Els ciutadans d'Eivissa i Formentera han rebut aquest diumenge un avís ES-Alert a les 11.20 hores davant l'imminent risc d'inundacions. En el missatge, emès pel Govern, se sol·licita màxima precaució, evitar desplaçaments innecessaris, allunyant-se de llits i torrents.

Poc abans, l'Aemet ha pujat l'avís a nivell roig a les Pitiüses per pluges de fins a 90 litres per metre quadrat en una hora, una situació que es mantindrà fins a les 14.00 hores d'aquest diumenge, quan passarà a ser taronja per pluges de fins a 50 l/m², tempesta i fenòmens costaners.

De fet, la Direcció General d'Emergències ha activat l'alerta roja la qual cosa implica aplicar l'índex de gravetat 2 del Pla Meteobal per pluges i tempestes a les Pitiüses, segons ha informat a través dels seus perfils en les xarxes socials.

En diferents missatges ha llançat una sèrie de recomanacions a la població. Per a les persones que es trobin a casa, es demana adoptar mesures per impedir que l'aigua entri en l'habitatge en assegurar portes i finestres.

També s'ha reclamat no deixar fora objectes o mobles que pugui arrossegar l'aigua i no baixar a zones inundables de la casa com soterranis o garatges. En cas d'inundació, cal apagar l'interruptor general de l'electricitat.

Si les persones es troben a la carretera, Emergències demana moderar la velocitat, mantenir la distància de seguretat i circular per vies principals.

El 112 ha atès un total de 61 incidents registrats a Eivissa i Formentera durant les primeres hores d'aquest diumenge. Dividits per tipologia, 35 d'aquestes trucades estaven relacionades amb la inundació d'establiments, 13 perquè s'havia negat la via pública, cinc caigudes d'arbres, dues interrupcions dels serveis bàsics i un desbordament d'un torrent.

Tancada la carretera de l'aeroport d'Eivissa

El Consell d'Eivissa ha informat del tancament de la carretera de l'aeroport a causa de les fortes precipitacions que han començat a caure a l'illa per l'arribada de la dana Adam. Segons ha informat la institució insular en les seves xarxes socials, el tancament de la via s'ha produït a l'altura de la rotonda de Platja d'en Bossa, en tots dos sentits.

Per la seva part, l'Ajuntament de Palma ha decidit el tancament de diversos parcs de la ciutat. D'aquesta manera, des de les 10.00 hores d'aquest diumenge i fins a les 19.00 hores del dilluns es procedeix al tancament dels parcs de la Ribera i Can Terrers, segons ha informat el Consistori. Igualment, la corporació local restringirà l'accés al passeig Sagrera i el parc de Bellver des de les 00.00 a les 14.00 hores del dilluns.

Los ciudadanos de Eivissa y Formentera han recibido este domingo un aviso ES-Alert a las 11.20 horas ante el inminente riesgo de inundaciones. En el mensaje, emitido por el Govern, se solicita máxima precaución, evitar desplazamientos innecesarios, alejándose de cauces y torrentes.

Poco antes, la Aemet ha subido el aviso a nivel rojo en las Pitiusas por lluvias de hasta 90 litros por metro cuadrado en una hora, una situación que se mantendrá hasta las 14.00 horas de este domingo, cuando pasará a ser naranja por lluvias de hasta 50 l/m2, tormenta y fenómenos costeros.

De hecho, la Dirección General de Emergencias ha activado la alerta roja lo que implica aplicar el índice de gravedad 2 del Plan Meteobal por lluvias y tormentas en las Pitiusas, según ha informado a través sus perfiles en las redes sociales.

En distintos mensajes ha lanzado una serie de recomendaciones a la población. Para las personas que se encuentren casa, se pide adoptar medidas para impedir que el agua entre en la vivienda al asegurar puertas y ventanas.

También se ha reclamado no dejar fuera objetos o muebles que pueda arrastrar el agua y no bajar a zonas inundables de la casa como sótanos o garajes. En caso de inundación, hay que apagar el interruptor general de la electricidad.

Si las personas se encuentran en la carretera, Emegencias pide moderar la velocidad, mantener la distancia de seguridad y circular por vías principales.

El 112 ha atendido un total de 61 incidentes registrados en Eivissa y Formentera durante las primeras horas de este domingo. Divididos por tipología, 35 de estas llamadas estaban relacionadas con la inundación de establecimientos, 13 por que se había anegado la vía pública, cinco caídas de árboles, dos interrupciones de los servicios básicos y un desbordamiento de un torrente.

Cerrada la carretera del aeropuerto de Eivissa

El Consell d'Eivissa ha informado del cierre de la carretera del aeropuerto debido a las fuertes precipitaciones que han empezado a caer en la isla por la llegada la dana Adam. Según ha informado la institución insular en sus redes sociales, el cierre de la vía se ha producido a la altura de la rotonda de Playa d'en Bossa, en ambos sentidos.

Por su parte, el Ayuntamiento de Palma ha decidido el cierre que distintos parques de la ciudad. De este modo, desde las 10.00 horas de este domingo y hasta las 19.00 horas del lunes se procede al cierre de los parques de la Ribera y Can Terrers, según ha informado el Consistorio. Igualmente, la corporación local restringirá el acceso en el paseo Sagrera y el parque de Bellver desde las 00.00 a las 14.00 horas del lunes.

El Govern balear ha intensificat aquesta temporada la vigilància sobre el lloguer irregular d'embarcacions a les illes davant l'augment de l'activitat de xàrter i les denúncies del sector legal per competència deslleial. El nou dispositiu de control del litoral ha realitzat fins a mitjan setembre 1.358 registres i comprovacions i ha permès aixecar 128 actes i emetre 39 butlletins de denúncia.

L'operatiu, presentat aquest dilluns durant la quarta reunió de la Taula de Lluita contra l'Intrusisme, està integrat per 22 embarcacions distribuïdes entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i coordinades des d'un centre de control. El dispositiu combina inspeccions programades amb intervencions a partir d'avisos sobre possibles activitats irregulars i permet controlar tant el xàrter com els fondejos, la documentació de les embarcacions, les condicions de seguretat, la protecció de la posidònia i l'activitat dels camps de boies.

El lloguer d'embarcacions constitueix un dels principals focus de les inspeccions. Entre les irregularitats detectades figuren vaixells que operen sense haver presentat la declaració responsable o sense estar inscrits per desenvolupar l'activitat, l'absència de l'identificador obligatori, contractes inexistents o incoherents, documentació comercial incompleta o patrons sense la titulació exigida.

A aquests controls sobre el terreny se suma l'activitat administrativa de la Direcció General de Ports i Transport Marítim. El Govern assegura que durant el 2026 ja s'han iniciat 68 expedients sancionadors en matèria de xàrter, a partir de les actes i denúncies aixecades durant les inspeccions.

La xifra dona continuïtat al fort increment dels expedients en els darrers anys. El 2025 es van incoar 162 procediments sancionadors relacionats amb infraccions en matèria de transport marítim i lloguer d'embarcacions, amb propostes de sanció per un import conjunt de 471.600 euros. Segons les dades facilitades per l'Executiu autonòmic, des del 2019 el nombre d'expedients ha augmentat un 853%, en passar de 17 a 162.

El conflicte per l''Airbnb nàutic'

El reforç dels controls es produeix en un context de forta controvèrsia sobre el lloguer d'embarcacions d'ús particular amb finalitats turístiques. L'anomenat 'Airbnb nàutic' s'ha convertit en un dels principals punts de fricció entre el Govern, les empreses de xàrter tradicional i els propietaris d'embarcacions de Llista Setena, destinades a l'ús privat.

El Govern balear va aprovar el 2025 un decret que impedeix, en la pràctica, que aquestes embarcacions puguin dedicar-se al lloguer turístic mitjançant un canvi temporal d'ús i exigeix la seva inscripció a la Llista Sisena, la categoria destinada a les embarcacions d'esbarjo amb finalitats lucratives. La norma va ser recorreguda per propietaris d'embarcacions de Llista Setena. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears manté cautelarment aquest veto mentre es resol el recurs. El conflicte es va produir després que el Govern central modifiqués el 2025 la normativa estatal per permetre que les embarcacions d'esbarjo d'ús privat poguessin realitzar activitats comercials durant un màxim de tres mesos a l'any.

El xoc normatiu ha coincidit amb la proliferació d'anuncis de lloguer de vaixells i experiències nàutiques en plataformes digitals. Al maig, elDiario.es va documentar anuncis de iots de luxe oferts per desenes de milers d'euros per realitzar estades i rutes per les costes de les Balears, en un mercat que els professionals del xàrter legal consideren una font de competència deslleial.

La pressió no es limita al lloguer. Els controls del Govern també estan vinculats als problemes derivats de l'elevada concentració d'embarcacions en determinades zones del litoral. A Eivissa, una anàlisi de Greenpeace va constatar que un de cada cinc iots fondejava il·legalment sobre posidònia, mentre que el dispositiu autonòmic ja incloïa entre les seves funcions la detecció del lloguer il·legal i la supervisió dels fondejos no autoritzats.

Mallorca concentra la major part dels controls

L'Executiu ha començat, a més, a actuar sobre l'oferta que apareix a internet. Durant el 2026 ha exclòs 36 embarcacions del registre de xàrter per incomplir els requisits exigits i ha remès dos requeriments a Airbnb per retirar ofertes d'allotjament en embarcacions. També ha reclamat a ListaSeptima.com que elimini anuncis d'embarcacions de Llista Setena destinades al lloguer a les Balears.

Mallorca concentra el gruix de l'activitat del nou servei. Entre el 4 de juny i el 14 de setembre es van realitzar 72 jornades de vigilància i més de 1.231 comprovacions, que van donar lloc a 74 actes i 16 butlletins de denúncia. De les actuacions realitzades a l'illa, 311 van estar relacionades específicament amb el control del xàrter. Altres 687 van correspondre a comprovacions de fondejos, 234 a la protecció de la posidònia i 163 als camps de boies.

A Menorca es van documentar 48 jornades d'activitat entre el 27 de maig i el 13 de setembre, amb 61 actuacions, 35 actes i nou butlletins de denúncia. A Eivissa i Formentera, entre el 22 de juny i el 14 de setembre, es van dur a terme 27 jornades, amb 66 actuacions, 19 actes i 14 butlletins de denúncia.

El dispositiu incorpora, a més, drons en determinades operacions. L'objectiu és ampliar la capacitat de vigilància en zones de difícil accés, fer un seguiment més ampli de les embarcacions i els fondejos i obtenir imatges, coordenades i documentació gràfica que puguin incorporar-se posteriorment als expedients administratius.

Més inspectors i càmeres als ports i a l'aeroport

El Govern pretén ampliar l'any vinent els mitjans destinats a combatre l'intrusisme també en el transport de passatgers. El Pla ITS 2026-2027 contempla una inversió de més de dos milions d'euros per reforçar la inspecció i els sistemes de detecció.

La plantilla d'inspecció de transports creixerà en vuit persones, un 40% respecte de l'actual, amb quatre instructors de transport encarregats de tramitar expedients sancionadors, dos ajudants tècnics d'inspecció i dues places administratives. L'Executiu preveu que les noves places estiguin operatives durant la pròxima temporada turística.

El pla incorpora, a més, un milió d'euros per reforçar els mitjans tecnològics. Entre les actuacions previstes figura la instal·lació de càmeres amb lectura de matrícules als ports i a l'aeroport de Mallorca i nous sistemes d'encreuament i anàlisi de dades per detectar possibles activitats irregulars.

L'objectiu declarat pel Govern és augmentar la capacitat d'inspecció i sanció davant les activitats que es desenvolupen al marge de la normativa i, alhora, protegir les empreses del sector nàutic i del transport que operen amb les autoritzacions exigides.

El Govern balear ha intensificado esta temporada la vigilancia sobre el alquiler irregular de embarcaciones en las islas ante el aumento de la actividad de chárter y las denuncias del sector legal por competencia desleal. El nuevo dispositivo de control del litoral ha realizado hasta mediados de septiembre 1.358 registros y comprobaciones y ha permitido levantar 128 actas y emitir 39 boletines de denuncia.

El operativo, presentado este lunes durante la cuarta reunión de la Mesa de Lucha contra el Intrusismo, está integrado por 22 embarcaciones distribuidas entre Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera y coordinadas desde un centro de control. El dispositivo combina inspecciones programadas con intervenciones a partir de avisos sobre posibles actividades irregulares y permite controlar tanto el chárter como los fondeos, la documentación de las embarcaciones, las condiciones de seguridad, la protección de la posidonia y la actividad de los campos de boyas.

El alquiler de embarcaciones constituye uno de los principales focos de las inspecciones. Entre las irregularidades detectadas figuran barcos que operan sin haber presentado la declaración responsable o sin estar inscritos para desarrollar la actividad, la ausencia del identificador obligatorio, contratos inexistentes o incoherentes, documentación comercial incompleta o patrones sin la titulación exigida.

A estos controles sobre el terreno se suma la actividad administrativa de la Dirección General de Ports i Transport Marítim. El Govern asegura que durante 2026 ya se han iniciado 68 expedientes sancionadores en materia de chárter, a partir de las actas y denuncias levantadas durante las inspecciones.

La cifra da continuidad al fuerte incremento de los expedientes en los últimos años. En 2025 se incoaron 162 procedimientos sancionadores relacionados con infracciones en materia de transporte marítimo y alquiler de embarcaciones, con propuestas de sanción por un importe conjunto de 471.600 euros. Según los datos facilitados por el Ejecutivo autonómico, desde 2019 el número de expedientes ha aumentado un 853%, al pasar de 17 a 162.

El conflicto por el 'Airbnb náutico'

El refuerzo de los controles se produce en un contexto de fuerte controversia sobre el alquiler de embarcaciones de uso particular con fines turísticos. El llamado 'Airbnb náutico' se ha convertido en uno de los principales puntos de fricción entre el Govern, las empresas de chárter tradicional y los propietarios de embarcaciones de Lista Séptima, destinadas al uso privado.

El Govern balear aprobó en 2025 un decreto que impide, en la práctica, que estas embarcaciones puedan dedicarse al alquiler turístico mediante un cambio temporal de uso y exige su inscripción en la Lista Sexta, la categoría destinada a las embarcaciones de recreo con fines lucrativos. La norma fue recurrida por propietarios de embarcaciones de Lista Séptima. El Tribunal Superior de Justicia de Balears mantiene de forma cautelar este veto mientras se resuelve el recurso. El conflicto se produjo después de que el Gobierno central modificara en 2025 la normativa estatal para permitir que las embarcaciones de recreo de uso privado pudieran realizar actividades comerciales durante un máximo de tres meses al año.

El choque normativo ha coincidido con la proliferación de anuncios de alquiler de barcos y experiencias náuticas en plataformas digitales. En mayo, elDiario.es documentó anuncios de yates de lujo ofrecidos por decenas de miles de euros para realizar estancias y rutas por las costas de Balears, en un mercado que los profesionales del chárter legal consideran una fuente de competencia desleal.

La presión no se limita al alquiler. Los controles del Govern también están vinculados a los problemas derivados de la elevada concentración de embarcaciones en determinadas zonas del litoral. En Eivissa, un análisis de Greenpeace constató que uno de cada cinco yates fondeaba ilegalmente sobre posidonia, mientras que el dispositivo autonómico ya incluía entre sus funciones la detección del alquiler ilegal y la supervisión de fondeos no autorizados.

Mallorca concentra la mayor parte de los controles

El Ejecutivo ha comenzado además a actuar sobre la oferta que aparece en internet. Durante 2026 ha excluido 36 embarcaciones del registro de chárter por incumplir los requisitos exigidos y ha remitido dos requerimientos a Airbnb para retirar ofertas de alojamiento en embarcaciones. También ha reclamado a ListaSeptima.com que elimine anuncios de embarcaciones de Lista Séptima destinadas al alquiler en Balears.

Mallorca concentra el grueso de la actividad del nuevo servicio. Entre el 4 de junio y el 14 de septiembre se realizaron 72 jornadas de vigilancia y más de 1.231 comprobaciones, que dieron lugar a 74 actas y 16 boletines de denuncia. De las actuaciones realizadas en la isla, 311 estuvieron relacionadas específicamente con el control del chárter. Otras 687 correspondieron a comprobaciones de fondeos, 234 a la protección de la posidonia y 163 a los campos de boyas.

En Menorca se documentaron 48 jornadas de actividad entre el 27 de mayo y el 13 de septiembre, con 61 actuaciones, 35 actas y nueve boletines de denuncia. En Eivissa y Formentera, entre el 22 de junio y el 14 de septiembre, se llevaron a cabo 27 jornadas, con 66 actuaciones, 19 actas y 14 boletines de denuncia.

El dispositivo incorpora además drones en determinadas operaciones. El objetivo es ampliar la capacidad de vigilancia en zonas de difícil acceso, realizar un seguimiento más amplio de embarcaciones y fondeos y obtener imágenes, coordenadas y documentación gráfica que puedan incorporarse posteriormente a los expedientes administrativos.

Más inspectores y cámaras en puertos y aeropuerto

El Govern pretende ampliar el próximo año los medios destinados a combatir el intrusismo también en el transporte de pasajeros. El Plan ITS 2026-2027 contempla una inversión de más de dos millones de euros para reforzar la inspección y los sistemas de detección.

La plantilla de inspección de transportes crecerá en ocho personas, un 40% respecto a la actual, con cuatro instructores de transporte encargados de tramitar expedientes sancionadores, dos ayudantes técnicos de inspección y dos plazas administrativas. El Ejecutivo prevé que las nuevas plazas estén operativas durante la próxima temporada turística.

El plan incorpora además un millón de euros para reforzar los medios tecnológicos. Entre las actuaciones previstas figura la instalación de cámaras con lectura de matrículas en los puertos y en el aeropuerto de Mallorca y nuevos sistemas de cruce y análisis de datos para detectar posibles actividades irregulares.

El objetivo declarado por el Govern es aumentar la capacidad de inspección y sanción frente a las actividades que se desarrollan al margen de la normativa y, al mismo tiempo, proteger a las empresas del sector náutico y del transporte que operan con las autorizaciones exigidas.

Els ciutadans d'Eivissa i Formentera han rebut aquest dijous, a les 13.24 hores, un avís del sistema d'alertes ES-Alert en el qual se sol·licita màxima precaució davant la previsió de pluges intenses i fortes ratxes de vent durant les pròximes hores.

El missatge, compartit també per la presidenta del Govern, Marga Prohens, recomana evitar desplaçaments i activitats a l'exterior, així com extremar la precaució davant possibles situacions d'emergència. En cas de necessitar assistència, la ciutadania ha de contactar amb el telèfon 112.

Emergències demana així mateix que no s'accedeixi a torrents ni a zones inundables, baixes o subterrànies, on el risc pot augmentar durant episodis de precipitacions intenses. Si l'aigua entra en un habitatge, la recomanació és pujar a les plantes superiors i mantenir-se allunyat de les zones inundades.

L'avís insta la població de les Pitiüses a mantenir-se atenta a l'evolució de la situació i a seguir les indicacions dels serveis d'emergència.

Per la seva banda, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha activat l'avís taronja a Eivissa i Formentera davant la previsió de pluges que podrien deixar fins a 50 litres per metre quadrat en una hora. A Mallorca, el nivell d'alerta és groc, amb precipitacions que podrien arribar als 20 litres per metre quadrat en el mateix període.

Segons han informat fonts de l'Aemet a Europa Press, les temperatures oscil·laran entre els 26 i els 29 graus a les Balears. La previsió contempla ruixats durant tota la jornada, tot i que l'agència meteorològica ha assenyalat que caldrà extremar la precaució especialment a partir del migdia.

L'avís groc per fenòmens costaners es manté actiu a Mallorca i Menorca, mentre que s'ha desactivat l'avís per pluges i tempestes en aquesta darrera illa.

Mentrestant, la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha informat de la suspensió de les activitats acadèmiques i administratives previstes al llarg d'aquest dijous a les seus d'Eivissa i Formentera a causa de les tempestes. Als campus de Palma i a la seu de Menorca, l'activitat es manté amb normalitat. La UIB ha instat la ciutadania a estar atenta als canals oficials per obtenir més informació.

19 incidències per l'episodi de tempestes

L'episodi de tempestes registrat des del migdia de dimecres fins a les 08.00 hores d'aquest dijous ha deixat 19 incidències a les Balears, segons les dades facilitades per la Direcció General d'Emergències.

La majoria dels incidents, 16, s'han produït a Mallorca, concretament a Palma, Binissalem i Inca. A Eivissa se n'ha atès una altra, mentre que el desglossament facilitat no especifica la ubicació de les dues restants.

Entre les actuacions realitzades figuren inundacions en establiments i edificis, caiguda d'arbres, obstacles i abocaments a la calçada, fuites, dos incendis i un despreniment d'elements urbans.

Davant la previsió de noves precipitacions intenses, Emergències ha recomanat a la població, a través d'un missatge difós a X, que eviti els desplaçaments “innecessaris”.

Los ciudadanos de Eivissa y Formentera han recibido este jueves, a las 13.24 horas, un aviso del sistema de alertas ES-Alert en el que se solicita máxima precaución ante la previsión de lluvias intensas y fuertes rachas de viento durante las próximas horas.

El mensaje, compartido también por la presidenta del Govern, Marga Prohens, recomienda evitar desplazamientos y actividades en el exterior, así como extremar la precaución ante posibles situaciones de emergencia. En caso de necesitar asistencia, la ciudadanía debe contactar con el teléfono 112.

Emergencias pide asimismo que no se acceda a torrentes ni a zonas inundables, bajas o subterráneas, donde el riesgo puede aumentar durante episodios de precipitaciones intensas. Si el agua entra en una vivienda, la recomendación es subir a las plantas superiores y mantenerse alejado de las zonas inundadas.

El aviso insta a la población de las Pitiüses a mantenerse atenta a la evolución de la situación y a seguir las indicaciones de los servicios de emergencia.

Por su partel, la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) ha activado el aviso naranja en Eivissa y Formentera ante la previsión de lluvias que podrían dejar hasta 50 litros por metro cuadrado en una hora. En Mallorca, el nivel de alerta es amarillo, con precipitaciones que podrían alcanzar los 20 litros por metro cuadrado en el mismo periodo.

Según han informado fuentes de la Aemet a Europa Press, las temperaturas oscilarán entre los 26 y los 29 grados en Balears. La previsión contempla chubascos durante toda la jornada, aunque la agencia meteorológica ha señalado que será necesario extremar la precaución especialmente a partir del mediodía.

La alerta amarilla por fenómenos costeros permanece activa en Mallorca y Menorca, mientras que se ha desactivado el aviso por lluvias y tormentas en esta última isla.

Mientras tanto, la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha informado de la suspensión de las actividades académicas y administrativas previstas a lo largo de este jueves en las sedes de Eivissa y Formentera debido a las tormentas. En los campus de Palma y en la sede de Menorca la actividad se mantiene con normalidad. La UIB ha instado a la ciudadanía a permanecer atenta a los canales oficiales para más información.

19 incidencias por el episodio de tormentas

El episodio de tormentas registrado desde el mediodía del miércoles hasta las 08.00 horas de este jueves ha dejado 19 incidencias en Balears, según los datos facilitados por la Dirección General de Emergencias.

La mayoría de los incidentes, 16, se han producido en Mallorca, concretamente en Palma, Binissalem e Inca. En Eivissa se ha atendido otra incidencia, mientras que el desglose facilitado no especifica la ubicación de las dos restantes.

Entre las actuaciones realizadas figuran inundaciones en establecimientos y edificios, caída de árboles, obstáculos y vertidos en la calzada, fugas, dos incendios y un desprendimiento de elementos urbanos.

Ante la previsión de nuevas precipitaciones intensas, Emergencias ha recomendado a la población, a través de un mensaje difundido en X, que evite los desplazamientos “innecesarios”.

El Govern balear ha negat que el recent cessament de l'exdirectora general de Costes i Litoral Maria Joaquina Ferrer Matas estigués motivat per “pressions externes” o per un expedient concret en plena polèmica per la gestió de les hamaques i para-sols de les platges de Formentera. Ferrer va cobrar rellevància pública el passat mes d'abril després de denunciar un intent de suborn de 20.000 euros per part d'un empresari, una actuació per la qual va rebre llavors el suport i els elogis de l'Executiu autonòmic.

Així ho ha posat de manifest aquest dimarts el conseller del Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha defensat al Parlament que mai s'ha immiscuït en resolucions concretes i que la seva única exigència ha estat tractar de “complir el temps” en la tramitació dels expedients.

El conseller ha respost així a una pregunta formulada per la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon, que ha qüestionat el relleu de Ferrer i ha sostingut que l'exdirectora “complia amb la normativa”. L'ecosobiranista ha acusat Lafuente de tenir “un problema amb els criteris tècnics que no diuen el que li agradaria que diguessin” i ha considerat que qui hauria de dimitir és ell. “Maria Joaquina Ferrer no hauria d'haver estat cessada”, ha remarcat.

El cessament de Ferrer, funcionària de carrera i llicenciada en Dret per la Universitat de les Illes Balears (UIB), es va produir a principis d'agost després de diverses setmanes de controvèrsia per les autoritzacions d'instal·lacions temporals a les platges de Formentera. El Govern va justificar llavors la sortida per la “pèrdua de qualitat en la prestació del servei”, especialment per la reducció d'hamaques i para-sols autoritzats durant la temporada alta, a més d'al·ludir a retards en la tramitació d'expedients. L'Executiu també va reconèixer l'existència de “divergències” entre Ferrer i Lafuente i va situar entre els objectius del relleu millorar la gestió d'una Direcció General considerada especialment complexa i sensible.

La sortida de Ferrer va adquirir una dimensió política major després que 21 funcionaris de la Conselleria fessin pública una carta en la seva defensa i donessin suport als criteris tècnics i jurídics aplicats durant la seva etapa al capdavant de Costes, tal com ha recordat el portaveu adjunt del PSIB-PSOE Marc Pons. Més per Menorca va arribar a reclamar la compareixença urgent de Lafuente davant el Parlament perquè expliqués tant el cessament com les acusacions posteriors de l'exdirectora sobre suposades ingerències polítiques en la tramitació d'informes i expedients.

Les hamaques de Formentera, al centre de la polèmica

Durant el ple, Pons ha situat precisament el conflicte de les hamaques en l'origen de la destitució. Segons el seu relat, Ferrer va ser cessada després de negar-se a signar autoritzacions que, a parer dels socialistes, eren contràries a la normativa de Costes. “Ni les seves pressions, ni les seves amenaces van fer canviar d'opinió la directora general”, ha afirmat Pons, que ha recordat a més l'escrit signat pels 21 funcionaris qüestionant les formes d'actuació del conseller.

El socialista també ha qüestionat el perfil del substitut de Ferrer, Joan Jaume Mulet, exalcalde de Llucmajor, al qual ha atribuït un perfil “clarament polític” i ha retret que mancés, al seu parer, de coneixements específics en matèria de Costes i Litoral. El socialista ha assegurat que Mulet va autoritzar posteriorment les instal·lacions de les platges de Formentera “exactament en les condicions que li van marcar els empresaris” i sense informes tècnics que justifiquessin aquestes autoritzacions.

El Govern, no obstant això, ha defensat que les noves resolucions van respectar la normativa. Lafuente ha explicat que no es va acceptar íntegrament el que va sol·licitar el Consell de Formentera i que es va reduir el nombre d'hamaques i para-sols inicialment plantejat. “Es va complir a rajatalla la normativa i es van dictar les resolucions conforme als informes jurídics de la Conselleria”, ha assegurat.

El conflicte va tenir un nou capítol el 18 d'agost, quan el Govern va autoritzar noves concessions d'instal·lacions temporals en diverses platges de Formentera fins al 2029 després de revisar i modificar les propostes inicials. La decisió va permetre recuperar part de les instal·lacions que havien estat denegades durant la polèmica, encara que no totes les sol·licituds van ser acceptades. Entre les modificacions van figurar canvis d'ubicació, reducció de superfícies ocupades i condicions vinculades a la protecció dels sistemes dunars i la línia de plenamar.

El cas de la festa de l'eclipsi

Pons ha incorporat a més a la seva intervenció la polèmica autorització d'una festa celebrada a s'Arenal de Sant Antoni coincidint amb l'eclipsi solar. El diputat ha denunciat que el permís de Costes no va arribar a l'Ajuntament fins a 15 dies després de la celebració i que el document estava “signat a mà i sense data” pel nou director general.

Lafuente ha rebutjat les acusacions i ha acusat el socialista de “muntar l'escàndol i dir coses absurdes”. En relació amb el conjunt de la polèmica sobre el cessament de Ferrer, el conseller ha arribat a parlar de “tràfic d'influències”.

La controvèrsia sobre la festa no s'ha tancat. El PSOE ha demanat recentment al Govern que investigui les celebracions privades organitzades a l'agost a Sant Antoni, entre elles el Festival Eclipsi Solar de s'Arenal, i que determini si el muntatge i l'ocupació del domini públic marítim-terrestre van comptar amb totes les autoritzacions necessàries.

El cessament de Ferrer ha cobrat especial rellevància pel seu perfil i pel gir produït en pocs mesos. L'exdirectora general havia estat públicament recolzada pel Govern a l'abril després de denunciar un presumpte intent de suborn de 20.000 euros per part d'un empresari. Quatre mesos després, va ser rellevada en plena crisi per la gestió de les platges de Formentera.

El Govern ha defensat des del primer moment que la seva sortida no estava relacionada amb aquell episodi, sinó amb la necessitat de millorar el funcionament de la Direcció General de Costes i Litoral. El relleu va recaure en Joan Jaume Mulet, el nomenament del qual va ser aprovat pel Consell de Govern el mateix dia en què es va fer efectiu el cessament de Ferrer.

El Govern balear ha negado que el reciente cese de la exdirectora general de Costas y Litoral Maria Joaquina Ferrer Matas estuviera motivado por “presiones externas” o por un expediente concreto en plena polémica por la gestión de las hamacas y sombrillas de las playas de Formentera. Ferrer cobró relevancia pública el pasado mes de abril tras denunciar un intento de soborno de 20.000 euros por parte de un empresario, una actuación por la que recibió entonces el respaldo y los elogios del Ejecutivo autonómico.

Así lo ha puesto de manifiesto este martes el conseller del Mar y del Ciclo del Agua, Juan Manuel Lafuente, ha defendido en el Parlament que nunca se ha inmiscuido en resoluciones concretas y que su única exigencia ha sido tratar de “cumplir el tiempo” en la tramitación de los expedientes.

El conseller ha respondido así a una pregunta formulada por la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon, que ha cuestionado el relevo de Ferrer y ha sostenido que la exdirectora “cumplía con la normativa”. La ecosoberanista ha acusado a Lafuente de tener “un problema con los criterios técnicos que no dicen lo que le gustaría que dijeran” y ha considerado que quien debería dimitir es él. “Maria Joaquina Ferrer no tendría que haber sido cesada”, ha remarcado.

El cese de Ferrer, funcionaria de carrera y licenciada en Derecho por la Universitat de les Illes Balears (UIB), se produjo a principios de agosto después de varias semanas de controversia por las autorizaciones de instalaciones temporales en las playas de Formentera. El Govern justificó entonces la salida por la “pérdida de calidad en la prestación del servicio”, especialmente por la reducción de hamacas y sombrillas autorizadas durante la temporada alta, además de aludir a retrasos en la tramitación de expedientes. El Ejecutivo también reconoció la existencia de “divergencias” entre Ferrer y Lafuente y situó entre los objetivos del relevo mejorar la gestión de una Dirección General considerada especialmente compleja y sensible.

La salida de Ferrer adquirió una dimensión política mayor después de que 21 funcionarios de la Conselleria hicieran pública una carta en su defensa y respaldaran los criterios técnicos y jurídicos aplicados durante su etapa al frente de Costas, tal como ha recordado el portavoz adjunto del PSIB-PSOE Marc Pons. Més per Menorca llegó a reclamar la comparecencia urgente de Lafuente ante el Parlament para que explicara tanto el cese como las acusaciones posteriores de la exdirectora sobre supuestas injerencias políticas en la tramitación de informes y expedientes.

Las hamacas de Formentera, en el centro de la polémica

Durante el pleno, Pons ha situado precisamente el conflicto de las hamacas en el origen de la destitución. Según su relato, Ferrer fue cesada tras negarse a firmar autorizaciones que, a juicio de los socialistas, eran contrarias a la normativa de Costas. “Ni sus presiones, ni sus amenazas hicieron cambiar de opinión a la directora general”, ha afirmado Pons, que ha recordado además el escrito firmado por los 21 funcionarios cuestionando las formas de actuación del conseller.

El socialista también ha cuestionado el perfil del sustituto de Ferrer, Joan Jaume Mulet, exalcalde de Llucmajor, al que ha atribuido un perfil “claramente político” y ha reprochado que careciera, a su juicio, de conocimientos específicos en materia de Costas y Litoral. El socialista ha asegurado que Mulet autorizó posteriormente las instalaciones de las playas de Formentera “exactamente en las condiciones que le marcaron los empresarios” y sin informes técnicos que justificaran esas autorizaciones.

El Govern, sin embargo, ha defendido que las nuevas resoluciones respetaron la normativa. Lafuente ha explicado que no se aceptó íntegramente lo solicitado por el Consell de Formentera y que se redujo el número de hamacas y sombrillas inicialmente planteado. “Se cumplió a rajatabla la normativa y se dictaron las resoluciones conforme a los informes jurídicos de la Conselleria”, ha asegurado.

El conflicto tuvo un nuevo capítulo el 18 de agosto, cuando el Govern autorizó nuevas concesiones de instalaciones temporales en varias playas de Formentera hasta 2029 después de revisar y modificar las propuestas iniciales. La decisión permitió recuperar parte de las instalaciones que habían sido denegadas durante la polémica, aunque no todas las solicitudes fueron aceptadas. Entre las modificaciones figuraron cambios de ubicación, reducción de superficies ocupadas y condiciones vinculadas a la protección de los sistemas dunares y la línea de pleamar.

El caso de la fiesta del eclipse

Pons ha incorporado además a su intervención la polémica autorización de una fiesta celebrada en s'Arenal de Sant Antoni coincidiendo con el eclipse solar. El diputado ha denunciado que el permiso de Costas no llegó al Ayuntamiento hasta 15 días después de la celebración y que el documento estaba “firmado a mano y sin fecha” por el nuevo director general.

Lafuente ha rechazado las acusaciones y ha acusado al socialista de “montar el escándalo y decir cosas absurdas”. En relación con el conjunto de la polémica sobre el cese de Ferrer, el conseller ha llegado a hablar de “tráfico de influencias”.

La controversia sobre la fiesta no se ha cerrado. El PSOE ha pedido recientemente al Govern que investigue las celebraciones privadas organizadas en agosto en Sant Antoni, entre ellas el Festival Eclipse Solar de s'Arenal, y que determine si el montaje y la ocupación del dominio público marítimo-terrestre contaron con todas las autorizaciones necesarias.

El cese de Ferrer ha cobrado especial relevancia por su perfil y por el giro producido en pocos meses. La exdirectora general había sido públicamente respaldada por el Govern en abril después de denunciar un presunto intento de soborno de 20.000 euros por parte de un empresario. Cuatro meses después, fue relevada en plena crisis por la gestión de las playas de Formentera.

El Govern ha defendido desde el primer momento que su salida no estaba relacionada con aquel episodio, sino con la necesidad de mejorar el funcionamiento de la Dirección General de Costas y Litoral. El relevo recayó en Joan Jaume Mulet, cuyo nombramiento fue aprobado por el Consell de Govern el mismo día en que se hizo efectivo el cese de Ferrer.

Una nova pastera amb 13 magribins a bord ha estat interceptada a Formentera aquest dilluns, segons ha informat la Delegació del Govern a les Balears.

La nau ha estat localitzada a les 07.40 hores al Pilar de la Mola i en l'operatiu hi han participat agents de la Guàrdia Civil de Formentera.

En les últimes hores, altres 76 migrants han estat rescatats a l'illa després d'arribar en cinc pasteres.

Segons la informació facilitada per la Delegació del Govern, aquest diumenge a les 16.36 hores va ser interceptada una pastera amb 16 migrants -11 subsaharians i cinc magribins- localitzats a 36 milles al sud-est de Formentera.

A les 16.37 hores, altres 16 migrants van ser trobats a 0,01 milles al nord d'Es Caló de Sant Agustí. A les 19.00 hores, 17 migrants més van ser interceptats en línia de costa al Pilar de la Mola. En aquests dos últims casos, tots els ocupants eren d'origen magribí.

Durant el matí de diumenge, també van ser localitzades a Formentera dues pasteres, una amb 15 persones a s'Estufador i una altra, a les 13.00 hores, interceptada amb 12 magribins a la zona del torrent de s'Algar.

Una nueva patera con 13 magrebíes a bordo ha sido interceptada en Formentera este lunes, según ha informado la Delegación del Gobierno en Balears.

La nave ha sido localizada a las 07.40 horas en el Pilar de la Mola y en el operativo han participado agentes de la Guardia Civil de Formentera.

En las últimas horas, otros 76 migrantes han sido rescatados en la isla después de llegar en cinco pateras.

Según la información facilitada por la Delegación del Gobierno, este domingo a las 16.36 horas fue interceptada una patera con 16 migrantes -11 subsaharianos y cinco magrebíes- localizados a 36 millas al sureste de Formentera.

A las 16.37 horas, otros 16 migrantes fueron encontrados a 0,01 millas al norte de Es Caló de Sant Agustí. A las 19.00 horas, 17 migrantes más fueron interceptados en línea de costa en el Pilar de la Mola. En estos dos últimos casos, todos los ocupantes eran de origen magrebí.

Durante la mañana del domingo, también fueron localizadas en Formentera dos pateras, una con 15 personas en s'Estufador y otra, a las 13.00 horas, interceptada con 12 magrebíes en la zona del torrente de s'Algar.

En España, el porcentaje de mujeres en los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado es aún muy reducido. Por ejemplo, en la Policía Nacional, según datos del boletín estadístico del personal al servicio de las Administraciones Públicas, correspondientes a enero de 2026, el porcentaje de mujeres no llega al 20%. mientras que en la Guardia Civil apenas roza el 12%. Lo mismo sucede en la Policía portuaria donde, dependiendo del lugar, el porcentaje se sitúa entre el 8 o el 18%.

Susana Rivas es actualmente responsable de Dominio Público de la Autoridad Portuaria de Baleares (APB) en el puerto de la Savina (Formentera), pero antes de eso fue policía portuaria. Nacida en Pazos de Borben (Pontevedra), creció junto al mar. “Soy gallega, mi vida ha estado cercana al puerto, a la ría de Vigo”, reconoce en uno de los vídeos que la APB ha puesto en marcha para visibilizar el papel de la mujer en el sector marítimo y atraer más talento femenino a sus plantillas. Rivas empezó como policía portuaria y su trabajo evolucionó y cambió hacia la oficina. “Parece que el trabajo se ve cuando tú estás a pie de muelle, ¿no? Pero para que el puerto funcione, para que los barcos puedan entrar y salir, se pueda gestionar y las mercancías puedan llegar a la isla, ya que tenemos un puerto que es crítico porque es la única puerta de entrada a la isla, es necesaria la planificación, el control, la gestión, la atención a los usuarios”, reivindica Rivas.

Por su parte, Patricia Prados sigue ejerciendo como policía portuaria y no oculta su enorme satisfacción. “Tuve la gran oportunidad de venirme a vivir aquí en esta isla, Formentera, y poder fusionar dos sueños, trabajar en seguridad y fusionarlo con el mar. Al final es una satisfacción maravillosa que hace que tu trabajo sea muy gratificante cada día”, asegura Prados quien, a pesar de ser de una ciudad tan lejana al mar como Madrid, explica que supo qué quería en cada momento y tuvo todo el apoyo de su familia. “Lo que más me atrajo de esta profesión fue el entorno, trabajar en el mar, la gran variedad que tiene esta profesión. Porque nosotros trabajamos con embarcaciones, con pesqueros, con empresas. El trabajo menos visible que tenemos de cara a la ciudadanía es todo el tema de prevención, de coordinación y de control previo que hacemos para que en el puerto haya un correcto funcionamiento”, explica Prados.

Un mundo muy masculinizado

Los datos del sector no dejan lugar a dudas, según la APB, las mujeres son el 29% de la fuerza laboral en el sector marítimo mundial, incluyendo tanto los puestos de tierra como los de mar pero son solo el 20% del personal en autoridades marítimas y apenas el 1,2% de la tripulación a bordo de buques. Si llevamos estos datos a España, la presencia de la mujer en el sector logístico-portuario es de un 22%, muy por debajo del 47,3% de la media nacional en otros sectores.

“El mundo portuario ha estado más masculinizado. Hace 20 años, cuando yo me inicié como policía portuario, había mujeres dentro de la policía portuaria, pero muy concreto. La mujer estaba como unos meses, venía a trabajar eventualmente, pero no en una plaza fija todo el año”, señala Rivas. En el caso de Prados, que lleva dos años siendo policía portuaria, ella percibe que se va avanzando aunque sea lentamente pero pone el acento en que muchas niñas ni se plantean estos puestos. “Creo que muchas niñas, muchas adolescentes dejan de plantearse cosas con el tema portuario por desconocimiento. Al final estamos acostumbrados o escuchamos más de otros puestos de trabajo, mucho más que en el ámbito portuario y en el ámbito marítimo”, asegura.

Para Rivas, es importante acercar y visibilizar el sector en colegios y centros educativos para que los jóvenes sepan que hay muchas ocupaciones y grandes oportunidades, también para las mujeres. “Es un mundo tan bonito y tan diverso, que no se limita a un barco, entrar y salir, incluso no solamente a una policía portuaria, sino que hay un mundo demasiado amplio en el que podrán crecer”, apunta a la vez que hace un llamamiento a todas aquellas niñas que lo deseen a que se acerquen y pregunten. “Lo que le diría a las niñas que quieren dedicarse a una profesión tan bonita como es el ámbito portuario, es que nada las frene, que continúen con ello, que va a ser muy gratificante, que estar aquí y poder trabajar en lo que te gusta y en el entorno que te gusta es de las cosas más maravillosas y más gratificantes que te puede pasar a nivel personal y a nivel profesional”, sentencia Prados.

Primavera de 2021. Con la pandemia todavía golpeando a la economía y miles de negocios intentando sobrevivir a meses de cierres y restricciones, llega el ansiado momento de pelear los millones de euros movilizados en ayudas. Sobre el papel, las reglas parecen claras: los solicitantes deben haber desarrollado la actividad durante un periodo determinado, acreditar que han sufrido una caída de ingresos y cumplir una serie de requisitos fiscales. En la práctica, comienza a aflorar otra disputa: empresas que intentan que los cálculos jueguen a su favor, exprimiendo para ello la letra pequeña y ensanchando la factura de sus pérdidas para elevar la cuantía a percibir, como en el caso de un gran grupo empresarial que llegaría a reclamar más de 30 millones de euros frente a los 564.106 que le reconoció la Administración.

Mientras los empresarios se organizan y salen a la calle, en los balcones de las zonas más turísticas aparecen carteles de 'SOS Turismo' acompañados de un lema que resume sus demandas: “Más ayudas, menos impuestos”. Más de 700 entidades y particulares se suman a una campaña que reclama un salvavidas público para un sector prácticamente paralizado. La consigna, sin embargo, alimenta una incómoda paradoja: ¿cómo se pueden reclamar más ayudas públicas mientras se exige una menor contribución para sostenerlas?

Pero en Balears la pandemia ha dejado algo más que hoteles vacíos y negocios cerrados. Ha hecho tambalear una certeza sobre la que el archipiélago ha construido buena parte de su economía: si el turismo puede desaparecer prácticamente de un día para otro, ¿hasta qué punto es sostenible depender de él? Las cifras hablan por sí solas: en 2020, las islas reciben unos tres millones de turistas frente a los más de 16,4 millones del año anterior. El hundimiento se hace extremo durante los meses centrales de la temporada: en junio llegan 58.256 visitantes, un 97,6% menos que un año antes, y en agosto, el mejor mes del verano, recalan 884.524, un 67,5% todavía por debajo de agosto de 2019. El desplome de la actividad se traslada también al consumo: el gasto turístico retrocede un 73,2% en agosto y un 89,6% en septiembre.

En Balears, la pandemia ha dejado algo más que hoteles vacíos y negocios cerrados. Ha hecho tambalear una certeza sobre la que el archipiélago ha construido buena parte de su economía: si el turismo puede desaparecer prácticamente de un día para otro, ¿hasta qué punto es sostenible depender de él?

Se abre así un intenso debate sobre la necesidad de diversificar la economía, reducir la dependencia turística y avanzar hacia un modelo más resiliente. Mientras se discute el futuro -las instituciones hablando de transformación y los colectivos sociales, de caminar hacia el decrecimiento, un debate que lleva años sobre la mesa-, las empresas necesitan resolver el presente: cuánto han perdido, cuánto pueden reclamar y hasta dónde pueden llegar las ayudas públicas para mantenerse a flote.

Es en ese terreno donde, más allá de las calles y los balcones, se inicia la pelea por cada euro de las ayudas COVID. Una batería de sentencias del Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB), consultadas por elDiario.es, permite seguir el rastro de las estrategias desplegadas por empresas de muy distinto perfil para intentar obtener más dinero o defender las cantidades que reclamaban. Detrás de cada pleito hay una misma disputa: hasta dónde podían estirarse las reglas aprobadas en plena emergencia para encajar determinadas situaciones empresariales y quién tenía realmente derecho a cobrar. Las resoluciones judiciales han ido fijando esos límites y cerrando algunas de las vías utilizadas por quienes acudieron a los tribunales en busca de una mayor ayuda.

Una batería de sentencias del Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) permite seguir el rastro de las estrategias desplegadas por empresas de muy distinto perfil para intentar obtener más dinero o defender las cantidades que reclamaban

La letra pequeña que podía valer millones

Uno de los casos más llamativos por la cantidad en juego lleva hasta Roxa S.L., cabecera de uno de los grandes grupos empresariales de las islas, Grupo Roxa. Fundado en 1942 y con intereses en dos de los sectores más relevantes de la economía balear, la automoción y el turismo, en 2024 cifró su facturación conjunta en unos 220 millones de euros, tal como se desprende de su propia web. Durante la pandemia, la compañía llegó a reclamar 30,85 millones de euros de la Línea COVID. La Administración, sin embargo, acabó reconociéndole 564.106 tras certificar una caída del volumen de operaciones del 31,05%. La empresa acudió a los tribunales porque consideraba que el cálculo debía incluir también a seis sociedades que se habían incorporado al grupo durante 2020. La máxima instancia judicial de Balears rechazó su interpretación y confirmó la cuantía concedida.

La diferencia no era menor. Entre los 564.106 euros reconocidos por la Administración y los 30,85 millones que pretendía obtener el grupo mediaba una distancia de más de 30 millones de euros. La controversia acabó reducida a una cuestión aparentemente técnica -qué sociedades podían considerarse integrantes del grupo a efectos del cálculo-, pero con un impacto económico enorme. La Sala entendió que admitir las seis incorporaciones de 2020 habría alterado el criterio establecido por la normativa estatal y, con ello, la comparación entre los ejercicios que servía para determinar la caída de actividad.

El caso muestra cómo, en la carrera por las ayudas, la letra pequeña podía valer millones. En total, el grupo estaba formado por 28 sociedades en 2020, seis de ellas incorporadas ese mismo año. La empresa defendía que no tenía sentido dejarlas fuera cuando se calculaba la caída de facturación y, sin embargo, tenerlas en cuenta para otros aspectos del reparto. Pero el TSJIB cerró esa vía: para medir la caída de ingresos solo podían entrar en el cálculo las sociedades que hubieran formado parte del grupo en los dos ejercicios de referencia, 2019 y 2020.

Una doctrina nacida en tiempos de guerra

La pandemia también abrió otro frente: el de las empresas que intentaron reducir el impacto económico de la COVID sobre sus contratos. Es el caso del hotel El Corsario, en Eivissa, gestionado por la sociedad La Torre del Canónigo S.L., que reclamó que se le devolviera el 50% de las rentas de 2020 y 2021, por un total de 159.120 euros, invocando la doctrina rebus sic stantibus, una figura jurídica que permite revisar las condiciones de un contrato cuando circunstancias extraordinarias e imprevisibles alteran de forma grave el equilibrio económico entre las partes. La empresa defendía que la pandemia había hecho inviable la explotación del establecimiento.

La fórmula a la que recurrió la hotelera tiene, sin embargo, una historia mucho más antigua. La rebus sic stantibus cobró especial protagonismo en España en los años posteriores a la Guerra Civil, cuando los tribunales tuvieron que resolver qué ocurría con contratos firmados antes de la contienda cuyo equilibrio económico había quedado trastocado por el conflicto y la posguerra. En una sentencia de 1945, por ejemplo, el Tribunal Supremo abordó un contrato de arrendamiento de una fábrica celebrado en 1929, antes del conflicto bélico, cuyo cumplimiento se había visto afectado por las circunstancias sobrevenidas. Con el tiempo, la doctrina quedó configurada como una vía excepcional para revisar las condiciones de un contrato cuando un cambio extraordinario e imprevisible altera gravemente el equilibrio entre las partes.

La doctrina 'rebus sic stantibus' cobró especial protagonismo en España en los años posteriores a la Guerra Civil, cuando los tribunales tuvieron que resolver qué ocurría con contratos firmados antes de la contienda cuyo equilibrio económico había quedado trastocado por el conflicto y la posguerra

Ocho décadas después, la pandemia volvió a poner esa vieja doctrina sobre la mesa. Pero en el caso de El Corsario había un problema añadido: las obras del propio hotel. La Audiencia Provincial de Balears constató que los trabajos habían impedido la explotación del establecimiento hasta agosto de 2020, pese a que los hoteles ya podían reabrir con restricciones desde mayo. El tribunal consideró imposible determinar qué parte de las pérdidas obedecía realmente a la pandemia y cuál a las obras.

La reclamación acabó siendo desestimada. La Audiencia añadió que el hotel había facturado 994.121 euros en 2021 y 1.369.925 euros en 2022, y que la empresa había continuado pagando las rentas, elementos que, a juicio del tribunal, debilitaban la tesis de que la pandemia hubiera frustrado el contrato.

Un hotel nuevo en el mismo hotel

En otros casos, la batalla se centró en determinar quién podía acceder a las ayudas y por qué cuantía. Es el caso de Foners Rooms S.L., la sociedad que explotaba el Hotel Foners, situado en Playa de Palma. Constituida en noviembre de 2019 por los mismos hermanos que hasta entonces gestionaban el establecimiento a través de una comunidad de bienes, la nueva mercantil firmó apenas un mes después un contrato para hacerse cargo de la explotación del hotel durante 15 años. En junio de 2021 solicitó 350.459 euros de ayudas COVID, pero el Govern solo le reconoció 4.000 euros al considerar que se trataba de una empresa de nueva creación.

La mercantil defendió que no había nacido un negocio nuevo, sino que se había producido una auténtica sucesión empresarial: mismo hotel, mismos propietarios y continuidad de la actividad. El TSJIB no lo aceptó. Los magistrados consideran que una comunidad de bienes y una sociedad limitada son sujetos jurídicos diferentes y que el hecho de que los mismos propietarios estuvieran detrás de ambas no convierte automáticamente a la segunda en sucesora de la primera. El resultado fue mantener los 4.000 euros.

Una cuestión similar se produjo en el caso relativo a una 'Osteria' de Alcúdia. El restaurante había sido explotado anteriormente por una persona física y, posteriormente, pasó a una sociedad cuyo administrador y socio mayoritario era ese mismo empresario. La mercantil reclamaba 210.052 euros frente a los 4.000 concedidos por el Ejecutivo autonómico. La Sala concluyó que realizar la misma actividad, en el mismo local y con las mismas personas no bastaba para acreditar una sucesión empresarial.

El tribunal zanja la cuestión con una conclusión clara: aunque la persona física sea posteriormente administrador y socio mayoritario de la sociedad, ambos tienen personalidad y patrimonio separados. Por eso la nueva mercantil seguía siendo una empresa de nueva creación y no podía utilizar la facturación del negocio anterior para calcular la caída exigida por las ayudas.

La sociedad que quiso heredar un negocio anterior

Otro litigio lleva esta estrategia todavía más lejos. Una sociedad constituida en febrero de 2021 intentó que se reconociera como continuación de una comunidad de bienes creada años antes. Reclamaba 74.000 euros de ayudas y sostenía que la comunidad debía considerarse una sociedad civil irregular y que, por tanto, la nueva mercantil no podía ser considerada una empresa creada después de la fecha límite.

El TSJIB rechazó el planteamiento. Aunque una comunidad de bienes que desarrolla una actividad empresarial pueda ser asimilada en determinados ámbitos a una sociedad irregular, esa consideración no permite convertirla jurídicamente en una sociedad limitada a efectos de obtener una subvención. La sentencia es tajante: la irregularidad de la comunidad de bienes no puede invocarse para obtener un beneficio económico de los poderes públicos. Al haber nacido la nueva sociedad después del 31 de marzo de 2020, no podía ser beneficiaria de la ayuda.

Cuando una partida podía cambiar miles de euros

Otra batalla se libró en las cuentas. Un empresario recibió 24.623 euros, pero reclamó una cantidad superior después de sostener que Hacienda estaba incluyendo en el volumen de operaciones una partida de 22.105 euros correspondiente a la variación de existencias. Si se eliminaba esa partida, defendía, la caída de facturación pasaba a ser del 34,5% y la ayuda podía elevarse hasta 46.875,80 euros, según sus cálculos. El Tribunal Superior rechazó la interpretación y consideró que la convocatoria obligaba a utilizar los ingresos íntegros fiscalmente computables, incluida la variación de existencias.

Otro empresario planteó prácticamente el mismo problema. Había recibido 12.001 euros, aunque solicitaba 56.916, además de reclamar que la ayuda se elevara a 45.640 euros o, subsidiariamente, a 68.972. Su estrategia consistía en excluir del cálculo tanto determinadas subvenciones como la variación de existencias. El tribunal volvió a respaldar el criterio de la Administración y confirmó que esas cantidades debían integrarse en el cálculo.

Corregir las cuentas después

La discusión llegó incluso a las declaraciones fiscales presentadas después de solicitar las ayudas. Cubic Estudi Tècnic SLP reclamó 75.373 euros después de que se le denegara la subvención porque la caída de su volumen de operaciones era, según los datos de la Administración, del 22,41%, por debajo del 30% exigido. La empresa sostenía que la cifra real de 2019 debía ser otra y que determinadas operaciones permitían elevar la caída por encima del umbral.

El tribunal acabó dando la razón al criterio administrativo: para determinar el requisito se debían utilizar los datos fiscales certificados por la Agencia Tributaria, no una reconstrucción posterior de las cuentas aportada por la empresa.

Algo parecido ocurrió con City Yoga Palma. El centro reclamaba 24.410 euros, pero Hacienda había detectado que su resultado de 2019 era negativo en 1.701, lo que impedía acceder a la ayuda. La sociedad trató de apoyarse en una declaración complementaria del Impuesto sobre Sociedades presentada después de la solicitud para defender que la base imponible era positiva. El TSJIB rechazó la maniobra temporal: los requisitos debían cumplirse en el momento de solicitar la subvención.

La sentencia más reciente incorporada a esta radiografía, dictada el pasado 29 de junio, afecta a Villas 4 Rent Mallorca S.L.U. La empresa, dedicada al alquiler de viviendas vacacionales, había solicitado 271.123 euros, pero el Govern rechazó la ayuda porque no estaba al corriente de sus obligaciones tributarias en la fecha de presentación de la solicitud, el 23 de junio de 2021.

La defensa de la empresa tenía un argumento llamativo: aportó un certificado positivo de Hacienda emitido apenas 19 días antes, el 4 de junio, y sostenía que tenía una vigencia de 12 meses. El TSJIB rechazó esa interpretación. Lo decisivo no era que hubiese existido un certificado positivo unas semanas antes, sino la situación tributaria concreta el día en que se presentó la solicitud. La AEAT certificó posteriormente que en aquella fecha existían deudas o sanciones tributarias en periodo ejecutivo. La Sala recuerda además que el informe de un auditor aportado por la empresa para justificar la ayuda no podía sustituir la comprobación de los requisitos que correspondía realizar a la Administración.

Primavera de 2021. Amb la pandèmia encara colpejant de ple l'economia i milers de negocis intentant sobreviure a mesos de tancaments i restriccions, arriba l'anhelat moment de lluitar pels milions d'euros mobilitzats en ajudes per evitar la fallida d'empreses i autònoms. Sobre el paper, les regles semblen clares: els sol·licitants han d'haver desenvolupat l'activitat durant un període determinat, acreditar que han patit una caiguda d'ingressos i complir una sèrie de requisits fiscals. A la pràctica, comença a aflorar una altra disputa: empreses que intenten que els càlculs juguin a favor seu, esprement per a això la lletra petita i eixamplant la factura de les seves pèrdues per elevar la quantia a percebre, com en el cas d'un gran grup empresarial que arribaria a reclamar més de 30 milions d'euros enfront dels 564.106 que li va reconèixer l'Administració.

Mentre els empresaris s'organitzen i surten al carrer, als balcons de les zones més turístiques apareixen cartells de 'SOS Turisme' acompanyats d'un lema que resumeix les seves demandes: “Més ajudes, menys impostos”. Més de 700 entitats i particulars se sumen a una campanya que reclama un salvavides públic per a un sector pràcticament paralitzat. La consigna, però, alimenta una incòmoda paradoxa: com es poden reclamar més ajudes públiques mentre s'exigeix una menor contribució per sostenir-les?

Però a Balears la pandèmia ha deixat alguna cosa més que hotels buits i negocis tancats. Ha fet trontollar una certesa sobre la qual l'arxipèlag ha construït bona part de la seva economia: si el turisme pot desaparèixer pràcticament d'un dia per l'altre, fins a quin punt és sostenible dependre d'ell? Les xifres parlen per si soles: el 2020, les illes reben uns tres milions de turistes enfront dels més de 16,4 milions de l'any anterior. L'enfonsament es fa extrem durant els mesos centrals de la temporada: al juny arriben 58.256 visitants, un 97,6% menys que un any abans, i a l'agost, el millor mes de l'estiu, en recalen 884.524, un 67,5% encara per sota d'agost de 2019. El desplomament de l'activitat es trasllada també al consum: la despesa turística retrocedeix un 73,2% a l'agost i un 89,6% al setembre.

S'obre així un intens debat sobre la necessitat de diversificar l'economia, reduir la dependència turística i avançar cap a un model més resilient. Mentre es discuteix el futur -les institucions parlant de transformació i els col·lectius socials, de caminar cap al decreixement, un debat que fa anys que és sobre la taula-, les empreses necessiten resoldre el present: quant han perdut, quant poden reclamar i fins on poden arribar les ajudes públiques per mantenir-se a la superfície.

És en aquest terreny on, més enllà dels carrers i els balcons, s'inicia la baralla per cada euro de les ajudes COVID. Una bateria de sentències del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), consultades per elDiario.es, permet seguir el rastre de les estratègies desplegades per empreses de molt diferent perfil per intentar obtenir més diners o defensar les quantitats que reclamaven. Darrere de cada plet hi ha una mateixa disputa: fins on podien estirar-se les regles aprovades en plena emergència per encaixar determinades situacions empresarials i qui tenia realment dret a cobrar. Les resolucions judicials han anat fixant aquests límits i tancant algunes de les vies utilitzades per aquells que van acudir als tribunals a la recerca d'una ajuda més gran.

La lletra petita que podia valer milions

Un dels casos més cridaners per la quantitat en joc porta fins a Roxa S.L., capçalera d'un dels grans grups empresarials de les illes, Grup Roxa. Fundat el 1942 i amb interessos en dos dels sectors més rellevants de l'economia balear, l'automoció i el turisme, el 2024 va xifrar la seva facturació conjunta en uns 220 milions d'euros, tal com es desprèn de la seva pròpia web. Durant la pandèmia, la companyia va arribar a reclamar 30,85 milions d'euros de la Línia COVID. L'Administració, tanmateix, va acabar reconeixent-li 564.106 després de certificar una caiguda del volum d'operacions del 31,05%. L'empresa va acudir als tribunals perquè considerava que el càlcul havia d'incloure també sis societats que s'havien incorporat al grup durant el 2020. La màxima instància judicial de Balears va rebutjar la seva interpretació i va confirmar la quantia concedida.

El cas mostra com, en la cursa per les ajudes, la lletra petita podia valer milions. En total, el grup estava format per 28 societats el 2020, sis d'elles incorporades aquest mateix any. L'empresa defensava que no tenia sentit deixar-les fora quan es calculava la caiguda de facturació i, tanmateix, tenir-les en compte per a altres aspectes del repartiment. Però el TSJIB va tancar aquesta via: per mesurar la caiguda d'ingressos només podien entrar en el càlcul les societats que haguessin format part del grup en els dos exercicis de referència, 2019 i 2020.

No serà l'únic intent d'estirar els límits d'aquelles ajudes. En els anys següents, els tribunals es trobaran amb societats acabades de crear que asseguren ser la continuació de negocis anteriors, empresaris que intenten canviar les xifres de referència incorporant o excloent determinades partides, declaracions fiscals corregides després de sol·licitar la subvenció, certificats d'Hisenda la validesa dels quals es discuteix i fins i tot una empresa que reclama més de 271.000 euros malgrat que el dia que va presentar la sol·licitud tenia deutes tributaris en via executiva.

La suma d'aquests casos dibuixa una mena de mapa de les escletxes que les empreses van intentar explorar per augmentar les ajudes o reduir l'impacte econòmic de la pandèmia. I les sentències permeten seguir-los un per un.

Una doctrina nascuda en temps de guerra

La pandèmia també va obrir a més un altre front: el de les empreses que van intentar reduir l'impacte econòmic de la COVID sobre els seus contractes. És el cas de l'hotel El Corsari, a Eivissa, gestionat per la societat La Torre del Canonge S.L., que va reclamar que se li tornés el 50% de les rendes de 2020 i 2021, per un total de 159.120 euros, invocant la doctrina rebus sic stantibus, una figura jurídica que permet revisar les condicions d'un contracte quan circumstàncies extraordinàries i imprevisibles alteren de forma greu l'equilibri econòmic entre les parts. L'empresa defensava que la pandèmia havia fet inviable l'explotació de l'establiment.

La fórmula a la qual va recórrer l'hotelera té, tanmateix, una història molt més antiga. La rebus sic stantibus va cobrar especial protagonisme a Espanya en els anys posteriors a la Guerra Civil, quan els tribunals van haver de resoldre què passava amb contractes signats abans de la contesa el quin equilibri econòmic havia quedat trasbalsat pel conflicte i la postguerra. En una sentència de 1945, per exemple, el Tribunal Suprem va abordar un contracte d'arrendament d'una fàbrica celebrat el 1929, abans del conflicte bèl·lic, el quin compliment s'havia vist afectat per les circumstàncies sobrevingudes. Amb el temps, la doctrina va quedar configurada com una via excepcional per revisar les condicions d'un contracte quan un canvi extraordinari i imprevisible altera greument l'equilibri entre les parts.

Vuit dècades després, la pandèmia va tornar a posar aquesta vella doctrina sobre la taula. Però en el cas d'El Corsari hi havia un problema afegit: les obres del mateix hotel. L'Audiència Provincial de Balears va constatar que els treballs havien impedit l'explotació de l'establiment fins a l'agost del 2020, malgrat que els hotels ja podien reobrir amb restriccions des del maig. El tribunal va considerar impossible determinar quina part de les pèrdues obeïa realment a la pandèmia i quina a les obres.

La reclamació va acabar sent desestimada. L'Audiència va afegir que l'hotel havia facturat 994.121 euros el 2021 i 1.369.925 euros el 2022, i que l'empresa havia continuat pagant les rendes, elements que, a judici del tribunal, debilitaven la tesi que la pandèmia hagués frustrat el contracte.

Un hotel nou al mateix hotel

En altres casos, la batalla es va centrar a determinar qui podia accedir a les ajudes i per quina quantia. És el cas de Foners Rooms S.L., la societat que explotava l'Hotel Foners, situat a Platja de Palma. Constituïda el novembre de 2019 pels mateixos germans que fins aleshores gestionaven l'establiment a través d'una comunitat de béns, la nova mercantil va signar tot just un mes després un contracte per fer-se càrrec de l'explotació de l'hotel durant 15 anys. El juny de 2021 va sol·licitar 350.459 euros d'ajudes COVID, però el Govern només li va reconèixer 4.000 euros en considerar que es tractava d'una empresa de nova creació.

La mercantil va defensar que no havia nascut un negoci nou, sinó que s'havia produït una autèntica successió empresarial: mateix hotel, mateixos propietaris i continuïtat de l'activitat. El TSJIB no ho va acceptar. Els magistrats consideren que una comunitat de béns i una societat limitada són subjectes jurídics diferents i que el fet que els mateixos propietaris estiguessin darrere d'ambdues no converteix automàticament la segona en successora de la primera. El resultat va ser mantenir els 4.000 euros.

Una qüestió similar es va produir en el cas relatiu a una 'Osteria' d'Alcúdia. El restaurant havia estat explotat anteriorment per una persona física i, posteriorment, va passar a una societat el numerador i soci majoritari de la qual era aquest mateix empresari. La mercantil reclamava 210.052 euros enfront dels 4.000 concedits per l'Executiu autonòmic. La Sala va concloure que dur a terme la mateixa activitat, en el mateix local i amb les mateixes persones no n'hi havia prou per acreditar una successió empresarial.

El tribunal talla la qüestió amb una conclusió clara: encara que la persona física sigui posteriorment administrador i soci majoritari de la societat, ambdós tenen personalitat i patrimoni separats. Per això la nova mercantil seguia sent una empresa de nova creació i no podia utilitzar la facturació del negoci anterior per calcular la caiguda exigida per les ajudes.

La societat que va voler heretar un negoci anterior

Un altre litigi porta aquesta estratègia encara més lluny. Una societat constituïda el febrer de 2021 va intentar que es reconegués com a continuació d'una comunitat de béns creada anys abans. Reclamava 74.000 euros d'ajudes i sostenia que la comunitat havia de considerar-se una societat civil irregular i que, per tant, la nova mercantil no podia ser considerada una empresa creada després de la data límit.

El TSJIB va rebutjar el plantejament. Encara que una comunitat de béns que desenvolupa una activitat empresarial pugui ser assimilada en determinats àmbits a una societat irregular, aquesta consideració no permet convertir-la jurídicament en una societat limitada a efectes d'obtenir una subvenció. La sentència és taxativa: la irregularitat de la comunitat de béns no pot invocar-se per obtenir un benefici econòmic dels poders públics. En haver nascut la nova societat després del 31 de març de 2020, no podia ser beneficiària de l'ajuda.

Quan una partida podia canviar milers d'euros

Una altra batalla es va lliurar en els comptes. Un empresari va rebre 24.623 euros, però va reclamar una quantitat superior després de sostenir que Hisenda estava incloent en el volum d'operacions una partida de 22.105 euros corresponent a la variació d'existències. Si s'eliminava aquesta partida, defensava, la caiguda de facturació passava a ser del 34,5% i l'ajuda podia elevar-se fins a 46.875,80 euros, segons els seus càlculs. El Tribunal Superior va rebutjar la interpretació i va considerar que la convocatòria obligava a utilitzar els ingressos íntegres fiscalment computables, inclosa la variació d'existències.

Un altre empresari va plantejar pràcticament el mateix problema. Havia rebut 12.001 euros, encara que en sol·licitava 56.916, a més de reclamar que l'ajuda s'elevés a 45.640 euros o, subsidiàriament, a 68.972. La seva estratègia consistia a excloure del càlcul tan determinades subvencions com la variació d'existències. El tribunal va tornar a donar suport al criteri de l'Administració i va confirmar que aquestes quantitats havien d'integrar-se en el càlcul.

Corregir els comptes després

La discussió va arribar fins i tot a les declaracions fiscals presentades després de sol·licitar els ajuts. Cubic Estudi Tècnic SLP va reclamar 75.373 euros després que se li denegués la subvenció perquè la caiguda del seu volum d'operacions era, segons les dades de l'Administració, del 22,41%, per sota del 30% exigit. L'empresa sostenia que la xifra real de 2019 havia de ser una altra i que determinades operacions permetien elevar la caiguda per sobre del llindar.

El tribunal va acabar donant la raó al criteri administratiu: per determinar el requisit s'havien d'utilitzar les dades fiscals certificades per l'Agència Tributària, no una reconstrucció posterior dels comptes aportada per l'empresa.

Una cosa semblant va passar amb City Yoga Palma. El centre reclamava 24.410 euros, però Hisenda havia detectat que el seu resultat de 2019 era negatiu en 1.701, cosa que impedia accedir a l'ajuda. La societat va intentar recolzar-se en una declaració complementària de l'Impost sobre Societats presentada després de la sol·licitud per defensar que la base imposable era positiva. El TSJIB va rebutjar la maniobra temporal: els requisits havien de complir-se en el moment de sol·licitar la subvenció.

La sentència més recent incorporada a aquesta radiografia, dictada el 29 de juny de 2026, afecta a Villas 4 Rent Mallorca S.L.U. L'empresa, dedicada al lloguer d'habitatges vacacionals, havia sol·licitat 271.123 euros, però el Govern va rebutjar l'ajuda perquè no estava al corrent de les seves obligacions tributàries en la data de presentació de la sol·licitud, el 23 de juny de 2021.

La defensa de l'empresa tenia un argument cridaner: va aportar un certificat positiu d'Hisenda emès tot just 19 dies abans, el 4 de juny, i sostenia que tenia una vigència de 12 mesos. El TSJIB va rebutjar aquesta interpretació. El fet decisiu no era que hagués existit un certificat positiu unes setmanes abans, sinó la situació tributària concreta el dia en què es va presentar la sol·licitud. L'AEAT va certificar posteriorment que en aquella data existien deutes o sancions tributàries en període executiu. La Sala recorda a més que l'informe d'un auditor aportat per l'empresa per justificar l'ajuda no podia substituir la comprovació dels requisits que corresponia realitzar a l'Administració.

La Delegació del Govern a les Balears ha confirmat el rescat aquest dijous d'11 migrants al sud de Formentera.

En concret, al voltant de les 07.05 hores ha tingut lloc el rescat d'11 persones d'origen subsaharià que es trobaven a 6 milles al sud de l'illa. Salvament Marítim i Guàrdia Civil han participat en l'operatiu.

La Delegación del Gobierno en Balears ha confirmado el rescate este jueves de 11 migrantes al sur de Formentera.

En concreto, sobre las 07.05 horas ha tenido lugar el rescate de 11 personas de origen subsahariano que se encontraban a 6 millas al sur de la isla. Salvamento Marítimo y Guardia Civil han participado en el operativo.

El Govern ha destituït aquest divendres la directora general de Costes i Litoral, Maria Joaquina Ferrer Matas, quan encara no ha fet un any del seu nomenament al capdavant del departament, dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua. Ferrer va adquirir rellevància pública el mes d'abril passat després de denunciar un intent de suborn de 20.000 euros per part d'un empresari, una actuació que aleshores li va valer el suport i els elogis de l'Executiu autonòmic.

La destitució ha estat aprovada pel Consell de Govern, tal com ha anunciat el portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, i arriba en plena controvèrsia per la gestió de diverses concessions del servei de platges de Formentera. En el seu lloc ha estat nomenat Joan Cristòfol Jaume, que va ser batle de Llucmajor entre el 2011 i el 2015 i ha ocupat diversos càrrecs al Consell de Mallorca.

Durant la compareixença, Costa ha agraït la feina desenvolupada per Ferrer durant el darrer any i ha justificat el nomenament de Jaume per la voluntat del Govern de “reforçar” la Direcció General de Costes amb un perfil que “aporta una àmplia experiència en gestió pública i institucional” en una etapa que ha qualificat de “clau” per “consolidar les competències autonòmiques en matèria de costes i litoral”.

Segons va informar aquest dijous Diario de Mallorca, el relleu respondria a la manera com es varen tramitar els expedients de les concessions del servei de platges a Formentera. El conflicte va esclatar després que la Direcció General de Costes declarés la caducitat de diverses concessions, una decisió que va obrir un enfrontament amb el Consell de Formentera i amb els concessionaris afectats. La gestió d'aquests expedients, que afecten serveis com ara gandules, para-sols i altres equipaments del domini públic maritimoterrestre, ha generat un intens debat polític i administratiu sobre la tramitació de les autoritzacions i el futur de l'explotació de les platges de l'illa.

Costa, tanmateix, ha evitat vincular explícitament el cessament de Ferrer amb un error de gestió o amb les discrepàncies mantingudes els darrers mesos amb la Conselleria de la Mar. Preguntat reiteradament pels motius de la destitució, s'ha limitat a afirmar que la Direcció General de Costes és “enormement complexa” i que “qualsevol canvi” que impulsa el Govern té com a objectiu “garantir un millor servei i una millor atenció a la ciutadania i a les empreses”. El també vicepresident primer ha tornat a agrair “l'enorme tasca” desenvolupada per l'exdirectora general i ha qualificat novament d'“exemplar” la seva actuació en denunciar l'intent de suborn.

La Direcció General de Costes, “enormement complexa”

El portaveu sí que ha reconegut, però, que la situació generada a Formentera ha pesat en la decisió. “Tenim una situació a Formentera que no s'havia donat en exercicis anteriors”, ha afirmat, tot assenyalant que aquesta té “un impacte molt rellevant” en referència a la reducció del nombre de gandules i para-sols autoritzats a les platges de l'illa. En aquest context, ha defensat el nomenament de Joan Cristòfol Jaume perquè considera que la seva experiència municipal i el seu perfil “dialogant” i “tranquil” permetran “reconduir aquesta situació”.

Preguntat també per les informacions que apunten a discrepàncies entre Ferrer i el conseller Juan Manuel Lafuente, Costa ha admès que poden haver existit “divergències de criteri”, però ha rebutjat atribuir-los un abast més gran i ha negat que el Govern hagi actuat per pressions relacionades amb el conflicte de Formentera. “No és una qüestió de pressions”, ha insistit, sinó “una qüestió de preocupació” per una situació que està provocant “pèrdues de qualitat en la prestació de serveis” a les platges de l'illa. Així mateix, ha avançat que el nou director general tindrà entre les primeres prioritats resoldre el conflicte de Formentera i l'important retard acumulat en la tramitació d'expedients al departament de Costes.

La sortida de Ferrer es produeix només onze mesos després d'assumir el càrrec, per al qual va ser nomenada el 22 d'agost de 2025. Llicenciada en Dret per la Universitat de les Illes Balears i funcionària de l'Administració autonòmica des del 1996, acumulava més de vint-i-cinc anys d'experiència en funcions jurídiques, administratives i de gestió dins el Govern.

La denúncia pel suborn

El seu nom va saltar a l'actualitat el mes d'abril passat després de denunciar que un empresari havia deixat al seu despatx una capsa de bombons amb 20.000 euros en efectiu per intentar obtenir la seva ajuda en la tramitació d'uns permisos relacionats amb els seus negocis. La denúncia presentada per la directora general va permetre la detenció del sospitós per part de la Policia Nacional.

Després de conèixer-se aquells fets, el portaveu del Govern va defensar públicament l'actuació de Ferrer i va assegurar sentir “orgull i satisfacció” pel seu comportament, en considerar que havia actuat “com ha d'actuar qualsevol funcionari o càrrec públic”.

Ara, només uns mesos després d'aquell suport institucional, l'Executiu prescindeix de la responsable de Costes enmig de la controvèrsia generada per les concessions de platges de Formentera, un conflicte que els darrers mesos ha enfrontat el Govern amb el Consell Insular i amb els concessionaris afectats.

L'oposició: “Fracàs de la política de litoral”

Des de Formentera, Alejandra Ferrer, de Gent per Formentera, considera que el cessament suposa la “constatació del fracàs de la política de litoral del Govern de Marga Prohens”. Ferrer recorda que el PP va prometre que, amb la creació de la Conselleria de la Mar i l'assumpció de les competències de Costes, milloraria la gestió del litoral i oferiria “un únic interlocutor” als concessionaris i al sector, però sosté que la realitat ha estat molt diferent.

En aquest sentit, retreu que la gestió del Govern “ha provocat una greu crisi amb les concessions de gandules i para-sols, ha generat inseguretat i ha perjudicat empreses, famílies i treballadors de Formentera”. Així mateix, assegura que “la responsabilitat no es pot limitar a una directora general”, sinó que és una “responsabilitat política del Govern de Marga Prohens i del conseller Juan Manuel Lafuente”.

També ha acusat Sa Unió d'haver estat “incapaç d'anticipar-se, defensar Formentera davant el Govern del PP i evitar aquesta situació”, i ha reclamat a la presidenta balear que expliqui “per què ha fracassat el model de gestió del litoral que va prometre i quina solució donarà ara a Formentera”.

Per la seva banda, Ana Juan, consellera del PSOE al Consell de Formentera, considera que el cessament de la directora general de Costes “arriba tard, molt tard” per a l'illa. A parer seu, la gestió del Govern en les concessions de platges “ha causat un dany irreparable”, a més de “perjudicar els empresaris i treballadors del sector”, ja que aquesta temporada no s'ha pogut disposar de tots els serveis prevists a les platges.

La dirigent socialista també ha atribuït la situació a l'equip de govern de Sa Unió al Consell de Formentera. Segons afirma, la manca de tots els serveis de platja “és una mostra més de la incapacitat de gestió de l'actual equip de govern del Consell Insular de Formentera” i de la seva “incapacitat per dialogar i defensar els interessos de la nostra illa davant el Govern de les Illes Balears”.

Així mateix, ha reclamat que la consellera de Medi Ambient i responsable de Platges, Verónica Castelló, doni “moltíssimes explicacions”, en considerar que aquest cessament “en ple mes d'agost no resol res” i que “aquesta temporada, pel que fa a la gestió i la concessió dels serveis de platja, està perduda”.

El Govern ha cesado este viernes a la directora general de Costas y Litoral, Maria Joaquina Ferrer Matas, cuando todavía no se cumple un año de su nombramiento al frente del departamento dependiente de la Conselleria del Mar y del Ciclo del Agua. Ferrer cobró relevancia pública el pasado mes de abril tras denunciar un intento de soborno de 20.000 euros por parte de un empresario, una actuación por la que recibió entonces el respaldo y los elogios del Ejecutivo autonómico.

La destitución ha sido aprobada en el Consell de Govern, tal como ha anunciado el portavoz del Ejecutivo autonómica, Antoni Costa, y llega en plena controversia por la gestión de varias concesiones del servicio de playas de Formentera. En su lugar, ha sido nombrado Joan Cristòfol Jaume, quien fue alcalde de Llucmajor entre 2011 y 2015 y ha desempeñado distintos cargos en el Consell de Mallorca.

Durante su comparecencia, Costa ha agradecido el trabajo desarrollado por Ferrer durante el último año y ha justificado la elección de Jaume en la apuesta del Ejecutivo por “reforzar” la Dirección General de Costas apostando por un perfil que “aporta una amplia experiencia en gestión pública e institucional” en una etapa que ha considerado “clave” para “consolidar las competencias autonómicas en materia de costas y litoral”.

Según informó este jueves Diario de Mallorca, el relevo respondería a la forma en que se tramitaron los expedientes de las concesiones del servicio de playas en la menor de las Pitiüses. El conflicto estalló después de que la Dirección General de Costas declarara la caducidad de varias concesiones de playas, una decisión que abrió un enfrentamiento con el Consell de Formentera y con los concesionarios afectados. La gestión de estos expedientes, que afectan a servicios como hamacas, sombrillas y otros equipamientos del dominio público marítimo-terrestre, ha generado un intenso debate político y administrativo sobre la tramitación de las autorizaciones y el futuro de la explotación de las playas de la isla.

Costa, sin embargo, ha evitado vincular expresamente el cese de Ferrer con un error de gestión o con las discrepancias mantenidas en los últimos meses con la Conselleria del Mar. Preguntado en varias ocasiones por los motivos de la destitución, se ha limitado a señalar que la Dirección General de Costas es “enormemente compleja” y que “cualquier cambio” que realiza el Ejecutivo persigue “garantizar un mejor servicio y una mejor atención a los ciudadanos y las empresas”. El también vicepresidente primero del Govern ha agradecido de nuevo “la enorme labor” realizada por la ya exdirectora general y ha vuelto a calificar de “ejemplar” su actuación cuando denunció el intento de soborno.

La Dirección General de Costas, “enormemente compleja”

El portavoz sí ha reconocido, no obstante, que la situación generada en Formentera ha pesado en la decisión. “Tenemos una situación en Formentera que no se había dado en ejercicios anteriores”, ha aseverado, señalando que ésta tiene “un impacto muy relevante” en referencia a la reducción del número de hamacas y sombrillas autorizadas en las playas de la isla. En este contexto, ha defendido el nombramiento de Joan Cristòfol Jaume dado que, a su juicio, su experiencia municipal y su perfil “dialogante” y “tranquilo” permitirán “reconducir esta situación”.

Interpelado, asimismo, sobre las informaciones que apuntan a discrepancias entre Ferrer y el conseller Juan Manuel Lafuente, Costa ha señalado que han podido existir “divergencias de criterio”, aunque ha rechado atribuirles un alcance mayor, negando que el Govern haya actuado por presiones relacionadas con el conflicto de Formentera. “No es una cuestión de presiones”, ha incidido, sino “una cuestión de preocupación” por una situación que está provocando “pérdidas de calidad en la prestación de servicios” en las playas de la isla. Asimismo, ha avanzado que el nuevo director general tendrá entre sus primeras prioridades resolver el conflicto de Formentera y el importante retraso acumulado en la tramitación de expedientes en el departamento de Costas.

La salida de Ferrer se produce apenas once meses después de asumir el cargo, al que fue designada el 22 de agosto de 2025. Licenciada en Derecho por la Universitat de les Illes Balears y funcionaria de la Administración autonómica desde 1996, acumulaba más de 25 años de experiencia en funciones jurídicas, administrativas y de gestión dentro del Govern.

La denuncia por el soborno

Su nombre saltó a la actualidad el pasado mes de abril tras denunciar que un empresario dejó en su despacho una caja de bombones con 20.000 euros en efectivo para tratar de obtener su ayuda en la tramitación de unos permisos relacionados con sus negocios. La denuncia presentada por la directora general permitió la detención del sospechoso por parte de la Policía Nacional.

Tras conocerse aquellos hechos, el portavoz del Govern defendió públicamente la actuación de Ferrer y aseguró sentir “orgullo y satisfacción” por su comportamiento, al considerar que había actuado “como debe actuar cualquier funcionario o cargo público”.

Ahora, apenas unos meses después de ese respaldo institucional, el Ejecutivo prescinde de la responsable de Costas en medio de la controversia generada por las concesiones de playas de Formentera, un conflicto que en los últimos meses ha enfrentado al Govern con el Consell insular y con los concesionarios afectados.

La oposición: “Fracaso de la política de litoral”

Desde la menor de las Pitiüses, Alejandra Ferrer, de Gent per Formentera, considera que el cese supone la “constatación del fracaso de la política de litoral del Govern de Marga Prohens”. Ferrer recuerda que el PP prometió que, con la creación de la Conselleria del Mar y la asunción de las competencias de Costas, mejoraría la gestión del litoral y ofrecería “un único interlocutor” a los concesionarios y al sector, pero sostiene que la realidad ha sido muy distinta.

En este sentido, recrimina que la gestión del Ejecutivo autonómico “ha provocado una grave crisis con las concesiones de hamacas y sombrillas, ha generado inseguridad y ha perjudicado a empresas, familias y trabajadores de Formentera”. Asimismo, asevera que “la responsabilidad no se puede limitar a una directora general”, sino que es una “responsabilidad política del Govern de Marga Prohens y del conseller Juan Manuel Lafuente”.

También ha acusado a Sa Unió de haber sido “incapaz de anticiparse, defender a Formentera ante el Govern del PP y evitar esta situación”, y ha reclamado a la presidenta balear que explique “por qué ha fracasado el modelo de gestión del litoral que prometió y qué solución dará ahora a Formentera”.

Por su parte, Ana Juan, consellera del PSOE en el Consell de Formentera, critica que el cese de la directora general de Costas“llega tarde, muy tarde” para la isla. A su juicio, la gestión del Govern en las concesiones de playas “ha causado un daño irreparable”, además de “perjudicar a los empresarios y trabajadores del sector”, ya que esta temporada no se ha podido disponer de todos los servicios previstos en las playas.

La dirigente socialista también ha atribuido la situación al equipo de gobierno de Sa Unió en el Consell de Formentera. Según señala, la falta de todos los servicios de playa “es una muestra más de la incapacidad de gestión del actual equipo de gobierno del Consell Insular de Formentera” y de su “incapacidad para dialogar y defender los intereses de nuestra isla ante el Govern de las Illes Balears”.

Asimismo, ha reclamado que la consellera de Medio Ambiente y responsable de Playas, Verónica Castelló, dé “muchísimas explicaciones”, al considerar que este cese “en pleno mes de agosto no soluciona nada” y que “esta temporada, en cuanto a la gestión y la concesión de servicios de playas, está perdida”.

Un hombre –canoso– y un niño –rubio– elevan la mirada al cielo. Unas gafas –cuadradas, plateadas, futuristas– les protegen los ojos. Es fácil tropezar con esta simulación de padre e hijo paseando por las calles de Palma. La pareja está enmarcada en un mupi, esos rectángulos que brotan en el centro de las ciudades para colocar publicidad. En el cartel se lee: Eclipsi segur. Evita els riscos greus d’observar l’eclipsi solar, eclipse seguro, evita los riesgos graves de observar el eclipse solar. Debajo, una lista de recordatorios; entre los que figura el si bebes no conduzcas –ni pilotes un barco– o la prohibición de encender hogueras en verano. Abajo del todo, dos escudos: el del Govern y el del Ajuntament de Palma.

Es un llamamiento a la responsabilidad colectiva de cara al –insólito– acontecimiento que también podrá contemplarse desde Menorca, Mallorca, Eivissa y Formentera. Las cuatro islas se sitúan justo en el límite de la franja de observación de un eclipse total que cae en la semana más caliente del verano. El 12 de agosto ejemplifica el síncope demográfico de uno de los archipiélagos más turistificados del planeta. La causa es la población flotante. Según los datos publicados en el índice de presión humana del Institut Balear d’Estadística (Ibestat), más de dos millones de personas coincidieron desde el 18 de julio hasta el 23 de agosto de 2025 en unos territorios que rozan los 5.000 kilómetros cuadrados y cuentan con un censo de 1,2 millones de habitantes.

Esta anomalía demográfica fue una de las fuerzas invisibles que movieron la manifestación –25.000 personas, según la Policía Nacional; 70.000, según los convocantes– que recorrió la capital balear el pasado domingo. Irónicamente, la marcha pasó junto a varios de los carteles que piden sentido común ante un eclipse que –casi– todas las instituciones públicas de la comunidad autónoma decidieron durante los últimos meses no promocionar como un reclamo extra.

Por contra, los gobiernos –autonómico e insulares, todos bajo el mando del Partido Popular– se están volcando en delimitar 26 zonas seguras de observación, aplicar cortes de carretera (desde las tres de la tarde a las nueve de la noche, y podrían adelantarse) en los accesos a espacios de alto valor natural y preparar un gran operativo antiincendios: 161 bomberos forestales. “Un dispositivo sin precedentes”, en palabras de Joan Simonet, conseller de Medi Natural. Incluso, el Govern ha convertido en oficial una aplicación desarrollada por la asociación AstroMallorca para divulgar todos los detalles a tener en cuenta sobre el fenómeno. Unas medidas que, según el GOB, son “muy parecidas” a las que esta organización ambientalista –con una influencia que se remonta a la década de los setenta– “hubiera exigido” en caso de no haberse anunciado. El temor a un colapso es palpable.

El Govern apuesta por la prudencia

–El 12 de agosto ya tenemos un nivel de saturación… estamos en los niveles máximos de ocupación de las islas. Igual en otras zonas de España, el eclipse es un elemento de tracción para economías rurales (pienso en algunas comarcas de Galicia, en Castilla y León, Guadalajara…), pero, para nosotros, no. A Baleares la gente viene con eclipse o sin eclipse; es un elemento colateral y, teniendo en cuenta el estrés de nuestro sistema, se decidió no promocionarlo.

Al otro lado del teléfono no está el arquitecto de las políticas turísticas del Govern, sino su mayor experto en cuestiones de seguridad ciudadana. Pablo Gárriz Galván se doctoró en Seguridad Ciudadana y Derecho Global por la Autònoma de Barcelona –cum laude– durante su última etapa al frente del 112, el Servei Balear d’Emergències, en Eivissa, donde trabajó entre 2004 y 2023. Entonces, se marchó un año a Madrid para asesorar al Ministerio de Defensa –es militar de carrera– antes de regresar a las Illes Balears: Marga Prohens lo nombró director general d’Emergències. Un cargo que lo ha convertido en un rostro habitual en la prensa durante las últimas semanas. Gárriz no ha dejado de reunirse con alcaldes, consellers o representantes de patronales y entidades ecologistas en busca de colaboración para vivir –como solicitan los carteles– un eclipse seguro.

–¿La población flotante es un elemento de riesgo, director? El 12 de agosto podría haber un 40% más de la población censada en las Illes Balears.

–Ese hecho nos genera la misma situación de tensión que vivimos cada año en el pico de la temporada. La estacionalidad condiciona el funcionamiento de nuestros servicios y la gestión de los riesgos. El sistema ya está tensionado. El añadido está en la incertidumbre de no saber dónde va a ir la gente. La realidad que tenemos es que hay muchos puntos desde donde ver el eclipse. ¿Por qué no hay puntos de observación oficiales en la Serra de Tramuntana? Porque, con el riesgo evidente de incendio que sufrimos, tener bolsas de concentración de personas con rutas de difícil acceso y evacuación es lo que queremos evitar a toda costa.

El sistema ya está tensionado. El añadido está en la incertidumbre de no saber dónde va a ir la gente. ¿Por qué no hay puntos de observación oficiales en la Serra de Tramuntana? Porque, con el riesgo evidente de incendio que sufrimos, tener bolsas de concentración de personas con rutas de difícil acceso y evacuación es lo que queremos evitar a toda costa

Pablo Gárriz — Director general d’Emergències del Govern

–¿Y podemos estar tranquilos?

–Lo que estamos haciendo es aplicar los protocolos y normativas en seguridad pública y protección civil que ya existen. No hemos creado estructuras paralelas o nuevas, sino que estamos utilizando los centros de coordinación operativa desde que los que gestionamos, por ejemplo, los riesgos que son previsibles. Como una DANA, por ejemplo. Y estamos trabajando codo con codo junto a otras administraciones con las que hay competencias cruzadas; como la Delegación del Gobierno. Se trata de encontrar un equilibrio entre las libertades individuales y la seguridad colectiva. Creo que la única clave es informar, informar, informar…

La prudencia se ha convertido en un mantra para los altos cargos del PP. Juan Miguel Costa, director insular de Turisme del Consell d’Eivissa –una isla que duplica su presión humana en el meollo de la temporada: de 160.000 a 320.000 personas– insiste en la misma idea: “No podemos controlar ni el número de vuelos ni lo cargados que irán, pero creo que no hacer promoción algo aportará. Si hubiera caído en otras fechas, sí que se habría promocionado de forma específica por la voluntad que tenemos de repartir el turismo a lo largo del año, pero, a mediados de agosto, juntándose la gente que quiera ver el eclipse con la que esté viendo la puesta de sol… lo más sensato es que todo lo que ocurra sea en espacios controlados”.

Si hubiera caído en otras fechas, sí que se habría promocionado de forma específica por la voluntad que tenemos de repartir el turismo a lo largo del año, pero, a mediados de agosto, juntándose la gente que quiera ver el eclipse con la que esté viendo la puesta de sol… lo más sensato es que todo lo que ocurra sea en espacios controlados

Juan Miguel Costa — Director insular de Turisme del Consell d’Eivissa

Más turistas, más pobreza

Las Illes Balears concentran en la actualidad la quinta parte del turismo español. 19 millones de visitantes en 2025. Ocho millones más de los que recibieron en 2015. Cifras que algunos expertos relacionan directamente con la caída del PIB per cápita y, por tanto, con el hartazgo de una parte de la población. Una de estas voces es la de Guillem López Casasnovas: menorquín, veterano economista y asesor en diferentes organismos locales, nacionales e internacionales. Su última llamada de atención es el Informe Fènix, un estudio en el que López Casasnovas y otros cinco autores alertan de que el crecimiento económico de las islas empobrece a la mayoría de los isleños.

La imagen más cruda de esa doble realidad puede verse esta semana en la Plaça de l’Hospital de Palma. En el patio de La Misericòrdia se celebran conciertos y se proyectan películas durante el Atlàntida, el festival de cine que organiza Filmin. A las puertas de este complejo –que, como su nombre indica, antes de centro cultural fue casa de beneficencia– decenas de personas se cubrían con cartones y plásticos para pasar la noche. Su cama, el muro de piedra de La Misericòrdia. El martes, al otro lado de unos muros construidos por los jesuitas entre los siglos XVI y XIX, Nacho Vegas hizo una pausa entre canción y canción. Terminó Fíu y, mientras sonaban los primeros acordes de Cómo hacer crac, el asturiano condenó las “agresiones” de los antidisturbios de la Policía Nacional contra algunos participantes de la marcha que pidió el fin de la masificación. Buena parte del público aplaudió con ganas. Algunos, hasta levantaron el puño. En las Illes Balears, el turismo ha dejado de ser un ídolo sagrado.

–Creo que el eclipse –reflexiona por teléfono López Casasnovas, que vive en Barcelona, pero está de visita en su Ciutadella natal– es otra burbuja que hemos inflado entre todos. Parece que quien no lo vea será un desgraciado. O, incluso [en el caso del poniente menorquín], si no lo puedes ver desde el Pont d’en Gil y tienes que ir a Cala Blanca, serás un desgraciado igual. Ese pensamiento colectivo nos hace perder el oremus porque conduce a la exclusividad, a quien lo pueda pagar, cuando el eclipse, salvo que seas amante, de verdad, de la astrofísica, te tendría que dar casi lo mismo.

–¿Y qué le parece, profesor, la decisión de los consells insulares de no hacer promoción turística del eclipse?

–Creo que es, simplemente, una limpieza de imagen, que forma parte de un paquete [de medidas de contención] que empezaba a flaquear. El eclipse le ha dado una vida nueva y ha servido como excusa para incluir en la cesta pública (que va a cargo del contribuyente) una necesidad nueva.

Observar el eclipse: el privilegio de una élite

Desde la Federación Empresarial y Hotelera de Mallorca no consideran que el eclipse atraiga “más turismo” a la isla en unas fechas donde la afluencia ya es máxima. Desde la Confederación de Asociaciones Empresariales de Baleares, la promoción era “superflua”, aplauden la decisión de no hacerla y, aunque entienden que algunos negocios pueden aprovecharse de “su renta de situación” (es decir, su ventaja geográfica: estar en el lugar y momento indicados), piden que el eclipse se viva “ateniéndose a la legalidad y sin grandes escandaleras”.

Algo de runrún sí existe. Fiestas en discotecas –y party boats– con temática solar o paquetes de noches de hotel con vistas a poniente. En internet es fácil rastrear los anuncios que invitan a celebrar –en el sentido literal de la palabra– un acontecimiento que no se podía observar en las Illes Balears desde 1905. Cuando las vacaciones no eran un derecho constitucional, sino el privilegio de una clase privilegiada. En el manual del buen burgués, el veraneo era un must. Para los proletarios, una promesa irrealizable. Esa es la melodía que resuena en la cabeza de Macià Blázquez Salom –catedrático de Geografía y uno de los analistas más incisivos a la hora de interpretar la masificación que sufren las Illes Balears– cuando valora la gestión del eclipse: “La contención que proponen las instituciones, comenzando por el Govern, liga con la deriva hacia la elitización del turismo balear; casa muy bien, por tanto, con la escalada de precios”.

La contención que proponen las instituciones, comenzando por el Govern, liga con la deriva hacia la elitización del turismo balear; casa muy bien, por tanto, con la escalada de precios

Macià Blázquez Salom — Catedrático de Geografía

El geógrafo Blázquez no niega lo evidente: la estacionalidad “es un sobrecoste” en muchos frentes: “Tamaño de los aeropuertos, provisión eléctrica e hídrica, recogida e incineración de basuras…” Porque, “cOmo subrayó” recientemente la asociación “Terraferida, la presión humana que soportaban las Illes Balears en verano de 1997, cuando empezaron a recogerse estos datos, es la misma que tenemos actualmente en invierno; es decir, el agosto de hace casi treinta años fue como el enero de 2025”. Una curva que, en versión animada, va haciéndose más alta año tras año. Con la excepción de la pandemia (2020 y 2021), claro. Entre los especialistas que la estudian es común referirse a ella como “el gráfico del suflé”.

El tope está en 2.080.731 personas, 8 de agosto de 2025. Aunque Blázquez entiende que el eclipse puede suponer un nuevo “récord histórico” insiste en que “es un momento perfecto para observar cómo las clases dirigentes asumen que las islas tienen que ser más exclusivas”. Un punto que le lleva a chocar “con algunos colegas biólogos”: “El decrecimiento que se propone es injusto porque sólo afecta a quien no pueda pagarlo. Si puedes gastarte miles de euros podrás disfrutar del fenómeno desde un hotel de cinco estrellas o una mansión del Port de Sóller, pero si eres un simple residente no podrás subir a la Serra de Tramuntana porque las carreteras estarán cortadas. Es la misma lógica que ha llevado a las familias Entrecanales o March a cerrar los caminos que pasan por sus fincas. El cabrum, como llamamos en Mallorca a la masa, estorba. Quien llega en jet privado o navega en un yate de lujo, no”.

Como explica Raquel Vaquer-Sunyer –de Felanitx, en el Llevant de Mallorca, la zona de la isla desde donde no será posible ver el eclipse sobre el Mediterráneo, doctora en Ciencias del Mar y coordinadora del Informe Mar Balear–, el turista VIP podría causar “graves daños a las praderas de posidonia” el 12 de agosto: “El fondeo masivo de embarcaciones provocará el desprendimiento de sedimentos por los anclajes masivos y aumentará el riesgo de vertidos de aguas negras, aceites, combustible… Muchas embarcaciones de chárter no tienen sus sentinas como toca y se vierten directamente al mar. Tampoco podemos olvidarnos de la contaminación acústica o del riesgo –que aumentará– de accidentes: las Pitiüses son un ejemplo de los incendios que se producen a bordo como consecuencia del tráfico masivo de barcos entre las dos islas. La mayor parte de problemas que afrontan los ecosistemas terrestres y marítimos se deben a la extraordinaria presión humana que recibimos. Veremos cómo responden ante un acontecimiento extraordinario como el eclipse”.

El fondeo masivo de embarcaciones provocará el desprendimiento de sedimentos por los anclajes masivos y aumentará el riesgo de vertidos de aguas negras, aceites, combustible… Veremos cómo responden los ecosistemas ante un acontecimiento extraordinario como el eclipse

Raquel Vaquer-Sunyer — Doctora en Ciencias del Mar y coordinadora del Informe Mar Balear

Formentera, destino astronómico

Y, luego, está Formentera. La más pequeña del archipiélago –como en tantas otras cosas– juega aparte. Su Consell Insular sí decidió ofrecerse como el escenario ideal para observar el eclipse. Poca contaminación lumínica y –si la calima lo permite– cielo despejado en mitad del mar de lágrimas de San Lorenzo. “La campaña Formentera mira al cel es una apuesta clara por diversificar nuestra oferta turística desde el respeto al territorio y aprovechando un recurso natural único como es la calidad de nuestro cielo nocturno”, argumentó Artal Mayans en la pasada edición de Fitur. El conseller de Turisme presumía del certificado que la Fundación Starlight concedió a Formentera en 2023. Un reconocimiento que puede impulsar el astroturismo en la isla.

“Nos sentimos muy orgullosos de estar en la única isla que ha hecho promoción porque creemos que puede ser un buen impulso para la divulgación que hacemos los aficionados a la astronomía que vivimos aquí. Formentera es ideal para la observación astronómica. En octubre ya tuvimos la primera reunión con los políticos y les avisamos: preparaos porque va a ser histórico. Creo que lo han hecho. Nos han escuchado, han comprado gafas homologadas para repartirlas, y pienso que la zona de observación que han habilitado, en es Cap, con capacidad sólo para quinientas personas, va a funcionar muy bien: en una isla tan pequeña es fácil regular el tráfico de personas porque sólo hay dos carreteras. En su momento hubo un proyecto para habilitar un observatorio en una casa abandonada de la Mola y soñamos con recuperarlo”, dice Jordi Alemany, presidente de la Associació Astronòmica de Formentera.

Nos sentimos muy orgullosos de estar en la única isla que ha hecho promoción porque creemos que puede ser un buen impulso para la divulgación que hacemos los aficionados a la astronomía que vivimos aquí. Formentera es ideal para la observación astronómica

Jordi Alemany — Presidente de la Associació Astronòmica de Formentera

Este arquitecto catalán fue uno de los socios que montaron, en 2019, un colectivo donde lo más parecido a un experto en satélites, planetas y estrellas era Carles Batlle: el actual vicepresidente de la asociación imparte clases de Física en el instituto público de la isla. Dentro de dos semanas, plantarán sus telescopios –“autofinanciados”– junto al faro de Barbaria y disfrutarán del desorden cósmico. Anochecerá antes del atardecer cuando la Luna –a 384.000 kilómetros de distancia– tape al Sol –a 150 millones de kilómetros de distancia–: mucho más cerca –entre el sur de Formentera y Marratxí, en la periferia de Palma, donde está el puesto de mando del 112 hay 184 kilómetros en línea recta– comenzarán unas horas muy largas para Pablo Gárriz, el director general de Emergències:

–No sé si soy la persona que más ganas tiene en Baleares de que llegue el 13 de agosto, pero sí una de las más preocupadas en que salga todo bien, de que demos una buena respuesta como sociedad para que todo el mundo disfrute del eclipse. Yo, claro, no podré verlo.

Un home –canós– i un infant –ros– alcen la mirada cap al cel. Unes ulleres –quadrades, platejades, futuristes– els protegeixen els ulls. És fàcil topar amb aquesta imatge que simula un pare i un fill passejant pels carrers de Palma. La parella apareix emmarcada en un mupi, aquells panells publicitaris que proliferen al centre de les ciutats. Al cartell s’hi llegeix: Eclipsi segur. Evita els riscos greus d’observar l’eclipsi solar. A sota, una llista de recordatoris, entre els quals hi ha el si beus no condueixis –ni governis una embarcació– o la prohibició d’encendre fogueres durant l’estiu. Al capdavall de tot, dos escuts: el del Govern i el de l’Ajuntament de Palma.

És una crida a la responsabilitat col·lectiva davant d’un esdeveniment insòlit que també es podrà contemplar des de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera. Les quatre illes se situen just al límit de la franja d’observació d’un eclipsi total que tindrà lloc en la setmana més calorosa de l’estiu. El 12 d’agost exemplifica el devessall demogràfic d’un dels arxipèlags més turistificats del planeta. La causa és la població flotant. Segons les dades publicades a l’Índex de Pressió Humana de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat), més de dos milions de persones van coincidir entre el 18 de juliol i el 23 d’agost de 2025 en uns territoris que freguen els 5.000 quilòmetres quadrats i tenen una població censada d’1,2 milions d’habitants.

Aquesta anomalia demogràfica va ser una de les forces invisibles que van impulsar la manifestació –25.000 persones, segons la Policia Nacional; 70.000, segons els convocants– que va recórrer la capital balear diumenge passat. Irònicament, la marxa va passar al costat de diversos cartells que demanen sentit comú davant un eclipsi que –gairebé– totes les institucions públiques de la comunitat autònoma han decidit, durant els darrers mesos, no promocionar com un reclam turístic addicional.

Per contra, els governs –autonòmic i insulars, tots sota el mandat del Partit Popular– s’han bolcat a delimitar 26 zones segures d’observació, aplicar talls de carretera (des de les tres de l’horabaixa fins a les nou del vespre, amb la possibilitat d’avançar-los) als accessos als espais de més valor natural i preparar un gran dispositiu de prevenció d’incendis amb 161 bombers forestals. “Un dispositiu sense precedents”, en paraules de Joan Simonet, conseller de Medi Natural. Fins i tot, el Govern ha oficialitzat una aplicació desenvolupada per l’associació AstroMallorca per divulgar tota la informació que cal tenir en compte sobre el fenomen. Unes mesures que, segons el GOB, són “molt pareguts” a les que aquesta entitat ecologista –amb una influència que es remunta als anys setanta– “hauria exigit” si no s’haguessin anunciat. La por a un col·lapse és fàcil de copsar.

El Govern aposta per la prudència

–El 12 d’agost ja tenim un nivell de saturació... Som als nivells màxims d’ocupació de les illes. Potser en altres zones d’Espanya l’eclipsi és un element d’atracció per a les economies rurals –pens en algunes comarques de Galícia, a Castella i Lleó, Guadalajara...–, però, per a naltros, no. A les Balears la gent ve amb eclipsi o sense; és un element col·lateral i, tenint en compte l’estrès del nostre sistema, es va decidir no promocionar-lo.

A l’altra banda del telèfon no hi ha l’arquitecte de les polítiques turístiques del Govern, sinó el seu principal expert en matèria de seguretat ciutadana. Pablo Gárriz Galván es va doctorar en Seguretat Ciutadana i Dret Global per la Universitat Autònoma de Barcelona –cum laude– durant la seua darrera etapa al capdavant del 112, el Servei d’Emergències de les Illes Balears, a Eivissa, on va treballar entre el 2004 i el 2023. Després va passar un any a Madrid assessorant el Ministeri de Defensa –és militar de carrera– abans de tornar a les Illes Balears: Marga Prohens el va nomenar director general d’Emergències. Un càrrec que l’ha convertit en una cara habitual als mitjans de comunicació durant les darreres setmanes. Gárriz no ha deixat de reunir-se amb alcaldes, consellers o representants de patronals i entitats ecologistes per cercar la col·laboració necessària per viure –tal com demanen els cartells un eclipsi segur.

–La població flotant és un element de risc, director? El 12 d’agost podria haver-hi un 40% més de persones que la població censada a les Illes Balears.

–Aquest fet ens genera la mateixa situació de tensió que vivim cada any en el punt àlgid de la temporada. L’estacionalitat condiciona el funcionament dels nostres serveis i la gestió dels riscos. El sistema ja està sotmès a una forta pressió. El factor afegit és la incertesa de no saber on anirà la gent. La realitat és que hi ha molts punts des d’on es pot veure l’eclipsi. Per què no hi ha punts oficials d’observació a la Serra de Tramuntana? Perquè, amb l’evident risc d’incendi que patim, el que volem evitar costi el que costi és la concentració de persones en indrets amb accessos i vies d’evacuació difícils.

El sistema ja està sotmès a una forta pressió. El factor afegit és la incertesa de no saber on anirà la gent. Per què no hi ha punts oficials d’observació a la Serra de Tramuntana? Perquè, amb l’evident risc d’incendi que patim, tenir bosses de concentració de persones amb rutes d’accés i evacuació difícils és el que volem evitar costi el que costi

Pablo Gárriz — Director general d’Emergències del Govern

–I podem estar tranquils?

–El que estam fent és aplicar els protocols i la normativa de seguretat pública i protecció civil que ja existeixen. No hem creat estructures paral·leles ni noves, sinó que utilitzam els centres de coordinació operativa des dels quals gestionam, per exemple, els riscos previsibles, com ara una DANA. I treballam braç a braç amb altres administracions amb les quals compartim competències, com ara la Delegació del Govern. Es tracta de trobar un equilibri entre les llibertats individuals i la seguretat col·lectiva. Crec que l’única clau és informar, informar, informar...

La prudència s’ha convertit en un mantra per als alts càrrecs del PP. Juan Miguel Costa, director insular de Turisme del Consell d’Eivissa –una illa que duplica la seva pressió humana en plena temporada: de 160.000 a 320.000 persones– insisteix en la mateixa idea:

–No podem controlar ni el nombre de vols ni com aniran de plens, però crec que no fer promoció aportarà alguna cosa. Si hagués coincidit amb altres dates, sí que s’hauria promocionat de manera específica per la voluntat que tenim de repartir el turisme al llarg de l’any, però, a mitjan agost, ajuntant-se la gent que vulgui veure l’eclipsi amb la que ja estigui mirant la posta de sol... el més sensat és que tot el que passi sigui en espais controlats.

Si hagués coincidit amb altres dates, sí que s’hauria promocionat de manera específica per la voluntat que tenim de repartir el turisme al llarg de l’any, però, a mitjan agost, ajuntant-se la gent que vulgui veure l’eclipsi amb la que estigui mirant la posta de sol... el més sensat és que tot el que passi sigui en espais controlats

Juan Miguel Costa — Director insular de Turisme del Consell d’Eivissa

Més turistes, més pobresa

Les Illes Balears concentren actualment una quinta part del turisme espanyol: 19 milions de visitants el 2025. Vuit milions més dels que van rebre el 2015. Unes xifres que alguns experts relacionen directament amb la caiguda del PIB per càpita i, per tant, amb el cansament d’una part de la població. Una d’aquestes veus és la de Guillem López Casasnovas: menorquí, economista veterà i assessor en diferents organismes locals, nacionals i internacionals. La seva darrera crida d’atenció és l’Informe Fènix, un estudi en què López Casasnovas i cinc autors més alerten que el creixement econòmic de les illes empobreix la majoria dels illencs.

La imatge més crua d’aquesta doble realitat es pot veure aquesta setmana a la plaça de l’Hospital de Palma. Al pati de La Misericòrdia s’hi fan concerts i es projecten pel·lícules durant l’Atlàntida, el festival de cinema que organitza Filmin. A les portes d’aquest complex –que, com indica el seu nom, abans de ser un centre cultural va ser una casa de beneficència– desenes de persones es cobrien amb cartrons i plàstics per passar-hi la nit. El seu llit: el mur de pedra de La Misericòrdia. Dimarts, a l’altra banda d’uns murs construïts pels jesuïtes entre els segles XVI i XIX, Nacho Vegas va fer una pausa entre cançó i cançó. Va acabar Fíu i, mentre sonaven els primers acords de Cómo hacer crac, l’asturià va condemnar les “agressions” dels antiavalots de la Policia Nacional contra alguns participants de la manifestació que va demanar el final de la massificació. Bona part del públic va aplaudir amb ganes. Alguns, fins i tot, van aixecar el puny. A les Illes Balears, el turisme ha deixat de ser un ídol sagrat.

–Crec que l’eclipsi reflexiona per telèfon López Casasnovas, que viu a Barcelona però és de visita a la seua Ciutadella natal– és una altra bombolla que hem inflat entre tots. Sembla que qui no el vegi serà un desgraciat. O, fins i tot [en el cas del Ponent menorquí], si no el pots veure des del Pont d’en Gil i has d’anar a Cala Blanca, seràs igualment un desgraciat. Aquest pensament col·lectiu ens fa perdre l’oremus perquè condueix a l’exclusivitat, a qui s’ho pugui pagar, quan l’eclipsi, tret que siguis un amant de debò de l’astrofísica, t’hauria de donar gairebé el mateix.

–I què li pareix, professor, la decisió dels consells insulars de no fer promoció turística de l’eclipsi?

–Crec que és, simplement, una neteja d’imatge, que forma part d’un paquet [de mesures de contenció] que començava a fer aigües. L’eclipsi li ha donat una vida nova i ha servit com a excusa per incloure dins la cistella pública (que va a càrrec del contribuent) una necessitat nova.

Observar l’eclipsi: el privilegi d’una elit

Des de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca no consideren que l’eclipsi atregui “més turisme” a l’illa en unes dates en què l’afluència ja és màxima. Des de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears, la promoció era “supèrflua”, aplaudeixen la decisió de no fer-ne i, tot i entendre que alguns negocis poden aprofitar-se de “la seua renda de situació” (és a dir, el seu avantatge geogràfic: ser al lloc i en el moment adequats), demanen que l’eclipsi es visqui “d’acord amb la legalitat i sense grans escarafalls”.

Una mica de rebombori, però, sí que n’hi ha. Festes en discoteques –i party boats– amb temàtica solar o paquets de nits d’hotel amb vistes cap a ponent. A internet és fàcil rastrejar els anuncis que conviden a celebrar –en el sentit literal de la paraula– un esdeveniment que no es podia observar a les Illes Balears des del 1905. Quan les vacances no eren un dret constitucional, sinó el privilegi d’una classe privilegiada. En el manual del bon burgès, estiuejar era un must. Per als proletaris, una promesa irrealitzable. Aquesta és la melodia que ressona al cap de Macià Blázquez Salom –catedràtic de Geografia i un dels analistes més incisius a l’hora d’interpretar la massificació que pateixen les Illes Balears– quan valora la gestió de l’eclipsi:

–La contenció que proposen les institucions, començant pel Govern, lliga amb la deriva cap a l’elitització del turisme balear; encaixa molt bé, per tant, amb l’escalada de preus.

La contenció que proposen les institucions, començant pel Govern, lliga amb la deriva cap a l’elitització del turisme balear; encaixa molt bé, per tant, amb l’escalada de preus

Macià Blázquez Salom — Catedràtic de Geografia

El geògraf Blázquez no nega l’evidència: l’estacionalitat “és un sobrecost” en molts àmbits: “Dimensió dels aeroports, subministrament elèctric i d’aigua, recollida i incineració de residus...”. Perquè, “com va remarcar” recentment l’associació Terraferida, la pressió humana que suportaven les Illes Balears l’estiu de 1997, quan es van començar a recollir aquestes dades, és la mateixa que tenim actualment a l’hivern; és a dir, l’agost de fa gairebé trenta anys era com el gener de 2025. Una corba que, en versió animada, es va fent més alta any rere any. Amb l’excepció de la pandèmia (2020 i 2021), és clar. Entre els especialistes que l’estudien és habitual referir-s’hi com “el gràfic del suflé”.

El sostre se situa en les 2.080.731 persones, el 8 d’agost de 2025. Tot i que Blázquez entén que l’eclipsi pot suposar un nou “rècord històric”, insisteix que “és un moment perfecte per observar com les classes dirigents assumeixen que les illes han de ser més exclusives”. Un punt que el porta a xocar “amb alguns col·legues biòlegs”: “El decreixement que es proposa és injust perquè només afecta qui no s’ho pot pagar. Si et pots gastar milers d’euros podràs gaudir del fenomen des d’un hotel de cinc estrelles o una mansió del Port de Sóller, però si ets un simple resident no podràs pujar a la Serra de Tramuntana perquè les carreteres estaran tallades. És la mateixa lògica que ha dut les famílies Entrecanales o March a tancar els camins que passen per les seves finques. El cabrum, com anomenam a Mallorca la massa, molesta. Qui arriba amb un avió privat o navega en un iot de luxe, no”.

Com explica Raquel Vaquer-Sunyer –de Felanitx, al Llevant de Mallorca, la zona de l’illa des d’on no serà possible veure l’eclipsi sobre la Mediterrània, doctora en Ciències del Mar i coordinadora de l’Informe Mar Balear–, el turista VIP podria causar “greus danys a les praderies de posidònia” el 12 d’agost: “El fondeig massiu d’embarcacions provocarà el despreniment de sediments pels ancoratges massius i augmentarà el risc d’abocaments d’aigües negres, olis, combustible... Moltes embarcacions de xàrter no tenen les sentines com toca i aboquen directament al mar. Tampoc podem oblidar-nos de la contaminació acústica o del risc –que augmentarà– d’accidents: les Pitiüses són un exemple dels incendis que es produeixen a bord a conseqüència del trànsit massiu de vaixells entre les dues illes. La major part dels problemes que afronten els ecosistemes terrestres i marítims es deuen a l’extraordinària pressió humana que rebem. Veurem com responen davant d’un esdeveniment extraordinari com l’eclipsi.

El fondeig massiu d’embarcacions provocarà el despreniment de sediments pels ancoratges massius i augmentarà el risc d’abocaments d’aigües negres, olis, combustible... Veurem com responen els ecosistemes davant d’un esdeveniment extraordinari com l’eclipsi

Raquel Vaquer-Sunyer — Doctora en Ciències del Mar i coordinadora de l'Informe Mar Balear

Formentera, destinació astronòmica

I després hi ha Formentera. La més petita de l’arxipèlag –com en tantes altres coses– juga a banda. El seu Consell Insular sí que va decidir oferir-se com l’escenari ideal per observar l’eclipsi. Poca contaminació lumínica i –si la calitja ho permet– cel clar enmig del mar de llàgrimes de Sant Llorenç.

“La campanya Formentera mira al cel és una aposta clara per diversificar la nostra oferta turística des del respecte al territori i aprofitant un recurs natural únic com és la qualitat del nostre cel nocturn”, va argumentar Artal Mayans en la passada edició de Fitur. El conseller de Turisme presumia del certificat que la Fundació Starlight va concedir a Formentera el 2023. Un reconeixement que pot impulsar l’astroturisme a l’illa.

“Ens sentim molt orgullosos de ser a l’única illa que ha fet promoció perquè creiem que pot ser un bon impuls per a la divulgació que feim els aficionats a l’astronomia que vivim aquí. Formentera és ideal per a l’observació astronòmica. A l’octubre ja vam tenir la primera reunió amb els polítics i els vam avisar: prepareu-vos perquè serà històric. Crec que ho han fet. Ens han escoltat, han comprat ulleres homologades per repartir-les, i pens que la zona d’observació que han habilitat, a es Cap, amb capacitat només per a cinc-centes persones, funcionarà molt bé: en una illa tan petita és fàcil regular el trànsit de persones perquè només hi ha dues carreteres. En el seu moment hi va haver un projecte per habilitar un observatori en una casa abandonada de la Mola i somiam recuperar-lo”, diu Jordi Alemany, president de l’Associació Astronòmica de Formentera.

Ens sentim molt orgullosos de ser a l’única illa que ha fet promoció perquè creiem que pot ser un bon impuls per a la divulgació que feim els aficionats a l’astronomia que vivim aquí. Formentera és ideal per a l’observació astronòmica

Jordi Alemany — President de l'Associació Astronòmica de Formentera

Aquest arquitecte català va ser un dels socis que van crear, el 2019, un col·lectiu on el més semblant a un expert en satèl·lits, planetes i estrelles era Carles Batlle: l’actual vicepresident de l’associació imparteix classes de Física a l’institut públic de l’illa. D’aquí a dues setmanes plantaran els seus telescopis –“autofinançats”– devora el far de Barbaria i gaudiran del desordre còsmic. Es farà fosc abans de la posta de sol quan la Lluna –a 384.000 quilòmetres de distància– tapi el Sol –a 150 milions de quilòmetres de distància–: molt més a prop –entre el sud de Formentera i Marratxí, a la perifèria de Palma, on hi ha el lloc de comandament del 112, hi ha 184 quilòmetres en línia recta– començaran unes hores molt llargues per a Pablo Gárriz, el director general d’Emergències:

–No sé si som la persona que més ganes té a les Balears que arribi el 13 d’agost, però sí que som una de les més preocupades perquè tot surti bé, perquè donam una bona resposta com a societat i tothom pugui gaudir de l’eclipsi. Jo, és clar, no podré veure’l.

El pròxim 12 d'agost, el Sol es pondrà dues vegades sobre Balears. Primer ho farà la Lluna, que el cobrirà completament durant tot just un minut en un dels fenòmens astronòmics més excepcionals de les darreres dècades. Després arribarà la posta de sol. Aquesta coincidència convertirà l'arxipèlag en un dels llocs més impressionants d'Europa per contemplar l'eclipsi total i en un potent reclam per a milers d'aficionats a l'astronomia i turistes que ja preparen el viatge.

“Balears serà un dels llocs on serà més espectacular perquè es produirà una posta de sol eclipsada, es convertirà en un observatori”, resumeix Amado Carbonell, portaveu de l'Institut Astronòmic de Mallorca i president de l'Observatori de Costitx. L'experiència, tanmateix, serà diferent de la d'altres territoris situats a la franja de totalitat, com Islàndia, on l'eclipsi es produirà al migdia i es podrà contemplar en tota la seva esplendor astronòmica.

“Si mai has vist un eclipsi, el millor és anar-hi o a punts del nord d'Espanya com Astúries o Galícia”, apunta també Javier Ares, representant de Polaris Menorca i expresident de la Reserva de la Biosfera de Menorca.

Balears serà un dels llocs on l'experiència serà més espectacular perquè es donarà una posta de sol eclipsada: es convertirà en un observatori

Amado Carbonell — Portaveu de l'Institut Astronòmic de Mallorca

El fenomen començarà amb un eclipsi parcial, quan la Lluna comenci a cobrir progressivament el Sol i la llum disminueixi de manera gradual durant una mica més d'una hora. El moment culminant arribarà amb la fase de totalitat, que tot just durarà un minut: la Lluna ocultarà completament el disc solar i permetrà observar la corona del Sol, un tènue halo de llum que normalment roman ocult per la intensa brillantor de la fotosfera.

A continuació, la Lluna anirà descobrint de nou el Sol i l'eclipsi tornarà a ser parcial fins a remetre. La llum tornarà gradualment, tot i que l'espectacle conclourà poc després amb la posta de sol sobre l'horitzó oest. És precisament aquesta coincidència entre l'eclipsi i el capvespre la que convertirà el fenomen en una cosa excepcional a Balears.

Una posta de sol “eclipsada”

A les illes, l'eclipsi estarà molt baix, a tan sols 2,4 graus sobre l'horitzó, amb prou feines dos dits de distància. “Visualment serà un espectacle que no es repetirà en dos-cents anys a les illes”, assegura Carbonell.

En concret, el millor lloc per observar-lo serà la mar Balear. L'eclipsi parcial es produirà just sobre la línia que separa el cel de la Mediterrània i, després de la fase de totalitat, quan la Lluna comenci a retirar-se, el Sol començarà a ocultar-se per l'horitzó. L'enfosquiment recorrerà la península d'oest a est —des d'Astúries fins a la Comunitat Valenciana— abans d'abandonar el territori espanyol pel cap de Barbaria, el punt més meridional de Formentera.

Però l'atractiu del fenomen serà sobretot visual. “Científicament no val res”, afirma Carbonell. La informació que es podria obtenir de la corona solar serà molt limitada perquè no hi haurà fenòmens dinàmics, com sí que ocorreria si l'eclipsi es produís al migdia.

L'atractiu del fenomen serà sobretot visual. "Científicament no val res", afirma Carbonell. La informació que es podria obtenir de la corona solar serà molt limitada perquè no hi haurà fenòmens dinàmics, com sí ocorreria si l'eclipsi es produís al migdia

“En aquest sentit, serà com veure el Sol a través d'un got d'aigua”, il·lustra. Tampoc serà comparable a l'eclipsi de 1905, que va atreure a Balears expedicions científiques internacionals que van instal·lar observatoris temporals per fer mesuraments i fotografies. “Això no succeirà en aquesta ocasió”, coincideix Pedro Pérez, portaveu de l'Agrupació Astronòmica d'Eivissa. El fenomen servirà, això sí, per obtenir imatges i recopilar algunes dades astronòmiques.

La Serra de Tramuntana i tota Formentera

El més important a l'hora d'albirar-lo bé és el temps: els núvols baixos o la boirina estival podrien suposar un problema. Quant a la calitja o la pols en suspensió provinent del Sàhara i que de vegades afecta el cel de Balears, la Conselleria d'Energia —competent en l'àrea— assegura que no afectarien la visibilitat de l'eclipsi “en cap cas”.

Aquest augment dels episodis de pols sahariana és l'únic que ha fet que es registrin valors puntualment regulars d'afectació del cel a les illes. Les darreres dades consolidades —de 2024— reflecteixen que la qualitat de l'aire a l'arxipèlag es manté, en termes generals, entre “bona i excel·lent”. També que l'ozó es va mantenir, aquell any, per sota dels llindars legals a totes les estacions de mesurament, informen a elDiario.es des de la Conselleria.

Les últimes dades consolidades -de 2024- reflecteixen que la qualitat de l'aire a l'arxipèlag es manté, en termes generals, entre “bona i excel·lent”, segons la Conselleria d'Energia

De moment, és impossible tenir més informació meteorològica perquè els models de previsió no arriben “tan lluny” i a dues setmanes vista és difícil saber com es desenvoluparà la meteorologia. L'únic que es pot fer, en aquest sentit, és consultar l'historial del clima d'anys enrere per fer una estimació.

Quant a la contaminació lumínica —apunten els experts— no afectarà per veure l'eclipsi pel fet que coincideixi amb el capvespre. En concret, la Lluna començarà a cobrir parcialment el Sol sobre les set i mitja de l'horabaixa i l'eclipsi total es produirà una hora més tard, a les 20.33 —tot i que dependrà de la zona des d'on es vegi— i durarà al voltant d'un minut. Afectarà, això sí, les pluges de Perseids (o Llàgrimes de Sant Llorenç) que es produeixen diversos dies cada any a mitjan agost.

Les zones amb una atmosfera més neta, segons l'informe del Govern, són la Serra de Tramuntana, Menorca fora de l'entorn de Maó, les àrees d'Eivissa allunyades dels principals nuclis urbans i tota Formentera.

Menorca: el “millor cel” de les illes

“Menorca ofereix una alternativa més tranquil·la a la seva germana gran, Mallorca. Declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, l'illa ofereix paisatges verges, punts d'observació menys massificats i una atmosfera genuïnament tranquil·la per viure l'eclipsi solar total de 2026”, així es promociona la que, per mida, és la segona illa balear en una de les pàgines web per informar de l’esdeveniment.

Menorca ofereix una alternativa més tranquil·la a la seva germana gran Mallorca. Declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, l'illa ofereix paisatges verges, punts d'observació menys massificats i una atmosfera genuïnament tranquil·la per viure l'eclipse solar total de 2026

L'illa es va adherir el gener de 2019 al llistat Starlight —que reconeix aquells espais amb una excel·lent qualitat del cel i n'exemplifica la protecció i conservació— com a destinació i també com a reserva —que és més difícil perquè implica disposar d'infraestructures—. “Aquell any, Menorca ocupava el tretzè lloc del món en el rànquing dels millors cels”, explica Javier Ares, representant de Polaris Menorca i expresident de la Reserva de la Biosfera de Menorca. L'illot de Cabrera també està certificat com a reserva i Formentera també s'inclou en aquest llistat.

“A Mallorca cap dels municipis compleix la normativa de protecció del cel”, lamenta Carbonell. Es refereix a la Llei 3/2005, que regula la contaminació lumínica i estableix la classificació de zones de protecció i les obligacions per a les administracions i l'enllumenat públic. És el Govern balear qui té la competència de fer complir la legislació, que, a més, necessita reglaments particulars a cada illa per poder materialitzar-se en condicions.

La veïna Eivissa també té una situació “bastant greu” en aquest sentit, apunta Pérez. L'agrupació fa vuit anys —detalla— que intenta impulsar un reglament per aconseguir que es compleixi la Llei, sense èxit. En els darrers anys s'han dedicat a fer mesuraments de l'illa per elaborar un avantprojecte, però de moment no ha tirat endavant.

Mentrestant, la contaminació lumínica —amb una sobreil·luminació als nuclis de població i altres punts des de 2016 a la pitiüsa— ha avançat —i continua avançant— “a una velocitat de bojos”, afectant la fauna, desorientant les aus durant el vol i la ciutadania, interferint en el seu ritme circadià.

Un territori ja molt massificat

Per a aquest dia, en què a totes les illes s'espera una massificació turística particular que se sumarà a la que, per si mateixa, atrau la temporada, el Govern ha decidit tancar els accessos a la serra de Tramuntana —un dels millors llocs per veure l'eclipsi— i només es donarà permís per entrar en casos molt particulars, com ara residents, ciutadans amb residències temporals o turistes amb allotjament a l'enclavament natural. Aquest és el principal problema.

Altres punts oficials per observar el fenomen a Mallorca —amb un protocol de seguretat establert pel Govern i coordinació dels serveis sanitaris— són Calvià, Felanitx o Petra. A Eivissa, on el fenomen entrarà per Portinatx i acabarà a Cala d'Hort, hi ha sis punts en total: la costa de Portmany, Cala Gració, Cala Molí, sa Pedrera de Port des Torrent, Platges de Comte i Cala Llentia.

A Menorca, els millors llocs d'observació són el Monte Toro —el punt més alt de l'illa, a 358 metres d'altitud—, els penya-segats de la costa nord i la històrica ciutat de Ciutadella.