Matí rocambolesc als jutjats de Barcelona. El regidor de la CUP de Barcelona, Josep Garganté, ha estat absolt d'un delicte lleu de coaccions per haver pressionat suposadament un metge perquè modifiqués l'informe de lesions d'un manter. El facultatiu ha afirmat davant del jutge que mai va denunciar els fets i que no tenia intenció de continuar amb el procediment. En aquest tipus de delictes, sense acusació no hi ha causa. El judici s'ha donat per acabat en dos minuts amb l'absolució de Garganté.

Els fets van passar el 23 de març. Garganté i un membre del col·lectiu de suport als manters Tras la Manta -que també ha quedat absolt- es van acostar al Centre d'Atenció Primària Perecamps després que es produís una intervenció de la Guàrdia Urbana de paisà, el que va provocar una desbandada. Un dels venedors ambulants va caure a terra i es va lesionar.

Un guàrdia urbà va gravar en vídeo la conversa entre el metge i Garganté, on suposadament el regidor pressionava al facultatiu perquè canviés el seu informe de lesions del manter. El metge ha negat que les paraules de Garganté fossin una coacció. “No tinc cap interès a denunciar. Va ser un assumpte que ell esperava que jo posés una cosa a l'informe mèdic que no era veritat. I jo li vaig dir que no”, ha dit davant del jutge.

Com que és un delicte lleu de coaccions resultava indispensable que el perjudicat –el metge– es ratifiqués en la seva denúncia per començar el judici, cosa que no ha succeït. Se denúncia, ni la Fiscalia ni els sindicats de la Guàrdia Urbana de Barcelona que exercien d'acusació popular han pogut acusar el regidor.

Diversos urbans de Barcelona s'han concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia per reclamar la dimissió del regidor. També hi han acudit manters i membres de l'esquerra independentista. S'han viscut alguns moments de tensió que no han anat a més.

“Hem estat mesos vivint un muntatge policial. L'oposició i els mitjans de comunicació ens havien sentenciat i avui el muntatge policial s'emporta una tremenda bufetada” ha afirmat Garganté, que ha sortit de la Ciutat de la Justícia amb el puny en alt.

Mañana rocambolesca en los juzgados de Barcelona. El concejal de la CUP de Barcelona, Josep Garganté, ha sido absuelto de un delito leve de coacciones por haber presionado supuestamente a un médico para que modificara el parte de lesiones de un mantero. El facultativo ha afirmado ante el juez que nunca denunció los hechos y que no tenía intención de continuar con el procedimiento. En este tipo de delitos, sin acusación no hay causa. El juicio se ha dado por acabado en dos minutos con la absolución de Garganté.

Los hechos ocurrieron el pasado 23 de marzo. Garganté y un miembro del colectivo de apoyo a los manteros Tras la Manta –que también ha terminado absuelto– se acercaron al Centro de Atención Primaria Perecamps después de que se produjera una intervención de la Guardia Urbana de paisano, lo que provocó una desbandada. Uno de los vendedores ambulantes cayó al suelo y se lesionó.

Un guardia urbano grabó en vídeo la conversación entre el médico y Garganté, en la que supuestamente el concejal presionaba al facultativo para que cambiara su informe de lesiones del mantero. El médico ha negado que las palabras de Garganté fueran una coacción. “No tengo ningún interés en denunciar. Fue un asunto que él esperaba que yo pusiera una cosa en el informe médico que no era verdad. Y yo le dije que no”, ha dicho ante el juez.

Al ser un delito leve de coacciones resultaba indispensable que el perjudicado –el médico– se ratificara en su denuncia para empezar el juicio, cosa que no ha sucedido. Sin denuncia, ni la Fiscalía ni los sindicatos de la Guardia Urbana de Barcelona que ejercían de acusación popular han podido acusar al concejal.

Varios urbanos de Barcelona se han concentrado a las puertas de la Ciutat de la Justícia para reclamar la dimisión del concejal. También han acudido manteros y miembros de la izquierda independentista. Se han vivido algunos momentos de tensión que no han ido a más.

“Hemos estado meses viviendo un montaje policial. La oposición y los medios de comunicación nos habían sentenciado y hoy el montaje policial se lleva una tremenda bofetada” ha afirmado Garganté, que ha salido de la Ciutat de la Justícia con el puño en alto.

El regidor de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Garganté, haurà de fer front a un judici per una falta lleu –acusat de suposat delicte de coaccions a un professional mèdic– el proper 1 de desembre. La data fixada en un principi, el 22 de novembre, s'ha canviat després de la petició de l'advocat que defensa del regidor. Un metge va acusar el passat mes d'abril a Garganté d'una suposada coacció que s'hauria produït el 23 de març de 2016 a un Centre d'Atenció Primària (CAP) de Barcelona.

El regidor ja va esquivar un judici per aquest mateix motiu el passat 22 d'abril, després que el jutge paralitzés el procés a l'espera de resoldre els recursos de la Fiscalia i la defensa. L'Audiència acabaria desestimant el recurs de la Fiscalia. El magistrat també va desestimar la personació en la causa com a acusació popular del sindicat de la policia, SAPOL.

Garganté enfronta un judici el dia 22 de novembre després que, segons un metge d'un CAP de les Drassanes, el regidor i un grup de persones –no identificades segons la interlocutòria del moment– haguessin pressionat al professional sanitari per fer-li canviar un informe mèdic d'una de les persones que va participar en una concentració de manters a Barcelona dissuadida per la Guàrdia Urbana: Garganté i un acompanyant volien fer constar en l'informe que les lesions no eren fruit d'una “caiguda” sinó conseqüència d'una agressió de la policia. A la polèmica per la suposada coacció s'hi va sumar, dies després, un enregistrament d'un Guàrdia Urbà d'amagat de la conversa entre el regidor i el metge des d'un box annex a la discussió.

Posteriorment, la CUP de Barcelona va emetre un comunicat negant que Garganté hagués coaccionat al professional mèdic. Segons la seva versió, Garganté “es va limitar a demanar una nova assistència mèdica al venedor ambulant sense la presència de la Guàrdia Urbana”.

Els anticapitalistes van emmarcar la denúncia contra el Garganté “en la campanya repressiva contra la venda ambulant i contra els col·lectius que li donen suport”. De fet, un d'aquests col·lectius, Tras la Manta, va destacar que darrere de la denúncia per part d'un metge a Josep Garganté s'hi amagava un intent per part dels poders fàctics de Barcelona de “criminalitzar la lluita dels treballadors exclosos per la Llei d'Estrangeria”.

El judici polític a Garganté es va produir uns dies després de l'incident, quan el regidor va esquivar la reprovació en un tens ple de l'Ajuntament de Barcelona. El regidor de la CUP evitaria per un sol vot la reprovació en Comissió de Presidència; BComú, ERC i CUP van votar en contra de la reprovació, el PSC es va abstenir.

El concejal de la CUP en el Ayuntamiento de Barcelona, Josep Garganté, tendrá que hacer frente a un juicio por una falta leve –acusado de supuesto delito de coacciones a un profesional médico– el próximo 1 de diciembre. La fecha fijada en un principio, el 22 de noviembre, se ha cambiado tras la petición del abogado que defiende al concejal. Un médico acusó el pasado mes de abril a Garganté de una supuesta coacción que se habría producido el 23 de marzo de 2016 en un Centro de Atención Primaria (CAP) de Barcelona.

El regidor ya esquivó un juicio por este mismo motivo el pasado 22 de abril, después que el juez paralizara el proceso a la espera de resolver los recursos de la Fiscalía y la defensa. La Audiencia acabaría desestimando dicho recurso de la Fiscalía. El magistrado también desestimó la personación en la causa como acusación popular del sindicato de la policía, SAPOL.

Garganté enfrenta un juicio el día 22 de noviembre después que, según un médico de un CAP de las Drassanes, el regidor y un grupo de personas —no identificadas según la interlocutoria del momento— hubieran presionado al profesional sanitario para hacerle cambiar un informe médico de una de las personas que participó en una concentración de manteros en Barcelona disuadida por la Guardia Urbana: Garganté y un acompañante querían hacer constar en el informe que las lesiones no eran fruto de una “caída” sino consecuencia de una agresión de la policía. A la polémica por la supuesta coacción se sumó, días después, una grabación de un Guardia Urbano a escondidas de la conversación entre el concejal y el médico desde un box anexo a la discusión.

Posteriormente, la CUP de Barcelona emitió un comunicado negando que Garganté hubiese coaccionado al profesional médico. Según su versión, Garganté “se limitó a solicitar una nueva asistencia médica al vendedor ambulante sin la presencia de la Guardia Urbana”.

Los anticapitalistas enmarcaron la denuncia contra el Garganté “en la campaña represiva contra la venta ambulante y contra los colectivos que la apoyan”. De hecho, uno de esos colectivos, Tras la Manta, destacó que detrás de la denuncia por parte de un médico a Josep Garganté se escondía un intento por parte de los poderes fácticos de Barcelona de “criminalizar la lucha de los trabajadores excluidos por la Ley de Extranjería”.

El juicio político a Garganté se produjo unos días después del incidente, cuando el consejal esquivó la reprobación en un tenso pleno del Ayuntamiento de Barcelona. El concejal de la CUP evitaría por un solo voto la reprobación en Comisión de Presidencia; BComú, ERC y CUP votaron en contra de la reprobación, el PSC se abstuvo.

La sección 6a de la Audiencia de Barcelona ha desestimado el recurso presentado por el Ministerio Fiscal contra el auto del juzgado de instrucción 22 de Barcelona y mantiene la calificación de delito leve a la causa abierta contra el regidor de la CUP Barcelona, Josep Garganté. Garganté deberá ir a juicio por coaccionar presuntamente a un médico al que pidió que revisara el informe de un mantero lesionado, que se abría caído huyendo de la policía. El profesional sanitario se negó y denunció a Garganté. El juzgado de instrucción no ha fijado, de momento, fecha para el juicio.

Los hechos por los que Garganté será juzgado se produjeron el pasado miércoles 23 de marzo cuando el regidor se acercó, desde el Ayuntamiento de Barcelona a les Drassanes (Barcelona), a petición del colectivo Tras la Manta, después de que se produjera la intervención de la Guardia Urbana de paisano, lo que provocó una desbandada con la supuesta caída y lesión de uno de los manteros presentes.

El mantero fue acompañado “por un compañero” —relató el concejal— al CAP de Pere Camps, donde fue atendido por un médico que, según la versión de Garganté y la confirmación del facultativo, fue escoltado por un Guardia Urbano. “Si no había detención, ¿qué hacía allí un policía? Y aún peor, el médico nos confirmó que es el procedimiento habitual”, añadió el concejal.

Garganté denunció en su momento ser víctima de “una estrategia de un sector” de la Guardia Urbana para debilitar a su grupo municipal. Garganté, de hecho, calificó de “sospechoso” el vídeo que registraba la conversación que tuvieron un miembro del colectivo Tras la Manta y el propio Garganté con el facultativo en el CAP Pere Camps. El vídeo fue grabado a escondidas por un agente de la Guardia Urbana que, casualmente (se sintió indispuesto durante el día, según la Guardia Urbana), se encontraba en el dispensario en aquel momento.

Lo que debía ser un juicio rápido se ha ido alargando en el tiempo. Garganté pidió hace semanas archivar la causa. Por contra, la Fiscalía vio en la actuación de Garganté un posible delito de coacciones y falsedad documental en grado de tentativa. Finalmente, el juez ha concluido que el delito es de tipo leve, lo que antes de la última modificación del Código Penal era una falta.

El concejal de la CUP evitó el pasado 20 de abril, por un solo voto, la reprobación en Comisión de Presidencia. BComú, ERC y CUP votaron en contra de dicha reprobación y el PSC se abstuvo.

La secció 6a de l'Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs presentat pel Ministeri Fiscal contra la interlocutòria del jutjat d'instrucció 22 de Barcelona i manté la qualificació de delicte lleu a la causa oberta contra el regidor de la CUP Barcelona, Josep Garganté. Garganté ha d'anar a judici per coaccionar presumptament a un metge a qui va demanar que revisés l'informe d'un manter lesionat, que va caure fugint de la policia. El professional sanitari s'hi va negar i va denunciar Garganté. El jutjat d'instrucció no ha fixat, de moment, data pel judici.

Els fets pels quals Garganté serà jutjat es van produir el passat dimecres 23 de març quan el regidor es va acostar, des de l'Ajuntament de Barcelona a les Drassanes (Barcelona), a petició del col·lectiu Tras la Manta, després que es produís la intervenció de la Guàrdia Urbana de paisà, que va provocar una desbandada amb la suposada caiguda i lesió d'un dels manters presents.

El manter va ser acompanyat “per un company” -va relatar el regidor- al CAP de Pere Camps, on va ser atès per un metge que, segons la versió de Garganté i la confirmació del facultatiu, va ser escortat per un Guàrdia Urbà. “Si no hi havia detenció, què feia allà un policia? I encara pitjor, el metge ens va confirmar que és el procediment habitual”, va afegir el regidor.

Garganté va denunciar en el seu moment ser víctima d'“una estratègia d'un sector” de la Guàrdia Urbana per debilitar al seu grup municipal. Garganté, de fet, va qualificar de “sospitós” el vídeo que registrava la conversa que van tenir un membre del col·lectiu Després de la Manta i el mateix Garganté amb el facultatiu al CAP Pere Camps. El vídeo va ser gravat d'amagat per un agent de la Guàrdia Urbana que, casualment (es va sentir indisposat durant el dia, segons la Guàrdia Urbana), es trobava al dispensari en aquell moment.

El que havia de ser un judici ràpid s'ha anat allargant en el temps. Garganté va demanar fa setmanes arxivar la causa. Per contra, la Fiscalia va veure en l'actuació de Garganté un possible delicte de coaccions i falsedat documental en grau de temptativa. Finalment, el jutge ha decidit que el delicte és de tipus lleu, el que abans de l'última modificació del Codi Penal era una falta.

El regidor de la CUP va evitar el passat 20 d'abril, per un sol vot, la reprovació en Comissió de Presidència. BComú, ERC i CUP van votar en contra d'aquesta reprovació i el PSC s'hi va abstenir.

Aquest dimecres, en Comissió de Presidència, Josep Garganté ha salvat el primer judici: el polític. El vot clau (només un vot ha separat el bloc del sí del bloc del no, 18 a 19) de BComú —sumat al d'ERC i la pròpia CUP— contra la reprovació proposada per CiU ha suposat l'indult del regidor. Aquí no s'acaben els dictàmens als que Garganté haurà de fer front els propers dies. El jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona ha desestimat els recursos presentats pel Ministeri Fiscal per requalificar —com a delicte greu, que podria haver comportat penes de presó per al regidor anticapitalista— el cas de suposada coacció de Garganté a un metge per reclamar una segona visita a un manter, sense presència policial; la fiscalia demanava que s'investigués Garganté per falsedat en document oficial. El jutge ha argumentat en les resolucions que aquest delicte que demanava la fiscalia no té sentit perquè finalment el metge no va modificar l'informe. 

El judici per delicte lleu però es mantindrà ja que també s'han desaprovat els recursos de la defensa, que demanava l'arxivació del cas. El magistrat, per últim, ha desestimat la personació a la causa com acusació popular del SIPOL, el sindicat de la Policia Local. Encara no es coneix la data del judici, ja que les resolucions del jutjat d'instrucció són susceptibles de recurs l'Audiència de Barcelona.

Per altra banda, i després de la Comissió extraordinària de divendres passat on Barcelona en Comú va reiterar —com ha fet avui dimecres— la defensa de la Guàrdia Urbana, els grups d'esquerres no han mostrat suport a la reprovació plantejada per CiU. El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, ha insistit en que s'ha de deixar treballar la justícia i que l'Ajuntament no pot personar-se com a acusació particular.

El regidor de la CUP ha tornat a fer una defensa dels manters i ha mantingut els arguments per la suposada coacció al metge que el portarà davant del jutge. Després de la votació, Garganté ha mostrat la seva satifacció per la negativa a la seva reprovació: “Anem pel bon camí”.

CiU, PP i Ciutadans han estat els partits que s'han mostrat propers a la reprovació. Ciutadans ha anat un pas més enllà i ha “desitjat” que el magistrat inhabiliti Garganté. El PSC, per la seva banda i com ja va fer divendres, ha evitat entrar en guerres sobre Garganté i ha manifestat el seu suport al cos de la Guàrdia Urbana; els socialistes s'han abstingut en la votació per la reprovació de Garganté.

Defensa —quasi— unànime de la Guàrdia Urbana

El PSC i BComú no han estat els únics partits que han mostrat suport explícit a la Guàrdia Urbana; junt a la votació per la reprovació de Garganté a la Comissió de Presidència també s'ha votat una proposició del PSC en suport al cos de la policia municipal per a “declarar el ferm compromís institucional amb el bon nom dels membres del cos de la Guàrdia Urbana”. La CUP ha estat l'única formació que ha votat en contra. Garganté ha al·legat que volen evitar “silencis” que han propiciat casos com el del 4F (Ciutat Morta).

Este miércoles, en Comisión de Presidencia, Josep Garganté ha salvado el primer juicio: el político. El voto clave (sólo un voto ha separado el bloque del sí del bloque del no, 18 a 19) de BComú —sumado al de ERC y la propia CUP— contra la reprobación propuesta por CiU ha supuesto el indulto del regidor. Pero aquí no se acaban los dictámenes que Garganté deberá afrontar en los próximos días. El juzgado de instrucción número 22 de Barcelona ha desestimado los recursos presentados por el Ministerio Fiscal para recalificar —como delito grave, que podría haber supuesto penas de prisión para el concejal anticapitalista— el caso de supuesta coacción de Garganté a un médico para reclamar una segunda visita a un mantero, sin presencia policial; la fiscalía pedía que se investigara al regidor por falsedad en documento oficial. El juez ha argumentado en las resoluciones que este delito que pedía la fiscalía no tiene sentido porque finalmente el médico no modificó el informe. 

Pese a eso, el juicio por delito leve se mantendrá ya que también se han desaprobado los recursos de la defensa, que pedía la arxivació del caso. El magistrado, por último, ha desestimado la personación en la causa como acusación popular del SIPOL, el sindicato de la Policía Local. Todavía no se conoce la fecha del juicio, ya que las resoluciones del juzgado de instrucción son susceptibles de recurso en la Audiencia de Barcelona.

Por otra parte, y tras la Comisión extraordinaria del pasado viernes donde Barcelona en Comú reiteró —como ha hecho hoy miércoles— la defensa de la Guàrdia Urbana, los grupos de izquierdas no han mostrado apoyo a la reprobación planteada por CiU. El primer teniente de alcaldía, Gerardo Pisarello, ha insistido en que hay que dejar trabajar a la justicia y que el Ayuntamiento no puede personarse como acusación particular.

El concejal de la CUP ha vuelto a hacer una defensa de los manteros y ha mantenido los argumentos por la supuesta coacción al médico que le llevará ante el juez. Después de la votación, Garganté ha mostrado su satifacción por la negativa a su reprobación: “Vamos por el buen camino”.

CiU, PP y Ciutadans han sido los partidos que se han mostrado cercanos a la reprobación. Ciudadanos ha ido un paso más allá y ha “deseado” que el magistrado inhabilite Garganté. El PSC, y como ya hizo el viernes, ha evitado entrar en guerras sobre Garganté y ha manifestado su apoyo al cuerpo de la Guàrdia Urbana; los socialistas se han abstenido en la votación para la reprobación de Garganté.

Defensa —casi— unánime de la Guàrdia Urbana

El PSC y BComú no han sido los únicos partidos que han mostrado apoyo explícito a la Guàrdia Urbana; junto a la votación para la reprobación de Garganté en la Comisión de Presidencia también se ha votado una proposición del PSC en apoyo al cuerpo de la policía municipal para “declarar el firme compromiso institucional con el buen nombre de los miembros del cuerpo de la Guàrdia Urbana”. la CUP ha sido la única formación que ha votado en contra. Garganté ha alegado que quieren evitar “silencios” que han propiciado casos como el del 4F (Ciutat Morta).

A Barcelona en Común se le atraviesa el caso Garganté. El Ayuntamiento de Barcelona sigue reclamando “prudencia y respeto para la justicia” —en palabras del primer teniente de alcaldía Gerardo Pisarello— mientras la oposición pide mano dura contra Garganté y la defensa firme del cuerpo de la Guardia Urbana. La CUP, por su parte, ha reiterado en la comisión extraordinaria de Presidencia de este viernes su compromiso con los manteros, denunciando la criminalización del colectivo. Ante las quejas de PSC, ERC, PP, CiU y Ciutadans, Pisarello ha insistido en que no le corresponde al gobierno municipal personarse como acusación particular: “Quien debía denunciar era el médico”, ha dicho Pisarello. Durante la comparecencia, en la puerta del Ayuntamiento había miembros del SAPOL, el sindicato de policías, que también han pedido la personación del gobierno como acusación particular.

El primer teniente de alcaldía ha insistido en que “la Guardia Urbana hizo lo que tenía que hacer” y ha pedido a los grupos de la oposición —especialmente a la CUP— evitar la instrumentalización del cuerpo policial y también del colectivo de vendedores ambulantes. Ante las preguntas del concejal de la CUP, Josep Garganté, dirigidas al gobierno municipal y al comisionado de Seguridad Amadeu Recasens sobre las informaciones surgidas en la prensa en relación a la filtración del video de su encuentro con el médico y una reunión entre el propio Recasens y la Guardia Urbana, el consistorio ha mantenido el silencio.

Ante la inacción política de BComú, Joaquim Forn (CiU) ha acusado al gobierno municipal de tirar “pelotas fuera” y descuidar la “protección de la institución”. No ha sido la única crítica al Ayuntamiento. Carina Mejías, de Ciutadans, ha insinuado que el caso Garganté se encuentra englobado dentro de la ineficacia general del Ayuntamiento en materia de seguridad. Todos los grupos, excepto la CUP, han coincidido en la defensa de la Guardia Urbana; Carmen Andrés (PSC) ha hecho especial hincapié en esta cuestión, recordando que el cuerpo policial está siendo víctima de una persecución por una visión “reduccionista” de su tarea.

Forn ha preguntado si desde el consistorio se paralizó la toma de declaración de Garganté por parte de la Guardia Urbana para evitar un “escándalo mayor”. Estas palabras adquieren relevancia política inminente, ya que en las próximas semanas la CUP será clave en la votación de la modificación presupuestaria de BComú.

Paternalismo con los manteros

Tanto ERC como el PP de Barcelona han criticado la posición de la CUP respecto a la defensa de los manteros. “No les hacemos ningún favor apoyando su tarea ilegal”, ha dicho el concejal de ERC Jordi Coronas. Los grupos de la oposición también han insistido en la ilegalidad del Mercat Rebel; Garganté ha instado a estos grupos a ir a hablar con el sindicato de manteros para evitar “visiones paternalistas” de su situación.

La comisión extraordinaria ha coincidido con las palabras de preocupación del Síndic de Greuges en relación a la presencia de un médico en la sala mientras se tomaba declaración a un paciente. El Síndic no se personará de oficio por la judicialización del caso, pero aseguró que esta práctica —vulnerar el derecho a la intimidad y la confidencialitat— es “habitual”. Por su parte, el presidente del Colegio de Médicos, Jaume Padrós, ha afirmado que hubo un “momento de intimidad” en la declaración entre el mantero y el médico, negando que se vulnerara ningún derecho.

A Barcelona en Comú se li atravessa el cas Garganté. L'Ajuntament de Barcelona segueix reclamant “prudència i respecte per a la justícia” —en paraules del primer tinent d'alcaldia Gerardo Pisarello— mentre l'oposició demana mà dura contra Garganté i la defensa ferma del cos de la Guàrdia Urbana. La CUP, per la seva banda, ha reiterat a la comissió extraordinària de Presidència d'aquest divendres el seu compromís amb els manters, denunciant la criminalització del col·lectiu. Davant les queixes de PSC, ERC, PP, CiU i Ciutadans, Pisarello ha insistit que no li correspon al govern municipal personar-se com a acusació particular: “Qui havia de denunciar era el metge”, ha dit Pisarello. Durant la compareixença, a la porta de l'Ajuntament hi havia membres del SAPOL, el sindicat de policies, que també demanaven la personació del govern com a acusació particular.

El primer tinent d'alcaldia ha insistit que “la Guàrdia Urbana va fer el que havia de fer” i ha demanat als grups de l'oposició —especialment a la CUP— evitar la instrumentalització del cos policial i també del col·lectiu de venedors ambulants. Davant de les preguntes del regidor de la CUP, Josep Garganté, dirigides al govern municipal i al comissionat de Seguretat Amadeu Recasens sobre les informacions sorgides a la premsa en relació a la filtració del vídeo de la seva trobada amb el metge i una reunió entre el propi Recasens i la Guàrdia Urbana, el consistori ha mantingut el silenci.

Davant la inacció política de BComú, Joaquim Forn (CiU) ha acusat el govern municipal de tirar “pilotes fora” i descuidar la “protecció de la institució”. No ha estat l'única crítica a l'Ajuntament. Carina Mejías, de Ciutadans, ha insinuat que el cas Garganté es troba englobat dins de la ineficàcia general de l'Ajuntament en matèria de seguretat. Tots els grups, excepte la CUP, han coincidit en la defensa de la Guàrdia Urbana; Carmen Andrés (PSC) ha fet especial èmfasi en aquesta qüestió, recordant que el cos policial està sent víctima d'una persecució per una visió “reduccionista” de la seva tasca.

Forn ha preguntat si des del consistori es va paralitzar la presa de declaració de Garganté per part de la Guàrdia Urbana per evitar un “escàndol major”. Aquestes paraules prenen rellevància política imminent, ja que en les properes setmanes la CUP serà clau en la votació de la la modificació pressupostària de BComú.

Paternalisme amb els manters

Tant ERC com el PP de Barcelona han criticat la posició de la CUP respecte a la defensa dels manters. “No els hi fem cap favor recolzant la seva tasca il·legal”, ha dit el regidor d'ERC Jordi Coronas. Els grups de l'oposició han insistit en la il·legalitat del Mercat Rebel; Garganté ha instat aquests grups a anar a parlar amb el sindicat de manters per evitar “visions paternalistes” de la seva situació.

La comissió extraordinària ha coincidit amb les paraules de preocupació del Síndic de Greuges en relació a la presència d'un metge a la sala mentre es prenia declaració a un pacient. El Síndic no es personarà d'ofici per la judicialització del cas, però ha assegurat que aquesta pràctica —vulnerar el dret a la intimitat i la confidencialitat— és “habitual”. Per la seva banda, el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, ha afirmat que va haver-hi un “moment d'intimitat” en la declaració entre el manter i el metge, negant que es vulnerés cap dret.

Suspès el judici al regidor de la CUP a Barcelona, Josep Garganté. Els recursos de la defensa del regidor i de la Fiscalia han paralitzat, de moment, el judici al regidor per coaccionar presumptament a un metge perquè modifiqués l'informe de lesions d'un manter. Garganté ha demanat l'arxiu de la causa ja que sosté que no va emprar cap tipus de violència o intimidació contra el metge. Per contra, la Fiscalia veu en l'actuació de Garganté un possible delicte de coaccions i falsedat documental en grau de temptativa. El jutge sostenia que el delicte era de tipus lleu (el que abans de l'última modificació del Codi Penal era una falta).

El jutge d'instrucció número 22 de Barcelona va enviar a Garganté a judici ràpid per un delicte lleu de coaccions -antigues faltes- a un metge d'un ambulatori de Barcelona. Ara haurà d'estudiar els recursos de les parts i prendre una decisió. Els fets es remunten al 23 de març passat, quan Garganté i un altre membre del col·lectiu de suport als manters Tras la Manta van demanar al facultatiu del CAP Pere Camps que prengués declaració a un manter ferit sense la Guàrdia Urbana al davant. El TSJC ha informat que s'ha ampliat la causa contra el membre de Tras la Manta que acompanyava Garganté.

La Fiscalia està en desacord amb la decisió del jutge d'imputar a Garganté un delicte lleu i, per aquest motiu, ha presentat un recurs en què sol·licita que el regidor sigui investigat pels delictes de coaccions i falsedat documental en grau de temptativa, al veure els fets més greus que el magistrat.

En el seu recurs, la defensa de Garganté impugna la decisió del jutge d'enviar a judici i, al mateix temps, rebutja la petició de la Fiscalia que s'obri una investigació per aclarir l'actuació del regidor amb el metge, per la qual cosa sol·licita el arxiu del cas.

Els fets del 23 de març van arribar a coneixement del jutge arran de la denúncia que va presentar el propi metge, encara que segons la versió de Garganté ho va fer després que la Guàrdia Urbana li indiqués. Un agent del cos va gravar d'amagat la conversa entre Garganté, el membre de Després de la Manta i el metge.

Segons va publicar La Vanguardia, l'agent va traslladar la gravació al seu superior quan va sortir de l'ambulatori. Posteriorment, en una reunió, el comissionat de seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, el gerent de la policia municipal, Jordi Samsó, i el cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, van decidir que fos el sanitari qui portés la iniciativa de la denúncia, deixant al consistori al marge.

Per a la defensa Garganté, en la trobada que va mantenir amb el metge al seu despatx per demanar-li que modifiqués el comunicat de lesions del manter, el regidor no es va dirigir al facultatiu de forma intimidatòria ni va usar amb ell violència verbal o física.

La Fiscalia, per contra, creu acreditat que Garganté va acudir a entrevistar-se amb el metge acompanyat d'un grup de persones, cosa que al seu parer suposa un “element de pressió”, i, tenint en compte que es trobava a la unitat d'urgències li va advertir: “podem estar aquí 5 minuts o 5 hores”.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha pronunciat aquest dilluns sobre el judici que haurà d'afrontar el regidor de la CUP, Josep Garganté, per suposades coaccions a un metge per fer-li canviar un informe sobre les lesions que presentava un manter. Colau ha carregat contra el regidor perquè, al seu parer, “ningú li ha de dir a un metge què ha de posar en el seu informe”. Així mateix, l'alcaldessa ha defensat la tasca de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

“En tot cas, aclarir que la Guàrdia Urbana ha actuat com havia d'actuar en tot moment”, ha conclòs Colau en declaracions als periodistes després de la seva visita al president del Congrés, Patxi López.

Colau ha lamentat en concret el vídeo que un Guàrdia Urbà va gravar d'amagat en el qual es veu el regidor de la CUP al lloc dels fets, el CAP Pere Camps, dient-li al metge que hauria d'escoltar el manter ferit sense agents policials al davant i incloure aquesta declaració a soles a l'informe. “Les imatges sorprenen i no agraden”, ha afirmat l'alcaldessa, que ha assegurat “desconèixer si hi havia altres circumstàncies” a les que rodegen la denúncia.

El judici a Garganté tindrà lloc el proper 22 d'abril. La CUP ha emmarcat la denúncia en una “campanya d'atac” contra les plataformes que donen suport als venedors ambulants. La més destacada d'aquestes plataformes, Tras la Manta, ha denunciat que darrere del judici a Garganté hi ha una discriminació als manters. Segons el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, la presència d'un agent durant la declaració del ferit vulnera el dret a la intimitat i confidencialitat del pacient.

La alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, se ha pronunciado este lunes sobre el juicio que deberá afrontar el regidor de la CUP, Josep Garganté, por supuestas coacciones a un médico por hacerle cambiar un informe sobre las lesiones que presentaba un mantero. Colau ha cargado contra el regidor porque, a su juicio, “nadie le tiene que decir a un médico qué tiene que poner en su informe”. Asimismo, la alcaldesa ha defendido la labor de la Guardia Urbana de Barcelona.

“En todo caso, aclarar que la Guardia Urbana ha actuado como tenía que actuar en todo momento”, ha zanjado Colau en declaraciones a los periodistas tras la visita al presidente del Congreso, Patxi López.

Colau ha lamentado en concreto el vídeo que un Guardia Urbano grabó a escondidas en el que se ve al regidor de la CUP en el lugar de los hechos, el CAP Pere Camps, diciéndole al médico que debería escuchar al mantero herido sin agentes policiales delante e incluir esta declaración a solas en el informe. “Las imágenes sorprenden y no gustan”, ha afirmado la alcaldesa, que ha afirmado “desconocer si había otras circunstancias” a las que rodean la denuncia.

El juicio a Garganté tendrá lugar el próximo 22 de abril. La CUP ha enmarcado la denuncia en una “campaña de ataque” contra las plataformas que apoyan a los vendedores ambulantes. La más destacada de estas plataformas, Tras La Manta, ha denunciado que detrás del juicio a Garganté hay una discriminación a los manteros. Según el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, la presencia de un agente durante la declaración del herido vulnera el derecho a la intimidad y confidencialidad del paciente.

El col·lectiu en defensa dels manters, Tras la Manta, explica en un comunicat que, darrere de la denúncia per part d'un metge a Josep Garganté per una suposada coacció per canviar un informe mèdic el 23 de març, s'amaga un intent per part dels poders fàctics de Barcelona de “criminalitzar la lluita dels treballadors precaris, exclosos per la Llei d'Estrangeria i de les persones que recolzen la seva lluita”. En el mateix comunicat es destaca que la presència d'un Guàrdia Urbà en la declaració del manter ferit incompleix el dret a la intimitat i la confidencialitat que recull la Carta de Drets i Deures de la ciutadania amb relació a la Salut i l'Atenció Sanitària, de la Generalitat de Catalunya.

“Les dues persones presents [Josep Garganté de la CUP i un membre de Tras La Manta] no van demanar que el metge manipulés l'informe, sinó que complís amb l'ètica professional fent constar la versió del pacient en condicions de privacitat, sense la presència (i per tant la intimidació) d'agents de la Guàrdia Urbana durant la seva declaració”, destaca Tras la Manta; un relat en relació a la gravació difosa per El Periódico el passat dijous 7 d'abril.

Precisament, aquesta gravació també és objecte de crítica per part del col·lectiu, que considera que vulnera el dret a la intimitat de les dues persones —el regidor Josep Garganté i un membre de Tras La Manta— que van parlar amb el facultatiu. El de la intimitat no és l'únic dret vulnerat segons Tras La Manta, ja que la presència d'un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona al CAP de Pere Camps durant la declaració de lesions d'un manter ferit, suposadament després d'una persecució de la Guàrdia Urbana, també seria una falta a la intimitat i confidencialitat. “La presència d'un agent només pot respondre a la lògica intimidatòria”, afegeix el comunicat.

“És francament preocupant que la presència dels agents de la Guàrdia Urbana hagi estat acceptada com una cosa normal per part del metge”, informa el comunicat. Des del col·lectiu lamenten que res d'això sigui sorprenent, ja que “tot s'hi val a l'hora de criminalitzar les persones més vulnerables de la ciutat”; una criminalització que comença per confiscar un material “legítimament comprat” i la identificació de les persones que “qüestionen les intervencions policials i defensen als manters”, destaca Tras La Manta. Una d'aquestes persones és Josep Garganté, que va anar a Pere Camps a petició del col·lectiu per parlar amb el metge amb l'intenció de canviar l'informe policial i que ara s'enfronta a un judici el proper 22 d'abril. La denúncia la va interposar el professional, suposadament, incitat per la mateixa policia.

El colectivo en defensa de los manteros, Tras la Manta, explica en un comunicado que, detrás de la denuncia por parte de un médico a Josep Garganté por una supuesta coacción para cambiar un informe médico el 23 de marzo, se esconde un intento por parte de los poderes fácticos de Barcelona de “criminalizar la lucha de los trabajadores precarios, excluidos por la Ley de Extranjería y de las personas que apoyan su lucha”. En el mismo comunicado se destaca que la presencia de un Guardia Urbano en la declaración del mantero herido incumple el derecho a la intimidad y la confidencialidad que recoge la Carta de Drets i Deures de la ciutadania en relació a la Salut i l'Atenció Sanitària, de la Generalitat de Catalunya.

“Las dos personas presentes [Josep Garganté de la CUP y un miembro de Tras La Manta] no pidieron que el médico manipulara el informe, sino que cumpliera con la ética profesional haciendo constar la versión del paciente en condiciones de privacidad, sin la presencia (y por tanto la intimidación) de agentes de la Guardia Urbana durante su declaración”, destaca Tras La Manta; un relato en relación a la grabación difundida por El Periódico el pasado jueves 7 de abril.

Precisamente, dicha grabación también es objeto de crítica por parte del colectivo, que considera que vulnera el derecho a la intimidad de las dos personas —el regidor Josep Garganté y un miembro de Tras La Manta— que hablaron con el profesional médico. El de la intimidad no es el único derecho vulnerado según Tras La Manta, ya que la presencia de un agente de la Guardia Urbana de Barcelona en el CAP de Pere Camps durante la declaración de lesiones de un mantero herido, supuestamente después de una persecución de la Guardia Urbana, también sería una falta a la intimidad y confidencialidad. “La presencia de un agente sólo puede responder a la lógica intimidatoria”, añade el comunicado.

“Es francamente preocupante que la presencia de los agentes de la Guardia Urbana haya sido aceptada como algo normal por parte del médico”, informa el comunicado. Desde el colectivo lamentan que nada de esto sea sorprendente, ya que “todo vale a la hora de criminalizar las personas más vulnerables de la ciudad”; una criminalización que empieza por la decomisación de material “legítimamente comprado” y la identificación de las personas que “cuestionan las intervenciones policiales y defienden a los manteros”, destaca Tras La Manta. Una de estas personas es Josep Garganté, que acudió a Pere Camps a petición del colectivo para hablar con el médico para cambiar el informe policial y que ahora se enfrenta a un juicio el próximo 22 de abril. La denuncia la interpuso el profesional, supuestamente, incitado por la misma policía.

El concejal de la CUP en el Ayuntamiento de Barcelona, Josep Garganté, que tendrá que hacer frente a un juicio el próximo 22 de abril por un supuesto delito de coacciones a un médico por hacerle cambiar un informe sobre las lesiones que presentaba un mantero, ha denunciado ser víctima de una estrategia de “un sector” de la Guardia Urbana para debilitar a su grupo municipal. Garganté ha calificado de “sospechoso” el vídeo difundido por El Periódico que registra la conversación que tuvieron un miembro del colectivo Tras la Manta y el propio Garganté con el facultativo en el CAP Pere Camps. El vídeo, según explica el propio medio, fue grabado a escondidas por un agente de la Guardia Urbana que, casualmente, se encontraba en el dispensario.

El concejal ha calificado de “ataque” la denuncia interpuesta contra él por un facultativo el pasado 23 de marzo y ha asegurado, en una comparecencia este viernes, que se trata de una “campaña contra el grupo de vendedores, perseguidos y criminalizados por la Guardia Urbana”.

Por otra parte, La Directa ha publicado una queja presentada por un ciudadano que estaba en la recepción de urgencias del CAP Pere Camps, donde se dice textualmente que el mantero herido “hace constar que ha caído por las escaleras debido a una actuación policial”. El documento no ha sido recogido por la Guardia Urbana en el informe. Uno de los periodistas del medio confirma que el mantero lesionado insistió —traducido por otro compañero al castellano— en varias ocasiones que la lesión se había producido por una caída por las escaleras consecuencia de la persecución de la policía.El grupo municipal ha criticado la postura del Guardia Urbano que grabó el vídeo —vestido de paisano, según la CUP—, que se encontraba en un box atendido por una indisposición, según El Periódico. “Si este miembro de la policía cree que se está cometiendo un delito, comete un error: como policía debe actuar al momento, no cuando se acaba la conversación ir e incitar al médico a presentar una denuncia”, ha dicho Garganté.

Garganté se acercó el pasado miércoles 23 de marzo desde el Ayuntamiento de Barcelona a les Drassanes (Barcelona) a petición del colectivo Tras la Manta, después de que se produjera la intervención de la Guardia Urbana de paisano, lo que provocó una desbandada con la supuesta caída y lesión de uno de los manteros presentes.

El mantero fue acompañado “por un compañero” —ha relatado el concejal— al CAP de Pere Camps, donde fue atendido por un médico que, según la versión de Garganté y la confirmación del facultativo en la grabación de El Periódico, fue escoltado por un Guardia Urbano. “Si no había detención, ¿qué hacía allí un policía? Y aún peor, el médico nos confirmó que es el procedimiento habitual”, ha añadido el concejal. Garganté ha asegurado que, a su llegada al centro hospitalario, había un dispositivo amplio de policías.

Garganté ha afirmado que al vídeo publicado el jueves le faltan tres minutos iniciales donde se contextualizaba la información al médico y que, él y el miembro de Tras la Manta, querían que el mantero fuera atendido sin nadie delante, sólo con el facultativo. “Nosotros sólo queríamos que recibiera al herido solo”, ha remarcado el concejal de los anticapitalistas. El médico se negó, y posteriormente —a instancias de la policía local, según la CUP— denunció a Garganté, que se enfrenta a un juicio por un delito leve que, de confirmarse, podría acabar en multa.

Los grupos municipales del PP y CiU han pedido la dimisión de Garganté, reclamando “determinación” a la alcaldesa Ada Colau por unos hechos que consideran “muy graves”. Desde el PP se ha pedido dejar de lado “cuestiones políticas”, en referencia a que BComú está a la espera de la decisión de la CUP para votar a favor de su modificación de presupuestos. Desde fuentes del grupo municipal anticapitalista se ha dado “todo el apoyo” a Garganté, que ya ha informado de que no dimitirá pero que se sentará con el gobierno municipal para “explicar los hechos”.

El regidor de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Garganté, que haurà de fer front a un judici el proper 22 d'abril per un suposat delicte de coaccions a un metge per fer-li canviar un informe sobre les lesions que presentava un manter, ha denunciat ser víctima d'una estratègia d'“un sector” de la Guàrdia Urbana per afeblir el seu grup municipal. Garganté ha qualificat de “sospitós” el vídeo difós per El Periódico que enregistra la conversa que van tenir un membre del col·lectiu Tras la Manta i el propi Garganté amb el facultatiu al CAP Pere Camps. El vídeo, segons explica el propi mitjà, va ser gravat d'amagat per un agent de la Guàrdia Urbana que, casualment, es trobava al dispensari.

El regidor ha qualificat d'“atac” la denúncia interposada contra ell per un facultatiu el passat 23 de març i ha assegurat, en una compareixença aquest divendres, que es tracta d'una “campanya contra el grup de venedors, perseguits i criminalitzats per la Guàrdia Urbana”.

D'altra banda, La Directa ha publicat una queixa presentada per un ciutadà que era a la recepció d'urgències del CAP Pere Camps, on es diu textualment que el manter ferit “fa constar que ha caigut per les escales a causa d'una actuació policial”. El document no ha estat recollit per la Guàrdia Urbana en l'informe. Un dels periodistes del mitjà confirma que el manter lesionat va insistir —traduït per un altre company al castellà— en diverses ocasions que la lesió s'havia produït per una caiguda per les escales conseqüència de la persecució de la policia.

El grup municipal ha criticat la postura del Guàrdia Urbà que va gravar el vídeo —vestit de paisà, segons la CUP—, que es trobava en un box atès per una indisposició, segons El Periódico. “Si aquest membre de la policia creu que s'està cometent un delicte, comet un error: com a policia ha d'actuar al moment, no quan s'acaba la conversa, anar-hi i incitar el metge a presentar una denúncia”, ha dit Garganté.

Garganté es va apropar el passat dimecres 23 de març des de l'Ajuntament de Barcelona a les Drassanes a petició del col·lectiu Tras la Manta, després que es produís la intervenció de la Guàrdia Urbana de paisà, fet que va provocar una corredissa amb la suposada caiguda i lesió d'un dels manters presents.

El manter va ser acompanyat “per un company a coll i ve” —ha relatat el regidor— al CAP de Pere Camp, on va ser atès per un metge que, segons la versió de Garganté i la confirmació del facultatiu a la gravació de El Periódico, va ser escortat per un Guàrdia Urbà. “Si no hi havia detenció, què hi feia allà un policia? I encara pitjor, el metge ens va confirmar que és el procediment habitual”, ha afegit el regidor. Garganté ha assegurat que, a la seva arribada al centre hospitalari, hi havia un dispositiu ampli de policies.

Garganté ha afirmat que al vídeo publicat dijous li falten tres minuts inicials on es contextualitzava la informació al metge i que, ell i el membre de Tras la Manta, volien que el manter fos atès sense ningú al davant, només amb el facultatiu. “Nosaltres només volíem que rebés el ferit sol”, ha remarcat el regidor dels anticapitalistes. El metge s'hi va negar, i posteriorment —a instàncies de la policia local, segons la CUP— va denunciar Garganté, que s'enfronta a un judici per un delicte lleu que, si es confirma, podria acabar en multa.

Els grups municipals del PP i CiU han demanat la dimissió de Garganté i han demanat “determinació” a l'alcaldessa Ada Colau per uns fets que consideren “molt greus”. Des del PP s'ha demanat deixar de banda “qüestions polítiques”, en referència a que BComú està a l'espera de la decisió de la CUP per votar a favor de la seva modificació de pressupostos. Des de fonts del grup municipal anticapitalista s'ha donat “tot el suport” a Garganté, que ja ha informat que no dimitirà però que s'asseurà amb el govern municipal per “explicar els fets”.

El concejal de la CUP en el Ayuntamiento de Barcelona, Josep Garganté, tendrá que hacer frente a un juicio por una falta leve el próximo 22 de abril por un supuesto delito de coacciones. Un médico ha denunciado Garganté por una supuesta coacción el pasado 23 de marzo de 2016. Según el médico, Garganté y un grupo de personas —no identificadas según la interlocutoria— habrían presionado al profesional sanitario para hacerle cambiar un informe médico de una de las personas que participó en la concentración de los manteros en Barcelona, disuadida por la Guàrdia Urbana: querían hacer constar en el informe que las lesiones no eran fruto de una “caída” sino consecuencia de una agresión.

El incidente se dio el pasado 23 de marzo, a raíz de una carga de la Guàrdia Urbana en Drassanes (Barcelona) contra un grupo de manteros. El hombre, supuestamente mantero, accedió al centro médico sobre las cinco de la tarde para ser reconocido por un profesional. El médico hizo constar que las lesiones eran a causa de una “caída”; horas después, hacia las ocho de la tarde, Garganté —junto a otras personas— habría pedido una entrevista con el médico para discutir sobre el contenido del informe, con la negativa del profesional. El médico no accedió al cambio y denunció Garganté al día siguiente.

Ahora, según informa el auto del juzgado de instrucción número 22 este jueves, Garganté deberá comparecer ante el juez el próximo 22 de abril a las 10h en la sala 125 de la Ciudad de la Justicia. Si Garganté es condenado, deberá hacer frente a una multa.

Catalunya Plural ha contactado con el concejal para explicar su versión de los hechos. Garganté ha instado a este diario a acudir a la rueda de prensa que su grupo municipal celebrará este viernes para explicar dicha versión.

Posteriormente, la CUP de Barcelona ha emitido un comunicado donde ha negado que Garganté coaccionara al profesional médico que atendió uno de los vendedores ambulantes que huía de los agentes de la Guardia Urbana. Según su versión, Garganté “se limitó a solicitar una nueva asistencia médica al vendedor ambulante sin la presencia de la Guardia Urbana”.

Los anticapitalistas han enmarcado la denuncia contra el Garganté “en la campaña represiva contra la venta ambulante y contra los colectivos que la apoyan”.

El regidor de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Garganté, haurà de fer front a un judici per una falta lleu el proper 22 d'abril per un suposat delicte de coaccions. Un metge ha denunciat Garganté per una suposada coacció el passat 23 de març de 2016. Segons el metge, Garganté i un grup de persones no identificades —segons la interlocutòria— haurien pressionat el professional sanitari per fer-li canviar un informe mèdic d'una de les persones que va participar en la concentració dels manters a Barcelona, dissuadida per la Guàrdia Urbana: volien fer-li constar que les lesions no eren fruit d'una “caiguda” sinó a causa d'una agressió.

L'incident va donar-se el passat 23 de març, arran d'una càrrega de la Guàrdia Urbana a les Drassanes de Barcelona contra un grup de manters. L'home, suposadament manter, va accedir al centre mèdic sobre les cinc de la tarda per a ser reconegut per un professional. El metge va fer constar que les lesions eren a causa d'una “caiguda”; hores després, cap a les vuit de la tarda, Garganté —juntament amb altres persones— hauria demanat una entrevista amb el metge per a discutir sobre el contingut de l'informe, amb la negativa del professional. El metge no va estar-hi d'acord i va denunciar Garganté al dia següent.

Ara, segons informa la interlocutòria del jutjat d'instrucció número 22 aquest dijous, Garganté haurà de comparèixer davant del jutge el proper 22 abril a les 10h a la sala 125 de la Ciutat de la Justícia. Si Garganté és condemnat, haurà de fer front a una multa.

Catalunya Plural ha contactat amb el regidor per explicar la seva versió dels fets. Garganté ha instat aquest diari a la roda de premsa que el seu grup municipal celebrarà aquest divendres per tal d'oferir-la.

Posteriorment, la CUP de Barcelona ha emès un comunicat on ha negat que Garganté coaccionés el professional mèdic que va atendre un dels venedors ambulants que fugia dels agents de la Guàrdia Urbana. Segons la seva versió, Garganté “es va limitar a sol·licitar una nova assistència mèdica al venedor ambulant sense la presència de la Guàrdia Urbana”.

Els anticapitalistes han emmarcat la denúncia contra el Garganté “en la campanya repressiva contra la venda ambulant i contra els col·lectius que li donen suport”.