Urbàlia Rurana, metamorfosi i essència del folk valencià

Els orígens d’Urbàlia Rurana cal buscar-los en els anys vuitanta amb el grup Cànem, en una època en què la música folk estava desprestigiada i arraconada a casa nostra. Enmig d’aquell panorama poc gratificant, els antics components de Cànem van decidir arrencar una nova formació musical —com explica Toni Torregrossa— veu, guitarra i alma mater del grup: “Havíem tocats junts a Cànem i ens movíem tots entre la cançó i folk, i per això vam promoure Urbàlia Rurana, un grup que naixia del folk, però amb un plantejament més ètnic, proper al que aviat en dirien, músiques del món, i per això el nostre primer disc incloïa un cant de batre, falsets o peces d'estil balcànic, entre altres ritmes”.

Eren les acaballes dels anys vuitanta i principis dels noranta i les músiques del món (de quin món? En dirien alguns, fent-ne broma) començaven a sonar arreu de molts festivals, sobretot a la Mediterrània que, durant una gran part de l’any, en especial a l’estiu, convida a cantar i ballar a l’aire lliure.

En aquell context de sonoritats universals, unides a la Mediterrània en el sentit més ampli, quallava aquest projecte, lliure i sense compromisos discogràfics, per amor a la música. Ho conta Carles Gil, mandolina, acordió i veu, i un dels més veterans del grup: “Hem fet i fem les coses que ens agraden i ens diverteixen, però 35 anys són molts anys, i la majoria de nosaltres hem hagut de compaginar la música amb els treballs, per això per Urbàlia han passat molts músics, entre anades i vingudes, a més de la plantilla fixa dels fundadors [diuen entre riures], que proveníem de Cànem”.

Dels cassettes a l’Spotify

Des del seu sorgiment fins ara han passat per diverses etapes, membres del grup que han anat canviant, i una mena de metamorfosi permanent, nous reptes, gires, projecció internacional, de tot fins a arribar a l’era digital amb la plataforma Spotify: “Hi hagué un noment, entre 1995 i 2005, en què eixíem molt de gira, tant per Catalunya, menys a casa nostra, per raons diverses, però també a fora, a Portugal, Alemanya, Itàlia, Anglaterra, França, i havíem de programar-nos molt bé perquè teníem feines paral·leles. I en aquell moment vam fer un primer intent de professionalitzar-nos, però fou complicat”.

Per damunt d’aquesta complicació, i dedicant-li moltes hores, els d’Urbàlia Rurana no s’han baixat mai dels escenaris i ara, en el llindar de les falles, quan la ciutat brama de trons i llums, aquest dissabte pujaran a un de ben gros, el del Palau de les Arts, al Cap i Casal. I ho faran per a celebrar aquest “miracle” de la natura musical que han estat i són, en un concert que sonarà com una festa, i viceversa.

A l’auditori valencià, acompanyats d’altres músics com La Xafigà o la Romàntica de Saladar, tocaran els seus temes de sempre i els que han anat escrivint i gravant en els darrers anys, acompanyats en ocasions de la cantant Noèlia Llorens Titana, o del músic Pau Puig. “Pau interpretarà diverses peces i de segur que viurem moments especials”. Ho comenta Toni Torregrossa, a qui després de tants anys encara li costa una mica de creure que Urbàlia Rurana continue dempeus. No debades aquest concert emblemàtic du al darrere el lema: “35 anys i avant”. “L'objectiu del concert és celebrar el nostre 35è aniversari envoltats de la nostra família, dels amics i dels nostres seguidors”, diu Torregrossa.

Dels “quatre gats de poble” a l’esclafit musical

Amb el rerefons del panorama musical valencià potent i radiant d’avui, amb veus i projectes com ara La Maria, Sandra Monfort, Pep Gimeno Botifarra o Noèlia Llorens Titana, costa d’imaginar aquell quasi desert escènic de fa trenta-cinc anys, en què la música tradicional valenciana era menyspreada, cosa de “quatre gats de poble”. Tanmateix, la irrupció d’un grup ja mític com Al Tall, va significar un abans i un després al bell mig d’una tendència més melòdica i ensucrada, i en un moment en què la Nova Cançó ja no tenia el mateix sentit, una vegada consolidades la democràcia i les llibertats.

Però com que als valencians les coses no ens venen quasi mai de cara, també en els noranta —i en ple segle XXI, qui ho hauria dit!— ens cal seguir bregant per crear, produir i fer sonar en públic música valenciana i en valencià. I això ho saben molt bé els components d’Urbàlia Rurana, exemple de lluita i constància per la seua música, de resiliència i de metamorfosi, sense perdre’n l’essència ni el sentit de l’humor. No debades l’any 2010 van celebrar el seu vintè aniversari amb una festa que van batejar “20 anys en crisi”.

Ni nostàlgics, ni pessimistes: trenta-cinc anys i avant!

Al contrari del que molts podrien estat temptats de pensar, el grup assegura que la cita d’aquest dissabte “ni és un comiat ni una celebració per a nostàlgics”. “El que volem fer —insisteixen a l’uníson— és una festa centrada en el que tenim: d’una banda, haver arribat fins ací, i d’altra, un present esplendorós en quant a la qualitat i la quantitat de músics i grups en valencià a casa nostra”.

Present en estat pur, fruit del treball, de la il·lusió i d’un grapat d’encerts. Perquè ningú hagués imaginat que en aquest país el nostre, on la música tradicional valenciana havia estat durant anys menystinguda, arraconada i oblidada, grups com ara Al Tall o d’Urbàlia Rurana durien la nostra música arreu del món durant dècades.

Després de més de tres dècades, de molts canvis, amb governs de cara i altres en contra, amb crisi i sense crisi, amb era analògica i amb era digital, els Urbàlia Rurana han vist desfilar el món davant seu i part del món els ha vist desfilar a ells. Alguns se n’han anat del grup perquè la vida corre, altres hi han tornat després d’un temps, i mentrestant, Urbàlia Rurana s'ha mantingut fidel a la música popular, entre la música tradicional valenciana i les músiques mediterrànies, fusionant ritmes, tonalitats, harmonies i companyonia.

Folk, malgré tout

Així és com Urbàlia Rurana, entre l'amateurisme i la professionalitat, ha consolidat una música folk amb caràcter valencià, agafant la inspiració des del sud d’Europa fins al nord d’Àfrica. Nadant entre dues aigües, físiques i metafòriques, i sempre n’han eixit surant: La darrera vegada, sense anar més lluny, durant la dana d’octubre de 2024, quan el local de Benetússer on assajaven i guardaven part del seus instruments i equipament, va ser negat per l’aigua i el fang.

No és fàcil ser valencians, i no només pels entrebancs de la classe política de torn, que no és poc! sinó perquè els valencians duem en l’ADN una mena d’autoestima fràgil, “incapaços de vegades de creure'ns el talent autòcton”. Malgrat això, amb un camí de llarg recorregut i amb ganes de continuar, Urbàlia Rurana no se’n va, simplement se’n va de festa, i ho fa amb tots aquells que vulguen acompanyar-los aquest dissabte, en un concert on actuaran Jaume Gosàlbez (dolçaina, saxo soprano, flauta, tarota i veu), Mertixell Lausuch (dolçaina, clarinet i veu), Bernat Pellisser (percussió), Carles Gil (mandolina, acordió i veu), Toni Torregrossa (veu, guitarra i guitarró), Salva Pellisser (percussió) i Joan Buigues (tuba).

Sens dubte, és l’hora de celebrar i repassar l'àmplia trajectòria d’Urbàlia Rurana, una formació mítica del folk amb alè valencià, però també de celebrar la llavor que van plantar i que han recollit molts grups i músics valencians, cadascú fent-la pròpia a la seua manera.