<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Masificación turística]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/masificacion-turistica/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Masificación turística]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1014350/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA["La violència és no poder accedir a un habitatge": els autors del 'manual d'acció' contra la turistificació es defensen]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/violencia-no-accedir-habitatge-els-autors-manual-d-accio-turistificacio-defensen_1_13367908.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/86a5e3fa-cfce-4fef-9971-1302dc5b3b49_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147040.jpg" width="1280" height="720" alt="&quot;La violència és no poder accedir a un habitatge&quot;: els autors del &#039;manual d&#039;acció&#039; contra la turistificació es defensen"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La plataforma balear 'Menys Turisme, Més Vida' respon a les crítiques rebudes per part del sector polític i empresarial: "Denunciem la violència de la destrucció del territori, de l'expulsió dels veïns i de veure com s'esgoten l'aigua i el sòl en benefici de les indústries turística i immobiliària"</p><p class="subtitle">"Fes-ho tu també!": un manual que anima a sabotar negocis turístics posa en alerta les administracions a Balears
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Denunciam la viol&egrave;ncia de la destrucci&oacute; del territori, de l'expulsi&oacute; dels ve&iuml;ns, de no poder accedir a un habitatge, de veure com s'esgoten l'aigua i el s&ograve;l en benefici de les ind&uacute;stries tur&iacute;stica i immobili&agrave;ria, que viuen de fer negoci amb un patrimoni que &eacute;s de tothom&rdquo;. La plataforma Menys Turisme, M&eacute;s Vida ha respost d'aquesta manera a la pol&egrave;mica suscitada per la difusi&oacute; d'un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hazlo-manual-anima-sabotear-negocios-turisticos-pone-alerta-administraciones-balears_1_13365272.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">manual d'acci&oacute; contra la turistificaci&oacute; </a>que proposa actuacions com fer pintades, bloquejar panys d'habitatges de lloguer tur&iacute;stic amb silicona o llan&ccedil;ar pintura contra determinats objectius relacionats amb el negoci tur&iacute;stic.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicat, l'organitzaci&oacute; emmarca aquestes accions en una llarga tradici&oacute; de mobilitzacions ecologistes i recorda com a precedents l'ocupaci&oacute; de sa Dragonera o les protestes contra projectes urban&iacute;stics a la costa mallorquina. &ldquo;No ens hem inventat res&rdquo;, subratllen, reivindicant l'acci&oacute; directa i la desobedi&egrave;ncia civil com a eines hist&ograve;riques dels moviments socials i de defensa del territori.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de les cr&iacute;tiques rebudes per part del sector pol&iacute;tic i empresarial -la Delegaci&oacute; del Govern espanyol adverteix que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat investigaran els fets que puguin ser constitutius d'infracci&oacute; o delicte, mentre que el Govern balear del PP considera que el manual &ldquo;incita a la viol&egrave;ncia&rdquo;-, l'entitat afirma que &ldquo;la viol&egrave;ncia &eacute;s executada des de dalt&rdquo; i assegura que mai no ha defensat la viol&egrave;ncia f&iacute;sica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No advocam per la viol&egrave;ncia; al contrari, la denunciam&rdquo;, sost&eacute;, abans d'enumerar com a formes de viol&egrave;ncia la destrucci&oacute; del territori, l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expulsi&oacute; de ve&iuml;ns per l'augment del preu de l'habitatge</a>, la impossibilitat d'accedir a un habitatge o la sobreexplotaci&oacute; dels recursos naturals. En aquest context, Menys Turisme defensa expressament una de les accions recollides en el manual en afirmar que &ldquo;fer pintades o posar silicona als panys d'habitatges de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/multa-59-500-euros-alquiler-turistico-ilegal-ibiza_1_13217455.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal </a>que incompleixen la llei no &eacute;s viol&egrave;ncia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La plataforma considera que la controv&egrave;rsia generada respon a una voluntat de &ldquo;tergiversar&rdquo; el contingut del document i de &ldquo;deslegitimar i dividir&rdquo; el moviment contra la massificaci&oacute; tur&iacute;stica. Segons explica, la publicaci&oacute; del manual pret&eacute;n orientar accions de protesta que, sost&eacute;, ja s'estaven produint, fent-ho des dels par&agrave;metres de &ldquo;l'acci&oacute; directa no violenta&rdquo;, tal com consta expressament en el manual.
    </p><p class="article-text">
        Els impulsors del text insisteixen, a m&eacute;s, que el document no est&agrave; vinculat a la manifestaci&oacute; convocada per al pr&ograve;xim 26 de juliol a Palma contra la massificaci&oacute; tur&iacute;stica, tot i que s&iacute; que fan una crida a participar en aquesta mobilitzaci&oacute;, que arribar&agrave; despr&eacute;s de la cadena humana celebrada el cap de setmana passat a Es Trenc i d'altres protestes desenvolupades durant els darrers mesos.
    </p><p class="article-text">
        Menys Turisme sost&eacute; que la publicaci&oacute; del manual respon a la &ldquo;nul&middot;la actuaci&oacute; institucional&rdquo; davant les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/malestar-turistificacion-elitizacion-turismo-avanzar-practica-servicio_1_10890473.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">conseq&uuml;&egrave;ncies de la turistificaci&oacute; </a>i assegura que, malgrat haver presentat propostes i haver reclamat di&agrave;leg, cap instituci&oacute; s'ha posat en contacte amb la plataforma despr&eacute;s de fer p&uacute;blic el seu llistat de demandes.
    </p><p class="article-text">
        La resposta arriba un dia despr&eacute;s que la Delegaci&oacute; del Govern a les Balears advert&iacute;s que les crides a causar danys en b&eacute;ns p&uacute;blics o privats &ldquo;no poden compartir-se ni justificar-se&rdquo;, tot i que va recon&egrave;ixer la legitimitat del debat social sobre l'impacte del turisme en l'acc&eacute;s a l'habitatge, la conviv&egrave;ncia i la sostenibilitat de l'arxip&egrave;lag.
    </p><p class="article-text">
        La difusi&oacute; del manual ha reobert el debat sobre els l&iacute;mits de la protesta en un moment de creixent contestaci&oacute; social al model tur&iacute;stic a les Balears. Els col&middot;lectius convocants sostenen que l'augment continuat del preu de l'habitatge, l'expulsi&oacute; de residents de nombrosos barris i la pressi&oacute; sobre el territori justifiquen intensificar les mobilitzacions, mentre que les administracions insisteixen que qualsevol reivindicaci&oacute; s'ha de desenvolupar dins el marc legal i sense causar danys a persones o b&eacute;ns.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Den&uacute;ncia per suposada pertinen&ccedil;a a grup criminal</strong></h2><p class="article-text">
        Per part seva, un bufet balear ha presentat una den&uacute;ncia penal en un jutjat de Palma contra 'Menys Turisme, M&eacute;s Vida' i Arran, a les quals atribueix presumptes delictes de pertinen&ccedil;a a grup criminal, coaccions agreujades, provocaci&oacute; als desordres p&uacute;blics i inducci&oacute; als danys arran de la difusi&oacute; del manual.
    </p><p class="article-text">
        El despatx sol&middot;licita a m&eacute;s la intervenci&oacute; de la Brigada Provincial d'Informaci&oacute; de la Policia Nacional per a investigar les recomanacions contingudes en el document sobre t&egrave;cniques de contravigilancia, ocultaci&oacute; del rostre i &uacute;s de disfresses durant les accions de protesta. Segons el parer de la signatura, aquestes indicacions evidencien una planificaci&oacute; d'actuacions dirigides a intimidar a empresaris, immobili&agrave;ries i propietaris.
    </p><p class="article-text">
        En l'escrit, recollit per Europa Press, el bufet sost&eacute; que les actuacions promogudes pel manual excedeixen l'exercici leg&iacute;tim del dret de manifestaci&oacute; i les equip&eacute;s a &ldquo;t&agrave;ctiques coercitives t&iacute;piques de la kale borroka de carrer&rdquo;, en considerar que busquen acoquinar a empreses i particulars que desenvolupen una activitat econ&ograve;mica l&iacute;cita.
    </p><p class="article-text">
        El despatx rebutja aix&iacute; mateix l'argument que l'emerg&egrave;ncia residencial tingui el seu origen en l'activitat tur&iacute;stica. En el seu lloc, atribueix la reducci&oacute; de l'oferta de lloguer residencial a la &ldquo;extrema inseguretat jur&iacute;dica&rdquo; derivada de la inquiocupaci&oacute;n, una tesi que ja va defensar setmanes enrere amb la presentaci&oacute; en el Parlament d'una proposici&oacute; legislativa per a endurir la resposta enfront d'aquest fenomen.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/violencia-no-accedir-habitatge-els-autors-manual-d-accio-turistificacio-defensen_1_13367908.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Jul 2026 10:10:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/86a5e3fa-cfce-4fef-9971-1302dc5b3b49_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147040.jpg" length="188210" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/86a5e3fa-cfce-4fef-9971-1302dc5b3b49_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147040.jpg" type="image/jpeg" fileSize="188210" width="1280" height="720"/>
      <media:title><![CDATA["La violència és no poder accedir a un habitatge": els autors del 'manual d'acció' contra la turistificació es defensen]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/86a5e3fa-cfce-4fef-9971-1302dc5b3b49_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147040.jpg" width="1280" height="720"/>
      <media:keywords><![CDATA[Protestas,Protestas sociales,Protestas ciudadanas,Turistificación,Masificación turística,Turismo,Alquiler turístico,Pisos turísticos,Viviendas vacacionales,Gentrificación,Desobediencia civil,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Violencia es no poder acceder a una vivienda": los autores del 'manual de acción' contra la turistificación se defienden]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/violencia-no-acceder-vivienda-autores-manual-actuaciones-turistificacion-defienden_1_13367685.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/86a5e3fa-cfce-4fef-9971-1302dc5b3b49_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147040.jpg" width="1280" height="720" alt="&quot;Violencia es no poder acceder a una vivienda&quot;: los autores del &#039;manual de acción&#039; contra la turistificación se defienden"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La plataforma balear 'Menys Turisme, Més Vida' responde a las críticas recibidas por parte del sector político y empresarial: "Denunciamos la violencia de la destrucción del territorio, de la expulsión de los vecinos y de ver cómo se agotan el agua y el suelo en beneficio de las industrias turística e inmobiliaria"</p><p class="subtitle">“¡Hazlo tú también!”: un manual que anima a sabotear negocios turísticos pone en alerta a las administraciones en Balears
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Denunciamos la violencia de la destrucci&oacute;n del territorio, de la expulsi&oacute;n de los vecinos, de no poder acceder a una vivienda, de ver c&oacute;mo se agotan el agua y el suelo en beneficio de las industrias tur&iacute;stica e inmobiliaria, que viven de hacer negocio con un patrimonio que es de todos&rdquo;. La plataforma 'Menys Turisme, M&eacute;s Vida' ha respondido de este modo a la pol&eacute;mica suscitada por la difusi&oacute;n de un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hazlo-manual-anima-sabotear-negocios-turisticos-pone-alerta-administraciones-balears_1_13365272.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">manual de acci&oacute;n contra la turistificaci&oacute;n </a>que propone actuaciones como realizar pintadas, bloquear cerraduras de viviendas de alquiler tur&iacute;stico con silicona o lanzar pintura contra determinados objetivos relacionados con el negocio tur&iacute;stica. 
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado, la organizaci&oacute;n enmarca estas acciones en una larga tradici&oacute;n de movilizaciones ecologistas y recuerda como precedentes la ocupaci&oacute;n de sa Dragonera o las protestas contra proyectos urban&iacute;sticos en la costa mallorquina. &ldquo;No nos hemos inventado nada&rdquo;, subrayan, reivindicando la acci&oacute;n directa y la desobediencia civil como herramientas hist&oacute;ricas de los movimientos sociales y de defensa del territorio.
    </p><p class="article-text">
        Tras las cr&iacute;ticas recibidas por parte del sector pol&iacute;tico y empresarial -la Delegaci&oacute;n del Gobierno advierte de que las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado investigar&aacute;n los hechos que puedan ser constitutivos de infracci&oacute;n o delito, mientras que el Govern balear del PP considera que el manual &ldquo;incita a la violencia&rdquo;-, la entidad afirma que &ldquo;la violencia&rdquo; es ejecutada desde arriba&ldquo; y asegura que nunca ha defendido la violencia f&iacute;sica. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No abogamos por la violencia; al contrario, la denunciamos&rdquo;, sostiene, antes de enumerar como formas de violencia la destrucci&oacute;n del territorio, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expulsi&oacute;n de vecinos por el aumento del precio de la vivienda</a>, la imposibilidad de acceder a un hogar o la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/trenc-vedra-zonas-paradisiacas-llenas-turistas-cuentan-regulacion-culpa-ley-pp_1_13336625.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sobreexplotaci&oacute;n de los recursos naturales</a>. En ese contexto, Menys Turisme defiende expresamente una de las acciones recogidas en el manual al afirmar que &ldquo;hacer pintadas o poner silicona en las cerraduras de viviendas de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/multa-59-500-euros-alquiler-turistico-ilegal-ibiza_1_13217455.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">alquiler tur&iacute;stico ilegal </a>que incumplen la ley no es violencia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La plataforma considera que la controversia generada responde a una voluntad de &ldquo;tergiversar&rdquo; el contenido del documento y de &ldquo;deslegitimar y dividir&rdquo; al movimiento contra la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica. Seg&uacute;n explica, la publicaci&oacute;n del manual pretende orientar acciones de protesta que, sostiene, ya se estaban produciendo, haci&eacute;ndolo desde par&aacute;metros de &ldquo;acci&oacute;n directa no violenta&rdquo;, tal como consta expresamente en el manual.
    </p><p class="article-text">
        Los impulsores del texto insisten adem&aacute;s en que el documento no est&aacute; vinculado a la manifestaci&oacute;n convocada para el pr&oacute;ximo 26 de julio en Palma contra la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica, aunque s&iacute; llaman a participar en esa movilizaci&oacute;n, que llegar&aacute; despu&eacute;s de la cadena humana celebrada el pasado fin de semana en Es Trenc y de otras protestas desarrolladas en los &uacute;ltimos meses.
    </p><p class="article-text">
        Menys Turisme sostiene que la publicaci&oacute;n del manual responde a la &ldquo;nula actuaci&oacute;n institucional&rdquo; frente a las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/malestar-turistificacion-elitizacion-turismo-avanzar-practica-servicio_1_10890473.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">consecuencias de la turistificaci&oacute;n </a>y asegura que, pese a haber presentado propuestas y reclamado di&aacute;logo, ninguna instituci&oacute;n se ha puesto en contacto con la plataforma tras hacer p&uacute;blico su listado de demandas.
    </p><p class="article-text">
        La respuesta llega un d&iacute;a despu&eacute;s de que la Delegaci&oacute;n del Gobierno en Balears advirtiera de que los llamamientos a causar da&ntilde;os en bienes p&uacute;blicos o privados &ldquo;no pueden compartirse ni justificarse&rdquo;, aunque reconoci&oacute; la legitimidad del debate social sobre el impacto del turismo en el acceso a la vivienda, la convivencia y la sostenibilidad del archipi&eacute;lago.
    </p><p class="article-text">
        La difusi&oacute;n del manual ha reavivado el debate sobre los l&iacute;mites de la protesta en un momento de creciente contestaci&oacute;n social al modelo tur&iacute;stico en Balears. Los colectivos convocantes sostienen que el aumento continuado del precio de la vivienda, la expulsi&oacute;n de residentes de numerosos barrios y la presi&oacute;n sobre el territorio justifican intensificar las movilizaciones, mientras las administraciones insisten en que cualquier reivindicaci&oacute;n debe desarrollarse dentro del marco legal y sin causar da&ntilde;os a personas o bienes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Denuncia por supuesta pertenencia a grupo criminal</strong></h2><p class="article-text">
        Por su parte, un bufete balear ha presentado una denuncia penal en un juzgado de Palma contra 'Menys Turisme, M&eacute;s Vida' y Arran, a las que atribuye presuntos delitos de pertenencia a grupo criminal, coacciones agravadas, provocaci&oacute;n a los des&oacute;rdenes p&uacute;blicos e inducci&oacute;n a los da&ntilde;os a ra&iacute;z de la difusi&oacute;n del manual. 
    </p><p class="article-text">
        El despacho solicita adem&aacute;s la intervenci&oacute;n de la Brigada Provincial de Informaci&oacute;n de la Polic&iacute;a Nacional para investigar las recomendaciones contenidas en el documento sobre t&eacute;cnicas de contravigilancia, ocultaci&oacute;n del rostro y uso de disfraces durante las acciones de protesta. A juicio de la firma, estas indicaciones evidencian una planificaci&oacute;n de actuaciones dirigidas a intimidar a empresarios, inmobiliarias y propietarios. 
    </p><p class="article-text">
        En el escrito, recogido por Europa Press, el bufete sostiene que las actuaciones promovidas por el manual exceden el ejercicio leg&iacute;timo del derecho de manifestaci&oacute;n y las equipara a &ldquo;t&aacute;cticas coercitivas t&iacute;picas de la kale borroka callejera&rdquo;, al considerar que buscan amedrentar a empresas y particulares que desarrollan una actividad econ&oacute;mica l&iacute;cita. 
    </p><p class="article-text">
        El despacho rechaza asimismo el argumento de que la emergencia habitacional tenga su origen en la actividad tur&iacute;stica. En su lugar, atribuye la reducci&oacute;n de la oferta de alquiler residencial a la &ldquo;extrema inseguridad jur&iacute;dica&rdquo; derivada de la inquiocupaci&oacute;n, una tesis que ya defendi&oacute; semanas atr&aacute;s con la presentaci&oacute;n en el Parlament de una proposici&oacute;n legislativa para endurecer la respuesta frente a este fen&oacute;meno. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/violencia-no-acceder-vivienda-autores-manual-actuaciones-turistificacion-defienden_1_13367685.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Jul 2026 10:00:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/86a5e3fa-cfce-4fef-9971-1302dc5b3b49_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147040.jpg" length="188210" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/86a5e3fa-cfce-4fef-9971-1302dc5b3b49_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147040.jpg" type="image/jpeg" fileSize="188210" width="1280" height="720"/>
      <media:title><![CDATA["Violencia es no poder acceder a una vivienda": los autores del 'manual de acción' contra la turistificación se defienden]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/86a5e3fa-cfce-4fef-9971-1302dc5b3b49_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147040.jpg" width="1280" height="720"/>
      <media:keywords><![CDATA[Protestas,Protestas sociales,Protestas ciudadanas,Turistificación,Masificación turística,Turismo,Alquiler turístico,Pisos turísticos,Viviendas vacacionales,Gentrificación,Desobediencia civil,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Fes-ho tu també!": un manual que anima a sabotatge d'empreses turístiques posa en alerta les administracions a les Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fes-ho-tambe-manual-anima-sabotatge-d-empreses-turistiques-posa-alerta-les-administracions-les-balears_1_13365935.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b1033461-c589-4332-889e-c90f3c7e1452_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146969.jpg" width="1469" height="826" alt="&quot;Fes-ho tu també!&quot;: un manual que anima a sabotatge d&#039;empreses turístiques posa en alerta les administracions a les Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En un context de creixent malestar social per l'encariment de l'habitatge, la turistificació i la pressió sobre els recursos naturals, la plataforma Menys Turisme, Més Vida defensa l'acció directa no violenta en forma de pintades i bloquejos de panys. El Govern del PP ho titlla de "manual d'instruccions de kale borroka turística"</p><p class="subtitle">Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: “Això s'ha tornat infernal”
</p></div><p class="article-text">
        La Delegaci&oacute; del Govern a les Balears ha advertit que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat investigaran els fets que puguin ser constitutius d'infracci&oacute; o delicte despr&eacute;s de la difusi&oacute; d'un manual que, des de l'acci&oacute; no violenta, anima a sabotatge d'habitatges vacances, immobili&agrave;ries i altres negocis vinculats al turisme. 
    </p><p class="article-text">
        En un context de creixent malestar social per l'encariment de l'habitatge, la turistificaci&oacute; i la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trenc-i-vedra-les-zones-paradisiaques-plenes-turistes-tenen-menys-regulacio-per-culpa-d-llei-pp_1_13337108.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pressi&oacute; sobre els recursos naturals</a>, el document, distribu&iuml;t per la plataforma Menys Turisme, M&eacute;s Vida com a avantsala de la manifestaci&oacute; convocada per al pr&ograve;xim 26 de juliol, proposa des de pintades i bloquejos de panys fins a recomanacions per evitar ser identificats durant les accions. &ldquo;Justifiquem i defensem l'acci&oacute; directa no violenta contra un sistema que ens ofega&rdquo;, assevera el manual.
    </p><p class="article-text">
        En els &uacute;ltims anys, desenes de milers de persones han sortit als carrers per denunciar un model econ&ograve;mic que, assenyalen, ha disparat el preu de l'habitatge, ha expulsat residents de nombrosos barris i ha intensificat la pressi&oacute; sobre els recursos naturals i els serveis p&uacute;blics. La mateixa plataforma convocant <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/menys-turisme-mes-vida-demana-reduir-places-turistiques-i-talls-d-aigua-grans-consumidors-epoca-sequera_1_13354963.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">defensa un decreixement tur&iacute;stic i reclama mesures com reduir les places tur&iacute;stiques</a>, limitar els vols o restringir la compra especulativa d'habitatges. 
    </p><p class="article-text">
        En aquest escenari, la Delegaci&oacute; del Govern ha llan&ccedil;at un comunicat en qu&egrave; apel&middot;la a distingir entre la legitimitat de les reivindicacions i els m&egrave;todes emprats. &ldquo;Som plenament conscients de la preocupaci&oacute; existent en la societat balear per l'impacte del model tur&iacute;stic sobre l'acc&eacute;s a l'habitatge, la conviv&egrave;ncia i la sostenibilitat de les nostres illes. Es tracta d'un debat leg&iacute;tim que mereix respostes des de les institucions i el di&agrave;leg democr&agrave;tic&rdquo;, assenyala.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, afegeix que &ldquo;no poden compartir-se ni justificar-se les crides a causar danys en b&eacute;ns p&uacute;blics o privats ni a desenvolupar accions que excedeixin l'exercici pac&iacute;fic del dret de protesta&rdquo;. A parer de la instituci&oacute;, &ldquo;les reivindicacions socials guanyen for&ccedil;a quan s'expressen de forma c&iacute;vica i respectuosa amb els drets dels altres&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El cartell dif&oacute;s a les xarxes socials identifica com a objectius de les accions habitatges de lloguer tur&iacute;stic, immobili&agrave;ries, negocis que considera &ldquo;gentrificadors&rdquo; i cartells de la Federaci&oacute; Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM). Tamb&eacute; aconsella planificar les actuacions, controlar la pres&egrave;ncia de c&agrave;meres de seguretat, ocultar la cara i altres trets identificatius i repartir funcions entre els participants. En l&iacute;nia similar, <a href="https://www.eldiario.es/madrid/somos/madrid-amanece-cajetines-saboteados-pintadas-150-pisos-turisticos-tendremos_1_13293135.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">habitatges tur&iacute;stics de Madrid es van despertar recentment amb caixetins sabotejats i grafits </a>en contra de la turistificaci&oacute; dels barris.  
    </p><p class="article-text">
        Davant d'aix&ograve;, la Delegaci&oacute; del Govern subratlla que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat &ldquo;actuaran, en el marc de les seves compet&egrave;ncies, per garantir l'exercici dels drets i llibertats de tota la ciutadania, protegir les persones i els b&eacute;ns i investigar aquells fets que poguessin ser constitutius d'infracci&oacute; o delicte&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Govern d'Espanya conclou reiterant el seu comprom&iacute;s amb un model tur&iacute;stic &ldquo;m&eacute;s sostenible, compatible amb el dret a l'habitatge, l'ocupaci&oacute; de qualitat i la protecci&oacute; del territori, sempre des del respecte a l'Estat de dret i a la conviv&egrave;ncia democr&agrave;tica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Les Balears s'ha consolidat com un dels territoris on m&eacute;s s'encareix l'acc&eacute;s a l'habitatge en un context de forta pressi&oacute; del mercat i escassetat d'oferta. Trobar una habitaci&oacute; assequible s'ha convertit en una carrera impossible en una comunitat on els lloguers no deixen de disparar-se i on moltes fam&iacute;lies destinen gran part del seu sou &uacute;nicament a pagar un sostre.
    </p><p class="article-text">
        A Palma, els residents de la capital balear han de destinar gaireb&eacute; el 70% del seu salari brut mensual al lloguer d'un habitatge mitj&agrave; de 90 metres quadrats, el preu del qual arriba als 1.767 euros al mes, segons les &uacute;ltimes dades publicades per pisos.com. Mentre els preus continuen marcant m&agrave;xims hist&ograve;rics i accedir a un pis resulta inabastable per a &agrave;mplies capes de la poblaci&oacute;, centenars de persones -moltes d'elles treballadores- s'han vist abocades a viure aclaparades en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-infern-dels-trasters-policia-lloga-il-legalment-persones-vulnerables-no-vull-acabar-carrer_1_12474097.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infravivendes</a>, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-preus-l-habitatge-amunteguen-desenes-families-caravanes-palma-estem-com-animals_1_11679558.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanes </a>i edificis abandonats.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Un manual d'instruccions de kale borroka tur&iacute;stica&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Per la seva banda, el conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauz&aacute;, ha expressat la seva &ldquo;condemna absoluta&rdquo; davant el manual d'acci&oacute; contra la turistificaci&oacute; dif&oacute;s per la plataforma 'Menys turisme m&eacute;s vida', que ha qualificat com a &ldquo;manual d'instruccions de kale borroka tur&iacute;stica&rdquo;. &ldquo;No podem tolerar aquest missatge, aquesta incitaci&oacute; a la viol&egrave;ncia i anar en contra de l'empresa privada&rdquo;, ha declarat, asseverant que les patronals podrien adoptar accions legals al respecte i que els serveis jur&iacute;dics de l'administraci&oacute; ho estan valorant.
    </p><p class="article-text">
        Bauz&aacute;, qui ha recordat que fa al voltant d'un any ja van fer pintades a la seva Conselleria i van cremar imatges d'empresaris i pol&iacute;tics, entre ells la presidenta del Govern, Marga Prohens, o el propi conseller, ha assegurat que, si en algun moment es produeixen accions que vagin en contra de la seva integritat o de l'edifici, estan &ldquo;disposats a denunciar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El conseller ha expressat el seu respecte per les manifestacions o protestes que es duguin a terme &ldquo;des de la toler&agrave;ncia&rdquo; i ha reiterat el seu &ldquo;rebuig absolut&rdquo; a &ldquo;aquesta incitaci&oacute; a la viol&egrave;ncia&rdquo;. Aix&iacute; mateix, ha assenyalat que els sindicats es &ldquo;manifestaran pac&iacute;ficament&rdquo; juntament amb 'Menys turisme m&eacute;s vida', asseverant que &ldquo;aquests companys de viatge no s&oacute;n bons&rdquo;, en al&middot;lusi&oacute; a aquesta plataforma. &ldquo;S&eacute; que hi ha col&middot;lectius com sindicats que des d'una discrep&agrave;ncia amb el Govern es manifestaran pac&iacute;ficament i no podem fer m&eacute;s que respectar-ho i prendre nota&rdquo;, ha manifestat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fes-ho-tambe-manual-anima-sabotatge-d-empreses-turistiques-posa-alerta-les-administracions-les-balears_1_13365935.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jul 2026 14:08:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b1033461-c589-4332-889e-c90f3c7e1452_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146969.jpg" length="373782" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b1033461-c589-4332-889e-c90f3c7e1452_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146969.jpg" type="image/jpeg" fileSize="373782" width="1469" height="826"/>
      <media:title><![CDATA["Fes-ho tu també!": un manual que anima a sabotatge d'empreses turístiques posa en alerta les administracions a les Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b1033461-c589-4332-889e-c90f3c7e1452_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146969.jpg" width="1469" height="826"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Pisos turísticos,Viviendas vacacionales,Gentrificación,Especulación inmobiliaria,Mercado inmobiliario,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["¡Hazlo tú también!": un manual que anima a sabotear negocios turísticos pone en alerta a las administraciones en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hazlo-manual-anima-sabotear-negocios-turisticos-pone-alerta-administraciones-balears_1_13365272.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b1033461-c589-4332-889e-c90f3c7e1452_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146969.jpg" width="1469" height="826" alt="&quot;¡Hazlo tú también!&quot;: un manual que anima a sabotear negocios turísticos pone en alerta a las administraciones en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En un contexto de creciente malestar social por el encarecimiento de la vivienda, la turistización y la presión sobre los recursos naturales, la plataforma Menys Turisme, Més Vida defiende la acción directa no violenta en forma de pintadas y bloqueos de cerraduras. El Govern del PP lo tacha de "manual de instrucciones de kale borroka turistica"</p><p class="subtitle">Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: “Esto se ha vuelto infernal”
</p></div><p class="article-text">
        La Delegaci&oacute;n del Gobierno en Balears ha advertido de que las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado investigar&aacute;n los hechos que puedan ser constitutivos de infracci&oacute;n o delito tras la difusi&oacute;n de un manual que, desde la acci&oacute;n no violenta, anima a sabotear viviendas vacacionales, inmobiliarias y otros negocios vinculados al turismo. 
    </p><p class="article-text">
        En un contexto de creciente malestar social por el encarecimiento de la vivienda, la turistizaci&oacute;n y la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/trenc-vedra-zonas-paradisiacas-llenas-turistas-cuentan-regulacion-culpa-ley-pp_1_13336625.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">presi&oacute;n sobre los recursos naturales</a>, el documento, distribuido por la plataforma Menys Turisme, M&eacute;s Vida como antesala de la manifestaci&oacute;n convocada para el pr&oacute;ximo 26 de julio, propone desde pintadas y bloqueos de cerraduras hasta recomendaciones para evitar ser identificados durante las acciones. &ldquo;Justificamos y defendemos la acci&oacute;n directa no violenta contra un sistema que nos ahoga&rdquo;, asevera el manual.
    </p><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, decenas de miles de personas han salido a las calles para denunciar un modelo econ&oacute;mico que, se&ntilde;alan, ha disparado el precio de la vivienda, ha expulsado a residentes de numerosos barrios y ha intensificado la presi&oacute;n sobre los recursos naturales y los servicios p&uacute;blicos. La propia plataforma convocante <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/menys-turisme-mes-vida-pide-reducir-plazas-turisticas-cortes-agua-grandes-consumidores-epoca-sequia_1_13354916.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">defiende un decrecimiento tur&iacute;stico y reclama medidas como reducir las plazas tur&iacute;sticas</a>, limitar los vuelos o restringir la compra especulativa de viviendas. 
    </p><p class="article-text">
        En este escenario, la Delegaci&oacute;n del Gobierno ha lanzado un comunicado en el que apela a distinguir entre la legitimidad de las reivindicaciones y los m&eacute;todos empleados. &ldquo;Somos plenamente conscientes de la preocupaci&oacute;n existente en la sociedad balear por el impacto del modelo tur&iacute;stico sobre el acceso a la vivienda, la convivencia y la sostenibilidad de nuestras islas. Se trata de un debate leg&iacute;timo que merece respuestas desde las instituciones y el di&aacute;logo democr&aacute;tico&rdquo;, se&ntilde;ala.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, a&ntilde;ade que &ldquo;no pueden compartirse ni justificarse los llamamientos a causar da&ntilde;os en bienes p&uacute;blicos o privados ni a desarrollar acciones que excedan el ejercicio pac&iacute;fico del derecho de protesta&rdquo;. A juicio de la instituci&oacute;n, &ldquo;las reivindicaciones sociales ganan fuerza cuando se expresan de forma c&iacute;vica y respetuosa con los derechos de los dem&aacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El cartel difundido en redes sociales identifica como objetivos de las acciones viviendas de alquiler tur&iacute;stico, inmobiliarias, negocios que considera &ldquo;gentrificadores&rdquo; y carteles de la Federaci&oacute;n Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM). Tambi&eacute;n aconseja planificar las actuaciones, controlar la presencia de c&aacute;maras de seguridad, ocultar el rostro y otros rasgos identificativos y repartir funciones entre los participantes. En l&iacute;nea similar, <a href="https://www.eldiario.es/madrid/somos/madrid-amanece-cajetines-saboteados-pintadas-150-pisos-turisticos-tendremos_1_13293135.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">viviendas tur&iacute;sticas de Madrid amanecieron recientemente con cajetines saboteados y graffitis </a>en contra de la turistificaci&oacute;n de las barriadas.  
    </p><p class="article-text">
        Ante ello, la Delegaci&oacute;n del Gobierno subraya que las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado &ldquo;actuar&aacute;n, en el marco de sus competencias, para garantizar el ejercicio de los derechos y libertades de toda la ciudadan&iacute;a, proteger a las personas y los bienes e investigar aquellos hechos que pudieran ser constitutivos de infracci&oacute;n o delito&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Gobierno de Espa&ntilde;a concluye reiterando su compromiso con un modelo tur&iacute;stico &ldquo;m&aacute;s sostenible, compatible con el derecho a la vivienda, el empleo de calidad y la protecci&oacute;n del territorio, siempre desde el respeto al Estado de derecho y a la convivencia democr&aacute;tica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Balears se ha consolidado como uno de los territorios donde m&aacute;s se encarece el acceso a la vivienda en un contexto de fuerte presi&oacute;n del mercado y escasez de oferta. Encontrar una habitaci&oacute;n asequible se ha convertido en una carrera imposible en una comunidad en la que donde los alquileres no dejan de dispararse y en la que muchas familias destinan gran parte de su sueldo &uacute;nicamente a pagar un techo.
    </p><p class="article-text">
        En Palma, los residentes de la capital balear deben destinar casi el 70% de su salario bruto mensual al alquiler de una vivienda media de 90 metros cuadrados, cuyo precio alcanza los 1.767 euros al mes, seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos publicados por pisos.com. Mientras los precios contin&uacute;an marcando m&aacute;ximos hist&oacute;ricos y acceder a un piso resulta inalcanzable para amplias capas de la poblaci&oacute;n, centenares de personas -muchas de ellas trabajadoras- se han visto abocadas a vivir hacinadas en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/infierno-trasteros-policia-alquila-ilegalmente-personas-vulnerables-no-quiero-acabar-calle_1_12470630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infraviviendas</a>, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-vivienda-hacinan-decenas-familias-caravanas-palma-animales_1_11674442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanas </a>y edificios abandonados.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Un manual de instrucciones de kale borroka tur&iacute;stica&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Por su parte, el conseller de Turismo, Cultura y Deportes, Jaume Bauz&aacute;, ha expresado su &ldquo;condena absoluta&rdquo; ante el manual de acci&oacute;n contra la turistificaci&oacute;n difundido por la plataforma 'Menys turisme m&eacute;s vida', que ha calificado como &ldquo;manual de instrucciones de kale borroka turistica&rdquo;. &ldquo;No podemos tolerar este mensaje, este incitar a la violencia e ir en contra de la empresa privada&rdquo;, ha declarado, aseverando que las patronales podr&iacute;an adoptar acciones legales al respecto y que los servicios jur&iacute;dicos de la administraci&oacute;n lo est&aacute;n valorando.
    </p><p class="article-text">
        Bauz&aacute;, quien ha recordado que hace alrededor de un a&ntilde;o ya hicieron pintadas en su Conselleria y quemaron im&aacute;genes de empresarios y pol&iacute;ticos, entre ellos la presidenta del Govern, Marga Prohens, o el propio conseller, ha asegurado que, si en alg&uacute;n momento se producen acciones que vayan en contra de su integridad o del edificio, est&aacute;n &ldquo;dispuestos a denunciar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El conseller ha exoresado su respeto por las manifestaciones o protestas que se lleven a cabo &ldquo;desde la tolerancia&rdquo; y ha reiterado su &ldquo;rechazo absoluto&rdquo; a &ldquo;esta incitaci&oacute;n a la violencia&rdquo;. Asimismo, ha se&ntilde;alado que los sindicatos se &ldquo;manifestar&aacute;n pac&iacute;ficamente&rdquo; junto a 'Menys turisme m&eacute;s vida', aseverando que &ldquo;estos compa&ntilde;eros de viaje no son buenos&rdquo;, en alusi&oacute;n a esta plataforma. &ldquo;S&eacute; que hay colectivos como sindicatos que desde una discrepancia con el Govern se manifestar&aacute;n pac&iacute;ficamente y no podemos hacer m&aacute;s que respetarlo y tomar nota&rdquo;, ha manifestado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hazlo-manual-anima-sabotear-negocios-turisticos-pone-alerta-administraciones-balears_1_13365272.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jul 2026 12:32:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b1033461-c589-4332-889e-c90f3c7e1452_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146969.jpg" length="373782" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b1033461-c589-4332-889e-c90f3c7e1452_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146969.jpg" type="image/jpeg" fileSize="373782" width="1469" height="826"/>
      <media:title><![CDATA["¡Hazlo tú también!": un manual que anima a sabotear negocios turísticos pone en alerta a las administraciones en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b1033461-c589-4332-889e-c90f3c7e1452_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146969.jpg" width="1469" height="826"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Pisos turísticos,Viviendas vacacionales,Gentrificación,Especulación inmobiliaria,Mercado inmobiliario,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La masificación de la montaña dispara los rescates: “Hay gente que sube al Aneto en zapatillas de correr y pantalón corto”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/masificacion-montana-dispara-rescates-hay-gente-sube-aneto-zapatillas-correr-pantalon-corto_1_13362109.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d0293fef-96f9-4cb5-8187-40bff03e4e4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La masificación de la montaña dispara los rescates: “Hay gente que sube al Aneto en zapatillas de correr y pantalón corto”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La ampliación de las temporadas estivales, excursionistas inexpertos, poco preparados o en busca de una foto, junto al mero hecho estadístico de que cada vez más gente sale a la montaña provoca un aumento del 30% de las intervenciones de los especialistas en una década</p><p class="subtitle">La desaparición de la cruz del Aneto agita el debate en la montaña: “El cristianismo procura dejar su marca en las cumbres”</p></div><p class="article-text">
        En las &uacute;ltimas tres semanas los Grupos de Rescate Especial de Intervenci&oacute;n en Monta&ntilde;a de la Guardia Civil &mdash;los GREIM&mdash; han rescatado a m&aacute;s de 60 personas, que hab&iacute;an sufrido <a href="https://www.eldiario.es/asturias/guardia-civil-asturias-leon-rescatan-tres-montaneros-picos-europa-medio-intensa-niebla_1_13221361.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">percances diversos en la monta&ntilde;a</a>, con picos de hasta 20 rescates en un d&iacute;a. La temporada estival monta&ntilde;era ha comenzado y, con ella, la masificaci&oacute;n de las cumbres, las <a href="https://www.eldiario.es/la-rioja/imprudencia-pico-san-lorenzo-primera-persona-peor-situacion-he-encontrado-vida_1_12827354.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">imprudencias</a>, los excursionistas poco preparados, los <em>instagramers</em> que no miden d&oacute;nde se meten en busca de una foto y los <em>motivados</em> que sobrevaloran sus capacidades.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Antes ten&iacute;amos un mes y medio de temporada alta, de mediados de junio a finales de agosto. Ahora la temporada empieza a <a href="https://ileon.eldiario.es/actualidad/rescatados-montaneros-atrapados-nieve-picos-europa-leon-pleno-mayo_1_13213445.html?_gl=1*1qapukp*_gcl_au*MTE3Nzg0NjY0MC4xNzc5NzkyNjMz*_ga*NzM2NjczNzUxLjE3NzIwMTY2MjA.*_ga_4RZPWREGF3*czE3ODM0MDkyNTUkbzI3MyRnMSR0MTc4MzQzNzA3MyRqNTkkbDAkaDA." target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">primeros de junio</a> y acaba en oto&ntilde;o, por lo menos en el Pirineo Aragon&eacute;s. Si hay m&aacute;s gente, hay m&aacute;s probabilidades de que sucedan cosas&rdquo;, cuenta Marta Ferrer, coordinadora de Monta&ntilde;a Segura, una campa&ntilde;a de prevenci&oacute;n de accidentes en el medio natural fruto de la colaboraci&oacute;n entre el Gobierno de Arag&oacute;n, Aram&oacute;n y la Federaci&oacute;n Aragonesa de Monta&ntilde;ismo.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.google.com/search?q=rescate+monta%C3%B1a&amp;client=firefox-b-d&amp;hs=Mhs&amp;sca_esv=d7a897ae2fa4bc83&amp;channel=entpr&amp;biw=1550&amp;bih=713&amp;tbm=nws&amp;sxsrf=APpeQnvP9u9oYl4DY0yUZf5QI3HDkNVnnQ%3A1783431061627&amp;ei=lf9MaqX2JYeO9u8P2NPP6Ac&amp;ved=0ahUKEwjllKO31sCVAxUHh_0HHdjpE30Q4dUDCA8&amp;uact=5&amp;oq=rescate+monta%C3%B1a&amp;gs_lp=Egxnd3Mtd2l6LW5ld3MiEHJlc2NhdGUgbW9udGHDsWEyBRAAGIAEMgUQABiABDIFEAAYgAQyBRAAGIAEMgUQABiABDIFEAAYgAQyBRAAGIAEMgUQABiABDIFEAAYgAQyBRAAGIAESMcSULYMWIQRcAB4AJABAJgBlwGgAfQGqgEDNi4zuAEDyAEA-AEBmAIJoAK5B8ICEBAAGIAEGIoFGEMYsQMYgwHCAgYQABgWGB7CAgUQABjvBcICBBAAGAPCAgsQABiABBixAxiDAZgDAIgGAZIHAzUuNKAH1C2yBwM1LjS4B7kHwgcFMi04LjHIBy2ACAE&amp;sclient=gws-wiz-news" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Un paseo r&aacute;pido por internet muestra la dimensi&oacute;n del problema</a> a&ntilde;o tras a&ntilde;o. Llega el verano y los rescates en monta&ntilde;a disparan. Es cuesti&oacute;n de estad&iacute;stica, recalcan los expertos, pero tambi&eacute;n de gente inexperta que acude a la monta&ntilde;a con poca preparaci&oacute;n y acaba extravi&aacute;ndose o, en el peor de los casos, teniendo un accidente, cuentan los profesionales del sector.
    </p><p class="article-text">
        Este a&ntilde;o ya se han contabilizado 534 rescates de monta&ntilde;a, seg&uacute;n datos del Servicio de Monta&ntilde;a de la Guardia Civil, cuando apenas est&aacute; empezando la masificaci&oacute;n de las cimas que trae el verano. El a&ntilde;o pasado el n&uacute;mero de rescates en Espa&ntilde;a ascendi&oacute; a 1.210, con 144 <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muere-excursionista-precipitarse-desnivel-30-metros-mallorca_1_13148560.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fallecidos</a>, 771 heridos y 977 ilesos, lo que suma un total de 1.892 v&iacute;ctimas. En 2025, las intervenciones aumentaron un 1,17% respecto al a&ntilde;o anterior, increment&aacute;ndose el n&uacute;mero total de personas asistidas un 2,49%.
    </p><p class="article-text">
        Si se abre el arco una d&eacute;cada, en 2015 se registraron 920 rescates y 1.563 personas auxiliadas en total; es una subida que supera el 30% en ambas estad&iacute;sticas.
    </p><p class="article-text">
        Cada a&ntilde;o <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/calentamiento-global-suma-espana-30-dias-calor-extremo-ano_1_12340322.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hay m&aacute;s d&iacute;as de calor</a>, lo que se traduce en estaciones c&aacute;lidas m&aacute;s largas que invitan a hacer actividades al aire libre. Al mismo tiempo, el calentamiento global est&aacute; haciendo que la nieve se derrita mucho antes de las cimas de las monta&ntilde;as, lo que tambi&eacute;n aumenta la peligrosidad del medio. En enero del a&ntilde;o pasado, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/calentamiento-global-devora-criosfera-espana-hay-75-nieve-media-ultima-decada_1_11985170.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la superficie nevada en las monta&ntilde;as era menos de la mitad que en el mismo momento de 2024</a>.
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;Se han quedado aqu&iacute;&rdquo;</h2><p class="article-text">
        En la monta&ntilde;a llevan notando este aumento de afluencia desde la pandemia. &ldquo;La gente que no conoc&iacute;a la monta&ntilde;a se lanz&oacute; a ella y ya se ha quedado aqu&iacute;&rdquo;, cuenta Joan Maria Vendrell, guarda del Refugio de G&oacute;riz, situado a 2.200 metros de altitud en el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. &ldquo;Como hay m&aacute;s gente, tambi&eacute;n m&aacute;s accidentes, es una cuesti&oacute;n estad&iacute;stica&rdquo;, resalta.
    </p><p class="article-text">
        Bernat Clarella, presidente de la Federaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Deportes de Monta&ntilde;a y Escalada (FEDME), tambi&eacute;n respalda que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, y en especial en verano, ha habido un aumento de los accidentes de monta&ntilde;a. &ldquo;Los datos de los cuerpos de seguridad del Estado nos hablan de que cada vez hay m&aacute;s gente que no est&aacute; en el mundo de los clubs y federativo, que va por su cuenta a la monta&ntilde;a y tiene m&aacute;s accidentes&rdquo;, explica. Seg&uacute;n la FEDME, alrededor de un 80% de las personas que tienen accidentes en monta&ntilde;a no est&aacute; federada. 
    </p><p class="article-text">
        Clarella explica los beneficios de estar federado en un club de monta&ntilde;ismo: &ldquo;Aparte de tener un seguro que te cubre todas las incidencias del rescate y la rehabilitaci&oacute;n, te proporciona un valor a&ntilde;adido en cuanto a formaci&oacute;n, prevenci&oacute;n, y acompa&ntilde;amiento de actividades que tal vez t&uacute; solo no puedes realizar&rdquo;. Esta formaci&oacute;n es esencial para hacer de la monta&ntilde;a un lugar m&aacute;s seguro. Sin embargo, federarse no es el &ldquo;salvoconducto&rdquo; para evitar accidentes, sino una herramienta de formaci&oacute;n y seguridad que garantiza la pr&aacute;ctica de la monta&ntilde;a de una manera m&aacute;s segura y m&aacute;s eficiente. 
    </p><p class="article-text">
        La campa&ntilde;a Monta&ntilde;a Segura se dirige principalmente a aquellos que est&aacute;n comenzando en el monta&ntilde;ismo, pero tambi&eacute;n a gente m&aacute;s experimentada, pues han notado que el perfil experto tambi&eacute;n est&aacute; teniendo accidentes, y muchas veces de gravedad, porque son actividades m&aacute;s exigentes. Para garantizar una exitosa y segura salida a la monta&ntilde;a, Ferrer y su equipo ponen el foco en tres partes esenciales: planificar la excursi&oacute;n, equipar la mochila y actuar con prudencia.
    </p><p class="article-text">
        Todo comienza en casa, &ldquo;en el planifica hay que tener claro qu&eacute;, con qui&eacute;n y cu&aacute;ndo vamos a hacer, y estudiarlo un poco&rdquo;, explica Ferrer. Es importante saber las caracter&iacute;sticas concretas del sitio, su desnivel y duraci&oacute;n de la actividad. El segundo paso es preparar la mochila. Cada persona deber&iacute;a llevar como m&iacute;nimo un litro y medio de agua, por ejemplo, as&iacute; que compartir mochila si se va en grupo no es la mejor opci&oacute;n. &ldquo;Ese material personal es del que dependemos para nuestra autonom&iacute;a. Siempre hay que llevar algo de abrigo, agua y comida&rdquo;, explica la coordinadora. Adem&aacute;s, se recomienda llevar un mapa en papel y un tel&eacute;fono para orientarse o en caso de emergencia y un botiqu&iacute;n peque&ntilde;o. 
    </p><p class="article-text">
        En el Refugio de G&oacute;riz han notado que la gente va m&aacute;s preparada en invierno que en verano, pues en la estaci&oacute;n estival los accesos son m&aacute;s sencillos y no parece que haga falta tanta preparaci&oacute;n. &ldquo;La gente ya no pasa por un curso de monta&ntilde;ismo, por un centro especialista o por una formaci&oacute;n, se lanzan porque su referencia es una foto de Instagram y quieren tener esa misma foto&rdquo;, explica Vendrell. 
    </p><h2 class="article-text">La importancia de darse la vuelta</h2><p class="article-text">
        Una vez en la monta&ntilde;a, es muy importante estar siempre pendientes de lo que ocurre en los alrededores y actuar con prudencia. Hay muchos rescates por agotamientos y extrav&iacute;os, incluso algunos esguinces y tropiezos vienen de un cansancio extremo. Para no llegar a estas situaciones, es necesario conocer y planificar bien el recorrido. Datos de la Guardia Civil muestran que el tipo de rescate m&aacute;s frecuente es por ca&iacute;das, seguido de cerca por los extrav&iacute;os y situaciones como agotamiento, deshidrataci&oacute;n e incluso infartos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nuestra capacidad de valorar nuestra actividad y darnos la vuelta a tiempo es s&uacute;per importante&rdquo;, confirma Ferrer. Adem&aacute;s, destaca la importancia de tener siempre un plan alternativo, en caso de que surja alg&uacute;n imprevisto o complicaci&oacute;n. &ldquo;Nosotros siempre recordamos que tu seguridad depende de tus decisiones. Uno puede pensar que llamar&aacute; al 112 cuando tenga un problema, pero a veces no hay cobertura o no pueden venir&rdquo;, advierte la coordinadora. 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n hay casos de gente que llama al 112 con &ldquo;demasiada facilidad&rdquo;. Vendrell resalta que probablemente muchos de los rescates se deban a causas menores, sin quitar importancia a aquellos que s&iacute; tienen gravedad. &ldquo;Muchos son porque se han cansado de andar, tienen una u&ntilde;a del pie mal o se han perdido, no han encontrado el camino&hellip; Hay un exceso de llamar al helic&oacute;ptero para que nos venga a buscar porque es muy f&aacute;cil&rdquo;, cuenta. Este a&ntilde;o, los servicios de rescate de monta&ntilde;a de la Guardia Civil han atendido ya 208 falsas alarmas, frente a las 340 de todo el a&ntilde;o pasado. 
    </p><p class="article-text">
        Desde Monta&ntilde;a Segura explican, con los datos facilitados por la Guardia Civil, que la mayor&iacute;a de los rescates suceden en senderismo. En 2025, se registraron 668 rescates en esta modalidad, lo que supone un 55,2% del total. No porque sea la actividad m&aacute;s complicada, sino porque es la m&aacute;s practicada. Adem&aacute;s, es la actividad que realizan todos aquellos que est&aacute;n comenzando en el monta&ntilde;ismo, por lo que es m&aacute;s normal cometer errores.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ese volumen de personas normalmente no est&aacute;n federadas en monta&ntilde;a. Hay un porcentaje que s&iacute;, pero no significativo&rdquo;, cuenta Ferrer. En las actividades m&aacute;s t&eacute;cnicas el porcentaje de federados en monta&ntilde;a aumenta, como las actividades en monta&ntilde;a invernal. En ellas hay menos accidentes, pero tambi&eacute;n el medio es mucho m&aacute;s comprometido y exigente, por lo que el riesgo asumido es mucho mayor. 
    </p><h2 class="article-text">Redes sociales y &ldquo;gentrificaci&oacute;n&rdquo; de la monta&ntilde;a</h2><p class="article-text">
        Desde la FEDME, han observado c&oacute;mo las redes sociales provocan cierto individualismo en la pr&aacute;ctica del monta&ntilde;ismo. &ldquo;Cualquier persona puede colgar algo en una red social y parece que sea muy f&aacute;cil, entonces la gente lo ve, se atreve enseguida y luego es cuando pasan las cosas que pasan&rdquo;, cuenta Clarella. &ldquo;Hay gente que sube al Aneto en pantal&oacute;n corto, <a href="https://www.eldiario.es/la-rioja/imprudencia-montana-rioja-auxiliado-pretender-coronar-san-lorenzo-piolets-crampones-calzado-deportivo_1_12816533.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">con zapatillas de correr</a>, y se piensa que todo el mundo lo puede hacer. Aqu&iacute; est&aacute; el error o este individualismo y mala informaci&oacute;n que provocan las redes sociales&rdquo;, advierte el presidente. 
    </p><p class="article-text">
        Subir una foto &ldquo;<em>aesthetic</em>&rdquo; a redes sociales en un lugar no tan conocido puede llevar a su &ldquo;gentrificaci&oacute;n&rdquo; y excesivo tr&aacute;nsito de monta&ntilde;istas, con un consecuente deterioro de los espacios naturales. Algunas zonas, como los ibones de Anayet en Arag&oacute;n, ya se han blindado contra el turismo de masas: el Gobierno de Arag&oacute;n ha prohibido este verano acampar y ba&ntilde;arse en el humedal. La medida llega despu&eacute;s de que el a&ntilde;o pasado hubiera un gran n&uacute;mero de monta&ntilde;istas ba&ntilde;&aacute;ndose, acampando e incluso usando drones en este espacio natural. 
    </p><p class="article-text">
        Vendrell, del Refugio de G&oacute;riz, explica que hay &ldquo;seis o siete&rdquo; lugares focalizados que es donde acuden todas las masas, por su popularidad en redes sociales y ser los m&aacute;s conocidos. Sin embargo, resalta que el resto del Pirineo sigue siendo &ldquo;muy salvaje&rdquo; y de un acceso m&aacute;s complejo. &ldquo;En sitios cerca de la carretera con accesos f&aacute;ciles hay mucha m&aacute;s masificaci&oacute;n. Ahora la gente no viene tan preparada y hay m&aacute;s rescates, cualquiera tiene un tel&eacute;fono y desde cualquier sitio se puede llamar para que te rescaten&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Irene Martínez Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/masificacion-montana-dispara-rescates-hay-gente-sube-aneto-zapatillas-correr-pantalon-corto_1_13362109.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 20:07:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d0293fef-96f9-4cb5-8187-40bff03e4e4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="741476" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d0293fef-96f9-4cb5-8187-40bff03e4e4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="741476" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La masificación de la montaña dispara los rescates: “Hay gente que sube al Aneto en zapatillas de correr y pantalón corto”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d0293fef-96f9-4cb5-8187-40bff03e4e4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Rescate en Montaña,Actividades de montaña,Masificación turística,Naturaleza,Agentes medioambientales,Medio ambiente]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'eclipsi divideix un poble de postal de Mallorca entre la por al col·lapse i la indiferència: "Aquest dia no agafaré el cotxe"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-divideix-poble-postal-mallorca-col-lapse-i-indiferencia-aquest-dia-no-agafare-cotxe_1_13354961.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" width="3994" height="2247" alt="L&#039;eclipsi divideix un poble de postal de Mallorca entre la por al col·lapse i la indiferència: &quot;Aquest dia no agafaré el cotxe&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mentre les administracions treballen en un dispositiu especial que preveu restriccions de trànsit, limitacions d'aparcament i recomanacions per evitar l'accés massiu a enclavaments naturals, alguns residents temen que es produeixi "molta massificació"</p><p class="subtitle">El turisme aprofita l'eclipsi del 12 d'agost: reserves disparades i preus de fins a 1.000 euros per nit
</p></div><p class="article-text">
        El sol del migdia cau amb for&ccedil;a sobre Sant Elm. Els cambrers ultimen les terrasses mentre els turistes busquen refugi sota els para-sols i les embarcacions es gronxen davant la silueta de sa Dragonera. A primera vista, res no fa pensar que aquest petit nucli costaner pugui convertir-se d'aqu&iacute; a unes setmanes en un dels punts m&eacute;s cobejats d'Europa: quan falta poc m&eacute;s d'un mes per a l'eclipsi solar total del pr&ograve;xim 12 d'agost, que convertir&agrave; Mallorca en un dels millors observatoris per contemplar-lo, els primers s&iacute;mptomes ja s&oacute;n evidents. La jornada pot posar a prova la capacitat d'una de les zones m&eacute;s sensibles de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnistia-pp-vox-mallorca-amenaza-sierra-patrimonio-humanidad-convierte-caramelo-megarricos_1_12432631.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Serra de Tramuntana</a>, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fa una mica de por perqu&egrave; s'espera molta massificaci&oacute;. Jo em quedar&eacute; a casa&rdquo;, assenyala Jero, resident d'aquest nucli del sud-oest de l'illa. L'eclipsi del mes vinent forma part d'una <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/espana-vera-tres-eclipses-tres-anos-debes-fenomenos_1_12893575.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seq&uuml;&egrave;ncia excepcional que recorrer&agrave; Espanya durant tres estius consecutius </a>-2026, 2027 i 2028-, tot i que el de Mallorca ser&agrave; un dels m&eacute;s esperats perqu&egrave; es produir&agrave; al capvespre, amb el sol molt baix sobre l'horitz&oacute; de la Mediterr&agrave;nia. Aquesta singularitat ha disparat l'inter&egrave;s internacional: els darrers mesos, hotels, allotjaments vacacionals i empreses d'excursions han vist com les reserves es disparaven, amb un inter&egrave;s especial per enclavaments com S&oacute;ller i altres zones que ofereixen bones condicions de visibilitat.
    </p><p class="article-text">
        Mentre les administracions treballen en un dispositiu especial que preveu restriccions de tr&agrave;nsit, limitacions d'estacionament, refor&ccedil; dels efectius d'emerg&egrave;ncies i recomanacions per evitar l'acc&eacute;s massiu a enclavaments naturals com la Trapa o l'entorn de sa Dragonera, Jero observa la cita amb preocupaci&oacute;. Al seu parer, el veritable problema no ser&agrave; l'eclipsi, sin&oacute; la mobilitat davant els possibles talls de carretera. Amb tot, t&eacute; molt clar quin ser&agrave; el seu pla: &ldquo;Aquest dia no agafar&eacute; el cotxe per res&rdquo;, assenyala a elDiario.es. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fa una mica de por perquè s&#039;espera molta massificació. Jo em quedaré a casa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jero</span>
                                        <span>—</span> Resident de Sant Elm
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mentre at&eacute;n els clients que entren i surten de la seva botiga, Just Sant Elm, denuncia que les carreteres &ldquo;ja estan col&middot;lapsades de per si&rdquo; durant l'estiu i tem que l'eclipsi agreugi la situaci&oacute; abans, durant i despr&eacute;s del fenomen. Si no visqu&eacute;s al costat del seu lloc de feina, reconeix que fins i tot tancaria el negoci aquella tarda per evitar despla&ccedil;aments. El seu principal temor, per&ograve;, &eacute;s a la muntanya. Recorda que des del mateix nucli de Sant Elm l'eclipsi no es veur&agrave; completament perqu&egrave; l'illa de sa Dragonera tapa part de l'horitz&oacute;, de manera que moltes persones intentaran pujar-hi caminant fins a la Trapa i altres punts elevats. &ldquo;S'espera molta, molta massificaci&oacute;&rdquo;, insisteix, confiant que no es produeixin accidents en uns accessos que considera complicats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jero, resident a Sant Elm: &quot;Aquest dia no agafaré el cotxe per a res&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jero, resident a Sant Elm: &quot;Aquest dia no agafaré el cotxe per a res&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un minut i mig de foscor</strong></h2><p class="article-text">
        En concret, ser&agrave; a partir de les 19.38 hores quan la Lluna comen&ccedil;ar&agrave; a interposar-se entre la Terra i el Sol. En menys d'una hora, l'haur&agrave; ocultat i, entre les 20.30 h i les 20.34 h, el dia es convertir&agrave; en nit. A les Balears, la totalitat de l'eclipsi comen&ccedil;ar&agrave; primer a Menorca, a les 20.30.01 h, i avan&ccedil;ar&agrave; cap al sud fins a arribar a Formentera a les 20.33.23 h, d'acord amb la informaci&oacute; difosa pel Govern. La durada ser&agrave; m&agrave;xima a Mallorca, al voltant d'un minut i mig, i m&iacute;nima a Formentera, on no arribar&agrave; als 30 segons.
    </p><p class="article-text">
        Ser&agrave;, a m&eacute;s, el primer eclipsi solar total que es podr&agrave; observar des d'Espanya en 120 anys. El <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/gran-eclipse-espanol-1905-vuelo-globo-oscuridad-busca-serpientes-solares_1_12872383.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">30 d'agost de 1905</a>, al migdia, el Sol va quedar ocult durant prop de quatre minuts. Fins al pa&iacute;s s'hi van despla&ccedil;ar desenes d'equips cient&iacute;fics d'arreu del m&oacute;n, amb Burgos com a empla&ccedil;ament estrat&egrave;gic. All&agrave; s'hi van instal&middot;lar infraestructures temporals per a astr&ograve;noms, ge&ograve;grafs i meteor&ograve;legs, que van desplegar els seus aparells i van comptar amb el suport de l'ex&egrave;rcit. El pr&ograve;xim fenomen d'aquestes caracter&iacute;stiques, m&eacute;s enll&agrave; del que tindr&agrave; lloc el mes vinent, no s'espera fins a l'any 2180.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Serà, a més, el primer eclipsi solar total que es podrà observar des d&#039;Espanya en 120 anys. El 30 d&#039;agost de 1905, al migdia, el sol es va tapar durant prop de quatre minuts. Fins al país es van desplaçar desenes d&#039;equips científics de tot el món, amb Burgos com a emplaçament estratègic</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Preparació de globus aerostàtics durant la jornada d&#039;observació de l&#039;eclipsi de 1905 a Burgos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Preparació de globus aerostàtics durant la jornada d&#039;observació de l&#039;eclipsi de 1905 a Burgos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No estem preparats per a res&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A les Illes, la visi&oacute; de Jero contrasta amb la d'altres ve&iuml;ns del Port d'Andratx i Sant Elm, per als quals l'eclipsi amb prou feines ocupa un lloc en les converses quotidianes. Bernat Reus, resident al Port d'Andratx, assegura que entre la gent del seu entorn &ldquo;no se li dona gaire import&agrave;ncia&rdquo; al fenomen astron&ograve;mic i que la preocupaci&oacute; per un possible col&middot;lapse la percep sobretot en les administracions. Tot i recon&egrave;ixer que el fenomen atraur&agrave; milers de persones, afirma que ni ell ni els seus coneguts tenen previst despla&ccedil;ar-s'hi expressament per contemplar-lo. &ldquo;Jo no conec ning&uacute; interessat a anar-lo a veure&rdquo;, resumeix.
    </p><p class="article-text">
        Ara b&eacute;, dona per fet que hi haur&agrave; un col&middot;lapse circulatori i es mostra esc&egrave;ptic sobre la capacitat de Mallorca per absorbir un esdeveniment d'aquesta magnitud. &ldquo;No estem preparats per a res. Estem absolutament desbordats&rdquo;, sost&eacute;, tot vinculant aquesta situaci&oacute; al creixement constant de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-presume-contencion-turistica-balears-islas-marcan-record-historico-19-millones-visitantes_1_13141399.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pressi&oacute; tur&iacute;stica i urban&iacute;stica </a>sobre l'illa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes a Sant Elm"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes a Sant Elm                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No estem preparats per a res. Estem absolutament desbordats</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bernat Reus</span>
                                        <span>—</span> Veí del Port d&#039;Andratx
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Andratx va ser, de fet, un dels grans exponents del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-artistas-desenfreno-urbanistico-evolucion-turistica-mallorca-e-ibiza_1_9613860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desenvolupament immobiliari balear</a>. En plena febre del totxo, el municipi va protagonitzar l'any 2006 el primer gran cas de corrupci&oacute; urban&iacute;stica que va sacsejar les Illes. Avui, el perfil del Port d'Andratx est&agrave; marcat per les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ricos-propietarios-casas-lujo-mallorca-lloran-perdida-apartamentos-ilegales-desgarrador_1_11925525.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">vil&middot;les de luxe</a>, els xalets amb vistes a la mar, els amarraments per a grans embarcacions i les urbanitzacions exclusives que s'enfilen per les muntanyes fins gaireb&eacute; a confondre's amb la Serra de Tramuntana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del Port d&#039;Andratx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del Port d&#039;Andratx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bernat, veí del Port d&#039;Andratx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bernat, veí del Port d&#039;Andratx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Altres residents amb qui conversa aquest diari durant un recorregut entre el Port d'Andratx i Sant Elm, que prefereixen mantenir-se en l'anonimat, consideren que l'estiu ja comporta prou embussos perqu&egrave; un eclipsi canvi&iuml; gaire les coses. Recorden que la Serra de Tramuntana registra importants problemes de tr&agrave;nsit durant la temporada alta, especialment als <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">accessos a municipis com S&oacute;ller</a>, Valldemossa o Dei&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Altres ve&iuml;ns, com Catalina o Miquel, reconeixen fins i tot que desconeixien que Mallorca es convertir&agrave; el pr&ograve;xim 12 d'agost en un dels millors indrets d'Europa per observar el fenomen. Mentre alguns temen una allau de visitants, d'altres afronten la cita amb total indifer&egrave;ncia, conven&ccedil;uts que el rebombori &eacute;s m&eacute;s gran fora de l'illa que no pas entre els qui hi conviuen dia rere dia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Dispositiu especial de mobilitat i seguretat</strong></h2><p class="article-text">
        Davant l'allau de visitants que s'espera d'aqu&iacute; a un mes i una setmana, el Govern de les Illes Balears ultima un dispositiu especial de mobilitat i seguretat. L'Executiu auton&ograve;mic, que treballa des de fa m&eacute;s d'un any en col&middot;laboraci&oacute; amb altres administracions de cara a aquella jornada, ja ha confirmat que hi haur&agrave; restriccions espec&iacute;fiques d'acc&eacute;s, tot i que, de moment, descarta un tancament general de la Serra de Tramuntana.
    </p><p class="article-text">
        L'Administraci&oacute; assegura que garantir&agrave; l'acc&eacute;s de les ambul&agrave;ncies, els bombers i els cossos de seguretat, i que vetllar&agrave; per evitar el col&middot;lapse de la xarxa vi&agrave;ria, protegir els espais naturals amb m&eacute;s risc d'incendi, minimitzar les afectacions als residents i afavorir que els visitants accedeixin a peu a determinats miradors.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Embarcacions a Sant Elm"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Embarcacions a Sant Elm                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Davant l&#039;allau de visitants que s&#039;espera, el Govern balear ultima un dispositiu especial de mobilitat i seguretat. L&#039;Executiu autonòmic ja ha confirmat que hi haurà restriccions específiques d&#039;accés, encara que descarta, de moment, un tancament general de la Serra de Tramuntana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Els punts que ofereixen les millors condicions per observar la totalitat de l'eclipsi es concentren a la costa occidental de Mallorca, on l'horitz&oacute; cap a ponent queda completament deslliurat. Segons el mapa elaborat per AstroMallorca, destaquen indrets com Sant Elm, el Port d'Andratx, l'entorn de la Trapa, la zona de sa Dragonera, el cap de Formentor, el far de ses Salines, el far de Cala Figuera, Cala Rajada i diversos punts elevats de la Serra de Tramuntana. En canvi, des del nucli urb&agrave; de Sant Elm la visi&oacute; de la totalitat queda parcialment obstaculitzada per sa Dragonera, de manera que molts aficionats preveuen despla&ccedil;ar-se fins a miradors situats en cotes m&eacute;s altes o embarcar-se per contemplar el fenomen des de la mar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistes de sa Dragonera des de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistes de sa Dragonera des de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Govern ha posat en marxa l'aplicaci&oacute; '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horizto-eclipse-2026-nueva-aplicacion-balears-observacion-eclipse-solar_1_13326071.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Horitz&oacute; Eclipse 2026</a>', amb la qual pret&eacute;n facilitar que la ciutadania planifiqui de manera segura el lloc des d'on observar&agrave; l'eclipsi solar total i eviti despla&ccedil;aments innecessaris. El perfil de les persones que arribaran a Mallorca no ser&agrave; l'habitual de mitjan agost. No es tracta &uacute;nicament de visitants que busquen uns dies de platja, sin&oacute; d'aficionats a l'astronomia, fot&ograve;grafs especialitzats i cient&iacute;fics que fa anys que planifiquen aquesta cita.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La pressi&oacute; humana com a tel&oacute; de fons</strong></h2><p class="article-text">
        Mentre les administracions ultimen els seus plans de mobilitat, M&eacute;s per Mallorca reclama el tancament de la Serra de Tramuntana 24 hores abans de l'eclipsi, excepte per als residents i les persones amb un allotjament acreditat. La formaci&oacute; ecosobiranista sost&eacute; que el fenomen pot agreujar una situaci&oacute; de saturaci&oacute; que l'illa ja pateix cada estiu i adverteix que les infraestructures i els espais naturals dif&iacute;cilment podrien absorbir una aflu&egrave;ncia extraordin&agrave;ria de visitants concentrada en poques hores.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Banyistes a Sant Elm"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Banyistes a Sant Elm                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tal com recorda el seu portaveu, Llu&iacute;s Apesteguia, les Balears suporten des de fa anys uns nivells de pressi&oacute; humana sense precedents. Prenent com a refer&egrave;ncia les dades registrades l'estiu passat en les mateixes dates, calcula que el 12 d'agost podrien coincidir a Mallorca prop d'1,6 milions de persones &mdash;entre residents, turistes i poblaci&oacute; flotant&mdash; i 2,2 milions al conjunt de l'arxip&egrave;lag.
    </p><p class="article-text">
        Tal com va exposar en un dels darrers plens del Parlament per reclamar mesures a l'Executiu del PP, la incorporaci&oacute; de desenes de milers de visitants atrets exclusivament per l'eclipsi incrementaria el risc de col&middot;lapse de la xarxa vi&agrave;ria, complicaria la resposta dels serveis d'emerg&egrave;ncia i augmentaria la pressi&oacute; sobre espais naturals especialment sensibles de la Serra de Tramuntana.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Regna la calma</strong></h2><p class="article-text">
        Als carrers de Sant Elm, l'eclipsi encara sembla un tema lluny&agrave;. Alguns ve&iuml;ns continuen amb la seva rutina, aliens a l'esdeveniment; d'altres observen amb curiositat com periodistes, astr&ograve;noms i turistes es fixen en un petit poble acostumat a rebre visitants, per&ograve; no a convertir-se en l'escenari d'un dels fen&ograve;mens astron&ograve;mics m&eacute;s importants del segle.
    </p><p class="article-text">
        Durant tot just un minut i mig, quan el dia es converteixi en nit sobre Mallorca, milers de persones compartiran la mateixa mirada cap al cel. Per a molts ser&agrave; un viatge irrepetible. Per a d'altres, com Jero, Carlos, Michelle o Bernat, ser&agrave; simplement un dia m&eacute;s d'estiu en qu&egrave;, a m&eacute;s de l'eclipsi, caldr&agrave; conviure amb l'altra cara de l'espectacle: les cues, els embussos i la pressi&oacute; que exerceix sobre l'illa qualsevol esdeveniment capa&ccedil; d'atreure l'atenci&oacute; del m&oacute;n sencer.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-divideix-poble-postal-mallorca-col-lapse-i-indiferencia-aquest-dia-no-agafare-cotxe_1_13354961.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2026 04:31:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" length="1161156" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1161156" width="3994" height="2247"/>
      <media:title><![CDATA[L'eclipsi divideix un poble de postal de Mallorca entre la por al col·lapse i la indiferència: "Aquest dia no agafaré el cotxe"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" width="3994" height="2247"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Masificación turística,Turistas,Turismo,Atascos,Carreteras,Tráfico,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El eclipse divide a un pueblo de postal de Mallorca entre el miedo al colapso y la indiferencia:  "Ese día no cogeré el coche"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-divide-pueblo-postal-mallorca-miedo-colapso-indiferencia-dia-no-cogere-coche_1_13352124.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" width="3994" height="2247" alt="El eclipse divide a un pueblo de postal de Mallorca entre el miedo al colapso y la indiferencia:  &quot;Ese día no cogeré el coche&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mientras las administraciones trabajan en un dispositivo especial que contempla restricciones de tráfico, limitaciones de estacionamiento y recomendaciones para evitar el acceso masivo a enclaves naturales, algunos residentes temen que se produzca "mucha masificación"</p><p class="subtitle">Mapa - Dónde ver el eclipse solar del 12 de agosto: recorrido y visibilidad en cada municipio, minuto a minuto
</p></div><p class="article-text">
        El sol del mediod&iacute;a cae con fuerza sobre Sant Elm. Los camareros ultiman las terrazas mientras los turistas buscan refugio bajo las sombrillas y las embarcaciones se balancean frente a la silueta de sa Dragonera. A simple vista, nada hace pensar que este peque&ntilde;o n&uacute;cleo costero pueda convertirse dentro de unas semanas en uno de los puntos m&aacute;s codiciados de Europa: a poco m&aacute;s de un mes del eclipse solar total del pr&oacute;ximo 12 de agosto, que convertir&aacute; Mallorca en uno de los mejores observatorios para contemplarlo, los primeros s&iacute;ntomas ya son evidentes. La jornada puede poner a prueba la capacidad de una de las zonas m&aacute;s sensibles de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnistia-pp-vox-mallorca-amenaza-sierra-patrimonio-humanidad-convierte-caramelo-megarricos_1_12432631.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Serra de Tramuntana</a>, declarada Patrimonio Mundial por la UNESCO.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Da un poquito de miedo porque se espera mucha masificaci&oacute;n. Yo me quedar&eacute; en casa&rdquo;, se&ntilde;ala Jero, residente de este n&uacute;cleo del suroeste de la isla. El eclipse del pr&oacute;ximo mes forma parte de una <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/espana-vera-tres-eclipses-tres-anos-debes-fenomenos_1_12893575.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">secuencia excepcional que recorrer&aacute; Espa&ntilde;a durante tres veranos consecutivos </a>-2026, 2027 y 2028-, aunque el de Mallorca ser&aacute; uno de los m&aacute;s anhelados por producirse al atardecer, con el sol muy bajo sobre el horizonte del Mediterr&aacute;neo. Esa singularidad ha disparado el inter&eacute;s internacional: en los &uacute;ltimos meses, hoteles, alojamientos vacacionales y empresas de excursiones han visto disparadas sus reservas, con especial inter&eacute;s en enclaves como S&oacute;ller y otras zonas que ofrecen buenas condiciones de visibilidad. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras las administraciones trabajan en un dispositivo especial que contempla restricciones de tr&aacute;fico, limitaciones de estacionamiento, refuerzo de efectivos de emergencias y recomendaciones para evitar el acceso masivo a enclaves naturales como la Trapa o el entorno de sa Dragonera, Jero observa la cita con preocupaci&oacute;n. En su opini&oacute;n, el verdadero problema no ser&aacute; el eclipse, sino la movilidad ante los posibles cortes de carretera. Con todo, ella tiene claro cu&aacute;l ser&aacute; su plan: &ldquo;Ese d&iacute;a no voy a coger el coche para nada&rdquo;, se&ntilde;ala a elDiario.es. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Da un poquito de miedo porque se espera mucha masificación. Yo me quedaré en casa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jero</span>
                                        <span>—</span> Residente de Sant Elm
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mientras atiende a los clientes que entran y salen de su tienda, Just Sant Elm, denuncia que las carreteras &ldquo;ya est&aacute;n colapsadas de por s&iacute;&rdquo; durante el verano y teme que el eclipse agrave la situaci&oacute;n antes, durante y despu&eacute;s del fen&oacute;meno. Si no viviera junto a su lugar de trabajo, reconoce que incluso cerrar&iacute;a el negocio esa tarde para evitar desplazamientos. Su mayor temor, sin embargo, est&aacute; en la monta&ntilde;a. Recuerda que, desde el propio n&uacute;cleo de Sant Elm, el eclipse no se ver&aacute; completamente porque la isla de sa Dragonera tapa parte del horizonte, por lo que muchas personas intentar&aacute;n subir caminando hasta la Trapa y otros puntos elevados. &ldquo;Se espera mucha, mucha masificaci&oacute;n&rdquo;, insiste, confiando en que no se produzcan accidentes en unos accesos que considera complicados. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0820830f-6bb2-4525-af4b-3f0baacaf6d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jero, residente en Sant Elm: &quot;Ese día no voy a coger el coche para nada&quot;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jero, residente en Sant Elm: &quot;Ese día no voy a coger el coche para nada&quot;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Un minuto y medio de oscuridad</h2><p class="article-text">
        En concreto, ser&aacute; a partir de las 19.38 horas cuando la luna comenzar&aacute; a interponerse entre la tierra y el sol. En menos de una hora, lo habr&aacute; ocultado y, entre las 20.30 h y las 20.34 horas, el d&iacute;a se convertir&aacute; en noche. En Balears, la totalidad del eclipse empezar&aacute; primero en Menorca, a las 20.30.01, y progresar&aacute; hacia el sur hasta llegar a Formentera a las 20.33.23, de acuerdo a la informaci&oacute;n difundida por el Govern. La duraci&oacute;n ser&aacute; m&aacute;xima en Mallorca, alrededor de un minuto y medio, y m&iacute;nima en Formentera, donde no llegar&aacute; a los 30 segundos.
    </p><p class="article-text">
        Ser&aacute;, adem&aacute;s, el primer eclipse solar total que podr&aacute; observarse desde Espa&ntilde;a en 120 a&ntilde;os. El <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/gran-eclipse-espanol-1905-vuelo-globo-oscuridad-busca-serpientes-solares_1_12872383.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">30 de agosto de 1905</a>, al mediod&iacute;a, el sol se tap&oacute; durante cerca de cuatro minutos. Hasta el pa&iacute;s se desplazaron decenas de equipos cient&iacute;ficos de todo el mundo, con Burgos como emplazamiento estrat&eacute;gico. All&iacute; se levantaron instalaciones temporales para astr&oacute;nomos, ge&oacute;grafos y meteor&oacute;logos, que desplegaron sus aparatos y fueron asistidos por el ej&eacute;rcito. El pr&oacute;ximo fen&oacute;meno de las mismas caracter&iacute;sticas, m&aacute;s all&aacute; del que tendr&aacute; lugar el pr&oacute;ximo mes, se espera para el a&ntilde;o 2180. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Será, además, el primer eclipse solar total que podrá observarse desde España en 120 años. El 30 de agosto de 1905, al mediodía, el sol se tapó durante cerca de cuatro minutos. Hasta el país se desplazaron decenas de equipos científicos de todo el mundo, con Burgos como emplazamiento estratégico</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d3b8f51-e7f0-4c63-9af0-a9270b5c2643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Preparación de globos aerostáticos durante la jornada de observación del eclipse de 1905 en Burgos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Preparación de globos aerostáticos durante la jornada de observación del eclipse de 1905 en Burgos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">&ldquo;No estamos preparados para nada&rdquo;</h2><p class="article-text">
        En las islas, la visi&oacute;n de Jero contrasta con la de otros vecinos del Port d'Andratx y Sant Elm, para quienes el eclipse apenas ocupa un lugar en las conversaciones cotidianas. Bernat Reus, residente en el Port d'Andratx, asegura que entre la gente de su entorno &ldquo;no le da demasiada importancia&rdquo; al fen&oacute;meno astron&oacute;mico y que la preocupaci&oacute;n por un posible colapso la percibe sobre todo en las administraciones. Aunque reconoce que el fen&oacute;meno atraer&aacute; a miles de personas, afirma que ni &eacute;l ni sus conocidos tienen previsto desplazarse expresamente para contemplarlo. &ldquo;Yo no conozco a nadie interesado en ir a verlo&rdquo;, resume.
    </p><p class="article-text">
        Da por hecho, eso s&iacute;, que habr&aacute; un colapso circulatorio y expresa escepticismo sobre la capacidad de Mallorca para absorber un acontecimiento de esta magnitud. &ldquo;No estamos preparados para nada. Estamos absolutamente desbordados&rdquo;, sostiene, vinculando esta situaci&oacute;n al crecimiento constante de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-presume-contencion-turistica-balears-islas-marcan-record-historico-19-millones-visitantes_1_13141399.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">presi&oacute;n tur&iacute;stica y urban&iacute;stica </a>en la isla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/21967078-7b83-4aad-9ab9-757bcee1324e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas en Sant Elm."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas en Sant Elm.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No estamos preparados para nada. Estamos absolutamente desbordados</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bernat Reus</span>
                                        <span>—</span> Vecino del Port d&#039;Andratx
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Andratx fue, de hecho, uno de los grandes escaparates del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-artistas-desenfreno-urbanistico-evolucion-turistica-mallorca-e-ibiza_1_9613860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desarrollismo inmobiliario balear</a>. En plena fiebre del ladrillo, el municipio protagoniz&oacute; en 2006 el primer gran caso de corrupci&oacute;n urban&iacute;stica que sacudi&oacute; las Islas. Hoy, el perfil del Port d'Andratx est&aacute; marcado por las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ricos-propietarios-casas-lujo-mallorca-lloran-perdida-apartamentos-ilegales-desgarrador_1_11925525.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">villas de lujo</a>, chalets con vistas al mar, amarres para grandes embarcaciones y urbanizaciones exclusivas que trepan por las monta&ntilde;as hasta casi confundirse con la Serra de Tramuntana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0b573160-87be-459b-851d-ad0af2bddf5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del Port d&#039;Andratx."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del Port d&#039;Andratx.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5fd974b7-1f9d-4d11-9a1d-7a1f163dc22a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bernat, vecino del Port d&#039;Andratx."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bernat, vecino del Port d&#039;Andratx.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otros residentes con los que conversa este peri&oacute;dico durante un recorrido entre el Port d'Andratx y Sant Elm, quienes prefieren mantener su anonimato, consideran que el verano ya trae suficientes atascos como para que un eclipse cambie demasiado las cosas. Recuerdan que la Serra de Tramuntana registra importantes problemas de tr&aacute;fico durante la temporada alta, especialmente en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">accesos a municipios como S&oacute;ller</a>, Valldemossa o Dei&agrave;. 
    </p><p class="article-text">
        Otros vecinos, como Catalina o Miquel, reconocen incluso desconocer que Mallorca vaya a convertirse el pr&oacute;ximo 12 de agosto en uno de los mejores lugares de Europa para observar el fen&oacute;meno. Mientras unos temen una avalancha de visitantes, otros afrontan la cita con total indiferencia, convencidos de que el revuelo es mayor fuera de la isla que entre quienes conviven a diario con ella.
    </p><h2 class="article-text">Dispositivo especial de movilidad y seguridad</h2><p class="article-text">
        Frente a la avalancha de visitantes que se espera dentro de un mes y una semana, el Govern balear ultima un dispositivo especial de movilidad y seguridad. El Ejecutivo auton&oacute;mico, que trabaja desde hace m&aacute;s de un a&ntilde;o en colaboraci&oacute;n con otras administraciones de cara a ese d&iacute;a, ya ha confirmado que habr&aacute; restricciones espec&iacute;ficas de acceso, aunque descarta, por el momento, un cierre general de la Serra de Tramuntana. 
    </p><p class="article-text">
        La administraci&oacute;n asegura que garantizar&aacute; el acceso de ambulancias, bomberos y cuerpos de seguridad, y se velar&aacute; por evitar el colapso de carreteras, por la protecci&oacute;n de los espacios naturales con mayor riesgo de incendios, por minimizar las afecciones a los residentes y por favorecer que los visitantes accedan caminando a determinados miradores.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0f1d4f23-ed24-4429-92ad-aee27ca5287b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Embarcaciones en Sant Elm."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Embarcaciones en Sant Elm.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Frente a la avalancha de visitantes que se espera, el Govern balear ultima un dispositivo especial de movilidad y seguridad. El Ejecutivo autonómico ya ha confirmado que habrá restricciones específicas de acceso, aunque descarta, por el momento, un cierre general de la Serra de Tramuntana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los puntos con mejores condiciones para observar la totalidad del eclipse se concentran en la costa occidental de Mallorca, donde el horizonte hacia el oeste queda completamente despejado. Seg&uacute;n el mapa elaborado por AstroMallorca, destacan enclaves como Sant Elm, el Port d'Andratx, el entorno de la Trapa, la zona de sa Dragonera, el Cap de Formentor, el faro de ses Salines, el faro de Cala Figuera, Cala Rajada y diversos puntos elevados de la Serra de Tramuntana. En cambio, desde el n&uacute;cleo urbano de Sant Elm la visi&oacute;n de la totalidad queda parcialmente obstaculizada por sa Dragonera, por lo que muchos aficionados prev&eacute;n desplazarse hasta miradores situados en cotas m&aacute;s altas o embarcarse para contemplar el fen&oacute;meno desde el mar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76689582-8794-4860-b16b-93effae38525_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de sa Dragonera desde Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de sa Dragonera desde Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Govern ha lanzado una aplicaci&oacute;n, '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horizto-eclipse-2026-nueva-aplicacion-balears-observacion-eclipse-solar_1_13326071.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Horitz&oacute; Eclipse 2026</a>', con la que pretende facilitar que la sociedad planifique de manera segura el lugar desde donde se observar&aacute; el eclipse solar total y evite desplazamientos innecesarios. El perfil de quienes llegar&aacute;n a Mallorca no ser&aacute; el habitual de mediados de agosto. No se trata &uacute;nicamente de visitantes que buscan unos d&iacute;as de playa, sino de aficionados a la astronom&iacute;a, fot&oacute;grafos especializados y cient&iacute;ficos que llevan a&ntilde;os planificando la cita. 
    </p><h2 class="article-text">La presi&oacute;n humana como tel&oacute;n de fondo</h2><p class="article-text">
        Mientras las administraciones ultiman sus planes de movilidad, M&eacute;s per Mallorca reclama el cierre de la Serra de Tramuntana 24 horas antes del eclipse, salvo para residentes y personas con alojamiento acreditado. La formaci&oacute;n ecosoberanista sostiene que el fen&oacute;meno puede agravar una situaci&oacute;n de saturaci&oacute;n que la isla ya experimenta cada verano y advierte de que las infraestructuras y los espacios naturales dif&iacute;cilmente podr&iacute;an absorber una afluencia extraordinaria de visitantes concentrada en unas pocas horas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f80ad13-07c2-4ff3-a475-686f00bc1dbc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bañistas en Sant Elm"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bañistas en Sant Elm                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como recuerda su portavoz, Llu&iacute;s Apesteguia, Balears soporta desde hace a&ntilde;os niveles de presi&oacute;n humana sin precedentes. Tomando como referencia los datos registrados el verano pasado para las mismas fechas, calcula que el 12 de agosto podr&iacute;an coincidir en Mallorca alrededor de 1,6 millones de personas &mdash;entre residentes, turistas y poblaci&oacute;n flotante&mdash; y 2,2 millones en el conjunto del archipi&eacute;lago. 
    </p><p class="article-text">
        Como expuso en uno de los &uacute;ltimos plenos del Parlament para reclamar medidas al Ejecutivo del PP, incorporar decenas de miles de visitantes atra&iacute;dos exclusivamente por el eclipse incrementar&iacute;a el riesgo de colapso en la red viaria, complicar&iacute;a la respuesta de los servicios de emergencia y aumentar&iacute;a la presi&oacute;n sobre espacios naturales especialmente sensibles de la Serra de Tramuntana.
    </p><h2 class="article-text">Reina la calma</h2><p class="article-text">
        En las calles de Sant Elm, el eclipse todav&iacute;a parece una conversaci&oacute;n lejana. Algunos vecinos contin&uacute;an con su rutina ajenos al acontecimiento; otros observan con curiosidad c&oacute;mo periodistas, astr&oacute;nomos y turistas se fijan en un peque&ntilde;o pueblo acostumbrado a recibir visitantes, pero no a convertirse en escenario de uno de los fen&oacute;menos astron&oacute;micos m&aacute;s importantes del siglo. 
    </p><p class="article-text">
        Durante apenas un minuto y medio, cuando el d&iacute;a se convierta en noche sobre Mallorca, miles de personas compartir&aacute;n la misma mirada hacia el cielo. Para muchos ser&aacute; un viaje irrepetible. Para otros, como Jero, Carlos, Michelle o Bernat, ser&aacute; simplemente un d&iacute;a m&aacute;s de verano en el que, adem&aacute;s del eclipse, habr&aacute; que convivir con la otra cara del espect&aacute;culo: las colas, los atascos y la presi&oacute;n que ejerce sobre la isla cualquier acontecimiento capaz de atraer la atenci&oacute;n del mundo entero.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-divide-pueblo-postal-mallorca-miedo-colapso-indiferencia-dia-no-cogere-coche_1_13352124.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Jul 2026 19:41:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" length="1161156" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1161156" width="3994" height="2247"/>
      <media:title><![CDATA[El eclipse divide a un pueblo de postal de Mallorca entre el miedo al colapso y la indiferencia:  "Ese día no cogeré el coche"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0d92f909-9b8f-4f7d-82ee-b28b82ef1c12_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146642.jpg" width="3994" height="2247"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Masificación turística,Turistas,Turismo,Atascos,Carreteras,Tráfico,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Arrenca la prova pilot amb reserva de plaça per a residents a l'autobús Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/arrenca-prova-pilot-amb-reserva-placa-per-residents-l-autobus-port-soller-deia-valldemossa-palma_1_13347873.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Arrenca la prova pilot amb reserva de plaça per a residents a l&#039;autobús Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La iniciativa acaba de posar-se en marxa a la línia 203 amb una freqüència al dia en el vehicle que surt a les 15.00 hores del Port de Sóller i que efectua parades a les 15.30 hores a Deià i a les 15.45 hores a Valldemossa, entre altres punts</p><p class="subtitle">Es Trenc i Es Vedrà, les zones paradisíaques plenes de turistes que compten amb menys regulació per culpa d'una llei del PP
</p></div><p class="article-text">
        La xarxa del TIB de Mallorca comen&ccedil;a aquest dimecres la prova pilot de reserva de pla&ccedil;a a l'autob&uacute;s de la l&iacute;nia 203 Port de S&oacute;ller-Dei&agrave;-Valldemossa-Palma, que s'inicia amb car&agrave;cter experimental en una freq&uuml;&egrave;ncia al dia i per a la qual es pot reservar a trav&eacute;s del web tib.org i per tel&egrave;fon.
    </p><p class="article-text">
        Aquest primer dia de juliol tamb&eacute; s'incorporen els nous autobusos addicionals de refor&ccedil; en diferents zones de l'illa, dins el pla de refor&ccedil; del transport p&uacute;blic que ha perm&egrave;s ampliar la flota amb 27 autobusos durant el darrer any.
    </p><p class="article-text">
        La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha assenyalat en una nota de premsa que la prova pilot, en la qual poden fer reserves els usuaris amb Targeta &Uacute;nica o Targeta Intermodal, forma part d'un conjunt d'actuacions m&eacute;s ampli de millores.
    </p><p class="article-text">
        En concret, aquest estiu s'incorporen sis autobusos de refor&ccedil; per ampliar el servei a l&iacute;nies d'alta demanda, amb increments de freq&uuml;&egrave;ncies de fins al 43 per cent en el cas de la l&iacute;nia 203 de Valldemossa a Palma.
    </p><p class="article-text">
        En total, el Govern ha ampliat la flota de la xarxa TIB amb 27 autobusos durant el darrer any i preveu incorporar vuit autobusos m&eacute;s enguany.
    </p><p class="article-text">
        La prova pilot de l'autob&uacute;s amb reserva pr&egrave;via de pla&ccedil;a a la l&iacute;nia 203 s'ha posat en marxa inicialment en una freq&uuml;&egrave;ncia al dia, en l'autob&uacute;s que surt a les 15.00 hores del Port de S&oacute;ller i que efectua aturades a les 15.30 hores a Dei&agrave; i a les 15.45 hores a Valldemossa, entre altres punts, i que fa el recorregut habitual amb totes les aturades.
    </p><p class="article-text">
        Fins ara s'han registrat reserves de deu places per als primers dies de funcionament, per part de sis usuaris: dos han reservat per a aquest dimecres, un dels quals ha reservat tamb&eacute; per a tres dies m&eacute;s; i altres quatre usuaris han fet reserves per a altres dies de la primera setmana de la prova pilot.
    </p><p class="article-text">
        En una mateixa sol&middot;licitud, els usuaris poden reservar la pla&ccedil;a a l'autob&uacute;s per a diversos dies, fins a set dies, &eacute;s a dir, una setmana completa. El sistema permet reservar amb antelaci&oacute;, entre set dies i fins a 48 hores abans del servei.
    </p><p class="article-text">
        Els usuaris amb Targeta &Uacute;nica o Intermodal poden fer la sol&middot;licitud per tel&egrave;fon des de divendres passat (l&iacute;nia 617 365 365, tots els dies de la setmana, de dilluns a divendres de les 06.00 a les 22.00 hores; i dissabtes, diumenges i festius, de les 08.00 a les 22.00 hores) i, des de dilluns passat, al web tib.org, on han d'estar registrats al perfil d'usuari &laquo;TIB i tu&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Una vegada feta la reserva, els usuaris rebran un correu electr&ograve;nic de confirmaci&oacute; de la pla&ccedil;a. El sistema tamb&eacute; permet cancel&middot;lar una reserva fins a tres hores abans del servei.
    </p><p class="article-text">
        Cal tenir en compte que, si un usuari ja t&eacute; una pla&ccedil;a confirmada i no utilitza l'autob&uacute;s, si no ha cancel&middot;lat pr&egrave;viament la reserva, no podr&agrave; fer una nova reserva durant la setmana seg&uuml;ent.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Refor&ccedil;os a l&iacute;nies d'alta demanda</strong></h2><p class="article-text">
        Aquesta iniciativa forma part del conjunt de millores que el Govern impulsa a la xarxa del TIB despr&eacute;s de modificar les concessions del servei, amb un increment de pressupost de 150 milions d'euros durant el per&iacute;ode 2024-2030, fet que ha perm&egrave;s incrementar el servei d'autob&uacute;s en un 50 per cent, ampliar freq&uuml;&egrave;ncies i incorporar nous autobusos.
    </p><p class="article-text">
        El refor&ccedil; s'ha destinat principalment a les l&iacute;nies de m&eacute;s demanda i m&eacute;s utilitzades pels residents i, entre d'altres, inclou el servei Aerotib entre municipis de la Part Forana i l'aeroport de Palma durant tot l'any, tamb&eacute; en temporada baixa.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s de la prova pilot, el Govern incorpora aquest estiu sis autobusos de refor&ccedil; a les l&iacute;nies amb m&eacute;s pressi&oacute; de demanda. Entre aquestes, es refor&ccedil;a amb un nou autob&uacute;s la l&iacute;nia 204 que connecta el Port de S&oacute;ller amb Palma de manera m&eacute;s directa i r&agrave;pida.
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;nia 204 ja es va refor&ccedil;ar amb la incorporaci&oacute; d'un nou autob&uacute;s des del mar&ccedil; passat, dins les millores introdu&iuml;des a diverses l&iacute;nies amb la incorporaci&oacute; de 14 autobusos d'alta capacitat.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, a la zona de Ponent, s'incorpora un autob&uacute;s m&eacute;s a la l&iacute;nia 104 Magaluf-Palma, que ja s'havia refor&ccedil;at enguany amb la incorporaci&oacute; de dos nous autobusos addicionals des del mes de juny. Tamb&eacute; s'incorpora un nou autob&uacute;s a la l&iacute;nia 121 Andratx-Sant Elm, adaptat a la tipologia de la via.
    </p><p class="article-text">
        A la zona Nord, es refor&ccedil;a la l&iacute;nia 302 Can Picafort-Alc&uacute;dia-Palma, amb la incorporaci&oacute; d'un autob&uacute;s addicional de refor&ccedil; a partir d'aquest dimecres, en una ruta que tamb&eacute; s'havia millorat des del mar&ccedil;, ja que ara disposa de vehicles de m&eacute;s capacitat.
    </p><p class="article-text">
        Un altre refor&ccedil; &eacute;s el de la l&iacute;nia 301 Port de Pollen&ccedil;a-Palma amb la incorporaci&oacute; d'un autob&uacute;s m&eacute;s de refor&ccedil; i el de la l&iacute;nia 401 Cala Millor-Manacor-Palma amb la incorporaci&oacute; d'autobusos de m&eacute;s capacitat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/arrenca-prova-pilot-amb-reserva-placa-per-residents-l-autobus-port-soller-deia-valldemossa-palma_1_13347873.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Jul 2026 11:20:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2478783" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2478783" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Arrenca la prova pilot amb reserva de plaça per a residents a l'autobús Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Transporte público,Autobuses,Transporte,Turistas,Turismo,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Arranca la prueba piloto con reserva de plaza para residentes en el bus Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arranca-prueba-piloto-reserva-plaza-residentes-bus-port-soller-deia-valldemossa-palma_1_13347811.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Arranca la prueba piloto con reserva de plaza para residentes en el bus Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La iniciativa acaba de ponerse en marcha en la línea 203 con una frecuencia al día en el vehículo que sale a las 15.00 horas del Port de Sóller y que efectúa paradas a las 15.30 horas en Deià y a las 15.45 horas en Valldemossa, entre otros puntos</p><p class="subtitle">Es Trenc y Es Vedrà, las zonas paradisíacas llenas de turistas que cuentan con menos regulación por culpa de una ley del PP
</p></div><p class="article-text">
        La red del TIB de Mallorca comienza este mi&eacute;rcoles la prueba piloto de reserva de plaza en el bus de la l&iacute;nea 203 Port de S&oacute;ller-Dei&agrave;-Valldemossa-Palma, que empieza con car&aacute;cter experimental en una frecuencia al d&iacute;a y para la que se puede reservar a trav&eacute;s de la p&aacute;gina web tib.org y por tel&eacute;fono.
    </p><p class="article-text">
        Este primer d&iacute;a de julio tambi&eacute;n se incorporan los nuevos buses adicionales de refuerzo en diferentes zonas de la isla, dentro del plan de refuerzo del transporte p&uacute;blico que ha permitido ampliar la flota con 27 buses el &uacute;ltimo a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        La Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad ha se&ntilde;alado en una nota de prensa que la prueba piloto, a la que pueden hacer reservas los usuarios con Tarjeta &Uacute;nica o Tarjeta Intermodal, forma parte de un conjunto de actuaciones m&aacute;s amplio de mejoras.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, se incorporan seis autobuses de refuerzo este verano para ampliar el servicio a l&iacute;neas de alta demanda, con incrementos de frecuencias de hasta el 43 por ciento en el caso de la l&iacute;nea 203 de Valldemossa a Palma.
    </p><p class="article-text">
        En total, el Govern ha ampliado la flota de la red TIB con 27 autobuses durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o y prev&eacute; incorporar ocho autobuses m&aacute;s este a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        La prueba piloto del bus con reserva previa de plaza en la l&iacute;nea 203 se ha puesto en marcha inicialmente en una frecuencia al d&iacute;a, en el bus que sale a las 15.00 horas del Port de S&oacute;ller y que efect&uacute;a paradas a las 15.30 horas en Dei&agrave; y a las 15.45 horas en Valldemossa, entre otros puntos, que realiza el recorrido habitual con todas las paradas.
    </p><p class="article-text">
        Hasta ahora se han registrado reservas de diez plazas para los primeros d&iacute;as de funcionamiento, por parte de seis usuarios: dos han reservado para este mi&eacute;rcoles, uno de los cuales ha reservado tambi&eacute;n para tres d&iacute;as m&aacute;s; y otros cuatro usuarios han realizado reservas para otros d&iacute;as de la primera semana de la prueba piloto.
    </p><p class="article-text">
        En una misma solicitud, los usuarios pueden reservar la plaza en el bus para varios d&iacute;as, hasta siete d&iacute;as, toda una semana completa. El sistema permite reservar con antelaci&oacute;n, entre seiete d&iacute;as y hasta 48 horas antes del servicio.
    </p><p class="article-text">
        Los usuarios con Tarjeta &Uacute;nica o Intermodal pueden hacer la solicitud por tel&eacute;fono desde el pasado viernes (l&iacute;nea 617 365 365, durante todos los d&iacute;as de la semana, de lunes a viernes de 06.00 a 22.00 horas; y s&aacute;bados, domingos y festivos, de 08.00 a 22.00 horas) y, desde el pasado lunes, en la p&aacute;gina web tib.org, donde tienen que estar registrados en el perfil de usuario 'TIB y t&uacute;'.
    </p><p class="article-text">
        Una vez realizada la reserva, los usuarios recibir&aacute;n un correo electr&oacute;nico de confirmaci&oacute;n de la plaza. El sistema tambi&eacute;n permite cancelar una reserva, hasta tres horas antes del servicio.
    </p><p class="article-text">
        Hay que tener en cuenta que si un usuario ya tiene plaza confirmada y no utiliza el bus, si no ha cancelado previamente la reserva, no podr&aacute; realizar una nueva reserva durante la semana siguiente.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Refuerzos en l&iacute;neas de alta demanda</strong></h2><p class="article-text">
        Esta iniciativa forma parte del conjunto de mejoras que el Govern impulsa en la red del TIB tras modificar las concesiones del servicio, con un incremento de presupuesto de 150 millones de euros durante el periodo 2024-2030, hecho que ha permitido incrementar el servicio de bus en un 50 por ciento, ampliar frecuencias e incorporar nuevos buses.
    </p><p class="article-text">
        El refuerzo se ha destinado principalmente a las l&iacute;neas de mayor demanda y m&aacute;s utilizadas por los residentes y, entre otros, incluye el servicio Aerotib entre municipios de la Part Forana y el aeropuerto de Palma durante todo el a&ntilde;o, tambi&eacute;n en temporada baja.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de la prueba piloto, el Govern incorpora seis autobuses de refuerzo este verano en l&iacute;neas de mayor presi&oacute;n de demanda, entre ellas, se refuerza con un nuevo bus la l&iacute;nea 204 que conecta el Port de S&oacute;ller con Palma de manera m&aacute;s directa y r&aacute;pida.
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;nea 204 ya se reforz&oacute; con la incorporaci&oacute;n de un nuevo autob&uacute;s desde el pasado marzo, dentro de las mejoras introducidas en varias l&iacute;neas con la incorporaci&oacute;n de 14 buses de alta capacidad.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, en la zona de Ponent, se incorpora un bus m&aacute;s en la l&iacute;nea 104 Magaluf-Palma, que ya se hab&iacute;a reforzado este a&ntilde;o al sumar dos nuevos buses adicionales desde el mes de junio. Tambi&eacute;n se incorpora un nuevo autob&uacute;s a la l&iacute;nea 121 Andratx-Sant Elm, adaptado a la tipolog&iacute;a de la v&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        En la zona Nord, se refuerza la l&iacute;nea 302 Can Picafort-Alc&uacute;dia-Palma, con la incorporaci&oacute;n de un bus adicional de refuerzo a partir de este mi&eacute;rcoles, en una ruta que tambi&eacute;n se hab&iacute;a mejorado desde marzo, puesto que ahora cuenta con veh&iacute;culos de mayor capacidad.
    </p><p class="article-text">
        Otro refuerzo es el de la l&iacute;nea 301 Port de Pollen&ccedil;a-Palma con la inclusi&oacute;n de un autob&uacute;s m&aacute;s de refuerzo y de la l&iacute;nea 401 Cala Millor-Manacor-Palma con la incorporaci&oacute;n de buses de mayor capacidad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arranca-prueba-piloto-reserva-plaza-residentes-bus-port-soller-deia-valldemossa-palma_1_13347811.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Jul 2026 11:17:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2478783" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2478783" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Arranca la prueba piloto con reserva de plaza para residentes en el bus Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/81cf23c3-99c6-490b-a4e7-f2a060d6ec90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Transporte público,Autobuses,Transporte,Turistas,Turismo,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP rebutja limitar per la via ràpida l'entrada de cotxes a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-rebutja-limitar-per-via-rapida-l-entrada-cotxes-mallorca_1_13278748.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP rebutja limitar per la via ràpida l&#039;entrada de cotxes a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular aprova la proposició de llei de regulació d'afluència de vehicles, que serà enviada al Parlament per a la seva tramitació. El Govern de Marga Prohens s'oposa, no obstant això, a l'oferta del PSIB de tramitar la mesura via decret llei, que permetria accelerar la posada en marxa de les restriccions
</p><p class="subtitle">Multes de fins a 30.000 euros i una taxa dissuasòria: Mallorca es prepara per limitar l'entrada de cotxes a l'illa</p></div><p class="article-text">
        El ple del Consell de Mallorca ha aprovat la proposici&oacute; de llei de regulaci&oacute; d'aflu&egrave;ncia de vehicles, que ara ser&agrave; enviada al&nbsp;Parlament&nbsp;per a la seva corresponent tramitaci&oacute;. El Govern balear, no obstant aix&ograve;, ha rebutjat la proposta del PSIB-PSOE d'aprovar mitjan&ccedil;ant un decret llei la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/multes-fins-30-000-euros-i-taxa-dissuasoria-mallorca-prepara-per-limitar-l-entrada-cotxes-l-illa_1_13277181.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">regulaci&oacute; de l'entrada de vehicles a Mallorca</a>, una f&oacute;rmula que permetria accelerar la posada en marxa de les restriccions davant la saturaci&oacute; de les carreteres de l'illa. El portaveu de l'Executiu auton&ograve;mic, Antoni Costa, ha descartat aquesta possibilitat en considerar que suposaria &ldquo;un atac&rdquo; a l'autonomia del Consell de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Durant el ple extraordinari celebrat aquest divendres, el PP ha aconseguit tirar endavant la seva proposta amb el suport del&nbsp;PSIB,&nbsp;M&eacute;s&nbsp;per&nbsp;Mallorca i El PI. Encara que estava previst que Vox fos l'&uacute;nic grup que vot&eacute;s en contra de la norma, finalment ha optat per l'abstenci&oacute; en recon&egrave;ixer &ldquo; el problema&rdquo; del col&middot;lapse circulatori &ldquo;per&ograve; no la recepta del bipartidisme&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per part seva, Costa, en la roda de premsa posterior al Consell de&nbsp;Govern, ha mostrat el seu rebuig a l'oferiment de vots dels socialistes per a tirar endavant la limitaci&oacute; per la via del decret. La diputada del PSIB, Amanda Fern&aacute;ndez, va defensar dimecres passat que aquest mecanisme facilitaria que la mesura entr&agrave;s en vigor aquesta temporada tur&iacute;stica, tot i que posteriorment hauria de ser convalidada pel Parlament. Els socialistes sostenen que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-embussos-quilometrics-retraten-massificacio-extrema-mallorca-els-veins-ens-quedem-casa_1_11369500.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les carreteres estan &ldquo;col&middot;lapsades cada dia&rdquo; </a>i que la mesura &ldquo;no pot esperar m&eacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si volguessin, la limitaci&oacute; podria posar-se en marxa les pr&ograve;ximes setmanes&rdquo;, ha assenyalat, per la seva banda, la portaveu socialista al Consell, Catalina Cladera, durant el ple extraordinari que se celebra aquest divendres per aprovar la proposici&oacute; de llei de regulaci&oacute; de l'aflu&egrave;ncia de vehicles a l'illa, que posteriorment ser&agrave; enviada a la Cambra auton&ograve;mica perqu&egrave; continu&iuml; la seva tramitaci&oacute; ordin&agrave;ria. La iniciativa cerca reduir la saturaci&oacute; de les carreteres mitjan&ccedil;ant la fixaci&oacute; de l&iacute;mits als cotxes procedents de l'exterior, un sostre per als vehicles de lloguer i la creaci&oacute; d'una taxa amb car&agrave;cter dissuasiu.
    </p><p class="article-text">
        Mentre els socialistes assenyalen que el decret llei evitaria una tramitaci&oacute; que podria prolongar-se fins a la pr&ograve;xima legislatura, el PP defensa que la limitaci&oacute; de vehicles s'ha d'aprovar mitjan&ccedil;ant una llei elaborada amb el m&agrave;xim consens possible entre navilieres, empreses de lloguer i sectors afectats, amb l'objectiu de blindar-la jur&iacute;dicament i garantir-ne la continu&iuml;tat. Un estudi de capacitat de c&agrave;rrega encarregat per la instituci&oacute; va concloure que l'any 2023 varen arribar a Mallorca uns 400.000 vehicles a trav&eacute;s dels ports, el doble que el 2017.
    </p><p class="article-text">
        En la seva intervenci&oacute; davant els mitjans, Costa ha argumentat que la regulaci&oacute; correspon a l'&agrave;mbit competencial de la instituci&oacute; insular i ha de seguir el procediment impulsat pel Consell presidit per Lloren&ccedil; Galm&eacute;s (PP). Aix&iacute; mateix, ha acusat el PSIB d'actuar per interessos partidistes i ha qualificat la proposta com una &ldquo;maniobra desesperada&rdquo; pel fet que sigui un govern del PP qui impulsa aquesta regulaci&oacute;. Els grups d'esquerres, per la seva banda, acusen els conservadors d'haver bloquejat iniciatives similars i d'haver retardat durant anys una mesura que ara presenten com a pr&ograve;pia.
    </p><p class="article-text">
        Els socialistes sostenen que la via ordin&agrave;ria escollida pel Consell retardar&agrave; durant mesos l'entrada en vigor de les restriccions. Al seu parer, la futura llei encara haur&agrave; de superar diversos tr&agrave;mits administratius i parlamentaris abans de poder aplicar-se, motiu pel qual dubten que arribi a estar operativa abans que finalitzi la legislatura. Per aix&ograve;, defensen que el Govern recorri a un decret llei per accelerar la regulaci&oacute; i respondre de manera immediata a la creixent pressi&oacute; del tr&agrave;nsit a Mallorca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-rebutja-limitar-per-via-rapida-l-entrada-cotxes-mallorca_1_13278748.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 11:48:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1301357" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1301357" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP rebutja limitar per la via ràpida l'entrada de cotxes a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Coches,Tráfico,Atascos,Turismo,Islas Baleares,Mallorca,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP rechaza limitar por la vía rápida la entrada de coches en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-rechaza-limitar-via-rapida-entrada-coches-mallorca_1_13278517.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP rechaza limitar por la vía rápida la entrada de coches en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular aprueba la proposición de ley de regulación de afluencia de vehículos, que será enviada al Parlament autonómico para su tramitación. El Govern de Marga Prohens se opone, sin embargo, a la oferta del PSIB-PSOE de tramitar la medida vía decreto ley, que permitiría acelerar la puesta en marcha de las restricciones</p><p class="subtitle">Multas de hasta 30.000 euros y una tasa disuasoria: Mallorca se prepara para limitar la entrada de coches a la isla
</p></div><p class="article-text">
        El pleno del Consell de Mallorca ha aprobado la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/multas-30-000-euros-tasa-disuasoria-mallorca-prepara-limitar-entrada-coches-isla_1_13266934.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">proposici&oacute;n de ley de regulaci&oacute;n de afluencia de veh&iacute;culos</a>, que ahora ser&aacute; enviada al Parlament para su correspondiente tramitaci&oacute;n. El Govern balear, sin embargo, ha rechazado la propuesta del PSIB-PSOE de dar luz verde a la medida mediante decreto ley, una f&oacute;rmula que permitir&iacute;a acelerar la puesta en marcha de las restricciones ante la saturaci&oacute;n de las carreteras de la isla. El portavoz del Ejecutivo auton&oacute;mico, Antoni Costa, ha descartado esta posibilidad al considerar que supondr&iacute;a &ldquo;un ataque&rdquo; a la autonom&iacute;a del Consell de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Durante el pleno extraordinario celebrado este viernes, el PP ha logrado sacar adelante su propuesta con el apoyo del PSIB, M&eacute;s per Mallorca y El PI. Aunque estaba previsto que Vox fuera el &uacute;nico grupo que votara en contra de la norma, finalmente ha optado por la abstenci&oacute;n al &ldquo;reconocer el problema&rdquo; del colapso circulatorio &ldquo;pero no la receta del bipartidismo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Costa, en la rueda de prensa posterior al Consell de Govern, ha mostrado su rechazo al ofrecimiento de votos de los socialistas para sacar adelante la limitaci&oacute;n por la v&iacute;a del decreto ley. La diputada del PSIB, Amanda Fern&aacute;ndez, defendi&oacute; el pasado mi&eacute;rcoles que este mecanismo facilitar&iacute;a que la medida entrara en vigor esta temporada tur&iacute;stica, aunque despu&eacute;s tendr&iacute;a que ser convalidada por el Parlament. La formaci&oacute;n sostiene que las carreteras est&aacute;n &ldquo;colapsadas cada d&iacute;a&rdquo; y que la medida &ldquo;no puede esperar m&aacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si quisieran, la limitaci&oacute;n podr&iacute;a ponerse en marcha en las pr&oacute;ximas semanas&rdquo;, ha se&ntilde;alado, por su parte, la portavoz socialista en el Consell, Catalina Cladera, durante el pleno extraordinario que se est&aacute; celebrando este viernes para aprobar la proposici&oacute;n de ley de regulaci&oacute;n de afluencia de veh&iacute;culos en la isla, que posteriormente ser&aacute; enviada a la C&aacute;mara auton&oacute;mica para que contin&uacute;e su tramitaci&oacute;n ordinaria. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa busca reducir la saturaci&oacute;n de las carreteras mediante la fijaci&oacute;n de l&iacute;mites a los coches procedentes del exterior, un techo para los veh&iacute;culos de alquiler y la creaci&oacute;n de una tasa con car&aacute;cter disuasorio. Un estudio de capacidad de carga encargado por la instituci&oacute;n concluy&oacute; que en 2023 llegaron a Mallorca unos 400.000 veh&iacute;culos a trav&eacute;s de los puertos, el doble que en 2017.
    </p><p class="article-text">
        Mientras los socialistas defienden que el decreto ley evitar&iacute;a una tramitaci&oacute;n que podr&iacute;a prolongarse hasta la pr&oacute;xima legislatura, el PP alega que la limitaci&oacute;n de veh&iacute;culos debe aprobarse mediante una ley elaborada con el m&aacute;ximo consenso posible entre navieras, empresas de alquiler y sectores afectados, con el objetivo de blindarla jur&iacute;dicamente y garantizar su continuidad. 
    </p><p class="article-text">
        En su intervenci&oacute;n ante los medios, Costa ha esgrimido que la regulaci&oacute;n corresponde al &aacute;mbito competencial de la instituci&oacute;n insular y debe seguir el procedimiento impulsado por el Consell presidido por Lloren&ccedil; Galm&eacute;s (PP). Asimismo, ha acusado adem&aacute;s al PSIB de actuar por intereses partidistas y ha calificado la propuesta como una &ldquo;maniobra desesperada&rdquo; por ser un gobierno del PP el que est&aacute; impulsando esta regulaci&oacute;n. Los grupos de izquierdas, por su parte, acusan a los conservadores de haber bloqueado iniciativas similares y de retrasar durante a&ntilde;os una medida que ahora presenta como propia.
    </p><p class="article-text">
        Los socialistas sostienen que la v&iacute;a ordinaria elegida por el Consell retrasar&aacute; durante meses la entrada en vigor de las restricciones. A su juicio, la futura ley deber&aacute; superar todav&iacute;a varios tr&aacute;mites administrativos y parlamentarios antes de poder aplicarse, por lo que dudan de que llegue a estar operativa antes de que finalice la legislatura. Por ello, defienden que el Govern recurra a un decreto ley para acelerar la regulaci&oacute;n y responder de forma inmediata a la creciente presi&oacute;n del tr&aacute;fico en Mallorca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-rechaza-limitar-via-rapida-entrada-coches-mallorca_1_13278517.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 11:39:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1301357" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1301357" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP rechaza limitar por la vía rápida la entrada de coches en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Coches,Tráfico,Atascos,Turismo,Islas Baleares,Mallorca,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP i Vox obren la via a noves places turístiques en xalets i adossats a parcel·les compartides de Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-obren-via-noves-places-turistiques-xalets-i-adossats-parcel-les-compartides-balears_1_13275790.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e346419c-838f-45b2-a5b0-f1a224def111_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="PP i Vox obren la via a noves places turístiques en xalets i adossats a parcel·les compartides de Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conservadors i extrema dreta tomben una iniciativa que buscava suprimir les successives excepcions introduïdes pel Govern de Marga Prohens al seu compromís de no permetre "ni una plaça turística més" en habitatges residencials</p><p class="subtitle">PP i Vox blinden més de 90.000 places de lloguer turístic a Balears malgrat l'emergència habitacional
</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha instat aquest dimarts el Govern de Marga Prohens (PP) a impedir que futures reformes normatives permetin noves places tur&iacute;stiques en edificis plurifamiliars, si b&eacute; PP i Vox han rebutjat estendre aquesta prohibici&oacute; als adossats, aparellats i habitatges unifamiliars a&iuml;llats que comparteixen parcel&middot;la amb altres edificacions.
    </p><p class="article-text">
        La negativa de conservadors i extrema dreta ha impedit tirar endavant el punt m&eacute;s ambici&oacute;s d'una iniciativa amb la qual el PSIB-PSOE pretenia blindar qualsevol possibilitat de creixement de l'oferta tur&iacute;stica en tipologies residencials que, segons els socialistes, continuen funcionant en la pr&agrave;ctica com a conjunts plurifamiliars.
    </p><p class="article-text">
        Entitats com Terraferida fa anys que alerten, a m&eacute;s, de l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/han-devorado-chalets-autopistas-suelo-mallorca-6-anos_1_9936837.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expansi&oacute; massiva de xalets i macrourbanitzacions </a>en s&ograve;l r&uacute;stic -molts d'ells amb piscina-, un proc&eacute;s que, segons els ecologistes, est&agrave; transformant progressivament l'illa. Segons el darrer inventari elaborat per l'entitat, entre 2021 i 2024 es varen construir o ampliar 846 habitatges d'aquest tipus &mdash;cinc cada setmana&mdash; sobre 546 hect&agrave;rees de s&ograve;l agrari i forestal. Terraferida alerta que el fenomen ja no respon al model tradicional d'habitatge a&iuml;llat, sin&oacute; a grans xalets de luxe amb piscines i jardins, molts d'ells vinculats al lloguer tur&iacute;stic.
    </p><p class="article-text">
        La proposta partia d'una cr&iacute;tica directa a les successives excepcions introdu&iuml;des per l'Executiu de Prohens al seu comprom&iacute;s de no permetre &ldquo;ni una pla&ccedil;a tur&iacute;stica m&eacute;s&rdquo; en habitatges residencials. Mentre que la prohibici&oacute; afecta els edificis plurifamiliars -els tradicionals blocs de pisos-, PP i Vox han mantingut fora del veto els adossats, aparellats i determinats habitatges unifamiliars situats en parcel&middot;les amb altres edificacions.
    </p><p class="article-text">
        L'esquerra sost&eacute; que aquestes tipologies, tot i que jur&iacute;dicament no siguin considerades plurifamiliars, compleixen en molts casos una funci&oacute; residencial similar i podrien continuar incorporant-se al mercat tur&iacute;stic, mantenint oberta una via per a la creaci&oacute; de noves places en plena crisi d'acc&eacute;s a l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        En concret, el Govern del PP va deixar fora de la prohibici&oacute; de noves places tur&iacute;stiques els adossats i aparellats a trav&eacute;s del  <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-blindan-90-000-plazas-alquiler-turistico-balears-pese-emergencia-habitacional_1_12274056.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">decret tur&iacute;stic </a>aprovat l'abril de 2025. No nom&eacute;s aix&ograve;. Amb el suport de Vox, els populars varen ampliar de manera encoberta aquesta via en incloure, a trav&eacute;s de la seva <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/militares-policias-restricciones-sociales-ofensiva-catalan-pp-vox-aprueban-ley-omnibus-balears_1_13248515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei &ograve;mnibus</a>, els habitatges unifamiliars a&iuml;llats que comparteixen parcel&middot;la amb altres edificacions. Una excepci&oacute; que, per als socialistes, no &eacute;s menor, at&egrave;s que podria afectar al voltant de 12.000 immobles a les Balears.
    </p><p class="article-text">
        Les novetats introdu&iuml;des recentment pels dos socis d'investidura reserven, a m&eacute;s, un 25% de les places de la borsa temporal tur&iacute;stica per a allotjaments que s'implantin en edificis declarats B&eacute; d'Inter&egrave;s Cultural (BIC) o catalogats, tant en s&ograve;l urb&agrave; com r&uacute;stic. El percentatge fins i tot podr&agrave; ampliar-se o reduir-se mitjan&ccedil;ant una simple resoluci&oacute; del conseller insular de Turisme.
    </p><p class="article-text">
        Els socialistes sostenen que aquestes modificacions contradiuen el discurs oficial de contenci&oacute; tur&iacute;stica i poden acabar traslladant m&eacute;s habitatges del mercat residencial cap a usos tur&iacute;stics en un moment de m&agrave;xima tensi&oacute; habitacional. A l'exposici&oacute; de motius de la iniciativa debatuda aquest dimarts alerten que cada habitatge que abandona el mercat residencial per convertir-se en allotjament tur&iacute;stic redueix les possibilitats d'emancipaci&oacute; dels joves, dificulta la contractaci&oacute; de treballadors essencials i agreuja els problemes d'acc&eacute;s a l'habitatge en un territori sotm&egrave;s a una forta pressi&oacute; tur&iacute;stica i urban&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        La Cambra s&iacute; que ha aprovat reclamar al Govern que garanteixi que cap modificaci&oacute; normativa permeti noves places tur&iacute;stiques en edificis plurifamiliars, prioritzi el dret a l'habitatge davant el lloguer vacacional i reforci la inspecci&oacute; i el control de l'oferta tur&iacute;stica il&middot;legal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cultura sostenible</strong></h2><p class="article-text">
        La comissi&oacute; parlament&agrave;ria tamb&eacute; ha donat llum verda a una &agrave;mplia bateria de mesures per impulsar una estrat&egrave;gia de cultura sostenible a les Balears, una iniciativa defensada per la diputada socialista Malena Riudavets que ha comptat amb un ampli suport parlamentari. Vox, tanmateix, ha quedat pr&agrave;cticament tot sol en la seva oposici&oacute; a bona part de les propostes, incloses les dirigides a refor&ccedil;ar la pres&egrave;ncia del catal&agrave; i del patrimoni cultural de les illes en les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        La proposici&oacute; no de llei insta el Govern a elaborar una estrat&egrave;gia balear de cultura sostenible amb participaci&oacute; dels consells, ajuntaments, agents culturals i professionals del sector. La iniciativa tamb&eacute; reclama incorporar criteris de sostenibilitat social, ambiental, territorial i de governan&ccedil;a en les convocat&ograve;ries p&uacute;bliques, programes i equipaments culturals dependents de la comunitat aut&ograve;noma.
    </p><p class="article-text">
        Entre les mesures aprovades figuren tamb&eacute; l'elaboraci&oacute; d'un mapa d'equipaments i projectes culturals per millorar la coordinaci&oacute; entre illes, la posada en marxa de programes de suport a la mobilitat interinsular d'artistes i creadors, l'impuls de xarxes estables de col&middot;laboraci&oacute; entre teatres, auditoris i centres culturals i l'adopci&oacute; de mesures per garantir l'accessibilitat universal i la inclusi&oacute; cultural.
    </p><p class="article-text">
        La Cambra auton&ograve;mica tamb&eacute; ha donat suport a promoure l&iacute;nies de suport a la professionalitzaci&oacute; i estabilitzaci&oacute; del sector cultural mitjan&ccedil;ant el foment de condicions laborals dignes i la sostenibilitat dels projectes culturals. Aquest punt ha tirat endavant malgrat el vot en contra de Vox.
    </p><p class="article-text">
        Un dels aspectes que ha evidenciat m&eacute;s difer&egrave;ncies ha estat el relatiu a la llengua catalana. El Parlament ha aprovat instar el Govern a refor&ccedil;ar la pres&egrave;ncia del catal&agrave; i del patrimoni cultural material i immaterial de les Balears dins les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques culturals. La proposta ha rebut dotze vots favorables i l'&uacute;nic rebuig de Vox, que s'ha tornat a desmarcar del consens de la resta de formacions.
    </p><p class="article-text">
        L'extrema dreta tamb&eacute; ha votat en contra de l'elaboraci&oacute; d'una estrat&egrave;gia cultural sostenible, de la incorporaci&oacute; de criteris de sostenibilitat en l'acci&oacute; cultural p&uacute;blica, del mapa cultural balear i de les mesures destinades a la professionalitzaci&oacute; del sector, mentre que ha optat per l'abstenci&oacute; en q&uuml;estions com la mobilitat interinsular d'artistes, la creaci&oacute; de xarxes de col&middot;laboraci&oacute; entre equipaments culturals o les pol&iacute;tiques d'accessibilitat i inclusi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        L'&uacute;nic punt de la iniciativa que no ha prosperat ha estat el que plantejava crear mecanismes d'avaluaci&oacute; i indicadors d'impacte cultural, social i territorial per mesurar els resultats de les pol&iacute;tiques impulsades pel Govern. La proposta ha estat rebutjada pels vots del PP i del diputat no adscrit Lloren&ccedil; C&oacute;rdoba, mentre que PSIB i M&eacute;s per Mallorca hi han votat a favor i Vox s'ha abstingut.
    </p><p class="article-text">
        La comissi&oacute; ha aprovat finalment impulsar accions de formaci&oacute; i sensibilitzaci&oacute; en mat&egrave;ria de cultura sostenible dirigides tant a les administracions p&uacute;bliques com als professionals i agents culturals de les illes, una mesura que ha tornat a comptar amb l'oposici&oacute; dels de Santiago Abascal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-obren-via-noves-places-turistiques-xalets-i-adossats-parcel-les-compartides-balears_1_13275790.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Jun 2026 13:11:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e346419c-838f-45b2-a5b0-f1a224def111_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="326673" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e346419c-838f-45b2-a5b0-f1a224def111_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="326673" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[PP i Vox obren la via a noves places turístiques en xalets i adossats a parcel·les compartides de Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e346419c-838f-45b2-a5b0-f1a224def111_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Alquiler turístico,Alquiler vacacional,Viviendas vacacionales,Mercado inmobiliario,Vivienda,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP y Vox abren la vía a nuevas plazas turísticas en chalets y adosados en parcelas compartidas en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-abren-via-nuevas-plazas-turisticas-chalets-adosados-parcelas-compartidas-balears_1_13275238.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e346419c-838f-45b2-a5b0-f1a224def111_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="PP y Vox abren la vía a nuevas plazas turísticas en chalets y adosados en parcelas compartidas en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conservadores y extrema derecha tumban una iniciativa que buscaba suprimir las sucesivas excepciones introducidas por el Govern de Marga Prohens a su compromiso de no permitir "ni una plaza turística más" en viviendas residenciales</p><p class="subtitle">PP y Vox blindan más 90.000 plazas de alquiler turístico en Balears pese a la emergencia habitacional
</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha instado este martes al Govern de Marga Prohens (PP) a impedir que futuras reformas normativas permitan nuevas plazas tur&iacute;sticas en edificios plurifamiliares, si bien PP y Vox han rechazado extender esta prohibici&oacute;n a adosados, pareados y viviendas unifamiliares aisladas que comparten parcela con otras edificaciones. 
    </p><p class="article-text">
        La negativa de conservadores y extrema derecha ha impedido sacar adelante el punto m&aacute;s ambicioso de una iniciativa con la que el PSIB-PSOE pretend&iacute;a blindar cualquier posibilidad de crecimiento de la oferta tur&iacute;stica en tipolog&iacute;as residenciales que, seg&uacute;n los socialistas, contin&uacute;an funcionando en la pr&aacute;ctica como conjuntos plurifamiliares. 
    </p><p class="article-text">
        Entidades como Terraferida llevan a&ntilde;os alertando, adem&aacute;s, de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/han-devorado-chalets-autopistas-suelo-mallorca-6-anos_1_9936837.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expansi&oacute;n masiva de chal&eacute;s y macrourbanizaciones </a>en suelo r&uacute;stico -muchos de ellos con <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cien-piscinas-ano-alegria-cloro-come-ibiza_1_12983491.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">piscina</a>-, un proceso que, seg&uacute;n los ecologistas, est&aacute; transformando progresivamente la isla. Seg&uacute;n el &uacute;ltimo inventario elaborado por la entidad, entre 2021 y 2024 se construyeron o ampliaron 846 viviendas de este tipo -cinco cada semana- sobre 546 hect&aacute;reas de suelo agrario y forestal. Terraferida alerta de que el fen&oacute;meno ya no responde al modelo tradicional de vivienda aislada, sino a grandes chal&eacute;s de lujo con piscinas y jardines, muchos de ellos vinculados al alquiler tur&iacute;stico.
    </p><p class="article-text">
        La propuesta part&iacute;a de una cr&iacute;tica directa a las sucesivas excepciones introducidas por el Ejecutivo de Prohens a su compromiso de no permitir &ldquo;ni una plaza tur&iacute;stica m&aacute;s&rdquo; en viviendas residenciales. Mientras la prohibici&oacute;n afecta a los edificios plurifamiliares -los tradicionales bloques de pisos-, PP y Vox han mantenido fuera del veto a los adosados, pareados y determinadas viviendas unifamiliares situadas en parcelas con otras edificaciones. 
    </p><p class="article-text">
        La izquierda sostiene que estas tipolog&iacute;as, aunque jur&iacute;dicamente no sean consideradas plurifamiliares, cumplen en muchos casos una funci&oacute;n residencial similar y podr&iacute;an seguir incorpor&aacute;ndose al mercado tur&iacute;stico, manteniendo abierta una v&iacute;a para la creaci&oacute;n de nuevas plazas en plena crisis de acceso a la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, el Govern del PP dej&oacute; fuera de la prohibici&oacute;n de nuevas plazas tur&iacute;sticas a adosados y pareados a trav&eacute;s del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-blindan-90-000-plazas-alquiler-turistico-balears-pese-emergencia-habitacional_1_12274056.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">decreto tur&iacute;stico </a>aprobado en abril de 2025. No solo eso. Con el apoyo de Vox, los populares ampliaron de forma encubierta esa v&iacute;a al incluir, a trav&eacute;s de su <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/militares-policias-restricciones-sociales-ofensiva-catalan-pp-vox-aprueban-ley-omnibus-balears_1_13248515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley &oacute;mnibus</a>, a las viviendas unifamiliares aisladas que comparten parcela con otras edificaciones. Una excepci&oacute;n que, para los socialistas, no es menor, dado que podr&iacute;a afectar a alrededor de 12.000 inmuebles en Balears.
    </p><p class="article-text">
        Las novedades introducidas recientemente por los dos socios de investidura reservan adem&aacute;s un 25% de las plazas de la bolsa temporal tur&iacute;stica para alojamientos que se implanten en edificios declarados Bien de Inter&eacute;s Cultural (BIC) o catalogados, tanto en suelo urbano como r&uacute;stico. El porcentaje incluso podr&aacute; ampliarse o reducirse mediante una simple resoluci&oacute;n del conseller insular de Turismo.
    </p><p class="article-text">
        Los socialistas sostienen que estas modificaciones contradicen el discurso oficial de contenci&oacute;n tur&iacute;stica y pueden acabar trasladando m&aacute;s viviendas desde el mercado residencial hacia usos tur&iacute;sticos en un momento de m&aacute;xima tensi&oacute;n habitacional. En la exposici&oacute;n de motivos de la iniciativa debatida este martes alertan de que cada vivienda que abandona el mercado residencial para convertirse en alojamiento tur&iacute;stico reduce las posibilidades de emancipaci&oacute;n de los j&oacute;venes, dificulta la contrataci&oacute;n de trabajadores esenciales y agrava los problemas de acceso a la vivienda en un territorio sometido a una fuerte presi&oacute;n tur&iacute;stica y urban&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        La C&aacute;mara s&iacute; ha aprobado reclamar al Govern que garantice que ninguna modificaci&oacute;n normativa permita nuevas plazas tur&iacute;sticas en edificios plurifamiliares, priorice el derecho a la vivienda frente al alquiler vacacional y refuerce la inspecci&oacute;n y el control de la oferta tur&iacute;stica ilegal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cultura sostenible</strong></h2><p class="article-text">
        La comisi&oacute;n parlamentaria tambi&eacute;n ha dado luz verde a una amplia bater&iacute;a de medidas para impulsar una estrategia de cultura sostenible en Balears, una iniciativa defendida por la diputada socialista Malena Riudavets que ha contado con un amplio respaldo parlamentario. Vox, sin embargo, se ha quedado pr&aacute;cticamente solo en su oposici&oacute;n a buena parte de las propuestas, incluidas las dirigidas a reforzar la presencia del catal&aacute;n y del patrimonio cultural de las islas en las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        La proposici&oacute;n no de ley insta al Govern a elaborar una estrategia balear de cultura sostenible con participaci&oacute;n de consells, ayuntamientos, agentes culturales y profesionales del sector. La iniciativa tambi&eacute;n reclama incorporar criterios de sostenibilidad social, ambiental, territorial y de gobernanza en convocatorias p&uacute;blicas, programas y equipamientos culturales dependientes de la comunidad aut&oacute;noma.
    </p><p class="article-text">
        Entre las medidas aprobadas figuran adem&aacute;s la elaboraci&oacute;n de un mapa de equipamientos y proyectos culturales para mejorar la coordinaci&oacute;n entre islas, la puesta en marcha de programas de apoyo a la movilidad interinsular de artistas y creadores, el impulso de redes estables de colaboraci&oacute;n entre teatros, auditorios y centros culturales y la adopci&oacute;n de medidas para garantizar la accesibilidad universal y la inclusi&oacute;n cultural.
    </p><p class="article-text">
        La C&aacute;mara auton&oacute;mica tambi&eacute;n ha respaldado promover l&iacute;neas de apoyo a la profesionalizaci&oacute;n y estabilizaci&oacute;n del sector cultural mediante el fomento de condiciones laborales dignas y la sostenibilidad de los proyectos culturales. Este punto ha salido adelante pese al voto en contra de Vox.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los aspectos que ha evidenciado mayores diferencias ha sido el relativo a la lengua catalana. El Parlament ha aprobado instar al Govern a reforzar la presencia del catal&aacute;n y del patrimonio cultural material e inmaterial de Balears dentro de las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas culturales. La propuesta ha recibido doce votos favorables y el &uacute;nico rechazo de Vox, que ha vuelto a desmarcarse del consenso del resto de formaciones.
    </p><p class="article-text">
        La extrema derecha tambi&eacute;n ha votado en contra de la elaboraci&oacute;n de una estrategia cultural sostenible, de la incorporaci&oacute;n de criterios de sostenibilidad en la acci&oacute;n cultural p&uacute;blica, del mapa cultural balear y de las medidas destinadas a la profesionalizaci&oacute;n del sector, mientras ha optado por la abstenci&oacute;n en cuestiones como la movilidad interinsular de artistas, la creaci&oacute;n de redes de colaboraci&oacute;n entre equipamientos culturales o las pol&iacute;ticas de accesibilidad e inclusi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El &uacute;nico punto de la iniciativa que no ha prosperado ha sido el que planteaba crear mecanismos de evaluaci&oacute;n e indicadores de impacto cultural, social y territorial para medir los resultados de las pol&iacute;ticas impulsadas por el Govern. La propuesta ha sido rechazada por los votos del PP y del diputado no adscrito Lloren&ccedil; C&oacute;rdoba, mientras que PSIB y M&eacute;s per Mallorca han votado a favor y Vox se ha abstenido.
    </p><p class="article-text">
        La comisi&oacute;n ha aprobado finalmente impulsar acciones de formaci&oacute;n y sensibilizaci&oacute;n en materia de cultura sostenible dirigidas tanto a las administraciones p&uacute;blicas como a los profesionales y agentes culturales de las islas, una medida que ha vuelto a contar con la oposici&oacute;n de los de Santiago Abascal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-abren-via-nuevas-plazas-turisticas-chalets-adosados-parcelas-compartidas-balears_1_13275238.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Jun 2026 13:04:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e346419c-838f-45b2-a5b0-f1a224def111_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="326673" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e346419c-838f-45b2-a5b0-f1a224def111_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="326673" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[PP y Vox abren la vía a nuevas plazas turísticas en chalets y adosados en parcelas compartidas en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e346419c-838f-45b2-a5b0-f1a224def111_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Alquiler turístico,Alquiler vacacional,Viviendas vacacionales,Mercado inmobiliario,Vivienda,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Multes de fins a 30.000 euros i una taxa dissuasòria: Mallorca es prepara per limitar l'entrada de cotxes a l'illa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/multes-fins-30-000-euros-i-taxa-dissuasoria-mallorca-prepara-per-limitar-l-entrada-cotxes-l-illa_1_13277181.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b471903c-09da-4b2c-9437-b0f37752d9f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Multes de fins a 30.000 euros i una taxa dissuasòria: Mallorca es prepara per limitar l&#039;entrada de cotxes a l&#039;illa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell de Mallorca debatrà aquest divendres una llei que preveu limitar l'arribada de vehicles a l'illa, fixar un sostre per als cotxes de lloguer i crear una taxa dissuasiva. Els grups d'esquerres acusen el PP d'haver bloquejat iniciatives similars i de presentar ara com a pròpia una mesura que va retardar durant anys</p><p class="subtitle">"Sobren 122.000 cotxes": Mallorca proposa regular l'entrada de vehicles a l'illa i limitar els 'rent a car'
</p></div><p class="article-text">
        El Consell de Mallorca sotmetr&agrave; aquest divendres a un ple extraordinari l'aprovaci&oacute; inicial de la llei que pret&eacute;n regular l&rsquo;entrada de vehicles a l'illa, una iniciativa amb la qual la instituci&oacute; insular cerca reduir la saturaci&oacute; de les carreteres mitjan&ccedil;ant la fixaci&oacute; de l&iacute;mits als cotxes procedents de l'exterior, un sostre per als vehicles de lloguer i la creaci&oacute; d'una taxa amb car&agrave;cter dissuasiu. Si la proposta tira endavant, ser&agrave; remesa al Parlament de les Illes Balears per a la seva tramitaci&oacute; definitiva.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ho ha anunciat aquest dilluns el president de la instituci&oacute; insular, Lloren&ccedil; Galm&eacute;s, que ha defensat la necessitat de la mesura en considerar que la congesti&oacute; vi&agrave;ria s&rsquo;ha convertit en un dels principals problemes de l'illa. Segons ha recordat, l&rsquo;estudi de capacitat de c&agrave;rrega encarregat per la instituci&oacute; va concloure que l'any 2023 varen arribar a Mallorca uns 400.000 vehicles a trav&eacute;s dels ports, el doble que el 2017. Al seu parer, aquest increment resulta incompatible amb les limitacions territorials i d'infraestructures d'una illa com Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de con&egrave;ixer la proposta, els grups d'esquerres acusen el PP d'haver bloquejat iniciatives similars i d'haver retardat durant anys una mesura que ara presenta com a pr&ograve;pia.
    </p><p class="article-text">
        La futura norma encara no fixa un nombre m&agrave;xim de vehicles autoritzats a entrar a l'illa. Aquest l&iacute;mit es determinar&agrave; posteriorment a partir d&rsquo;estudis de c&agrave;rrega que s&rsquo;actualitzaran peri&ograve;dicament i l&rsquo;aprovaci&oacute; dels quals correspondr&agrave; al ple del Consell. Tampoc no s'ha concretat encara l'import de la taxa, que haur&agrave; d&rsquo;establir-se mitjan&ccedil;ant una ordenan&ccedil;a fiscal espec&iacute;fica.
    </p><p class="article-text">
        El text preveu restringir l&rsquo;entrada de vehicles que no tributin a Mallorca i contempla sancions que oscil&middot;len entre els 300 i els 30.000 euros per als qui incompleixin la regulaci&oacute;. A m&eacute;s, l&rsquo;Administraci&oacute; podr&agrave; immobilitzar aquells cotxes que accedeixin a l&rsquo;illa sense l&rsquo;autoritzaci&oacute; corresponent. La llei tamb&eacute; planteja fixar un l&iacute;mit espec&iacute;fic per a la flota de vehicles de lloguer.
    </p><p class="article-text">
        La regulaci&oacute; inclou, tanmateix, nombroses excepcions. Quedaran al marge de les restriccions els residents a Mallorca, els propietaris d&rsquo;un habitatge a l&rsquo;illa &mdash;que podran disposar d&rsquo;un vehicle per immoble sempre que tributi a Mallorca&mdash;, els usuaris de contractes de <em>leasing </em>o r&egrave;nting vinculats a residents, aix&iacute; com determinats despla&ccedil;aments laborals, m&egrave;dics o familiars. Tamb&eacute; estaran exempts els vehicles adaptats per a persones amb mobilitat redu&iuml;da i els destinats a serveis p&uacute;blics essencials, com ambul&agrave;ncies, transport p&uacute;blic, taxis o forces de seguretat.
    </p><p class="article-text">
        Des del Consell destaquen, a m&eacute;s, que la iniciativa incorpora mesures vinculades a la mobilitat sostenible, entre elles l&rsquo;impuls d&rsquo;aparcaments dissuasius, vials c&iacute;vics i f&oacute;rmules per fomentar l&rsquo;&uacute;s compartit del vehicle. La instituci&oacute; sost&eacute; que la regulaci&oacute; s&rsquo;ha elaborat despr&eacute;s de deu mesos de negociacions amb els sectors afectats i els grups pol&iacute;tics representats al Consell, en un proc&eacute;s que ha incl&ograve;s una vintena de reunions.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Multes de fins a 30.000 euros</strong></h2><p class="article-text">
        En concret, el text de la llei per regular l&rsquo;entrada de vehicles s&rsquo;estructura en sis t&iacute;tols, cinc disposicions addicionals, tres disposicions transit&ograve;ries, una disposici&oacute; derogat&ograve;ria i quatre disposicions finals. La norma proposa sancions d&rsquo;entre 300 i 30.000 euros i la possibilitat d&rsquo;immobilitzar els vehicles sense autoritzaci&oacute; d&rsquo;entrada. Aix&iacute; mateix, estableix un sostre per als vehicles destinats al lloguer i una taxa amb efectes dissuasius. Els residents quedaran exempts d&rsquo;aquesta regulaci&oacute; i a les persones no residents que tenguin un habitatge a Mallorca se&rsquo;ls permetr&agrave; un sol vehicle sempre que tributi a l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        La proposici&oacute; de llei recull tamb&eacute; mesures a favor de la mobilitat sostenible, com ara els vials c&iacute;vics o els aparcaments intermodals dissuasius que ja impulsa el Consell de Mallorca. Pel que fa al l&iacute;mit m&agrave;xim de vehicles, el conseller de Territori, Fernando Rubio, ha assenyalat que l&rsquo;establir&agrave; un estudi de c&agrave;rrega anual o biennal i haur&agrave; de ser aprovat pel ple del Consell. Aix&iacute; mateix, ha indicat que el preu de la taxa el fixar&agrave; una ordenan&ccedil;a fiscal que tamb&eacute; haur&agrave; d&rsquo;aprovar el Consell de Mallorca.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Qui quedar&agrave; exempt</strong></h2><p class="article-text">
        Tal com ha informat la instituci&oacute; insular, la futura regulaci&oacute; no afectar&agrave; els vehicles de residents a Mallorca sempre que estiguin fiscalment domiciliats a l&rsquo;illa, ni aquells utilitzats mitjan&ccedil;ant contractes de r&egrave;nting o <em>leasing </em>per persones o empreses residents. Tamb&eacute; quedaran exempts els propietaris no residents que disposin d&rsquo;un habitatge a Mallorca, tot i que &uacute;nicament podran beneficiar-se de l&rsquo;excepci&oacute; amb un vehicle per immoble i sempre que aquest tributi a l&rsquo;illa. Aix&iacute; mateix, podran accedir sense restriccions els residents de Menorca, Eivissa o Formentera que acreditin despla&ccedil;aments per motius laborals o sanitaris, aix&iacute; com les persones que es traslladin temporalment a Mallorca per raons de feina.
    </p><p class="article-text">
        La llei tamb&eacute; exclou de les limitacions els residents mallorquins que es trobin temporalment fora de l&rsquo;illa i necessitin tornar-hi per motius m&egrave;dics o familiars greus, els vehicles destinats al transport de persones amb mobilitat redu&iuml;da i tota la flota de serveis p&uacute;blics essencials. Entre aquests hi figuren els vehicles de les forces i cossos de seguretat, ambul&agrave;ncies i altres serveis sanitaris, bombers, protecci&oacute; civil, transport p&uacute;blic i escolar, taxis, serveis funeraris, recollida de residus i neteja p&uacute;blica. Queden fora d&rsquo;aquesta consideraci&oacute;, per&ograve;, els vehicles de lloguer amb conductor (VTC) les autoritzacions dels quals no estiguin radicades a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de l&rsquo;anunci, el PSIB-PSOE ha lamentat el que ha considerat &ldquo;temps perdut&rdquo; pel president del Consell en la tramitaci&oacute; de la llei pel &ldquo;tacticisme&rdquo; de PP i Vox. La portaveu dels socialistes al Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha criticat que el PP hagi esperat un any per treure una llei que ja estava feta, i que ho faci ara &ldquo;per desmarcar-se de Vox i intentar salvar la legislatura&rdquo;. Segons Cladera, &ldquo;no &eacute;s inter&egrave;s general, &eacute;s tacticisme pur&rdquo;, alhora que ha remarcat que els canvis anunciats no justifiquen el retard.
    </p><p class="article-text">
        Per a la socialista, el PP ha esperat &ldquo;el moment pol&iacute;tic que li permet&eacute;s separar-se de Vox sense risc&rdquo;. &ldquo;Ara que tenen por d&rsquo;anar plegats, fan aquest moviment i el venen com una decisi&oacute; valenta, quan &eacute;s exactament el contrari&rdquo;, ha afegit.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El PSIB: &ldquo;El PP diu una cosa i en fa una altra&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia, el portaveu del PSIB al Parlament, Iago Negueruela, ha carregat contra la presidenta del Govern, Marga Prohens, per no haver complert el comprom&iacute;s que Mallorca compt&agrave;s aquest estiu amb una limitaci&oacute; efectiva a l&rsquo;entrada de vehicles. Segons ha dit, la llei impulsada pel Consell arriba tard i ha augurat que dif&iacute;cilment podr&agrave; estar plenament operativa abans de les pr&ograve;ximes eleccions auton&ograve;miques, insulars i municipals. Al seu parer, la tramitaci&oacute; parlament&agrave;ria haur&agrave; de completar-se posteriorment amb l&rsquo;aprovaci&oacute; d&rsquo;un reglament, fet que retardar&agrave; encara m&eacute;s la seva aplicaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Negueruela ha lamentat que l&rsquo;anunci suposa &ldquo;un incompliment m&eacute;s&rdquo; d&rsquo;un PP que, segons ell, &ldquo;diu una cosa i en fa una altra&rdquo;, i ha retret que Galm&eacute;s no tenia intenci&oacute; d&rsquo;implantar restriccions aquest estiu. El dirigent socialista tamb&eacute; va q&uuml;estionar l&rsquo;abs&egrave;ncia de mesures similars per a Menorca i va acusar els populars d&rsquo;actuar amb &ldquo;paraules buides&rdquo;, vinculant aquesta situaci&oacute; a la inestabilitat pol&iacute;tica derivada de la relaci&oacute; del PP amb Vox.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, M&Eacute;S per Mallorca ha rebut amb satisfacci&oacute; l&rsquo;anunci de l&rsquo;inici de la tramitaci&oacute; de la llei per regular l&rsquo;entrada de vehicles a l&rsquo;illa, tot i que ha acusat el PP d&rsquo;arribar &ldquo;tremendament tard&rdquo; despr&eacute;s d&rsquo;haver rebutjat una proposta similar presentada pels ecosobiranistes el 2024. Els portaveus de la formaci&oacute; al Consell i al Parlament, Catalina In&eacute;s Perell&oacute; i Llu&iacute;s Apesteguia, respectivament, han assegurat que l&rsquo;anunci ha estat una &ldquo;grata sorpresa&rdquo;, ja que les negociacions feia mesos que estaven paralitzades malgrat que, segons sostenen, existia un consens pr&agrave;cticament tancat sobre el contingut de la norma.
    </p><p class="article-text">
        Perell&oacute; ha criticat que el Consell justifiqu&eacute;s durant mesos el retard en la necessitat d&rsquo;assolir acords amb les navilieres i les empreses de lloguer de vehicles, i ha expressat dubtes que la limitaci&oacute; pugui aplicar-se ja la pr&ograve;xima temporada tur&iacute;stica. La portaveu ecosobiranista ha recordat, a m&eacute;s, que Galm&eacute;s va prometre &ldquo;desembussar Mallorca&rdquo; en arribar al govern insular, per&ograve; considera que la situaci&oacute; a les carreteres ha empitjorat. Per aix&ograve;, M&Eacute;S espera con&egrave;ixer el text definitiu que es debatr&agrave; aquest divendres al ple abans de valorar-ne l&rsquo;abast real.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, Apesteguia ha carregat contra Prohens, a qui retreu no haver volgut limitar l&rsquo;entrada de vehicles tot i disposar d&rsquo;eines i majories suficients per fer-ho. El diputat ha advertit, a m&eacute;s, que la tramitaci&oacute; encara ser&agrave; llarga, ja que despr&eacute;s de l&rsquo;aprovaci&oacute; inicial haur&agrave; de superar el per&iacute;ode d&rsquo;exposici&oacute; p&uacute;blica, tornar al Consell per a la seva aprovaci&oacute; definitiva i posteriorment passar al Parlament, una cambra que, segons va recordar, afronta ja un important emb&uacute;s legislatiu abans de la seva dissoluci&oacute; el mar&ccedil; de 2027. Al seu parer, la demora evidencia la &ldquo;manca de voluntat pol&iacute;tica&rdquo; del PP per adoptar mesures de contenci&oacute; del creixement i prioritzar la qualitat de vida dels residents.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/multes-fins-30-000-euros-i-taxa-dissuasoria-mallorca-prepara-per-limitar-l-entrada-cotxes-l-illa_1_13277181.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 17:23:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b471903c-09da-4b2c-9437-b0f37752d9f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="10989024" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b471903c-09da-4b2c-9437-b0f37752d9f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="10989024" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Multes de fins a 30.000 euros i una taxa dissuasòria: Mallorca es prepara per limitar l'entrada de cotxes a l'illa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b471903c-09da-4b2c-9437-b0f37752d9f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Coches,Tráfico,Atascos,Turismo,Masificación turística,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Multas de hasta 30.000 euros y una tasa disuasoria: Mallorca se prepara para limitar la entrada de coches a la isla]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/multas-30-000-euros-tasa-disuasoria-mallorca-prepara-limitar-entrada-coches-isla_1_13266934.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b471903c-09da-4b2c-9437-b0f37752d9f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Multas de hasta 30.000 euros y una tasa disuasoria: Mallorca se prepara para limitar la entrada de coches a la isla"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular debatirá este viernes una ley que prevé fijar un techo de vehículos que lleguen en barco así como para los 'rent a car'. Los grupos de izquierdas acusan al PP de haber bloqueado iniciativas similares y de retrasar durante años una medida que ahora presenta como propia </p><p class="subtitle">“Sobran 122.000 coches”: Mallorca propone regular la entrada de vehículos a la isla y limitar los 'rent a car'
</p></div><p class="article-text">
        El Consell de Mallorca someter&aacute; este viernes a un pleno extraordinario la aprobaci&oacute;n inicial de la ley que pretende regular la entrada de veh&iacute;culos en la isla, una iniciativa con la que la instituci&oacute;n insular busca reducir la saturaci&oacute;n de las carreteras mediante la fijaci&oacute;n de l&iacute;mites a los coches procedentes del exterior, un techo para los veh&iacute;culos de alquiler y la creaci&oacute;n de una tasa con car&aacute;cter disuasorio. Si la propuesta sale adelante, ser&aacute; remitida al Parlament balear para su tramitaci&oacute;n definitiva. 
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha anunciado este lunes el presidente de la instituci&oacute;n insular, Lloren&ccedil; Galm&eacute;s, quien ha defendido la necesidad de la medida al considerar que la congesti&oacute;n viaria se ha convertido en uno de los principales problemas de la isla. Seg&uacute;n ha recordado, el estudio de capacidad de carga encargado por la instituci&oacute;n concluy&oacute; que en 2023 llegaron a Mallorca unos 400.000 veh&iacute;culos a trav&eacute;s de los puertos, el doble que en 2017. A su juicio, este incremento resulta incompatible con las limitaciones territoriales y de infraestructuras de una isla como Mallorca. 
    </p><p class="article-text">
        Tras conocer la propuesta, los grupos de izquierdas acusan al PP de haber bloqueado iniciativas similares y de retrasar durante a&ntilde;os una medida que ahora presenta como propia 
    </p><p class="article-text">
        La futura norma no fija todav&iacute;a un n&uacute;mero m&aacute;ximo de veh&iacute;culos autorizados a entrar en la isla. Ese l&iacute;mite se determinar&aacute; posteriormente a partir de estudios de carga que se actualizar&aacute;n peri&oacute;dicamente y cuya aprobaci&oacute;n corresponder&aacute; al pleno del Consell. Tampoco se ha concretado a&uacute;n el importe de la tasa, que deber&aacute; establecerse mediante una ordenanza fiscal espec&iacute;fica.
    </p><p class="article-text">
        El texto prev&eacute; restringir la entrada de veh&iacute;culos que no tributen en Mallorca y contempla sanciones que oscilan entre los 300 y los 30.000 euros para quienes incumplan la regulaci&oacute;n. Adem&aacute;s, la administraci&oacute;n podr&aacute; inmovilizar aquellos coches que accedan a la isla sin la autorizaci&oacute;n correspondiente. La ley tambi&eacute;n plantea fijar un l&iacute;mite espec&iacute;fico para la flota de veh&iacute;culos de alquiler.
    </p><p class="article-text">
        La regulaci&oacute;n incluye, sin embargo, numerosas excepciones. Quedar&aacute;n al margen de las restricciones los residentes en Mallorca, los propietarios de una vivienda en la isla &mdash;que podr&aacute;n disponer de un veh&iacute;culo por inmueble siempre que tribute en Mallorca&mdash;, los usuarios de contratos de leasing o renting vinculados a residentes, as&iacute; como determinados desplazamientos laborales, m&eacute;dicos o familiares. Tambi&eacute;n estar&aacute;n exentos los veh&iacute;culos adaptados para personas con movilidad reducida y los destinados a servicios p&uacute;blicos esenciales, como ambulancias, transporte p&uacute;blico, taxis o fuerzas de seguridad.
    </p><p class="article-text">
        Desde el Consell destacan adem&aacute;s que la iniciativa incorpora medidas vinculadas a la movilidad sostenible, entre ellas el impulso de aparcamientos disuasorios, viales c&iacute;vicos y f&oacute;rmulas para fomentar el uso compartido del veh&iacute;culo. La instituci&oacute;n sostiene que la regulaci&oacute;n se ha elaborado tras diez meses de negociaciones con los sectores afectados y los grupos pol&iacute;ticos representados en el Consell, en un proceso que ha incluido una veintena de reuniones.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Multas de hasta 30.000 euros</strong></h2><p class="article-text">
        En concreto, el texto de la ley para regular la entrada de veh&iacute;culos se estructura en seis t&iacute;tulos, cinco disposiciones adicionales, tres disposiciones transitorias, una disposici&oacute;n derogatoria y cuatro disposiciones finales. La norma propone sanciones de entre 300 y 30.000 euros y la posibilidad de inmovilizar los veh&iacute;culos sin autorizaci&oacute;n de entrada. Asimismo, establece  un techo para los veh&iacute;culos destinados al alquiler y una tasa con efectos disuasivos. Los residentes quedar&aacute;n exentos de esta regulaci&oacute;n y a las personas no residentes que tengan una vivienda en Mallorca, se les permitir&aacute; un solo veh&iacute;culo siempre y cuando tribute en la isla.
    </p><p class="article-text">
        La proposici&oacute;n de ley recoge tambi&eacute;n medidas a favor de la movilidad sostenible, como es el caso de viales c&iacute;vicos o aparcamientos intermodales disuasivos que ya est&aacute; impulsando el Consell de Mallorca. En cuanto al limite m&agrave;ximo de vehiculos, el conseller de Territorio, Fernando Rubio, ha se&ntilde;alado que lo establecer&aacute; un estudio de carga anual o bianual y deber&aacute; ser aprobado por el pleno del Consell. Asimismo, ha indicado que el precio de la tasa la fijar&aacute; una ordenanza fiscal que tambi&eacute;n tendr&aacute; que aprobar el Consell de Mallorca.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Qui&eacute;nes quedar&aacute;n exentos</strong></h2><p class="article-text">
        Tal como ha informado la instituci&oacute;n insular, la futura regulaci&oacute;n no afectar&aacute; a los veh&iacute;culos de residentes en Mallorca siempre que est&eacute;n fiscalmente domiciliados en la isla, ni a aquellos utilizados mediante contratos de renting o leasing por personas o empresas residentes. Tambi&eacute;n quedar&aacute;n exentos los propietarios no residentes que dispongan de una vivienda en Mallorca, aunque &uacute;nicamente podr&aacute;n beneficiarse de la excepci&oacute;n con un veh&iacute;culo por inmueble y siempre que este tribute en la isla. Asimismo, podr&aacute;n acceder sin restricciones los residentes de Menorca, Ibiza o Formentera que acrediten desplazamientos por motivos laborales o sanitarios, as&iacute; como las personas que se trasladen temporalmente a Mallorca por razones de trabajo.
    </p><p class="article-text">
        La ley tambi&eacute;n excluye de las limitaciones a los residentes mallorquines que se encuentren temporalmente fuera de la isla y necesiten regresar por motivos m&eacute;dicos o familiares graves, a los veh&iacute;culos destinados al transporte de personas con movilidad reducida y a toda la flota de servicios p&uacute;blicos esenciales. Entre ellos figuran los veh&iacute;culos de las fuerzas y cuerpos de seguridad, ambulancias y otros servicios sanitarios, bomberos, protecci&oacute;n civil, transporte p&uacute;blico y escolar, taxis, servicios funerarios, recogida de residuos y limpieza p&uacute;blica. Quedan fuera de esta consideraci&oacute;n, sin embargo, los veh&iacute;culos de alquiler con conductor (VTC) cuyas autorizaciones no est&eacute;n radicadas en Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Tras el anuncio, el PSIB-PSOE ha lamentado lo que ha considerado &ldquo;tiempo perdido&rdquo; por el presidente del Consell en la tramitaci&oacute;n de la ley por el &ldquo;tacticismo&rdquo; de PP y Vox. La portavoz de los socialistas en el Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha criticado que el PP haya esperado un a&ntilde;o para sacar una ley que ya estaba hecha, y que lo haga ahora &ldquo;para desmarcarse de Vox e intentar salvar la legislatura&rdquo;. Seg&uacute;n Cladera, &ldquo;no es inter&eacute;s general, es tacticismo puro&rdquo;, al tiempo que ha remarcado que los cambios anunciados no justifican el retraso.
    </p><p class="article-text">
        Para la socialista, el PP ha esperado &ldquo;el momento pol&iacute;tico que le permitiera separarse de Vox sin riesgo&rdquo;. &ldquo;Ahora que tienen miedo de ir juntos, hacen este movimiento y lo venden como una decisi&oacute;n valiente, cuando es exactamente lo contrario&rdquo;, ha a&ntilde;adido.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El PSIB: &ldquo;El PP dice una cosa y hace la contraria&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, el portavoz del PSIB en el Parlament, Iago Negueruela, ha cargado contra la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), por no haber cumplido el compromiso de que Mallorca contara este verano con una limitaci&oacute;n efectiva a la entrada de veh&iacute;culos. En sus palabras, la ley impulsada por el Consell llega tarde, augurando que dif&iacute;cilmente podr&aacute; estar plenamente operativa antes de las pr&oacute;ximas elecciones auton&oacute;micas, insulares y municipales. A su juicio, la tramitaci&oacute;n parlamentaria deber&aacute; completarse posteriormente con la aprobaci&oacute;n de un reglamento, lo que retrasar&aacute; a&uacute;n m&aacute;s su aplicaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Negueruela ha lamentado que el anuncio supone &ldquo;un incumplimiento m&aacute;s&rdquo; de un PP que, a su juicio, &ldquo;dice una cosa y hace la contraria&rdquo;, recriminando que Galm&eacute;s no ten&iacute;a intenci&oacute;n de implantar restricciones este verano. El dirigente socialista cuestion&oacute; adem&aacute;s la ausencia de medidas similares para Menorca y acus&oacute; a los populares de actuar con &ldquo;palabras vac&iacute;as&rdquo;, vinculando esta situaci&oacute;n a la inestabilidad pol&iacute;tica derivada de la relaci&oacute;n del PP con Vox.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, M&eacute;s per Mallorca ha recibido con satisfacci&oacute;n el anuncio del inicio de la tramitaci&oacute;n de la ley para regular la entrada de veh&iacute;culos en la isla, aunque ha acusado al PP de llegar &ldquo;tremendamente tarde&rdquo; despu&eacute;s de rechazar una propuesta similar presentada por los ecosoberanistas en 2024. Los portavoces de la formaci&oacute;n en el Consell y el Parlament, Catalina In&eacute;s Perell&oacute; y Llu&iacute;s Apesteguia, respectivamente, han asegurado que el anuncio ha sido una &ldquo;grata sorpresa&rdquo;, ya que las negociaciones llevaban meses paralizadas pese a que, seg&uacute;n sostienen, exist&iacute;a un consenso pr&aacute;cticamente cerrado sobre el contenido de la norma.
    </p><p class="article-text">
        Perell&oacute; ha criticado que el Consell justificara durante meses el retraso en la necesidad de alcanzar acuerdos con las navieras y las empresas de alquiler de veh&iacute;culos, y ha mostrado sus dudas sobre que la limitaci&oacute;n pueda aplicarse ya en la pr&oacute;xima temporada tur&iacute;stica. La portavoz ecosoberanista ha recordado adem&aacute;s que el presidente del Consell, Lloren&ccedil; Galm&eacute;s, prometi&oacute; &ldquo;desatascar Mallorca&rdquo; al llegar al gobierno insular, pero considera que la situaci&oacute;n en las carreteras ha empeorado. Por ello, M&Eacute;S espera conocer el texto definitivo que se debatir&aacute; este viernes en el pleno antes de valorar su alcance real.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, Apesteguia ha cargado contra Prohens, a quien recrimina no haber querido limitar la entrada de veh&iacute;culos pese a disponer de herramientas y mayor&iacute;as suficientes para hacerlo. El diputado ha advertido adem&aacute;s de que la tramitaci&oacute;n a&uacute;n ser&aacute; larga, ya que tras la aprobaci&oacute;n inicial deber&aacute; superar el periodo de exposici&oacute;n p&uacute;blica, regresar al Consell para su aprobaci&oacute;n definitiva y posteriormente pasar al Parlament, una c&aacute;mara que, seg&uacute;n record&oacute;, afronta ya un importante atasco legislativo antes de su disoluci&oacute;n en marzo de 2027. A su juicio, la demora evidencia la &ldquo;falta de voluntad pol&iacute;tica&rdquo; del PP para adoptar medidas de contenci&oacute;n del crecimiento y priorizar la calidad de vida de los residentes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/multas-30-000-euros-tasa-disuasoria-mallorca-prepara-limitar-entrada-coches-isla_1_13266934.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 16:58:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b471903c-09da-4b2c-9437-b0f37752d9f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="10989024" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b471903c-09da-4b2c-9437-b0f37752d9f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="10989024" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Multas de hasta 30.000 euros y una tasa disuasoria: Mallorca se prepara para limitar la entrada de coches a la isla]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b471903c-09da-4b2c-9437-b0f37752d9f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Coches,Tráfico,Atascos,Turismo,Masificación turística,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'empresa responsable del polèmic cartell en alemany associat al turisme d'excessos a Mallorca el retira: "Demanem disculpes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-empresa-responsable-polemic-cartell-alemany-associat-turisme-d-excessos-mallorca-retira-demanem-disculpes_1_13266513.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" width="1920" height="1080" alt="L&#039;empresa responsable del polèmic cartell en alemany associat al turisme d&#039;excessos a Mallorca el retira: &quot;Demanem disculpes&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La controvèrsia es va desencadenar arran del llenguatge utilitzat per la campanya: "Malle" és la forma col·loquial amb què molts turistes alemanys es refereixen a l'illa i forma part del conegut eslògan "El que passa a Malle es queda a Malle", integrat des de fa anys en l'imaginari festiu alemany associat a la més gran de les Balears</p><p class="subtitle">Un polèmic cartell en alemany que juga amb el doble sentit enfronta AENA i el Govern balear
</p></div><p class="article-text">
        El grup financer alemany Sparkassen-Finanzgruppe, impulsor del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pasa-mallorca-queda-mallorca-polemica-cartel-aleman-aeropuerto-asocia-isla-turismo-excesos_1_13256305.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pol&egrave;mic cartell publicitari instal&middot;lat fa diversos dies a l'aeroport de Palma</a>, ha anunciat que retirar&agrave; la lona i ha demanat disculpes despr&eacute;s que el Govern balear denunci&agrave;s que el missatge &ldquo;Was auf Malle passiert, wird auf Malle beglichen&rdquo; (&ldquo;El que passa a Mallorca es paga a Mallorca&rdquo;) projecta una imatge &ldquo;denigrant&rdquo; de Mallorca associada al turisme d'excessos.
    </p><p class="article-text">
        La controv&egrave;rsia es va desencadenar arran del llenguatge utilitzat per la campanya: &ldquo;Malle&rdquo; &eacute;s la forma col&middot;loquial amb qu&egrave; molts turistes alemanys es refereixen a Mallorca i forma part del conegut esl&ograve;gan &ldquo;Was auf Malle passiert, bleibt auf Malle&rdquo; (&ldquo;El que passa a Mallorca es queda a Mallorca&rdquo;), integrat des de fa anys en l'imaginari festiu alemany associat a l'illa. La frase, inspirada al seu torn en el c&egrave;lebre lema nord-americ&agrave; &ldquo;El que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas&rdquo;, apareix de fet en adhesius, articles de marxandatge i fins i tot en can&ccedil;ons i v&iacute;deos vinculats a la cultura del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ballermann-abismo-cerveza-balconing-camisetas-nazis-mallorca-he-salido-no-conozco-isla_1_12519906.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Ballermann</a>', el turisme de festa i els excessos nocturns en zones tur&iacute;stiques de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Lamentam profundament que el missatge que preten&iacute;em transmetre no hagi tengut &egrave;xit i s'hagi percebut a Mallorca com una falta de respecte&rdquo;, ha assenyalat l'entitat financera en un comunicat, en qu&egrave; demana disculpes per aquest fet i atribueix la pol&egrave;mica al fet que determinats matisos humor&iacute;stics poden interpretar-se de manera diferent segons l'idioma i generar &ldquo;percepcions no desitjades&rdquo;. L'anunci promocionava Wero, una nova plataforma europea de pagaments digitals impulsada per bancs i entitats financeres per competir amb sistemes com PayPal o Bizum.
    </p><p class="article-text">
        La campanya va provocar la reacci&oacute; immediata del Govern. El mat&iacute; de dijous passat, la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports va anunciar que el seu titular, Jaume Bauz&agrave;, havia rem&egrave;s una carta al president d'AENA, Maurici Lucena, en la qual reclamava la retirada immediata de la publicitat en considerar que projectava una imatge &ldquo;denigrant&rdquo; de l'illa i contribu&iuml;a a refor&ccedil;ar estereotips vinculats al turisme d'excessos. L'Executiu auton&ograve;mic sost&eacute; que resulta &ldquo;absolutament inacceptable&rdquo; que la principal porta d'entrada a les Balears difongui missatges que contradiuen els esfor&ccedil;os institucionals per combatre aquest fenomen.
    </p><p class="article-text">
        L'horabaixa, l'organisme aeroportuari va difondre la seva reacci&oacute; als mitjans: &ldquo;Davant les informacions publicades referents a un cartell publicitari localitzat a l'edifici d'aparcament de l'Aeroport de Palma de Mallorca, en les quals s'afirma que aquesta campanya incentiva el turisme d'excessos a Mallorca, Aena vol aclarir que l'anunci al qual es fa refer&egrave;ncia &mdash;la traducci&oacute; del qual seria &lsquo;el que passa a Mallorca es paga a Mallorca, envia doblers entre amics de manera f&agrave;cil i r&agrave;pida&rsquo;&mdash; forma part d'una campanya comercial d'una caixa d'estalvis alemanya. L'entitat promociona l'&uacute;s de Wero (plataforma de pagament digital similar a Bizum). Per tant, no es tracta de cap campanya que incentivi el turisme d'excessos a l'illa. L'aeroport no &eacute;s generador de la demanda tur&iacute;stica, &eacute;s a dir, l'aflu&egrave;ncia de visitants dep&egrave;n fonamentalment del dest&iacute; i de l'oferta tur&iacute;stica de l'illa&rdquo;, remarcaven des d'Aena.
    </p><p class="article-text">
        Des de fa d&egrave;cades, espais com la Platja de Palma constitueixen una de les principals destinacions del turisme alemany a la Mediterr&agrave;nia i un dels s&iacute;mbols hist&ograve;rics del model de sol i platja de les Balears. Precisament per aix&ograve;, les institucions auton&ograve;miques i insulars han impulsat durant els darrers anys diverses mesures per combatre el turisme d'excessos, entre les quals restriccions a les promocions d'alcohol, la prohibici&oacute; de determinades ofertes de barra lliure i sancions m&eacute;s severes per a les conductes inc&iacute;viques.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-empresa-responsable-polemic-cartell-alemany-associat-turisme-d-excessos-mallorca-retira-demanem-disculpes_1_13266513.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 14:39:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" length="399336" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" type="image/jpeg" fileSize="399336" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[L'empresa responsable del polèmic cartell en alemany associat al turisme d'excessos a Mallorca el retira: "Demanem disculpes"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Turistas,Masificación turística,Bancos,Aena,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Alemania]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La empresa responsable del polémico cartel en alemán asociado al turismo de excesos en Mallorca lo retira: "Pedimos disculpas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/empresa-responsable-polemico-cartel-aleman-asociado-turismo-excesos-mallorca-retira-pedimos-disculpas_1_13266445.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" width="1920" height="1080" alt="La empresa responsable del polémico cartel en alemán asociado al turismo de excesos en Mallorca lo retira: &quot;Pedimos disculpas&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La controversia se desató a raíz del lenguaje utilizado por la campaña: "Malle" es la forma coloquial con la que muchos turistas alemanes se refieren a la isla y forma parte del conocido eslogan “Lo que pasa en Malle se queda en Malle”, integrado desde hace años en el imaginario festivo alemán asociado a la mayor de las Balears</p><p class="subtitle">Un polémico cartel en alemán que juega con el doble sentido enfrenta a AENA y al Govern balear
</p></div><p class="article-text">
        El grupo financiero alem&aacute;n Sparkassen-Finanzgruppe, impulsor del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pasa-mallorca-queda-mallorca-polemica-cartel-aleman-aeropuerto-asocia-isla-turismo-excesos_1_13256305.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pol&eacute;mico cartel publicitario instalado hace varios d&iacute;as en el aeropuerto de Palma</a>, ha anunciado que retirar&aacute; la lona y ha pedido disculpas despu&eacute;s de que el Govern balear denunciara que el mensaje &ldquo;Was auf Malle passiert, wird auf Malle beglichen&rdquo; (&ldquo;Lo que pasa en Mallorca se paga en Mallorca&rdquo;) proyecta una imagen &ldquo;denigrante&rdquo; de Mallorca asociada al turismo de excesos.
    </p><p class="article-text">
        La controversia se desat&oacute; a ra&iacute;z del lenguaje utilizado por la campa&ntilde;a: &ldquo;Malle&rdquo; es la forma coloquial con la que muchos turistas alemanes se refieren a Mallorca y forma parte del conocido eslogan &ldquo;Was auf Malle passiert, bleibt auf Malle&rdquo; (&ldquo;Lo que pasa en Mallorca se queda en Mallorca&rdquo;), integrado desde hace a&ntilde;os en el imaginario festivo alem&aacute;n asociado a la isla. La frase, inspirada a su vez en el c&eacute;lebre lema estadounidense &ldquo;Lo que pasa en Las Vegas se queda en Las Vegas&rdquo;, aparece de hecho en pegatinas, art&iacute;culos de&nbsp;<em>merchandising&nbsp;</em>e incluso en canciones y v&iacute;deos vinculados a la cultura del&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ballermann-abismo-cerveza-balconing-camisetas-nazis-mallorca-he-salido-no-conozco-isla_1_12519906.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Ballermann</a>', el turismo de fiesta y los excesos nocturnos en zonas tur&iacute;sticas de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Lamentamos profundamente que el mensaje que pretend&iacute;amos transmitir no haya tenido &eacute;xito y se haya percibido en Mallorca como una falta de respeto&rdquo;, ha se&ntilde;alado la entidad financiera en un comunicado, en el que pde disculpas por ello y atribuye la pol&eacute;mica a que determinados matices humor&iacute;sticos pueden interpretarse de manera diferente seg&uacute;n el idioma y generar &ldquo;percepciones no deseadas&rdquo;. El anuncio promocionaba Wero, una nueva plataforma europea de pagos digitales impulsada por bancos y entidades financieras para competir con sistemas como PayPal o Bizum.
    </p><p class="article-text">
        La campa&ntilde;a provoc&oacute; la inmediata reacci&oacute;n del Govern. En la ma&ntilde;ana del pasado jueves, la Conselleria de Turismo, Cultura y Deportes anunci&oacute; que su titular, Jaume Bauz&agrave;, hab&iacute;a remitido una carta al presidente de AENA, Maurici Lucena, en la que reclamaba la retirada inmediata de la publicidad por considerar que proyectaba una imagen &ldquo;denigrante&rdquo; de la isla y contribu&iacute;a a reforzar estereotipos vinculados al turismo de excesos. El Ejecutivo auton&oacute;mico sostiene que resulta &ldquo;absolutamente inaceptable&rdquo; que la principal puerta de entrada a Balears difunda mensajes que contradicen los esfuerzos institucionales para combatir este fen&oacute;meno.
    </p><p class="article-text">
        Por la tarde, el organismo aeroportuario difundi&oacute; su reacci&oacute;n a los medios: &ldquo;Ante las informaciones publicadas referentes a un cartel publicitario localizado en el edificio parking del Aeropuerto de Palma de Mallorca, en las que se afirma que dicha campa&ntilde;a incentiva el turismo de excesos en Mallorca, Aena quiere aclarar que el anuncio al que se hace referencia -cuya traducci&oacute;n seria &rdquo;lo que pasa en Mallorca se paga en Mallorca, env&iacute;a dinero entre amigos de forma f&aacute;cil y r&aacute;pida&ldquo;- forma parte de una campa&ntilde;a comercial de una caja de ahorros alemana. La entidad est&aacute; promocionando el uso de wero (plataforma de pago digital similar a bizum). Por tanto, no se trata de ninguna campa&ntilde;a que incentive el turismo de excesos en la isla. El aeropuerto no es generador de la demanda tur&iacute;stica, es decir, la afluencia de visitantes depehab&iacute;a rnde fundamentalmente del destino y de la oferta tur&iacute;stica de la isla&rdquo;, remarcaban desde Aena.
    </p><p class="article-text">
        Desde hace d&eacute;cadas, espacios como la Playa de Palma constituyen uno de los principales destinos del turismo alem&aacute;n en el Mediterr&aacute;neo y uno de los s&iacute;mbolos hist&oacute;ricos del modelo de sol y playa de Balears. Precisamente por ello, las instituciones auton&oacute;micas e insulares han impulsado durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os diversas medidas para combatir el turismo de excesos, entre ellas restricciones a las promociones de alcohol, la prohibici&oacute;n de determinadas ofertas de barra libre y sanciones m&aacute;s severas para conductas inc&iacute;vicas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/empresa-responsable-polemico-cartel-aleman-asociado-turismo-excesos-mallorca-retira-pedimos-disculpas_1_13266445.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 14:21:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" length="399336" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" type="image/jpeg" fileSize="399336" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[La empresa responsable del polémico cartel en alemán asociado al turismo de excesos en Mallorca lo retira: "Pedimos disculpas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Turistas,Masificación turística,Bancos,Aena,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Alemania]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un polèmic cartell en alemany que juga amb el doble sentit enfronta a AENA i al Govern balear]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/passa-mallorca-queda-mallorca-polemic-cartell-alemany-l-aeroport-fa-enfadar-l-illa_1_13257140.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3829c856-2bb0-4e81-8801-0aee448c5522_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144033.jpg" width="1278" height="719" alt="Un polèmic cartell en alemany que juga amb el doble sentit enfronta a AENA i al Govern balear"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Govern balear sol·licita a AENA la retirada immediata de la campanya publicitària en considerar que projecta una imatge "denigrant" de la major de les Balears</p><p class="subtitle">'Ballermann', l'abisme de la cervesa, el balconing i les samarretes nazis a Mallorca: "Mai no he sortit d'allà, no conec l'illa"
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Was auf Malle passiert, wird auf Malle beglichen&rdquo;&nbsp;(&ldquo;El que passa a Mallorca, es paga a Mallorca&rdquo;). &Eacute;s el missatge que llueix un gran cartell publicitari instal&middot;lat a la sortida de l'aeroport de Palma i que ha provocat la indignaci&oacute; del&nbsp;Govern&nbsp;balear, que ha sol&middot;licitat a AENA la seva retirada immediata en considerar que projecta una imatge &ldquo;denigrant&rdquo; de l'illa en associar-la amb el turisme d'excessos, un fenomen que les institucions fa anys que intenten combatre mitjan&ccedil;ant restriccions i campanyes.
    </p><p class="article-text">
        La controv&egrave;rsia radica en el fet que &ldquo;Malle&rdquo; &eacute;s la forma col&middot;loquial amb la qual molts turistes alemanys es refereixen a Mallorca i forma part del conegut esl&ograve;gan &ldquo;Was auf Malle passiert, bleibt auf Malle&rdquo; (&ldquo;El que passa a Mallorca, es queda a Mallorca&rdquo;), integrat des de fa anys en l'imaginari festiu alemany associat a l'illa. La frase, inspirada al seu torn en el c&egrave;lebre lema estatunidenc &ldquo;El que passa a Las Vegas, es queda a Las Vegas&rdquo;, apareix de fet en adhesius, articles de marxandatge i fins i tot en can&ccedil;ons i v&iacute;deos vinculats a la cultura del 'Ballermann', el turisme de festa i els excessos nocturns en zones tur&iacute;stiques de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauz&agrave;, ha rem&egrave;s una carta oficial dirigida al president d'AENA,&nbsp;Maurici&nbsp;Lucena&nbsp;-amb c&ograve;pia al director de l'aeroport de Son Sant Joan-, per a traslladar-li la &ldquo;profunda indignaci&oacute; i preocupaci&oacute;&rdquo; de l'Executiu balear davant aquesta campanya. En la missiva, Bauz&agrave; qualifica de &ldquo;absolutament inacceptable&rdquo; que una infraestructura estrat&egrave;gica i la principal porta d'entrada a la comunitat aut&ograve;noma projecti missatges que perpetuen estereotips profundament nocius per a la imatge de Mallorca i per al model tur&iacute;stic de les illes.
    </p><p class="article-text">
        La campanya est&agrave; impulsada per la xarxa de caixes d&rsquo;estalvi Sparkasse, integrada dins Sparkassen-Finanzgruppe, el principal grup financer d&rsquo;Alemanya. L&rsquo;acci&oacute; publicit&agrave;ria promociona Wero, una nova plataforma europea de pagaments digitals impulsada per bancs i entitats financeres per competir amb sistemes com PayPal o Bizum. La mateixa ag&egrave;ncia responsable de la campanya, Jung von Matt SPORTS, explica a LinkedIn que l&rsquo;objectiu de la iniciativa &eacute;s dirigir-se espec&iacute;ficament als turistes alemanys que aterren en &ldquo;un dels seus destins vacacionals preferits&rdquo; i jugar amb l&rsquo;imaginari festiu associat a &ldquo;Malle&rdquo;.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DYzbnFsjmT-/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        A la seva carta, el conseller recorda que la societat balear en conjunt &mdash;incloent-hi les institucions, el sector privat i la ciutadania&mdash; fa anys que duu a terme un &ldquo;important esfor&ccedil; pol&iacute;tic, social i econ&ograve;mic&rdquo; per erradicar els comportaments inc&iacute;vics que perjudiquen la reputaci&oacute; internacional, la conviv&egrave;ncia i la qualitat del dest&iacute;. Aquest comprom&iacute;s es tradueix, recorda, en regulacions espec&iacute;fiques, campanyes de conscienciaci&oacute;, el refor&ccedil; de la inspecci&oacute; i actuacions coordinades amb els consells insulars, ajuntaments i sectors implicats.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve;, considera &ldquo;especialment incomprensible&rdquo; que un espai gestionat per AENA &ldquo;actu&iuml; en direcci&oacute; contr&agrave;ria, permetent una campanya que banalitza i refor&ccedil;a exactament all&ograve; que s&rsquo;est&agrave; intentant erradicar des de l&rsquo;arxip&egrave;lag&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un missatge dif&oacute;s a trav&eacute;s de la xarxa social X, el conseller ja va recriminar aquest dimecres que la gestora aeroportu&agrave;ria permeti una publicitat que, al seu judici, &ldquo;banalitza&rdquo; precisament un dels principals problemes que afronta l&rsquo;arxip&egrave;lag. &ldquo;No pot ser que mentre aqu&iacute; intentam impulsar un model tur&iacute;stic m&eacute;s responsable, sostenible i compatible amb la vida dels residents, AENA permeti campanyes com aquesta a la fa&ccedil;ana del nostre aeroport&rdquo;, subratlla en aquesta l&iacute;nia. Per a Bauz&agrave;, &ldquo;el m&eacute;s greu&rdquo; &eacute;s el missatge que transmet el cartell que &ldquo;aqu&iacute; tot s&rsquo;hi val&rdquo; i que Mallorca &ldquo;&eacute;s un parc tem&agrave;tic per als excessos&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Resposta d'Aena</strong></h2><p class="article-text">
        En la tarda aquest dijous, l'organisme aeroportuari ha rem&egrave;s la seva resposta als mitjans: &ldquo;Davant les informacions publicades referents a un cartell publicitari localitzat en l'edifici p&agrave;rquing de l'Aeroport de Palma, en les quals s'afirma que aquesta campanya incentiva el turisme d'excessos a Mallorca, Aena vol aclarir que l'anunci al qual es fa refer&egrave;ncia &ndash;la traducci&oacute; seriosa de la qual &rdquo;el que passa a Mallorca es paga a Mallorca, envia diners entre amics de manera f&agrave;cil i r&agrave;pida&ldquo;&ndash; forma part d'una campanya comercial d'una caixa d'estalvis alemanya. L'entitat est&agrave; promocionant l'&uacute;s de&nbsp;Wero&nbsp;(plataforma de pagament digital similar a&nbsp;Bizum). Per tant, no es tracta de cap campanya que incentivi el turisme d'excessos a l'illa. L'aeroport no &eacute;s generador de la demanda tur&iacute;stica, &eacute;s a dir, l'aflu&egrave;ncia de visitants dep&egrave;n fonamentalment del dest&iacute; i de l'oferta tur&iacute;stica de l'illa&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Campanyes contra el turisme d'excessos</strong></h2><p class="article-text">
        La Platja de Palma &eacute;s el gran epicentre hist&ograve;ric del turisme alemany a Mallorca i un dels s&iacute;mbols del model de sol i platja que va impulsar el <em>boom </em>tur&iacute;stic de les illes. Alemanya continua sent a m&eacute;s un dels principals mercats emissors per a Balears: el 2025, prop de cinc milions de turistes alemanys varen visitar l&rsquo;arxip&egrave;lag, segons dades tur&iacute;stiques difoses els darrers mesos per institucions i organismes del sector. Mallorca concentra, de fet, al voltant del 41% de tots els turistes alemanys que viatgen a Espanya i un de cada tres visitants alemanys que arriben al pa&iacute;s tria l&rsquo;illa com a dest&iacute; vacacional.
    </p><p class="article-text">
        Durant els darrers anys, les institucions auton&ograve;miques i insulars han aprovat mesures per combatre el turisme d&rsquo;excessos, especialment a la Platja de Palma i a Magaluf, on s&rsquo;han imposat restriccions a la venda d&rsquo;alcohol, les promocions de barra lliure o les rutes organitzades de consum d&rsquo;alcohol.
    </p><p class="article-text">
        El 2020, l'anterior Executiu auton&ograve;mic progressista va aprovar un<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ley-prohibe-balconing-party-boats-sexualizacion-mujer-queda-corta-ibiza_1_10464912.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> decret pioner per limitar aquest tipus de pr&agrave;ctiques </a>a determinades &agrave;rees tur&iacute;stiques de Mallorca i Eivissa. La norma va prohibir les ofertes de barra lliure, les festes en vaixells i la publicitat de rutes et&iacute;liques i va endurir les sancions per conductes inc&iacute;viques. 
    </p><p class="article-text">
        El debat s&rsquo;ha intensificat encara m&eacute;s durant els darrers anys arran de les creixents protestes ciutadanes contra la saturaci&oacute; tur&iacute;stica, l&rsquo;augment del preu de l&rsquo;habitatge i la pressi&oacute; sobre els serveis p&uacute;blics i el territori. En aquest context, diferents institucions balears han defensat la necessitat de canviar el relat internacional de Mallorca i abandonar la identificaci&oacute; de l&rsquo;illa amb l&rsquo;oci descontrolat i el turisme de borratxera.
    </p><p class="article-text">
        <em>Fe d'errors: en una primera versi&oacute; d'aquest article s'afirmava err&ograve;niament que la traducci&oacute; de la frase continguda en el cartell publicitari era &ldquo;El que passa a Mallorca es queda a Mallorca&rdquo;.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/passa-mallorca-queda-mallorca-polemic-cartell-alemany-l-aeroport-fa-enfadar-l-illa_1_13257140.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2026 11:27:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3829c856-2bb0-4e81-8801-0aee448c5522_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144033.jpg" length="245735" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3829c856-2bb0-4e81-8801-0aee448c5522_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144033.jpg" type="image/jpeg" fileSize="245735" width="1278" height="719"/>
      <media:title><![CDATA[Un polèmic cartell en alemany que juga amb el doble sentit enfronta a AENA i al Govern balear]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3829c856-2bb0-4e81-8801-0aee448c5522_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144033.jpg" width="1278" height="719"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Turistas,Alemania,Islas Baleares,Mallorca,Aena]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un polémico cartel en alemán que juega con el doble sentido enfrenta a AENA y al Govern balear]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pasa-mallorca-queda-mallorca-polemica-cartel-aleman-aeropuerto-asocia-isla-turismo-excesos_1_13256305.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3829c856-2bb0-4e81-8801-0aee448c5522_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144033.jpg" width="1278" height="719" alt="Un polémico cartel en alemán que juega con el doble sentido enfrenta a AENA y al Govern balear"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Govern balear solicita a AENA la retirada inmediata de la campaña publicitaria al considerar que proyecta una imagen "denigrante" de la mayor de las Balears</p><p class="subtitle">'Ballermann', el abismo de la cerveza, el balconing y las camisetas nazis en Mallorca: “Nunca he salido de allí, no conozco la isla”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Was auf Malle passiert, wird auf Malle beglichen&rdquo; (&ldquo;Lo que pasa en Mallorca se paga en Mallorca&rdquo;). Es el mensaje que luce un gran cartel publicitario instalado a la salida del aeropuerto de Palma y que ha provocado la indignaci&oacute;n del Govern balear, que ha solicitado a AENA su retirada inmediata al considerar que proyecta una imagen &ldquo;denigrante&rdquo; de la isla al asociarla con el turismo de excesos, un fen&oacute;meno que las instituciones llevan a&ntilde;os intentando combatir mediante restricciones y campa&ntilde;as. 
    </p><p class="article-text">
        La controversia radica en que &ldquo;Malle&rdquo; es la forma coloquial con la que muchos turistas alemanes se refieren a Mallorca y forma parte del conocido eslogan &ldquo;Was auf Malle passiert, bleibt auf Malle&rdquo; (&ldquo;Lo que pasa en Mallorca se queda en Mallorca&rdquo;), integrado desde hace a&ntilde;os en el imaginario festivo alem&aacute;n asociado a la isla. La frase, inspirada a su vez en el c&eacute;lebre lema estadounidense &ldquo;Lo que pasa en Las Vegas se queda en Las Vegas&rdquo;, aparece de hecho en pegatinas, art&iacute;culos de <em>merchandising </em>e incluso en canciones y v&iacute;deos vinculados a la cultura del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ballermann-abismo-cerveza-balconing-camisetas-nazis-mallorca-he-salido-no-conozco-isla_1_12519906.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Ballermann</a>', el turismo de fiesta y los excesos nocturnos en zonas tur&iacute;sticas de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El conseller de Turismo, Cultura y Deportes, Jaume Bauz&agrave;, ha remitido una carta oficial dirigida al presidente de AENA, Maurici Lucena -con copia al director del aeropuerto de Son Sant Joan-, para trasladarle la &ldquo;profunda indignaci&oacute;n y preocupaci&oacute;n&rdquo; del Ejecutivo balear ante esta campa&ntilde;a. En la misiva, Bauz&agrave; califica de &ldquo;absolutamente inaceptable&rdquo; que una infraestructura estrat&eacute;gica y la principal puerta de entrada a la comunidad aut&oacute;noma proyecte mensajes que perpet&uacute;an estereotipos profundamente da&ntilde;inos para la imagen de Mallorca y para el modelo tur&iacute;stico de las islas.
    </p><p class="article-text">
        La campa&ntilde;a est&aacute; impulsada por la red de cajas de ahorro Sparkasse, integrada en Sparkassen-Finanzgruppe, el principal grupo financiero de Alemania. La acci&oacute;n publicitaria promociona adem&aacute;s Wero, una nueva plataforma europea de pagos digitales puesta en marcha por bancos y entidades financieras para competir con sistemas como PayPal o Bizum. La propia agencia responsable de la campa&ntilde;a, Jung von Matt SPORTS, explica en LinkedIn que el objetivo de la misma es dirigirse espec&iacute;ficamente a los turistas alemanes que aterrizan en &ldquo;uno de sus destinos vacacionales favoritos&rdquo; y jugar con el imaginario festivo asociado a &ldquo;Malle&rdquo;.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DYzbnFsjmT-/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        En su carta, el conseller recuerda que la sociedad balear en su conjunto -incluyendo a las instituciones, el sector privado y la ciudadan&iacute;a- lleva a&ntilde;os realizando un &ldquo;importante esfuerzo pol&iacute;tico, social y econ&oacute;mico&rdquo; para erradicar los comportamientos inc&iacute;vicos que perjudican la reputaci&oacute;n internacional, la convivencia y la calidad del destino. Este compromiso se traduce, recuerda, en regulaciones espec&iacute;ficas, campa&ntilde;as de concienciaci&oacute;n, el refuerzo de la inspecci&oacute;n y actuaciones coordinadas con los consells insulares, ayuntamientos y sectores implicados.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, considera &ldquo;especialmente incomprensible&rdquo; que un espacio gestionado por AENA &ldquo;act&uacute;e en direcci&oacute;n contraria, permitiendo una campa&ntilde;a que banaliza y refuerza exactamente aquello que se est&aacute; intentando erradicar desde el archipi&eacute;lago&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un mensaje difundido a trav&eacute;s de la red social 'X', el conseller ya recrimin&oacute; este mi&eacute;rcoles que la gestora aeroportuaria permita una publicidad que, a su juicio, &ldquo;banaliza&rdquo; precisamente uno de los principales problemas que afronta el archipi&eacute;lago. &ldquo;No puede ser que mientras aqu&iacute; intentamos impulsar un modelo tur&iacute;stico m&aacute;s responsable, sostenible y compatible con la vida de los residentes, Aena permita campa&ntilde;as como esta en la fachada de nuestro aeropuerto&rdquo;, subraya en esta l&iacute;nea. Para Bauz&agrave;, &ldquo;lo m&aacute;s grave&rdquo; es el mensaje que transmite el cartel de que &ldquo;aqu&iacute; todo vale&rdquo; y que Mallorca &ldquo;es un parque tem&aacute;tico para excesos&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Respuesta de Aena</strong></h2><p class="article-text">
        En la tarde este jueves, el organismo aeroportuario ha remitido su respuesta a los medios:  &ldquo;Ante las informaciones publicadas referentes a un cartel publicitario localizado en el edificio parking del Aeropuerto de Palma de Mallorca, en las que se afirma que dicha campa&ntilde;a incentiva el turismo de excesos en Mallorca, Aena quiere aclarar que el anuncio al que se hace referencia &ndash;cuya traducci&oacute;n seria &rdquo;lo que pasa en Mallorca se paga en Mallorca, env&iacute;a dinero entre amigos de forma f&aacute;cil y r&aacute;pida&ldquo;&ndash; forma parte de una campa&ntilde;a comercial de una caja de ahorros alemana.  La entidad est&aacute; promocionando el uso de wero (plataforma de pago digital similar a bizum). Por tanto, no se trata de ninguna campa&ntilde;a que incentive el turismo de excesos en la isla. El aeropuerto no es generador de la demanda tur&iacute;stica, es decir, la afluencia de visitantes depende fundamentalmente del destino y de la oferta tur&iacute;stica de la isla&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Campa&ntilde;as contra el turismo de excesos</strong></h2><p class="article-text">
        La Playa de Palma es el gran epicentro hist&oacute;rico del turismo alem&aacute;n en Mallorca y uno de los s&iacute;mbolos del modelo de sol y playa que impuls&oacute; el <em>boom </em>tur&iacute;stico de las islas. Alemania contin&uacute;a siendo adem&aacute;s uno de los principales mercados emisores para Balears. En 2025, cerca de cinco millones de turistas germanos visitaron el archipi&eacute;lago, seg&uacute;n datos tur&iacute;sticos difundidos en los &uacute;ltimos meses por instituciones y organismos del sector. Mallorca concentra, de hecho, alrededor del 41% de todos los turistas alemanes que viajan a Espa&ntilde;a y uno de cada tres visitantes germanos que llegan al pa&iacute;s elige la isla como destino vacacional. 
    </p><p class="article-text">
        Durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os, las instituciones auton&oacute;micas e insulares han aprobado medidas para combatir el turismo de excesos, especialmente en la Playa de Palma y en Magaluf, donde se han impuesto restricciones a la venta de alcohol, promociones de barra libre o rutas organizadas de consumo de alcohol.
    </p><p class="article-text">
        En 2020, el anterior Ejecutivo auton&oacute;mico progresista aprob&oacute; un<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ley-prohibe-balconing-party-boats-sexualizacion-mujer-queda-corta-ibiza_1_10464912.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> decreto pionero para limitar este tipo de pr&aacute;cticas </a>en determinadas &aacute;reas tur&iacute;sticas de Mallorca y Eivissa. La norma prohibi&oacute; las ofertas de barra libre, las fiestas en barcos, la publicidad de rutas et&iacute;licas y endureci&oacute; las sanciones por conductas inc&iacute;vicas. 
    </p><p class="article-text">
        El debate se ha intensificado todav&iacute;a m&aacute;s en los &uacute;ltimos a&ntilde;os por las crecientes protestas ciudadanas contra la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica, el aumento del precio de la vivienda y la presi&oacute;n sobre los servicios p&uacute;blicos y el territorio. En este contexto, distintas instituciones baleares han defendido la necesidad de cambiar el relato internacional de Mallorca y abandonar la identificaci&oacute;n de la isla con el ocio descontrolado y el turismo de borrachera.
    </p><p class="article-text">
        <em>Fe de errores: en una primera versi&oacute;n de este art&iacute;culo se afirmaba err&oacute;neamente que la traducci&oacute;n de la frase contenida en el cartel publicitario era &ldquo;Lo que pasa en Mallorca se queda en Mallorca&rdquo;.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pasa-mallorca-queda-mallorca-polemica-cartel-aleman-aeropuerto-asocia-isla-turismo-excesos_1_13256305.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2026 11:06:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3829c856-2bb0-4e81-8801-0aee448c5522_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144033.jpg" length="245735" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3829c856-2bb0-4e81-8801-0aee448c5522_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144033.jpg" type="image/jpeg" fileSize="245735" width="1278" height="719"/>
      <media:title><![CDATA[Un polémico cartel en alemán que juega con el doble sentido enfrenta a AENA y al Govern balear]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3829c856-2bb0-4e81-8801-0aee448c5522_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144033.jpg" width="1278" height="719"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Turistas,Alemania,Islas Baleares,Mallorca,Aena]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desgravar el cafè, paper de vàter i bugaderia: les 'trampes' dels pisos turístics per pagar menys impostos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desgravar-cafe-paper-vater-i-bugaderia-les-trampes-dels-pisos-turistics-per-pagar-menys-impostos_1_13231211.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ce90fcdc-117a-4dca-b73b-4743a370fb9a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Desgravar el cafè, paper de vàter i bugaderia: les &#039;trampes&#039; dels pisos turístics per pagar menys impostos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Justícia estreny el setge sobre els qui intenten equiparar pisos turístics i vil·les amb hotels per accedir a avantatges fiscals, deduccions milionàries d'IVA i majors desgravacions a l'IRPF. Una recent sentència dictada a Balears tanca les portes a tributar per canvis de tovalloles i neteja</p><p class="subtitle">Una empresa sense rostre i amb seu 'fantasma': un holding alemany obre la batalla per les places turístiques a Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        Tovalloles netes, llen&ccedil;ols acabats de canviar, c&agrave;psules de caf&egrave;, bugaderia industrial, neteja &ldquo;di&agrave;ria&rdquo;, petits <em>kits </em>de bany... En els darrers anys, propietaris i empreses dedicades al lloguer tur&iacute;stic han intentat &ldquo;colar&rdquo; a Hisenda despeses i deduccions pr&ograve;pies de la ind&uacute;stria hotelera. L'objectiu: aconseguir un tractament fiscal molt m&eacute;s favorable, accedir a avantatges en l&rsquo;IVA i ampliar les desgravacions possibles a l'IRPF. Els tribunals, per&ograve;, han anat estrenyent el setge sobre aquells que intenten equiparar pisos tur&iacute;stics i vil&middot;les vacacionals amb hotels, desmuntant un per un arguments basats en canvis de tovalloles, serveis de bugaderia i esmorzars de cortesia.
    </p><p class="article-text">
        La 'batalla' fiscal es lliura en ple auge del lloguer vacacional. Mentre col&middot;lectius socials denuncien que el <em>boom </em>de les plataformes de lloguer tur&iacute;stic i la pressi&oacute; inversora vinculada al negoci vacacional han transformat barris sencers, disparat el preu de l&rsquo;habitatge i multiplicat la rendibilitat de pisos, xalets i vil&middot;les tur&iacute;stiques, provocant que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris com a conseq&uuml;&egrave;ncia de la imparable gentrificaci&oacute;, la patronal del lloguer tur&iacute;stic recrimina que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presidente-melia-ataca-alquiler-vacacional-turistas-low-cost-enfrenta-pp_1_12209776.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">s'utilitzi aquest sector com a &ldquo;cap de turc&rdquo; de la crisi habitacional </a>i que s'&ldquo;estigmatitzi&rdquo; un &agrave;mbit que reclama m&eacute;s seguretat jur&iacute;dica.
    </p><p class="article-text">
        Segons les &uacute;ltimes dades oficials de l'<a href="https://www.ine.es/experimental/viv_turistica/experimental_viv_turistica.htm" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Institut Nacional d'Estad&iacute;stica (INE)</a>, al novembre de 2025 hi havia a Espanya 329.764 habitatges tur&iacute;stics -m&eacute;s d'1,6 milions de places en total- anunciades en plataformes digitals com Airbnb, Booking o Vrbo, xifra  que equival a l'1,24% del parc total d'habitatges del pa&iacute;s. A Balears, l'INE comptabilitzava 19.398 habitatges tur&iacute;stics i m&eacute;s de 124.000 places vacacionals, equivalent a gaireb&eacute; el 3% de tots els habitatges de l'arxip&egrave;lag. Mentrestant, les administracions han intensificat les inspeccions i sancions contra els habitatges tur&iacute;stics que operen de manera il&middot;legal.
    </p><p class="article-text">
        En paral&middot;lel a l&rsquo;expansi&oacute; d&rsquo;aquest fenomen, un altre front ha anat creixent silenciosament: el de com han de tributar aquests allotjaments i fins on pot arribar l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria (AEAT) a l&rsquo;hora d&rsquo;acceptar deduccions vinculades a una activitat que intenta acostar-se fiscalment al model hoteler. El fenomen ha atret tant petits propietaris com societats especialitzades en l&rsquo;explotaci&oacute; d&rsquo;allotjaments tur&iacute;stics, algunes convertides ja en aut&egrave;ntiques gestores d&rsquo;habitatges repartits per diferents enclavaments vacacionals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Ni les tovalloles ni la neteja ocasional basten</strong></h2><p class="article-text">
        Una de les sent&egrave;ncies m&eacute;s recents, dictada pel Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Balears (TSJIB), afecta dos particulars que havien declarat els ingressos del seu habitatge tur&iacute;stic com a rendiments d&rsquo;activitat econ&ograve;mica per ampliar les deduccions a l&rsquo;IRPF. Entre les despeses que pretenien computar figuraven costos vinculats al manteniment de l&rsquo;immoble, la neteja o la reposici&oacute; de roba de llit i tovalloles. La clau del litigi era demostrar que el pis no era un simple lloguer vacacional, sin&oacute; una activitat equiparable a un negoci hoteler. Per aix&ograve;, els propietaris al&middot;legaven &ldquo;refor&ccedil;os puntuals de neteja&rdquo;, atenci&oacute; permanent les 24 hores i serveis de bugaderia i canvi de llen&ccedil;ols, fundes de coix&iacute; i draps de cuina.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81c7c946-3d77-4d0d-8063-d4b126e5e353_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81c7c946-3d77-4d0d-8063-d4b126e5e353_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81c7c946-3d77-4d0d-8063-d4b126e5e353_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81c7c946-3d77-4d0d-8063-d4b126e5e353_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81c7c946-3d77-4d0d-8063-d4b126e5e353_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81c7c946-3d77-4d0d-8063-d4b126e5e353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/81c7c946-3d77-4d0d-8063-d4b126e5e353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu de les caixes de seguretat per a les claus d&#039;un pis de lloguer turístic a Madrid"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu de les caixes de seguretat per a les claus d&#039;un pis de lloguer turístic a Madrid                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant aix&ograve;, el tribunal desmunta un per un aquests arguments. La sent&egrave;ncia conclou que no existeix una estructura empresarial ni la prestaci&oacute; de serveis equiparables als del sector hoteler, asseverant que l'atenci&oacute; al client &ldquo;no &eacute;s diferent de la que tot arrendador ha de dispensar&rdquo; davant incid&egrave;ncies normals en un habitatge llogat i subratllant que la neteja &uacute;nicament pot equiparar-se a la d'un hotel quan es presta &ldquo;di&agrave;riament o amb una periodicitat fixa&rdquo;, no quan es limita a l'entrada i sortida d'hostes o a neteges ocasionals sol&middot;licitades per alguns clients.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; afecta, en la pr&agrave;ctica, la manera en qu&egrave; tributen milers d'habitatges vacacionals a l'IRPF. El TSJIB avala el criteri d'Hisenda i determina que, si no existeixen veritables serveis hotelers, els ingressos han de declarar-se com a rendiments del capital immobiliari i no com a activitat econ&ograve;mica, cosa que limita de manera notable les possibles deduccions. El tribunal rebutja, aix&iacute; mateix, un altre dels arguments habituals en aquest tipus de litigis: deduir despeses durant tot el temps en qu&egrave; l'habitatge va estar anunciat o disponible en plataformes tur&iacute;stiques. La Sala fixa que les despeses nom&eacute;s poden prorratejar-se en funci&oacute; dels dies en qu&egrave; l'immoble va estar efectivament llogat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El TSJIB avala el criteri d&#039;Hisenda i determina que, si no existeixen veritables serveis hotelers, els ingressos s&#039;han de declarar com a rendiments del capital immobiliari i no com a activitat econòmica, cosa que limita de manera notable les possibles deduccions</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>T&eacute;, caf&egrave; i sab&oacute; de mans sota la lupa</strong></h2><p class="article-text">
        La m&agrave;xima inst&agrave;ncia judicial ja s'havia pronunciat en termes similars el gener de 2025 arran d'un litigi impulsat per Inversiones y Promociones Fonseca Nieto S.L., una societat que defensava que l'habitatge tur&iacute;stic que explotava oferia aut&egrave;ntics serveis hotelers i, per tant, podia deduir-se l'IVA: va arribar a al&middot;legar que oferia &ldquo;t&egrave;, caf&egrave;, sucre, sab&oacute; de mans i paper higi&egrave;nic&rdquo;, a m&eacute;s d'atenci&oacute; 24 hores i neteges durant les estades. El conflicte afectava, en concret, una regularitzaci&oacute; de 63.309 euros. Els magistrats van examinar els registres de neteja aportats per la mercantil i van concloure que la majoria eren posteriors a la sortida dels hostes i no comparables a les neteges di&agrave;ries de la ind&uacute;stria hotelera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ebefe54-f7b7-45d4-ba89-0c128c80cc59_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ebefe54-f7b7-45d4-ba89-0c128c80cc59_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ebefe54-f7b7-45d4-ba89-0c128c80cc59_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ebefe54-f7b7-45d4-ba89-0c128c80cc59_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ebefe54-f7b7-45d4-ba89-0c128c80cc59_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ebefe54-f7b7-45d4-ba89-0c128c80cc59_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3ebefe54-f7b7-45d4-ba89-0c128c80cc59_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes al barri de Santa Catalina de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes al barri de Santa Catalina de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Es tracta d'una difer&egrave;ncia que canvia per complet el resultat fiscal: si el lloguer tur&iacute;stic es considera una mera cessi&oacute; d'habitatge, l'activitat queda exempta d'IVA i les deduccions s&oacute;n molt m&eacute;s limitades. Si, per contra, existeixen veritables serveis hotelers, el propietari pot desgravar m&eacute;s despeses i compensar les quotes suportades. La q&uuml;esti&oacute; pivota sobre un precepte concret de la Llei de l'IVA: l'article 20.U.23&egrave;, que estableix que el lloguer d'habitatges est&agrave; exempt d'aquest impost, per&ograve; introdueix una excepci&oacute;: deixa d'estar exempt quan l'arrendador presta &ldquo;serveis complementaris propis de la ind&uacute;stria hotelera&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        D'aquesta manera, per a un propietari convencional, el lloguer d'habitatge est&agrave; exempt d'IVA i, per tant, no pot deduir-se l'impost suportat en reformes, obres, mobiliari, manteniment o construcci&oacute;. Per&ograve; si aconsegueix acreditar que explota l'immoble com un allotjament hoteler -amb serveis equivalents als d'un hotel- l'activitat passa a tributar al 10% d'IVA i s'obre la porta a elevades deduccions. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per a un propietari convencional, el lloguer d&#039;habitatge està exempt d&#039;IVA i, per tant, no es pot deduir l&#039;impost suportat en reformes, obres, mobiliari, manteniment o construcció. Però si aconsegueix acreditar que explota l&#039;immoble com un allotjament hoteler, l&#039;activitat passa a tributar al 10% d&#039;IVA i s&#039;obre la porta a elevades deduccions fiscals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mateixa batalla s'est&agrave; lliurant en altres comunitats aut&ograve;nomes. A Andalusia, el Tribunal Superior de Just&iacute;cia va analitzar el cas de Riad del Cipr&eacute;s SL, empresa que al&middot;legava que els seus apartaments tur&iacute;stics funcionaven realment com allotjaments hotelers i que, per tant, podia beneficiar-se d'un tractament fiscal m&eacute;s favorable en l'IVA. Per sostenir-ho, assegurava que oferia esmorzars, neteja di&agrave;ria, bugaderia industrial, canvi de llen&ccedil;ols i tovalloles, articles d'higiene personal (els anomenats amenities) i atenci&oacute; permanent les 24 hores, i fins i tot va aportar factures de bugaderia industrial i refer&egrave;ncies en plataformes tur&iacute;stiques per acreditar aquests serveis.
    </p><p class="article-text">
        El litigi afectava quotes de 5.015 euros, per&ograve; el tribunal va desmuntar bona part de les proves. La sent&egrave;ncia subratlla que &ldquo;la posada a disposici&oacute; del client de caf&egrave;s, sucre i altres productes no constitueix serveis propis de restauraci&oacute;&rdquo; i afegeix que &ldquo;el canvi de roba i la seva neteja prestat a l'entrada i sortida del per&iacute;ode contractat&rdquo; tampoc basta per parlar de serveis complementaris propis de la ind&uacute;stria hotelera. Els magistrats fins i tot van reparar en el redu&iuml;t import de les factures de bugaderia -uns 85 euros en total durant diversos mesos- per concloure que no demostraven l'exist&egrave;ncia d'un aut&egrave;ntic servei hoteler de canvi diari de roba de llit i tovalloles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f79c5151-66ad-4a5b-ba49-d44b55062236_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f79c5151-66ad-4a5b-ba49-d44b55062236_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f79c5151-66ad-4a5b-ba49-d44b55062236_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f79c5151-66ad-4a5b-ba49-d44b55062236_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f79c5151-66ad-4a5b-ba49-d44b55062236_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f79c5151-66ad-4a5b-ba49-d44b55062236_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f79c5151-66ad-4a5b-ba49-d44b55062236_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;El teu Airbnb és la nostra misèria&quot;. Adhesiu col·locat per la plataforma &#039;Menys turisme, més vida&#039; en un fanal de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;El teu Airbnb és la nostra misèria&quot;. Adhesiu col·locat per la plataforma &#039;Menys turisme, més vida&#039; en un fanal de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tiquets de supermercat i vil&middot;les de luxe</strong></h2><p class="article-text">
        Tamb&eacute; l'Audi&egrave;ncia Nacional ha hagut de dirimir aquest tipus de conflictes fiscals. El febrer passat va analitzar el cas de Ogladenis S.L.U., enfrontada amb Hisenda per l'explotaci&oacute; de tres vil&middot;les tur&iacute;stiques de luxe situades a Catalunya i valorades en m&eacute;s de cinc milions d'euros. L'empresa defensava que no gestionava simples habitatges vacacionals, sin&oacute; allotjaments equiparables a petits hotels, i al&middot;legava, com en els altres casos, oferir neteja peri&ograve;dica, canvi de llen&ccedil;ols, atenci&oacute; permanent les 24 hores, esmorzars, servei de transfer, c&agrave;tering i assist&egrave;ncia continuada als hostes.
    </p><p class="article-text">
        Amb aix&ograve; pretenia mantenir importants deduccions d'IVA vinculades tant a la construcci&oacute; com a l'explotaci&oacute; dels immobles. Per &ldquo;acreditar&rdquo; que realment prestava serveis hotelers, la mercantil va arribar a aportar factures modificades, publicitat en l&iacute;nia, comentaris de clients i converses amb hostes. En algunes factures apareixia fins i tot la frase &ldquo;amb servei d'esmorzar i neteja di&agrave;ria inclosos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'AEAT va frenar les pretensions de l'empresa en asseverar que els habitatges funcionaven realment com a arrendaments exempts d'IVA i que, per tant, no podia deduir-se aquestes quotes. En la seva sent&egrave;ncia, l'AN va detectar, a m&eacute;s, contradiccions entre diferents versions de les factures i l'activitat efectivament demostrada, aix&iacute; com inconsist&egrave;ncies entre la publicitat de les vil&middot;les i els serveis que realment podien prestar-se.
    </p><p class="article-text">
        Hisenda va revisar fins i tot tiquets de supermercat, el nombre de treballadors contractats, les hores materials necess&agrave;ries per netejar les propietats i les dimensions de les vil&middot;les, que sumaven 18 habitacions, 12 banys i m&eacute;s de 400 metres quadrats cadascuna. El tribunal considera &ldquo;f&iacute;sicament i materialment impossible&rdquo; que l'empresa pogu&eacute;s prestar el servei de neteja di&agrave;ria que afirmava realitzar, especialment tenint en compte que durant part de la temporada nom&eacute;s hi havia una netejadora per atendre totes les propietats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885812fc-927d-450b-b692-57a39a476c02_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1143245.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885812fc-927d-450b-b692-57a39a476c02_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1143245.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885812fc-927d-450b-b692-57a39a476c02_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1143245.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885812fc-927d-450b-b692-57a39a476c02_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1143245.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885812fc-927d-450b-b692-57a39a476c02_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143245.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885812fc-927d-450b-b692-57a39a476c02_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143245.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/885812fc-927d-450b-b692-57a39a476c02_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143245.jpg"
                    alt="Balcó d&#039;un edifici del casc antic de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Balcó d&#039;un edifici del casc antic de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'AN va m&eacute;s enll&agrave; i analitza una q&uuml;esti&oacute; molt m&eacute;s complexa: l'anomenat &ldquo;autoconsum per canvi d'afectaci&oacute;&rdquo;, &eacute;s a dir, promocions immobili&agrave;ries concebudes inicialment per a la venda o per a una activitat econ&ograve;mica amb dret a deduir-se l'IVA, per&ograve; que finalment acaben destinant-se al lloguer d'habitatges exempt d'aquest impost.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Audiència Nacional va més enllà i analitza una qüestió encara més complexa: l&#039;anomenat &quot;autoconsum per canvi d&#039;afectació&quot;, és a dir, promocions immobiliàries concebudes inicialment per a la venda o per a una activitat econòmica amb dret a deduir-se l&#039;IVA, però que finalment acaben destinant-se al lloguer d&#039;habitatges exempt d&#039;aquest impost</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El de l'&ldquo;autoconsum per canvi d'afectaci&oacute;&rdquo; &eacute;s, precisament, un dels fronts que tamb&eacute; afloren en una sent&egrave;ncia dictada el 2024 pel Tribunal Superior de Just&iacute;cia de M&uacute;rcia sobre SC2 Patrimonios S.L., vinculada a Proyectos y Promociones Vistas M&aacute;gicas S.L.. En aquest cas, Hisenda va sostenir que un habitatge inicialment lligat a una promoci&oacute; immobili&agrave;ria havia acabat utilitzant-se com a arrendament residencial, cosa que obligava a regularitzar les deduccions d'IVA practicades durant la construcci&oacute;. El conflicte va acabar derivant en una liquidaci&oacute; de m&eacute;s de 80.000 euros i una sanci&oacute; addicional de m&eacute;s de 43.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        El criteri que ara estan aplicant diferents tribunals arrenca, en bona mesura, d'una sent&egrave;ncia clau del Tribunal Supremo dictada el novembre de 2020. En ella, l'alt tribunal va fixar que, per determinar si un lloguer tur&iacute;stic ha de tributar com una activitat hotelera, no basta que l'allotjament tengui llic&egrave;ncia tur&iacute;stica, s'anunci&iuml; en plataformes vacacionals o es comercialitzi com a apartament tur&iacute;stic. El determinant, subratlla l'Alt Tribunal, &eacute;s que existeixin aut&egrave;ntics &ldquo;serveis complementaris propis de la ind&uacute;stria hotelera&rdquo;, com neteja peri&ograve;dica durant l'estada, restauraci&oacute; o una atenci&oacute; equiparable a la d'un hotel.
    </p><p class="article-text">
        Sobre la base de la mateixa doctrina, no totes les resolucions tomben les pretensions dels propietaris. El desembre de 2025, el TSJ d'Andalusia s&iacute; va recon&egrave;ixer el dret d'una empresa d'apartaments tur&iacute;stics a deduir-se l'IVA perqu&egrave;, a difer&egrave;ncia d'altres casos, va considerar acreditat que existia una veritable obligaci&oacute; de prestar serveis propis d'hostalatge. La clau radica en el fet que la societat, Escol&aacute;stica Inversiones S.L., explotava un edifici complet d'apartaments tur&iacute;stics i va aconseguir demostrar que oferia neteja di&agrave;ria durant l'estada -encara que fos &ldquo;a demanda&rdquo; del client-, a m&eacute;s de canvi de llen&ccedil;ols, atenci&oacute; permanent, gesti&oacute; d'entrades i productes d'acollida. El tribunal va entendre que l'important no era que tots els hostes sol&middot;licitassin efectivament aquests serveis, sin&oacute; que l'empresa assumia contractualment l'obligaci&oacute; d'oferir-los, cosa que l'apropava al funcionament d'un establiment hoteler.
    </p><p class="article-text">
        La sent&egrave;ncia introdueix aix&iacute; un mat&iacute;s rellevant davant altres resolucions m&eacute;s restrictives: basta acreditar de manera s&ograve;lida l'exist&egrave;ncia real i continuada d'algun dels &ldquo;serveis complementaris propis de la ind&uacute;stria hotelera&rdquo; previstos a la Llei de l'IVA perqu&egrave; l'activitat deixi d'estar exempta i el propietari o l'empresa puguin deduir-se les quotes suportades.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desgravar-cafe-paper-vater-i-bugaderia-les-trampes-dels-pisos-turistics-per-pagar-menys-impostos_1_13231211.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 19 May 2026 06:53:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ce90fcdc-117a-4dca-b73b-4743a370fb9a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="390007" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ce90fcdc-117a-4dca-b73b-4743a370fb9a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="390007" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Desgravar el cafè, paper de vàter i bugaderia: les 'trampes' dels pisos turístics per pagar menys impostos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ce90fcdc-117a-4dca-b73b-4743a370fb9a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Alquiler turístico,Alquiler vacacional,Viviendas vacacionales,Pisos turísticos,Hoteles,Turismo,Masificación turística,Islas Baleares,Impuestos,IVA,IRPF,Declaración de la Renta,Agencia Tributaria,Tribunales]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
