“Was auf Malle passiert bleibt auf Malle” (“el que passa a Mallorca es queda a Mallorca”). És el missatge que llueix un gran cartell publicitari instal·lat a la sortida de l'aeroport de Palma i que ha provocat la indignació del Govern balear, que ha sol·licitat a AENA la seva retirada immediata en considerar que projecta una imatge “denigrant” de l'illa en associar-la amb el turisme d'excessos, un fenomen que les institucions porten anys intentant combatre mitjançant restriccions i campanyes. “Malle” és, a més, la forma col·loquial amb què molts turistes alemanys es refereixen a Mallorca.

El conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà, ha remès una carta oficial dirigida al president d’AENA, Maurici Lucena -amb còpia al director de l’aeroport de Son Sant Joan-, per traslladar-li la “profunda indignació i preocupació” de l’Executiu balear davant aquesta campanya. A la missiva, Bauzà qualifica d’“absolutament inacceptable” que una infraestructura estratègica i la principal porta d’entrada a la comunitat autònoma projecti missatges que perpetuen estereotips profundament perjudicials per a la imatge de Mallorca i per al model turístic de les illes. elDiario.es s’ha posat en contacte amb AENA per recollir la seva valoració, però de moment no s’ha pronunciat sobre la petició de l’Executiu balear.

La campanya està impulsada per la xarxa de caixes d’estalvi Sparkasse, integrada dins Sparkassen-Finanzgruppe, el principal grup financer d’Alemanya. L’acció publicitària promociona també Wero, una nova plataforma europea de pagaments digitals impulsada per bancs i entitats financeres per competir amb sistemes com PayPal o Bizum. La mateixa agència responsable de la campanya, Jung von Matt SPORTS, explica a LinkedIn que l’objectiu de la iniciativa és dirigir-se específicament als turistes alemanys que aterren en “un dels seus destins vacacionals preferits” i jugar amb l’imaginari festiu associat a “Malle”.

A la seva carta, el conseller recorda que la societat balear en conjunt —incloent-hi les institucions, el sector privat i la ciutadania— fa anys que duu a terme un “important esforç polític, social i econòmic” per erradicar els comportaments incívics que perjudiquen la reputació internacional, la convivència i la qualitat del destí. Aquest compromís es tradueix, recorda, en regulacions específiques, campanyes de conscienciació, el reforç de la inspecció i actuacions coordinades amb els consells insulars, ajuntaments i sectors implicats.

Per això, considera “especialment incomprensible” que un espai gestionat per AENA “actuï en direcció contrària, permetent una campanya que banalitza i reforça exactament allò que s’està intentant erradicar des de l’arxipèlag”.

En un missatge difós a través de la xarxa social X, el conseller ja va recriminar aquest dimecres que la gestora aeroportuària permeti una publicitat que, al seu judici, “banalitza” precisament un dels principals problemes que afronta l’arxipèlag. “No pot ser que mentre aquí intentam impulsar un model turístic més responsable, sostenible i compatible amb la vida dels residents, AENA permeti campanyes com aquesta a la façana del nostre aeroport”, subratlla en aquesta línia. Per a Bauzà, “el més greu” és el missatge que transmet el cartell que “aquí tot s’hi val” i que Mallorca “és un parc temàtic per als excessos”.

L'eslògan utilitzat al cartell no és anecdòtic: “Was auf Malle passiert, bleibt auf Malle” forma part des de fa anys de l'imaginari festiu alemany associat a Mallorca. La frase apareix en adhesius, articles de marxandatge i fins i tot cançons i vídeos vinculats a la cultura del 'Ballermann', el turisme de festa i els excessos nocturns en zones turístiques de l'illa.

Campanyes contra el turisme d'excessos

La Platja de Palma és el gran epicentre històric del turisme alemany a Mallorca i un dels símbols del model de sol i platja que va impulsar el boom turístic de les illes. Alemanya continua sent a més un dels principals mercats emissors per a Balears: el 2025, prop de cinc milions de turistes alemanys varen visitar l’arxipèlag, segons dades turístiques difoses els darrers mesos per institucions i organismes del sector. Mallorca concentra, de fet, al voltant del 41% de tots els turistes alemanys que viatgen a Espanya i un de cada tres visitants alemanys que arriben al país tria l’illa com a destí vacacional.

Durant els darrers anys, les institucions autonòmiques i insulars han aprovat mesures per combatre el turisme d’excessos, especialment a la Platja de Palma i a Magaluf, on s’han imposat restriccions a la venda d’alcohol, les promocions de barra lliure o les rutes organitzades de consum d’alcohol.

El 2020, l'anterior Executiu autonòmic progressista va aprovar un decret pioner per limitar aquest tipus de pràctiques a determinades àrees turístiques de Mallorca i Eivissa. La norma va prohibir les ofertes de barra lliure, les festes en vaixells i la publicitat de rutes etíliques i va endurir les sancions per conductes incíviques.

El debat s’ha intensificat encara més durant els darrers anys arran de les creixents protestes ciutadanes contra la saturació turística, l’augment del preu de l’habitatge i la pressió sobre els serveis públics i el territori. En aquest context, diferents institucions balears han defensat la necessitat de canviar el relat internacional de Mallorca i abandonar la identificació de l’illa amb l’oci descontrolat i el turisme de borratxera.

“Was auf Malle passiert bleibt auf Malle” (“Lo que pasa en Mallorca se queda en Mallorca”). Es el mensaje que luce un gran cartel publicitario instalado a la salida del aeropuerto de Palma y que ha provocado la indignación del Govern balear, que ha solicitado a AENA su retirada inmediata al considerar que proyecta una imagen “denigrante” de la isla al asociarla con el turismo de excesos, un fenómeno que las instituciones llevan años intentando combatir mediante restricciones y campañas. “Malle” es, además, la forma coloquial con la que muchos turistas alemanes se refieren a Mallorca.

El conseller de Turismo, Cultura y Deportes, Jaume Bauzà, ha remitido una carta oficial dirigida al presidente de AENA, Maurici Lucena -con copia al director del aeropuerto de Son Sant Joan-, para trasladarle la “profunda indignación y preocupación” del Ejecutivo balear ante esta campaña. En la misiva, Bauzà califica de “absolutamente inaceptable” que una infraestructura estratégica y la principal puerta de entrada a la comunidad autónoma proyecte mensajes que perpetúan estereotipos profundamente dañinos para la imagen de Mallorca y para el modelo turístico de las islas. elDiario.es se ha puesto en contacto con AENA para recabar su valoración, pero por ahora no se ha pronunciado sobre la petición del Ejecutivo balear.

La campaña está impulsada por la red de cajas de ahorro Sparkasse, integrada en Sparkassen-Finanzgruppe, el principal grupo financiero de Alemania. La acción publicitaria promociona además Wero, una nueva plataforma europea de pagos digitales puesta en marcha por bancos y entidades financieras para competir con sistemas como PayPal o Bizum. La propia agencia responsable de la campaña, Jung von Matt SPORTS, explica en LinkedIn que el objetivo de la misma es dirigirse específicamente a los turistas alemanes que aterrizan en “uno de sus destinos vacacionales favoritos” y jugar con el imaginario festivo asociado a “Malle”.

En su carta, el conseller recuerda que la sociedad balear en su conjunto -incluyendo a las instituciones, el sector privado y la ciudadanía- lleva años realizando un “importante esfuerzo político, social y económico” para erradicar los comportamientos incívicos que perjudican la reputación internacional, la convivencia y la calidad del destino. Este compromiso se traduce, recuerda, en regulaciones específicas, campañas de concienciación, el refuerzo de la inspección y actuaciones coordinadas con los consells insulares, ayuntamientos y sectores implicados.

Por ello, considera “especialmente incomprensible” que un espacio gestionado por AENA “actúe en dirección contraria, permitiendo una campaña que banaliza y refuerza exactamente aquello que se está intentando erradicar desde el archipiélago”.

En un mensaje difundido a través de la red social 'X', el conseller ya recriminó este miércoles que la gestora aeroportuaria permita una publicidad que, a su juicio, “banaliza” precisamente uno de los principales problemas que afronta el archipiélago. “No puede ser que mientras aquí intentamos impulsar un modelo turístico más responsable, sostenible y compatible con la vida de los residentes, Aena permita campañas como esta en la fachada de nuestro aeropuerto”, subraya en esta línea. Para Bauzà, “lo más grave” es el mensaje que transmite el cartel de que “aquí todo vale” y que Mallorca “es un parque temático para excesos”.

El eslogan utilizado en el cartel no es anecdótico: “Was auf Malle passiert, bleibt auf Malle” forma parte desde hace años del imaginario festivo alemán asociado a Mallorca. La frase aparece en pegatinas, artículos de merchandising e incluso canciones y vídeos vinculados a la cultura del 'Ballermann', el turismo de fiesta y los excesos nocturnos en zonas turísticas de la isla.

Campañas contra el turismo de excesos

La Playa de Palma es el gran epicentro histórico del turismo alemán en Mallorca y uno de los símbolos del modelo de sol y playa que impulsó el boom turístico de las islas. Alemania continúa siendo además uno de los principales mercados emisores para Balears. En 2025, cerca de cinco millones de turistas germanos visitaron el archipiélago, según datos turísticos difundidos en los últimos meses por instituciones y organismos del sector. Mallorca concentra, de hecho, alrededor del 41% de todos los turistas alemanes que viajan a España y uno de cada tres visitantes germanos que llegan al país elige la isla como destino vacacional.

Durante los últimos años, las instituciones autonómicas e insulares han aprobado medidas para combatir el turismo de excesos, especialmente en la Playa de Palma y en Magaluf, donde se han impuesto restricciones a la venta de alcohol, promociones de barra libre o rutas organizadas de consumo de alcohol.

En 2020, el anterior Ejecutivo autonómico progresista aprobó un decreto pionero para limitar este tipo de prácticas en determinadas áreas turísticas de Mallorca y Eivissa. La norma prohibió las ofertas de barra libre, las fiestas en barcos, la publicidad de rutas etílicas y endureció las sanciones por conductas incívicas.

El debate se ha intensificado todavía más en los últimos años por las crecientes protestas ciudadanas contra la saturación turística, el aumento del precio de la vivienda y la presión sobre los servicios públicos y el territorio. En este contexto, distintas instituciones baleares han defendido la necesidad de cambiar el relato internacional de Mallorca y abandonar la identificación de la isla con el ocio descontrolado y el turismo de borrachera.

Tovalloles netes, llençols acabats de canviar, càpsules de cafè, bugaderia industrial, neteja “diària”, petits kits de bany... En els darrers anys, propietaris i empreses dedicades al lloguer turístic han intentat “colar” a Hisenda despeses i deduccions pròpies de la indústria hotelera. L'objectiu: aconseguir un tractament fiscal molt més favorable, accedir a avantatges en l’IVA i ampliar les desgravacions possibles a l'IRPF. Els tribunals, però, han anat estrenyent el setge sobre aquells que intenten equiparar pisos turístics i vil·les vacacionals amb hotels, desmuntant un per un arguments basats en canvis de tovalloles, serveis de bugaderia i esmorzars de cortesia.

La 'batalla' fiscal es lliura en ple auge del lloguer vacacional. Mentre col·lectius socials denuncien que el boom de les plataformes de lloguer turístic i la pressió inversora vinculada al negoci vacacional han transformat barris sencers, disparat el preu de l’habitatge i multiplicat la rendibilitat de pisos, xalets i vil·les turístiques, provocant que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris com a conseqüència de la imparable gentrificació, la patronal del lloguer turístic recrimina que s'utilitzi aquest sector com a “cap de turc” de la crisi habitacional i que s'“estigmatitzi” un àmbit que reclama més seguretat jurídica.

Segons les últimes dades oficials de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), al novembre de 2025 hi havia a Espanya 329.764 habitatges turístics -més d'1,6 milions de places en total- anunciades en plataformes digitals com Airbnb, Booking o Vrbo, xifra que equival a l'1,24% del parc total d'habitatges del país. A Balears, l'INE comptabilitzava 19.398 habitatges turístics i més de 124.000 places vacacionals, equivalent a gairebé el 3% de tots els habitatges de l'arxipèlag. Mentrestant, les administracions han intensificat les inspeccions i sancions contra els habitatges turístics que operen de manera il·legal.

En paral·lel a l’expansió d’aquest fenomen, un altre front ha anat creixent silenciosament: el de com han de tributar aquests allotjaments i fins on pot arribar l’Agència Tributària (AEAT) a l’hora d’acceptar deduccions vinculades a una activitat que intenta acostar-se fiscalment al model hoteler. El fenomen ha atret tant petits propietaris com societats especialitzades en l’explotació d’allotjaments turístics, algunes convertides ja en autèntiques gestores d’habitatges repartits per diferents enclavaments vacacionals.

Ni les tovalloles ni la neteja ocasional basten

Una de les sentències més recents, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), afecta dos particulars que havien declarat els ingressos del seu habitatge turístic com a rendiments d’activitat econòmica per ampliar les deduccions a l’IRPF. Entre les despeses que pretenien computar figuraven costos vinculats al manteniment de l’immoble, la neteja o la reposició de roba de llit i tovalloles. La clau del litigi era demostrar que el pis no era un simple lloguer vacacional, sinó una activitat equiparable a un negoci hoteler. Per això, els propietaris al·legaven “reforços puntuals de neteja”, atenció permanent les 24 hores i serveis de bugaderia i canvi de llençols, fundes de coixí i draps de cuina.

Davant això, el tribunal desmunta un per un aquests arguments. La sentència conclou que no existeix una estructura empresarial ni la prestació de serveis equiparables als del sector hoteler, asseverant que l'atenció al client “no és diferent de la que tot arrendador ha de dispensar” davant incidències normals en un habitatge llogat i subratllant que la neteja únicament pot equiparar-se a la d'un hotel quan es presta “diàriament o amb una periodicitat fixa”, no quan es limita a l'entrada i sortida d'hostes o a neteges ocasionals sol·licitades per alguns clients.

La resolució afecta, en la pràctica, la manera en què tributen milers d'habitatges vacacionals a l'IRPF. El TSJIB avala el criteri d'Hisenda i determina que, si no existeixen veritables serveis hotelers, els ingressos han de declarar-se com a rendiments del capital immobiliari i no com a activitat econòmica, cosa que limita de manera notable les possibles deduccions. El tribunal rebutja, així mateix, un altre dels arguments habituals en aquest tipus de litigis: deduir despeses durant tot el temps en què l'habitatge va estar anunciat o disponible en plataformes turístiques. La Sala fixa que les despeses només poden prorratejar-se en funció dels dies en què l'immoble va estar efectivament llogat.

El TSJIB avala el criteri d'Hisenda i determina que, si no existeixen veritables serveis hotelers, els ingressos s'han de declarar com a rendiments del capital immobiliari i no com a activitat econòmica, cosa que limita de manera notable les possibles deduccions

Té, cafè i sabó de mans sota la lupa

La màxima instància judicial ja s'havia pronunciat en termes similars el gener de 2025 arran d'un litigi impulsat per Inversiones y Promociones Fonseca Nieto S.L., una societat que defensava que l'habitatge turístic que explotava oferia autèntics serveis hotelers i, per tant, podia deduir-se l'IVA: va arribar a al·legar que oferia “tè, cafè, sucre, sabó de mans i paper higiènic”, a més d'atenció 24 hores i neteges durant les estades. El conflicte afectava, en concret, una regularització de 63.309 euros. Els magistrats van examinar els registres de neteja aportats per la mercantil i van concloure que la majoria eren posteriors a la sortida dels hostes i no comparables a les neteges diàries de la indústria hotelera.

Es tracta d'una diferència que canvia per complet el resultat fiscal: si el lloguer turístic es considera una mera cessió d'habitatge, l'activitat queda exempta d'IVA i les deduccions són molt més limitades. Si, per contra, existeixen veritables serveis hotelers, el propietari pot desgravar més despeses i compensar les quotes suportades. La qüestió pivota sobre un precepte concret de la Llei de l'IVA: l'article 20.U.23è, que estableix que el lloguer d'habitatges està exempt d'aquest impost, però introdueix una excepció: deixa d'estar exempt quan l'arrendador presta “serveis complementaris propis de la indústria hotelera”.

D'aquesta manera, per a un propietari convencional, el lloguer d'habitatge està exempt d'IVA i, per tant, no pot deduir-se l'impost suportat en reformes, obres, mobiliari, manteniment o construcció. Però si aconsegueix acreditar que explota l'immoble com un allotjament hoteler -amb serveis equivalents als d'un hotel- l'activitat passa a tributar al 10% d'IVA i s'obre la porta a elevades deduccions.

Per a un propietari convencional, el lloguer d'habitatge està exempt d'IVA i, per tant, no es pot deduir l'impost suportat en reformes, obres, mobiliari, manteniment o construcció. Però si aconsegueix acreditar que explota l'immoble com un allotjament hoteler, l'activitat passa a tributar al 10% d'IVA i s'obre la porta a elevades deduccions fiscals

La mateixa batalla s'està lliurant en altres comunitats autònomes. A Andalusia, el Tribunal Superior de Justícia va analitzar el cas de Riad del Ciprés SL, empresa que al·legava que els seus apartaments turístics funcionaven realment com allotjaments hotelers i que, per tant, podia beneficiar-se d'un tractament fiscal més favorable en l'IVA. Per sostenir-ho, assegurava que oferia esmorzars, neteja diària, bugaderia industrial, canvi de llençols i tovalloles, articles d'higiene personal (els anomenats amenities) i atenció permanent les 24 hores, i fins i tot va aportar factures de bugaderia industrial i referències en plataformes turístiques per acreditar aquests serveis.

El litigi afectava quotes de 5.015 euros, però el tribunal va desmuntar bona part de les proves. La sentència subratlla que “la posada a disposició del client de cafès, sucre i altres productes no constitueix serveis propis de restauració” i afegeix que “el canvi de roba i la seva neteja prestat a l'entrada i sortida del període contractat” tampoc basta per parlar de serveis complementaris propis de la indústria hotelera. Els magistrats fins i tot van reparar en el reduït import de les factures de bugaderia -uns 85 euros en total durant diversos mesos- per concloure que no demostraven l'existència d'un autèntic servei hoteler de canvi diari de roba de llit i tovalloles.

Tiquets de supermercat i vil·les de luxe

També l'Audiència Nacional ha hagut de dirimir aquest tipus de conflictes fiscals. El febrer passat va analitzar el cas de Ogladenis S.L.U., enfrontada amb Hisenda per l'explotació de tres vil·les turístiques de luxe situades a Catalunya i valorades en més de cinc milions d'euros. L'empresa defensava que no gestionava simples habitatges vacacionals, sinó allotjaments equiparables a petits hotels, i al·legava, com en els altres casos, oferir neteja periòdica, canvi de llençols, atenció permanent les 24 hores, esmorzars, servei de transfer, càtering i assistència continuada als hostes.

Amb això pretenia mantenir importants deduccions d'IVA vinculades tant a la construcció com a l'explotació dels immobles. Per “acreditar” que realment prestava serveis hotelers, la mercantil va arribar a aportar factures modificades, publicitat en línia, comentaris de clients i converses amb hostes. En algunes factures apareixia fins i tot la frase “amb servei d'esmorzar i neteja diària inclosos”.

L'AEAT va frenar les pretensions de l'empresa en asseverar que els habitatges funcionaven realment com a arrendaments exempts d'IVA i que, per tant, no podia deduir-se aquestes quotes. En la seva sentència, l'AN va detectar, a més, contradiccions entre diferents versions de les factures i l'activitat efectivament demostrada, així com inconsistències entre la publicitat de les vil·les i els serveis que realment podien prestar-se.

Hisenda va revisar fins i tot tiquets de supermercat, el nombre de treballadors contractats, les hores materials necessàries per netejar les propietats i les dimensions de les vil·les, que sumaven 18 habitacions, 12 banys i més de 400 metres quadrats cadascuna. El tribunal considera “físicament i materialment impossible” que l'empresa pogués prestar el servei de neteja diària que afirmava realitzar, especialment tenint en compte que durant part de la temporada només hi havia una netejadora per atendre totes les propietats.

L'AN va més enllà i analitza una qüestió molt més complexa: l'anomenat “autoconsum per canvi d'afectació”, és a dir, promocions immobiliàries concebudes inicialment per a la venda o per a una activitat econòmica amb dret a deduir-se l'IVA, però que finalment acaben destinant-se al lloguer d'habitatges exempt d'aquest impost.

L'Audiència Nacional va més enllà i analitza una qüestió encara més complexa: l'anomenat "autoconsum per canvi d'afectació", és a dir, promocions immobiliàries concebudes inicialment per a la venda o per a una activitat econòmica amb dret a deduir-se l'IVA, però que finalment acaben destinant-se al lloguer d'habitatges exempt d'aquest impost

El de l'“autoconsum per canvi d'afectació” és, precisament, un dels fronts que també afloren en una sentència dictada el 2024 pel Tribunal Superior de Justícia de Múrcia sobre SC2 Patrimonios S.L., vinculada a Proyectos y Promociones Vistas Mágicas S.L.. En aquest cas, Hisenda va sostenir que un habitatge inicialment lligat a una promoció immobiliària havia acabat utilitzant-se com a arrendament residencial, cosa que obligava a regularitzar les deduccions d'IVA practicades durant la construcció. El conflicte va acabar derivant en una liquidació de més de 80.000 euros i una sanció addicional de més de 43.000 euros.

El criteri que ara estan aplicant diferents tribunals arrenca, en bona mesura, d'una sentència clau del Tribunal Supremo dictada el novembre de 2020. En ella, l'alt tribunal va fixar que, per determinar si un lloguer turístic ha de tributar com una activitat hotelera, no basta que l'allotjament tengui llicència turística, s'anunciï en plataformes vacacionals o es comercialitzi com a apartament turístic. El determinant, subratlla l'Alt Tribunal, és que existeixin autèntics “serveis complementaris propis de la indústria hotelera”, com neteja periòdica durant l'estada, restauració o una atenció equiparable a la d'un hotel.

Sobre la base de la mateixa doctrina, no totes les resolucions tomben les pretensions dels propietaris. El desembre de 2025, el TSJ d'Andalusia sí va reconèixer el dret d'una empresa d'apartaments turístics a deduir-se l'IVA perquè, a diferència d'altres casos, va considerar acreditat que existia una veritable obligació de prestar serveis propis d'hostalatge. La clau radica en el fet que la societat, Escolástica Inversiones S.L., explotava un edifici complet d'apartaments turístics i va aconseguir demostrar que oferia neteja diària durant l'estada -encara que fos “a demanda” del client-, a més de canvi de llençols, atenció permanent, gestió d'entrades i productes d'acollida. El tribunal va entendre que l'important no era que tots els hostes sol·licitassin efectivament aquests serveis, sinó que l'empresa assumia contractualment l'obligació d'oferir-los, cosa que l'apropava al funcionament d'un establiment hoteler.

La sentència introdueix així un matís rellevant davant altres resolucions més restrictives: basta acreditar de manera sòlida l'existència real i continuada d'algun dels “serveis complementaris propis de la indústria hotelera” previstos a la Llei de l'IVA perquè l'activitat deixi d'estar exempta i el propietari o l'empresa puguin deduir-se les quotes suportades.

Toallas limpias, sábanas recién cambiadas, cápsulas de café, lavandería industrial, limpieza “diaria”, pequeños kits de baño... En los últimos años, propietarios y empresas dedicadas al alquiler turístico han intentado “colar” a Hacienda gastos y deducciones propios de la industria hotelera. El objetivo: lograr un tratamiento fiscal mucho más favorable, acceder a ventajas en el IVA y ampliar las desgravaciones posibles en el IRPF. Los tribunales, sin embargo, han estrechado el cerco sobre quienes intentan equiparar pisos turísticos y villas vacacionales con hoteles, desmontando uno por uno argumentos basados en cambios de toallas, servicios de lavandería y desayunos de cortesía.

La 'batalla' fiscal se libra en pleno auge del alquiler vacacional. Mientras colectivos sociales denuncian que el boom de plataformas de alquiler turístico y la presión inversora ligada al negocio vacacional han transformado barrios enteros, disparado el precio de la vivienda y multiplicado la rentabilidad de pisos, chalés y villas turísticas, provocando con ello que numerosos residentes se vean expulsados de sus barrios como consecuencia de la imparable gentrificación, la patronal del alquiler turístico recrimina que se utilice este sector como “cabeza de turco” de la crisis habitacional y que se “estigmatice” a un ámbito que reclama mayor seguridad jurídica.

Según los últimos datos oficiales del Instituto Nacional de Estadística (INE), en noviembre de 2025 había en España 329.764 viviendas turísticas -más de 1,6 millones de plazas en total- anunciadas en plataformas digitales como Airbnb, Booking o Vrbo, lo que equivale al 1,24% del parque total de viviendas del país. En Balears, el INE contabilizaba 19.398 viviendas turísticas y más de 124.000 plazas vacacionales, equvalente a casi el 3% de todas las viviendas del archipiélago. Mientras tanto, las administraciones han intensificado las inspecciones y sanciones contra las viviendas turísticas que operan de forma ilegal.

En paralelo a la expansión de este fenómeno, otro frente ha ido creciendo silenciosamente: el de cómo deben tributar estos alojamientos y hasta dónde puede llegar la Agencia Tributaria (AEAT) a la hora de aceptar deducciones vinculadas a una actividad que intenta acercarse fiscalmente al modelo hotelero. El fenómeno ha atraído tanto a pequeños propietarios como a sociedades especializadas en la explotación de alojamientos turísticos, algunas convertidas ya en auténticas gestoras de viviendas repartidas por distintos enclaves vacacionales.

Ni las toallas ni la limpieza ocasional bastan

Una de las sentencias más recientes, dictada por el Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB), afecta a dos particulares que habían declarado los ingresos de su vivienda turística como rendimientos de actividad económica para ampliar las deducciones en el IRPF. Entre los gastos que pretendían computar figuraban costes vinculados al mantenimiento del inmueble, la limpieza o la reposición de ropa de cama y toallas. La clave del litigio estaba en demostrar que el piso no era un simple alquiler vacacional, sino una actividad equiparable a un negocio hotelero. Para ello, los propietarios alegaban “refuerzos puntuales de limpieza”, atención permanente las 24 horas y servicios de lavandería y cambio de sábanas, fundas de almohada y trapos de cocina.

Frente a ello, el tribunal desmonta uno por uno esos argumentos. La sentencia concluye que no existe una estructura empresarial ni la prestación de servicios equiparables a los del sector hotelero, aseverando que la atención al cliente “no es distinta de la que todo arrendador debe dispensar” ante incidencias normales en una vivienda alquilada y subrayando que la limpieza únicamente puede equipararse a la de un hotel cuando se presta “a diario o con una periodicidad fija”, no cuando se limita a la entrada y salida de huéspedes o a limpiezas ocasionales solicitadas por algunos clientes.

La resolución afecta, en la práctica, a la forma en que tributan miles de viviendas vacacionales en el IRPF. El TSJIB avala el criterio de Hacienda y determina que, si no existen verdaderos servicios hoteleros, los ingresos deben declararse como rendimientos del capital inmobiliario y no como actividad económica, lo que limita de forma notable las posibles deducciones. El tribunal rechaza, asimismo, otro de los argumentos habituales en este tipo de litigios: deducirse gastos durante todo el tiempo en que la vivienda estuvo anunciada o disponible en plataformas turísticas. La Sala fija que los gastos solo pueden prorratearse en función de los días en que el inmueble estuvo efectivamente alquilado.

El TSJIB avala el criterio de Hacienda y determina que, si no existen verdaderos servicios hoteleros, los ingresos deben declararse como rendimientos del capital inmobiliario y no como actividad económica, lo que limita de forma notable las posibles deducciones

Té, café y jabón de manos bajo la lupa

La máxima instancia judicial ya se había pronunciado en términos similares en enero de 2025 a raíz de un litigio impulsado por Inversiones y Promociones Fonseca Nieto S.L., una sociedad que defendía que la vivienda turística que explotaba ofrecía auténticos servicios hoteleros y, por tanto, podía deducirse el IVA: llegó a alegar que ofrecía “té, café, azúcar, jabón de manos y papel higiénico”, además de atención 24 horas y limpiezas durante las estancias. El conflicto afectaba, en concreto, a una regularización de 63.309 euros. Los magistrados examinaron los registros de limpieza aportados por la mercantil y concluyeron que la mayoría eran posteriores a la salida de los huéspedes y no comparables a las limpiezas diarias de la industria hotelera.

Se trata de una diferencia que cambia por completo el resultado fiscal: si el alquiler turístico se considera una mera cesión de vivienda, la actividad queda exenta de IVA y las deducciones son mucho más limitadas. Si, por el contrario, existen verdaderos servicios hoteleros, el propietario puede desgravar más gastos y compensar las cuotas soportadas. La cuestión pivota sobre un precepto concreto de la Ley del IVA: el artículo 20. Uno. 23º, que establece que el alquiler de viviendas está exento de este impuesto, pero introduce una excepción: deja de estar exento cuando el arrendador presta “servicios complementarios propios de la industria hotelera”.

De este modo, para un propietario convencional, el alquiler de vivienda está exento de IVA y, por tanto, no puede deducirse el impuesto soportado en reformas, obras, mobiliario, mantenimiento o construcción. Pero si logra acreditar que explota el inmueble como un alojamiento hotelero -con servicios equivalentes a los de un hotel- la actividad pasa a tributar al 10% de IVA y se abre la puerta a elevadas deducciones.

Para un propietario convencional, el alquiler de vivienda está exento de IVA y, por tanto, no puede deducirse el impuesto soportado en reformas, obras, mobiliario, mantenimiento o construcción. Pero si logra acreditar que explota el inmueble como un alojamiento hotelero, la actividad pasa a tributar al 10% de IVA y se abre la puerta a elevadas deducciones

La misma batalla se está librando en otras comunidades autónomas. En Andalucía, el Tribunal Superior de Justicia analizó el caso de Riad del Ciprés SL, empresa que alegaba que sus apartamentos turísticos funcionaban realmente como alojamientos hoteleros y que, por tanto, podía beneficiarse de un tratamiento fiscal más favorable en el IVA. Para sostenerlo, aseguró que ofrecía desayunos, limpieza diaria, lavandería industrial, cambio de sábanas y toallas, artículos de aseo (los llamados amenities ) y atención permanente las 24 horas, e incluso aportó facturas de lavandería industrial y referencias en plataformas turísticas para acreditar esos servicios.

El litigio afectaba a cuotas de 5.015 euros, pero el tribunal desmontó buena parte de las pruebas. La sentencia subraya que “la puesta a disposición del cliente de cafés, azúcar y otros productos no constituye servicios propios de restauración” y añade que “el cambio de ropa y su limpieza prestado a la entrada y salida del período contratado” tampoco basta para hablar de servicios complementarios propios de la industria hotelera. Los magistrados incluso repararon en el reducido importe de las facturas de lavandería -unos 85 euros en total durante varios meses- para concluir que no demostraban la existencia de un auténtico servicio hotelero de cambio diario de ropa de cama y toallas.

Tickets de supermercado y villas de lujo

También la Audiencia Nacional ha tenido que dirimir este tipo de conflictos fiscales. El pasado febrero analizó el caso de la mercantil Ogladenis S.L.U., enfrentada con Hacienda por la explotación de tres villas turísticas de lujo situadas en Catalunya y valoradas en más de cinco millones de euros. La empresa defendía que no gestionaba simples viviendas vacacionales, sino alojamientos equiparables a pequeños hoteles, y alegaba, como en los demás casos, ofrecer limpieza periódica, cambio de sábanas, atención permanente las 24 horas, desayunos, servicio de transfer, catering y asistencia continuada al huésped.

Con ello pretendía mantener importantes deducciones de IVA vinculadas tanto a la construcción como a la explotación de los inmuebles. Para 'acreditar' que realmente prestaba servicios hoteleros, la mercantil llegó a aportar facturas modificadas, publicidad online, comentarios de clientes y conversaciones con huéspedes. En algunas facturas aparecía incluso la frase “con servicio de desayuno y limpieza diaria incluidos”.

La AEAT frenó las pretensiones de la empresa al aseverar que las viviendas funcionaban realmente como arrendamientos exentos de IVA y que, por tanto, no podía deducirse esas cuotas. En su sentencia, la AN detectó además contradicciones entre distintas versiones de las facturas y la actividad efectivamente demostrada, además de inconsistencias entre la publicidad de las villas y los servicios que realmente podían prestarse.

Hacienda revisó incluso tickets del supermercado, el número de trabajadores contratados, las horas materiales necesarias para limpiar las propiedades y las dimensiones de las villas, que sumaban 18 habitaciones, 12 baños y más de 400 metros cuadrados cada una. El tribunal considera “física y materialmente imposible” que la empresa pudiera prestar el servicio de limpieza diaria que afirmaba realizar, especialmente teniendo en cuenta que durante parte de la temporada solo había una limpiadora para atender todas las propiedades.

La AN va más allá y analiza una cuestión mucho más compleja: el llamado “autoconsumo por cambio de afectación”, es decir, promociones inmobiliarias concebidas inicialmente para la venta o para una actividad económica con derecho a deducirse el IVA, pero que finalmente acaban destinándose al alquiler de viviendas exento de ese impuesto.

La Audiencia Nacional va más allá y analiza una cuestión más compleja: el llamado "autoconsumo por cambio de afectación", es decir, promociones inmobiliarias concebidas inicialmente para la venta o para una actividad económica con derecho a deducirse el IVA, pero que finalmente acaban destinándose al alquiler de viviendas exento de ese impuesto

El del “autoconsumo por cambio de afectación” es, precisamente, uno de los frentes que también afloran en una sentencia dictada en 2024 por el Tribunal Superior de Murcia sobre SC2 Patrimonios S.L., vinculada a Proyectos y Promociones Vistas Mágicas S.L. En ese caso, Hacienda sostuvo que una vivienda inicialmente ligada a una promoción inmobiliaria había terminado utilizándose como arrendamiento residencial, lo que obligaba a regularizar las deducciones de IVA practicadas durante la construcción. El conflicto acabó derivando en una liquidación de más de 80.000 euros y una sanción adicional de más de 43.000 euros.

El Govern balear del PP ha defensat aquest dimarts haver aconseguit contenir el nombre de turistes a les illes, asseverant que l'arxipèlag avança cap a un escenari de “creixement zero” durant els mesos d'estiu. Ho ha afirmat, tanmateix, en un context de xifres que continuen marcant màxims històrics: l'any passat, Balears va superar per primera vegada els 19 milions de visitants -davant una població de 1,2 milions-, consolidant un nivell de pressió superior a l'assolit en prepandèmia.

En resposta a una moció sobre diversificació econòmica defensada per Més per Mallorca, el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha assenyalat que la contenció turística a Balears és “una realitat incontestable”, subratllant que l'increment de turistes s'ha desplaçat a temporada mitjana i baixa i que, en paral·lel, “s'està produint un creixement en valor”, amb un augment de la despesa turística superior al del nombre de turistes.

En aquesta línia, el vicepresident primer del Govern ha insistit que l'objectiu de l'Executiu, amb el suport de Vox, no és reduir el turisme, sinó “contenir-ne el creixement” mentre s'advoca per la diversificació de l'economia balear. “No volem que el turisme decreixi, volem que contingui el seu creixement i que creixin més altres sectors”, ha defensat. El conseller ha vinculat aquesta estratègia a la captació d'inversions mitjançant la unitat d'acceleració de projectes estratègics, cosa que ha aprofitat per recriminar a l'anterior govern d'esquerres que deixés “deserta” la política en matèria d'innovació.

Davant aquest discurs, el portaveu de Més, Lluís Apesteguia, ha qüestionat de forma directa la idea de contenció del Govern del PP, qualificant-la de “desbordada”. “Si la vostra contenció té com a resultat que creixem pràcticament en dos milions de turistes i que cada any incorporem 16.000 treballadors nous que bàsicament van a treballar en el sector turístic, la contenció està poc continguda”, ha recriminat.

El diputat ecosobiranista ha advertit que el model econòmic de les Illes continua funcionant com un “monocultiu turístic” que no canviarà si no s'apliquen polítiques actives per reduir el pes del sector serveis, que ronda el 85% de l'economia, en unes illes que, ha asseverat, estan en l'actualitat “molt més tensionades per un hiper creixement”. “Cal tornar a posar els límits i les mesures de decreixement que vostès han eliminat”, ha incidit.

En el seu lloc, l'Executiu de Marga Prohens, ha criticat Apesteguia, ha consolidat el creixement que ja s'havia produït a partir de la Llei Delgado, en al·lusió a la política expansionista promoguda per l'exconseller del PP Carlos Delgado que, entre altres aspectes, va permetre estendre els allotjaments turístics a edificacions existents en sol rústic sense necessitat de comptar amb una declaració d'interès general ni amb informes d'avaluació d'impacte ambiental, a més de donar via lliure als projectes de camps de golf i ports esportius sota el pretext de la desestacionalització.

L'ecosobiranista també ha posat el focus en el destí de la riquesa generada pel propi sector: “L'acumulació de capital a Balears continua destinant-se bàsicament a la construcció”, ha assenyalat, vinculant aquesta dinàmica a l'encariment de l'habitatge i a la manca de diversificació real de l'economia. En aquest sentit, ha alertat que, sense un canvi en aquesta orientació, la simplificació administrativa que impulsa el Govern pot acabar afavorint de nou el sector immobiliari i reforçant el mateix model.

Cal recordar que, a finals de març, PP i Vox van tombar una proposta impulsada pel PSIB-PSOE dirigida a recuperar la moratòria al creixement de places turístiques a Balears fins que els Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera aprovaran els seus estudis de capacitat de càrrega, una eina clau per fixar els límits de visitants que pot suportar cada illa.

El Govern balear del PP ha defendido este martes haber logrado contener el número de turistas en las islas, aseverando que el archipiélago avanza hacia un escenario de “crecimiento cero” en los meses de verano. Lo ha afirmado, sin embargo, en un contexto de cifras que siguen marcando máximos históricos: el año pasado, Balears superó por primera vez los 19 millones de visitantes -frente a una población de 1,2 millones-, consolidando un nivel de presión superior al alcanzado en prepandemia.

En respuesta a una moción sobre diversificación económica defendida por Més per Mallorca, el conseller de Economía, Hacienda e Innovación, Antoni Costa, ha señalado que la contención turística en Balears es “una realidad incontestable”, subrayando que el incremento de turistas se ha desplazado a temporada media y baja y que, en paralelo, “se está produciendo un crecimiento en valor”, con un aumento del gasto turístico superior al del número de turistas.

En esta línea, el vicepresidente primero del Govern ha insistido en que el objetivo del Ejecutivo, con el apoyo de Vox, no es reducir el turismo, sino “contener su crecimiento” mientras se aboga por la diversificación de la economía balear. “No queremos que el turismo decrezca, queremos que contenga su crecimiento y que crezcan más otros sectores”, ha defendido. El conseller ha vinculado esta estrategia a la captación de inversiones mediante la unidad de aceleración de proyectos estratégicos, lo que ha aprovechado para recriminar al anterior gobierno de izquierdas que dejase “desierta” la política en materia de innovación.

Frente a este discurso, el portavoz de Més, Lluís Apesteguia, ha cuestionado de forma directa la idea de contención del Govern del PP, calificándola de “desbordada”. “Si su contención tiene como resultado que crecemos prácticamente en dos millones de turistas y que cada año incorporamos a 16.000 trabajadores nuevos que básicamente van a trabajar en el sector turístico, la contención está poco contenida”, ha recriminado.

El diputado ecosoberanista ha advertido de que el modelo económico de las Islas continúa funcionando como un “monocultivo turístico” que no cambiará si no se aplican políticas activas para reducir el peso del sector servicios, que ronda el 85% de la economía, en unas islas que, ha aseverado, están en la actualidad “mucho más tensionadas por un hiper crecimiento”. “Hay que volver a poner los límites y las medidas de decrecimiento que ustedes han eliminado”, ha incidido, en alusión, entre otras, a la amortización de las plazas adquiridas en bolsa -lo que evitaba crear nuevas plazas“.

En su lugar, el Ejecutivo de Marga Prohens, ha criticado Apesteguia, ha consolidado el crecimiento que ya se había producido a partir de la Ley Delgado, en alusión a la política expansionista promovida por el exconseller del PP Carlos Delgado que, entre otros aspectos, permitió extender los alojamientos turísticos a edificaciones existentes en suelo rústico sin necesidad de contar con una declaración de interés general ni con informes de evaluación de impacto ambiental, además de dar vía libre a los proyectos de campos de golf y puertos deportivos bajo el pretexto de la desestacionalización.

El ecosoberanista también ha puesto el foco en el destino de la riqueza generada por el propio sector: “La acumulación de capital en Balears sigue destinándose básicamente al ladrillo”, ha señalado, vinculando esta dinámica al encarecimiento de la vivienda y a la falta de diversificación real de la economía. En este sentido, ha alertado de que, sin un cambio en esa orientación, la simplificación administrativa que impulsa el Govern puede acabar favoreciendo de nuevo al sector inmobiliario y reforzando el mismo modelo.

Cabe recordar que, a finales de marzo, PP y Vox tumbaron una propuesta impulsada por el PSIB-PSOE dirigida a recuperar la moratoria al crecimiento de plazas turísticas en Balears hasta que los Consells de Mallorca, Menora, Eivissa y Formentera aprobasen sus estudios de capacidad de carga, una herramienta clave para fijar los límites de visitantes que puede soportar cada isla.

PP i Vox han tombat la proposta impulsada pel PSIB-PSOE de recuperar la moratòria al creixement de places turístiques a les Balears fins que els consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera aprovin els seus estudis de capacitat de càrrega, una eina clau per fixar els límits de visitants que pot suportar cada illa. La iniciativa arribava al ple en un context marcat per l’assoliment de màxims històrics: l’arxipèlag ha superat per primera vegada els 19 milions de turistes -davant una població d’1,2 milions-, consolidant un nivell de pressió superior al del període prepandèmic.

La Proposició No de Llei (PNL) defensada pels socialistes recull, entre altres qüestions, les dades d’una enquesta elaborada per l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) —dependent del Govern— l’octubre de 2024. El sondeig revelava que un 80% dels residents de les illes estan a favor de reduir el nombre de turistes i de places turístiques i que la percepció de saturació havia augmentat en cinc punts entre 2022 i 2024.

Les dades reforcen, a més, aquesta sensació de massificació: Balears va tancar 2025 amb l’arribada de 19.053.592 turistes nacionals i internacionals, una xifra que representa un increment de l’1,73% respecte de 2024, segons l’enquesta Frontur de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), elaborada per l’Ibestat; un 6,7% més que el 2023 —any en què va canviar el color polític a les illes— i un 16% més en relació amb 2019, quan van arribar a l’arxipèlag 16,45 milions de turistes.

Malgrat això, la majoria que formen PP i Vox a les illes ha rebutjat reinstaurar la moratòria aprovada el 2022, durant la passada legislatura d’esquerres, amb l’objectiu de congelar el creixement de places mentre s’elaboraven els estudis de capacitat de càrrega per part de les institucions insulars, a les quals el Govern atorgava un termini de quatre anys —fins al febrer de 2026— per definir aquests límits. L’abril de 2025, conservadors i extrema dreta varen aixecar la mesura i també el termini de quatre anys concedit als consells, deixant en l’aire l’elaboració dels estudis.

No només això: ambdues formacions van donar llum verda al decret turístic que ha desbloquejat i blindat més de 90.000 places d'allotjament turístic, l'auge de les quals, denuncien les entitats socials, ha disparat -juntament amb l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i la irrupció dels fons voltor- els preus de l'habitatge, provocant que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris com a conseqüència d'una imparable gentrificació.

Durant la defensa de la PNL, el diputat socialista Llorenç Pou ha defensat la necessitat de tornar a aquest “tèntol” per evitar que el nombre de places continuï creixent sense un sostre clar. “Cercam fer un ‘téntol’, ja que vostès no governen”, ha retret, qüestionant el discurs de “contenció” esgrimit pel Govern de Marga Prohens (PP). El parlamentari ha qualificat la situació actual de “paradoxal”: mentre no existeix un límit fixat, l’oferta continua ampliant-se, cosa que podria obligar en el futur a fer retallades més dràstiques si els estudis conclouen que s’ha superat la capacitat de càrrega.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, qui ha recordat que Prohens havia defensat inicialment no aixecar la moratòria sense comptar amb aquests estudis. “Haurien de reflexionar”, ha apuntat. Tant ecosobiranistes com socialistes insisteixen que la saturació ja està afectant l’experiència turística i la reputació del destí: “Si vaig a un lloc on es viu la saturació que hi ha a Balears, no el recoman”, ha assenyalat Apesteguia.

Des d’Unides Podem, José María García ha vinculat el final de la moratòria amb la crisi d’accés a l’habitatge, en considerar que l’augment de places i la pressió turística tenen efectes directes sobre el mercat residencial.

Al bloc contrari, Vox ha rebutjat la proposta per considerar-la una aposta pel “decreixement econòmic”. La seva diputada Patricia de las Heras ha afirmat que el turisme “no és el problema”, sinó un sector que, al seu parer, l’esquerra vol convertir en “enemic”. El PP, per la seva banda, en veu de Maria Salomé Cabrera, ha acusat els socialistes d’intentar “blanquejar” la seva gestió anterior, reivindicant que les polítiques actuals estan donant resultats en contenció, lluita contra l’oferta il·legal i millora del valor turístic, tot i que la moratòria —precisament orientada a fixar un sostre al creixement— va formar part d’un gir regulador que també va incloure l’aprovació de l’ecotaxa el 2016 i l’ordenació del lloguer turístic.

Amb la posició en contra de populars i extrema dreta, la votació ha deixat intacte el marc vigent: sense moratòria, sense calendari per als estudis de capacitat de càrrega i amb el creixement turístic avançant sense un sostre definit, un escenari que, precisament, la PNL pretenia revertir.

PP y Vox han tumbado la propuesta impulsada por el PSIB-PSOE de recuperar la moratoria al crecimiento de plazas turísticas en Balears hasta que los Consells de Mallorca, Menora, Eivissa y Formentera aprueben sus estudios de capacidad de carga, una herramienta clave para fijar los límites de visitantes que puede soportar cada isla. La iniciativa llegaba al pleno en un contexto marcado por el alcalce de máximos históricos: el archipiélago ha superado por primera vez los 19 millones de turistas -frente a una población de 1,2 millones-, consolidando un nivel de presión superior al alcanzado en prepandemia.

La Proposición No de Ley (PNL) defendida por los socialistas recoge, entre otras cuestiones, los datos de una encuesta elaborada por la Agencia de Estrategia Turística de las Illes Balears (AETIB) -dependiente del Govern- en octubre de 2024. El sondeo revelaba que un 80% de los residentes de las islas están a favor de reducir el número de turistas y de plazas turísticas y que la percepción de saturación había aumentado en 5 puntos entre 2022 y 2024.

Los datos respaldan, además, esa sensación de masificación: Balears cerró 2025 con la llegada de 19.053.592 turistas nacionales e internacionales, una cifra que representa un incremento del 1,73% respecto a 2024, según la encuesta Frontur del Instituto Nacional de Estadística (INE), elaborada por el Ibestat; un 6,7% más que en 2023 -año en que cambió el color político en las islas- y un 16% más en relación a 2019, cuando recalaron en el archipiélago 16,45 millones de turistas.

Pese a ello, la mayoría que forman PP y Vox en las islas ha rechazado reinstaurar la moratoria aprobada en 2022, durante la pasada legislatura de izquierdas, en aras a congelar el crecimiento de plazas mientras se elaboraban los estudios de capacidad de carga por parte de las instituciones insulares, a las que el Govern otorgaba un plazo de cuatro años -hasta febrero de 2026- para definir esos límites. En abril de 2025, conservadores y extrema derecha levantaron la medida y el periodo de cuatro años dado a los Consells, dejando en el aire la elaboración de los estudios.

No solo eso. ambas formaciones dieron luz verde al decreto turístico que ha desbloqueado y blindado más de 90.000 plazas de alquiler turístico, cuyo auge, denuncian las entidades sociales, ha disparado -junto a la especulación inmobiliaria, la compra masiva por parte de extranjeros de alto poder adquisitivo y la avidez de los fondos buitre- los precios de la vivienda, provocando que numerosos residentes se vean expulsados de sus barrios como consecuencia de una imparable gentrificación.

Durante la defensa de la PNL, el diputado socialista Llorenç Pou ha defendido la necesidad de volver a ese “parón” para evitar que el número de plazas continúe creciendo sin un techo claro. “Buscamos hacer un ‘téntol’, ya que ustedes no gobiernan”, ha reprochado, cuestionando el discurso de “contención” enarbolado por el Govern de Marga Prohens (PP). El parlamentario ha calificado la situación actual de “paradójica”: mientras no existe un límite fijado, la oferta sigue ampliándose, lo que podría obligar en el futuro a realizar recortes más drásticos si los estudios concluyen que se ha superado la capacidad de carga.

En esa misma línea se ha expresado el portavoz de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, quien ha recordado que Prohens había defendido inicialmente no levantar la moratoria sin contar con esos estudios. “Deberían reflexionar”, ha deslizado. Tanto ecosoberanistas como socialistas insisten en que la saturación ya está afectando a la experiencia turística y a la reputación del destino: “Si voy a un lugar en el que se vive la saturación que hay en Balears, no lo recomiendo”, ha señalado Apesteguia.

Desde Unidas Podemos, José María García ha vinculado el fin de la moratoria con la crisis de acceso a la vivienda, al considerar que el aumento de plazas y presión turística tiene efectos de forma directa sobre el mercado residencial.

En el bloque contrario, Vox ha rechazado la propuesta por considerarla una apuesta por el “decrecimiento económico”. Su diputada Patricia de las Heras ha manifestado que el turismo “no es el problema”, sino un sector que, a su juicio, la izquierda quiere conviertir en “enemigo”. El PP, por su parte, en boca de Maria Salomé Cabrera, ha acusado a los socialistas de intentar “blanquear” su gestión anterior, reivindicando que las políticas actuales están dando resultados en contención, lucha contra la oferta ilegal y mejora del valor turístico, a pesar de que la aprobación de la moratoria precisamente dirigida a fijar un techo al crecimiento y que formó parte de un giro regulador que también incluyó la aprobación de la ecotasa en 2016 y la ordenación del alquiler turístico.

Con la postura en contra de populares y extrema derecha, la votación ha dejado intacto el marco vigente: sin moratoria, sin calendario para los estudios de capacidad de carga y con el crecimiento turístico avanzando sin un techo definido, un escenario que, precisamente, la PNL trataba de revertir.

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha donat suport a les restriccions d'accés que, durant la passada legislatura, va decretar el Govern balear al transport turístic de visitants al Parc Nacional de Cabrera amb l'objectiu d'evitar aglomeracions i garantir la conservació d'un dels espais naturals més fràgils del Mediterrani.

En la seva sentència, a la qual ha tingut accés elDiario.es, la Sala desestima el recurs interposat per l'empresa Excursions a Cabrera S.L., una de les poques companyies que des de fa dècades operen a la Colònia de Sant Jordi, al sud-oest de Mallorca, principal punt de sortida cap a l'arxipèlag de Cabrera. Des que aquest fos declarat el 1991 Parc Nacional Marítim-Terrestre, l'accés turístic va quedar subjecte a concessions administratives molt limitades, consolidant un petit oligopoli d'operadors locals en gran mesura vinculats a sagues familiars lligades a la pesca i al transport marítim, les embarcacions dels quals podien arribar a transportar entre 80 i 150 passatgers per viatge.

Aquest escenari, tanmateix, va canviar el 2020: amb motiu de la pandèmia, l'Executiu d'esquerres presidit aleshores per Francina Armengol va aprovar una llei que, concebuda com un paquet de mesures urgents per impulsar l'activitat econòmica, incloïa una disposició transitòria que regulava de forma provisional l'accés de visitants al Parc Nacional de Cabrera en transport col·lectiu mentre no s'aprovés un nou Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) de l'arxipèlag. L'article en qüestió substituïa el sistema de concessions per autoritzacions administratives anuals, introduïa un sistema de reserves prèvies per als visitants i establia un límit màxim de 80 persones per viatge.

A més, la llei va fixar per primera vegada un límit màxim diari de visitants a l'arxipèlag: 300 persones a l'illa de Cabrera i 150 a les aigües adjacents, amb l'objectiu d'ordenar l'accés turístic i evitar aglomeracions.

El 2021, la Conselleria de Medi Ambient va autoritzar Excursions a Cabrera S.L. a transportar visitants sempre que complís aquestes restriccions. L'empresa, tanmateix, va decidir impugnar la resolució: considerava que estava sustentada en una regulació autonòmica -la del 2020- que, sota el seu criteri, alterava el règim del parc nacional sense respectar els tràmits previstos en la legislació estatal de Parcs Nacionals. Per aquest motiu, l'empresa va plantejar portar al Tribunal Constitucional les mesures implantades pel Govern, un extrem que el TSJIB rebutja.

Els magistrats subratllen que la validesa de les limitacions imposades no depèn d'aquesta norma autonòmica i assenyalen que, fins i tot prescindint del que disposa la llei, les mesures podien adoptar-se igualment en aplicació del Pla Rector del parc, vigent des del 2006, i de les competències de gestió de la direcció de l'espai natural. El tribunal incideix que el mateix PRUG estableix que l'organització de les visites ha d'orientar-se a millorar la qualitat de l'experiència i evitar aglomeracions temporals o espacials, per la qual cosa considera raonable limitar el nombre de persones per desembarcament, escalonar horaris o exigir comunicació prèvia de les arribades per permetre al personal del parc organitzar la recepció i el control de visitants.

Una empresa històrica del negoci turístic de Cabrera

Les empreses que organitzen excursions turístiques cap a la petita illa conformen un petit ecosistema local que, amb més de 100.000 visitants anuals i bitllets que poden oscil·lar entre els 30 i els 70 euros per trajecte, mou diversos milions d'euros cada any. Entre les navilieres autoritzades per a això es troba Excursions a Cabrera S.L., l'origen de la qual es remunta als anys seixanta: com explica en la seva pròpia web, va ser el 1965 quan Miquel Serra Clar, mecànic de professió i “gran amant del mar”, va heretar juntament amb la seva esposa, Miquela Ferrer Salom, un petit llaüt anomenat Largo Tiempo, amb el qual van començar a realitzar travessies cap a Cabrera.

Amb l'auge del turisme, la família va començar a organitzar excursions amb petits grups de familiars i amics, la qual cosa els va portar a adquirir la golondrina Debarivi, una embarcació de més grandària amb la qual la companyia va professionalitzar la seva activitat, ampliant la seva flota amb el pas dels anys i l'increment de turistes.

El 1991, l'arxipèlag va ser declarat Parc Nacional pel seu extraordinari valor ecològic: l'espai protegit, la superfície del qual abasta 90.794 hectàrees -89.478 d'elles corresponents al medi marí-, alberga ecosistemes marins ben conservats, importants colònies d'aus i alguns dels fons marins millor preservats del Mediterrani occidental. Amb això, l'accés turístic va quedar subjecte a concessions administratives molt limitades, una situació que va canviar el 2020 amb la implantació d'autoritzacions anuals i la regulació provisional dels accessos per evitar aglomeracions a l'espera de l'aprovació del nou pla rector que reguli els usos i activitats de l'arxipèlag de Cabrera.

El PRUG actualment vigent es remunta al 2006 i la seva actualització porta anys pendent. Durant la passada legislatura es va iniciar la tramitació d'un nou document, però el procediment va caducar a finals del 2023. El Govern de Marga Prohens ha tornat a posar en marxa la redacció d'un nou pla que, segons l'Executiu, pretén reforçar la protecció del Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera mitjançant la declaració de gairebé 60.000 hectàrees com a àrea de màxima protecció, la qual cosa la convertiria en la zona més extensa del Mediterrani occidental emparada per aquest nivell de preservació.

Segons la proposta presentada, la zona de protecció estricta abastaria gran part de les aigües incorporades al parc després de la seva ampliació el 2019. L'objectiu passa per reforçar la preservació d'ecosistemes marins sensibles, afavorir la recuperació d'espècies vulnerables i consolidar Cabrera com un referent de conservació al Mediterrani. El nou PRUG haurà de sotmetre's encara a diferents fases administratives -inclosa informació pública i consultes amb organismes científics i sectors implicats- abans de la seva aprovació definitiva. Quan entri en vigor, serà l'instrument clau per regular l'ús del parc nacional i establir el grau de protecció de cadascuna de les seves àrees.

Es dona la circumstància que el 2024 el grup ecologista GOB va denunciar l'increment de la pressió humana sobre Cabrera amb motiu de l'aprovació del Decret llei de mesures urgents de simplificació administrativa que, segons l'entitat, “aprofita per eliminar limitacions no de tràmit administratiu sinó de contingut substancial”, com l'ampliació de la capacitat de càrrega de visitants en transport col·lectiu a l'illa. Per al GOB, es tracta d'una mesura “clarament clientelista” que “rema en direcció contrària a la contenció de l'impacte de l'ús públic al parc nacional, incrementant el consum de recursos i la producció de residus i contaminants”.

El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha respaldado las restricciones de acceso que, durante la pasada legislatura, decretó el Govern balear al transporte turístico de visitantes al Parque Nacional de Cabrera con el objetivo de evitar aglomeraciones y garantizar la conservación de uno de los espacios naturales más frágiles del Mediterráneo.

En su sentencia, a la que ha tenido acceso elDiario.es, la Sala desestima el recurso interpuesto por la empresa Excursions a Cabrera S.L., una de las pocas compañías que desde hace décadas operan en la Colònia de Sant Jordi, al suroeste de Mallorca, principal punto de salida hacia el archipiélago de Cabrera. Desde que éste fuese en 1991 declarado Parque Nacional Marítimo-Terrestre, el acceso turístico quedó sujeto a concesiones administrativas muy limitadas, consolidando un pequeño oligopolio de operadores locales en gran medida vinculados a sagas familiares ligadas a la pesca y al transporte marítimo, cuyas embarcaciones podían llegar a transportar a entre 80 y 150 pasajeros por viaje.

Este escenario, sin embargo, cambió en 2020: con motivo de la pandemia, el Ejecutivo de izquierdas presidido entonces por Francina Armengol aprobó una ley que, concebida como un paquete de medidas urgentes para impulsar la actividad económica, incluía una disposición transitoria que regulaba de forma provisional el acceso de visitantes al Parque Nacional de Cabrera en transporte colectivo mientras no se aprobara un nuevo Plan Rector de Uso y Gestión (PRUG) del archipiélago. El artículo en cuestión sustituía el sistema de concesiones por autorizaciones administrativas anuales, introdujo un sistema de reservas previas para los visitantes y estableció un límite máximo de 80 personas por viaje.

Además, la ley fijó por primera vez un límite máximo diario de visitantes al archipiélago: 300 personas en la isla de Cabrera y 150 en las aguas adyacentes, con el objetivo de ordenar el acceso turístico y evitar aglomeraciones.

En 2021, la Conselleria de Medi Ambient autorizó a Excursions a Cabrera S.L. transportar a visitantes siempre que cumpliera tales restricciones. La empresa, sin embargo, decidió impugnar la resolución: consideraba que estaba sustentada en una regulación autonómica -la de 2020- que, bajo su criterio, alteraba el régimen del parque nacional sin respetar los trámites previstos en la legislación estatal de Parques Nacionales. Por este motivo, la empresa planteó llevar al Tribunal Constitucional las medidas implantadas por el Govern, un extremo que el TSJIB rechaza.

Los magistrados subrayan que la validez de las limitaciones impuestas no depende de esa norma autonómica y señalan que, incluso prescindiendo de lo dispuesto por la ley, las medidas podían adoptarse igualmente en aplicación del Plan Rector del parque, vigente desde 2006, y de las competencias de gestión de la dirección del espacio natural. El tribunal incide en que el propio PRUG establece que la organización de las visitas debe orientarse a mejorar la calidad de la experiencia y evitar aglomeraciones temporales o espaciales, por lo que considera razonable limitar el número de personas por desembarco, escalonar horarios o exigir comunicación previa de las llegadas para permitir al personal del parque organizar la recepción y el control de visitantes.

Una empresa histórica del negocio turístico de Cabrera

Las empresas que organizan excursiones turísticas hacia la pequeña isla conforman un pequeño ecosistema local que, con más de 100.000 visitantes anuales y billetes que pueden oscilar entre los 30 y los 70 euros por trayecto, mueve varios millones de euros cada año. Entre las navieras autorizadas para ello se encuentra Excursions a Cabrera S.L., cuyo origen se remonta a los años sesenta: como explica en su propia web, fue en 1965 cuando Miquel Serra Clar, mecánico de profesión y “gran amante del mar”, heredó junto a su esposa, Miquela Ferrer Salom, un pequeño llaüt llamado 'Largo Tiempo', con el que comenzaron a realizar travesías hacia Cabrera.

Con el auge del turismo, la familia empezó a organizar excursiones con pequeños grupos de familiares y amigos, lo que les llevó a adquirir la golondrina 'Debarivi', una embarcación de mayor tamaño con la que la compañía profesionalizó su actividad, ampliando su flota con el paso de los años y el incremento de turistas.

En 1991, el archipiélago fue declarado Parque Nacional por su extraordinario valor ecológico: el espacio protegido, cuya superficie abarca 90.794 hectáreas -89.478 de ellas correspondientes al medio marino- alberga ecosistemas marinos bien conservados, importantes colonias de aves y algunos de los fondos marinos mejor preservados del Mediterráneo occidental. Con ello, el acceso turístico quedó sujeto a concesiones administrativas muy limitadas, una situación que cambió en 2020 con la implantación de autorizaciones anuales y la regulación provisional de los accesos para evitar aglomeraciones a la espera de la aprobación del nuevo plan rector que regule los usos y actividades del archipiélago de Cabrera.

El PRUG actualmente vigente se remonta a 2006 y su actualización lleva años pendiente. Durante la pasada legislatura se inició la tramitación de un nuevo documento, pero el procedimiento caducó a finales de 2023. El Govern de Marga Prohens ha vuelto a poner en marcha la redacción de un nuevo plan, que, según el Ejecutivo, pretende reforzar la protección del Parque Nacional Marítimo-Terrestre de Cabrera mediante la declaración de casi 60.000 hectáreas como área de máxima protección, lo que la convertiría en la zona más extensa del Mediterráneo occidental amparada por este nivel de preservación.

Según la propuesta presentada, la zona de protección estricta abarcaría gran parte de las aguas incorporadas al parque tras su ampliación en 2019. El objetivo pasa por reforzar la preservación de ecosistemas marinos sensibles, favorecer la recuperación de especies vulnerables y consolidar Cabrera como un referente de conservación en el Mediterráneo. El nuevo PRUG deberá someterse todavía a diferentes fases administrativas -incluida información pública y consultas con organismos científicos y sectores implicados- antes de su aprobación definitiva. Cuando entre en vigor, será el instrumento clave para regular el uso del parque nacional y establecer el grado de protección de cada una de sus áreas.

Se da la circunstancia de que en 2024 el grupo ecologista GOB denunció el incremento de la presión humana sobre Cabrera con motivo de la aprobación del Decreto Ley de medidas urgentes de simplificación administrativa, que, según la entidad, “aprovecha para eliminar limitaciones no de trámite administrativo sino de contenido sustancial” como la ampliación de la capacidad de carga de visitantes en transporte colectivo en la isla. Para el GOB, se trata de una medida “claramente clientelista” que “rema en dirección contraria a la contención del impacto del uso público al parque nacional, incrementando el consumo de recursos y la producción de residuos y contaminantes”.

Expectantes, decenas de empresas, promotores e inversores aspiran a obtener una de las 500 nuevas plazas de alquiler turístico ofertadas en edificios protegidos o catalogados como Bienes de Interés Cultural (BIC) de Mallorca. Siguen de cerca la convocatoria, conscientes de que estas autorizaciones, convertidas hoy en un activo codiciado, pueden determinar la rentabilidad de sus proyectos en un mercado limitado que ha disparado el valor de este tipo de licencias. Despachos de abogados y gestorías aprovechan la ocasión para publicar guías sobre cómo participar en el procedimiento y ofrecerles su asesoramiento: “Se trata de un hito especialmente relevante, ya que durante los últimos años la posibilidad de obtener nuevas plazas ha estado condicionada por una moratoria en materia de establecimientos turísticos”, señala uno de los bufetes en su web. Una consultora de alto standing pone incluso precio a cada una de estas plazas: 3.500 euros.

Sin embargo, la decepción no tarda en llegar: los fallos técnicos registrados en el sistema telemático del Consell de Mallorca, responsable de la convocatoria, obligan a suspender y finalmente anular el procedimiento, frustrando las expectativas de quienes confiaban en obtener una de las codiciadas plazas del sector del alquiler vacacional. El sistema telemático de la Bolsa de Alojamientos Turísticos ha colapsado y, con ello, se han abierto las puertas a la batalla judicial.

La primera promotora en recurrir la anulación, producida el pasado mes de septiembre, no ha sido un pequeño propietario. Tras el recurso, publicado en el Boletín Oficial de las Illes Balears (BOIB), figura una sociedad aparentemente domiciliada en Palma, Sa Talaia Gestión SL, que está a su vez participada al 100% por un holding patrimonial con sede en Ludwigshafen (Alemania), 4L4M Beteiligungen GmbH. Se trata de una estructura empresarial dedicada a la gestión de activos con el foco puesto, sobre todo, en la explotación de bienes raíces. No es un caso aislado. En Mallorca, numerosas empresas operan como filiales operativas de grupos alemanes, suizos o británicos, un modelo habitual en la inversión inmobiliaria transnacional dado que permite canalizar capital hacia territorios con alta rentabilidad turística.

Una sede 'fantasma'

En concreto, 4L4M Beteiligungen GmbH responde a un esquema habitual en la inversión inmobiliaria alemana. Beteiligungen significa participaciones: su objeto social no es operar hoteles ni anunciar viviendas al consumidor final, sino poseer y gestionar activos a través de filiales. La fórmula GmbH -el equivalente germano de las sociedades limitadas- permite a los empresarios optimizar la fiscalidad de dividendos, gestionar el posible riesgo patrimonial de sus sociedades y agrupar inversiones fuera del país donde se explotan los activos. En el caso de Sa Talaia Gestión SL, esta figura en los distintos registros empresariales como filial operativa de 4L4M Beteiligungen GmbH, cuyo administrador, Joachim Frank Franz Hermann Lampert, aparece vinculado a ambas. En el Registro Mercantil (Borme), Sa Talaia Gestión SL está inscrita desde 2021 como empresa dedicada a la actividad de promoción y alquiler de bienes inmobiliarios

Al no contar con web propia ni con teléfonos o correos electrónicos visibles, elDiario.es ha intentado ponerse en contacto con esta sociedad personándose en la dirección en la que aparece domiciliada, en pleno casco histórico de Palma, una de las zonas más tensionadas por la expansión del alquiler turístico en paralelo al imparable encarecimiento de la vivienda para residentes. Tras llamar al timbre en varias ocasiones, nadie responde. El domicilio social de Sa Talaia Gestión SL coincide con un despacho jurídico en el que ejercen profesionales que figuran como administradores concursales, apoderados o representantes en distintas sociedades radicadas en las islas -ninguna de ellas Sa Talaia-. Tampoco nadie contesta al llamar a los teléfonos que aparecen en la placa de este bufete colocada en la fachada.

En agosto de 2024, Sa Talaia Gestión figuraba, además, como promotora de una vivienda unifamiliar aislada con piscina en suelo rústico en Sant Llorenç des Cardassar, según los planos técnicos del proyecto analizados por este medio. Se trata de una villa con lámina de agua de más de 34 metros cuadrados, anexo, sótano y garaje: un perfil de inmueble que encaja plenamente en el mercado de alquiler vacacional de gama media-alta. CompanyHouse muestra, además, otras empresas integradas en la red de los Lampert (como WHH Hotel-und Gaststättengesellschaft mbH o Immola Verwaltungs-GmbH) que componen un conglomerado integrado por varias sociedades patrimoniales y hoteleras. No todas tienen presencia en Mallorca, pero confirman que el holding opera a través de múltiples vehículos.

Puerta de entrada del capital extranjero

En declaraciones a elDiario.es, Eduard Vila, abogado especializado en materia de vivienda y mercado inmobiliario, subraya que el auge del alquiler vacacional ha abierto una nueva vía de entrada para inversores internacionales que, décadas atrás, tenían más difícil acceder al sector turístico, dominado por las grandes cadenas hoteleras locales. A diferencia del modelo hotelero tradicional, que exige grandes inversiones y una presencia empresarial visible, la explotación de viviendas permite operar mediante sociedades limitadas y estructuras patrimoniales más flexibles, a menudo con menor exposición pública. “Muchas veces se montan empresas locales como pantalla para que sea más complicado saber si detrás hay una familia que tiene 50 pisos o es una empresa que con 50 accionistas”. Cuando esto ocurre, incide, “ya no estamos hablando de vivir del alquiler turístico, sino de un negocio empresarial con reparto de dividendos”.

Muchas veces se montan empresas locales como pantalla para que sea más complicado saber si detrás hay una familia que tiene 50 pisos o es una empresa que con 50 accionistas. Ya no estamos hablando de vivir del alquiler turístico, sino de un negocio empresarial con reparto de dividendos

Eduard Vila — Abogado especializado en vivienda

El abogado apunta, asimismo, a la desventaja competitiva que esto supone para los operadores locales, al tratarse de inversiones extranjeras de alta capacidad económica con las que “es muy difícil competir”. Y subraya: “Lo que no consiguieron al intentar comprar y gestionar hoteles, ahora lo están haciendo con el alquiler vacacional”, aludiendo así al desembarco del capital internacional en el negocio del alquiler vacacional, un ámbito más accesible y menos concentrado que el sector hotelero tradicional.

La impugnación de la convocatoria del Consell no es un gesto menor: las plazas turísticas son un recurso limitado en Balears y su asignación determina la posibilidad de explotar legalmente viviendas en alquiler de corta duración. En un contexto de contención debido a la creciente saturación turística, cada plaza equivale a un goloso activo económico. El recurso presentado por Sa Talaia Gestión SL introduce un elemento relevante: la defensa judicial de intereses inmobiliarios respaldados por capital extranjero frente a decisiones regulatorias insulares. No se trata solo de una discrepancia administrativa, sino de un pulso entre política pública y estructuras de inversión.

A diferencia del modelo hotelero tradicional, que exige grandes inversiones y una presencia empresarial visible, la explotación de viviendas permite operar mediante sociedades limitadas y estructuras patrimoniales más flexibles, a menudo con menor exposición pública

La judicialización como herramienta empresarial

La utilización de sociedades extranjeras como titulares formales de bienes no es nueva en los tribunales españoles. A través de distintas resoluciones consultadas por este periódico, la Audiencia Provincial de Madrid y el Tribunal Supremo han analizado el papel de mercantiles constituidas bajo la firma alemana Beteiligungen GmbH que reclamaban la propiedad de participaciones sociales y varios inmuebles embargados en España. Los magistrados examinaron si tales mercantiles eran propietarias reales de los bienes o si actuaban como estructuras interpuestas para ocultar al titular efectivo.

En una sentencia de 2009, la Audiencia de Madrid desestimó la demanda interpuesta por Waldimmob Beteiligungen GmbH e Ibhan Handels & Beteiligungs GmbH, que alegaban ser propietarias de la mayoría de participaciones de una empresa española y, junto a esta, reclamaban la titularidad de varios inmuebles embargados para cubrir responsabilidades derivadas de un proceso penal. La sentencia, sin embargo, determinó que no habían probado la adquisición real de los bienes y que las operaciones podían constituir “meras apariencias jurídicas creadas para ocultar la titularidad real” de los activos. Posteriormente, el Supremo aplicó la doctrina del levantamiento del velo societario, un mecanismo que permite ocultar la personalidad jurídica del beneficiario cuando se utiliza para encubrir fraude o abuso.

Aunque estos procedimientos no guardan relación directa con Sa Talaia Gestión SL ni con 4L4M Beteiligungen GmbH, ilustran un criterio consolidado: las estructuras societarias internacionales son legales, pero pueden convertirse en instrumentos de opacidad cuando separan la titularidad formal del control económico real.

El debate sobre quién controla el modelo

En los últimos años, el alquiler turístico se ha convertido en una pieza central del modelo turístico balear. El Consell de Mallorca fijó hace varios años, a través del Plan de Intervención de Ámbitos Turísticos (PIAT), un techo de 430.000 plazas turísticas, de las cuales unas 115.000 corresponden a viviendas vacacionales. El objetivo de establecer este límite pasaba por hacer frente a la creciente masificación que afecta a la isla, golpeada en los últimos años por la sobreconstrucción y la degradación del entorno. El año pasado, el entonces conseller de Turismo, Marcial Rodríguez, planteó la posibilidad de rebajar el tope a las 412.000 plazas (308.000 tradicionales y 104.000 de alquiler turístico). Sin embargo, la institución insular, gobernada por PP y Vox, descarta ahora proceder a esa disminución.

El pasado mes de agosto, con Rodríguez aún como conseller, un análisis pionero del Consell de Mallorca detectó que el 39,5% de la oferta turística en estancias vacacionales que se oferta en plataformas comercializadoras no está registrada ni cuenta con número de licencia en los registros oficiales de la institución insular, por lo que opera de forma ilegal. El estudio arrojaba que, de un promedio mensual de 20.204 publicaciones analizadas, 7.978 (de entre 42.342 plazas turísticas) se corresponden con inmuebles que no cuentan con ningún tipo de control ni garantías y funcionan en competencia desleal con quienes sí cumplen la normativa.

La asociación Habtur, que agrupa a propietarios de viviendas turísticas en Balears, ha denunciado en reiteradas ocasiones un trato desigual respecto a otros operadores del sector. La organización critica el endurecimiento de las limitaciones al alquiler vacacional frente a otras modalidades turísticas, lo que, a su juicio, genera inseguridad jurídica y reduce el valor económico de las licencias.

Las entidades sociales, por su parte, recriminan que el auge del alquiler vacacional, junto a la especulación inmobiliaria, la compra masiva por parte de extranjeros de alto poder adquisitivo y la avidez de los fondos buitre, ha disparado los precios de la vivienda, provocando que numerosos residentes se vean expulsados de sus barrios como consecuencia de la imparable gentrificación. No en vano, muchos propietarios prefieren alquilar a turistas a corto plazo para obtener mayor rentabilidad, lo que ha agravado la escasez de vivienda disponible para los ciudadanos locales y ha provocado la pérdida de identidad de las barriadas.

Expectants, desenes d'empreses, promotors i inversors aspiren a obtenir una de les 500 noves places de lloguer turístic ofertades en edificis protegits o catalogats com a Béns d'Interès Cultural (BIC) de Mallorca. Segueixen de prop la convocatòria, conscients que aquestes llicències poden determinar la viabilitat dels seus projectes en un mercat limitat que ha disparat el valor econòmic d'aquest tipus d'autoritzacions. Despatxos d'advocats i gestories aprofiten l'ocasió per publicar guies sobre com participar en el procediment i oferir-los el seu assessorament: “Es tracta d'una fita especialment rellevant, ja que durant els últims anys la possibilitat d'obtenir noves places ha estat condicionada per una moratòria en matèria d'establiments turístics”, assenyala un dels bufets a la seva web. Una consultora d'alt standing posa fins i tot preu a cadascuna d'aquestes places: 3.500 euros.

Tanmateix, la decepció no triga a arribar: les fallades tècniques registrades en el sistema telemàtic del Consell de Mallorca, responsable de la convocatòria, obliguen a suspendre i finalment anul·lar el procediment, frustrant les expectatives dels qui confiaven a accedir a una de les cobejades llicències del sector del lloguer vacacional. El sistema telemàtic de la Borsa d'Allotjaments Turístics ha col·lapsat i, amb això, ha obert les portes a la batalla judicial.

La primera promotora a recórrer l'anul·lació, produïda el passat mes de setembre, no ha estat un petit propietari. Després del recurs, publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), figura una societat aparentment domiciliada a Palma, Sa Talaia Gestión SL, que està al seu torn participada al 100% per un holding patrimonial amb seu a Ludwigshafen (Alemanya), 4L4M Beteiligungen GmbH. Es tracta d'una estructura empresarial dedicada a la gestió d'actius amb el focus posat, sobretot, en l'explotació de bens immobles. No és un cas aïllat. A Mallorca, nombroses empreses operen com a filials operatives de grups alemanys, suïssos o britànics, un model habitual en la inversió immobiliària transnacional atès que permet canalitzar capital cap a territoris amb alta rendibilitat turística.

Una seu 'fantasma'

En concret, 4L4M Beteiligungen GmbH respon a un esquema habitual en la inversió immobiliària alemanya. Beteiligungen significa participacions: el seu objecte social no és operar hotels ni anunciar habitatges al consumidor final, sinó posseir i gestionar actius a través de filials. En ocasions, els empresaris empren la fórmula GmbH -l'equivalent germànic de les societats limitades- per optimitzar la fiscalitat de dividends, gestionar el possible risc patrimonial de les seves societats i agrupar inversions fora del país on s'exploten els actius. En el cas de Sa Talaia Gestión SL, aquesta figura en els distints registres empresarials com a filial operativa de 4L4M Beteiligungen GmbH, l'administrador de la qual, Joachim Frank Franz Hermann Lampert, apareix vinculat a ambdues. El Registre Mercantil (Borme) la reflecteix com a empresa dedicada l'activitat de promoció i lloguer de béns immobiliaris.

En no comptar amb web pròpia ni amb telèfons o correus electrònics visibles, elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb aquesta societat personant-se en l'adreça en la qual apareix domiciliada d'acord al Borme, en ple casc històric de Palma, una de les zones més tensionades per l'expansió del lloguer turístic en paral·lel a l'imparable encariment de l'habitatge per a residents. Després de cridar al timbre en diverses ocasions, ningú respon. El domicili social de Sa Talaia Gestión SL coincideix, a més, amb un despatx jurídic en el qual exerceixen professionals que figuren com a administradors concursals, apoderats o representants en distintes societats radicades a les illes –cap d'elles Sa Talaia–. Tampoc ningú contesta en cridar als telèfons que apareixen a la placa d'aquest bufet col·locada a la façana.

A l'agost de 2024, Sa Talaia Gestión figurava com a promotora d'un habitatge unifamiliar aïllat amb piscina en sòl rústic a Sant Llorenç des Cardassar, segons els plànols tècnics del projecte analitzats per aquest mitjà. Es tracta d'una vil·la amb làmina d'aigua de més de 34 metres quadrats, annex, soterrani i garatge: un perfil d'immoble que encaixa plenament en el mercat de lloguer vacacional de gamma mitjana-alta. CompanyHouse mostra, a més, altres empreses integrades a la xarxa dels Lampert, com WHH Hotel- und Gaststättengesellschaft mbH, Immola Verwaltungs-GmbH, Rala GmbH & Co. KG, que composen un grup amb diverses societats patrimonials i hoteleres. No totes tenen presència a Mallorca, però confirmen que el holding opera a través de múltiples vehicles.

Porta d'entrada del capital estranger

En declaracions a elDiario.es, Eduard Vila, advocat especialitzat en matèria d'habitatge i mercat immobiliari, subratlla que l'auge del lloguer turístic ha obert una nova via d'entrada per a inversors internacionals que, dècades enrere, tenien més difícil accedir al sector turístic, dominat per les grans cadenes hoteleres locals. A diferència del model hoteler tradicional, que exigeix grans inversions i una presència empresarial visible, l'explotació d'habitatges permet operar mitjançant societats limitades i estructures patrimonials més flexibles, sovint amb menor exposició pública. “Moltes vegades es munten empreses locals com a pantalla perquè sigui més complicat saber si darrere hi ha una família que té 50 pisos o és una empresa que amb 50 accionistes”. Quan això ocorreix, incideix, “ja no estem parlant de viure del lloguer turístic, sinó d'un negoci empresarial amb repartiment de dividends”.

Moltes vegades es munten empreses locals com a pantalla perquè sigui més complicat saber si darrere hi ha una família que té 50 pisos o és una empresa que amb 50 accionistes. Ja no estem parlant de viure del lloguer turístic, sinó d'un negoci empresarial amb repartiment de dividends

Eduard Vila — Advocat especialitzat en habitatges

L'advocat apunta, així mateix, al desavantatge competitiu que això suposa per als operadors locals, en tractar-se d'inversions estrangeres d'alta capacitat econòmica amb les quals “és molt difícil competir”. I subratlla: “El que no van aconseguir en intentar comprar i gestionar hotels, ara ho estan fent amb el lloguer vacacional”, al·ludint així al desembarcament del capital internacional en el negoci del lloguer vacacional, un àmbit més accessible i menys concentrat que el sector hoteler tradicional. I sentencia: “El que no van aconseguir en intentar comprar i gestionar hotels, ara ho estan fent amb el lloguer vacacional”.

La impugnació de la convocatòria de places no és un gest menor: les places turístiques són un recurs limitat a les Balears i la seva assignació determina la possibilitat d'explotar legalment habitatges per a llogar de curta durada. En un context de contenció a causa de la creixent saturació turística, cada plaça equival a un golós actiu econòmic. El recurs presentat per Sa Talaia introdueix un element rellevant: la defensa judicial d'interessos immobiliaris amb el suport de capital estranger enfront de decisions regulatòries insulars. No es tracta només d'una discrepància administrativa, sinó d'un pols entre política pública i estructures d'inversió.

A diferència del model hoteler tradicional, que exigeix grans inversions i una presència empresarial visible, l'explotació d'habitatges permet operar mitjançant societats limitades i estructures patrimonials més flexibles, sovint amb menor exposició pública

La judicialització com a eina empresarial

La utilització de societats estrangeres com a titulars formals de béns no és nova als tribunals espanyols. A través de distintes resolucions consultades per aquest periòdic, l'Audiència Provincial de Madrid i el Tribunal Suprem han analitzat el paper de mercantils constituïdes sota la forma alemanya Beteiligungen GmbH i que reclamaven la propietat de participacions socials i diversos immobles embargats a Espanya. Els magistrats van examinar si tals mercantils eren propietàries reals dels béns o si actuaven com a estructures intermèdies per ocultar el titular efectiu.

En una sentència de 2009, l'Audiència de Madrid va desestimar la demanda interposada per Waldimmob Beteiligungen GmbH i Ibhan Handels & Beteiligungs GmbH, que al·legaven ser propietàries de la majoria de les participacions d'una empresa espanyola i, juntament amb aquesta, reclamaven la titularitat de diversos immobles embargats per cobrir responsabilitats derivades d'un procés penal. La sentència, tanmateix, va determinar que no havien provat l'adquisició real dels béns i que les operacions podien constituir “meres aparences jurídiques creades per ocultar la titularitat real” dels actius. Posteriorment, el Suprem va aplicar la doctrina de l'aixecament del vel societari, un mecanisme que permet ocultar la personalitat jurídica del beneficiari quan s'utilitza per encobrir frau o abús.

Tot i que aquests procediments no guarden relació directa amb Sa Talaia Gestión SL ni amb 4L4M Beteiligungen GmbH, il·lustren un criteri consolidat: les estructures societàries internacionals són legals, però poden convertir-se en instruments d'opacitat quan separen la titularitat formal del control econòmic real.

El debat sobre qui controla el model

En els últims anys, el lloguer turístic s'ha convertit en una peça central del model turístic balear. El Consell de Mallorca va fixar fa diversos anys, a través del Pla d'Intervenció d'Ambients Turístics (PIAT), un sostre de 430.000 places turístiques, de les quals unes 115.000 corresponen a habitatges vacacionals. L'objectiu d'establir aquest límit passava per fer front a la saturació que afecta l'illa, colpejada en els últims anys per la massificació, la sobreconstrucció i la degradació de l'entorn. L'any passat, el llavors conseller de Turisme, Marcial Rodríguez, va plantejar la possibilitat de rebaixar el sostre a les 412.000 places (308.000 tradicionals i 104.000 de lloguer turístic). Tanmateix, la institució insular, governada per PP i Vox, descarta ara procedir a aquesta disminució.

El passat mes d'agost, amb Rodríguez encara com a conseller, una anàlisi pionera del Consell de Mallorca va detectar que el 39,5% de l'oferta turística en estades vacacionals que s'oferta en plataformes comercialitzadores no està registrada ni compta amb nombre de llicències en els registres oficials de la institució insular, per la qual cosa opera de forma il·legal. L'estudi projectava que, d'una mitjana mensual de 20.204 publicacions analitzades, 7.978 (relatives a 42.342 places turístiques) es corresponen amb immobles que no compten amb cap mena de control ni garanties i funcionen en competència deslleial amb qui compleixen la normativa.

L'associació Habtur, que agrupa propietaris d'habitatges turístics a les Balears, ha denunciat en reiterades ocasions un tracte desigual respecte a altres operadors del sector. L'organització critica l'enduriment de les limitacions al lloguer vacacional enfront d'altres modalitats turístiques, la qual cosa, a parer seu, genera inseguretat jurídica i redueix el valor econòmic de les llicències.

Les entitats socials, per la seva banda, recriminen que l'auge del lloguer vacacional, juntament amb l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i l'aviditat dels fons voltor, ha disparat els preus de l'habitatge, provocant que nombrós resident es vegin expulsats dels seus barris a conseqüència de la imparable gentrificació. No en va, molts propietaris prefereixen llogar a turistes a curt termini per obtenir major rendibilitat, la qual cosa ha agreujat l'escassetat d'habitatge disponible per als ciutadans locals i ha provocat la pèrdua d'identitat dels barris.

El Parlament balear ha rebutjat, amb els vots de PP i Vox, instar els Consells Insulars a posar en marxa un programa específic de seguiment i control de l'oferta turística il·legal durant el proper estiu. L'arxipèlag figura, de fet, entre les comunitats autònomes amb major nombre d'habitatges turístics i de temporada que operen fora de la legalitat, d'acord a les dades fetes públiques el passat dilluns pel Ministeri d'Habitatge en el marc de la posada en marxa del nou registre únic de lloguers de curta durada. En total, 3.062 sol·licituds de registre obligatori han estat revocades a Balears per no complir amb els requisits exigits per poder comercialitzar-se com a allotjaments turístics o de temporada.

La iniciativa, registrada pel PSIB-PSOE, es recolzava en el consens social existent al voltant de la saturació turística que travessen les illes -amb un 80% de residents a favor de reduir el nombre de turistes i de places, segons una enquesta del propi Govern-, la qual cosa provoca un impacte directe en el territori i els preus de l'habitatge. El document posava l'èmfasi, així mateix, en el fet que l'Executiu presidit per la popular Marga Prohens hagi eliminat els principals instruments per limitar el creixement del sector.

La proposició no de llei (PNL), debatuda a la Comissió de Turisme, Cultura, Esports, Treball, Funció Pública i Diàleg Social, ha estat tombada amb els vots en contra dels set diputats de PP i Vox, enfront dels sis vots favorables del PSIB, Més per Mallorca i el Grup Mixt.

El text rebutjat, defensat pel diputat Llorenç Pou, recordava que l'actual Govern va aixecar la moratòria turística aprovada el 2022 per l'anterior Executiu d'esquerres a través de la llei de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de Balears, que a més va donar un període de fins a quatre anys -també eliminat- perquè els Consells establissin la capacitat de càrrega de turistes que podia suportar cadascuna de les illes.

La iniciativa lamentava, així mateix, la supressió de la mesura de decreixement de places establerta per l'anterior norma, que instava a donar de baixa dues places per poder donar d'alta una nova. “Atès que s'han eliminat la data topall per a la determinació del límit de càrrega de les illes i la mesura d'intercanvi del 'dos per un', les decisions de l'actual Govern han provocat que l' únic camí per reduir el nombre de places sigui la reducció de l'oferta il·legal”, afegia el text, que assenyala la creació, per part del Consell de Mallorca, de dues borses transitòries a través de les quals “s'està ampliant el nombre de places comercialitzades a la illa”.

El text subratllava a més el fracàs de les mesures aprovades fins ara per combatre aquest fenòmen, com la possibilitat de precintar habitatges turístics il·legals. En aquest sentit, Pou ha recriminat que els resultats obtinguts per la mesura aprovada en aquest sentit a l'octubre de 2023 per l'actual Executiu “han estat nuls”, atès que “no s'ha pogut precintar cap habitatge turístic il·legal a Balears”.

Davant aquest escenari, els socialistes defensaven que la reducció de l'oferta turística il·legal s'ha convertit en “l'únic camí” per contenir el nombre de places. Per a això, la PNL instava els Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, en coordinació amb el Govern, a executar durant l'estiu de 2026 un programa de seguiment i control que permetés als serveis d'inspecció turística comprovar si els habitatges detectats el 2025 com a anunciants d'estades il·legals a plataformes en línia com Airbnb que, un any després, continuen comercialitzant-se.

El Parlament balear ha rechazado, con los votos de PP y Vox, instar a los Consells Insulars a poner en marcha un programa específico de seguimiento y control de la oferta turística ilegal durante el próximo verano. El archipiélago figura, de hecho, entre las comunidades autónomas con mayor número de viviendas turísticas y de temporada que operan fuera de la legalidad, de acuerdo a los datos hechos públicos el pasado lunes por el Ministerio de Vivienda en el marco de la puesta en marcha del nuevo registro único de alquileres de corta duración. En total, 3.062 solicitudes de registro obligatorio han sido revocadas en Balears por no cumplir con los requisitos exigidos para poder comercializarse como alojamientos turísticos o de temporada.

La iniciativa, registrada por el PSIB-PSOE, se apoyaba en el consenso social existente en torno a la saturación turística que atraviesa las islas -con un 80% de residentes a favor de reducir el número de turistas y de plazas, según una encuesta del propio Govern-, lo que provoca un impacto directo en el territorio y los precios de la vivienda. El documento hacía hincapié, asimismo, en en el hecho de que el Ejecutivo presidido por la popular Marga Prohens haya eliminado los principales instrumentos para limitar el crecimiento del sector.

La proposición no de ley (PNL), debatida en la Comisión de Turismo, Cultura, Deportes, Trabajo, Función Pública y Diálogo Social, ha sido tumbada con los votos en contra de los siete diputados de PP y Vox, frente a los seis votos favorables del PSIB, Més per Mallorca y el Grupo Mixto.

El texto rechazado, defendido por el diputado Llorenç Pou, recordaba que el actual Govern levantó la moratoria turística aprobada en 2022 por el anterior Ejecutivo de izquierdas a través de la ley de medidas urgentes para la sostenibilidad y la circularidad del turismo de Balears, que además dio un periodo de hasta cuatro años -también eliminado- para que los Consells establecieran la capacidad de carga de turistas que podía soportar cada una de las islas.

La iniciativa lamentaba, asimismo, la supresión de la medida de decrecimiento de plazas establecida en la anterior norma, que instaba a dar de baja dos plazas para poder dar de alta una nueva. “Dado que se han eliminado la fecha tope de la determinación del límite de carga de las islas y la medida de intercambio del 'dos por uno', las decisiones del actual Govern han provocado que el único camino para reducir el número de plazas sea la reducción de la oferta ilegal”, añadía el texto, que señala la creación, por parte del Consell de Mallorca, de dos bolsas transitorias a través de las cuales “se está ampliando el número de plazas comercializadas en la isla”.

El texto subrayaba además el fracaso de las medidas aprobadas hasta ahora para combatir este fenómeno, como la posibilidad de precintar viviendas turísticas ilegales. En este sentido, Pou ha recriminado que los resultados obtenidos de la medida aprobada en este sentido en octubre de 2023 por el actual Ejecutivo “han sido nulos”, dado que “no se ha podido precintar ninguna vivienda turística ilegal en Balears”.

Ante este escenario, los socialistas defendían que la reducción de la oferta turística ilegal se ha convertido en “el único camino” para contener el número de plazas. Para ello, la PNL instaba a los Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera, en coordinación con el Govern, a ejecutar durante el verano de 2026 un programa de seguimiento y control que permitiera a los servicios de inspección turística comprobar si las viviendas detectadas en 2025 como anunciantes de estancias ilegales en plataformas en línea como Airbnb que, un año después, continúan comercializándose.

Els ports de les Balears han rebut entre gener i novembre un total de 2,55 milions de creueristes, una xifra que supera, amb un mes d'antelació, els 2,49 milions registrats en tot 2024. Les dades, incloses a l'últim informe mensual de Ports de l'Estat, confirmen que l'arxipèlag continua consolidant-se com un dels principals destins de creuers de l'Estat, malgrat les creixents crítiques socials i polítiques a l'impacte d'aquest model turístic.

El balanç interanual reflecteix un augment del 4,5% en el nombre de creueristes respecte al mateix període de l'any anterior. Només al mes de novembre van arribar als ports balears 99.381 passatgers, una xifra inferior als 143.976 del mateix mes de 2024, cosa que apunta a una certa moderació estacional després d'un any d'intensa activitat.

Pel que fa al trànsit de vaixells, entre gener i novembre han recalat a les Balears 780 creuers, un 2,9% més que el 2024. Al novembre van ser 43 vaixells, enfront dels 66 del mateix mes de l'any passat. Malgrat aquest descens puntual, l'acumulat anual manté les illes com el segon destí estatal en nombre de creuers, només per darrere de Barcelona.

Si se sumen els passatgers en règim de transport regular i els creueristes, entre gener i novembre han arribat a les Balears 9,59 milions de persones, cosa que suposa un descens interanual del 0,8%. Al novembre es van comptabilitzar 405.715 passatgers, gairebé 50.000 menys que l'any anterior.

Des de fa anys, veïns, entitats ecologistes i partits d'esquerra critiquen que aquest model agreuja la massificació que pateix Balears, principalment al centre de Palma, on solen registrar-se aglomeracions en punts clau com la Catedral, el passeig del Born i els cèntrics i estrets carrers del casc antic, contribuint al col·lapse de zones ja saturades. Aquestes mateixes veus retreuen que els grans vaixells continuen sent una de les principals fonts de contaminació als ports, a més d'aguditzar la pressió humana sobre l'espai urbà i generar un escàs retorn econòmic.

En 2022, el Govern i les principals navilieres internacionals que operen a Balears -Costa Cruceros, MSC Cruceros, TUI Cruises, Royal Caribbean i Marella Cruises- van rubricar un acord pioner a nivell estatal per limitar el nombre d'escales enfront de l'ingent creixement portuari experimentat a les darreres dècades.

El document recull que, des d'aquell any, únicament poden arribar en el mateix dia a Palma un total de tres creuers de més de 500 passatgers, només un dels quals pot superar els 5.000 viatgers, sempre que, en conjunt, no se superin els 8.500 creueristes diaris. Els vaixells amb capacitat per a menys de 500 viatgers queden, d'aquesta manera, exempts de les restriccions. 

D'acord amb l'últim informe de Ports de l'Estat, Espanya ha batut el seu rècord històric de creueristes, amb 13,1 milions de passatgers entre gener i novembre de 2025, un 10% més que en el mateix període de 2024. Balears concentra gairebé un de cada cinc creueristes que arriben als ports espanyols, només superada per Barcelona.

En paral·lel, els ports balears han mogut 16,5 milions de tones de mercaderies en els primers onze mesos de l'any, un 3,6% més que el 2024. La major part correspon a granels líquids, sòlids i mercaderia general. No obstant això, el nombre de vaixells mercants ha descendit un 7,4% interanual, una tendència que contrasta amb l'augment dels creuers.

El nou rècord de creueristes torna a situar sobre la taula el debat de fons: fins a quin punt Balears pot seguir creixent en turisme de creuers. Mentre les autoritats portuàries destaquen el pes econòmic del sector, els crítics adverteixen que l'arxipèlag continua avançant cap a un model cada vegada més intensiu, amb beneficis concentrats i costos ambientals i socials que, principalment, recauen sobre la ciutadania.

Los puertos de Balears han recibido entre enero y noviembre un total de 2,55 millones de cruceristas, una cifra que supera, con un mes de antelación, los 2,49 millones registrados en todo 2024. Los datos, incluidos en el último informe mensual de Puertos del Estado, confirman que el archipiélago continúa consolidándose como uno de los principales destinos de cruceros del Estado, pese a las crecientes críticas sociales y políticas al impacto de este modelo turístico.

El balance interanual refleja un aumento del 4,5% en el número de cruceristas respecto al mismo periodo del año anterior. Solo en el mes de noviembre llegaron a los puertos baleares 99.381 pasajeros, una cifra inferior a los 143.976 del mismo mes de 2024, lo que apunta a cierta moderación estacional tras un año de intensa actividad.

En cuanto al tráfico de buques, entre enero y noviembre han recalado en Balears 780 cruceros, un 2,9% más que en 2024. En noviembre fueron 43 barcos, frente a los 66 del mismo mes del año pasado. Pese a este descenso puntual, el acumulado anual mantiene a las islas como el segundo destino estatal en número de cruceros, solo por detrás de Barcelona.

Si se suman los pasajeros en régimen de transporte regular y los cruceristas, entre enero y noviembre han llegado a Baleares 9,59 millones de personas, lo que supone un descenso interanual del 0,8%. En noviembre se contabilizaron 405.715 pasajeros, casi 50.000 menos que el año anterior.

Desde hace años, vecinos, entidades ecologistas y partidos de izquierda critican que este modelo agrava la masificación que sufre Balears, principalmente en el centro de Palma, donde suelen registrarse aglomeraciones en puntos clave como la Catedral, el paseo del Born y las céntricas y estrechas calles del casco antiguo, contribuyendo al colapso de zonas ya saturadas. Estas mismas voces recriminan que los grandes buques continúan siendo una de las principales fuentes de contaminación en los puertos, además de agudizar la presión humana sobre el espacio urbano y generar un escaso retorno económico.

En 2022, el Govern y las principales navieras internacionales que operan en Balears -Costa Cruceros, MSC Cruceros, TUI Cruises, Royal Caribbean y Marella Cruises- rubricaron un acuerdo pionero a nivel estatal en aras a limitar el número de escalas frente al ingente crecimiento portuario experimentado en las últimas décadas.

El documento recoge que, desde ese año, únicamente pueden llegar en el mismo día a Palma un total de tres cruceros de más de 500 pasajeros, solo uno de los cuales puede superar los 5.000 viajeros, siempre que, en conjunto, no se superen los 8.500 cruceristas diarios. Los barcos con capacidad para menos de 500 viajeros quedan, de este modo, exentos de las restricciones. 

De acuerdo al último informe de Puertos del Estado, España ha batido su récord histórico de cruceristas, con 13,1 millones de pasajeros entre enero y noviembre de 2025, un 10% más que en el mismo periodo de 2024. Balears concentra casi uno de cada cinco cruceristas que llegan a los puertos españoles, solo superada por Barcelona.

En paralelo, los puertos baleares han movido 16,5 millones de toneladas de mercancías en los primeros once meses del año, un 3,6% más que en 2024. La mayor parte corresponde a graneles líquidos, sólidos y mercancía general. Sin embargo, el número de buques mercantes ha descendido un 7,4% interanual, una tendencia que contrasta con el aumento de los cruceros.

El nuevo récord de cruceristas vuelve a situar sobre la mesa el debate de fondo: hasta qué punto Baleares puede seguir creciendo en turismo de cruceros. Mientras las autoridades portuarias destacan el peso económico del sector, los críticos advierten de que el archipiélago continúa avanzando hacia un modelo cada vez más intensivo, con beneficios concentrados y costes ambientales y sociales que, principalmente, recaen sobre la ciudadanía.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat de forma definitiva els pressupostos municipals per al 2026 -que ascendeixen a 626 milions d'euros- amb els vots de PP i Vox. Per la seva banda, l'oposició -PSOE, Més per Palma i Unides Podem- han votat en contra dels comptes després de veure rebutjades totes les seves propostes, entre elles la creació d'un impost als habitatges buits, un complement municipal a l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) o una taxa als creueristes, cosa que, d'acord als càlculs de Més, suposaria un ingrés extra de 75 milions d'euros.

Des dels grups d'esquerra retreuen que els pressupostos beneficien les classes més adinerades, especialment amb les rebaixes fiscals contemplades en l'Impost de Béns Immobles (IBI) o l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). En aquest sentit, el PSIB-PSOE retreu que el text no presenta “cap mesura ambiciosa ni estructural” per fer front a l'emergència habitacional que travessa la ciutat, com podrien ser la limitació dels preus dels lloguers, la compra d'habitatges per a lloguer assequible o la mobilització d'habitatges buits.

Es dóna la circumstància, a més, que la capital balear concentra la major part d'habitatges en mans de grans tenidors, amb 8.652 immobles (un 4,85%), dels quals 2.621 pertanyen a propietaris amb més de cent cases cadascun, d'acord a la investigació duta a terme per elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre.

Durant el ple extraordinari celebrat aquest dilluns, la regidora d'Hisenda, Mercedes Celeste, ha defensat els comptes com una aposta “realista, equilibrada i responsable” que consolida el projecte polític iniciat el 2024 i compleix amb l'acord programàtic signat amb Vox a l'inici de mandat. Tal com ha asseverat, els pressupostos continuen la senda de la rebaixa d'impostos -una de les senyes del pacte amb l'extrema dreta-, “alleugerint la càrrega sobre famílies, autònoms i empreses”, mentre, ha subratllat, “s'aposta per la millora de la qualitat dels serveis públics, amb el pressupost més gran en recursos humans de la història de l'Ajuntament, amb 215 milions d'euros”.

Les xifres

El govern municipal ha posat l'accent en inversions socials i laborals, entre les quals destaca l'augment d'un 30% en l'atenció integral a dones víctimes de violència de gènere i de més d'un 60% per a la seva acollida, així com el compromís de realitzar una valoració dels llocs de treball del Consistori per millorar condicions laborals. Entre les partides figura també la gratuïtat del transport públic per tercer any consecutiu, la incorporació de 50 policies i 12 bombers i diverses actuacions en infraestructures i cultura -des del programa 'Palma a Punt' a l'aspiració de Capital Europea de la Cultura 2031-.

Per la seva banda, Vox no ha ocultat que el seu suport respon al fet que l'equip de govern ha incorporat propostes del partit per reforçar la seguretat, les infraestructures i el pressupost de barris. El seu portaveu, Fulgencio Coll, ha emfatitzat que es tracta d'uns comptes “equilibrats” i “lleugerament superiors” als de l'any anterior, en línia amb les prioritats compartides per tots dos socis de legislatura.

L'oposició, tanmateix, denuncia que els pressupostos reflecteixen “les prioritats” de PP i Vox, en paraules de la regidora d'Unides Podem, Lucía Muñoz. “Palma viu la major crisi d'habitatge de la seva història recent”, ha lamentat, malgrat que els comptes “no dediquen els recursos necessaris per afrontar aquesta emergència”. Un dels punts centrals de la seva crítica és la renúncia de l'Ajuntament a aplicar mesures fiscals progressives.

Entre les esmenes rebutjades per populars i extrema dreta figurava l'impuls d'un impost als habitatges buits, taxes específiques per a creueristes, o fórmules per complementar l'ITS. Tampoc han prosperat les propostes dirigides a reforçar política d'habitatge públic, un dels assumptes que l'oposició considera més urgents.

Pressupostos “per a dues famílies concretes: la turística i la immobiliària”

Des de Més per Palma, Neus Truyol ha carregat contra el que considera un pressupost orientat “a dues famílies concretes: la turística i la immobiliària”. La formació ecosobiranista sosté que les polítiques fiscals del PP faciliten la construcció d'habitatges més cars i legalitzacions en sòl rústic, mentre “s'abareten impostos al negoci immobiliari” i es promou -encara més- la massificació turística. La portaveu ha recalcat que les rebaixes fiscals no beneficiaran les famílies treballadores, sinó als sectors “que ja guanyen amb el turisme i la construcció”.

“Als que fan negoci turístic, el PP els ha donat la papereta guanyadora de més promoció turística, més massificació, més creuers, més rutes internacionals, més i més turisme que genera malestar, massificació i increment de preus per a les famílies treballadores”, ha incidit Truyol, qui ha recalcat que, a més, “hi ha un hoteler al qual li ha tocat 'El Gordo', unes vistes al mar, amb la tala dels bellaombres de Dalt Murada”. “I als que fan negoci amb l'habitatge, el PP els deixa construir habitatges més cars, legalitzar xalets en sòl rústic i els fa descomptes d'impostos”, ha lamentat.

Així mateix, els grups d'esquerres lamenten que no es destinin recursos significatius a polítiques d'igualtat, diversitat o memòria democràtica, ni per blindar serveis socials més enllà de les partides anunciades. També denuncien que, malgrat les gairebé 200 esmenes presentades, no s'hagi acceptat ni una sola. En aquest sentit, el portaveu socialista, Xisco Ducrós, ha acusat l'equip de govern “d'imposar” el pressupost “sense diàleg” i “sense consens”.

El pressupost del 2026 torna a mostrar així la sintonia entre PP i Vox a Cort, tant en el seu contingut com en la forma d'aprovació. Des de l'equip de govern s'insisteix que són uns comptes que garanteixen “estabilitat econòmica” i “mirada de futur” per a la ciutat. L'oposició replica, tanmateix, que el futur al qual miren beneficia el turisme, la construcció i els interessos privats, no a la ciutadania treballadora.

El Ayuntamiento de Palma ha aprobado de forma definitiva los presupuestos municipales para 2026 -que ascienden a 626 millones de euros- con los votos de PP y Vox. Por su parte, la oposición -PSOE, Més per Palma y Unidas Podemos- han votado en contra de las cuentas tras ver rechazadas todas sus propuestas, entre ellas la creación de un impuesto a las viviendas vacías, un complemento municipal al Impuesto de Turismo Sostenible (ITS) o una tasa a los cruceristas, lo que, de acuerdo a los cálculos de Més, supondría un ingreso extra de 75 millones de euros.

Desde los grupos de izquierda recriminan que los presupuestos benefician a las clases más adineradas, especialmente con las rebajas fiscales contempladas en el Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) o el Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras (ICIO). En este sentido, el PSIB-PSOE recrimina que el texto no presenta “ninguna medida ambiciosa ni estructural” para hacer frente a la emergencia habitacional que atraviesa la ciudad, como podrían ser la limitación de los precios de los alquileres, la compra de viviendas para alquiler asequible o la movilización de viviendas vacías.

Se da la circunstancia, además, de que la capital balear concentra la mayor parte de viviendas en manos de grandes tenedores, con 8.652 inmuebles (un 4,85%), de los cuales 2.621 pertenecen a propietarios con más de cien casas cada uno, de acuerdo a la investigación llevada a cabo por elDiario.es con datos inéditos del Catastro.

Durante el pleno extraordinario celebrado este lunes, la regidora de Hacienda, Mercedes Celeste, ha defendido las cuentas como una apuesta “realista, equilibrada y responsable” que consolida el proyecto político iniciado en 2024 y cumple con el acuerdo programático firmado con Vox al inicio de mandato. Tal como ha aseverado, los presupuestos continúan la senda de la rebaja de impuestos -una de las señas del pacto con la extrema derecha-, “aligerando la carga sobre familias, autónomos y empresas”, mientras, ha subrayado, “se apuesta por la mejora de la calidad de los servicios públicos, con el presupuesto más grande en recursos humanos de la historia del Ayuntamiento, con 215 millones de euros”.

Las cifras

El gobierno municipal ha puesto el acento en inversiones sociales y laborales, entre las que destaca el aumento de un 30% en la atención integral a mujeres víctimas de violencia de género y de más de un 60% para su acogida, así como el compromiso de realizar una valoración de los puestos de trabajo del consistorio para mejorar condiciones laborales. Entre las partidas figura también la gratuidad del transporte público por tercer año consecutivo, la incorporación de 50 policías y 12 bomberos y diversas actuaciones en infraestructuras y cultura -desde el programa 'Palma a Punt' a la aspiración de Capital Europea de la Cultura 2031-.

Por su parte, Vox no ha ocultado que su apoyo responde a que el equipo de gobierno ha incorporado propuestas del partido para reforzar la seguridad, las infraestructuras y el presupuesto de barrios. Su portavoz, Fulgencio Coll, ha enfatizado que se trata de unas cuentas “equilibradas” y “ligeramente superiores” a las del año anterior, en línea con las prioridades compartidas por ambos socios de legislatura.

La oposición, sin embargo, denuncia que los presupuestos reflejan “las prioridades” de PP y Vox, en palabras de la regidora de Unidas Podemos, Lucía Muñoz. “Palma vive la mayor crisis de vivienda de su historia reciente”, ha lamentado, a pesar de lo cual las cuentas “no dedican los recursos necesarios para afrontar esta emergencia”. Uno de los puntos centrales de su crítica es la renuncia del Ayuntamiento a aplicar medidas fiscales progresivas.

Entre las enmiendas rechazadas por populares y extrema derecha figuraba el impulso de un impuesto a las viviendas vacías, tasas específicas para cruceristas, o fórmulas para complementar el ITS. Tampoco han prosperado las propuestas dirigidas a reforzar política de vivienda pública, uno de los asuntos que la oposición considera más urgentes.

Presupuestos “para dos familias concretas: la turística y la inmobiliaria”

Desde Més per Palma, Neus Truyol ha cargado contra lo que considera un presupuesto orientado “a dos familias concretas: la turística y la inmobiliaria”. La formación ecosoberanista sostiene que las políticas fiscales del PP facilitan la construcción de viviendas más caras y legalizaciones en suelo rústico, mientras se “abaratan impuestos al negocio inmobiliario” y se promueve -aún más- la masificación turística. La portavoz ha recalcado que las rebajas fiscales no beneficiarán a las familias trabajadoras, sino a los sectores “que ya ganan con el turismo y el ladrillo”.

“A los que hacen negocio turístico, el PP les ha dado la papeleta ganadora de más promoción turística, más masificación, más cruceros, más rutas internacionales, más y más turismo que genera malestar, masificación e incremento de precios para las familias trabajadoras”, ha incidido Truyol, quien ha recalcado que, además, “hay un hotelero al que le ha tocado 'El Gordo', unas vistas al mar, con la tala de los bellasombra de Dalt Murada”. “Y a los que hacen negocio con la vivienda, el PP les deja construir viviendas más caras, legalizar chalés en suelo rústico y les hace descuentos de impuestos”, ha lamentado.

Asimismo, los grupos de izquierdas lamentan que no se destinen recursos significativos a políticas de igualdad, diversidad o memoria democrática, ni para blindar servicios sociales más allá de las partidas anunciadas. También denuncian que, pese a las casi 200 enmiendas presentadas, no se haya aceptado ni una sola. En este sentido, el portavoz socialista, Xisco Ducrós, ha acusado al equipo de gobierno de “imponer” el presupuesto “sin diálogo” y “sin consenso”.

El presupuesto de 2026 vuelve a mostrar así la sintonía entre PP y Vox en Cort, tanto en su contenido como en la forma de aprobación. Desde el equipo de gobierno se insiste en que son unas cuentas que garantizan “estabilidad económica” y “mirada de futuro” para la ciudad. La oposición replica, sin embargo, que el futuro al que miran beneficia al turismo, a la construcción y a los intereses privados, no a la ciudadanía trabajadora.

Los vecinos del Casco Histórico de Toledo han protagonizado este sábado una nueva protesta, la quinta ya desde que se produjera el temprano encendido navideño en la ciudad el pasado 21 de noviembre. Se concentraban de nuevo en la plaza de Zocodover, como hicieran hace ya una semana.

Vuelven a protestar por la masificación turística en su barrio, el más turístico de la ciudad. Aunque señalan que no están en contra del turismo, sí reclaman medidas para compaginar su vida cotidiana con las de los miles de visitantes que en determinadas épocas del año, como es el caso de la Navidad, pueblan las estrechas calles de la ciudad Patrimonio de la Humanidad.

Esta vez la protesta ha sido 'musical', con su propia versión de un villancico, dedicado al alcalde, Carlos Velázquez quien esta semana llegó a asegurar que las movilizaciones vecinales son “electoralistas”. Después, el gobierno local anunció, antes las advertencias vecinales del “peligro” de las aglomeraciones, que se utilizará el mismo sistema de megafonía que se instala durante la procesión del Corpus Christi y que permitirá alertar en caso de incidencias o pedir a los viandantes que despejen las calles.

El villancico-protesta en cuestión que se ha cantando hoy denota que las medidas tomadas por el alcalde no son suficientes y que las movilizaciones van a seguir.

No traemos reguetón

Ni 'na' que se le parezca

Les traemos unas coplas

'pael' alcalde y pa su recua.

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Se lo decimos cantando

A ver si se enteran ya

De que lo nuestro es el barrio

Y no la lucha electoral.

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Nuestro actual alcalde

No nos quiere escuchar

Y nos acusa falsamente

De interés electoral.

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Tenemos un interés

Necesario y urgente

Que es mejorar la vida

Del casco y residentes

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Nuestro actual alcalde

No rie tanto últimamente

Le crispan nuestras reuniones

De vecinos a las siete.

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Al Ilustrísimo Alcalde

Le venimos a aclarar

!'quel' 21 de noviembre

Todavía no es Navidad!

Ande ande ande Carlos que obsesión

Pone las bombillas antes 'quel' turrón.

Estén todos muy tranquilos

Por estas calles colapsadas

Megafonía les avisa

Si se puede liar parda

Ande ande ande Carlos se emociona

Gasta en las bombillas y no en las personas.

Esta semana los vecinos convocaban la nueva protesta destacando que durante la reunión que mantuvieron el pasado 28 de noviembre con Iñaki Jimémez, concejal de movilidad, y responsables de la Policía Local, se les dijo que habría más reuniones y encuentros. “Habiendo transcurrido casi tres semanas desde entonces, no hemos vuelto a recibir noticias del Ayuntamiento. Conocemos las declaraciones del alcalde de la ciudad, reconociendo nuestros problemas pero no comprendiendo que los hagamos públicos con protestas en la calle”, criticaban.

La Policia Local d'Alcúdia ha llançat un missatge a les xarxes socials en el qual es dirigeix als responsables de les pintades aparegudes aquests dies a la localitat, diverses d'elles contra el turisme massiu a Mallorca, advertint-los de les conseqüències legals i econòmiques dels fets. “Aquest missatge va dirigit directament a l'autor o als autors d'aquests actes: el moment arribarà”.

“Us garantim que continuarem treballant, investigant i utilitzant tots els mitjans disponibles per identificar-vos. I quan això passi, haureu d'assumir totes les conseqüències legals i econòmiques derivades dels desperfectes causats al nostre municipi”, assevera el cos policial al seu compte d'Instagram.

D'aquesta manera, la Policia condemna “fermament” les pintades que, “de manera incívica i irresponsable”, s'han realitzat aquests dies al centre històric i en altres punts de la ciutat. “Un patrimoni que és de tots, que cuidem entre tots i que mereix respecte”, prossegueix el missatge.

Si bé algunes d'aquestes pintades reflecteixen el malestar de part de la població amb els efectes de la massificació turística a Mallorca i el seu impacte sobre el cost de vida, els preus de l'habitatge i el territori, el cos municipal lamenta els danys produïts sobre els seus bens públics i demana col·laboració ciutadana per trobar-ne els autors -“la confidencialitat i l'anonimat estàn totalment garantits”-: “Alcúdia és una ciutat que estima el seu patrimoni i no tolerarà cap comportament que l'atempti. El respecte a l'espai públic és una obligació, no una opció”.

Les denúnces entorn dels grafitis al casc històric d'Alcúdia, un dels millor conservats de Mallorca i protegit per la seva muralla medieval del segle XIV -un espai especialment sensible pel seu valor patrimonial-, s'han anat succeint al llarg dels últims anys. Veïns, entitats de conservació i partits polítics critiquen el deteriorament progressiu d'un conjunt històric que constitueix un dels principals atractius culturals del municipi.