Malifeta, donant molta brega

Els de Malifeta han passat de ser pràcticament un duo a ser una banda on cadascú aporta influències i perspectives diferents, en un projecte que ha anat prenent consistència i creixent. Ara, amb Brega, i tal com ells diuen, “li han pegat la volta al que feien”. I això es nota en escoltar el seu darrer treball, energètic i versàtil. Ara, a més, a la veu de Mireia Matoses (Alzira, 1988) s’ha sumat la d’Ana Rajadel (Teruel, 1995) i això “ha canviat el grup i ens ha donat més dinamisme —apunta Mireia. Ara som més els que cantem i més veus donen més joc, Anna ha assumit les parts més melòdiques i jo m’encarregue de les parts més rapejades i més agressives i ara Arnau, que en Zoo no cantava, també canta”.

Ens trobem amb elles al Parc Central de València, avui dediquen el dia a la promoció del seu darrer disc: “Aquest temps de promoció és molt important, comenta Anna, presentar el treball amunt i avall, parlar-ne. Forma part del projecte”.

A més de la veu d’Ana, hi ha noves incorporacions: “Ara tenim vents, el saxofonista i productor Toni Fort, ”Pollet“, ex-membre i productor de Zoo, i la trompeta de Marcos Úbeda, a més dels teclats d’Hèctor Galán, i amb tot això . [apunta Mireia, i mira cap a Ana] la banda ha guanyat, és més divertida i dinàmica”.

Estan ben compenetrades, fan un duet de veus potents, i són un signe de normalitat... Aquesta normalitat que tant desitgem: per què no hauria de poder cantar una jove de Terol amb grup valencià i en valencià...? La revolució musical valenciana serà de les dones o no serà, els dic i riuen. “És cert que ens ha costat molt —apunta Mireia— però el panorama està canviant i ja comencem a omplir més cartells de concerts i festivals. I sí, som un munt de dones fent música alhora i de qualitat, i això ens dona força, però queda encara molta pedra per picar”.

A Ana Rajadel, part de l’equip de comunicació de la productora Último Pasillo, li costa encara de creure que està cantant amb Malifeta. “Tot va començar a un concert de Zoo en les festes de La Vaquilla de Terol —explica—. Els vaig escoltar i me’n vaig enamorar. I a partir d’ací, i de la meua feina dins del món de la música, va anar sorgint tot”. Ana, que va estudiar publicitat a Madrid, va entrat en contacte amb Zoo, i una cosa dugué a un altra, i ací la teniu ara, amb Malifeta, no només darrere del grup, com a producció i màrqueting, sinó damunt de l’escenari i davant del públic.

Entre els canvis introduïts en aquest segon disc, hi ha també l’aspecte de la producció: “amb l’entrada de ”Pollet“ la producció també ha millorat —assegura la banda— i els directes han pres un altre tarannà, amb més vents, de fet, els arranjaments del darrer disc ja duien més vents”. I el que ocorre quan sorgeix una banda nova amb components d’una altra banda anterior, i bastant potent, és que els sons i les reminiscències viatgen. I així ha estat. En Malifeta —amb dos treballs per ara, Mitologies i Brega, (2023 i 2026 Último pasillo) —ressona Zoo, la qual cosa no disgusta gens ni mica els seus components, tal com expliquen Mireia i Anna: “És normal que el disc sone a Zoo, perquè la música de Zoo la feien entre Arnau i Pollet, i fins i tot tenim la veu de Toni Sánchez ”Panxo“ en un tema com ‘Ales negres’”.

Tot queda a casa, però els de Malifeta ja marxen pels escenaris amb projectes ben propis i aquest estiu tenen una agenda atapeïda entre festivals i concerts diversos. Donaran molta brega: “El títol del disc ja és bastant suggeridor, volem donar brega, i per això cantem i toquem temes bastants crítics com ara ”Ídol“ o ”Processó“. Estem vivint en un clima que ho demana, demana resposta i costa estar callats”, expliquen Mireia i Ana.

Mireia és professora de València a l’Institut de Gata i Ana treballa en el departament de comunicació d’Último Passillo. Les seues feines estan relacionades amb la música i la gent jove. No neguen que els agradaria dedicar-se i viure de la música, però saben que el pla B és més que necessari i els agrada la feina que fan. “Trobem temps i energia per a tot”, [diuen mentre riuen].

Els demane quins són els temes que més marquen o defineixen l’àlbum i em parlen de “Processó, Ídol, Brega i Rovellet”. De tots ells, “Brega” i “Inflamables” , són les cançons més festives i que donen més ganes de moure’s. “El disc té temes ben diversos, alguns més propers al hip hop, altres més agressius i atrevits, altres més pop-indie, com ”Inflamables“, o una mica d’aire reggae de ”De nit“. Hi ha de tot en Brega, perquè això és el que dona també identitat i forma al disc, que és variat i així res es fa massa pesat”.

I comença la gira

Han passat sis anys, des que en maig de 2020, en plena pandèmia, Mireia i Arnau (Zoo) llançaren ‘Xinxeta’, la cançó que donà origen a Malifeta i que sorprengué molta gent. Pel mig, el disc fundador, Mitologies, amb una cançó, Emili Baró 14, que guanyà el premi a la Millor Cançó 2024 en els Premis Ovidi Montllor.

Ara, amb un nou disc i molt bona acollida per part del públic, els de Malifeta acaben de fer la primera parada al festival Xocorock de Bocairent per a presentar Brega. Els esperen molts mesos de música en directe i escenaris, entre ells: la Vall d'Ebo, Alboraia, la Vila Joiosa, Benlloc i Gandia. A tots aquests escenaris pujaran amb l’energia i força que els caracteritza, el glamur, el to festiu, i un grapat de lletres on hi ha humor, ironia, però també la crítica, un punt de ràbia i evocacions literàries i musicals.

Sense por de tirar mà de ritmes ben diferents, Malifeta és una banda madurada, que beu d’un bagatge consolidat del qual no renega, però que mira endavant i incorpora novetats sense complexos.