L'esquerra aprova amb PP i Vox homenatjar “sense distinció” les víctimes de la guerra civil a Balears: “El seu dolor no té bàndol”

El Parlament balear ha aprovat una proposició no de llei (PNL) del PSIB-PSOE que insta el Govern a organitzar un acte institucional de reconeixement i homenatge a totes les víctimes civils, “sense distinció de bàndol”, dels bombardejos patits a les illes durant la Guerra Civil. La iniciativa, que ha tirat endavant amb el suport unànime de tots els grups -inclosos PP i Vox-, assevera que “aquestes víctimes formen part de la tragèdia compartida que va suposar la guerra i mereixen totes el reconeixement i la reparació moral de les institucions democràtiques”. “El seu dolor no té bàndol, i la seva memòria ha de contribuir a reforçar la convivència i la pau”, afegeix el text.

La votació ha tingut lloc tot just uns dies abans que, amb tota probabilitat, conservadors i extrema dreta utilitzin la seva majoria parlamentària per rebutjar l'esmena a la totalitat de l'esquerra contra la derogació de la Llei de Memòria Democràtica, l'entramat legal que, precisament, dóna cobertura institucional i continuïtat a aquest tipus d'homenatges. No en va, PP, Vox i el diputat del Grup Mixt han avançat aquest dimecres en el desmantellament d'aquest marc normatiu en rebutjar diverses mesures clau, incloses en la mateixa PNL, vinculades a la memòria històrica. Entre elles, el punt que reclamava que l'homenatge se celebri de manera descentralitzada a cada illa amb la participació dels Consells Insulars, els ajuntaments i les entitats memorialistes, mantenint un caràcter comú per a tot l'arxipèlag.

Del mateix mode, també ha estat tombada la incorporació d'aquests fets històrics als continguts educatius, el reforç de les polítiques públiques de memòria i els programes d'exhumacions, la preservació dels espais de memòria, així com la defensa expressa de la llei vigent. El resultat ha estat l'aprovació d'una iniciativa aïllada, la celebració del reconeixement conjunt, sense que aquest es vegi acompanyat d'un marc estable d'actuació institucional.

Els bombardejos que van sacsejar les illes

El document aprovat aquest dimecres recorda com Balears va patir, després del cop franquista que va desembocar en el conflicte bèl·lic, diversos bombardejos que “van afectar greument la població civil”. A Palma, una esquadrilla de les Forces Aèries de la República va bombardejar el 1937 la ciutat, “causant prop d'un centenar de víctimes, entre elles nombrosos nens”. A Eivissa, al migdia del 13 de setembre del 1936, els bombardejos de l'aviació feixista italiana instal·lada a Mallorca “van provocar morts i ferits entre la població civil i la destrucció d'infraestructures al port i a la ciutat”.

Al mateix temps, el 29 de maig del 1937, després d'un bombardeig sobre el creuer alemany Deutschland, una esquadra republicana va canonar la ciutat d'Eivissa, provocant diverses víctimes mortals entre la població civil. A Menorca, durant els últims mesos del conflicte, també es van produir bombardejos aeris i navals que “van afectar ciutadans innocents”.

La iniciativa socialista recorda que recentment es va anunciar la voluntat de retre homenatge a les víctimes dels bombardejos republicans sobre Palma, coincidint amb el 90 aniversari d'aquells fets. “Aquest record és just i necessari”, subratlla el text, que assevera a continuació que “el reconeixement de la memòria democràtica no pot ser selectiu”. “Si volem construir una memòria comuna i inclusiva, cal també recordar i homenatjar a les víctimes dels bombardejos feixistes a Eivissa i a Menorca, així com a totes les persones innocents que van patir la violència i la repressió de qualsevol bàndol”.

“Greu retrocés en la garantia dels drets humans”

La proposta assenyala, tanmateix, que “aquest deure de memòria no pot desvincular-se del marc legal que el fa possible”. Es refereix a la llei de memòria democràtica, aprovada el 2018 sota el mandat de la socialista Francina Armengol i que -afegeix el document- “ha permès avançar en la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes”. “La seva derogació, impulsada per Vox amb el suport del Partit Popular, suposaria un greu retrocés en la garantia dels drets humans i en el reconeixement institucional de totes les víctimes del conflicte”, incideix el text, fent èmfasi, de nou, en què la memòria democràtica “ha de servir per unir, no per dividir; per reconèixer el dolor de tots, no per jerarquitzar-lo. Només des del respecte, la veritat i el compromís de no repetició podrem construir una convivència sòlida i justa”.

En aquesta línia, el Parlament ha donat llum verda a la proposta d'impulsar estudis i projectes d'investigació històrica sobre els bombardejos, “tant republicans com franquistes”, amb la col·laboració de les universitats, arxius i associacions de memòria, i de fer públics els resultats “per garantir el dret a la veritat”. Aquest punt ha obtingut el suport majoritari de la Cambra, amb l'única abstenció de Vox.

Per últim, la Cambra ha reafirmat el seu compromís amb “una memòria democràtica plural, inclusiva i reconciliadora, que no oblidi ni silenci cap víctima i que mantingui viva la dignitat de totes les persones innocents que van perdre la vida a les nostres illes durant la Guerra Civil”. “Només des del respecte a totes les víctimes podrem construir una societat que recordi sense odi, repari sense distincions i aprengui per sempre més a no repetir”, sentencia el text.