<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Formentera]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/formentera/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Formentera]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1040255/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Mitjans aeris i marítims segueixen cercant els dos migrants desapareguts al sud de Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mitjans-aeris-i-maritims-segueixen-cercant-els-migrants-desapareguts-sud-formentera_1_13376053.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6c154c7b-50c7-4a8b-b2f3-dae89f5a42f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Mitjans aeris i marítims segueixen cercant els dos migrants desapareguts al sud de Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Ambdós van saltar al mar des d'una pastera per intentar arribar nedant a la costa. La Guàrdia Civil i Salvament Marítim van rescatar 13 persones més que viatjaven en la mateixa embarcació, localitzada a 14 milles
</p><p class="subtitle">Desapareixen dues persones migrants després de saltar a l'aigua des d'una patera al sud de Formentera
</p></div><p class="article-text">
        Els mitjans aeris i mar&iacute;tims de la Gu&agrave;rdia Civil continuen cercant les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desaparecen-personas-migrantes-saltar-agua-patera-sur-formentera_1_13374775.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dues persones migrants desaparegudes dissabte a la nit </a>despr&eacute;s de llan&ccedil;ar-se a la mar des d'una pastera per intentar arribar nedant a la costa de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        Segons va informar la Delegaci&oacute; del Govern a les Illes Balears, l'operatiu desplegat per la Gu&agrave;rdia Civil i Salvament Mar&iacute;tim va permetre rescatar altres 13 persones que viatjaven a la mateixa embarcaci&oacute;, localitzada a 14 milles al sud de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        Els ocupants de la pastera, tots d'origen magrib&iacute;, van explicar als equips de rescat que cinc persones s'havien llan&ccedil;at a la mar abans de la intervenci&oacute;. Tres d'elles van poder ser rescatades pel Servei Mar&iacute;tim de la Gu&agrave;rdia Civil, mentre que les altres dues continuen desaparegudes.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes persones se sumen a les altres 43 que tamb&eacute; van arribar dissabte a Formentera a bord de tres pasteres. En el que va d'any, segons el recompte elaborat per Europa Press a partir de les dades de la Delegaci&oacute; del Govern i del Ministeri de l'Interior, ja s&oacute;n 3.128 les persones arribades en pastera a les Illes Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mitjans-aeris-i-maritims-segueixen-cercant-els-migrants-desapareguts-sud-formentera_1_13376053.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Jul 2026 10:46:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6c154c7b-50c7-4a8b-b2f3-dae89f5a42f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="118445" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6c154c7b-50c7-4a8b-b2f3-dae89f5a42f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="118445" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Mitjans aeris i marítims segueixen cercant els dos migrants desapareguts al sud de Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6c154c7b-50c7-4a8b-b2f3-dae89f5a42f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Inmigrantes,Inmigración,Migraciones,Derechos Humanos,Desaparecidos,Pateras,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Medios aéreos y marítimos siguen buscando a los dos migrantes desaparecidos al sur de Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/medios-aereos-maritimos-siguen-buscando-migrantes-desaparecidos-sur-formentera_1_13375993.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6c154c7b-50c7-4a8b-b2f3-dae89f5a42f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Medios aéreos y marítimos siguen buscando a los dos migrantes desaparecidos al sur de Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Ambos saltaron al mar desde una patera para intentar llegar a nado a la costa. La Guardia Civil y Salvamento Marítimo rescataron a otras 13 personas que viajaban en la misma embarcación, localizada a 14 millas
</p><p class="subtitle">Desaparecen dos personas migrantes tras saltar al agua desde una patera al sur de Formentera
</p></div><p class="article-text">
        Medios a&eacute;reos y mar&iacute;timos de la Guardia Civil contin&uacute;an buscando a las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desaparecen-personas-migrantes-saltar-agua-patera-sur-formentera_1_13374775.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dos personas migrantes desaparecidas el s&aacute;bado por la noche </a>tras lanzarse al mar desde una patera para intentar llegar a nado a la costa de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n inform&oacute; la Delegaci&oacute;n del Gobierno en Balears, el operativo llevado a cabo por el Instituto Armado y Salvamento Mar&iacute;timo permiti&oacute; rescatar a otras 13 personas que viajaban en la misma embarcaci&oacute;n, localizada a 14 millas al sur de la isla.
    </p><p class="article-text">
        Los ocupantes de la embarcaci&oacute;n, todos ellos de origen magreb&iacute;, explicaron a los equipos de rescate que cinco personas se hab&iacute;an lanzado al agua antes de la intervenci&oacute;n. Tres de ellas pudieron ser rescatadas por el Servicio Mar&iacute;timo de la Guardia Civil, mientras que las otras dos no han podido ser localizadas hasta el momento.
    </p><p class="article-text">
        Los rescatados se suman a los 43 que arribaron tambi&eacute;n el s&aacute;bado a Formentera a bordo de tres pateras. En lo que va de a&ntilde;o, seg&uacute;n el recuento realizado por Europa Press en base a los datos de la Delegaci&oacute;n del Gobierno y el Ministerio del Interior, son 3.128 las personas llegadas en patera a las islas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/medios-aereos-maritimos-siguen-buscando-migrantes-desaparecidos-sur-formentera_1_13375993.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Jul 2026 10:36:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6c154c7b-50c7-4a8b-b2f3-dae89f5a42f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="118445" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6c154c7b-50c7-4a8b-b2f3-dae89f5a42f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="118445" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Medios aéreos y marítimos siguen buscando a los dos migrantes desaparecidos al sur de Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6c154c7b-50c7-4a8b-b2f3-dae89f5a42f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Inmigrantes,Inmigración,Migraciones,Derechos Humanos,Desaparecidos,Pateras,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desapareixen dues persones migrants després de saltar a l'aigua des d'una pastera al sud de Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desapareixen-dues-persones-migrants-despres-saltar-l-aigua-des-d-pastera-sud-formentera_1_13374785.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/371de422-077c-4622-b1c3-a3b99be9f14b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147296.jpg" width="1920" height="1080" alt="Desapareixen dues persones migrants després de saltar a l&#039;aigua des d&#039;una pastera al sud de Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Ambdós s'han llançat al mar per intentar arribar nedant a la costa. La Guàrdia Civil i Salvament Marítim han rescatat 13 persones més que viatjaven en la mateixa embarcació, localitzada a 14 milles </p><p class="subtitle">Balears, "laboratori de la necrofrontera": la travessia migratòria deixa més de 1.000 morts i desapareguts el 2025
</p></div><p class="article-text">
        Dos migrants romanen desapareguts despr&eacute;s de llan&ccedil;ar-se al mar per intentar arribar nedant a Formentera des d'una pastera interceptada aquest dissabte al sud de l'illa. La Gu&agrave;rdia Civil i Salvament Mar&iacute;tim han rescatat 13 persones m&eacute;s que viatjaven en la mateixa embarcaci&oacute;, localitzada a 14 milles.
    </p><p class="article-text">
        Segons ha informat la Delegaci&oacute; del Govern a Balears, l'operatiu de rescat es va dur a terme sobre les 21.30 hores d'aquest dissabte. Els ocupants de l'embarcaci&oacute;, tots d'origen magreb&iacute;, van explicar als equips de rescat que cinc persones s'havien llan&ccedil;at a l'aigua abans de la intervenci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Tres d'elles van poder ser rescatades pel Servei Mar&iacute;tim de la Gu&agrave;rdia Civil, mentre que les altres dues no han pogut ser localitzades.
    </p><p class="article-text">
        Amb aquesta &uacute;ltima arribada, ascendeixen a 56 els migrants arribats a Formentera durant la jornada de dissabte, despr&eacute;s que 43 persones m&eacute;s arribessin a l'illa a bord de tres pasteres diferents.
    </p><p class="article-text">
        Segons el c&ograve;mput realitzat per Europa Press a partir de les dades de la Delegaci&oacute; del Govern i del Ministeri de l'Interior, el nombre de persones arribades de forma irregular a les Balears en embarcacions prec&agrave;ries ascendeix ja a 3.128 en el que va d'any.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desapareixen-dues-persones-migrants-despres-saltar-l-aigua-des-d-pastera-sud-formentera_1_13374785.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Jul 2026 13:30:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/371de422-077c-4622-b1c3-a3b99be9f14b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147296.jpg" length="285838" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/371de422-077c-4622-b1c3-a3b99be9f14b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147296.jpg" type="image/jpeg" fileSize="285838" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[Desapareixen dues persones migrants després de saltar a l'aigua des d'una pastera al sud de Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/371de422-077c-4622-b1c3-a3b99be9f14b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147296.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Migraciones,Inmigración,Pateras,Derechos Humanos,Guardia Civil,Salvamento Marítimo,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desaparecen dos personas migrantes tras saltar al agua desde una patera al sur de Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desaparecen-personas-migrantes-saltar-agua-patera-sur-formentera_1_13374775.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/371de422-077c-4622-b1c3-a3b99be9f14b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147296.jpg" width="1920" height="1080" alt="Desaparecen dos personas migrantes tras saltar al agua desde una patera al sur de Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Ambos se han lanzado al mar para intentar llegar a nado a la costa. La Guardia Civil y Salvamento Marítimo han rescatado a otras 13 personas que viajaban en la misma embarcación, localizada a 14 millas </p><p class="subtitle">Balears, “laboratorio de la necrofrontera”: la travesía migratoria deja más de 1.000 muertos y desaparecidos en 2025
</p></div><p class="article-text">
        Dos migrantes permanecen desaparecidos despu&eacute;s tras lanzarse al mar para intentar llegar a nado a Formentera desde una patera interceptada este s&aacute;bado al sur de la isla. La Guardia Civil y Salvamento Mar&iacute;timo han rescatado a otras 13 personas que viajaban en la misma embarcaci&oacute;n, localizada a 14 millas al sur de la isla.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha informado la Delegaci&oacute;n del Gobierno en Balears, el operativo de rescate se llev&oacute; a cabo sobre las 21.30 horas de este s&aacute;bado. Los ocupantes de la embarcaci&oacute;n, todos ellos de origen magreb&iacute;, explicaron a los equipos de rescate que cinco personas se hab&iacute;an lanzado al agua antes de la intervenci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Tres de ellas pudieron ser rescatadas por el Servicio Mar&iacute;timo de la Guardia Civil, mientras que las otras dos no han podido ser localizadas hasta el momento.
    </p><p class="article-text">
        Con esta &uacute;ltima llegada, ascienden a 56 los migrantes llegados a Formentera durante la jornada del s&aacute;bado, despu&eacute;s de que otras 43 personas alcanzaran la isla a bordo de tres pateras distintas.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el recuento realizado por Europa Press a partir de los datos de la Delegaci&oacute;n del Gobierno y del Ministerio del Interior, el n&uacute;mero de personas llegadas de forma irregular a Baleares en embarcaciones precarias asciende ya a 3.128 en lo que va de a&ntilde;o.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desaparecen-personas-migrantes-saltar-agua-patera-sur-formentera_1_13374775.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Jul 2026 13:22:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/371de422-077c-4622-b1c3-a3b99be9f14b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147296.jpg" length="285838" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/371de422-077c-4622-b1c3-a3b99be9f14b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147296.jpg" type="image/jpeg" fileSize="285838" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[Desaparecen dos personas migrantes tras saltar al agua desde una patera al sur de Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/371de422-077c-4622-b1c3-a3b99be9f14b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147296.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Migraciones,Inmigración,Pateras,Derechos Humanos,Guardia Civil,Salvamento Marítimo,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pugen a 143 les persones migrants arribades les últimes hores a les costes de Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pugen-143-les-persones-migrants-arribades-les-ultimes-hores-les-costes-balears_1_13371144.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/54cabe07-1c04-44c6-9a53-d21505dfac01_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147155.jpg" width="1599" height="899" alt="Pugen a 143 les persones migrants arribades les últimes hores a les costes de Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els últims 29 han arribat en sengles pasteres a Formentera. En el que va d'any, són 2.993 persones han arribat de forma irregular per via marítima a les illes</p><p class="subtitle">Sense aigua, menjar ni dutxa: migrants vulnerables arribats a Mallorca en patera dormen a la ras</p></div><p class="article-text">
        El nombre de persones migrants que han arribat entre aquest dijous i divendres a les Balears ascendeix a 143, despr&eacute;s que 29 d'elles hagin arribat a Formentera i Santany&iacute; a bord de dues pasteres.
    </p><p class="article-text">
        Segons la informaci&oacute; facilitada per la Delegaci&oacute; del Govern, la de Formentera &eacute;s la novena embarcaci&oacute; arribada a les costes de les Balears al llarg del dijous i que eleva el total del dia a 121 persones. En concret, a les 21.56 hores s'ha interceptat set persones d'origen magrib&iacute; a Es Cal&oacute;, a Formentera.
    </p><p class="article-text">
        Ja aquest divendres, a les 02.40 hores s'ha rescatat 22 persones d'origen magrib&iacute; a deu milles al sud de Cabrera.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, a les 12.58 hores d'aquest dijous van ser rescatades 16 persones d'origen magrib&iacute; a set milles de Cabrera i altres set en l&iacute;nia de costa a la platja des Cal&oacute; de l'illa de Formentera a les 21.56 hores.
    </p><p class="article-text">
        A les 11.00 hores van ser interceptades 16 persones d'origen magrib&iacute; al sud-oest de Cabrera. Hores abans, sobre les 09.00 hores, altres 14 persones d'origen magrib&iacute; a la zona de la Gavina de l'illa de Formentera i, a les 09.25, vuit persones tamb&eacute; d'origen magrib&iacute; que han arribat a bord d'una altra pastera a Cala Santany&iacute;, a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes pasteres se sumen a altres tres sobre les quals s'havia informat aquest dijous. A les 06.15 hores van ser rescatades 18 persones a la zona de S'Estufador de Formentera i, a les 08.00 hores, van ser interceptades 35 persones a la Mola, en dues embarcacions diferents.
    </p><p class="article-text">
        En el que va d'any, segons el recompte realitzat per Europa Press basant-se en les dades de la Delegaci&oacute; del Govern i el Ministeri de l'Interior, s&oacute;n 2.993.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pugen-143-les-persones-migrants-arribades-les-ultimes-hores-les-costes-balears_1_13371144.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Jul 2026 14:39:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/54cabe07-1c04-44c6-9a53-d21505dfac01_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147155.jpg" length="395231" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/54cabe07-1c04-44c6-9a53-d21505dfac01_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147155.jpg" type="image/jpeg" fileSize="395231" width="1599" height="899"/>
      <media:title><![CDATA[Pugen a 143 les persones migrants arribades les últimes hores a les costes de Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/54cabe07-1c04-44c6-9a53-d21505dfac01_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147155.jpg" width="1599" height="899"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Inmigrantes,Inmigración,Pateras,Islas Baleares,Mallorca,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ascienden a 143 las personas migrantes llegadas en las últimas horas a las costas de Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ascienden-143-personas-migrantes-llegadas-ultimas-horas-costas-balears_1_13371057.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/54cabe07-1c04-44c6-9a53-d21505dfac01_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147155.jpg" width="1599" height="899" alt="Ascienden a 143 las personas migrantes llegadas en las últimas horas a las costas de Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los últimos 29 han arribado en sendas pateras a Formentera. En lo que va de año, son 2.993 personas han llegado de forma irregular por vía marítima a las islas</p><p class="subtitle">Sin agua, comida ni ducha: migrantes vulnerables llegados a Mallorca en patera duermen al raso
</p></div><p class="article-text">
        El n&uacute;mero de personas migrantes que han llegado entre este jueves y viernes a Balears asciende a 143, despu&eacute;s de que 29 de ellas hayan arribado a Formentera y Santany&iacute; a bordo de dos pateras.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la informaci&oacute;n facilitada por la Delegaci&oacute;n del Gobierno, la de Formentera es la novena embarcaci&oacute;n arribada a las costas de Balears a lo largo del jueves y que eleva el total del d&iacute;a a 121 personas. En concreto, a las 21.56 horas se ha interceptado a siete personas de origen magreb&iacute; en Es Cal&oacute;, en Formentera.
    </p><p class="article-text">
        Ya este viernes, a las 02.40 horas se ha rescatado a 22 personas de origen magreb&iacute; a diez millas al sur de Cabrera.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, a las 12.58 horas de este jueves fueron rescatadas 16 personas de origen magreb&iacute; a siete millas de Cabrera y otras siete en l&iacute;nea de costa en Playa de Es Cal&oacute; de la isla de Formentera a las 21.56 horas.
    </p><p class="article-text">
        A las 11.00 horas fueron interceptadas 16 personas de origen magreb&iacute; al suroeste de Cabrera. Horas antes, sobre las 09.00 horas,  otras 14 personas de origen magreb&iacute; en la zona de la Gavina de la isla de Formentera y, a las 09.25, ocho personas tambi&eacute;n de origen magreb&iacute; que han llegado a bordo de otra patera a Cala Santany&iacute;, en Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Estas pateras se suman a otras tres sobre las que se hab&iacute;a informado este jueves. A las 06.15 horas fueron rescatadas 18 personas en la zona de S'Estufador de Formentera y, a las 08.00 horas, fueron interceptadas 35 personas en la Mola, en dos embarcaciones diferentes.
    </p><p class="article-text">
        En lo que va de a&ntilde;o, seg&uacute;n el recuento realizado por Europa Press en base a los datos de la Delegaci&oacute;n del Gobierno y el Ministerio del Interior, son 2.993.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ascienden-143-personas-migrantes-llegadas-ultimas-horas-costas-balears_1_13371057.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Jul 2026 10:24:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/54cabe07-1c04-44c6-9a53-d21505dfac01_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147155.jpg" length="395231" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/54cabe07-1c04-44c6-9a53-d21505dfac01_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147155.jpg" type="image/jpeg" fileSize="395231" width="1599" height="899"/>
      <media:title><![CDATA[Ascienden a 143 las personas migrantes llegadas en las últimas horas a las costas de Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/54cabe07-1c04-44c6-9a53-d21505dfac01_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147155.jpg" width="1599" height="899"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Inmigrantes,Inmigración,Pateras,Islas Baleares,Mallorca,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dues altres pasteres eleven a 52 el nombre de migrants arribats a Formentera aquest dimarts i dimecres]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dues-altres-pasteres-eleven-52-nombre-migrants-arribats-formentera-aquest-dimarts-i-dimecres_1_13366210.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd52727-9192-4e55-8fa0-263443e2939d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Altres dues pasteres eleven a 52 el nombre de migrants arribats a Formentera aquest dimarts i dimecres"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Altres 15 persones havien estat rescatades anteriorment a 15 milles de Formentera</p><p class="subtitle">Un total de 92 persones han estat rescatades en les últimes hores en cinc pasteres a Mallorca i Formentera</p></div><p class="article-text">
        Un total de 37 persones han estat rescatades despr&eacute;s d'arribar en dues pasteres diferents a Formentera, amb la qual cosa s'eleven a 52 la xifra de migrants arribats a l'illa aquest dimarts i dimecres.
    </p><p class="article-text">
        Segons ha informat Delegaci&oacute; de Govern a les Balears, aquest dimecres a les 04.21 hores s'ha procedit a la interceptaci&oacute; de 17 persones d'origen magrib&iacute; a Sant Ferran de Ses Roques. Posteriorment, a les 07.45 hores han estat interceptades unes altres 20 persones d'origen magrib&iacute; al Pilar de la Mola.
    </p><p class="article-text">
        En els operatius han intervingut la Gu&agrave;rdia Civil del lloc de Formentera i la Unitat de Seguretat Ciutadana de la Comand&agrave;ncia (Usecic).
    </p><p class="article-text">
        Cal recordar que aquest dimarts altres 15 persones havien estat rescatades a bord d'una pastera a 15 milles de Formentera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dues-altres-pasteres-eleven-52-nombre-migrants-arribats-formentera-aquest-dimarts-i-dimecres_1_13366210.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jul 2026 15:20:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd52727-9192-4e55-8fa0-263443e2939d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1253033" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd52727-9192-4e55-8fa0-263443e2939d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1253033" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dues altres pasteres eleven a 52 el nombre de migrants arribats a Formentera aquest dimarts i dimecres]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd52727-9192-4e55-8fa0-263443e2939d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Migraciones,Rescate,Formentera,Pateras]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Otras dos pateras elevan a 52 el número de migrantes llegados a Formentera este martes y miércoles]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pateras-elevan-52-numero-migrantes-llegados-formentera-martes-miercoles_1_13366151.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd52727-9192-4e55-8fa0-263443e2939d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Otras dos pateras elevan a 52 el número de migrantes llegados a Formentera este martes y miércoles"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Otras 15 personas habían sido rescatadas anteriormente a 15 millas de Formentera</p><p class="subtitle">Un total de 92 personas han sido rescatadas en las últimas horas en cinco pateras en Mallorca y Formentera</p></div><p class="article-text">
        Un total de 37 personas han sido rescatadas tres llegar en dos pateras diferentes a Formentera, con lo que elevan a 52 la cifra de migrantes llegados a la isla este martes y mi&eacute;rcoles.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha informado Delegaci&oacute;n de Gobierno en Baleares, este mi&eacute;rcoles a las 04.21 horas se ha procedido a la interceptaci&oacute;n de 17 personas de origen magreb&iacute; en Sant Ferran de Ses Roques. Posteriormente, a las 07.45 horas han sido interceptadas otras 20 personas de origen magreb&iacute; en el Pilar de la Mola.
    </p><p class="article-text">
        En los operativos han intervenido la Guardia Civil del puesto de Formentera y la Unidad de Seguridad Ciudadana de la Comandancia (Usecic).
    </p><p class="article-text">
        Cabe recordar que este martes otras 15 personas hab&iacute;an sido rescatadas a bordo de una patera a 15 millas de Formentera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pateras-elevan-52-numero-migrantes-llegados-formentera-martes-miercoles_1_13366151.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jul 2026 15:16:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd52727-9192-4e55-8fa0-263443e2939d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1253033" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd52727-9192-4e55-8fa0-263443e2939d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1253033" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Otras dos pateras elevan a 52 el número de migrantes llegados a Formentera este martes y miércoles]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd52727-9192-4e55-8fa0-263443e2939d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Migraciones,Rescate,Formentera,Pateras]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Entra en vigor la reforma electoral que desarrolla la circunscripción propia de Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/entra-vigor-reforma-electoral-desarrolla-circunscripcion-propia-formentera_1_13354987.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f60de7d1-df85-4d3a-9312-a1a63fcd7365_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x326y1246.jpg" width="1200" height="675" alt="Entra en vigor la reforma electoral que desarrolla la circunscripción propia de Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Esta propuesta permitirá que cada isla elija un representante en la Cámara Alta en las próximas elecciones generales</p><p class="subtitle">El Congreso aprueba la tramitación exprés de la reforma de la Constitución para que Formentera tenga un senador</p></div><p class="article-text">
        El Bolet&iacute;n Oficial del Estado (BOE) ha publicado la reforma de la Ley Org&aacute;nica del R&eacute;gimen Electoral General (LOREG) aprobada por las Cortes Generales, que entra en vigor este viernes, para adaptar la normativa a la reciente modificaci&oacute;n de la Constituci&oacute;n que reconoce a Formentera como circunscripci&oacute;n electoral propia para la elecci&oacute;n de un senador.
    </p><p class="article-text">
        La propuesta aprobada, sancionada ahora por el rey Felipe VI, modifica los art&iacute;culos 161.2 y 165.2 de la LOREG para recoger de forma diferenciada las circunscripciones de Ibiza y Formentera, de manera que cada una de ellas elija un representante en la C&aacute;mara Alta en las pr&oacute;ximas elecciones generales.
    </p><p class="article-text">
        El proceso se inici&oacute; con la modificaci&oacute;n del art&iacute;culo 69.3 de la Constituci&oacute;n, aprobada semanas atr&aacute;s por el Parlament balear, que desvincul&oacute; a Formentera del 't&aacute;ndem' electoral que compart&iacute;a con Ibiza para la elecci&oacute;n de senadores.
    </p><p class="article-text">
        La nueva configuraci&oacute;n exig&iacute;a, por tanto, adecuar la LOREG, como norma que articula el procedimiento de elecci&oacute;n de los miembros de las Cortes Generales (Congreso y Senado), con el fin de garantizar la plena efectividad del mandato constitucional, la coherencia interna del ordenamiento y la regularidad de futuros procesos electorales.
    </p><p class="article-text">
        Hasta la reciente reforma constitucional, las islas de Ibiza y Formentera constitu&iacute;an una &uacute;nica circunscripci&oacute;n a efectos de representaci&oacute;n en el Senado, en consonancia con la estructura territorial prevista en el texto constitucional de 1978.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Igualdad de condiciones&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el BOE, la nueva configuraci&oacute;n, que &ldquo;reconoce la singularidad institucional de Formentera y su derecho a una representaci&oacute;n directa en el Senado&rdquo;, responde a &ldquo;criterios de proximidad democr&aacute;tica, equilibrio territorial y reconocimiento de las especificidades insulares, reforzando as&iacute; tanto el principio de representaci&oacute;n territorial que inspira la composici&oacute;n de la C&aacute;mara Alta como la efectividad del derecho de los ciudadanos a participar en los asuntos p&uacute;blicos por medio de representantes, reconocido en el art&iacute;culo 23 de la Constituci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, se se&ntilde;ala que la presente reforma asegura la plena vigencia del &ldquo;principio de seguridad jur&iacute;dica&rdquo; y se garantiza que la ciudadan&iacute;a de Ibiza y de Formentera &ldquo;pueda ejercer su derecho de participaci&oacute;n pol&iacute;tica en igualdad de condiciones&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por tanto, entrar&aacute; en vigor desde este viernes la modificaci&oacute;n de la reforma electoral que recoge que &ldquo;en cada circunscripci&oacute;n insular se elige el siguiente n&uacute;mero de senadores: tres en Gran Canaria, Mallorca y Tenerife; uno en Ibiza, Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote y La Palma&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/entra-vigor-reforma-electoral-desarrolla-circunscripcion-propia-formentera_1_13354987.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Jul 2026 15:22:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f60de7d1-df85-4d3a-9312-a1a63fcd7365_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x326y1246.jpg" length="6247606" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f60de7d1-df85-4d3a-9312-a1a63fcd7365_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x326y1246.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6247606" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Entra en vigor la reforma electoral que desarrolla la circunscripción propia de Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f60de7d1-df85-4d3a-9312-a1a63fcd7365_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x326y1246.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Formentera,Política,Congreso de los Diputados,Constitución,Reforma electoral]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Entra en vigor la reforma electoral que desenvolupa la circumscripció pròpia de Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/entra-vigor-reforma-electoral-desenvolupa-circumscripcio-propia-formentera_1_13355034.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f60de7d1-df85-4d3a-9312-a1a63fcd7365_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x326y1246.jpg" width="1200" height="675" alt="Entra en vigor la reforma electoral que desenvolupa la circumscripció pròpia de Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Aquesta proposta permetrà que cada illa triï un representant en la Cambra Alta en les pròximes eleccions generals</p><p class="subtitle">El Congrés aprova la tramitació exprés de la reforma de la Constitució perquè Formentera tingui un senador</p></div><p class="article-text">
        El Butllet&iacute; Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat la reforma de la Llei Org&agrave;nica del R&egrave;gim Electoral General (LOREG) aprovada per les Corts Generals, que entra en vigor aquest divendres, per adaptar la normativa a la recent modificaci&oacute; de la Constituci&oacute; que reconeix Formentera com a circumscripci&oacute; electoral pr&ograve;pia per a l'elecci&oacute; d'un senador.
    </p><p class="article-text">
        La proposta aprovada, sancionada ara pel rei Felip VI, modifica els articles 161.2 i 165.2 de la LOREG per recollir de forma diferenciada les circumscripcions d'Eivissa i Formentera, de manera que cadascuna elegeixi un representant a la Cambra Alta en les pr&ograve;ximes eleccions generals.
    </p><p class="article-text">
        El proc&eacute;s es va iniciar amb la modificaci&oacute; de l'article 69.3 de la Constituci&oacute;, aprovada setmanes enrere pel Parlament balear, que va desvincular Formentera del 't&agrave;ndem' electoral que compartia amb Eivissa per a l'elecci&oacute; de senadors.
    </p><p class="article-text">
        La nova configuraci&oacute; exigia, per tant, adequar la LOREG, com a norma que articula el procediment d'elecci&oacute; dels membres de les Corts Generals (Congr&eacute;s i Senat), amb la finalitat de garantir la plena efectivitat del mandat constitucional, la coher&egrave;ncia interna de l'ordenament i la regularitat de futurs processos electorals.
    </p><p class="article-text">
        Fins a la recent reforma constitucional, les illes d'Eivissa i Formentera constitu&iuml;en una &uacute;nica circumscripci&oacute; a efectes de representaci&oacute; al Senat, en conson&agrave;ncia amb l'estructura territorial prevista en el text constitucional de 1978.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Igualtat de condicions&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Segons el BOE, la nova configuraci&oacute;, que &ldquo;reconeix la singularitat institucional de Formentera i el seu dret a una representaci&oacute; directa al Senat&rdquo;, respon a &ldquo;criteris de proximitat democr&agrave;tica, equilibri territorial i reconeixement de les especificitats insulars, refor&ccedil;ant aix&iacute; tant el principi de representaci&oacute; territorial que inspira la composici&oacute; de la Cambra Alta com l'efectivitat del dret dels ciutadans a participar en els assumptes p&uacute;blics per mitj&agrave; de representants, reconegut a l'article 23 de la Constituci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, se assenyala que la present reforma assegura la plena vig&egrave;ncia del &ldquo;principi de seguretat jur&iacute;dica&rdquo; i es garanteix que la ciutadania d'Eivissa i de Formentera &ldquo;pugui exercir el seu dret de participaci&oacute; pol&iacute;tica en igualtat de condicions&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per tant, entrar&agrave; en vigor des d'aquest divendres la modificaci&oacute; de la reforma electoral que recull que &ldquo;en cada circumscripci&oacute; insular s'elegeix el seg&uuml;ent nombre de senadors: tres a Gran Can&agrave;ria, Mallorca i Tenerife; un a Eivissa, Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/entra-vigor-reforma-electoral-desenvolupa-circumscripcio-propia-formentera_1_13355034.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Jul 2026 15:22:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f60de7d1-df85-4d3a-9312-a1a63fcd7365_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x326y1246.jpg" length="6247606" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f60de7d1-df85-4d3a-9312-a1a63fcd7365_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x326y1246.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6247606" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Entra en vigor la reforma electoral que desenvolupa la circumscripció pròpia de Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f60de7d1-df85-4d3a-9312-a1a63fcd7365_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x326y1246.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Formentera,Política,Congreso de los Diputados,Constitución,Reforma electoral]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[S'Espalmador, l'illa privada de 18 milions d'euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/s-espalmador-l-illa-privada-18-milions-d-euros-les-obres-posaran-prova-proteccio-paradis_1_13318868.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996" alt="S&#039;Espalmador, l&#039;illa privada de 18 milions d&#039;euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els propietaris d'aquest enclavament situat davant de Formentera -propietaris a través d'una societat de Luxemburg- es preparen per rehabilitar les seves dues històriques cases. L'illot forma part del Parc Natural de Ses Salines i està sotmès a algunes de les figures de protecció ambiental més estrictes de Balears</p><p class="subtitle">Tagomago, l'illot protegit amb una mansió de luxe que es lloga als rics
</p></div><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, les dues cases pageses de s&rsquo;Espalmador han rom&agrave;s pr&agrave;cticament congelades en el temps, envoltades per aig&uuml;es turqueses, dunes verges i algunes de les praderies de posid&ograve;nia millor conservades del Mediterrani. A pocs metres de les concorregudes platges de ses Illetes (Formentera), per&ograve; separada d&rsquo;aquestes per un pas de navegaci&oacute; conegut com es Pas de s&rsquo;Espalmador, continua sent un territori fora de l&rsquo;abast de qualsevol. Vuit anys despr&eacute;s que una fam&iacute;lia belga &mdash;a trav&eacute;s d&rsquo;una societat luxemburguesa&mdash; compr&eacute;s l&rsquo;enclavament per 18 milions d&rsquo;euros, els seus propietaris es preparen per dur a terme una complexa rehabilitaci&oacute; de les edificacions hist&ograve;riques en un dels espais naturals m&eacute;s protegits de les Balears.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.europapress.es/comunicados/empresas-00908/noticia-comunicado-formentera-ibiza-marbella-lideran-ranking-playas-mas-caras-espana-veranear-2026-20260601114008.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Formentera lidera, juntament amb Eivissa i Marbella, les platges espanyoles m&eacute;s cares per estiuejar</a>, segons un informe elaborat a partir d&rsquo;una mostra de viatgers espanyols i una an&agrave;lisi comparativa dels costos tur&iacute;stics. Abans de l&rsquo;operaci&oacute; milion&agrave;ria mitjan&ccedil;ant la qual s&rsquo;Espalmador va canviar de mans &mdash;al principi l&rsquo;illot es va posar a la venda per 22 milions d&rsquo;euros&mdash;, aquest tros de parad&iacute;s pertanyia a la fam&iacute;lia Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carlos Tur Roig. Una xifra extremadament allunyada del valor que assoliria d&egrave;cades despr&eacute;s. Els Cinnamond consideraven una bona opci&oacute; que l&rsquo;illot pass&eacute;s a ser de titularitat p&uacute;blica, una cosa que, en el seu moment, tamb&eacute; es va plantejar el Consell de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        El 2017, la instituci&oacute; insular, presidida aleshores per Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, va plantejar al Govern balear, durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol (2015-2019), la compra de l&rsquo;illot. Per&ograve; la proposta finalment no va fructificar i el Consell, per si sol, no disposava de recursos suficients per afrontar la compra en solitari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Abans de l&#039;operació milionària mitjançant la qual s’Espalmador va canviar de mans -al principi l&#039;illot es va posar a la venda per 22 milions d&#039;euros-, aquest tros de paradís pertanyia a la família Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carles Tur Roig</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada al cor del Parc Natural de ses Salines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada al cor del Parc Natural de ses Salines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de s&rsquo;Espalmador, de 137 hect&agrave;rees, fins a la piti&uuml;sa del Sud, s&rsquo;est&eacute;n una franja de terra que acaba a la Punta des C&agrave;rritx. Cap a l&rsquo;oest, s&rsquo;allarga en forma de diminuta pen&iacute;nsula la platja de s&rsquo;Alga, un arenal verge de postal que es desplega al llarg d&rsquo;un quil&ograve;metre.
    </p><p class="article-text">
        Ha estat la societat propiet&agrave;ria qui ha gestionat la tramitaci&oacute; de la llic&egrave;ncia urban&iacute;stica per a la reforma integral de les dues construccions hist&ograve;riques, s&rsquo;Alga i Majoral, que comen&ccedil;ar&agrave; despr&eacute;s de la temporada tur&iacute;stica, quan es pugui agilitzar la log&iacute;stica per dur a terme els treballs. La llic&egrave;ncia va ser aprovada per la Junta de Govern del Consell de Formentera el passat 12 de gener de 2025. La concessi&oacute; per a la reforma, que no preveu augmentar la superf&iacute;cie constru&iuml;da, est&agrave; subjecta a estrictes condicions de conservaci&oacute; patrimonial, control arqueol&ograve;gic i limitacions pr&ograve;pies d&rsquo;un espai protegit.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una societat amb seu a Luxemburg</strong></h2><p class="article-text">
        Darrere l&rsquo;empresa luxemburguesa que va adquirir s&rsquo;Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L&rsquo;administrador &uacute;nic &eacute;s Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats, <a href="https://www.newtral.es/sespalmador-luxemburgo/20241008/#google_vignette" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons dades del Registre de la Propietat consultades per Newtral</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Darrere l’empresa luxemburguesa que va adquirir s’Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L’administrador únic és Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa &eacute;s legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts hist&ograve;ricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l&rsquo;entrada en vigor de <a href="http://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1988-18762" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Llei de Costes, de 1988</a>. Tanmateix, la titularitat no atorga carta blanca als seus propietaris: no permet restringir l&rsquo;acc&eacute;s a les zones de domini p&uacute;blic (com la servitud de tr&agrave;nsit) ni construir lliurement en espais sotmesos a protecci&oacute; ambiental i costanera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa és legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts històricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l’entrada en vigor de la Llei de Costes, de 1988</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&ograve;, en particular, est&agrave; provocant que el projecte de reforma a s&rsquo;Espalmador no sigui una tasca f&agrave;cil, sin&oacute; &laquo;tot un repte&raquo;, com assenyala a elDiario.es una font propera al projecte. De moment, s&rsquo;ha instal&middot;lat un pantal&agrave; flotant provisional amb unes fixacions ecol&ograve;giques que no danyen la posid&ograve;nia a es Cal&oacute; de s&rsquo;Alga per descarregar equips i materials &mdash;els mateixos que tenien les cases originals&mdash;, fet que ha requerit la tramitaci&oacute; d&rsquo;una autoritzaci&oacute; a trav&eacute;s de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l&rsquo;Aigua. Es tracta d&rsquo;un moll complementari al ja existent, situat just al costat, per&ograve; que no t&eacute; l&rsquo;amplada suficient per poder efectuar les desc&agrave;rregues.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista aèria de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa i Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista aèria de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa i Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Dues edificacions protegides</strong></h2><p class="article-text">
        El projecte, dissenyat per un estudi d&rsquo;arquitectura de Formentera, se centra a restaurar dues construccions aixecades abans de 1956 i disperses en diferents punts de l&rsquo;illot. S&oacute;n dues cases pageses hist&ograve;riques ubicades en dos indrets diferents de l&rsquo;illot privat: una a la cala de s&rsquo;Alga i l&rsquo;altra a es Majoral, a l&rsquo;interior del terreny insular.
    </p><p class="article-text">
        Les edificacions &lsquo;Majoral&rsquo; i &lsquo;s&rsquo;Alga&rsquo; es consideren legals dins el marc urban&iacute;stic actual i formen part del cat&agrave;leg de protecci&oacute; del territori del Consell Insular de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera disposa de quatre habitacions distribu&iuml;des en 174 metres quadrats i annexos corresponents a unes quadres de 82 metres quadrats. La segona &eacute;s m&eacute;s gran: dotze dormitoris i 468 metres quadrats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les edificacions ‘Majoral’ i ‘s’Alga’ es consideren legals dins el marc urbanístic actual i formen part del catàleg de protecció del Consell de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera compta amb quatre habitacions distribuïdes en 174 metres quadrats i la segona, amb dotze dormitoris i 468 metres
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La primera finca envaeix la zona de servitud de protecci&oacute;, tot i que no la zona de servitud de tr&agrave;nsit, segons la documentaci&oacute;. La segona casa tamb&eacute; es troba afectada per aquesta limitaci&oacute; i, a m&eacute;s, el mur perimetral ocupa la zona de domini p&uacute;blic maritimoterrestre establerta per la Llei de Costes.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;autoritzaci&oacute;, concedida per la instituci&oacute;, no altera els par&agrave;metres urban&iacute;stics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l&rsquo;illa sense augmentar volums ni modificar l&rsquo;estructura de l&rsquo;enclavament.
    </p><p class="article-text">
        El Consell, per&ograve;, no &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica administraci&oacute; implicada, sin&oacute; que tamb&eacute; cal gestionar permisos amb la xarxa Natura 2000, el Govern balear, Costes i Recursos H&iacute;drics, entre d&rsquo;altres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’autorització, concedida per la institució, no altera els paràmetres urbanístics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l’illa sense augmentar volums ni modificar l’estructura de l’enclavament</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>A l&rsquo;interior d&rsquo;un parc natural</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador es troba al cor del Parc Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera i tamb&eacute; compta amb diferents graus de protecci&oacute;: forma part de la xarxa Natura 2000 i &eacute;s Zona d&rsquo;Especial Protecci&oacute; per a les Aus (ZEPA), figures ambdues de protecci&oacute; ambiental de la Uni&oacute; Europea (UE) destinades a conservar els h&agrave;bitats naturals i les esp&egrave;cies de flora i fauna d&rsquo;inter&egrave;s comunitari.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un dels motius pels quals la instal&middot;laci&oacute; dels pantalans es va fer, en compliment de la normativa ambiental, abans que comenc&eacute;s el per&iacute;ode de nidificaci&oacute; de les aus, que finalitza l&rsquo;1 de juliol vinent. Tanmateix, en aquesta data &mdash;en plena temporada estival&mdash; tampoc no arrancaran les obres, at&egrave;s que els treballs requereixen moviment de terres i altres intervencions incompatibles amb la pres&egrave;ncia tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, l&rsquo;illot est&agrave; envoltat d&rsquo;una important extensi&oacute; de praderies de posid&ograve;nia oce&agrave;nica, esp&egrave;cie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A aix&ograve; s&rsquo;hi suma el seu patrimoni cultural: el m&eacute;s important &eacute;s la torre de defensa de sa Guardiola, declarada B&eacute; d&rsquo;Inter&egrave;s Cultural (BIC) d&rsquo;acord amb la llei de patrimoni hist&ograve;ric. Existeixen, a m&eacute;s, quatre jaciments arqueol&ograve;gics i una altra edificaci&oacute; hist&ograve;rica coneguda com el Pou de s&rsquo;Alga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;un cartell que prohibeix els banys de fang a s&#039;Espalmador"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;un cartell que prohibeix els banys de fang a s&#039;Espalmador                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’illot està envoltat d’una important extensió de praderies de posidònia oceànica, espècie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A això s’hi suma el seu patrimoni cultural: el més important és la torre de defensa de sa Guardiola, declarada Bé d’Interès Cultural (BIC)</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;actuaci&oacute; d&rsquo;obra compta amb l&rsquo;autoritzaci&oacute; del Consell Insular de Formentera des del passat gener de 2025, despr&eacute;s que la instituci&oacute; analitz&eacute;s diferents informes t&egrave;cnics i jur&iacute;dics. L&rsquo;expedient administratiu va comen&ccedil;ar el juliol de 2020, quan l&rsquo;empresa propiet&agrave;ria va sol&middot;licitar la llic&egrave;ncia per rehabilitar els immobles.
    </p><p class="article-text">
        La log&iacute;stica d&rsquo;operar en un territori extremadament sensible complica l&rsquo;execuci&oacute; del projecte, que contempla tasques de demolici&oacute; en alguns volums que desvirtuen la construcci&oacute;, segons fonts properes consultades per aquest mitj&agrave;. D&rsquo;una banda, a causa de l&rsquo;estricta necessitat de complir la normativa ambiental i, de l&rsquo;altra, perqu&egrave; &eacute;s molt dif&iacute;cil trobar treballadors disposats a desenvolupar la seva activitat a l&rsquo;hivern en un illot a&iuml;llat. Tot i que la propietat ofereix allotjament, les condicions meteorol&ograve;giques poden impedir durant dies la connexi&oacute; mar&iacute;tima amb Eivissa, dificultant tant els despla&ccedil;aments com l&rsquo;avan&ccedil; de les obres.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres illes privades a les Piti&uuml;ses</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador no &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica illa privada de les Piti&uuml;ses. De la dotzena de territoris amb aquestes caracter&iacute;stiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la coneguda <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tagomago-islote-protegido-mansion-lujo-alquila-ricos_1_9986967.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tagomago</a>, propietat d&rsquo;un descendent dels &Agrave;ustries i integrada dins la Xarxa Natura 2000. L&rsquo;illot, d&rsquo;unes 55 hect&agrave;rees, est&agrave; incl&ograve;s en un entorn mar&iacute;-terrestre protegit des de finals dels anys 90, amb h&agrave;bitats de gran inter&egrave;s per a aus migrat&ograve;ries i esp&egrave;cies com la baldriga balear.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S’Espalmador no és l’única illa privada de les Pitiüses. De la dotzena de territoris amb aquestes característiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la famosa Tagomago, propietat d’un descendent dels Àustries</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tagomago est&agrave; declarat Lloc d&rsquo;Import&agrave;ncia Comunit&agrave;ria (LIC), Zona d&rsquo;Especial Protecci&oacute; per a les Aus (ZEPA) i Zona d&rsquo;Especial Conservaci&oacute; (ZEC), cosa que li atorga un alt nivell de protecci&oacute; pel seu valor ecol&ograve;gic. Tot i aix&iacute;, acull una mansi&oacute; de luxe que est&agrave; disponible per llogar tur&iacute;sticament i s&rsquo;hi han allotjat celebritats internacionals molt conegudes, com Cristiano Ronaldo o el cantant Justin Bieber.
    </p><p class="article-text">
        Un altre cas similar &eacute;s sa Ferradura, una pen&iacute;nsula de dimensions redu&iuml;des que est&agrave; unida al port de Sant Miquel per un petit tram de terra. El seu propietari &eacute;s l&rsquo;oligarca rus <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/economia/hombre-rusia-crea-banco-oligarcas_1_5419843.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mikhail Prokhorov</a>, una de les majors fortunes del pa&iacute;s i rival pol&iacute;tic de Vlad&iacute;mir Putin a les eleccions presidencials de 2012.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/s-espalmador-l-illa-privada-18-milions-d-euros-les-obres-posaran-prova-proteccio-paradis_1_13318868.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jun 2026 13:22:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" length="2660492" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2660492" width="1771" height="996"/>
      <media:title><![CDATA[S'Espalmador, l'illa privada de 18 milions d'euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996"/>
      <media:keywords><![CDATA[Privatización,Medio ambiente,Ecologismo,Posidonia,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[S'Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/s-espalmador-isla-privada-18-millones-euros-afronta-obras-pondran-prueba-proteccion-paraiso_1_13318451.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996" alt="S&#039;Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los dueños de este enclave ubicado frente a Formentera -propietarios a través de una sociedad de Luxemburgo- se preparan para acometer la rehabilitación de sus dos históricas casas. El islote forma parte del Parque Natural de Ses Salines y está sometido a algunas de las figuras de protección ambiental más estrictas de Balears</p><p class="subtitle">Tagomago, el islote protegido con una mansión de lujo que se alquila a los ricos
</p></div><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, las dos casas payesas de s'Espalmador han permanecido pr&aacute;cticamente congeladas en el tiempo, rodeadas por aguas turquesas, dunas v&iacute;rgenes y algunas de las praderas de posidonia mejor conservadas del Mediterr&aacute;neo. A apenas unos metros de las concurridas playas de ses Illetes (Formentera), pero separada de ellas por un paso de navegaci&oacute;n conocido como Es Pas de s'Espalmador, contin&uacute;a siendo un territorio no al alcance de cualquiera. Ocho a&ntilde;os despu&eacute;s de que una familia belga -a trav&eacute;s de una sociedad luxemburguesa- comprara el enclave por 18 millones de euros, sus propietarios se preparan para acometer una compleja rehabilitaci&oacute;n de las edificaciones hist&oacute;ricas en uno de los espacios naturales m&aacute;s protegidos de Balears.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.europapress.es/comunicados/empresas-00908/noticia-comunicado-formentera-ibiza-marbella-lideran-ranking-playas-mas-caras-espana-veranear-2026-20260601114008.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Formentera lidera, junto a Eivissa y Marbella, las playas espa&ntilde;olas m&aacute;s caras para veranear</a>, seg&uacute;n un informe realizado a partir de una muestra de viajeros espa&ntilde;oles y un an&aacute;lisis comparativo de los costes tur&iacute;sticos. Antes de la operaci&oacute;n millonaria mediante la cual s&rsquo;Espalmador cambi&oacute; de manos -al principio el islote se puso a la venta por 22 millones de euros-, este trozo de para&iacute;so pertenec&iacute;a a la familia Cinnamond, que en 1932 hab&iacute;a pagado 42.000 pesetas (unos 250 euros) a Carlos Tur Roig. Una cifra extremadamente alejada del valor que alcanzar&iacute;a d&eacute;cadas despu&eacute;s. Los Cinnamond consideraban una buena opci&oacute;n que el islote pasara a ser de titularidad p&uacute;blica, algo que, en su momento, tambi&eacute;n se plante&oacute; el Consell de Formentera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En 2017, la instituci&oacute;n insular, presidida entonces por Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, plante&oacute; al Govern balear, durante el primer mandato de la socialista Francina Armengol (2015-2019), la compra del islote. Pero la propuesta finalmente no fructific&oacute; y el Consell, por s&iacute; mismo, carec&iacute;a de recursos suficientes para afrontar la compra en solitario.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Antes de la operación millonaria mediante la cual s’Espalmador cambió de manos -al principio el islote se puso a la venta por 22 millones de euros-, este trozo de paraíso pertenecía a la familia Cinnamond, que en 1932 había pagado 42.000 pesetas (unos 250 euros) a Carlos Tur Roig</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada en el corazón del Parque Natural de ses Salines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada en el corazón del Parque Natural de ses Salines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde s'Espalmador, de 137 hect&aacute;reas, hasta la pitiusa del Sur, se prolonga una franja de tierra que termina en la Punta des C&agrave;rritx. Hacia el oeste, se extiende en forma de diminuta la playa de s'Alga, un arenal virgen de postal que se despliega a lo largo de un kil&oacute;metro.
    </p><p class="article-text">
        Ha sido la sociedad propietaria la que ha gestionado la tramitaci&oacute;n de la licencia urban&iacute;stica para la reforma integral de las dos construcciones hist&oacute;ricas, s'Alga y Majoral, que empezar&aacute; despu&eacute;s de la temporada tur&iacute;stica, cuando pueda agilizarse la log&iacute;stica para llevar a cabo los trabajos.&nbsp;La licencia fue aprobada por la Junta de Gobierno del Consell de Formentera el pasado 12 de enero de 2025. La concesi&oacute;n para la reforma, que no contempla&nbsp;aumentar la superficie construida, est&aacute; sujeta a estrictas condiciones de conservaci&oacute;n patrimonial, control arqueol&oacute;gico y limitaciones en pleno espacio protegido.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una sociedad con sede en Luxemburgo</strong></h2><p class="article-text">
        Tras la empresa luxemburguesa que adquiri&oacute; s'Espalmador hace ocho a&ntilde;os hay tres hermanos. El administrador &uacute;nico es Michel Jan Cigrang, mientras que Jean Philippe Cigrang y Christian Leon Cigrang figuran como administradores mancomunados, seg&uacute;n datos del Registro de la Propiedad <a href="https://www.newtral.es/sespalmador-luxemburgo/20241008/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">consultados por Newtral</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tras la empresa luxemburguesa que adquirió s&#039;Espalmador hace ocho años hay tres hermanos. El administrador único es Michel Jan Cigrang, mientras que Jean Philippe Cigrang y Christian Leon Cigrang figuran como administradores mancomunados</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aunque pueda parecer una rareza, comprar una isla es legalmente posible. En Espa&ntilde;a, estos territorios pueden ser de propiedad privada siempre que hayan sido reconocidos hist&oacute;ricamente como tales o estuvieran inscritos como fincas antes de la entrada en vigor de la <a href="https://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1988-18762" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley de Costas, de 1988</a>. Sin embargo, la titularidad no otorga carta blanca a sus propietarios: no permite restringir el acceso a las zonas de dominio p&uacute;blico (como la servidumbre de tr&aacute;nsito) ni construir libremente en espacios sometidos a protecci&oacute;n ambiental y costera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aunque pueda parecer una rareza, comprar una isla es legalmente posible. En España, estos territorios pueden ser de propiedad privada siempre que hayan sido reconocidos históricamente como tales o estuvieran inscritos como fincas antes de la entrada en vigor de la Ley de Costas, de 1988</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esto, en particular, est&aacute; provocando que el proyecto de reforma en s&rsquo;Espalmador no sea tarea f&aacute;cil, sino &ldquo;todo un reto&rdquo;, como se&ntilde;ala a elDiario.es una fuente cercana al proyecto. De momento, se ha instalado un pantal&aacute;n flotante provisional con unas fijaciones ecol&oacute;gicas que no da&ntilde;an la posidonia en es Cal&oacute; de s'Alga para descargar equipos y materiales -los mismos que ten&iacute;an las casas originales-, lo que ha requerido la tramitaci&oacute;n de una autorizaci&oacute;n a trav&eacute;s de la conselleria del Mar y Ciclo del Agua. Se trata de un muelle complementario al ya existente, situado justo al lado, pero que no tiene la anchura suficiente como para realizar las descargas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista aérea de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa y Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista aérea de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa y Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Dos edificaciones protegidas</strong></h2><p class="article-text">
        El proyecto, dise&ntilde;ado por un estudio de arquitectura de Formentera, se centra en restaurar dos construcciones levantadas antes de 1956 y dispersas en distintos puntos del islote. Son dos casas payesas hist&oacute;ricas ubicadas en dos puntos dispares del islote privado, una de ellas en la cala de s&rsquo;Alga y otra de ellas en es Majoral, &nbsp;en el interior del terreno insular.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las edificaciones &lsquo;Majoral&rsquo; y &lsquo;s&rsquo;Alga&rsquo; se consideran legales dentro del marco urban&iacute;stico actual y forman parte del cat&aacute;logo de protecci&oacute;n del territorio del Consell Insular de Formentera. Las dos casas tienen una sola planta. La primera cuenta con cuatro habitaciones dispuestas en 174 metros cuadrados y anexos de unas cuadras de 82 metros cuadrados. La segunda es m&aacute;s grande: doce dormitorios y 468 metros cuadrados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las edificaciones ‘Majoral’ y ‘s’Alga’ se consideran legales dentro del marco urbanístico actual y forman parte del catálogo de protección del Consell de Formentera. Las dos casas tienen una sola planta. La primera cuenta con cuatro habitaciones dispuestas en 174 metros cuadrados y la segunda, con doce dormitorios y 468 metros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La primera finca invade la zona de servidumbre de protecci&oacute;n, aunque no la zona de servidumbre de tr&aacute;nsito, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n. La segunda casa tambi&eacute;n se encuentra afectada por esta limitaci&oacute;n y, adem&aacute;s, el murete perimetral ocupa la zona de dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo-terrestre establecida por la Ley de Costas.
    </p><p class="article-text">
        La autorizaci&oacute;n, concedida por la instituci&oacute;n, no altera los par&aacute;metros urban&iacute;sticos existentes, aseguran las fuentes cercanas al proyecto de reforma, quienes precisan que las obras se limitan a rehabilitar y mejorar los edificios ya presentes en la isla sin aumentar vol&uacute;menes ni modificar la estructura del enclave.
    </p><p class="article-text">
        El Consell, sin embargo, no es la &uacute;nica administraci&oacute;n implicada sino que tambi&eacute;n es necesario gestionar permisos con la red Natura 2000, el Govern balear, Costas y Recursos H&iacute;dricos, entre otros.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La autorización, concedida por la institución, no altera los parámetros urbanísticos existentes, aseguran las fuentes cercanas al proyecto de reforma, quienes precisan que las obras se limitan a rehabilitar y mejorar los edificios ya presentes en la isla sin aumentar volúmenes ni modificar la estructura del enclave</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En el interior de un Parque Natural</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador se encuentra en el coraz&oacute;n del Parque Natural de ses Salines de Eivissa y Formentera y tambi&eacute;n cuenta con diferentes grados de protecci&oacute;n: forma parte de la red Natura 2000 y es Zona de Especial Protecci&oacute;n para las Aves (ZEPA), figuras ambas de protecci&oacute;n ambiental de la Uni&oacute;n Europea (UE) destinadas a conservar los h&aacute;bitats naturales y especies de flora y fauna de inter&eacute;s comunitario.
    </p><p class="article-text">
        Es uno de los motivos por los que la instalaci&oacute;n de los pantalanes se hiciera, en cumplimiento con la normativa ambiental, antes de que empezara el periodo de nidificaci&oacute;n de las aves, que termina el pr&oacute;ximo 1 de julio. Sin embargo, en esa fecha -en plena temporada estival-, ta,poco arrancar&aacute;n las obras dado que los trabajos requieren movimiento de tierras y otras intervenciones incompatibles con la presencia tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el islote est&aacute; rodeado de una importante extensi&oacute;n de praderas de posidonia oce&aacute;nica, especie protegida en toda Balears y distinguida como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. A ello se suma su patrimonio cultural: el m&aacute;s importante es la torre de defensa de Sa Guardiola, declarada bien de inter&eacute;s cultural (BIC) con base en la ley de patrimonio hist&oacute;rico. Existen adem&aacute;s cuatro yacimientos arqueol&oacute;gicos y otra edificaci&oacute;n hist&oacute;rica conocida como Pou de s'Alga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de un cartel que prohíbe los baños de barro en s&#039;Espalmador"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de un cartel que prohíbe los baños de barro en s&#039;Espalmador                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El islote está rodeado de una importante extensión de praderas de posidonia oceánica, especie protegida en toda Balears y distinguida como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. A ello se suma su patrimonio cultural: el más importante es la torre de defensa de Sa Guardiola, declarada bien de interés cultural (BIC) </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n de obra cuenta con la autorizaci&oacute;n del Consell Insular de Formentera desde el pasado enero de 2025, despu&eacute;s de que la instituci&oacute;n analizara distintos informes t&eacute;cnicos y jur&iacute;dicos. El expediente administrativo comenz&oacute; en julio de 2020, cuando la empresa propietaria solicit&oacute; la licencia para rehabilitar los inmuebles.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La log&iacute;stica de operar en un territorio extremadamente sensible complica la ejecuci&oacute;n del proyecto, que contempla labores de demolici&oacute;n en algunos vol&uacute;menes que desvirt&uacute;an la construcci&oacute;n, seg&uacute;n fuentes cercanas consultadas por este peri&oacute;dico. Por un lado, debido a la estricta necesidad de cumplir con la normativa ambiental y, por otro, porque es muy dif&iacute;cil encontrar a trabajadores dispuestos a desarrollar su actividad en invierno en un islote aislado. Aunque la propiedad ofrece alojamiento, las condiciones meteorol&oacute;gicas pueden impedir durante d&iacute;as la conexi&oacute;n mar&iacute;tima con Eivissa, dificultando tanto los desplazamientos como el avance de los trabajos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres islas privadas en las Pitiusas</strong></h2><p class="article-text">
        S'Espalmador no es la &uacute;nica isla privada de las Piti&uuml;sas. De la docena de territorios con estas caracter&iacute;sticas en Espa&ntilde;a, tres se encuentran en Eivissa y Formentera. Entre ellos, la famosa <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tagomago-islote-protegido-mansion-lujo-alquila-ricos_1_9986967.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tagomago</a>, propiedad de un descendiente de los Austrias e integrada dentro de la Red Natura 2000. El islote, de unas 55 hect&aacute;reas, est&aacute; incluido en un entorno marino-terrestre protegido desde finales de los a&ntilde;os 90, con h&aacute;bitats de gran inter&eacute;s para aves migratorias y especies como la pardela balear.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S&#039;Espalmador no es la única isla privada de las Pitiüsas. De la docena de territorios con estas características en España, tres se encuentran en Eivissa y Formentera. Entre ellos, la famosa Tagomago, propiedad de un descendiente de los Austrias</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tagomago est&aacute; declarado Lugar de Importancia Comunitaria (LIC), Zona de Especial Protecci&oacute;n para las Aves (ZEPA) y Zona de Especial Conservaci&oacute;n (ZEC), lo que le otorga un alto nivel de protecci&oacute;n por su valor ecol&oacute;gico. A&uacute;n as&iacute;, alberga una mansi&oacute;n de lujo que est&aacute; disponible para alquilarla tur&iacute;sticamente y se han alojado en ella celebridades internacionales conocid&iacute;simas, como Cristiano Ronaldo o el cantante Justin Bieber.
    </p><p class="article-text">
        Otro caso similar es Sa Ferradura, una pen&iacute;nsula de reducidas dimensiones que est&aacute; unida al puerto de Sant Miquel por un peque&ntilde;o pedazo de tierra. Su propietario es el oligarca ruso <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/economia/hombre-rusia-crea-banco-oligarcas_1_5419843.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mikhail Prokhorov</a>, una de las mayores fortunas del pa&iacute;s y rival pol&iacute;tico de Vladimir Putin en las elecciones presidenciales de 2012.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/s-espalmador-isla-privada-18-millones-euros-afronta-obras-pondran-prueba-proteccion-paraiso_1_13318451.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2026 19:33:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" length="2660492" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2660492" width="1771" height="996"/>
      <media:title><![CDATA[S'Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996"/>
      <media:keywords><![CDATA[Privatización,Medio ambiente,Ecologismo,Posidonia,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Hem de fer filigranes": la sobrecàrrega laboral i la crisi de l'habitatge posen al límit la plantilla de psiquiatria d'Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/hem-fer-filigranes-sobrecarrega-laboral-i-crisi-l-habitatge-posen-limit-plantilla-psiquiatria-d-eivissa_1_13324938.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Hem de fer filigranes&quot;: la sobrecàrrega laboral i la crisi de l&#039;habitatge posen al límit la plantilla de psiquiatria d&#039;Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La baixa simultània de set facultatius ha agreujat la crisi que travessa la Unitat de Salut Mental de les Pitiüses, un servei que arrossega des de fa anys problemes de manca de personal i una pressió assistencial creixent
</p><p class="subtitle">“Un infant no hauria d'estar preocupat per on viurà”: l'impacte de la manca d'habitatge als menors
</p></div><p class="article-text">
        La salut mental de milers de pacients d&rsquo;Eivissa i Formentera dep&egrave;n aquests dies d&rsquo;una plantilla redu&iuml;da al l&iacute;mit. La baixa de set facultatius ha posat contra les cordes el servei de psiquiatria de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut d&rsquo;Eivissa i Formentera (ASEF), que ja arrossegava anys de sobrec&agrave;rrega assistencial i dificultats per cobrir places a causa de la greu crisi d&rsquo;habitatge de l&rsquo;illa. El nombre de baixes suposa la inoperativitat de mitja plantilla, amb les defici&egrave;ncies que aix&ograve; comporta, com ara les complicacions a l&rsquo;hora d&rsquo;atendre intents autol&iacute;tics &mdash;conductes dirigides contra un mateix amb la intenci&oacute; de causar-se dany.
    </p><p class="article-text">
        La setmana passada, al centre sanitari des Viver &mdash;un dels centres de salut de la capital eivissenca&mdash; nom&eacute;s quedava un psiquiatre operatiu per assumir una activitat que habitualment requereix almenys quatre especialistes, tal com han denunciat a elDiario.es facultatius de Can Misses &mdash;l&rsquo;hospital de refer&egrave;ncia i l&rsquo;&uacute;nic p&uacute;blic de l&rsquo;illa&mdash;. La situaci&oacute; s&rsquo;agreuja per la combinaci&oacute; de manca de personal, esgotament i problemes organitzatius, que ha acabat esclatant en una de les unitats m&eacute;s sensibles del sistema sanitari piti&uacute;s. &ldquo;Hem de fer filigranes per atendre&rdquo;, han criticat les mateixes fonts sanit&agrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        El servei, format per psiquiatres, psic&ograve;legs cl&iacute;nics, infermers i auxiliars d&rsquo;infermeria, engloba tant l&rsquo;hospital p&uacute;blic de Can Misses com els centres de salut des Viver i l&rsquo;infantojuvenil del centre de salut de Vila. Des de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut piti&uuml;sa han reconegut que l&rsquo;&agrave;mbit de la salut mental a Eivissa i Formentera afronta, &ldquo;des de fa temps&rdquo;, una elevada pressi&oacute; assistencial i organitzativa que exigeix una adaptaci&oacute; cont&iacute;nua dels recursos &mdash;sobretot de personal&mdash; per garantir una atenci&oacute; adequada als pacients. Fonts de SIMEBAL (el sindicat m&egrave;dic balear) precisen a aquest diari que aquest assumpte &ldquo;est&agrave; en vies de resoluci&oacute;&rdquo;, per la qual cosa prefereixen no fer valoracions de moment.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Set psiquiatres de baixa</strong></h2><p class="article-text">
        Aquest escenari cr&iacute;tic, per&ograve;, ha empitjorat considerablement a causa de la baixa laboral de set dels professionals, fet que va conduir una desena d&rsquo;ells a signar un escrit de den&uacute;ncia davant la Direcci&oacute; General de Salut Mental, la Direcci&oacute; M&egrave;dica, el Servei de Prevenci&oacute; de Riscs Laborals, la Unitat de Seguretat del Pacient i els sindicats corresponents, tal com va avan&ccedil;ar Diario de Ibiza. En el document traslladen la seva &ldquo;creixent preocupaci&oacute;&rdquo; per la situaci&oacute; que travessa la unitat. Els facultatius tamb&eacute; atribueixen diverses complicacions a una comunicaci&oacute; deficient amb l&rsquo;actual cap de servei, que &ldquo;no facilita les gestions per millorar una atenci&oacute; que ja de per si &eacute;s dif&iacute;cil de prestar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La Direcci&oacute; explica a elDiario.es que &eacute;s coneixedora de les &ldquo;inquietuds&rdquo; dels professionals de la Unitat de Salut Mental en relaci&oacute; amb l&rsquo;organitzaci&oacute; i el funcionament del servei. Per aix&ograve; &mdash;asseguren des de la ger&egrave;ncia&mdash; mantenen el contacte amb els sanitaris implicats i treballen en l&rsquo;an&agrave;lisi de les diferents q&uuml;estions plantejades. &ldquo;Volem afavorir el funcionament adequat del servei, preservar la qualitat assistencial i mantenir un entorn de treball adequat per als equips&rdquo;, afirmen. Tamb&eacute; han activat mesures de suport organitzatiu i de coordinaci&oacute; assistencial amb altres dispositius sanitaris per &ldquo;garantir la cobertura i la continu&iuml;tat de l&rsquo;atenci&oacute;&rdquo;, tot i que no han especificat quines.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un problema &ldquo;end&egrave;mic&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Es tracta, denuncien els facultatius, d&rsquo;un problema &ldquo;end&egrave;mic&rdquo; de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut piti&uuml;sa. &ldquo;La demanda &eacute;s molt m&eacute;s alta que el nombre de professionals. Hi ha manca de metges i cal fer una lectura sobre per qu&egrave; passa aix&ograve;. Fonamentalment, pel cost de la vida i pels lloguers&rdquo;, expressa amb contund&egrave;ncia una de les treballadores: &ldquo;Passa el mateix que a la resta de serveis: falta personal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a la possibilitat de declarar places de &ldquo;dif&iacute;cil cobertura&rdquo; &mdash;fet que va associat a un complement econ&ograve;mic, com es va fer a la unitat d&rsquo;Oncologia&mdash;, aquesta professional explica que es tracta d&rsquo;un &ldquo;greuge comparatiu&rdquo;. &ldquo;Hi ha professionals que fan la mateixa feina i no cobren aquest complement&rdquo;, lamenta la metgessa. &Eacute;s un problema &mdash;expressa&mdash; molt dif&iacute;cil de gestionar.
    </p><p class="article-text">
        Psiquiatria &eacute;s un servei que ha col&middot;lapsat perqu&egrave; el nombre de professionals no &eacute;s suficient per atendre la demanda existent. A m&eacute;s, a l&rsquo;hospital els corresponen unes funcions i als ambulatoris &mdash;ara anomenats centres de salut&mdash; unes altres. Tot i aix&ograve;, lamenten que s&rsquo;han desmantellat unitats dins de Psiquiatria que eren necess&agrave;ries. Entre aquestes, la que atenia persones amb problemes d&rsquo;addiccions.
    </p><p class="article-text">
        Un dels especialistes que actualment est&agrave; de baixa va patir, abans d&rsquo;agafar-la, una crisi d&rsquo;ansietat durant un torn. Aquest metge ja havia lamentat que la situaci&oacute; del servei era &ldquo;insostenible&rdquo;. I un altre especialista que tenia previst marxar a Mallorca finalment hi va renunciar per cobrir-lo. D&rsquo;altra banda, a aquesta combinaci&oacute; de factors de c&agrave;rrega laboral i estr&egrave;s cal afegir-hi que els psiquiatres tamb&eacute; s&rsquo;han de despla&ccedil;ar a l&rsquo;Hospital de Formentera per atendre els m&eacute;s de 6.000 usuaris que hi ha a l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute; de c&agrave;rrega laboral tamb&eacute; afecta altres serveis, com l&rsquo;Atenci&oacute; Prim&agrave;ria, on els cupos per metge de fam&iacute;lia arriben als 1.900 pacients, tot i que l&rsquo;Organitzaci&oacute; Mundial de la Salut (OMS) recomana que no superin els 1.500. &ldquo;Hem de fer filigranes&rdquo; per oferir la millor atenci&oacute;, destaca aquesta professional. La sanit&agrave;ria fa m&eacute;s de tres d&egrave;cades que treballa a l&rsquo;&Agrave;rea de Salut i assegura que &ldquo;mai&rdquo; havia vist l&rsquo;hospital en una situaci&oacute; semblant. La poblaci&oacute;, recorda, s&rsquo;ha duplicat des de llavors.
    </p><p class="article-text">
        El municipi on treballa &mdash;Santa Eul&agrave;ria&mdash; ha experimentat el mateix creixement poblacional desmesurat. &ldquo;All&agrave;, a m&eacute;s, tenim el problema que no hi ha espai&rdquo;. L&rsquo;Ajuntament ha cedit un terreny per construir un altre centre per&ograve; &ldquo;jo em jubilar&eacute; i ja no treballar&eacute; en aquest centre&rdquo;, diu. &ldquo;Per poblaci&oacute; i necessitat haur&iacute;em de disposar de molts m&eacute;s recursos dels que tenim&rdquo;. &ldquo;Per exemple, per atendre els despla&ccedil;ats tamb&eacute; hem de fer Tetris i ens hem quedat sense unitat d&rsquo;Atenci&oacute; a la Dona &mdash;que a Sant Antoni s&iacute; que funciona&mdash; per manca d&rsquo;espai&rdquo;, assegura. A m&eacute;s, pel mateix motiu, tamb&eacute; s&rsquo;han quedat sense l&rsquo;equip de raigs X.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Nova fornada de sanitaris residents</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;hospital Can Misses &eacute;s, d&rsquo;altra banda, centre docent des de 1991. Els sanitaris lamenten que en altres comunitats aut&ograve;nomes els residents que es formen en un territori determinat s&rsquo;hi queden despr&eacute;s. Segons consideren, aix&ograve; no passa a les Illes Balears, i encara menys a les Piti&uuml;ses. &ldquo;No es volen quedar, i aqu&iacute; es formen en medicina interna, UCI, pediatria, psiquiatria...&rdquo;, lamenten. Al principi, l&rsquo;hospital p&uacute;blic nom&eacute;s formava metges de fam&iacute;lia, per&ograve; l&rsquo;oferta d&rsquo;especialitats ha anat creixent amb el temps.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta setmana, precisament, s&rsquo;han incorporat 24 nous residents de la nova promoci&oacute;: 14 metges interns residents (MIR), nou infermeres internes residents (EIR) i una farmac&egrave;utica interna resident (FIR). Entre les especialitats &mdash;detallen des de Salut&mdash; hi ha vuit places de Medicina Familiar i Comunit&agrave;ria, dues de Medicina Interna, una de Psiquiatria, una de Pediatria, una de Ginecologia i Obstetr&iacute;cia i una de Medicina Intensiva.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a l&rsquo;&agrave;rea d&rsquo;Infermeria, s&rsquo;hi han incorporat cinc residents d&rsquo;Atenci&oacute; Familiar i Comunit&agrave;ria, tres comares i una especialista en Pediatria i Neonatologia. Les incorporacions cobreixen 24 de les 26 places ofertes per a formaci&oacute; especialitzada. Sumant les promocions actualment en formaci&oacute;, l&rsquo;&Agrave;rea de Salut comptar&agrave; amb 60 especialistes residents durant el 2026, detallen les mateixes fonts.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, l&rsquo;&agrave;rea de Salut Mental continua desabastida i no hi ha expectatives de millora a l&rsquo;horitz&oacute;. Els residents que romanen a Eivissa s&oacute;n casos particulars amb vincles familiars a l&rsquo;illa o persones origin&agrave;ries que en el seu moment van marxar i que ara, per motius personals, tenen inter&egrave;s a tornar, valoren les fonts sanit&agrave;ries consultades per aquest diari. &ldquo;Per&ograve; en la resta de casos &eacute;s molt dif&iacute;cil atreure personal sanitari. No se&rsquo;ls fan ofertes interessants; aquest any ha estat el primer que s&rsquo;han ofert contractes de tres anys a professionals&rdquo;, lamenten.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/hem-fer-filigranes-sobrecarrega-laboral-i-crisi-l-habitatge-posen-limit-plantilla-psiquiatria-d-eivissa_1_13324938.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2026 14:43:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="519489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="519489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Hem de fer filigranes": la sobrecàrrega laboral i la crisi de l'habitatge posen al límit la plantilla de psiquiatria d'Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Salud mental,Sanidad,Sanidad pública,Hospitales,Psiquiatría,baja laboral,Precariedad laboral,Estrés laboral,Salud laboral,Islas Baleares,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Tenemos que hacer filigranas": la sobrecarga laboral y la crisis de vivienda ponen al límite a la plantilla de psiquiatría de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/filigranas-sobrecarga-laboral-crisis-vivienda-ponen-limite-plantilla-psiquiatria-ibiza_1_13318128.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Tenemos que hacer filigranas&quot;: la sobrecarga laboral y la crisis de vivienda ponen al límite a la plantilla de psiquiatría de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La baja simultánea de siete facultativos ha agravado la crisis que atraviesa la Unidad de Salud Mental de las Pitiüses, un servicio que arrastra desde hace años problemas de falta de personal y una creciente presión asistencial</p><p class="subtitle">“Un niño no debería estar preocupado por dónde va a vivir”: el impacto de la falta de vivienda en los menores de Ibiza
</p></div><p class="article-text">
        La salud mental de miles de pacientes de Eivissa y Formentera depende estos d&iacute;as de una plantilla reducida al l&iacute;mite. La baja de siete facultativos ha puesto contra las cuerdas al servicio de psiquiatr&iacute;a del &aacute;rea de Salud de Eivissa y Formentera (ASEF), que ya arrastraba a&ntilde;os de sobrecarga asistencial y dificultades para cubrir plazas por la grave crisis de vivienda de la isla. El n&uacute;mero de bajas supone la inoperatividad de media plantilla, con las deficiencias que ello conlleva, como las complicaciones a la hora de atender intentos autol&iacute;ticos &ndash;conductas dirigidas contra uno mismo con intenci&oacute;n de causarse da&ntilde;o&ndash;.
    </p><p class="article-text">
        La semana pasada, en el centro sanitario de es Viver &ndash;uno de los centros de salud de la capital ibicenca&ndash; solo quedaba un psiquiatra operativo para asumir una actividad que habitualmente requiere al menos cuatro especialistas, como han denunciado a elDiario.es facultativos de Can Misses &ndash;el hospital de referencia y &uacute;nico p&uacute;blico de la isla&ndash;. La situaci&oacute;n se agrava por la combinaci&oacute;n de falta de personal, agotamiento y problemas organizativos que ha acabado estallando en una de las unidades m&aacute;s sensibles del sistema sanitario pitiuso. &ldquo;Tenemos que hacer filigranas para atender&rdquo;, han criticado las mismas fuentes sanitarias.
    </p><p class="article-text">
        El servicio, compuesto por psiquiatras, psic&oacute;logos cl&iacute;nicos, enfermeros y auxiliares de enfermer&iacute;a, engloba tanto el hospital p&uacute;blico de Can Misses como los centros de salud de es Viver y el infanto juvenil del centro de salud de Vila. Desde el &Aacute;rea de Salud pitiusa han reconocido que el &aacute;mbito de la salud mental en Eivissa y Formentera afronta, &ldquo;desde hace tiempo&rdquo;, una elevada presi&oacute;n asistencial y organizativa que exige una continua adaptaci&oacute;n de los recursos -sobre todo de personal- para garantizar una atenci&oacute;n adecuada a los pacientes. Fuentes de SIMEBAL (el sindicato m&eacute;dico balear) precisan a este diario que este asunto &ldquo;est&aacute; en v&iacute;as de resoluci&oacute;n&rdquo;, por lo que prefieren no hacer valoraciones por el momento.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Siete psiquiatras de baja</strong></h2><p class="article-text">
        Este escenario cr&iacute;tico, sin embargo, ha empeorado considerablemente debido a la baja laboral de siete de los profesionales, lo que condujo a que una decena de ellos firmara un escrito de denuncia ante la Direcci&oacute;n General de Salud Mental, la Direcci&oacute;n M&eacute;dica, el Servicio de Prevenci&oacute;n de Riesgos Laborales, la Unidad de Seguridad del Paciente y los sindicatos correspondientes, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/05/24/rebelion-unidad-psiquiatria-area-salud-130503162.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como adelant&oacute; Diario de Ibiza</a>. En el documento trasladan su &ldquo;creciente preocupaci&oacute;n&rdquo; por la situaci&oacute;n que atraviesa la unidad. Los facultativos tambi&eacute;n atribuyen varias complicaciones a una comunicaci&oacute;n deficiente con<em><strong> </strong></em>la actual jefa de servicio que &ldquo;no facilita las gestiones para mejorar una atenci&oacute;n ya de por s&iacute; dif&iacute;cil de brindar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La Direcci&oacute;n explica a <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> que es conocedora de las &ldquo;inquietudes&rdquo; de los profesionales de la Unidad de Salud Mental en relaci&oacute;n con la organizaci&oacute;n y funcionamiento del servicio. Por ello &ndash;aseguran desde la gerencia&ndash; mantienen el contacto con los sanitarios implicados y trabajan en el an&aacute;lisis de las distintas cuestiones planteadas. &ldquo;Queremos favorecer el adecuado funcionamiento del servicio, preservar la calidad asistencial y mantener un entorno de trabajo adecuado para los equipos&rdquo;, afirman. Tambi&eacute;n han activado medidas de apoyo organizativo y coordinaci&oacute;n asistencial con otros dispositivos sanitarios para &ldquo;garantizar la cobertura y continuidad de la atenci&oacute;n&rdquo;, aunque no han especificado cu&aacute;les.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un problema &ldquo;end&eacute;mico&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Se trata, denuncian los facultativos, de un problema &ldquo;end&eacute;mico&rdquo; del &aacute;rea de Salud pitiusa. &ldquo;La demanda es much&iacute;simo m&aacute;s alta que el n&uacute;mero de profesionales. Hay carencia de m&eacute;dicos y es necesario hacer una lectura respecto a porqu&eacute; sucede esto. Fundamentalmente, por la carest&iacute;a de vida y por los alquileres&rdquo;, expresa rotunda una de las trabajadoras: &ldquo;Pasa lo mismo que en el resto de servicios: falta personal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a la posibilidad de declarar plazas como de &ldquo;dif&iacute;cil cobertura&rdquo; &ndash;lo que va asociado a un plus econ&oacute;mico, como se hizo en la unidad de Oncolog&iacute;a&ndash;, esta profesional explica que se trata de un &ldquo;agravio comparativo&rdquo;. &ldquo;Hay profesionales haciendo el mismo trabajo y que no cobran ese plus&rdquo;, lamenta la m&eacute;dica. Es un problema &ndash;expresa&ndash; de muy dif&iacute;cil manejo.
    </p><p class="article-text">
        Psiquiatr&iacute;a es un servicio que ha petado porque el n&uacute;mero de profesionales no es suficiente para atender la demanda que hay. Adem&aacute;s, en el hospital les corresponden unas funciones y en los ambulatorios &ndash;ahora llamados centros de salud&ndash; otras. Pese a ello, lamentan que se han cargado unidades dentro de Psiquiatr&iacute;a necesarias. Entre ellas, la que atend&iacute;a a personas con problemas de adicciones.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Uno de los especialistas que ahora mismo est&aacute; de baja, sufri&oacute;, antes de darse de baja, una crisis de ansiedad durante un turno. Este m&eacute;dico ya lament&oacute; que la situaci&oacute;n en la que estaba el servicio era &ldquo;insostenible&rdquo;. Y otro especialista que ten&iacute;a previsto marcharse a Mallorca, finalmente renunci&oacute; para cubrirlo. Por otro lado, a esta combinaci&oacute;n de factores de carga laboral y estr&eacute;s hay que a&ntilde;adir que los psiquiatras tambi&eacute;n se tienen que desplazar al Hospital de Formentera, para atender a los m&aacute;s de 6.000 usuarios que hay en la isla.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n de carga laboral afecta tambi&eacute;n a otros servicios, como Atenci&oacute;n Primaria, donde los cupos por m&eacute;dico de familia llegan a 1.900 pacientes, pese a que la Organizaci&oacute;n Mundial de la Salud (OMS) recomienda que no excedan los 1.500 pacientes. &ldquo;Tenemos que hacer filigranas&rdquo; para dar la mejor atenci&oacute;n, destaca esta profesional. La sanitaria lleva trabajando en el &aacute;rea de Salud desde hace m&aacute;s de tres d&eacute;cadas y asegura que &ldquo;nunca&rdquo; hab&iacute;a visto el hospital en una situaci&oacute;n similar. La poblaci&oacute;n, recuerda, se ha duplicado desde entonces.
    </p><p class="article-text">
        El municipio en el que trabaja &ndash;Santa Eul&agrave;ria&ndash; ha experimentado el mismo crecimiento poblacional desmesurado. &ldquo;All&iacute; adem&aacute;s tenemos el problema de que no hay espacio&rdquo;. El Ayuntamiento ha cedido un terreno para construir otro centro pero &ldquo;yo me jubilar&eacute; y ya no trabajar&eacute; en ese centro&rdquo;, dice. &ldquo;Por poblaci&oacute;n y necesidad tendr&iacute;amos que disponer de muchos m&aacute;s recursos de los que tenemos&rdquo;. &ldquo;Por ejemplo, para atender a los desplazados tambi&eacute;n tenemos que hacer tetris y nos hemos quedado tambi&eacute;n sin unidad de Atenci&oacute;n a la Mujer &ndash;que en Sant Antoni funciona&ndash;, por falta de espacio&rdquo;, asegura. Adem&aacute;s, por el mismo motivo, se han quedado sin el equipo de rayos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Nueva hornada de sanitarios residentes</strong></h2><p class="article-text">
        El hospital Can Misses es, por otro lado, docente desde 1991. Los sanitarios lamentan que en otras comunidades aut&oacute;nomas los residentes que se forman en un territorio determinado se quedan en el mismo. Algo que, seg&uacute;n consideran, no sucede en Balears, menos en las Piti&uuml;ses. &ldquo;No se quieren quedar, y aqu&iacute; se forman en medicina interna, UCI, Pediatr&iacute;a, Psiquiatr&iacute;a&hellip;&rdquo;, lamentan. Al principio, el hospital p&uacute;blico solo formaba a m&eacute;dicos de familia, pero el abanico de especialidades ha ido creciendo con el tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Esta semana, precisamente, se han incorporado 24 nuevos residentes de la nueva promoci&oacute;n: 14 m&eacute;dicos internos (MIR), nueve enfermeras internas (EIR) y una farmac&eacute;utica interna (FIR). Entre las especialidades &ndash;detallan desde Salud&ndash; figuran ocho plazas de Medicina Familiar y Comunitaria, dos de Medicina Interna, una de Psiquiatr&iacute;a, una de Pediatr&iacute;a, una de Ginecolog&iacute;a y Obstetricia y una de Medicina Intensiva.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto al &aacute;rea de Enfermer&iacute;a se han incorporado cinco residentes de Atenci&oacute;n Familiar y Comunitaria, tres matronas y una especialista en Pediatr&iacute;a y Neonatolog&iacute;a. Las incorporaciones cubren 24 de las 26 plazas ofertadas para formaci&oacute;n especializada. Sumando las promociones actualmente en formaci&oacute;n, el &Aacute;rea de Salud contar&aacute; con 60 especialistas residentes durante 2026, detallan las mismas fuentes.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, el &aacute;rea de Salud Mental contin&uacute;a estando desabastecida y no hay expectativas de mejora en el horizonte. Los residentes que permanecen en Eivissa son casos particulares con v&iacute;nculos familiares en la isla o personas oriundas que en su momento se marcharon y ahora, por motivos personales, les interesa volver, valoran las fuentes sanitarias consultadas por este diario. &ldquo;Pero en el resto [de casos] es muy dif&iacute;cil atraer personal sanitario. &rdquo;No se les hacen ofertas interesantes, este a&ntilde;o ha sido el primero que han ofertado contratos de tres a&ntilde;os a profesionales&ldquo;, lamentan.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/filigranas-sobrecarga-laboral-crisis-vivienda-ponen-limite-plantilla-psiquiatria-ibiza_1_13318128.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2026 12:52:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="519489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="519489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Tenemos que hacer filigranas": la sobrecarga laboral y la crisis de vivienda ponen al límite a la plantilla de psiquiatría de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Salud mental,Sanidad,Sanidad pública,Hospitales,Psiquiatría,baja laboral,Precariedad laboral,Estrés laboral,Salud laboral,Islas Baleares,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els capellans del castell d'Eivissa: el Papa Lleó XIV declara màrtirs 20 sacerdots assassinats durant la Guerra Civil a l'illa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-capellans-castell-d-eivissa-papa-lleo-xiv-declara-martirs-20-sacerdots-assassinats-durant-guerra-civil-l-illa_1_13315612.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" width="853" height="480" alt="Els capellans del castell d&#039;Eivissa: el Papa Lleó XIV declara màrtirs 20 sacerdots assassinats durant la Guerra Civil a l&#039;illa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En plena batalla per la memòria democràtica, el Vaticà ha autoritzat la beatificació de Joan Torres Torres i 19 altres diocesans morts entre l'agost i el setembre de 1936 a les Pitïüses</p><p class="subtitle">Quan l'Església va lluitar colze a colze amb militants comunistes: el cas dels 'capellans rojos' de Menorca</p></div><p class="article-text">
        El papa Lle&oacute; XIV ha autoritzat la beatificaci&oacute; de 20 sacerdots de la di&ograve;cesi d'Eivissa i Formentera assassinats durant els primers mesos de la Guerra Civil. El decret, aprovat aquest dijous pel Dicasteri per a les Causes dels Sants, reconeix el martiri de Joan Torres Torres i altres 19 diocesans morts entre l'agost i el setembre de 1936 a les Piti&uuml;ses. El Vatic&agrave; considera acreditat que varen ser assassinats <em>in odium fidei</em> &mdash;per odi a la fe&mdash;, circumst&agrave;ncia que permet la seva beatificaci&oacute; sense necessitat d'atribuir-los un miracle previ.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; culmina un proc&eacute;s iniciat fa gaireb&eacute; dues d&egrave;cades. La causa va ser oberta oficialment el novembre de 2008 per l'aleshores bisbe d'Eivissa, Vicente Juan Segura. Despr&eacute;s de la recopilaci&oacute; de testimonis i documentaci&oacute; hist&ograve;rica, la fase diocesana va concloure el 2015 i l'expedient va ser rem&egrave;s a Roma. El Dicasteri per a les Causes dels Sants va validar el proc&eacute;s el 2017 i, despr&eacute;s que els consultors hist&ograve;rics avalassin l'anomenada <em>Positio</em> a principis d'enguany, el Vatic&agrave; ha donat ara el vistiplau definitiu a la beatificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Els futurs beats s&oacute;n Joan Torres Torres, Antoni Tur Costa, Antoni Roig Guasch, Josep Tur Benn&agrave;ssar, Miquel Planells Tur, Josep Ramon Escandell, Joaquim Cirer Sala, Josep Riera Bonet, Antoni Cardona Vingut, Josep Torres Torres, Mari&agrave; Roig Mar&iacute;, Josep Ferrer Guasch, Antoni Mar&iacute; Torres, Ignasi Serra Riera, Antoni Ramon Orvay, Mari&agrave; Escandell Roig, Miquel Riera Bonet, Andreu Tur Tur, Josep Tur Ferrer i Josep Serra Ribas. La majoria eren rectors repartits per les diferents localitats d'Eivissa i Formentera i diversos d'ells feia d&egrave;cades que exercien quan els militars sublevats s'al&ccedil;aren contra la Segona Rep&uacute;blica el juliol de 1936, enderrocant per la for&ccedil;a l'ordre constitucional vigent aleshores.
    </p><p class="article-text">
        Entre ells convivien dues generacions molt diferents. D'una banda, sacerdots veterans com Josep Tur Benn&agrave;ssar, canonge de la Catedral des de 1935, o rectors hist&ograve;rics de municipis com Sant Joan, Sant Jordi o es Cubells. De l'altra, clergues molt joves com Joan Torres Torres, ordenat tot just tres mesos abans de la seva mort, o Josep Serra Ribas i Josep Tur Ferrer, que amb prou feines havien iniciat el seu ministeri sacerdotal. La documentaci&oacute; difosa pel Bisbat permet reconstruir els seus destins pastorals, per&ograve; aporta pocs detalls sobre el seu paper en la vida pol&iacute;tica i social de l'Eivissa republicana.
    </p><p class="article-text">
        La majoria dels sacerdots la beatificaci&oacute; dels quals ha estat recentment aprovada pel Vatic&agrave; varen ser assassinats per milicians vinculats al b&agrave;ndol republic&agrave; el 13 de setembre de 1936 al castell d'Eivissa, en el que es coneix com <em>els Fets des Castell</em>. Les morts es produ&iuml;ren nom&eacute;s unes hores despr&eacute;s dels bombardejos duts a terme per l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabeza-mussolini-enterrada-mallorca-seria-prueba-querian-laboratorio-fascista-isla_1_12108418.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'aviaci&oacute; italiana feixista que donava suport als militars revoltats </a>i que causaren desenes de v&iacute;ctimes civils a la ciutat.
    </p><p class="article-text">
        Altres casos es produ&iuml;ren en circumst&agrave;ncies diferents. Antoni Tur Costa, rector de Sant Carles, va ser assassinat el 8 d'agost de 1936, m&eacute;s d'un mes abans de la matan&ccedil;a del castell. Diverses fonts assenyalen que va morir juntament amb el seu pare, Antoni Tur Clap&eacute;s, i el seu germ&agrave; Vicent Tur Costa durant els primers dies de l'ocupaci&oacute; republicana. Tamb&eacute; Antoni Roig Guasch, rector de Sant Francesc Xavier, va ser executat fora del castell: segons la documentaci&oacute; reunida per la di&ograve;cesi, va ser rematat pels seus captors a sa Carrossa quan era traslladat cap a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        El Bisbat assegura que, amb aquesta beatificaci&oacute;, l'Esgl&eacute;sia &ldquo;reconeix el testimoni dels qui entregaren la seva vida per fidelitat a Crist enmig de la viol&egrave;ncia i la persecuci&oacute;, convertint-se en mem&ograve;ria viva de fe, esperan&ccedil;a i reconciliaci&oacute;&rdquo;. En un altre comunicat, sost&eacute; que tots ells moriren &ldquo;&uacute;nicament per ser servents de Crist&rdquo; entre el 7 d'agost i el 13 de setembre de 1936. &ldquo;Ells s&oacute;n la prova m&eacute;s eloq&uuml;ent de la veritat de la fe, que sap donar un rostre hum&agrave; &mdash;fins i tot a la mort m&eacute;s violenta&mdash; i manifesta la seva bellesa enmig d'atro&ccedil;os patiments&rdquo;, afegeix la instituci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La beatificaci&oacute;, previsiblement a Eivissa</strong></h2><p class="article-text">
        El bisbe d'Eivissa, Vicent Ribas, ha celebrat l'anunci i ha destacat que es tracta dels primers m&agrave;rtirs oficialment reconeguts de la di&ograve;cesi. La cerim&ograve;nia de beatificaci&oacute; est&agrave; prevista per a la pr&ograve;xima tardor i, segons ha avan&ccedil;at el Bisbat, podria celebrar-se a la catedral de l'illa, fet que la convertiria en la primera beatificaci&oacute; organitzada a Balears, ja que les anteriors vinculades a religiosos de les Illes varen tenir lloc a Roma.
    </p><p class="article-text">
        La beatificaci&oacute; torna a situar damunt la taula un debat recurrent entorn de la mem&ograve;ria de la Guerra Civil. Des de fa d&egrave;cades, l'Esgl&eacute;sia cat&ograve;lica impulsa processos de reconeixement de religiosos assassinats a la zona republicana durant el conflicte. Historiadors i associacions memorialistes <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/beatificacion-masiva-levanta-ampollas-olvida_1_5836201.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han q&uuml;estionat en ocasions que aquests reconeixements se centrin exclusivament en v&iacute;ctimes vinculades a l'Esgl&eacute;sia </a>sense referir-se de manera equivalent a les v&iacute;ctimes del franquisme, milers de les quals continuen desaparegudes en fosses comunes o pendents de reparaci&oacute; institucional.
    </p><p class="article-text">
        L'octubre de 2013, la Plataforma per una Comissi&oacute; de la Veritat, que agrupa un centenar d'associacions contra els crims del franquisme, va sol&middot;licitar en una carta al llavors papa Francesc que <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/plataforma-antifranquista-papa-iglesia-dictadura_1_5835463.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deman&eacute;s perd&oacute; pel suport que l'Esgl&eacute;sia va donar al cop militar i a la dictadura </a>i ajud&eacute;s en la recerca de veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute; per a les v&iacute;ctimes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-capellans-castell-d-eivissa-papa-lleo-xiv-declara-martirs-20-sacerdots-assassinats-durant-guerra-civil-l-illa_1_13315612.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 15:13:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" length="79798" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" type="image/jpeg" fileSize="79798" width="853" height="480"/>
      <media:title><![CDATA[Els capellans del castell d'Eivissa: el Papa Lleó XIV declara màrtirs 20 sacerdots assassinats durant la Guerra Civil a l'illa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" width="853" height="480"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sacerdotes,Papa León XIV,Guerra Civil Española,Franquismo,Víctimas del franquismo,Golpe de Estado,Represión franquista,Memoria Histórica,Islas Baleares,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los curas del castillo de Ibiza: el Papa León XIV declara mártires a 20 sacerdotes asesinados durante la Guerra Civil en la isla]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/curas-castillo-ibiza-papa-leon-xiv-declara-martires-20-sacerdotes-asesinados-durante-guerra-civil-isla_1_13315401.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" width="853" height="480" alt="Los curas del castillo de Ibiza: el Papa León XIV declara mártires a 20 sacerdotes asesinados durante la Guerra Civil en la isla"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En plena batalla por la memoria democrática, el Vaticano ha autorizado la beatificación de Juan Torres Torres y otros 19 diocesanos muertos entre agosto y septiembre de 1936 en las Pitiüses</p><p class="subtitle">Cuando la Iglesia luchó codo a codo junto a militantes comunistas: el caso de los 'curas rojos' de Menorca
</p></div><p class="article-text">
        El papa Le&oacute;n XIV ha autorizado la beatificaci&oacute;n de 20 sacerdotes de la di&oacute;cesis de Eivissa y Formentera asesinados durante los primeros meses de la Guerra Civil. El decreto, aprobado este jueves por el Dicasterio para las Causas de los Santos, reconoce el martirio de Juan Torres Torres y otros 19 diocesanos muertos entre agosto y septiembre de 1936 en las Piti&uuml;ses. El Vaticano considera acreditado que fueron asesinados <em>in odium fidei</em> -por odio a la fe-, circunstancia que permite su beatificaci&oacute;n sin necesidad de atribuirles un milagro previo.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n culmina un proceso iniciado hace casi dos d&eacute;cadas. La causa fue abierta oficialmente en noviembre de 2008 por el entonces obispo de Ibiza, Vicente Juan Segura. Tras la recopilaci&oacute;n de testimonios y documentaci&oacute;n hist&oacute;rica, la fase diocesana concluy&oacute; en 2015 y el expediente fue remitido a Roma. El Dicasterio para las Causas de los Santos valid&oacute; el proceso en 2017 y, despu&eacute;s de que los consultores hist&oacute;ricos avalaran la denominada <em>Positio</em> a principios de este a&ntilde;o, el Vaticano ha dado ahora el visto bueno definitivo a la beatificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Los futuros beatos son Juan Torres Torres, Antonio Tur Costa, Antonio Roig Guasch, Jos&eacute; Tur Benn&agrave;ssar, Miguel Planells Tur, Jos&eacute; Ram&oacute;n Escandell, Joaqu&iacute;n Cirer Sala, Jos&eacute; Riera Bonet, Antonio Cardona Vingut, Jos&eacute; Torres Torres, Mariano Roig Mar&iacute;, Jos&eacute; Ferrer Guasch, Antonio Mar&iacute; Torres, Ignacio Serra Riera, Antonio Ram&oacute;n Orvay, Mariano Escandell Roig, Miguel Riera Bonet, Andr&eacute;s Tur Tur, Jos&eacute; Tur Ferrer y Jos&eacute; Serra Ribas. La mayor&iacute;a eran p&aacute;rrocos repartidos por las distintas localidades de Eivissa y Formentera y varios de ellos llevaban d&eacute;cadas ejerciendo cuando los militares sublevados se alzaron contra la Segunda Rep&uacute;blica en julio de 1936, derrocando por la fuerza el orden constitucional entonces vigente.
    </p><p class="article-text">
        Entre ellos conviv&iacute;an dos generaciones muy distintas. Por un lado, sacerdotes veteranos como Jos&eacute; Tur Benn&agrave;ssar, can&oacute;nigo de la Catedral desde 1935, o p&aacute;rrocos hist&oacute;ricos de municipios como Sant Joan, Sant Jordi o Es Cubells. Por otro, cl&eacute;rigos muy j&oacute;venes como Juan Torres Torres, ordenado apenas tres meses antes de su muerte, o Jos&eacute; Serra Ribas y Jos&eacute; Tur Ferrer, que apenas hab&iacute;an iniciado su ministerio sacerdotal. La documentaci&oacute;n difundida por el Obispado permite reconstruir sus destinos pastorales, pero aporta pocos detalles sobre su papel en la vida pol&iacute;tica y social de la Eivissa republicana.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de los sacerdotes cuya beatificaci&oacute;n ha sido recientemente aprobada por el Vaticano fueron asesinados por milicianos vinculados al bando republicano el 13 de septiembre de 1936 en el castillo de Eivissa en lo que se conoce como 'Es fets des Castell' ('los hechos del castillo'). Las muertes se produjeron apenas unas horas despu&eacute;s de los bombardeos llevados a cabo por <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabeza-mussolini-enterrada-mallorca-seria-prueba-querian-laboratorio-fascista-isla_1_12108418.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la aviaci&oacute;n italiana fascista que apoyaba a los militares sublevados </a>y que causaron decenas de v&iacute;ctimas civiles en la ciudad.  
    </p><p class="article-text">
        Otros casos se produjeron en circunstancias distintas. Antonio Tur Costa, p&aacute;rroco de Sant Carles, fue asesinado el 8 de agosto de 1936, m&aacute;s de un mes antes de la matanza en el castillo. Diversas fuentes se&ntilde;alan que muri&oacute; junto a su padre, Antonio Tur Clap&eacute;s, y su hermano Vicente Tur Costa durante los primeros d&iacute;as de la ocupaci&oacute;n republicana. Tambi&eacute;n Antonio Roig Guasch, p&aacute;rroco de Sant Francesc Xavier, fue ejecutado fuera del castillo: seg&uacute;n la documentaci&oacute;n reunida por la di&oacute;cesis, fue rematado por sus captores en sa Carrossa cuando era trasladado hacia Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        El Obispado asevera que, con esta beatificaci&oacute;n, la Iglesia &ldquo;reconoce el&nbsp;testimonio de quienes entregaron su vida por fidelidad a Cristo en medio de la violencia y la persecuci&oacute;n, convirti&eacute;ndose en memoria viva de fe, esperanza y reconciliaci&oacute;n&rdquo;. En otro comunicado, sostiene que todos ellos murieron &ldquo;&uacute;nicamente por ser siervos de Cristo&rdquo; entre el 7 de agosto y el 13 de septiembre de 1936. &ldquo;Ellos son la prueba m&aacute;s elocuente de la verdad de la fe, que sabe dar un rostro humano -incluso a la muerte m&aacute;s violenta- y manifiesta su belleza en medio de atroces padecimientos&rdquo;, abunda la instituci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La beatificaci&oacute;n, previsiblemente en Eivissa</strong></h2><p class="article-text">
        El obispo de Eivissa, Vicent Ribas, ha celebrado el anuncio y ha destacado que se trata de los primeros m&aacute;rtires oficialmente reconocidos de la di&oacute;cesis. La ceremonia de beatificaci&oacute;n est&aacute; prevista para el pr&oacute;ximo oto&ntilde;o y, seg&uacute;n ha avanzado el Obispado, podr&iacute;a celebrarse en la catedral de la isla, lo que la convertir&iacute;a en la primera beatificaci&oacute;n organizada en Balears, ya que las anteriores vinculadas a religiosos de las Islas tuvieron lugar en Roma.
    </p><p class="article-text">
        La beatificaci&oacute;n vuelve a situar sobre la mesa un debate recurrente en torno a la memoria de la Guerra Civil. Desde hace d&eacute;cadas, la Iglesia cat&oacute;lica impulsa procesos de reconocimiento de religiosos asesinados en la zona republicana durante el conflicto. Historiadores y asociaciones memorialistas <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/beatificacion-masiva-levanta-ampollas-olvida_1_5836201.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han cuestionado en ocasiones que estos reconocimientos se centren exclusivamente en v&iacute;ctimas vinculadas a la Iglesia </a>sin referirse de forma equivalente a las v&iacute;ctimas del franquismo, miles de las cuales contin&uacute;an desaparecidas en fosas comunes o pendientes de reparaci&oacute;n institucional. 
    </p><p class="article-text">
        En octubre de 2013, la Plataforma por una Comisi&oacute;n de la Verdad, que re&uacute;ne a un centenar de asociaciones contra los cr&iacute;menes del franquismo, solicit&oacute; en una carta al entonces Papa Francisco que <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/plataforma-antifranquista-papa-iglesia-dictadura_1_5835463.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pidiera perd&oacute;n por el apoyo que la Iglesia dio al golpe militar y a la dictadura </a>y ayudase en la b&uacute;squeda de verdad, justicia y reparaci&oacute;n para las v&iacute;ctimas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/curas-castillo-ibiza-papa-leon-xiv-declara-martires-20-sacerdotes-asesinados-durante-guerra-civil-isla_1_13315401.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 14:58:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" length="79798" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" type="image/jpeg" fileSize="79798" width="853" height="480"/>
      <media:title><![CDATA[Los curas del castillo de Ibiza: el Papa León XIV declara mártires a 20 sacerdotes asesinados durante la Guerra Civil en la isla]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" width="853" height="480"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sacerdotes,Papa León XIV,Guerra Civil Española,Franquismo,Víctimas del franquismo,Golpe de Estado,Represión franquista,Memoria Histórica,Islas Baleares,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: "No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d&#039;una fossa franquista: &quot;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La llei balear de fosses, que va ser aprovada per unanimitat al Parlament i ha permès la recuperació de més de 300 víctimes i la identificació de més de mig centenar, compleix deu anys. PP i Vox han derogat altra norma, la de memòria democràtica, que impulsava homenatges i reconeixements als represaliats</p><p class="subtitle">A peu de fossa mentre PP i Vox deroguen la Llei de Memòria balear: “Volen exhumacions en silenci”</p></div><p class="article-text">
        El 15 de desembre de 1936, falangistes i dos gu&agrave;rdies civils irromperen a casa dels sogres de Joan Canyelles Capllonch, a Esporles (Mallorca). Tenia 32 anys. Picapedrer i afiliat a la Casa del Poble, formava part d'una generaci&oacute; que havia abra&ccedil;at amb convicci&oacute; els canvis impulsats per la Segona Rep&uacute;blica en un municipi conegut aleshores com la &ldquo;petita R&uacute;ssia&rdquo; per la seva intensa activitat sindical i obrera. Despr&eacute;s del cop militar de juliol, va intentar amagar-se en una barraca del&nbsp;Port&nbsp;des Canonge. Despr&eacute;s va tornar a Esporles, per&ograve; una ve&iuml;na el va acabar delatant.
    </p><p class="article-text">
        Aquell dia, sense poder acomiadar-se de la seva dona, Francisca, amb qui tenia dues filles petites, Catalina i Magdalena, se'l van emportar a la for&ccedil;a i el van arrossegar pel carrer. Despr&eacute;s el van traslladar fins a un vell magatzem de fustes situat en el centre de Palma i reconvertit en una de les presons m&eacute;s fosques i tr&agrave;giques de la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/baleares-comunidad-asesinatos-guerra-civil_1_2219528.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">repressi&oacute; franquista a Mallorca</a>: la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pres&oacute; de Can Mir</a>. Un mes despr&eacute;s, els carcellers van cridar el seu nom. Juntament amb altres dotze presos, va ser emmanillat i condu&iuml;t al llarg de m&eacute;s de 30 quil&ograve;metres fins al mur de la Creu de Porreres, l'indret on, nit rere nit, els escamots feixistes duien a terme les seves execucions. All&agrave; el van metrallar. Les ferides localitzades a les cames suggereixen que podria haver estat l'&uacute;ltim a morir, potser abatut mentre intentava fugir despr&eacute;s de presenciar l'assassinat dels seus companys. La seva fam&iacute;lia va haver d'esperar m&eacute;s de vuit d&egrave;cades per recuperar les seves restes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Jo sabia que l'havia de trobar&rdquo;. Guillem Mir parla a poc a poc i visiblement emocionat. Han passat vuit anys des que va poder enterrar finalment el seu avi, per&ograve; encara recorda amb precisi&oacute; el moment en qu&egrave; va deixar de ser un desaparegut per tornar a tenir un nom, una hist&ograve;ria i una tomba. Fins aleshores, la seva fam&iacute;lia, com les de tants altres desapareguts arran del cop militar de 1936 i la dictadura franquista, va conviure amb una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">abs&egrave;ncia suspesa en el temps i un dol impossible de tancar</a>. &ldquo;Quan vius cont&iacute;nuament amb anys d'angoixa, malestar i dolor, sense poder expressar-los ni alliberar-te'n, aix&ograve; acaba convertint-se en un trauma. A la meva mare li va passar factura. Mai no t'ho planteges, per&ograve; et va minvant tota la vida&rdquo;, confessa Guillem a elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir, nét de Joan Canyelles Capllonch, assenyala la casa de la qual els falangistes van arrencar el seu avi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir, nét de Joan Canyelles Capllonch, assenyala la casa de la qual els falangistes van arrencar el seu avi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan vius contínuament amb anys d&#039;angoixa, malestar i dolor, sense poder expressar ni purgar, això acaba convertint-se en un trauma. A la meva mare li va passar factura. Mai t&#039;ho planteges, però et va minvant tota la vida</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nét de Joan Canyelles Capllonch, assassinat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>L'abs&egrave;ncia heretada</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de Joan Canyelles Capllonch condensa la recerca incessant d'aquells que durant generacions van ignorar on eren els seus morts. Mentre els franquistes havien pogut recuperar els seus gaireb&eacute; des del final de la guerra -el r&egrave;gim va facilitar la localitzaci&oacute;, l'exhumaci&oacute; i el trasllat dels qui havien mort a la rereguarda republicana-, els ven&ccedil;uts van ser condemnats al silenci i a la por. Les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nietas-invisibilizadas-viudas-guerra-civil-abuela-quedo-sola-ropa-luto-le-dejaron-traer_1_11338099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">v&iacute;dues -estigmatitzades i sense dret a cap tipus de reconeixement ni pensi&oacute;</a>- recorrien cementiris, preguntaven als enterradors i, infructuosament, seguien qualsevol rumor amb l'esperan&ccedil;a de trobar una pista, un bot&oacute;, una pe&ccedil;a de roba o qualsevol rastre que les condu&iacute;s fins als seus marits. Els fills -als qui despr&eacute;s s'afegirien els n&eacute;ts- van cr&eacute;ixer escoltant relats fragmentaris, converses xiuxiuejades i refer&egrave;ncies imprecises a cunetes i pous. La dictadura, mentrestant, erigia monuments, concedia honors i constru&iuml;a una mem&ograve;ria oficial que glorificava els 'ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a'.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, quaranta anys de r&egrave;gim no van aconseguir esborrar la mem&ograve;ria dels desapareguts. Mort Franco i encarrilat el cam&iacute; cap a la democr&agrave;cia, els descendents republicans es van llan&ccedil;ar a rastrejar arxius i a recollir testimonis. Per&ograve;, sobretot -i quan una gran part del pa&iacute;s havia decidit oblidar-, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/victimas-franquismo-abrian-tierra-manos-historia-exhumaciones-fosas-transicion_1_6201776.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">van comen&ccedil;ar a esgarrapar la terra</a>. Caldrien, amb tot, quatre d&egrave;cades m&eacute;s perqu&egrave; aquella tasca comen&ccedil;&agrave;s, a principis dels anys 2000 -m&eacute;s de seixanta anys despr&eacute;s dels assassinats-, a obrir-se pas en el debat p&uacute;blic. Paul Preston ho va anomenar &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/politica/anomalia-espana-homenajes-dictadura-franco_1_1829883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'anomalia d'Espanya</a>&rdquo;: mentre la resta de pa&iuml;sos condemnaven les seves dictadures i afrontaven d'una manera o altra el llegat dels seus r&egrave;gims autoritaris, la Transici&oacute; espanyola <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">havia deixat sense investigar els crims del franquisme</a>, havia optat per mantenir milers de desapareguts en fosses comunes i havia relegat la recerca de les v&iacute;ctimes a l'empenta de les seves fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge real d&#039;una execució al Fortí d&#039;Illetes (Mallorca), on els feixistes van assassinar unes seixanta persones"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge real d&#039;una execució al Fortí d&#039;Illetes (Mallorca), on els feixistes van assassinar unes seixanta persones                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mort Franco i encarrilat el camí cap a la democràcia, els descendents republicans es van llançar a rastrejar arxius i a recollir testimonis. Però, sobretot, van començar a esgarrapar la terra. Amb tot, haurien de passar quatre dècades més perquè aquella tasca començàs a obrir-se pas en el debat públic a principis dels anys 2000</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Era com tenir una paret de vint metres d'al&ccedil;ada davant i dir: 'La botarem'&rdquo;, il&middot;lustra Miguel Rabal, n&eacute;t d'un altre dels represaliats del franquisme a Mallorca, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela, en recordar els inicis d'un moviment memorialista que s'enfrontava a d&egrave;cades de desinter&egrave;s institucional, silenci social i abs&egrave;ncia de pol&iacute;tiques p&uacute;bliques per localitzar els desapareguts. En aquell moment, recorda, no faltava qui els considerava &ldquo;quatre vells donant la llauna&rdquo; amb una guerra que, per a molts, pertanyia a un temps remot i una hist&ograve;ria que gran part del pa&iacute;s creia definitivament tancada.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, aquell esfor&ccedil; va cristal&middot;litzar a les Illes Balears amb la creaci&oacute; de l'associaci&oacute; Mem&ograve;ria de Mallorca. Era l'any 2006. La mare de Rabal va assistir a l'acte fundacional, celebrat a l'edifici de Sa Riera de Palma. Molts dels qui hi acudiren ja eren persones grans que portaven tota una vida esperant respostes sobre el parador dels seus pares, germans o marits. En una de les fotografies d'aquell dia hi apareixia una llarga filera de fills de represaliats. La reivindicaci&oacute; de tots ells es podia resumir en una sola frase: &ldquo;Els volem trobar&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementiri d&#039;Esporles, on està enterrat Joan Canyelles Capllonch"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementiri d&#039;Esporles, on està enterrat Joan Canyelles Capllonch                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[La tasca inicial del moviment memorialista després de dècades de silenci] era com tenir una paret de 20 metres d&#039;alt i dir: &#039;Anem a saltar&#039;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nét d&#039;Emilio García-Peñuela, represaliat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La llei que va canviar les regles</strong></h2><p class="article-text">
        Sant Joan (Mallorca), juny de 2014. Sota el sol abrasador d'aquell estiu, arque&ograve;legs, forenses i familiars assisteixen a una escena in&egrave;dita a les Illes Balears: l'obertura de la primera fossa comuna de la Guerra Civil excavada a les illes. Al petit cementeri d'aquesta localitat de 2.300 habitants, les pales retiren les primeres capes de terra mentre desenes d'ulls segueixen cada moviment amb una barreja d'expectaci&oacute; i nerviosisme. Molts dels presents porten tota una vida esperant aquell moment. La intervenci&oacute; no est&agrave; exempta de dificultats: part de les sepultures es troben ocultes sota construccions de formig&oacute;, fet que obliga a dur a terme una complexa tasca pr&egrave;via d'investigaci&oacute; hist&ograve;rica, prospecci&oacute; arqueol&ograve;gica i retirada controlada d'estructures.
    </p><p class="article-text">
        Durant sis dies, l'excavaci&oacute; combina documentaci&oacute; d'arxiu, testimonis orals, arqueologia i antropologia forense. Coordinats per Mem&ograve;ria de Mallorca i gr&agrave;cies a la feina volunt&agrave;ria d'especialistes del Laboratori de Bioarqueologia Humana de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, els equips avancen cent&iacute;metre a cent&iacute;metre. El 20 de juny apareixen els primers indicis inequ&iacute;vocs de la fossa. Dos dies despr&eacute;s, en pres&egrave;ncia dels familiars, emergeixen a la llum els tres primers cossos exhumats: corresponen a Jaume Gual Mas, Joan Gual Genovart i Miquel Salom Ribot, tres pagesos de Maria de la Salut assassinats pels feixistes l'octubre de 1936. Un any despr&eacute;s, el juny de 2015, les an&agrave;lisis gen&egrave;tiques permeten retornar les seves restes a les seves fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografies de Joan Canyelles Capllonch, custodiades pel seu nét"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografies de Joan Canyelles Capllonch, custodiades pel seu nét                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'investigador Manel Su&aacute;rez, autor de nombrosos estudis sobre la Segona Rep&uacute;blica i el moviment obrer a Mallorca, recorda que l'elecci&oacute; de Sant Joan per dur a terme la primera exhumaci&oacute; d'una fossa de la Guerra Civil a les Illes Balears no va ser casual. L'aleshores batlessa del municipi, l'ecosoberanista Catalina Gay&agrave; -que governava amb el suport del PP-, va donar suport a la intervenci&oacute; des del primer moment, fet que va facilitar que el projecte pogu&eacute;s tirar endavant malgrat la manca de suport institucional. &ldquo;No vam rebre cap ajuda&rdquo;, recorda Su&aacute;rez. Tamb&eacute; rememora que, tot i haver localitzat tres cossos amb evidents impactes de bala, ni jutges ni fiscals es van despla&ccedil;ar fins al lloc dels fets per investigar-los.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, el resultat va superar totes les expectatives. L'exhumaci&oacute; va despertar un enorme inter&egrave;s social i medi&agrave;tic i es va convertir en un esdeveniment sense precedents a les illes. Ja no hi havia marxa enrere. L'obertura de la fossa de Sant Joan va demostrar que els desapareguts podien ser localitzats i que d&egrave;cades de silenci no havien aconseguit esborrar-ne les petjades. Dos anys despr&eacute;s, el juny de 2016, Balears feia el pas decisiu: l'aprovaci&oacute;, per unanimitat, de la Llei de recuperaci&oacute; de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme, una norma que va convertir en obligaci&oacute; p&uacute;blica all&ograve; que fins aleshores havia estat una lluita sostinguda en solitari per familiars i activistes. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Amb aquesta llei es pret&eacute;n complir les obligacions que t&eacute; Espanya amb les v&iacute;ctimes de les desaparicions de la Guerra Civil i del franquisme, i tamb&eacute; amb els seus familiars&rdquo;, resa l'exposici&oacute; de motius del text. El Govern passava a assumir la responsabilitat de localitzar fosses, elaborar mapes d'enterraments, impulsar an&agrave;lisis gen&egrave;tiques i coordinar els treballs arqueol&ograve;gics. Aquesta setmana, la llei de fosses, que va marcar un abans i un despr&eacute;s en aquesta hist&ograve;ria d'incertesa col&middot;lectiva i va canviar la relaci&oacute; de les Illes Balears amb un dels cap&iacute;tols m&eacute;s foscos del seu passat recent, ha complert deu anys. En aquest temps, la norma ha perm&egrave;s recuperar fins ara les restes de 334 v&iacute;ctimes i identificar-ne 68 mitjan&ccedil;ant t&egrave;cniques forenses i proves gen&egrave;tiques.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa amb el nom de Joan Canyelles Capllonch al cementiri d&#039;Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa amb el nom de Joan Canyelles Capllonch al cementiri d&#039;Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;obertura de la fossa de Sant Joan, el 2014, va demostrar que els desapareguts podien ser trobats i que dècades de silenci no havien aconseguit esborrar les seves petjades. Dos anys després, el Parlament aprovava per unanimitat la seva llei de fosses, que ha permès recuperar les restes de més de 330 víctimes i identificar-ne més de mig centenar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El seu impact resulta significatiu en un territori on la repressi&oacute; franquista va ser especialment cruenta. Despr&eacute;s que, el 19 de juliol de 1936, el recent proclamat comandant militar de Balears Manuel Goded declar&eacute;s l'estat de guerra i assum&iacute;s el control absolut de Mallorca i Eivissa, es va deslligar una intensa viol&egrave;ncia que, com sost&eacute; l'historiador Bartomeu Gar&iacute; Salleras, ja havia estat planificada mesos abans del conflicte i seria perfectament executada per falangistes, militars, autoritats civils, xarxes clientelars de dretes, capellans i, fins i tot, per familiars de les pr&ograve;pies v&iacute;ctimes.&nbsp; 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es va iniciar una aut&egrave;ntica ca&ccedil;a de sospitosos, que serien afusellats sense contemplacions a les cunetes de les carreteres o davant les t&agrave;pies dels cementeris, sense cap mena de judici i sovint per motius inconfessables&rdquo;, afirma Gar&iacute;. L'historiador, autor de <em>La repressi&oacute; a Mallorca durant la Guerra Civil espanyola</em>, es basa en les investigacions recollides a <em>Guerra Civil i repressi&oacute; a Mallorca</em>, de Josep Massot i Muntaner, un dels estudiosos que m&eacute;s esfor&ccedil;os va dedicar durant la Transici&oacute; a esclarir com es va desenvolupar el conflicte b&egrave;l&middot;lic a l'illa. Prop de 2.000 persones van ser assassinades a les Balears i m&eacute;s de 10.000 van passar per la pres&oacute;. A aquestes v&iacute;ctimes s'hi afegeixen les que van patir condemnes injustes, execucions extrajudicials i desaparicions for&ccedil;ades. Es calcula que encara queden 56 fosses repartides entre Mallorca, Eivissa i Formentera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Excavació en una de les fosses del cementiri de Son Coletes (Mallorca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Excavació en una de les fosses del cementiri de Son Coletes (Mallorca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de l'aprovaci&oacute; de la llei de fosses, les exhumacions s'han dut a terme seguint protocols arqueol&ograve;gics i forenses homologats internacionalment. Els equips delimiten les &agrave;rees de recerca a partir de l'estudi d'arxius, testimonis orals, documentaci&oacute; hist&ograve;rica i pl&agrave;nols antics, i posteriorment excaven de manera manual i estratigr&agrave;fica per preservar qualsevol evid&egrave;ncia que pugui contribuir a la identificaci&oacute; de les v&iacute;ctimes. Un cop localitzades les restes, els especialistes documenten minuciosament la posici&oacute; de cada individu, recuperen els objectes associats a l'enterrament i traslladen els ossos als laboratoris d'antropologia forense.
    </p><p class="article-text">
        All&agrave;, els experts analitzen possibles lesions compatibles amb execucions extrajudicials, determinen el perfil biol&ograve;gic de les v&iacute;ctimes -edat, sexe o caracter&iacute;stiques f&iacute;siques- i, quan &eacute;s possible, duen a terme proves gen&egrave;tiques per contrastar-les amb les mostres d'ADN aportades pels familiars. Aquest procediment ha perm&egrave;s no nom&eacute;s recuperar centenars de desapareguts, sin&oacute; tamb&eacute; restituir-ne la identitat i oferir una resposta a fam&iacute;lies que, en molts casos, han hagut d'esperar m&eacute;s de vuit d&egrave;cades per saber on eren els seus &eacute;ssers estimats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La llei balear de fosses ha permès recuperar les restes de més de 280 víctimes i identificar-ne més d&#039;un centenar en un territori on la repressió franquista va ser especialment cruenta. Més de 2.000 persones assassinades. Es calcula que encara existeixen 56 fosses repartides entre Mallorca, Eivissa i Formentera</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Molt m&eacute;s que exhumar restes</strong></h2><p class="article-text">
        Cada exhumaci&oacute; permet reconstruir biografies, documentar la repressi&oacute; i retornar hist&ograve;ries a l'espai p&uacute;blic. Per a Guillem Mir, la recerca del seu avi va acabar convertint-se en una part inseparable de la seva pr&ograve;pia vida. Quan li van comunicar que les proves d'ADN havien confirmat la identitat de les restes, va sentir una punxada al pit. &ldquo;Va ser una emoci&oacute; enorme&rdquo;, rememora encara avui amb ll&agrave;grimes als ulls. Durant anys havia perseguit documents, testimonis i pistes disperses per reconstruir la hist&ograve;ria de Joan Canyelles. De sobte, aquella recerca deixava de ser una hip&ograve;tesi per convertir-se en una certesa. &ldquo;El vam trobar&rdquo;, resumeix. Per primera vegada des de 1937, la fam&iacute;lia sabia on havia estat tot aquell temps. All&ograve; que havia comen&ccedil;at com una inquietud familiar es va acabar transformant en una necessitat &iacute;ntima, gaireb&eacute; en una obligaci&oacute; moral cap a un home que mai no va arribar a con&egrave;ixer, per&ograve; l'abs&egrave;ncia del qual havia marcat diverses generacions.
    </p><p class="article-text">
        Guillem reconeix que la desaparici&oacute; d'un familiar deixa seq&uuml;eles que travessen el temps. En el seu cas, el silenci heretat, les hist&ograve;ries explicades a mitges i la incertesa sobre el parador del seu avi van acabar formant part de la identitat familiar. La identificaci&oacute; de les restes va permetre posar fi a aquella recerca. &ldquo;El dia de l'entrega &eacute;s un dia que tampoc no oblidar&eacute; mai&rdquo;, recorda. Quan els forenses van demanar a la fam&iacute;lia si volien obrir la capsa que contenia les restes de Joan Canyelles, van acceptar. &ldquo;El primer que vaig veure va ser el crani. Era petit, cabia dins una capsa aix&iacute;. I hi havia un forat molt gros&rdquo;. L'emoci&oacute; va poder m&eacute;s que les paraules. &ldquo;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abra&ccedil;ar i li vaig fer un pet&oacute;&rdquo;. M&eacute;s de vuitanta anys despr&eacute;s del seu assassinat, el seu avi deixava definitivament de ser un desaparegut per tornar a casa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Despatx on Guillem emmagatzema gran part dels documents i records del seu avi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Despatx on Guillem emmagatzema gran part dels documents i records del seu avi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El dia del lliurament &eacute;s un dia que tampoc no oblidar&eacute; mai&rdquo;, recorda. Els forenses van demanar a la fam&iacute;lia si volia obrir la caixa que contenia les restes de Joan Canyelles. Van acceptar. &ldquo;El primer que vaig veure va ser el crani. Era molt petit, cabia dins una caixa aix&iacute;. I hi havia un forat molt gros&rdquo;. L'emoci&oacute; va poder m&eacute;s que les paraules. &ldquo;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abra&ccedil;ar i li vaig fer un pet&oacute;&rdquo;. Aquell gest va posar fi a m&eacute;s de vuitanta anys d'incertesa i va permetre que el seu avi deix&agrave;s de ser un desaparegut per tornar, finalment, amb la seva fam&iacute;lia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Guillem mai no va conèixer el seu avi, assassinat pels franquistes, però per a ell &#039;va ser una emoció enorme&#039; quan li van comunicar que l&#039;ADN havia confirmat la identitat de les restes. Recorda, amb llàgrimes als ulls, que va sentir una punxada al pit: &#039;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En conversa amb elDiario.es, insisteix que la recuperaci&oacute; dels cossos transcendeix l'&agrave;mbit estrictament familiar. &ldquo;La hist&ograve;ria del meu avi &eacute;s la hist&ograve;ria de tots aquells a qui van voler matar&rdquo;, sost&eacute;. Per aix&ograve; considera que les exhumacions no nom&eacute;s reparen les v&iacute;ctimes i els seus descendents, sin&oacute; que tamb&eacute; contribueixen a reconstruir una part de la hist&ograve;ria col&middot;lectiva que durant massa temps va romandre soterrada sota el silenci i la por.
    </p><p class="article-text">
        Des de llavors, continua investigant i recopilant documentaci&oacute; sobre altres represaliats d'Esporles. &ldquo;No aturam&rdquo;, explica en refer&egrave;ncia a l'arxiu que ha anat construint juntament amb altres investigadors locals. Potser aquesta sigui la gran her&egrave;ncia de la llei de fosses. No nom&eacute;s ha perm&egrave;s recuperar cossos: ha ajudat a rescatar vides senceres de l'oblit i a restituir hist&ograve;ries que la repressi&oacute; va intentar esborrar per sempre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Document d&#039;afiliació de Joan Canyelles a l&#039;Agrupació Socialista d&#039;Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Document d&#039;afiliació de Joan Canyelles a l&#039;Agrupació Socialista d&#039;Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La història del meu avi és la història de tots aquells als qui van voler matar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nét de Joan Canyelles Capllonch, represaliat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>L'ordenan&ccedil;a detingut a la sucursal del Banc d'Espanya</strong></h2><p class="article-text">
        A centenars de quil&ograve;metres de Madrid, on havia nascut el 1899, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela va construir una nova vida a Mallorca. Havia arribat a Palma el 1929 despr&eacute;s d'obtenir una pla&ccedil;a d'ordenan&ccedil;a a la sucursal del Banc d'Espanya. Socialista, laic i comprom&egrave;s pol&iacute;ticament, freq&uuml;entava la Casa del Poble i col&middot;laborava econ&ograve;micament amb iniciatives obreres, malgrat les limitacions econ&ograve;miques d'una fam&iacute;lia treballadora amb dues filles petites. Deu dies despr&eacute;s del cop d'Estat, la policia es va presentar a la sucursal per detenir-lo. Des d'all&agrave; fou traslladat al castell de Bellver, convertit aleshores en centre de reclusi&oacute; per a centenars de republicans. Era el 28 de juliol de 1936.
    </p><p class="article-text">
        El seu n&eacute;t, Miquel Rabal, ha dedicat anys a reconstruir aquella hist&ograve;ria. La fam&iacute;lia sabia que Emilio havia estat detingut, per&ograve; desconeixia bona part del que havia succe&iuml;t despr&eacute;s. La investigaci&oacute; li va permetre descobrir fins a quin punt havia estat vigilat per les seves idees pol&iacute;tiques i com va acabar convertit en objectiu de la repressi&oacute;. &ldquo;No era precisament l'Stalin de Mallorca&rdquo;, ironitza, &ldquo;per&ograve; s&iacute; una persona prou significativa perqu&egrave; no el deixassin en llibertat&rdquo;. Aquella persecuci&oacute; acabaria conduint-lo a una de les fosses comunes de Porreres, on romangu&eacute; desaparegut durant m&eacute;s de vuit d&egrave;cades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografia d&#039;Emilio García-Peñuela"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografia d&#039;Emilio García-Peñuela                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El meu avi no era precisament l&#039;&#039;Stalin&#039; de Mallorca, però sí prou interessant com per què no el deixassin en llibertat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nét d&#039;Emilio García-Peñuela, assassinat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Molt abans que les an&agrave;lisis gen&egrave;tiques confirmessin la identitat del seu avi, Miguel ja tenia una esperan&ccedil;a. Quan van comen&ccedil;ar les exhumacions i la recollida de mostres d'ADN, la seva mare i la seva tia van aportar les seves conven&ccedil;udes que algun dia podrien trobar-lo. Aquella possibilitat va deixar de semblar remota durant la segona campanya d'excavacions en la fossa de Son&nbsp;Coletes, en la localitat de Manacor, quan desenes de familiars van poder contemplar per primera vegada les restes que emergien de la terra despr&eacute;s de vuit d&egrave;cades de silenci. A tot just uns metres de dist&agrave;ncia, dins de la mateixa fossa, havien estat localitzats les restes d'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/aurora-picornell-pasionaria-balear-asesinada-franquismo-cuya-foto-roto-presidente-parlament_1_11459151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a>, batejada com la 'Passionera balear' i icona del republicanisme a Mallorca. Formava part de les conegudes com 'Roges del&nbsp;Molinar', assassinades pel franquisme la nit de reis de 1937.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Informe de la Comissaria d&#039;Investigació i Vigilància de Balears, datat de 1937, en què Joan Canyelles Capllonch és descrit com un &quot;socialista perillós&quot; després del seu assassinat a mans dels franquistes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Informe de la Comissaria d&#039;Investigació i Vigilància de Balears, datat de 1937, en què Joan Canyelles Capllonch és descrit com un &quot;socialista perillós&quot; després del seu assassinat a mans dels franquistes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Semblava que ens cridaven: 'A la fi ens heu trobat'&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El n&eacute;t de Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela&nbsp;rememora especialment un petit acte celebrat al costat de la fossa, sense tribunes ni grans discursos. Els familiars es trobaven a escassos metres dels esquelets recentment exhumats. &ldquo;Pod&iacute;em gaireb&eacute; tocar-los&rdquo;, recorda. Sonaven un violoncel i una flauta mentre els assistents observaven aquells cossos que, durant d&egrave;cades, havien rom&agrave;s ocults sota terra. Va ser llavors quan va sentir una cosa dif&iacute;cil d'explicar. &ldquo;Semblava que els senties&rdquo;, diu. &ldquo;Com si ens estiguessin cridant: 'A la fi ens heu trobat'&rdquo;. La imatge continua emocionant-li anys despr&eacute;s. &ldquo;Fins llavors tots ells eren desapareguts&rdquo;, reflexiona. Enfront de la fossa oberta, envoltat de familiars que portaven d&egrave;cades esperant respostes, va tenir la sensaci&oacute; que els qui jeien all&agrave; baix recuperaven per fi all&ograve; que els havia estat arrabassat: un nom, una hist&ograve;ria i el dret a ser trobats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Treballs d&#039;exhumació al cementiri de Son Coletes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Treballs d&#039;exhumació al cementiri de Son Coletes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Igual que Guillem i tants altres familiars, Miquel Rabal tampoc no oblidar&agrave; mai la telefonada que va rebre el novembre de 2022. Caminava tot sol per la Comuna de Bunyola quan va sonar el tel&egrave;fon. A l'altra banda de la l&iacute;nia hi havia Maria Ant&ograve;nia Oliver, presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca i una de les persones que m&eacute;s ha lluitat durant les darreres d&egrave;cades per localitzar els desapareguts del franquisme. Dos dies abans li havia enviat diverses fotografies del seu avi per a una exposici&oacute; dedicada a les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute;. En veure el seu nom a la pantalla, va tenir la intu&iuml;ci&oacute; que aquella telefonada estava relacionada amb la recerca que havia marcat bona part de la seva vida. No va fer falta gaire m&eacute;s. Amb unes poques paraules, Oliver li va confirmar all&ograve; que feia anys que esperava sentir. &ldquo;Miquel, el teu avi ha estat identificat&rdquo;, recorda que li va dir. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Va ser com si s'hagu&eacute;s trencat un dic&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Rabal explica que va intentar contenir l'emoci&oacute; durant la conversa. Sabia que l'activista havia acompanyat desenes de fam&iacute;lies en moments semblants -&ldquo;t&eacute; una espatlla per a aix&ograve; i per a tot el que li tirin&rdquo;, subratlla- i va procurar mantenir la serenor. &ldquo;Vaig aguantar com vaig poder&rdquo;, rememora. Amb el pas del temps, gaireb&eacute; no recorda qu&egrave; li va respondre. &ldquo;Ja no importava el que jo digu&eacute;s&rdquo;. Va ser despr&eacute;s de penjar quan tot es va desbordar. &ldquo;Va ser com si s'hagu&eacute;s trencat un dic&rdquo;, recorda. De cop van aflorar d&egrave;cades de preguntes, documents consultats, hist&ograve;ries familiars reconstru&iuml;des i esperances acumulades. La recerca havia acabat. M&eacute;s de vuitanta anys despr&eacute;s del seu assassinat, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela deixava de ser un desaparegut per tornar, finalment, amb la seva fam&iacute;lia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir, recolzat en un dels murs de l&#039;habitatge on es van emportar el seu avi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir, recolzat en un dels murs de l&#039;habitatge on es van emportar el seu avi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        S'emociona de nou en recordar el dia en qu&egrave; la fam&iacute;lia va rebre les restes del seu avi. L'acte es va celebrar al cementiri de Son Valent&iacute; seguint un minuci&oacute;s protocol, dissenyat per respectar els temps i els desitjos de cada fam&iacute;lia. Els forens els van preguntar si volien obrir la caixa que contenia els ossos recuperats de la fossa. Tamb&eacute; els van consultar si permetien la pres&egrave;ncia de representants institucionals i observadors internacionals. &ldquo;Tot estava fet amb una delicadesa extraordin&agrave;ria. Entenien que cada fam&iacute;lia viu aix&ograve; d'una manera diferent&rdquo;, rememora.
    </p><p class="article-text">
        Entre els assistents es trobava&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fabian-salvioli-relator-onu-no-entiende-dolor-victimas-franquismo-no-buena-persona_128_10021022.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Favi&aacute;n Salvioli</a>, relator especial per a la promoci&oacute; de la veritat, la just&iacute;cia, reparacions i garanties de no repetici&oacute; de l'ONU. Lluny de percebre-ho com una pres&egrave;ncia aliena, Rabal ho va interpretar com un reconeixement a la dignitat del seu avi. &ldquo;Per a mi va ser un honor maj&uacute;scul&rdquo;, explica. &ldquo;Era una persona que representava la humanitat acompanyant una altra persona an&ograve;nima i modesta en un moment tan important&rdquo;, afegeix. La imatge el continua emocionant: un treballador del Banc d'Espanya, assassinat i desaparegut durant d&egrave;cades, rebent finalment l'empara i el reconeixement que li havien estat negats. Quan van obrir la caixa, Miguel va veure per primera vegada les restes del seu avi. Es va apropar al crani i el va tocar: &ldquo;El vaig con&egrave;ixer en aquell moment&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acte d&#039;homenatge a Emilio García-Peñuela i altres represaliats del franquisme al cementiri de Son Valentí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acte d&#039;homenatge a Emilio García-Peñuela i altres represaliats del franquisme al cementiri de Son Valentí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miguel Rabal continua emocionant-se en recordar l&#039;acte d&#039;homenatge al seu avi: un treballador del Banc d&#039;Espanya, assassinat i desaparegut durant dècades, rebent finalment l&#039;empara i el reconeixement que li havien estat negats. Quan van obrir la caixa, va veure per primera vegada el pare de la seva mare. Es va acostar al crani i el va tocar: &quot;El vaig conèixer en aquell moment&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Lluny d'erigir-se en protagonista, Miguel reivindica la perseveran&ccedil;a d'activistes, historiadors i associacions memorialistes i com, amb el pas dels anys, van demostrar que el seu afany estava lluny de ser una extravag&agrave;ncia. L'aprovaci&oacute; de la llei balear de fosses el 2016 va ser, per a ell, la prova que aquella obstinaci&oacute; havia valgut la pena. Com Guillem, subratlla que el veritable abast de les exhumacions va molt m&eacute;s enll&agrave; de cada cas individual. 
    </p><p class="article-text">
        L'arque&ograve;loga <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/almudena-garcia-rubio-antropologa-tocar-huesos-fosa-no-dice-objetos-hablan-persona_1_10553555.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Almudena Garc&iacute;a-Rubio</a>, responsable de nombroses de les exhumacions a les illes, explica que els plans de fosses impulsats en Balears van anar incorporant progressivament noves disciplines i eines per a abordar les conseq&uuml;&egrave;ncies de la repressi&oacute;. A la labor d'arque&ograve;legs, antrop&ograve;legs forenses i historiadors es van sumar especialistes en restauraci&oacute;, juristes, antrop&ograve;legs socials i, fins i tot, equips d'acompanyament psicosocial per a atendre els familiars durant tot el proc&eacute;s. La investigadora, qui aquest divendres va participar en la jornada organitzada per la Universitat de les Illes Balears (UIB) per a commemorar els deu anys de la llei de fosses, subratlla que aquest enfocament multidisciplinari va convertir a les illes en una refer&egrave;ncia dins de l'Estat, en entendre que la recuperaci&oacute; dels desapareguts no consisteix &uacute;nicament a localitzar i identificar restes, sin&oacute; tamb&eacute; a acompanyar a les fam&iacute;lies i preservar la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Darrere de cada esquelet hi ha una persona desapareguda i una família que porta dècades esperant resposta
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Arqueòloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La llavor del moviment memorialista</strong></h2><p class="article-text">
        Es tracta d'una idea que connecta directament amb l'origen mateix del moviment memorialista. Perqu&egrave;, per a les associacions i els familiars, mai no es va tractar &uacute;nicament d'obrir una fossa o de retornar unes restes als seus descendents. Tamb&eacute; implica reconstruir les hist&ograve;ries que la repressi&oacute; va intentar esborrar, explicar qui van ser aquelles persones i recon&egrave;ixer p&uacute;blicament les vulneracions de drets humans que van patir.
    </p><p class="article-text">
        Maria Ant&ograve;nia Oliver recorda, de fet, que l'origen de Mem&ograve;ria de Mallorca va n&eacute;ixer d'una convicci&oacute; profundament arrelada. &ldquo;Tenia clar que en democr&agrave;cia tenim drets&rdquo;, explica. No podia entendre que hi hagu&eacute;s fam&iacute;lies que desconeixien on eren els seus pares, germans o marits i que les institucions romanguessin al marge. Molt abans de familiaritzar-se amb conceptes com veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute;, assegura que ja els sentia com una necessitat vital.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No els coneixia te&ograve;ricament, per&ograve; els sentia&rdquo;, rememora. Li resultava incomprensible que hi hagu&eacute;s persones cercant els seus desapareguts mentre jutges, fiscals i administracions miraven cap a una altra banda. &ldquo;Em demanava com era possible que hi hagu&eacute;s gent exhumant i que tot qued&agrave;s aqu&iacute;&rdquo;, afirma, mentre observava com en altres pa&iuml;sos les desaparicions for&ccedil;ades eren abordades des de la just&iacute;cia i els drets humans. Aquella inquietud va n&eacute;ixer d'una experi&egrave;ncia personal &mdash;la recerca del seu avi, Andreu Par&iacute;s&mdash; que aviat va descobrir compartida per centenars de fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1136220.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1136220.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1136220.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1136220.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136220.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136220.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136220.jpg"
                    alt="Protesta duta a terme al juny de 2024 després que el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), trenqués a l&#039;hemicicle la foto de tres víctimes del franquisme"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Protesta duta a terme al juny de 2024 després que el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), trenqués a l&#039;hemicicle la foto de tres víctimes del franquisme                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En els primers anys de recerca, Oliver acudia a historiadors, arxius i testimonis amb una sensaci&oacute; inc&ograve;moda. &ldquo;A vegades em sentia violenta demanant informaci&oacute;. Pensava que no havia de ser jo qui ho fes; havien de ser les institucions o un jutge qui m'ho diguessin&rdquo;. All&ograve; que havia viscut a la seva pr&ograve;pia fam&iacute;lia ho trobava repetit una vegada i una altra en els relats d'altres fills i n&eacute;ts de represaliats. Recorda especialment les hist&ograve;ries de dones que havien passat d&egrave;cades preguntant pels seus marits desapareguts i suportant burles o insinuacions. &ldquo;Ni tan sols sabien si els havien matat perqu&egrave; ning&uacute; no els ho deia&rdquo;, lamenta.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve; insisteix que els aven&ccedil;os assolits durant les darreres dues d&egrave;cades no van sorgir del no-res. Abans de les lleis, dels plans de fosses i de les exhumacions institucionals hi va haver anys de feina discreta de familiars i activistes recopilant testimonis, localitzant enterraments i elaborant els primers llistats de desapareguts. &ldquo;Si avui tenim un mapa de fosses &eacute;s gr&agrave;cies als familiars de les v&iacute;ctimes&rdquo;, subratlla. Aquella documentaci&oacute; va permetre demostrar que les fosses existien i que es podien obrir. &ldquo;Era important demostrar que es podia exhumar, que els pol&iacute;tics no tinguessin por de fer-ho&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un context marcat per la recent <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica per part de PP i Vox</a>, les v&iacute;ctimes insisteixen que la reparaci&oacute; no acaba quan es localitza un cos. Sense pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria, adverteixen, les exhumacions corren el risc de convertir-se en simples operacions arqueol&ograve;giques desprove&iuml;des de context. Per aix&ograve; continuen reclamant veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute; per retornar la dignitat als qui van ser assassinats i restituir una part de la hist&ograve;ria col&middot;lectiva que durant massa temps va romandre enterrada sota la terra i el silenci.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 13 Jun 2026 04:30:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1341729" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1341729" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: "No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Fosas comunes,Fosas del franquismo,Franquismo,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,Desaparecidos,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: "No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: &quot;No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La ley balear de fosas, que fue aprobada por unanimidad en el Parlament y ha permitido la recuperación de más de 330 víctimas y la identificación de más de medio centenar, cumple diez años. PP y Vox han derogado otra norma, la de memoria democrática, que impulsaba homenajes y reconocimientos a los represaliados</p><p class="subtitle">A pie de fosa mientras PP y Vox derogan la Ley de Memoria balear: “Quieren exhumaciones en silencio”
</p></div><p class="article-text">
        El 15 de diciembre de 1936, dos guardias civiles y varios falangistas irrumpieron en casa de los suegros de Joan Canyelles Capllonch, en Esporles (Mallorca). Ten&iacute;a 32 a&ntilde;os. <em>Picapedrer</em> y afiliado a la Casa del Pueblo, formaba parte de una generaci&oacute;n que hab&iacute;a abrazado con convicci&oacute;n los cambios impulsados por la Segunda Rep&uacute;blica en un municipio conocido entonces como la &ldquo;peque&ntilde;a Rusia&rdquo; por su intensa actividad sindical y obrera. Tras el golpe militar de julio, intent&oacute; esconderse en una barraca del Port des Canonge. Despu&eacute;s regres&oacute; a Esporles, pero una vecina acab&oacute; delat&aacute;ndolo. 
    </p><p class="article-text">
        Aquel d&iacute;a, sin poder despedirse de su mujer, Francisca, con quien ten&iacute;a dos hijas peque&ntilde;as, Catalina y Magdalena, se lo llevaron a la fuerza, lo ataron y lo arrastraron por la calle. Despu&eacute;s lo trasladaron hasta un viejo almac&eacute;n de maderas situado en el centro de Palma y reconvertido en una de las c&aacute;rceles m&aacute;s oscuras y tr&aacute;gicas de la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/baleares-comunidad-asesinatos-guerra-civil_1_2219528.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">represi&oacute;n franquista en Mallorca</a>: la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">prisi&oacute;n de Can Mir</a>. Un mes despu&eacute;s, los carceleros gritaron su nombre. Junto a otros doce presos, fue esposado y conducido en cami&oacute;n, a lo largo de m&aacute;s de 30 kil&oacute;metros, hasta el muro de la Cruz de Porreres, el lugar donde, noche tras noche, los escuadrones fascistas llevaban a cabo sus ejecuciones. All&iacute; lo acribillaron a tiros. Las hip&oacute;tesis apuntan a que fue el &uacute;ltimo en morir: lo sugieren los disparos hallados en sus piernas, quiz&aacute;s al intentar huir tras presenciar el asesinato de sus compa&ntilde;eros. Su familia tard&oacute; m&aacute;s de ocho d&eacute;cadas en recuperar sus restos. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Yo sab&iacute;a que ten&iacute;a que encontrarlo&rdquo;. Guillem Mir habla despacio y visiblemente emocionado. Han pasado ocho a&ntilde;os desde que pudo enterrar por fin a su abuelo, pero todav&iacute;a recuerda con precisi&oacute;n el momento en que dej&oacute; de ser un desaparecido para volver a tener un nombre, una historia y una tumba. Hasta entonces, su familia, como las de tantos otros desaparecidos por el golpe militar de 1936 y la dictadura franquista, convivi&oacute; con una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ausencia suspendida en el tiempo y un duelo imposible de cerrar</a>. &ldquo;Cuando vives continuamente con a&ntilde;os de angustia, malestar y dolor, sin poder expresar ni purgar, acaba convirti&eacute;ndose en un trauma. A mi madre le pas&oacute; factura. Nunca te lo planteas, pero te va mermando toda la vida&rdquo;, confiesa Guillem a elDiario.es. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir señala la casa de la que los falangistas arrancaron a su abuelo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir señala la casa de la que los falangistas arrancaron a su abuelo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando vives continuamente con años de angustia, malestar y dolor, sin poder expresar ni purgar, acaba convertido en un trauma. A mi madre le pasó factura. Nunca te lo planteas, pero te va mermando toda la vida</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Joan Canyelles Capllonch, asesinado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La ausencia heredada</strong></h2><p class="article-text">
        La historia de Joan Canyelles Capllonch condensa la b&uacute;squeda incesante de aquellos que durante generaciones ignoraron d&oacute;nde estaban sus muertos. Mientras los franquistas hab&iacute;an podido recuperar a los suyos casi desde el final de la guerra -el r&eacute;gimen facilit&oacute; la localizaci&oacute;n, exhumaci&oacute;n y traslado de quienes hab&iacute;an fallecido en la retaguardia republicana-, los vencidos fueron condenados al silencio y al miedo. Las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nietas-invisibilizadas-viudas-guerra-civil-abuela-quedo-sola-ropa-luto-le-dejaron-traer_1_11338099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">viudas -estigmatizadas y sin derecho a ning&uacute;n tipo de reconocimiento ni pensi&oacute;n-</a> recorr&iacute;an cementerios, preguntaban a enterradores y, de forma infructuosa, segu&iacute;an cualquier rumor con la esperanza de encontrar una pista, un bot&oacute;n, una prenda de ropa o cualquier rastro que las condujera hasta sus maridos. Los hijos -a quienes despu&eacute;s se unir&iacute;an los nietos- crecieron escuchando relatos fragmentarios, conversaciones susurradas y referencias imprecisas a cunetas, simas y pozos. En paralelo, la dictadura erig&iacute;a monumentos, conced&iacute;a honores y constru&iacute;a una memoria oficial que glorificaba a los 'ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a'. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, casi cuarenta a&ntilde;os de r&eacute;gimen no lograron borrar la memoria de los desaparecidos. Muerto Franco y encauzado el camino hacia la democracia, los descendientes republicanos se lanzaron a rastrear archivos y a recoger testimonios. Pero, sobre todo -cuando gran parte del pa&iacute;s hab&iacute;a decidido olvidar-, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/victimas-franquismo-abrian-tierra-manos-historia-exhumaciones-fosas-transicion_1_6201776.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">comenzaron a ara&ntilde;ar la tierra</a>. Har&iacute;an falta, con todo, otras tantas d&eacute;cadas para que aquella labor comenzara, a principios de los 2000 -m&aacute;s de 60 a&ntilde;os despu&eacute;s de los asesinatos-, a abrirse paso en el debate p&uacute;blico. Paul Preston lo llam&oacute; &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/politica/anomalia-espana-homenajes-dictadura-franco_1_1829883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la anomal&iacute;a de Espa&ntilde;a</a>&rdquo;: mientras el resto de pa&iacute;ses condenaban sus dictaduras, afrontando de una u otra forma el legado de sus reg&iacute;menes autoritarios, la Transici&oacute;n espa&ntilde;ola, en aras a la &ldquo;reconciliaci&oacute;n&rdquo; nacional, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hab&iacute;a cerrado la puerta a la posibilidad de investigar los cr&iacute;menes del franquismo</a>, hab&iacute;a optado por mantener a miles de desaparecidos en fosas comunes y hab&iacute;a relegado la b&uacute;squeda de las v&iacute;ctimas al empe&ntilde;o de sus familias.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen real de una ejecución en el Fortí de Illetes (Mallorca), donde los fascistas asesinaron a unas sesenta personas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen real de una ejecución en el Fortí de Illetes (Mallorca), donde los fascistas asesinaron a unas sesenta personas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muerto Franco y encauzado el camino hacia la democracia, los descendientes republicanos se lanzaron a rastrear archivos y a recoger testimonios. Pero, sobre todo, comenzaron a arañar la tierra. Harían falta, con todo, otras tantas décadas para que aquella labor comenzara, a principios de los 2000, a abrirse paso en el debate público</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Era como tener una pared de 20 metros de alto y decir: 'Vamos a saltar'&rdquo;, ilustra Miguel Rabal, nieto de otro de los represaliados del franquismo en Mallorca, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela, al recordar los inicios de un movimiento memorialista que se enfrentaba a d&eacute;cadas de desinter&eacute;s institucional, silencio social y ausencia de pol&iacute;ticas p&uacute;blicas para localizar a los desaparecidos. En aquel momento, recuerda, no faltaban quienes los consideraban &ldquo;cuatro viejos dando la paliza&rdquo; con una guerra que para muchos pertenec&iacute;a a un tiempo remoto y una historia que gran parte del pa&iacute;s cre&iacute;a definitivamente cerrada. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, aquel empe&ntilde;o cristaliz&oacute; en Balears con la creaci&oacute;n de la asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca. Era el a&ntilde;o 2006. La madre de Rabal asisti&oacute; al acto fundacional, celebrado en el edificio de Sa Riera de Palma. Muchos de quienes acudieron eran ya ancianos que llevaban toda una vida esperando respuestas sobre el paradero de sus padres, hermanos o maridos. En una de las fotograf&iacute;as de aquel d&iacute;a aparec&iacute;a una larga fila de hijos de represaliados. La reivindicaci&oacute;n de todos ellos pod&iacute;a resumirse en una sola frase: &ldquo;Queremos encontrarlos&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementerio de Esporles, donde está enterrado Joan Canyelles Capllonch"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementerio de Esporles, donde está enterrado Joan Canyelles Capllonch                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[La labor inicial del movimiento memorialista tras décadas de silencio] era como tener una pared de 20 metros de alto y decir: &#039;Vamos a saltar&#039;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Emilio García-Peñuela, represaliado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La ley que cambi&oacute; las reglas</strong></h2><p class="article-text">
        Sant Joan (Mallorca), junio de 2014. Bajo el sol abrasador de aquel verano, arque&oacute;logos, forenses y familiares asisten a una escena in&eacute;dita en Balears: la apertura de la primera fosa com&uacute;n de la guerra civil excavada en las islas. En el peque&ntilde;o cementerio de esta localidad de 2.300 habitantes, las palas retiran las primeras capas de tierra mientras decenas de ojos siguen cada movimiento con una mezcla de expectaci&oacute;n y nerviosismo. Muchos de los presentes llevan toda una vida esperando aquel momento. La intervenci&oacute;n no est&aacute; exenta de dificultades: parte de las sepulturas se encuentran ocultas bajo construcciones de hormig&oacute;n, lo que obliga a desarrollar una compleja labor previa de investigaci&oacute;n hist&oacute;rica, prospecci&oacute;n arqueol&oacute;gica y retirada controlada de estructuras.
    </p><p class="article-text">
        Durante seis d&iacute;as, la excavaci&oacute;n combina documentaci&oacute;n de archivo, testimonios orales, arqueolog&iacute;a y antropolog&iacute;a forense. Coordinados por Mem&ograve;ria de Mallorca y gracias al trabajo voluntario de especialistas del Laboratori de Bioarqueologia Humana de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, los equipos avanzan cent&iacute;metro a cent&iacute;metro. El 20 de junio aparecen los primeros indicios inequ&iacute;vocos de la fosa. Dos d&iacute;as despu&eacute;s, en presencia de los familiares, emergen a la luz los tres primeros cuerpos exhumados: corresponden a Jaume Gual Mas, Joan Gual Genovart y Miquel Salom Ribot, tres campesinos de Maria de la Salut asesinados por los fascistas en octubre de 1936. Un a&ntilde;o despu&eacute;s, en junio de 2015, los an&aacute;lisis gen&eacute;ticos permiten devolverlos a sus familias.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografías de Joan Canyelles Capllonch, custodiadas por su nieto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografías de Joan Canyelles Capllonch, custodiadas por su nieto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El investigador Manel Su&aacute;rez, autor de numerosas investigaciones sobre la Segunda Rep&uacute;blica y el movimiento obrero de Mallorca, recuerda que la elecci&oacute;n de Sant Joan para acometer la primera exhumaci&oacute;n de una fosa de la guerra civil en Balears no fue casual. La entonces alcaldesa del municipio, la ecosoberanista Catalina Gay&agrave; -quien gobernaba con el apoyo del PP-, respald&oacute; desde el primer momento la intervenci&oacute;n, lo que facilit&oacute; que el proyecto pudiera salir adelante pese a la ausencia de apoyo institucional. &ldquo;No recibimos ninguna ayuda&rdquo;, rememora Su&aacute;rez. Recuerda, asimismo, que, pese a hallar tres cuerpos con evidentes impactos de bala, ni jueces ni fiscales acudieron al lugar para investigar los hechos. 
    </p><p class="article-text">
        Con todo, el resultado super&oacute; todas las expectativas. La exhumaci&oacute;n despert&oacute; un enorme inter&eacute;s social y medi&aacute;tico y se convirti&oacute; en un acontecimiento sin precedentes en las islas. Ya no hab&iacute;a vuelta atr&aacute;s: la apertura de la fosa de Sant Joan demostr&oacute; que los desaparecidos pod&iacute;an ser encontrados y que d&eacute;cadas de silencio no hab&iacute;an logrado borrar sus huellas. Dos a&ntilde;os despu&eacute;s, en junio de 2016, Balears daba el paso decisivo: la aprobaci&oacute;n, por unanimidad, de la Ley de recuperaci&oacute;n de personas desaparecidas durante la Guerra Civil y el franquismo, una norma que convirti&oacute; en obligaci&oacute;n p&uacute;blica lo que hasta entonces hab&iacute;a sido una lucha sostenida en solitario por familiares y activistas. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Con esta ley se pretende cumplir con las obligaciones que tiene Espa&ntilde;a con las v&iacute;ctimas de las desapariciones de la Guerra Civil y del franquismo, y tambi&eacute;n con quienes son sus familiares&rdquo;, reza la exposici&oacute;n de motivos del texto.&nbsp;El Govern, presidido entonces por la socialista Francina Armengol, pasaba a asumir la responsabilidad de localizar fosas, elaborar mapas de enterramientos, impulsar an&aacute;lisis gen&eacute;ticos y coordinar los trabajos arqueol&oacute;gicos. Esta semana, la 'ley de fosas', que marc&oacute; un antes y un despu&eacute;s en esta historia de incertidumbre colectiva y cambi&oacute; la relaci&oacute;n de Balears con uno de los cap&iacute;tulos m&aacute;s oscuros de su pasado reciente, ha cumplido 10 a&ntilde;os. En todo este tiempo, la norma ha permitido recuperar los restos de 334 v&iacute;ctimas e identificar a 68 mediante t&eacute;cnicas forenses y pruebas gen&eacute;ticas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa con el nombre de Joan Canyelles Capllonch en el cementerio de Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa con el nombre de Joan Canyelles Capllonch en el cementerio de Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La apertura de la fosa de Sant Joan, en 2014, demostró que los desaparecidos podían ser encontrados y que décadas de silencio no habían logrado borrar sus huellas. Dos años después, el Parlament aprobaba por unanimidad su &#039;ley de fosas&#039;, que ha permitido recuperar los restos de más de 280 víctimas e identificar a más de medio centenar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Su impacto resulta significativo en un territorio donde la represi&oacute;n franquista fue especialmente cruenta. Despu&eacute;s de que, el 19 de julio de 1936, el reci&eacute;n proclamado comandante militar de Balears Manuel Goded declarase el estado de guerra y asumiera el control absoluto de Mallorca y Eivissa, se desat&oacute; una intensa violencia que, como sostiene el historiador Bartomeu Gar&iacute; Salleras, ya hab&iacute;a sido planificada meses antes del conflicto y ser&iacute;a perfectamente ejecutada por falangistas, militares, autoridades civiles, redes clientelares de derechas, capellanes e, incluso, por familiares de las propias v&iacute;ctimas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se inici&oacute; una aut&eacute;ntica caza de sospechosos, que ser&iacute;an fusilados sin contemplaciones en las&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-completara-mapa-fosas-guerra-civil-localizadas-menorca_1_9142457.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cunetas de las carreteras o en las tapias de los cementerios</a>, sin ning&uacute;n tipo de juicio y sin ning&uacute;n motivo o muchas veces por motivos inconfesables&rdquo;, afirma Gar&iacute;, autor de <em>La repressi&oacute; a Mallorca durant la Guerra Civil espanyola</em>, con base en lo arrojado en&nbsp;<em>Guerra Civil i repressi&oacute; a Mallorca</em>, del historiador Josep Massot Muntaner, uno de los estudiosos que durante la Transici&oacute;n se volc&oacute; en esclarecer c&oacute;mo se desarroll&oacute; el conflicto b&eacute;lico en la isla. Cerca de 2.000 personas fueron asesinadas en las islas y m&aacute;s de 10.000 pasaron por prisi&oacute;n. A ellas se suman quienes sufrieron condenas consideradas injustas, ejecuciones extrajudiciales y desapariciones forzadas. Se calcula que todav&iacute;a existen 56 fosas repartidas entre la mayor de las Balears y las Piti&uuml;sas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Excavación en una de las fosas del cementerio de Son Coletes (Mallorca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Excavación en una de las fosas del cementerio de Son Coletes (Mallorca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde la aprobaci&oacute;n de la 'ley de fosas', las exhumaciones se han llevado a cabo siguiendo protocolos arqueol&oacute;gicos y forenses homologados internacionalmente. Los equipos delimitan las &aacute;reas de b&uacute;squeda mediante el estudio de archivos, testimonios y planos hist&oacute;ricos, excavando despu&eacute;s de forma manual y estratigr&aacute;fica para preservar cualquier evidencia. Una vez localizados los restos, los especialistas documentan la posici&oacute;n de cada individuo, recuperan objetos asociados y trasladan los huesos a laboratorios de antropolog&iacute;a forense. All&iacute; analizan lesiones compatibles con ejecuciones, determinan el perfil biol&oacute;gico de las v&iacute;ctimas y, cuando es posible, realizan pruebas de ADN para cotejarlas con las muestras aportadas por familiares. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ley balear de fosas ha permitido recuperar los restos de más de 330 víctimas e identificar a más de medio centenar en un territorio donde la represión franquista fue especialmente cruenta. Más de 2.000 personas asesinadas. Se calcula que todavía existen 56 fosas repartidas entre Mallorca, Eivissa y Formentera</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Mucho m&aacute;s que exhumar restos</strong></h2><p class="article-text">
        Cada exhumaci&oacute;n permite reconstruir biograf&iacute;as, documentar la represi&oacute;n y devolver historias al espacio p&uacute;blico. Para Guillem Mir, la b&uacute;squeda de su abuelo acab&oacute; convirti&eacute;ndose en una parte inseparable de su propia vida. Cuando le comunicaron que el ADN hab&iacute;a confirmado la identidad de los restos, Guillem sinti&oacute; una punzada en el pecho. &ldquo;Fue una emoci&oacute;n enorme&rdquo;, rememora con l&aacute;grimas en los ojos. Durante a&ntilde;os hab&iacute;a perseguido documentos, testimonios y pistas dispersas para reconstruir la historia de su abuelo. De repente, aquella b&uacute;squeda dejaba de ser una hip&oacute;tesis para convertirse en una certeza. &ldquo;Lo encontramos&rdquo;, resume. Por primera vez desde 1937, la familia sab&iacute;a d&oacute;nde hab&iacute;a estado todo ese tiempo. Lo que comenz&oacute; como una inquietud familiar acab&oacute; transform&aacute;ndose en una necesidad &iacute;ntima, casi en una obligaci&oacute;n moral hacia un hombre al que nunca lleg&oacute; a conocer, pero cuya ausencia marc&oacute; a varias generaciones.
    </p><p class="article-text">
        Guillem reconoce que la desaparici&oacute;n de un familiar deja secuelas que atraviesan el tiempo. En su caso, el silencio heredado, las historias contadas a medias y la incertidumbre sobre el paradero de su abuelo acabaron formando parte de la identidad familiar. La identificaci&oacute;n de los restos permiti&oacute; poner fin a esa b&uacute;squeda. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Despacho en el que Guillem almacena gran parte de los documentos y recuerdos de su abuelo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Despacho en el que Guillem almacena gran parte de los documentos y recuerdos de su abuelo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El d&iacute;a de la entrega fue un d&iacute;a que tampoco olvidar&eacute; nunca&rdquo;, recuerda. Los forenses preguntaron a la familia si quer&iacute;a abrir la caja que conten&iacute;a los restos de Joan Canyelles. Aceptaron. &ldquo;Lo primero que vi fue el cr&aacute;neo. Era muy peque&ntilde;o, cab&iacute;a en una caja as&iacute;. Y hab&iacute;a un agujero muy grande&rdquo;. La emoci&oacute;n pudo m&aacute;s que las palabras. &ldquo;No lo pude evitar. Fui hacia &eacute;l, lo abrac&eacute; y le di un beso&rdquo;. Aquel gesto puso fin a m&aacute;s de ochenta a&ntilde;os de incertidumbre y permiti&oacute; que su abuelo dejara de ser un desaparecido para regresar definitivamente a su familia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Guillem nunca conoció a su abuelo, asesinado por los franquistas, pero para él &#039;fue una emoción enorme&#039; cuando le comunicaron que el ADN había confirmado la identidad de los restos. Recuerda, con lágrimas en los ojos, que sintió una punzada en el pecho: &#039;No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En conversaci&oacute;n con elDiario.es, insiste en que la recuperaci&oacute;n de los cuerpos va m&aacute;s all&aacute; del &aacute;mbito familiar. &ldquo;La historia de mi abuelo es la historia de todos aquellos a quienes quisieron matar&rdquo;, sostiene. Por eso considera que las exhumaciones no solo reparan a las v&iacute;ctimas y a sus descendientes, sino que ayudan a reconstruir una parte de la historia colectiva que durante demasiado tiempo permaneci&oacute; enterrada. Desde entonces contin&uacute;a investigando y recopilando documentaci&oacute;n sobre otros represaliados de Esporles. &ldquo;No paramos&rdquo;, explica al hablar del archivo que ha construido junto a otros investigadores locales. Esa quiz&aacute; sea la mayor herencia de la ley de fosas. No solo ha permitido recuperar cuerpos: ha contribuido a rescatar vidas enteras del olvido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Documento de afiliación de Joan Canyelles a la Agrupación Socialista de Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Documento de afiliación de Joan Canyelles a la Agrupación Socialista de Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La historia de mi abuelo es la historia de todos aquellos a quienes quisieron matar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Joan Canyelles Capllonch, represaliado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El ordenanza detenido en la sucursal del Banco de Espa&ntilde;a</strong></h2><p class="article-text">
        A cientos de kil&oacute;metros de Madrid, donde hab&iacute;a nacido en 1899, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela construy&oacute; una nueva vida en Mallorca. Hab&iacute;a llegado a Palma en 1929 tras obtener una plaza de ordenanza en la sucursal del Banco de Espa&ntilde;a. Socialista, laico y comprometido pol&iacute;ticamente, frecuentaba la Casa del Pueblo y colaboraba econ&oacute;micamente con iniciativas obreras, incluso a pesar de las limitaciones econ&oacute;micas de una familia trabajadora con dos hijas peque&ntilde;as. Diez d&iacute;as despu&eacute;s del golpe de Estado, la polic&iacute;a acudi&oacute; hasta la sucursal para detenerlo. Desde all&iacute; fue trasladado hasta el castillo de Bellver, convertido entonces en prisi&oacute;n para centenares de detenidos republicanos. Era el 28 de julio de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        Su nieto, Miguel Rabal, ha dedicado a&ntilde;os a reconstruir aquella historia. La familia sab&iacute;a que Emilio hab&iacute;a sido detenido, pero desconoc&iacute;a muchos detalles de lo ocurrido. La investigaci&oacute;n permiti&oacute; descubrir c&oacute;mo hab&iacute;a sido vigilado durante a&ntilde;os por sus ideas pol&iacute;ticas y c&oacute;mo acab&oacute; convertido en objetivo prioritario de la represi&oacute;n. &ldquo;No era precisamente el 'Stalin' de Mallorca, pero s&iacute; lo suficientemente interesante como para no dejarlo suelto&rdquo;, recuerda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografía de Emilio García-Peñuela"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografía de Emilio García-Peñuela                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mi abuelo no era precisamente el &#039;Stalin&#039; de Mallorca, pero sí lo suficientemente interesante como para no dejarlo suelto</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Emilio García-Peñuela, asesinado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mucho antes de que los an&aacute;lisis gen&eacute;ticos confirmaran la identidad de su abuelo, Miguel ya albergaba una esperanza. Cuando comenzaron las exhumaciones y la recogida de muestras de ADN, su madre y su t&iacute;a aportaron las suyas convencidas de que alg&uacute;n d&iacute;a podr&iacute;an encontrarlo. Aquella posibilidad dej&oacute; de parecer remota durante la segunda campa&ntilde;a de excavaciones en la fosa de Son Coletes, en la localidad de Manacor, cuando decenas de familiares pudieron contemplar por primera vez los restos que emerg&iacute;an de la tierra tras ocho d&eacute;cadas de silencio. A apenas unos metros de distancia, dentro de la misma fosa, hab&iacute;an sido localizados los restos de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/aurora-picornell-pasionaria-balear-asesinada-franquismo-cuya-foto-roto-presidente-parlament_1_11459151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a>, bautizada como la 'Pasionaria balear' e icono del republicanismo en Mallorca. Formaba parte de las conocidas como 'Rojas del Molinar', asesinadas por el franquismo la noche de reyes de 1937. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Informe de la Comisaría de Investigación y Vigilancia de Balears, fechado en 1937, en el que Joan Canyelles Capllonch es descrito como un &quot;socialista peligroso&quot; tras su asesinato a manos de los franquistas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Informe de la Comisaría de Investigación y Vigilancia de Balears, fechado en 1937, en el que Joan Canyelles Capllonch es descrito como un &quot;socialista peligroso&quot; tras su asesinato a manos de los franquistas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Parec&iacute;a que nos gritaban: 'Por fin nos hab&eacute;is encontrado'&rdquo;</strong> </h2><p class="article-text">
        El nieto de Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela rememora especialmente un peque&ntilde;o acto celebrado junto a la fosa, sin tribunas ni grandes discursos. Los familiares se encontraban a escasos metros de los esqueletos reci&eacute;n exhumados. &ldquo;Pod&iacute;amos casi tocarlos&rdquo;, recuerda. Sonaban un violonchelo y una flauta mientras los asistentes observaban aquellos cuerpos que, durante d&eacute;cadas, hab&iacute;an permanecido ocultos bajo tierra. Fue entonces cuando sinti&oacute; algo dif&iacute;cil de explicar. &ldquo;Parec&iacute;a que los o&iacute;as&rdquo;, dice. &ldquo;Como si nos estuvieran gritando: 'Por fin nos hab&eacute;is encontrado'&rdquo;. La imagen contin&uacute;a emocion&aacute;ndole a&ntilde;os despu&eacute;s. &ldquo;Hasta entonces todos ellos eran desaparecidos&rdquo;, reflexiona. Frente a la fosa abierta, rodeado de familiares que llevaban d&eacute;cadas esperando respuestas, tuvo la sensaci&oacute;n de que quienes yac&iacute;an all&iacute; abajo recuperaban por fin aquello que les hab&iacute;a sido arrebatado: un nombre, una historia y el derecho a ser encontrados.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajos de exhumación en el cementerio de Son Coletes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajos de exhumación en el cementerio de Son Coletes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Al igual que Guillem y tantos otros familiares, tampoco olvida la llamada que recibi&oacute; en noviembre de 2022. Estaba solo, caminando por la Comuna de Bunyola, cuando son&oacute; el tel&eacute;fono. Al otro lado de la l&iacute;nea estaba Maria Ant&ograve;nia Oliver, presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, quien lleva d&eacute;cadas luchando por localizar a los desaparecidos del franquismo. Dos d&iacute;as antes le hab&iacute;a enviado varias fotograf&iacute;as de su abuelo para una exposici&oacute;n sobre las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n. Al ver su nombre en la pantalla, intuy&oacute; que se trataba de aquel asunto. Sin embargo, bastaron apenas unas palabras para confirmar lo que llevaba a&ntilde;os esperando: &ldquo;Miguel, tu abuelo ha sido identificado&rdquo;, recuerda que le dijo. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir, apoyado en uno de los muros de la vivienda donde se llevaron a su abuelo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir, apoyado en uno de los muros de la vivienda donde se llevaron a su abuelo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Fue como si se hubiera roto un dique&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Miguel recuerda que intent&oacute; contenerse durante la conversaci&oacute;n. Sab&iacute;a que la activista hab&iacute;a acompa&ntilde;ado a decenas de familias en momentos similares -&ldquo;tiene un hombro para eso y para todo lo que le echen&rdquo;, subraya- y no quiso derrumbarse al tel&eacute;fono. &ldquo;Aguant&eacute; como pude&rdquo;, rememora. Apenas recuerda qu&eacute; le respondi&oacute;. &ldquo;Ya daba igual lo que dijera. Lo importante era otra cosa&rdquo;. Fue despu&eacute;s de colgar cuando la emoci&oacute;n acumulada durante a&ntilde;os termin&oacute; por desbordarse. &ldquo;Fue como si se hubiera roto un dique&rdquo;, explica. De repente afloraron d&eacute;cadas de preguntas, de documentos consultados, de historias familiares reconstruidas y de incertidumbre. La llamada confirmaba que la b&uacute;squeda hab&iacute;a terminado. 
    </p><p class="article-text">
        Se emociona de nuevo al recordar el d&iacute;a en que la familia recibi&oacute; los restos de su abuelo. El acto se celebr&oacute; en el cementerio de Son Valent&iacute; siguiendo un minucioso protocolo, dise&ntilde;ado para respetar los tiempos y los deseos de cada familia. Los forenses les preguntaron si quer&iacute;an abrir la caja que conten&iacute;a los huesos recuperados de la fosa. Tambi&eacute;n les consultaron si permit&iacute;an la presencia de representantes institucionales y observadores internacionales. &ldquo;Todo estaba hecho con una delicadeza extraordinaria. Entend&iacute;an que cada familia vive esto de una manera distinta&rdquo;, rememora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acto de homenaje a Emilio García-Peñuela y otros represaliados del franquismo en el cementerio de Son Valentí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acto de homenaje a Emilio García-Peñuela y otros represaliados del franquismo en el cementerio de Son Valentí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre los asistentes se encontraba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fabian-salvioli-relator-onu-no-entiende-dolor-victimas-franquismo-no-buena-persona_128_10021022.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Favi&aacute;n Salvioli</a>, relator especial para la promoci&oacute;n de la verdad, la justicia, reparaciones y garant&iacute;as de no repetici&oacute;n de la ONU. Lejos de percibirlo como una presencia ajena, Rabal lo interpret&oacute; como un reconocimiento a la dignidad de su abuelo. &ldquo;Para m&iacute; fue un honor may&uacute;sculo&rdquo;, explica. &ldquo;Era una persona que representaba a la humanidad acompa&ntilde;ando a otra persona an&oacute;nima y modesta en un momento tan importante&rdquo;, a&ntilde;ade. La imagen le sigue emocionando: un trabajador del Banco de Espa&ntilde;a, asesinado y desaparecido durante d&eacute;cadas, recibiendo finalmente el amparo y el reconocimiento que le hab&iacute;an sido negados. Cuando abrieron la caja, Miguel vio por primera vez los restos de su abuelo. Se acerc&oacute; al cr&aacute;neo y lo toc&oacute;: &ldquo;Lo conoc&iacute; en aquel momento&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miguel Rabal continúa emocionándose al recordar el acto de homenaje a su abuelo: un trabajador del Banco de España, asesinado y desaparecido durante décadas, recibiendo finalmente el amparo y el reconocimiento que le habían sido negados. Cuando abrieron la caja, vio por primera al padre de su madre. Se acercó al cráneo y lo tocó: &quot;Lo conocí en aquel momento&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Lejos de erigirse en protagonista, Miguel reivindica la perseverancia de activistas, historiadores y asociaciones memorialistas y c&oacute;mo, con el paso de los a&ntilde;os, demostraron que su empe&ntilde;o estaba lejos de ser una extravagancia. La aprobaci&oacute;n de la ley balear de fosas en 2016 fue, para &eacute;l, la prueba de que aquella obstinaci&oacute;n hab&iacute;a merecido la pena. Como Guillem, subraya que el verdadero alcance de las exhumaciones va mucho m&aacute;s all&aacute; de cada caso individual. 
    </p><p class="article-text">
        La arque&oacute;loga <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/almudena-garcia-rubio-antropologa-tocar-huesos-fosa-no-dice-objetos-hablan-persona_1_10553555.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Almudena Garc&iacute;a-Rubio</a>, responsable de numerosas exhumaciones en las islas, explica que los planes de fosas impulsados en Balears fueron incorporando progresivamente nuevas disciplinas y herramientas para abordar las consecuencias de la represi&oacute;n. A la labor de arque&oacute;logos, antrop&oacute;logos forenses e historiadores se sumaron especialistas en restauraci&oacute;n, juristas, antrop&oacute;logos sociales e, incluso, equipos de acompa&ntilde;amiento psicosocial para atender a los familiares durante todo el proceso. Durante la jornada organizada este viernes por la Universitat de les Illes Balears (UIB) para conmemorar los diez a&ntilde;os de la ley de fosas, la investigadora subray&oacute; que este enfoque multidisciplinar convirti&oacute; a las islas en una referencia dentro del Estado, al entender que la recuperaci&oacute;n de los desaparecidos no consiste &uacute;nicamente en localizar e identificar restos, sino tambi&eacute;n en acompa&ntilde;ar a las familias y preservar la memoria de las v&iacute;ctimas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Detrás de cada esqueleto hay una persona desaparecida y una familia que lleva décadas esperando respuesta</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Arqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La semilla del movimiento memorialista</strong></h2><p class="article-text">
        Se trata de una idea que conecta directamente con el origen del propio movimiento memorialista. Porque para las asociaciones y los familiares nunca se trat&oacute; &uacute;nicamente de abrir una fosa o devolver unos huesos a sus descendientes. Tambi&eacute;n implica reconstruir las historias que la represi&oacute;n intent&oacute; borrar, explicar qui&eacute;nes fueron aquellas personas y reconocer p&uacute;blicamente las vulneraciones de derechos humanos que sufrieron. Maria Ant&ograve;nia Oliver recuerda, de hecho, que el origen de Mem&ograve;ria de Mallorca naci&oacute; de una convicci&oacute;n profundamente arraigada. &ldquo;Ten&iacute;a claro que en democracia tenemos derechos&rdquo;, explica. No pod&iacute;a entender que hubiera familias que desconoc&iacute;an d&oacute;nde estaban sus padres, hermanos o maridos y que las instituciones permanecieran al margen. Mucho antes de familiarizarse con conceptos como verdad, justicia y reparaci&oacute;n, asegura que ya los sent&iacute;a como una necesidad vital. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No los conoc&iacute;a te&oacute;ricamente, pero los sent&iacute;a&rdquo;, rememora. Le resultaba incomprensible que hubiera personas buscando a sus desaparecidos mientras jueces, fiscales y administraciones miraban hacia otro lado. &ldquo;Me preguntaba c&oacute;mo era posible que hubiera gente exhumando y que todo quedara ah&iacute;&rdquo;, afirma, mientras observaba c&oacute;mo en otros pa&iacute;ses las desapariciones forzadas eran abordadas desde la justicia y los derechos humanos. Aquella inquietud naci&oacute; de una experiencia personal -la b&uacute;squeda de su abuelo, Andreu Par&iacute;s- que pronto descubri&oacute; compartida por centenares de familias. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Protesta llevada a cabo en junio de 2024 después de que el presidente del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), rompiese en pleno hemiciclo la foto de varias víctimas del franquismo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Protesta llevada a cabo en junio de 2024 después de que el presidente del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), rompiese en pleno hemiciclo la foto de varias víctimas del franquismo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Me preguntaba cómo era posible que hubiera gente exhumando y que todo quedara ahí </p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Antònia Oliver</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de Memòria de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En los primeros a&ntilde;os de b&uacute;squeda, Oliver acud&iacute;a a historiadores, archivos y testigos con una sensaci&oacute;n inc&oacute;moda. &ldquo;A veces me sent&iacute;a violenta pidiendo informaci&oacute;n. Pensaba que no deb&iacute;a ser yo quien lo hiciera; ten&iacute;an que ser las instituciones o un juez quienes me lo dijeran&rdquo;. Lo que hab&iacute;a vivido en su propia familia lo encontraba repetido una y otra vez en los relatos de otros hijos y nietos de represaliados. Recuerda especialmente las historias de mujeres que hab&iacute;an pasado d&eacute;cadas preguntando por sus maridos desaparecidos y soportando burlas o insinuaciones. &ldquo;Ni siquiera sab&iacute;an si los hab&iacute;an matado porque no se lo dec&iacute;an&rdquo;, lamenta.
    </p><p class="article-text">
        Por eso insiste en que los avances logrados durante las &uacute;ltimas dos d&eacute;cadas no surgieron de la nada. Antes de las leyes, de los planes de fosas y de las exhumaciones institucionales hubo a&ntilde;os de trabajo sigiloso de familiares y activistas recopilando testimonios, localizando enterramientos y elaborando los primeros listados de desaparecidos. &ldquo;Si hoy tenemos un mapa de fosas es gracias a los familiares de las v&iacute;ctimas&rdquo;, subraya. Aquella documentaci&oacute;n permiti&oacute; demostrar que las fosas exist&iacute;an y que pod&iacute;an abrirse. &ldquo;Era importante demostrar que se pod&iacute;a exhumar, que los pol&iacute;ticos no tuvieran miedo de hacerlo&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En un contexto marcado por la reciente <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute;n de la ley balear de memoria democr&aacute;tica -la otra gran norma memorialista de las Islas- por parte de PP y Vox</a>, las v&iacute;ctimas insisten en que la reparaci&oacute;n no termina cuando se localiza un cuerpo. Sin pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria, advierten, las exhumaciones corren el riesgo de convertirse en simples operaciones arqueol&oacute;gicas desprovistas de contexto. Por eso contin&uacute;an reclamando verdad, justicia y reparaci&oacute;n para devolver la dignidad a quienes fueron asesinados y restituir una parte de la historia colectiva que durante demasiado tiempo permaneci&oacute; enterrada bajo la tierra y el silencio.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Jun 2026 20:45:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1341729" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1341729" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: "No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Fosas comunes,Fosas del franquismo,Franquismo,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,Desaparecidos,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els cadàvers sense identificar s'acumulen en les aigües de Formentera: gairebé 30 cossos sense vida esperen a ser sepultats]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-cadavers-sense-identificar-s-acumulen-les-aigues-formentera-gairebe-30-cossos-sense-vida-esperen-sepultats_1_13241099.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/82ce8241-ed90-45ec-8600-e606613e3af1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els cadàvers sense identificar s&#039;acumulen en les aigües de Formentera: gairebé 30 cossos sense vida esperen a ser sepultats"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil ha rescatat aquesta setmana dos morts en diferents punts de l'illa, presumptament persones migrants naufragades quan intentaven arribar a Balears</p><p class="subtitle">Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: “A vegades són impossibles d'identificar”</p></div><p class="article-text">
        Les aig&uuml;es de Formentera s&rsquo;han convertit en un dels punts m&eacute;s negres de la ruta migrat&ograve;ria entre Alg&egrave;ria i Balears, on les troballes de cossos sense vida i els rescats de pasteres s&oacute;n cada vegada m&eacute;s freq&uuml;ents en un context marcat per la pressi&oacute; migrat&ograve;ria sobre l&rsquo;arxip&egrave;lag. Tamb&eacute; en un escenari en qu&egrave; els recursos insulars estan cada vegada m&eacute;s tensionats, fet que ha portat les institucions a reclamar m&eacute;s ajuda per part de l&rsquo;Estat: hi ha actualment gaireb&eacute; una trentena de cossos sense vida sense identificar que esperen &mdash;alguns des de fa mesos&mdash; per ser enterrats.
    </p><p class="article-text">
        La Gu&agrave;rdia Civil s&rsquo;encarrega de rescatar els cad&agrave;vers, v&iacute;ctimes dels naufragis derivats de les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-victimes-d-mafia-trafic-persones-varem-sofrir-dues-tempestes-i-nomes-hi-havia-dues-armilles-salvavides_1_12765717.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">p&egrave;ssimes condicions del viatge de les pasteres</a>: sense aigua ni menjar, sense armilles salvavides i amb bidons de gasolina a bord perillosos per a la integritat f&iacute;sica dels ocupants. Les males condicions meteorol&ograve;giques que poden afectar la travessia i la incapacitat de nedar de la majoria d&rsquo;ells fan que el resultat pugui ser nefast. A aix&ograve; s&rsquo;hi suma la poca pot&egrave;ncia d&rsquo;algunes embarcacions per fer el trajecte, fet que el converteix encara en m&eacute;s arriscat.
    </p><p class="article-text">
        El Grup Especial d&rsquo;Activitats Subaqu&agrave;tiques (GEAS) de la Gu&agrave;rdia Civil ha recuperat aquesta setmana dos cossos sense vida amb poques hores de difer&egrave;ncia, presumptament corresponents a persones migrants que intentaven arribar a les illes per mar. Un dels hallazgos es va produir a la zona de s&rsquo;Estufador, on els agents van localitzar el cos d&rsquo;un home &mdash;presumptament un menor d&rsquo;edat&mdash; despr&eacute;s d&rsquo;un av&iacute;s vinculat a la interceptaci&oacute; pr&egrave;via d&rsquo;una pastera a la mateixa zona. En aquesta embarcaci&oacute; hi viatjaven 16 persones d&rsquo;origen magrib&iacute;, que van ser localitzades en un cam&iacute; entre s&rsquo;Estufador i la carretera principal de l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        Els ocupants van avisar que faltava un dels tripulants i es va activar un dispositiu de recerca i salvament. Paral&middot;lelament, el GEAS va rebre l&rsquo;av&iacute;s d&rsquo;un altre cos a la mar, a la zona de Cala Saona. L&rsquo;altre rescat es va produir tot just unes hores despr&eacute;s &mdash;evid&egrave;ncia del grav&iacute;ssim problema migratori&mdash;, quan un pesquer va localitzar un cad&agrave;ver surant a l&rsquo;altura de Punta Gavina.
    </p><p class="article-text">
        El cos, en avan&ccedil;at estat de descomposici&oacute;, encara duia posada l&rsquo;armilla salvavides. Es tractava d&rsquo;una dona. Els dos difunts van ser traslladats posteriorment al port de la Savina per a l&rsquo;aixecament judicial. Per ara, la investigaci&oacute; continua oberta, encara que la principal hip&ograve;tesi &eacute;s que tots dos van morir durant la travessia migrat&ograve;ria entre Alg&egrave;ria i Balears.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un nad&oacute; no nat i una extremitat</strong></h2><p class="article-text">
        Entre les persones enterrades sense identificar a Formentera &mdash;totes elles pel enterrador formenterer Pep&iacute;n Escandell&mdash; hi ha un nad&oacute; que no va arribar a n&eacute;ixer i una extremitat humana, tots presumptament v&iacute;ctimes d&rsquo;aquesta ruta, la m&eacute;s mort&iacute;fera del Mediterrani Occidental, segons l&rsquo;organitzaci&oacute; sense &agrave;nim de lucre Caminando Fronteras.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre les persones enterrades sense identificar a Formentera hi ha un bebè que no va arribar a néixer i una extremitat humana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;enterrament de la nonnata i la seva mare, d&rsquo;uns 30 anys i embarassada d&rsquo;uns cinc mesos, va commoure la poblaci&oacute; formenterera. A la cerim&ograve;nia de comiat, que es va celebrar al cementeri de Sant Francesc, hi van acudir una trentena de ve&iuml;ns que van decidir acompanyar les v&iacute;ctimes i visibilitzar el drama migratori. Entre els assistents a la inhumaci&oacute; hi havia representants de Creu Roja i de Caminando Fronteras, la tasca dels quals se centra en els drets de les persones migrants, que van dipositar un ram a la seva tomba amb una nota on es podia llegir: &ldquo;No deixarem de cercar la teva fam&iacute;lia, no deixarem de cercar el teu nom, descansa en pau&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De totes les Balears, la situaci&oacute; afecta principalment l&rsquo;illa de Formentera, a les aig&uuml;es de la qual van apar&egrave;ixer, nom&eacute;s el passat mes d&rsquo;abril, quatre cossos sense vida. &Eacute;s el cam&iacute; m&eacute;s curt des d&rsquo;Alg&egrave;ria. Les troballes van conduir el Consell Insular a aprovar per unanimitat una proposta per establir un protocol espec&iacute;fic davant les morts de persones migrants a la mar i anunciar p&uacute;blicament els enterraments per permetre l&rsquo;acompanyament ciutad&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Entre els darrers casos &mdash;que malgrat aquesta iniciativa de la instituci&oacute; insular no s&rsquo;han fet p&uacute;blics&mdash; figuren cad&agrave;vers trobats a es Carnatge, es Pujols i s&rsquo;Estufador durant el mes d&rsquo;abril, a m&eacute;s del d&rsquo;un home recuperat pel Servei Mar&iacute;tim de la Gu&agrave;rdia Civil entre Eivissa i Formentera despr&eacute;s de l&rsquo;av&iacute;s d&rsquo;una embarcaci&oacute;. El darrer que queda pendent &eacute;s el d&rsquo;un cos trobat el passat 10 d&rsquo;aquest mateix mes de maig a sa Boca de s&rsquo;Estany des Peix, en avan&ccedil;at estat de descomposici&oacute;, tal com recull Diario de Ibiza.
    </p><h2 class="article-text"><strong>28 persones esperant ser enterrades</strong></h2><p class="article-text">
        El nombre de difunts sense identificar que s&rsquo;acumulen a la piti&uuml;sa esperant ser sepultats ascendeix aix&iacute; a 28, entre el cementeri i el tanatori de l&rsquo;illa. L&rsquo;increment es produeix en una primavera marcada per l&rsquo;arribada constant d&rsquo;embarcacions a les costes de l&rsquo;arxip&egrave;lag. En nom&eacute;s una setmana han arribat a Balears 146 persones a bord de vuit embarcacions, sis d&rsquo;elles detectades a Formentera.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa al que va d&rsquo;any, han arribat almenys 1.792 migrants a bord de 89 pasteres, d&rsquo;acord amb el recompte realitzat per l&rsquo;ag&egrave;ncia EFE a partir de les dades facilitades per la Delegaci&oacute; del Govern i el Ministeri de l&rsquo;Interior. El 2025, van arribar a la comunitat aut&ograve;noma 7.321 persones en 401 embarcacions procedents d&rsquo;Alg&egrave;ria, cosa que va suposar, respecte de l&rsquo;any anterior, un augment del 24,5 % en el nombre de migrants i de prop del 15 % en el de pasteres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quant al que va d&#039;any, han arribat almenys 1.792 migrants a bord de 89 pasteres</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El president del Consell de Formentera, &Oacute;scar Portas, ha reclamat al Govern una resposta &ldquo;humanit&agrave;ria i pol&iacute;tica&rdquo; davant l&rsquo;augment d&rsquo;arribades de pasteres a Balears i ha recordat que l&rsquo;illa de Formentera &ldquo;no pot assumir tota sola&rdquo; aquesta situaci&oacute; &mdash;que no es repeteix en gaireb&eacute; cap altre territori a nivell nacional&mdash;. Tamb&eacute; ha reclamat, no nom&eacute;s una sin&oacute; en repetides ocasions, una major implicaci&oacute; de l&rsquo;Estat i de la Uni&oacute; Europea (UE).
    </p><p class="article-text">
        Amb la voluntat de con&egrave;ixer de &ldquo;primera m&agrave;&rdquo; la &ldquo;pressi&oacute;&rdquo; que suporten els serveis p&uacute;blics insulars, el president ha convidat la ministra Sira Rego i el ministre Jos&eacute; Manuel Albares a visitar la piti&uuml;sa del sud, que actualment tutela 156 joves migrants no acompanyats. Una xifra que les institucions consideren clarament superior a la que els recursos insulars poden assumir.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un estat que dificulta la identificaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        A qualsevol cos trobat a la costa o a la mar, els agents li practiquen les mateixes dilig&egrave;ncies forenses: se li prenen les empremtes dactilars &mdash;de vegades l&rsquo;estat del cad&agrave;ver no ho permet&mdash; i l&rsquo;extracci&oacute; de mostres d&rsquo;ADN. La identificaci&oacute; es complica sovint perqu&egrave; molts es localitzen en un estat molt avan&ccedil;at de descomposici&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Tota aquesta informaci&oacute; s&rsquo;incorpora a la base estatal de persones desaparegudes, on es compara de manera sistem&agrave;tica amb les dades que aporten les fam&iacute;lies en les seves den&uacute;ncies, tal com detalla l&rsquo;institut armat a elDiario.es. Quan no s&rsquo;aconsegueix con&egrave;ixer la identitat de la v&iacute;ctima, el registre roman actiu de manera indefinida, a l&rsquo;espera que en el futur es pugui produir una coincid&egrave;ncia que permeti posar nom a aquests cossos que continuen sense identificar.
    </p><p class="article-text">
        En la majoria dels casos, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-precs-flors-els-cossos-sense-nom-enterrats-despres-naufragar-patera-vegades-son-impossibles-d-identificar_1_12809641.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">honorar els cossos amb la sepultura desitjada &eacute;s gaireb&eacute; impossible</a>. Tamb&eacute; ho &eacute;s con&egrave;ixer les seves voluntats o les de les seves fam&iacute;lies. De fet, els n&iacute;nxols on descansen guarden austeres inscripcions (S-I, Sense Identificar), de vegades acompanyades d&rsquo;una descripci&oacute;: &ldquo;Mort a la mar&rdquo;. Les tombes no tenen nom, llinatges ni tampoc data de naixement. Nom&eacute;s hi apareixen gravats sobre el guix el dia, el mes i l&rsquo;any en qu&egrave; els van trobar sense vida a la Mediterr&agrave;nia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-cadavers-sense-identificar-s-acumulen-les-aigues-formentera-gairebe-30-cossos-sense-vida-esperen-sepultats_1_13241099.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 May 2026 20:09:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/82ce8241-ed90-45ec-8600-e606613e3af1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="315159" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/82ce8241-ed90-45ec-8600-e606613e3af1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="315159" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els cadàvers sense identificar s'acumulen en les aigües de Formentera: gairebé 30 cossos sense vida esperen a ser sepultats]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/82ce8241-ed90-45ec-8600-e606613e3af1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Formentera,Migrantes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los cadáveres sin identificar se acumulan en las aguas de Formentera: casi 30 cuerpos sin vida esperan a ser sepultados]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cadaveres-identificar-acumulan-aguas-formentera-30-cuerpos-vida-esperan-sepultados_1_13240845.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/82ce8241-ed90-45ec-8600-e606613e3af1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los cadáveres sin identificar se acumulan en las aguas de Formentera: casi 30 cuerpos sin vida esperan a ser sepultados"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Grupo Especial de Actividades Subacuáticas (GEAS) de la Guardia Civil ha rescatado esta semana dos fallecidos en distintos puntos de la isla, presuntamente personas migrantes naufragadas cuando intentaban llegar a Balears</p><p class="subtitle">Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”</p></div><p class="article-text">
        Las aguas de Formentera se han convertido en uno de los puntos m&aacute;s negros de la ruta migratoria entre Argelia y Balears, donde los hallazgos de cuerpos sin vida y los rescates de pateras son cada vez m&aacute;s frecuentes en un contexto marcado por la presi&oacute;n migratoria sobre el archipi&eacute;lago. Tambi&eacute;n en un escenario en el que los recursos insulares est&aacute;n cada vez m&aacute;s tensionados, lo que ha llevado a las instituciones a reclamar m&aacute;s ayuda por parte del Estado: hay actualmente casi treintena de cuerpos sin vida sin identificar que esperan -algunos desde hace meses- para ser enterrados.
    </p><p class="article-text">
        La Guardia Civil se encarga de rescatar los cad&aacute;veres, v&iacute;ctimas de los naufragios derivados de las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/victimas-mafia-trafico-personas-sufrimos-tormentas-habia-chalecos-salvavidas_1_12763860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">p&eacute;simas condiciones del viaje de las pateras</a>: sin agua ni comida, sin chalecos salvavidas y con bidones de gasolina a bordo peligrosos para la integridad f&iacute;sica de los ocupantes. Las malas condiciones meteorol&oacute;gicas que pueden afectar a la traves&iacute;a y la incapacidad de nadar de la mayor&iacute;a de ellos hacen que el resultado pueda ser nefasto. A estos se suma la poca potencia de algunas barcas para realizar el trayecto, lo que hace que este sea a&uacute;n m&aacute;s arriesgado.
    </p><p class="article-text">
        El Grupo Especial de Actividades Subacu&aacute;ticas (GEAS) de la Guardia Civil ha recuperado esta semana dos cuerpos sin vida con pocas horas de diferencia, presuntamente correspondientes a personas migrantes que intentaban alcanzar las islas por mar.&nbsp; Uno de los hallazgos se produjo en la zona de s&rsquo;Estufador, donde los agentes localizaron el cuerpo de un hombre -presuntamente un menor de edad- tras un aviso vinculado a la interceptaci&oacute;n previa de una patera en la misma zona. En esa embarcaci&oacute;n viajaban 16 personas de origen magreb&iacute;, que fueron localizadas en un camino entre s&rsquo;Estufador y la carretera principal de la isla.
    </p><p class="article-text">
        Los ocupantes dieron aviso de que faltaba uno de los tripulantes y se activ&oacute; un dispositivo de b&uacute;squeda y salvamento. Paralelamente, el GEAS recibi&oacute; el aviso de otro cuerpo en el mar, en la zona de Cala Saona. El otro rescate se produjo apenas unas horas despu&eacute;s -evidencia del grav&iacute;simo problema migratorio-, cuando un pesquero localiz&oacute; un cad&aacute;ver flotando a la altura de Punta Gavina.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El cuerpo, en avanzado estado de descomposici&oacute;n, a&uacute;n llevaba puesto el chaleco salvavidas. Se trataba de una mujer. Los dos fallecidos fueron trasladados posteriormente al puerto de la Savina para el levantamiento judicial. Por ahora, la investigaci&oacute;n sigue abierta, aunque la principal hip&oacute;tesis es que ambos murieron durante la traves&iacute;a migratoria entre Argelia y Balears.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un beb&eacute; no nacido y una extremidad</strong></h2><p class="article-text">
        Entre las personas enterradas sin identificar en Formentera -todas ellas, por el enterrador formenterense, Pep&iacute;n Escandell- hay un beb&eacute; que no lleg&oacute; a nacer y una extremidad humana, todos presuntamente v&iacute;ctimas de esta ruta, la m&aacute;s mort&iacute;fera del Mediterr&aacute;neo Occidental, seg&uacute;n la organizaci&oacute;n sin &aacute;nimo de lucro Caminando Fronteras. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre las personas enterradas sin identificar en Formentera hay un bebé que no llegó a nacer y una extremidad humana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El entierro de la nonata y su madre, de unos 30 a&ntilde;os y embarazada de unos cinco meses, conmovi&oacute; a la poblaci&oacute;n formenterense. A la ceremonia de despedida, que se celebr&oacute; en el camposanto de Sant Francesc, acudieron una treintena de vecinos que decidieron acompa&ntilde;ar a las v&iacute;ctimas y visibilizar el drama migratorio. Entre los que asistieron a la inhumaci&oacute;n hab&iacute;a representantes de Cruz Roja y de Caminando Fronteras, cuya labor se centra en los derechos de las personas migrantes, que depositaron un ramo en su tumba con una nota en la que se le&iacute;a: &ldquo;No dejaremos de buscar a tu familia, no dejaremos de buscar tu nombre, descansa en paz&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De todo Balears, la situaci&oacute;n afecta principalmente a la isla de Formentera, en cuyas aguas aparecieron, solo en el pasado mes de abril, cuatro cuerpos sin vida. Es el camino m&aacute;s corto desde Argelia. Los hallazgos condujeron al Consell Insular a aprobar por unanimidad una propuesta para establecer un protocolo espec&iacute;fico ante las muertes de personas migrantes en el mar y anunciar p&uacute;blicamente los entierros para permitir el acompa&ntilde;amiento ciudadano.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Entre los &uacute;ltimos casos -que a pesar de esta iniciativa de la instituci&oacute;n insular no se han hecho p&uacute;blicos- figuran cad&aacute;veres encontrados en es Carnatge, es Pujols,&nbsp;s&rsquo;Estufador durante el mes de abril, adem&aacute;s del de un hombre recuperado por el Servicio Mar&iacute;timo de la Guardia Civil entre Eivissa y Formentera tras el aviso de una embarcaci&oacute;n. El &uacute;ltimo que queda pendiente es el de un cuerpo hallado el pasado 10 de este mismo mes de mayo en sa Boca de s&rsquo;Estany des Peix, en avanzado estado de descomposici&oacute;n, <a href="https://www.diariodeibiza.es/formentera/2026/05/20/formentera-aparece-segundo-cadaver-costa-130460030.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como recoge Diario de Ibiza</a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>28 personas esperando ser enterradas</strong></h2><p class="article-text">
        El n&uacute;mero de fallecidos sin identificar que se acumulan en la pitiusa esperando a ser sepultados asciende as&iacute; a 28, entre el cementerio y el tanatorio de la isla. El incremento se produce en una primavera marcada por la llegada constante de embarcaciones a las costas del archipi&eacute;lago. En apenas una semana han alcanzado Balears 146 personas a bordo de ocho embarcaciones, seis de ellas detectadas en Formentera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a lo que va de a&ntilde;o, han llegado al menos 1.792 migrantes a bordo de 89 pateras, de acuerdo con el recuento realizado por la agencia EFE a partir de los datos facilitados por la Delegaci&oacute;n del Gobierno y el Ministerio del Interior. En 2025, llegaron a la comunidad aut&oacute;noma 7.321 personas en 401 embarcaciones procedentes de Argelia, lo que supuso, respecto al a&ntilde;o anterior, un aumento del 24,5 % en el n&uacute;mero de migrantes y de cerca del 15 % en el de pateras.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En cuanto a lo que va de año, han llegado al menos 1.792 migrantes a bordo de 89 pateras</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El presidente del Consell de Formentera, &Oacute;scar Portas, ha reclamado al Gobierno una respuesta &ldquo;humanitaria y pol&iacute;tica&rdquo; ante el aumento de llegadas de pateras a Balears y ha recordado que la isla de Formentera &ldquo;no puede asumir sola&rdquo; esta situaci&oacute;n -que no se repite en casi ning&uacute;n otro territorio a nivel nacional- . Tambi&eacute;n ha reclamado, no solo una sino en repetidas ocasiones, una mayor implicaci&oacute;n del Estado y de la Uni&oacute;n Europea (UE).
    </p><p class="article-text">
        Con la provocaci&oacute;n de conocer de &ldquo;primera mano&rdquo; la &ldquo;presi&oacute;n&rdquo; que soportan los servicios p&uacute;blicos insulares, el presidente ha invitado a la ministra Sira Rego y al ministro Jos&eacute; Manuel Albares a visitar la pitiusa del sur, que actualmente tutela a 156 j&oacute;venes migrantes no acompa&ntilde;ados. Una cifra que las instituciones consideran claramente superior a la que los recursos insulares pueden asumir.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un estado que dificulta la identificaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        A cualquier cuerpo hallado en la costa o en el mar, los agentes le practican las mismas diligencias forenses: se le toma las huellas dactilares -a veces el estado del cad&aacute;ver no lo permite- y la extracci&oacute;n de muestras de ADN. La identificaci&oacute;n se complica a menudo porque muchos se localizan en un estado muy avanzado de descomposici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Toda esta informaci&oacute;n se incorpora a la base estatal de personas desaparecidas, donde se compara de forma sistem&aacute;tica con los datos que aportan las familias en sus denuncias, tal como detalla el instituto armado a elDiario.es. Cuando no se logra conocer la identidad de la v&iacute;ctima, el registro permanece activo de manera indefinida, a la espera de que en el futuro pueda producirse una coincidencia que permita poner nombre a esos cuerpos que contin&uacute;an sin identificar.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En la mayor&iacute;a de los casos, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rezos-flores-cuerpos-nombre-enterrados-naufragar-patera-veces-son-imposibles-identificar_1_12805042.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">honrar los cuerpos con la sepultura deseada es casi imposible</a>. Tambi&eacute;n, conocer sus voluntades o las de sus familiares. De hecho, los nichos en los que descansan guardan austeras inscripciones (S-I, Sin Identificar), a veces acompa&ntilde;adas junto a una descripci&oacute;n: &ldquo;Muerto en el mar&rdquo;. Las tumbas carecen de nombre, apellidos y tambi&eacute;n de fecha de nacimiento. Solo aparecen rasgados sobre el yeso el d&iacute;a, el mes y el a&ntilde;o en que los encontraron sin vida en el Mediterr&aacute;neo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cadaveres-identificar-acumulan-aguas-formentera-30-cuerpos-vida-esperan-sepultados_1_13240845.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 May 2026 17:59:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/82ce8241-ed90-45ec-8600-e606613e3af1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="315159" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/82ce8241-ed90-45ec-8600-e606613e3af1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="315159" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los cadáveres sin identificar se acumulan en las aguas de Formentera: casi 30 cuerpos sin vida esperan a ser sepultados]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/82ce8241-ed90-45ec-8600-e606613e3af1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Formentera,Migrantes]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
