El Govern de Marga Prohens (PP) manté sense difondre una quinzena de treballs sobre memòria democràtica encarregats durant la passada legislatura sobre aspectes clau de la repressió franquista a les Balears. Es tracta d'investigacions de gran abast -amb milers de pàgines en conjunt- i de caràcter multidisciplinari -a nivell històric, psicològic, jurídic...- que van ser promogudes per l'anterior Executiu d'esquerres en el marc del IV Pla de Fosses, desenvolupat a l'empara de la llei autonòmica de recuperació de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme -més coneguda com 'llei de fosses'-. D'acord amb el propi disseny del pla, aquests treballs havien de revertir en la societat a través d'exposicions, materials pedagògics i presentacions públiques.

Lluny d'aquest objectiu, els informes romanen avui fora de l'abast de la ciutadania. Les investigacions, que reconstrueixen els episodis menys explorats del cop militar de 1936, la guerra civil i la dictadura franquista, van ser concebudes com una de les peces centrals de la política pública de memòria democràtica a les Balears. No només van ser encarregades, sinó també executades i remunerades: en total, l'Administració autonòmica ha abonat 218.000 euros als diferents autors sense que el seu treball hagi vist encara la llum.

El conjunt d'estudis traça un ambiciós i complex mapa de la memòria històrica a les illes: des de la relació entre l'arxipèlag i la Vall dels Caiguts, on almenys un centenar d'illencs hi foren enterrats després de ser traslladats durant el franquisme, en molts casos sense coneixement de les seves famílies, fins a una anàlisi en profunditat dels bombardejos provinents de Mallorca, passant per estudis més detallats sobre el desembarcament del capità Bayo -la gran ofensiva que va dur a terme la República amb l'objectiu de recuperar la illa de mans dels sublevats-, els mecanismes de repressió desplegats pel franquisme, l'actualització del cens de persones assassinades per la repressió franquista o informes sobre les pròpies polítiques de 'memòria' impulsades durant la dictadura i com aquesta va construir el seu propi relat sobre la guerra i la repressió mitjançant l'exaltació dels vencedors i el silenciament de les víctimes republicanes.

Així mateix, les investigacions aborden dimensions menys visibles de la repressió, com l'impacte del trauma psicològic derivat de la violència i la seva transmissió generacional des del 1936, ampliant així el focus més enllà dels fets estrictament bèl·lics per incorporar-ne les conseqüències socials i emocionals a llarg termini.

Les investigacions aborden des del trasllat d'illencs a la Vall dels Caiguts a estudis més detallats sobre el desembarcament del capità Bayo

Des de l'Executiu autonòmic atribueixen l'absència de difusió al fet que encara es troba pendent rebre la versió definitiva d'un d'ells, relatiu al “cens de víctimes”, que ha hagut de ser “esmenat per discrepàncies entre els membres amb la categoria de causes de mort”. Fonts implicades en el desenvolupament dels treballs apunten, tanmateix, que la majoria dels estudis porten lliurats des de fa més d'un any i que aquests podrien haver-se fet públics de forma independent, atès que la seva publicació -almenys en format digital- no depèn necessàriament de la finalització dels treballs que poguessin estar pendents.

Fonts de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques consultades per elDiario.es asseguren que els informes acabaran veient la llum, però condicionen la seva publicació a què tots compleixin els requisits tècnics establerts, “tant a nivell de contingut com a nivell de disseny”. Un cop completats, precisen, els estudis hauran de passar per un procés d'unificació formal abans de la seva difusió. “El Servei de memòria democràtica haurà de maquetar tots els estudis un per un, ja que no tenen el mateix format i es necessita unificar el disseny per poder publicar-los tots en les mateixes condicions”, apunten, incidint en què la seva voluntat és publicar-los “tots alhora”.

El Govern assegura que els informes acabaran veient la llum, encara que condicionen la seva publicació al fet que tots compleixin els requisits tècnics establerts, "tant a nivell de contingut com a nivell de disseny"

Per a la seva elaboració, els treballs es van integrar en un conjunt de diversos lots que incloïen des d'exhumacions fins a estudis històrics relatius a diverses fosses comunes, passant per l'elaboració del mapa de fosses de Menorca amb l'objectiu de sumar-lo als ja existents de Mallorca, Eivissa i Formentera i completar així el mapa de fosses de les Balears. L'adjudicació va recaure en la unió temporal d'empreses formada per la Sociedad de Ciencias Aranzadi i la consultora Àtics. L'objectiu era no només avançar en el coneixement acadèmic, sinó també traslladar aquests resultats al conjunt de la societat en línia amb els principis de veritat, justícia i reparació.

El trauma 'heretat' des de 1936

Entre les investigacions figura la duta a terme per la psicòloga clínica Anna Miñarro, autora de l'estudi Evolució del trauma entre generacions des del 1936, en el qual analitza com la repressió política, la tortura o les desaparicions que van patir les víctimes del franquisme a les Balears no solament van marcar els seus familiars més propers, sinó que les seqüeles d'aquell horror van assolir generacions posteriors, manifestant-se encara avui, principalment, en forma de depresió, demència i trastorns psicoafectius. Són les principals conclusions d'un informe inèdit a les illes que va desenvolupar acompanyant les víctimes i els seus familiars en els processos d'exhumació i que posa llum sobre els traumes que arrosseguen els descendents dels assassinats, desapareguts i represaliats, les vides dels quals van quedar marcades per la brutalitat dels revoltats.

Un altre dels treballs inclosos aprofundeix en un aspecte fins ara poc documentat: el paper de l'aviació en la guerra a Menorca i, en particular, els atacs sistemàtics llançats des de Mallorca. L'estudi, elaborat pels historiadors Carlos de Salort Giménez i Miquel López Gual, aporta noves evidències a partir de fonts militars inèdites que permeten reconstruir amb precisió la dimensió real de la guerra aèria sobre l'illa. La principal novetat del treball radica en l'anàlisi de centenars de documents originals -comunicats, telegrames i historials de vol- conservats en arxius militars espanyols a partir dels quals els autors teixeixen un mapa molt més detallat de les operacions aèries sobre Menorca, ampliant i corregint les fonts tradicionals basades en testimoniatges o registres incomplets.

Un dels estudis inèdits és sobre els atacs sistemàtics llançats sobre Menorca; un altre aborda les conseqüències psicològiques de la repressió política, la tortura i les desaparicions

Bombardeigs sistemàtics

En un estudi publicat l'any passat sota el títol La Guerra Civil a Menorca des del cel: noves aportacions al paper de l'aviació en la contesa ambdós autors desmunten la idea que els alçats efectuassin atacs aïllats i revelen, a partir de més de 270 comunicacions directes entre unitats aèries i el comandament franquista, l’existència d’una estratègia molt més àmplia de control del Mediterrani. En aquest esquema, l’aviació va exercir un paper clau en el bloqueig, la pressió sobre la població civil i la consolidació del domini militar des de Mallorca, mitjançant tasques de vigilància, intimidació i bombardeig sobre l’illa, especialment a partir de l’aïllament de Menorca després del fracàs del desembarcament republicà a Mallorca. Des d’aleshores, l’illa va quedar sotmesa durant prop de trenta mesos a operacions aèries constants dirigides des de la base franquista mallorquina, amb la participació determinant de l’aviació italiana.

El treball aporta també dades inèdites sobre la intensitat de la violència aèria: només entre 1936 i 1937 es comptabilitzen desenes d’atacs i centenars de bombes llançades sobre l’illa, amb una evolució clara cap a operacions cada vegada més sistemàtiques i tecnificades. Aquesta escalada va obligar la població civil a adaptar-se progressivament al perill, passant de la curiositat inicial davant els avions a la construcció de refugis i, finalment, a la normalització del bombardeig com a part de la vida quotidiana.

També va participar en els treballs Manel Suárez Salvà, autor de nombroses investigacions sobre la segona república i el moviment obrer a Mallorca -especialment en el nucli municipal de Calvià- així com sobre les presons franquistes que es van implantar a l'illa, entre elles la de Can Mir, una de les presons més fosques i tràgiques de la repressió franquista a l'illa. Després del cop feixista de 1936, aquest magatzem situat en les Avingudes de Palma es va transformar en un centre penitenciari que va confinar, entre misèria i tortures, a més de 2.000 presos durant cinc anys. Una de les pràctiques habituals eren les 'saques': els presos, mitjançant enganys, eren 'alliberats' i, posteriorment, assassinats pels falangistes.

Mallorca com a “laboratori feixista”

Per altra banda, el doctor en Història Manuel Aguilera, autor, entre d'altres, del llibre El Oro de Mussolini. Cómo la República planeó vender parte de España al fascismo i un dels principals investigadors entorn del paper de l'Aviació Italiana a la guerra civil, va fer lliurament d'un estudi que reprèn aquesta línia d'investigació, emfatitzant l'ocupació italiana de Mallorca i l'intent de convertir-la “en un laboratori feixista”, com assenyala el propi investigador en declaracions a elDiario.es. La instal·lació del contingent italià va transformar l'illa en un gran portaavions dedicat a bombardejar sense descans el litoral republicà del Mediterrani i bloquejar les rutes marítimes de subministrament de l'URSS.

Tal com sosté l'historiador, els italians van començar a adquirir centenars d'hectàrees i propietats per construir a l'illa 'cases colonials', traslladar una important quantitat de treballadors del país transalpí i crear allà mateix un “centre d'italianitat”. Degut a que la legislació local impedia als estrangers adquirir terrenys costaners sense autorització militar, Mussolini va utilitzar testaferros mallorquins i empreses tapadores, com Celulosa Hispánica S.A., emprada per comprar l'emblemàtica finca de L'Albufera.

En el treball que Aguilera va lliurar al Govern també aborda els vestigis materials de la presència italiana que romanen en territori balear i explora les incògnites que envolten el faraònic bust que va ser manat construir a finals dels anys trenta en homenatge a Benito Mussolini. L'efígie, embolicada en un halo de misteri des d'aleshores, jauria enterrada en aquesta mateixa zona, esperant que algú la tregui algun dia a la llum, cosa que, segons el parer de l'historiador, constituiria una de les principals proves materials sobre la dimensió simbòlica i propagandística que va assolir la presència italiana a Mallorca durant la contesa i del paper de l'illa com a espai estratègic per al feixisme europeu.

En concret, el monument va ser dissenyat pel legionari Italià Heros Giusti i construït el 1939 en un solar situat a uns 100 metres del que avui és el poblat xabolista de Son Banya. Tres anys abans, en aquest mateix punt, havia estat aixecat el quarter de l'Aviazione Legionaria. Les instal·lacions van servir a més per albergar les bateries antiaèries de l'aeròdrom de Son Sant Joan, les pistes del qual van adaptar els italians com a base aèria propera a la capital balear. A l'empara de la carismatització i el culte als líders feixistes de l'època, l'efígie no va trigar a fer-se realitat.

Una de les obres aborda els vestigis materials de la presència italiana que romanen en territori balear i explora les incògnites que envolten al faraònic bust que va ser manat construir a finals dels anys trenta en homenatge a Benito Mussolini

El cementiri de Palma compta, a més, amb un mausoleu que les autoritats italianes van fer construir en 1942 per a conservar “les restes mortals dels camarades que van donar la seva vida en la lluita contra el marxisme”, pel derrocament de la Segona República i per la implantació d'un règim feixista a Espanya. Per a garantir el seu manteniment, el Govern italià abona cada any 449,11 euros a l'Empresa Funerària Municipal (EFM), d'acord amb la documentació consultada en el seu moment per elDiario.es.

“La memòria s'ha de donar a conèixer”

El disseny original del IV Pla de Fosses contemplava diferents vies de difusió. Més enllà de la seva possible publicació digital, es plantejava la difusió d'edicions en paper i la realització d'exposicions vinculades als resultats a iniciativa del Govern, un escenari que Jurado percep llunyà. De fet, creu que els estudis podrien haver-se fet públics fa més d'un any, però fins al moment no han estat difosos ni incorporats al web institucional de memòria democràtica, on, assevera, podrien haver-se consultat almenys en format digital.

Per la seva banda, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, subratlla que els estudis es van concebre precisament per treure a la llum una part de la història que encara roman en gran mesura oculta. “Això es va fer amb la intenció de recuperar aquesta part de la memòria”, explica, en referència a uns treballs que qualifica de “molt novedosos” i “imprescindibles”. Oliver denuncia que aquest procés no hagi tingut continuïtat en forma de difusió pública: “No tenim notícies dels estudis ni de les exposicions que devien fer-se”. La responsable de l'entitat memorialista insisteix que l'objectiu d'aquests treballs anava molt més enllà de l'àmbit acadèmic: “La memòria no pot estar només a l'acadèmia, amagada, guardada a les cases o en silenci. S'ha de donar a conèixer, ser de tots, perquè parlem de memòria i de drets humans”.

Oliver rebutja de ple possibles arguments per justificar la paralització. “No tenen excusa”, assevera, recordant que els estudis s'emmarquen en una llei vigent, la de fosses, i que la seva aprovació es va produir dins dels cànons establerts. En la seva opinió, el bloqueig no només afecta la difusió del coneixement, sinó també al treball dels propis investigadors: “És terrible que hagin fet una feina i no en puguin fer res amb ella”.

Els treballs són molt novedosos i imprescindibles. No tenim notícies d'ells ni de les exposicions que havien de fer-se. La memòria no pot estar només a l'acadèmia, amagada, guardada a les cases o en silenci. S'ha de donar a conèixer, ser de tots, perquè parlem de memòria i de drets humans

Maria Antònia Oliver — Presidenta de Memòria de Mallorca

Mentrestant, el Govern insisteix en la seva intenció de publicar tots els estudis una vegada compleixin els criteris de contingut i disseny i assenyala, en referència a les exposicions, que té previst cedir un totem a la Universitat de les Illes Balears (UIB) de cara a la pròxima celebració d'una jornada sobre la llei de fosses. Des de la Conselleria de Presidència subratllen que la seva pretensió passa per cedir-ho “sempre que sigui lliurat dins del termini i en la forma escaient, abans d'aquesta jornada, per l'empresa adjudicatària”.

En matèria de divulgació, recorden que el Govern ha dut a terme durant aquesta legislatura, malgrat no formar part de les mostres vinculades al IV Pla de Fosses, tots els tràmits administratius corresponents a la cessió de l'exposició Sense Oblit a Can Óleo (exposada des del 29 d'agost al 2 de setembre de 2025), a l'Ajuntament de Lloseta (cedida del 10 al 13 d'octubre), al Centre Flassaders (del 23 al 30 de març de 2026) i a l'IES CTEIB (des del passat 31 de març fins al 4 de maig). L'exposició també ha estat sol·licitada pel IES Josep Sureda i Blanes de cara a maig.

En paral·lel, expliquen que des de l'Executiu han encarregat a Manuel Aguilera un estudi sobre els bombardejos soferts en Balears durant la guerra civil del qual, segons assenyalen, existia un informe previ que “estava incomplet perquè no incloïa la identificació de les persones víctimes dels bombardejos, que mai han estat reconegudes”. Afegeixen que, amb aquest nou estudi, “més exhaustiu i que determina el nom real de les víctimes, es permetrà avançar en la seva identificació”, permetent així commemorar-les en un acte d'homenatge previst per a aquest estiu. Les mateixes fonts asseveren que a la pàgina web de Memòria Democràtica del Govern es pot trobar “tot tipus d'informació sobre els temes relacionats amb la guerra civil i la dictadura” amb la recomanació de llibres, còmics i documentals, entre altres, així com documentació sobre el cens de víctimes en Balears o el mapa de fosses de Mallorca, Eivissa i Formentera.

El Govern de Marga Prohens (PP) mantiene sin difundir una quincena de trabajos sobre memoria democrática encargados durante la pasada legislatura sobre aspectos clave de la represión franquista en Balears. Se trata de investigaciones de gran alcance –con miles de páginas en conjunto– y de carácter multidisciplinar –a nivel histórico, psicológico, jurídico...– que fueron promovidas por el anterior Ejecutivo de izquierdas en el marco del IV Plan de Fosas, desarrollado al amparo de la ley autonómica de recuperación de personas desaparecidas durante la guerra civil y el franquismo –más conocida como 'ley de fosas'–. De acuerdo al propio diseño del plan, estos trabajos debían revertir en la sociedad a través de exposiciones, materiales pedagógicos y presentaciones públicas.

Lejos de ese objetivo, los informes permanecen hoy fuera del alcance de la ciudadanía. Las investigaciones, que reconstruyen los episodios menos explorados del golpe militar de 1936, la guerra civil y la dictadura franquista, fueron concebidas como una de las piezas centrales de la política pública de memoria democrática en Balears. No solo fueron encargadas, sino también ejecutadas y remuneradas: en total, la Administración autonómica ha abonado 218.000 euros a los distintos autores de las mismas sin que su trabajo haya visto todavía la luz.

El conjunto de estudios traza un ambicioso y complejo mapa de la memoria histórica en Balears: desde la relación entre el archipiélago y el Valle de los Caídos, donde al menos un centenar de isleños fueron enterrados tras ser trasladados durante el franquismo, en muchos casos sin conocimiento de sus familias, hasta un análisis en profundidad de los bombardeos provenientes de Mallorca, pasando por estudios más detallados sobre el desembarco del capitán Bayo -la gran ofensiva que llevó a cabo la República con el objetivo de recuperar la isla de manos de los sublevados-, los mecanismos de represión desplegados por el franquismo, la actualización del censo de personas asesinadas por la represión franquista o informes sobre las propias políticas de 'memoria' impulsadas durante la dictadura y cómo ésta construyó su propio relato sobre la guerra y la represión mediante la exaltación de los vencedores y el silenciamiento de las víctimas republicanas.

Asimismo, las investigaciones abordan dimensiones menos visibles de la represión, como el impacto del trauma psicológico derivado de la violencia y su transmisión generacional desde 1936, ampliando así el foco más allá de los hechos estrictamente bélicos para incorporar sus consecuencias sociales y emocionales a largo plazo.

Las investigaciones abordan desde el traslado de isleños al Valle de los Caídos a estudios más detallados sobre el desembarco del capitán Bayo

Desde el Ejecutivo autonómico atribuyen la ausencia de difusión al hecho de que aún se encuentra pendiente recibir la versión definitiva de uno de ellos, relativo al “censo de víctimas”, que ha tenido que ser “enmendado por discrepancias entre los miembros con la categoría de causas de muerte”. Fuentes implicadas en el desarrollo de los trabajos apuntan, sin embargo, que la mayoría de los estudios llevan entregados desde hace más de un año y que estos podrían haberse hecho públicos de forma independiente, dado que su publicación -al menos en formato digital- no depende necesariamente de la finalización de los trabajos que pudieran estar pendientes.

Fuentes de la Conselleria de Presidencia y Administraciones Públicas consultadas por elDiario.es aseguran que los informes acabarán viendo la luz, aunque condicionan su publicación a que todos cumplan los requisitos técnicos establecidos, “tanto a nivel de contenido como a nivel de diseño”. Una vez completados, precisan, los estudios deberán pasar por un proceso de unificación formal antes de su difusión. “El Servicio de memoria democrática tendrá que maquetar todos los estudios uno por uno, ya que no tienen el mismo formato y se necesita unificar el diseño para poder publicarlos todos en las mismas condiciones”, apuntan, incidiendo en que su voluntad es publicarlos “todos a la vez”.

El Govern asegura que los informes acabarán viendo la luz, aunque condicionan su publicación a que todos cumplan los requisitos técnicos establecidos, "tanto a nivel de contenido como a nivel de diseño"

Para su elaboración, los trabajos se integraron en un conjunto de varios lotes que incluían desde exhumaciones hasta estudios históricos relativos a varias fosas comunes, pasando por la elaboración del mapa de fosas de Menorca con el objetivo de sumarlo a los ya existentes de Mallorca, Eivissa y Formentera y completar así el mapa de fosas de Balears. La adjudicación recayó en la unión temporal de empresas formada por la Sociedad de Ciencias Aranzadi y la consultora Àtics. El objetivo era no solo avanzar en el conocimiento académico, sino también trasladar esos resultados al conjunto de la sociedad en línea con los principios de verdad, justicia y reparación.

“Había todo un lote, muy potente, dedicado a estudios de investigación”, explica el que fuera secretario autonómico de Memoria Democrática durante la pasada legislatura, Jesús Jurado, en alusión a los quince trabajos 'desaparecidos'. Lejos de tratarse de informes homogéneos, cada uno de ellos fue encomendado a especialistas concretos en función de su ámbito de conocimiento. En este sentido, el exsecretario autonómico subraya que uno de los objetivos era precisamente ampliar el foco más allá del enfoque tradicional centrado exclusivamente en las fosas. “Creo que es importante que la memoria democrática salga un poco del ámbito de los cementerios y que nos centrásemos en otros muchos aspectos”, incide en declaraciones a este periódico.

El trauma 'heredado' desde 1936

Entre las investigaciones figura la llevada a cabo por la psicóloga clínica Anna Miñarro, autora del estudio Evolución del trauma entre generaciones desde 1936, en el que analiza cómo la represión política, la tortura o las desapariciones que padecieron las víctimas del franquismo en Balears no solo marcaron a sus familiares más cercanos, sino que las secuelas de aquel horror alcanzaron a generaciones posteriores, manifestándose aún hoy, principalmente, en forma de depresión, demencia y trastornos psicoafectivos. Son las principales conclusiones de un informe inédito en las islas que desarrolló acompañando a las víctimas y sus familiares en los procesos de exhumación y que arroja luz acerca de los traumas que cargan a sus espaldas los descendientes de los asesinados, desaparecidos y represaliados, cuyas vidas quedaron marcadas por la brutalidad de los sublevados.

Otro de los trabajos incluidos profundiza en un aspecto hasta ahora poco documentado: el papel de la aviación en la guerra en Menorca y, en particular, los ataques sistemáticos lanzados desde Mallorca. El estudio, elaborado por los historiadores Carlos de Salort Giménez y Miquel López Gual, aporta nuevas evidencias a partir de fuentes militares inéditas que permiten reconstruir con precisión la dimensión real de la guerra aérea sobre la isla. La principal novedad del trabajo radica en el análisis de centenares de documentos originales -comunicados, telegramas e historiales de vuelo- conservados en archivos militares españoles a partir de los cuales los autores tejen un mapa mucho más detallado de las operaciones aéreas sobre Menorca, ampliando y corrigiendo las fuentes tradicionales basadas en testimonios o registros incompletos.

Uno de los estudios inéditos es sobre los ataques sistemáticos lanzados sobre Menorca; otro aborda las consecuencias psicológicas de la represión política, la tortura y las desapariciones

Bombardeos sistemáticos

En un estudio publicado el año pasado bajo el título La Guerra Civil en Menorca desde el cielo: nuevas aportaciones al papel de la aviación en la contienda ambos autores desmontan además la idea de que los alzados efectuaran ataques aislados y revelan, a partir de más de 270 comunicaciones directas entre unidades aéreas y el mando franquista, una estrategia más amplia de control del Mediterráneo por parte del bando sublevado, donde la aviación desempeñó un papel clave en el bloqueo, la presión sobre la población civil y la consolidación del dominio militar desde Mallorca mediante la vigilancia, intimidación y bombardeo sobre Menorca, especialmente a partir del aislamiento de ésta tras el fracaso del desembarco republicano. Desde entonces, la isla quedó sometida durante cerca de treinta meses a operaciones aéreas constantes dirigidas desde la base franquista mallorquina, con la participación clave de la aviación italiana.

El trabajo también aporta datos inéditos sobre la intensidad de la violencia aérea: solo entre 1936 y 1937 se contabilizan decenas de ataques y centenares de bombas lanzadas sobre la isla, con una evolución clara hacia operaciones más sistemáticas y tecnificadas. Esta escalada obligó a la población civil a adaptarse progresivamente al peligro, pasando de la curiosidad inicial ante los aviones a la construcción de refugios y la normalización del bombardeo como parte de la vida cotidiana.

También participó en los trabajos Manel Suárez Salvà, autor de numerosas investigaciones sobre la segunda república y el movimiento obrero de Mallorca -especialmente en el núcleo municipal de Calvià- así como sobre las cárceles franquistas que se implantaron en la isla, entre ellas la de Can Mir, una de las prisiones más oscuras y trágicas de la represión franquista en la isla. Tras el golpe fascista de 1936, este almacén situado en las Avenidas de Palma se transformó en un centro penitenciario que confinó, entre miseria y torturas, a más de 2.000 presos durante cinco años. Una de las prácticas habituales eran las 'sacas': los presos, mediante engaños, eran 'liberados' y, posteriormente, asesinados por los falangistas.

Mallorca como “laboratorio fascista”

Por otro lado, el doctor en Historia Manuel Aguilera -autor, entre otros, del libro El Oro de Mussolini. Cómo la República planeó vender parte de España al fascismo y uno de los principales investigadores en torno al papel de la Aviación Itmanosaliana en la guerra civil-, hizo entrega de un estudio que retoma esta línea de investigación, enfocándose en la ocupación italiana de Mallorca y el intento de convertirla “en un laboratorio fascista”, como señala el propio investigador en declaraciones a elDiario.es. La instalación del contingente italiano transformó la isla en un gran portaaviones dedicado a bombardear sin descanso el litoral republicano del Mediterráneo y bloquear las rutas marítimas de suministro de la URSS.

Tal como sostiene el historiador, los italianos comenzaron a adquirir centenares de hectáreas y propiedades para construir en la isla 'casas coloniales', trasladar una importante cantidad de trabajadores del país transalpino y crear allí mismo un “centro de italianidad”. Debido a que la legislación local impedía a los extranjeros adquirir terrenos costeros sin autorización militar, Mussolini utilizó testaferros mallorquines y empresas tapaderas, como Celulosa Hispánica S.A., empleada para comprar la emblemática finca de L'Albufera.

En el trabajo que Aguilera entregó al Govern también aborda los vestigios materiales de la presencia italiana que permanecen en territorio balear y explora las incógnitas que rodean al faraónico busto que fue mandado construir a finales de los años treinta en homenaje a Benito Mussolini. La efigie, envuelta en un halo de misterio desde entonces, yacería enterrada en esa misma zona, aguardando que alguien la saque algún día a la luz, lo que a juicio del historiador constituiría una de las principales pruebas materiales sobre la dimensión simbólica y propagandística que alcanzó la presencia italiana en Mallorca durante la contienda y del papel de la isla como espacio estratégico para el fascismo europeo.

En concreto, el monumento fue diseñado por el legionario Italiano Heros Giusti y construido en 1939 en un solar situado a unos 100 metros de lo que hoy es el poblado chabolista de Son Banya. Tres años antes, en ese mismo punto, había sido levantado el cuartel de la Aviazione Legionaria. Las instalaciones sirvieron además para albergar las baterías antiaéreas del aeródromo de Son Sant Joan, cuyas pistas adaptaron los italianos como base aérea próxima a la capital balear. Al abrigo de la carismatización y el culto a los líderes fascistas de la época, la efigie no tardó en hacerse realidad.

Una de las obras aborda los vestigios materiales de la presencia italiana que permanecen en territorio balear y explora las incógnitas que rodean al faraónico busto que fue mandado construir a finales de los años treinta en homenaje a Benito Mussolini

El cementerio de Palma cuenta, además, con un mausoleo que las autoridades italianas hicieron construir en 1942 para conservar “los restos mortales de los camaradas que dieron su vida en la lucha contra el marxismo”, por el derrocamiento de la Segunda República y por la implantación de un régimen fascista en España. Para garantizar su mantenimiento, el Gobierno italiano abona cada año 449,11 euros a la Empresa Funeraria Municipal (EFM), de acuerdo a la documentación consultada en su día por elDiario.es.

“La memoria debe darse a conocer”

El diseño original del IV Plan de Fosas contemplaba diferentes vías de difusión. Más allá de su posible publicación digital, se planteaba la difusión de ediciones en papel y la realización de exposiciones vinculadas a los resultados, todo ello a iniciativa del Govern, un escenario que Jurado percibe lejano. No en vano, cree que los estudios podrían haberse hecho públicos hace más de un año, pero hasta el momento no han sido difundidos ni incorporados a la web institucional de memoria democrática, donde, asevera, podrían haberse consultado al menos en formato digital.

Por su parte, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, subraya que los estudios se concibieron precisamente para sacar a la luz una parte de la historia que aún permanece en gran medida oculta. “Esto se hizo con la intención de recuperar esta parte de la memoria”, explica, en referencia a unos trabajos que califica de “muy novedosos” e “imprescindibles”. Oliver denuncia que ese proceso no haya tenido continuidad en forma de difusión pública: “No tenemos noticias de los estudios ni de las exposiciones que debían hacerse”. La responsable de la entidad memorialista insiste en que el objetivo de estos trabajos iba mucho más allá del ámbito académico: “La memoria no puede estar solo en la academia, escondida, guardada en las casas o en silencio. Debe darse a conocer, ser de todos, porque hablamos de memoria y de derechos humanos”.

Oliver rechaza de plano posibles argumentos para justificar la paralización. “No tienen excusa”, asevera, recordando que los estudios se enmarcan en una ley vigente, la de fosas, y que su aprobación se produjo dentro de los cauces establecidos. En su opinión, el bloqueo no solo afecta a la difusión del conocimiento, sino también al trabajo de los propios investigadores: “Es terrible que hayan hecho un trabajo y no puedan hacer nada con él”.

Los trabajos son muy novedoso e imprescindibles. No tenemos noticias de ellos ni de las exposiciones que debían hacerse. La memoria no puede estar solo en la academia, escondida, guardada en las casas o en silencio. Debe darse a conocer, ser de todos, porque hablamos de memoria y de derechos humanos

Maria Antònia Oliver — Presidenta de Memòria de Mallorca

Mientras tanto, el Govern insiste en su intención de publicar todos los estudios una vez cumplan los criterios de contenido y diseño y señala, en lo referente a las exposiciones, que tiene previsto ceder un totem a la Universitat de les Illes Balears (UIB) de cara a la próxima celebración de una jornada sobre la ley de fosas. Desde la Conselleria de Presidencia subrayan que su pretensión pasa por cederlo “siempre que sea entregado en tiempo y forma, antes de dicha jornada, por la empresa adjudicataria”.

En materia de divulgación, recuerdan que el Govern ha llevado a cabo durante esta legislatura, a pesar de no formar parte de las muestras vinculadas al IV Plan de Fosas, todos los trámites administrativos correspondientes a la cesión de la exposición Sense Oblit a Can Óleo (expuesta desde el 29 de agosto al 2 de septiembre de 2025), al Ayuntamiento de Lloseta (cedida del 10 al 13 de octubre), al Centre Flassaders (del 23 al 30 de marzo de 2026) y al IES CTEIB (desde el pasado 31 de marzo hasta el 4 de mayo). La exposición también ha sido solicitada por el IES Josep Sureda i Blanes de cara a mayo.

En paralelo, explican que desde el Ejecutivo han encargado a Manuel Aguilera un estudio sobre los bombardeos sufridos en Balears durante la guerra civil del que, según señalan, existía un informe previo que “estaba incompleto porque no incluía la identificación de las personas víctimas de los bombardeos, que nunca han sido reconocidas”. Añaden que, con este nuevo estudio, “más exhaustivo y que determina el nombre real de las víctimas, se permitirá avanzar en su identificación”, permitiendo así conmemorarlas en un acto de homenaje previsto para este verano. Las mismas fuentes aseveran que en la página web de Memoria Democrática del Govern se puede encontrar “todo tipo de información sobre los temas relacionados con la guerra civil y la dictadura” con la recomendación de libros, cómics y documentales, entre otros, así como documentación sobre el censo de víctimas en Balears o el mapa de fosas de Mallorca, Eivissa y Formentera.

A les carreteres secundàries de Mallorca, la bicicleta obliga a abaixar el ritme, a sostenir la mirada uns segons més del que és habitual i a parar atenció a allò que sovint queda fora de camp quan es travessa el territori amb cotxo. A aquesta velocitat, el paisatge deixa de ser un decorat de postal turística i comença a mostrar-se com un sistema ecològic ferit.

Ana Santidrián i Edurne Caballero avancen amb les seves bicicletes carregades amb alforges. S’aturen davant una parcel·la acabada de llaurar, nua en ple hivern, i després davant una altra coberta de vegetació espontània. La diferència no és només estètica, sinó que remet a dues maneres diferents d’entendre què és la terra i, sobretot, de què depèn la seva fertilitat.

Santidrián, doctora en Enginyeria Química i Medi Ambient i amb arrels dins el món agrícola, cerca una resposta pràctica a una pregunta concreta: com fer viable una altra manera de conrear. Caballero, biòloga especialitzada en agroecologia, necessitava sortir de les pantalles i dels informes per contrastar sobre el terreny allò que coneixia en teoria amb el que realment passa a les finques. D’aquest encreuament neix Biela y Tierra, una manera d’investigar el territori i les noves formes de fer agricultura.

Des de 2019 han recorregut més de 8.000 quilòmetres en bicicleta i han visitat més de 400 iniciatives agroecològiques arreu d’Espanya. Documenten pràctiques, identifiquen patrons i construeixen un relat que no parteix de la teoria, sinó dels projectes que ja funcionen i serveixen d’exemple.

Durant dos mesos han recorregut Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, visitant desenes d’iniciatives, moltes d’elles fora dels circuits visibles. A Mallorca, finques com Sa Cabreta combinen ramaderia, transformació i venda directa, tancant cicles i reduint dependències. A Menorca, projectes com Santa Cecília integren agricultura i ramaderia en models diversificats que sostenen la producció en el temps. A Eivissa, iniciatives del Comando Agroforestal assagen sistemes basats en processos ecològics complexos, allunyats de l’esquema convencional d’insums. I, en paral·lel, eines com el Banc de Terres d’Eivissa o el Fons de Terres a Formentera intenten resoldre un dels principals colls d’ampolla: l’accés a la terra.

A aquesta escala, els detalls deixen de ser anecdòtics. El tipus de sòl, la humitat retinguda, la presència o absència de matèria orgànica, la gestió de les restes vegetals o la relació entre conreus i ramaderia dibuixen models diferents d’explotació agrícola i ramadera. La majoria requereixen entrades constants de subministraments que venen de fora per mantenir-se. Altres, els que cerquen Ana i Edurne, intenten reorganitzar-se a partir dels propis recursos del territori.

Resiliència insular en un sistema dependent

Una illa és un sistema tancat per definició que depèn d’allò que hi entra i del que és capaç de produir. A Balears, aquest equilibri està profundament descompensat. “Només entre un 10% i un 15% dels aliments que es consumeixen es produeixen localment”, assenyala el geògraf Macià Blázquez-Salom, catedràtic de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Des de l’experiència de camp, el diagnòstic és encara més directe. “A les illes es viu un sense sentit alimentari des de fa molt de temps”, apunta Edurne Caballero. No es tracta només de dependència, sinó d’una desconnexió profunda entre producció, territori i consum. Ana Santidrián hi afegeix un altre matís clau: “No podem sostenir la nostra alimentació damunt una indústria petroquímica que és sinònim de guerra”.

No podem sostenir la nostra alimentació damunt una indústria petroquímica que és sinònim de guerra

Ana Santidrián — Doctora en Enginyeria Química i Medi Ambient

I, tanmateix, aquesta fragilitat gairebé no forma part del debat públic. La baixa resiliència insular —la capacitat de sostenir la vida davant interrupcions externes— continua sense traduir-se en polítiques estructurals. “El problema no és l’absència d’alternatives, és la seva manca de pes dins el sistema”, apunten des de Santidrián.

Tot i això, les alternatives existeixen i s’articulen a diferents nivells. A Menorca, la Custòdia Agrària ha permès connectar conservació i producció, mantenint activitat agrària en finques que d’altra manera haurien quedat fora del sistema. Xarxes com l’Aliança per una Menorca Agroecològica treballen en aquesta mateixa direcció, intentant reordenar la relació entre territori, producció i consum des d’una lògica més integrada.

Des de la bicicleta, aquest desajust es percep amb més claredat. És present en els sòls que han canviat d’ús, en els conreus que han desaparegut i han estat substituïts per xalets amb piscina, i en la distància creixent entre allò que es produeix i allò que es consumeix. Com afirma Caballero, “la clau és tornar mirar el territori de cara, entendre què el sosté i què el debilita”.

Balears importa entre el 85% i el 90% dels aliments que consumeix i depèn d’un flux constant de mercaderies per via marítima, fet que converteix l’alimentació en una qüestió directament lligada a l’energia i a la logística

La base energètica d’allò que menjam

Durant dècades, el sistema alimentari de Balears ha funcionat com si l’energia fos infinita. Fertilitzants sintètics, maquinària dependent de combustibles fòssils, transport global i refrigeració constant. Cada un d’aquests elements afegeix una capa invisible que no es percep en el paisatge, però que ho condiciona tot. L’aliment deixa de ser únicament biològic i passa a ser, sobretot, un producte energètic.

Davant aquest model, aquesta ruta en bicicleta revela una lògica alternativa. A les finques que han visitat, la fertilitat no es compra, es construeix. La matèria orgànica torna a la terra i els processos circulars substitueixen els aportaments externs.

Aquesta lògica es fa especialment visible en espais d’experimentació on s’assagen models d’agricultura sintròpica que combinen espècies, temps i funcions ecològiques per regenerar el sòl. Iniciatives vinculades al Comando Agroforestal —una xarxa de tècnics i pagesos que adapta noves tècniques de cultiu a les condicions de la Mediterrània— treballen en aquesta mateixa línia i desenvolupen sistemes productius que no depenen d’aportacions constants, sinó de l’activació de processos naturals.

Quatre illes, un mateix límit

A mesura que avancen els quilòmetres, el mapa es completa com un patró que es repeteix amb variacions. Allò que canvia d’una illa a una altra no és el problema, sinó la manera com es manifesta.

A Menorca, la tensió no és en la producció, sinó en el seu encaix dins el sistema alimentari. “Hi ha demanda alimentària, però el territori no està orientat a cobrir-la de manera eficient”, explica Jara Febrer, coordinadora de l’Aliança per una Menorca Agroecològica. No és una crisi d’activitat agrària, sinó un desajust estructural entre allò que es produeix, com es distribueix i qui hi té accés. Iniciatives com la Custòdia Agrària menorquina han permès sostenir part del teixit productiu, però no han aconseguit revertir aquest desajust de fons.

A Eivissa, el conflicte es desplaça cap a l’ús del sòl. El territori és molt limitat i està intensament disputat. L’agricultura recula davant un model que concentra valor en l’especulació urbanística i el turisme. “Quina capacitat de càrrega té aquest territori?”, es demana Ana Santidrián. La qüestió no és només quant es produeix, sinó quin lloc ocupa la producció dins un model econòmic que prioritza usos que esgoten els recursos. En aquest context, eines com el Banc de Terres impulsat per APAEF intenten recuperar superfície productiva, facilitant l’accés a parcel·les que d’altra manera quedarien fora del circuit agrari.

Mallorca introdueix un matís més complex. Per una banda, existeixen iniciatives agroecològiques que han aconseguit tancar el cercle de la comercialització. “En els projectes agroecològics que hem visitat tota la producció està venuda”, assenyala Santidrián, en molts casos a través de canals curts i amb preus dignes. Xarxes com APAEMA han estat clau per articular aquesta comercialització i connectar producció i consum. Però aquesta imatge conviu amb debilitats estructurals clares. La pressió del turisme i del mercat immobiliari encareix la terra i arracona l’activitat agrària. L’accés a l’aigua es tensiona i es desvia cap a usos no productius. L’agricultura local continua essent minoritària davant el volum importat i, tot i que hi ha xarxa, manca escala. Els projectes funcionen, però queden encapsulats dins circuits concrets i no alteren la lògica dominant.

A Mallorca som dins aquest ‘vall de la mort’ típic de la innovació: hi ha iniciatives que funcionen, però no arriben a una escala suficient per transformar el sistema

Julio Batle — Professor d'Economia de l'Empresa de la UIB

A Formentera, l’escala redueix qualsevol marge. El sistema no falla quan produeix menys, sinó quan deixa de rebre. “La nostra vulnerabilitat és total. Quan es tanca el port, deixam de rebre subministraments”, adverteix Belén Palerm, consellera de Sector Primari del Consell de Formentera. “Hem arribat a estar fins a tres dies sense rebre camions de productes”. Basta un temporal o una interrupció logística perquè la cadena es rompi. No hi ha coixí ni alternativa immediata, fet que obliga a ser previsors. En aquest context, el Fons de Terres impulsat des del Consell apareix com una de les poques eines per reforçar la capacitat productiva local, tot i que el seu abast continua essent molt limitat.

Turisme i agricultura, òrgans d'un mateix metabolisme

El model de les illes funciona com un monocultiu econòmic en què el turisme condiciona la resta d’activitats. “No és un sector més, actua com a eix estructurador del territori”, apunta Caballero. “El turisme concentra l’ús del sòl, eleva el preu de la terra i desplaça les activitats menys rendibles. A partir d’aquí, redefineix les prioritats del territori”, hi afegeix Santidrián.

El turisme no és un sector més, actua com a eix estructurador del territori

Edurne Caballero — Bióloga especialitzada en agroecologia

“La sobirania alimentària ha deixat de ser una idea romàntica. Els projectes que veim avui són el resultat d’un compromís profund amb el territori. El gran repte ara és escalar”, assenyala Batle. “Falta fer el bot cap als nivells de decisió política per implicar empreses i potenciar el consum massiu”. I hi afegeix una condició clau: “Si no arribam almanco a un 30% de consum ecològic i local —amb la implicació d’institucions, corporacions i sistema educatiu—, no hi haurà un vertader canvi sistèmic que millori la resiliència i la sobirania alimentària de les illes”. Des de fora, l’equilibri sembla possible: camp i turisme coexistint dins una mateixa imatge de postal. Però des de dins, la relació és més tensa: dos òrgans d’un mateix metabolisme competeixen per uns recursos finits.

El problema no és l’absència d’alternatives, sinó que les que existeixen no tenen prou pes per alterar la lògica dominant del sistema

Reduir la dependència

Aquest enfocament no elimina els límits, els fa visibles. Obliga a adaptar la producció a la disponibilitat real d’aigua, a les característiques del sòl i a les condicions de l’entorn i del clima. En lloc de forçar el sistema, estableix una relació d’ajust continu amb el territori.

Pot semblar menys eficient en termes productius, però respon a una lògica que reforça la resiliència i la sobirania alimentària, ja que l’èxit no es mesura en maximitzar la producció, sinó en sostenir-la en el temps sense dependre d’allò que arriba de fora.

Segons expliquen Ana i Edurne, les iniciatives que han visitat “funcionen, produeixen i venen”: “Demostren que no es tracta d’utopies ni d’experiments fallits, sinó de models viables que ja operen en condicions reals”. Tot i això, aquest funcionament encara no es tradueix en una transformació sistèmica.

“El gran repte ja no és demostrar que funciona, sinó escalar. Som en aquest punt intermedi en què allò que funciona no aconsegueix expandir-se”, resumeix Batle. L’obstacle no és en les seves pràctiques, sinó en l’estructura que les envolta. Les normes i la burocràcia que regulen la producció i la transformació agrària estan dissenyades per produir volum, no per sostenir el territori. Exigeixen processos i requisits que encaixen amb models intensius, però dificulten la viabilitat d’explotacions petites o mitjanes.

La distribució reprodueix aquesta mateixa lògica. Funciona a través de cadenes llargues, amb múltiples intermediaris i preus definits lluny del territori, cosa que redueix el marge del productor i trenca el vincle del consumidor amb l’origen dels aliments.

No es tracta d’una manca de coneixement ni de voluntat individual, sinó d’una fricció entre dos sistemes que operen amb lògiques incompatibles. Un està optimitzat per créixer en volum, sostingut per energia externa i per xarxes globals que permeten expandir-se amb rapidesa. L’altre s’adapta al territori, està condicionat pels recursos locals i es basa en equilibris més lents que requereixen temps i consciència per consolidar-se.

Els límits físics del sistema

A mesura que avança el recorregut de Biela y Tierra, el sistema deixa de ser abstracte. Ja no es tracta només de com s’organitza la producció, sinó de què la fa possible i, sobretot, de què la limita.

El primer límit és l’aigua. “Sense aigua no hi ha agricultura viable: la terra útil és la que hi té accés”, subratlla el biòleg i consultor ambiental Antoni Font. En un territori insular, no és una qüestió tècnica, és estructural. La disponibilitat hídrica no depèn únicament de la pluja, sinó de la seva gestió, de la seva distribució i de les prioritats que fixa el sistema econòmic. Cada decisió sobre l’ús de l’aigua redefineix el territori.

El segon límit és el sòl. No només com a superfície, sinó com a capacitat productiva real. Està lligat a processos de fertilitat, estructura i acumulació de matèria orgànica que requereixen temps i que no es poden accelerar ni substituir sense cost. Aquesta dimensió, sovint invisible, determina què es pot conrear i en quines condicions.

El tercer límit és a la mar. “Només un 15% del peix que consumim prové de les nostres aigües”, assenyala Elisa Martínez, coordinadora de l’Aliança Calant Xarxes. La resta, com passa amb els aliments terrestres, depèn de l’exterior. “Per avançar en sobirania alimentària en l’àmbit de la pesca, cal diversificar el consum cap a espècies menys conegudes i amb menor vulnerabilitat, com el gerret, la vacoreta o la càntara. Això redueix la pressió sobre espècies sobreexplotades i reforça el sector pesquer local”.

Aigua, sòl i mar delimiten el camp del possible a les illes. Quan es fan visibles, obliguen a replantejar no només com es produeix, sinó fins on es pot sostenir un sistema que depèn de recursos finits. El que revela aquesta ruta en bicicleta de Biela y Tierra és una altra manera de llegir el territori. Davall l’aparença de bonança, el sistema econòmic de Balears es sosté damunt condicions que no controla. La pregunta que deixen en l’aire Ana Santidrián i Edurne Caballero en acomiadar-se és què passarà quan aquest flux s’aturi.

En las carreteras secundarias de Mallorca, la bicicleta obliga a bajar el ritmo, a sostener la mirada unos segundos más de lo habitual y a prestar atención a lo que suele quedar fuera de campo cuando se atraviesa el territorio en coche. A esa velocidad, el paisaje deja de ser un decorado de postal turística y empieza a mostrarse como un sistema ecológico herido.

Ana Santidrián y Edurne Caballero avanzan con sus bicicletas cargadas con alforjas. Se detienen ante una parcela recién labrada, desnuda en pleno invierno, y después ante otra cubierta de vegetación espontánea. La diferencia no es solo estética, sino que remite a dos formas distintas de entender qué es la tierra y, sobre todo, de qué depende su fertilidad.

Santidrián, doctora en Ingeniería Química y Medio Ambiente y con raíces en el mundo agrícola, busca una respuesta práctica a una pregunta concreta: cómo hacer viable otra forma de cultivar. Caballero, bióloga especializada en agroecología, necesitaba salir de las pantallas y los informes para contrastar sobre el terreno lo que conocía en teoría con lo que realmente ocurre en las fincas. De este cruce nace Biela y Tierra, una forma de investigar el territorio y las nuevas formas de hacer agricultura.

Desde 2019 han recorrido más de 8.000 kilómetros en bicicleta y visitado más de 400 iniciativas agroecológicas en toda España. Documentan prácticas, identifican patrones y construyen un relato que no parte de la teoría, sino de los proyectos que ya están funcionando y sirven de ejemplo.

Durante dos meses han recorrido Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera, visitando decenas de iniciativas, muchas de ellas fuera de los circuitos visibles. En Mallorca, fincas como Sa Cabreta combinan ganadería, transformación y venta directa, cerrando ciclos y reduciendo dependencias. En Menorca, proyectos como Santa Cecília integran agricultura y ganadería en modelos diversificados que sostienen la producción en el tiempo. En Eivissa, iniciativas del Comando Agroforestal ensayan sistemas basados en procesos ecológicos complejos, alejados del esquema convencional de insumos. Y, en paralelo, herramientas como el Banco de Tierras de Ibiza o el Fondo de Tierras en Formentera intentan resolver uno de los principales cuellos de botella: el acceso a la tierra.

A esa escala, los detalles dejan de ser anecdóticos. El tipo de suelo, la humedad retenida, la presencia o ausencia de materia orgánica, la gestión de los restos vegetales o la relación entre cultivos y ganadería dibujan modelos distintos de explotación agrícola y ganadera. La mayoría requieren entradas constantes de suministros que vienen de fuera para mantenerse. Otros, los que buscan Ana y Edurne, intentan reorganizarse a partir de los propios recursos del territorio.

Resiliencia insular en un sistema dependiente

Una isla es un sistema cerrado por definición que depende de lo que entra y de lo que es capaz de producir. En Balears, ese equilibrio está profundamente descompensado. “Solo entre un 10% y un 15% de los alimentos que se consumen se producen localmente”, señala el geógrafo Macià Blázquez-Salom, catedrático de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Desde la experiencia de campo, el diagnóstico es aún más directo. “En las islas se vive un sinsentido alimentario desde hace mucho tiempo”, señala Edurne Caballero. No se trata solo de dependencia, sino de una desconexión profunda entre producción, territorio y consumo. Ana Santidrián introduce otro matiz clave: “No podemos sostener nuestra alimentación sobre una industria petroquímica que es sinónimo de guerra”.

No podemos sostener nuestra alimentación sobre una industria petroquímica que es sinónimo de guerra

Ana Santidrián — Doctora en Ingeniería Química y Medio Ambiente

Y, sin embargo, esa fragilidad apenas forma parte del debate público. La escasa resiliencia insular —la capacidad de sostener la vida ante interrupciones externas— sigue sin traducirse en políticas estructurales. “El problema no es la ausencia de alternativas, es su falta de peso dentro del sistema”, apuntan Santidrián.

Sin embargo, las alternativas existen y se articulan en distintos niveles. En Menorca, la Custodia Agraria ha permitido conectar conservación y producción, manteniendo actividad agraria en fincas que de otro modo habrían quedado fuera del sistema. Redes como la Alianza por una Menorca Agroecológica trabajan en esa misma dirección, intentando reordenar la relación entre territorio, producción y consumo desde una lógica más integrada.

Desde la bicicleta, ese desajuste se percibe con más claridad. Está en los suelos que cambiaron de uso, en los cultivos que desaparecieron y se sustituyeron por chalets con piscina y en la distancia creciente entre lo que se produce y lo que se consume. Como afirma Caballero, “la clave está en volver a mirar el territorio de frente, entender qué lo sostiene y qué lo debilita”.

Balears importa entre el 85% y el 90% de los alimentos que consume y depende de un flujo constante de mercancías por vía marítima, lo que convierte la alimentación en una cuestión directamente ligada a la energía y la logística

La base energética de lo que comemos

Durante décadas, el sistema alimentario de Balears ha operado como si la energía fuera infinita. Fertilizantes sintéticos, maquinaria dependiente de combustibles fósiles, transporte global y refrigeración constante. Cada uno de estos elementos añade una capa invisible que no se percibe en el paisaje, pero que lo condiciona todo. El alimento deja de ser únicamente biológico y pasa a ser, sobre todo, un producto energético.

Frente a ese modelo, esta ruta en bicicleta revela una lógica alternativa. En las fincas que han visitado, la fertilidad no se compra, se construye. La materia orgánica vuelve al suelo y los procesos circulares sustituyen a los aportes externos. 

Esa lógica se hace especialmente visible en espacios de experimentación donde se ensayan modelos de agricultura sintrópica que combinan especies, tiempos y funciones ecológicas para regenerar el suelo. Iniciativas vinculadas al Comando Agroforestal —una red de técnicos y agricultores que adapta nuevas técnicas de cultivo a las condiciones del Mediterráneo— trabajan en esa misma línea y desarrollan sistemas productivos que no dependen de aportes constantes, sino de la activación de procesos naturales.

Cuatro islas, un mismo límite

A medida que avanzan los kilómetros, el mapa se completa como un patrón que se repite con variaciones. Lo que cambia de una isla a otra no es el problema, sino la forma en que se manifiesta.

En Menorca, la tensión no está en la producción, sino en su encaje dentro del sistema alimentario. “Hay demanda alimentaria, pero el territorio no está orientado a cubrirla de forma eficiente”, explica Jara Febrer, coordinadora de la Alianza por una Menorca Agroecológica. No es una crisis de actividad agraria, sino un desajuste estructural entre lo que se produce, cómo se distribuye y quién accede a ello. Iniciativas como la Custodia Agraria menorquina han permitido sostener parte del tejido productivo, pero no han conseguido revertir ese desajuste de fondo.

En Eivissa, el conflicto se desplaza hacia el uso del suelo. El territorio es muy limitado y está intensamente disputado. La agricultura retrocede frente a un modelo que concentra valor en la especulación urbanística y el turismo. “¿Qué capacidad de carga tiene este territorio?”, se pregunta Ana Santidrián. La cuestión no es sólo cuánto se produce, sino qué lugar ocupa la producción dentro de un modelo económico que prioriza usos que agotan los recursos. En ese contexto, herramientas como el Banco de Tierras impulsado por APAEF intentan recuperar superficie productiva, facilitando el acceso a parcelas que de otro modo quedarían fuera del circuito agrario.

Mallorca introduce un matiz más complejo. Por un lado, existen iniciativas agroecológicas que han conseguido cerrar el círculo de la comercialización. “En los proyectos agroecológicos que hemos visitado toda la producción está vendida”, señala Santidrián, en muchos casos a través de canales cortos y con precios dignos. Redes como APAEMA han sido clave para articular esa comercialización y conectar producción y consumo. Pero esa imagen convive con debilidades estructurales claras. La presión del turismo y del mercado inmobiliario encarece la tierra y arrincona la actividad agraria. El acceso al agua se tensiona y se desvía hacia usos no productivos. La agricultura local sigue siendo minoritaria frente al volumen importado y, aunque existe red, falta escala. Los proyectos funcionan, pero quedan encapsulados en circuitos concretos y no alteran la lógica dominante.

“En Mallorca estamos en ese ‘valle de la muerte’ típico de la innovación: hay iniciativas que funcionan, pero no alcanzan escala suficiente para transformar el sistema”, explica Julio Batle, profesor de Economía de la Empresa de la UIB.

En Mallorca estamos en ese ‘valle de la muerte’ típico de la innovación: hay iniciativas que funcionan, pero no alcanzan escala suficiente para transformar el sistema

Julio Batle — Profesor de Economía de la Empresa de la UIB

En Formentera, la escala reduce cualquier margen. El sistema no falla cuando produce menos, sino cuando deja de recibir. “Nuestra vulnerabilidad es total. Cuando se cierra el puerto, dejamos de recibir suministros”, advierte Belén Palerm, consellera de Sector Primario del Consell de Formentera. “Hemos llegado a estar hasta tres días sin recibir camiones de productos”. Basta un temporal o una interrupción logística para que la cadena se rompa. No hay colchón ni alternativa inmediata, lo que obliga a ser previsores. En este contexto, el Fondo de Tierras impulsado desde el Consell aparece como una de las pocas herramientas para reforzar la capacidad productiva local, aunque su alcance sigue siendo muy limitado.

Turismo y agricultura, órganos de un mismo metabolismo

El modelo de las islas funciona como un monocultivo económico en el que el turismo condiciona al resto de actividades. “No es un sector más, actúa como eje estructurador del territorio”, apunta Caballero. “El turismo concentra el uso del suelo, eleva el precio de la tierra y desplaza las actividades menos rentables. A partir de ahí, redefine las prioridades del territorio”, apostilla Santidrián.

El turismo no es un sector más, actúa como eje estructurador del territorio

Edurne Caballero — Bióloga especializada en agroecología

“La soberanía alimentaria ha dejado de ser una idea romántica. Los proyectos que vemos hoy son el resultado de un compromiso profundo con el territorio. El gran reto ahora es escalar”, señala Batle. “Falta dar el salto hacia los niveles de decisión política para implicar a empresas y potenciar el consumo masivo”. Y añade una condición clave: “Si no alcanzamos al menos un 30% de consumo ecológico y local —con la implicación de instituciones, corporaciones y sistema educativo—, no habrá un verdadero cambio sistémico que mejore la resiliencia y la soberanía alimentaria de las islas”. Desde fuera, el equilibrio parece posible: campo y turismo coexistiendo en una misma imagen de postal. Pero desde dentro, la relación es más tensa: dos órganos de un mismo metabolismo compiten por recursos finitos.

El problema no es la ausencia de alternativas, es que las que existen no tienen suficiente peso para alterar la lógica dominante del sistema

Reducir la dependencia

Este enfoque no elimina los límites, los hace visibles. Obliga a adaptar la producción a la disponibilidad real de agua, a las características del suelo y a las condiciones del entorno y el clima. En lugar de forzar el sistema, establece una relación de ajuste continuo con el territorio.

Puede parecer menos eficiente en términos, pero responden a una lógica que refuerza la resiliencia y la soberanía alimentaria ya que el éxito no se mide en maximizar la producción, sino en sostenerla en el tiempo sin depender de lo que llega desde fuera.

Según explican Ana y Edurne, las iniciativas que han visitado “funcionan, producen y venden”: “Demuestran que no se trata de utopías ni de experimentos fallidos, sino de modelos viables que ya operan en condiciones reales”. Sin embargo, ese funcionamiento aún no se traduce en una transformación sistémica.

“El gran reto ya no es demostrar que funciona, sino escalar. Estamos en ese punto intermedio en el que lo que funciona no consigue expandirse”, resume Batle. El obstáculo no está en sus prácticas, sino en la estructura que las rodea. Las normas y la burocracia que regulan la producción y la transformación agraria están diseñadas para producir volumen, no para sostener el territorio. Exigen procesos y requisitos que encajan con modelos intensivos, pero dificultan la viabilidad de explotaciones pequeñas o medianas.

La distribución reproduce esa misma lógica. Funciona a través de cadenas largas, con múltiples intermediarios y precios definidos lejos del territorio, lo que reduce el margen del productor y rompe el vínculo del consumidor con el origen de los alimentos.

No se trata de una falta de conocimiento ni de voluntad individual, sino de una fricción entre dos sistemas que operan con lógicas incompatibles. Uno está optimizado para crecer en volumen, apoyado en energía externa y en redes globales que permiten expandirse con rapidez. El otro se adapta al territorio, está condicionado por recursos locales y se basa en equilibrios más lentos que requieren tiempo y concienciación para consolidarse.

Los límites físicos del sistema

A medida que avanza el recorrido de Biela y Tierra, el sistema deja de ser abstracto. Ya no se trata solo de cómo se organiza la producción, sino de qué la hace posible y, sobre todo, de qué la limita.

El primer límite es el agua. “Sin agua no hay agricultura viable: la tierra útil es la que tiene acceso a ella”, subraya el biólogo y consultor ambiental Antoni Font. En un territorio insular, no es una cuestión técnica, es estructural. La disponibilidad hídrica no depende únicamente de la lluvia, sino de su gestión, de su distribución y de las prioridades que fija el sistema económico. Cada decisión sobre el uso del agua redefine el territorio.

El segundo límite es el suelo. No solo como superficie, sino como capacidad productiva real. Está ligado a procesos de fertilidad, estructura y acumulación de materia orgánica que requieren tiempo y no pueden acelerarse ni sustituirse sin coste. Esa dimensión, muchas veces invisible, determina qué puede cultivarse y en qué condiciones.

El tercer límite está en el mar. “Solo un 15% del pescado que consumimos procede de nuestras aguas”, señala Elisa Martínez, coordinadora de la Alianza Calant Xarxes. El resto, como ocurre con los alimentos terrestres, depende del exterior. “Para avanzar en soberanía alimentaria en el ámbito de la pesca, hay que diversificar el consumo hacia especies menos conocidas y con menor vulnerabilidad, como el gerret, la vacoreta o la cántera. Esto reduce la presión sobre especies sobreexplotadas y refuerza el sector pesquero local”.

Agua, suelo y mar delimitan el campo de lo posible en las islas. Cuando se hacen visibles obligan a replantear no solo cómo se produce, sino hasta dónde puede sostenerse un sistema que depende de recursos finitos. Lo que revela esta ruta en bicicleta de Biela y Tierra es otra forma de leer el territorio. Bajo la apariencia de bonanza, el sistema económico de Balears se sostiene sobre condiciones que no controla. La pregunta que dejan en el aire Ana Santidrián y Edurne Caballero al despedirse es qué ocurrirá cuando ese flujo se detenga.

El Pleno del Congreso ha aprobado este miércoles la tramitación directa y en lectura única de la reforma de la Constitución Española impulsada por el Parlamento de Baleares para modificar el artículo 69.3 y atender la reivindicación histórica de que la isla de Formentera disponga de un senador propio y se desvincule del 'tándem' electoral que conforma actualmente con Ibiza.

Esta forma de tramitación ha salido adelante con el único rechazo de Vox, la abstención del PP y UPN, mientras que el resto del Congreso ha votado a favor.

El contenido de esta reforma constitucional para que Formentera tenga un senador propio se debatirá y votará la próxima semana en el Pleno del Congreso, pero antes había que decidir la forma de tramitación, ya que se había pedido que sea en lectura única, sin pasar por ponencia ni comisión.

El Parlamento de Baleares ha intentado aprobar en las Cortes Generales esta reforma constitucional otras tres legislaturas de manera infructuosa, por lo que el Pleno del Congreso de este martes ha debatido iniciar el camino para que las islas de Formentera e Ibiza tengan un senador cada una.

En la actualidad, Formentera e Ibiza comparten circunscripción electoral conjunta para las elecciones al Senado, un cargo que en esta legislatura lo ocupa Juanjo Ferrer, que se presentó a las pasadas elecciones con la candidatura conjunta de PSOE, Sumar, EUIB y Ara Eivissa.

En cualquier caso, algunos partidos políticos han intentado también llevar esta reivindicación histórica al Congreso de los Diputados para que Formentera se desvincule de Ibiza en este distrito electoral conjunto y que cada uno disponga de un senador propio, aunque finalmente estas propuestas no prosperaron.

Ya ocurre en Canarias

La propuesta del Parlamento de Baleares es que el apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española incluyera a su redactado que corresponden un senador a las siguientes islas: Eivissa, Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote y La Palma.

También quieren incluir una disposición adicional única para que la eficacia de la creación de la circunscripción electoral al Senado por la isla de Formentera “quedará demorada” hasta las inmediatas elecciones al Senado, una vez haya entrado en vigor esta reforma de la Constitución Española.

En la exposición de motivos, el Parlamento balear defiende que esta reforma de la Constitución intenta que “queden reconocidas” de manera efectiva en el Senado “las singularidades territoriales, geográficas y existenciales del conjunto de los territorios que conforman España, en toda su pluralidad y diversidad constitutiva”.

Asimismo, pretende “poner de manifiesto” el protagonismo de las islas para que una decisión como esa “se considere una buena reforma constitucional”, sentida “como propia y querida, dentro del propio archipiélago balear (en plena igualdad con el canario) y, por extensión, en el conjunto de España”. De esta manera, la propuesta sigue su camino parlamentario en las Cortes Generales y los grupos podrán plantear diferentes enmiendas sobre otros temas.

Ya ocurrió algo similar cuando PSOE y PP registraron conjuntamente la propuesta principal para reformar el artículo 49 de la Constitución Española, que buscaba actualizar el texto sobre las personas con discapacidad.

Sin embargo, hubo algunos grupos que buscaban aprovechar la tramitación de esta reforma de la Constitución para plantear enmiendas sobre otros asuntos, aunque finalmente no salieron adelante y la modificación constitucional se ciñó únicamente al artículo 49.

En esta ocasión, grupos como el PNV ya han presentado enmiendas relacionadas con otros asuntos, mientras que el PP busca que en la Constitución se mantenga la denominación Ibiza en castellano y no la de Eivissa que propuso el Parlamento balear.

Candela és una metgessa d’urgències que, com moltes especialistes de la medicina, arriba a l’arxipèlag balear després d’haver aprovat el MIR amb l’objectiu de guanyar experiència. Graduada en Infermeria i Medicina, va fer la residència com a metgessa de família a l’Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid, que va acabar el juliol de 2025. Els contractes que li van començar a oferir als hospitals públics de la Comunitat de Madrid són precaris i temporals, de manera que la sanitària es va plantejar emprendre el camí cap a un lloc que estigués més a prop de Dénia, la seva ciutat natal. Va ser així com va acabar a Formentera.

“Vaig parlar amb el gerent de l’hospital [de Formentera] i just tenia contractes disponibles”, explica la urgenciòloga. Es va topar, com moltes altres treballadores públiques, amb un mercat del lloguer devorat per l’especulació al voltant de l’habitatge. Li han arribat a oferir “compartir ja no un pis, sinó una habitació”. És una altra volta de rosca més al trilerisme immobiliari que pateix una illa que només es llegeix en clau mercantil. En un dels portals digitals més coneguts només es lloga un pis per sota dels 1.200 euros. En realitat, és un estudi de 38 metres quadrats situat a Es Pujols. El següent que es pot llogar per menys de 2.000 euros: un pis de 30 metres quadrats al costat del port de la Savina, amb una habitació. Té una petita terrassa i zona enjardinada. Es lloga per temporada. 1.900 euros al mes.

“Llogar a Madrid també és difícil, però hi ha més possibilitats per triar, per posar les teves condicions”, assegura Candela. La metgessa lamenta que a les Balears “no tens opció de triar”. En el cas de Formentera, “hi ha el que hi ha: tens sis o set opcions per triar, però no pots valorar ni el pressupost ni les condicions”. En el seu cas, necessita trobar habitació o habitatge per entrar-hi a l’abril perquè a finals de mes ha d’abandonar el pis on és ara. Una persona que coneix li’l lloga sencer per 400 euros. Un preu impossible de trobar no ja a Formentera, sinó a tot l’arxipèlag balear.

L’hospital ofereix llits

A causa del greu problema estructural que hi ha a les Balears amb la falta de sanitaris, l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera ofereix una alternativa residencial a aquells que arriben de la península o d’altres parts del país. “T’ofereixen una habitació a l’hospital fins que trobes allotjament”, comenta. Quan hi va arribar ella, en temporada alta, va ser impossible trobar res al mercat privat, de manera que va optar per l’opció temporal de l’hospital. El seu cas és molt particular. Igual treballa cinc o sis dies al mes perquè només fa guàrdies a urgències. Per tant, podria viure fora de Formentera. Fins i tot a Dénia. I acudir el dia abans en vaixell primer a Eivissa i després a la pitiüsa del sud. L’hospital facilita l’habitació, però no deixa de ser una solució precària. Per buscar pis, detalla, el que funciona més és el “boca-orella”. “Et van coneixent, ho dius a la gent i corre la veu”. Formentera és una illa que no arriba als 12.000 habitants, amb una superfície de 83 quilòmetres quadrats. Tothom es coneix.

Quan va començar de nou la seva cerca a l’octubre, va veure que la majoria de les opcions disponibles eren lloguers de temporada. És a dir, fins al març o l’abril. “Qui lloga a l’estiu a temporers [per un preu superior], a l’hivern ho lloga a qui hi vivim tot l’any”, afirma Candela. Els sanitaris, així com els treballadors del sector educatiu o altres empleats públics, tenen l’avantatge de tenir una seguretat econòmica. Ho utilitzen com a reclam a través de les xarxes socials per trobar un habitatge. “Com que són feines que aporten estabilitat econòmica, et diuen que diguis la teva professió a les xarxes perquè el propietari sàpiga que no tindràs problemes”, reconeix.

Formentera és una illa que no arriba als 12.000 habitants, amb una superfície de 83 quilòmetres quadrats. Tothom es coneix. La majoria dels lloguers són de temporada

Entre la tardor i l’hivern, els pisos es lloguen en franges que es mouen entre els 1.600 i els 1.800 euros. Dues habitacions, si arriba. Tot i això, entre la primavera i l’estiu, l’augment és molt elevat. “Si és un pis de dues habitacions, les fan dobles i hi posen quatre persones en total, dues a cada una”, lamenta. “Em van oferir una casa de nova construcció: un lloguer de llarga durada que oferien a professors o sanitaris”, detalla. Era una casa amb dues habitacions, dos banys i una terrassa. “Espectacular, tot genial”. Fins que va saber quines eren les condicions. El pis sencer es llogava per 1.800 euros, cosa que li va semblar un preu raonable. “La seva idea era que poguéssim conviure quatre persones. Cada habitació tenia dos llits de 90”, lamenta.

“Em va semblar una falta de respecte”, afirma amb indignació. “No compartesc habitació amb la meva germana des que tinc tretze anys”, afegeix. Candela, per cert, té trenta-cinc anys. “Volen treure la màxima rendibilitat al mínim espai possible”, afirma. “És cert que hi ha gent que es pren aquest treball de temporada com un campament d’estiu: treballen més de 12 hores al dia i només tornen al pis per dormir. Treballen, guanyen diners i se’n van”, afegeix. Tot i això, hi ha gent que vol “arrelar-se en un lloc perquè li agrada la seva feina”.

“No ens cuiden”, insisteix Candela, que recorda que després, la població local espera “arribar a les dues de la matinada a l’hospital i que hi hagi un metge”. Posa com a exemple que, quan hi ha temporal i mala mar, els metges que es desplacen des d’Eivissa de vegades no poden arribar a la seva destinació perquè els vaixells no surten. “Qui es queda treballant és qui ha fet guàrdia del dia anterior”, puntualitza la metgessa. “Estan buscant la màxima rendibilitat a costa de qui vivim aquí tot l’any i no accedim a condicions dignes”.

Els ciutadans volen arribar a les dues de la matinada a l’hospital i que hi hagi un metge. Qui es queda treballant és qui ha fet guàrdia del dia anterior. Estan buscant la màxima rendibilitat a costa de qui vivim aquí tot l’any i no accedim a condicions dignes

Candela — Metgessa

“Hi ha poc i és car”

A l’especulació immobiliària se li suma una escassetat de pisos. “Hi ha poc i el que hi ha és car”, va explicar recentment José Miguel Artieda, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears, en declaracions a Europa Press. Entre les raons, destaquen la reducció de la construcció en els últims anys; el creixement demogràfic; l’elevat nombre d’habitatges buits “que per diverses raons no surten al mercat” i l’auge del lloguer de temporada. Aquest sector assegura que hi ha un descens progressiu de l’oferta d’habitatges de lloguer de llarga durada que va començar després de la pandèmia de coronavirus.

Segons Artieda, va ser durant la pandèmia quan algunes immobiliàries que es dedicaven només a la venda van passar a treballar també amb lloguers. Actualment, però, hi ha poca disponibilitat. “Potser tenen d’un a cinc lloguers al mes, però les altres [immobiliàries] poden estar mesos sense tocar un lloguer”, va destacar. De fet, el preu de l’habitatge s’ha tornat a disparar a l’arxipèlag balear: un 13,4% de mitjana durant el 2025, segons dades de l’Índex de Preus de l’Habitatge (IPH) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publicades el 6 de març.

El preu de l’habitatge s’ha tornat a disparar a l’arxipèlag balear: un 13,4% de mitjana durant el 2025

Candela lamenta que la turistificació també està darrere de l’increment de preus. Recorda que ella ha estiuejat durant molts anys a Formentera, per la qual cosa ha estat testimoni privilegiada de l’evolució especulativa que ha patit l’illa. “Abans pagaves 3.000 o 4.000 euros per una setmana d’allotjament”, mentre que ara són 10.000 euros de mitjana, assegura. Així, opina que s’hauria de posar límit als pisos i apartaments turístics perquè hi hagi més oferta per a la població local i resident.

“No pagaré 1.800 euros per un pis”

Candela insisteix que li agrada molt la seva feina i que li agradaria continuar a Formentera, però que no ho farà a qualsevol preu. Reconoceix que el problema de l’habitatge podria ser una raó per abandonar l’illa. “No pagaré 1.600 o 1.800 euros per un pis que no ho val. No treball per pagar un lloguer, treball per viure”, defensa. La recerca, confessa, va “fatal” perquè ara comencen “els lloguers de temporada”.

Potser pugui anar a viure temporalment a una casa petita del germà d’un company de feina de l’hospital, que forma part de la finca rústica on viu. I que li podria llogar a un preu assequible, fins que ella trobés una opció més estable. “Com no trobi res, me n’he d’anar. I no vull”, conclou.

Candela es una médica de urgencias que, como muchas especialistas de la Medicina, recala en el archipiélago balear después de haber aprobado el MIR con el objetivo de ganar experiencia. Graduada en Enfermería y Medicina, hizo la residencia como médica de familia en el Hospital Universitario Ramón y Cajal de Madrid, que terminó en julio de 2025. Los contratos que le empezaron a ofrecer en los hospitales públicos de la Comunidad de Madrid son precarios y temporales, por lo que la sanitaria se planteó emprender el rumbo hacia un lugar que estuviera más cerca de Denia, su ciudad natal. Fue así cómo terminó en Formentera.

“Hablé con el gerente del hospital [de Formentera] y justo tenía contratos disponibles”, explica la urgencióloga. Se topó, como muchas otras trabajadoras públicas, con un mercado del alquiler devorado por la especulación en torno a la vivienda. Le han llegado a ofrecer “compartir ya no un piso, sino una habitación”. Es otra vuelta de tuerca más al trilerismo inmobiliario que padece una isla que solo se lee en clave mercantil. En uno de los portales digitales más conocidos solo se alquila un piso por debajo de 1.200 euros. En realidad, es un estudio de 38 metros cuadrados situado en Es Pujols. Lo siguiente que se puede alquilar por menos de 2.000 euros: un piso de 30 metros cuadrados al lado del puerto de La Savina, con una habitación. Tiene una pequeña terraza y zona ajardinada. Se alquila por temporada. 1.900 euros al mes.

“Alquilar en Madrid es difícil también, pero hay más posibilidades para elegir, para poner tus condiciones”, asegura Candela. La médica lamenta que en Balears “no tienes opción de elegir”. En el caso de Formentera, “hay lo que hay: tienes seis o siete opciones para elegir, pero no puedes valorar ni el presupuesto ni las condiciones”. En su caso, necesita encontrar habitación o vivienda para entrar en abril porque a finales de mes tiene que abandonar el piso en el que está ahora. Una persona a la que conoce se lo alquila entero por 400 euros. Un precio imposible de encontrar no ya en Formentera sino en todo el archipiélago balear.

El hospital ofrece camas

Debido al grave problema estructural que hay en Balears con la falta de sanitarios, el Área de Salud de Eivissa y Formentera ofrece una alternativa habitacional a aquellos que llegan de la península u otras partes del país. “Te ofrecen una habitación en el hospital hasta que encuentres alojamiento”, comenta. Cuando llegó ella, en temporada alta, fue imposible encontrar nada en el mercado privado, por lo que optó por la opción temporal del hospital. Su caso es muy particular. Igual trabaja cinco o seis días al mes porque solo hace guardias en urgencias. Por tanto, podría vivir fuera de Formentera. Incluso en Denia. Y acudir el día antes en barco a Eivissa primero y la Pitiüsa del sur después. El hospital facilita la habitación, pero no deja de ser una solución precaria.

Para buscar piso, detalla, lo que funciona más es el “boca a boca”. “Te van conociendo, se lo dices a la gente y se corre la voz”. Formentera es una isla que no llega a los 12.000 habitantes, con una superficie de 83 kilómetros cuadrados. Todo el mundo se conoce. Cuando empezó de nuevo su búsqueda en octubre, vio que la mayoría de las opciones que había disponibles eran alquileres de temporada. Es decir, hasta marzo o abril. “Quienes alquilan en verano a temporeros [por un precio superior], en invierno se lo alquilan a quienes vivimos todo el año”, afirma Candela. Los sanitarios, así como los trabajadores del sector educativo, u otros empleados públicos, tienen la ventaja de tener una seguridad económica. Lo utilizan como reclamo a través de las redes sociales para encontrar una vivienda. “Como son trabajos que aportan estabilidad económica, te dicen que digas tu profesión en redes para que el casero sepa que no vas a tener problemas”, reconoce.

Formentera es una isla que no llega a los 12.000 habitantes, con una superficie de 83 kilómetros cuadrados. Todo el mundo se conoce. La mayoría son alquileres de temporada

Entre otoño e invierno, se alquilan los pisos en unas horquillas que se mueven entre los 1.600 y los 1.800 euros. Dos habitaciones, si llega. Sin embargo, entre la primavera y el verano, el aumento es muy elevado. “Si es un piso de dos habitaciones, las hacen dobles y meten a cuatro personas en total, dos en cada una”, lamenta. “Me ofrecieron una casa de nueva construcción: un alquiler de larga duración que ofrecían a profesores o sanitarios”, detalla. Era una casa con dos habitaciones, dos baños y una terraza. “Espectacular, todo estupendo”. Hasta que supo cuáles eran las condiciones. El piso entero se alquilaba por 1.800 euros, lo cual le pareció un precio razonable. “Su idea era que conviviésemos cuatro personas. Cada habitación tenía dos camas de 90”, lamenta.

“Me pareció un insulto”, afirma con indignación. “No comparto habitación con mi hermana desde que tengo 13 años”, añade. Candela, por cierto, tiene 35. “Quieren [sacar] la mayor rentabilidad al menor espacio posible”, afirma. “Es verdad que hay gente que se toma ese trabajo de temporada como un campamento de verano: trabajan más de 12 horas al día y solo vuelven al piso para dormir. Trabajan, ganan dinero y se van”, añade. Sin embargo, hay gente que quiere “echar raíces en un sitio porque le gusta su trabajo”.

“No nos cuidan”, insiste Candela, que recuerda que luego, la población local, pretende “llegar a las dos de la mañana al hospital y que haya un médico”. Pone como ejemplo que, cuando hay temporal y mala mar, los médicos que se desplazan desde Eivissa a veces no pueden llegar a su destino porque los barcos no salen. “Quien se queda trabajando es quien ha hecho la guardia del día anterior”, puntualiza la médica. “Están buscando la máxima rentabilidad a costa de quienes vivimos aquí todo el año y no accedemos a condiciones dignas”.

Los ciudadanos quieren llegar a las dos de la mañana al hospital y que haya un médico. Quien se queda trabajando es quien ha hecho la guardia del día anterior. Están buscando la máxima rentabilidad a costa de quienes vivimos aquí todo el año y no accedemos a condiciones dignas

Candela — Médica

“Hay poco y es caro”

A la especulación inmobiliaria se le une una escasez de pisos. “Hay poco y lo que hay es caro”, explicó recientemente José Miguel Artieda, presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Balears, en declaraciones para Europa Press. Entre las razones, destacan la reducción de la construcción en los últimos años; el crecimiento demográfico; el elevado número de viviendas vacías “que por diversas razones no salen al mercado” y el auge del alquiler de temporada. Este sector asegura que hay un progresivo descenso en la oferta de viviendas para alquiler de larga duración que comenzó tras la pandemia de coronavirus.

Según Artieda, fue durante la pandemia cuando algunas inmobiliarias que se dedicaban solo a la venta pasaron a trabajar también los alquileres. En estos momentos, sin embargo, hay poca disponibilidad. “A lo mejor tienen de uno a cinco alquileres al mes, pero las otras [inmobiliarias] pueden estar meses sin tocar un alquiler”, destacó. De hecho, el precio de la vivienda se ha vuelto a disparar en el archipiélago balear: un 13,4% de media durante el 2025, según datos del Índice de Precios de Vivienda (IPV) del Instituto Nacional de Estadística (INE), publicados el 6 de marzo.

El precio de la vivienda se ha vuelto a disparar en el archipiélago balear: un 13,4% de media durante el 2025

Candela lamenta que la turistificación también está detrás del incremento de precios. Recuerda que ella ha veraneado durante muchos años en Formentera, por lo que ha sido una testigo privilegiada de la evolución especulativa que ha padecido la isla. “Antes pagabas 3.000 o 4.000 euros por una semana de alojamiento”, mientras que ahora son 10.000 euros de media, asegura. Así, opina que se debería poner coto a los pisos y apartamentos turísticos para que haya más oferta para la población local y residente.

“No voy a pagar 1.800 euros por un piso”

Candela insiste en que le gusta mucho su trabajo y que le gustaría seguir en Formentera, pero que no lo va a hacer a cualquier precio. Reconoce que el problema de la vivienda podría ser una razón para abandonar la isla. “No voy a pagar 1.600 o 1.800 euros por un piso que no lo vale. No trabajo para pagar un alquiler, trabajo para vivir”, defiende. La búsqueda, confiesa, va “fatal” porque ahora empiezan “los alquileres de temporada”.

Tal vez pueda irse a vivir temporalmente a una casa pequeña del hermano de un compañero de trabajo del hospital, que forma parte de la finca rústica en la que vive. Y que se lo podría alquilar a un precio asequible, hasta que ella encontrara una opción más estable. “Como no encuentre nada, me tengo que ir. Y no quiero”, concluye.

La Guàrdia Civil ha rescatat un total de 57 persones arribades a Formentera en les últimes hores, 31 d'elles en una embarcació que ha col·lidit contra una zona rocosa de l'illa.

La intervenció s'ha produït sobre les 08.50 hores d'aquest dilluns, a uns 20 metres de la línia de costa després que la pastera xoqués contra unes roques que sobresortien al mar, segons ha informat la Delegació del Govern central a Balears.

Els ocupants de l'embarcació, tots ells d'origen subsaharià, s'han refugiat en aquestes formacions rocoses fins que han arribat els efectius de l'Institut Armat per traslladar-los fins al municipi de Formentera. Dos d'ells han estat atesos per hipotèrmia. Juntament amb la Guàrdia Civil de Formentera ha actuat el Servei Marítim Provincial de la Benemèrita.

Per un altre costat, a les 07.05 hores, l'Institut Armat ha interceptat 12 persones d'origen magribí a la línia de costa a la zona de S'Estufador, a la mateixa illa. Hores abans, a les 03.50, han estat localitzades altres 14 persones d'origen magribí a Es Ram, també a la menor de les Pitiüses.

En el que va d'any han estat localitzades 21 pasteres a Balears amb un total de 441 migrants a bord, d'acord al recompte realitzat per EFE a partir de les dades del Ministeri de l'Interior i la Delegació del Govern.

L'any passat van arribar a l'arxipèlag 7.321 persones en 401 pasteres procedents d'Algèria, cosa que representa un augment del 24,5 % en el nombre de migrants i un increment de gairebé el 15 % en el volum d'embarcacions en comparació amb 2024, segons l'últim informe quinzenal de 2025 d'Interior.

Un total de 19 migrantes han sido rescatados la tarde de este lunes cuando navegaban a bordo de una patera en aguas próximas a la isla de Cabrera.

Ha sido sobre las 19.40 horas cuando la embarcación ha sido interceptada por la Guardia Civil y Salvamento Marítimo a dos millas al este de la isla.

A bordo iban 19 personas de origen argelino, según la información facilitada por la Delegación del Gobierno en Baleares.

Con esta son cuatro las pateras y 76 migrantes llegados a Balears en lo que va de lunes.

Entre la madrugada y la mañana han sido rescatadas 57 personas en Formentera. Un grupo de 31 ha quedado atrapado en una zona rocosa cercana a la costa y dos de ellos han tenido que ser atendidos por una hipotermia.

L’embargament de part de la nòmina per una multa de més de 1.000 euros, que li va arribar fora de termini després d’entrar a Formentera amb el seu cotxe sota la limitació de vehicles, ha fet que Javier, resident a Eivissa, hagi remogut cel i terra per no haver d’abonar l’import i que hagi entrat, en els darrers dos anys, en un periple de reclamacions que sembla no tenir fi. L’afectat ha presentat ara un recurs davant l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) i assegura que ni aquest organisme ni el Consell havien respost a les seves reclamacions quan es va fer efectiu l’embargament, com ja va avançar El Periódico de Ibiza.

Va ser el 2021 quan va decidir que viatjaria a Formentera amb la moto que estava a nom de la seva parella, però que conduïa ell. Al cap de dos anys, el 2023, va rebre la multa de 1.001 euros –la sanció estipulada pel Consell Insular per l’incompliment de la normativa– quan el termini per notificar-la ja estava a punt de caducar. Tampoc podia optar, per tant, a l’import reduït de la multa.

L’afectat va presentar al·legacions al Consell amb l’argument que la sanció havia prescrit i informant que la notificació inicial no havia estat vàlida, ja que havia arribat a una altra persona, no a qui conduïa el vehicle. També va considerar en l’escrit, al qual ha tingut accés elDiario.es, que les navilieres encarregades de transportar vehicles entre Eivissa i Formentera haurien de tenir l’obligació d’informar sobre la necessitat de tramitar els permisos, cosa que no va ocórrer. “La primera al·legació que vaig fer va ser indicar un domicili correcte per a notificacions, a Sant Antoni, que –des del Consell– van ignorar”, apunta.

L’octubre de 2025 es va iniciar l’embargament de nòmina sense haver obtingut abans resposta: “Malgrat les meves al·legacions, continuaven embargant, sense contestar res. Va ser aleshores quan vaig contactar amb mitjans de comunicació i, només després de la cobertura en premsa, vaig rebre una resposta de l’Agència Tributària, dos dies després”.

La resolució parcial de l’Agència Tributària va reconèixer irregularitats en les notificacions anteriors i va declarar nul·les totes les comunicacions prèvies, indicant que la multa havia de ser notificada de zero. No obstant això, l’afectat explica que la primera notificació oficial que va rebre, ja el 2026, incloïa un recàrrec que impedeix aplicar la reducció prevista inicialment: “En lloc de pagar 600 euros, ara la multa ascendeix a 1.001 amb recàrrec, tot i que és la primera vegada que me la notifiquen correctament”, aclareix.

En Javier va rebre una multa de 1.001 euros per anar amb la moto de la seva parella quan el termini de notificació estava a punt de caducar, cosa que li impedia reduir-ne l’import. Li van embargar la nòmina sense haver rebut cap resposta

Més de 500 multes el 2024

En el degoteig de sancions vinculades al sistema de regulació d’entrada de vehicles a Formentera, diversos residents d’Eivissa relaten el mateix escenari que, asseguren, els ha deixat amb multes de 1.001 euros malgrat haver intentat complir amb el procediment. En total, el 2024, el Consell va imposar 546 sancions i va tramitar 3.312 actes –gestionades per l’Agència Tributària– encara sense resoldre, segons ha informat a elDiario.es.

María –nom fictici a petició pròpia– és una de les residents sancionades. El setembre de 2024 va anar a Formentera durant unes hores per motius laborals i es va sorprendre quan en gener de 2026 va rebre la sanció. “Em vaig posar a plorar”, confessa. Sobretot, explica, perquè abans d’embarcar va preguntar a un treballador de la naviliera si necessitava autorització i li van respondre que no.

La limitació, però, continuava vigent fins al dia 30 d’aquell mateix mes. “És una barbaritat”, valora sobre l’import al qual s’enfronten les persones que incompleixen la normativa, moltes vegades per desconeixement. Tot i que el Consell ha recordat recentment, en al·lusió a la limitació de vehicles, que el desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment, tal com estableix l’article 6.1 del Codi Civil.

Canvi d’estat de la sol·licitud

El mateix estiu (i el mateix mes de setembre) David, d’origen argentí i treballador a l’illa, també va anar amb moto a Formentera. Dos dies abans de viatjar havia emplenat el formulari per autoritzar una moto que no estava al seu nom, sinó al d’un amic. El mateix matí del viatge va comprovar a la web que la sol·licitud figurava com a “aprovada” i, tot i així, el 2 d’octubre va rebre un correu en què se li comunicava que la sol·licitud havia estat denegada, tal com relata a elDiario.es. En les seves al·legacions, va explicar que havia viatjat “de bona fe” perquè el sistema mostrava l’autorització concedida, un argument que, afirma, va ser ignorat pel Consell. També li van indicar que, en no estar la moto empadronada a Eivissa, la sol·licitud no era vàlida.

Ara ha remès un escrit al departament legal en què sol·licita l’anul·lació de la sanció –també de 1.001 euros–. Així mateix, ha reclamat una còpia completa de l’historial d’estats de la seva sol·licitud, amb data i hora de cada modificació, i ha advertit que, si no rep resposta en un termini de deu dies, iniciarà accions administratives i judicials.

Mesura pionera

Formentera va ser la primera de les Balears, l’any 2019, a regular l’entrada de vehicles amb el projecte Formentera.eco, convertint-se en el mirall en què ara es miren la resta d’illes per evitar la saturació. La iniciativa va arrencar després del “consens entre tots” els partits polítics de la pitiüsa per alleujar la massificació a les carreteres en plena temporada turística.

Després de set temporades en funcionament, des de la Conselleria de Medi Ambient asseguren que s’ha assolit l’objectiu: el sostre de cotxes permesos s’ha reduït progressivament, passant dels 10.287 inicials als 1.732 vehicles diaris. De fet, Eivissa ja va implantar la seva limitació la temporada passada (amb l’oposició inicial de les navilieres) i Mallorca ja treballa en la seva normativa. El Consell de Formentera ha explicat que, des de 2023, amb l’entrada de Sa Unió al govern, s’ha reforçat l’aplicació de la limitació, permetent tramitar eficaçment els expedients sancionadors acumulats i garantir el compliment de la norma.

Formentera va ser la primera illa d’Espanya a limitar l’entrada de vehicles, convertint-se en un mirall en què es miren les altres per evitar la saturació

“No és just que els eivissencs estiguem subjectes a les mateixes condicions i ens enfrontem a les mateixes multes que els turistes”, valora Naor, que, quan a finals d’aquest estiu va decidir anar a passar el dia a Formentera amb la seva parella, es va topar amb l’impediment que se’ls denegava l’autorització per portar el vehicle. En advertir-los que s’enfrontaven a una multa si viatjaven sense permís, van optar per desplaçar-se fins a es Pujols i moure’s per l’illa en taxi tot i que ja era gairebé temporada baixa. El resident lamenta també que hi hagi passatgers que reservin “per si de cas” la plaça i després no en facin ús. En la mateixa línia, Marina, una altra resident, explica que el seu cotxe, 100% elèctric, pot passar sempre de manera gratuïta, “però mai hi ha places”. Per això només poden viatjar si paga el tràmit com si tingués un vehicle estàndard.

La negociació d’un nou cupo

El Consell de Formentera ha debatut aquesta setmana, en el marc del Consell d’Entitats, dues possibilitats: redistribuir el sostre de vehicles actual o mantenir el cupo de 2025. La discussió es produeix després de mesos de participació ciutadana i anàlisi tècnica de la xarxa viària en què s’han comparat, entre altres documents, els estudis de 2018 –pre Formentera.eco– i 2025, dels quals es desprèn que s’ha produït una reducció del trànsit del 14,4% (superant el compromís inicial, determinen des del Consell).

Si es comparen els estudis del 2018 —abans de la nova normativa— i del 2025, es desprén que s'ha produït una reducció del trànsit del 14,4% a l'illa, segons el Consell Insular

La primera opció, la més votada al gener, proposa una redistribució progressiva del sostre vinculada als distintius ambientals, amb una quota de 800 vehicles per a treballadors no residents i un màxim de 1.000 turismes de visitants, fins a un total de 10.355 vehicles. Mentre que la segona alternativa, sorgida de la Sectorial de Mobilitat, planteja mantenir el sostre de 2025 per consolidar l’escenari actual abans d’aplicar noves reduccions. En aquest cas, el límit de turismes de visitants seria de 1.732 i el sostre total de 10.287 vehicles, sense diferenciació específica per a treballadors no residents.

Les tres principals navilieres que connecten Eivissa amb Formentera –Trasmed, Baleària i GNV– s’han mostrat a favor d’excloure residents i temporers del cupo de vehicles per a les temporades 2026-2027 i han suggerit que s’incloguin criteris ambientals per a vehicles amb les etiquetes ‘0’ i ‘ECO’. Mentrestant, Javier ja ha preparat un recurs complet per sol·licitar la correcta tramitació de la sanció de mil euros, així com la devolució de qualsevol import embargat de manera indeguda. “El meu objectiu és que es reconegui la il·legalitat de les notificacions prèvies i se’m tracti com correspon”, conclou.

El embargo de parte de la nómina por una multa de más de 1.000 euros, que le llegó fuera de plazo tras entrar en Formentera con su coche bajo la limitación de vehículos, ha hecho que Javier, residente en Eivissa, haya removido cielo y tierra para no tener que abonar el importe y que haya entrado, en el último par de años, en un periplo de reclamaciones que parece no llegar a su fin. El afectado ha presentado ahora un recurso ante la Agencia Tributaria de las Illes Balears (ATIB) y asegura que ni este organismo ni el Consell habían respondido a sus reclamaciones cuando se hizo efectivo el embargo, como ya adelantó El Periódico de Ibiza.

Fue en 2021 cuando decidió que viajaría a Formentera en la moto que estaba a nombre de su pareja, pero que conducía él. Al cabo de dos años, en 2023, recibió la multa de 1.001 euros —la sanción estipulada por el Consell Insular por el incumplimiento de la normativa— cuando el plazo para notificarlo ya estaba a punto de caducar. Tampoco podía optar, por lo tanto, al importe reducido de la multa.

El afectado presentó alegaciones al Consell con el argumento de que la sanción había prescrito e informando de que la notificación inicial no había sido válida, ya que le había llegado a otra persona, no a la que conducía el vehículo. También consideró en el escrito, al que ha tenido acceso elDiario.es, que las navieras encargadas de transportar vehículos entre Eivissa y Formentera deberían tener la obligación de informar sobre la necesidad de tramitar los permisos, algo que no ocurrió. “La primera alegación que hice fue indicar un domicilio correcto para notificaciones, en Sant Antoni, que —desde el Consell— ignoraron”, apunta.

En octubre de 2025 se inició el embargo de nómina sin haber obtenido antes respuesta: “A pesar de mis alegaciones, seguían embargando, sin contestar nada. Fue entonces cuando contacté con medios de comunicación y, solo tras la cobertura en prensa, recibí una respuesta de la Agencia Tributaria, dos días después”.

La resolución parcial de la Agencia Tributaria reconoció irregularidades en las notificaciones anteriores y declaró nulas todas las comunicaciones previas, indicando que la multa debía ser notificada de cero. Sin embargo, el afectado explica que la primera notificación oficial que recibió, ya en 2026, incluía un recargo que impide aplicar la reducción prevista inicialmente: “En lugar de pagar 600 euros, ahora la multa asciende a 1.001 con recargo, aunque es la primera vez que me la notifican correctamente”, aclara.

Javier recibió una multa de 1.001 euros por ir con la moto de su pareja cuando el plazo de notificación estaba a punto de caducar, lo que le impedía reducir el importe. Le embargaron la nómina sin recibir respuesta

Más de 500 multas en 2024

En el goteo de sanciones vinculadas al sistema de regulación de entrada de vehículos en Formentera, varios residentes de Eivissa relatan el mismo escenario que, aseguran, les ha dejado con multas de 1.001 euros pese a haber intentado cumplir con el procedimiento. En total, en 2024, el Consell interpuso 546 sanciones y tramitó 3.312 actas —gestionadas por la Agencia Tributaria— aún sin resolver, como ha informado a elDiario.es. 

María —nombre ficticio a petición propia— es una de las residentes sancionadas. En septiembre de 2024 recaló en Formentera durante unas horas por motivos laborales y se sorprendió cuando en enero de 2026 recibió la sanción. “Me puse a llorar”, confiesa. Sobre todo, explica, porque antes de embarcar preguntó a un trabajador de la naviera si necesitaba autorización y le respondieron que no.

La limitación, sin embargo, seguía vigente hasta el día 30 de ese mismo mes. “Es una barbaridad”, valora sobre el importe al que se enfrentan las personas que incumplen la normativa, muchas veces por desconocimiento. Aunque el Consell ha recordado, recientemente y en alusión a la limitación de vehículos, que el desconocimiento de la ley no exime de su cumplimiento, como establece el artículo 6.1 del Código Civil.  

Cambio de estado de la solicitud

El mismo verano (y el mismo mes de septiembre) David, de origen argentino y trabajador en la isla, también fue en moto a Formentera. Dos días antes de viajar había rellenado el formulario para autorizar una moto que no estaba a su nombre, sino al de un amigo. La misma mañana del viaje comprobó en la web que la solicitud figuraba como “aprobada” y, aun así, el 2 de octubre recibió un correo en el que se le comunicaba que la solicitud había sido denegada, como relata a elDiario.es. En sus alegaciones, explicó que había viajado “de buena fe” porque el sistema mostraba la autorización concedida, un argumento que, afirma, fue ignorado por el Consell. También le indicaron que, al no estar la moto empadronada en Eivissa, la solicitud no era válida.

Ahora ha remitido un escrito al departamento legal en el que solicita la anulación de la sanción —también de 1.001 euros—. Asimismo, ha reclamado una copia completa del historial de estados de su solicitud, con fecha y hora de cada modificación, y ha advertido de que, si no recibe respuesta en un plazo de diez días, iniciará acciones administrativas y judiciales. 

Medida pionera

Formentera fue la primera de las Balears, en el año 2019, en regular la entrada de vehículos con el proyecto Formentera.eco, convirtiéndose en el espejo en el que ahora se mira el resto de islas para evitar la saturación. La iniciativa arrancó después del “consenso entre todos” los partidos políticos de la pitiusa para aliviar la masificación en las carreteras en plena temporada turística.

Tras siete temporadas en funcionamiento, desde la Conselleria de Medio Ambiente se asegura que se ha alcanzado el objetivo: el techo de coches permitidos se ha reducido progresivamente, pasando de los 10.287 iniciales a 1.732 vehículos diarios. De hecho, Eivissa ya implantó su limitación la temporada pasada (con la oposición, en un principio, de las navieras) y Mallorca ya trabaja en su normativa. El Consell de Formentera ha explicado que, desde 2023, con la entrada de Sa Unió en el gobierno, se ha reforzado la aplicación de la limitación, permitiendo tramitar eficazmente los expedientes sancionadores acumulados y garantizar el cumplimiento de la norma.

Formentera fue la primera isla de España en limitar la entrada de vehículos, convirtiéndose un espejo en el que miran las otras para evitar la saturación

“No es justo que los ibicencos estemos sujetos a las mismas condiciones y nos enfrentemos a las mismas multas que los turistas”, valora Naor, que, cuando a finales de este verano decidió ir a pasar el día a Formentera con su pareja, se topó con el impedimento de que se les denegaba la autorización para llevar el vehículo. Al advertirles de que se enfrentaban a una multa si viajaban sin permiso, optaron por desplazarse hasta es Pujols y moverse por la isla en taxi a pesar de que era ya casi temporada baja. El residente lamenta además que haya pasajeros que reserven “por si acaso” la plaza y luego no hagan uso de ellas. En la misma línea, Marina, otra residente, explica que su coche, 100% eléctrico, puede pasar siempre de manera gratuita, “pero nunca hay plazas”. Por lo que solo pueden viajar si paga el trámite como si tuviera un vehículo estándar.

La negociación de un nuevo cupo

El Consell de Formentera ha debatido esta semana, en el marco del Consell d’Entitats, dos posibilidades: redistribuir el techo de vehículos actual o mantener el cupo de 2025. La discusión se produce tras meses de participación ciudadana y análisis técnico de la red viaria en los que se han comparado, entre otros documentos, los estudios de 2018 —pre Formentera.eco— y de 2025 de los que se desprende que se ha producido una reducción del tráfico del 14,4% (superando el compromiso inicial, determinan desde el Consell).

Si se comparan los estudios de 2018 —antes de la nueva normativa— y de 2025, se desprende que se ha producido una reducción del tráfico del 14,4% en la isla, según el Consell Insular

La primera opción, la más votada en enero, propone una redistribución progresiva del techo vinculada a los distintivos ambientales, con una cuota de 800 vehículos para trabajadores no residentes y un máximo de 1.000 turismos de visitantes, hasta un total de 10.355 vehículos. Mientras que la segunda alternativa, surgida de la Sectorial de Movilidad, plantea mantener el techo de 2025 para consolidar el escenario actual antes de aplicar nuevas reducciones. En este caso, el límite de turismos de visitantes sería de 1.732 y el techo total de 10.287 vehículos, sin diferenciación específica para trabajadores no residentes.

Las tres principales navieras que conectan Eivissa con Formentera —Trasmed, Baleària y GNV— se han mostrado a favor de excluir a residentes y temporeros del cupo de vehículos para las temporadas 2026-2027 y han sugerido que se incluyan criterios ambientales para vehículos con las etiquetas ‘0’ y ‘ECO’. Mientras tanto, Javier ya ha preparado un recurso completo para solicitar la correcta tramitación de la sanción de mil euros, así como la devolución de cualquier importe embargado de forma indebida. “Mi objetivo es que se reconozca la ilegalidad de las notificaciones previas y se me trate como corresponde”, concluye.

Milers de fletxes colpegen la costa occidental de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera. Els mapes de les aplicacions meteorològiques pinten de forma molt clara la situació que viu l'arxipèlag aquest dijous. El Mediterrani tenyit de tons taronges, vermells i morats per la força d'un ponent que, ara mateix, ha obligat a tancar els ports de Maó i de Vila. En quedar inutilitzats els molls de la capital eivissenca, Formentera es queda, temporalment, incomunicada: el port de la Savina no té connexions amb la península fora de temporada turística. En l'aeroport de Palma, la quantitat de vols retardats està sent múltiple i, també, s'han cancel·lat dues operacions: una anada i tornada amb Barcelona, on el nombre d'avions anul·lats ascendeix a gairebé un centenar.

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha registrat –d’ençà la matinada– ratxes de fins a 150 quilòmetres per hora –categoria 1 de de huracà– a la Serra d’Alfàbia, una cadena muntanyenca que assoleix els mil metres d'altitud i suposa el primer plec de la Tramuntana en el seu sector central, el més alt de la serra mallorquina. No es tracta d'una dada aïllada. Tant l'arxipèlag de Cabrera com en l'aeroport d'Eivissa, el ponent ha assolit els 100 quilòmetres per hora. En molts llocs de Mallorca –l'aeroport de Son Sant Joan, el port comercial de Palma, Binissalem, el far de Capdepera, Calvià, Pollença, l'aeròdrom de Son Bonet: és a dir, en els quatre punts cardinals de l'illa– els registres han superat els 80 quilòmetres per hora.

L'alerta taronja de l'AEMET estarà activada, almenys, fins a les set de la tarda a Mallorca i Menorca per fenòmens costaners i vent. En les Pitiüses, els avisos per fortes ratxes i mala mar es rebaixen a nivell groc a partir del migdia.

Un centenar d'incidències a l'arxipèlag

La potència de Nils –el nom que se li ha posat a la borrasca que ha granat bona part d'Espanya en l'última jornada– ha causat, de moment, un centenar d'incidències a les Illes Balears. La majoria, en la capital autonòmica, per despreniments d'elements urbans –o per risc que marquesines de parades d'autobús, senyals de trànsit, semàfors… poguessin patir danys– o caigudes d'arbres o objectes diversos en carrers i carreteres.

Fins a les deu del matí del dijous, el Servei d’Emergències no havia reportat danys personals. En els seus perfils en xarxes, el 112 recomana, tanmateix, molta prudència. Evitar atracar-se a murs de pedra, tanques publicitàries, pals de llum i torres d'alta tensió; tancar les portes i finestres de les cases; retirar tests o qualsevol objecte que pugui caure al carrer; i no transitar per parcs o avingudes arbrades. 

A més, es desaconsella ser devora talussos, barrancs i vessants inestables; no circular per carreteres de muntanya, i, degut a la mala mar, no atracar-se a la costa –ni tan sols als passejos marítims– per no tenir ensurts amb el fort onatge. Aquest organisme –dependent del Govern balear i que, just ahir, va celebrar els trenta anys que han transcorregut des de la seua creació–, també ha recordat als patrons de barcos de tota mena que assegurin els seus amarraments per a prevenir accidents dins els ports esportius. La Universitat de les Illes Balears, per exemple, ha cancel·lat totes les activitats exteriors que estaven previstes al seu campus central –situat als afores de Palma, en la carretera de Valldemossa– i en les seus que té repartides per la resta del territori.

Miles de flechas golpean la costa occidental de Menorca, Mallorca, Eivissa y Formentera. Los mapas de las aplicaciones meteorológicas pintan de forma muy clara la situación que vive el archipiélago este jueves. El Mediterráneo teñido de tonos naranjas, rojos y morados por la fuerza de un poniente que, ahora mismo, ha obligado a cerrar los puertos de Maó y de Vila. Al quedar inutilizados los muelles de la capital ibicenca, Formentera se queda, temporalmente, incomunicada: el puerto de la Savina no tiene conexiones con la península fuera de temporada turística.

En el aeropuerto de Palma se han producido retrasos en varios vuelos –una decena, tanto de salida como de llegada, según AENA– y, también, se han cancelado dos vuelos entre Palma y Eivissa, uno entre Palma y Menorca y vuelos entre el aeródromo palmesano y Madrid y Barcelona -donde las demoras son mayores-. La media del viento en Son San Joan es de 61 km/h y la máxima de 92,5.

La Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) ha registrado –desde la madrugada rachas– de hasta 150 kilómetros por hora –categoría 1 de huracán– en la Serra de Alfàbia, una cadena montañosa que alcanza los mil metros de altitud y supone el primer pliegue de la Tramuntana en su sector central, el más alto de la sierra mallorquina. No se trata de un dato aislado. Tanto el archipiélago de Cabrera como en el aeropuerto de Eivissa, el poniente ha alcanzado los 100 kilómetros por hora. En muchos lugares de Mallorca –el puerto comercial de Palma, Binissalem, el faro de Capdepera, Calvià, Pollença, el aeródromo de Son Bonet: es decir, en los cuatro puntos cardinales de la isla– los registros han superado los 80 kilómetros por hora. 

La alerta naranja de la AEMET estará activada, al menos, hasta las siete de la tarde en Mallorca y Menorca por fenómenos costeros y viento. En las Pitiüses, los avisos por fuertes rachas y mala mar se rebajan a nivel amarillo a partir del mediodía.

Más de 260 de incidencias en el archipiélago

La potencia de Nils –el nombre que se le ha puesto a la borrasca que ha barrido buena parte de España en la última jornada– ha causado, de momento, más de 260 de incidencias en las Illes Balears. La mayoría, en la capital autonómica, por desprendimientos de elementos urbanos –o por riesgo de que marquesinas de paradas de autobús, señales de tráfico, semáforos pudieran verse dañados– o caídas de árboles u objetos varios en calles y carreteras. 

En Menorca, donde las rachas de viento han alcanzado los 01 kilómetros por hora en Es Mercadal y 87 kilómetros por hora en el aeropuerto, han caído numerosos árboles, farolas y postes eléctricos, lo que ha obligado a cerrar ciertos puntos de la isla, como la carretera de Milà, la calle Dragonera o la zona de Costa d'en Reynés y el Camí de Baix de Llucmaçanes El Ayuntamiento de Maó también ha decidido cerrar los parques infantiles.

Por su parte, el de Manacor, en Mallorca, ha aplazado a la semana que viene las 'ruetas' del Carnaval previstas en Manacor, Porto Cristo y s'Illot; ha precintado los accesos y los alrededores del polideportivo de s'Illo yha suspendido todas las actividades deportivas previstas en el exterior en todas las instalaciones deportivas municipales.

El Servei d’Emergències no hareportado daños personales. En sus perfiles en redes, el 112 recomienda, sin embargo, mucha prudencia. Evitar muros de piedra, vallas publicitarias, postes de luz y torres de alta tensión; cerrar las puertas y ventanas de las casas; retirar macetas o cualquier objeto que pueda caer a la calle; y no transitar por parques o avenidas arboladas. Además, se desaconseja evitar taludes, barrancos y laderas inestables; no circular por carreteras de montaña, y, frente a la mala mar, no acercarse a la costa –ni siquiera a los paseos marítimos– debido al oleaje.

Este organismo, dependiente del Govern balear y que, justo ayer, celebró los treinta años que han transcurrido desde su creación–, también ha recordado a los patrones de barcos de todo tipo que aseguren sus amarres para prevenir accidentes en los puertos deportivos. La Universitat de les Illes Balears, por ejemplo, ha cancelado todas las actividades exteriores que estaban previstas en su campus central –situado a las afueras de Palma, en la carretera de Valldemossa– y en las sedes que tiene repartidas por el resto de la comunidad autónoma.

Formentera ha fet aquest dimarts un pas clau per corregir una anomalia que arrossega des de fa gairebé dues dècades. El Congrés dels Diputats ha debatut una proposició de reforma de l’article 69.3 de la Constitució perquè l’illa pugui escollir, finalment, un senador propi. La iniciativa, impulsada des del Parlament balear i avalada per una amplíssima majoria de forces polítiques estatals, vol posar fi al que els seus defensors qualifiquen d’“injustícia territorial” i de “dèficit democràtic” únic a tot l’Estat.

Ha estat el senador per Eivissa i Formentera integrat en el grup parlamentari de l’Esquerra Confederal —Eivissa i Formentera al Senat, Más Madrid, Compromís, Agrupación Socialista Gomera i Geroa Bai—, Juanjo Ferrer, qui ha pres la paraula a la cambra baixa per proposar la modificació de la Carta Magna amb l’objectiu que la menor de les Pitiüses pugui comptar amb un senador propi que li permeti desvincular-se del ‘tàndem’ electoral que actualment conforma amb Eivissa.

Per la seva banda, Llorenç Córdoba, diputat independent del Parlament balear i expresident de Formentera, ha recordat que l’illa compta des de 2007 amb un Consell Insular propi, amb capacitat plena per gestionar els interessos dels seus ciutadans, però que, en canvi, no es veu plenament representada a la cambra territorial. Formentera és, de fet, l’única de les illes dels arxipèlags balear i canari —amb Consell Insular o Cabildo— que no té un senador propi, tal com ja va informar elDiario.es. En paraules de Córdoba, es tracta d’una “anomalia constitucional”, com van repetint altres càrrecs públics. La reforma també compta amb el suport de representants de l’arxipèlag canari, així com d’altres regions de l’Estat.

Córdoba, únic diputat de Formentera a la cambra balear, ha insistit que no es tracta d’un debat “partidista ni sobiranista”, ni tampoc d’un “debat entre illes”, sinó d’una actualització raonable del disseny constitucional perquè Formentera deixi de ser l’únic territori insular amb Consell —o Cabildo— sense representació al Senat. La representació formenterera és imprescindible al Senat, consideren, perquè la pitiüsa del sud pugui expressar les seves necessitats pròpies en matèria d’infraestructures, serveis públics o política turística.

Així, el representant conservador ha recordat les dificultats que té l’illa pel que fa a la connectivitat marítima; l’alta pressió estacional; la necessitat de protecció del litoral; els sobrecostos per la triple insularitat i el “dèficit” de serveis públics per la manca de treballadors. Factors pels quals és encara “més fonamental” una representació estatal que pugui “lluitar pels interessos de l’illa balear”. Cristina Gil, diputada del PP al Parlament, ha afirmat que la reforma suposaria un fet “històric”. Tot i la tradició institucional compartida entre ambdues illes, també ha donat suport a la reivindicació històrica de Formentera.

Una majoria favorable

L’any 2004, l’extint Ajuntament de Formentera —l’actual Consell Insular de l’illa inclou les competències municipals— va acordar, per unanimitat, que l’illa pogués escollir com a circumscripció electoral pròpia un senador. Tanmateix, el consistori no té competències per aprovar aquesta reforma, i només pot elevar aquesta proposició a organismes superiors. Tres anys després, el 2007, es va reformar l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, mitjançant el qual es va crear el Consell Insular. “És just que Formentera pugui portar a la cambra alta amb veu pròpia la seva realitat”, ha afirmat Gil. Per aquests motius, la diputada conservadora ha demanat l’actualització del text constitucional, amb l’objectiu que es compleixi el principi d’“igualació territorial”, previst a l’article 138 de la Carta Magna.

En tercer lloc, en representació del PSIB-PSOE, ha intervingut Pilar Costa, exsenadora i actual diputada socialista al Parlament. “Aquesta iniciativa concreta va ser presentada al Parlament pel Partit Socialista i per Gent per Formentera —formació progressista d’àmbit insular— i ha tingut un suport unànime per part de totes les forces polítiques”, ha dit Costa. “I ara la ratificarem amb tots els partits excepte un”, ha assenyalat, en referència a Vox.

En aquest sentit, ha aprofundit en el fet que resulta “incomprensible” que la pitiüsa del sud sigui l’única illa “de tot el país” sense una circumscripció territorial pròpia. Costa ha dedicat la seva intervenció a Isidor Torres, el primer oriünd de Formentera que va representar les dues Pitiüses. L’actual senador, Juanjo Ferrer —que deixarà d’aquí a uns mesos el seu escó a la suplent de Formentera, Neus Massanet—, espera que amb aquesta tramitació Formentera pugui escollir el seu propi representant a la cambra territorial a partir de les eleccions de 2027, sempre que no hi hagi un avançament electoral.

Després de la intervenció de la diputada socialista, Noemí Santana (Podem), diputada per Las Palmas del Grup Parlamentari Mixt, ha expressat el seu suport a la reforma, que ha considerat “no una demanda identitària sinó una qüestió de democràcia”. Així, ha traçat un paral·lelisme amb el seu propi arxipèlag, fent referència als “costos estructurals”, que són “molt superiors” als de la resta de l’Estat; a la fragmentació del territori i a les “especificitats” de cada illa, que ha considerat necessari valorar. En aquest sentit, s’ha referit a l’illa de la Graciosa, que es diferencia de Formentera en el fet que encara no disposa de cabildo i que, per tant, depèn administrativament de Lanzarote.

El Partit Nacionalista Basc (PNB), Junts per Catalunya i el Grup Republicà també han aprovat favorablement la proposició. El portaveu de Junts, Josep Pagès i Massó, ha defensat com a “indiscutible” el fet de traslladar la singularitat de Formentera al Senat.

Per la seva banda, la diputada per Barcelona Teresa Jordà i Roura (ERC) ha justificat el seu vot favorable assenyalant que, a més de l’autogovern, Formentera té més població que altres circumscripcions que sí que disposen de senador propi. A més, ha sol·licitat que la disposició final de la reforma estableixi que el text es publiqui en totes les llengües de l’Estat.

El Grup Plurinacional Sumar, representat per Vicenç Vidal Matas (Més per Mallorca), que va estar quatre anys al Senat, també ha donat suport a la reforma. Vidal ha expressat que la modificació és “necessària” perquè Formentera tingui un diputat que “els representi directament i es preocupi exclusivament per les seves realitats”.

El diputat ha recordat les quatre modificacions de la Constitució al llarg de la seva història: l’entrada al conveni de Maastricht el 1992, que va permetre votar a ciutadans sense la nacionalitat espanyola; la del 2009, mitjançant la qual es va prioritzar el deute davant els drets de les persones; la del 2024, en què s’estableix que les persones amb diversitat funcional no són menys vàlides; i aquesta seria la quarta.

Vox, l’únic en contra

A continuació ha intervingut el diputat de Vox per les Balears Jorge Campos Asensi. El grup d’ultradreta és l’únic que ha votat en contra de la reforma, tot i reconèixer que Formentera compleix els requisits institucionals. Campos ha recordat que la proposició ha estat impulsada pels “mateixos partits d’esquerres que agreugen amb les seves polítiques els problemes” de l’illa, com ara la deficient connectivitat del transport, els recursos públics insuficients o la impossibilitat d’accedir a un habitatge. El diputat de Vox també ha carregat contra les persones migrants, a les quals responsabilitza de la saturació dels serveis públics formenterers i de crear “inseguretat”.

D’altra banda, Milena Herrera, diputada eivissenca del PSOE, ha mostrat el suport dels socialistes a la proposició i ha lamentat que fins ara la pitiüsa del sud s’hagi vist obligada a demostrar la seva “majoria d’edat política”, així com el fet que l’illa hagi arrossegat fins ara una “anomalia institucional” i un “dèficit democràtic”. L’últim a intervenir ha estat el diputat per les Balears i portaveu del Grup Popular, José Vicente Marí Bosó, que ha reclamat que la reforma constitucional se centri en la voluntat dels ciutadans de Formentera i no en “interessos partidistes”. A més, ha recordat que el PP ha donat suport “sempre” a la seva autonomia política.

El diputat, també president del PP d’Eivissa, ha situat el debat en un moment de tensions sobre la Constitució i ha demanat consensos amplis per a qualsevol canvi. Finalment, ha sol·licitat no frustrar una iniciativa que considera justa. Al ple hi han assistit membres tant del Consell de Formentera com del Parlament balear, entre ells la suplent a la candidatura d’Eivissa i Formentera al Senat, Neus Massanet; l’exsenador Rafa Ramírez; el també socialista Josep Marí Ribas ‘Agustinet’, i l’actual president del Consell de Formentera, Óscar Portas. També hi ha assistit el periodista Carmelo Convalia, que va informar durant anys sobre la petició de reforma constitucional en la seva cobertura a l’illa de Formentera.

L’origen del disseny actual

L’illa arrossega aquesta anomalia històrica des de l’any 2007, quan es va crear el Consell Insular de Formentera. Anteriorment, només comptava amb un ajuntament com a institució local pròpia. La reforma de l’Estatut d’Autonomia, amb Francesc Antich (PSIB-PSOE) com a president del Govern, va separar el Consell Insular d’Eivissa i Formentera en dues institucions diferenciades: el Consell d’Eivissa, d’una banda, i el Consell de Formentera, de l’altra. Formentera té una altra singularitat única que la diferencia de la resta d’illes espanyoles: és l’única que unifica en una sola institució les competències d’un ajuntament i les pròpies del Consell Insular.

Però, aleshores, per què Formentera no té un senador propi mentre que la resta d’illes sí que en tenen? La resposta es troba al tercer punt de l’article 69 de la Constitució. “A les províncies insulars, cada illa o agrupació d’elles, amb cabildo o consell insular, constituirà una circumscripció a efectes de l’elecció de senadors, corresponent-ne tres a cadascuna de les illes majors —Gran Canària, Mallorca i Tenerife— i un a cadascuna de les illes o agrupacions següents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma”, afirma la Carta Magna. Es va redactar així, possiblement, perquè l’any 1978 no es preveia que Formentera avancés tant en el seu autogovern. És a dir, Eivissa i Formentera es van unificar en una agrupació perquè el 1978 no existia el Consell Insular de Formentera.

“L’Estatut es va reformar el 2007 i això implicava que la Constitució quedava una mica obsoleta”, va explicar a elDiario.es Guillermo Bezzina, politòleg de Passes Perdudes. En aquest sentit, Bezzina considera que, pel que fa a l’organització territorial, la Carta Magna està “molt inacabada” perquè “no hi va haver un acord sobre com havia de ser, tot i que sí que hi ha un mínim comú denominador que és el que diu la Constitució”. Així, el politòleg apunta que el títol VIII, pel que fa a l’organització territorial, “no acaba de definir gaire bé en quin tipus d’Estat vivim, si és un Estat autonòmic, a mig camí entre un Estat federal o descentralitzat”. “La Constitució, per exemple, no fa un llistat d’autonomies”, concreta.

Formentera ha dado este martes un paso clave para corregir una anomalía que arrastra desde hace casi dos décadas. El Congreso de los Diputados ha debatido una proposición de reforma del artículo 69.3 de la Constitución para que la isla pueda elegir, por fin, un senador propio. La iniciativa, impulsada desde el Parlament balear y respaldada por una amplísima mayoría de fuerzas políticas estatales, busca poner fin a lo que sus defensores califican de “injusticia territorial” y “déficit democrático” único en todo el Estado.

Ha sido el senador por Eivissa y Formentera integrado en el grupo parlamentario de la Izquierda Confederal -Eivissa i Formentera al Senat, Más Madrid, Compromís, Agrupación Socialista Gomera y Geroa Bai-, Juanjo Ferrer, quien ha tomado la palabra en la Cámara Baja para proponer la modificación de la Carta Magna con el objetivo de que la menor de las Pitiüses pueda contar con un senador propìo que le permita de desvincularse del 'tándem' electoral que conforma actualmente con Eivissa.

Por su parte, Llorenç Córdoba, diputado independiente del Parlament balear y expresidente de Formentera, ha recordado que la isla cuenta desde 2007 con un Consell Insular propio, con capacidad plena para gestionar los intereses de sus ciudadanos pero, en cambio, no se ve plenamente representada en la cámara territorial. Formentera es, de hecho, la única de las islas de los archipiélagos balear y canario –con Consell Insular o Cabildo– que no tiene un senador propio, como ya informó elDiario.es. En palabras de Córdoba, se trata de una “anomalía constitucional”, como vienen repitiendo otros cargos públicos. La reforma también cuenta con el respaldo de representantes del archipiélago canario, así como de otras regiones del Estado.

Córdoba, único diputado de Formentera en la Cámara balear, ha insistido en que no se trata de un debate “partidista ni soberanista”, ni tampoco de un “debate entre islas”, sino de una una actualización razonable en el diseño constitucional para que Formentera deje de ser el único territorio insular con Consell –o Cabildo– sin representación en el Senado. La representación formenterera es imprescindible en el Senado, consideran, para que la pitiusa del sur pueda manifestar sus necesidades propias en materia de infraestructuras, servicios públicos o política turística.

Así, el representante conservador ha recordado las dificultades que tiene la isla respecto a la conectividad marítima; la alta presión estacional; la necesidad de protección del litoral; sobrecostes por la triple insularidad y el “déficit” de servicios públicos por la falta de trabajadores. Factores por los que es todavía “más fundamental” una representación estatal que pueda “luchar por los intereses de la isla balear”, ha considerado. Cristina Gil, diputada del PP en el Parlament, ha afirmado que la reforma implicaría un hecho “histórico”. Pese a la tradición institucional compartida entre ambas islas, también ha apoyado la reivindicación histórica de Formentera.

Una mayoría favorable

En 2004, el extinto Ayuntamiento de Formentera –el actual Consell Insular de la isla incluye las competencias municipales– acordó, por unanimidad, que la isla pudiera elegir como circunscripción electoral propia un senador. Sin embargo, el Consistorio no tiene competencias para aprobar tal reforma, y solo puede elevar a organismos superiores tal proposición. Tres años después, en 2007, se reformó el Estatut de las Illes Balears, mediante el cual se creó el Consell Insular. “Es justo que Formentera pueda llevar a la Cámara Alta con voz propia su realidad”, ha aseverado Gil. Por estas razones, la diputada conservadora ha pedido la actualización del texto constitucional, con el objetivo de que se cumpla con el principio de “igualación territorial”, previsto en el artículo 138 de la Carta Magna.

En tercer lugar, en representación del PSIB-PSOE, ha intervenido Pilar Costa, exsenadora y actual diputada socialista en el Parlament. “Esta iniciativa concreta fue presentada en el Parlament por el Partido Socialista y por Gent per Formentera –formación progresista de ámbito insular– y ha tenido un apoyo unánime por parte de todos las fuerzas políticas”, ha dicho Costa. “Y ahora la vamos a ratificar con todos los partidos excepto uno”, ha señalado, en referencia a Vox.

En este sentido, ha ahondando en que resulta “incomprensible” que la Pitiusa del sur sea la única isla “de todo el país” sin una circunscripción territorial propia. Costa ha dedicado su intervención a Isidor Torres, el primer oriundo de Formentera que representó a las dos Pitiusas. El actual senador, Juanjo Ferrer –dejará en unos meses su escaño a la suplente de Formentera, Neus Massanet– espera que con esta tramitación Formentera pueda escoger su propio representante en la cámara territorial, a partir de las elecciones de 2027, suponiendo que no haya un adelanto electoral.

Tras la intervención de la diputada socialista, Noemi Santana (Podemos), diputada por Las Palmas del Grupo Parlamentario Mixto, ha expresado su apoyo a la reforma que ha considerado “no una demanda identitaria sino una cuestión de democracia”. Así, ha dibujado un paralelismo con su propio archipiélago, haciendo referencia “a los costes estructurales” que son “mucho mayores” que en el resto del Estado; a la fragmentación del territorio y a las “especificidades” de cada isla, que ha considerado necesario poner en valor. En este sentido, se ha referido a la isla de la Graciosa, que se diferencia de Formentera en que la misma aún no dispone de cabildo y que, por tanto, depende administrativamente de Lanzarote.

El Partido Nacionalista Vasco (PNV), Junts per Catalunya y el Grupo Republicano también han aprobado favorablemente la proposición. El portavoz de Junts, Josep Pagès i Massó ha defendido como “indiscutible” el hecho de trasladar la singularidad de Formentera al Senado.

Por su parte, la diputada por Barcelona, Teresa Jordá i Roura (ERC), ha justificado su voto favorable a que, además de un autogobierno, Formentera cuenta con más población que otras circunscripciones que sí tienen senador propio. Además, ha solicitado que la disposición final de la reforma establezca que el texto se publique en todas las lenguas el Estado.

El Grupo Plurinacional Sumar, representado por Vicenç Vidal Matas (Més per Mallorca), quien estuvo cuatro años en el Senado, ha apoyado asimismo la reforma. Vidal ha expresado que la modificación es “necesaria” para que Formentera tenga un diputado que “les represente directamente y se preocupe exclusivamente por sus realidades”.

El diputado ha recordado las cuatro modificaciones de la Constitución en toda su historia: la entrada en el convenio de Maastricht en 1992 y que permitió votar a ciudadanos sin la nacionalidad española; la del 2009 mediante la que se prioriza la deuda ante el derecho de las personas; la aprobada en el 2024 en el que se establece que las personas con diversidad funcional no son menos válidas y esta sería la cuarta.

Vox, el único en contra

A continuación ha intervenido el diputado de Vox por Balears Jorge Campos Asensi. El grupo ultraderechista es el único que ha votado en contra de la reforma a pesar de que Formentera cumple con los requisitos institucionales, ha reconocido. Campos ha recordado que la proposición ha sido impulsada por los “mismos partidos de izquierdas que agravan con sus políticas los problemas” de la isla, como la deficiente conectividad del transporte, los recursos públicos insuficientes o la imposibilidad de acceso a una vivienda. El diputado de Vox ha arremetido también contra los migrantes, a quienes responsabiliza de la saturación de los servicios públicos formenterenses y de crear “inseguridad”.

Por otro lado, Milena Herrera, diputada ibicenca por el PSOE, ha mostrado el apoyo de los socialistas a la proposición y ha lamentado que hasta ahora la Pitiusa del sur se haya visto obligada a demostrar su “mayoría de edad política”, así como el hecho de que la isla haya arrastrado hasta ahora una “anomalía institucional” y un “déficit democrático”. El último en intervenir ha sido el diputado por Balears y portavoz del Grupo Popular, José Vicente Marí Bosó, que ha reclamado que la reforma constitucional se centre en la voluntad de los ciudadanos de Formentera y no en “intereses partidistas”. Además, ha recordado que el PP ha respaldado “siempre” su autonomía política.

El diputado, también presidente del PP de Eivissa, ha situado el debate en un momento de tensiones sobre la Constitución y ha pedido consensos amplios para cualquier cambio. Por último, ha solicitado no frustrar una iniciativa que considera justa. Al pleno han acudido miembros tanto del Consell de Formentera como del Parlament balear, entre ellos, la suplente en la candidatura de Eivissa y Formentera en el Senado, Neus Massanet; el exsenador Rafa Ramírez; el también socialista Josep Marí Ribas 'Agustinet' y el actual presidente del Consell de Formentera, Óscar Portas. También ha asistido el periodista Carmelo Convalia, que ha informado sobre la petición de reforma constitucional durante sus años de cobertura en la isla de Formentera.

El origen del diseño actual

La isla lleva arrastrando esta anomalía histórica desde el año 2007, cuando se creó el Consell Insular de Formentera. Anteriormente, únicamente contaba con un ayuntamiento como institución local propia. La reforma del Estatut d’Autonomia, con Francesc Antich (PSIB-PSOE) como presidente del Govern, separó el Consell Insular d’Eivissa i Formentera en dos instituciones separadas: Consell d’Eivissa, por un lado, y Consell de Formentera, por otro. Formentera tiene otra singularidad única que la diferencia respecto al resto de las islas españolas: es la única que unifica en una institución las competencias de un ayuntamiento y las propias del Consell Insular.

Pero entonces, ¿por qué Formentera no tiene un senador propio mientras que el resto de islas sí que lo tiene? La respuesta está en el tercer punto del artículo 69 de la Constitución. “En las provincias insulares, cada isla o agrupación de ellas, con Cabildo o Consejo Insular, constituirá una circunscripción a efectos de elección de senadores, correspondiendo tres a cada una de las islas mayores –Gran Canaria, Mallorca y Tenerife– y uno a cada una de las siguientes islas o agrupaciones: Ibiza-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote y La Palma”, afirma la Carta Magna. Se redactó así, posiblemente, porque en 1978 no se vislumbraba la posibilidad de que Formentera avanzara tanto en su autogobierno. Es decir, Eivissa y Formentera se unificaron en una agrupación porque en 1978 no existía el Consell Insular de Formentera.

“El Estatut se reformó en 2007 y esto implicaba que la Constitución quedaba un poco obsoleta”, explicó a elDiario.es Guillermo Bezzina, politólogo de Passes Perdudes. En este sentido, Bezzina considera que, en cuanto a organización territorial, la Carta Marga está “muy inacabada” porque “no hubo un acuerdo de cómo debía ser, aunque sí hay un mínimo común denominador que es lo que dice la Constitución”. Así, el politólogo apunta a que el título VIII, respecto a la organización territorial, “no acaba de definir muy bien en qué tipo de Estado vivimos, si es un Estado autonómico, a medio camino entre el Estado federal o descentralizado”. “La Constitución, por ejemplo, no hace un listado de autonomías”, especifica.

“Els primers quatre mesos, quan tenia el permís de maternitat per cura del menor, me’n vaig anar a Conca, perquè la meva família és d’allà”. Estrella, mare soltera que resideix a Eivissa, té una filla de tres anys. És una de les moltes progenitores que reclama, a través de les associacions en què s’organitzen, equiparar les ajudes públiques que perceben les famílies nombroses a les monomarentals. L’objectiu és tan conciliar com no patir per arribar a final de mes. “La meva mare em donava un cop de mà [quan va néixer la seva filla], però a partir del quart mes estava tota sola”, explica. La realitat és que arribar a tot és una cursa d’obstacles en què, quan arriba el final del dia, les mares solteres acaben completament exhaustes.

Quan va tornar de la seva baixa per maternitat, va haver de deixar la seva empresa, del sector de la medicina estètica, perquè no la deixaven conciliar, segons afirma. “Em van posar molts impediments. No em volien donar els permisos de lactància que em pertocaven, uns quinze dies”, assegura. Afegeix que s’havia guardat un mes de vacances l’agost del 2022 perquè la seva filla va néixer al desembre: “La idea era gaudir més d’ella i no haver de deixar-la tan petita en una escoleta”.

El relat d'Estrella reflecteix una realitat que moltes mares solteres coneixen massa bé. No és només una qüestió d'horaris o logística: es tracta de tenir que lluitar per drets bàsics cada dia. “Al final em van enviar a l'atur i vaig poder gaudir de la meva filla quan era un nadó”, detalla, recordant que no va haver de portar-la a l'escoleta amb quatre mesos, la segona opció que es plantejava, encara que no desitjada. Estrella, sent mare soltera, necessitava seguir cobrant. No podia demanar una excedència. D'altra banda, va tenir dificultats per pactar l'horari de matins amb l'empresa en la qual estava, que per a ella era l'idoni per poder conciliar. Com que l'empresa no va accedir, va arribar a un acord per al seu acomiadament, va demanar l'atur, i va poder quedar-se més temps cuidant del seu nadó.

“Està destinat a rendes altes”

L’Associació de Mares Monomarentals per Elecció a Eivissa i Formentera (Ammpeeif) qüestiona l’abast de l’anomenat xec cangur, una subvenció de fins a 4.000 euros per unitat familiar impulsada pel Govern de Marga Prohens (PP) per facilitar la conciliació mitjançant la contractació de personal per a la cura de menors. Tot i que l’Executiu autonòmic assegura que les famílies monomarentals tindran prioritat en l’accés a aquesta ajuda, des de l’associació consideren que es tracta d’una mesura allunyada de la seva realitat econòmica. Aquesta subvenció pública va destinada a diferents tipus de famílies per “ajudar en la contractació de personal que pugui cuidar els menors perquè les famílies puguin conciliar”, però des de l’entitat recriminen que el xec està “destinat a rendes altíssimes”, en paraules d’Inés Santiago, presidenta de l’associació.

L’Associació de Famílies Monomarentals d’Eivissa i Formentera qüestiona l’abast del ‘xec cangur’ del Govern balear i denuncia que, tot i que l’Executiu assegura que l’ajuda tindrà prioritat per a elles, està “destinada a rendes altíssimes”

Davant d’això, Catalina Cabrer (PP), consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social, nega que les famílies monomarentals no tinguin prioritat. “Les famílies monoparentals sí que tenen un tracte diferenciat en aquesta convocatòria: per exemple, els beneficiaris poden estar treballant només a temps parcial o gaudir d’una reducció de jornada i, així i tot, beneficiar-se de la subvenció. Això no passa amb les famílies ordinàries”, explica a elDiario.es. A més, afirma que, pel que fa al topall màxim de l’import a percebre, les monoparentals “cobraran en tot cas el 100% dels conceptes previstos”.

Les famílies monoparentals sí que tenen un tracte diferenciat en aquesta convocatòria: per exemple, els beneficiaris poden estar treballant només a temps parcial o gaudir d’una reducció de jornada i, així i tot, beneficiar-se de la subvenció. Això no passa amb les famílies ordinàries.

Catalina Cabrer — Consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social

L’opinió de les afectades és una altra. “No volem que es publicitin mesures que mai ens arribaran com si fossin favorables a les nostres famílies. No volem un xec per pagar un/a empleat/da de la llar que no podem contractar”, insisteix Santiago. En conversa amb aquest diari, explica que per a elles és impossible assumir totes les despeses que comporta aquesta contractació: Seguretat Social, IRPF, gestoria, etc. “Depenem d’un sol sou, per la qual cosa el risc d’exclusió social és molt alt”, argumenta.

Les dificultats són tant econòmiques com de conciliació. En la seva feina anterior, Estrella tenia horari de matí dos dies a la setmana mentre que els altres tres eren de tarda. “Necessitava deixar la nena a l’escoleta, treballar al matí i recollir-la en acabar. Si treballo a la tarda, i estic sola, on la deixo?”, es pregunta. “Les escoletes privades tanquen a les cinc, a tot tardar, i jo de vegades acabava de treballar a les onze de la nit”, lamenta. Ara treballa d’administrativa en el sector de la construcció, on té una jornada de nou i mitja del matí a dues i mitja del migdia. És a dir, jornada reduïda. És una altra de les dificultats a les quals s’enfronten. Per això, des de l’associació demanen ajudes públiques per pal·liar aquesta situació. “Volem que ens compensin les reduccions de jornada per cura de menors”, explica Santiago.

L’impacte d’aquestes decisions no és només econòmic, ja que també afecta la salut mental i emocional de les mares i dels fills. “Durant nou mesos vaig estar sola amb la meva filla les vint-i-quatre hores, set dies a la setmana”, comenta. Fins que nou mesos després va decidir portar-la a una escoleta. “Necessitava un respir”, admet Estrella. En cas de no poder acudir a una guarderia pública, hi ha subvencions de la comunitat autònoma, però no són específiques per a elles. “Es tenen en compte totes les famílies, tant monomarentals com biparentals”, explica.

Durant nou mesos vaig estar sola amb la meva filla les vint-i-quatre hores, set dies a la setmana, fins que nou mesos després vaig decidir portar-la a una escoleta. Necessitava un respir

Estrella — Mare monomarental

Es tracta de situacions que, segons Santiago, es repeteixen sistemàticament entre les famílies monomarentals de l’arxipèlag balear. “En teoria estem equiparades a les famílies nombroses. La llei existeix –8/2018, de suport a les famílies– però a la pràctica no ens fan descompte al patronat d’esports ni per a les activitats extraescolars”, lamenta. “Si el teu fill o filla vol anar a la piscina, la quota per a les famílies nombroses està a la meitat. Tot i això, no hi ha descompte per a les famílies monomarentals”. Assegura que mantenen reunions amb els ajuntaments, el Consell Insular i el Govern, però sense resultats: “No aconseguim que la llei es compleixi”.

“No tenim ajudes de menjador ni d’activitats extraescolars”

Estrella aporta exemples concrets. “Al menjador escolar o a les activitats extraescolars no tenim absolutament cap ajuda, ni a les matineres –activitats complementàries, esmorzar inclòs, abans de començar les classes– ni al menjador, ni a res”, assenyala. Fins i tot els serveis que existeixen per a famílies nombroses no s’apliquen a les monomarentals, tot i que la llei 8/2018 estableix la seva equiparació. De vegades, aquesta mare s’inscriu com a família nombrosa, però després ha d'aportar documentació i escrits per justificar que el seu model de família entra dins dels descomptes. “Sembla que estiguem demanant un favor”, resumeix. L’associació de famílies monomarentals aporta un altra dada: gairebé el 94% d’elles té dificultats per arribar a final de mes. “Les estadístiques ens situen en risc de pobresa: destinem més de la meitat del sou a l’habitatge i per a més del 40% de les famílies monomarentals una de les despeses més difícils d’assumir és l’educativa”, afegeix Santiago.

Les estadístiques ens situen en risc de pobresa: destinem més de la meitat del sou a l’habitatge i, per a més del 40% de les famílies monomarentals, una de les despeses més difícils d’assumir és l’educativa

Inés Santiago — Presidenta de l'Associació de Mares Monomarentals per Elecció d'Eivissa i Formentera

El contrast entre el que afirmen les afectades i el que ha anunciat el Govern és evident. La Conselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social acaba de presentar el “xec cangur”: una línia de subvencions de 4.000 euros per unitat familiar “per a la contractació de personal de la llar per a la cura de menors”. Així, la mesura anunciada pel Govern de Prohens preveu donar prioritat a “les famílies monoparentals, les famílies nombroses i les famílies amb membres amb discapacitat, que poden accedir a les ajudes també en cas de treballar a jornada parcial”.

La quantia de la subvenció s’estableix en funció de la renda familiar per càpita. Les rendes inferiors a 20.000 euros poden obtenir una cobertura del 100%; les rendes entre 20.000 i 29.999 euros, una cobertura del 75%, i les famílies monoparentals amb una renda per càpita inferior a 30.000 euros també poden accedir a una cobertura del 100%. Les rendes iguals o superiors a 30.000 euros no poden accedir a l’ajuda.

La família monomarental, “invisibilitzada”

“Aquesta ajuda només arribarà a 80 famílies de l’arxipèlag balear”, indica Santiago, consultada sobre la mesura. “És impossible aconseguir una ajuda de menjador –només la poden rebre les famílies que ingressen menys de 19.000 euros bruts anuals– però sí que podem aconseguir una subvenció per contractar una persona a casa. És un sense sentit”, explica. La presidenta de l’associació adverteix que, a la pràctica, mesures com el “xec cangur” ajuden molt poc les famílies que viuen amb pressupostos ajustats.

“La família monomarental encara està invisibilitzada. En l'àmbit estatal no existim. La família nombrosa està reconeguda des de fa molt de temps, té uns beneficis consolidats que no s’han de treure, ni de bon tros. Però la família monomarental no es reconeix”, matisa. Santiago insisteix que les necessitats de conciliació que tenen “són molt reals”, com la necessitat de portar els seus fills i filles a escoles durant les vacances d’estiu o Setmana Santa. “Reclamem que es respecti la prioritat en les bonificacions que estableix la llei”, afegeix.

La família monomarental encara està invisibilitzada. A nivell estatal no existim. La família nombrosa està reconeguda des de fa molt de temps, té uns beneficis consolidats que no cal treure, ni molt menys. Però la família monomarental no es reconeix

Inés Santiago — Presidenta de l'Associació de Mares Monomarentals per Elecció d'Eivissa i Formentera

La Conselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social afirma, en canvi, que la subvenció anunciada –dotada amb un pressupost de 320.000 euros– és un recurs més “als que ja existeixen”. Cabrer ha explicat que la seva conselleria treballarà en altres mesures integrades al Pla de Conciliació de les Balears. “I tot això sense interferir en la llibertat que cada família opti pel model de dedicació i conciliació que consideri pertinent”, assegura. Així, indica que la renda que s’exigeix és familiar per càpita. “Convé aclarir que es calcula sumant els ingressos dels progenitors i dividint aquesta suma pel nombre de membres de la família, i per això pensem que té un gran abast”, conclou.

“Los primeros cuatro meses, cuando tenía el permiso de maternidad por cuidado del menor, me fui a Cuenca, porque mi familia es de allí”. Estrella, madre soltera que reside en Eivissa, tiene una hija de tres años. Es una de las muchas progenitoras que reclama, a través de las asociaciones en las que se organizan, equiparar las ayudas públicas que perciben las familias numerosas a las monomarentales. El objetivo es tanto conciliar como no sufrir por llegar a final de mes. “Mi madre me echaba una mano [cuando nació su hija] pero a partir del cuarto mes estaba solita”, atestigua. La realidad es que llegar a todo es una carrera de obstáculos en la que, cuando llega el final del día, las madres solteras terminan completamente exhaustas.

Cuando volvió de su baja por maternidad, tuvo que dejar su empresa, del sector de la medicina estética, porque no la dejaban conciliar, según cuenta. “Me pusieron muchos impedimentos. No me querían dar los permisos de lactancia que me pertenecían, unos 15 días”, asegura. Añade que se había guardado un mes de vacaciones en agosto de 2022 porque su hija nació en diciembre: “La idea era disfrutar más de ella y no tener que dejarla tan pequeña en una escoleta”.

El relato de Estrella refleja una realidad que muchas madres solteras conocen demasiado bien. No es solo una cuestión de horarios o logística: se trata de tener que luchar por derechos básicos cada día. “Al final me mandaron al paro y pude disfrutar de mi hija cuando era un bebé”, detalla, recordando que no tuvo que llevarla a la escoleta con cuatro meses, la segunda opción que se planteaba, aunque no deseada. Estrella, siendo madre soltera, necesitaba seguir cobrando. No podía pedirse una excedencia. Por otro lado, tuvo dificultades para pactar el horario de mañanas con la empresa en la que estaba, que para ella era el idóneo para poder conciliar. Como la empresa no accedió, llegó a un acuerdo para su despido, pidió el paro, y pudo quedarse más tiempo cuidando de su bebé.

“Está destinado a rentas altas”

En Eivissa y Formentera, la Asociación de Madres Monomarentales por Elección (Ammpeeif) cuestiona el alcance del llamado cheque canguro, una subvención de hasta 4.000 euros por unidad familiar impulsada por el Govern de Marga Prohens (PP) para facilitar la conciliación mediante la contratación de personal para el cuidado de menores. Aunque el Ejecutivo autonómico asegura que las familias monomarentales tendrán prioridad en el acceso a esta ayuda, desde la asociación consideran que se trata de una medida alejada de su realidad económica. Esta subvención pública va destinada a diferentes tipos de familias para “ayudar en la contratación de personal que pueda cuidar a los menores para que las familias puedan conciliar”, pero desde la entidad recriminan que el cheque está “destinado a rentas altísimas”, en palabras de Inés Santiago, presidenta de la asociación.

La Asociación de Familias Monomarentales de Eivissa y Formentera cuestiona el alcance del 'cheque canguro' del Govern balear y denuncia que, pese a asegurar el Ejecutivo que la ayuda tendrá prioridad para ellas, está “destinada a rentas altísimas”

Frente a ello, Catalina Cabrer (PP), consellera de Trabajo, Función Pública y Diálogo Social, niega que las familias monomarentales no tengan prioridad. “Las familias monoparentales sí tienen un trato diferenciado en esta convocatoria: por ejemplo, los beneficiarios pueden estar trabajando solo a tiempo parcial o disfrutar de una reducción de jornada y aún así beneficiarse de la subvención. Esto no ocurre con las familias ordinarias”, explica a elDiario.es. Además, afirma que respecto al tope máximo de importe a percibir, las monoparentales “cobrarán en todo el 100% de los conceptos previstos”.

Las familias monoparentales sí tienen un trato diferenciado en esta convocatoria: por ejemplo, los beneficiarios pueden estar trabajando solo a tiempo parcial o disfrutar de una reducción de jornada y aún así beneficiarse de la subvención. Esto no ocurre con las familias ordinarias

Catalina Cabrer — Consellera de Trabajo, Función Pública y Diálogo Social

La opinión de las afectadas es otra. “No queremos que se publiciten medidas que nunca nos llegarán como si fueran favorables a nuestras familias. No queremos un cheque para pagar a un empleado/a de hogar que no podemos contratar”, insiste Santiago. En conversación con este diario, explica que para ellas es imposible acarrear con todos los gastos que conlleva esta contratación: Seguridad Social, IRPF, gestoría, etc. “Dependemos de un solo sueldo, por lo que el riesgo de exclusión social es muy alto”, argumenta.

Las dificultades son tanto económicas como de conciliación. En su anterior trabajo, Estrella tenía horario de mañana dos días de la semana mientras que los otros tres eran de tarde. “Necesitaba dejar a la niña en la escoleta, trabajar por la mañana y recogerla al terminar. Si trabajo por la tarde, y estoy sola, ¿dónde la dejo?”, se pregunta. “Las escoletas privadas cierran a las cinco, como muy tarde, y yo a veces terminaba de trabajar a las once de la noche”, lamenta. Ahora trabaja de administrativa en el sector de la construcción, donde tiene un trabajo de nueve y media de la mañana a dos y media del mediodía. Es decir, jornada reducida. Es otra de las dificultades a las que se enfrentan. Por eso, desde la asociación piden ayudas públicas para paliar esta situación. “Queremos que nos compensen las reducciones de jornada por cuidado de menores”, explica Santiago.

El impacto de estas decisiones no es solo económico, ya que también afecta a la salud mental y emocional de las madres y de los hijos. “Durante nueve meses estuve sola con mi hija las veinticuatro horas, siete días a la semana”, comenta. Hasta que a los nueve meses decidió llevarla a una escoleta. “Necesitaba un respiro”, admite Estrella. En caso de no poder acudir a una guardería pública, hay subvenciones de la Comunitat Autònoma, pero no son específicas para ellas. “Se tienen en cuenta a todas las familias, tanto monomarentales como biparentales”, explica.

Durante nueve meses estuve sola con mi hija las veinticuatro horas, siete días a la semana, hasta que a los nueve meses decidí llevarla a una 'escoleta'. Necesitaba un respiro

Estrella — Madre monoparental

Se trata de situaciones que, según Santiago, se repiten sistemáticamente entre las familias monomarentales del archipiélago balear. “En teoría estamos equipadas a las familias numerosas. La ley existe –8/2018, de apoyo a las familias– pero en la práctica no nos hacen descuento en el patronato de deportes o para las actividades extraescolares”, lamenta. “Si tu hijo o hija quiere ir a la piscina, la cuota para las familias numerosas está a la mitad. Sin embargo, no hay descuento para las familias monomarentales”. Asegura que mantienen reuniones con los ayuntamientos, el Consell Insular y el Govern, pero sin resultados: “No conseguimos que la ley se cumpla”.

“No tenemos ayudas de comedor ni extraescolares”

Estrella aporta ejemplos concretos. “En el comedor escolar o en extraescolares no tenemos absolutamente ninguna ayuda, ni en matineres –actividades complementarias, desayuno incluido, antes de empezar las clases– ni en comedor, ni nada”, señala. Incluso los servicios que existen para familias numerosas no se aplican a las monomarentales, aunque la ley 8/2018 establece su equiparación. En ocasiones, esta madre se inscribe como familia numerosa pero luego tiene que aportar documentación y escritos para justificar que su modelo de familia entra en los descuentos. “Parece que estemos pidiendo un favor”, resume. La asociación de familias monomarentales aporta otro dato: casi el 94% de ellas tiene dificultades para llegar a final de mes. “Las estadísticas nos sitúan en riesgo de pobreza: destinamos más de la mitad del suelo a la vivienda y para más del 40% de las familias monomarentales uno de los gastos más difíciles de afrontar es el educativo”, añade Santiago.

Las estadísticas nos sitúan en riesgo de pobreza: destinamos más de la mitad del suelo a la vivienda y para más del 40% de las familias monomarentales uno de los gastos más difíciles de afrontar es el educativo

Inés Santiago — Presidenta de la Asociación de Madres Monomarentales por Elección de Eivissa y Formentera

El contraste entre lo que afirman las afectadas y lo anunciado por el Govern es evidente. La Conselleria de Trabajo, Función Pública y Diálogo Social acaba de presentar el “cheque canguro”: una línea de subvenciones de 4.000 euros por unidad familiar “para la contratación de personal del hogar para el cuidado de menores”. Así, la medida anunciada por el Govern de Prohens prevé dar prioridad a “las familias monoparentales, las familias numerosas y las familias con miembros con discapacidad, que pueden acceder a las ayudas también en caso de trabajar a jornada parcial”.

La cuantía de la subvención se establece en función de la renta familiar per cápita. Las rentas inferiores a 20.000 euros pueden obtener una cobertura del 100%; las rentas entre 20.000 y 29.999 euros, una cobertura del 75 %, y las familias monoparentales con una renta per cápita inferior a 30.000 euros también pueden acceder a una cobertura del 100 %. Las rentas iguales o superiores a 30.000 euros no pueden acceder a la ayuda.

La familia monomarental, “invisibilizada”

“Esta ayuda solo llegará a 80 familias del archipiélago balear”, indica Santiago, consultada por la medida. “Es imposible conseguir una ayuda comedor –solo la pueden recibir las familias que ingresan menos de 19.000 euros brutos anuales– pero sí podemos conseguir una subvención para contratar una persona en casa. Es un sinsentido”, explica. La presidenta de la asociación advierte que, en la práctica, medidas como el “cheque seguro” ayudan muy poco a las familias que viven con presupuestos ajustados.

“La familia monomarental todavía está invisibilizada. A nivel estatal no existimos. La familia numerosa está reconocida hace mucho tiempo, tiene unos beneficios consolidados que no hay que quitar, ni mucho menos. Pero la familia monomarental no se reconoce”, matiza. Santiago insiste en que las necesidades de conciliación que tienen “son muy reales”, la necesidad de llevar a sus hijos e hijas a escuelas durante las vacaciones de verano o Semana Santa. “Reclamamos que se respete la prioridad en las bonificaciones que establece la ley”, apostilla.

La familia monomarental todavía está invisibilizada. A nivel estatal no existimos. La familia numerosa está reconocida hace mucho tiempo, tiene unos beneficios consolidados que no hay que quitar, ni mucho menos. Pero la familia monomarental no se reconoce

Inés Santiago — Presidenta de la Asociación de Madres Monomarentales por Elección de Eivissa y Formentera

La Conselleria de Trabajo, Función Pública y Diálogo Social afirma, en cambio, que la subvención anunciada –dotada con un presupuesto de 320.000 euros– es un recurso más “a los que ya existen”. Cabrer ha explicado que su conselleria trabajará en otras medidas integradas en el Plan de Conciliación de Balears. “Y todo ello sin interferir en la libertad de que cada familia opte por el modelo de dedicación y conciliación que considere pertinente”, asegura. Así, indica que la renta que se exige es familiar per cápita. “Conviene aclarar que se calcula sumando los ingresos de los progenitores y dividiendo esa suma entre el número de miembros de la familia, por lo que pensamos que tiene un gran alcance”, concluye.

El Parlament balear ha rebutjat, amb els vots de PP i Vox, instar els Consells Insulars a posar en marxa un programa específic de seguiment i control de l'oferta turística il·legal durant el proper estiu. L'arxipèlag figura, de fet, entre les comunitats autònomes amb major nombre d'habitatges turístics i de temporada que operen fora de la legalitat, d'acord a les dades fetes públiques el passat dilluns pel Ministeri d'Habitatge en el marc de la posada en marxa del nou registre únic de lloguers de curta durada. En total, 3.062 sol·licituds de registre obligatori han estat revocades a Balears per no complir amb els requisits exigits per poder comercialitzar-se com a allotjaments turístics o de temporada.

La iniciativa, registrada pel PSIB-PSOE, es recolzava en el consens social existent al voltant de la saturació turística que travessen les illes -amb un 80% de residents a favor de reduir el nombre de turistes i de places, segons una enquesta del propi Govern-, la qual cosa provoca un impacte directe en el territori i els preus de l'habitatge. El document posava l'èmfasi, així mateix, en el fet que l'Executiu presidit per la popular Marga Prohens hagi eliminat els principals instruments per limitar el creixement del sector.

La proposició no de llei (PNL), debatuda a la Comissió de Turisme, Cultura, Esports, Treball, Funció Pública i Diàleg Social, ha estat tombada amb els vots en contra dels set diputats de PP i Vox, enfront dels sis vots favorables del PSIB, Més per Mallorca i el Grup Mixt.

El text rebutjat, defensat pel diputat Llorenç Pou, recordava que l'actual Govern va aixecar la moratòria turística aprovada el 2022 per l'anterior Executiu d'esquerres a través de la llei de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de Balears, que a més va donar un període de fins a quatre anys -també eliminat- perquè els Consells establissin la capacitat de càrrega de turistes que podia suportar cadascuna de les illes.

La iniciativa lamentava, així mateix, la supressió de la mesura de decreixement de places establerta per l'anterior norma, que instava a donar de baixa dues places per poder donar d'alta una nova. “Atès que s'han eliminat la data topall per a la determinació del límit de càrrega de les illes i la mesura d'intercanvi del 'dos per un', les decisions de l'actual Govern han provocat que l' únic camí per reduir el nombre de places sigui la reducció de l'oferta il·legal”, afegia el text, que assenyala la creació, per part del Consell de Mallorca, de dues borses transitòries a través de les quals “s'està ampliant el nombre de places comercialitzades a la illa”.

El text subratllava a més el fracàs de les mesures aprovades fins ara per combatre aquest fenòmen, com la possibilitat de precintar habitatges turístics il·legals. En aquest sentit, Pou ha recriminat que els resultats obtinguts per la mesura aprovada en aquest sentit a l'octubre de 2023 per l'actual Executiu “han estat nuls”, atès que “no s'ha pogut precintar cap habitatge turístic il·legal a Balears”.

Davant aquest escenari, els socialistes defensaven que la reducció de l'oferta turística il·legal s'ha convertit en “l'únic camí” per contenir el nombre de places. Per a això, la PNL instava els Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, en coordinació amb el Govern, a executar durant l'estiu de 2026 un programa de seguiment i control que permetés als serveis d'inspecció turística comprovar si els habitatges detectats el 2025 com a anunciants d'estades il·legals a plataformes en línia com Airbnb que, un any després, continuen comercialitzant-se.

El Parlament balear ha rechazado, con los votos de PP y Vox, instar a los Consells Insulars a poner en marcha un programa específico de seguimiento y control de la oferta turística ilegal durante el próximo verano. El archipiélago figura, de hecho, entre las comunidades autónomas con mayor número de viviendas turísticas y de temporada que operan fuera de la legalidad, de acuerdo a los datos hechos públicos el pasado lunes por el Ministerio de Vivienda en el marco de la puesta en marcha del nuevo registro único de alquileres de corta duración. En total, 3.062 solicitudes de registro obligatorio han sido revocadas en Balears por no cumplir con los requisitos exigidos para poder comercializarse como alojamientos turísticos o de temporada.

La iniciativa, registrada por el PSIB-PSOE, se apoyaba en el consenso social existente en torno a la saturación turística que atraviesa las islas -con un 80% de residentes a favor de reducir el número de turistas y de plazas, según una encuesta del propio Govern-, lo que provoca un impacto directo en el territorio y los precios de la vivienda. El documento hacía hincapié, asimismo, en en el hecho de que el Ejecutivo presidido por la popular Marga Prohens haya eliminado los principales instrumentos para limitar el crecimiento del sector.

La proposición no de ley (PNL), debatida en la Comisión de Turismo, Cultura, Deportes, Trabajo, Función Pública y Diálogo Social, ha sido tumbada con los votos en contra de los siete diputados de PP y Vox, frente a los seis votos favorables del PSIB, Més per Mallorca y el Grupo Mixto.

El texto rechazado, defendido por el diputado Llorenç Pou, recordaba que el actual Govern levantó la moratoria turística aprobada en 2022 por el anterior Ejecutivo de izquierdas a través de la ley de medidas urgentes para la sostenibilidad y la circularidad del turismo de Balears, que además dio un periodo de hasta cuatro años -también eliminado- para que los Consells establecieran la capacidad de carga de turistas que podía soportar cada una de las islas.

La iniciativa lamentaba, asimismo, la supresión de la medida de decrecimiento de plazas establecida en la anterior norma, que instaba a dar de baja dos plazas para poder dar de alta una nueva. “Dado que se han eliminado la fecha tope de la determinación del límite de carga de las islas y la medida de intercambio del 'dos por uno', las decisiones del actual Govern han provocado que el único camino para reducir el número de plazas sea la reducción de la oferta ilegal”, añadía el texto, que señala la creación, por parte del Consell de Mallorca, de dos bolsas transitorias a través de las cuales “se está ampliando el número de plazas comercializadas en la isla”.

El texto subrayaba además el fracaso de las medidas aprobadas hasta ahora para combatir este fenómeno, como la posibilidad de precintar viviendas turísticas ilegales. En este sentido, Pou ha recriminado que los resultados obtenidos de la medida aprobada en este sentido en octubre de 2023 por el actual Ejecutivo “han sido nulos”, dado que “no se ha podido precintar ninguna vivienda turística ilegal en Balears”.

Ante este escenario, los socialistas defendían que la reducción de la oferta turística ilegal se ha convertido en “el único camino” para contener el número de plazas. Para ello, la PNL instaba a los Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera, en coordinación con el Govern, a ejecutar durante el verano de 2026 un programa de seguimiento y control que permitiera a los servicios de inspección turística comprobar si las viviendas detectadas en 2025 como anunciantes de estancias ilegales en plataformas en línea como Airbnb que, un año después, continúan comercializándose.

Els conflictes armats, així com la inestabilitat política i la crisi humanitària que se’n deriven, continuen configurant la principal raó per la qual els migrants intenten assolir les costes de l’arxipèlag balear a través de la ruta del Mediterrani Occidental, més coneguda com a ruta algeriana. Aquesta travessia —una de les més perilloses per arribar a sòl europeu— s’ha consolidat com el pas migratori més transitat per arribar a Espanya, superant la ruta atlàntica cap a les Canàries, així com els trajectes des del nord del Marroc. La major part de les pasteres arriben a Formentera i Eivissa, mentre que Mallorca representa el principal punt de redistribució de migrants cap a la resta del territori espanyol.

L’any passat van morir 1.037 persones a través d’aquesta ruta, segons l’informe Derecho a la vida (2025) de l’organització Caminando Fronteras. És a dir, una de cada tres persones que van perdre la vida intentant arribar a territori espanyol ho van fer en travessar la ruta algeriana. Fins al 15 de desembre de 2025, un total de 3.090 migrants van morir després d’intentar arribar a Espanya, molts d’ells ofegats al mar. D’aquests, 437 eren menors i adolescents i 192 dones.

Només la ruta atlàntica, cap a les Canàries, va ser més mortífera que l’algeriana: 1.906 persones van morir a través d’aquesta via. L’estudi indica que hi ha hagut un descens del nombre d’arribades per aquesta ruta —que continua sent la que provoca més morts— a causa de la “intensificació dels mecanismes de control migratori i de l’externalització de fronteres cap a tercers països”, i no pas per millores en les condicions de vida de la ciutadania dels països emissors.

A diferència de l’arxipèlag canari, que ha experimentat un descens notable en l’arribada de pasteres, a les Balears hi ha hagut un increment del 24,5% el 2025, segons dades del Ministeri de l’Interior. Així, han arribat 7.321 migrants a través de la ruta algeriana en 401 embarcacions precàries, mentre que l’any anterior, el 2024, es van registrar 5.882 arribades. A més, es van recuperar 57 cossos sense vida en aigües properes a l’arxipèlag.

Mentre que a les Canàries hi ha hagut un descens notable en l’arribada de pasteres, a les Balears s’ha registrat un increment del 24,5% el 2025

Aquest dilluns, el director general d’Immigració i Cooperació al Desenvolupament del Govern, Manuel Pavón (PP), ha aprofitat per tornar a criticar la política fronterera del Govern de Pedro Sánchez i, en especial, del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. “Comença el 2026 com va acabar el 2025, amb una nova onada d’immigració irregular”, ha dit Pavón, després de l’arribada de set embarcacions durant els primers dies de l’any, amb 147 persones a bord. El Govern de Marga Prohens (PP) qualifica d'“insostenible” la crisi d’acollida i ha demanat en diverses ocasions al Govern que les Balears siguin “excloses del repartiment de menors” no acompanyats procedents de les Canàries.

“Obsessionar-se amb el control de fronteres és un fracàs”

Mauricio Valiente, director general de CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat), creu que són evitables. “Són una conseqüència directa de la manca de canals migratoris normalitzats”, explica a elDiario.es i afegeix que les causes es troben en la proliferació de guerres i conflictes armats. Les dades evidencien, segons Valiente, que les polítiques “obsessionades” amb el “control de fronteres” per part d’Espanya i la UE han estat “un fracàs”.

Les morts al mar són una conseqüència directa de la manca de canals migratoris normalitzats. Les polítiques obsessionades amb el control de fronteres per part d’Espanya i la UE són un fracàs

Mauricio Valiente — Director general de CEAR

La ruta algeriana presenta característiques pròpies respecte a les altres rutes de la frontera occidental euroafricana. Principalment, pel perfil de procedència: hi ha un alt nombre de persones procedents de països del Corn d’Àfrica, principalment Somàlia, però també Sudan i Sudan del Sud. Somàlia és un estat fallit que viu una greu crisi humanitària. Des de 1991, el Govern somali manté un conflicte armat amb el grup gihadista Al Shabab i dues regions separatistes. Una d’elles és Somalilandia, que és important perquè dona accés al Mar Roig, un punt estratègic fonamental per al comerç global.

Sudan, que està immers en una guerra civil des de l’any 2023, viu una de les pitjors crisis humanitàries del món, amb més de 13 milions de desplaçats, segons Médicos Sin Fronteras. Una altra de les conseqüències ha estat el col·lapse del seu sistema sanitari, així com la devastació de les xarxes d’aigua, electricitat i sanejament. Al Sudan del Sud, l’acord de pau aconseguit després de la guerra civil (2013-2018) es troba en un estat fràgil a causa de les violacions sistemàtiques dels drets humans tant per part de les forces governamentals com dels grups de l’oposició, segons adverteix Amnistía Internacional.

A través de la ruta d’Algèria arriben també persones procedents de Somàlia, Sudan i Sudan del Sud, tres països amb greus condicions de vida

“Cal destacar la presència d’embarcacions compostes íntegrament per persones d’aquests països”, afirma l’informe de Caminando Fronteras, fent referència a aquests tres països. Tot i que la travessia ha estat utilitzada principalment per migrants algerians, la tendència dels últims anys ha convertit Algèria en un territori de trànsit per a persones que arriben procedents de l’Àfrica oriental i occidental, i del Sahel. Durant aquest trajecte és molt probable que pateixin vulneracions greus dels drets humans. En el cas del Sahel, es tracta d’un territori que travessa deu països i 3 milions de quilòmetres quadrats. Epicentre global del gihadisme, és una de les regions més inestables del planeta, on en els últims cinc anys han triomfat sis cops d'estat.

Tot i que bona part de les persones que arriben a Espanya des d’aquests territoris reuneixen els requisits per obtenir el reconeixement de l’estatus de refugiat, rarament passa. “És conseqüència de les polítiques migratòries”, argumenta Valiente. El portaveu de CEAR recorda que el 80% dels sol·licitants d’asil procedeixen d’Amèrica Llatina. “Les relacions que es mantenen amb alguns països llatinoamericans permeten que la immensa majoria puguin arribar per via aèria”, recorda.

Per tant, constitueixen una minoria les persones d’origen africà que sol·liciten asil a Espanya. “La percepció [contrària] té a veure amb l’impacte visual i mediàtic de les arribades, amb una repercussió molt més gran que la de qui arriba per via aeroportuària”, apunta Valiente. D’altra banda, existeix un manual de reassentament de persones refugiades, elaborat per ACNUR, que el Govern aplica fonamentalment a ciutadans procedents d’Amèrica Llatina i Síria, però no d’Àfrica, afirma l’expert.

Tot i que la travessia ha estat utilitzada principalment per migrants algerians, la tendència dels últims anys ha convertit Algèria en un territori de trànsit per a persones que arriben procedents de l’Àfrica oriental i occidental i del Sahel —epicentre global del gihadisme i una de les regions més inestables del planeta—

Irene Graíño, tècnica d’incidència política de la Plataforma d’Infància, explica a aquest diari que, en l’actual escenari, amb un augment dels fluxos migratoris procedents de Somàlia, Sudan i Sudan del Sud, és important reiterar que “gran part de les nenes, nens i adolescents no acompanyats són potencials sol·licitants de protecció internacional”. Graíño desglossa, entre les raons fonamentals d’aquest desplaçament forçós, les guerres i conflictes armats, la pobresa extrema o els desastres naturals. A més, lamenta que la infància migrada està sotmesa a “múltiples violències, entre elles, la violència de gènere”, en el cas de les nenes i adolescents.

En aquest sentit, l’experta adverteix que les devolucions col·lectives, com les que van tenir lloc a Ceuta el 2021, són “totalment contràries al dret”. I pel que fa a les reagrupacions familiars, “només s’hauran de realitzar sempre que siguin en el seu interès superior”. Per garantir la seva protecció, en la mateixa línia que Valiente, reclama ampliar i activar “les vies legals i segures per migrar, amb l’objectiu de garantir el seu dret a migrar en condicions segures i dignes”. Segons Graíño, la redirecció cap a aquestes polítiques “evitaria nombroses morts de nenes, nens i adolescents que, cada any, es veuen obligats a travessar fronteres molt perilloses”.

Finalment, reclama identificar el perfil de cada menor per conèixer si podrien ser potencials sol·licitants de protecció internacional, amb l’objectiu d’assegurar les seves “necessitats específiques”. Entre altres cobertures bàsiques que caldria garantir, considera urgent assegurar “un accés efectiu a l’atenció en salut mental” perquè “constitueix una dimensió central en el seu procés d’acollida i inclusió”.

Manca de voluntat política

L’informe de Caminando Fronteras es qüestiona si els naufragis al mar, que han posat fi a la vida de milers de persones, s’haurien pogut evitar. En la seva anàlisi, destaca que la ruta algeriana, especialment a la zona de les Balears, continua sent “una de les regions amb més opacitat pel que fa a les recerques de persones desaparegudes al mar”. Així, assenyala que els operatius de recerca es limiten a les àrees properes al territori i que existeix escassa cooperació entre els països que comparteixen les zones SAR, és a dir, de recerca i rescat.

Aquest és el motiu, segons l’informe, pel qual s’ha trobat un nombre tan elevat de persones mortes a les costes de l’arxipèlag balear, moltes de les quals “s’havien ofegat poc temps abans d’aparèixer a la platja”. La ruta algeriana travessa zones SAR amb responsabilitat compartida entre Algèria i Espanya, tot i que en alguns casos també podrien ser competència del Marroc o França.

L’estudi de Caminando Fronteras recull la situació del petit cementiri de Formentera, un espai ple de tombes sense nom, de persones que han perdut la vida sense que les seves famílies sàpiguen que aquest ha estat el seu destí final, com va informar aquest diari. A les làpides s’hi escriu la data de la troballa del cadàver de cada cos, com un acte de memòria per a les víctimes. Mentre que la pitiüsa del sud, així com Eivissa, representen els principals destins de les pasteres, Mallorca és el punt de redistribució cap a la península.

El cementiri de Formentera té un espai ple de tombes sense nom, de persones que han perdut la vida sense que les seves famílies sàpiguen que aquest ha estat el seu destí final

L’augment en l’arribada de migrants a les costes de l’arxipèlag balear també evidencia la manca de coordinació institucional per acollir els menors. Les competències en aquesta matèria són de les comunitats autònomes, que en el cas balear van ser delegades als consells insulars. Tot i això, no hi ha prou espais ni recursos habilitats, de manera que el Govern de Prohens (PP), pressionat per Vox, ha prioritzat l’enfocament basat en la seguretat i de control de fronteres que reclama al Govern de Pedro Sánchez, en lloc d’abordar la crisi des d’una perspectiva de protecció integral i de drets humans.

El Govern de Prohens (PP), pressionat per Vox, ha prioritzat l’enfocament de seguretat i de control de fronteres que reclama al Govern de Pedro Sánchez, en lloc d’abordar la crisi des d’una perspectiva de protecció integral i de drets humans

Així i tot, el Consell Insular d’Eivissa, on governa el PP amb majoria absoluta, va anunciar el 27 d’octubre de 2025 la inversió d’1,2 milions d’euros amb l’objectiu de garantir “la cobertura immediata i adequada” de l’atenció dels menors no acompanyats que arriben a Eivissa.

Paral·lelament, el Govern local va demanar a la Delegació del Govern a les Balears ampliar els tràmits de repatriació —iniciats per la Fiscalia per a set menors algerians— als 77 menors algerians que es troben sota la seva tutela, tot i que la repatriació col·lectiva és il·legal segons la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem.

Les institucions de l’arxipèlag balear demanen modificacions en el sistema de repartiment, que també ha estat motiu de conflicte i disputa en altres comunitats autònomes. En aquests moments, continua en vigor el Reial decret llei 2/2025, que és la normativa que va aprovar el Govern per a la creació del sistema obligatori de repartiment de menors migrants en situacions d’emergència.

Qui en surt beneficiat

L’informe assenyala que la política de control migratori —també coneguda com a externalització de fronteres— genera un negoci de centenars de milions d’euros. Aquest finançament a tercers països, que té com a objectiu frenar els fluxos migratoris, també beneficia moltes altres empreses, entre elles el sector armamentístic global.

Al Senegal existeix un model d’externalització basat en l’increment d’intercepcions marítimes, reforç de la vigilància costanera i cooperació amb Frontex (Agència Europea de Guàrdia de Fronteres i Costes). A l’interior del país es produeixen detencions de senegalesos amb el pretext de ser “potencials migrants”, sense que es respectin els seus drets civils.

El 2024, la UE va destinar 30 milions d’euros a polítiques contra la migració irregular, addicionals a la resta de pressupostos, i s’han projectat altres 5,75 milions, per part de la Comissió Europea, per al reforç de les forces de seguretat senegaleses en matèria de control migratori. A més, hi ha una partida de la UE de 115 milions en diferents matèries, per als anys 2025-2027, de la qual no hi ha desglossament.

Al Marroc, els controls fronterers s’intensifiquen sobretot a Ceuta, Melilla i la ruta atlàntica cap a les Canàries. Hi ha campanyes específiques de detenció de migrants subsaharians, així com deportacions internes, i s’intercepten embarcacions que comporten la deportació dels migrants. Les autoritats espanyoles i de la UE, a través de Frontex, cooperen amb el règim marroquí.

Amb l’objectiu de reforçar patrulles i sistemes de vigilància, existeix un paquet de 500 milions (2021-2027), més altres 80 milions addicionals anunciats per Espanya el 2024. A la cooperació policial, el Govern ha destinat 30 milions d’euros, cosa que inclou la donació de vehicles. En anys anteriors (2021-2023) es van gastar 193 milions d’euros per a la “gestió migratòria, retorns voluntaris al Marroc i control migratori” en aquest període.

A Algèria, el sistema es basa en batudes en barris de migrants, detencions massives i expulsions “en cadena” cap al Níger (amb abandonament al desert d’Assamaka), sense garanties legals ni accés a l’asil. No existeix finançament directe per part de la UE que sigui significatiu, tot i que el país participa en iniciatives que es desenvolupen a través de diferents organitzacions, programes i projectes de cooperació regional finançats per la UE. Part d’aquesta cooperació es canalitza a través de l’instrument europeu NDICI, especialment en l’àmbit de la cooperació policial, implementada per Interpol.

Aquestes polítiques de “seguretat” i de control de la frontera sud estan motivades, segons Valiente, per l’“obsessió” de frenar els fluxos migratoris. “La sobreactuació de la UE està motivada per l’onada reaccionària que travessa el continent, una deriva que resulta rendible per a les forces d’extrema dreta”, argumenta el portaveu de CEAR. L’expert creu que cal exigir “molt més” al Govern de Pedro Sánchez en aquesta matèria, perquè ‘s’oposi amb claredat a aquesta tendència.

“Hem estat molt crítics amb la posició que ha mantingut el Govern respecte al Pacte Europeu de Migració i Asil, tot i que el seu suport s’hagi expressat de forma matisada”, indica, i adverteix que el principal beneficiari d’aquesta “sobreactuació” és l’extrema dreta. “Té resultats molt poc pràctics, fins i tot per als objectius que diu perseguir”, assegura.

“No són eficaces”, insisteix, i posa com a exemple el Govern ultradretà de Giorgia Meloni a Itàlia. “La creació de centres de detenció a Albània és una mesura que ha estat un autèntic ridícul per la seva inoperabilitat, però que serveix per construir una imatge de fermesa davant el seu electorat”, argumenta. El portaveu de CEAR lamenta que siguin polítiques que es tradueixen en “retallades de drets i llibertats”, que pateixen els migrants tant als seus països d’origen com quan emigren.