Pedra a pedra

Valencians i valencianes estem davant un nou 25 d’Abril. 319 anys després de la desfeta d’Almansa, 44 anys després de recuperar un autogovern mutilat amb l’Estatut d’Autonomia, tres anys després que un acord entre la dreta corrupta i l’extrema dreta de l’odi encetara una nova època fosca en el nostre país i any i mig després que una DANA maleïda, alimentada per uns governants inútils i negligents, arrasara bona part del país i segara massa vides.

El 25 d’Abril és eixa efemèride que PP i VOX no volen recordar com a dignes hereus del borbó incendiari que són. Probablement perquè recordar que fa tres segles ben llargs que perdérem les nostres llibertats nacionals no els quadra amb el fet que, malgrat tot, malgrat tota la vara que ens han donat, encara existeix el poble valencià. Qui li anava a dir a Felip de Borbó quan cremava Xàtiva, Vila-real, Quart de Poblet i tantes altres vil·les de l’antic Regne de València, que en 2026 encara estaríem ací, vius, cabuts i amb una ambició evident de seguir endavant?

No ens pot sorprendre que els senyorets que ara ens manen, descendents dels senyorets franquistes que tant s’esforçaren en aniquilar-nos com a poble, tinguen molt de disgust quan algú de nosaltres diu País Valencià i s’atreveix a parlar en la seua llengua. Cal entendre a PP i VOX, pobres. La pròpia existència del poble valencià és la demostració de la seua derrota.

Esta pervivència del país no és fruit de la casualitat i òbviament no està exempta d’amenaces greus. No som immunes als atacs i intents de laminació que patim. Però sí que tenim una característica innata que ens fa resistents i resilients. Este poble és la suma de mil lluites justes, mil batalles -algunes guanyades, moltes altres perdudes-, i sobretot la suma de milers de milers de pedres que han anat construint un edifici col·lectiu de forma lenta però sòlida, des dels fonaments, recolzades les unes en les altres, de tal manera que totes elles són imprescindibles per a mantindre en peu la construcció. Pedra a pedra hem anat fent el país i per això seguim ací.

Han posat la seua pedra les persones que defensen el valencià amb el seu ús diari. Han posat la seua pedra les que lluiten contra l’especulació del territori. Han posat la seua pedra les que cuiden la cultura per fer-nos més lliures. Les que eduquen en valors als nanos i nanes a les escoles. Les que cuiden de la gent que no es val per ella mateixa. Les que defensen els drets de totes les persones, vinguen d’on vinguen. Les que reforcen el nostre teixit cívic i social. Les que lluiten per treballs dignes i contra l’explotació laboral. Les que ens alimenten amb la seua suor baix del sol.

I han posat també pedres imprescindibles en la nostra construcció col·lectiva les persones que donen la cara i s’impliquen en associacions, entitats i també partits polítics que defenen el país i la dignitat de la seua gent. Hi ha moltes persones, moltíssimes, que en la seua faena del dia a dia, en cada poble i ciutat, treballant en les coses xicotetes que realment son les més grans, fan que l’edifici tire cap amunt. Sense estes pedres, que són els fonaments i la base que suporta tot el pes, estem perdudes. Sense una base sòlida no es pot aspirar a la supervivència, per no parlar d’una mínima possibilitat d’èxit. No és que l’edifici seria poc lluït, és que es cauria a terra.

Gràcies a totes estes pedres posades per persones xicotetes, anònimes, discretes i que no demanen res a canvi, existim encara com a poble. I gràcies a elles podem aspirar l’any que ve a fer fora a este govern de senyorets ineptes, corruptes i malcarats. Les persones que tenim responsabilitats polítiques no ens queda més que ser dignes d’elles, prendre exemple, escoltar-les i treballar sense descans al seu costat. Perquè elles, i no nosaltres, són les imprescindibles.

Pedra a pedra construïm entre totes la victòria electoral en maig del 2027. Una victòria que passarà perquè Compromís torne a governar els nostres pobles i ciutats com a força municipalista i transformadora que som. Una victòria per fer fora a la dreta i l’extrema dreta que ja quasi no es diferencien entre elles, i per retornar a les institucions les polítiques valentes i d’esquerres fetes per a les persones. Una victòria que retorne la dignitat al nostre autogoverm i que faça a Joan Baldoví President de la Generalitat. Perquè el valencianisme és el canvi possible, perquè pedra a pedra construïm el futur del País Valencià.