Nou d’Octubre: de la negligència a l’esperança

El Nou d’Octubre és el dia que valencians i valencianes celebrem la nostra partida de naixement com a poble. Un any més li diem al món que existim, que som una nació del segle XXI. El País Valencià celebra cada Nou d’Octubre no només que va nàixer, sinó que continua en peu.

Però enguany no viurem una diada qualsevol. És la primera després de la DANA que va ferir el nostre poble el 29 d’octubre de 2024. Un temporal extraordinari que la negligència del Consell de Carlos Mazón va convertir en una tragèdia que va segar 229 vides. Una diada amb un president indigne, el que va encomanar la gestió de les emergències a persones sense les capacitats mínimes per a fer-ho, el que va decidir anar-se’n de dinarot i sobretaula amb pobles inundats, el que continua aferrat al càrrec sense aclarir què estava fent ell aquella vesprada mentre el seu poble s’ofegava. Com de greu ha de ser el que va passar aquelles hores si ho continua ocultant?

Cada dia que passa, cada nou document, declaració o vídeo ens mostren de forma crua en quines mans estàvem. El PP i Mazón porten onze mesos inventant-se excuses i mentides. Cada dia que passa representa un insult a les víctimes, un poc més de sal en la ferida del seu dolor, quan veuen que el màxim responsable de la seua protecció, el nostre president, segueix sense assumir cap responsabilitat.

Davant d’un Carlos Mazón que continua aferrat a la cadira denigrant la figura del President de la Generalitat, ni les víctimes ni el conjunt del poble valencià ens mereixem que este president negligent i mentider i el seu Consell còmplice continuen ni un minut més en el govern. Des de la societat civil i les forces polítiques valencianistes i progressistes hem de ser capaces d’articular una resposta social i política a l’alçada del repte democràtic que enfrontem. Des del rigor, però també des del cor, perquè estic segura que hi ha esperança.

El poble valencià mereix esperança perquè ha estat on tocava. El poble que es va llançar al carrer a ajudar els nostres veïns quan la Generalitat estava atordida, el que va donar el millor de sí mateixa sense que ningú li ho demanara. El poble que ix al carrer cada mes reclamant justícia. Ens mereixem esperança, i les víctimes de la DANA més que ningú.

Des de Compromís tenim l’obligació cívica i democràtica de plantar-li cara a este govern de la vergonya i denunciar no només la seua negligència sinó també el seu model depredador de serveis públics i profundament antivalencià. Però també tenim l’obligació de plantejar una alternativa que done cabuda a esta esperança. Una alternativa d’un govern digne, que tracte a les víctimes amb respecte, que es prenga seriosament les emergències, que recupere tots els drets socials retallats per PP i VOX, que faça del valencià una llengua de cohesió i futur, que regule el mercat de l’habitatge i que torne la dignitat a la radiotelevisió pública, entre d’altres.

Tot això ho va explicar el nostre Síndic a les Corts Joan Baldoví en el debat de política general de fa uns dies. Potser no hi va copar titulars, com va fer la xuleria de Mazón i les seues bombes de fum per a desviar l’atenció, però allà va explicar Baldoví cinquanta propostes per a un govern digne que demostren l’antagonisme del model de Compromís enfront de la coalició PP-VOX.

En la DANA es va fer evident de la forma més dolorosa possible que no és igual qui governe. En una escala menor, es fa evident cada dia. En cada sol·licitud de dependència que va al calaix, en cada vacant a una escola que no es cobreix, en cada visita mèdica que tarda massa, en cada insult al valencià. No, no és igual. I per això és la nostra obligació lluitar amb totes les eines democràtiques al nostre abast per a fer fora este Consell negligent i mentider i recuperar les institucions perquè siguen governades des del rigor i una clara aposta social i valencianista.

Com dèiem, enguany no és un Nou d’Octubre qualsevol. Però seguirem demostrant al món que estem ací i que el País Valencià continua de peu. Malgrat la poca vergonya de Mazón, les mentides del PP i l’odi de VOX, seguim de peu. Ausades si seguim de peu, que li ho pregunten a les associacions de víctimes i el seu exemple de dignitat. I quan ens posen les urnes, amb esperança, tornarem a estar a l’alçada.