El PP subvencionarà grans propietaris per 'rescatar' pisos buits i ampliar l'oferta de lloguer a Balears

El Govern balear ha decidit ampliar a grans propietaris i habitatges turístics el programa públic 'Lloguer Segur', una iniciativa impulsada per l'Executiu de Marga Prohens (PP) amb l'objectiu de captar habitatges buits i treure'ls al mercat residencial. Mentre el Govern defensa que aquesta obertura és necessària per incrementar l'oferta de lloguer “assequible”, l'esquerra i els col·lectius socials fa temps que qüestionen l'enfocament del programa en considerar que prioritza la concessió d'incentius als propietaris mentre els preus continuen fora de l'abast de bona part de la població treballadora.

Es dóna la circumstància que Balears és una de les Comunitats Autònomes que compten amb un major nombre d'habitatges en mans de grans tenidors, és a dir, d'aquells que posseeixen més d'una desena d'immobles: a finals de 2024, la xifra pujava a un total de 26.061 habitatges -el 4,53% del parc total de l'arxipèlag-, d'acord a la investigació duta a terme per elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre. De totes elles, 6.672 pertanyen a tenidors que posseeixen més de cent immobles.

Malgrat negar el “fracàs” d'una mesura presentada com una de les peces centrals del pla de xoc autonòmic en habitatge -amb prou feines ha aconseguit incorporar 82 immobles a tot l'arxipèlag davant les entre 2.000 i 3.000 vivendes previstes inicialment-, el Govern ha decidit ampliar el programa de 'Lloguer Segur': el nou disseny permetrà que s'hi adhereixin titulars de múltiples habitatges, persones jurídiques, pisos turístics, habitatges afectats per ocupacions o desnonaments per impagament i fins i tot immobles pendents de reforma, alhora que es reforcen les garanties econòmiques per als propietaris i s'obre la porta a bestretes públiques de fins a 50.000 euros per rehabilitar habitatges privats.

El programa manté, així mateix, un dels seus requisits més polèmics: només podran accedir a aquests habitatges aquells que acreditin almenys cinc anys de residència a Balears, una condició que el Govern ha estès a altres mesures i que deixa fora una part significativa de la població migrant i nouvinguda a les illes malgrat treballar-hi i residir-hi.

A partir d'ara, els propietaris amb llicència de lloguer vacacional podran cedir els seus immobles al 'Lloguer Segur' encara que no duguin sis mesos buits, com es preveia fins ara. El Govern sosté que pretén així facilitar el retorn de pisos turístics al mercat residencial, malgrat que les rendes màximes previstes continuen molt per sobre del que nombrosos col·lectius consideren lloguers realment assequibles.

A Mallorca i Menorca, l'Executiu pagarà als propietaris fins a 1.500 euros mensuals per habitatge -2.100 euros a Eivissa i Formentera-, de manera que els preus màxims que hauran d'abonar els inquilins se situaran en 1.050 euros a Mallorca i Menorca, i en 1.470 euros a Eivissa i Formentera, unes xifres, amb tot, allunyades de la capacitat econòmica de treballadors, joves i famílies expulsades de l'accés a un habitatge digne.

El Govern també permetrà incorporar habitatges procedents de desnonaments per impagament i casos d'ocupació il·legal sense necessitat d'acreditar que duien mesos buits. L'Executiu justifica aquesta decisió en la necessitat d'oferir “seguretat jurídica” als propietaris i incentivar que tornin a posar els seus immobles en lloguer. A més, l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) podrà avançar fins a 50.000 euros per finançar reformes o rehabilitacions, quantitat que posteriorment es descomptarà de les rendes futures percebudes pel propietari.

Un altre dels elements més qüestionats és el paper protagonista atorgat al sector immobiliari en la gestió del programa. El 'Lloguer Segur' compta com a entitats col·laboradores amb el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) i el Col·legi d'Administradors de Finques de Balears (CAFBAL), encarregats de participar tant en la captació d'habitatges com en la gestió i seguiment dels contractes.

Una de les formacions més crítiques ha estat Més per Menorca, que considera “inconcebible que una presumpta política d'habitatge consisteixi a subvencionar els qui ja estan en condicions d'accedir a un habitatge sense ajudes i, en canvi, exclogui els qui tenen majors dificultats -per no dir impossibilitat- d'accedir-hi si no és amb el suport de l'administració”. Els ecosobiranistes critiquen, en aquest sentit, que mitjançant aquest programa es destinin “ingents quantitats de diners públics a subsidiar l'especulació de les classes rendistes” en lloc d'impulsar mesures més intervencionistes per mobilitzar habitatge buit sense dependre de transferir recursos públics al sector immobiliari privat..

La mesura s'inscriu, a més, dins l'estratègia de l'Executiu de Prohens d'apostar per estímuls tributaris o alliberar sòl mentre rebutja declarar les illes com a zona tensionada o regular la compra d'habitatges per part de no residents. Al març del passat any, PP i Vox van impedir amb els seus vots que el Parlament balear prengués en consideració una proposició de llei del PSIB-PSOE dirigida a declarar, enmig de l'actual emergència residencial, zones de mercat residencial tensionadas en l'arxipèlag i topar amb això els preus dels lloguers. De la mateixa manera, a l'abril, tots dos socis d'investidura van tornar a rebutjar una moció de Podem dirigida a instar el Govern a declarar com a zona tensionada tots els municipis de Balears i considerar gran tenidor a aquells que tinguin cinc o més habitatges.

L'especulació inmobiliària, l'irrupció massiva de fons d'inversió internacionals y la turistització són alguns dels factors que han empès a centenars de persones a la precarització residencial. Al gener, el preu mitjà del lloguer era un 70,2% més alt que en 2021 en Balears enfront d'una demanda que ha aconseguit nivells extrems: 147 persones s'interessen per cada habitatge disponible en tot just deu dies, gairebé deu vegades més del que els experts consideren compatible amb un mercat equilibrat. A Palma, els seus residents han de destinar gairebé el 70% del seu salari brut mensual al lloguer d'un habitatge mitjà de 90 metres quadrats, el preu dels quals aconsegueix els 1.767 euros al mes, segons les últimes dades publicades per pisos.com. En aquest context, centenars de persones s'han vist abocades a viure amuntegades eninfrahabitatges, caravanes i edificis abandonats.