Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Las medidas bloqueadas por el PSOE en la legislatura entran en campaña del FA
La mayoría de los españoles quiere un referéndum entre monarquía y república
Opinión - 'La campaña del barro', por Esther Palomera
Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Laia Malo: “M’indignen editors, lectors i mitjans de comunicació que utilitzen la literatura com una arma de poder amb una finalitat de mercat”

Laia Malo, recentment convidada pel programa Lletres Compartides, al centre de València.

0

Laia Malo ha estat convidada aquesta tardor al País Valencià dins del programa Lletres Compartides, una iniciativa que van posar en marxa el passat 2022 l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL, la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Mallorca Literària, el Consell Insular de Menorca, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i l’Oficina de l’Alguer del Govern a Itàlia, entre altres institucions.

L’autora de Berga va arribar a València amb el seu darrer poemari, RUM-RUM, publicat per Cafè Central, uns poemes a un paisatge que canta i ens parla, si el sabem escoltar. Malo —que sent deler per les paraules i la natura, pel que evoquen i convoquen: música, textura i ritme —va apropar la seua poesia, el seu rum-rum, a escenaris diversos: Guadassuar, la Pobla de Farnals, el Port de Sagunt i València amb clubs de lectura, recitals, concerts, i un diàleg obert: “L’acollida ha estat meravellosa, ha donat 1.000 voltes al que havia imaginat o previst —ens explica la poeta— i això és, en part, perquè hi ha un programa molt ben organitzat, i no sempre passa quan parlem de diverses institucions en marxa”.

Establerta a Mallorca des de fa dèsset anys, Laia Malo comenta que sempre intenta venir al País Valencià a presentar els seus llibres i oferir concerts: “Hi guardo amics i bons records. A Gandia vaig estar treballant amb poetes joves de la Safor farà dos o tres anys, però ara feia temps que no hi venia, i m’ha sorprès com han vingut a escoltar-me molts lectors nous, diversos en edat i circumstàncies, que ni em coneixen ni m’havien llegit mai, i també la manera com s’han expressat al volant de la meva poesia”.

Per a Malo aquesta trobada ha tingut un efecte de “germanor, molt orgànic”. “M’han fet sentir com si fossin els lectors que he estat esperant sempre i com si el meu fos un llibre que ells també estaven esperant, i ha estat colpidor”.

Un dels moments més emotius per a Malo de la setmana “intensa” viscuda a València, fou la trobada amb l’alumnat de l’Institut del Port de Sagunt: “M’han deixat al·lucinada amb els seus comentaris i les seves preguntes a propòsit de RUM-RUM, l’havien llegit i gaudit. Però tampoc no m’imaginava una biblioteca plena de goma a gom divendres a la nit, com fou en el concert de la Pobla de Farnals. Me’n vaig, ens n’anem, molt contents”.

“La poesia i la música són dues facetes que no separo, per mi són el mateix ésser viu”, explica Laia Malo durant la conversa.

RUM-RUM és un poemari molt proper a la natura. Explica Laia Malo que quan es plantejava venir a València, pensava que potser després de les dues danes patides “hi podia haver una lectura i una acollida del seu darrer llibre més oberta que en altres llocs, amb més interès, i capacitat de reconnectar amb la terra i la natura i així ha estat”. “Ens hem desconnectat de la natura —afegeix— i ens hi hem d’apropar de nou i evitar el sofriment de les persones i de la natura”, comenta mentre busca algun poema entre el rum-rum de tants versos.

Li pregunte en què i en qui pensa quan escriu poesia: “Escric amb el convenciment que hi haurà algú altre que voldrà parlar amb mi, i amb qui necessito parlar. I si canvies d’escenari i de lloc és més gratificant sorprenent veure el públic i els lectors interessants, commoguts, interpel·lats”.

Dues facetes, poesia i música, una sola cara

La poesia de Laia Malo –que estudià piano i cantà de jove en una coral— no s’entén sense la música, perquè naix i viu lligada a ella. De fet, ha estat traduïda i escoltada arreu d'Europa des de 2013, a través de recitals i en les seues actuacions com a meitat del duo d’electrovers Jansky, guardonat amb el SUNS Europe (2018) al 'Millor grup en llengua minoritzada', l’Enderrock de la Crítica (2019) o el Sound Of The Year de la BBC3 (2020). Malo conjuga, doncs, la paraula i la música en els seus llibres i en les propostes sonores i musicals que compon amb el seu company artístic i de vida, Jaume Reus: “La poesia i la música són dues facetes que no separo, per mi són el mateix ésser viu. Els humans les hem separades, però per mi són la mateixa cosa, perquè en les paraules hi ha música. Sovint oblidem que cada llengua té el seu ritme i sonoritat, per això era tan tràgic que tothom cantés sempre en anglès. La paraula, la veu, és un instrument més dins d’una composició musical. M’interessa que hi haja una poètica i que siga instrumental”.  

Parlem de la seua arribada a la música electrònica i del projecte Janksy: “No m’ho havia plantejat mai, però volia treure la poesia dels espais de confort en què es trobava, i en 2007-2008 ja hi havia un ecosistema poètic molt potent, amb gent dient la poesia barrejada amb el teatre i la música. Tenia un punt experimental i de provatura, i m’hi vaig ajuntar. Tot es va enlairar quan vaig conèixer en Jaume Reus, que estava en el món del jazz i el funcky”.

El darrer poemari de Laia Malo, 'RUM-RUM', evoca un paisatge que canta i ens parla, si sabem escoltar-lo.

Traductora d’anglès i del rus, Malo ha traduït, entre altres, la prosa de Djuna Barnes, els reculls de poemes Auguris d'innocència, de Patti Smith, i Fites, de Marina Tsvetàieva. Assegura que la traducció li enriqueix molt l’obra poètica: “Traduint experiments amb sistemes i tècniques diferents d’escriptura i com dur-la al català i la meua escriptura es nodreix molt de les traduccions”.

Sempre voltant

Implicada en diferents causes i projectes —vocal per Mallorca de l’AELC durant deu anys, i des de 2020, junt amb Jaume Reus, codirigeix Rampa Lab: un laboratori d'investigació i creació a l'entorn de paraula, música i natura sonora— Malo ha col·laborat també amb el PEN Català amb temes d’emergència climàtica. La consciència sobre la petjada ecològica, així com en les contradiccions en què caiem els humans, està present també en la seua obra: “Per la meua feina sempre estic voltant i em genera de vegades contradiccions amb la meva idea de ser responsable amb la petjada de carboni, per això solc viatjar en vaixell més que en avió, perquè l’impacte mediambiental és menor”. “A més, a Mallorca sempre estem amenaçats per una cosa o per una altre, i engrescats en causes diverses”.

Rum-Rum és un poemari que té una continuïtat amb l’obra anterior de Malo, però suma la maduresa de la seua veu poètica: per mi la “literatura és llibertat, és poder experimentar, i m’indignen els editors, els lectors i els mitjans de comunicació que utilitzen la literatura com una arma de poder amb una finalitat de mercat i com un aparell convencional. La literatura és l’eina que tenim per pensar i actuar de maneres honestes i amicals, per intentar millorar alguna cosa”.

¿Entenc que li molesta que utilitzen la literatura com a eina propagandista, per a construir un determinat relat? comente: “Exacte, hi ha literatura que fins i tot és utilitzada per fer publicitat d’un lloc turístic. Hi ha un sistema literari pervertit al qual alguns autors, s’hi apunten i en són còmplices. M’indigna perquè crec que no són conscients que els prenen a ells la llibertat que dona la literatura. I m’enfada i preocupa també el mal que es pot fer menystenint els escriptors que escriuen en català”.

“M’ha sorprès com han vingut a escoltar-me lectors tan diversos que ni em coneixen ni m’havien llegit mai”, assegura Lia Malo.

Li pregunte què pot fer la poesia per les persones, pels altres? “Sempre he plantejat  la meva música i la meva poesia pensant en la poesia com una eina activa de la societat, que en forma part, i que hi ha de contribuir, si pot ser, positivament. Per això he fet col·laboracions amb col·lectius i amb agents socials que creuen en la poesia com una agent de millora de les coses, siguen millores petites o grosses, per exemple treballant amb humanització hospitalària a través d’apropar la poesia a persones malaltes”.

Arribem al final de la conversa, Jesús Císcar li ha tret algunes fotos mentre parlem, i ara aprofita per retratar-la amb un rerefons urbà. Ens acomiadem perquè Laia se’n va a la Pobla de Farnals a retrobar-se amb nous lectors. Li comente un concert documental que hi ha aquella mateixa nit a València, de la mà d’un duet que van perdre gran part dels seus equipaments i materials amb la dana de 2024. “Quant que m’agradaria poder-hi anar! Diu.

Saps —comenta a mena de comiat— els músics sempre tanquem la clau de l’aigua quan sortim de casa“, i ens desitja a Císcar i a mi un munt de coses bones.

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Etiquetas
stats