Irene Ballester i Lola Llopis: “La història ha de ser explicada des del punt de vista femení i inclusiu, igualitari”

És una frase molt gastada, però que no per això deixa d’amagar moltes veritats: “darrere d’un gran home hi ha una gran dona”, quan no diverses, diria jo. Aquest, sense anar més lluny, fou el cas de Jaume I. Ho conta amb una prosa amable i captivadora, que ens transporta a una època, i amb unes imatges que evoquen molt, l’àlbum il·lustrat Més enllà de Jaume I. Les dones que marcaren el seu regnat, una proposta de Bromera on la investigadora Irene Ballester i la il·lustradora Lola Llopis han ajuntat recerca, curiositat i l’art de saber contar a l’hora d’apropar-se, i apropar-nos, a les protagonistes femenines de la vida i el regnat de Jaume I.

Jaume I fou un monarca vertaderament singular. Home de fembres i de femelles, com el descriuen les cròniques medievals, va fer les coses pròpies de la seua època, algunes execrables, vistes des d’avui. Però unes altres no. Sabem de la seua vida, les seues batalles i vicissituds pel Llibre dels feits (Llibre dels fets), però poc sabem, o poc ens han contat, de les dones que van marcar i acompanyar els seus dies: sa mare, Maria de Montpeller, esposes, amants, filles, amigues, aliades... Com diu Irene Ballester (Pedreguer, 1973): “Fins ara només s’havia parlat de les dones de Jaume I en un àmbit molt acadèmic, que no arribava als lectors en un sentit ampli, i a més, se n’ha parlat amb el monarca com a protagonista. S’ha parlat de sa mare, de Violant d’Hongria, fèrtil i intel·ligent, i de la seua amant Aurembiaix, i algunes d’elles també van deixar-ne algun testimoni, però encara hi ha molt a descobrir sobre les dones que van ser amants d’aquell ”adúlter incansable“, en una època en què convertir-se en amant del rei podia suposar un ascens considerable en l’escalafó social de la cort”. Així ens ho conta l’autora del text, qui duia temps resseguint la pista d’aquestes dones i n’havia parlat en el seu podcast El fil d’Irene a À Punt ràdio. Amb ella, especialista en estudis femenins i de gènere, contactà l’editorial Bromera per fer-li aquest encàrrec. I al projecte es van unir també, i amb molta fortuna, els ulls i la mà de l’artista i il·lustradora Lola Llopis (Alcoi, 1989).

Jesús Císcar vam visitar la Plaça del llibre per escoltar-les parlar del seu treball i perquè ens contaren els secrets que amaga aquest llibre de format gran, preciós, atractiu, d’un blau turquesa que n’enamora, un petit museu en paper que amaga reptes, desig i molta vida en clau de dona.

Seiem junts en un racó tranquil a l’ombra i anem obrint el llibre. La història de cadascuna d’aquestes dones és diferent i per això Lola Llopis les ha dibuixades amb una naturalitat i una força pròpies. Són uns retrats singulars, fets amb tècnica d’aquarel·la digital que ocupen tota la plana, impressionants. Tan realistes, que ens interpel·len de seguida amb ulls que ens miren i ens conten coses: “He volgut donar realisme i calidesa a unes imatges que, en principi, no en tenien, perquè són inventades, per això la tonalitat de la pell, les impureses i imperfeccions, per donar-los personalitat i realisme—explica Lola—. I de fet, m’he inspirat en rostres coneguts: el meu fill, cosines... Sempre ho faig, necessite una referència en rostres familiars quan dibuixe”. “No m’havia plantejat mai entrar en el món de Jaume I —comenta— però una vegada dins el que buscava era convidar els lectors a conèixer les persones que van estar al voltant del monarca a través dels retrats”. “Els hem posat rostres a totes, dones, filles, amants —apunta Lola— perquè els lectors, a partir de les il·lustracions, puguen recordar-les, perquè ni elles ni Jaume I van ser mai retratats”.

Contar una altra història o contar-la des d’uns altres ulls

Tal com apunta Irene Ballester: “sobre Jaume I s’ha escrit i publicat molt des del punt de vista de les seues gestes heroiques, a nivell polític, històric i nacional, i volíem parlar d’una manera diferent, perquè des de la perspectiva de gènere i el feminisme, els conqueridors són vistos d’una altra manera, amb uns altres ulls que també són necessaris”. “A més —afegeix— m’agrada molt que aquest siga un llibre divulgador per a tots els públics, que posa rostres als fets i a les protagonistes i ajuden a visualitzar-les. Trobe que Més enllà de Jaume I s’hauria de llegir en els centres educatius, bé quan es treballa el 9 d’Octubre o al voltant del 8 de març, perquè la història ha de ser contada i explicada des del punt de vista femení i inclusiu, igualitari”. Per la seua banda, Lola Llopis, insisteix en l’atractiu que la història, segons com siga contada, pot suposar per als més menuts “als xiquets els interessa la història des de ben xicotets, però cal saber contar-la, i per als més menuts els llibres il·lustrats, els àlbums, són els primers museus que visiten, i s’hi passegen i descobreixen l’art, la bellesa, el món, en definitiva”

Les dones que van sostindre Jaume I

Per a Irene les dones del regnat de Jaume I van transcendir la figura del rei: “Fins ara havien estat vistes com a conquistes, però elles van anar més enllà del seu marit, pare o amant. Van tenir les seues vides i, mentrestant, el van sostindre. Jaume I estava sostés pels privilegis masculins, explotava els seus territoris i les seues dones. A Jaume I no se li deia que no”.

Tanmateix, les autores insisteixen en la idea de superar la visió de dones passives i submises: “Totes les filles conegudes i legítimes de Jaume I demanen soterrar-se al costat de la mare, no del pare. I això implica com d’important fou Violant d’Hongria per a elles. De fet, Jaume I va repudiar les seues filles i feu per desfer-se’n d’elles”. “Violant i la seua filla Elionor no van ser dones passives, sinó que van estar sempre atentes als territoris conquerits, com a estrategues, mirant pel patrimoni i per la família. Elles tenen territoris i lluiten perquè els fills amb dones nobles, fora del matrimoni, siguen reconeguts”.

Una manera de reconèixer quins de les dones del llibre van regnar són les corones negres que duen als caps: “aquestes corones parlen de les que van regnar i van tindre una vida millor que les dones plebees. Altres, com conta el llibre, van haver de viure lluny del rei, és el cas de la seua primera esposa, Elionor de Castella, que fou repudiada per Jaume I, o la seua filla Sança d’Aragó i Hongria, que decidí allunyar-se de la cort i ingressar com a monja en l’Orde de la Mercè, o Teresa Gil de Vidaure, que va viure entre l’eterna espera i el rebuig del rei”.

Les amants de Jaume I

“Les amants no hi podien faltar. Foren dones clau també en la vida del monarca, dones que desitjaven i actuaven, i volia dedicar-los un espai”, explica Irene. “El llibre podria haver estat més extens i haver-hi aprofundit més, perquè el tema ho permetia, però tal com ha quedat és un llibre que ens inicia molt bé en la història de les dones que van estar al voltant de Jaume I i que van marcar la seua vida. A més, hem aconseguit que hi estiguin ”totes“, esposes i amants, perquè calia, hi havia d’estar. No podíem deixar-nos cap dona fora perquè la Història ja les havia deixades fora, i segur que se’ns escaparà alguna [comenten mentre riuen] perquè Jaume I no desmereixia la fama de ”calent“ que tingué”.

Estem acabant la conversa i els comente que fa poc l’historiador Vicent Baydal escrivia en un article titulat “Jaume I, un rei que plorava”, que el monarca no va amagar mai el fet que plorava, tal com ho conta en El llibre dels fets. “És clar que ploraria —apunta Ballester— però això no el feia millor persona tampoc. Jaume I no fou víctima del seu temps, perquè no és víctima qui està en una situació de privilegi”.

Conqueridor de terres i dones, Jaume I deixà petjada per on passà, amb violència si calia. Pe això, 800 anys després ens suscita un debat: “Què fer amb Jaume I? (Commemorar i celebrar: un debat pendent)”, escrivia en aquesta diari fa uns dies Gustau Muñoz: I mentre ho rumiem, a casa nostra es debat si caldria donar el seu nom a un nou bulevard o a la plaça de l’Ajuntament.

En tot cas, les conquestes mai s’esgoten, però algunes són esgotadores, i ara és el torn de recuperar veu, espai i protagonisme en la memòria de les vides i les dones que acompanyaren un rei clau per a la vida i la història dels valencians.