<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Masificación turística]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/masificacion-turistica/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Masificación turística]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1014350/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La sequía provoca escasez de agua en el Pirineo aragonés justo cuando sus pueblos multiplican su población]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/sequia-provoca-escasez-agua-pirineo-aragones-justo-pueblos-multiplican-poblacion_1_13438848.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f3cf2ef5-fb62-4c18-8829-4a1ae5b55de5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La sequía provoca escasez de agua en el Pirineo aragonés justo cuando sus pueblos multiplican su población"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Benasque, Aínsa, Jaca y Formigal están aplicando este verano restricciones al consumo mientras la falta de lluvias reduce las aportaciones de manantiales y captaciones
</p><p class="subtitle">El mes de julio más extremo jamás registrado en Aragón: récord histórico de calor y de falta de lluvias </p></div><p class="article-text">
        El agua empieza a condicionar el verano en distintos puntos del Pirineo aragon&eacute;s. La falta de precipitaciones de los &uacute;ltimos meses y las altas temperaturas han reducido las aportaciones de algunas captaciones y manantiales en un momento en el que los municipios soportan un importante incremento de poblaci&oacute;n por la llegada de turistas y usuarios de segundas residencias. Benasque, A&iacute;nsa, Jaca y Formigal han aplicado distintas medidas para reducir el consumo y garantizar el abastecimiento durante las pr&oacute;ximas semanas.
    </p><p class="article-text">
        En Benasque, el Ayuntamiento ha prohibido utilizar agua de la red municipal para regar jardines y huertos y ha limitado la renovaci&oacute;n de agua de las piscinas particulares al 50%. Las restricciones afectan a Benasque, Cerler y Anciles y su incumplimiento puede conllevar multas de hasta 1.500 euros. El consistorio pide que el agua potable se reserve para el consumo dom&eacute;stico y otros usos esenciales.
    </p><p class="article-text">
        El alcalde de Benasque, Manuel Mora, explica que las captaciones se encuentran &ldquo;muy justas&rdquo; despu&eacute;s de dos meses sin lluvias. El municipio dispone de varios manantiales y captaciones que abastecen a los distintos n&uacute;cleos, pero sus aportaciones han disminuido. La preocupaci&oacute;n se centra especialmente en agosto, cuando aumenta la poblaci&oacute;n y, con ella, la demanda de agua.
    </p><p class="article-text">
        La poblaci&oacute;n estacional es uno de los factores que los municipios tienen en cuenta al gestionar sus recursos. Jaca, por ejemplo, ronda los 14.000 habitantes censados, pero puede superar las 50.000 personas durante los periodos de mayor ocupaci&oacute;n estival. El municipio cuenta con m&aacute;s de 16.500 viviendas, de las que unas 5.500 tienen residentes durante todo el a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        La misma situaci&oacute;n se repite, a menor escala, en otros municipios tur&iacute;sticos. Benasque puede multiplicar varias veces su poblaci&oacute;n durante el verano, al igual que A&iacute;nsa o Biescas. Las comarcas pirenaicas suman unos 53.000 habitantes, mientras que durante el a&ntilde;o reciben cientos de miles de viajeros y cuentan con m&aacute;s de 64.000 plazas de alojamiento tur&iacute;stico.
    </p><p class="article-text">
        En Jaca, las primeras restricciones se han aplicado en Badagu&aacute;s y Bar&oacute;s, dos n&uacute;cleos en los que existe una elevada concentraci&oacute;n de segundas residencias. El Ayuntamiento ha limitado el riego de jardines y establecido horarios y turnos para determinados usos. El alcalde, Carlos Serrano, se&ntilde;ala que en estos n&uacute;cleos el consumo puede llegar a duplicarse o triplicarse durante el verano debido a la utilizaci&oacute;n conjunta del agua de boca, el riego y las piscinas.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento estudia la evoluci&oacute;n de las reservas antes de decidir si las medidas deben extenderse a otros puntos del t&eacute;rmino municipal. La gesti&oacute;n se realiza con especial atenci&oacute;n a los d&iacute;as de mayor ocupaci&oacute;n, cuando la demanda puede aumentar de manera significativa.
    </p><p class="article-text">
        En A&iacute;nsa, los problemas se han detectado especialmente en algunos de sus n&uacute;cleos. Los t&eacute;cnicos municipales han observado un descenso de las aportaciones a los dep&oacute;sitos y, en Arro, el consumo diario ha llegado a superar la cantidad de agua que entra en el sistema. El alcalde, Enrique Pueyo, explica que la situaci&oacute;n est&aacute; relacionada con la ausencia de precipitaciones y el aumento del consumo durante el verano: &ldquo;Entra menos agua de la que se est&aacute; consumiendo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El municipio ha pedido reducir los usos no esenciales y ha limitado el empleo de agua de la red para riego y piscinas. A&iacute;nsa cuenta con unos 2.400 habitantes, pero durante el verano su poblaci&oacute;n puede multiplicarse. La situaci&oacute;n es especialmente sensible en los peque&ntilde;os n&uacute;cleos, donde los sistemas de abastecimiento dependen en algunos casos de captaciones con una capacidad limitada.
    </p><h2 class="article-text">Cortes de agua nocturnos </h2><p class="article-text">
        En Formigal, la situaci&oacute;n ha obligado a establecer cortes nocturnos. El Ayuntamiento de Sallent de G&aacute;llego restringi&oacute; durante varios d&iacute;as el suministro entre la medianoche y las siete de la ma&ntilde;ana para permitir la recuperaci&oacute;n de los dep&oacute;sitos. La medida se adopt&oacute; durante uno de los periodos de mayor ocupaci&oacute;n tur&iacute;stica de la urbanizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El alcalde, Jes&uacute;s Geric&oacute;, ha se&ntilde;alado que el aumento del consumo obliga a analizar tambi&eacute;n los usos vinculados a los establecimientos tur&iacute;sticos. &ldquo;Tendremos que ver qu&eacute; pasa con las piscinas y los spa de los hoteles&rdquo;, explica al plantear la necesidad de establecer prioridades entre los distintos consumos.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento ha respondido aumentando la capacidad de aporte al sistema. La instalaci&oacute;n de una nueva bomba permite incrementar en un 40% la cantidad de agua que llega a los dep&oacute;sitos de Formigal. Tambi&eacute;n se contempla recurrir a camiones cisterna si fuera necesario y utilizar agua almacenada en las balsas de la estaci&oacute;n de esqu&iacute; para garantizar el abastecimiento.
    </p><p class="article-text">
        Las restricciones no se limitan al agua destinada al consumo dom&eacute;stico. En Bolta&ntilde;a, el Ayuntamiento ha pedido evitar el ba&ntilde;o en las pozas de Ascaso y San Mart&iacute;n debido al bajo caudal de los cursos de agua. La medida responde a la situaci&oacute;n de los r&iacute;os y barrancos despu&eacute;s de un periodo prolongado con escasas precipitaciones.
    </p><p class="article-text">
        En algunos municipios, la situaci&oacute;n tambi&eacute;n ha abierto el debate sobre las infraestructuras de abastecimiento. La asociaci&oacute;n de vecinos Pico Sarll&eacute;, de Cerler, sostiene que los problemas se repiten en los &uacute;ltimos veranos y reclama aumentar la capacidad de almacenamiento y mejorar las instalaciones. Los vecinos consideran que el incremento de la poblaci&oacute;n estacional exige adaptar las redes a una demanda superior a la de los meses de invierno.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Benasque mantiene, de hecho, varias actuaciones para mejorar el sistema de abastecimiento. Entre ellas figura la construcci&oacute;n de un nuevo dep&oacute;sito en Cerler, adem&aacute;s de otras inversiones relacionadas con las redes de agua y saneamiento. El objetivo es disponer de mayor capacidad para responder a los momentos de mayor demanda.
    </p><h2 class="article-text">Un verano muy seco y muy c&aacute;lido</h2><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n del abastecimiento coincide con un escenario meteorol&oacute;gico especialmente seco y c&aacute;lido. Seg&uacute;n el avance climatol&oacute;gico de AEMET, julio de 2026 ha registrado en Arag&oacute;n temperaturas muy superiores a las habituales y precipitaciones muy por debajo de la media. La temperatura media regional se situ&oacute; 3,8 grados por encima del promedio de referencia y las precipitaciones apenas alcanzaron el 10% de los valores normales. En puntos del Pirineo y el Prepirineo las anomal&iacute;as t&eacute;rmicas fueron a&uacute;n mayores: A&iacute;nsa y el refugio de G&oacute;riz registraron una temperatura media 5,2 grados superior a la habitual para julio.
    </p><p class="article-text">
        La falta de lluvia tambi&eacute;n est&aacute; afectando a peque&ntilde;os n&uacute;cleos que dependen directamente de pozos y manantiales. Los bomberos de la Diputaci&oacute;n Provincial de Huesca han recibido peticiones de abastecimiento en algunas localidades. En determinados casos las solicitudes responden a aver&iacute;as o problemas puntuales, mientras que en otros est&aacute;n relacionadas con la reducci&oacute;n de las aportaciones de las captaciones.
    </p><p class="article-text">
        En Biescas, la alcaldesa, Lorena Cajal, explica que los problemas de abastecimiento aparecen especialmente durante los periodos de mayor consumo. El municipio dispone de dep&oacute;sitos que permiten atender la demanda habitual, pero en algunos momentos del verano la capacidad puede resultar &ldquo;insuficiente&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por el momento, el abastecimiento para consumo humano se mantiene garantizado en los municipios que han comunicado restricciones. El objetivo de las medidas adoptadas es precisamente evitar que la reducci&oacute;n de las aportaciones y el aumento de la demanda durante el verano terminen afectando al suministro b&aacute;sico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Miguel Barluenga]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/sequia-provoca-escasez-agua-pirineo-aragones-justo-pueblos-multiplican-poblacion_1_13438848.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 15 Aug 2026 19:30:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f3cf2ef5-fb62-4c18-8829-4a1ae5b55de5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="138412" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f3cf2ef5-fb62-4c18-8829-4a1ae5b55de5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="138412" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La sequía provoca escasez de agua en el Pirineo aragonés justo cuando sus pueblos multiplican su población]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f3cf2ef5-fb62-4c18-8829-4a1ae5b55de5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sequía,Turismo,Población,Masificación turística,Pirineo aragonés]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’eclipsi eivissenc dels 600 euros en  consumicions i llits balinesos: “Cada dia ens  estem gastant això”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-eivissenc-dels-600-euros-consumicions-i-llits-balinesos-dia-ens-estem-gastant-aixo_1_13448019.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’eclipsi eivissenc dels 600 euros en  consumicions i llits balinesos: “Cada dia ens  estem gastant això”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mentre la Lluna comença a mossegar el disc solar, milers de persones ballen al ritme de Bad Bunny mentre esperen l’instant en què el cel s’apagui sobre Cala Comte </p><p class="subtitle">A bord del Galaxie cap a l'eclipsi: la tarda en què el Mediterrani es va quedar a les fosques</p></div><p class="article-text">
        S&oacute;n passades les set de la tarda d&rsquo;un dimecres d&rsquo;agost. Desenes, potser centenars, de motos i cotxes continuen arribant a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-posa-les-cordes-les-cales-i-espais-naturals-d-eivissa-hi-molta-gent-no-respecta-l-illa_1_13437631.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Platges de Comte, un conjunt de petites cales obertes al sud-oest d&rsquo;Eivissa</a>, entre les preferides per meravellar-se amb les seves postes de sol. Per&ograve; aquest capvespre &eacute;s molt diferent dels anteriors: va acompanyat d&rsquo;un fenomen astron&ograve;mic que no es produ&iuml;a des de feia m&eacute;s de cent anys. Un eclipsi solar la totalitat del qual es podr&agrave; gaudir durant un minut passades dos quarts de nou del vespre.
    </p><p class="article-text">
        I aquest indret de Sant Josep de sa Talaia &eacute;s, precisament, un dels millors punts per observar com la Lluna acabar&agrave; tapant el Sol en un espectacle que, des de l&rsquo;inici fins al final, durar&agrave; una hora i quart. En aquest punt de la tarda, milers de turistes ja s&rsquo;amunteguen a cada rac&oacute; de Platges de Comte: amb les tovalloles a la sorra, estirats a les gandules, asseguts a les terrasses dels restaurants, agafant lloc als penya segats o lliurats a la festa en algun dels centenars de vaixells i iots que voregen la costa, el doble dels que hi sol haver habitualment fondejats a la cala. 
    </p><p class="article-text">
        Molts d&rsquo;ells canten i ballen quan l&rsquo;eclipsi parcial encara no ha comen&ccedil;at, amb els altaveus a tot volum, mentre sonen uns versos d&rsquo;un dels grans hits de Bad Bunny: Si te quieres divertir / con encanto y con primor / solo tienes que vivir / un verano en Nueva York. L&rsquo;espectacle crom&agrave;tic &mdash;en paraules de Pedro P&eacute;rez, membre de l&rsquo;Agrupaci&oacute; Astron&ograve;mica de l&rsquo;illa&mdash; est&agrave; a punt de comen&ccedil;ar. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Milers de persones omplen la sorra, els penya-segats i les aigües de Cala  Comte per agafar lloc en el que ja és l’esdeveniment astronòmic més icònic de la  història recent de l’illa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Milers de persones omplen la sorra, els penya-segats i les aigües de Cala  Comte per agafar lloc en el que ja és l’esdeveniment astronòmic més icònic de la  història recent de l’illa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Trajectes en VTC de fins a 200 euros </strong></h2><p class="article-text">
        Alguns han arribat fins a l&rsquo;enclavament natural &mdash;situat davant d&rsquo;un illot caracter&iacute;stic, s&rsquo;Illa des Bosc&mdash; amb vehicles de lloguer, per&ograve; d&rsquo;altres han optat per drivers privats o VTC: el trajecte en Uber, de Santa Eul&agrave;ria des Riu a Platges de Comte &mdash;a 35 quil&ograve;metres, uns 45 minuts de carretera&mdash; costava 159 euros cap a les set de la tarda (a punt de comen&ccedil;ar l&rsquo;eclipsi parcial), segons va informar el conductor consultat per elDiario.es. Un altre xofer de VTC explicava que pr&agrave;cticament qualsevol despla&ccedil;ament &mdash;m&iacute;nimament llarg&mdash; se situava al voltant dels 200 euros. 
    </p><p class="article-text">
        Un <em>driver </em>que prefereix no identificar-se es posa les ulleres de protecci&oacute; ocular per mirar directament el Sol: s&oacute;n tres quarts de vuit del vespre i la Lluna ja ha comen&ccedil;at a cobrir-lo molt lentament. A trav&eacute;s del pl&agrave;stic negre fosc de les ulleres homologades se&rsquo;n distingeix l&rsquo;ombra, com una petita mossegada. Acaba de deixar uns clients en un dels quioscs de luxe que s&rsquo;estenen sobre el terreny sorrenc que dibuixa el litoral.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Centenars de banyistes i curiosos s’amunteguen a la sorra de Cala Comte per  preparar-se minuts abans de l’esperat inici de l’eclipsi parcial de Sol "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Centenars de banyistes i curiosos s’amunteguen a la sorra de Cala Comte per  preparar-se minuts abans de l’esperat inici de l’eclipsi parcial de Sol                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Les casetes de pescadors i els embarcadors tradicionals de Cala Comte es  converteixen en un mirador per a desenes d’espectadors "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Les casetes de pescadors i els embarcadors tradicionals de Cala Comte es  converteixen en un mirador per a desenes d’espectadors                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A la van hi porta persones amb un alt poder adquisitiu. &ldquo;No els acostumo a preguntar quant els costen les coses, per&ograve; l&rsquo;altre dia uns clients que tenien una reserva en una gran discoteca per a 40 persones es van gastar, em van dir, uns 70.000 euros&rdquo;, explica. En general, trasllada persones amb un elevat poder adquisitiu i, en una jornada com aquesta, el perfil dels seus clients no &eacute;s diferent. 
    </p><p class="article-text">
        Al negoci al qual ha acompanyat diversos turistes hi ha un esdeveniment privat &mdash;un treballador regula l&rsquo;entrada de vehicles en un cam&iacute; de terra que porta gaireb&eacute; fins al lloc perqu&egrave; no es col&middot;lapsi&mdash; i els visitants tenen una reserva per a 120 persones. Botelles de cava i vi reposen sobre la taula mentre els comensals comencen a al&ccedil;ar la vista. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Cada dia ens estem gastant aix&ograve;&rdquo; </strong></h2><p class="article-text">
        A poca dist&agrave;ncia, en una d&rsquo;aquestes cales del conjunt de Comte, Yasmine i la seva parella s&rsquo;estiren en un llit balin&egrave;s al qual han arribat a les dotze del migdia. De moment, s&rsquo;han gastat 600 euros entre consumicions i el gaudi del para-sol i el llit. &ldquo;&Eacute;s car? &mdash; pregunten als periodistes&mdash;. Cada dia ens estem gastant aix&ograve;. Vivim a Su&iuml;ssa&rdquo;, puntualitzen. El preu no &eacute;s superior al de qualsevol altre dia de l&rsquo;estiu i, tot i que no han vingut expressament per veure l&rsquo;eclipsi, s&rsquo;alegren que els hagi coincidit amb les seves vacances a l&rsquo;illa. 
    </p><p class="article-text">
        En una altra zona del mateix quiosc &mdash;a la cala contigua&mdash; uns clients seuen. S&oacute;n passades les vuit i turistes i residents es preparen per veure all&ograve; que no es repetir&agrave; en cent anys. Alguns tenen fins i tot l&rsquo;esperan&ccedil;a de veure el fam&oacute;s raig verd de la novel&middot;la de Jules Verne que tamb&eacute; popularitzaria el director franc&egrave;s &Eacute;ric Rohmer amb Le Rayon vert. No han necessitat reserva: &ldquo;De fet, acabem d&rsquo;arribar i ja hem trobat taula&rdquo;. Esperen per demanar la comanda mentre la sorra s&rsquo;omple cada vegada m&eacute;s. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’ambient festiu i expectant inunda la costa eivissenca amb centenars de  persones acomodades davant d’un mar ple de vaixells i iots "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’ambient festiu i expectant inunda la costa eivissenca amb centenars de  persones acomodades davant d’un mar ple de vaixells i iots                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una parella de madrilenys que resideix a l&rsquo;illa des de fa m&eacute;s de dues d&egrave;cades explica que ha escollit aquesta cala &uacute;nicament per veure l&rsquo;eclipsi, tot i que no hi sol anar. &ldquo;Som nudistes i acostumem a freq&uuml;entar Es Cavallet&rdquo;, expliquen en refer&egrave;ncia a una de les platges del Parc Natural de ses Salines. Tamb&eacute; ho &eacute;s el Rac&oacute; d&rsquo;en Xic, a pocs metres d&rsquo;on es troben ara, tot i que lamenten que cada vegada estigui perdent m&eacute;s la seva ess&egrave;ncia nudista. 
    </p><p class="article-text">
        El capvespre arriba quan els cambrers d&rsquo;un dels restaurants de la zona serveixen diversos plats als primers comensals: clo&iuml;sses al vapor; llam&agrave;ntol amb ous ferrats i patates, i diverses paelles de peix i marisc. Uns instants despr&eacute;s, sembla que el temps s&rsquo;atura. 
    </p><p class="article-text">
        Centenars de persones comencen a treure els seus tel&egrave;fons intel&middot;ligents per immortalitzar el moment en qu&egrave; la Lluna se situa davant del Sol. Hi ha aplaudiments per&ograve;, sobretot, emoci&oacute;. Despr&eacute;s d&rsquo;uns minuts en qu&egrave; sembla que el fenomen es pot acabar desdibuixant a causa dels n&uacute;vols &mdash;amb prou feines uns minuts abans havien tapat l&rsquo;astre i havien redu&iuml;t la visibilitat de l&rsquo;eclipsi&mdash;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Els serveis d’emergències i Protecció Civil regulen els accessos terrestres a  Platges de Comte davant l’arribada massiva de vehicles per presenciar l’eclipsi /"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Els serveis d’emergències i Protecció Civil regulen els accessos terrestres a  Platges de Comte davant l’arribada massiva de vehicles per presenciar l’eclipsi /                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Nits d&rsquo;hotel per gaireb&eacute; 6.000 euros </strong></h2><p class="article-text">
        Ana, Marc i el fill de tots dos, tamb&eacute; Marc, de set anys, han arribat de Barcelona per passar uns dies a Eivissa i Formentera. Ara contemplen com la Lluna avan&ccedil;a lentament sobre el Sol fins a ocultar-lo completament, en un fenomen que no es tornar&agrave; a repetir durant molt de temps. S&rsquo;allotgen en un hotel de categoria mitjana situat a la zona d&rsquo;oci de Platja d&rsquo;en Bossa, pel qual han pagat 1.110 euros per quatre nits. Un preu poc elevat en comparaci&oacute; amb el que ofereixen altres allotjaments de gamma m&eacute;s alta per a aquest per&iacute;ode. 
    </p><p class="article-text">
        A la zona sud-oest (una de les millors per observar el fenomen astron&ograve;mic), al municipi de Sant Antoni, la nit mitjana en un d&rsquo;aquests complexos ha arribat als 750 euros per a dues persones. L&rsquo;allotjament va organitzar, coincidint amb l&rsquo;eclipsi, una excursi&oacute; gratu&iuml;ta amb quaranta clients a c&agrave;rrec del departament de Guest Experience. Un dels treballadors els acompanyar&agrave;, no sense temor per la massificaci&oacute; que hi pugui haver a Cala Graci&oacute;, on es troba l&rsquo;hotel i el punt oficial d&rsquo;observaci&oacute;, fins a una zona rocosa. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" La llum del capvespre comença a tornar-se difusa sobre les desenes  d’embarcacions fondejades a la costa de Sant Josep, minuts abans que la Lluna  comenci a devorar el disc solar "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 La llum del capvespre comença a tornar-se difusa sobre les desenes  d’embarcacions fondejades a la costa de Sant Josep, minuts abans que la Lluna  comenci a devorar el disc solar                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un altre dels indrets m&eacute;s sucosos per a l&rsquo;esdeveniment d&rsquo;aquest dimecres eren els voltants d&rsquo;es Vedr&agrave;. A Cala Carb&oacute; &mdash;menys coneguda que la famosa Cala d&rsquo;Hort, que t&eacute; l&rsquo;illot just davant, per&ograve; amb vistes igual d&rsquo;espectaculars&mdash;, un altre allotjament de cinc estrelles havia organitzat igualment una excursi&oacute; privada amb cost zero &mdash;per a hostes i no hostes de l&rsquo;hotel&mdash; per a la qual varen repartir ulleres i petites ampolles de Mo&euml;t &amp; Chandon. Per a la nit varen planificar un men&uacute; degustaci&oacute; a la terrassa des de la qual es veu es Vedr&agrave;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-dispara-negoci-espiritual-eivissa-retirs-xakres-i-escapades-celestials-fins-100-000-euros_1_13428310.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">envoltat per un cert misticisme espiritual, encara que sense base cient&iacute;fica</a>.
    </p><p class="article-text">
        En altres allotjaments de luxe de la costa nord de l&rsquo;illa, el preu &eacute;s encara superior. En un dels hotels de cinc estrelles situats entre Cala Xarraca i Portinatx, dues nits per a dues persones rondaven els 2.600 euros, triant l&rsquo;opci&oacute; d&rsquo;habitaci&oacute; m&eacute;s barata. En el cas de les suites amb millors vistes, l&rsquo;allotjament s&rsquo;encareix fins a gaireb&eacute; els 6.000 euros per parella. Al far de Punta Moscarter, a la mateixa zona tur&iacute;stica, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Astr&ograve;noms d&rsquo;Eivissa havia preparat l&rsquo;equipament per mirar cap al cel. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Sol roça l&#039;horitzó marítim d&#039;Eivissa convertit en un arc daurat perfecte,  instants abans que la foscor s&#039;apoderi per complet del paisatge "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Sol roça l&#039;horitzó marítim d&#039;Eivissa convertit en un arc daurat perfecte,  instants abans que la foscor s&#039;apoderi per complet del paisatge                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un cop acabat el fenomen, es palpa el furor d&rsquo;un eclipsi que no ha deixat indiferent: l&rsquo;any que ve n&rsquo;hi haur&agrave; un altre &mdash;el segon del batejat entre els astr&ograve;noms com a <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/preparados-eclipse-siglo-mundo-aguarda-sol-apague-espana_1_13432911.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tr&iacute;o Ib&egrave;ric</a>&mdash;. Per&ograve; Balears no ser&agrave; un dels millors punts d&rsquo;observaci&oacute;. Els centenars de cotxes que han anat arribant a Cala Comte a comptagotes &mdash;tenint en compte les hores en qu&egrave; podria ser m&eacute;s dif&iacute;cil accedir-hi&mdash; se&rsquo;n van ara tots alhora. Turistes i residents encara amb l&rsquo;aureola brillant que ha deixat el ball del Sol amb la Lluna enregistrada a la retina. Les carreteres col&middot;lapsen: el temps a fer el trajecte des de les cales fins a la ciutat d&rsquo;Eivissa &mdash;poc menys de 25 quil&ograve;metres&mdash;, que normalment &eacute;s de mitja hora, es duplica. 
    </p><p class="article-text">
        Malgrat tot, segons informacions del Govern balear, l&rsquo;atenci&oacute; d&rsquo;urg&egrave;ncies en centres de salut i hospitals tant de les Piti&uuml;ses com de Balears en general va registrar aquest dimecres una disminuci&oacute; respecte del dia anterior. A l&rsquo;hospital eivissenc de Can Misses, es va passar de 261 a 171 i al de Formentera de 150 a 118. A tota l&rsquo;&agrave;rea de Salut piti&uuml;sa, es van reduir les urg&egrave;ncies de 569 a 369. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Des de les terrasses dels restaurants i quiosquets de la zona, els comensals  interrompen els seus sopars per a meravellar-se amb el capvespre astronòmic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Des de les terrasses dels restaurants i quiosquets de la zona, els comensals  interrompen els seus sopars per a meravellar-se amb el capvespre astronòmic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, el dispositiu especial Eclipbal desplegat a Balears amb motiu de l&rsquo;eclipsi, que va mobilitzar m&eacute;s de 2.100 efectius, es va saldar, segons el balan&ccedil; del Govern, amb 46 incidents relacionats amb el fenomen astron&ograve;mic. El director general d&rsquo;Emerg&egrave;ncies i Interior, Pablo G&aacute;rriz, ha destacat el comportament de la ciutadania durant la jornada i ha considerat que &ldquo;l&rsquo;&egrave;xit &eacute;s de la societat balear en el seu conjunt&rdquo;, despr&eacute;s que l&rsquo;operatiu es desenvolup&eacute;s sense incid&egrave;ncies d&rsquo;especial rellev&agrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        El Centre de Coordinaci&oacute; d&rsquo;Emerg&egrave;ncies 112 va rebre durant la jornada un total de 2.340 telefonades i va gestionar els 46 incidents vinculats al pla especial entre les 00.00 hores del 12 d&rsquo;agost i la mateixa hora del dia seg&uuml;ent. G&aacute;rriz ha agra&iuml;t l&rsquo;actuaci&oacute; tant dels professionals que van participar directament en el dispositiu com dels qui hi van col&middot;laborar de manera indirecta, i ha assenyalat que la poblaci&oacute; &ldquo;ha estat a l&rsquo;altura de la situaci&oacute;&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-eivissenc-dels-600-euros-consumicions-i-llits-balinesos-dia-ens-estem-gastant-aixo_1_13448019.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 14 Aug 2026 14:22:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1201237" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1201237" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’eclipsi eivissenc dels 600 euros en  consumicions i llits balinesos: “Cada dia ens  estem gastant això”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Turismo,Turistas,Masificación turística,Espacios naturales,Playas,Espacios protegidos,Medio ambiente,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El eclipse ibicenco de los 600 euros en consumiciones y camas balinesas: "Cada día nos estamos gastando eso"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-ibicenco-600-euros-consumiciones-camas-balinesas-dia-gastando_1_13445688.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El eclipse ibicenco de los 600 euros en consumiciones y camas balinesas: &quot;Cada día nos estamos gastando eso&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mientras la Luna empieza a morder el disco solar, miles de personas bailan al ritmo de Bad Bunny mientras esperan el instante en que el cielo se apague sobre Cala Comte
</p><p class="subtitle">A bordo del Galaxie hacia el eclipse: la tarde en la que el Mediterráneo se quedó a oscuras
</p></div><p class="article-text">
        Son pasadas las siete de la tarde de un mi&eacute;rcoles de agosto. Decenas, tal vez centenares, de motos y coches contin&uacute;an llegando a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-pone-cuerdas-calas-espacios-naturales-ibiza-hay-gente-no-respeta-isla_1_13434908.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Platges de Comte, un conjunto de peque&ntilde;as calas abiertas en el suroeste de Eivissa</a>, entre las favoritas para maravillarse ante sus puestas de sol. Pero este atardecer es muy distinto a los anteriores: va aparejado de un fen&oacute;meno astron&oacute;mico que no ocurr&iacute;a desde hac&iacute;a m&aacute;s de cien a&ntilde;os. Un eclipse solar cuya totalidad se podr&aacute; disfrutar durante un minuto pasadas las ocho y media de la tarde.
    </p><p class="article-text">
        Y este enclave de Sant Josep de sa Talaia es, precisamente, uno de los mejores puntos para observar c&oacute;mo la Luna terminar&aacute; por tapar el Sol en un espect&aacute;culo que desde su inicio hasta su final durar&aacute; una hora y cuarto. A estas alturas de la tarde, miles de turistas ya est&aacute;n agolpados en cada rinc&oacute;n de Platges de Comte: con las toallas en la arena, tumbados en las hamacas, sentados en las terrazas de los restaurantes, cogiendo sitio en los acantilados o entregados a la fiesta en alguno de los centenares de barcos y yates que hay bordeando la costa, el doble de los que suele haber fondeando habitualmente en la cala.
    </p><p class="article-text">
        Muchos de ellos cantan y bailan cuando el eclipse parcial todav&iacute;a no ha empezado con los altavoces a todo volumen mientras suenan unos versos de uno de los mayores <em>hits</em> de Bad Bunny: <em>Si te quieres divertir / con encanto y con primor / solo tienes que vivir / un verano en Nueva York</em>. El espect&aacute;culo crom&aacute;tico -en palabras de Pedro P&eacute;rez, miembro de la Agrupaci&oacute;n Astron&oacute;mica de la isla- est&aacute; a punto de dar comienzo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miles de personas abarrotan la arena, los acantilados y las aguas de Cala Comte para coger sitio en el que ya es el evento astronómico más icónico de la historia reciente de la isla"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miles de personas abarrotan la arena, los acantilados y las aguas de Cala Comte para coger sitio en el que ya es el evento astronómico más icónico de la historia reciente de la isla                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Trayectos en VTC por hasta 200 euros</strong></h2><p class="article-text">
        Algunos han llegado hasta el enclave natural -situado frente de un caracter&iacute;stico islote, s&rsquo;illa des Bosc&ndash; con veh&iacute;culos de alquiler pero otros han optado por <em>drivers</em> privados o VTC: el trayecto en Uber, de Santa Eul&agrave;ria des Riu a Platges de Comte &ndash;a 35 kil&oacute;metros, unos 45 minutos de carretera&ndash; costaba 159 euros alrededor de las siete de la tarde (a punto de empezar el eclipse parcial), como inform&oacute; el conductor al ser consultado por elDiario.es. Otro ch&oacute;fer de VTC explicaba que pr&aacute;cticamente cualquier desplazamiento -medianamente lejano- se situaba en torno a los 200. 
    </p><p class="article-text">
        Un <em>driver</em> que prefiere no identificarse se pone las gafas de protecci&oacute;n ocular para mirar directamente al Sol: son las ocho menos cuarto de la tarde y la Luna ya ha empezado a cubrirlo muy lentamente. A trav&eacute;s del pl&aacute;stico negro oscuro de los lentes homologados se distingue su sombra, como una peque&ntilde;a mordedura. Acaba de dejar a unos clientes en uno de los chiringuitos de lujo que se disponen sobre el terreno arenisco que dibuja el litoral. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Centenares de bañistas y curiosos se agolpan en la arena de Cala Comte para prepararse minutos antes del esperado inicio del eclipse parcial de sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Centenares de bañistas y curiosos se agolpan en la arena de Cala Comte para prepararse minutos antes del esperado inicio del eclipse parcial de sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las casetas de pescadores y los embarcaderos tradicionales de Cala Comte se convierten en un mirador para decenas de espectadores"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las casetas de pescadores y los embarcaderos tradicionales de Cala Comte se convierten en un mirador para decenas de espectadores                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En la <em>van</em> lleva a personas de alto poder adquisitivo. &ldquo;No les suelo preguntar cu&aacute;nto les cuestan las cosas, pero el otro d&iacute;a unos clientes que ten&iacute;an una reserva en una gran discoteca para 40 personas se gastaron, me dijeron, unos 70.000 euros&rdquo;, explica. Por lo general, traslada a personas con un elevado poder adquisitivo y, en una jornada como esta, el perfil de sus clientes no es diferente. 
    </p><p class="article-text">
        En el negocio al que ha acompa&ntilde;ado a varios turistas hay un evento privado -un trabajador regula la entrada de veh&iacute;culos en un camino de tierra que lleva casi hasta el sitio para que no se colapse- y los visitantes tienen una reserva para 120 personas. Botellas de cava y vino descansan sobre la mesa mientras los comensales empiezan a alzar la vista. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Cada d&iacute;a nos estamos gastando eso&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A poca distancia, en una de estas calas del conjunto de Comte, Yasmine y su pareja se tumban en una balinesa a la que han llegado a las doce del mediod&iacute;a. De momento, se han gastado 600 euros entre consumiciones y disfrute de sombrilla y cama. &ldquo;&iquest;Es caro? -preguntan a los periodistas-. Cada d&iacute;a nos estamos gastando eso. Vivimos en Suiza&rdquo;, puntualizan. El precio no es superior a cualquier otro d&iacute;a del verano y, aunque no han venido a prop&oacute;sito para ver el eclipse, se alegran de que les haya coincidido con sus vacaciones en la isla. 
    </p><p class="article-text">
        En otra zona del mismo chiringuito -en la cala contigua- unos clientes se sientan. Son pasadas las ocho y turistas y residentes se preparan para ver lo que no se repetir&aacute; en cien a&ntilde;os. Algunos tienen incluso la esperanza de ver el famoso rayo verde de la novela de Julio Verne que tambi&eacute;n popularizar&iacute;a el director franc&eacute;s &Eacute;ric Rohmer con <em>Le rayon vert</em>. No han necesitado reserva: &ldquo;De hecho, acabamos de llegar y ya hemos encontrado mesa&rdquo;. Esperan para pedir la comanda mientras la arena se abarrota cada vez m&aacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El ambiente festivo y expectante inunda la costa ibicenca con cientos de personas acomodadas frente a un mar repleto de barcos y yates"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El ambiente festivo y expectante inunda la costa ibicenca con cientos de personas acomodadas frente a un mar repleto de barcos y yates                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una pareja de madrile&ntilde;os que reside en la isla desde hace m&aacute;s de dos d&eacute;cadas explica que ha escogido esta cala &uacute;nicamente para ver el eclipse, pese a que no suele visitarla. &ldquo;Somos nudistas y solemos frecuentar Es Cavallet&rdquo;, cuentan en referencia a una de las playas del Parque Natural de ses Salines. Tambi&eacute;n lo es Rac&oacute; d&rsquo;en Xic, a pocos metros de donde se encuentran ahora, aunque lamentan que cada vez est&eacute; perdiendo m&aacute;s su esencia nudista.
    </p><p class="article-text">
        El ocaso est&aacute; llegando cuando los camareros de uno de los restaurantes de la zona sirven varios platos a los primeros comensales: almejas al vapor; bogavante con huevos fritos y patatas y varias paellas de pescado y marisco. Unos instantes despu&eacute;s, parece que se detiene el tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Centenares de personas empiezan a sacar sus <em>smartphones</em> para inmortalizar el momento en que la Luna se posa frente al Sol. Hay aplausos pero, sobre todo, emoci&oacute;n. Tras unos minutos en los que parece que el fen&oacute;meno se puede acabar desdibujando a causa de las nubes: apenas unos minutos antes, tapaban el astro y quitaban visibilidad al eclipse. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los servicios de emergencia y Protección Civil regulan los accesos terrestres a Platges de Comte ante la masiva llegada de vehículos para presenciar el eclipse"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los servicios de emergencia y Protección Civil regulan los accesos terrestres a Platges de Comte ante la masiva llegada de vehículos para presenciar el eclipse                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Noches de hotel por casi 6.000 euros</strong></h2><p class="article-text">
        Ana, Marc y el hijo de ambos, tambi&eacute;n Marc, de siete a&ntilde;os, han llegado de Barcelona a pasar unos d&iacute;as en Eivissa y Formentera. Ahora contemplan c&oacute;mo la Luna avanza lentamente sobre el Sol hasta ocultarlo por completo, en un fen&oacute;meno que no volver&aacute; a repetirse en mucho tiempo. Se alojan en un hotel de categor&iacute;a media situado en la zona de ocio de Platja d&rsquo;en Bossa, por el que han pagado 1.110 euros por cuatro noches. Un precio poco elevado en comparaci&oacute;n con el que ofrecen otros alojamientos de gama m&aacute;s alta para este periodo.
    </p><p class="article-text">
        En el &aacute;rea suroeste (uno de las mejores para observar el fen&oacute;meno astron&oacute;mico), en el municipio de Sant Antoni, la noche media en uno de estos complejos ha alcanzado los 750 euros para dos personas. El hospedaje organiz&oacute;, coincidiendo con el eclipse, una excursi&oacute;n gratuita con cuarenta clientes a cargo del departamento de Guest Experience. Uno de los trabajadores les acompa&ntilde;ar&aacute;, no sin temor por la masificaci&oacute;n que pueda haber en Cala Graci&oacute;, donde se ubica el hotel y punto oficial de observaci&oacute;n, hasta una zona rocosa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La luz del atardecer comienza a volverse difusa sobre las decenas de embarcaciones fondeadas en la costa de Sant Josep, minutos antes de que la Luna comience a devorar el disco solar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La luz del atardecer comienza a volverse difusa sobre las decenas de embarcaciones fondeadas en la costa de Sant Josep, minutos antes de que la Luna comience a devorar el disco solar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otro de los lugares m&aacute;s jugosos para el acontecimiento de este mi&eacute;rcoles eran las inmediaciones de es Vedr&agrave;. En Cala Carb&oacute; -menos conocida que la famosa Cala d&rsquo;Hort, que tiene el islote justo enfrente, pero con vistas igual de espectaculares-, otro alojamiento cinco estrellas hab&iacute;a organizado igualmente una excursi&oacute;n privada con coste cero -para hu&eacute;spedes y no hu&eacute;spedes del hotel- para la que repartieron gafas y botellas peque&ntilde;as de Mo&euml;t &amp; Chandon. Para la noche planificaron un men&uacute; degustaci&oacute;n en la terraza desde la que se ve es Vedr&agrave;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-dispara-negocio-espiritual-ibiza-retiros-chakras-escapadas-celestiales-100-000-euros_1_13427814.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">envuelto por cierto misticismo espiritual, aunque sin base cient&iacute;fica</a>.
    </p><p class="article-text">
        En otros alojamientos de lujo de la costa norte de la isla, el precio es a&uacute;n superior. En uno de los hoteles de cinco estrellas ubicados entre Cala Xarraca y Portinatx dos noches para dos personas rondaban los 2.600 euros, eligiendo la opci&oacute;n de habitaci&oacute;n m&aacute;s barata. En el caso de las<em> suites </em>con mejores vistas, el alojamiento se encarece hasta casi los 6.000 euros por pareja. En el faro de Punta Moscarter, misma zona tur&iacute;stica, la Associaci&oacute; d'Astr&ograve;noms d'Eivissa, hab&iacute;a preparado el equipamiento para echar la vista al cielo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Sol roza el horizonte marítimo de Eivissa convertido en un arco dorado perfecto, instantes antes de que la oscuridad se apodere por completo del paisaje"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Sol roza el horizonte marítimo de Eivissa convertido en un arco dorado perfecto, instantes antes de que la oscuridad se apodere por completo del paisaje                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Terminado el fen&oacute;meno, se palpa el furor de un eclipse que no ha dejado indiferente: el pr&oacute;ximo a&ntilde;o habr&aacute; otro -el segundo del bautizado entre los astr&oacute;nomos como <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/preparados-eclipse-siglo-mundo-aguarda-sol-apague-espana_1_13432911.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tr&iacute;o Ib&eacute;rico</a>-. Pero Balears no ser&aacute; uno de los mejores puntos de observaci&oacute;n. Los centenares de coches que han ido llegando a Cala Comte a cuentagotas -teniendo en cuenta las horas en las que podr&iacute;a ser m&aacute;s dif&iacute;cil acceder- se marchan ahora todos a la vez. Turistas y residentes a&uacute;n con la aureola brillante que ha dejado el baile del Sol con la Luna registrada en la retina. Las carreteras se colapsan: el tiempo en hacer el trayecto desde las calas a la ciudad de Eivissa -poco menos de 25 kil&oacute;metros- de normalmente media hora, se duplica. 
    </p><p class="article-text">
        A pesar de todo, seg&uacute;n informaciones del Govern balear, la atenci&oacute;n de urgencias en centros de salud y hospitales tanto de las Piti&uuml;ses como de Balears en general, registraron este mi&eacute;rcoles una disminuci&oacute;n respecto al d&iacute;a anterior. En el hospital ibicenco de Can Misses, se pas&oacute; de 261 a 171 y en el de Formentera de 150 a 118. En todo el &aacute;rea de Salud pitiusa, se bajaron las urgencias de 569 a 369.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desde las terrazas de los restaurantes y chiringuitos de la zona, los comensales interrumpen sus cenas para maravillarse con el atardecer astronómico"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desde las terrazas de los restaurantes y chiringuitos de la zona, los comensales interrumpen sus cenas para maravillarse con el atardecer astronómico                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otro lado, el dispositivo especial Eclipbal desplegado en Balears con motivo del eclipse, que moviliz&oacute; a m&aacute;s de 2.100 efectivos, se sald&oacute;, seg&uacute;n el balance del Govern, con 46 incidentes relacionados con el fen&oacute;meno astron&oacute;mico. El director general de Emergencias e Interior, Pablo G&aacute;rriz, ha destacado el comportamiento de la ciudadan&iacute;a durante la jornada y ha considerado que &ldquo;el &eacute;xito es de la sociedad balear en su conjunto&rdquo;, despu&eacute;s de que el operativo se desarrollara sin incidencias de especial relevancia.
    </p><p class="article-text">
        El Centro de Coordinaci&oacute;n de Emergencias 112 recibi&oacute; durante la jornada un total de 2.340 llamadas y gestion&oacute; los 46 incidentes vinculados al plan especial entre las 00.00 horas del 12 de agosto y la misma hora del d&iacute;a siguiente. G&aacute;rriz ha agradecido la actuaci&oacute;n tanto de los profesionales que participaron directamente en el dispositivo como de quienes colaboraron de forma indirecta, y ha se&ntilde;alado que la poblaci&oacute;n &ldquo;ha estado a la altura de la situaci&oacute;n&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-ibicenco-600-euros-consumiciones-camas-balinesas-dia-gastando_1_13445688.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 13 Aug 2026 15:56:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1201237" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1201237" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El eclipse ibicenco de los 600 euros en consumiciones y camas balinesas: "Cada día nos estamos gastando eso"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Turismo,Turistas,Masificación turística,Espacios naturales,Playas,Espacios protegidos,Medio ambiente,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[VÍDEO | Así vivió Mallorca el eclipse que convirtió la isla en un gigantesco mirador]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/video-i-vivio-mallorca-eclipse-convirtio-isla-gigantesco-mirador_1_13445019.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eb0a8f3d-89a3-4d41-9727-56e14de04cc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="VÍDEO | Así vivió Mallorca el eclipse que convirtió la isla en un gigantesco mirador"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Santa Ponça se convirtió en uno de los principales puntos de observación del fenómeno en la isla: cientos de personas ocuparon la playa desde horas antes, pertrechadas con sillas, toallas y neveras. Familias, grupos de amigos, turistas y aficionados a la astronomía aguardaron frente al mar hasta que la luz comenzó a cambiar</p><p class="subtitle">A bordo del Galaxie hacia el eclipse: la tarde en la que el Mediterráneo se quedó a oscuras
</p></div><p class="article-text">
        Mallorca se convirti&oacute; este mi&eacute;rcoles en un gigantesco mirador. Desde las playas hasta los acantilados, pasando por las embarcaciones que salieron a mar abierto, miles de personas buscaron un lugar desde el que contemplar el eclipse solar total, uno de los fen&oacute;menos astron&oacute;micos m&aacute;s excepcionales de las &uacute;ltimas d&eacute;cadas. Santa Pon&ccedil;a, Playa de Palma, el Molinar, Es Trenc, Es Marqu&eacute;s, Alc&uacute;dia o el cabo de Formentor fueron algunos de los escenarios elegidos para esperar al momento en que la Luna ocult&oacute; por completo el Sol.
    </p><p class="article-text">
        Sobre las 19.35 horas, tal y como estaba previsto, la Luna comenz&oacute; a interponerse entre la Tierra y el Sol. El disco solar fue menguando progresivamente hasta que, alrededor de las 20.32 horas, lleg&oacute; el momento esperado: durante cerca de un minuto y medio, la totalidad convirti&oacute; el d&iacute;a en noche. La luz se apag&oacute; de golpe, las temperaturas descendieron y, durante unos instantes, las estrellas pudieron hacerse visibles en pleno atardecer. Despu&eacute;s, el proceso se invirti&oacute; y el Sol volvi&oacute; a aparecer mientras descend&iacute;a hacia el horizonte.
    </p><p class="article-text">
        La escena se repiti&oacute; en distintos puntos de Mallorca, aunque cada lugar tuvo su propia manera de vivirla. Santa Pon&ccedil;a, uno de los grandes n&uacute;cleos tur&iacute;sticos de Calvi&agrave;, se convirti&oacute; durante la tarde en uno de los principales puntos de observaci&oacute;n del eclipse. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b080494-017a-4fb0-a1d8-fc56145bb568_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b080494-017a-4fb0-a1d8-fc56145bb568_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b080494-017a-4fb0-a1d8-fc56145bb568_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b080494-017a-4fb0-a1d8-fc56145bb568_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b080494-017a-4fb0-a1d8-fc56145bb568_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b080494-017a-4fb0-a1d8-fc56145bb568_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7b080494-017a-4fb0-a1d8-fc56145bb568_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias personas durante el eclipse solar total desde la costa de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias personas durante el eclipse solar total desde la costa de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Las im&aacute;genes a&eacute;reas difundidas por la Guardia Civil muestran a centenares de personas agolpadas en la zona, una de las caras m&aacute;s reconocibles del modelo tur&iacute;stico de la isla. Desde horas antes, los espectadores se acomodaron pertrechados con sillas, toallas y neveras. Familias, grupos de amigos, turistas y aficionados a la astronom&iacute;a esperaron frente al mar hasta que la luz comenz&oacute; a cambiar. Cuando lleg&oacute; la totalidad, el silencio de la espera dio paso a gritos de emoci&oacute;n y aplausos ante un espect&aacute;culo que apenas dur&oacute; unos minutos.
    </p><p class="article-text">
        Aunque mantiene poblaci&oacute;n durante todo el a&ntilde;o, Santa Pon&ccedil;a multiplica su actividad en verano y se convierte en uno de los puntos de mayor afluencia de visitantes del municipio. La presi&oacute;n tur&iacute;stica convive, adem&aacute;s, con un mercado inmobiliario cada vez m&aacute;s exclusivo. 
    </p><p class="article-text">
        En la primera l&iacute;nea de mar de Palma la imagen fue similar. Entre la playa de Can Pere Antoni, s'Arenal y el Molinar, centenares de personas se apostaron frente a la bah&iacute;a con sillas y c&aacute;maras, muchas de ellas preparadas desde primera hora de la tarde para no perderse ni un segundo. M&aacute;s al este, la Playa de Palma soport&oacute; una afluencia todav&iacute;a mayor: el Ayuntamiento calcul&oacute; alrededor de 60.000 personas durante la jornada y estableci&oacute; restricciones al tr&aacute;fico desde primera hora para facilitar la movilidad y la seguridad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f948c216-931f-4ff5-90af-f5c1ab262376_source-aspect-ratio_50p_0_x759y583.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f948c216-931f-4ff5-90af-f5c1ab262376_source-aspect-ratio_50p_0_x759y583.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f948c216-931f-4ff5-90af-f5c1ab262376_source-aspect-ratio_75p_0_x759y583.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f948c216-931f-4ff5-90af-f5c1ab262376_source-aspect-ratio_75p_0_x759y583.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f948c216-931f-4ff5-90af-f5c1ab262376_source-aspect-ratio_default_0_x759y583.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f948c216-931f-4ff5-90af-f5c1ab262376_source-aspect-ratio_default_0_x759y583.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f948c216-931f-4ff5-90af-f5c1ab262376_source-aspect-ratio_default_0_x759y583.jpg"
                    alt="Expectación en s&#039;Arenal, en la bahía de Palma, ante el eclipse"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Expectación en s&#039;Arenal, en la bahía de Palma, ante el eclipse                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Al sur de la isla, la concentraci&oacute;n se extendi&oacute; por la zona de la Col&ograve;nia de Sant Jordi, Es Trenc y Es Marqu&eacute;s. La arena se fue llenando progresivamente de sombrillas, toallas, sillas y neveras mientras quienes no encontraban sitio se instalaban sobre las rocas. El mar se convirti&oacute; tambi&eacute;n en una grada improvisada: numerosas embarcaciones de recreo buscaron desde el agua una posici&oacute;n privilegiada para contemplar la desaparici&oacute;n moment&aacute;nea del Sol.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un eclipse desde el mar</strong></h2><p class="article-text">
        En el mar, la experiencia adquiri&oacute; otra dimensi&oacute;n. El Galaxie, el velero de la Fundaci&oacute; Joves Navegants <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/bordo-galaxie-eclipse-tarde-mediterraneo-quedo-oscuras_1_13443214.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desde el cual elDiario.es sigui&oacute; el eclipse</a>, sali&oacute; a aguas abiertas para contemplar el eclipse lejos de las multitudes de tierra.  A bordo, la espera transcurri&oacute; entre el movimiento de las olas y la expectaci&oacute;n por un fen&oacute;meno que, durante unos minutos, transformar&iacute;a tambi&eacute;n el paisaje mediterr&aacute;neo.
    </p><p class="article-text">
        Cuando lleg&oacute; la totalidad, el paisaje mediterr&aacute;neo qued&oacute; suspendido durante poco m&aacute;s de un minuto. Despu&eacute;s, con el Sol ya de nuevo sobre el horizonte, el Galaxie emprendi&oacute; el regreso a puerto. Ya amarrado, toc&oacute; recuperar fuerzas y celebrar una jornada que hab&iacute;a exigido horas de navegaci&oacute;n y en la que el mar tambi&eacute;n hab&iacute;a querido tener su protagonismo.
    </p><p class="article-text">
        En el Port d'Alc&uacute;dia, el mar volvi&oacute; a ser uno de los lugares preferidos. Desde primera hora de la tarde, la zona de Aucanada fue recibiendo embarcaciones particulares, de alquiler y tur&iacute;sticas. A medida que se acercaba la hora se&ntilde;alada, muchas se desplazaron hacia el centro de la bah&iacute;a para disponer de una perspectiva despejada del horizonte. La escena desde tierra mostraba una segunda l&iacute;nea de espectadores flotando frente a la costa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5199ab65-f984-461a-96a3-df1f7aa60005_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5199ab65-f984-461a-96a3-df1f7aa60005_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5199ab65-f984-461a-96a3-df1f7aa60005_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5199ab65-f984-461a-96a3-df1f7aa60005_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5199ab65-f984-461a-96a3-df1f7aa60005_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5199ab65-f984-461a-96a3-df1f7aa60005_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5199ab65-f984-461a-96a3-df1f7aa60005_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista del eclipse solar desde la localidad mallorquina de Banyalbufar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista del eclipse solar desde la localidad mallorquina de Banyalbufar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el cabo de Formentor, uno de los puntos que promet&iacute;an mejores condiciones para contemplar el eclipse, centenares de personas se concentraron en los miradores y alrededores. Algunos tuvieron que completar a pie parte del recorrido despu&eacute;s de que los autobuses los dejaran a cierta distancia. Entre los espectadores hab&iacute;a tambi&eacute;n numerosos extranjeros que hab&iacute;an viajado expresamente hasta Mallorca para vivir el fen&oacute;meno.
    </p><p class="article-text">
        No todos tuvieron la misma suerte. En Eivissa, las nubes acabaron ganando protagonismo cuando se acercaba el momento de la totalidad. Desde las murallas de Dalt Vila, donde se hab&iacute;an reunido numerosos espectadores, el cielo hab&iacute;a permitido seguir la evoluci&oacute;n del eclipse hasta que, alrededor de las 20.10 horas, la nubosidad comenz&oacute; a interponerse entre la Luna y el Sol. La espera de algunos termin&oacute; sin poder contemplar con claridad la totalidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22019645-0d57-4c65-a39d-2765a0ff6fdc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22019645-0d57-4c65-a39d-2765a0ff6fdc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22019645-0d57-4c65-a39d-2765a0ff6fdc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22019645-0d57-4c65-a39d-2765a0ff6fdc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22019645-0d57-4c65-a39d-2765a0ff6fdc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22019645-0d57-4c65-a39d-2765a0ff6fdc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/22019645-0d57-4c65-a39d-2765a0ff6fdc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen aérea de la afluencia de vehículos y autobuses en uno de los puntos habilitados para la observación del eclipse en Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen aérea de la afluencia de vehículos y autobuses en uno de los puntos habilitados para la observación del eclipse en Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El espect&aacute;culo astron&oacute;mico fue as&iacute; el resultado final de meses de preparaci&oacute;n por parte de las administraciones y los expertos. El dispositivo especial moviliz&oacute; alrededor de 2.000 efectivos en Balears y estableci&oacute; medidas extraordinarias para hacer frente a una jornada de presi&oacute;n excepcional sobre el territorio. Entre las 00.00 y las 20.00 horas, el Centro de Coordinaci&oacute;n de Emergencias 112 hab&iacute;a contabilizado 26 incidencias relacionadas con el plan especial de emergencias, cifras consideradas normales para una jornada de agosto por los servicios de emergencia.
    </p><p class="article-text">
        Pero durante unas horas, las cifras habituales del verano adquirieron otra dimensi&oacute;n. Las playas se transformaron en observatorios, los acantilados en balcones, las murallas en miradores y el Mediterr&aacute;neo en una inmensa plataforma de observaci&oacute;n. Mallorca esperaba al eclipse desde tierra y desde el mar. Y durante poco m&aacute;s de un minuto, cuando la Luna termin&oacute; de cubrir el Sol, toda la isla pareci&oacute; detenerse para mirar al cielo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/video-i-vivio-mallorca-eclipse-convirtio-isla-gigantesco-mirador_1_13445019.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 13 Aug 2026 10:55:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eb0a8f3d-89a3-4d41-9727-56e14de04cc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="491326" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eb0a8f3d-89a3-4d41-9727-56e14de04cc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="491326" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[VÍDEO | Así vivió Mallorca el eclipse que convirtió la isla en un gigantesco mirador]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eb0a8f3d-89a3-4d41-9727-56e14de04cc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Playas,Masificación turística,Turismo,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Menorca, l'última parada balear de l'eclipsi i 18.000 persones mirant al cel des de la seva platja més mil·lenària]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/menorca-l-ultima-parada-balear-l-eclipsi-i-18-000-persones-mirant-cel-des-seva-platja-mes-mil-lenaria_1_13444943.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bcf70ca2-4e02-4030-9795-0c951bc6da3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Menorca, l&#039;última parada balear de l&#039;eclipsi i 18.000 persones mirant al cel des de la seva platja més mil·lenària"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'illa va concentrar milers de visitants arribats per contemplar el fenomen astronòmic des dels seus principals punts d'observació. L'espectacle celeste va posar a prova les carreteres i la capacitat d'una Menorca que ja suporta una forta pressió durant l'estiu</p><p class="subtitle">A bord del Galaxie cap a l'eclipsi: la tarda en què el Mediterrani es va quedar a les fosques
</p></div><p class="article-text">
        Menorca es va quedar petita. Va ser l'&uacute;ltima parada balear de l'eclipsi i, durant uns minuts, una illa acostumada a lluitar amb els l&iacute;mits del seu territori va haver de fer lloc a una multitud arribada per mirar al cel. Nom&eacute;s a Son Bou, l'extensa platja del sud de Menorca, prop de 18.000 persones es van concentrar per contemplar com la Lluna ocultava el Sol sobre l'horitz&oacute;. L'escenari no podia ser m&eacute;s singular: a pocs metres de l'arenal es conserven les restes d'una bas&iacute;lica paleocristiana del segle V, testimoni d'un assentament d'ara fa uns 1.500 anys. Durant unes hores, aquest paisatge mil&middot;lenari es va convertir en un gegant&iacute; mirador i en una inesperada prova d'estr&egrave;s per a una illa que ja suporta una enorme pressi&oacute; durant l'estiu.
    </p><p class="article-text">
        El fenomen ja s'havia deixat notar durant els dies previs pels carrers de Menorca. Al casc antic de Ciutadella, una de les localitats de Menorca millor situades, segons els experts, per observar la totalitat de l'eclipsi, Mariona Llopis regenta un local comercial. &ldquo;Hem tingut una setmana for&ccedil;a agitada: les ulleres homologades se'ns van esgotar en poques hores i fins avui hem rebut gent preguntant si en ten&iacute;em m&eacute;s&rdquo;, explicava en conversa amb aquest mitj&agrave;. Llopis confirma, a m&eacute;s, l'arribada de turistes que s'han despla&ccedil;at a l'illa espec&iacute;ficament per observar el fenomen. &ldquo;&Eacute;s cert que hem vist molts fot&ograve;grafs i gent aficionada a l'astronomia en els darrers dies. &Eacute;s bo per a la temporada, encara que no s&eacute; si ens portar&agrave; a saturar m&eacute;s l'illa&rdquo;, es pregunta mentre nega a un altre client que entra al seu basar preguntant per unes ulleres ISO homologades.
    </p><p class="article-text">
        Per fer front al despla&ccedil;ament massiu de turistes cap als principals miradors de l'illa, es va constituir un Centre de Coordinaci&oacute; Operativa integrat per ajuntaments, Consell i Govern, a m&eacute;s de Policia Local i Gu&agrave;rdia Civil. Fonts del Consell insular han destacat l'ampli dispositiu de seguretat i mobilitat, que inclou nou zones d'observaci&oacute; i quatre &agrave;rees restringides al tr&agrave;nsit &mdash;El Toro, Cam&iacute; de Tramuntana, Punta Nati i Cavalleria&mdash;, a m&eacute;s de talls i controls en diferents municipis en funci&oacute; de l'aflu&egrave;ncia. Aix&iacute; mateix, s'han habilitat tres l&iacute;nies d'autobusos i llan&ccedil;adores en alguns punts per evitar el col&middot;lapse de l'&uacute;nica carretera que travessa l'illa, que, a m&eacute;s, es troba parcialment en obres a l'altura del quil&ograve;metre 13.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desenes de persones esperen que la Lluna cobreixi el Sol a Cala Morell (Menorca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desenes de persones esperen que la Lluna cobreixi el Sol a Cala Morell (Menorca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La Lorena S., per la seva banda, &eacute;s encarregada d'una botiga de tatuatges i p&iacute;rcings del centre de Ma&oacute;. Tot i que la capital insular no &eacute;s el punt des del qual millor s'ha pogut observar l'eclipsi, milers de turistes abarroten els seus carrers des de fa dies a la recerca del millor mirador per assistir a l'esdeveniment astron&ograve;mic. &ldquo;Durant tota aquesta setmana han entrat turistes a aquesta botiga a preguntar si ten&iacute;em ulleres homologades. Clarament, aqu&iacute; no venem ulleres&rdquo;, reflexiona la tatuadora. L'escassetat d'ulleres ISO homologades ha estat una altra de les grans an&egrave;cdotes de la setmana a Menorca.
    </p><p class="article-text">
        Segons ha pogut constatar elDiario.es a trav&eacute;s de fonts del Centre de Coordinaci&oacute; Operativa, el punt on es va reunir una major concentraci&oacute; d'espectadors van ser Son Bou i els miradors lim&iacute;trofs. Ubicada al municipi d'Alaior, &eacute;s la platja m&eacute;s extensa de Menorca, amb prop de 2,5 quil&ograve;metres de sorral. Al costat del seu singular patrimoni hist&ograve;ric, convertit durant unes hores en un dels principals miradors de l'eclipsi, es van congregar prop de 18.000 persones entre la sorra, els penya-segats i els voltants de la zona.
    </p><p class="article-text">
        Fonts del Seprona confirmen que es van despla&ccedil;ar unitats de la Gu&agrave;rdia Civil per tot el litoral per prevenir fogueres i garantir que l'aflu&egrave;ncia d'espectadors cap a les zones rurals es desenvolup&eacute;s respectant el territori. &ldquo;Estem sorpresos perqu&egrave; fins i tot en zones molt allunyades l'aflu&egrave;ncia de cotxes i motos ha estat alta&rdquo;, han assegurat a elDiario agents de la Gu&agrave;rdia Civil destacats a Cala Morell, als afores de Ciutadella.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Esperant l&#039;eclipsi a Cala Morell"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Esperant l&#039;eclipsi a Cala Morell                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una espectadora observa l&#039;eclipsi amb ulleres homologades des del litoral de Menorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una espectadora observa l&#039;eclipsi amb ulleres homologades des del litoral de Menorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de l'eclipsi, retens de la Policia Local i la Gu&agrave;rdia Civil s'han desplegat per l'&uacute;nica art&egrave;ria central que travessa Menorca. La ME-1 ha estat l'escenari on m&eacute;s clarament s'ha manifestat la pressi&oacute; que suporta l'illa durant els mesos d'estiu. Mentre el territori mant&eacute; uns l&iacute;mits f&iacute;sics inamovibles, el nombre de vehicles que hi circulen continua creixent, sense una limitaci&oacute; efectiva que permeti acompanyar la mobilitat a la capacitat de la xarxa vi&agrave;ria. Malgrat que el Consell Insular de Menorca va aprovar limitar a 120.000 el nombre de vehicles que circulen a l'illa com a part de la Llei de Reserva de Biosfera, el cert &eacute;s que la norma encara no s'ha aplicat a causa de la &ldquo;manca de reglament definitiu&rdquo;, l'aprovaci&oacute; final del qual est&agrave; prevista per a l'octubre d'aquest any.
    </p><p class="article-text">
        El resultat d'aquesta massificaci&oacute; vehicular &eacute;s una infraestructura cada cop m&eacute;s tensionada per cotxes de residents, treballadors, turistes i vehicles de lloguer, on qualsevol accident, retenci&oacute; o increment excepcional de la circulaci&oacute; pot repercutir sobre bona part de l'illa. L'eclipsi, amb milers de persones despla&ccedil;ant-se simult&agrave;niament cap als punts d'observaci&oacute;, es converteix aix&iacute; en una prova d'estr&egrave;s per a una carretera que durant tot l'estiu ja funciona al l&iacute;mit.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un cartell adverteix del tall de la carretera a S’Enclusa durant la jornada de l&#039;eclipse solar a Menorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un cartell adverteix del tall de la carretera a S’Enclusa durant la jornada de l&#039;eclipse solar a Menorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'eclipsi</strong></h2><p class="article-text">
        Javier Ares, divulgador astron&ograve;mic i responsable de Polaris Menorca, explica a aquest mitj&agrave; que l'excepcionalitat de l'eclipsi del 12 d'agost rau en l'estretor de la franja de totalitat. L'ombra &mdash;la banda on la Lluna oculta completament el Sol&mdash; a penes t&eacute; uns 200 quil&ograve;metres d'amplada, encara que s'est&eacute;n al llarg d'uns 12.000 quil&ograve;metres. Fora d'aquesta franja nom&eacute;s &eacute;s possible observar un eclipsi parcial.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Un eclipsi parcial i un de total no tenen res a veure&rdquo;, resumeix. Ares explica que &ldquo;durant la totalitat es fa de nit durant uns minuts i &eacute;s possible contemplar fen&ograve;mens que nom&eacute;s apareixen quan el Sol queda completament ocult, com les perles de Baily, l'anell de diamant, la corona solar o la cromosfera&rdquo;. Segons aquest promotor de l'astroturisme, &ldquo;nom&eacute;s durant aquests instants &eacute;s segur retirar les ulleres de protecci&oacute;&rdquo;, ja que amb un 99,9 % d'ocultaci&oacute; continua arribant llum del Sol, no es fa de nit i les ulleres continuen sent imprescindibles.
    </p><p class="article-text">
        Ares destaca que el recorregut de l'eclipsi de 2026 a penes frega Isl&agrave;ndia abans de travessar el nord d'Espanya i Balears, per la qual cosa afecta una part molt redu&iuml;da de la poblaci&oacute; europea. &ldquo;Portem m&eacute;s de cent anys sense un eclipsi total visible des d'Espanya. Per a aquells que estem dins de la banda de totalitat &eacute;s un fenomen que probablement nom&eacute;s viurem una vegada a la vida.&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        En el cas de Menorca, afegeix, l'experi&egrave;ncia &eacute;s encara m&eacute;s singular perqu&egrave; l'illa ser&agrave; l'&uacute;ltim territori des del qual s'observar&agrave; la totalitat. &ldquo;Aqu&iacute; coincidirem [les declaracions van ser realitzades abans de l'eclipsi] amb la posta de Sol, de manera que veurem com el Sol s'amaga a l'horitz&oacute; al mateix temps que la Lluna el cobreix per complet. Ser&agrave; una escena molt dram&agrave;tica des del punt de vista de la llum i molt diferent de la que es veur&agrave;, per exemple, a Ast&uacute;ries o a Fran&ccedil;a&rdquo;. I aix&iacute; va ser: l'eclipsi va coincidir amb la posta de Sol i va deixar a Menorca una imatge excepcional, amb el disc solar desapareixent sobre l'horitz&oacute; mentre la Lluna l'ocultava parcialment.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/menorca-l-ultima-parada-balear-l-eclipsi-i-18-000-persones-mirant-cel-des-seva-platja-mes-mil-lenaria_1_13444943.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 13 Aug 2026 10:14:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bcf70ca2-4e02-4030-9795-0c951bc6da3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="617329" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bcf70ca2-4e02-4030-9795-0c951bc6da3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="617329" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Menorca, l'última parada balear de l'eclipsi i 18.000 persones mirant al cel des de la seva platja més mil·lenària]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bcf70ca2-4e02-4030-9795-0c951bc6da3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Playas,Masificación turística,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Menorca, la última parada balear del eclipse y 18.000 personas mirando al cielo desde su playa más milenaria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/menorca-ultima-parada-balear-eclipse-18-000-personas-mirando-cielo-playa-milenaria_1_13444225.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bcf70ca2-4e02-4030-9795-0c951bc6da3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Menorca, la última parada balear del eclipse y 18.000 personas mirando al cielo desde su playa más milenaria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La isla concentró a miles de visitantes llegados para contemplar el fenómeno astronómico desde sus principales puntos de observación. El espectáculo celeste puso a prueba las carreteras y la capacidad de una Menorca que ya soporta una fuerte presión durante el verano</p><p class="subtitle">A bordo del Galaxie hacia el eclipse: la tarde en la que el Mediterráneo se quedó a oscuras
</p></div><p class="article-text">
        Menorca se qued&oacute; peque&ntilde;a. Fue la &uacute;ltima parada balear del eclipse y, durante unos minutos, una isla acostumbrada a lidiar con los l&iacute;mites de su territorio tuvo que hacer sitio a una multitud llegada para mirar al cielo. Solo en Son Bou, la extensa playa del sur de Menorca, cerca de 18.000 personas se concentraron  para contemplar c&oacute;mo la Luna ocultaba el Sol sobre el horizonte. El escenario no pod&iacute;a ser m&aacute;s singular: a pocos metros del arenal se conservan los restos de una bas&iacute;lica paleocristiana del siglo V, testimonio de un asentamiento de hace unos 1.500 a&ntilde;os. Durante unas horas, este paisaje milenario se convirti&oacute; en un gigantesco mirador y en una inesperada prueba de estr&eacute;s para una isla que ya soporta una enorme presi&oacute;n durante el verano.
    </p><p class="article-text">
        El fen&oacute;meno ya se hab&iacute;a dejado notar durante los d&iacute;as previos en las calles de Menorca. En el casco antiguo de Ciutadella, una de las localidades de Menorca m&aacute;s privilegiadas para observar la totalidad del eclipse, Mariona Llopis regenta un local comercial. &ldquo;Hemos tenido una semana bastante agitada: las gafas homologadas se nos agotaron en pocas horas y hasta hoy hemos recibido gente preguntando si ten&iacute;amos m&aacute;s&rdquo;, explicaba en conversaci&oacute;n con este medio. Llopis confirma, adem&aacute;s, la llegada de turistas que se han desplazado a la isla espec&iacute;ficamente para observar el fen&oacute;meno. &ldquo;Es cierto que hemos visto muchos fot&oacute;grafos y gente aficionada a la astronom&iacute;a en los &uacute;ltimos d&iacute;as. Es bueno para la temporada, aunque no s&eacute; si nos llevar&aacute; a saturar m&aacute;s la isla&rdquo;, se pregunta mientras niega a otro cliente que entra en su bazar preguntando por unas gafas ISO homologadas.
    </p><p class="article-text">
        Para hacer frente al desplazamiento masivo de turistas hacia los principales miradores de la isla, se constituy&oacute; un Centro de Coordinaci&oacute;n Operativa integrado por ayuntamientos, Consell y Govern, adem&aacute;s de Polic&iacute;a Local y Guardia Civil. Fuentes del Consell insular han destacado el amplio dispositivo de seguridad y movilidad, que incluye nueve zonas de observaci&oacute;n y cuatro &aacute;reas restringidas al tr&aacute;fico -El Toro, Cam&iacute; de Tramontana, Punta Nati y Cavalleria-, adem&aacute;s de cortes y controles en distintos municipios en funci&oacute;n de la afluencia. Asimismo, se han habilitado tres l&iacute;neas de autobuses y lanzaderas en algunos puntos para evitar el colapso de la &uacute;nica carretera que atraviesa la isla, que adem&aacute;s se encuentra parcialmente en obras a la altura del kil&oacute;metro 13.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e8ff82cb-a641-4713-86dd-fd5836609f4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Decenas de personas esperan que la Luna cubra el Sol en Cala Morell (Menorca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Decenas de personas esperan que la Luna cubra el Sol en Cala Morell (Menorca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Lorena S., por su parte, es anilladora en una tienda de tatuajes y piercings del centro de Ma&oacute;. Aunque la capital insular no es el punto desde el que mejor se ha podido observar el eclipse, miles de turistas abarrotaban sus calles desde hace d&iacute;as en busca del mejor mirador para asistir al evento astron&oacute;mico. &ldquo;Durante toda esta semana han entrado turistas a esta tienda a preguntar si ten&iacute;amos gafas homologadas. Claramente, aqu&iacute; no vendemos gafas&rdquo;, reflexiona la tatuadora. La escasez de gafas ISO homologadas ha sido otra de las grandes an&eacute;cdotas de la semana en Menorca.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha podido constatar elDiario.es a trav&eacute;s de fuentes del Centro de Coordinaci&oacute;n Operativa, el punto donde mayor concentraci&oacute;n de espectadores reuni&oacute; fueron Son Bou y los miradores aleda&ntilde;os. Ubicada en el municipio de Alaior, es la playa m&aacute;s extensa de Menorca, con cerca de 2,5 kil&oacute;metros de arenal. Junto a su singular patrimonio hist&oacute;rico, convertido durante unas horas en uno de los principales miradores del eclipse, se congregaron cerca de 18.000 personas entre la arena, los acantilados y los alrededores de la zona.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes del Seprona confirman que se desplazaron unidades de la Guardia Civil por todo el litoral para prevenir hogueras y garantizar que la afluencia de espectadores hacia las zonas rurales se desarrollara respetando el territorio. &ldquo;Estamos sorprendidos porque incluso en zonas muy alejadas la afluencia de coches y motos ha sido alta&rdquo;, han asegurado a elDiario agentes de la Guardia Civil destacados en Cala Morell, en las afueras de Ciutadella.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/62e2bd7c-f297-4211-8753-43cc48c198bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aguardando al eclipse en Cala Morell"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aguardando al eclipse en Cala Morell                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7ccb1775-a2f7-4a5e-b4f7-57e7f85279ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una espectadora observa el eclipse con gafas homologadas desde el litoral de Menorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una espectadora observa el eclipse con gafas homologadas desde el litoral de Menorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tras el eclipse, retenes de la Polic&iacute;a Local y la Guardia Civil se han desplegado por la &uacute;nica arteria central que atraviesa Menorca. La ME-1 ha sido el escenario donde m&aacute;s claramente se ha manifestado la presi&oacute;n que soporta la isla durante los meses de verano. Mientras el territorio mantiene unos l&iacute;mites f&iacute;sicos inamovibles, el n&uacute;mero de veh&iacute;culos que circulan por &eacute;l sigue creciendo, sin una limitaci&oacute;n efectiva que permita acompasar la movilidad a la capacidad de la red viaria. A pesar de que el Consell Insular de Menorca aprob&oacute; limitar a 120.000 el n&uacute;mero de veh&iacute;culos que circulan en la isla como parte de la Ley de Reserva de Biosfera, lo cierto es que la norma todav&iacute;a no se ha aplicado debido a la &ldquo;falta de reglamento definitivo&rdquo;, cuya aprobaci&oacute;n final est&aacute; prevista para octubre de este a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        El resultado de esta masificaci&oacute;n vehicular es una infraestructura cada vez m&aacute;s tensionada por coches de residentes, trabajadores, turistas y veh&iacute;culos de alquiler, donde cualquier accidente, retenci&oacute;n o incremento excepcional de la circulaci&oacute;n puede repercutir sobre buena parte de la isla. El eclipse, con miles de personas desplaz&aacute;ndose simult&aacute;neamente hacia los puntos de observaci&oacute;n, se convierte as&iacute; en una prueba de estr&eacute;s para una carretera que durante todo el verano ya funciona al l&iacute;mite.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d4c8ecd4-466f-45bd-90ec-b4baade399ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un cartel advierte del corte de la carretera en S’Enclusa durante la jornada del eclipse solar en Menorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un cartel advierte del corte de la carretera en S’Enclusa durante la jornada del eclipse solar en Menorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El eclipse</strong></h2><p class="article-text">
        Javier Ares, divulgador astron&oacute;mico y responsable de Polaris Menorca, explica a este medio que la excepcionalidad del eclipse del 12 de agosto radica en la estrechez de la franja de totalidad. La umbra -la banda donde la Luna oculta completamente el Sol- apenas tiene unos 200 kil&oacute;metros de ancho, aunque se extiende a lo largo de unos 12.000 kil&oacute;metros. Fuera de esa franja solo es posible observar un eclipse parcial.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Un eclipse parcial y uno total no tienen nada que ver&rdquo;, resume. Ares explica que &ldquo;durante la totalidad se hace de noche durante unos minutos y es posible contemplar fen&oacute;menos que solo aparecen cuando el Sol queda completamente oculto, como las perlas de Baily, el anillo de diamante, la corona solar o la cromosfera&rdquo;. Seg&uacute;n este promotor del astroturismo, &ldquo;solo durante esos instantes es seguro retirar las gafas de protecci&oacute;n&rdquo;, ya que con un 99,9 % de ocultaci&oacute;n sigue llegando luz del Sol, no se hace de noche y las gafas siguen siendo imprescindibles.
    </p><p class="article-text">
        Ares destaca que el recorrido del eclipse de 2026 apenas roza Islandia antes de atravesar el norte de Espa&ntilde;a y Balears, por lo que afecta a una parte muy reducida de la poblaci&oacute;n europea. &ldquo;Llevamos m&aacute;s de cien a&ntilde;os sin un eclipse total visible desde Espa&ntilde;a. Para quienes estamos dentro de la banda de totalidad es un fen&oacute;meno que probablemente solo viviremos una vez en la vida.&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        En el caso de Menorca, a&ntilde;ade, la experiencia es todav&iacute;a m&aacute;s singular porque la isla ser&aacute; el &uacute;ltimo territorio desde el que se observar&aacute; la totalidad. &ldquo;Aqu&iacute; coincidiremos [las declaraciones fueron realizadas antes del eclipse] con la puesta de Sol, de modo que veremos c&oacute;mo el Sol se oculta en el horizonte al mismo tiempo que la Luna lo cubre por completo. Ser&aacute; una escena muy dram&aacute;tica desde el punto de vista de la luz y muy diferente a la que se ver&aacute;, por ejemplo, en Asturias o en Francia&rdquo;.  Y as&iacute; fue: el eclipse coincidi&oacute; con la puesta de Sol y dej&oacute; en Menorca una imagen excepcional, con el disco solar desapareciendo sobre el horizonte mientras la Luna lo ocultaba parcialmente.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/menorca-ultima-parada-balear-eclipse-18-000-personas-mirando-cielo-playa-milenaria_1_13444225.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 13 Aug 2026 09:57:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bcf70ca2-4e02-4030-9795-0c951bc6da3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="617329" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bcf70ca2-4e02-4030-9795-0c951bc6da3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="617329" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Menorca, la última parada balear del eclipse y 18.000 personas mirando al cielo desde su playa más milenaria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bcf70ca2-4e02-4030-9795-0c951bc6da3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Playas,Masificación turística,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuscoy, el arqueólogo pionero que se asomó al turismo masivo y la destrucción de territorio]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/cuscoy-arqueologo-pionero-asomo-turismo-masivo-destruccion-territorio_1_13437607.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bface827-2f53-4093-b3ee-4925f9c851c3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x350y168.jpg" width="1200" height="675" alt="Cuscoy, el arqueólogo pionero que se asomó al turismo masivo y la destrucción de territorio"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Arqueólogo pionero y figura mucho más amplia de lo que conserva la memoria colectiva, documentó un mundo en retirada y se asomó los riesgos que acompañaban a un nuevo modelo económico incipiente
</p><p class="subtitle">Arqueología de la mirada: el legado fotográfico de Luis Diego Cuscoy
</p></div><p class="article-text">
        Antes de que <strong>el turismo transformara para siempre el paisaje de Canarias</strong>, Luis Diego Cuscoy (Girona, 1907 - La Laguna, 1987) ya hab&iacute;a fijado la mirada en aquello que comenzaba a desaparecer: los campos, los antiguos oficios y las costas &aacute;ridas del sur de Tenerife.
    </p><p class="article-text">
        Arque&oacute;logo pionero y figura mucho m&aacute;s amplia de lo que conserva la memoria colectiva, document&oacute; un mundo en retirada y se asom&oacute; los riesgos que acompa&ntilde;aban a un nuevo modelo econ&oacute;mico incipiente.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo explica en una entrevista el arque&oacute;logo y profesor jubilado de la Universidad de La Laguna Juan Francisco Navarro Mederos, quien ha dedicado a&ntilde;os, junto a otros investigadores, a estudiar, clasificar y divulgar la obra de Cuscoy, que protagoniza adem&aacute;s una exposici&oacute;n de su obra fotogr&aacute;fica en el Museo de Naturaleza y Arqueolog&iacute;a de Tenerife (MUNA).
    </p><h2 class="article-text"><strong>El hombre poli&eacute;drico</strong></h2><p class="article-text">
        Navarro define a Cuscoy como una persona &ldquo;absolutamente polifac&eacute;tica y poli&eacute;drica&rdquo;, movida por una enorme curiosidad y una actividad intelectual que lo llev&oacute; a ejercer como maestro, poeta, te&oacute;rico de la educaci&oacute;n, periodista, etn&oacute;grafo, antrop&oacute;logo, fot&oacute;grafo y naturalista.
    </p><p class="article-text">
        Aunque su nombre se asocia principalmente a sus investigaciones arqueol&oacute;gicas sobre los guanches, Navarro subraya que otras vertientes de su producci&oacute;n siguen siendo poco conocidas, entre ellas una obra period&iacute;stica de la que han localizado al menos 374 art&iacute;culos publicados en diarios y revistas canarias y nacionales.
    </p><p class="article-text">
        En esos textos, y tambi&eacute;n a trav&eacute;s de su c&aacute;mara, Cuscoy dej&oacute; constancia del tr&aacute;nsito entre una sociedad eminentemente rural y otra marcada por los inicios del turismo y el cambio del modelo econ&oacute;mico.
    </p><p class="article-text">
        Comprendi&oacute; que las mejoras econ&oacute;micas asociadas al turismo <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/canarias-harta-turismo-crece-control-morir-exito_1_11266592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pod&iacute;an ir acompa&ntilde;adas de peligros </a>y escribi&oacute; sobre el abandono del campo, la desaparici&oacute;n de actividades artesanales y la transformaci&oacute;n de unos paisajes que hab&iacute;an mantenido durante siglos una estrecha relaci&oacute;n entre el medio natural y sus habitantes.
    </p><p class="article-text">
        Sus fotograf&iacute;as de alfareras de Tenerife y La Gomera, pescadores, pastores, labores agr&iacute;colas y t&eacute;cnicas tradicionales poseen hoy, seg&uacute;n Navarro, un valor extraordinario porque muestran un mundo que ya no existe y del que Cuscoy actu&oacute; como cronista, consciente de su progresiva desaparici&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c280d89-a3ee-4534-a4d8-d7b213ee3fa0_16-9-aspect-ratio_50p_1149020.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c280d89-a3ee-4534-a4d8-d7b213ee3fa0_16-9-aspect-ratio_50p_1149020.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c280d89-a3ee-4534-a4d8-d7b213ee3fa0_16-9-aspect-ratio_75p_1149020.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c280d89-a3ee-4534-a4d8-d7b213ee3fa0_16-9-aspect-ratio_75p_1149020.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c280d89-a3ee-4534-a4d8-d7b213ee3fa0_16-9-aspect-ratio_default_1149020.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c280d89-a3ee-4534-a4d8-d7b213ee3fa0_16-9-aspect-ratio_default_1149020.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3c280d89-a3ee-4534-a4d8-d7b213ee3fa0_16-9-aspect-ratio_default_1149020.jpg"
                    alt="Fotografía de Luis Cuscoy"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografía de Luis Cuscoy                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Esa sensibilidad territorial lo llev&oacute; tambi&eacute;n a denunciar el deterioro de los paisajes &aacute;ridos del sur de Tenerife y la destrucci&oacute;n de monumentos naturales y formaciones geol&oacute;gicas como consecuencia de las urbanizaciones tur&iacute;sticas.
    </p><p class="article-text">
        Navarro ve en esa preocupaci&oacute;n ciertos paralelismos con C&eacute;sar Manrique, aunque matiza que Cuscoy no ten&iacute;a la misma sensibilidad art&iacute;stica ni lleg&oacute; a plantear soluciones concretas, sino que centr&oacute; su mirada en la relaci&oacute;n entre el territorio y las formas de vida desarrolladas en &eacute;l.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Unas Ca&ntilde;adas que han dejado de estar en silencio</strong></h2><p class="article-text">
        De recorrer hoy Tenerife, Navarro cree que lo que m&aacute;s le impresionar&iacute;a a Cuscoy es la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica de las Ca&ntilde;adas del Teide, un espacio que visitaba constantemente y sobre el que escribi&oacute; desde la experiencia de la soledad, el silencio y la ausencia de ruido.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n se entristecer&iacute;a al comprobar la transformaci&oacute;n de las costas del sur de Tenerife, cuyos paisajes &aacute;ridos recorri&oacute; y fotografi&oacute; antes de que fueran ocupados por el desarrollo tur&iacute;stico.
    </p><p class="article-text">
        Navarro destaca que muchas de sus advertencias mantienen plena actualidad, desde los problemas derivados de los incendios forestales o el peligro de masificaci&oacute;n que tra&iacute;a el modelo econ&oacute;mico implantado en Canarias durante las d&eacute;cadas de 1960 y 1970.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cuscoy en el franquismo</strong></h2><p class="article-text">
        La trayectoria de Cuscoy estuvo, no obstante, atravesada por el franquismo y por los equilibrios que se vio obligado a realizar para sobrevivir profesionalmente.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Era un hombre de izquierdas y al menos agn&oacute;stico. Cuando estall&oacute; la Guerra Civil fue denunciado por un compa&ntilde;ero maestro por izquierdista y anticristiano. A la larga fue depurado y, en ese primer momento, tuvo que buscar la protecci&oacute;n de un familiar militar y de algunos sacerdotes que &eacute;l conoc&iacute;a&rdquo;, relata Navarro.
    </p><p class="article-text">
        Existe por ello una diferencia sustancial entre sus escritos de las d&eacute;cadas de 1920 y 1930, centrados en la pobreza rural, la falta de escolarizaci&oacute;n infantil, los abusos sociales y la deriva militarista, y los que produjo durante el primer franquismo, un &ldquo;funambulismo&rdquo; al que Cuscoy recurri&oacute; por supervivencia, en ocasiones atravesado por la iron&iacute;a para poder envolver la cr&iacute;tica social en un lenguaje po&eacute;tico y sortear la presi&oacute;n de las d&eacute;cadas de 1940 y 1950.
    </p><p class="article-text">
        El franquismo condicion&oacute; asimismo sus primeros pasos en la arqueolog&iacute;a, pero esa influencia, dice Navarro, fue perdiendo peso y sus planteamientos terminaron por distanciarse de la doctrina oficial, en parte porque las autoridades consideraban la arqueolog&iacute;a canaria una actividad pintoresca y no le atribu&iacute;an entonces especial trascendencia pol&iacute;tica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/722cdae3-b57d-4380-8f85-e3021e321170_16-9-aspect-ratio_50p_1149021.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/722cdae3-b57d-4380-8f85-e3021e321170_16-9-aspect-ratio_50p_1149021.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/722cdae3-b57d-4380-8f85-e3021e321170_16-9-aspect-ratio_75p_1149021.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/722cdae3-b57d-4380-8f85-e3021e321170_16-9-aspect-ratio_75p_1149021.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/722cdae3-b57d-4380-8f85-e3021e321170_16-9-aspect-ratio_default_1149021.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/722cdae3-b57d-4380-8f85-e3021e321170_16-9-aspect-ratio_default_1149021.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/722cdae3-b57d-4380-8f85-e3021e321170_16-9-aspect-ratio_default_1149021.jpg"
                    alt="Otra imagen del pasado de Canarias por Luis Cuscoy"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Otra imagen del pasado de Canarias por Luis Cuscoy                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El legado arqueol&oacute;gico de Cuscoy</strong></h2><p class="article-text">
        Aunque muchas de sus investigaciones han quedado sobrepasadas por los avances en el conocimiento cient&iacute;fico, su principal legado, destaca Navarro, fue acercar los antiguos habitantes de Tenerife a una sociedad que apenas los conoc&iacute;a, mediante sus publicaciones y la creaci&oacute;n del Museo Arqueol&oacute;gico de Tenerife.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n identific&oacute; las Ca&ntilde;adas del Teide como una gran zona arqueol&oacute;gica y llam&oacute; la atenci&oacute;n sobre grabados rupestres de La Palma y El Hierro, que comenzaron a atraer el inter&eacute;s de investigadores de otros lugares.
    </p><p class="article-text">
        La imagen popular del guanche contin&uacute;a as&iacute; profundamente condicionada por el relato de Cuscoy, especialmente su caracterizaci&oacute;n como un pueblo eminentemente pastor y su vinculaci&oacute;n directa con los pastores tradicionales de las islas.
    </p><p class="article-text">
        Para Navarro, esa influencia sobre c&oacute;mo imaginan los canarios y tinerfe&ntilde;os a los guanches demuestra hasta qu&eacute; punto Cuscoy no solo estudi&oacute; el pasado, sino que molde&oacute; la forma en que varias generaciones de canarios han imaginado y comprendido a sus antepasados.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe / Cristina Magdaleno]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/cuscoy-arqueologo-pionero-asomo-turismo-masivo-destruccion-territorio_1_13437607.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 10 Aug 2026 08:34:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bface827-2f53-4093-b3ee-4925f9c851c3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x350y168.jpg" length="105226" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bface827-2f53-4093-b3ee-4925f9c851c3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x350y168.jpg" type="image/jpeg" fileSize="105226" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cuscoy, el arqueólogo pionero que se asomó al turismo masivo y la destrucción de territorio]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bface827-2f53-4093-b3ee-4925f9c851c3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x350y168.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Canarias,Arqueología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'eclipsi posa contra les cordes les cales i espais naturals d'Eivissa: "Hi ha molta gent que no respecta l'illa"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-posa-les-cordes-les-cales-i-espais-naturals-d-eivissa-hi-molta-gent-no-respecta-l-illa_1_13437631.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" width="4712" height="2650" alt="L&#039;eclipsi posa contra les cordes les cales i espais naturals d&#039;Eivissa: &quot;Hi ha molta gent que no respecta l&#039;illa&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El fenomen astronòmic arribarà a una illa que afronta la seva màxima pressió turística a l’agost i que prepara talls i zones d’observació, amb especial atenció als espais protegits. “Ja no sento tant que pertanyo a aquest lloc”, lamenta una resident
</p><p class="subtitle">MAPA | On veure l'eclipsi solar del 12 d'agost: recorregut i visibilitat a cada municipi, minut a minut</p></div><p class="article-text">
        A pocs metres de la platja que cada estiu atrau centenars de persones per contemplar la posta de sol, tres joves eivissenques l&rsquo;observen amb uns altres ulls. Ver&oacute;nica, que viu a Madrid, assegura que cada temporada sent una mica menys l&rsquo;illa com a seva: &ldquo;Est&agrave; massa massificada, no es pot sortir enlloc&rdquo;. Una sensaci&oacute; que, diu, s&rsquo;ha accelerat durant els darrers cinc anys, especialment des de la pand&egrave;mia, i que resumeix el dilema a qu&egrave; s&rsquo;enfronta Eivissa el pr&ograve;xim 12 d&rsquo;agost: un eclipsi solar total que portar&agrave; milers de persones a les cales i als espais naturals d&rsquo;una illa que afronta un dels moments de m&eacute;s pressi&oacute; tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Platges de Comte, ubicada al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia i un dels llocs preferits dels turistes per contemplar cada tarda la posta de sol, es perfila com un dels principals escenaris per contemplar el fenomen astron&ograve;mic. Al llarg d&rsquo;uns 800 metres de costa, l&rsquo;arena s&rsquo;alterna amb roques i petites entrades al mar que fragmenten el litoral i formen racons d&rsquo;aig&uuml;es especialment transparents, cosa que converteix la zona en un lloc habitual per a la pr&agrave;ctica de l&rsquo;<em>snorkel</em>. Aquest conjunt de platges es troba, a m&eacute;s, delimitat per una llengua de roca que separa unes cales de les altres. Al seu voltant emergeixen els illots de Sa Conillera, Illa des Bosc, S&rsquo;Espartar i Ses Bledes, integrants de les Reserves Naturals d&rsquo;Es Vedr&agrave; i Es Vedranell i dels illots de Ponent, com tamb&eacute; de la Xarxa Natura 2000.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A partir de les onze del mat&iacute;, la platja est&agrave; plena&rdquo;, afirma Nacho, encarregat d&rsquo;un dels restaurants de Platges de Comte. El negoci, explica, comen&ccedil;a a rebre clients des de primera hora i mant&eacute; una elevada ocupaci&oacute; durant tot el dia. &ldquo;Per al dia de l&rsquo;eclipsi estem plens&rdquo;, assegura.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;eclipsi i la posta de sol del 12 d&#039;agost es podran observar des dels penya-segats de Platges de Comte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;eclipsi i la posta de sol del 12 d&#039;agost es podran observar des dels penya-segats de Platges de Comte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Platges de Comte, ubicada al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia i un dels llocs preferits dels turistes per contemplar la posta de sol, es perfila com un dels principals escenaris per contemplar l’eclipsi solar total
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquesta successi&oacute; de petites cales obertes a la costa occidental d&rsquo;Eivissa resumeix com poques la pressi&oacute; que suporta l&rsquo;illa cada estiu: platges plenes de gom a gom des de primera hora, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guerra-les-discoteques-flotants-eivissa-gairebe-cent-euros-per-veure-posta-sol-bord-d-party-boat_1_13372023.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desenes d&rsquo;embarcacions fondejades davant de la costa amb m&uacute;sica i servei de c&ograve;ctels</a> i milers de persones congregades cada tarda per contemplar la posta de sol. D&rsquo;aqu&iacute; a pocs dies es convertir&agrave;, a m&eacute;s, en un dels principals escenaris des dels quals observar un espectacle celeste que pot disparar -encara m&eacute;s- la pressi&oacute; sobre la costa.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;eclipsi est&agrave; generant una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/eclipsi-sense-promocio-turistica-les-illes-dupliquen-seua-poblacio-l-estiu_1_13421431.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">gran expectaci&oacute; a les Balears</a>, que ja de per si viu durant el mes d&rsquo;agost el pic de m&eacute;s saturaci&oacute; tur&iacute;stica. En temporada alta, l&rsquo;arxip&egrave;lag assoleix una mitjana de dos milions de persones di&agrave;ries, mentre que el cens de poblaci&oacute; amb prou feines supera el mili&oacute; dues-centes mil. En aquest context, milers de visitants escolliran els pr&ograve;xims dies el lloc des del qual observar aquest impressionant fenomen astron&ograve;mic, mentre les administracions preparen un dispositiu extraordinari per protegir els espais naturals de les illes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’eclipsi està generant una gran expectació a les Balears, un arxipèlag que ja viu a l’agost el seu pic de més pressió turística. En temporada alta, les illes assoleixen una mitjana de dos milions de persones diàries, davant d’una població resident de poc més d’1,2 milions
</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Cau la tarda a Cala Compte</strong></h2><p class="article-text">
        S&oacute;n gaireb&eacute; les set de la tarda del primer dijous d&rsquo;agost a Platges de Comte. El dia est&agrave; ennuvolat, de manera que no &eacute;s el millor dia per gaudir de la posta de sol, que tindr&agrave; lloc d&rsquo;aqu&iacute; a un parell d&rsquo;hores. Alguns visitants ja han escollit un lloc als voltants dels penya-segats per contemplar-la; d&rsquo;altres estan asseguts a la terrassa d&rsquo;un dels restaurants, amb un concepte similar al d&rsquo;un <em>beach club</em>, mentre que la majoria estan estirats amb les seves tovalloles a l&rsquo;arena. I uns altres centenars, en canvi, s&rsquo;han muntat la seva festa particular en alguns dels m&eacute;s de quaranta vaixells i iots que fondegen davant de s&rsquo;Illa des Bosc. Amb la m&uacute;sica a tot volum i un servei de c&ograve;ctels en alta mar, a manera de bar flotant il&middot;legal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El lloguer de vaixells i iots, un altre gran reclam per veure l&#039;eclipse del 12 d&#039;agost"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El lloguer de vaixells i iots, un altre gran reclam per veure l&#039;eclipse del 12 d&#039;agost                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Nosaltres estem plens des de mitjan mar&ccedil;, m&eacute;s o menys&rdquo;, explica Nacho en refer&egrave;ncia al dia de l&rsquo;eclipsi. L&rsquo;empresari creu que aquesta zona de la costa oest de l&rsquo;illa, juntament amb Benirr&agrave;s, a la costa nord, &eacute;s on millor es podr&agrave; contemplar l&rsquo;eclipsi solar. &ldquo;A partir de les onze del mat&iacute;, la platja est&agrave; plena&rdquo;, afirma, sobre els mesos de juny, juliol i agost. Tot i aix&ograve;, percep que hi ha &ldquo;una mica menys&rdquo; de turisme que l&rsquo;estiu del 2025.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosaltres estem plens des de mitjans de març, més o menys. Per al dia de l&#039;eclipsi estem complets</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Nacho</span>
                                        <span>—</span> Responsable d&#039;un dels restaurants de Cala Comte
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Una illa al l&iacute;mit</strong></h2><p class="article-text">
        A les vuit, tot i que el sol amb prou feines aconsegueix sortir entre els n&uacute;vols, les cales continuen plenes de gom a gom. Goya, que fa dues d&egrave;cades que viu a Eivissa i aquests dies fa de guia per a uns amics que han arribat de la pen&iacute;nsula, encara improvisa l&rsquo;itinerari dels pr&ograve;xims dies. L&rsquo;eclipsi els agafar&agrave; de tornada a casa, per&ograve; aquest dijous han triat Platges de Comte com a primera parada. &ldquo;Han arribat avui, vol&iacute;em veure el <em>sunset</em>, per&ograve; no s&eacute; si hi haur&agrave; gaire <em>sunset</em>&rdquo;, explica. &ldquo;M&rsquo;ho esperava molt m&eacute;s massificat. Aparcar, per exemple, ha estat f&agrave;cil&rdquo;, explica la seva amiga, Isabel, una opini&oacute; amb qu&egrave; coincideix Juan, originari de Llanes, un municipi de la costa asturiana on el turisme tamb&eacute; s&rsquo;ha disparat els darrers anys. &ldquo;M&rsquo;est&agrave; agradant molt Cala Comte, est&agrave; menys massificada del que m&rsquo;esperava&rdquo;, coincideix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juan, Isabel i Goya han escollit Platges de Comte per gaudir de la posta de sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juan, Isabel i Goya han escollit Platges de Comte per gaudir de la posta de sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A pocs metres es troba Ver&oacute;nica, que es reafirma en el fet que l&rsquo;illa &ldquo;ha perdut identitat&rdquo;; &ldquo;Ja no sento tant que pertanyo a aquest lloc, &eacute;s m&eacute;s per als turistes&rdquo;, lamenta. Al seu costat, dues joves eivissenques m&eacute;s observen la mateixa platja amb uns altres ulls. Carlota, que tamb&eacute; viu fora d&rsquo;Eivissa, sent que fa d&egrave;cades que l&rsquo;illa &eacute;s aix&iacute;. &ldquo;Per a mi &eacute;s el de sempre, sempre est&agrave; a rebentar&rdquo;. &ldquo;Durant la pand&egrave;mia hi va haver un respir, per&ograve; jo crec que Eivissa fa moltes d&egrave;cades que est&agrave; massificada, i &eacute;s una pena&rdquo;, opina.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;Tot gira al voltant de la festa&rdquo;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Isa, en canvi, resideix durant tot l&rsquo;any a la major de les Piti&uuml;ses i percep de manera m&eacute;s directa aquesta pressi&oacute;: &ldquo;Hi ha molta gent que no respecta l&rsquo;illa i aix&ograve;, al final, als que som d&rsquo;aqu&iacute; s&iacute; que ens afecta&rdquo;. A parer seu, es donen &ldquo;molt&iacute;ssimes facilitats&rdquo; als turistes, fins i tot &ldquo;m&eacute;s que a la gent que vivim aqu&iacute; tot l&rsquo;any&rdquo;. Pensa que hi ha hagut un canvi en les darreres d&egrave;cades: la festa sempre ha estat un reclam tur&iacute;stic a Eivissa, per&ograve; abans hi havia m&eacute;s turisme familiar, mentre que els darrers anys l&rsquo;oferta s&rsquo;ha orientat m&eacute;s cap a l&rsquo;oci i el luxe. &ldquo;Abans tamb&eacute; venia molta gent, per&ograve; era un turisme m&eacute;s familiar, m&eacute;s tranquil&rdquo;, afirma. En canvi, ara, &ldquo;tot gira al voltant de la festa, com si aqu&iacute; es pogu&eacute;s fer el que a un li don&eacute;s la gana, com si Eivissa fos una illa on tot estigu&eacute;s perm&egrave;s&rdquo;, lamenta Isa.
    </p><p class="article-text">
        Cap de les tres t&eacute; decidit encara des d&rsquo;on veur&agrave; l&rsquo;eclipsi. De moment, tenen clar que gaudiran d&rsquo;aquest esdeveniment astron&ograve;mic des d&rsquo;un lloc una mica m&eacute;s allunyat dels enclavaments m&eacute;s tur&iacute;stics i populars. Si ja de per si les platges m&eacute;s famoses s&oacute;n epicentres de la saturaci&oacute;, en un dia com el dimecres 12 d&rsquo;agost, sense un control efica&ccedil; per regular l&rsquo;entrada de persones i vehicles, aquesta percepci&oacute; es pot intensificar encara m&eacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Abans ja venia moltíssima gent, però era un turisme més familiar, més tranquil. Ara tot gira al voltant de la festa, com si aquí es pogués fer el que a un li donés la gana, com si Eivissa fos una illa on tot estigués permès
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isa</span>
                                        <span>—</span> Resident a Eivissa
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els banyistes observen les festes a bord d&#039;algunes embarcacions davant de Platges de Comte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els banyistes observen les festes a bord d&#039;algunes embarcacions davant de Platges de Comte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cales blindades davant l'allau</strong></h2><p class="article-text">
        Platges de Comte &eacute;s un dels cinc punts del municipi de Sant Josep de sa Talaia considerats zones oficials d&rsquo;observaci&oacute;, juntament amb Cala d&rsquo;Hort, Cala Bassa, Cala Tarida i Cala Vedella. Per aquest motiu, les restriccions comen&ccedil;aran a activar-se des del migdia i s&rsquo;intensificaran a partir de les tres de la tarda en diferents accessos a aquestes zones. Els talls, que podran modificar-se en funci&oacute; de l&rsquo;aflu&egrave;ncia, afectaran els vehicles excepte els dels residents.
    </p><p class="article-text">
        En altres punts del municipi es preveu el tancament de l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;aparcament de la platja de Cala d&rsquo;Hort a partir de les dotze del migdia. Davant d&rsquo;aquesta cala se situen els illots d&rsquo;Es Vedr&agrave; i Es Vedranell i, als voltants de s&rsquo;Era des Mataret &ndash;m&eacute;s conegut com a Mirador des Vedr&agrave;&ndash;, cada dia s&rsquo;hi concentren centenars de persones per gaudir de la posta de sol, fet que converteix aquest indret en un dels principals focus de saturaci&oacute; de l&rsquo;illa durant l&rsquo;estiu. Tamb&eacute; s&rsquo;ha convertit en escenari de propostes vinculades a l&rsquo;espiritualitat i el neoesoterisme, una mena d&rsquo;&lsquo;aura m&iacute;stica&rsquo; que comparteix amb altres indrets de l&rsquo;illa popularitzats pels primers <em>hippies</em>, com <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fiestas-neohippies-ibiza-riesgo-isla-golpe-tambores-puestas-sol-e-instagram_1_9147748.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Benirr&agrave;s</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un grup de turistes tria els penya-segats que divideixen les cales per veure la posta de sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grup de turistes tria els penya-segats que divideixen les cales per veure la posta de sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Algunes associacions, organitzacions i hotels estan aprofitant l&rsquo;eclipsi solar per impulsar negocis vinculats a l&rsquo;esot&egrave;ric, amb pr&agrave;ctiques que prometen beneficis sense evid&egrave;ncia cient&iacute;fica. &ldquo;El dia de l&rsquo;eclipsi, anir&agrave;s a la zona d&rsquo;Es Vedr&agrave;, un dels llocs m&eacute;s especials de l&rsquo;illa, on el mar, el cel i el paisatge creen un escenari inoblidable per a aquest fenomen poc habitual. A m&eacute;s, gaudir&agrave;s d&rsquo;un extra de la m&agrave;gia d&rsquo;Eivissa amb una cerim&ograve;nia de cacau i un viatge sonor. L&rsquo;eclipsi no ser&agrave; nom&eacute;s una cosa per observar, sin&oacute; un moment per viure&rsquo;l de veritat&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-dispara-negoci-espiritual-eivissa-retirs-xakres-i-escapades-celestials-fins-100-000-euros_1_13428310.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">prometen els promotors d&rsquo;un d&rsquo;aquests recessos,</a> que aprofiten el fenomen astron&ograve;mic per convertir-lo en el principal reclam comercial de l&rsquo;experi&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        El Consell Insular ja ha recomanat tant a residents com a visitants planificar els seus despla&ccedil;aments amb antelaci&oacute;; evitar, sempre que sigui possible, l&rsquo;&uacute;s del vehicle privat per accedir a les zones amb m&eacute;s concentraci&oacute; de persones, i seguir en tot moment la senyalitzaci&oacute; i les indicacions del personal responsable. &ldquo;Les restriccions de tr&agrave;nsit podran activar-se o modificar-se en funci&oacute; de l&rsquo;evoluci&oacute; de la mobilitat durant la jornada&rdquo;, asseguren des de la instituci&oacute; supramunicipal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular recomana tant a residents com a visitants planificar els seus desplaçaments amb antelació; evitar, sempre que sigui possible, l’ús del vehicle privat per accedir a les zones amb més concentració de persones, i seguir en tot moment la senyalització i les indicacions del personal responsable
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desenes de vaixells i iots fondegen davant s&#039;Illades Bosc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desenes de vaixells i iots fondegen davant s&#039;Illades Bosc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A Sant Antoni de Portmany, les zones oficials d&rsquo;observaci&oacute; seran Cala Graci&oacute;, la costa de Sant Antoni i Sa Pedrera-Port des Torrent. Davant de l&rsquo;elevada aflu&egrave;ncia prevista, el dispositiu contempla restriccions puntuals als principals accessos al nucli urb&agrave; i a les zones costaneres. Est&agrave; previst tancar l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;aparcament i al voltant de la dessaladora, com tamb&eacute; el pas de vehicles per la carretera de Cala Graci&oacute;. Tamb&eacute; es podran establir restriccions a les avingudes de Portmany i Doctor Fleming, amb desviaments alternatius per alleujar la circulaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A Sant Joan de Labritja, la previsi&oacute; d&rsquo;una elevada concentraci&oacute; de visitants se centra a Na Xamena, Benirr&agrave;s, es Cal&oacute; de s&rsquo;Illa, Cala Xarraca i el far des Moscarter. Els controls i les restriccions es podran activar en funci&oacute; de l&rsquo;evoluci&oacute; del tr&agrave;nsit i de l&rsquo;aflu&egrave;ncia. Les institucions recomanen acudir amb prou antelaci&oacute; a aquests punts i a Portinatx, davant la possibilitat que &ldquo;els accessos puguin quedar regulats o restringits durant la tarda&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Govern balear ha fixat <a href="https://www.caib.es/webgoib/es/-/zones-d-observaci%C3%B3-oficial-zoo-" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">26 zones d&rsquo;observaci&oacute; oficial</a> tenint en compte criteris de visibilitat del fenomen, accessibilitat, capacitat d&rsquo;acollida, disponibilitat d&rsquo;aparcament i possibilitat d&rsquo;intervenci&oacute; dels serveis d&rsquo;emerg&egrave;ncia. No s&oacute;n els espais des d&rsquo;on millor es veur&agrave; el fenomen astron&ograve;mic, sin&oacute; aquells des d&rsquo;on les autoritats poden garantir millor la seguretat de les persones. L&rsquo;operatiu contempla, a m&eacute;s, talls de carreteres en zones d&rsquo;alt valor natural entre les tres de la tarda i les nou del vespre.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Govern balear ha fixat 26 zones d&#039;observació oficial tenint en compte criteris de visibilitat del fenomen, accessibilitat, capacitat d&#039;acollida, disponibilitat d&#039;aparcament i possibilitat d&#039;intervenció dels serveis d&#039;emergència. No són els espais des d&#039;on millor es veurà el fenomen astronòmic sinó des d&#039;on les autoritats poden garantir millor la seguretat de les persones</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistes a una de les platges de Cala Comte des d&#039;un dels seus accessos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistes a una de les platges de Cala Comte des d&#039;un dels seus accessos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El temor als incendis</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;arribada de milers de persones als espais naturals en plena &egrave;poca d&rsquo;alt risc d&rsquo;incendi ha obligat tamb&eacute; a refor&ccedil;ar el dispositiu de prevenci&oacute; i vigil&agrave;ncia. Un total de 161 bombers forestals formaran part, a m&eacute;s, del dispositiu extraordinari preparat per l&rsquo;Executiu davant l&rsquo;arribada de milers de persones als espais naturals en plena &egrave;poca d&rsquo;alt risc d&rsquo;incendi. A aquests s&rsquo;hi sumaran efectius de l&rsquo;Institut Balear de la Natura (Ibanat), agents de Medi Ambient i el Servei de Vigil&agrave;ncia de la Posid&ograve;nia davant la &ldquo;concentraci&oacute; excepcional de persones i embarcacions&rdquo; prevista als espais naturals i al litoral.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Sabem que ser&agrave; una jornada molt especial i volem que tothom en pugui gaudir, per&ograve; demanem que es faci amb la m&agrave;xima prud&egrave;ncia i responsabilitat&rdquo;, afirma el conseller d&rsquo;Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet. El responsable auton&ograve;mic insisteix que la prevenci&oacute; &ldquo;&eacute;s la millor eina per protegir els nostres boscos&rdquo; i adverteix que &ldquo;qualsevol neglig&egrave;ncia pot tenir conseq&uuml;&egrave;ncies molt greus&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sabem que serà una jornada molt especial i volem que tothom pugui gaudir-la, però demanem que es faci amb la màxima prudència i responsabilitat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Simonet</span>
                                        <span>—</span> Conseller d&#039;Agricultura, Pesca i Medi Natural
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Simonet explica que les Balears es troben en una situaci&oacute; de perill alt d&rsquo;incendi forestal, una circumst&agrave;ncia que, unida a l&rsquo;arribada de milers de persones als espais naturals, ha portat el Govern a preparar un dispositiu &ldquo;sense precedents&rdquo;. &ldquo;L&rsquo;eclipsi solar ser&agrave; un esdeveniment excepcional que atraur&agrave; milers de persones a diferents zones d&rsquo;alt valor ambiental de l&rsquo;arxip&egrave;lag i en plena &egrave;poca de perill alt d&rsquo;incendi forestal&rdquo;, assenyala el conseller, que assegura que l&rsquo;operatiu busca &ldquo;anticipar-nos als riscos i protegir les persones i el patrimoni natural&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute; no es limita al risc que es produeixi un incendi. La Conselleria preveu un augment de les excursions, concentracions de turistes i residents i fins i tot possibles acampades en zones especialment sensibles. Tamb&eacute; tem que l&rsquo;aflu&egrave;ncia acabi saturant carreteres i vies d&rsquo;acc&eacute;s, fet que podria dificultar l&rsquo;arribada dels equips d&rsquo;emerg&egrave;ncia si fos necess&agrave;ria una intervenci&oacute;. El dispositiu s&rsquo;ha dissenyat espec&iacute;ficament per al 12 d&rsquo;agost, tot i que els seus efectius quedaran supeditats a les necessitats de qualsevol altra emerg&egrave;ncia que es pugui produir aquell dia. El repte ser&agrave;, en definitiva, que l&rsquo;arribada massiva de visitants per mirar al cel no acabi convertint-se en un problema per a aquells que hagin d&rsquo;acudir al terreny davant d&rsquo;una emerg&egrave;ncia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-posa-les-cordes-les-cales-i-espais-naturals-d-eivissa-hi-molta-gent-no-respecta-l-illa_1_13437631.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 10 Aug 2026 08:33:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" length="1374445" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1374445" width="4712" height="2650"/>
      <media:title><![CDATA[L'eclipsi posa contra les cordes les cales i espais naturals d'Eivissa: "Hi ha molta gent que no respecta l'illa"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" width="4712" height="2650"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Masificación turística,Turismo,Playas,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El eclipse pone contra las cuerdas las calas y espacios naturales de Ibiza: "Hay mucha gente que no respeta la isla"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-pone-cuerdas-calas-espacios-naturales-ibiza-hay-gente-no-respeta-isla_1_13434908.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" width="4712" height="2650" alt="El eclipse pone contra las cuerdas las calas y espacios naturales de Ibiza: &quot;Hay mucha gente que no respeta la isla&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El fenómeno astronómico llegará a una isla que afronta su mayor presión turística en agosto y que prepara cortes y zonas de observación, con especial atención a los espacios protegidos. "Ya no siento tanto que pertenezco a este sitio", lamenta una residente </p><p class="subtitle">MAPA | Dónde ver el eclipse solar del 12 de agosto: recorrido y visibilidad en cada municipio, minuto a minuto</p></div><p class="article-text">
        A pocos metros de la playa que cada verano atrae a cientos de personas para contemplar la puesta de sol, tres j&oacute;venes ibicencas la observan con otros ojos. Ver&oacute;nica, que vive en Madrid, asegura que cada temporada siente un poco menos la isla como propia: &ldquo;Est&aacute; demasiado masificada, no se puede salir a ning&uacute;n sitio&rdquo;. Una sensaci&oacute;n que, dice, se ha acelerado en los &uacute;ltimos cinco a&ntilde;os, especialmente desde la pandemia, y que resume el dilema al que se enfrenta Eivissa el pr&oacute;ximo 12 de agosto: un eclipse solar total que llevar&aacute; a miles de personas a las calas y a los espacios naturales de una isla que afronta uno de sus momentos de mayor presi&oacute;n tur&iacute;stica. 
    </p><p class="article-text">
        Platges de Comte, ubicada en el t&eacute;rmino municipal de Sant Josep de sa Talaia y uno de los lugares preferidos de los turistas para contemplar cada tarde la puesta de sol, se perfila como uno de los principales escenarios para contemplar el fen&oacute;meno astron&oacute;mico. A lo largo de unos 800 metros de costa, la arena se alterna con rocas y peque&ntilde;as entradas al mar que fragmentan el litoral y forman rincones de aguas especialmente transparentes, lo que convierte la zona en un lugar habitual para la pr&aacute;ctica del <em>snorkel</em>. Este conjunto de playas se encuentra, adem&aacute;s, delimitado por una lengua de roca que separa unas calas de otras. A su alrededor emergen los islotes de Sa Conillera, Illa des Bosc, S'Espartar y Ses Bledes, integrantes de las Reservas Naturales de Es Vedr&agrave; y Es Vedranell y de los islotes de Ponent as&iacute; como de la Red Natura 2000.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A partir de las once de la ma&ntilde;ana, la playa est&aacute; llena&rdquo;, afirma Nacho, encargado de uno de los restaurantes de Platges de Comte. El negocio, cuenta, empieza a recibir clientes desde primera hora y mantiene una elevada ocupaci&oacute;n durante todo el d&iacute;a. &ldquo;Para el d&iacute;a del eclipse estamos completos&rdquo;, asegura.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El eclipse y la puesta de sol del 12 de agosto se podrá observar desde los acantilados de Platges de Comte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El eclipse y la puesta de sol del 12 de agosto se podrá observar desde los acantilados de Platges de Comte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Platges de Comte, ubicada en el término municipal de Sant Josep de sa Talaia y uno de los lugares preferidos de los turistas para contemplar la puesta de sol, se perfila como uno de los principales escenarios para contemplar el eclipse solar total</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esta sucesi&oacute;n de peque&ntilde;as calas abiertas en la costa occidental de Eivissa resume como pocas la presi&oacute;n que soporta la isla cada verano: playas abarrotadas desde primera hora, decenas de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/guerra-discotecas-flotantes-ibiza-cien-euros-ver-atardecer-bordo-party-boat_1_13371523.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">embarcaciones fondeadas frente a la costa con m&uacute;sica y servicio de c&oacute;cteles </a>y miles de personas congregadas cada tarde para contemplar la puesta de sol. Dentro de unos d&iacute;as se convertir&aacute;, adem&aacute;s, en uno de los principales escenarios desde los que observar un espect&aacute;culo celeste que puede disparar -todav&iacute;a m&aacute;s- la presi&oacute;n sobre la costa. 
    </p><p class="article-text">
        Y es que el eclipse est&aacute; generando una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/eclipse-promocion-turistica-islas-duplican-poblacion-verano_1_13418791.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">gran expectaci&oacute;n en Balears</a>, que ya de por s&iacute; vive durante el mes de agosto el pico de mayor saturaci&oacute;n tur&iacute;stica. En temporada alta, el archipi&eacute;lago alcanza una media de dos millones de personas diarias, mientras que el censo poblacional apenas supera el mill&oacute;n doscientas mil. En este contexto, miles de visitantes escoger&aacute;n en los pr&oacute;ximos d&iacute;as el lugar desde el cual observar este impresionante fen&oacute;meno astron&oacute;mico, mientras las administraciones preparan un dispositivo extraordinario para proteger los espacios naturales de las islas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El eclipse está generando una gran expectación en Balears, un archipiélago que ya vive en agosto su pico de mayor presión turística. En temporada alta, las islas alcanzan una media de dos millones de personas diarias, frente a una población residente de poco más de 1,2 millones</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Cae la tarde en Cala Compte</strong></h2><p class="article-text">
        Son casi las siete de la tarde del primer jueves de agosto en Platges de Comte. El d&iacute;a est&aacute; nublado, por lo que no es el mejor d&iacute;a para disfrutar de la puesta de sol, que tendr&aacute; lugar en un par de horas. Algunos visitantes ya han escogido un sitio en los alrededores de los acantilados para contemplarla; otros est&aacute;n sentados en la terraza de uno de los restaurantes, con un concepto similar al <em>beach club</em>, mientras que la mayor&iacute;a est&aacute;n tumbados con sus toallas en la arena. Y otros centenares, en cambio, se han montado su particular fiesta en algunos de los m&aacute;s de cuarenta barcos y yates que fondean frente a s&rsquo;Illa des Bosc. Con la m&uacute;sica a todo volumen y un servicio de c&oacute;cteles en alta mar, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/mojitos-caipirinhas-alta-mar-bares-flotantes-ilegales-apoderan-playas-ibiza_1_12554804.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a modo de bar flotante ilegal</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El alquiler de barcos y yates, otro gran reclamo para ver el eclipse del 12 de agosto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El alquiler de barcos y yates, otro gran reclamo para ver el eclipse del 12 de agosto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Nosotros estamos llenos desde mediados de marzo, m&aacute;s o menos&rdquo;, explica Nacho en referencia al d&iacute;a del eclipse. El empresario cree que esta zona de la costa oeste de la isla, junto a Benirr&agrave;s, en la costa norte, es donde mejor se podr&aacute; contemplar el eclipse solar. &ldquo;A partir de las once de la ma&ntilde;ana la playa est&aacute; llena&rdquo;, afirma, sobre los meses de junio, julio y agosto. Pese a todo, percibe que hay &ldquo;un poco menos&rdquo; de turismo que en verano de 2025.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosotros estamos llenos desde mediados de marzo, más o menos. Para ese día estamos completos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Nacho</span>
                                        <span>—</span> Responsable de uno de los restaurantes de Cala Compte
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Una isla al l&iacute;mite</strong></h2><p class="article-text">
        A las ocho, pese a que el sol apenas logra salir entre las nubes, las calas siguen llenas a rebosar. Goya, que lleva dos d&eacute;cadas viviendo en Eivissa y hace de gu&iacute;a estos d&iacute;as para unos amigos llegados desde la pen&iacute;nsula, todav&iacute;a improvisa el itinerario de los pr&oacute;ximos d&iacute;as. El eclipse les pillar&aacute; de vuelta en casa, pero este jueves han elegido Platges de Comte como primera parada. &ldquo;Han llegado hoy, quer&iacute;amos ver el <em>sunset</em>, pero no s&eacute; si habr&aacute; mucho <em>sunset</em>&rdquo;, cuenta. &ldquo;Me lo esperaba mucho m&aacute;s masificado. Aparcar, por ejemplo, ha sido f&aacute;cil&rdquo;, explica su amiga, Isabel, una opini&oacute;n con la que coincide Juan, oriundo de Llanes, un municipio de la costa asturiana donde el turismo tambi&eacute;n se ha disparado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. &ldquo;Me est&aacute; gustando mucho Cala Comte, est&aacute; menos masificada de lo que me esperaba&rdquo;, coincide.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juan, Isabel y Goya han escogido Platges de Comtepara disfrutar de la puesta de sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juan, Isabel y Goya han escogido Platges de Comtepara disfrutar de la puesta de sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A pocos metros se encuentra Ver&oacute;nica, quien se reafirma en que la isla &ldquo;ha perdido identidad&rdquo;; &ldquo;Ya no siento tanto que pertenezco a este sitio, es m&aacute;s para los turistas&rdquo;, lamenta. Junto a ella, otras dos j&oacute;venes ibicencas que observan la misma playa con otros ojos. Carlota, quien tambi&eacute;n vive fuera de Eivissa, siente que hace d&eacute;cadas que la isla est&aacute; as&iacute;. &ldquo;Para m&iacute; es lo de siempre, siempre est&aacute; a reventar&rdquo;. &ldquo;Durante la pandemia hubo un respiro, pero yo creo que Eivissa hace muchas d&eacute;cadas que est&aacute; masificada, y es una pena&rdquo;, opina. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Todo gira en torno a la fiesta&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Isa, en cambio, reside durante todo el a&ntilde;o en la mayor de las Piti&uuml;ses y percibe de forma m&aacute;s directa esa presi&oacute;n: &ldquo;Hay mucha gente que no respeta la isla y eso, al final, a los que somos de aqu&iacute; s&iacute; que nos afecta&rdquo;. En su opini&oacute;n, se dan &ldquo;much&iacute;simas facilidades&rdquo; a los turistas, incluso &ldquo;m&aacute;s que a la gente que vivimos aqu&iacute; todo el a&ntilde;o&rdquo;. Piensa que ha habido un cambio en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas: la fiesta siempre ha sido un reclamo tur&iacute;stico en Eivissa, pero antes hab&iacute;a m&aacute;s turismo familiar, mientras que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os la oferta se ha orientado m&aacute;s hacia el ocio y el lujo. &ldquo;Antes tambi&eacute;n ven&iacute;a mucha gente, pero era un turismo m&aacute;s familiar, m&aacute;s tranquilo&rdquo;, asevera. En cambio, ahora, &ldquo;todo gira en torno a la fiesta, como si aqu&iacute; se pudiera hacer lo que a uno le diera la gana, como si Eivissa fuera una isla donde todo est&aacute; permitido&rdquo;, lamenta Isa.
    </p><p class="article-text">
        Ninguna de las tres tiene decidido todav&iacute;a desde d&oacute;nde ver&aacute; el eclipse. De momento, tienen claro que disfrutar&aacute;n de este evento astron&oacute;mico desde un lugar algo m&aacute;s alejado a los enclaves m&aacute;s tur&iacute;sticos y populares. Si ya de por s&iacute; las playas m&aacute;s famosas son epicentros de la saturaci&oacute;n, en un d&iacute;a como el mi&eacute;rcoles 12 de agosto, sin un control eficaz para regular la entrada de personas y veh&iacute;culos, esta percepci&oacute;n se puede intensificar todav&iacute;a m&aacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Antes ya venía muchísima gente, pero era un turismo más familiar, más tranquilo. Ahora todo gira en torno a la fiesta, como si aquí se pudiera hacer lo que a uno le diera la gana, como si Eivissa fuera una isla donde todo está permitido</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isa</span>
                                        <span>—</span> Residente en Eivissa
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los bañistas observan las fiestas a bordo de algunas embarcaciones frente a Platges de Comte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los bañistas observan las fiestas a bordo de algunas embarcaciones frente a Platges de Comte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Calas blindadas ante el aluvi&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Platges de Comte es uno de los cinco puntos del municipio de Sant Josep de sa Talaia considerados zonas oficiales de observaci&oacute;n, junto a Cala d&rsquo;Hort, Cala Bassa, Cala Tarida y Cala Vadella. Debido a ello, las restricciones comenzar&aacute;n a activarse desde el mediod&iacute;a y se intensificar&aacute;n a partir de las tres de la tarde en distintos accesos a estas zonas. Los cortes, que podr&aacute;n modificarse en funci&oacute;n de la afluencia, afectar&aacute;n a los veh&iacute;culos salvo residentes. 
    </p><p class="article-text">
        En otros puntos del municipio se prev&eacute; el cierre del acceso al aparcamiento de la playa de Cala d&rsquo;Hort a partir de las doce del mediod&iacute;a. Frente a esta cala se ubican los islotes de Es Vedr&agrave; y Es Vedranell y, en los alrededores de s&rsquo;Era des Mataret &ndash;m&aacute;s conocido como Mirador des Vedr&agrave;&ndash;, todos los d&iacute;as se aglomeran cientos de personas para disfrutar de la puesta de sol, lo que convierte este enclave en uno de los principales focos de saturaci&oacute;n de la isla durante el verano. Tambi&eacute;n se ha convertido en escenario de propuestas vinculadas a la espiritualidad y el neoesoterismo, una suerte de &lsquo;aura m&iacute;stica&rsquo; que comparte con otros enclaves de la isla popularizados por los primeros <em>hippies</em>, como <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fiestas-neohippies-ibiza-riesgo-isla-golpe-tambores-puestas-sol-e-instagram_1_9147748.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Benirr&agrave;s</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un grupo de turistas escoge los acantilados que dividen las calas para ver la puesta de sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grupo de turistas escoge los acantilados que dividen las calas para ver la puesta de sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Algunas asociaciones, organizaciones y hoteles est&aacute;n aprovechando el eclipse solar para impulsar negocios vinculados a lo esot&eacute;rico, con pr&aacute;cticas que prometen beneficios sin evidencia cient&iacute;fica. &ldquo;El d&iacute;a del eclipse, ir&aacute;s a la zona de Es Vedr&agrave;, uno de los lugares m&aacute;s especiales de la isla, donde el mar, el cielo y el paisaje crean un escenario inolvidable para este raro fen&oacute;meno. Adem&aacute;s, disfrutar&aacute;s de un extra de la magia de Ibiza con una ceremonia de cacao y un viaje sonoro. El eclipse no ser&aacute; solo algo que observar, sino un momento para vivirlo de verdad&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-dispara-negocio-espiritual-ibiza-retiros-chakras-escapadas-celestiales-100-000-euros_1_13427814.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">prometen los promotores de uno de estos retiros</a>, que capitalizan el fen&oacute;meno astron&oacute;mico para convertirlo en el principal reclamo comercial de la experiencia.
    </p><p class="article-text">
        El Consell Insular ya ha recomendado tanto a residentes como a visitantes planificar sus desplazamientos con antelaci&oacute;n; evitar, siempre que sea posible, el uso del veh&iacute;culo privado para acceder a las zonas con mayor concentraci&oacute;n de personas, y seguir en todo momento la se&ntilde;alizaci&oacute;n y las indicaciones del personal responsable. &ldquo;Las restricciones de tr&aacute;fico podr&aacute;n activarse o modificarse en funci&oacute;n de la evoluci&oacute;n de la movilidad durante la jornada&rdquo;, aseveran de la instituci&oacute;n supramunicipal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular recomienda tanto a residentes como a visitantes planificar sus desplazamientos con antelación; evitar, siempre que sea posible, el uso del vehículo privado para acceder a las zonas con mayor concentración de personas, y seguir en todo momento la señalización y las indicaciones del personal responsable</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Decenas de barcos y yates fondean frente a s&#039;Illades Bosc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Decenas de barcos y yates fondean frente a s&#039;Illades Bosc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En Sant Antoni de Portmany, las zonas oficiales de observaci&oacute;n ser&aacute;n <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-clubs-aniquilan-chiringuitos-tradicionales-ibiza-podias-sentarte-apoyar-pies-arena_1_13432543.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cala Graci&oacute;</a>, la costa de Sant Antoni y Sa Pedrera-Port des Torrent. Ante la elevada afluencia prevista, el dispositivo contempla restricciones puntuales en los principales accesos al n&uacute;cleo urbano y a las zonas costeras. Est&aacute; previsto cerrar el acceso al aparcamiento y al entorno de la desaladora, as&iacute; como el paso de veh&iacute;culos por la carretera de Cala Graci&oacute;. Tambi&eacute;n podr&aacute;n establecerse restricciones en las avenidas de Portmany y Doctor Fleming, con desv&iacute;os alternativos para aliviar la circulaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En Sant Joan de Labritja, la previsi&oacute;n de una elevada concentraci&oacute;n de visitantes se centra en Na Xamena, Benirr&agrave;s, es Cal&oacute; de s&rsquo;Illa, Cala Xarraca y el faro des Moscarter. Los controles y restricciones podr&aacute;n activarse en funci&oacute;n de la evoluci&oacute;n del tr&aacute;fico y de la afluencia. Las instituciones recomiendan acudir con suficiente antelaci&oacute;n a estos puntos y a Portinatx, ante la posibilidad de que &ldquo;los accesos podr&iacute;an quedar regulados o restringidos durante la tarde&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Govern balear ha fijado <a href="https://www.caib.es/webgoib/es/-/zones-d-observaci%C3%B3-oficial-zoo-" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">26 zonas de observaci&oacute;n oficial</a> teniendo en cuenta criterios de visibilidad del fen&oacute;meno, accesibilidad, capacidad de acogida, disponibilidad de aparcamiento y posibilidad de intervenci&oacute;n de los servicios de emergencia. No son los espacios desde donde mejor se ver&aacute; el fen&oacute;meno astron&oacute;mico sino desde donde las autoridades pueden garantizar mejor la seguridad de las personas. El operativo contempla adem&aacute;s cortes de carreteras en zonas de alto valor natural entre las tres de la tarde y las nueve de la noche. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Govern balear ha fijado 26 zonas de observación oficial teniendo en cuenta criterios de visibilidad del fenómeno, accesibilidad, capacidad de acogida, disponibilidad de aparcamiento y posibilidad de intervención de los servicios de emergencia. No son los espacios desde donde mejor se verá el fenómeno astronómico sino desde donde las autoridades pueden garantizar mejor la seguridad de las personas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistas a una de las playas de Cala Comte desde uno de sus accesos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistas a una de las playas de Cala Comte desde uno de sus accesos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El temor a los incendios</strong></h2><p class="article-text">
        La llegada de miles de personas a espacios naturales en plena &eacute;poca de alto riesgo de incendio ha obligado tambi&eacute;n a reforzar el operativo de prevenci&oacute;n y vigilancia. Un total de 161 bomberos forestales formar&aacute;n parte, adem&aacute;s del dispositivo extraordinario preparado por el Ejecutivo ante la llegada de miles de personas a espacios naturales en plena &eacute;poca de alto riesgo de incendio. A ellos se sumar&aacute;n efectivos del Instituto Balear de la Naturaleza (Ibanat), agentes de Medio Ambiente y el Servicio de Vigilancia de la Posidonia ante la &ldquo;concentraci&oacute;n excepcional de personas y embarcaciones&rdquo; prevista en los espacios naturales y el litoral. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Sabemos que ser&aacute; una jornada muy especial y queremos que todo el mundo pueda disfrutarla, pero pedimos que se haga con la m&aacute;xima prudencia y responsabilidad&rdquo;, afirma el conseller de Agricultura, Pesca y Medio Natural, Joan Simonet. El responsable auton&oacute;mico insiste en que la prevenci&oacute;n &ldquo;es la mejor herramienta para proteger nuestros bosques&rdquo; y advierte de que &ldquo;cualquier negligencia puede tener consecuencias muy graves&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sabemos que será una jornada muy especial y queremos que todo el mundo pueda disfrutarla, pero pedimos que se haga con la máxima prudencia y responsabilidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Simonet</span>
                                        <span>—</span> Conseller de Agricultura, Pesca y Medio Natural
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Simonet explica que Balears se encuentra en una situaci&oacute;n de peligro alto de incendio forestal, una circunstancia que, unida a la llegada de miles de personas a espacios naturales, ha llevado al Govern a preparar un dispositivo &ldquo;sin precedentes&rdquo;. &ldquo;El eclipse solar ser&aacute; un acontecimiento excepcional que atraer&aacute; a miles de personas a diferentes zonas de alto valor ambiental del archipi&eacute;lago y en plena &eacute;poca de peligro alto de incendio forestal&rdquo;, se&ntilde;ala el conseller, que asegura que el operativo busca &ldquo;anticiparnos a los riesgos y proteger a las personas y el patrimonio natural&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute;n no se limita al riesgo de que se produzca un incendio. La Conselleria prev&eacute; un aumento de las excursiones, concentraciones de turistas y residentes e incluso posibles acampadas en zonas especialmente sensibles. Tambi&eacute;n teme que la afluencia termine saturando carreteras y v&iacute;as de acceso, lo que podr&iacute;a dificultar la llegada de los equipos de emergencia si fuera necesaria una intervenci&oacute;n. El dispositivo se ha dise&ntilde;ado espec&iacute;ficamente para el 12 de agosto, aunque sus efectivos quedar&aacute;n supeditados a las necesidades de cualquier otra emergencia que pueda producirse ese d&iacute;a. El reto ser&aacute;, en definitiva, que la llegada masiva de visitantes para mirar al cielo no termine convirti&eacute;ndose en un problema para quienes tengan que acudir al terreno ante una emergencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-pone-cuerdas-calas-espacios-naturales-ibiza-hay-gente-no-respeta-isla_1_13434908.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 09 Aug 2026 20:04:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" length="1374445" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1374445" width="4712" height="2650"/>
      <media:title><![CDATA[El eclipse pone contra las cuerdas las calas y espacios naturales de Ibiza: "Hay mucha gente que no respeta la isla"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" width="4712" height="2650"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Masificación turística,Turismo,Playas,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Óscar Perelli, vicepresidente de Exceltur: "España puede asumir más turismo si se gestiona bien"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/oscar-perelli-vicepresidente-exceltur-espana-asumir-turismo-si-gestiona_1_13434588.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8afaebfb-dbb1-4b3d-a9f9-304ba479e7f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x664y224.jpg" width="1200" height="675" alt="Óscar Perelli, vicepresidente de Exceltur: &quot;España puede asumir más turismo si se gestiona bien&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El economista apuesta por la gestión frente a los límites y defiende que el país aún puede crecer si mejora la gestión de los destinos. Sobre Balears, sostiene que el principal reto de pasa por ordenar la oferta turística ilegal, mejorar las infraestructuras y dimensionar los servicios</p><p class="subtitle">Exceltur confirma un buen verano y eleva su previsión de crecimiento del turismo en 2026
</p></div><p class="article-text">
        Desde 2002, &Oacute;scar Perelli del Amo dirige el &aacute;rea de estudios e investigaciones de Exceltur, la Alianza para la Excelencia Tur&iacute;stica que engloba a las principales empresas de un sector que &ndash;tanto el presidente del Gobierno como su partido, el PSOE, lo han subrayado recientemente&ndash; representa el 13% del PIB de la econom&iacute;a espa&ntilde;ola y da trabajo a m&aacute;s de tres millones de personas. Sin embargo, el turismo genera debate y, de la pandemia para ac&aacute;, contestaci&oacute;n social. De las multitudinarias marchas de Canarias (20 de abril de 2024) a la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">manifestaci&oacute;n que llen&oacute; las calles de Palma </a>(26 de julio de 2026), la calle empieza a pedir l&iacute;mites concretos. Con ese trasfondo analizamos el presente del turismo espa&ntilde;ol con Perelli, un economista convencido de que el pa&iacute;s puede absorber &ldquo;m&aacute;s oferta&rdquo; si se aplica &ldquo;una gesti&oacute;n responsable en todos los &aacute;mbitos: urban&iacute;stico, social y ambiental&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Es sostenible el crecimiento de turistas que experimenta Espa&ntilde;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Nosotros pensamos que, mientras sea en contribuci&oacute;n econ&oacute;mica y valor a&ntilde;adido, el crecimiento es positivo. De hecho, este a&ntilde;o hemos revisado al alza el crecimiento del PIB tur&iacute;stico. Es el indicador que mejor evoluciona. 2026 se preve&iacute;a con una tendencia de normalizaci&oacute;n, porque los ritmos de crecimiento estaban bajando, pero derivados del conflicto [b&eacute;lico de Ir&aacute;n] y de ese efecto de redirecci&oacute;n ha hecho que revisemos al alza &ndash;a principios de febrero lo empezamos a ver&ndash; la tasa de crecimiento de la actividad tur&iacute;stica hasta el 2,7%. Por encima [de la media] de la econom&iacute;a espa&ntilde;ola. El turismo volver&aacute; a ser motor con [aportaciones al PIB de] 228.000 millones de euros. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; consecuencia tendr&iacute;a superar la barrera de los cien millones de turistas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La introducci&oacute;n que he hecho es muy relevante porque en Exceltur tratamos de huir del debate de los cien millones de turistas. &iquest;Por qu&eacute;? La afluencia no es s&oacute;lo de extranjeros. Los espa&ntilde;oles hacen m&aacute;s de 120 millones de viajes en Espa&ntilde;a. Si el n&uacute;mero de turistas internacionales aumenta, pero est&aacute;n menos tiempo, las cifras caen. Pero es verdad que en algunos momentos y en algunos destinos la afluencia haya llegado probablemente a su l&iacute;mite. Nosotros no rehuimos esa discusi&oacute;n. Pero la aspiraci&oacute;n es que la actividad econ&oacute;mica del turismo crezca para que genere m&aacute;s empleo y mejor remunerado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Exceltur tratamos de huir del debate de los cien millones de turistas. ¿Por qué? La afluencia no es sólo de extranjeros. Los españoles hacen más de 120 millones de viajes en España. Si el número de turistas internacionales aumenta pero están menos tiempo, las cifras caen</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En el caso de las Illes Balears y, concretamente, en Mallorca, esa discusi&oacute;n est&aacute; en la calle. De forma literal. En sus informes, Exceltur apuesta por gestionar mejor para absorber la demanda, pero en ese control &iquest;deben incluirse l&iacute;mites y restricciones? Algunos destinos est&aacute;n colapsados a muchos niveles: ambiental, demogr&aacute;fico, residencial&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hemos querido dar un paso m&aacute;s con la iniciativa <em>Turismo que suma</em> porque empatizamos con esa necesidad social. Los efectos del turismo tienen que gestionarse. Aunque el turismo tiene incidencia en alguno de esos problemas, no es el responsable total. Lo que pretendemos es trasladar un compromiso &ndash;redactado en un manifiesto&ndash; para evitar la saturaci&oacute;n y la gentrificaci&oacute;n. Para que no se quede en palabras, incluye ejemplos sobre c&oacute;mo afrontar los problemas. Por ejemplo, las transformaciones urbanas que giran en torno a hoteles que han rehabilitado espacios, como el eje de Canalejas en Madrid; Magaluf, en Mallorca; o la Platja d&rsquo;en Bossa, en Ibiza. &iquest;Qu&eacute; es lo crucial? Lo primero, eliminar la ilegalidad. No puede ser que en Espa&ntilde;a haya 65.000 anuncios de alquileres tur&iacute;sticos ilegales cuando el primer problema del pa&iacute;s es la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En varias entrevistas se ha referido a la labor del Consell d&rsquo;Eivissa contra el intrusismo &ndash;especialmente, contra los pisos tur&iacute;sticos en edificios&ndash; como un brote verde.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ibiza es una isla muy demandada para vivir, trabajar y disfrutar. Por eso, es un paradigma. Creo que es positivo que el Consell est&eacute; poniendo todos los medios para erradicar ese problema y otros como los taxis pirata. Nosotros somos m&aacute;s partidarios de esas medidas de gesti&oacute;n que de las limitaciones, aunque si la soluci&oacute;n final es una limitaci&oacute;n&hellip; habr&aacute; que asumirla. Por ejemplo, el Parque Nacional de Timanfaya, en Lanzarote. No puedes entrar y disfrutarlo por todos lados. Hay un cupo, est&aacute; ordenado y tienes que visitarlo en un autob&uacute;s. La afluencia puede desbordar los recursos. 
    </p><p class="article-text">
        La gesti&oacute;n urban&iacute;stica es otro asunto muy importante. Tradicionalmente, el sector tur&iacute;stico ha estado regulado. Sab&iacute;as d&oacute;nde se pod&iacute;a construir un hotel, un restaurante o un local de ocio. &iquest;Qu&eacute; ha pasado con la irrupci&oacute;n de las plataformas? Puedes convertir cualquier cosa en cualquier servicio tur&iacute;stico. Es un gran reto porque desborda. Canarias est&aacute; haciendo un gran esfuerzo para separar las zonas residenciales de las tur&iacute;sticas. El colapso de las infraestructuras en el caso de Balears tambi&eacute;n se debe, como muestran los &iacute;ndices de presi&oacute;n humana, a un aumento de la poblaci&oacute;n residente m&aacute;s que a un aumento de turistas. Hay que incentivar otras formas de movilidad &ndash;como el transporte p&uacute;blico&ndash; y dimensionar las infraestructuras.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tradicionalmente, el sector turístico ha estado regulado. Sabías dónde se podía construir un hotel, un restaurante o un local de ocio. ¿Qué ha pasado con la irrupción de las plataformas? Puedes convertir cualquier cosa en cualquier servicio turístico. Es un gran reto porque desborda</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>La ampliaci&oacute;n de los aeropuertos de Palma y Eivissa, igual que ocurri&oacute; en Barcelona, ha provocado contestaci&oacute;n social y, en el caso ibicenco, incluso pol&iacute;tica por parte de unas instituciones gobernadas por el PP. Al hilo de esta cuesti&oacute;n, quer&iacute;a preguntarle si la Espa&ntilde;a tur&iacute;stica puede asumir m&aacute;s plazas hoteleras.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Si hablamos de aeropuertos, una de las se&ntilde;ales que estamos viendo en los &uacute;ltimos dos a&ntilde;os es que nuestras infraestructuras de conectividad se est&aacute;n empezando a tensionar. Lo hemos visto tambi&eacute;n con los trenes. Para nosotros es crucial que se invierta en la excelencia &ndash;evitar colas, habilitar espacios para descanso y espera&hellip;&ndash;, lo cual no significa que tengamos que ampliarlas, depende de cada lugar. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vamos entonces con las plazas hoteleras: &iquest;si se eliminara la oferta ilegal, faltar&iacute;an hoteles en nuestro pa&iacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La capacidad de oferta alojativa es muy distinta por destinos. Barcelona la tiene limitada desde 2017. San Sebasti&aacute;n, desde hace a&ntilde;o y medio. En Balears hay un banco de camas tur&iacute;sticas y ahora trabajan los consells insulares para determinar cu&aacute;ntas plazas. Es verdad que se ha hecho despu&eacute;s de asumir un crecimiento enorme fundamentado en la vivienda tur&iacute;stica. &iexcl;La oferta hotelera &ndash;ni la de los apartamentos tradicionales&ndash; no ha crecido! En Exceltur comprobamos c&oacute;mo desde 2010 &ndash;cuando desembarcan estas plataformas&ndash; hasta 2018 &ndash;cuando viven su punto &aacute;lgido&ndash; se hab&iacute;a doblado la capacidad alojativa de las veintid&oacute;s ciudades m&aacute;s tur&iacute;sticas de Espa&ntilde;a. Y, adem&aacute;s, muchas en el centro urbano. &iquest;Hay m&aacute;s capacidad? Sin duda. El tema es d&oacute;nde y c&oacute;mo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo ordenar&iacute;a usted ese crecimiento hotelero? &iquest;Puede asumir Espa&ntilde;a m&aacute;s hoteles de cuatro o cinco estrellas o deben los hoteleros volver sobre sus pasos y no olvidar a una clase media que, seg&uacute;n no pocos economistas, est&aacute; menguando de forma alarmante?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Uno de los grandes cambios que hemos visto tras la pandemia es que estamos priorizando el disfrute de experiencias. Una de ellas, los viajes. Antes que renovar la lavadora o el coche, queremos viajar. Eso es bueno para el turismo. El debate es qu&eacute; productos queremos traer para atraerla. Debe ser la oferta de mayor valor. &iquest;Cu&aacute;l es? No me refiero s&oacute;lo a alojamiento. Ahora se est&aacute; viendo la importancia del ocio en la elecci&oacute;n de un destino. Vienes a Espa&ntilde;a a ver un concierto de Bad Bunny, por ponerte un ejemplo cercano. Madrid es una referencia en musicales, Barcelona, en cultura muy vinculada a los grandes artistas que vivieron all&iacute;. La clave est&aacute; en que lo que ofrezcamos,  sobre todo si sube el valor y es de mayor precio, est&eacute; bien retribuido para que todo el mundo se beneficie. Aunque es verdad que como consumidores haya cosas que no nos podamos permitir. Eso no significa elitismo ni que todo tenga que ser para ricos, pero la aspiraci&oacute;n leg&iacute;tima de este sector es que vaya transitando hacia la generaci&oacute;n de un mayor valor para aportar las soluciones que la sociedad nos reclama.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La clave está en que lo que ofrezcamos, sobre todo si sube el valor y es de mayor precio, esté bien retribuido para que todo el mundo se beneficie. Aunque es verdad que como consumidores haya cosas que no nos podamos permitir. Eso no significa elitismo ni que todo tenga que ser para ricos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Dormir en un hotel es m&aacute;s caro que nunca y las principales cadenas cierran los ejercicios con grandes beneficios, pero en algunos destinos no es f&aacute;cil completar plantillas. Y el motivo es que los sueldos no compensan el coste de la vida en un lugar pensado para el turismo.</strong>
    </p><p class="article-text">
        La atracci&oacute;n de talento es el principal reto del turismo, pero no es ajeno a otros sectores. Vivimos en una pir&aacute;mide de poblaci&oacute;n que se est&aacute; invirtiendo y, l&oacute;gicamente, uno de nuestros retos es mejorar nuestra propuesta como empleador. El esfuerzo empresarial ha sido importante. La tasa de temporalidad en el 19 &ndash;antes de la reforma del 22&ndash; estaba por encima del 30%, diez puntos encima de la media espa&ntilde;ola, y ahora est&aacute; en el 7,4%, por debajo de la media espa&ntilde;ola. Se ha asimilado que hay que mejorar las condiciones: en nuestra web aparecen ejemplos de empresas que han eliminado turnos partidos o asumido subidas salariales por encima del convenio colectivo y del nivel de vida para fidelizar a los trabajadores. Algunos socios de Exceltur tambi&eacute;n proveen de vivienda a sus trabajadores. Los datos de la Seguridad Social de junio explican que tenemos a 70.000 personas m&aacute;s trabajando en el sector. Y a nadie le obligan trabajar en el turismo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La atracción de talento es el principal reto del turismo, pero no es ajeno a otros sectores. Vivimos en una pirámide de población que se está invirtiendo y, lógicamente, uno de nuestros retos es mejorar nuestra propuesta como empleador</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Las estad&iacute;sticas tambi&eacute;n reflejan c&oacute;mo el PIB per c&aacute;pita se ha desplomado donde impera el monocultivo tur&iacute;stico. Como las Illes Balears. Los datos macroecon&oacute;micos son much&iacute;simo mejores que los que se registraban en el 2000. Los microecon&oacute;micos, much&iacute;simo peores. El territorio es m&aacute;s rico; sus habitantes, m&aacute;s pobres. Para medir la calidad de un destino, &iquest;qu&eacute; dato pesa m&aacute;s en los informes que elabora Exceltur?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Para afrontar estos retos debemos tener m&aacute;s informaci&oacute;n enriquecida. Y continua. F&iacute;jate qu&eacute; paradoja: en Baleares, donde se centra ese debate, el dato de la actividad econ&oacute;mica que genera el turismo no est&aacute; actualizado, el &uacute;ltimo dato creo que es de antes de la pandemia. Para llegar a consensos sobre los que tomar decisiones hay que tener informaci&oacute;n, bien elaborada y rigurosa. Por ejemplo, para establecer niveles m&aacute;ximos de turismo y poblaci&oacute;n. Sobre todo, en el caso de un territorio limitado como una isla. Lamentablemente, no hemos llegado hasta ese punto. Sistematizar la escucha social es clave: el Ayuntamiento de Barcelona lo hace a trav&eacute;s de las encuestas de percepci&oacute;n social, donde se incorporaron preguntas sobre el turismo. El Gobierno de Espa&ntilde;a lo hizo hace dos a&ntilde;os &ndash;y esperamos que lo repita&ndash; y la percepci&oacute;n de la sociedad espa&ntilde;ola &ndash;en un 80%&ndash; es positiva.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Volvamos al inicio de la entrevista para terminarla: &iquest;confirman los datos que Espa&ntilde;a es un destino refugio gracias a la inseguridad que provoca el intento de invasi&oacute;n de Estados Unidos a Ir&aacute;n en el Golfo P&eacute;rsico, parada casi obligatoria cuando se viaja al Sudeste asi&aacute;tico?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Las cifras reflejan que, efectivamente, el atractivo de Espa&ntilde;a, y de todos los productos que hemos hablado, y la imagen que ofrecemos de seguridad ha generado un efecto mayor que la inflaci&oacute;n y la subida de precios en los combustibles provocados por el bloqueo de Ormuz. No es agradable recibir estos beneficios porque no es lo m&aacute;s adecuado beneficiarse de desastres ajenos. Nosotros ya lo anticip&aacute;bamos porque no es la primera vez que sucede, pero lo tomamos con cautela. Seguimos con atenci&oacute;n los precios del carburante. Los viajes en avi&oacute;n tienen coberturas [de tarifas de fuel] hasta final de a&ntilde;o. Pero todo cambiar&iacute;a si no se llega a un acuerdo de paz en el corto plazo: es lo que deseamos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/oscar-perelli-vicepresidente-exceltur-espana-asumir-turismo-si-gestiona_1_13434588.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 08 Aug 2026 20:22:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8afaebfb-dbb1-4b3d-a9f9-304ba479e7f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x664y224.jpg" length="243496" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8afaebfb-dbb1-4b3d-a9f9-304ba479e7f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x664y224.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243496" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Óscar Perelli, vicepresidente de Exceltur: "España puede asumir más turismo si se gestiona bien"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8afaebfb-dbb1-4b3d-a9f9-304ba479e7f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x664y224.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Turistas,Masificación turística,Turismo sostenible,Hoteles,Vivienda,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sóller es mobilitza contra un model turístic que expulsa els seus veïns: "Som un poble, no una inversió"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/soller-mobilitza-model-turistic-expulsa-els-seus-veins-som-poble-no-inversio_1_13436014.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8017242d-e9eb-494b-883d-9e2fecf4f952_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148978.jpg" width="5875" height="3305" alt="Sóller es mobilitza contra un model turístic que expulsa els seus veïns: &quot;Som un poble, no una inversió&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Dues setmanes després de la multitudinària -i històrica- protesta celebrada a Palma contra el model turístic balear, els ciutadans han tornat als carrers per denunciar les dificultats dels residents per accedir a un habitatge, defensar el comerç local i reclamar una millora de la qualitat de vida</p><p class="subtitle">Milers de persones converteixen Palma en un clamor contra la turistificació i la crisi de l'habitatge: “Mallorca ha arribat al límit”</p></div><p class="article-text">
        Enclavat entre la mar i la serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, S&oacute;ller &eacute;s un dels municipis de Mallorca que pateix amb m&eacute;s intensitat els <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-bares-mallorca-ahuyentan-turistas-ahora-piden-zumo-toman-cinco_1_12483780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">efectes de la pressi&oacute; tur&iacute;stica</a>, la proliferaci&oacute; d'habitatges de lloguer tur&iacute;stic, l'escalada dels preus de l'habitatge, l'especulaci&oacute; immobili&agrave;ria i la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">saturaci&oacute; de les carreteres</a>. Aquest dissabte, tot just dues setmanes despr&eacute;s de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multitudin&agrave;ria -i hist&ograve;rica- protesta celebrada a Palma contra la turistificaci&oacute;</a>, els ciutadans han sortit als carrers d'aquesta localitat per denunciar les dificultats dels residents per accedir a un habitatge, defensar el comer&ccedil; local i reclamar una millora de la qualitat de vida. La manifestaci&oacute; ha reunit unes 2.500 persones, segons els organitzadors -unes 1.000, segons la Delegaci&oacute; del Govern-.
    </p><p class="article-text">
        Sota el lema &ldquo;S&oacute;ller al l&iacute;mit&rdquo;, la marxa ha recorregut el centre hist&ograve;ric amb l'habitatge com una de les seves principals reivindicacions, per&ograve; tamb&eacute; amb el comer&ccedil; de proximitat, la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i la p&egrave;rdua d'espais per als residents al centre del discurs. Els participants han posat de manifest que l'acc&eacute;s a una llar s'ha convertit en un dels principals problemes derivats de l'actual model econ&ograve;mic i que ja no afecta &uacute;nicament els joves que intenten emancipar-se, sin&oacute; tamb&eacute; treballadors i fam&iacute;lies que troben cada vegada m&eacute;s dificultats per romandre al municipi. A S&oacute;ller, els residents acusen una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/masificacion-mallorca-no-vivir-isla_1_9247057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">massificaci&oacute;</a> que, cada any, arriba a l&iacute;mits extrems a l'illa. Els vehicles colonitzen les voreres i els vianants han d'esquivar-los caminant per una cal&ccedil;ada abarrotada.
    </p><p class="article-text">
        Convocada pel Moviment Jove de S&oacute;ller i la plataforma Menys Turisme, M&eacute;s Vida, la mobilitzaci&oacute; -que ha comptat amb un ampli suport del teixit associatiu, amb 80 adhesions entre entitats socials, culturals, ecologistes, sindicals i ve&iuml;nals de Mallorca- ha comen&ccedil;at a les 10.00 hores des de la pla&ccedil;a dels Estiradors i ha avan&ccedil;at pel carrer de Sa Lluna, una de les art&egrave;ries comercials m&eacute;s transitades del municipi.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunes de les pancartes mostrades durant la protesta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunes de les pancartes mostrades durant la protesta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El recorregut al llarg d'aquesta via ha convertit el mateix paisatge urb&agrave; en part del missatge de la protesta: mentre centenars de manifestants avan&ccedil;aven, nombrosos aparadors mostraven r&egrave;tols exclusivament en angl&egrave;s dirigits al visitant estranger. En tot just uns metres es podien llegir reclams com &ldquo;Best specialty coffee&rdquo;, &ldquo;Local artisan cakes&rdquo;, &ldquo;Fine Majorcan wines&rdquo; o anuncis de degustacions de pernil ib&egrave;ric, formatges i vins en diversos idiomes, una mostra de la transformaci&oacute; progressiva del centre hist&ograve;ric cap a un comer&ccedil; cada vegada m&eacute;s orientat al turista.
    </p><p class="article-text">
        Entre les pancartes es podien llegir missatges com &ldquo;Idealista: 6.581 &euro;/m&sup2;. Aix&ograve; &eacute;s viol&egrave;ncia&rdquo;, mentre d'altres resumien el malestar amb lemes com &ldquo;Qui estima Mallorca no la pot pagar&rdquo; o &ldquo;Sense sostre, sense poble&rdquo;, en refer&egrave;ncia a la dificultat d'accedir a un habitatge al municipi. Els manifestants tamb&eacute; han exhibit cartells que reclamaven preservar una &ldquo;vida normal&rdquo; davant la &ldquo;lux&uacute;ria assassina&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes observen la protesta mentre un dels manifestants -popularment conegut com a &#039;Madó Farta&#039;- exhibeix una pancarta amb el lema &#039;Salvem Mallorca&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes observen la protesta mentre un dels manifestants -popularment conegut com a &#039;Madó Farta&#039;- exhibeix una pancarta amb el lema &#039;Salvem Mallorca&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Lluny de presentar la protesta com un rebuig frontal al turisme, algunes de les pancartes tractaven de trencar aquesta identificaci&oacute;. Una de les m&eacute;s cridaneres enumerava professions com cambrers, cuiners, taxistes, recepcionistes, metges, mestres, advocats, agricultors, pescadors o periodistes sota el lema &ldquo;Tamb&eacute; som&rdquo;, reivindicant que aquells que treballen directament o indirectament per al turisme tamb&eacute; pateixen les conseq&uuml;&egrave;ncies de l'actual model i formen part de la protesta.
    </p><p class="article-text">
        La dimensi&oacute; internacional del fenomen tamb&eacute; ha estat present. Entre els cartells escrits en angl&egrave;s es podia llegir &ldquo;This paradise has problems. Don't contribute&rdquo;, un missatge adre&ccedil;at expressament als visitants estrangers per demanar-los que siguin conscients dels efectes de la massificaci&oacute; tur&iacute;stica sobre la vida quotidiana dels residents.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, la protesta ha posat l'accent en la pressi&oacute; que suporta el territori i en les conseq&uuml;&egrave;ncies de l'actual model de creixement tur&iacute;stic, com han denunciat des del GOB Mallorca: &ldquo;El territori, destrossat. Els pobles i barris, turistificats. Els espais naturals, amena&ccedil;ats. La mobilitat, col&middot;lapsada. L'habitatge, inaccessible. Les fam&iacute;lies, ofegades. Les cases, convertides en un negoci. L'especulaci&oacute;, desbocada. L'aigua, gastada. Les infraestructures, saturades&rdquo;. En l&iacute;nia del missatge llan&ccedil;at pels organitzadors, la hist&ograve;rica entitat ecologista ha reivindicat el &ldquo;dret a viure a Mallorca&rdquo; i ha reclamat detenir &ldquo;aquest model de creixement que porta massa temps operant sense cap mena de mesura sobre el territori i sobre la gent&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La mobilitzaci&oacute; ha acabat als peus de l'Ajuntament, a la pla&ccedil;a de la Constituci&oacute;, on els organitzadors han llegit un manifest amb el qual han vinculat la crisi de l'habitatge amb el pes creixent de les segones resid&egrave;ncies i la inversi&oacute; immobili&agrave;ria i han denunciat que gaireb&eacute; la meitat del parc residencial balear no es destina a resid&egrave;ncia habitual. El document defensa la necessitat d'intervenir el mercat, mobilitzar habitatges buits i limitar determinades operacions especulatives per garantir l'acc&eacute;s a l'habitatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_50p_0_x829y915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_50p_0_x829y915.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_75p_0_x829y915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_75p_0_x829y915.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_default_0_x829y915.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_default_0_x829y915.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_default_0_x829y915.jpg"
                    alt="Un manifestant mostra una capsa d&#039;ensaïmada amb la firma de Mallorca SoldOut i el lema &quot;Mallorca sostenible, accessible i sense turistes&quot; durant la protesta d&#039;aquest dissabte a Sóller."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un manifestant mostra una capsa d&#039;ensaïmada amb la firma de Mallorca SoldOut i el lema &quot;Mallorca sostenible, accessible i sense turistes&quot; durant la protesta d&#039;aquest dissabte a Sóller.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No debades, l'escalada sostinguda dels darrers anys revela fins a quin punt S&oacute;ller, en l&iacute;nia amb la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/423-412-euros-piso-usado-vivienda-balear-rompe-records-abre-brecha-insalvable-residente_1_12955139.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tend&egrave;ncia general de Balears</a>, s'ha convertit en un mercat fortament tensionat marcat per una elevada pressi&oacute; de la demanda -especialment vinculada al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/40-viviendas-turisticas-mallorca-anuncian-plataformas-opera-forma-ilegal_1_12561985.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">negoci tur&iacute;stic</a> i als <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compradors internacionals</a>-: el resultat &eacute;s un encariment que no nom&eacute;s <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-bares-mallorca-ahuyentan-turistas-ahora-piden-zumo-toman-cinco_1_12483780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">eleva el cost de vida</a>, sin&oacute; que consolida un acc&eacute;s cada vegada m&eacute;s restrictiu a l'habitatge per a la poblaci&oacute; local.
    </p><p class="article-text">
        La paradoxa de S&oacute;ller queda reflectida en les seves pr&ograve;pies dades d'habitatge: el municipi compta amb 54 solars urbans sense edificar, que sumen uns 80.800 metres quadrats de s&ograve;l disponible, a m&eacute;s de 1.119 habitatges buits, segons l'an&agrave;lisi fet pel ge&ograve;graf 'solleric' Antoni Marc&uacute;s a partir de dades de l'INE. Aix&iacute; mateix, les dades del Cadastre de 2025 apunten a una forta concentraci&oacute; de la propietat al municipi: a S&oacute;ller hi ha 4.892 propietaris que acumulen 6.432 immobles, mentre que el 38,8% dels habitatges est&agrave; en mans de propietaris amb dos o m&eacute;s immobles, davant el 43,7% en el conjunt de Balears i el 36,9% a Espanya. A aix&ograve; s'hi suma el pes de la propietat estrangera: 1.276 immobles d'&uacute;s residencial, el 19,08% del total, s&oacute;n de propietaris estrangers, pr&agrave;cticament un de cada cinc i una proporci&oacute; 3,5 vegades superior a la mitjana espanyola.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartells que diuen: &quot;Som un poble, no una inversió&quot; i &quot;Turisme sí, però no així&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartells que diuen: &quot;Som un poble, no una inversió&quot; i &quot;Turisme sí, però no així&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No faran retrocedir un moviment ciutad&agrave; i pac&iacute;fic&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El text tamb&eacute; ha vinculat la convocat&ograve;ria de S&oacute;ller amb la gran manifestaci&oacute; del passat 26 de juliol a Palma, a la qual, d'acord amb les xifres dels organitzadors, van assistir m&eacute;s de 70.000 persones. Els organitzadors han denunciat la &ldquo;criminalitzaci&oacute;&rdquo; del moviment contra la turistificaci&oacute;, han condemnat l'actuaci&oacute; policial durant aquella protesta i han assegurat que aquests fets no frenaran les mobilitzacions. &ldquo;Que quedi ben clar que no faran retrocedir un moviment ciutad&agrave; i pac&iacute;fic&rdquo;, han asseverat.
    </p><p class="article-text">
        Els portaveus han reclamat a les administracions que garanteixin el dret constitucional a un habitatge digne, recordant l'article 47 de la Constituci&oacute;, que obliga els poders p&uacute;blics a promoure les condicions necess&agrave;ries per fer-lo efectiu i a impedir l'especulaci&oacute;. &ldquo;Exigim a totes les institucions que escoltin les nostres reivindicacions i assumeixin les seves obligacions constitucionals&rdquo;, han assenyalat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestants porten la pancarta principal de la protesta, amb el lema &quot;Sóller al límit&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestants porten la pancarta principal de la protesta, amb el lema &quot;Sóller al límit&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El manifest ha concl&ograve;s amb una crida a mantenir la mobilitzaci&oacute; a totes les illes per defensar &ldquo;el dret a una vida digna&rdquo; i amb un missatge adre&ccedil;at a les institucions i a la ciutadania: &ldquo;Cap economia no pot considerar-se un &egrave;xit si obliga la seva pr&ograve;pia gent a abandonar casa seva&rdquo;. La lectura ha acabat entre aplaudiments amb una proclama que ha resumit l'esperit de la convocat&ograve;ria: &ldquo;Qui estima aquesta terra no la ven, la defensa. Qui estima S&oacute;ller no l'explota. Qui estima Mallorca no la destrueix&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La convocat&ograve;ria arribava precedida de setmanes de tensi&oacute; i debat al municipi. El pas de la marxa pel carrer de Sa Lluna havia despertat les retic&egrave;ncies de part del comer&ccedil; local, preocupat per l'impacte que pogu&eacute;s tenir la protesta en plena campanya d'estiu. Els organitzadors van decidir mantenir tant l'itinerari com l'horari inicialment previstos, argumentant que precisament aquest eix comercial simbolitza els efectes que, al seu parer, la turistificaci&oacute; est&agrave; provocant sobre el teixit econ&ograve;mic tradicional de S&oacute;ller i insistint que l'objectiu no &eacute;s perjudicar els establiments, sin&oacute; visibilitzar que molts comer&ccedil;os hist&ograve;rics estan desapareixent com a conseq&uuml;&egrave;ncia de l'increment del preu dels lloguers comercials i d'un model orientat cada vegada m&eacute;s al consum tur&iacute;stic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Madó Farta&#039;, figura convertida en els darrers mesos en símbol contra la turistificació, amb una pancarta que diu: &quot;Això només és el principi. No afluixeu&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Madó Farta&#039;, figura convertida en els darrers mesos en símbol contra la turistificació, amb una pancarta que diu: &quot;Això només és el principi. No afluixeu&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En declaracions a elDiario.es, Bartomeu Mir&oacute;, membre de SOS S&oacute;ller, ha retret la &ldquo;responsabilitat pol&iacute;tica&rdquo; en el tancament dels bars de la pla&ccedil;a de la Constituci&oacute; durant la protesta, lamentant que aquesta decisi&oacute; hagi generat un perjudici econ&ograve;mic als negocis i asseverant que la protesta s'hauria desenvolupat igualment amb normalitat. Per a Mir&oacute;, el principal problema que afronta S&oacute;ller va molt m&eacute;s enll&agrave; del col&middot;lapse circulatori o de la saturaci&oacute; de les carreteres: &ldquo;El problema real &eacute;s com la gent va deixant de viure a S&oacute;ller&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'integrant del moviment nascut el 2024 per denunciar les dificultats que pateixen els ve&iuml;ns per arribar al poble on resideixen com a conseq&uuml;&egrave;ncia dels col&middot;lapses de tr&agrave;nsit i l'auge dels cotxes de lloguer ha criticat que el preu de l'habitatge s'hagi tornat inassumible fins i tot per a aquells que treballen al municipi, tant en el sector tur&iacute;stic com en altres &agrave;mbits. &ldquo;La gent que treballa a S&oacute;ller no es pot permetre viure a S&oacute;ller&rdquo;, ha assenyalat, alertant que s'estan generant &ldquo;guetos de gent que ve a treballar per&ograve; no pot viure aqu&iacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Quiero un variado, no un &#039;brunch&#039;&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Quiero un variado, no un &#039;brunch&#039;&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fins als anys noranta, arribar a aquesta localitat de 14.000 habitants implicava travessar les 70 corbes de la sinuosa carretera que creua la Serra d'Alf&agrave;bia. Una via que el 1847 va posar fi a l'hist&ograve;ric a&iuml;llament de la localitat, les comunicacions de la qual eren m&eacute;s f&agrave;cils amb el sud de Fran&ccedil;a i amb la Pen&iacute;nsula. Amb la resta de l'illa, &uacute;nicament es podia connectar per mar o travessant tota la Serra de Tramuntana a lloms d'una mula. La construcci&oacute; del t&uacute;nel de S&oacute;ller a finals del segle XX va suposar un abans i un despr&eacute;s per a aquesta localitat resguardada entre muntanyes. Objecte de cont&iacute;nues pol&egrave;miques -entre elles, un <a href="https://www.eldiario.es/politica/soborno-millonario-repartido-cuentas-pp-origen-obra-polemica-ultimos-30-anos-baleares_1_7236054.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">suborn milionari</a> que va cavar la tomba del president balear Gabriel Ca&ntilde;ellas (AP/PP)-, la infraestructura, de tres quil&ograve;metres de longitud, va millorar amb escreix les connexions amb aquest municipi i, irremeiablement, el lloc es va obrir en canal al turisme.
    </p><p class="article-text">
        Des de fa diversos anys, els estrangers s'han llan&ccedil;at a la compra massiva d'habitatges a S&oacute;ller i a altres pobles de la Serra de Tramuntana, provocant, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/idilico-pueblo-mallorca-lleno-casas-vacias-extranjeros-ricos-siento-aborigen_1_9852104.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com en tants enclavaments de Mallorca</a>, un increment desbocat dels preus de l'habitatge i que la poblaci&oacute; local amb menor poder adquisitiu no pugui fer front als elevats costos. Avui, el preu d'una casa a S&oacute;ller pot arribar a superar els quatre milions d'euros.
    </p><p class="article-text">
        La manifestaci&oacute; d'aquest dissabte suposa un nou pas endavant dins el calendari de mobilitzacions impulsat aquest estiu despr&eacute;s de la gran protesta celebrada a Palma a finals de juliol. Amb aquesta mobilitzaci&oacute;, els col&middot;lectius pretenen mantenir la pressi&oacute; social per reclamar canvis en les pol&iacute;tiques d'habitatge, turisme i ordenaci&oacute; territorial tant al Govern com al Consell de Mallorca i als ajuntaments m&eacute;s afectats per la massificaci&oacute; tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        La marxa tamb&eacute; ha deixat espai per a les expressions culturals. En un caixer autom&agrave;tic del carrer de Sa Lluna hi havia enganxat un poema signat amb el nom de Miquel M. Pou, dedicat a la natura i a la cr&iacute;tica d'un model centrat &uacute;nicament en el benefici econ&ograve;mic. Els seus versos convidaven a no oblidar &ldquo;de qu&egrave; estan fetes les nostres batalles&rdquo; ni que &ldquo;existeixen altres mons nom&eacute;s abaixant la mirada&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/soller-mobilitza-model-turistic-expulsa-els-seus-veins-som-poble-no-inversio_1_13436014.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 08 Aug 2026 12:55:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8017242d-e9eb-494b-883d-9e2fecf4f952_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148978.jpg" length="10708058" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8017242d-e9eb-494b-883d-9e2fecf4f952_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148978.jpg" type="image/jpeg" fileSize="10708058" width="5875" height="3305"/>
      <media:title><![CDATA[Sóller es mobilitza contra un model turístic que expulsa els seus veïns: "Som un poble, no una inversió"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8017242d-e9eb-494b-883d-9e2fecf4f952_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148978.jpg" width="5875" height="3305"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Turismo,Turistas,Vivienda,Pisos turísticos,Viviendas vacacionales,Protestas,Protestas sociales,Protestas ciudadanas,Manifestaciones,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cientos de personas toman Sóller, epicentro de la turistificación en Mallorca: "Somos un pueblo, no una inversión"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cientos-personas-toman-soller-epicentro-turistificacion-mallorca-pueblo-inversion_1_13435637.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8017242d-e9eb-494b-883d-9e2fecf4f952_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148978.jpg" width="5875" height="3305" alt="Cientos de personas toman Sóller, epicentro de la turistificación en Mallorca: &quot;Somos un pueblo, no una inversión&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Apenas dos semanas después de la multitudinaria -e histórica- protesta celebrada en Palma contra el modelo turístico balear, los ciudadanos se han vuelto a echar a las calles para denunciar las dificultades de los residentes para acceder a una vivienda, defender el comercio local y reclamar una mejora de la calidad de vida</p><p class="subtitle">Miles de personas convierten Palma en un clamor contra la turistificación y la crisis de la vivienda: “Mallorca llegó al límite”
</p></div><p class="article-text">
        Enclavado entre el mar y la Serra de Tramuntana, declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, S&oacute;ller es uno de los municipios de Mallorca que con mayor intensidad sufre los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-bares-mallorca-ahuyentan-turistas-ahora-piden-zumo-toman-cinco_1_12483780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">efectos de de la presi&oacute;n tur&iacute;stica</a>, la proliferaci&oacute;n de pisos de alquiler tur&iacute;stico, la escalada de los precios de la vivienda, la especulaci&oacute;n inmobiliaria y la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">saturaci&oacute;n de las carreteras</a>. Este s&aacute;bado, apenas dos semanas despu&eacute;s de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multitudinaria -e hist&oacute;rica- protesta llevada a cabo en Palma contra la turistificaci&oacute;n</a>, los ciudadanos se han echado a las calles de esta localidad para denunciar las dificultades de los residentes para acceder a una vivienda, defender el comercio local y reclamar una mejora de la calidad de vida. La manifestaci&oacute;n ha reunido a unas 2.500 personas, seg&uacute;n los organizadores -unas 1.000, seg&uacute;n la Delegaci&oacute;n del Gobierno-.<strong> </strong>
    </p><p class="article-text">
        Bajo el lema &ldquo;S&oacute;ller al l&iacute;mit&rdquo;, la marcha ha recorrido el centro hist&oacute;rico con la vivienda como una de sus principales reivindicaciones, pero tambi&eacute;n con el comercio de proximidad, la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y la p&eacute;rdida de espacios para los residentes en el centro del discurso. Los participantes han puesto de manifiesto que el acceso a un hogar se ha convertido en uno de los principales problemas derivados del actual modelo econ&oacute;mico y que ya no afecta &uacute;nicamente a los j&oacute;venes que intentan emanciparse, sino tambi&eacute;n a trabajadores y familias que encuentran cada vez m&aacute;s dificultades para permanecer en el municipio. En S&oacute;ller, los residentes acusan una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/masificacion-mallorca-no-vivir-isla_1_9247057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">masificaci&oacute;n</a> que, cada a&ntilde;o, alcanza l&iacute;mites extremos en la isla. Los veh&iacute;culos colonizan las acercas y los viandantes deben sortearlos caminando por una abarrotada calzada. 
    </p><p class="article-text">
        Convocada por el Moviment Jove de S&oacute;ller y la plataforma Menys Turisme, M&eacute;s Vida, la movilizaci&oacute;n -que ha contado con un amplio respaldo del tejido asociativo, con 80 adhesiones entre entidades sociales, culturales, ecologistas, sindicales y vecinales de Mallorca- ha arrancado a las 10.00 horas desde la plaza dels Estiradors y ha avanzado por la calle Sa Lluna, una de las arterias comerciales m&aacute;s transitadas del municipio. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b0cd863f-37f0-42ad-b9c0-3935c2f1f161_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias de las pancartas mostradas durante la protesta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias de las pancartas mostradas durante la protesta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El recorrido a lo largo de esta v&iacute;a ha convertido el propio paisaje urbano en parte del mensaje de la protesta: mientras cientos de manifestantes avanzaban, numerosos escaparates mostraban r&oacute;tulos exclusivamente en ingl&eacute;s dirigidos al visitante extranjero. En apenas unos metros pod&iacute;an leerse reclamos como &ldquo;Best specialty coffee&rdquo;, &ldquo;Local artisan cakes&rdquo;, &ldquo;Fine Majorcan wines&rdquo; o anuncios de degustaciones de jam&oacute;n ib&eacute;rico, quesos y vinos en varios idiomas, evidencia de la transformaci&oacute;n progresiva del centro hist&oacute;rico hacia un comercio cada vez m&aacute;s orientado al turista.
    </p><p class="article-text">
        Entre las pancartas pod&iacute;an leerse mensajes como &ldquo;Idealista: 6.581 &euro;/m&sup2;. Aix&ograve; &eacute;s viol&egrave;ncia&rdquo; (&ldquo;Esto es violencia&rdquo;), mientras otras resum&iacute;an el malestar con lemas como &ldquo;Qui estima Mallorca no la pot pagar&rdquo; (&ldquo;Quien quiere a Mallorca no la puede pagar&rdquo;) o &ldquo;Sense sostre, sense poble&rdquo; (&ldquo;Sin techo, sin pueblo&rdquo;), en referencia a la dificultad de acceder a una vivienda en el municipio. Los manifestantes tambi&eacute;n han exhibido carteles que reclamaban preservar una &ldquo;vida normal&rdquo; frente a la &ldquo;luxuria assassina&rdquo; (&ldquo;lujuria asesina&rdquo;).
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5a4b9530-e25a-4167-b27a-262baeea4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas observan la protesta mientras uno de los manifestantes -popularmente conocido como &#039;Madó Farta&#039;- exhibe una pancarta con el lema &#039;Salvemos Mallorca&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas observan la protesta mientras uno de los manifestantes -popularmente conocido como &#039;Madó Farta&#039;- exhibe una pancarta con el lema &#039;Salvemos Mallorca&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Lejos de presentar la protesta como un rechazo frontal al turismo, algunas de las pancartas trataban de romper esa identificaci&oacute;n. Una de las m&aacute;s llamativas enumeraba profesiones como camareros, cocineros, taxistas, recepcionistas, m&eacute;dicos, maestros, abogados, agricultores, pescadores o periodistas bajo el lema &ldquo;Tamb&eacute; som&rdquo;, reivindicando que quienes trabajan directa o indirectamente para el turismo tambi&eacute;n sufren las consecuencias del actual modelo y forman parte de la protesta.La dimensi&oacute;n internacional del fen&oacute;meno tambi&eacute;n estuvo presente. Entre los carteles escritos en ingl&eacute;s pod&iacute;a leerse &ldquo;This paradise has problems. Don't contribute&rdquo;, un mensaje dirigido expresamente a los visitantes extranjeros para pedirles que sean conscientes de los efectos de la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica sobre la vida cotidiana de los residentes.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, la manifestaci&oacute;n ha puesto el acento en la presi&oacute;n que soporta el territorio y en las consecuencias del actual modelo de crecimiento tur&iacute;stico, como han denunciado desde el GOB Mallorca: &ldquo;El territorio, destrozado. Los pueblos y barrios, turistificados. Los espacios naturales, amenazados. La movilidad, colapsada. La vivienda, inaccesible. Las familias, ahogadas. Las casas, convertidas en un negocio. La especulaci&oacute;n, desbocada. El agua, gastada. Las infraestructuras, saturadas&rdquo;. En l&iacute;nea del mensaje lanzado por los organizadores, la hist&oacute;rica entidad ecologista ha reivindicado el &ldquo;derecho a vivir en Mallorca&rdquo; y ha reclamado detener &ldquo;este modelo de crecimiento que lleva demasiado tiempo operando sin ning&uacute;n tipo de medida sobre el territorio y sobre la gente&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        La movilizaci&oacute;n ha concluido a los pies del Ayuntamiento, en la plaza de la Constituci&oacute;, donde los organizadores han le&iacute;do un manifiesto con el que han vinculado la crisis de la vivienda con el peso creciente de las segundas residencias y la inversi&oacute;n inmobiliaria y han denunciado que casi la mitad del parque residencial balear no se destina a residencia habitual. El documento defiende la necesidad de intervenir el mercado, movilizar vivienda vac&iacute;a y limitar determinadas operaciones especulativas para garantizar el acceso a la vivienda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_50p_0_x829y915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_50p_0_x829y915.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_75p_0_x829y915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_75p_0_x829y915.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_default_0_x829y915.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_default_0_x829y915.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c9dac401-e83a-43fd-bd30-4d6967b489c5_source-aspect-ratio_default_0_x829y915.jpg"
                    alt="Un manifestante muestra una caja de ensaimada con la firma de Mallorca SoldOut y el lema &quot;Mallorca sostenible, accesible y sin turistas&quot; durante la protesta de este sábado en Sóller"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un manifestante muestra una caja de ensaimada con la firma de Mallorca SoldOut y el lema &quot;Mallorca sostenible, accesible y sin turistas&quot; durante la protesta de este sábado en Sóller                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No en vano, la escalada sostenida en los &uacute;ltimos a&ntilde;os revela hasta qu&eacute; punto S&oacute;ller, en l&iacute;nea con la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/423-412-euros-piso-usado-vivienda-balear-rompe-records-abre-brecha-insalvable-residente_1_12955139.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tendencia general de Balears</a>, se ha convertido en un mercado fuertemente tensionado marcado por una elevada presi&oacute;n de la demanda -especialmente vinculada al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/40-viviendas-turisticas-mallorca-anuncian-plataformas-opera-forma-ilegal_1_12561985.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">negocio tur&iacute;stico </a>y a los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compradores internacionales</a>-: el resultado es un encarecimiento que no solo <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-bares-mallorca-ahuyentan-turistas-ahora-piden-zumo-toman-cinco_1_12483780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">eleva el coste de vida</a>, sino que consolida un acceso cada vez m&aacute;s restrictivo a la vivienda para la poblaci&oacute;n local.
    </p><p class="article-text">
        La paradoja de S&oacute;ller queda reflejada en sus propios datos de vivienda: el municipio cuenta con 54 solares urbanos sin edificar, que suman unos 80.800 metros cuadrados de suelo disponible, adem&aacute;s de 1.119 viviendas vac&iacute;as, seg&uacute;n el an&aacute;lisis realizado por el ge&oacute;grafo 'solleric' Antoni Marc&uacute;s a partir de datos del INE. Asimismo, los datos del Catastro de 2025 apuntan a una fuerte concentraci&oacute;n de la propiedad en el municipio: en S&oacute;ller hay 4.892 propietarios que acumulan 6.432 inmuebles, mientras que el 38,8% de las viviendas est&aacute; en manos de propietarios con dos o m&aacute;s inmuebles, frente al 43,7% en el conjunto de Balears y el 36,9% en Espa&ntilde;a. A ello se suma el peso de la propiedad extranjera: 1.276 inmuebles de uso residencial, el 19,08% del total, son de propietarios for&aacute;neos, pr&aacute;cticamente uno de cada cinco y una proporci&oacute;n 3,5 veces superior a la media espa&ntilde;ola.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/060f0e82-f6fc-478a-bd2d-9f46785c2dca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carteles que rezan: &quot;Somos un pueblo, no una inversión&quot; y &quot;Turismo sí, pero no así&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carteles que rezan: &quot;Somos un pueblo, no una inversión&quot; y &quot;Turismo sí, pero no así&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El manifiesto ha dibujado un retrato de las consecuencias que, seg&uacute;n los organizadores, est&aacute; provocando el actual modelo tur&iacute;stico: estudiantes que llegan tarde a clase por la saturaci&oacute;n del transporte y las carreteras, trabajadores incapaces de emanciparse con un salario convencional, familias que viven con incertidumbre ante cada renovaci&oacute;n del alquiler y comercios tradicionales sustituidos por negocios orientados exclusivamente al consumo tur&iacute;stico. Tambi&eacute;n han lamentado que numerosos residentes hayan dejado de sentir como propios espacios emblem&aacute;ticos como el Port o la plaza, mientras la lengua y la cultura quedan relegadas a un papel &ldquo;decorativo&rdquo;. Asimismo, alertaron de la presi&oacute;n que soporta la costa de S&oacute;ller por el aumento de embarcaciones durante el verano y de la fragilidad ambiental de la Serra de Tramuntana. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No har&aacute;n retroceder un movimiento ciudadano y pac&iacute;fico&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El texto tambi&eacute;n ha enlazado la convocatoria de S&oacute;ller con la gran manifestaci&oacute;n del pasado 26 de julio en Palma, a la que, de acuerdo a las cifras de los organizadores, asistieron m&aacute;s de 70.000 personas. Los organizadores han denunciado la &ldquo;criminalizaci&oacute;n&rdquo; del movimiento contra la turistificaci&oacute;n, han condenado la actuaci&oacute;n policial durante aquella protesta y han asegurado que esos hechos no frenar&aacute;n las movilizaciones. &ldquo;Que quede bien claro que no har&aacute;n retroceder un movimiento ciudadano y pac&iacute;fico&rdquo;, han aseverado.
    </p><p class="article-text">
        Los portavoces han reclamado a las administraciones que garanticen el derecho constitucional a una vivienda digna, recordando el art&iacute;culo 47 de la Constituci&oacute;n, que obliga a los poderes p&uacute;blicos a promover las condiciones necesarias para hacerlo efectivo y a impedir la especulaci&oacute;n. &ldquo;Exigimos a todas las instituciones que escuchen nuestras reivindicaciones y asuman sus obligaciones constitucionales&rdquo;, han se&ntilde;alado. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d199802-9fbf-4782-90ca-cace4380ee32_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestantes portan la pancarta principal de la protesta, con el lema &quot;Sóller al límit&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestantes portan la pancarta principal de la protesta, con el lema &quot;Sóller al límit&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El manifiesto ha concluido con un llamamiento a mantener la movilizaci&oacute;n en todas las islas para defender &ldquo;el derecho a una vida digna&rdquo; y con un mensaje dirigido a las instituciones y a la ciudadan&iacute;a: &ldquo;Ninguna econom&iacute;a puede considerarse un &eacute;xito si obliga a su propia gente a abandonar su casa&rdquo;. La lectura termin&oacute; entre aplausos con una proclama que resumi&oacute; el esp&iacute;ritu de la convocatoria: &ldquo;Quien ama esta tierra no la vende, la defiende. Quien ama S&oacute;ller no lo explota. Quien ama Mallorca no la destruye&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La convocatoria llegaba precedida de semanas de tensi&oacute;n y debate en el municipio. El paso de la marcha por el carrer de Sa Lluna hab&iacute;a despertado las reticencias de parte del comercio local, preocupado por el impacto que pudiera tener la protesta en plena campa&ntilde;a de verano. Los organizadores decidieron mantener tanto el itinerario como el horario inicialmente previstos, argumentando que precisamente ese eje comercial simboliza los efectos que, a su juicio, la turistificaci&oacute;n est&aacute; provocando sobre el tejido econ&oacute;mico tradicional de S&oacute;ller e insistiendo en que el objetivo no es perjudicar a los establecimientos, sino visibilizar que muchos comercios hist&oacute;ricos est&aacute;n desapareciendo como consecuencia del incremento del precio de los alquileres comerciales y de un modelo orientado cada vez m&aacute;s al consumo tur&iacute;stico.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e0651cbe-9468-4369-9f71-29799ea628e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Madó Farta&#039;, figura convertida en los últimos meses en símbolo contra la turistificación, con una pancarta que reza: &quot;Esto es solo el principio. No aflojéis&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Madó Farta&#039;, figura convertida en los últimos meses en símbolo contra la turistificación, con una pancarta que reza: &quot;Esto es solo el principio. No aflojéis&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En declaraciones a elDiario.es, Bartomeu Mir&oacute;, miembro de SOS S&oacute;ller, ha recriminado la &ldquo;responsabilidad pol&iacute;tica&rdquo; en el cierre de los bares de la plaza Constituci&oacute; durante la protesta, lamentando que esta decisi&oacute;n ha generado un perjuicio econ&oacute;mico a los negocios y aseverando que la protesta se habr&iacute;a desarrollado igualmente con normalidad. Para Mir&oacute;, el principal problema que afronta S&oacute;ller va mucho m&aacute;s all&aacute; del colapso circulatorio o de la saturaci&oacute;n de las carreteras: &ldquo;El problema real es c&oacute;mo la gente va dejando de vivir en S&oacute;ller&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El integrante del movimiento nacido en 2024 para denunciar las dificultades que padecen los vecinos para llegar al pueblo en el que residen como consecuencia de los colapsos de tr&aacute;fico y el auge de los coches de alquiler ha crticado que el precio de la vivienda se ha vuelto inasumible incluso para quienes trabajan en el municipio, tanto en el sector tur&iacute;stico como en otros &aacute;mbitos. &ldquo;La gente que trabaja en S&oacute;ller no se puede permitir vivir en S&oacute;ller&rdquo;, ha se&ntilde;alado, alertando de que se est&aacute;n generando &ldquo;guetos de gente que viene a trabajar pero no puede vivir aqu&iacute;&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c50d530-d2b1-4516-b8e7-ca8c5ed8f98e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Quiero un variado, no un &#039;brunch&#039;&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Quiero un variado, no un &#039;brunch&#039;&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Hasta los a&ntilde;os noventa, llegar a esta localidad de 14.000 habitantes implicaba atravesar las 70 curvas de la sinuosa carretera que cruza la Serra d'Alf&agrave;bia. Una v&iacute;a que en 1847 puso fin al hist&oacute;rico aislamiento de la localidad, cuyas comunicaciones eran m&aacute;s f&aacute;ciles con el sur de Francia y con la Pen&iacute;nsula. Con el resto de la isla, &uacute;nicamente pod&iacute;a conectarse por mar o cruzando toda la Serra de Tramuntana a lomos de una mula. La construcci&oacute;n del t&uacute;nel de S&oacute;ller a finales del siglo XX supuso un antes y un despu&eacute;s para esta localidad resguardada entre monta&ntilde;as. Objeto de continuas pol&eacute;micas -entre ellas, un <a href="https://www.eldiario.es/politica/soborno-millonario-repartido-cuentas-pp-origen-obra-polemica-ultimos-30-anos-baleares_1_7236054.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">soborno millonario</a> que cav&oacute; la tumba del expresidente balear Gabriel Ca&ntilde;ellas (AP/PP)-, la infraestructura, de tres kil&oacute;metros de longitud, mejor&oacute; con creces las conexiones con este municipio e, irremisiblemente, el lugar se abri&oacute; en canal al turismo.
    </p><p class="article-text">
        Desde hace varios a&ntilde;os, los extranjeros se han lanzado a la compra masiva de viviendas en S&oacute;ller y en otros pueblos de la Serra de Tramuntana, provocando, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/idilico-pueblo-mallorca-lleno-casas-vacias-extranjeros-ricos-siento-aborigen_1_9852104.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como en tantos enclaves de Mallorca</a>, un incremento desbocado de los precios de la vivienda y que la poblaci&oacute;n local con menor poder adquisitivo no pueda hacer frente a los elevados costes. Hoy, el precio de una casa en S&oacute;ller puede llegar a costar m&aacute;s de cuatro millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        La manifestaci&oacute;n de este s&aacute;bado supone un nuevo paso dentro del calendario de movilizaciones impulsado este verano tras la gran protesta celebrada en Palma a finales de julio. Con ella, los colectivos pretenden mantener la presi&oacute;n social para reclamar cambios en las pol&iacute;ticas de vivienda, turismo y ordenaci&oacute;n territorial tanto al Govern como al Consell de Mallorca y a los ayuntamientos m&aacute;s afectados por la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica. La marcha ha dejado, asimismo, espacio para las expresiones culturales. En un cajero autom&aacute;tico de la calle Sa Lluna aparec&iacute;a pegado un poema firmado con el nombre de Miquel M. Pou dedicado a la naturaleza y a la cr&iacute;tica de un modelo centrado &uacute;nicamente en el beneficio econ&oacute;mico. Sus versos invitaban a no olvidar &ldquo;de qu&eacute; est&aacute;n hechas nuestras batallas&rdquo; ni que &ldquo;existen otros mundos con solo bajar la mirada&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cientos-personas-toman-soller-epicentro-turistificacion-mallorca-pueblo-inversion_1_13435637.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 08 Aug 2026 10:37:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8017242d-e9eb-494b-883d-9e2fecf4f952_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148978.jpg" length="10708058" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8017242d-e9eb-494b-883d-9e2fecf4f952_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148978.jpg" type="image/jpeg" fileSize="10708058" width="5875" height="3305"/>
      <media:title><![CDATA[Cientos de personas toman Sóller, epicentro de la turistificación en Mallorca: "Somos un pueblo, no una inversión"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8017242d-e9eb-494b-883d-9e2fecf4f952_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148978.jpg" width="5875" height="3305"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Turismo,Turistas,Vivienda,Pisos turísticos,Viviendas vacacionales,Protestas,Protestas sociales,Protestas ciudadanas,Manifestaciones,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els 'beach clubs' aniquilen els xiringuitos tradicionals d’Eivissa: “Abans podies seure i recolzar els peus damunt l’arena”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-beach-clubs-aniquilen-els-xiringuitos-tradicionals-d-eivissa-abans-podies-seure-i-recolzar-els-peus-damunt-l-arena_1_13432983.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652" alt="Els &#039;beach clubs&#039; aniquilen els xiringuitos tradicionals d’Eivissa: “Abans podies seure i recolzar els peus damunt l’arena”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cala Gració, en el municipi de Sant Antoni, canvia un altre xiringuito per a famílies treballadores per un negoci orientat al turisme d'alt poder adquisitiu
</p><p class="subtitle">Eivissa, el laboratori del luxe que exporta el seu model a Dubai: “La illa ja no ven només una destinació, sinó una marca global”
</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;arribada a Cala Graci&oacute; ofereix una vista panor&agrave;mica de la platja, amb una extensa &agrave;rea d&rsquo;arena ara ocupada per llits balinesos que han substitu&iuml;t les tradicionals hamaques. &ldquo;Abans an&agrave;vem al xiringuito amb la meva fam&iacute;lia a menjar peix, que era dels m&eacute;s barats i bons de l&rsquo;illa&rdquo;, explica Laura Prats, de 28 anys i natural de Sant Antoni. Ara continuen anant gaireb&eacute; cada dia a la cala, per&ograve; s&rsquo;instal&middot;len a la part rocosa, al costat de les tradicionals casetes de pescadors, des d&rsquo;on es banyen sense consumir. El motiu: l&rsquo;antic xiringuito ha donat pas a un negoci orientat al turisme d&rsquo;alt poder adquisitiu i consumir-hi ha deixat d&rsquo;estar a l&rsquo;abast de molts residents.
    </p><p class="article-text">
        Cala Graci&oacute; i Cala Gracioneta estan connectades per mar i tamb&eacute; per un petit cam&iacute; de terra que serpenteja per la part superior del penya-segat que les separa. En l&rsquo;imaginari col&middot;lectiu eivissenc existeix una pr&agrave;ctica no escrita, per&ograve; &agrave;mpliament compartida: travessar nedant des de la primera fins a la segona, m&eacute;s petita, rec&ograve;ndita i d&rsquo;aig&uuml;es encara m&eacute;s turqueses i cristal&middot;lines. Des de fa temps, per&ograve;, la germana petita d&rsquo;aquestes dues cales ha deixat de ser un lloc per seure a menjar o prendre alguna cosa si un no est&agrave; disposat a assumir els preus del restaurant.
    </p><p class="article-text">
        Grupo Mambo va adquirir l&rsquo;antic xiringuito fa m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada i avui ofereix una carta de c&ograve;ctels i gastronomia orientada a un client molt diferent. El negoci es ven a la seva p&agrave;gina web com &ldquo;el restaurant de platja ideal per a aquells que pensen que els estius sense xiringuito s&oacute;n menys estiu&rdquo; i tamb&eacute; com un enclavament per celebrar bodes davant la mar, esdeveniments corporatius o celebracions privades. Ara, l&rsquo;ocupaci&oacute; del litoral per part del grup empresarial s&rsquo;est&eacute;n tamb&eacute; a la cala ve&iuml;na, fins fa poc un dels refugis habituals per a moltes fam&iacute;lies residents.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cala, vista des de la zona rocosa del litoral sud-oest de l&#039;illa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cala, vista des de la zona rocosa del litoral sud-oest de l&#039;illa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Abans busc&agrave;vem crancs&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Quan &eacute;rem petits, els meus amics i jo cerc&agrave;vem crancs, jug&agrave;vem a futbol i ens refugi&agrave;vem sota l&rsquo;ombra dels arbres&rdquo;, recorda Laura. Tamb&eacute; rememora com, quan anaven a dinar a l&rsquo;antic xiringuito, el propietari s&rsquo;acostava taula per taula per explicar-los quin peix havia comprat aquell mat&iacute; al mercat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan érem petits, els meus amics i jo buscàvem crancs, jugàvem al futbol i ens refugiàvem sota l&#039;ombra dels arbres</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Laura Prats</span>
                                        <span>—</span> Oriünda de Sant Antoni
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Gabriel Pizzuto, de 29 anys i tamb&eacute; d&rsquo;Eivissa, conserva records semblants. Durant la Prim&agrave;ria anava amb l&rsquo;escola d&rsquo;excursi&oacute; a Cala Gracioneta i, ja d&rsquo;adolescent, hi tornava moltes vegades amb els seus amics. Aquest privilegi per als residents va desapar&egrave;ixer la temporada passada amb el canvi de model del negoci i avui queda reservat, en gran mesura, a aquells que es poden permetre consumir-hi.
    </p><p class="article-text">
        Els preus reflecteixen aquest gir. Les postres arriben als 20 euros, una raci&oacute; de calamars a l&rsquo;andalusa costa 30 i un coco importat de pa&iuml;sos pr&ograve;xims al tr&ograve;pic, 16. Segons les darreres dades disponibles de l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria, corresponents a 2023, la renda bruta mitjana dels residents de Sant Antoni va ser de 32.668 euros. Despr&eacute;s d&rsquo;impostos i cotitzacions, cada declarant disposa d&rsquo;una renda neta mitjana de 26.294 euros anuals, la m&eacute;s baixa de tota Eivissa. A l&rsquo;extrem oposat se situa Sant Joan, amb una renda neta mitjana 7.258 euros superior &mdash;al voltant d&rsquo;un 22 % m&eacute;s&mdash;. Darrere hi figuren, per aquest ordre, Santa Eul&agrave;ria, Sant Josep i Vila.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La platja i l&#039;antic xiringuito formaven part dels records dels residents"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La platja i l&#039;antic xiringuito formaven part dels records dels residents                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del turisme de masses al turisme </strong><em><strong>premium</strong></em></h2><p class="article-text">
        Fa aproximadament un lustre que els allotjaments i bona part de la restauraci&oacute; de Sant Antoni experimenten una pujada general de categoria. Fins i tot al nucli hist&ograve;ric del municipi, tradicionalment associat al turisme de masses estranger &mdash;especialment brit&agrave;nic, tot i que tamb&eacute; franc&egrave;s, alemany i neerland&egrave;s&mdash; han proliferat els hotels <em>boutique</em>. Molts d&rsquo;aquests establiments acollien fins fa pocs anys un perfil de visitant molt diferent: el que arribava a l&rsquo;illa atret per l&rsquo;oci nocturn de baix cost i que l&rsquo;Ajuntament intenta ara substituir per un altre de major poder adquisitiu. El canvi no es limita als hotels, sin&oacute; que tamb&eacute; afecta el paisatge urb&agrave;, els negocis i la manera de consumir al municipi.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fa aproximadament un lustre que els allotjaments i bona part de la restauració de Sant Antoni experimenten una pujada general de categoria. Fins i tot en el centre històric del municipi, tradicionalment associat al turisme de masses estranger -especialment britànic, encara que també francès, alemany i neerlandès- han proliferat els hotels &#039;boutique&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Les d&egrave;cades dels vuitanta i noranta van marcar l&rsquo;expansi&oacute; de la cultura LGTBIQ+ a Eivissa i van consolidar Sant Antoni com un dels grans centres de la vida nocturna de l&rsquo;illa. En aquest context van n&eacute;ixer espais com Caf&eacute; del Mar o Caf&eacute; Mambo, convertits amb el pas del temps en icones internacionals de les postes de sol i de la m&uacute;sica electr&ograve;nica. Tots dos negocis van ajudar a construir una part de l&rsquo;imaginari tur&iacute;stic d&rsquo;Eivissa que encara avui es continua venent dins i fora de l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        A pocs quil&ograve;metres, un altre dels s&iacute;mbols d&rsquo;aquella &egrave;poca tamb&eacute; travessa un moment de transformaci&oacute;. La discoteca Amnesia &mdash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnesia-discoteca-monto-filosofo-antonio-escohotado-contribuir-mafia-hippie_1_10499333.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fundada pel fil&ograve;sof Antonio Escohotado amb el nom de Taller del Olvido</a>&mdash; ha perdut part del protagonisme que va mantenir durant d&egrave;cades despr&eacute;s de l&rsquo;obertura d&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catedral-electronica-inaugurada-will-smith-ibiza-locura-colectiva-100-euros-noche_1_12346215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UNVRS</a>, el nou<em> hyperclub </em>impulsat per The Night League al mateix municipi i situat davant de l&rsquo;antiga Privilege, abans Ku.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels atractius turístics de Sant Antoni és la posta de sol, per la seva orientació"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels atractius turístics de Sant Antoni és la posta de sol, per la seva orientació                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La nova postal de Cala Graci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        El gir cap a un turisme de major capacitat econ&ograve;mica tamb&eacute; s&rsquo;aprecia a l&rsquo;entorn de Cala Graci&oacute;. El triangle hoteler situat darrere la platja ha experimentat <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/clase-media-bienvenida-ibiza-tercio-hoteles-son-cuatro-estrellas_1_13371252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un profund proc&eacute;s de renovaci&oacute; en els darrers anys</a>. El 2021 va obrir OKU Ibiza i, un any despr&eacute;s, TRS Hotel Ibiza va ampliar l&rsquo;aposta pel segment premium. A aquests s&rsquo;hi suma Cubanito Ibiza Suites, inaugurat el 2018 despr&eacute;s de la reforma integral dels antics apartaments El Coto. L&rsquo;establiment, propietat de Concept Hotel Group, recrea l&rsquo;est&egrave;tica de l&rsquo;Havana dels anys cinquanta i forma part de l&rsquo;estrat&egrave;gia del grup empresarial de convertir cadascun dels seus hotels en una experi&egrave;ncia tem&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        El circuit es completa ara amb l&rsquo;arribada de Pomelo Playa, l&rsquo;antic xiringuito de Cala Graci&oacute; adquirit per Grupo Mambo. L&rsquo;empresa ha declinat respondre les preguntes d&rsquo;elDiario.es sobre l&rsquo;operaci&oacute; i sobre el canvi de model aplicat a l&rsquo;establiment.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni sost&eacute; que el nombre d&rsquo;elements autoritzats sobre la platja no ha variat respecte d&rsquo;anys anteriors: cent llits i cinquanta para-sols. Per&ograve; els llits balinesos ocupen una superf&iacute;cie considerablement m&eacute;s gran que les antigues hamaques, reduint l&rsquo;espai disponible per a aquells que acudeixen a la platja amb el seu propi equip.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Ajuntament de Sant Antoni sosté que el nombre d&#039;elements autoritzats sobre la platja no ha variat respecte a anys anteriors: cent llits i cinquanta para-sols. No obstant això, els llits balinesos ocupen una superfície considerablement major que les antigues hamaques, reduint l&#039;espai disponible per als qui acudeixen a la platja amb el seu propi equip</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La superfície de platja ocupada pels llits balinesos de l&#039;adjudicatària"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La superfície de platja ocupada pels llits balinesos de l&#039;adjudicatària                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les dades de la Plataforma de Contractaci&oacute; del Sector P&uacute;blic mostren que l&rsquo;explotaci&oacute; dels serveis desmuntables de platja va ser adjudicada per al per&iacute;ode 2023-2026 per un pressupost base de licitaci&oacute; de 33.303,67 euros anuals, fet que eleva el valor estimat del contracte fins als 133.214,68 euros. En la concessi&oacute; anterior, corresponent al per&iacute;ode 2021-2022, l&rsquo;import ascendia a 86.584,88 euros. Durant l&rsquo;any de la pand&egrave;mia, el contracte es va adjudicar per via d&rsquo;urg&egrave;ncia per 46.517,68 euros.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;entorn de Cala Gracioneta ja havia estat objecte de controv&egrave;rsia el 2023, quan una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">macrofesta organitzada per Grupo Mambo juntament amb el col&middot;lectiu alemany Keinemusik</a> &mdash;i prevista per a unes 5.000 persones&mdash; va estendre l&rsquo;aforament del xiringuito &mdash;d&rsquo;unes 400&mdash; per tota la superf&iacute;cie d&rsquo;arena fins a l&rsquo;orla, dificultant l&rsquo;acc&eacute;s habitual a la petita cala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;entorn de Cala Gracioneta ja va ser objecte de controvèrsia en 2023, quan una macrofesta organitzada per Grupo Mambo al costat del col·lectiu alemany Keinemusik va ampliar l&#039;aforament del quiosquet -unes 400 persones- fins a ocupar tota la superfície de sorra de la cala </p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Colonitzaci&oacute; del litoral</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de Cala Graci&oacute; no &eacute;s una excepci&oacute;. Es repeteix, amb diferents matisos, al llarg de bona part del litoral eivissenc, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hamacas-340-euros-bandeja-sushi-185-precios-prohibitivos-costa-ibiza_1_12411182.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">on els preus augmenten temporada rere temporada</a> i l&rsquo;espai disponible per a l&rsquo;&uacute;s quotidi&agrave; de residents i visitants es redueix progressivament.
    </p><p class="article-text">
        Les concessions p&uacute;bliques per explotar serveis de platja han acabat, en molts casos, en mans d&rsquo;empreses amb una capacitat econ&ograve;mica dif&iacute;cil d&rsquo;igualar. El resultat &eacute;s un model de negoci orientat cada vegada m&eacute;s cap a un visitant d&rsquo;alt poder adquisitiu, mentre que per a bona part de la poblaci&oacute; local seure a menjar o prendre alguna cosa davant la mar es converteix en una opci&oacute; cada vegada menys accessible.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les concessions públiques per a explotar serveis de platja han acabat, en molts casos, en mans d&#039;empreses amb una capacitat econòmica difícil d&#039;igualar. El resultat és un model de negoci orientat cada vegada més cap a un visitant d&#039;alt poder adquisitiu </p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El cartell que indica la direcció del nou &#039;beach club&#039; de Cala Gració"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El cartell que indica la direcció del nou &#039;beach club&#039; de Cala Gració                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;estiu passat, ve&iuml;ns del litoral de Sant Josep denunciaven precisament aquesta sensaci&oacute; de p&egrave;rdua de l&rsquo;espai p&uacute;blic. Residents d&rsquo;enclavaments com Cala Espart o Cala Mol&iacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">criticaven l&rsquo;ocupaci&oacute; creixent de les platges per part de vil&middot;les de luxe properes i de </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>beach clubs</em></a> que, segons asseguraven, havien transformat completament l&rsquo;&uacute;s tradicional d&rsquo;aquests espais.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La platja &eacute;s un espai p&uacute;blic&rdquo;, van traslladar aleshores als treballadors de diverses d&rsquo;aquestes mansions, denunciant pr&agrave;ctiques que, al seu parer, restringien l&rsquo;acc&eacute;s al litoral. La normativa estableix que qualsevol activitat comercial de lloguer d&rsquo;hamaques o para-sols requereix una concessi&oacute; administrativa. Quan la platja t&eacute; car&agrave;cter urb&agrave;, la compet&egrave;ncia correspon a l&rsquo;ajuntament; quan forma part del domini p&uacute;blic maritimoterrestre, dep&egrave;n del Govern balear, a trav&eacute;s de la Direcci&oacute; General de Costes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;estiu passat, veïns del litoral de Sant Josep denunciaven la pèrdua de l&#039;espai públic. Residents d&#039;enclavaments com a Cala Espart o Cala Molí criticaven l&#039;ocupació creixent de les platges per part de viles de luxe pròximes i de &#039;beach clubs&#039; que havien transformat per complet l&#039;ús tradicional d&#039;aquests espais </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        al com va comprovar elDiario.es l&rsquo;estiu passat durant l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;un altre reportatge, els preus regulats en moltes concessions no sempre es respecten. Alguns establiments condicionen l&rsquo;acc&eacute;s a hamaques i para-sols a un consum m&iacute;nim, una pr&agrave;ctica que, tot i permetre mantenir formalment el preu fixat per a cada element &mdash;deu euros per hamaca i deu per para-sol&mdash;, acaba elevant considerablement el cost real per als usuaris.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A mi m&rsquo;agradava el xiringuito perqu&egrave; podies seure i recolzar els peus damunt l&rsquo;arena&rdquo;, explica Laura, que rutin&agrave;riament encara s&rsquo;encamina cap a la platja on va passar la seva inf&agrave;ncia, sense poder gaudir-ne ja de la mateixa manera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-beach-clubs-aniquilen-els-xiringuitos-tradicionals-d-eivissa-abans-podies-seure-i-recolzar-els-peus-damunt-l-arena_1_13432983.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Aug 2026 04:31:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" length="1347173" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1347173" width="4715" height="2652"/>
      <media:title><![CDATA[Els 'beach clubs' aniquilen els xiringuitos tradicionals d’Eivissa: “Abans podies seure i recolzar els peus damunt l’arena”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Privatizaciones,Espacios públicos,Playas,Costas,Hoteles,Restaurantes,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los ‘beach clubs’ aniquilan los chiringuitos tradicionales de Ibiza: "Antes podías sentarte y apoyar los pies sobre la arena"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-clubs-aniquilan-chiringuitos-tradicionales-ibiza-podias-sentarte-apoyar-pies-arena_1_13432543.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652" alt="Los ‘beach clubs’ aniquilan los chiringuitos tradicionales de Ibiza: &quot;Antes podías sentarte y apoyar los pies sobre la arena&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cala Gració, en el municipio de Sant Antoni, cambia otro chiringuito para familias trabajadoras por un negocio orientado al turismo de alto poder adquisitivo</p><p class="subtitle">Ibiza, el laboratorio del lujo que exporta su modelo a Dubái: “La isla ya no vende solo un destino, sino una marca global”
</p></div><p class="article-text">
        La llegada a Cala Graci&oacute; ofrece una vista panor&aacute;mica de la playa, con una extensa &aacute;rea de arena ahora ocupada por camas balinesas que han sustituido a las tradicionales hamacas. &ldquo;Antes &iacute;bamos al chiringuito con mi familia a comer pescado, que era de los m&aacute;s baratos y buenos de la isla&rdquo;, explica Laura Prats, de 28 a&ntilde;os y oriunda de Sant Antoni. Ahora, siguen yendo casi cada d&iacute;a a la cala, pero se instalan en la parte rocosa, junto a las tradicionales casetas de pescadores, desde donde se ba&ntilde;an sin consumir. &iquest;El motivo? El antiguo chiringuito ha dado paso a un negocio orientado al turismo de alto poder adquisitivo y consumir all&iacute; ha dejado de estar al alcance de muchos residentes.
    </p><p class="article-text">
        Cala Graci&oacute; y Cala Gracioneta est&aacute;n conectadas por mar y tambi&eacute;n por un peque&ntilde;o camino de tierra que serpentea por la parte superior del acantilado que las separa. En el imaginario colectivo ibicenco existe una pr&aacute;ctica no escrita, pero ampliamente compartida: cruzar a nado desde la primera hasta la segunda, m&aacute;s peque&ntilde;a, rec&oacute;ndita y de aguas todav&iacute;a m&aacute;s turquesas y cristalinas. Desde hace tiempo, sin embargo, la hermana peque&ntilde;a de estas dos calas ha dejado de ser un lugar para sentarse a comer o tomar algo si uno no est&aacute; dispuesto a asumir los precios del restaurante.
    </p><p class="article-text">
        Grupo Mambo adquiri&oacute; el antiguo chiringuito hace m&aacute;s de una d&eacute;cada y hoy ofrece una carta de c&oacute;cteles y gastronom&iacute;a orientada a un cliente muy distinto. El negocio se vende en su p&aacute;gina web como &ldquo;el restaurante de playa ideal para quienes piensan que los veranos sin chiringuito son menos verano&rdquo; y tambi&eacute;n como un enclave para celebrar bodas frente al mar, eventos corporativos o celebraciones privadas. Ahora, la ocupaci&oacute;n del litoral por parte del grupo empresarial se extiende tambi&eacute;n a la cala vecina, hasta hace poco uno de los refugios habituales para muchas familias residentes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cala, vista desde la zona rocosa del litoral suroeste de la isla"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cala, vista desde la zona rocosa del litoral suroeste de la isla                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Antes busc&aacute;bamos cangrejos&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando &eacute;ramos peque&ntilde;os, mis amigos y yo busc&aacute;bamos cangrejos, jug&aacute;bamos al f&uacute;tbol y nos refugi&aacute;bamos bajo la sombra de los &aacute;rboles&rdquo;, recuerda Laura. Tambi&eacute;n rememora c&oacute;mo, cuando iban a comer al antiguo chiringuito, el propietario se acercaba mesa por mesa para explicarles qu&eacute; pescado hab&iacute;a comprado aquella ma&ntilde;ana en el mercado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando éramos pequeños, mis amigos y yo buscábamos cangrejos, jugábamos al fútbol y nos refugiábamos bajo la sombra de los árboles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Laura Prats</span>
                                        <span>—</span> Oriunda de Sant Antoni
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Gabriel Pizzuto, de 29 a&ntilde;os y tambi&eacute;n de Eivissa, conserva recuerdos parecidos. Durante la Primaria acud&iacute;a con el colegio de excursi&oacute;n a Cala Gracioneta y, ya de adolescente, volv&iacute;a muchas veces con sus amigos. Este privilegio para los residentes desapareci&oacute; la temporada pasada con el cambio de modelo del negocio y hoy queda reservado, en gran medida, a quienes pueden permitirse consumir all&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Los precios reflejan ese viraje. Los postres alcanzan los 20 euros, una raci&oacute;n de calamares a la andaluza cuesta 30 y un coco importado de pa&iacute;ses pr&oacute;ximos al tr&oacute;pico, 16. Seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos disponibles de la Agencia Tributaria, correspondientes a 2023, la renta bruta media de los residentes de Sant Antoni fue de 32.668 euros. Tras impuestos y cotizaciones, cada declarante dispone de una renta neta media de 26.294 euros anuales, la m&aacute;s baja de toda Eivissa. En el extremo opuesto se sit&uacute;a Sant Joan, con una renta neta media 7.258 euros superior &ndash;alrededor de un 22 % m&aacute;s&ndash;. Por detr&aacute;s figuran, por este orden, Santa Eul&agrave;ria, Sant Josep y Vila. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La playa y el antiguo chiringuito formaban parte de los recuerdos de los residentes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La playa y el antiguo chiringuito formaban parte de los recuerdos de los residentes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del turismo de masas al turismo </strong><em><strong>premium</strong></em></h2><p class="article-text">
        Hace aproximadamente un lustro que los alojamientos y buena parte de la restauraci&oacute;n de Sant Antoni experimentan una subida general de categor&iacute;a. Incluso en el casco hist&oacute;rico del municipio, tradicionalmente asociado al turismo de masas extranjero &ndash;especialmente brit&aacute;nico, aunque tambi&eacute;n franc&eacute;s, alem&aacute;n y neerland&eacute;s&ndash; han proliferado los hoteles <em>boutique</em>. Muchos de esos establecimientos acog&iacute;an hasta hace pocos a&ntilde;os a un perfil de visitante muy distinto: el que llegaba a la isla atra&iacute;do por el ocio nocturno de bajo coste y que el Ayuntamiento intenta ahora sustituir por otro de mayor poder adquisitivo. El cambio no se limita a los hoteles, sino que tambi&eacute;n afecta al paisaje urbano, a los negocios y a la forma de consumir en el municipio.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hace aproximadamente un lustro que los alojamientos y buena parte de la restauración de Sant Antoni experimentan una subida general de categoría. Incluso en el casco histórico del municipio, tradicionalmente asociado al turismo de masas extranjero -especialmente británico, aunque también francés, alemán y neerlandés- han proliferado los hoteles &#039;boutique&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Las d&eacute;cadas de los ochenta y noventa marcaron la expansi&oacute;n de la cultura LGTBIQ+ en Eivissa y consolidaron Sant Antoni como uno de los grandes centros de la vida nocturna de la isla. En ese contexto nacieron espacios como Caf&eacute; del Mar o Caf&eacute; Mambo, convertidos con el paso del tiempo en iconos internacionales de las puestas de sol y de la m&uacute;sica electr&oacute;nica. Ambos negocios ayudaron a construir una parte del imaginario tur&iacute;stico de Ibiza que todav&iacute;a sigue vendi&eacute;ndose dentro y fuera de la isla.
    </p><p class="article-text">
        A pocos kil&oacute;metros, otro de los s&iacute;mbolos de aquella &eacute;poca tambi&eacute;n atraviesa un momento de transformaci&oacute;n. La discoteca Amnesia &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnesia-discoteca-monto-filosofo-antonio-escohotado-contribuir-mafia-hippie_1_10499333.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fundada por el fil&oacute;sofo Antonio Escohotado bajo el nombre de Taller del Olvido</a>&ndash; ha perdido parte del protagonismo que mantuvo durante d&eacute;cadas tras la apertura de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catedral-electronica-inaugurada-will-smith-ibiza-locura-colectiva-100-euros-noche_1_12346215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UNVRS</a>, el nuevo <em>hyperclub </em>impulsado por The Night League en el mismo municipio y situado frente a la antigua Privilege, antes Ku.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los atractivos turísticos de Sant Antoni es la puesta de sol, por su orientación"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los atractivos turísticos de Sant Antoni es la puesta de sol, por su orientación                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La nueva postal de Cala Graci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        El viraje hacia un turismo de mayor capacidad econ&oacute;mica tambi&eacute;n se aprecia en el entorno de Cala Graci&oacute;. El tri&aacute;ngulo hotelero situado detr&aacute;s de la playa ha experimentado <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/clase-media-bienvenida-ibiza-tercio-hoteles-son-cuatro-estrellas_1_13371252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un profundo proceso de renovaci&oacute;n en los &uacute;ltimos a&ntilde;os</a>. En 2021, abri&oacute; OKU Ibiza y, un a&ntilde;o despu&eacute;s, TRS Hotel Ibiza ampli&oacute; la apuesta por el segmento <em>premium</em>. A ellos se suma Cubanito Ibiza Suites, inaugurado en 2018 tras la reforma integral de los antiguos apartamentos El Coto. El establecimiento, propiedad de Concept Hotel Group, recrea la est&eacute;tica de la Habana de los a&ntilde;os cincuenta y forma parte de la estrategia del grupo empresarial de convertir cada uno de sus hoteles en una experiencia tem&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        El circuito se completa ahora con la llegada de Pomelo Playa, el antiguo chiringuito de Cala Graci&oacute; adquirido por Grupo Mambo. La empresa ha declinado responder a las preguntas de elDiario.es sobre la operaci&oacute;n y sobre el cambio de modelo aplicado al establecimiento. 
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Sant Antoni sostiene que el n&uacute;mero de elementos autorizados sobre la playa no ha variado respecto a a&ntilde;os anteriores: cien camas y cincuenta parasoles. Sin embargo, las camas balinesas ocupan una superficie considerablemente mayor que las antiguas hamacas, reduciendo el espacio disponible para quienes acuden a la playa con su propio equipo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ayuntamiento de Sant Antoni sostiene que el número de elementos autorizados sobre la playa no ha variado respecto a años anteriores: cien camas y cincuenta parasoles. Sin embargo, las camas balinesas ocupan una superficie considerablemente mayor que las antiguas hamacas, reduciendo el espacio disponible para quienes acuden a la playa con su propio equipo</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La superfície de playa ocupada por las camas balinesas de la adjuticataria"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La superfície de playa ocupada por las camas balinesas de la adjuticataria                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los datos de la Plataforma de Contrataci&oacute;n del Sector P&uacute;blico muestran que la explotaci&oacute;n de los servicios desmontables de playa fue adjudicada para el periodo 2023-2026 por un presupuesto base de licitaci&oacute;n de 33.303,67 euros anuales, lo que eleva el valor estimado del contrato hasta 133.214,68 euros. En la concesi&oacute;n anterior, correspondiente al periodo 2021-2022, el importe ascend&iacute;a a 86.584,88 euros. Durante el a&ntilde;o de la pandemia, el contrato se adjudic&oacute; por v&iacute;a de urgencia por 46.517,68 euros.
    </p><p class="article-text">
        El entorno de Cala Gracioneta ya hab&iacute;a sido objeto de controversia en 2023, cuando una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">macrofiesta organizada por Grupo Mambo junto al colectivo alem&aacute;n Keinemusik</a> &ndash;y prevista para unas 5.000 personas&ndash; extendi&oacute; el aforo del chiringuito &ndash;de unas 400&ndash; por toda la superficie de arena hasta la orilla, dificultando el acceso habitual a la peque&ntilde;a cala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El entorno de Cala Gracioneta ya fue objeto de controversia en 2023, cuando una macrofiesta organizada por Grupo Mambo junto al colectivo alemán Keinemusik amplió el aforo del chiringuito -unas 400 personas- hasta ocupar toda la superficie de arena de la cala</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Colonizaci&oacute;n del litoral</strong></h2><p class="article-text">
        La historia de Cala Graci&oacute; no es una excepci&oacute;n. Se repite, con distintos matices, a lo largo de buena parte del litoral ibicenco, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hamacas-340-euros-bandeja-sushi-185-precios-prohibitivos-costa-ibiza_1_12411182.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">donde los precios aumentan temporada tras temporada</a> y el espacio disponible para el uso cotidiano de residentes y visitantes se reduce progresivamente.
    </p><p class="article-text">
        Las concesiones p&uacute;blicas para explotar servicios de playa han terminado, en muchos casos, en manos de empresas con una capacidad econ&oacute;mica dif&iacute;cil de igualar. El resultado es un modelo de negocio orientado cada vez m&aacute;s hacia un visitante de alto poder adquisitivo, mientras que para buena parte de la poblaci&oacute;n local sentarse a comer o tomar algo frente al mar se convierte en una opci&oacute;n cada vez menos accesible.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las concesiones públicas para explotar servicios de playa han terminado, en muchos casos, en manos de empresas con una capacidad económica difícil de igualar. El resultado es un modelo de negocio orientado cada vez más hacia un visitante de alto poder adquisitivo</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El cartel que indica la dirección del nuevo &#039;beach club&#039; de Cala Gració"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El cartel que indica la dirección del nuevo &#039;beach club&#039; de Cala Gració                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El verano pasado, vecinos del litoral de Sant Josep denunciaban precisamente esa sensaci&oacute;n de p&eacute;rdida del espacio p&uacute;blico. Residentes de enclaves como Cala Espart o Cala Mol&iacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">criticaban la ocupaci&oacute;n creciente de las playas por parte de villas de lujo cercanas y de </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>beach clubs</em></a> que, seg&uacute;n aseguraban, hab&iacute;an transformado por completo el uso tradicional de estos espacios.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La playa es un espacio p&uacute;blico&rdquo;, trasladaron entonces a los trabajadores de varias de estas mansiones, denunciando pr&aacute;cticas que, a su juicio, restring&iacute;an el acceso al litoral. La normativa establece que cualquier actividad comercial de alquiler de hamacas o sombrillas requiere de una concesi&oacute;n administrativa. Cuando la playa tiene car&aacute;cter urbano, la competencia corresponde al ayuntamiento; cuando forma parte del dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo-terrestre, depende del Govern balear, a trav&eacute;s de la Direcci&oacute;n General de Costas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El verano pasado, vecinos del litoral de Sant Josep denunciaban la pérdida del espacio público. Residentes de enclaves como Cala Espart o Cala Molí criticaban la ocupación creciente de las playas por parte de villas de lujo cercanas y de &#039;beach clubs&#039; que habían transformado por completo el uso tradicional de estos espacios
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Sin embargo, como comprob&oacute; elDiario.es el verano pasado durante la elaboraci&oacute;n de otro reportaje, los precios regulados en muchas concesiones no siempre se respetan. Algunos establecimientos condicionan el acceso a hamacas y sombrillas a un consumo m&iacute;nimo, una pr&aacute;ctica que, aunque permite mantener formalmente el precio fijado para cada elemento &ndash;diez euros por hamaca y diez por sombrilla&ndash;, termina elevando considerablemente el coste real para los usuarios. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A m&iacute; me gustaba el chiringuito porque pod&iacute;as sentarte y apoyar los pies sobre la arena&rdquo;, explica Laura, que rutinariamente se encamina a&uacute;n a la playa donde pasaba su infancia, sin poder disfrutarla ya de la misma manera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-clubs-aniquilan-chiringuitos-tradicionales-ibiza-podias-sentarte-apoyar-pies-arena_1_13432543.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 06 Aug 2026 19:18:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" length="1347173" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1347173" width="4715" height="2652"/>
      <media:title><![CDATA[Los ‘beach clubs’ aniquilan los chiringuitos tradicionales de Ibiza: "Antes podías sentarte y apoyar los pies sobre la arena"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Privatizaciones,Espacios públicos,Playas,Costas,Hoteles,Restaurantes,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El movimiento contra la turistificación en Mallorca: de los márgenes al centro en menos de 10 años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/movimiento-turistificacion-mallorca-margenes-centro-10-anos_129_13428417.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/15d57a73-5d76-4ba6-af9e-912307eaf6ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y334.jpg" width="1200" height="675" alt="El movimiento contra la turistificación en Mallorca: de los márgenes al centro en menos de 10 años"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La turistificación se ha convertido en la problemática que engloba las múltiples crisis que sufren las poblaciones del sur de Europa desde la crisis financiera del 2008, y por ello la denuncia de dicho modelo se articula desde diversos ejes de luchas compartidas</p><p class="subtitle">Cultura - 'Mallorca se hunde': turismo y trauma en la cultura mallorquina actual
</p></div><p class="article-text">
        Historizar el presente, reconociendo &eacute;xitos y debilidades, no suele ser f&aacute;cil, y precisamente por ello es muy necesario. El domingo 26 julio, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">70.000 personas llenaron las calles de Palma </a>convocadas por la plataforma &lsquo;Menys Turisme, M&eacute;s Vida&rsquo; para denunciar los impactos del modelo tur&iacute;stico, en una de las manifestaciones m&aacute;s mayoritarias que se recuerdan en Mallorca y que consolida al movimiento contra la turistificaci&oacute;n como el eje central de protesta en la isla. Parece que a veces no se es consciente del &eacute;xito de dicha afirmaci&oacute;n, de la relevancia hist&oacute;rica de la articulaci&oacute;n de este movimiento social, que no s&oacute;lo es capaz de sacar gente a la calle sino de marcar la agenda pol&iacute;tica en la isla. 
    </p><p class="article-text">
        No es que la cr&iacute;tica a la turistificaci&oacute;n haya pasado de los m&aacute;rgenes al centro en poco m&aacute;s de diez a&ntilde;os, no es que hoy todo el espectro pol&iacute;tico asuma que hay que poner l&iacute;mites al turismo, es que parte de la izquierda pol&iacute;tica ha empezado a hablar de decrecimiento y el propio Partido Popular balear sali&oacute; a criticar esta propuesta d&iacute;as antes de la manifestaci&oacute;n, ejemplificando la emergente incidencia social de la misma. 
    </p><p class="article-text">
        Dicho esto, es cierto que, por ahora, la mayor&iacute;a de victorias se quedan en el &aacute;mbito de los discursos y las hegemon&iacute;as culturales, que muchas veces no se materializan en unas imprescindibles transformaciones pol&iacute;ticas y jur&iacute;dicas en unas Illes Balears donde el t&aacute;ndem PP-VOX domina la mayor&iacute;a de instituciones, y de ah&iacute; la profunda frustraci&oacute;n con el turismo que se experimenta a d&iacute;a hoy en amplias capas de la poblaci&oacute;n mallorquina. Ahora bien, es alentador ver c&oacute;mo esta frustraci&oacute;n se est&aacute; transformando en un activismo cada d&iacute;a m&aacute;s activo, m&aacute;s amplio y m&aacute;s creativo. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Por ahora, la mayoría de victorias se quedan en el ámbito de los discursos y las hegemonías culturales, que muchas veces no se materializan en unas imprescindibles transformaciones políticas y jurídicas en unas Illes Balears donde el tándem PP-VOX domina la mayoría de instituciones</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Este ciclo de lucha se inaugur&oacute; el 25 de mayo de 2024, cuando <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/ciudadanos-balears-salen-calles-acabar-negocio-vivienda-no-principio_1_12196126.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">10.000 personas salieron a la calle convocadas por la asociaci&oacute;n Banc del Temps de Sencelles </a>de forma relativamente espont&aacute;nea y con poco m&aacute;s de diez d&iacute;as de antelaci&oacute;n. La marcha se convoc&oacute; inspirada en la enorme manifestaci&oacute;n del mes anterior en las Islas Canarias, que sorprendi&oacute; por su fuerza e incidencia, llenando noticias y portadas estatales e internacionales. Las manifestaciones y protestas se encadenaron en los meses siguentes en numerosas ciudades del Estado espa&ntilde;ol, desde Barcelona y Mallorca a M&aacute;laga y C&aacute;diz, desde Valencia y Eivissa a Donosti y Granada. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3222622c-3120-42b3-bab3-5459cf1bc809_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3222622c-3120-42b3-bab3-5459cf1bc809_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3222622c-3120-42b3-bab3-5459cf1bc809_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3222622c-3120-42b3-bab3-5459cf1bc809_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3222622c-3120-42b3-bab3-5459cf1bc809_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3222622c-3120-42b3-bab3-5459cf1bc809_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3222622c-3120-42b3-bab3-5459cf1bc809_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la manifestación convocada por Banc del Temps de Sencelles en mayo de 2024"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la manifestación convocada por Banc del Temps de Sencelles en mayo de 2024                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ese verano de 2024, que sin duda podemos calificar como el verano del descontento con la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/malestar-turistificacion-elitizacion-turismo-avanzar-practica-servicio_1_10890473.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistificaci&oacute;n </a>en el Estado espa&ntilde;ol, fue un punto de inflexi&oacute;n, el momento en que la cr&iacute;tica al modelo tur&iacute;stico pas&oacute; de ser un fen&oacute;meno localizado en ciertas ciudades y regiones a entrar con fuerza inusitada en el debate p&uacute;blico. Esta es una transformaci&oacute;n de gran calado, dado que el turismo no es &uacute;nicamente central a la econom&iacute;a espa&ntilde;ola desde los a&ntilde;os 60, sino que forma parte de la propia estructura socio-pol&iacute;tica y cultural del estado. El turismo es, de hecho, fundacional de la modernidad espa&ntilde;ola, y es por ello que ese cambio iniciado en el verano de 2024 es tan significativa, ya que representa un momento de quiebra en la relaci&oacute;n hist&oacute;rica con el turismo. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ese verano de 2024, que sin duda podemos calificar como el verano del descontento con la turistificación en el Estado español, fue un punto de inflexión, el momento en que la crítica al modelo turístico pasó de ser un fenómeno localizado en ciertas ciudades y regiones a entrar con fuerza inusitada en el debate público</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En Mallorca, la manifestaci&oacute;n de mayo de 2024 no era la primera que se convocaba. El movimiento de denuncia del <em>overtourism</em> (sobreturismo) viene de atr&aacute;s. En octubre de 2023, la reci&eacute;n creada &lsquo;Menys Turisme, M&eacute;s Vida&rsquo; sac&oacute; 3.000 personas a las calles para protestar contra el Foro Europeo del Turismo y la reuni&oacute;n de ministros de Turismo de la Uni&oacute;n Europea celebrada en Palma. Un n&uacute;mero similar ya se hab&iacute;a manifestado en septiembre de 2017, convocadas por el GOB, Terraferida y el colectivo palmesano &lsquo;Ciutat per a qui l&rsquo;habita, no qui la visita&rsquo; (Palma para quien la habita, no quien la visita). 
    </p><p class="article-text">
        Precisamente ese verano de 2017 la cr&iacute;tica al turismo hab&iacute;a saltado por vez primera al &aacute;mbito p&uacute;blico con las acciones directas de la organizaci&oacute;n juvenil independentista Arran, entre ellas una protesta en la terraza de un bar en el Paseo Mar&iacute;timo de Palma, que se sald&oacute; con 12 activistas detenidos. <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/local/2026/07/26/2677635/historia-protestas-ciudadanas-bengalas-del-pesquero-grandes-manifestaciones.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Como resum&iacute;a el diario &Uacute;ltima Hora este pasado 27 de julio</a>, reflexionando sobre los inicios del malestar con el turismo: &ldquo;Fue la primera gran protesta y provoc&oacute; una ola de indignaci&oacute;n. Pocos apoyos tuvo aquella acci&oacute;n&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Y podemos ir m&aacute;s atr&aacute;s, ya que el momento inici&aacute;tico de la cr&iacute;tica al sobreturismo en Mallorca se puede trazar al verano de 2014, cuando el colectivo libertario <em>Tot incl&ograve;s</em> lanz&oacute; el primer n&uacute;mero de su revista anual, donde activistas y acad&eacute;micos reflexionaban sobre los impactos del turismo en Baleares y propon&iacute;an alternativas. Como se puede observar, ya desde sus inicios el movimiento combina protesta y reflexi&oacute;n y se define por la actividad de multitud de colectivos y asociaciones de todo tipo, vecinales, culturales, sociales, etc. Con estos precedentes y much&iacute;simos m&aacute;s que no caben aqu&iacute;, la manifestaci&oacute;n de mayo de 2024 es la primera que logra movilizar m&aacute;s all&aacute; de los c&iacute;rculos activistas, dando inicio al nuevo ciclo de lucha.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Podemos ir más atrás, ya que el momento iniciático de la crítica al sobreturismo en Mallorca se puede trazar al verano de 2014, cuando el colectivo libertario &#039;Tot inclòs&#039; lanzó el primer número de su revista anual, donde activistas y académicos reflexionaban sobre los impactos del turismo en Baleares y proponían alternativas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En junio y julio de 2024 la historia se acelera. Todas las tensiones que los movimientos sociales llevaban a&ntilde;os denunciando, todo el malestar que la ciudadan&iacute;a hab&iacute;a ido acumulando por la expansi&oacute;n incesante de un modelo tur&iacute;stico profundamente injusto y desigual, estallaron. Las acciones de protesta se multiplicaron, ya fueran organizadas o espont&aacute;neas. Dos ejemplos bastan para ilustrarlo. Como respuesta a la manifestaci&oacute;n de mayo, la portavoz de Vox en el Parlament balear afirm&oacute; que &lsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-mallorquines-no-pretender-playas-julio-agosto-tranquilamente_1_11400322.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los mallorquines no podemos pretender ir en julio y agosto a la playa como hace a&ntilde;os</a>&rsquo;, haciendo patente la desposesi&oacute;n y expulsi&oacute;n que define el modelo tur&iacute;stico en la isla. Sus declaraciones causaron indignaci&oacute;n en muchos sectores y dieron cabo a la creaci&oacute;n del Mallorca Platja Tour, colectivo que desde las redes sociales convocaba a los mallorquines a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cien-personas-ocupan-playa-palma-inaccion-administraciones-frente-masificacion-turistica_1_11583468.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ocupar playas masificadas </a>en d&iacute;as concretos. 
    </p><p class="article-text">
        Su protesta m&aacute;s conocida se llev&oacute; a cabo el 16 de junio en el Cal&oacute; des Moro, cala que hab&iacute;a saltado a las televisiones estatales en 2021 por las colas de cuatro horas que llegaban a hacer los visitantes. El &eacute;xito de asistencia fue desbordante, m&aacute;s de 400 personas ocuparon durante cinco horas una de las calas m&aacute;s emblem&aacute;ticas de la isla bajo la pancarta &lsquo;#OcupemLesNostresPlatges&rsquo; (Ocupemos Nuestras Playas), en una protesta de car&aacute;cter festivo cuya imagen m&aacute;s ic&oacute;nica mostraba a un grupo de manifestantes en ba&ntilde;ador danzando <em>ball de bot </em>&ndash; una forma completamente novedosa de participar en este baile tradicional mallorqu&iacute;n, adapt&aacute;ndolo para una celebraci&oacute;n reivindicativa. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8361acfe-d4a1-4e60-9860-031741bf1a10_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8361acfe-d4a1-4e60-9860-031741bf1a10_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8361acfe-d4a1-4e60-9860-031741bf1a10_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8361acfe-d4a1-4e60-9860-031741bf1a10_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8361acfe-d4a1-4e60-9860-031741bf1a10_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8361acfe-d4a1-4e60-9860-031741bf1a10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8361acfe-d4a1-4e60-9860-031741bf1a10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunos de los manifestantes que el 11 de agosto de 2024 &#039;tomaron&#039; la Platja de Palma en protesta por la masificación turística"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunos de los manifestantes que el 11 de agosto de 2024 &#039;tomaron&#039; la Platja de Palma en protesta por la masificación turística                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De forma m&aacute;s espont&aacute;nea, el 11 de julio una veintena de vecinos de Son Maci&agrave; montaron una barricada con balas de paja para impedir las excursiones de <em>buggies</em> tur&iacute;sticos que se realizan sin permiso ni regulaci&oacute;n alguna, destrozando los paisajes y afectando la vida comunitaria de las zonas rurales de la isla. La protesta, que los activistas enmarcaron de forma expl&iacute;cita en la campa&ntilde;a &lsquo;Menys Turisme, M&eacute;s Vida&rsquo;, ten&iacute;a de nuevo un car&aacute;cter l&uacute;dico, con los vecinos comiendo mel&oacute;n y jugando a cartas, sentados encima de las balas de paja que cortaban la estrecha carretera rural. Como vemos, los activistas articulan su denuncia de la turistificaci&oacute;n mediante creativas formas de protesta pol&iacute;tico-festiva que (re)construyen los lazos comunitarios afectados por el modelo tur&iacute;stico. 
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, &lsquo;Menys Turisme, M&eacute;s Vida&rsquo; llam&oacute; a nueva manifestaci&oacute;n en Palma para el 21 de julio, organizada esta vez con m&aacute;s tiempo y planificaci&oacute;n. La asistencia super&oacute; las expectativas m&aacute;s optimistas: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-toman-calles-palma-turismo-masivo-modelo-lleva-colapso_1_11539057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">50.000 personas salieron a la calle </a>bajo el lema &lsquo;Canviem el Rumb. Posem L&iacute;mits al turisme&rsquo; (Cambiemos el Rumbo. Pongamos l&iacute;mites al turismo). Este &eacute;xito desbordante demostr&oacute; que la manifestaci&oacute;n de mayo no era la explosi&oacute;n de un malestar pasajero, sino la emergencia de la cr&iacute;tica a la turistificaci&oacute;n como eje clave de lucha en la Mallorca de hoy d&iacute;a. Desde entonces, las acciones, actividades y protestas de todo tipo no han dejado de sucederse. En julio de 2025, por ejemplo, nacen los <em>sopars a la fresca</em> del colectivo Brunzzit, cenas comunitarias que llenan las turistificadas plazas del centro de Palma, que por un d&iacute;a dejan de estar repletas de terrazas al servicio de la econom&iacute;a tur&iacute;stica y pasan a ser disfrutadas por los residentes de forma comunitaria y no consumista. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b25f4655-9121-471c-97b8-0e6cb6044ac4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b25f4655-9121-471c-97b8-0e6cb6044ac4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b25f4655-9121-471c-97b8-0e6cb6044ac4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b25f4655-9121-471c-97b8-0e6cb6044ac4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b25f4655-9121-471c-97b8-0e6cb6044ac4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b25f4655-9121-471c-97b8-0e6cb6044ac4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b25f4655-9121-471c-97b8-0e6cb6044ac4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de la manifestación llevada a cabo el 21 de julio de 2024 bajo el lema ‘Canviem el Rumb. Posem Límits al turisme’"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de la manifestación llevada a cabo el 21 de julio de 2024 bajo el lema ‘Canviem el Rumb. Posem Límits al turisme’                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Si el Mallorca Platja Tour reclama las playas, emblema del turismo de masas que coloniza la costa desde los a&ntilde;os 60, los <em>sopars a la fresca</em> recuperan las cascos antiguos urbanos, que han sido literalmente invadidos por establecimientos hosteleros en el modelo m&aacute;s reciente del sobreturismo. Unas semanas antes, el 15 de junio de 2025, &lsquo;Menys Turisme, M&eacute;s Vida&rsquo; convoc&oacute; una nueva marcha, a la que asistieren m&aacute;s de 30.000 personas bajo el lema &lsquo;Pel dret a una vida digna. Stop turistificaci&oacute;&rsquo; (Por el derecho a una vida digna. Stop turistificaci&oacute;n). El &eacute;xito de asistencia un a&ntilde;o m&aacute;s confirm&oacute; la consolidaci&oacute;n de un movimiento ya masivo, muy bien articulado ideol&oacute;gicamente, cuyo &eacute;xito estriba en combinar la denuncia de todos los impactos del turismo y la lucha por el derecho a la vivienda junto el influyente ecologismo tradicional de la isla, los nuevos movimientos contra la emergencia clim&aacute;tica y el soberanismo de izquierdas que reivindica el derecho de la sociedad mallorquina a decidir el modelo tur&iacute;stico. 
    </p><p class="article-text">
        En la isla, de hecho, la turistificaci&oacute;n se ha convertido en la problem&aacute;tica que engloba las m&uacute;ltiples crisis que sufren las poblaciones del sur de Europa desde la crisis financiera del 2008, y por ello la denuncia de dicho modelo se articula desde diversos ejes de luchas compartidas. Dentro de esta enorme variedad, el colectivo &lsquo;Menys Turisme, M&eacute;s Vida&rsquo; emerge como el aglutinador de un activismo descentralizado que se ha desplegado por toda la isla y que a la vez es capaz de organizar manifestaciones multitudinarias.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La turistificación se ha convertido en la problemática que engloba las múltiples crisis que sufren las poblaciones del sur de Europa desde la crisis financiera del 2008, y por ello la denuncia de dicho modelo se articula desde diversos ejes de luchas compartidas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Si bien en los &uacute;ltimos dos a&ntilde;os la crisis del modelo tur&iacute;stico ya ha sido asumida por muchos actores pol&iacute;ticos y econ&oacute;micos, incluido el Partido Popular y sectores relevantes de la industria tur&iacute;stica, las medidas impulsadas por las instituciones p&uacute;blicas han sido pocas y en su mayor&iacute;a cosm&eacute;ticas, que no han impulsado ning&uacute;n cambio de calado. Esta falta de iniciativa pol&iacute;tica y legislativa, unida a la enorme distancia entre los discursos y las medidas, no ha hecho m&aacute;s que aumentar la frustraci&oacute;n de la poblaci&oacute;n, que ve como sus condiciones de vida no dejan de empeorar. En este contexto, este mes de julio la historia se acelera de nuevo. 
    </p><p class="article-text">
        A finales del pasado mes de junio, &lsquo;Menys Turisme, M&eacute;s Vida&rsquo; llama a una nueva manifestaci&oacute;n para el 26 de julio, torn&aacute;ndola un evento anual donde los residentes recuperan las calles de Palma, siendo ellos quienes la masifican por un d&iacute;a. El 7 de julio, la plataforma publica un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hazlo-manual-anima-sabotear-negocios-turisticos-pone-alerta-administraciones-balears_1_13365272.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">manual de acci&oacute;n directa no violenta contra la turistificaci&oacute;n</a>, en el cual llama a actuar contra negocios e intereses asociados al modelo tur&iacute;stico. El manual causa una importante controversia y es criminalizado por las derechas y la poderosa industria tur&iacute;stica, con la Federaci&oacute;n Hotelera acusando a la plataforma de &lsquo;coacci&oacute;n&rsquo; e &lsquo;intimidaci&oacute;n&rsquo;. Ante estos ataques, &lsquo;Menys Turisme, M&eacute;s Vida&rsquo; no se amedrenta y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/violencia-no-acceder-vivienda-autores-manual-actuaciones-turistificacion-defienden_1_13367685.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">defiende la acci&oacute;n directa como una herramienta hist&oacute;rica de los movimientos sociales</a>, encuadrando dichas acciones en la nula respuesta institucional a las masivas movilizaciones de los &uacute;ltimos a&ntilde;os. 
    </p><p class="article-text">
        A la semana siguiente, el 15 de julio, dos j&oacute;venes activistas del peque&ntilde;o pueblo de Santa Maria son detenidas en un inusitado y medi&aacute;tico operativo de la Guardia Civil, que las acusa de pintadas en cinco inmobiliarias del pueblo y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/activistas-detenidas-investigacion-grupo-criminal-elevan-tension-turistificacion-quieren-criminalizar-protesta_1_13382957.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pretende imputarles el delito de pertenencia a organizaci&oacute;n criminal</a>. La absoluta desproporci&oacute;n de las acusaciones y de la operaci&oacute;n policial sin mandato judicial, junto a la imagen de dos activistas entrando a los juzgados esposadas por unas pintadas, causa extrema indignaci&oacute;n en numerosos sectores sociales y pol&iacute;ticos, que denuncian la manifiesta intencionalidad pol&iacute;tica, contextualiz&aacute;ndola en un intento de criminalizar el movimiento y hacer fracasar la manifestaci&oacute;n de finales de mes. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a713323c-874f-4470-83e8-90c27a3b5d3e_16-9-aspect-ratio_50p_1148751.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a713323c-874f-4470-83e8-90c27a3b5d3e_16-9-aspect-ratio_50p_1148751.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a713323c-874f-4470-83e8-90c27a3b5d3e_16-9-aspect-ratio_75p_1148751.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a713323c-874f-4470-83e8-90c27a3b5d3e_16-9-aspect-ratio_75p_1148751.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a713323c-874f-4470-83e8-90c27a3b5d3e_16-9-aspect-ratio_default_1148751.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a713323c-874f-4470-83e8-90c27a3b5d3e_16-9-aspect-ratio_default_1148751.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a713323c-874f-4470-83e8-90c27a3b5d3e_16-9-aspect-ratio_default_1148751.jpg"
                    alt="Concentración frente a los Juzgados de Via Alemania para reclamar la libertad de las activistas detenidas por las pintadas en cinco inmobiliarias de Santa Maria"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Concentración frente a los Juzgados de Via Alemania para reclamar la libertad de las activistas detenidas por las pintadas en cinco inmobiliarias de Santa Maria                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Nada m&aacute;s lejos de la realidad: la marcha del d&iacute;a 26 es un &eacute;xito absoluto que pulveriza la asistencia a las anteriores, con un ambiente muy familiar y festivo. Esto cambia hac&iacute;a al final, cuando de forma sorprendente la polic&iacute;a no deja entrar a muchos manifestantes a un semivac&iacute;o recinto de Ses Voltes para escuchar la lectura del manifiesto. Ante esta incomprensible decisi&oacute;n, el ambiente se va caldeando, con manifestantes que reclaman poder entrar y la polic&iacute;a que empieza las primeras cargas. Estas se alargan m&aacute;s de tres horas, en una de las intervenciones m&aacute;s violentas que se recuerdan en la isla, que deja numerosas im&aacute;genes impactantes y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/heridos-cargas-policiales-protesta-turistificacion-balears-inician-acciones-legales-agentes_1_13429224.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">m&aacute;s de 20 heridos</a>. La indignaci&oacute;n social es enorme y llega desde sectores muy diversos, algunos de ellos generalmente poco proclives a criticar las actuaciones policiales. 
    </p><p class="article-text">
        Las cargas policiales se pueden leer como un episodio m&aacute;s en el intento de criminalizaci&oacute;n del movimiento, que de nuevo fracasa. Algunos comentaristas han lamentado que hablar de la violencia policial desv&iacute;a la cr&iacute;tica a la turistificaci&oacute;n, pero existe un lectura alternativa: la persecuci&oacute;n policial expone de forma pr&iacute;stina que estamos ante un conflicto democr&aacute;tico y de clase, que ata&ntilde;e al uso de los recursos de la isla, y por ello los aparatos del estado defienden el status quo del orden establecido. En otras palabras, la intensificaci&oacute;n del conflicto que se ha visto este mes de julio nuestra de forma patente que las soluciones s&oacute;lo pueden pasar por medidas estructurales que se atrevan a ir a la ra&iacute;z del problema y redefinan el modelo de acumulaci&oacute;n tur&iacute;stica que ha imperado en las isla en los &uacute;ltimos 70 a&ntilde;os &ndash; dada la enorme magnitud de este objetivo, uno de los retos del movimiento ser&aacute; gestionar la distancia entre sus propuestas y el impacto real de las posibles medidas que se implementen. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La persecución policial expone de forma prístina que estamos ante un conflicto democrático y de clase, que atañe al uso de los recursos de la isla, y por ello los aparatos del estado defienden el status quo del orden establecido</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bf73812-85ca-483c-b3f2-3da8ab036f6d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x938y181.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bf73812-85ca-483c-b3f2-3da8ab036f6d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x938y181.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bf73812-85ca-483c-b3f2-3da8ab036f6d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x938y181.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bf73812-85ca-483c-b3f2-3da8ab036f6d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x938y181.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bf73812-85ca-483c-b3f2-3da8ab036f6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x938y181.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bf73812-85ca-483c-b3f2-3da8ab036f6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x938y181.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bf73812-85ca-483c-b3f2-3da8ab036f6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x938y181.jpg"
                    alt="Uno de los heridos durante las cargas policiales en la manifestación contra la saturación turística celebrada el pasado domingo en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los heridos durante las cargas policiales en la manifestación contra la saturación turística celebrada el pasado domingo en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En cualquier caso, es poco probable que esta transformaci&oacute;n llegue sin cierta conflictividad social, y precisamente por ello es muy relevante ver algunas de las creativas pancartas hechas a mano que se vieron en la manifestaci&oacute;n, que resignificaban el concepto de violencia poniendo el &eacute;nfasis en las din&aacute;micas de desposesi&oacute;n activadas por la turistificaci&oacute;n, como por ejemplo, &lsquo;A tu te molesta una pintada, a mi no tenir casa&rsquo; ('A ti te molesta una pintada, a m&iacute; no tener casa'), &lsquo;Viol&egrave;ncia &eacute;s que ens treguin de ca nostra&rsquo; ('Violencia es que nos expulsen de casa'), &lsquo;Criminal &eacute;s expulsar-nos de ca nostra&rsquo; ('Criminal es expulsarnos de casa') o, expresado de forma m&aacute;s clara, &lsquo;Santa Maria marca el cam&iacute;&rsquo; ('Santa Maria marca el camino'). 
    </p><p class="article-text">
        En el catal&aacute;n de la isla, el t&eacute;rmino &lsquo;ca nostra&rsquo; ha funcionado hist&oacute;ricamente tanto para referirse al hogar familiar como a la propia isla, noci&oacute;n que aprovechan estas pancartas para mostrar como la turistificaci&oacute;n no s&oacute;lo est&aacute; imposibilitando el acceso a una vivienda, sino tambi&eacute;n obligando a muchos residentes a tener que marchar de la isla, territorio limitado y finito. El desplazamiento, la expulsi&oacute;n de la comunidad local, aparec&iacute;a denunciado de forma expl&iacute;cita en diversas pancartas, que expresaban el deseo poder continuar viviendo en la isla: desde &lsquo;Volem viure on hem nascut&rsquo; (Queremos vivir donde hemos nacido) y &lsquo;No volem marxar&rsquo; (No queremos marchar) a &lsquo;Vull diure al meu poble, fora AirBnb&rsquo; (Quiero vivir en mi pueblo, fuera AirBnb) y &lsquo;El vostre negoci, el nostre exili&rsquo; (Vuestro negocio, nuestro exilio). 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cc261ba-e7fd-4f4e-ab7d-4c3872b3abec_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cc261ba-e7fd-4f4e-ab7d-4c3872b3abec_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cc261ba-e7fd-4f4e-ab7d-4c3872b3abec_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cc261ba-e7fd-4f4e-ab7d-4c3872b3abec_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cc261ba-e7fd-4f4e-ab7d-4c3872b3abec_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cc261ba-e7fd-4f4e-ab7d-4c3872b3abec_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7cc261ba-e7fd-4f4e-ab7d-4c3872b3abec_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestantes en la protesta llevada a cabo julio de 2024 en Mallorca contra la masificación turística y las dificultades para acceder a una vivienda"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestantes en la protesta llevada a cabo julio de 2024 en Mallorca contra la masificación turística y las dificultades para acceder a una vivienda                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Estos mensajes van m&aacute;s all&aacute; de reclamar el derecho a la vivienda, apuntando al <a href="https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2212682113000292" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&lsquo;derecho a la isla&rsquo;</a>, noci&oacute;n teorizada por Eric Clark bas&aacute;ndose en las ides de Henri Lefebvre sobre el &lsquo;derecho a la ciudad&rsquo;, y que recientemente Alejandro Armas-D&iacute;az, Ivan Murray y Maci&agrave; Bl&aacute;zquez <a href="https://journals.sagepub.com/doi/full/10.1177/23996544231212294#bibr28-23996544231212294" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han aplicado al contexto mallorqu&iacute;n y canario</a>, enfatizando el derecho de las poblaciones locales a decidir sobre los procesos socio-econ&oacute;micos que determinan la vida de las islas. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estos mensajes van más allá de reclamar el derecho a la vivienda, apuntando al ‘derecho a la isla’, noción teorizada por Eric Clark basándose en las ides de Henri Lefebvre sobre el ‘derecho a la ciudad’, y que recientemente Alejandro Armas-Díaz, Ivan Murray y Macià Blázquez han aplicado al contexto mallorquín y canario</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En este sentido, es muy relevante que en un momento en que el Govern balear y la industria tur&iacute;stica no dejan de hablar de sostenibilidad, ninguna de las pancartas reivindicase un concepto tan manido como vac&iacute;o de contenido. De hecho, muchos de estos mensajes superan la noci&oacute;n de sostenibilidad para poner el foco en como la turistificaci&oacute;n de la isla imposibilita el derecho a una vida digna, contradicci&oacute;n que ya aparece inequ&iacute;vocamente articulada en el lema &lsquo;Menys Turisme, M&eacute;s Vida&rsquo;. Esta madurez ideol&oacute;gica tambi&eacute;n se ha observado en la menor presencia de carteles a mano culpabilizando a los turistas, lo que indica una tendencia creciente a centrar la cr&iacute;tica en el sistema y sus estructuras de poder m&aacute;s que en la f&aacute;cil y reduccionista alteridad entre locales y visitantes. De hecho, muy probablemente el foco de las acciones directas en intereses de la industria tur&iacute;stica ha contribuido a se&ntilde;alar a los responsables de esta crisis, que no es causada por los propios turistas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ade27e86-9bc8-4d64-904b-e38ce3b66a46_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ade27e86-9bc8-4d64-904b-e38ce3b66a46_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ade27e86-9bc8-4d64-904b-e38ce3b66a46_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ade27e86-9bc8-4d64-904b-e38ce3b66a46_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ade27e86-9bc8-4d64-904b-e38ce3b66a46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ade27e86-9bc8-4d64-904b-e38ce3b66a46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ade27e86-9bc8-4d64-904b-e38ce3b66a46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las imágenes que dejó la protesta del pasado 26 de julio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las imágenes que dejó la protesta del pasado 26 de julio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos 15 a&ntilde;os, la turistificaci&oacute;n no ha dejado de aumentar hasta niveles que pocos pod&iacute;an imaginar, expandi&eacute;ndose a todos los &aacute;mbitos de la vida cotidiana de la comunidad local, afectando su sentido de pertenencia al lugar. En julio de 2023 publiqu&eacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/mallorca-hunde-turismo-trauma-cultura-mallorquina-actual_129_10388408.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un art&iacute;culo</a> en elDiario.es analizando como la cultura mallorquina reciente ha representado el turismo como un trauma colectivo, y esta noci&oacute;n cada vez se hace m&aacute;s patente en la propia experiencia vital de muchos residentes, que experimentan la imposibilidad de escapar, ni que sea por un rato, a la presencia abrumadora, en constante expansi&oacute;n, de la turistificaci&oacute;n, tanto en sus aspectos materiales como en los simb&oacute;licos. 
    </p><p class="article-text">
        Uno de las manifestaciones m&aacute;s devastadoras de este trauma es la cada vez m&aacute;s extendida imposibilidad de imaginar no ya un futuro mejor, sino un futuro en la propia isla, como expresaban pancartas con mensajes como &lsquo;La meva vida &eacute;s aqu&iacute;, el meu futur ja no&rsquo; (Mi vida es aqu&iacute;, mi futuro ya no), &lsquo;Vaig n&eacute;ixer aqu&iacute;, hi podr&eacute; viure?&rsquo; (He nacido aqu&iacute;, &iquest;podr&eacute; quedarme?) o, expresado de forma m&aacute;s cruda, &lsquo;El turisme mata el nostre futur&rsquo; (El turismo mata nuestro futuro). Ante esta realidad traum&aacute;tica, la construcci&oacute;n del movimiento contra la turistificaci&oacute;n no s&oacute;lo consigue que la comunidad recupere su agencia hist&oacute;rica, sino que adem&aacute;s la (re)articula, recuperando el apego al lugar, activando la memoria de la lucha por los derechos colectivos y creando nuevos v&iacute;nculos con el territorio y con la propia comunidad. 
    </p><p class="article-text">
        Tal y como ya apuntaba en mi art&iacute;culo, la organizaci&oacute;n popular y movilizaci&oacute;n social es la mejor forma, sino la &uacute;nica, de superar el trauma, logrando que la comunidad local se reconozca no en la resignaci&oacute;n, sino en la movilizaci&oacute;n, la rabia y la alegr&iacute;a. Esto queda m&aacute;s que patente en la pancarta que portaba una de las manifestantes, que afirmaba &lsquo;Ca nostra no es ven, es defensa&rsquo; (Nuestro hogar/Mallorca no se vende, se defiende). Es precisamente en esta defensa de la comunidad local que la imaginaci&oacute;n de un futuro mejor y en la isla puede ser articulada, tal y como expresaba de forma muy clara otra de las pancartas: &lsquo;Vull un futur a la nostra illa&rsquo; (Quiero un futuro en nuestra isla). As&iacute; sea. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Guillem Colom-Montero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/movimiento-turistificacion-mallorca-margenes-centro-10-anos_129_13428417.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 05 Aug 2026 11:18:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/15d57a73-5d76-4ba6-af9e-912307eaf6ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y334.jpg" length="135205" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/15d57a73-5d76-4ba6-af9e-912307eaf6ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y334.jpg" type="image/jpeg" fileSize="135205" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El movimiento contra la turistificación en Mallorca: de los márgenes al centro en menos de 10 años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/15d57a73-5d76-4ba6-af9e-912307eaf6ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y334.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Turismo,Turistas,Vivienda,Protestas,Protestas sociales,Protestas ciudadanas,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els ferits per les càrregues policials de la protesta contra la turistificació a Balears inicien accions legals contra els agents]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-ferits-per-les-carregues-policials-protesta-turistificacio-balears-inicien-accions-legals-els-agents_1_13429415.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/346b17d7-fbac-46c5-a675-15cfcd4ce260_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148747.jpg" width="2048" height="1152" alt="Els ferits per les càrregues policials de la protesta contra la turistificació a Balears inicien accions legals contra els agents"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un total de 25 persones denuncien haver patit lesions durant la intervenció policial. L'organització Alerta Solidària planteja a més denunciar els comandaments policials per un presumpte delicte contra l'exercici del dret fonamental de manifestació</p><p class="subtitle">Milers de persones converteixen Palma en un clamor contra la turistificació i la crisi de l'habitatge: “Mallorca ha arribat al límit”
</p></div><p class="article-text">
        Un total de 25 persones s'han posat en contacte amb l'entitat Alerta Solid&agrave;ria i la plataforma Menys Turisme, M&eacute;s Vida amb l'objectiu d'interposar una den&uacute;ncia per les lesions sofertes durant les c&agrave;rregues de la Policia Nacional al final de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multitudin&agrave;ria manifestaci&oacute; contra la turistificaci&oacute; </a>celebrada el passat 26 de juliol a Palma.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ho han anunciat aquest dimarts en roda de premsa el portaveu de Menys Turisme, M&eacute;s Vida, Jaume Pujol, i el representant d'Alerta Solid&agrave;ria, &Agrave;lvar Hervalejo, que han explicat que, del total d'afectats, 16 van necessitar assist&egrave;ncia m&egrave;dica, la majoria per hematomes i contusions en diferents parts del cos. Dos dels ferits, segons les entitats, van patir lesions de m&eacute;s gravetat: un d'ells va necessitar sis punts de sutura despr&eacute;s de patir una fractura cranial i va rebre l'alta l'endem&agrave;, mentre que l'altre va romandre hospitalitzat durant dos dies despr&eacute;s que se li detect&eacute;s una hemorr&agrave;gia interna, motiu pel qual va quedar ingressat en observaci&oacute; amb pron&ograve;stic reservat.
    </p><p class="article-text">
        Entre els lesionats tamb&eacute; hi ha un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fotoperiodista-acaba-cabeza-ensangrentada-porrazo-agente-protesta-turistificacion-palma_1_13410107.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fotoperiodista que cobria la protesta i que va patir una ferida al cap </a>despr&eacute;s de rebre l'impacte d'una defensa policial, un episodi que est&agrave; sent objecte d'una investigaci&oacute; interna oberta per la mateixa Policia Nacional.
    </p><p class="article-text">
        A partir dels informes m&egrave;dics emesos per hospitals i centres sanitaris, Alerta Solid&agrave;ria ha comen&ccedil;at a estudiar cadascun dels casos i a preparar les corresponents den&uacute;ncies, tant individuals com a trav&eacute;s d'una possible acci&oacute; judicial conjunta. Amb aquest objectiu, l'entitat est&agrave; recopilant informes m&egrave;dics, enregistraments i material audiovisual de les c&agrave;rregues per identificar els agents que van intervenir en el dispositiu i dirigir-hi les corresponents accions legals, segons ha explicat Hervalejo.
    </p><p class="article-text">
        En paral&middot;lel, tamb&eacute; est&agrave; analitzant les nombroses fotografies i v&iacute;deos enregistrats durant l'actuaci&oacute; policial per identificar el m&agrave;xim nombre possible d'agents, atribuir-los les actuacions concretes que consideren lesives i aportar aquesta informaci&oacute; als jutjats. En els casos que consideren m&eacute;s greus, especialment els de les dues persones amb fractures cranials, estudien presentar querelles penals.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s de les accions dirigides contra els agents que van participar en les c&agrave;rregues, Alerta Solid&agrave;ria planteja denunciar els comandaments policials per un presumpte delicte contra l'exercici del dret fonamental de manifestaci&oacute;, previst a l'article 540 del Codi Penal. L'organitzaci&oacute; considera que l'actuaci&oacute; policial podria haver vulnerat aquest dret i reclama que s'investiguin la cadena de comandament i les ordres impartides durant el dispositiu.
    </p><p class="article-text">
        Durant la compareixen&ccedil;a, les entitats han traslladat un missatge de suport a totes les persones afectades per la intervenci&oacute; policial, tant a les que van patir lesions f&iacute;siques com a les que van presenciar les c&agrave;rregues. &ldquo;No us deixarem sols&rdquo;, han subratllat, abans de reiterar l'exig&egrave;ncia que s'assumeixin responsabilitats pol&iacute;tiques. En aquest sentit, han tornat a reclamar la dimissi&oacute; del delegat del Govern a les Balears, Alfonso Rodr&iacute;guez, i han exigit explicacions sobre la cadena de comandament i les decisions que, al seu parer, van desembocar en uns desordres p&uacute;blics que &ldquo;no existien abans de l'actuaci&oacute; policial&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Els col&middot;lectius tamb&eacute; han llan&ccedil;at un missatge de cara a la mobilitzaci&oacute; convocada aquest dissabte a S&oacute;ller, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un dels municipis m&eacute;s colpejats per la massificaci&oacute; tur&iacute;stica </a>i la crisi de l'habitatge a Mallorca. Sota el lema 'S&oacute;ller, al l&iacute;mit', Menys Turisme, M&eacute;s Vida i el Moviment Jove de S&oacute;ller volen denunciar, a trav&eacute;s d'aquesta mobilitzaci&oacute;, la &ldquo;degradaci&oacute;&rdquo; que, al seu parer, est&agrave; provocant la la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-bares-mallorca-ahuyentan-turistas-ahora-piden-zumo-toman-cinco_1_12483780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistificaci&oacute; de la localitat</a>.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el portaveu de Menys Turisme, M&eacute;s Vida**,** ha demanat expressament que &ldquo;els agents uniformats que van provocar els episodis de viol&egrave;ncia&rdquo; durant la manifestaci&oacute; de Palma no formin part del dispositiu, alhora que ha assegurat que el moviment no renunciar&agrave; a continuar mobilitzant-se. &ldquo;No deixarem que la viol&egrave;ncia policial coaccioni un moviment social i pol&iacute;tic que t&eacute; ra&oacute;, que t&eacute; legitimitat i que &eacute;s majoritari a l'illa. El que ens fa por &eacute;s no fer res per revertir els efectes desastrosos del turisme massiu; la vostra repressi&oacute; no ens aturar&agrave;&rdquo;, ha sentenciat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-ferits-per-les-carregues-policials-protesta-turistificacio-balears-inicien-accions-legals-els-agents_1_13429415.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 05 Aug 2026 10:04:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/346b17d7-fbac-46c5-a675-15cfcd4ce260_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148747.jpg" length="400113" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/346b17d7-fbac-46c5-a675-15cfcd4ce260_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148747.jpg" type="image/jpeg" fileSize="400113" width="2048" height="1152"/>
      <media:title><![CDATA[Els ferits per les càrregues policials de la protesta contra la turistificació a Balears inicien accions legals contra els agents]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/346b17d7-fbac-46c5-a675-15cfcd4ce260_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148747.jpg" width="2048" height="1152"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turistificación,Masificación turística,Turismo,Heridos,Cargas policiales,Sucesos,Protestas sociales,Protestas ciudadanas,Protestas,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los heridos por las cargas policiales de la protesta contra la turistificación en Balears inician acciones legales contra los agentes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/heridos-cargas-policiales-protesta-turistificacion-balears-inician-acciones-legales-agentes_1_13429224.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/346b17d7-fbac-46c5-a675-15cfcd4ce260_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148747.jpg" width="2048" height="1152" alt="Los heridos por las cargas policiales de la protesta contra la turistificación en Balears inician acciones legales contra los agentes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un total de 25 personas denuncian haber sufrido lesiones durante la intervención policial. La organización Alerta Solidària plantea además denunciar a los mandos policiales por un presunto delito contra el ejercicio del derecho fundamental de manifestación</p><p class="subtitle">Miles de personas convierten Palma en un clamor contra la turistificación y la crisis de la vivienda: “Mallorca llegó al límite”
</p></div><p class="article-text">
        Un total de 25 personas se han puesto en contacto con la entidad Alerta Solid&agrave;ria y la plataforma Menys Turisme, M&eacute;s Vida con el objetivo de interponer denuncia por las lesiones sufridas durante las cargas de la Polic&iacute;a Nacional al t&eacute;rmino de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multitudinaria manifestaci&oacute;n contra la turistificaci&oacute;n </a>celebrada el pasado 26 de julio en Palma. 
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo han anunciado este martes en rueda de prensa el portavoz de Menys Turisme, M&eacute;s Vida, Jaume Pujol, y el representante de Alerta Solid&agrave;ria, &Agrave;lvar Hervalejo, quienes han explicado que, de la totalidad de afectados, 16 necesitaron asistencia m&eacute;dica, la mayor&iacute;a por hematomas y contusiones en distintas partes del cuerpo. Dos de los heridos, seg&uacute;n las entidades, sufrieron lesiones de mayor gravedad: uno de ellos requiri&oacute; seis puntos de sutura tras sufrir una fractura craneal y recibi&oacute; el alta al d&iacute;a siguiente, mientras que el otro permaneci&oacute; hospitalizado durante dos d&iacute;as al detect&aacute;rsele una hemorragia interna, por lo que qued&oacute; ingresado en observaci&oacute;n con pron&oacute;stico reservado.
    </p><p class="article-text">
        Entre los lesionados figura tambi&eacute;n un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fotoperiodista-acaba-cabeza-ensangrentada-porrazo-agente-protesta-turistificacion-palma_1_13410107.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fotoperiodista que cubr&iacute;a la protesta y que sufri&oacute; una brecha en la cabeza </a>tras recibir el impacto de una defensa policial, un episodio que est&aacute; siendo objeto de una investigaci&oacute;n interna abierta por la propia Polic&iacute;a Nacional.
    </p><p class="article-text">
        A partir de los partes m&eacute;dicos emitidos por hospitales y centros sanitarios, Alerta Solid&agrave;ria ha comenzado ya a estudiar cada uno de los casos y a preparar las correspondientes denuncias, tanto a nivel individual como a trav&eacute;s de una posible acci&oacute;n judicial conjunta. Para ello, la entidad est&aacute; recopilando informes m&eacute;dicos, grabaciones y material audiovisual de las cargas con el objetivo de identificar a los agentes que intervinieron en el operativo y dirigir contra ellos las correspondientes acciones legales, seg&uacute;n ha explicado Hervalejo.
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, est&aacute; analizando las numerosas fotograf&iacute;as y v&iacute;deos registrados durante la actuaci&oacute;n policial con el objetivo de identificar al mayor n&uacute;mero posible de agentes, atribuirles las actuaciones concretas que consideran lesivas y aportar esa informaci&oacute;n a los juzgados. En los casos que consideran m&aacute;s graves, especialmente los de las dos personas con fracturas craneales, estudian presentar querellas penales.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de las acciones dirigidas contra los agentes que participaron en las cargas, Alerta Solid&agrave;ria plantea denunciar a los mandos policiales por un presunto delito contra el ejercicio del derecho fundamental de manifestaci&oacute;n, previsto en el art&iacute;culo 540 del C&oacute;digo Penal. La organizaci&oacute;n considera que la actuaci&oacute;n policial pudo vulnerar este derecho y reclama que se investigue la cadena de mando y las &oacute;rdenes impartidas durante el dispositivo.
    </p><p class="article-text">
        Durante la comparecencia, las entidades han trasladado un mensaje de apoyo a todas las personas afectadas por la intervenci&oacute;n policial, tanto a quienes sufrieron lesiones f&iacute;sicas como a quienes presenciaron las cargas. &ldquo;No os dejaremos solos&rdquo;, han subrayado, antes de reiterar su exigencia de que se asuman responsabilidades pol&iacute;ticas. En este sentido, han vuelto a reclamar la dimisi&oacute;n del delegado del Gobierno en Balears, Alfonso Rodr&iacute;guez, y han exigido explicaciones sobre la cadena de mando y las decisiones que, a su juicio, desembocaron en unos des&oacute;rdenes p&uacute;blicos que &ldquo;no exist&iacute;an antes de la actuaci&oacute;n policial&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los colectivos lanzado, asimismo, un mensaje de cara a la movilizaci&oacute;n convocada este s&aacute;bado en S&oacute;ller, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">uno de los m&aacute;s golpeados por la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica </a>y por la crisis de la vivienda en Mallorca. Bajo el lema 'S&oacute;ller, al l&iacute;mit', Menys Turisme, M&eacute;s Vida y el Moviment Jove de S&oacute;ller quieren denunciar a trav&eacute;s de esta movilizaci&oacute;n la &ldquo;degradaci&oacute;n&rdquo; que, a su juicio, est&aacute; provocando la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-bares-mallorca-ahuyentan-turistas-ahora-piden-zumo-toman-cinco_1_12483780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistificaci&oacute;n de la localidad</a>.
    </p><p class="article-text">
         En este sentido, el portavoz de Menys Turisme, M&eacute;s Vida ha pedido expresamente que &ldquo;los agentes uniformados que provocaron los episodios de violencia&rdquo; durante la manifestaci&oacute;n de Palma no formen parte del dispositivo, al tiempo que ha asegurado que el movimiento no renunciar&aacute; a seguir moviliz&aacute;ndose. &ldquo;No dejaremos que la violencia policial coaccione un movimiento social y pol&iacute;tico que tiene raz&oacute;n, que tiene legitimidad y que es mayoritario en la isla. Lo que nos da miedo es no hacer nada para revertir los efectos desastrosos del turismo masivo; vuestra represi&oacute;n no nos detendr&aacute;&rdquo;, ha sentenciado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/heridos-cargas-policiales-protesta-turistificacion-balears-inician-acciones-legales-agentes_1_13429224.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 05 Aug 2026 09:55:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/346b17d7-fbac-46c5-a675-15cfcd4ce260_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148747.jpg" length="400113" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/346b17d7-fbac-46c5-a675-15cfcd4ce260_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148747.jpg" type="image/jpeg" fileSize="400113" width="2048" height="1152"/>
      <media:title><![CDATA[Los heridos por las cargas policiales de la protesta contra la turistificación en Balears inician acciones legales contra los agentes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/346b17d7-fbac-46c5-a675-15cfcd4ce260_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148747.jpg" width="2048" height="1152"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turistificación,Masificación turística,Turismo,Heridos,Cargas policiales,Sucesos,Protestas sociales,Protestas ciudadanas,Protestas,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Som l'illa defensant-se": un grup d'activistes 'ocupa' una cala per denunciar la privatització del litoral a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/som-l-illa-defensant-grup-d-activistes-ocupa-cala-per-denunciar-privatitzacio-litoral-mallorca_1_13428274.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/01cd43ba-25f8-43c5-a010-f11edd7763e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Som l&#039;illa defensant-se&quot;: un grup d&#039;activistes &#039;ocupa&#039; una cala per denunciar la privatització del litoral a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La protesta, difosa a través de les xarxes socials de plataformes com Menys Turisme, Més Vida, Arran Mallorca i la Coordinadora Anticapitalista de Manacor, forma part de les mobilitzacions impulsades en les últimes setmanes contra l'impacte de la turistificació</p><p class="subtitle">Milers de persones converteixen Palma en un clamor contra la turistificació i la crisi de l'habitatge: “Mallorca ha arribat al límit”
</p></div><p class="article-text">
        Un grup d'activistes ha dut a terme una acci&oacute; reivindicativa a sa Cova de sa Grava, a Illetes (Calvi&agrave;), per denunciar el que consideren una privatitzaci&oacute; <em>de facto</em> de l'&uacute;s d'aquesta cala, situada al costat de l'Hotel de Mar Gran Meli&aacute;.
    </p><p class="article-text">
        La protesta, difosa aquest dilluns a trav&eacute;s de les xarxes socials de plataformes com Menys Turisme, M&eacute;s Vida, Arran Mallorca i la Coordinadora Anticapitalista de Manacor, forma part de les mobilitzacions impulsades les darreres setmanes contra el model tur&iacute;stic i la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">creixent privatitzaci&oacute; del litoral balear</a>.
    </p><p class="article-text">
        En les imatges difoses pels col&middot;lectius es pot veure diverses persones accedint a la cala tant a peu, a trav&eacute;s d'un cam&iacute;, com per mar amb flotadors. Un cop al lloc, despleguen pancartes amb lemes com &ldquo;Som l'illa defensant-se&rdquo; i &ldquo;Les platges seran sempre nostres&rdquo;, mentre a la zona hi ha clients i treballadors de l'establiment hoteler, aix&iacute; com agents de la Policia Local.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DblfuJcJWe-/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        En el manifest que acompanya l'acci&oacute;, els organitzadors denuncien l'aven&ccedil; de la urbanitzaci&oacute; i la pressi&oacute; tur&iacute;stica sobre el territori. &ldquo;Fa temps que som moltes, i cada vegada m&eacute;s, les persones cansades de resistir, de veure avan&ccedil;ar el ciment i retrocedir la natura, de saber que l'aigua escasseja per a tot excepte per a piscines i camps de golf&rdquo;, afirmen.
    </p><p class="article-text">
        Davant aquesta situaci&oacute;, sostenen que han decidit &ldquo;fer un pas endavant per guanyar terreny&rdquo; i adverteixen que continuaran assenyalant aquells espais que consideren privatitzats o inaccessibles per a la ciutadania. &ldquo;Assenyalarem, impugnarem i alliberarem el territori per defensar la vida&rdquo;, conclou el comunicat, recollit per Europa Press.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Protesta a S&oacute;ller</strong></h2><p class="article-text">
        La pr&ograve;xima protesta tindr&agrave; lloc diumenge vinent, 8 d'agost, al municipi mallorqu&iacute; de S&oacute;ller, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un dels m&eacute;s colpejats per la massificaci&oacute; tur&iacute;stica </a>i la crisi de l'habitatge a Mallorca. Sota el lema &ldquo;S&oacute;ller, al l&iacute;mit&rdquo;, Menys Turisme, M&eacute;s Vida i el Moviment Jove de S&oacute;ller volen denunciar, a trav&eacute;s d'aquesta mobilitzaci&oacute;, la &ldquo;degradaci&oacute;&rdquo; que, segons el seu parer, est&agrave; provocant la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-bares-mallorca-ahuyentan-turistas-ahora-piden-zumo-toman-cinco_1_12483780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistificaci&oacute; del municipi</a>.
    </p><p class="article-text">
        Els convocants sostenen que l'increment de la pressi&oacute; tur&iacute;stica ha agreujat problemes com el col&middot;lapse del transport p&uacute;blic, la manca d'aparcament a causa de l'augment dels vehicles de lloguer, la proliferaci&oacute; d'habitatges d'&uacute;s tur&iacute;stic i l'especulaci&oacute; immobili&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        Les entitats alerten, a m&eacute;s, que el model tur&iacute;stic est&agrave; transformant el teixit econ&ograve;mic i social del municipi. En aquest sentit, denuncien que el comer&ccedil; tradicional est&agrave; sent substitu&iuml;t progressivament per negocis orientats als visitants i consideren que la creixent pressi&oacute; tur&iacute;stica est&agrave; deteriorant la qualitat de vida dels residents.
    </p><p class="article-text">
        La protesta tindr&agrave; lloc tot just dues setmanes despr&eacute;s de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multitudin&agrave;ria manifestaci&oacute; celebrada a Palma contra la turistificaci&oacute; </a>i pret&eacute;n traslladar aquest malestar a un dels municipis que, segons els col&middot;lectius, exemplifica millor els efectes de la massificaci&oacute; tur&iacute;stica a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        En el manifest que acompanya l'acci&oacute;, els organitzadors denuncien l'aven&ccedil; de l'urbanitzaci&oacute; i la pressi&oacute; tur&iacute;stica sobre el territori. &ldquo;Fa temps que som moltes, i cada vegada m&eacute;s, les persones cansades de resistir, de veure avan&ccedil;ar el ciment i retrocedir la natura, de saber que l'aigua escasseja per a tot excepte per a piscines i camps de golf&rdquo;, afirmen. 
    </p><p class="article-text">
        Davant d'aquesta situaci&oacute;, sostenen que han decidit &ldquo;fer un pas endavant per guanyar terreny&rdquo; i adverteixen que continuaran assenyalant aquells espais que consideren privatitzats o inaccesibles per a la ciutadania. &ldquo;Assenyalarem, impugnarem i alliberarem el territori per defensar la vida&rdquo;, asseveren.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/som-l-illa-defensant-grup-d-activistes-ocupa-cala-per-denunciar-privatitzacio-litoral-mallorca_1_13428274.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 04 Aug 2026 15:49:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/01cd43ba-25f8-43c5-a010-f11edd7763e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="107221" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/01cd43ba-25f8-43c5-a010-f11edd7763e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="107221" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Som l'illa defensant-se": un grup d'activistes 'ocupa' una cala per denunciar la privatització del litoral a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/01cd43ba-25f8-43c5-a010-f11edd7763e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Turismo,Turistas,Privatizaciones,Hoteles,Protestas,Protestas sociales,Protestas ciudadanas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Somos la isla defendiéndose": varios activistas toman una cala para denunciar la privatización del litoral en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/isla-defendiendose-activistas-toman-cala-denunciar-privatizacion-litoral-mallorca_1_13428196.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/01cd43ba-25f8-43c5-a010-f11edd7763e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Somos la isla defendiéndose&quot;: varios activistas toman una cala para denunciar la privatización del litoral en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La protesta, difundida a través de las redes sociales de plataformas como Menys Turisme, Més Vida, Arran Mallorca y la Coordinadora Anticapitalista de Manacor, forma parte de las movilizaciones impulsadas en las últimas semanas contra el impacto de la turistificación</p><p class="subtitle">Miles de personas convierten Palma en un clamor contra la turistificación y la crisis de la vivienda: “Mallorca llegó al límite”
</p></div><p class="article-text">
        Un grupo de activistas ha llevado a cabo una acci&oacute;n reivindicativa en sa Cova de sa Grava, en Illetes (Calvi&agrave;), para denunciar lo que consideran una privatizaci&oacute;n de facto del uso de esta cala, situada junto al Hotel de Mar Gran Meli&aacute;. 
    </p><p class="article-text">
        La protesta, difundida este lunes a trav&eacute;s de las redes sociales de plataformas como Menys Turisme, M&eacute;s Vida, Arran Mallorca y la Coordinadora Anticapitalista de Manacor, forma parte de las movilizaciones impulsadas en las &uacute;ltimas semanas contra el modelo tur&iacute;stico y la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">creciente privatizaci&oacute;n del litoral balear</a>.
    </p><p class="article-text">
        En las im&aacute;genes difundidas por los colectivos puede verse a varias personas accediendo a la cala tanto a pie, a trav&eacute;s de un sendero, como por mar con flotadores. Una vez en el lugar, despliegan pancartas con lemas como &ldquo;Som l'illa defensant-se&rdquo; (&ldquo;Somos la isla defendi&eacute;ndose&rdquo;) y &ldquo;Les platges seran sempre nostres&rdquo; (&ldquo;Las playas ser&aacute;n siempre nuestras&rdquo;), mientras en la zona permanecen clientes y trabajadores del establecimiento hotelero, as&iacute; como agentes de la Polic&iacute;a Local.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DblfuJcJWe-/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        En el manifiesto que acompa&ntilde;a la acci&oacute;n, los organizadores denuncian el avance de la urbanizaci&oacute;n y la presi&oacute;n tur&iacute;stica sobre el territorio. &ldquo;Hace tiempo que somos muchas, y cada vez m&aacute;s, las personas cansadas de resistir, de ver avanzar el cemento y retroceder la naturaleza, de saber que el agua escasea para todo excepto para piscinas y campos de golf&rdquo;, afirman. 
    </p><p class="article-text">
        Ante esta situaci&oacute;n, sostienen que han decidido &ldquo;dar un paso adelante para ganar terreno&rdquo; y advierten de que continuar&aacute;n se&ntilde;alando aquellos espacios que consideran privatizados o inaccesibles para la ciudadan&iacute;a. &ldquo;Se&ntilde;alaremos, impugnaremos y liberaremos el territorio para defender la vida&rdquo;, concluye el comunicado, recogido por Europa Press.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Protesta en S&oacute;ller</strong></h2><p class="article-text">
        La pr&oacute;xima protesta tendr&aacute; lugar el pr&oacute;ximo domingo, 8 de agosto, en el municipio mallorqu&iacute;n de S&oacute;ller, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">uno de los m&aacute;s golpeados por la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica </a>y por la crisis de la vivienda en Mallorca. Bajo el lema 'S&oacute;ller, al l&iacute;mit', Menys Turisme, M&eacute;s Vida y el Moviment Jove de S&oacute;ller quieren denunciar a trav&eacute;s de esta movilizaci&oacute;n la &ldquo;degradaci&oacute;n&rdquo; que, a su juicio, est&aacute; provocando la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-bares-mallorca-ahuyentan-turistas-ahora-piden-zumo-toman-cinco_1_12483780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistificaci&oacute;n del municipio</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Los convocantes sostienen que el incremento de la presi&oacute;n tur&iacute;stica ha agravado problemas como el colapso del transporte p&uacute;blico, la falta de aparcamiento por el aumento de veh&iacute;culos de alquiler, la proliferaci&oacute;n de viviendas de uso tur&iacute;stico y la especulaci&oacute;n inmobiliaria. 
    </p><p class="article-text">
        Las entidades alertan adem&aacute;s de que el modelo tur&iacute;stico est&aacute; transformando el tejido econ&oacute;mico y social de la localidad. En este sentido, denuncian que el comercio tradicional est&aacute; siendo sustituido progresivamente por negocios orientados al visitante y consideran que la creciente presi&oacute;n tur&iacute;stica est&aacute; deteriorando la calidad de vida de los residentes. 
    </p><p class="article-text">
        La protesta tendr&aacute; lugar apenas dos semanas despu&eacute;s de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multitudinaria manifestaci&oacute;n celebrada en Palma contra la turistificaci&oacute;n </a>y busca trasladar ese malestar a uno de los municipios que, seg&uacute;n los colectivos, mejor ejemplifica los efectos de la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica en Mallorca. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/isla-defendiendose-activistas-toman-cala-denunciar-privatizacion-litoral-mallorca_1_13428196.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 04 Aug 2026 15:32:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/01cd43ba-25f8-43c5-a010-f11edd7763e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="107221" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/01cd43ba-25f8-43c5-a010-f11edd7763e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="107221" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Somos la isla defendiéndose": varios activistas toman una cala para denunciar la privatización del litoral en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/01cd43ba-25f8-43c5-a010-f11edd7763e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Turismo,Turistas,Privatizaciones,Hoteles,Protestas,Protestas sociales,Protestas ciudadanas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balears suma 6,5 milions de turistes internacionals fins al juny, un 2,54% més que l'any passat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-suma-6-5-milions-turistes-internacionals-fins-juny-2-54-mes-l-any-passat_1_13424975.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c1bfe73d-a688-439b-9ce8-738c2a84acc4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148648.jpg" width="5976" height="3362" alt="Balears suma 6,5 milions de turistes internacionals fins al juny, un 2,54% més que l&#039;any passat"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Només durant el sisè mes de l'any van arribar a les Illes 2,27 milions de viatgers estrangers, un increment del 0,6% respecte al mateix mes de l'any passat, segons l'estadística de Moviments Turístics de Frontera (Frontur)</p><p class="subtitle">Mallorca està més cara que mai, però bat rècord de turistes: “Agafa la gent. Crues cinc metres en mitja hora”
</p></div><p class="article-text">
        Balears ha rebut 6,5 milions de turistes internacionals durant el primer semestre de l'any, un 2,5% m&eacute;s que en el mateix per&iacute;ode de 2025, en un context en qu&egrave; la despesa continua creixent per damunt de l'arribada de visitants. Les dades publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estad&iacute;stica (INE) mostren que entre gener i juny l'arxip&egrave;lag ha consolidat el seu creixement tur&iacute;stic en superar els 8.156 milions d'euros de despesa, un 4,5% m&eacute;s que fa un any.
    </p><p class="article-text">
        Nom&eacute;s durant el mes de juny varen arribar a les Illes 2,27 milions de viatgers internacionals, un increment del 0,6% respecte del mateix mes de l'any passat, segons l'estad&iacute;stica de Moviments Tur&iacute;stics de Frontera (Frontur). A aquesta xifra s'hi sumen 441.409 turistes nacionals, d'acord amb les dades difoses per l'Ibestat.
    </p><p class="article-text">
        Mallorca va concentrar, un mes m&eacute;s, el volum m&eacute;s gran de visitants, amb 1,8 milions de turistes, dels quals 1,6 milions procedien de l'estranger. Menorca va rebre 288.446 viatgers, dels quals 183.884 eren internacionals, mentre que les Piti&uuml;ses varen comptabilitzar 560.121 turistes, dels quals 431.677 procedien d'altres pa&iuml;sos.
    </p><p class="article-text">
        Les dades de l'Enquesta de Despesa Tur&iacute;stica (Egatur), publicada tamb&eacute; per l'INE, reflecteixen que la despesa dels visitants internacionals mant&eacute; un ritme de creixement superior al de les arribades. Al juny, els turistes varen gastar 2.954 milions d'euros, un 4,2% m&eacute;s que un any abans, mentre que en l'acumulat del primer semestre la despesa va arribar als 8.156 milions d'euros, amb un increment del 4,5%.
    </p><p class="article-text">
        La despesa mitjana per turista es va situar en 1.298 euros, un 3,7% m&eacute;s que al juny de 2025. Tamb&eacute; va augmentar la despesa di&agrave;ria, fins als 230 euros per persona, cosa que suposa un increment del 5,4%.
    </p><p class="article-text">
        En canvi, la durada de les estades va continuar reduint-se. Els visitants internacionals varen romandre una mitjana de 5,65 dies a Balears durant el mes de juny, un 1,7% menys que fa un any, una tend&egrave;ncia que apunta a viatges m&eacute;s curts per&ograve; amb una despesa di&agrave;ria m&eacute;s elevada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-suma-6-5-milions-turistes-internacionals-fins-juny-2-54-mes-l-any-passat_1_13424975.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 03 Aug 2026 10:58:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c1bfe73d-a688-439b-9ce8-738c2a84acc4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148648.jpg" length="15836407" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c1bfe73d-a688-439b-9ce8-738c2a84acc4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148648.jpg" type="image/jpeg" fileSize="15836407" width="5976" height="3362"/>
      <media:title><![CDATA[Balears suma 6,5 milions de turistes internacionals fins al juny, un 2,54% més que l'any passat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c1bfe73d-a688-439b-9ce8-738c2a84acc4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148648.jpg" width="5976" height="3362"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Turistas,Masificación turística,INE - Instituto Nacional de Estadística,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
