;s un despla&ccedil;ament silenci&oacute;s: ve&iuml;ns que se&rsquo;n van sense titulars, sense desnonaments visibles, per&ograve; empesos per un mercat que ja no poden assumir.
    </p><p class="article-text">
        Per part seva, un estudi de l'investigador Ismael&nbsp;Yrigoy&nbsp;Cadena, incl&ograve;s en el llibre El m&oacute;n vist de les ciutats, analitza la transformaci&oacute; de Santa Catalina com a resultat de la interacci&oacute; entre conversi&oacute; en zona de vianants i inversi&oacute; estrangera, vinculant-la amb processos de despla&ccedil;ament poblacional.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 30 Mar 2026 05:44:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" length="2842076" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2842076" width="3994" height="2247"/>
      <media:title><![CDATA[Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: "Això s'ha tornat infernal"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" width="3994" height="2247"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Alquiler,Mercado inmobiliario,Inmobiliarias,Gentrificación,Ciudades,Turismo,Suecia,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: "Esto se ha vuelto infernal"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Santa Catalina, el barrio transformado en &#039;la pequeña Suecia&#039; que expulsa a sus vecinos: &quot;Esto se ha vuelto infernal&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En los últimos años se han multiplicado los negocios y las inmobiliarias escandinavas que anuncian viviendas cuyo precio alcanza las siete cifras. "Te viene un sueco y te paga cuatro veces más de lo que vale... ¿y qué haces?", se pregunta un residente de este barrio de Palma</p><p class="subtitle">Inversores suecos y franceses se lanzan a gentrificar y expulsar a los vecinos de este barrio de Mallorca: “Es un drama salvaje”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Esta barriada se ha vuelto infernal&rdquo;. Antoni, de 79 a&ntilde;os, lo dice sin rodeos, apoyado en la acera de una calle donde ya no reconoce a casi nadie. Lleva toda la vida en Santa Catalina, antiguo barrio pesquero que ahora describe como irreconocible: &ldquo;Mallorquines quedan pocos ya&rdquo;. En los alrededores, fachadas reci&eacute;n rehabilitadas y escaparates en ingl&eacute;s, alem&aacute;n... y en sueco. En esta zona de Palma se multiplican los negocios y las inmobiliarias escandinavas que anuncian viviendas cuyo precio alcanza las siete cifras mientras, a pocos pasos, los &uacute;ltimos vecinos de toda la vida observan c&oacute;mo la barriada cambia de manos. El idioma var&iacute;a seg&uacute;n la mesa de cada bar. El precio, siempre al alza. &ldquo;Aqu&iacute; no se puede vivir, aqu&iacute; no se puede dormir&rdquo;, lamenta Antoni, quien, en su caso, apunta al ruido constante, los conflictos nocturnos y a una sensaci&oacute;n de abandono que, dice, nadie ha sabido frenar.
    </p><p class="article-text">
        La transformaci&oacute;n no es solo perceptiva. El precio de la vivienda en Santa Catalina se sit&uacute;a ya en torno a los 6.200 euros por metro cuadrado -hace una d&eacute;cada rondaba los 2.500-, con subidas de m&aacute;s del 14% solo en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, seg&uacute;n Idealista. En cuanto al alquiler, el m&aacute;s barato que se oferta en este portal inmobiliario asciende a 1.100 euros: un piso de 50 metros sin amueblar. Lo administra Mallorcabyr&aring;n Real Estate, una de las numerosas inmobiliarias suecas implantadas en la zona. Y es que estas agencias act&uacute;an como intermediarias clave en ese circuito, conectando compradores del norte de Europa con un mercado local cada vez m&aacute;s inaccesible. El resultado, visible en la calle, es un desplazamiento progresivo: contratos que no se renuevan, alquileres que se disparan y vecinos que se marchan. Antoni es uno de ellos: &ldquo;Estoy esperando irme de aqu&iacute; enseguida, a otra zona m&aacute;s tranquila&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A pocos metros aparece Tomeu, quien ha escuchado ecos de la conversaci&oacute;n y se suma a la misma. &ldquo;Es que es un tema que me hierve la sangre&rdquo;, justifica. Para &eacute;l, la transformaci&oacute;n no es un dato, sino una p&eacute;rdida personal. &ldquo;Ah&iacute; mis abuelos ten&iacute;an un colmado, Casa Paco&rdquo;, explica, se&ntilde;alando una esquina. En ese mismo lugar se conocieron sus padres. Hoy, sin embargo, el local ha cambiado de manos y de funci&oacute;n: &ldquo;Ahora es el t&iacute;pico bar de tostadas de aguacate&rdquo;. El contraste le duele. Su relato dibuja con precisi&oacute;n el cambio de modelo: de comercio de proximidad a consumo global. En un establecimiento pr&oacute;ximo, recuerda, hab&iacute;a una papeler&iacute;a donde su abuela le compraba &ldquo;cochecitos&rdquo;. Ahora es una vinoteca &ldquo;de diez euros la copa donde no entra ning&uacute;n mallorqu&iacute;n&rdquo;. A su alrededor, lo que queda del barrio original es ya residual: &ldquo;Solo quedan algunos negocios de siempre, y poco m&aacute;s&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Solo quedan algunos comercios de los de siempre. Ahí había una papelería en la que mi abuela me compraba cochecitos. Ahora es un sitio de vinos de diez euros la copa donde no entra ningún mallorquín</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tomeu</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tomeu, vecino de Santa Catalina, señala a un local de la zona: &quot;Ahí mis abuelos tenían un colmado, Casa Paco. Ahora es el típico bar de tostadas de aguacate&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tomeu, vecino de Santa Catalina, señala a un local de la zona: &quot;Ahí mis abuelos tenían un colmado, Casa Paco. Ahora es el típico bar de tostadas de aguacate&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Terraza de uno de los bares de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Terraza de uno de los bares de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>'Lilla sverige' (o la 'peque&ntilde;a Suecia')</strong></h2><p class="article-text">
        Ese &ldquo;poco m&aacute;s&rdquo; es el rastro de un barrio que durante d&eacute;cadas funcion&oacute; como comunidad: un entramado de viviendas asequibles, familias trabajadoras y una identidad profundamente arraigada al mar y al puerto. En su lugar ha emergido otro espacio, cada vez m&aacute;s globalizado, donde la vivienda se ha convertido en un producto de inversi&oacute;n. La transformaci&oacute;n ha sido tan intensa que algunos medios e inmobiliarias lo describen directamente como &ldquo;la peque&ntilde;a Suecia&rdquo;. No es una exageraci&oacute;n ni una etiqueta casual. Es la consecuencia visible de m&aacute;s de una d&eacute;cada de inversi&oacute;n extranjera &ndash;principalmente escandinava&ndash; que ha alterado no solo el precio de la vivienda, sino tambi&eacute;n la composici&oacute;n social y cultural del barrio. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durante décadas, Santa Catalina era un entramado de viviendas asequibles, familias trabajadoras y una identidad profundamente arraigada al mar y al puerto. En su lugar ha emergido otro espacio, cada vez más globalizado, donde la vivienda se ha convertido en un producto de inversión. La transformación ha sido tan intensa que algunos medios e inmobiliarias lo describen como &quot;la pequeña Suecia&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El punto de inflexi&oacute;n se sit&uacute;a tras la crisis de 2008. A partir de 2013, con la recuperaci&oacute;n del mercado, la inversi&oacute;n sueca encontr&oacute; en Santa Catalina un enclave ideal: c&eacute;ntrico, cercano al mar y con un parque inmobiliario antiguo susceptible de revalorizaci&oacute;n. Lo que para muchos era su hogar, para otros se convirti&oacute; en una oportunidad. Edificios enteros comenzaron a cambiar de manos.  El patr&oacute;n se repite: compra a precios relativamente bajos, rehabilitaci&oacute;n integral y posterior venta como producto de lujo dirigido a compradores internacionales. En paralelo, los antiguos residentes van desapareciendo: contratos que no se renuevan, alquileres que se disparan, obras que se prolongan durante a&ntilde;os. El desplazamiento no siempre es abrupto, pero s&iacute; constante.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Clientes en la terraza de un bar de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Clientes en la terraza de un bar de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El negocio inmobiliario</strong></h2><p class="article-text">
        En este proceso, las agencias inmobiliarias desempe&ntilde;an un papel clave. No solo intermedian en la compra y venta de viviendas, sino que act&uacute;an como puente entre el capital extranjero y el mercado local, identificando propiedades con potencial, asesorando inversiones y gestionando activos. Uno de los pilares de este fen&oacute;meno ha sido precisamente la implantaci&oacute;n de agencias escandinavas especializadas en compradores del norte de Europa.
    </p><p class="article-text">
        Una de ellas es BO Mallorca, fundada por la empresaria Vivian Grunblatt, quien reivindica su arraigo en el barrio frente a la percepci&oacute;n de una inmobiliaria vinculada exclusivamente a capital extranjero. &ldquo;He nacido y crecido aqu&iacute; y he vivido aqu&iacute; la mayor parte de mi vida&rdquo;, subraya en declaraciones a elDiario.es. Su relaci&oacute;n con Santa Catalina se remonta a m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas: &ldquo;Mis padres siempre han tenido despacho y luego casa en Santa Catalina, as&iacute; que hace m&aacute;s de 40 a&ntilde;os que estoy en este barrio&rdquo;. Desde hace dos d&eacute;cadas dirige su propia inmobiliaria en la zona, lo que, asegura, le ha permitido observar de primera mano su transformaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de BO Mallorca, una de las inmobiliarias orientadas, entre otros clientes, a los compradores suecos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de BO Mallorca, una de las inmobiliarias orientadas, entre otros clientes, a los compradores suecos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la escalada de precios, Grunblatt rechaza que pueda explicarse &uacute;nicamente por la llegada de compradores internacionales: &ldquo;En t&eacute;rminos generales, el principal factor detr&aacute;s de la falta de vivienda a precios asequibles en Palma es la escasez de oferta, especialmente de obra nueva. Durante los &uacute;ltimos diez a&ntilde;os, la creaci&oacute;n de nuevas viviendas ha sido limitada, lo que ha generado una presi&oacute;n constante sobre los precios&rdquo;. En el caso de Santa Catalina, a&ntilde;ade, el encarecimiento responde tambi&eacute;n a su evoluci&oacute;n como barrio: &ldquo;Hoy en d&iacute;a cuenta con una oferta gastron&oacute;mica, cultural y deportiva muy atractiva, lo que ha incrementado notablemente su demanda&rdquo;. Ese atractivo, sostiene, no solo ha captado a compradores extranjeros &ndash;principalmente suecos y alemanes&ndash;, sino tambi&eacute;n a residentes locales con alto poder adquisitivo. &ldquo;El aumento de precios no puede atribuirse &uacute;nicamente a la demanda extranjera, sino a una combinaci&oacute;n de factores&rdquo;, insiste, en un contexto en el que, adem&aacute;s, las viviendas con terraza o vistas al mar son las que alcanzan los valores m&aacute;s elevados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En términos generales, el principal factor detrás de la falta de vivienda a precios asequibles en Palma es la escasez de oferta, especialmente de obra nueva. Durante los últimos diez años, la creación de nuevas viviendas ha sido limitada, lo que ha generado una presión constante sobre los precios</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vivian Grunblatt </span>
                                        <span>—</span> Propietaria de la agencia inmobiliaria BO Mallorca Real Estate
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Otra de las empresas que se han asentado en la 'peque&ntilde;a Suecia de Palma' es Fastighetsbyr&aring;n, presentada como la mayor red inmobiliaria de Suecia. Desde su oficina en la calle Protectora de Palma comercializa viviendas que alcanzan precios de hasta 17,5 millones de euros. Al frente de esta estructura se sit&uacute;a Mattias Rosenlund, uno de los perfiles clave en la implantaci&oacute;n del negocio inmobiliario escandinavo en Palma. Su actividad no se limita a la intermediaci&oacute;n: forma parte de una red que acompa&ntilde;a todo el proceso de inversi&oacute;n, desde la b&uacute;squeda de propiedades hasta la gesti&oacute;n posterior del activo. Su figura ejemplifica c&oacute;mo el capital extranjero accede de forma directa al mercado residencial local. 
    </p><p class="article-text">
        A esta red se suman otras firmas como Svensk Fastighetsf&ouml;rmedling Real Estate: &ldquo;Hemos tra&iacute;do el modelo inmobiliario sueco a Espa&ntilde;a y le acompa&ntilde;aremos durante todo el proceso hasta que disfrute del sol, el calor y su hogar espa&ntilde;ol&rdquo;, se lee en su web, en la que asoman sugerentes recomendaciones como &ldquo;despi&eacute;rtese con vistas a la sierra y al mar&rdquo;. Tambi&eacute;n SkandiaM&auml;klarna, que abri&oacute; oficina en Palma para captar clientes escandinavos interesados en zonas c&eacute;ntricas con alto potencial de revalorizaci&oacute;n. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de la inmobiliaria Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en cuya web puede leerse: &quot;Hemos traído el modelo inmobiliario sueco a España&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de la inmobiliaria Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en cuya web puede leerse: &quot;Hemos traído el modelo inmobiliario sueco a España&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Otras miradas: entre la cr&iacute;tica y la resignaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Frente al malestar generalizado, otro vecino, Ra&uacute;l, introduce una mirada distinta sobre lo que est&aacute; ocurriendo en Santa Catalina. Nacido en el barrio y con toda su familia vinculada a sus calles, recuerda un pasado muy diferente al actual: &ldquo;Hace 25 o 30 a&ntilde;os esto era un aut&eacute;ntico desastre. Nadie quer&iacute;a vivir aqu&iacute;. Era un suburbio&rdquo;. Seg&uacute;n su relato, esa degradaci&oacute;n fue precisamente lo que devalu&oacute; el barrio y permiti&oacute; que, a&ntilde;os despu&eacute;s, se convirtiera en un objetivo atractivo para la inversi&oacute;n. A diferencia de otros vecinos, Ra&uacute;l no se&ntilde;ala solo a los compradores extranjeros. &ldquo;El problema no es del que compra, el problema es del que vende&rdquo;, afirma. Y lo explica con crudeza: &ldquo;Te viene un sueco y te paga cuatro veces m&aacute;s de lo que vale... &iquest;y qu&eacute; haces?&rdquo;. En su opini&oacute;n, la subida de precios y la transformaci&oacute;n del barrio responden tambi&eacute;n a la decisi&oacute;n de quienes vendieron sus propiedades cuando el mercado empez&oacute; a dispararse. &ldquo;De todos mis amigos de cuando &eacute;ramos peque&ntilde;os no queda ninguno&rdquo;, reconoce.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no es del que compra, el problema es del que vende. Si te viene un sueco y te paga cuatro veces más de lo que vale... ¿qué haces?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Raúl</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Raúl, vecino de Santa Catalina: &quot;De todos mis amigos de cuando éramos pequeños no queda ninguno&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Raúl, vecino de Santa Catalina: &quot;De todos mis amigos de cuando éramos pequeños no queda ninguno&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Su propia historia refleja esa contradicci&oacute;n. Ra&uacute;l viv&iacute;a en un piso con alquiler antiguo &ndash;&ldquo;pagaba 117 euros&rdquo;&ndash; cuando la propietaria decidi&oacute; vender el edificio por m&aacute;s de medio mill&oacute;n de euros. Sin embargo, en su caso, logr&oacute; una salida excepcional: un acuerdo de alquiler con opci&oacute;n a compra que le permiti&oacute; adquirir la vivienda y, posteriormente, toda la finca. &ldquo;Ahora es todo muy caro, est&aacute; enfocado a los extranjeros, s&iacute;&rdquo;, admite. Pero insiste en su diagn&oacute;stico: el cambio del barrio no se explica solo por quienes llegan, sino tambi&eacute;n por quienes decidieron marcharse.
    </p><p class="article-text">
        Junto a uno de los bares de siempre, el Isle&ntilde;o, dos argentinos, Francisco y Gustavo, observan la transformaci&oacute;n de Santa Catalina con una mezcla de resignaci&oacute;n y an&aacute;lisis. Francisco lo resume de forma directa: &ldquo;Cada vez hay menos residentes porque los pisos est&aacute;n vac&iacute;os o comprados para uso vacacional&rdquo;. Tras tres d&eacute;cadas en Mallorca, asegura que el cambio ha sido progresivo, pero evidente: &ldquo;Palma ya est&aacute; un poco invadida. Ya no es la Palma que me gustaba&rdquo;. Y en el caso concreto del barrio, lo describe con iron&iacute;a: &ldquo;Santa Catalina es la embajada sueca&rdquo;. La conversaci&oacute;n deriva r&aacute;pidamente hacia los precios. &ldquo;Ya ni la compra puedes hacer, y los caf&eacute;s cuestan tres, cuatro, cinco euros&rdquo;, comenta Gustavo, comparando el coste de la vida actual con el de hace a&ntilde;os. Incluso salir a comer se ha convertido en algo excepcional: &ldquo;El otro d&iacute;a fuimos tres a comer men&uacute; y nos gastamos 90 euros&rdquo;. Para ellos, el problema no es solo la presencia extranjera, sino un cambio de modelo m&aacute;s amplio: &ldquo;Esto ya es todo lujo&rdquo;, se&ntilde;ala uno, describiendo una evoluci&oacute;n que ha llevado a sustituir la cantidad por la exclusividad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco y Gustavo, sobre la transformación del barrio: &quot;Cada vez hay menos residentes, porque los pisos están vacíos o comprados para uso vacacional&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco y Gustavo, sobre la transformación del barrio: &quot;Cada vez hay menos residentes, porque los pisos están vacíos o comprados para uso vacacional&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Francisco, quien trabaja en el sector tur&iacute;stico, ampl&iacute;a la mirada y sit&uacute;a el fen&oacute;meno en un contexto m&aacute;s amplio. &ldquo;Se est&aacute; llevando todo hacia el lujo, menos gente, pero de m&aacute;s calidad&rdquo;, explica, en referencia a una estrategia que, seg&uacute;n &eacute;l, se est&aacute; replicando en toda Balears. Sin embargo, advierte de sus contradicciones: falta de trabajadores, precariedad en el servicio y dificultades para sostener ese modelo. Aun as&iacute;, ambos coinciden en el diagn&oacute;stico final: &ldquo;Aqu&iacute; ya no hay vuelta atr&aacute;s&rdquo;, una frase que resume la sensaci&oacute;n compartida de que la transformaci&oacute;n del barrio es ya irreversible.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco, junto a su perrita, Lucía"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco, junto a su perrita, Lucía                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Residentes suecos: &ldquo;Es la mejor zona&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de agencias inmobiliarias, en Santa Catalina tambi&eacute;n se han implantado otros negocios como una panader&iacute;a sueca, Palma Brand, que refleja el cambio del barrio y la llegada de residentes extranjeros. Apenas se habla espa&ntilde;ol en su interior. Mucho menos catal&aacute;n. Dos clientas, Christin y Ebba, conversan en sueco mientras esperan un pedido. Viven en la zona y no dudan en explicar por qu&eacute; este barrio se ha convertido en uno de los m&aacute;s atractivos para sus compatriotas. &ldquo;Es la mejor zona&rdquo;, asegura Christin. Destaca su ubicaci&oacute;n &ndash;&ldquo;est&aacute; cerca del centro, pero sin estar en el centro&rdquo;&ndash; y su estilo de vida: &ldquo;Los restaurantes, el ambiente&hellip; es precioso&rdquo;. Tambi&eacute;n menciona la conexi&oacute;n con el resto de la isla y el mar: &ldquo;Tienes todo lo que necesitas aqu&iacute;, buenas comunicaciones y est&aacute;s cerca de la ciudad y del mar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, su relato introduce un matiz revelador. Seg&uacute;n percibe, &ldquo;muchos suecos se est&aacute;n yendo de Santa Catalina&rdquo;. El motivo, parad&oacute;jicamente, es el mismo que atrajo a tantos: &ldquo;Hay demasiados suecos&rdquo;. Seg&uacute;n describe Ebba, la concentraci&oacute;n ha llegado a un punto inc&oacute;modo incluso para ellos: &ldquo;No puedes salir a cenar sin tener cuidado con lo que dices, porque todo el mundo te entiende&rdquo;. A su juicio, el barrio ha alcanzado un nivel de saturaci&oacute;n que est&aacute; empujando a parte de esta comunidad a buscar otras zonas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de la panadería sueca Palma Bread"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de la panadería sueca Palma Bread                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Panadería sueca que un día floreció en Santa Catalina pero acabó echando el cierre "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panadería sueca que un día floreció en Santa Catalina pero acabó echando el cierre                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la subida de precios, su explicaci&oacute;n mezcla factores. Por un lado, Christin relativiza el peso de los suecos frente a otros compradores: &ldquo;Los alemanes o los brit&aacute;nicos son muchos m&aacute;s&rdquo;. Pero tambi&eacute;n apunta a la din&aacute;mica del mercado: &ldquo;Los espa&ntilde;oles venden porque reciben mucho dinero&rdquo;. En su opini&oacute;n, si los propietarios locales permanecieran en sus viviendas, el barrio ser&iacute;a m&aacute;s diverso. &ldquo;Podr&iacute;a haber una comunidad con espa&ntilde;oles, suecos, alemanes&hellip;&rdquo;, se&ntilde;ala. Pero concluye con una idea clara: &ldquo;Al final, todo depende del dinero&rdquo;. En la misma calle, un letrero es lo &uacute;nico que queda de Swedish Stuff, otra panader&iacute;a que floreci&oacute; en Santa Catalina, pero acab&oacute; echando el cierre. 
    </p><p class="article-text">
        En Thomas Bakeshop, Michelle atiende a sus clientes entre panes y pasteles, pero tambi&eacute;n entre libros en varios idiomas. Lleva una d&eacute;cada viviendo en el barrio y defiende el car&aacute;cter internacional del lugar. &ldquo;Es mi sue&ntilde;o vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&rdquo;, explica. Para ella, esa mezcla es precisamente el atractivo: &ldquo;Aqu&iacute; viene gente de Espa&ntilde;a, de Mallorca, de Am&eacute;rica Latina, de Alemania, de Asia&hellip; todo el mundo es bienvenido&rdquo;. Frente a las cr&iacute;ticas vecinales, Michelle, quien junto a su marido regenta Thomas Bakeshop, relativiza el foco sobre el barrio y se&ntilde;ala: &ldquo;El problema de la vivienda no es solo de aqu&iacute;, es de toda Mallorca&rdquo;. En su caso, asegura no haber tenido dificultades, pero reconoce la complejidad del contexto: &ldquo;Es muy complicado&rdquo;. Su discurso refleja otra de las visiones presentes en Santa Catalina: la de quienes entienden la transformaci&oacute;n como parte de una din&aacute;mica global y no exclusivamente como un conflicto local.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema de la vivienda no es solo de Santa Catalina, sino de toda Mallorca</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michelle</span>
                                        <span>—</span> Propietaria de la panadería Thomas Bakeshop
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En Thomas Bakeshop, Michelle atiende entre panes y pasteles. Lleva una década viviendo en Santa Catalina: &quot;Es mi sueño vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&quot;, "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En Thomas Bakeshop, Michelle atiende entre panes y pasteles. Lleva una década viviendo en Santa Catalina: &quot;Es mi sueño vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&quot;,                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La p&eacute;rdida de hist&oacute;ricos negocios</strong></h2><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, los negocios pertenecieron a familias locales o alojaron alquileres asequibles, transformados ahora en promociones de alto standing, reduciendo el n&uacute;mero de viviendas y multiplicando su valor. El Bar Progreso, abierto en 1920 en la Pla&ccedil;a Progreso, fue durante casi un siglo uno de los s&iacute;mbolos del Santa Catalina popular. Regentado durante d&eacute;cadas por la misma familia, cerr&oacute; en 2016 tras la jubilaci&oacute;n de sus propietarios, poniendo fin a 96 a&ntilde;os de historia. En su lugar se han sucedido nuevos negocios de restauraci&oacute;n internacional, reflejo del cambio comercial del barrio, donde los antiguos bares de toda la vida han sido sustituidos por locales orientados a un p&uacute;blico global.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Columna sobre el bar Progreso en la revista &#039;París-Baleares&#039;, editada desde París por la asociación &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre los años 1954 y 1998"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Columna sobre el bar Progreso en la revista &#039;París-Baleares&#039;, editada desde París por la asociación &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre los años 1954 y 1998                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El impacto de la red inmobiliaria en Santa Catalina ha adoptado formas que van desde lo sutil hasta lo conflictivo. En 2024, vecinos denunciaron nuevas estrategias de captaci&oacute;n: inmobiliarias que dejaban publicidad en los buzones ofreciendo tasaciones gratuitas acompa&ntilde;adas de bollos de canela, una imagen que ilustra c&oacute;mo el desembarco de capital extranjero se filtra incluso en los gestos m&aacute;s cotidianos. Las actuaciones pueden alcanzar formas m&aacute;s agresivas, como el acoso o <em>mobbing</em> inmobiliario: actuaciones destinadas a forzar la salida de un residente mediante presi&oacute;n, hostigamiento o deterioro de sus condiciones de vida. El C&oacute;digo Penal, en su art&iacute;culo 172, las reconoce como delito cuando se dirigen a &ldquo;impedir a otro con violencia o intimidaci&oacute;n hacer lo que la ley no proh&iacute;be o compelerle a realizar lo que no quiere&rdquo;, mientras que la Ley estatal por el Derecho a la Vivienda lo identifica como una vulneraci&oacute;n del derecho a la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        Diversos estudios acad&eacute;micos coinciden en se&ntilde;alar Santa Catalina como uno de los casos m&aacute;s claros de gentrificaci&oacute;n en Palma. Investigaciones de la Universitat de Barcelona, la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona (UAB) y el colectivo Palma XXI documentan c&oacute;mo la llegada de inversi&oacute;n extranjera y los procesos de rehabilitaci&oacute;n urbana han ido acompa&ntilde;ados de un aumento sostenido del precio de la vivienda y del desplazamiento de la poblaci&oacute;n residente. En su 'Informe sobre la gentrificaci&oacute; al barri de Santa Catalina', desde el Observatori de Gentrificaci&oacute; de Palma XXI describen con claridad el proceso que ha vivido la zona en la &uacute;ltima d&eacute;cada, marcada por una intensa presi&oacute;n inmobiliaria y una transformaci&oacute;n social acelerada. 
    </p><p class="article-text">
        El documento habla de una &ldquo;revalorizaci&oacute;n del barrio asociada a la llegada de nuevos residentes con mayor poder adquisitivo, una din&aacute;mica que ha convertido uno de los antiguos barrios populares de Palma en un espacio cada vez m&aacute;s inaccesible para sus propios vecinos. El cambio no es solo una cuesti&oacute;n de precios, sino de qui&eacute;n puede quedarse. El informe advierte de un proceso de sustituci&oacute;n progresiva: &rdquo;La poblaci&oacute;n residente tradicional es sustituida por nuevos perfiles con mayor capacidad adquisitiva&ldquo;. Un fen&oacute;meno que ya no es puntual, sino estructural. Comprar es cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil, pero quedarse de alquiler tampoco es una opci&oacute;n realista para muchos. El resultado es un desplazamiento silencioso: vecinos que se marchan sin titulares, sin desahucios visibles, pero empujados por un mercado que ya no pueden asumir. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, un estudio del investigador Ismael Yrigoy Cadena, incluido en el libro <em>El mundo visto de las ciudades</em>, analiza la transformaci&oacute;n de Santa Catalina como resultado de la interacci&oacute;n entre peatonalizaci&oacute;n e inversi&oacute;n extranjera, vincul&aacute;ndola con procesos de desplazamiento poblacional.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 29 Mar 2026 20:10:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2840158" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2840158" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: "Esto se ha vuelto infernal"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Gentrificación,Mercado inmobiliario,Alquiler,Ciudades,Turismo,Suecia,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Inmobiliarias]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El gran problema de la vivienda]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/palabras-clave/gran-problema-vivienda_132_12968741.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/98fa702c-35dd-4b50-a2b9-866bd86386a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El gran problema de la vivienda"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Debemos presionar para que se haga realidad una nueva Ley de Vivienda de Castilla-La Mancha, donde se garantice el derecho a una vivienda digna y se aporten soluciones estructurales como más parque público de alquiler social"</p><p class="subtitle">¿Cuánto dinero cuesta (de verdad) comprar una vivienda en Castilla-La Mancha?</p></div><p class="article-text">
        Hace unos cinco a&ntilde;os <a href="https://www.eldiario.es/autores/colectivo-puente-de-madera/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ya escrib&iacute;amos</a> sobre uno de los grandes problemas de nuestro pa&iacute;s, pues el acceso a una vivienda digna era misi&oacute;n imposible para la clase trabajadora, dado que el derecho a la vivienda chocaba con lo que las &eacute;lites y el sistema capitalista salvaje defend&iacute;an: considerarlo como un instrumento de negocio, un producto estrat&eacute;gico de los mercados. 
    </p><p class="article-text">
        El tiempo pasa muy r&aacute;pido y la vivienda sigue siendo una de las principales preocupaciones para la mayor&iacute;a de la ciudadan&iacute;a. Espa&ntilde;a se enfrenta a una crisis de acceso a la vivienda que se ha convertido en uno de los principales problemas sociales y econ&oacute;micos del pa&iacute;s en los inicios de 2026. Los <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/dinero-cuesta-comprar-vivienda-castilla-mancha_1_12960641.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">precios de compraventa</a> y, especialmente, de alquiler han alcanzado niveles r&eacute;cord en muchas ciudades, mientras que los salarios no crecen al mismo ritmo. Esto genera exclusi&oacute;n residencial, sobrecarga econ&oacute;mica en las familias (con alquileres que absorben hasta el 50-60% de los ingresos en algunos casos) y tensiones demogr&aacute;ficas y territoriales.
    </p><p class="article-text">
        Un factor clave que agrava esta situaci&oacute;n es el d&eacute;ficit estructural de vivienda p&uacute;blica y social protegida. Espa&ntilde;a cuenta con un parque de vivienda social muy bajo en comparaci&oacute;n con Europa, pues representa solo alrededor del 3% del stock total de viviendas (seg&uacute;n diversas fuentes como Eurostat y Banco de Espa&ntilde;a). La media europea se sit&uacute;a en torno al 9%, con pa&iacute;ses como Pa&iacute;ses Bajos (30%), Austria (24%) o Dinamarca (20%) muy por delante de nosotros. Este bajo porcentaje se debe a d&eacute;cadas de escasa promoci&oacute;n p&uacute;blica: en los &uacute;ltimos 10-12 a&ntilde;os se han calificado o construido muy pocas unidades protegidas (a menudo menos de 15.000 al a&ntilde;o), frente a ritmos de 60.000-80.000 anuales en periodos previos a la crisis de 2008. Adem&aacute;s, muchas viviendas protegidas antiguas han pasado al mercado libre tras perder su calificaci&oacute;n, lo que impide acumular un parque habitacional estable.
    </p><p class="article-text">
        Se deben construir muchas m&aacute;s viviendas p&uacute;blicas sociales, y esto no es una opci&oacute;n, es una necesidad imperiosa. Nuestro pa&iacute;s no puede permitirse seguir a la cola de Europa en este &aacute;mbito si quiere resolver su principal problema social. El camino impulsado en 2025 debe acelerarse dr&aacute;sticamente en 2026 y a&ntilde;os siguientes, combinando inversi&oacute;n p&uacute;blica, suelo disponible y modelos de alquiler asequible estables y permanentes. Solo as&iacute; se podr&aacute; garantizar el derecho a una vivienda digna para millones de personas. Recordemos que el derecho a la vivienda est&aacute; reconocido en la Declaraci&oacute;n Universal de los Derechos Humanos, la Carta Social Europea y la Constituci&oacute;n Espa&ntilde;ola, pero lamentablemente las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas, como dec&iacute;amos anteriormente,&nbsp;tratan la vivienda como un simple objeto de mercado, priorizando la propiedad privada y abandonando la construcci&oacute;n de vivienda social.
    </p><p class="article-text">
        Centr&aacute;ndonos en Castilla-La Mancha, en nuestra tierra, el problema tambi&eacute;n es real (subidas fuertes en alquiler, dificultades para j&oacute;venes), pero menos agudo que en Madrid, Barcelona o Baleares gracias a precios base m&aacute;s bajos. La clave estar&aacute; en si la nueva oferta (p&uacute;blica y privada) logra equilibrar la demanda en los pr&oacute;ximos 2-3 a&ntilde;os, especialmente en zonas tensionadas como Albacete o el eje Toledo-Guadalajara.&nbsp;Aunque los precios absolutos siguen siendo de los m&aacute;s bajos del pa&iacute;s, se observa un encarecimiento notable en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, especialmente en alquiler, junto a dificultades de acceso para j&oacute;venes y familias de rentas medias-bajas. Aunque Castilla-La Mancha no est&aacute; entre las m&aacute;s caras (precios &asymp;30-40% por debajo de media nacional), el ritmo de aumento (especialmente alquiler) genera tensi&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Desde diferentes &aacute;mbitos <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/page-no-ejerce-competencias-duras-criticas-sumar-pp-medidas-vivienda-gobierno-regional_1_12960021.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se critica al presidente Emiliano Garc&iacute;a-Page por la pol&iacute;tica de vivienda social y de alquiler en Castilla-La Mancha</a>, dado que Page est&aacute; haciendo &eacute;nfasis<a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/son-seis-medidas-aprobadas-castilla-mancha-facilitar-acceso-vivienda-jovenes_1_12959453.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> en rebajas fiscales e incentivos a la oferta p&uacute;blica/privada</a>, olvidando posturas intervencionistas en este terreno. Ya en noviembre de 2025 se dej&oacute; pasar una gran oportunidad en la reforma del Estatuto de Autonom&iacute;a, pues excluye la vivienda como un derecho fundamental, el nuevo texto estatutario dedica m&aacute;s tiempo al aumento de esca&ntilde;os en las Cortes regionales que a blindar derechos sociales clave como el acceso a una vivienda digna.
    </p><p class="article-text">
        Debemos presionar para que se haga realidad una nueva Ley de Vivienda de Castilla-La Mancha, donde se garantice el derecho a una vivienda digna y se aporten soluciones estructurales como m&aacute;s parque p&uacute;blico de alquiler social, no todo quede en anuncios de construcci&oacute;n y despu&eacute;s la mayor&iacute;a sin ejecuci&oacute;n. La vivienda no puede seguir siendo un negocio para unos pocos mientras se convierte en un problema para la mayor&iacute;a. Defender la vivienda es defender la dignidad y la calidad de vida de j&oacute;venes, trabajadores y personas vulnerables.
    </p><p class="article-text">
        Es el momento de poner la vivienda en el centro de la agenda p&uacute;blica, donde se camine hacia un Pacto de Estado para lograr un compromiso de todas y todos con un modelo de vivienda m&aacute;s justo, asequible y accesible para todas las personas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Colectivo Puente Madera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/palabras-clave/gran-problema-vivienda_132_12968741.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 06 Feb 2026 11:23:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/98fa702c-35dd-4b50-a2b9-866bd86386a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3142750" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/98fa702c-35dd-4b50-a2b9-866bd86386a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3142750" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El gran problema de la vivienda]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/98fa702c-35dd-4b50-a2b9-866bd86386a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Alquiler,Compraventa,Ley de la Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Cuánto dinero cuesta (de verdad) comprar una vivienda en Castilla-La Mancha?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/dinero-cuesta-comprar-vivienda-castilla-mancha_1_12960641.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/651dc2d9-5fcb-40d4-a8e0-c6c6c6e9b3cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Cuánto dinero cuesta (de verdad) comprar una vivienda en Castilla-La Mancha?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">¿En qué ciudad castellanomanchega cuesta más comprar una casa? ¿Y cuál es la más barata? Analizamos los datos que ofrecen los notarios con el importe medio exacto al que se cerraron en 2025 las 36.549 operaciones de compraventa de vivienda en la región... y los comparamos con los precios que se piden en los portales inmobiliarios</p><p class="subtitle">Estas son las seis medidas aprobadas por Castilla-La Mancha para facilitar acceso a la vivienda a los jóvenes</p></div><p class="article-text">
        Los castellanomanchegos menores de 36 a&ntilde;os ser&aacute;n los grandes beneficiados de <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/son-seis-medidas-aprobadas-castilla-mancha-facilitar-acceso-vivienda-jovenes_1_12959453.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las medidas que el Gobierno de Castilla-La Mancha ha aprobado</a> este martes para facilitar el acceso a la vivienda. &iquest;Qu&eacute; precios se encontrar&aacute;n aquellos j&oacute;venes que acudan al mercado inmobiliario atra&iacute;dos por estos incentivos?
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los registros del <a href="https://penotariado.com/inmobiliario/home" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Portal Estad&iacute;stico del Notariado</a>, que est&aacute; impulsado por el Consejo General del Notariado, el precio medio de las compraventas de vivienda en Castilla-La Mancha firmadas en los &uacute;ltimos 12 meses ante notario fue de 110.919 euros. Se trata de un total de 36.549 operaciones que dejan un precio medio del metro cuadrado de 793 euros. Por otra parte, las residencias vendidas en la regi&oacute;n el a&ntilde;o pasado tuvieron una superficie media de 151 metros cuadrados.
    </p><p class="article-text">
        En comparaci&oacute;n con Espa&ntilde;a, el importe medio de compra fue el doble que en Castilla-La Mancha: 213.522 euros con un precio medio de 1.895 euros el metro cuadrado a nivel nacional.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, los notarios han registrado un incremento de precios en las compraventas de viviendas en Castilla-La Mancha del 8,54% durante 2025. Tambi&eacute;n recogen otros datos, como que la inmensa mayor&iacute;a de vivienda comprada en la regi&oacute;n el a&ntilde;o pasado fue de segunda mano (93,9% frente al 6,1% de residencias de nueva construcci&oacute;n) o que la edad media de los compradores fue de 49 a&ntilde;os.
    </p><h2 class="article-text">&iquest;Cu&aacute;nto cuestan las casas en las 10 ciudades m&aacute;s pobladas?</h2><p class="article-text">
        Analizando las 10 ciudades m&aacute;s habitadas de la regi&oacute;n, los datos muestran que, en 2025, el mayor precio medio de compra se dio en Illescas (Toledo), que se situ&oacute; en 207.342 euros, para un precio medio de 1.396 euros el metro cuadrado. Siguiendo con la provincia de Toledo, las viviendas en la capital regional registraron un precio medio de venta de 174.380 euros, con una media de 1.189 euros el metro cuadrado. En cuanto a Talavera de la Reina, el precio medio del metro cuadrado fue de 808 euros, con un importe de venta de las viviendas 98.218 euros de media.
    </p><p class="article-text">
        El metro cuadrado m&aacute;s caro de las ciudades analizadas hay que buscarlo en la provincia de Guadalajara. Concretamente, en la localidad de Azuqueca de Henares: 1.591 euros/m2, con un precio medio de venta de 172.056 euros. Por su parte, la ciudad de Guadalajara tiene el segundo metro cuadrado m&aacute;s caro seg&uacute;n los registros de los notarios: 1.582 &euro;/m2 y un coste promedio de las compraventas por valor de 175.685 euros.
    </p><p class="article-text">
        El polo opuesto se dio en la provincia de Ciudad Real. Tanto Tomelloso (508 &euro;/m2 y 74.557 euros de precio medio de compra) y Puertollano (519 &euro;/m2 y 53.783 &euro; de precio medio de compra) presentaron los registros m&aacute;s bajos en las diez ciudades m&aacute;s pobladas de Castilla-La Mancha.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Ciudad Real tuvo un precio medio de venta de 125.907 euros (1.158 &euro; el metro cuadrado) y Cuenca de 132.011 euros (1.278 &euro; el metro cuadrado).
    </p><h2 class="article-text">Importantes diferencias entre el precio ofertado y el de compra</h2><p class="article-text">
        En una consulta realizada este lunes en la p&aacute;gina web de uno de los principales portales inmobiliarios de Espa&ntilde;a, se apreciaban importantes diferencias entre los precios que registra el Portal Estad&iacute;stico del Notariado y los precios que piden actualmente los vendedores por sus viviendas.
    </p><p class="article-text">
        El caso m&aacute;s extremo se da en Ciudad Real. De las 684 residencias que se anuncian en esta localidad, solo 69 tienen un precio inferior a los 155.747 euros que establecen los notarios como precio medio de compra en los &uacute;ltimos 12 meses. Es decir, un 90% de los vendedores de las viviendas ofertadas pide un precio superior al precio medio por el que se cerraron las compraventas durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Precios medios de compraventa de vivienda en las cinco provincias de Castilla-La Mancha"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Precios medios de compraventa de vivienda en las cinco provincias de Castilla-La Mancha                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La tendencia se da en las diez ciudades analizadas. Sin salir de la provincia de Ciudad Real, en Tomelloso el 82,8% de las residencias publicitadas tienen un precio superior, mientras que en Puertollano son el 65,9%.
    </p><p class="article-text">
        En Talavera de la Reina se pide un precio superior al precio medio de compraventa registrado por los notarios en el 75,8% de las ofertas. En Toledo, en el 72,8%; en Illescas, en el 85,1% y en Albacete en el 85,35% de los anuncios.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, el 81,8% de las ofertas de la ciudad de Guadalajara piden un precio superior, algo que se da tambi&eacute;n en el 69% de los anuncios de Azuqueca de Henares y en el 65,9% de las viviendas anunciadas en la ciudad de Cuenca.
    </p><h2 class="article-text">&iquest;A qu&eacute; se debe esta diferencia?</h2><p class="article-text">
        &iquest;Cu&aacute;l es la causa de una diferencia tan acusada entre el precio que piden actualmente los vendedores de viviendas en las principales ciudades de la regi&oacute;n y el precio que se firm&oacute; ante notario en el &uacute;ltimo a&ntilde;o? &iquest;Ha habido un importante incremento en los precios de las casas en los &uacute;ltimos meses? &iquest;O las expectativas de los vendedores son demasiado elevadas? Las fuentes consultadas indican que la segunda idea es la que m&aacute;s se corresponde con la realidad.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los precios ofertados son los precios de salida que los vendedores particulares hacen de sus viviendas, pero luego el precio real siempre suele rebajarse&rdquo;, afirma Itziar Fern&aacute;ndez, delegada de la Organizaci&oacute;n de Consumidores y Usuarios (OCU) en Castilla-La Mancha.
    </p><p class="article-text">
        Fern&aacute;ndez a&ntilde;ade que, seg&uacute;n <a href="https://www.ocu.org/vivienda-y-energia/comprar-vender-alquilar/informe/agencias-inmobiliarias" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estudios realizados por la OCU</a> a nivel nacional, el precio final de compra de las residencias suele rebajarse entre un 5 y un 10% con respecto al inicial.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Creemos que puede deberse a una expectativa inicial demasiado alta de los propietarios que, viendo c&oacute;mo est&aacute; el mercado, lo que hacen es intentar incrementar el precio de su vivienda, sobrevalor&aacute;ndola&rdquo;, concluye Fern&aacute;ndez.
    </p><p class="article-text">
        Por eso, la delegada regional de la OCU recomienda a las personas que se encuentren en proceso de compra de una vivienda que comparen &ldquo;siempre&rdquo;. &ldquo;No podemos pretender, seg&uacute;n est&aacute; el mercado inmobiliario, obtener una rebaja significativa de m&aacute;s de un 25 o un 30 por ciento&rdquo;, matiza Fern&aacute;ndez, &ldquo;pero s&iacute; que es habitual reducir el precio de la vivienda en torno a un 5 o un 10 por ciento&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para finalizar, tambi&eacute;n recomienda tener en cuenta &ldquo;no solo el precio que nos va a costar la vivienda, sino todo lo que va aparejado a esta compraventa, como el coste de los impuestos o de las escrituras&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Javier Muñoz de la Torre Granados]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/dinero-cuesta-comprar-vivienda-castilla-mancha_1_12960641.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Feb 2026 19:45:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/651dc2d9-5fcb-40d4-a8e0-c6c6c6e9b3cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="556018" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/651dc2d9-5fcb-40d4-a8e0-c6c6c6e9b3cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="556018" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Cuánto dinero cuesta (de verdad) comprar una vivienda en Castilla-La Mancha?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/651dc2d9-5fcb-40d4-a8e0-c6c6c6e9b3cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Notarios,Compraventa,Precios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Estas son las seis medidas aprobadas por Castilla-La Mancha para facilitar el acceso a la vivienda a los jóvenes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/son-seis-medidas-aprobadas-castilla-mancha-facilitar-acceso-vivienda-jovenes_1_12959453.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2280cd72-e2e2-4305-97b0-ccf4d90d0384_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Estas son las seis medidas aprobadas por Castilla-La Mancha para facilitar el acceso a la vivienda a los jóvenes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El anunciado como "el bloque de deducciones fiscales más importante de los que se han operado en España para ayudar a la adquisición y al alquiler de la vivienda” se centra en bonificaciones fiscales para menores de 36 años, así como préstamos a tipo cero para la entrada</p><p class="subtitle">Paco Núñez promete un “gran plan de vivienda” con “menos burocracia, más suelo y apoyo real a los jóvenes”</p></div><p class="article-text">
        El paquete de medidas destinadas a facilitar el acceso a la vivienda ya est&aacute; aqu&iacute;. El Gobierno de Castilla-La Mancha ha aprobado este martes un conjunto de solciones destinadas a hacer &ldquo;m&aacute;s asequible&rdquo; el acceso de las personas j&oacute;venes de la regi&oacute;n a su primera vivienda.
    </p><p class="article-text">
        El que <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/cuenta-vivienda-son-deducciones-comprar-alquilar-prepara-castilla-mancha_1_12950686.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fuera anunciado la semana pasada</a> por el presidente del Ejecutivo regional como &ldquo;probablemente, el bloque de deducciones fiscales m&aacute;s importante de los que se han operado en Espa&ntilde;a para ayudar a la adquisici&oacute;n y al alquiler de la vivienda&rdquo; ha sido explicado  el consejero de Hacienda, Administraciones P&uacute;blicas y Transformaci&oacute;n Digital, Juan Alfonso Ruiz Molina, en la rueda de prensa que ha ofrecido en Toledo para informar de los acuerdos del Consejo de Gobierno relacionados con su departamento.
    </p><p class="article-text">
        Tras hablar Garc&iacute;a-Page el pasado viernes de una rebaja de &ldquo;todo tipo de impuestos&rdquo; y de un paquete de deducciones fiscales &ldquo;enormemente sensible y yo creo que &uacute;til&rdquo;, las medidas aprobadas se reducen a seis, cuatro de las cuales ya fueron anunciadas por el presidente castellanomanchego en el <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/page-anuncia-plan-accion-vivienda-decena-medidas-estrategicas-2030_1_12688058.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Plan Acci&oacute;n Vivienda'</a> que present&oacute; en el pasado Debate sobre el Estado de la Regi&oacute;n 2025. Adem&aacute;s, la pr&aacute;ctica totalidad de las propuestas est&aacute;n limitadas a menores de 36 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Las medidas est&aacute;n incluidas en el Proyecto de Ley de Medidas Administrativas y Tributarias de Castilla-La Mancha, que ha sido aprobado este martes en el Consejo de Gobierno y que se remitir&aacute; a las Cortes regionales para su tramitaci&oacute;n parlamentaria y aprobaci&oacute;n definitiva.
    </p><h2 class="article-text">Seis medidas para facilitar el acceso a una vivienda</h2><p class="article-text">
        Ruiz Molina ha explicado que los objetivos de este plan son reducir las cargas iniciales de la compra de vivienda. Por eso, &ldquo;se reducen los impuestos inherentes a la adquisici&oacute;n&rdquo;; financiar a coste cero la parte no cubierta por los bancos; y fomentar el ahorro previo, y que los j&oacute;venes dispongan de los importes precisos para afrontar los gastos asociados a la adquisici&oacute;n.
    </p><div class="list">
                    <ol>
                                    <li><strong>Reducci&oacute;n del Impuesto de Transmisiones Patrimoniales (ITP)</strong>. Esta tasa baja del 5% al 3% cuando se trate de la primera vivienda y el comprador sea menor de 36 a&ntilde;os. Implicar&iacute;a una reducci&oacute;n del 40% del tipo impositivo ITP.</li>
                                    <li><strong>Bajada del Impuesto sobre Actos Jur&iacute;dicos Documentados</strong>. Pasa del 0,5% al 0,25%, para el mismo colectivo se&ntilde;alado en el punto anterior.</li>
                                    <li><strong>Deducciones para una &ldquo;cuenta vivienda&rdquo;</strong>. Tambi&eacute;n para los menores de 36 a&ntilde;os, se aplicar&aacute; una deducci&oacute;n del impuesto del IRPF a las aportaciones realizadas a cuentas de entidades bancarias, lo que antes se denominaba &ldquo;cuentas vivienda&rdquo;, siempre que el importe depositado se destine a la adquisici&oacute;n de vivienda. La cantidad m&aacute;xima para las aportaciones se establece en 20.000 euros, por lo cual la bonificaci&oacute;n no exceder&aacute; de 3.000 euros.</li>
                                    <li><strong>Deducci&oacute;n por alquiler</strong>. Se incrementa en un 11% el l&iacute;mite m&aacute;ximo de deducci&oacute;n por arrendamiento de vivienda, pasando de 450 a 500 euros. Adem&aacute;s de a los j&oacute;venes, esta medida tambi&eacute;n se aplicar&aacute; a otros colectivos como las familias numerosas, las monoparentales y las personas con discapacidad.</li>
                                    <li><strong>Tasaci&oacute;n m&aacute;xima de la vivienda</strong>. Todas las deducciones anteriores ser&aacute;n aplicables a las viviendas que tengan un valor l&iacute;mite de 240.000 euros. Esta cifra se situaba actualmente en 180.000 euros, por lo que se trata de una subida del 33 % por ciento. </li>
                                    <li><strong>Pr&eacute;stamos a tipo 0</strong>. Esta pol&iacute;tica de deducciones se complementa con la concesi&oacute;n de pr&eacute;stamos a tipo cero para cubrir la parte que no viene siendo financiada por las entidades cuando se compra una vivienda, generalmente el 20% del valor de la misma. La Consejer&iacute;a de Hacienda ha confirmado a este diario las condiciones de aplicaci&oacute;n de estos pr&eacute;stamos tipo 0: ir&aacute;n dirigidos a j&oacute;venes menores de 36 a&ntilde;os y familias con hijos/as para cubrir el 20% de la entrada inicial para la compra de la primera vivienda habitual. La ayuda m&aacute;xima ser&aacute; de 48.000 euros y se aplicar&aacute; a viviendas con un precio m&aacute;ximo de 240.000 euros, siendo preciso un empadronamiento previo de 2 a&ntilde;os -salvo en municipios que est&eacute;n situados en zonas de extrema despoblaci&oacute;n-. El programa se desarrollar&aacute; entre 2026 y 2030.</li>
                            </ol>
            </div><h2 class="article-text">&iquest;Cu&aacute;ndo entrar&aacute;n en vigor?</h2><p class="article-text">
        Este proyecto de ley, una vez que ha sido aprobado en Consejo de Gobierno, ser&aacute; remitido a las Cortes regionales para su tramitaci&oacute;n parlamentaria, donde no se esperan impedimentos para que salga adelante dada la mayor&iacute;a absoluta que tiene el Grupo Parlamentario Socialista.
    </p><p class="article-text">
        Una vez que cuente con el respaldo de las Cortes, aquellas medidas que afecten al IRPF entrar&aacute;n en vigor con car&aacute;cter retroactivo a 1 de enero de 2025 para que puedan ser incluidas en la pr&oacute;xima campa&ntilde;a de la Renta, mientras que el resto lo har&aacute;n a partir de su publicaci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/son-seis-medidas-aprobadas-castilla-mancha-facilitar-acceso-vivienda-jovenes_1_12959453.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Feb 2026 17:14:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2280cd72-e2e2-4305-97b0-ccf4d90d0384_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2487913" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2280cd72-e2e2-4305-97b0-ccf4d90d0384_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2487913" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Estas son las seis medidas aprobadas por Castilla-La Mancha para facilitar el acceso a la vivienda a los jóvenes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2280cd72-e2e2-4305-97b0-ccf4d90d0384_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Compraventa,Alquiler,Jóvenes,Fiscalidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[423.412 euros per un pis usat: l'habitatge balear trenca rècords i obre "una bretxa insalvable per al resident"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/423-412-euros-per-pis-usat-l-habitatge-balear-trenca-records-i-obre-bretxa-insalvable-per-resident_1_12955722.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="423.412 euros per un pis usat: l&#039;habitatge balear trenca rècords i obre &quot;una bretxa insalvable per al resident&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El mercat de segona mà assoleix nivells "mai vistos" i s'aferma com el més car d'Espanya: al gener, el valor mitjà va assolir els 5.140 euros per metre quadrat, el doble de la mitjana estatal, segons pisos.com i Fotocasa</p><p class="subtitle">Quan el comprador estranger expulsa el resident: "En aquestes illes és més rendible lloguer habitatges que treballar"
</p></div><p class="article-text">
        El preu de l'habitatge de segona m&agrave; a Balears continua en nivells r&egrave;cord i s'aferma com el m&eacute;s car de tot l'Estat. Al gener, el valor mitj&agrave; va assolir els 5.140 euros per metre quadrat, despr&eacute;s d'un increment interanual del 2,28%, el tercer major repunt a nivell estatal.
    </p><p class="article-text">
        L'encariment no nom&eacute;s es consolida en termes anuals, sin&oacute; tamb&eacute; mensuals, segons l'&uacute;ltim informe de pisos.com. En comparaci&oacute; amb desembre, els preus van pujar un 0,29%, l'augment m&eacute;s acusat de totes les comunitats aut&ograve;nomes. Amb aquests valors, Balears no nom&eacute;s supera Madrid -on el metre quadrat se situa en 4.526 euros-, sin&oacute; que dobla &agrave;mpliament la mitjana estatal, fixada en 2.426 euros.
    </p><p class="article-text">
        Palma refor&ccedil;a aquesta tend&egrave;ncia. La capital balear registra els tercers preus m&eacute;s alts entre totes les capitals de prov&iacute;ncia, amb 5.315 euros per metre quadrat, despr&eacute;s de pujar un 0,13% mensual i un 1,96% interanual.
    </p><p class="article-text">
        Des del sector immobiliari atribueixen aquest encariment persistent al desequilibri estructural entre oferta i demanda. &ldquo;Molts propietaris no estan disposats a vendre si no &eacute;s a preus elevats, b&eacute; perqu&egrave; no necessiten liquiditat immediata o perqu&egrave; aspiren a millorar d'habitatge en un mercat ja tensionat&rdquo;, explica el director d'Estudis del portal.
    </p><p class="article-text">
        La demanda, lluny de refredar-se, es mant&eacute; &ldquo;sorprenentment s&ograve;lida&rdquo;, impulsada per compradors amb capacitat d'estalvi, ocupaci&oacute; estable i una percepci&oacute; de l'habitatge com a actiu refugi davant la inflaci&oacute;, a m&eacute;s d'unes condicions hipotec&agrave;ries que continuen sent competitives en termes hist&ograve;rics.
    </p><p class="article-text">
        Les dades de Fotocasa reforcen aquest diagn&ograve;stic. Segons el seu &iacute;ndex immobiliari, el preu de l'habitatge de segona m&agrave; a Balears es va disparar un 14,4% interanual al gener, fins a situar-se en 5.293 euros per metre quadrat, la qual cosa eleva el valor mitj&agrave; d'un habitatge de 80 metres quadrats fins als 423.412 euros, m&eacute;s de 53.000 euros per sobre del preu registrat fa nom&eacute;s un any.
    </p><p class="article-text">
        L'encariment &eacute;s generalitzat en tots els municipis analitzats, amb pujades especialment intenses a Manacor, Campos, Llucmajor, Ciutadella, Eivissa i Palma. Santa Eul&agrave;ria des Riu lidera el r&agrave;nquing de preus, amb 8.564 euros per metre quadrat, seguida d'Eivissa, Calvi&agrave; i Campos.
    </p><p class="article-text">
        Per a la directora d'Estudis de Fotocasa, Balears opera ja en &ldquo;nivells de preus mai vistos&rdquo; i es consolida com la comunitat m&eacute;s cara d'Espanya. &ldquo;No estem davant una bombolla, sin&oacute; davant un problema cr&ograve;nic d'escassetat d'oferta, agreujat per la insularitat i una demanda nacional i internacional que no cessa&rdquo;, adverteix.
    </p><p class="article-text">
        Una din&agrave;mica que, segons l'experta, est&agrave; generant una bretxa d'accessibilitat cada vegada m&eacute;s profunda, especialment per als residents locals i les rendes mitjanes. &ldquo;El mercat immobiliari balear s'ha tornat pr&agrave;cticament inaccessible per a una part creixent de la poblaci&oacute;&rdquo;, conclou.
    </p><p class="article-text">
        El tensionament del mercat s'est&eacute;n tamb&eacute; al lloguer. Al gener, el preu mitj&agrave; de l'arrendament a Balears va pujar un 7,1% interanual, fins als 19,1 euros per metre quadrat, amb Palma assolint els 18,4 euros despr&eacute;s d'un increment del 7,7%. Una pressi&oacute; addicional que refor&ccedil;a la sensaci&oacute; de bloqueig en l'acc&eacute;s a l'habitatge.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/423-412-euros-per-pis-usat-l-habitatge-balear-trenca-records-i-obre-bretxa-insalvable-per-resident_1_12955722.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 12:26:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13738861" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13738861" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[423.412 euros per un pis usat: l'habitatge balear trenca rècords i obre "una bretxa insalvable per al resident"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Segunda mano,Mercado inmobiliario,Compraventa,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[423.412 euros por un piso usado: la vivienda balear rompe récords y abre "una brecha insalvable para el residente"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/423-412-euros-piso-usado-vivienda-balear-rompe-records-abre-brecha-insalvable-residente_1_12955139.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="423.412 euros por un piso usado: la vivienda balear rompe récords y abre &quot;una brecha insalvable para el residente&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El mercado de segunda mano alcanza niveles "nunca vistos" y se afianza como el más caro de España: en enero, el valor medio alcanzó los 5.140 euros por metro cuadrado, el doble de la media estatal, según pisos.com y Fotocasa</p><p class="subtitle">Cuando el comprador extranjero expulsa al residente: “En estas islas es más rentable alquilar viviendas que trabajar”
</p></div><p class="article-text">
        El precio de la vivienda de segunda mano en Balears contin&uacute;a en niveles r&eacute;cord y se afianza como el m&aacute;s caro de todo el Estado. En enero, el valor medio alcanz&oacute; los 5.140 euros por metro cuadrado, tras un incremento interanual del 2,28%, el tercer mayor repunte a nivel estatal.
    </p><p class="article-text">
        El encarecimiento no solo se consolida en t&eacute;rminos anuales, sino tambi&eacute;n mensuales, seg&uacute;n el &uacute;ltimo informe de pisos.com. En comparaci&oacute;n con diciembre, los precios subieron un 0,29%, el aumento m&aacute;s acusado de todas las comunidades aut&oacute;nomas. Con estos valores, Balears no solo supera a Madrid -donde el metro cuadrado se sit&uacute;a en 4.526 euros-, sino que dobla ampliamente la media estatal, fijada en 2.426 euros.
    </p><p class="article-text">
        Palma refuerza esta tendencia. La capital balear registra los terceros precios m&aacute;s altos entre todas las capitales de provincia, con 5.315 euros por metro cuadrado, tras subir un 0,13% mensual y un 1,96% interanual.
    </p><p class="article-text">
        Desde el sector inmobiliario atribuyen este encarecimiento persistente al desequilibrio estructural entre oferta y demanda. &ldquo;Muchos propietarios no est&aacute;n dispuestos a vender si no es a precios elevados, bien porque no necesitan liquidez inmediata o porque aspiran a mejorar de vivienda en un mercado ya tensionado&rdquo;, explica el director de Estudios del portal.
    </p><p class="article-text">
        La demanda, lejos de enfriarse, se mantiene &ldquo;sorprendentemente s&oacute;lida&rdquo;, impulsada por compradores con capacidad de ahorro, empleo estable y una percepci&oacute;n de la vivienda como activo refugio frente a la inflaci&oacute;n, adem&aacute;s de unas condiciones hipotecarias que siguen siendo competitivas en t&eacute;rminos hist&oacute;ricos.
    </p><p class="article-text">
        Los datos de Fotocasa refuerzan este diagn&oacute;stico. Seg&uacute;n su &iacute;ndice inmobiliario, el precio de la vivienda de segunda mano en Balears se dispar&oacute; un 14,4% interanual en enero, hasta situarse en 5.293 euros por metro cuadrado, lo que eleva el valor medio de una vivienda de 80 metros cuadrados hasta los 423.412 euros, m&aacute;s de 53.000 euros por encima del precio registrado hace solo un a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        El encarecimiento es generalizado en todos los municipios analizados, con subidas especialmente intensas en Manacor, Campos, Llucmajor, Ciutadella, Eivissay Palma. Santa Eul&agrave;ria des Riu lidera el ranking de precios, con 8.564 euros por metro cuadrado, seguida de Eivissa, Calvi&agrave; y Campos.
    </p><p class="article-text">
        Para la directora de Estudios de Fotocasa, Balears opera ya en &ldquo;niveles de precios nunca vistos&rdquo; y se consolida como la comunidad m&aacute;s cara de Espa&ntilde;a. &ldquo;No estamos ante una burbuja, sino ante un problema cr&oacute;nico de escasez de oferta, agravado por la insularidad y una demanda nacional e internacional que no cesa&rdquo;, advierte.
    </p><p class="article-text">
        Una din&aacute;mica que, seg&uacute;n la experta, est&aacute; generando una brecha de accesibilidad cada vez m&aacute;s profunda, especialmente para los residentes locales y las rentas medias. &ldquo;El mercado inmobiliario balear se ha vuelto pr&aacute;cticamente inalcanzable para una parte creciente de la poblaci&oacute;n&rdquo;, concluye.
    </p><p class="article-text">
        El tensionamiento del mercado se extiende tambi&eacute;n al alquiler. En enero, el precio medio del arrendamiento en Balears subi&oacute; un 7,1% interanual, hasta los 19,1 euros por metro cuadrado, con Palma alcanzando los 18,4 euros tras un incremento del 7,7%. Una presi&oacute;n adicional que refuerza la sensaci&oacute;n de bloqueo en el acceso a la vivienda.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/423-412-euros-piso-usado-vivienda-balear-rompe-records-abre-brecha-insalvable-residente_1_12955139.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 12:05:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13738861" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13738861" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[423.412 euros por un piso usado: la vivienda balear rompe récords y abre "una brecha insalvable para el residente"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Segunda mano,Mercado inmobiliario,Compraventa,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hasta una 'cuenta vivienda': estas son las deducciones para comprar o alquilar que prepara Castilla-La Mancha]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/cuenta-vivienda-son-deducciones-comprar-alquilar-prepara-castilla-mancha_1_12950686.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0c9a52e0-41fb-408e-83a4-4ba1e75f7dd3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Hasta una &#039;cuenta vivienda&#039;: estas son las deducciones para comprar o alquilar que prepara Castilla-La Mancha"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Emiliano García-Page ha anunciado que el próximo martes su Gobierno aprobará "probablemente el bloque de deducciones fiscales más importante de los que se han operado en España para ayudar a la adquisición y al alquiler de la vivienda". El PP critica que el presidente castellanomanchego "anuncia y no ejecuta"</p><p class="subtitle">La cotizada y escasa vivienda pública en Toledo: publicados los listados de admitidos para hacerse con un alquiler</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno de Castilla-La Mancha aprobar&aacute; el martes que viene una serie de medidas encaminadas a facilitar &ldquo;al m&aacute;ximo&rdquo; la compra y alquiler de vivienda en la regi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha anunciado este viernes el presidente del Ejecutivo castellanomanchego, Emiliano Garc&iacute;a-Page, que ha a&ntilde;adido que se trata &ldquo;probablemente el bloque de deducciones fiscales m&aacute;s importante de los que se han operado en Espa&ntilde;a para ayudar a la adquisici&oacute;n y al alquiler de la vivienda&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Las medidas incluyen las rebajas de &ldquo;todo tipo de impuestos y desgravaciones&rdquo; en el impuesto de la renta para los adquirentes de nuevas viviendas.
    </p><h2 class="article-text">Deducciones por compra y alquiler de vivienda</h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha detallado Page, se busca adecuar la normativa de vivienda para facilitar la concesi&oacute;n de <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/page-anuncia-plan-accion-vivienda-decena-medidas-estrategicas-2030_1_12688058.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pr&eacute;stamos a tipo 0 en la parte no financiada</a> por los bancos. 
    </p><p class="article-text">
        El paquete de medidas tributarias consiste en reducir un 40% el Impuesto de Transmisiones en la adquisici&oacute;n de la primera vivienda habitual (del 5 al 3%); reducir a la mitad los Actos Jur&iacute;dicos Documentados (del 0,50 al 0,25%); tambi&eacute;n se incrementa el valor de la vivienda un 33% (pasando de los 180.000 euros a los 240.000) a efectos de estas deducciones.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, se aprueba una nueva deducci&oacute;n del 15% en el IRPF por las aportaciones a cuentas de entidades cr&eacute;dito destinadas a la adquisici&oacute;n de vivienda y, finalmente, se incrementa un 11% (450 a 500 euros) las deducciones por arrendamiento de vivienda habitual.
    </p><p class="article-text">
        La estimaci&oacute;n es que se podr&iacute;an beneficiar de estas deducciones m&aacute;s de 12.000 personas por un montante econ&oacute;mico de ocho millones de euros. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Queremos facilitar al m&aacute;ximo esa adquisici&oacute;n y vamos con un paquete de deducciones fiscales enormemente sensibles y &uacute;tiles. Son varias reducciones importantes y tambi&eacute;n la ampliaci&oacute;n del coste del precio al que le van a llegar esas deducciones para que sean los pisos de mayor nivel econ&oacute;mico tambi&eacute;n los que se puedan beneficiar. Queremos responder con lo que est&aacute; a nuestro alcance, que son ayudas, subvenciones, facilitar tr&aacute;mites, pero tambi&eacute;n ayudar econ&oacute;micamente a lo que est&aacute; significando un tormento para much&iacute;simas familias, que es poder adquirir una vivienda, e incluso poder tenerlo en alquiler&rdquo;, ha explicado el presidente auton&oacute;mico.
    </p><h2 class="article-text">El PP critica que Page &ldquo;anuncie y no ejecute&rdquo;</h2><p class="article-text">
        Para el Partido Popular de Castilla-La Mancha, Page &ldquo;anuncia y no ejecuta&rdquo;. La diputada regional, Tania Andicoberry, ha resaltado que Emiliano Garc&iacute;a-Page ha vuelto a desmarcarse hoy &ldquo;anunciando un paquete de medidas en materia de vivienda&rdquo;, recordando que se trata de &ldquo;unas medidas que ya anunci&oacute; en el pasado debate sobre el Estado de la Regi&oacute;n hace nada m&aacute;s y nada menos que cuatro meses&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha explicado, son unas medidas que &ldquo;no se han ejecutado todav&iacute;a, no se han puesto en pr&aacute;ctica y no han favorecido ni ayudado a ni un solo castellanomanchego&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Andicoberry ha reconocido que se trata de unas medidas &ldquo;muy necesarias&rdquo; y por ello es &ldquo;importante que, una vez que se lleven a cabo y se pongan en pr&aacute;ctica, sean aquellas que el PP ha estado proponiendo en las Cortes Regionales durante los &uacute;ltimos meses&rdquo;. Ha recalcado que en esas propuestas han obtenido &ldquo;el no rotundo del PSOE, ese rodillo sectario del PSOE castellanomanchego, por no escuchar de verdad las necesidades que tiene nuestra tierra&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">El precio de la vivienda sigue al alza</h2><p class="article-text">
        Los <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/precio-vivienda-dispara-castilla-mancha-compraventas-bajan-8_1_12824059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&uacute;ltimos datos publicados </a>en diciembre por el Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE) con datos del &Iacute;ndice de Precios de Vivienda (IPV) reflejaron que el precio de la vivienda libre en Castilla-La Mancha creci&oacute; un 11,6% en el tercer trimestre de 2025 con relaci&oacute;n al mismo periodo del curso anterior. Un incremento que cuenta con la particularidad de estar m&aacute;s pronunciado a nivel interanual en la vivienda de nueva construcci&oacute;n, con un 12% de aumento respecto al pasado a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a la vivienda de segunda mano, el precio acus&oacute; un notable incremento en la regi&oacute;n, del 2,8% para situarse a un 11,5% de aumento respecto al mismo periodo de 2024.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, la compraventa de viviendas ha ca&iacute;do un 8% en la regi&oacute;n en octubre de este a&ntilde;o en comparaci&oacute;n con el mismo periodo del pasado ejercicio, firmando 3.195 operaciones, seg&uacute;n el avance de datos provisionales de la Estad&iacute;stica Registral Inmobiliaria del Colegio de Registradores.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/cuenta-vivienda-son-deducciones-comprar-alquilar-prepara-castilla-mancha_1_12950686.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Jan 2026 15:36:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0c9a52e0-41fb-408e-83a4-4ba1e75f7dd3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3842942" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0c9a52e0-41fb-408e-83a4-4ba1e75f7dd3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3842942" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Hasta una 'cuenta vivienda': estas son las deducciones para comprar o alquilar que prepara Castilla-La Mancha]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0c9a52e0-41fb-408e-83a4-4ba1e75f7dd3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Compraventa,Alquiler,Ayudas al alquiler,Emiliano García-Page]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PSOE denuncia "sobrecostes" en la compra de fincas junto a Alarcos realizada por el Ayuntamiento de Ciudad Real]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/politica/psoe-denuncia-sobrecostes-compra-fincas-alarcos-realizada-ayuntamiento-ciudad-real_1_12877603.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/19a19a04-6b2e-4b21-826d-4b6ffa4f293b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PSOE denuncia &quot;sobrecostes&quot; en la compra de fincas junto a Alarcos realizada por el Ayuntamiento de Ciudad Real"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El concejal Dionilo Sánchez Lucas habla de una cifra cercana a los 450.000 euros o de "importantes irregularidade" y además expresa dudas sobre datos que no coinciden en los informes técnicos y en las notas simples del Registro de la Propiedad. El gobierno local defiende su gestión en el caso</p><p class="subtitle">El Ayuntamiento de Ciudad Real compra 45 hectáreas del parque arqueológico de Alarcos
</p></div><p class="article-text">
        El concejal del Grupo Municipal Socialista en el Ayuntamiento de Ciudad Real, Dionilo S&aacute;nchez Lucas, ha denunciado este martes en rueda de prensa un &ldquo;exceso de precio y falta de transparencia&rdquo; en el procedimiento seguido por el equipo de Gobierno municipal del Partido Popular para la adquisici&oacute;n de varias parcelas colindantes al yacimiento Parque Arqueol&oacute;gico de Alarcos.
    </p><p class="article-text">
        Fue el pasado mes de noviembre cuando el alcalde Francisco Ca&ntilde;izares anunci&oacute; la compra de 45 hect&aacute;reas de terreno en las inmediaciones del yacimiento arqueol&oacute;gico para seguir impuls&aacute;ndolo cultural y tur&iacute;sticamente.
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Lucas ha afirmado hoy que, tras analizar detenidamente el expediente aprobado por la Junta de Gobierno Local, desde su grupo municipal se han detectado &ldquo;importantes irregularidades&rdquo;, tanto en la definici&oacute;n de las fincas que se compran como en la valoraci&oacute;n econ&oacute;mica aplicada, &ldquo;muy por encima de los precios medios de mercado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El edil socialista ha argumentado que el Grupo Municipal Socialista est&aacute; de acuerdo con la adquisici&oacute;n de terrenos para proteger y poner en valor el entorno de Alarcos, pero &ldquo;siempre a un precio justo y con total transparencia&rdquo;, algo que, a su juicio, &ldquo;no se cumple en este caso&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Dudas con los informes t&eacute;cnicos y las notas del Registro </h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha afirmado, el expediente contiene tres informes t&eacute;cnicos y dos notas simples del Registro de la Propiedad, pero &ldquo;no existe coincidencia entre ellos&rdquo; respecto a las fincas adquiridas ni a sus superficies, y no consta ning&uacute;n plano general que delimite claramente los terrenos objeto de compra.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, el concejal ha asegurado que mientras el acuerdo con la parte vendedora habla de la adquisici&oacute;n &iacute;ntegra de dos fincas registrales, los informes t&eacute;cnicos hacen referencia a parcelas catastrales distintas y con superficies sensiblemente diferentes.
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;Un sobrecoste cercano a los 450.000 euros&rdquo;</h2><p class="article-text">
        En cuanto al precio, S&aacute;nchez Lucas ha se&ntilde;alado que el Ayuntamiento va a pagar 930.000 euros por los terrenos, cuando, atendiendo a los precios medios del Ministerio de Agricultura y al aprovechamiento real de las parcelas, su valor de mercado no superar&iacute;a los 500.000 euros, &ldquo;lo que supone un sobrecoste cercano a los 450.000 euros que acabar&aacute;n pagando todos los ciudadanos de Ciudad Real&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El concejal ha subrayado que la valoraci&oacute;n se ha realizado tomando como referencia exclusiva los datos catastrales, calificando grandes superficies como de regad&iacute;o, sin que en el expediente conste ninguna concesi&oacute;n de agua ni autorizaci&oacute;n de aprovechamiento de aguas subterr&aacute;neas, requisito imprescindible para considerar un terreno como regable.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se est&aacute;n pagando tierras como si fueran de regad&iacute;o cuando, en su mayor&iacute;a, deber&iacute;an considerarse de secano o pastos&rdquo;, ha advertido.
    </p><p class="article-text">
        Como ejemplo, ha citado parcelas concretas en las que el Ayuntamiento paga &ldquo;el doble o incluso quintuplica el valor real&rdquo;, as&iacute; como la posible inclusi&oacute;n en la valoraci&oacute;n de una parcela situada en el t&eacute;rmino municipal de Poblete que ni siquiera aparece de forma clara en todos los informes, lo que podr&iacute;a suponer el pago de 36.000 euros por una finca que, dice, &ldquo;no se sabe si se est&aacute; comprando&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ante esta situaci&oacute;n, Dionilo S&aacute;nchez Lucas ha exigido al equipo de Gobierno del PP, con Francisco Ca&ntilde;izares al frente, que solicite una valoraci&oacute;n independiente de un perito experto en fincas r&uacute;sticas antes de elevar la compra a escritura p&uacute;blica, ya que existen &ldquo;dudas m&aacute;s que razonables de que se est&eacute; pagando el precio justo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, el concejal socialista ha criticado la improvisaci&oacute;n y falta de planificaci&oacute;n del Gobierno municipal, avanzando que en el presupuesto de 2026 solo figura una partida gen&eacute;rica de 50.000 euros para adquisici&oacute;n de patrimonio, &ldquo;sin explicar a qu&eacute; responde, fruto de la improvisaci&oacute;n y la falta de proyectos del gobierno del Partido Popular&rdquo;, y ha recordado que las compras de terrenos realizadas por anteriores gobiernos socialistas, por ejemplo los terrenos para la ampliaci&oacute;n del parque forestal de La Atalaya, se hicieron siempre a precios de mercado.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El Partido Popular est&aacute; pagando casi el doble del valor real de estos terrenos, con dinero p&uacute;blico y sin la claridad necesaria. Desde el PSOE seguiremos exigiendo rigor, transparencia y defensa del inter&eacute;s general&rdquo;, ha concluido.
    </p><h2 class="article-text">El PP rechaza las afirmaciones del PSOE: &ldquo;No se sostienen&rdquo;</h2><p class="article-text">
        El portavoz del equipo de Gobierno del Ayuntamiento de Ciudad Real, Guillermo Arroyo, ha respondido a las cr&iacute;ticas vertidas por el Grupo Municipal Socialista asegurando que se trata de afirmaciones que &ldquo;no se sostienen ni en datos ni en hechos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Su reacci&oacute;n dice ser &ldquo;contundente&rdquo; porque, afirma el portavoz, el procedimiento es &ldquo;absolutamente legal y transparente&rdquo; y afean a los socialistas que cuestionen &ldquo;el trabajo t&eacute;cnico y profesional de los funcionarios municipales, que siempre han actuado con rigor y conforme a la ley&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Parece que el Partido Socialista ha llegado tarde al D&iacute;a de los Santos Inocentes, porque lo que plantea sobre esta operaci&oacute;n es &uacute;nicamente una estrategia de confusi&oacute;n&rdquo;, ha afirmado Arroyo.
    </p><p class="article-text">
        El portavoz del equipo de Gobierno ha recordado que el expediente de adquisici&oacute;n de los terrenos cuenta con un total de seis informes t&eacute;cnicos favorables, entre ellos el informe de Cultura, de Medio Ambiente, del director general de Urbanismo, del secretario general del Pleno, del &aacute;rea de Asesor&iacute;a Jur&iacute;dica y de Intervenci&oacute;n, &ldquo;que certifican que todo el procedimiento se ha realizado conforme a la legalidad vigente y atendiendo a la valoraci&oacute;n de los t&eacute;cnicos municipales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Estamos hablando de un proceso avalado por informes t&eacute;cnicos cualificados, no de decisiones pol&iacute;ticas arbitrarias&rdquo;, ha insistido Arroyo, quien ha lamentado que &ldquo;una vez m&aacute;s el PSOE prefiera sembrar sospechas y atacar a quienes cumplen con su deber, en lugar de aportar propuestas serias y constructivas que beneficien a Ciudad Real&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s asegura que la adquisici&oacute;n de estos terrenos &ldquo;responde al inter&eacute;s general y a la voluntad de proteger y poner en valor un enclave patrimonial estrat&eacute;gico para la ciudad, garantizando siempre la m&aacute;xima transparencia y el cumplimiento estricto de la ley&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/politica/psoe-denuncia-sobrecostes-compra-fincas-alarcos-realizada-ayuntamiento-ciudad-real_1_12877603.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 30 Dec 2025 13:49:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/19a19a04-6b2e-4b21-826d-4b6ffa4f293b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6560187" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/19a19a04-6b2e-4b21-826d-4b6ffa4f293b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6560187" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PSOE denuncia "sobrecostes" en la compra de fincas junto a Alarcos realizada por el Ayuntamiento de Ciudad Real]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/19a19a04-6b2e-4b21-826d-4b6ffa4f293b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Francisco Cañizares,PP - Partido Popular,Ayuntamientos,Yacimientos arqueológicos,PSOE,Compraventa]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Monica, l'empresària alemanya en crida i cerca per estafar a clients estrangers que compren cases a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/monica-l-empresaria-alemanya-crida-i-cerca-per-estafar-clients-estrangers-compren-cases-mallorca_1_12853794.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Monica, l&#039;empresària alemanya en crida i cerca per estafar a clients estrangers que compren cases a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Audiència Provincial de Balears posa en cerca i captura la propietària d'una immobiliària que, malgrat deure milers d'euros, no ha fet acte de presència en els dos judicis per presumpta estafa que pesen sobre ella. En un d'ells també hi figura la seva mare, declarada en rebel·lia </p><p class="subtitle">Turistes i propietaris de viles de luxe denuncien els impagaments d'un portal alemany en fallida: “Ens deuen més de 23.000 euros”
</p></div><p class="article-text">
        Tot comen&ccedil;ava amb una promesa: una finca r&uacute;stica o un apartament prop del mar, un contracte d'opci&oacute; de compra i una transfer&egrave;ncia inicial per 'reservar' la propietat. Els diners canviaven de mans, per&ograve; la compravenda mai no arribava a tancar-se. Era el <em>modus operandi </em>que suposadament emprava Monica T., empres&agrave;ria d'origen alemany establerta a Mallorca i propiet&agrave;ria d'una immobili&agrave;ria que operava en un segment molt demandat del mercat: habitatges i finques destinades a compradors estrangers, principalment, en algunes de les zones m&eacute;s demandades de la illa. Malgrat deure milers d'euros i estar pendent de dos judicis per presumpta estafa, l'acusada es troba en parador desconegut. La Fiscalia sol&middot;licita per a ella tres anys de pres&oacute; en cadascun dels procediments. 
    </p><p class="article-text">
        Encara que amb diferents afectats, tots dos casos tenen un mateix denominador: els clients van entregar a compte importants quantitats de diners per l'opci&oacute; de compra de les respectives propietats, per&ograve; mai no van arribar a adquirir-les. En una de les investigacions tamb&eacute; est&agrave; encausada la mare de Monica T., Waltraud H., per a qui el ministeri p&uacute;blic demana tres anys de pres&oacute;. Cap de les dues va acudir a la vista oral celebrada a principis d'aquest mes a l'Audi&egrave;ncia Provincial de Balears, que les ha posat en cerca i captura, tal com va informar <a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2025/12/11/audiencia-baleares-pone-busca-captura-124638248.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Diario de Mallorca </em></a>i han confirmat fonts jur&iacute;diques a elDiario.es, que no descarten que ambdues es trobin a Alemanya.
    </p><p class="article-text">
        Monica T. &eacute;s administradora &uacute;nica de la societat Mallorca Sun Dreams S.L., constitu&iuml;da a principis de 2014 a les Balears. El seu objecte social, la intermediaci&oacute; i la gesti&oacute; immobili&agrave;ria, d'acord amb les dades del Registre Mercantil consultades per aquest diari. La seva activitat econ&ograve;mica real, tanmateix, &eacute;s dif&iacute;cil de rastrejar: des de 2021 no publica moviments mercantils ni comptes recents en els butlletins oficials.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Monica T. és administradora única de la societat Mallorca Sun Dreams S.L., constituïda a principis de 2014 a Balears. El seu objecte social, la intermediació i la gestió immobiliària. La seva activitat econòmica real, tanmateix, és difícil de rastrejar: des de 2021 no publica moviments mercantils ni comptes recents en els butlletins oficials</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La seva escassa activitat i el fet que l'empresa comuniqu&eacute;s en 2018 un &ldquo;tancament provisional&rdquo; han alimentat les sospites d'opacitat at&egrave;s que, despr&eacute;s de l'aparent clausura temporal, podrien ocultar-se, segons les mateixes fonts, conductes situades al marge dels procediments de transpar&egrave;ncia en aquest tipus d'operacions. Es tracta, de fet, de <a href="https://www.eldiario.es/economia/viviendas-ficticias-empresas-pantalla-fuga-colombia-fraguo-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca_1_8738515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pr&agrave;ctiques a les quals no &eacute;s ali&egrave; el mercat immobiliari balear</a>, tensionat per l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&agrave;mplia demanda internacional</a> atreta per l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/venta-26-millones-base-operaciones-hombre-espanol-madoff-refugio-ricos-mallorca_1_12121798.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">atractiu residencial de les illes i la rendibilitat</a> -una demanda que s'eleva notablement en determinades zones, pressiona a l'al&ccedil;a els preus i redueix l'oferta disponible, generant amb aix&ograve; un clima d'urg&egrave;ncia en moltes operacions- i caracteritzat per una legislaci&oacute; urban&iacute;stica fragmentada -amb planejaments municipals diferents, m&uacute;ltiples figures de protecci&oacute; territorial i un gran nombre d'habitatges en situaci&oacute; irregular o afectats per expedients sancionadors que, malgrat la seva aparen&ccedil;a de legalitat, arrosseguen c&agrave;rregues urban&iacute;stiques o limitacions que nom&eacute;s afloren quan ja s'ha entregat una part substancial dels diners-.
    </p><p class="article-text">
        No en va, molts dels procediments incoats en els jutjats de Balears comparteixen elements comuns: cobrament de quantitats en concepte d'arres i reserves sense les degudes garanties, societats sense activitat declarada que han continuat actuant com a intermedi&agrave;ries, o compradors que han descobert, mesos despr&eacute;s, que l'immoble no era legalitzable ni estava en condicions de ser venut. A aix&ograve; se suma, en alguns dels casos, la dificultat de perseguir penalment els responsables quan abandonen el pa&iacute;s abans de la celebraci&oacute; dels seus respectius judicis.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es tracta de pràctiques a les quals no és aliè el mercat immobiliari balear, tensionat per l&#039;àmplia demanda internacional -que s&#039;eleva notablement a determinades zones, pressiona a l&#039;alça els preus i redueix l&#039;oferta disponible, generant amb això un clima d&#039;urgència en moltes operacions- i caracteritzat per una legislació urbanística fragmentada</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Finques amb c&agrave;rregues ocultes i arres perdudes</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels procediments que componen l'acusaci&oacute; contra Monica T. -i que implicaria tamb&eacute; la seva mare- es remunta a 2016. Segons l'escrit fiscal, ambdues dones, actuant suposadament d'acord amb la propiet&agrave;ria d'una finca r&uacute;stica a Art&agrave;, van conv&egrave;ncer una compradora estrangera perqu&egrave; entregu&eacute;s 26.500 euros en concepte d'arres, el 10% del preu final pactat (265.000 euros), per poder reservar la propietat. Tanmateix, la Fiscalia sost&eacute; que les acusades van ocultar deliberadament que la finca tenia una ordre de demolici&oacute; per obres il&middot;legals anteriors i van assegurar falsament que la propietat estava lliure de c&agrave;rregues. Malgrat aix&ograve;, es va signar el contracte d'opci&oacute; de compra i es va transferir els diners. L'operaci&oacute; mai no es va materialitzar.
    </p><p class="article-text">
        El segon cas investigat data de 2014, quan un ciutad&agrave; alemany va entregar 16.400 euros despr&eacute;s de signar un contracte d'opci&oacute; de compra d'un apartament a la zona de Cala Millor, a l'est de Mallorca. El comprador no nom&eacute;s no va arribar a adquirir l'immoble, sin&oacute; que tampoc va recuperar els diners. La intermedi&agrave;ria ni tan sols havia informat les propiet&agrave;ries de l'immoble sobre la suposada venda, tal com sost&eacute; el ministeri p&uacute;blic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En un dels casos, Monica T. i la seva mare van ocultar deliberadament -segons la Fiscalia- que la finca tenia una ordre de demolició per obres il·legals anteriors i van assegurar falsament que la propietat estava lliure de càrregues. En l&#039;altre, un ciutadà alemany va entregar 16.400 euros després de signar un contracte d&#039;opció de compra d&#039;un apartament: no només no va arribar a adquirir l&#039;immoble, sinó que tampoc va recuperar els diners</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En els &uacute;ltims anys, les estafes i impagaments estan a l'ordre del dia en el mercat immobiliari. El passat mes d'octubre, l'equip contra la ciberdelinq&uuml;&egrave;ncia de la Gu&agrave;rdia Civil de les Balears va recuperar i va retornar a la v&iacute;ctima un total de 800.000 euros estafats en la compra d'un habitatge a Palma mitjan&ccedil;ant el m&egrave;tode conegut com 'man in the middle'. Es tracta d'una de les estafes cada vegada m&eacute;s comunes i d'un m&egrave;tode en el qual, amb t&egrave;cniques inform&agrave;tiques, els estafadors s'entremeten en les comunicacions entre les parts, en aquest cas entre la immobili&agrave;ria, el client i el despatx d'advocats d'aquest.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Impagaments per vil&middot;les de luxe i empreses fantasma</strong>  </h2><p class="article-text">
        A Mallorca, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/quiebra-web-alemana-villas-lujo-deja-colgados-propietarios-clientes-deben-23-000-euros_1_12622884.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">quina de una web alemanya de vil&middot;les vacacionals, Fincaurlaub.de</a>, ha deixat en l'&uacute;ltim any reserves cancel&middot;lades a &uacute;ltima hora i milers d'euros sense retornar. Els fets, tanmateix, no nom&eacute;s afecten els propis turistes, sin&oacute; tamb&eacute; a molts propietaris, que tampoc han vist ni un euro dels lloguers pactats.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, un Jutjat de la illa investiga la presumpta estafa per part del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/estafa-constructora-mallorca-deja-decenas-familias-casa-dinero-han-destrozado-vida_1_12139742.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">propietari d'una empresa que va prometre als seus clients la construcci&oacute; de les seves respectives vivendes </a>i, finalment, va deixar aixecats nom&eacute;s els fonaments. El <em>modus operandi&nbsp;</em>amb qu&egrave; hauria actuat l'investigat era pr&agrave;cticament el mateix en tots els casos: despr&eacute;s de contractar els serveis de l'empresa, Design Modular Haus S.L., i realitzar els primers pagaments, la constructora va comen&ccedil;ar a exigir nous abonaments <em>sota </em>prettext de l'encariment dels materials arran de la pand&egrave;mia i sota l'advert&egrave;ncia que, en cas contrari, no podria comen&ccedil;ar els treballs. 
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d'accedir a les seves demandes, mesos m&eacute;s tard, el propietari de la mercantil, il&middot;localitzable malgrat els m&uacute;ltiples intents per contactar amb ell, va deixar els treballs completament paralitzats, emportant-se amb ell, a m&eacute;s, els estris destinats a algunes de les obres i pertanyents als afectats. Els perjudicats, m&eacute;s d'una vintena, es van hipotecar per pagar unes sumes que, asseguren, podrien superar el mili&oacute; d'euros en total.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Per altra banda, al setembre va quedar vist per a sent&egrave;ncia el macrojudici per la <a href="https://www.eldiario.es/economia/viviendas-ficticias-empresas-pantalla-fuga-colombia-fraguo-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca_1_8738515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">major estafa immobili&agrave;ria orquestrada a Mallorca</a>, els acusats de la qual haurien defraudat, a trav&eacute;s d'una enredada xarxa d'empreses pantalla, fins a 3,3 milions d'euros a almenys 235 persones. Per quan els perjudicats van comen&ccedil;ar a sospitar, els integrants del grup criminal ja s'havien desfet de tots els seus actius patrimonials i havien dilapidat tots els diners en restaurants de luxe, cotxes d'alta gamma, serveis de companyia, casinos i hotels mentre el principal cervell de la trama, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cerebro-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca-niega-hechos-asegura-fugo-colombia-miedo_1_12621514.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Carlos Garc&iacute;a Rold&aacute;n, que nega les acusacions</a>, s'havia fugat a Col&ograve;mbia: &ldquo;Havia d'haver fet una suspensi&oacute; de pagaments i ens haur&iacute;em estalviat tot aix&ograve;. No raonava ni pensava amb coher&egrave;ncia&rdquo;, va arribar a assegurar.
    </p><p class="article-text">
        Mentre tant, l'Audi&egrave;ncia Provincial intenta ara localitzar M&oacute;nica T. i la seva mare perqu&egrave; responguin davant la Just&iacute;cia per uns fets que, de confirmar-se, tornarien a posar el focus sobre les escletxes del mercat immobiliari balear i la manca de controls efectius en determinades operacions.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/monica-l-empresaria-alemanya-crida-i-cerca-per-estafar-clients-estrangers-compren-cases-mallorca_1_12853794.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Dec 2025 07:48:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2561738" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2561738" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Monica, l'empresària alemanya en crida i cerca per estafar a clients estrangers que compren cases a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Estafas,Compraventa,Vivienda,Mercado inmobiliario,Inmobiliarias,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Monica, la empresaria alemana en busca y captura por estafar a clientes extranjeros que compran casas en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/monica-empresaria-alemana-busca-captura-estafar-clientes-extranjeros-compran-casas-mallorca_1_12846780.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Monica, la empresaria alemana en busca y captura por estafar a clientes extranjeros que compran casas en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Pese a adeudar miles de euros, la acusada no ha hecho acto de presencia en los dos juicios por presunta estafa que pesan sobre ella. En uno de ellos también figura su madre, declarada en rebeldía</p><p class="subtitle">La quiebra de una web alemana de villas de lujo deja colgados a propietarios y clientes: “Me deben más de 23.000 euros”
</p></div><p class="article-text">
        Todo comenzaba con una promesa: una finca r&uacute;stica o un apartamento cerca del mar, un contrato de opci&oacute;n de compra y una transferencia inicial para 'reservar' la propiedad. El dinero cambiaba de manos, pero la compraventa nunca llegaba a cerrarse. Era el <em>modus operandi </em>que supuestamente empleaba Monica T., empresaria de origen alem&aacute;n afincada en Mallorca y due&ntilde;a de una inmobiliaria que operaba en un segmento muy demandado del mercado: viviendas y fincas destinadas a compradores extranjeros, principalmente, en algunas de las zonas m&aacute;s solicitadas de la isla. Pese a adeudar miles de euros y estar pendiente de dos juicios por presunta estafa, la acusada se encuentra en paradero desconocido. La Fiscal&iacute;a solicita para ella tres a&ntilde;os de prisi&oacute;n en cada uno de los procedimientos. 
    </p><p class="article-text">
        Aunque con distintos afectados, ambos casos tienen un mismo denominador: los clientes entregaron a cuenta importantes cantidades de dinero por la opci&oacute;n de compra de las respectivas propiedades, pero nunca llegaron a adquirilas. En una de las investigaciones tambi&eacute;n est&aacute; encausada la madre de Monica T., Waltraud H., para quien el ministerio p&uacute;blico pide tres a&ntilde;os de c&aacute;rcel. Ninguna de las dos acudi&oacute; a la vista oral celebrada a principios de este mes en la Audiencia Provincial de Balears, que las ha puesto en busca y captura, tal como inform&oacute; <a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2025/12/11/audiencia-baleares-pone-busca-captura-124638248.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Diario de Mallorca </em></a>y han confirmado fuentes jur&iacute;dicas a elDiario.es, que no descartan que ambas se encuentren en Alemania.
    </p><p class="article-text">
        Monica T. es administradora &uacute;nica de la sociedad Mallorca Sun Dreams S.L., constituida a principios de 2014 en Balears. Su objeto social, la intermediaci&oacute;n y la gesti&oacute;n inmobiliaria, de acuerdo a los datos del Registro Mercantil consultados por este peri&oacute;dico. Su actividad econ&oacute;mica real, sin embargo, es dif&iacute;cil de rastrear: desde 2021 no publica movimientos mercantiles ni cuentas recientes en los boletines oficiales.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Monica T. es administradora única de la sociedad Mallorca Sun Dreams S.L., constituida a principios de 2014 en Balears. Su objeto social, la intermediación y la gestión inmobiliaria. Su actividad económica real, sin embargo, es difícil de rastrear: desde 2021 no publica movimientos mercantiles ni cuentas recientes en los boletines oficiales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Su escasa actividad y el hecho de que la empresa comunicara en 2018 un &ldquo;cierre provisional&rdquo; han alimentado las sospechas de opacidad dado que, tras la aparente clausura temporal, podr&iacute;an ocultarse, seg&uacute;n las mismas fuentes, conductas situadas al margen de los cauces de transparencia en este tipo de operaciones. Se trata, de hecho, de <a href="https://www.eldiario.es/economia/viviendas-ficticias-empresas-pantalla-fuga-colombia-fraguo-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca_1_8738515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pr&aacute;cticas a las que no es ajeno el mercado inmobiliario balear</a>, tensionado por la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">amplia demanda internacional</a> atra&iacute;da por el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/venta-26-millones-base-operaciones-hombre-espanol-madoff-refugio-ricos-mallorca_1_12121798.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">atractivo residencial de las islas y la rentabilidad</a> -una demanda que se eleva notablemente en determinadas zonas, presiona al alza los precios y reduce la oferta disponible, generando con ello un clima de urgencia en muchas operaciones- y caracterizado por una legislaci&oacute;n urban&iacute;stica fragmentada -con planeamientos municipales distintos, m&uacute;ltiples figuras de protecci&oacute;n territorial y un gran n&uacute;mero de viviendas en situaci&oacute;n irregular o afectadas por expedientes sancionadores que, pese a su apariencia de legalidad, arrastran cargas urban&iacute;sticas o limitaciones que solo afloran cuando ya se ha entregado una parte sustancial del dinero-.
    </p><p class="article-text">
        No en vano, muchos de los procedimientos incoados en los juzgados de Balears comparten elementos comunes: cobro de cantidades en concepto de arras y reservas sin las debidas garant&iacute;as, sociedades sin actividad declarada que han continuado actuando como intermediarias, o compradores que han descubierto, meses despu&eacute;s, que el inmueble no era legalizable ni estaba en condiciones de ser vendido. A ello se suma, en algunos de los casos, la dificultad de perseguir penalmente a los responsables cuando abandonan el pa&iacute;s antes de la celebraci&oacute;n de sus respectivos juicios.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Se trata de prácticas a las que no es ajeno el mercado inmobiliario balear, tensionado por la amplia demanda internacional -que se eleva notablemente en determinadas zonas, presiona al alza los precios y reduce la oferta disponible, generando con ello un clima de urgencia en muchas operaciones- y caracterizado por una legislación urbanística fragmentada</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Fincas con cargas ocultas y arras perdidas</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los procedimientos que componen la acusaci&oacute;n contra Monica T. -y que implicar&iacute;a tambi&eacute;n a su madre- se remonta a 2016. Seg&uacute;n el escrito fiscal, ambas mujeres, actuando supuestamente de acuerdo con la propietaria de una finca r&uacute;stica en Art&agrave;, convencieron a una compradora extranjera para que entregase 26.500 euros en concepto de arras, el 10% del precio final pactado (265.000 euros), para poder reservar la propiedad. Sin embargo, la Fiscal&iacute;a sostiene que las acusadas ocultaron deliberadamente que l<span class="highlight" style="--color:#f8e71c;">a finca ten&iacute;a una orden de derribo por obras ilegales anteriores </span>y aseguraron falsamente que la propiedad estaba libre de cargas, pese a lo cual se firm&oacute; el contrato de opci&oacute;n de compra y se transfiri&oacute; el dinero. La operaci&oacute;n nunca se materializ&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El segundo caso investigado data de 2014, cuando un ciudadano alem&aacute;n entreg&oacute; 16.400 euros tras firmar un contrato de opci&oacute;n de compra de un apartamento en la zona de Cala Millor, al este de Mallorca. El comprador no solo no lleg&oacute; a adquirir el inmueble, sino que tampoco recuper&oacute; el dinero. La intermediaria ni siquiera hab&iacute;a informado a las propietarias del inmueble sobre la supuesta venta, tal como sostiene el ministerio p&uacute;blico.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En uno de los casos, Monica T. y su madre ocultaron deliberadamente -según la Fiscalía- que la finca tenía una orden de derribo por obras ilegales anteriores y aseguraron falsamente que la propiedad estaba libre de cargas. En el otro, un ciudadano alemán entregó 16.400 euros tras firmar un contrato de opción de compra de un apartamento: no solo no llegó a adquirir el inmueble, sino que tampoco recuperó el dinero</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, las estafas e impagos est&aacute;n a la orden del d&iacute;a en el mercado inmobiliario. El pasado mes de octubre, el equipo de la Guardia Civil de Balears contra la ciberdelincuencia recuper&oacute; y devolvi&oacute; a la v&iacute;ctima un total de 800.000 euros estafados en la compra de una vivienda en Palma mediante el m&eacute;todo conocido como 'man in the middle'. Se trata de una de las estafas cada vez m&aacute;s comunes y de un m&eacute;todo en el que, con t&eacute;cnicas inform&aacute;ticas, los estafadores se entrometen en las comunicaciones entre las partes, en este caso entre la inmobiliaria, el cliente y el despacho de abogados de &eacute;ste.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Impagos por villas de lujo y empresas fantasma</strong></h2><p class="article-text">
        En Mallorca, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/quiebra-web-alemana-villas-lujo-deja-colgados-propietarios-clientes-deben-23-000-euros_1_12622884.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">quiebra de una web alemana de villas vacacionales, Fincaurlaub.de</a>, ha dejado en el &uacute;ltimo a&ntilde;o reservas canceladas a &uacute;ltima hora y miles de euros sin devolver. Los hechos, sin embargo, no solo afectan a los propios turistas, sino tambi&eacute;n a muchos propietarios, que tampoco han visto ni un euro de los alquileres pactados.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, un Juzgado de la isla investiga la presunta estafa por parte del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/estafa-constructora-mallorca-deja-decenas-familias-casa-dinero-han-destrozado-vida_1_12139742.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">propietario de una empresa que prometi&oacute; a sus clientes la construcci&oacute;n de sus respectivas viviendas </a>y, finalmente, dej&oacute; levantados solo los cimientos. El&nbsp;<em>modus operandi&nbsp;</em>con el que habr&iacute;a actuado el investigado era pr&aacute;cticamente el mismo en todos los casos: tras contratar los servicios de la empresa, Design Modular Haus&nbsp;S.L., y realizar los primeros pagos, la constructora comenz&oacute; a exigir nuevos abonos&nbsp;<em>so&nbsp;</em>pretexto del encarecimiento de los materiales a ra&iacute;z de la pandemia y bajo la advertencia de que, de lo contrario, no podr&iacute;a comenzar los trabajos. 
    </p><p class="article-text">
        Tras acceder a sus demandas, meses m&aacute;s tarde, el due&ntilde;o de la mercantil, ilocalizable pese a los m&uacute;ltiples intentos por contactar con &eacute;l, dej&oacute; los trabajos completamente paralizados, llev&aacute;ndose consigo, adem&aacute;s, los enseres destinados a algunas de las obras y pertenecientes a los afectados. Los perjudicados, m&aacute;s de una veintena, se hipotecaron para pagar unas sumas que, aseguran, podr&iacute;an superar el mill&oacute;n de euros en total.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, en septiembre qued&oacute; visto para sentencia el macrojuicio por&nbsp;la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/economia/viviendas-ficticias-empresas-pantalla-fuga-colombia-fraguo-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca_1_8738515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mayor estafa inmobiliaria orquestada en Mallorca</a>, cuyos acusados habr&iacute;an defraudado, a trav&eacute;s de una enmara&ntilde;ada red de empresas pantalla, hasta 3,3 millones de euros a al menos 235 personas. Para cuando los perjudicados comenzaron a sospechar, los integrantes del grupo criminal ya se hab&iacute;an deshecho de todos sus activos patrimoniales y hab&iacute;an dilapidado todo el dinero en restaurantes de lujo, coches de alta gama, servicios de compa&ntilde;&iacute;a, casinos y hoteles mientras el principal cerebro de la trama, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cerebro-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca-niega-hechos-asegura-fugo-colombia-miedo_1_12621514.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Carlos Garc&iacute;a Rold&aacute;n, quien niega las acusaciones</a>, se hab&iacute;a fugado a Colombia. &ldquo;Ten&iacute;a que haber hecho una suspensi&oacute;n de pagos y nos hubi&eacute;ramos ahorrado todo esto. No razonaba ni pensaba con coherencia&rdquo;, lleg&oacute; a asegurar.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, la Audiencia Provincial intenta ahora localizar a M&oacute;nica T. y a su madre para que respondan ante la Justicia por unos hechos que, de confirmarse, volver&iacute;an a poner el foco sobre las grietas del mercado inmobiliario balear y la falta de controles efectivos en determinadas operaciones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/monica-empresaria-alemana-busca-captura-estafar-clientes-extranjeros-compran-casas-mallorca_1_12846780.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 17 Dec 2025 21:05:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2561738" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2561738" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Monica, la empresaria alemana en busca y captura por estafar a clientes extranjeros que compran casas en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Estafas,Compraventa,Vivienda,Mercado inmobiliario,Inmobiliarias,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El precio de la vivienda se dispara otro 12,8% en el tercer trimestre mientras los desahucios hipotecarios suben un 19%]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/precio-vivienda-dispara-12-8-tercer-trimestre-desahucios-hipotecarios-suben-19_1_12823096.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5422a7d8-8fd5-464e-8ce3-d9b2b68f441f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El precio de la vivienda se dispara otro 12,8% en el tercer trimestre mientras los desahucios hipotecarios suben un 19%"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La vivienda sube un 10,9% en lo que va de año y marca su mayor incremento interanual en 18 años, mientras 2.066 familias han recibido certificaciones de ejecución hipotecaria sobre su residencia habitual</p><p class="subtitle">Así serán los alquileres asequibles de Casa 47, la nueva empresa pública de vivienda: duración, precio y quién puede acceder
</p></div><p class="article-text">
        El precio de la vivienda sigue sin tocar techo y se dispara un 12,8% en el tercer trimestre de 2025. Es la subida m&aacute;s fuerte en este periodo en los &uacute;ltimos 18 a&ntilde;os, el primer registro del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica. Seg&uacute;n los datos del INE, el incremento registrado de julio a septiembre supone un aumento del 2,9% respecto al <a href="https://www.eldiario.es/economia/precio-vivienda-dispara-12-7-segundo-trimestre_1_12580029.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">trimestre anterior</a> y sit&uacute;a la subida acumulada en lo que llevamos de a&ntilde;o en el 10,9%, por encima de las <a href="https://www.eldiario.es/economia/crisis-vivienda-no-da-tregua-amenaza-nuevas-subidas-compra-alquiler-2025_1_11937902.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">previsiones</a> iniciales para este ejercicio. 
    </p><p class="article-text">
        La vivienda nueva se ha encarecido en el tercer trimestre un 9,7% en t&eacute;rminos interanuales y un 8,8% en lo que va de a&ntilde;o. Las de segunda mano, la mayor&iacute;a de las que se venden y compran en un contexto de baja producci&oacute;n, ha subido un 11,2% desde enero y un 13,4% respecto al tercer trimestre de 2024. Respecto al trimestre anterior, los incrementos han sido de un 0,8 y un 3,3%, respectivamente. 
    </p><p class="article-text">
        Por comunidades aut&oacute;nomas, los precios han experimentado una mayor subida en t&eacute;rminos interanuales en Murcia (15% m&aacute;s), Arag&oacute;n (14,6%), Castilla y Le&oacute;n (14,4%), Madrid (14,2%) y La Rioja (14,1%). En Asturias, Galicia y Valencia las subidas tambi&eacute;n han estado por encima de la media, con un 13,5, un 13,4 y un 13,1%. Balears registr&oacute; una subida de un 12,8%, respecto al mismo periodo del a&ntilde;o anterior. El resto son Cantabria (12,6%), Extremadura (12,5%), Andaluc&iacute;a (12,4%), Canarias (12,2%), Castilla-La Mancha y Euskadi (11,6%), Catalunya (11,3%) y Navarra (10,9%). 
    </p><p class="article-text">
        Con el auge de los precios de las casas, que dificulta el acceso a miles de familias y tensiona tambi&eacute;n los alquileres, el INE ha publicado, tambi&eacute;n este viernes, la estad&iacute;stica sobre ejecuciones hipotecarias de vivienda habitual. Seg&uacute;n este instituto, &ldquo;las inscripciones de certificaciones por ejecuciones hipotecarias iniciadas en los registros de propiedad disminuyeron un 3,8% en tasa anual&rdquo; pero &ldquo;las ejecuciones sobre viviendas de personas f&iacute;sicas se incrementaron un 19,7%&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, las ejecuciones iniciadas sobre viviendas habituales crecieron un 19,3% respecto al tercer trimestre del a&ntilde;o pasado. En total, fueron 2.066 familias amenazadas por un desahucio. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Noriega]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/precio-vivienda-dispara-12-8-tercer-trimestre-desahucios-hipotecarios-suben-19_1_12823096.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Dec 2025 09:28:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5422a7d8-8fd5-464e-8ce3-d9b2b68f441f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2478494" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5422a7d8-8fd5-464e-8ce3-d9b2b68f441f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2478494" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El precio de la vivienda se dispara otro 12,8% en el tercer trimestre mientras los desahucios hipotecarios suben un 19%]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5422a7d8-8fd5-464e-8ce3-d9b2b68f441f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Compraventa,INE - Instituto Nacional de Estadística]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cantabria lidera el crecimiento de compraventas de vivienda y destaca en el aumento de hipotecas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/ultimas-noticias/cantabria-lidera-crecimiento-compraventas-vivienda-destaca-aumento-hipotecas_1_12822329.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2789b466-50d4-4971-8e30-1497a4605372_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cantabria lidera el crecimiento de compraventas de vivienda y destaca en el aumento de hipotecas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La autonomía registró un aumento del 8,8% en las operaciones sobre vivienda y un 15,2% en hipotecas, por encima de la media nacional que cayó un 3,6</p></div><p class="article-text">
        Cantabria ha sido la comunidad aut&oacute;noma donde m&aacute;s crecieron las compraventas de vivienda en octubre, con un incremento del 8,8% respecto al mismo mes del a&ntilde;o anterior, y la segunda donde m&aacute;s aumentaron las hipotecas sobre vivienda, un 15,2%.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el avance de datos provisionales de la Estad&iacute;stica Registral Inmobiliaria del Colegio de Registradores, la regi&oacute;n contabiliz&oacute; 2.248 compraventas totales en octubre, un 9,8% m&aacute;s que en 2024, cuando se registraron 2.047. De esas operaciones, 1.090 correspondieron a viviendas, frente a las 1.002 del mismo periodo del a&ntilde;o pasado.
    </p><p class="article-text">
        Con estos datos, Cantabria se sit&uacute;a a la cabeza del crecimiento de compraventas de vivienda en Espa&ntilde;a durante el mes y lidera la subida entre las seis comunidades que presentan resultados positivos. Adem&aacute;s, se sit&uacute;a por encima de la media nacional, que descendi&oacute; un 3,6%.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a las hipotecas, en octubre se constituyeron 851 en la regi&oacute;n, un 0,5% menos que el a&ntilde;o anterior, de las cuales 638 fueron sobre vivienda, lo que supone un incremento del 15,2%, solo superado por Extremadura, con un 21,6%.
    </p><h2 class="article-text">Datos nacionales</h2><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a, el n&uacute;mero de compraventas de vivienda descendi&oacute; un 3,6% en octubre respecto al mismo mes de 2024, con un total de 67.600 operaciones. En el conjunto de inmuebles, se registraron unas 128.800 compraventas, un 2,7% menos que el mes del a&ntilde;o anterior, confirmando la desaceleraci&oacute;n iniciada en agosto, aunque los niveles mensuales siguen siendo hist&oacute;ricamente altos.
    </p><p class="article-text">
        Las hipotecas, en cambio, se mantuvieron estables, con 67.200 constituidas, un ligero aumento del 0,1%, de las cuales 52.000 fueron sobre vivienda, lo que representa un incremento del 1,1%.
    </p><h2 class="article-text">En nueva autonom&iacute;as crecieron las compraventas</h2><p class="article-text">
        Nueve comunidades aut&oacute;nomas registraron incrementos en compraventas totales durante octubre, mientras que otras nueve mostraron descensos, y Melilla mantuvo cifras similares. Entre los mayores aumentos destacan Ceuta (+17,3%), Navarra (+14,6%) y Cantabria (+9,8%), y entre los descensos, Arag&oacute;n (-15%), Baleares (-14,5%) y Madrid (-14,2%).
    </p><p class="article-text">
        En compraventas de vivienda, los mayores incrementos se dieron en Ceuta (+14,9%), Cantabria (+8,8%) y Murcia (+5,3%), mientras que Madrid (-12,3%), Baleares (-11%) y Canarias y Valencia (-9,3%) registraron las mayores ca&iacute;das. En t&eacute;rminos absolutos, Andaluc&iacute;a, Catalu&ntilde;a, Valencia y Madrid superaron las 10.000 compraventas totales, destacando Andaluc&iacute;a con alrededor de 24.000. Solo Andaluc&iacute;a, Catalu&ntilde;a y Valencia encabezaron las compraventas de vivienda, con Andaluc&iacute;a cerca de 13.700 operaciones.
    </p><h2 class="article-text">En nueve autonom&iacute;as suben las hipotecas constituidas</h2><p class="article-text">
        En cuanto a las hipotecas, nueve comunidades experimentaron aumentos en el n&uacute;mero total, con Melilla (+22,6%), Castilla-La Mancha (+18,1%) y Canarias (+17%) a la cabeza. Las mayores ca&iacute;das se dieron en Ceuta (-60,5%), Arag&oacute;n (-10,3%) y Catalu&ntilde;a (-7,8%).
    </p><p class="article-text">
        Respecto a hipotecas de vivienda, los incrementos m&aacute;s importantes se registraron en Extremadura (+21,6%), Cantabria (+15,2%), Canarias (+15%) y Castilla-La Mancha (+11,5%), mientras que los descensos se dieron en Ceuta (-54,9%), Galicia (-8%) y Arag&oacute;n (-8%). En cifras absolutas, Andaluc&iacute;a, Catalu&ntilde;a y Madrid superaron las 10.000 hipotecas sobre todo tipo de inmuebles, destacando Andaluc&iacute;a con algo m&aacute;s de 13.000, y solo Andaluc&iacute;a super&oacute; las 10.000 en hipotecas de vivienda.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Cantabria]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/ultimas-noticias/cantabria-lidera-crecimiento-compraventas-vivienda-destaca-aumento-hipotecas_1_12822329.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Dec 2025 18:24:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2789b466-50d4-4971-8e30-1497a4605372_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2828822" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2789b466-50d4-4971-8e30-1497a4605372_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2828822" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cantabria lidera el crecimiento de compraventas de vivienda y destaca en el aumento de hipotecas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2789b466-50d4-4971-8e30-1497a4605372_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cantabria,Compraventa,Vivienda,Hipotecas,España]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La pressió internacional dispara el mercat balear des de 2007: una de cada tres cases, comprades per estrangers]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pressio-internacional-dispara-mercat-balear-des-2007-tres-cases-comprades-per-estrangers_1_12820117.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La pressió internacional dispara el mercat balear des de 2007: una de cada tres cases, comprades per estrangers"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 38% dels immobles venuts han estat adquirits per no residents, segons les dades publicades aquest dijous pel Consell General del Notariat</p><p class="subtitle">Els 'propietaris fantasma' d'Airbnb: “Tinc una casa a Mallorca, però hi visc només quatre mesos a l'any”
</p></div><p class="article-text">
        Balears se situa al capdavant del mercat immobiliari espanyol en la compra d'habitatges per part d'estrangers: el 38% dels immobles venuts entre 2007 i 2025 van ser adquirits per no residents, segons les dades publicades aquest dijous pel Consell General del Notariat. Es tracta d'una xifra que converteix l'arxip&egrave;lag &mdash;juntament amb altres zones costaneres&mdash; en un dels territoris on m&eacute;s intensa &eacute;s la pressi&oacute; internacional sobre el mercat de l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        De conformitat amb les mateixes dades, Balears lidera un altre r&agrave;nquing estatal: les illes registren el preu m&eacute;s alt en el cas dels habitatges adquirits per persones jur&iacute;diques, amb una mitjana de 3.137 euros/m2, i comparteix amb Euskadi el lideratge en les operacions realitzades per persones f&iacute;siques, on el preu mitj&agrave; arriba als 2.484 euros/m2. 
    </p><p class="article-text">
        Per tipologia, el 86% de les compravendes van ser realitzades per persones f&iacute;siques i el 14%, per persones jur&iacute;diques. Dins d'aquestes &uacute;ltimes, el 9% va correspondre a empreses estrangeres. 
    </p><p class="article-text">
        Encara que minorit&agrave;ria, aquesta participaci&oacute; corporativa de capital estranger sol concentrar-se en operacions d'alt valor, cosa que contribueix a tensionar encara m&eacute;s un mercat ja de per si inaccessible per a bona part de la poblaci&oacute; local. La <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-illes-aaland-paradigma-per-frenar-compra-massiva-cases-per-part-d-estrangers-rics_1_11423213.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">creixent irrupci&oacute; de compradors forans </a>en el mercat immobiliari illenc, sobretot per part de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fons d'inversi&oacute; i grans propietaris</a>, ha exacerbat la crisi de l'habitatge que arrossega Balears, amb el conseg&uuml;ent buidament residencial de les principals ciutats. 
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, el desfasament entre els preus i el que els compradors realment poden pagar tampoc deixa de cr&eacute;ixer. A Palma, durant el segon semestre de 2025, aquesta bretxa va arribar al 18%, segons el nou &Iacute;ndex de Negociaci&oacute; de Fotocasa. El portal immobiliari assenyala que aquesta difer&egrave;ncia obre cert marge per a la negociaci&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; confirma &ldquo;la gran dist&agrave;ncia&rdquo; entre la realitat financera dels compradors i les expectatives dels venedors, com subratlla la seva directora d'Estudis, Mar&iacute;a Matos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En el mercat de l'habitatge &eacute;s habitual que la demanda busqui preus m&eacute;s ajustats a la seva realitat financera i que quan l'oferta no acompanya, la bretxa es dispari. Davant aquest desfasament, la principal forma d'arribar a un acord &eacute;s a trav&eacute;s de la negociaci&oacute;&rdquo;, assenyala Matos.
    </p><p class="article-text">
        A nivell estatal, Palma &eacute;s la segona capital de prov&iacute;ncia amb major distorsi&oacute; entre preus ofertats i buscats, tan sols per darrere de Granada (22%) i per davant d'Alacant (17%). Altres ciutats tensionades &mdash;M&uacute;rcia, M&agrave;laga, Oviedo o Las Palmas&mdash; tamb&eacute; presenten difer&egrave;ncies superiors al 14%. En contrast, localitats com Pamplona (2%), Terol (3%) o Sant Sebasti&agrave; (4%) mostren una bretxa significativament menor, senyal del diferent grau de pressi&oacute; al qual s'enfronten els seus mercats.
    </p><p class="article-text">
        A Balears, on el salari mitj&agrave; i la capacitat d'estalvi de les fam&iacute;lies creixen molt m&eacute;s lentament que els preus de l'habitatge, la combinaci&oacute; d'un mercat fortament internacionalitzat -amb compradors principalment alemanys, brit&agrave;nics i francesos-, la pres&egrave;ncia creixent d'inversors i un estoc limitat d'habitatge habitual conformen un escenari que dificulta cada cop m&eacute;s l'acc&eacute;s dels residents a un habitatge digne i assequible.
    </p><p class="article-text">
        L'atractiu tur&iacute;stic de l'arxip&egrave;lag mant&eacute; a l'al&ccedil;a les expectatives dels compradors internacionals amb major solv&egrave;ncia financera, que veuen en la compravenda d'habitatges una inversi&oacute; m&eacute;s que rendible en poder destinar-les al lloguer de temporada o per la seva revaloritzaci&oacute; futura, principalment per a aquells que busquen luxe, exclusivitat o una segona resid&egrave;ncia en un entorn privilegiat. De conformitat amb recents dades publicades pel portal Idealista, Balears &eacute;s, de fet, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-provincia-mayor-concentracion-viviendas-lujo-ultralujo_1_12527466.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la prov&iacute;ncia d'Espanya amb major concentraci&oacute; d'immobles de luxe</a>, amb preus superiors al mili&oacute; d'euros, i d'ultralux, aquelles amb preu superior als tres milions d'euros.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pressio-internacional-dispara-mercat-balear-des-2007-tres-cases-comprades-per-estrangers_1_12820117.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Dec 2025 11:09:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="116263" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="116263" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La pressió internacional dispara el mercat balear des de 2007: una de cada tres cases, comprades per estrangers]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Compraventa,Inversiones,Burbuja inmobiliaria,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La presión internacional dispara el mercado balear desde 2007: una de cada tres viviendas, compradas por extranjeros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La presión internacional dispara el mercado balear desde 2007: una de cada tres viviendas, compradas por extranjeros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 38% de los inmuebles vendidos desde ese año han sido adquiridos por no residentes, según los datos publicados este jueves por el Consejo General del Notariado</p><p class="subtitle">Los 'caseros fantasma' de Airbnb: “Tengo una casa en Mallorca, pero vivo allí sólo cuatro meses al año”
</p></div><p class="article-text">
        Balears se sit&uacute;a a la cabeza del mercado inmobiliario espa&ntilde;ol en la compra de viviendas por parte de extranjeros: el 38% de los inmuebles vendidos entre 2007 y 2025 fueron adquiridos por no residentes, seg&uacute;n los datos publicados este jueves por el Consejo General del Notariado. Se trata de una cifra que convierte al archipi&eacute;lago &mdash;junto con otras zonas costeras&mdash; en uno de los territorios donde m&aacute;s intensa es la presi&oacute;n internacional sobre el mercado de la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        De acuerdo a los mismos datos, Balears lidera otro ranking estatal: las islas registran el precio m&aacute;s alto en el caso de las viviendas adquiridas por personas jur&iacute;dicas, con una media de 3.137 euros/m2, y comparte con Euskadi el liderazgo en las operaciones realizadas por personas f&iacute;sicas, donde el precio medio alcanza los 2.484 euros/m2. 
    </p><p class="article-text">
        Por tipolog&iacute;a, el 86% de las compraventas fueron realizadas por personas f&iacute;sicas y el 14%, por personas jur&iacute;dicas. Dentro de estas &uacute;ltimas, el 9% correspondi&oacute; a empresas extranjeras. 
    </p><p class="article-text">
        Aunque minoritaria, esta participaci&oacute;n corporativa de capital extranjero suele concentrarse en operaciones de alto valor, lo que contribuye a tensionar a&uacute;n m&aacute;s un mercado ya de por s&iacute; inaccesible para buena parte de la poblaci&oacute;n local. La <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/islas-aaland-paradigma-frenar-compra-masiva-casas-parte-extranjeros-ricos_1_11417193.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">creciente irrupci&oacute;n de compradores for&aacute;neos </a>en el mercado inmobiliario isle&ntilde;o, sobre todo por parte de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fondos de inversi&oacute;n y grandes propietarios</a>, ha exacerbado la crisis de la vivienda que arrastra Balears, con el consiguiente vaciamiento residencial de las principales ciudades. 
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el desfase entre los precios y lo que los compradores realmente pueden pagar tampoco deja de crecer. En Palma, durante el segundo semestre de 2025, esa brecha lleg&oacute; al 18%, seg&uacute;n el nuevo &Iacute;ndice de Negociaci&oacute;n de Fotocasa. El portal inmobiliario se&ntilde;ala que esta diferencia abre cierto margen para la negociaci&oacute;n, pero tambi&eacute;n confirma &ldquo;la gran distancia&rdquo; entre la realidad financiera de los compradores y las expectativas de los vendedores, como subraya su directora de Estudios, Mar&iacute;a Matos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En el mercado de la vivienda es habitual que la demanda busque precios m&aacute;s ajustados a su realidad financiera y que cuando la oferta no acompa&ntilde;a, la brecha se dispare. Ante este desfase, la principal forma de llegar a un acuerdo es a trav&eacute;s de la negociaci&oacute;n&rdquo;, se&ntilde;ala Matos.
    </p><p class="article-text">
        A nivel estatal, Palma es la segunda capital de provincia con mayor distorsi&oacute;n entre precios ofertados y buscados, tan solo por detr&aacute;s de Granada (22%) y por delante de Alicante (17%). Otras ciudades tensionadas &mdash;Murcia, M&aacute;laga, Oviedo o Las Palmas&mdash; tambi&eacute;n presentan diferencias superiores al 14%. En contraste, localidades como Pamplona (2%), Teruel (3%) o San Sebasti&aacute;n (4%) muestran una brecha significativamente menor, se&ntilde;al del distinto grado de presi&oacute;n al que se enfrentan sus mercados.
    </p><p class="article-text">
        En Balears, donde el salario medio y la capacidad de ahorro de las familias crecen mucho m&aacute;s lentamente que los precios de la vivienda, la combinaci&oacute;n de un mercado fuertemente internacionalizado -con compradores principalmente alemanes, brit&aacute;nicos y franceses-, la presencia creciente de inversores y un stock limitado de vivienda habitual conforman un escenario que dificulta cada vez m&aacute;s el acceso de los residentes a una vivienda digna y asequible.
    </p><p class="article-text">
        El atractivo tur&iacute;stico del archipi&eacute;lago mantiene al alza las expectativas de los compradores internacionales con mayor solvencia financiera, que ven en la compraventa de viviendas una inversi&oacute;n m&aacute;s que rentable al poder destinarlas al alquiler de temporada o por su revalorizaci&oacute;n futura, principalmente para quienes buscan lujo, exclusividad o un segundo hogar en un entorno privilegiado. De acuerdo a recientes datos publicados por el portal Idealista, Balears es, de hecho, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-provincia-mayor-concentracion-viviendas-lujo-ultralujo_1_12527466.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la provincia de Espa&ntilde;a con mayor concentraci&oacute;n de inmuebles de lujo</a>, con precios superiores al mill&oacute;n de euros, y de ultralujo, aquellas con precio superior a los tres millones de euros.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Dec 2025 10:27:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="116263" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="116263" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La presión internacional dispara el mercado balear desde 2007: una de cada tres viviendas, compradas por extranjeros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Compraventa,Inversiones,Burbuja inmobiliaria,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La bombolla balear no afluixa: el preu de l'habitatge de segona mà es dispara al novembre i supera els 400.000 euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/bombolla-balear-no-afluixa-preu-l-habitatge-segona-ma-dispara-novembre-i-supera-els-400-000-euros_1_12810315.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9364c824-378f-4c9a-908d-080515cb2c8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La bombolla balear no afluixa: el preu de l&#039;habitatge de segona mà es dispara al novembre i supera els 400.000 euros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'arxipèlag es consolida com la regió més cara d'Espanya per comprar una casa, amb el metre quadrat a 5.206 euros de mitjana, més del doble del preu mitjà estatal (2.420 euros/m2). El lloguer tampoc dóna treva i situa les illes com la segona comunitat amb el cost més elevat</p><p class="subtitle">Els 'propietaris fantasma' d'Airbnb: “Tinc una casa a Mallorca, però hi visc només quatre mesos a l'any”
</p></div><p class="article-text">
        El preu de l'habitatge a Balears torna a tensar-se i consolida l'arxip&egrave;lag com el territori m&eacute;s car d'Espanya per comprar una casa. Segons les dades de Fotocasa, el cost de l'habitatge de segona m&agrave; va pujar un 0,2% al novembre i es dispara un 14,8% interanual, fins a assolir els 5.206 euros per metre quadrat. Trad&uuml;it a un habitatge est&agrave;ndard de 80 metres, el preu mitj&agrave; ronda els 416.491 euros, una xifra que situa la compra fora de l'abast de bona part dels salaris illencs.
    </p><p class="article-text">
        L'escalada &eacute;s generalitzada: els preus pugen en 16 dels 17 municipis analitzats i en set d'ells ho fan per sobre del 20%, amb increments especialment significatius a Inca (42,9%), Manacor (34,1%) i Campos (31,9%). Nom&eacute;s Alc&uacute;dia registra una lleugera caiguda (-1,6%). A l'extrem oposat, Eivissa i Formentera continuen liderant els preus m&eacute;s voluminosos: Santa Eul&agrave;ria arriba als 8.666 &euro;/m2, seguida d'Eivissa (7.553 &euro;/m2) i Sant Josep (7.392 &euro;/m2).
    </p><p class="article-text">
        La pressi&oacute; no nom&eacute;s es reflecteix a les dades de Fotocasa. El portal pisos.com confirma la tend&egrave;ncia: Balears va registrar al novembre un preu mitj&agrave; de 5.114 &euro;/m2, un 5,17% m&eacute;s que fa un any. &Eacute;s la primera autonomia del pa&iacute;s, molt per sobre de Madrid (4.514 &euro;/m&sup2;) i m&eacute;s del doble del preu mitj&agrave; estatal (2.420 &euro;/m&sup2;).
    </p><p class="article-text">
        En el cas de Palma, aquesta continua situant-se entre les ciutats m&eacute;s cares del pa&iacute;s: amb 5.305 &euro;/m&sup2;, va ser al novembre la tercera capital de prov&iacute;ncia m&eacute;s costosa. Tot i aix&iacute;, va experimentar un t&egrave;nue ajust mensual (-0,06%) i un augment interanual del 4%.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Les compres, sostingudes pels inversors</strong></h2><p class="article-text">
        Els analistes del sector no veuen senyals de correcci&oacute; a curt termini. Ferran Font, director d'Estudis de pisos.com, alerta que el mercat espanyol continua tensionat per l'escassetat d'oferta, la concentraci&oacute; de la demanda en zones urbanes i la falta d'alternatives assequibles. &ldquo;Encara que el ritme de creixement ja no &eacute;s tan intens, no hi ha senyals de correcci&oacute; perqu&egrave; el desequilibri entre oferta i demanda continua sent profund&rdquo;, explica. Encara amb la lleugera relaxaci&oacute; dels tipus hipotecaris, afegeix, els bancs mantenen criteris &ldquo;prudents&rdquo; i exigeixen una capacitat financera que moltes llars no poden assumir.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, assenyala Font, les compravendes es sostenen gr&agrave;cies a compradors solvents i inversors, mentre que la compra del primer habitatge perd for&ccedil;a per la falta d'estalvi previ i els preus inassumibles. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El mercat de l'habitatge a Espanya continua mostrant una forta pressi&oacute; alcista en els preus&rdquo;, subratlla l'expert, qui assevera que &ldquo;la combinaci&oacute; d'escassetat d'habitatge disponible, concentraci&oacute; de la demanda en &agrave;rees urbanes i falta d'alternatives assequibles mant&eacute; els preus elevats i limita la capacitat d'acc&eacute;s, especialment els joves&rdquo;. Un estudi d'iAhorro publicat al setembre apuntava, de fet, que els joves de Balears<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/jovenes-balears-necesitan-30-anos-ahorro-comprar-vivienda_1_12571493.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> necessiten prop de 30 anys d'estalvi </a>del 20 % del seu salari per poder accedir a una hipoteca
    </p><p class="article-text">
        Per a Font, &ldquo;el gran repte continua sent l'oferta d'habitatge, ja que continua molt per sota de les necessitats reals del pa&iacute;s&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El lloguer tampoc d&oacute;na treva</strong></h2><p class="article-text">
        La tensi&oacute; tamb&eacute; es trasllada al lloguer. Balears va tancar novembre amb un preu mitj&agrave; de 19,1 &euro;/m2, un 9,1% m&eacute;s que fa un any, consolidant-se com la segona regi&oacute; m&eacute;s cara de l'Estat, nom&eacute;s darrere de Madrid (21 &euro;/m&sup2;). Encara que els &uacute;ltims mesos mostren una lleu correcci&oacute;, el mercat segueix disparat en bona part de les illes.
    </p><p class="article-text">
        Sant Antoni lidera les pujades interanuals amb un 20,6% (fins als 24,5 &euro;/m2), seguit de Llucmajor (16%) i Manacor (12,1%). A Palma, els lloguers van pujar un 7,3% i se situen en 18,2 &euro;/m2. Nom&eacute;s alguns municipis com Alc&uacute;dia (-6,5%) o Andratx (-3,7%) registren retrocessos.
    </p><p class="article-text">
        A nivell estatal, el lloguer puja un 9,9% interanual i assoleix els 14,6 &euro;/m2. L'encariment s'est&eacute;n a totes les comunitats aut&ograve;nomes, encara que Balears, Madrid i Catalunya continuen encap&ccedil;alant el r&agrave;nquing de preus m&eacute;s inaccessibles.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, el mercat segueix atrapat en la mateixa equaci&oacute;: m&eacute;s demanda que oferta, un parc d'habitatge tensionat i milers de llars &mdash;especialment joves i treballadors temporals&mdash; abocats a dedicar m&eacute;s del 40% del seu salari a l'habitatge o directament a renunciar a emancipar-se.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/bombolla-balear-no-afluixa-preu-l-habitatge-segona-ma-dispara-novembre-i-supera-els-400-000-euros_1_12810315.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Dec 2025 11:08:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9364c824-378f-4c9a-908d-080515cb2c8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="431379" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9364c824-378f-4c9a-908d-080515cb2c8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="431379" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La bombolla balear no afluixa: el preu de l'habitatge de segona mà es dispara al novembre i supera els 400.000 euros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9364c824-378f-4c9a-908d-080515cb2c8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Compraventa,Alquiler,Compras,Burbuja inmobiliaria,Mercado inmobiliario,Inmobiliarias,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La burbuja balear no afloja: el precio de la vivienda de segunda mano se dispara en noviembre y supera los 400.000 euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/burbuja-balear-no-afloja-precio-vivienda-segunda-mano-dispara-noviembre-supera-400-000-euros_1_12810118.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9364c824-378f-4c9a-908d-080515cb2c8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La burbuja balear no afloja: el precio de la vivienda de segunda mano se dispara en noviembre y supera los 400.000 euros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El archipiélago se consolida como la región más cara de España para comprar una casa, con el metro cuadrado a 5.206 euros de media, más del doble del precio medio estatal (2.420 euros/m2). El alquiler tampoco da tregua y sitúa a las islas como la segunda comunidad con el coste más elevado</p><p class="subtitle">Los 'caseros fantasma' de Airbnb: “Tengo una casa en Mallorca, pero vivo allí sólo cuatro meses al año”
</p></div><p class="article-text">
        El precio de la vivienda en Balears vuelve a tensarse y consolida al archipi&eacute;lago como el territorio m&aacute;s caro de Espa&ntilde;a para comprar una casa. Seg&uacute;n los datos de Fotocasa, el coste de la vivienda de segunda mano subi&oacute; un 0,2% en noviembre y se dispara un 14,8% interanual, hasta alcanzar los 5.206 euros por metro cuadrado. Traducido a una vivienda est&aacute;ndar de 80 metros, el precio medio ronda los 416.491 euros, una cifra que sit&uacute;a la compra fuera del alcance de buena parte de los salarios isle&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        La escalada es generalizada: los precios suben en 16 de los 17 municipios analizados y en siete de ellos lo hacen por encima del 20%, con incrementos especialmente significativos en Inca (42,9%), Manacor (34,1%) y Campos (31,9%). Solo Alc&uacute;dia registra una ligera ca&iacute;da (-1,6%). En el extremo opuesto, Eivissa y Formentera contin&uacute;an liderando los precios m&aacute;s abultados: Santa Eul&agrave;ria llega a los 8.666 &euro;/m2, seguida de Eivissa (7.553 &euro;/m2) y Sant Josep (7.392 &euro;/m2).
    </p><p class="article-text">
        La presi&oacute;n no solo se refleja en los datos de Fotocasa. El portal&nbsp;pisos.com confirma la tendencia: Balears registr&oacute; en noviembre un precio medio de 5.114 &euro;/m&sup2;, un 5,17% m&aacute;s que hace un a&ntilde;o. Es la primera autonom&iacute;a del pa&iacute;s, muy por encima de Madrid (4.514 &euro;/m&sup2;) y m&aacute;s del doble del precio medio estatal (2.420 &euro;/m&sup2;).
    </p><p class="article-text">
        En el caso de Palma, &eacute;sta contin&uacute;a situ&aacute;ndose entre las ciudades m&aacute;s caras del pa&iacute;s: con 5.305 &euro;/m&sup2;, fue en noviembre la tercera capital de provincia m&aacute;s costosa. Aun as&iacute;, experiment&oacute; un tenue ajuste mensual (-0,06%) y un aumento interanual del 4%.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Las compras, sostenidas por los inversores</strong></h2><p class="article-text">
        Los analistas del sector no ven se&ntilde;ales de correcci&oacute;n a corto plazo. Ferran Font, director de Estudios de&nbsp;pisos.com, alerta de que el mercado espa&ntilde;ol contin&uacute;a tensionado por la escasez de oferta, la concentraci&oacute;n de la demanda en zonas urbanas y la falta de alternativas asequibles. &ldquo;Aunque el ritmo de crecimiento ya no es tan intenso, no hay se&ntilde;ales de correcci&oacute;n porque el desequilibrio entre oferta y demanda contin&uacute;a siendo profundo&rdquo;, explica. Aun con la ligera relajaci&oacute;n de los tipos hipotecarios, a&ntilde;ade, los bancos mantienen criterios &ldquo;prudentes&rdquo; y exigen una capacidad financiera que muchos hogares no pueden asumir.
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, se&ntilde;ala Font, las compraventas se sostienen gracias a compradores solventes e inversores, mientras que la compra de primera vivienda pierde fuerza por la falta de ahorro previo y los precios inasumibles. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El mercado de la vivienda en Espa&ntilde;a sigue mostrando una fuerte presi&oacute;n alcista en los precios&rdquo;, subraya el experto, quien asevera que &ldquo;la combinaci&oacute;n de escasez de vivienda disponible, concentraci&oacute;n de la demanda en &aacute;reas urbanas y falta de alternativas asequibles mantiene los precios elevados y limita la capacidad de acceso, especialmente los j&oacute;venes&rdquo;. Un estudio de iAhorro publicado en septiembre apuntaba, de hecho, que los j&oacute;venes de Balears<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/jovenes-balears-necesitan-30-anos-ahorro-comprar-vivienda_1_12571493.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> necesitan cerca de 30 a&ntilde;os de ahorro </a>del 20 % de su salario para poder acceder a una hipoteca
    </p><p class="article-text">
        Para Font, &ldquo;el gran reto sigue siendo la oferta de vivienda, ya que contin&uacute;a muy por debajo de las necesidades reales del pa&iacute;s&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El alquiler tampoco da tregua</strong></h2><p class="article-text">
        La tensi&oacute;n tambi&eacute;n se traslada al alquiler. Balears cerr&oacute; noviembre con un precio medio de 19,1 &euro;/m&sup2;, un 9,1% m&aacute;s que hace un a&ntilde;o, consolid&aacute;ndose como la segunda regi&oacute;n m&aacute;s cara del Estado, solo por detr&aacute;s de Madrid (21 &euro;/m&sup2;). Aunque los &uacute;ltimos meses muestran una leve correcci&oacute;n, el mercado sigue disparado en buena parte de las islas.
    </p><p class="article-text">
        Sant Antoni lidera las subidas interanuales con un 20,6% (hasta los 24,5 &euro;/m2), seguido de Llucmajor (16%) y Manacor (12,1%). En Palma, los alquileres subieron un 7,3% y se sit&uacute;an en 18,2 &euro;/m&sup2;. Solo algunos municipios como Alc&uacute;dia (-6,5%) o Andratx (-3,7%) registran retrocesos.
    </p><p class="article-text">
        A nivel estatal, el alquiler sube un 9,9% interanual y alcanza los 14,6 &euro;/m&sup2;. El encarecimiento se extiende a todas las comunidades aut&oacute;nomas, aunque Balears, Madrid y Catalunya contin&uacute;an encabezando el ranking de precios m&aacute;s inaccesibles.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, el mercado sigue atrapado en la misma ecuaci&oacute;n: m&aacute;s demanda que oferta, un parque de vivienda tensionado y miles de hogares &mdash;especialmente j&oacute;venes y trabajadores temporales&mdash; abocados a dedicar m&aacute;s del 40% de su salario a la vivienda o directamente a renunciar a emanciparse.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/burbuja-balear-no-afloja-precio-vivienda-segunda-mano-dispara-noviembre-supera-400-000-euros_1_12810118.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Dec 2025 10:58:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9364c824-378f-4c9a-908d-080515cb2c8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="431379" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9364c824-378f-4c9a-908d-080515cb2c8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="431379" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La burbuja balear no afloja: el precio de la vivienda de segunda mano se dispara en noviembre y supera los 400.000 euros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9364c824-378f-4c9a-908d-080515cb2c8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Compraventa,Alquiler,Compras,Burbuja inmobiliaria,Mercado inmobiliario,Inmobiliarias,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Només el 13,6% dels habitatges en venda a Balears costa menys de 250.000 euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nomes-13-6-dels-habitatges-venda-balears-costa-menys-250-000-euros_1_12773386.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2d4b098a-2c7b-4385-964c-ac14e7236f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Només el 13,6% dels habitatges en venda a Balears costa menys de 250.000 euros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El preu d'un 67% està per sobre dels 500.000 euros, segons pisos.com</p><p class="subtitle">Balears supera el rècord de preu de compravenda d'habitatge assolit durant la bombolla immobiliària
</p></div><p class="article-text">
        Nom&eacute;s el 13,6% dels habitatges en venda a Balears tenen un preu inferior als 250.000 euros, segons pisos.com.
    </p><p class="article-text">
        El portal ha publicat aquest dilluns una an&agrave;lisi sobre la distribuci&oacute; de preus en el mercat de compravendes, que situa les Illes com la comunitat aut&ograve;noma amb els immobles m&eacute;s cars, amb un 67% d'ells per sobre dels 500.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        Igualment, a Balears l'11,3% dels habitatges costen menys de 150.000 euros; el 2,2% entre 150.000 i 250.000 euros; i el 19,1%, entre 250.000 i 500.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        A Palma, el 60,5% dels immobles en venda t&eacute; un preu de m&eacute;s de 500.000 euros, cosa que situa la ciutat com la segona capital de prov&iacute;ncia que concentra un major percentatge d'habitatges en aquesta franja de preus.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, a la capital balear el 13,5% dels pisos costen menys de 150.000 euros; el 2,1%, entre 150.000 i 250.000 euros; i el 23,9%, entre 250.000 i 500.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        A nivell nacional, el 28,6% dels habitatges en venda tenen un preu inferior als 150.000 euros, mentre que el 22,7% supera els 500.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        El director d'estudis de pisos.com, Ferran Font, ha assenyalat que prov&iacute;ncies com M&agrave;laga, Balears o Guip&uacute;zcoa combinen factors com l'atractiu tur&iacute;stic, la demanda internacional i, en alguns casos, una fiscalitat favorable que &ldquo;han disparat els preus fins a nivells que dificulten enormement l'acc&eacute;s a l'habitatge per a la poblaci&oacute; local&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, ha apuntat que la difer&egrave;ncia entre capitals &eacute;s cada vegada m&eacute;s pronunciada. &ldquo;Mentre a Sant Sebasti&agrave; o Palma resulta pr&agrave;cticament impossible trobar habitatge per menys de 250.000 euros, en ciutats com Zamora, Almeria o Lleida m&eacute;s de la meitat de l'oferta se situa per sota dels 150.000 euros&rdquo;, ha exposat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nomes-13-6-dels-habitatges-venda-balears-costa-menys-250-000-euros_1_12773386.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 17 Nov 2025 10:46:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2d4b098a-2c7b-4385-964c-ac14e7236f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="37776" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2d4b098a-2c7b-4385-964c-ac14e7236f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="37776" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Només el 13,6% dels habitatges en venda a Balears costa menys de 250.000 euros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2d4b098a-2c7b-4385-964c-ac14e7236f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Compraventa,Mercado inmobiliario,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Solo el 13,6% de las viviendas en venta en Balears cuesta menos de 250.000 euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/13-6-viviendas-venta-balears-cuesta-250-000-euros_1_12773310.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2d4b098a-2c7b-4385-964c-ac14e7236f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Solo el 13,6% de las viviendas en venta en Balears cuesta menos de 250.000 euros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El precio de un 67% está por encima de los 500.000 euros, según pisos.com</p><p class="subtitle">Balears supera el récord de precio de compra de vivienda alcanzado durante la burbuja inmobiliaria
</p></div><p class="article-text">
        Solo el 13,6% de las viviendas en venta en Balears tienen un precio inferior a los 250.000 euros, seg&uacute;n pisos.com.
    </p><p class="article-text">
        El portal ha publicado este lunes un an&aacute;lisis sobre la distribuci&oacute;n de precios en el mercado de compraventas, que sit&uacute;a las Islas como la comunidad aut&oacute;noma con los inmuebles m&aacute;s caros, con un 67% de ellos por encima de los 500.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        Igualmente, en Balears el 11,3% de las viviendas cuestan menos de 150.000 euros; el 2,2% entre 150.000 y 250.000 euros; y el 19,1%, entre 250.000 y 500.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        En Palma, el 60,5% de los inmuebles en venta tiene un precio de m&aacute;s de 500.000 euros, lo que sit&uacute;a la ciudad como la segunda capital de provincia que concentra un mayor porcentaje de viviendas en esta franja de precios.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, en la capital balear el 13,5% de los pisos cuestan menos de 150.000 euros; el 2,1%, entre 150.000 y 250.000 euros; y el 23,9%, entre 250.000 y 500.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        A nivel nacional, el 28,6% de las viviendas en venta tienen un precio inferior a los 150.000 euros, mientras que el 22,7% supera los 500.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        El director de estudios de pisos.com, Ferran Font, ha se&ntilde;alado que provincias como M&aacute;laga, Balears o Guip&uacute;zcoa combinan factores como el atractivo tur&iacute;stico, la demanda internacional y, en algunos casos, una fiscalidad favorable que &ldquo;han disparado los precios hasta niveles que dificultan enormemente el acceso a la vivienda para la poblaci&oacute;n local&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, ha apuntado que la diferencia entre capitales es cada vez m&aacute;s pronunciada. &ldquo;Mientras en San Sebasti&aacute;n o Palma resulta pr&aacute;cticamente imposible encontrar vivienda por menos de 250.000 euros, en ciudades como Zamora, Almer&iacute;a o Lleida m&aacute;s de la mitad de la oferta se sit&uacute;a por debajo de los 150.000 euros&rdquo;, ha expuesto.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/13-6-viviendas-venta-balears-cuesta-250-000-euros_1_12773310.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 17 Nov 2025 10:41:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2d4b098a-2c7b-4385-964c-ac14e7236f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="37776" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2d4b098a-2c7b-4385-964c-ac14e7236f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="37776" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Solo el 13,6% de las viviendas en venta en Balears cuesta menos de 250.000 euros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2d4b098a-2c7b-4385-964c-ac14e7236f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Compraventa,Mercado inmobiliario,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
