Vint anys d’AU, una brúixola cultural de paper en plena era digital

Jesús Císcar i jo hem vingut a Impresum, la impremta d’on ix l’Agenda Urbana cada mes i on fa vint anys tot va començar. Només entrar-hi percebem l’olor inconfusible de tinta i paper que contradiu les prediccions apocalíptiques sobre la desaparició del paper. Fa una calor que tomba de tos, i després de fer un tomb per la impremta i algunes fotos, conversem en una sala menuda i refrigerada. Parlem amb l’equip d’AU sobre el que fan i per què ho fan.

Se’ls nota en els rostres que estan contents i la satisfacció es transmet en les seues paraules: fa unes setmanes van donar una festa ací mateix per celebrar els seus primers vins anys, quan Daniel Matoses, el propietari d’Impresum, i el dissenyador Willie Kaminski van donar forma inicial al projecte, una idea que, com ells expliquen, seguia les passes de publicacions com Butxaca, l’Agenda Cultural de Barcelona.

Els inicis d’AU

Ara fa dues dècades, Matoses i Kaminski van formar un combo perfecte: un impressor, una periodista, Virgínia, i un dissenyador: “al principi —explica Willie— teníem una petita redacció a Russafa, però a patir de la crisi de 2008 vam haver de començar a treballar des de casa i diria que vam ser pioners en el teletreballar. Era l’època dura de Rita Barberà i moments crítics per a la programació cultural de València, i en aquell context, de sobte, un dia es va presentar Sara amb pantaló curt i xancles, que buscava un lloc on fer pràctiques de periodisme, i després vingué Glòria” [conta Willie entre riures].

“De fet —comenta Sara seguint la broma— vam entrar de pràctiques i ens vam fer les ames” i Glòria afegeix “després de Sara vaig arribar jo i vaig començar a col·laborar-hi i mira que no tenia a penes experiència de treballar amb ordinadors”. I Willie insisteix en què són Sara i Glòria les que “duen avui la brúixola de la cultura a València”.

Vist així, el que en principi semblava una aposta arriscada, esdevingué aviat un bon equip i “l’aventura grossa” —remarca Willie— començà amb elles dues: “fou en aquell moment, gens fàcil encara, entre 2009 i 2010, en què ho professionalitzàrem tot i ens hi dedicàrem al 100 %”.

La filosofia del projecte

Asseguren que allò que defineix la seua línia editorial és la idea que una societat i, sobretot una ciutat, es conta a través de la cultural i darrere de la seua vida i programació cultural: “Volem contar i fer la història d’aquesta ciutat a través d’allò que passa dia a dia a la ciutat, artísticament i culturalment, i que la fa evolucionar”. “De fet —apunten— si compares la societat valenciana que reflecteixen els 40 primer números de la revista amb la que retraten els 40 següents números, veus com la manera diferent de ser i contar-se que té la ciutat sorgeix de forma quasi natural. ”Reflectim el que hi ha, sí, —matisa Sara Mut— però també la nostra visió sobre la cultura. Podríem dir que després de vint anys AU fins s’ha convertit en una mena de document de memòria cultural, un crònica cultural constant“.

Parlem sobre la influència dels diferents moments polítics en la programació cultural de tota ciutat, i en concret, el cas de València: “Les programacions culturals no són apolítiques i canvien amb el signe de qui governa, comenta Sara. A l’hora de programar, el fet de triar uns concerts, exposicions o obres davant d’uns altres és ja posicionar-se. En el nostre cas, els vuit anys de govern d’esquerres, tant a l’Ajuntament com a la Generalitat, han sigut com un oasi que ens ha permès no caure ara aquests darrers tres anys que duem amb el PP i Vox, si bé, tot plegat, hem acusat el canvi polític”. “Igual que ens ha ajudat molt comptar amb una vintena de col·laboradors que, de manera altruista, per simpatia pel projecte i interès per la cultura, hi col·laboren periòdicament”.

De què viuen i com

Els pregunte si els costa molt aconseguir publicitat: “No és fàcil —apunta Gloria, qui s’ocupa de captar i gestionar la publicitat— tenim clients de sempre, molt antics, que ens valoren i nosaltres valorem també molt el paper d’algunes institucions públiques que han confiat en nosaltres. A banda d’això, tractem també d’arribar als comerços petits i hi hem adaptat el preus per a ells, perquè volem donar-hi cabuda al major nombre possible d’anunciants”.

“També varia segons el moment de l’any —matisa Sara— quan més activitat cultural hi ha, més publicitat ens arriba. En maig i octubre sempre tenim una remuntada, i gener i febrer són mesos més complicats. Per sort comptem amb una cartera de clients fixos i ens hem guanyat una credibilitat perquè saben que el dia 1 de cada mes sempre està AU al carrer,”.

Des d’AU intenten donar veu a gran part de les propostes artístiques i creatives de la ciutat: “Valorem molt —insisteix Sara— poder dir que donem visibilitat a espectacles petits i curiositats que tenen importància, però que de vegades no tenen l’antelació suficient per a anunciar-se i sobreviure, però ho intentem. Intentem arribar a elles i cobrir-les, si bé ens marca també molt el fet de ser mensuals. Amb tot, tractem de seguir l’actualitat”. “De vegades quan un esdevenint que considerem important no té pressupost, l’anunciem igualment i després sempre se’n recorden de nosaltres i venen a buscar-nos quan les coses van millor” Una mena d’inversió de futur, els dic. “Exactament”. “Però ens agradaria deixar clar que les ressenyes no són el mateix que la publicitat. Les ressenyes de locals, de llibres, de menjars, les escrivim nosaltres o els nostres col·laboradors. No cobrem pel contingut d’una ressenya, només cobrem pels espais publicitaris”.

Arribar al major nombre de llocs, i en paper

Un dels punts forts d’AU és la distribució: cal deixar-ne exemplars en cada lloc on col·laboren amb ells, per a visibilitzar-los, i arribar al major nombre de barris de la ciutat, així que de manera sistemàtica i professional tenen una llista que els ha ajudat a anar prenent-li el pols a la ciutat. “Molt sovint veus clients i saludes i hem fet un poc de comunitat i notes que la gent espera AU cada principi de mes i que quan hi arriba és una alegria: que bé, que ja esteu ací, us estàvem esperant, ens diuen sovint, ahir just vingueren a buscar-la. I sí, hi ha gent que ens busca cada mes i a la Universitat de La Nau fins criden molts demanant-la [somriuen tots tres satisfets]. ”Tractem d’estar a la Universitat, a les botigues, als bars i restaurants, als teatres i si en algun lloc no hi som és, o perquè no ens hi volen o perquè ens han fet fora“, apunten.

Todos para uno y uno para todos, aquests tres “mosqueters” de la lletra impresa conflueixen quan arriba l’hora de la distribució, Siga a peu, en bicicleta, o en cotxe, segons la zona: “ens importa més que AU estiga a Benimaclet o a la Zaidia que al centre de València”, apunta Willie. “Tractem d’arribar al Cabanyal, a Russafa, a la zona d’El Cedro i Xúquer, al Centre Històric, al Carme i ara estem veien d’arribar a barris com Patraix”, constaten.

Des d’AU han apostat pel retorn al paper. la presència física, i per parlar als valencians: “tenim un codi més en clau local, pensant en la nostra gent, que no un enfocament per als visitants o el turisme, o com a molt, parlaríem d’un turisme més cultural, perquè sabem que AU pot interessar a qui ens visitat i per això la distribuïm també en les oficines de turisme. AU és una mena de brúixola cultural per als valencians”.

Enmig d’aquest brúixola, els demane com perceben ells el batec de la vida cultural a València, “Mal, —diuen tots tres alhora— tot està en precari i el govern actual està retallant molt en cultura, ara és la Mostra de Teatre d’Alcoi, abans esdeveniments tan bons com la Fira Babakamo, o les retallades a la Fira del llibre. Les institucions públiques valencianes —insisteixen— no mostren coneixement ni interès per la cultura i estan apagant focs sobre la marxa, com ha sigut el cas de Cinema Jove. En el sector de l’audiovisual, per exemple, estan molt cremats perquè la Generalita ha donat milions a Disney perquè vinga a gravar a la Ciutat de la Llum i ells a penes si hi sobreviuen. Hi ha tensió i malestar en el món de la cultura i les arts, i si va mal la cultura, nosaltres també anem malament.