La mobilització històrica dels docents comença a cremar Pérez Llorca, que encara no sap si serà candidat el 2027

El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, comença a desgastar-se amb la històrica vaga educativa indefinida, la primera des del 1988. Al cap de cinc dies d’aturs, manifestacions sense precedents i accions en els centres, la comunitat de més de 75.000 professores i mestres està encesa i el nivell de malestar no para de créixer. Els docents saben que estan entre els més mal pagats d’Espanya i, a més, consideren que l’intent de retardar les negociacions i les ofertes “insultants” de la Conselleria d’Educació els obligarà, almenys de moment, a renunciar entre 160 i 700 euros de la seua nòmina mensual per exercir un dret fonamental.

“Juanfran no ha sabut matar el tema. Era l’única faena que tenia: desmobilitzar l’esquerra després de Mazón. Doncs no”, reflexiona un fi analista de la política autonòmica i nacional. El president de la Generalitat ha intentat mantindre un perfil baix durant tota la setmana i continuar amb la seua agenda com si no passara res. Dilluns, coincidint amb el primer dia de vaga i la primera manifestació —en què van participar més de 30.000 docents en les quatre ciutats més poblades de la Comunitat Valenciana— es va limitar a publicar un missatge en la xarxa social X recordant l’obligació de complir els serveis mínims.

La resta de la setmana només ha parlat dels aturs a preguntes dels periodistes durant les seues compareixences públiques, centrant sempre el focus en els serveis mínims de segon de Batxillerat. Ni una paraula sobre com pretén respondre al malestar de desenes de milers de servidors públics que cada dia afronten problemes com les ràtios elevades o l’augment de la diversitat i, per tant, de la complexitat a les aules de col·legis i instituts.

Divendres, més de 35.000 docents en vaga han tornat a omplir els carrers de València en la que probablement ha sigut la manifestació per l’educació pública més multitudinària que es recorda. En la convocatòria, plena de pancartes i cartells de tota mena, no sols hi van participar sindicats de classe com UGT i CCOO o el majoritari en educació, l’Stepv-Intersindical, sinó també milers d’afiliats de CSIF i ANPE, centrals sindicals que en altres etapes han mantingut posicions més pròximes a les defensades pel Partit Popular.

“Els sindicats de professors són molt perillosos”, recordava aquesta setmana un experimentat assessor del PP amb àmplia trajectòria en la Conselleria d’Educació, que considera que Pérez Llorca “ha subestimat” la magnitud del descontentament docent i que la situació té una solució difícil. “Faça el que faça, ja haurà cabrejat milers de persones i famílies, moltes de les quals no precisament d’esquerres”, afig.

La Conselleria d’Educació ha citat els sindicats a continuar negociant dilluns a les 16.00, però la vaga indefinida continua i ja ha obligat a retardar les proves d’accés a Formació Professional. Mentrestant, en les diferents famílies del PP comencen a sorgir dubtes sobre l’estratègia que Pérez Llorca segueix en aquest conflicte. “El president hauria d’haver fet com Juanma Moreno Bonilla a Andalusia: arribar a un acord amb els sindicats i desmobilitzar l’esquerra que s’aprofita d’aquestes situacions. Ha fet tot el contrari”, planteja un veterà dirigent popular.

I aquests dubtes desemboquen sempre en la mateixa pregunta: és Juanfran el millor candidat que té el PP per a les eleccions autonòmiques de maig del 2027? De moment, l’entorn del president intenta traslladar la imatge que Pérez Llorca té perfil presidenciable. La Comunitat Valenciana continua plena de tanques amb la imatge del dirigent popular i el lema: “Complim, abaixant impostos. Juanfran president”. Tota una declaració d’intencions.

Però la realitat és que el PP de la Comunitat Valenciana està actualment intervingut per una gestora presidida pel mateix Pérez Llorca, una situació que evidencia la provisionalitat del moment polític. Génova tampoc ha mogut fitxa ni ha ratificat el president com a candidat per a les eleccions de l’any que ve. A més, el congrés regional del partit continua paralitzat des que Carlos Mazón va baixar als inferns polítics per la seua actuació durant la dana del 2024 i per les contradiccions posteriors en el seu relat.

A l’espera roman un Francisco Camps que ja s’atreveix a esgrimir públicament enquestes segons les quals els votants del PP el valoren millor que a Pérez Llorca. I, en l’ombra, altres possibles competidors del president guanyen posicions cada dia que es prolonga la vaga docent, observant cada manifestació multitudinària amb roses de dacsa i la cervesa preparades. “Juanfran no estira”, apunta un dirigent del PP de València, on Pérez Llorca no gaudeix de les millors amistats.

“El president acumula ja dos errors no forçats importants en tot just cinc mesos: una vaga indefinida docent que ha encés el carrer i l’escàndol de la plaça de la seua parella”, adverteix un veterà càrrec públic del PP.

Aquest dilluns, Pérez Llorca acudirà a Gènova on Feijóo ha convocat comitè nacional i on s'espera que es llancen alguns congressos autonòmics del partit. Com la vaga en marxa i l'ombra de Camps com a possible aspirant, serà interessant veure si el PP de la Comunitat Valenciana ix de la seua interinitat.